Bionatural UNITAT 5:

ELS ANIMALS INVEREBRATS

Editors: Carlos Martínez Márquez Joan Jamilà Casanova Guillem Pujol Massana Clara Vidal Llamas

Febrer 2013

1r ESO A

Ciències de la naturalesa

Curs 2012/2013

1. ELS POLÍFERS I ELS CELETERATS 2. ELS CUCS 3. ELS MOL·LUSCS 4. ELS ARTRÒPODES 5. ELS EQUINODERMS 6. A FONS (tipus d’insectes)

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

Els porífers

Les esponges constitueixen el grup dels porífers. La majoria són marines, però també n'hi ha que són

d'aigua dolça.

El cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus, que es comuniquen per

mitjà de canals. A l'interior hi ha una cavitat atrial, o cavitat general, que comunica amb l'exterior per

un orifici anomenat òscul.

Tenen una gran capacitat de regeneració, ja que un tros d'esponja és capaç d'originar una esponja

completa.

Imatge de animal porífer Imatge animal celenterat

Els celenterats

Els coralls i les meduses

són celenterats. Són animals aquà-

tics, gairebé tots marins, tot i que les

hidres viuen en aigua dolça.

Presenten simetria radial. Tenen el

cos tou, amb una única obertura

envoltada de tentacles. L'obertura

comunica amb la cavitat gastro-

vascular, que funciona com un es-

tómac.

Els tentacles tenen vesícules amb

substàncies urticants que paralitzen

i capturen les preses. Són carnívors.

Poden presentar dues formes molt

diferents:

Forma de pòlip. Tenen for-

ma de sac tubular. Viuen fixats al

fons del mar individualment o

agrupats en colònies, com els

coralls.

Forma de medusa. Tenen

forma de paraigua amb l'obertura

a l'extrem inferior. Viuen nedant

activament o surant a l'aigua.

1. A quina característica del cos d’una esponja fa referencia el nom de porífer?

Perquè el cos de les esponges té forma de sac i està perforat per nombrosos porus.

2.En que es diferencien un pòlip i una medusa? En què s'assemblen?

És diferencien en que els pòlips tenen forma de sac tubular i viuen fixats individualment o en

colònies al fons del mar, en canvi les meduses tenen forma de paraigua i viuen nedant activa-

ment o surant a l’aigua.

24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de fletxes el recorregut que fa el

corrent d’aigua des que hi entra fins que en surt.

L’aigua entre pels porus i surt per l’ òscul.

25.En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats. Identifica-hi els animals de cada grup. Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins de medusa.

Característiques

generals dels

porífers i celen-

terats

Els porífers i els

celenterats són

animals d'una orga-

nització molt sen-

zilla, ja que no

tenen ni òrgans ni

aparells.

Medusa

Pòlip

Pòlip

Pòlip

Pòlip

2. ELS CUCS El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.

Son els cucs mes senzills tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció.

Alguns son aquàtics o de medis humits i d’ altres son paràsits.

No tenen aparells digestiu ni respiratori

Son hermafrodites.

Tenen el cos cilíndric, tou, no esta dividit en anells i els extrems acaben en punta.

La majoria son de vida lliure, tot i que n’ hi ha alguns de paràsits.

Son aquàtics o terrestres.

No tenen òrgans respiratoris

Els anèl·lids

Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.

Els anells tenen el mateixos òrgans( metameria)

A la part inferior de cada anell tenen un apèndix anomenat queta.

Alguns tenen el clitell que es un engruixament que serveix per la reproducció.

La majoria son aquàtics, molts son paràsits i alguns son terrestres.

n’hi ha que son hermafrodites i d’ altres amb sexes separats.

Gairebé tots son capaços de regenerar un individu a partir d’ un fragment del seu cos.

Activitats 3, 4 ,5 , 28 i 30

- quines diferencies hi ha entre els tres grups de cucs? Els platihelmints son els mes senzills perquè no tenen aparell digestiu ni respiratori i

en canvi els nematodes ja tenen aparell digestiu i els anel·lids tenen tots els aparells en cada un dels anells

- busca en els conceptes clau el significat de: plathelmind i anèl·lid? -Plathelmind: grup d’ animals invertebrats en forma de cuc , de cos pla

i forma allargada. La majoria son paràsits, com les tenies -anèl·lids: grup de animals invertebrats , amb el cos allargat i tou , dividit en seg-

ments o en anells com per exemple el cuc de terra.

