Penedès Econòmic nº15

LA GESTIÓ DE LA IL·LUSIÓ I L’OPTIMISME amb

EMILIO DURÓ PÀMIESEmpresari i conseller d’ITER consultores

pàg. 16

SETEMBRE DE PUJADES

EL MENSUAL DE NEGOCIS DEL PENEDÈSPreu: 1,00€ Núm. 15 setembre 2012

PENEDÈS ECONÒMICLes matriculacions de vehicles sumen sis mesos d’augments de vendes aquest 2012pàg. 6

L’augment de l’IVA agreuja encara més les difi cultats habituals del mes de setembre pàg. 2-3

Els penedesencs se situen per sota de la mitjana en el consum de llibres i cinemapàg. 12

L’Alt Penedès trenca amb la tònica general i redueix l’atur un 0,8% a l’agostpàg. 10

En onze municipis de la comarca no es va vendre cap habitatgede gener a marçpàg. 4

2 Penedès Econòmic setembre 2012

L’ANÀLISI

Després d’un mes de l’entrada en vigor del nou tipus general de l’IVA, decretada el 13 de juliol pel Govern de l’Estat, des de Penedès Econòmic, hem volgut fer un pri-mer balanç de com han assumit aquesta mesura les empreses i els comerços de la comarca i copsar el possible impacte que pot tenir en el consum. L’IVA general, que fi ns ara era del 18%, ha passat al 21% i el tipus reduït, del 8 al 10%. Tanmateix, la puja més gran s’ha produït en altres productes i serveis que te-nien l’IVA reduït i que han passat al general, com ara els gimnasos, l’estètica i els espectacles. Una al-tra de les puges més grans ha estat en el material escolar, que fi ns ara estava gravat amb un 4% i que ha passat a tenir un IVA general, del 21%. La pujada impositiva representa-rà, per a les famílies espanyoles, un sobrecost de gairebé 600 euros a l’any. En el cas de la comarca, hem parlat amb els responsables de diversos establiments, que hem agrupat en diferents àmbits.

El culte al cos, molt més carEls gimnasos, els centres d’estètica, les perruqueries i els tractaments per al cos, han apujat l’IVA del 8 al 21%. En el cas del Complex Aquàtic, per intentar evitar la fuga de clients, es va oferir avançar la quo-ta dels abonaments d’un màxim de 10 mesos, promoció a la qual es van acollir 250 persones.Tanmateix, aquest mes hi ha ha-

gut més baixes respecte d’altres anys en el mateix període. En el cas dels centres d’estètica, l’increment de l’IVA ha estat més suau, ja que s’ha passat del 18% al 21%. Olga Guasch afi rmava que “en el meu cas, l’IVA me l’he hagut de menjar amb patates”. La

propietària de l’establiment vila-franquí que duu el seu nom ex-plicava a Penedès Econòmic que: “jo treballo fent promocions de

O. AIBAR - L. OÑATE

serveis diversos, els preus de les quals agraden molt als clients, així que no els he apujat, el que sí que he fet és incrementar una mica els preus dels productes, perquè els proveïdors també els han augmentat”.

Molts comerços i restaurants han assumit l’IVA Molts comerços de roba, super-mercats, joguines, restaurants i altres superfícies d’oci han optat per no aplicar, de moment, pu-ges de preus per lluitar contra la caiguda del consum. En altres co-merços, com la matalasseria Vila-franca Descans, ubicada al c/Her-menegild Clascar de Vilafranca, va optar per llençar la promoció “setembre sense IVA” per inten-tar incentivar les vendes. La pro-pietària de l’establiment, Elisabet

La majoria d’establiments de la comarca fan ofertes i promocions durant aquest mes per fidelitzar els clients i que la facturació no caigui en picat

L’augment de l’IVA s’aplica al ralentí per intentar que el consum no baixi

MOLTS PETITS COMERÇOS HAN OPTAT PER ASSUMIR EL 50% DE L’IVA

Rovira, explicava que “treballem amb descomptes i ara en podrem fer menys. Repercutir els preus en els clients no és fàcil”.