- els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració? Els cucs

de terra respiren per la pell i9 per tant tenen de tenir la pell humida.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Com són les funcions dels mol·luscs?

Grups de mol·luscs

Les principals característiques dels mol·luscs són les següents: -Tenen simetria bilateral. -El seu cos es tou i dividit en tres parts: el cap, la massa visceral i el peu. Al cap hi tenen els òrgans sensorials i la boca. La massa visceral conté tots els òrgans del animal. El peu és musculós que serveix per nadar o també per excavar. Els cargols ter-restres secreten un moc que els facilita el desplaçament. Tenen el cos cobert per una membrana anomenada mantell. En la majoria dels grups. cap a l’exterior surt una conquilla amb funció protectora. La conquilla pot estar formada per una o dues peces anomenades valves. Algu-nes espècies no tenen conquilla, s’ha reduït molt o és interna.

Gasteròpode: Hi pertanyen els cargols. Han desenvolupat un pulmó per respirar l’aire atmosfèric.

Bivalves: El musclo per-tany en aquest grup. Viu fixat a les roques per mitjà d’unes secrecions fila-mentoses.

Els cefalòpo-

des:

Hi pertanyen els

pops. Tenen vuit

braços són aquà-

tics i carnívors.

De mol·luscs n’hi han aquàtics, i respiren per brànquies i els terrestres per mitjà del pulmó. Tenen una alimentació molt variada. N’hi han de carnívors que s’alimenten d’altres animals i herbívors i s’alimenten de vegetals. Hi han mol·luscs hermafrodites, però també hi han que tenen sexes separats. Tenen dos tipus de fecundacions, tan poden tenir fecundació interna com exter-na. Gairebé tots són ovípars. Moltes vegades en moltes espècies l’embrió que surt de l’ou es transforma al instant en adult i algunes altres vegades de l’ou surt la larva i porta un procés anomenat metamorfosi.

Els gasteròpodes: Tenen un cap molt desenvolupat amb quatre tentacles, als dos tentacles més grans, hi tenen els ulls. Els seus peus són musculosos i els fan servir per raptar. A la boca tenen una llengua molt rara amb les dents molt petites que s’anomenen ràdula. ELs gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres a tra-vés dels pulmons. Els bivalves: l musclo, la cloïssa i l’escopinya entre altres son bivalves. Les valves, estan articulades i tenen uns mús-culs molt potents, tots són aquàtics i la majoria marins. No es diferencien en res. Respiren a través de les brànquies i s’alimenten filtrant l’aigua. Els cefalòpodes: El pop, el nàutil i la sípia entre altres són cefalòpodes. Tots són marins. Tenen el cap ben desenvolu-pat, ells no tenen cames sinó tenen tentacles que l’envolten la boca Respiren a través de les brànquies. Són carnívors, mitjançant els tentacles, aquells tentacles tenen ventoses agafen les víctimes.

6.Quines funcions té el peu dels mol·luscs? Els fan servir per nadar, reptar o excavar. 7.Quines són les parts principals del cos d’un mol·lusc? Les principals parts d’un mol·lusc són: el cap, la massa visceral, el peu, el mantell, la conquilla, les valves, els ulls, l'estómac, els pulmons, la boca i els peus. 8.Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode: Gasteròpodes: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet reptar, com els cargols. Bivalves: Grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces articulades que encaixen l’una en l’altre. Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de tentacles i generalment no tenen conquilla. 9.A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què? Pertanyen al grup de les bivalves, perquè tenen uns músculs molt forts, perquè son aquàtics i viuen en el mar.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

(resumiu la informació del llibre)

Les característiques de cos dels artròpodes són:

Presenten simetria bilateral.

Tenen el cos cobert per un exosquelet format per peces articu-lades i compost per una substància anomenada quitina. L’exos-quelet els protegeix dels depredadors i evita que es dessequin i això a permès que s’hagin pogut adaptar a tots els hàbitats terrestres.

Tenen apèndix articulats (potes, antenes, ales o peces bucals), però el nombre de potes i d’ales pot variar.

La majoria tenen el cos dividit en tres zones: el cap, el tòrax i l’abdomen. Alguns són cefalotòraxs (tenen el cap i el tòrax fusi-onats.

Al cap hi tenen les antenes, els ulls i les peces vocals. Tenen els òrgans dels sentits molt desenvolupats. Els ulls poden ser sim-ples (ocels) o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

(resumiu la informació del llibre)

La seva alimentació és variada i relacionada amb la seva manera de viure. Poden ser carnívors, herbívors, carronyaires, etc.

La majoria tenen sexes separats (els mascles i les femelles són diferents). Són ovípars i fecundació interna. En alguns artròpodes , de l’ou neix una larva que fa la metamorfosi fins que es converteix en un individu adult.

Per créixer, desprenen l’esquelet intern i en formen un de nou; el procés s’anomena muda i succeeixen diverses vegades durant la vida de l’animal.

Es classifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis, i miriàpodes.

Parts d’un artròpode: ales, tòrax, cap, potes i antenes.

Ex 10 pàgina 80 Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Artròpode prové del grec. Árthrom que significa articulat i podós que significa peu. Ex 11 pàgina 80 Quina funció té l'exosquelet dels artròpodes? La funció de l’exosquelet dels artròpodes són protegir-los dels depredadors i evitar que el cos dessequi i això ha fet que s’hagin pogut adaptar a tots els hàbitats terrestres. Ex 12 pàgina 80 Perquè els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Han de mudar la coberta externa per poder créixer però després se'ls hi fa un de nou. Aquest procés s’anomena muda.

Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més nombrós d’animals ja que es conei-xen més d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes. Viuen en tots els medis: terrestres, marins, i d’aigua dolça. Presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents maneres de viure.

Potes

Com són els insectes

Els insectes

Un saltamartí, un escarabat i una papallona són insectes. És el grup d'ar-tròpodes més nombrós.

Al cap hi tenen un parell d'ulls compostos, dos o tres ocels i un pa-rell d'antenes. L'estructura de la boca depèn del tipus d'alimentació. El tòrax presenta tres parells de potes articulades i un o dos parells d'a-les. L'abdomen està segmentat i no té apèndixs. La respiració es duu a terme per mitjà d'uns tubs ramificats anome-nats tràquees, que s'obren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats a l'abdomen o al tòrax. Presenten sexes separats. Tenen fecundació interna i són ovípars. De l'ou neix una larva que fa la metamorfosi. Poden passar per una fase larvària o per dues (la de larva i la de nimfa), com en papallones.

Aparells bucals dels insectes

Boca mastegado-ra de la formiga.

Boca xucladora de la papallona.

Boca mastegado-ra i llepadora de l’abella.

Metamorfosi de la papallona monarca La femella pon un ou que neix en forma de larva. L’eruga pas-sa per un període de creixement i maduració. Passa per la fase de nimfa quan s’embolcalla dins d’un capoll anomenat crisàlide. Experimenta un segut de canvis fins que es conver-teix en una papallona.

Foto d’una larva

Foto crisàlide Foto insecte adult

Ex 13: Per què creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes?

Perquè acostumen a tenir tres parells de potes i dos parells d’ales.

Ex 14: Com respiren els insectes?

Respiren a través d’uns tubs ramificats anomenats tràquees que s’obren a l’exterior a través d’uns orificis petits situats sobretot a

l'abdomen.

Ex 29: Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.

a) Identifica quin és cadascun.

A: Eruga B: Anèl·lid

b) En què s’assemblen i en què es diferencien?

En què

Ex 37: Quin dels animals següents també es consideren insectes socials?

A) Tèrmits, formigues i insectes.

Boca picadora i xucladora del mosquit.

Els aràcnids

Els crustacis

Informació de la

foto

Els miriàpodes

Viun en zones calides i seques i son terrestres.

El cos el tenen dividit en dos parts: el cefalotórax i l’ abdomen.

En cefalotórax tenen dos quelícers per menjar i dos pedipalps per defensarse i tenen quatre parells de potes

Respiren per mitja de traqueas i son carnivors

Tenen els sexes separats.

Gairebe son tots marins i alguns terrestres.

Tenen el cos dividit en tres parts el cap el torax i l’ abdomen -

Al cap hi tenen dos parells d’ antenes un parell d’ ulls i mandi-voles mestegadores.

Al torax hi tenen cinc parells de potes l’ abdomen esta segmen-tat

Respiren per branquies

Tenen una alimentacio molt variada

La majoria tenen els sexes separats hi presenten la metamorfosi

El primer parell de potes dels crancs acaba en forma de pinces que fan servir per defensar-se

S’ anrolla per que es un sistema de Fensiu.