L’oci i la cultura, pels núvols Els teatres, cinemes i espectacles diversos han vist com de sobte l’IVA s’ha apujat un 13%. Aquest ha estat l’augment més agressiu de tots, un hàndicap que ha ha-gut de repercutir en els preus de les entrades. A Vilafranca, el ci-nema Kubrick ha apujat un euro l’entrada habitual que ha passat de 6,5 a 7,5 euros en festius i de 6 a 7 euros els dies laborables. Tot i això, l’empresa ha decidit man-tenir el pack d’entrades que venia fi ns ara a 20 euros, però ara s’ha apujat a 30. El pack rebaixa força el preu de les entrades, ja que inclou cinc passis i una bossa de

crispetes petita. En el cas de l’Auditori i Cal Bo-let, el preu de les entrades ha romàs igual, ja que ja estava pac-tat abans d’acabar la temporada. Serà l’Ajuntament de Vilafranca qui assumeixi la diferència d’IVA. A partir de gener, el Patronat de Cal Bolet decidirà, juntament amb el consistori, si s’apugen.

Els carburants i peatges a l’alça una vegada més En prop d’un any i mig, el preu del litre de la gasolina s’ha encarit 25 cèntims de mitjana i el gasoil, 23. A això cal sumar, la puja del gairebé 11% dels peatges en poc més de dos mesos. Però l’IVA no només ha encarit els carburants, sinó també aparcaments i repara-cions. Ara més que mai, utilitzar el cotxe ha esdevingut un luxe.

El material escolar ha pujat al voltant d’un 17% respecte a l’any passatEntre els conceptes que aquest mes s’han apujat i que més afec-ten les butxaques de les famílies, destaca l’increment del material escolar, que tributava en el tipus superreduït (4 %) i que ha passat al general (21 %). Només en material escolar, els es-panyols han destinat una mitjana

de 124 euros per nen, segons la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). Un fort cop que se suma al del cost de la compra dels llibres. Per això, han estat moltes les famílies que, al juliol, van avançar les compres per al curs següent, una pràctica que ja acostuma a ser habitual però que

aquest any, s’ha vist incrementa-da. De fet, a fi nals de curs, els pares reben una llista amb els materials que necessitaran els seus fi lls durant el proper curs, fet que facilita l’avançament de les compres.Qui va optar per esperar fi ns a darrera hora, es va trobar que,

a partir de l’1 de setembre, els preus del material escolar havien pujat fi ns a 14 euros més que el mes anterior per estudiant. Des de la Llibreria Linx, ubica-da a la carretera d’Igualada de Vilafranca, explicaven a Penedès Econòmic que “aquest any s’ha no-tat molt el percentatge de clients que han comprat el material abans de les vacances, però tam-bé ha vingut molta gent a darrera hora perquè, econòmicament, no els anava bé comprar-los abans”. Segons Estefania Lidón, “hem fet

diversos descomptes en material escolar, com sempre hem fet amb els llibres, perquè la gent no no-tés tant l’increment de preus”. Pel que fa al tipus de compres, els clients comparen més els preus entre els establiments i compren menys quantitat de material, però “no s’arrisquen a comprar materials de menys qualitat per-què al fi nal, surten més cars”. Les agrupacions de consumidors calculen que les famílies han gas-tat en la “tornada al col·le”uns 640 euros per nen.

IVA superreduït

ARA

4%IGUAL

4%

Aliments bàsics:Pa, farina, llet, format-ge, ous, fruita, verdura, llegums

Medecines

Llibres, diaris,i revistes

Vivenda social

Reparacionsi nyaps

Roba i accessoris:Sabates, articles de pell, joieria...

Vehicles i carburants

Telèfon i llum

Tabac i begudes alcohòliques

CD i electrònica

Carn, peix i aliments elaborats

Bitllets de transport i hotels

Bars i restaurants

Aigua i aigua mineral

Entrades a museus

Ulleres i lents de contacte

Majoria de flors i plantes

Perruqueria i bellesa

Serveis de TV digital

Obres d’art

Entrades a atrac-cions, espectacles i cinema

Quota de gimnàs

Material escolar:Inclou jocs educatius i puzzles

IVA general

ARA

18%NOU

21%

IVA reduït

ARA

8%NOU

10%

Reduït a general

ARA

8%NOU

21%

Superreduït a general

ARA

4%NOU

21%

EL CANVI DEL TIPUS D’IVA EN ALGUNS PRODUCTES

Penedès Econòmic 3setembre 2012

Josep Maria EscofetPresident de Cine Club Vilafranca

“L’increment de l’IVA és salvatge i deixa molt tocada la cultura”

Des de Cine Club Vilafranca, l’entitat que programa fi lms als Cinemes Casal, reconeixen que han hagut d’apujar els preus, de 6 a 7 euros entre setmana, i 7,5 euros el cap de setmana, però han aplicat més descomptes i han promogut accions per conscienciar la ciutadania, com la de deixar

que sigui cada espectador qui decideixi el preu de l’entrada. Per Escofet, així “es posa en valor el cinema i protestem per aquest augment indiscri-minat”. Per l’entitat, però, la base són els socis. Per això, han repercutit el mínim l’alça de l’IVA, ja que “hem de res-pondre al seu suport”.

L’ANÀLISI

10 anys d’euro, un mal negoci per al consumidor espanyolL’increment de l’IVA ha incrementat, encara més, els preus dels productes. El 2011 el cistell de la compra era un 48% més car que abans de l’entrada de l’euro

Una dècada dóna per molt. Que li ho diguin al consumidor espan-yol, que en aquests 10 anys no ha vist res més que increments i in-crements de preu en productes de tot tipus. El cistell de la compra costava al maig de 2011 un 48% més que abans de l’entrada en vi-gor de l’euro. Segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) a l’abril del 2011 una família destinava, de mitja-na, 765.378 de les antigues pes-setes (uns 4.600 euros) a l’any en el cistell de la compra. Aquest augment de preus s’ha fet palès en tots els productes, si bé alguns d’ells s’han apujat fi ns a límits desorbitats. És el cas dels ous i les patates, que han augmentat un 114 i 116%, respectivament. La llet és, de mitjana, un 48% més cara, l’arròs, un 45%, la carn de vaca, un 36%, l’oli d’oliva, un 33%, i la carn de porc, un 26%.“Són temps complicats que re-quereixen mesures complicades”, argumentava el president Maria-no Rajoy en l’anunci del darrer augment de l’IVA, que ja es troba al 21%. Però el consumidor ja ho sap que són temps difícils. Des que va canviar les seves pessetes per euros va comprovar com tot s’arrodonia a l’alça i que els bit-llets de 20 euros, tant similar a aquells de 2.000 pessetes, li dura-ven més aviat poc. El transport és un dels serveis que més s’ha encarit i continua fent-ho any rere any. Ara mateix, l’autobús és un 50% més car que al 2002, mentre que el tren és un 47% més, tot i que en algunes zo-nes com l’Àrea Metropolitana de Barcelona poden superar aques-

ta xifra amb escreix. El cas dels carburants és força particular, al formar part d’un oligopoli. En el darrer estudi de l’OCU, els car-burants s’havien apujat un 82%, però aquesta xifra s’ha vist total-ment sobrepassada pels darrers mesos, quan el litre de gasolina ja ha arribat a l’1,6 euros en algunes benzineres. Un punt i a apart es mereix l’habitatge, ja que els preus es van anar infl ant a mesura que pass-aven els anys fi ns que la bombolla immobiliària va esclatar. Des de

llavors estem en una dinàmica descendent i cada mes les viven-des perden més valor. Segons el darrer estudi de l’OCU, presentat a primers d’any, l’habitatge nou és un 66% més car que fa una dè-cada. En el pisos de segona mà, les pujades poden arribar al 78%, a Madrid o al 70%, a Barcelona.Aquests percentatges en el canvi dels preus no es poden interpretar bé sense una altra dada fonamen-tal: el salari del consumidor. Com era d’esperar els sous també han augmentat, però estan molt lluny del que els correspondria per pu-