Viuen en llocs foscos i humits i son ter-restres

Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc tots el segments son iguals

A cada segment poden tenir un parell de potes o dos parells de potes

Al cap tenen un parell de antenes , ulls simples i una boca amb mandivola

Respiren per mitja de traqueas

Tenen una alimentacio molt variada

Tenen sexes seperats. Son ovipars i no presenten metamorfosi

(Fer les activitats 15 a 18) - que son el queliseps dels aracnits i quina funcio te-nen? Son potes molt petites que serveixen per menjar i les tenen al devant -busca els conceptesz clau el significat de mirapodes? Grup d’ artropodes que tenen dues antenes i un cos llarg i dividit en nombrosos segments . Cada segment te un o dos parells de potes com el centpeus o el mil-peus. - a quin grup d’ artoprodes pertanyen els escorpins i les papares? Escorpins: aracnids Paparres: crustacis -quina es la principal diferencia que hi ha entre els cent peus i el milpeus Pues que el centpeus pot tenir un parell de potes i en canvi el milpeus te dos parells de potes

Com és el cos dels equinoderms

5. Els equinoderms

Com són les funcions dels equinoderms

Grups d’equinoderms

Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida, com les garotes; cilíndrica, com les

holotúries, o estrellada, com les estrelles de mar.

Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota

la pell i que poden estar lliures, articulades o, fins i tot, soldades entre

si.

No tenen un cap diferenciat, i la boca sol estar situada a la part inferi-

or del cos.

Equinoïdeus:

Garotes o

eriçons de

mar

Asteroïdeus: Estrelles de mar.

Ofiuroïdeus: Falses

estrelles.

Holoturoïdeus:

Cogombres de

mar.

Crinoïdeus: Clave-

llines o lliris de

mar.

Activitats 19 i 20 pag: 83

19.Busca en els conceptes clau el terme equinoderm.

Grup d’animals invertebrats de simetría radial coberts per plaques i espines. Es des-

placen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulcrans que tenen.Per exem-

ple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec, ekhînos: eriçó, i dérma: pell.

20.Què és l’aparell ambulacral? Quina funció fa?

Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup

d'animals, l'aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens

d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Els equinoderms es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup

d'animals, l'aparell ambulacral. Consisteix en un sistema de tubs interns, plens

d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals, acabats en ventoses.

Respiren a través de la pell, i per fer-ho utilitzen l'aparell ambulacral. N'hi ha

que tenen brànquies poc desenvolupades.

Són animals carnívors, i s'alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de

mol·luscs.

Normalment presenten sexes separats, tot i que hi ha algunes espècies herma-

frodites. Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves nedadores

que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults.

Alguns, com l'estrella de mar, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet

tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot l'animal a partir

d'un braç que inclogui part del disc central.

A fons Els insectes pertanyen al grup més nombrós tant pel què fa a espècies com a individus. Hi han més d’un milió d’espècies d’in-sectes. La varietat de mides i formes és deguda a les adaptacions als diversos ambients on viuen. Aquesta varietat fa que es classifiquin en diversos grups:

Himenòpters Hi pertanyen les formigues i les abe-lles. Tenen dos parells d’ales tot i que alguns no en tenen. L’aparell bucal està adaptat per llepar, mossegar i xuclar. Viuen en societats agrupades.

Dípters Hi pertanyen les mosques i els mos-quits. Tenen un parell d’ales. Les ales posteriors, mantenen l’equilibri en el moment del vol. L’aparell bocal és xu-clador.

Coleòpters Hi pertanyen els escarabats. Tenen dos parells d’ales. Les anteriors són gruixudes i les posteriors les tenen plegades sota les primeres en repòs. L’aparell bocal és mossegador i mas-tegador.

Dermàpters Hi pertanyen les estisoretes. Tenen les ales anteriors molt curtes i les posteriors molt grosses i plegades sota les primeres en estat de repòs. L’aparell bucal és mastegador.

Ortòpters Hi pertanyen els saltamartins i els grills. Tenen dos parells d’ales, les an-teriors endurides i les posteriors plega-des sota les primeres. L’aparell bucal és mastegador.

Heteròpters Hi pertanyen les xinxes. Tenen dos parells d’ales. Les anteriors són grui-xudes i les posteriors són membra-noses. La boca està adaptada a per-forar i xuclar.

Lepidòpters Hi pertanyen les papallones i les ar-nes. Tenen dos parells d’ales mem-branoses amb escates. L’aparell bu-cal és xuclador i enrotllat en repòs.

Odonats Hi pertanyen les libèl·lules. Tenen dos parells d’ales estretes, grosses i mem-branoses. L’aparell bucal és mastega-dor.

Sifonàpters Hi pertanyen les puces. No tenen ales i les potes estan adaptades a fer salts. La boca és xucladora i perfora la pell.