jada anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC). Segons una Enquesta d’Estructura Salarial de l’INE, el salari mitjà d’un tre-ballador espanyol era de 19.802 euros bruts a l’any. Al 2009 (úl-tima enquesta publicada), se si-tuava en 22.511 euros. Un incre-ment que amb prou feines arriba al 14%. En aquests darrers tres anys de crisi, el sou no només no s’ha apujat pràcticament (mol-tes empreses han decidit conge-lar els sous), sinó que l’augment de l’IRPF aprovat a principis de 2012 ha reduït el poder adquisi-tiu del consumidor.A l’hora de revisar els salaris, mol-tes empreses fan servir de referèn-cia l’IPC, que refl ecteix la infl ació i el cost de la vida. Ho elabora l’INE mitjançant una enquesta que determina el que costa un cistell de la compra on hi ha pro-ductes alimentaris, roba, comu-nicacions, transport, oci i altres despeses. Entre 2002 i 2011, la variació de l’IPC no va arribar a superar el 32%. Alguns productes com la tecnologia, la premsa i els cotxes es van mantenir per sota d’aquesta xifra. El cas de la tecno-logia és força particular, ja que és l’únic producte que ha baixat de preu. Per exemple, els televisors, cadenes de música i reproductors de DVD costen un 62% menys del que valien en temps de la pesseta. Les càmeres de fotogra-fi a encara s’han abaixat més: fi ns a un 72%, mentre que els elec-trodomèstics un 4%. Quant als cotxes, la tendència alcista es va invertir amb l’arribada de la crisi i avui dia “només” costen un 7% més que amb la pesseta.

ELS OUS I LES PATATES SÓN ELS ALIMENTS DE PRIMERA NECESSITAT QUE MÉS HAN PUJAT, UN 114 I 116%

125

100

75

50

25

0Pa Ous Llet Arròs Oli d’oliva Carn de

vacaCarn

de porcpatates Cistella

de l’OCUI.P.C.

%

Augment del preu dels aliments (2001-2011) Font: OCU i INE

Jordi GallegoCap del Patronat d’Esports de Vilafranca

“Molts clients van avançar uns mesos les quotes”

Al Complex Aquàtic, com a la resta de gimnasos, l’increment de l’IVA va ser del 8% al 21%. Davant d’aquesta forta pujada, el Complex va oferir la possibi-litat d’avançar les quotes, a la qual es van acollir unes 250 per-sones, cosa que va signifi car un ingrés avançat d’uns 40.000€.

La majoria van avançar els imports màxims que es per-metien (10 quotes). Durant el setembre, es va produir un in-crement lleuger de baixes res-pecte d’altres anys. Tanmateix, aquest mes s’acostumen a pro-duir moltes altes noves i, aquest any, s’han reduït en unes 200.

Eli HerediaPerruquera

“Hem aplicat lapuja de l’IVA alsnostres serveis”

La propietària de La pelu de l’Eli afi rmava que “ens hem vist obligats a apujar una mica els preus perquè, en el nostre sector, ens han apujat l’IVA en 13 punts. Així que, al fi nal, jo he assumit el 50 % i, la resta, l’he apujat. Tanmateix, la res-posta ha estat bona, les clientes ho han acceptat bé i, fi ns i tot,

tinc més feina que abans, mal-grat que desconec els motius. Malgrat que el setembre és, tradicionalment, un mes com-plicat per les despeses que su-posen les vacances i la tornada al col·legi per a les famílies, nosaltres no ho hem notat. La gent ha vingut igualment, així que “toquem fusta”.

Joan CercóRestaurador

“Hem hagut de pensar fórmules noves per atraure els clients”

Per lluitar contra l’efecte de la puja de l’IVA en els clients, el restaurant Ca la Katy de Sant Martí Sarroca ha creat un menú més econòmic.En concret, a la carta dels fei-ners al migdia, ofereix un com-plet menú a un mòdic preu. Els clients poden triar entre tres

primers plats, tres segons i pos-tres, amb vi, aigua i pa, per 7’50 euros amb l’IVA inclòs. Aquest es diferencia del menú del dia que les racions són més re-duïdes, però sense perdre gens qualitat. En la resta de preus, han procurat que el client no percebés molt l’increment.


ACTUALITAT

acumulen una reculada del 20,8%. De mitjana, les vendes del 2011 van caure un 17,7%. Aquest retrocés contrasta amb el creixement del 6,3% que es va registrar el 2010, després de dos anys fatídics amb baixades de vendes del 24,9% i el 28,8%, el 2009 i 2008, respectivament.

Les previsions per 2013 auguren noves baixades, sobretot després de l’aprovació de l’anomenat “banc dolent”. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, ja ha informat a les entitats ban-càries amb estoc d’habitatges que aquests es devaluaran encara un 15% més per tal que la creació d’aquest “banc dolent” tingui

El mercat immobiliari viu en una caiguda lliure permanent. Fa més d’un any i mig que les vendes d’habitatges no milloren, i l’estoc de bancs i fi nques és cada vegada major.Si bé el darrer trimestre de l’any 2010 va donar una treva al sec-tor amb la desgravació fi scal, les noves mesures de l’executiu, que apujarà l’IVA al 6% al gener, i l’alt índex d’atur a tot el país fan preveure el pitjor dels malsons. La comarca de l’Alt Penedès no és l’excepció i bona mostra de les conseqüències que s’arrosseguen d’ençà del boom immobiliari és que en els tres primers mesos d’enguany no es va vendre cap habitatge en 11 municipis. La si-tuació és realment crítica a Santa Fe del Penedès, on en els darrers cinc anys només s’han venut set habitatges. A més, cal afegir que durant tres anys (2008, 2009 i 2010) no es va fer cap compra-venda. Una llarga sequera que també arrossega, en menor me-sura, Vilobí del Penedès amb un any en blanc (2009) i una bossa de vendes que arriba als 11 habi-

tatges. El 2011 ha estat un any amb certes llums i moltes més ombres. Alguns municipis com Gelida, la Granada, Mediona, Olèrdola i Sant Martí han mi-llorat les vendes del 2008, quan el mercat immobiliari encara no estava tan malmès. D’altra ban-da, si bé Sant Llorenç d’Hortons i Torrelles de Foix havien mantin-gut el tipus, situant-se en vendes mitjanes de 37 i 15 habitatges respectivament, el passat any van caure estrepitosament. Les tran-saccions immobiliàries només van arribar a 10 a Sant Llorenç i a 2 a Torrelles. Com a capital de co-marca, Vilafranca és el municipi

que aglutina més compravendes d’habitatges. Tot i que el 2011 va ser un any nefast amb 247 ha-bitatges venuts, la tendència del primer trimestre de 2012 sembla seguir un camí diferent. En total es van vendre 47 habitatges, 12 més que en el mateix període de l’any anterior.A Espanya, la venda d’habitatges va caure un 11,4% el passat juny respecte al mateix mes l’any an-terior. Amb aquest, ja sumen 16 mesos de caiguda de ven-des, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La major part dels habitatges transmesos per compravenda durant el sisè mes de l’any, en concret el 87,3%, van ser habitatges lliures. En total, es van realitzar 25.405 operacions, de les quals 52,3% es van reali-tzar sobre habitatges de segona mà i el 47,7% a immobles nous. Ambdós mercats perden gas, tot i que el dels nous n’està perdent més amb una reducció del 12,3%, dos punts per sobre del dels usats, amb un 10,6% menys.En els sis primers mesos de l’any, les compravendes d’habitatges

A SANTA FE DEL PENEDÈS NOMÉS S’HAN VENUT SET HABITATGES EN ELS DARRERS CINC ANYS

LÍDIA OÑATE

En onze municipis de la comarca no es va vendre un sol pis en tot el primer trimestre de 2012. Només 6 milloren les vendes respecte el 2011

La compravenda de pisos s’enfonsa a l’Alt Penedès sense marge de millora

èxit. Actualment, l’habitatge a Espanya costa 10,7 vegades la renda mitjana per càpita. Fa cinc anys, costava 13,4 vegades, men-tre que abans de la bombolla im-mobiliària era vuit vegades.Amb la gran rebaixa que ha pro-piciat l’extens mercat d’estoc, propietat dels bancs, la construc-ció de pisos de protecció ofi cial ha deixat de tenir raó de ser. La mermada economia local i estatal ha provocat que siguin molt po-ques les localitats que disposin de pressupost per construir aquest tipus d’habitatges. Si bé fa qua-tre anys en set municipis de l’Alt Penedès es va posar a la venda pisos de protecció ofi cial, a prin-cipis de 2012 no se n’hi ha posat cap. Només tres d’ells van seguir oferint-ne en els anys següents, Vilafranca, la Granada i els Mon-jos, mentre que l’any 2011 Vila-franca va ser l’únic municipi que va registrar transaccions d’aquest tipus d’habitatge. En total van ser sis pisos, davant els 73 que hi havia el 2007. En cinc anys han baixat un 91,78%, mentre que a la comarca, un 92,77%.

Compravenda d’habitatges en el primer trimestre de 2012

Font: Ministeri de Foment

LA CRISI HA ESCOMBRAT L’OFERTA D’HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL

EL 2011 ES VAN INICIAR UN 87,54% MENYS DE PISOS A L’ALT PENEDÈS

Exceptuant el 2010, un any en què es van construir un 54,04% més d’habitatges que el 2009, des que va començar la crisi l’edifi cació no ha fet més que reduir-se. En el darrer any, es van iniciar 38 habitat-ges en tot l’Alt Penedès, un 87,54% menys que l’any an-terior, que s’havien començat a construir 305. Fruit d’aquell bon any són els 334 habitatges que es van donar per acabats el 2011, un 12,08% més que l’any anterior. Els municipis escollits per construir la ma-joria dels nous pisos han estat Vilafranca (8), Mediona (5) i Subirats (4).Per demarcacions, la de Barce-lona és la que més habitatges iniciats ha registrat durant el 2011 amb 7.844, seguit de Gi-rona (841), Tarragona (782) i Lleida (573).


ACTUALITAT

L’Alt Penedès va a contracorrent. Mentre a Espanya i a Catalunya les matriculacions de vehicles no han fet més que baixar en els da-rrers dos anys, la nostra comarca ha anat millorant les vendes des del passat març. Aquell mes es van matricular 454 vehicles, un 5,7% més que el 2011. ‘Agua de mayo’ per als concessionaris, que van començar a entreveure una llum enmig de tota la negror en què viu instal·lat el sector auto-mobilístic. Des de llavors, les ma-triculacions a l’Alt Penedès han millorat mes rere mes.La pujada de l’IVA, que ha pass-at del 18 al 21%, ha tingut poca incidència a l’Alt Penedès, si més no a l’agost, el mes on la majoria de zones d’Espanya han incre-mentat les matriculacions. En el nostre cas ha estat ben diferent, ja que precisament l’agost ha estat el mes en el qual s’han registrat menys matriculacions, 280. Una altra cosa és el mes de juliol, que tradicionalment és, juntament amb el juny, un dels mesos amb

més bones vendes per als conces-sionaris. Enguany s’han millorat les xifres de 2011. En concret s’han matriculat 408 vehicles, un 6,36% més. El gran increment, però, es va produir al mes de juny, amb un 10,15% més de matricu-lacions de vehicles que al 2011. El baix nivell de matriculacio-ns a l’Alt Penedès durant el passat agost contrasta amb el d’Espanya, on es van formalitzar prop de 10.000 matriculacio-ns per avançar-se a la pujada de l’IVA. Aquesta decisió ha permès incrementar les matriculacions un 3,4% i trencar amb 25 mesos consecutius de caigudes.Més sorprenents són les dades a Catalunya, on les vendes de co-txes van caure al juliol un 9,7%.

Aquest retrocés va situar-lo com el pitjor mes de juliol de la his-tòria. Sortosament, la tònica ne-gativa va invertir-se el següent mes. L’increment de l’IVA va animar el consumidor a avançar les compres i es van registrar un 7,6% més de matriculacions que l’any anterior.Entre els municipis de l’Alt Pe-nedès, les Cabanyes on més ma-triculacions s’han dut a terme. Fins a l’agost s’havien matriculat 1.924 vehicles, una xifra força su-perior al mateix període de l’any passat (+8,45%). Això representa el 67,82% de les matriculacions totals a l’Alt Penedès. Aquest per-centatge tan elevat s’explica per una empresa catalana de rènting que hi ha situada al municipi, un dels que té l’impost de circulació més econòmic de la comarca. En segon lloc està Vilafranca, on fins a l’agost s’hi han matriculat 425 vehicles. El segueixen, de lluny, Sant Sadurní (104), Geli-da (50) i els Monjos (44). Entre els municipis amb menys cotxes matriculats en el que portem de 2012 es troben Pontons (2) Santa Fe del Penedès (4), i la Granada (6). Per marques, la casa Toyota

és la més venuda a l’Alt Penedès, gràcies, en part, a la contribució de les Cabanyes, on se n’han ma-triculat 268. Ford (266) i Opel (243) són les altres dues marques més demandades a la comarca. Les preferències dels vilafran-quins es decanten en majoria cap a la marca Ford. Amb 115 matri-culats, suposen més del doble que la segona marca més escollida,

l’Opel (43). Pel que fa a la resta de municipis amb més matricu-lacions, els sadurninencs opten més per Citröen, mentre que a Gelida, per Renault i als Monjos, per l’Opel.Les Fires de Maig d’enguany tam-bé van tenir una influència positi-va en les matriculacions, tant del

maig com del juny, ja que entre tots dos mesos es van matricular 759 vehicles.Després del darrer augment de l’IVA, el segon en poc més de dos anys, s’espera una tardor gèlida pel sector automobilístic.

L’Alt Penedès encadena sis mesos d’augments en matriculacions de cotxes

La manca de confiança del con-sumidor, l’elevada taxa d’atur, la falta de finançament i la reducció de la capacitat adquisitiva de les famílies són els principals esculls que hauran de superar els conces-sionaris.

LÍDIA OÑATE

EL MARÇ PASSAT VA SER EL MES AMB MÉS MATRICULACIONS AMB 454 VEHICLES

A diferència d’Espanya, el repunt de les matriculacions va començar el passat mesde març i des de llavors no han deixat de créixer i ha millorat tots els mesos de 2011

Matriculacions a l’Alt Penedès 2012. Per marques

Matriculacions a l’Alt Penedès 2012. Per mesos

TOYOTA, FORD I OPEL SÓN LES MARQUES DE VEHICLES MÉS ESCOLLIDES A L’ALT PENEDÈS

Font: Gremi del Motor

Font: Gremi del Motor


ACTUALITAT

La multinacional de pneumàtics Michelin va inaugurar el passat dimecres 19 el seu nou centre lo-gístic a Barcelona, situat al Parc Logístic Penedès, a Subirats, que substitueix el que tenia a Santa Perpètua de Mogoda.Van assistir-hi a la inauguració el subdirector de Política Industrial de la Generalitat de Catalun-ya, Jordi Carbonell; els alcaldes de Subirats i de Sant Sadurní, Pere Pons i Josep Maria Ribas; a més d’alts càrrecs de la firma; clients i proveïdors destacats de la companyia; i representants dels Mossos d’Esquadra i Bombers. Va excusar la seva assistència el president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olive-lla. Amb la voluntat de l’empresa d’integrar-se en la vida de la co-marca, van convidar a l’acte les persones i organismes més repre-sentatius de la comarca.

Aquest magatzem subministrarà els pneumàtics del grup als més de 600 punts de venda de Cata-lunya, Balears i Andorra. A les instal·lacions hi treballen els 50 treballadors que hi havia a Santa Perpètua, però el responsable de

la nau de Subirats, Antoni Ma-rín, afirma que pensen contractar proveïdors de la zona. Amb el canvi, Michelin ha cercat més grandària, passant de 18.000 a 24.000 m2, i unes majors con-

dicions de seguretat, sobretot pel que fa a protecció contra incen-dis. La nau disposa d’uns 3.000 sprinkles i una reserva de 750.000 litres d’aigua. Michelin té presència a Catalun-ya des de principis del segle XX. Fins ara ha tingut magatzems a Fornells de la Selva, Lleida, Hos-pitalet, Montcada i Reixac, Rubí i Barcelona. Les instal·lacions de Subirats milloren les anteriors i estan dotades d’una moderna tec-nologia, com va destacar la direc-tora de Logística de Michelin del Sud d’Europa, Cinzia Poncino, qui també va subratllar que des del nou centre logístic es realitza-ran 5.000 repartiments l’any i es distribuiran 34.000 tones anuals de pneumàtics, descarregant 1.700 trailers procedents de les seves fàbriques a Europa.De la seva banda, el president de la companyia a Espanya i Portu-gal, José Rebollo, va destacar que les noves instal·lacions “milloren les operacions de la companyia a

la regió”. Rebollo va posar èmfasi en el respecte al medi ambient i als seus clients, a qui vol “prestar el major servei al millor preu”. També va remarcar la cura que tenen davant la seguretat i ergo-nomia dels seus treballadors i dels seus parcs logístics.Per acabar, el subdirector de Po-lítica Industrial de la Generalitat, Jordi Carbonell, va manifestar

Michelin inaugura un gran magatzem al Parc Logístic Alt Penedès de Subirats

que “la política industrial és la clau per millorar la competitivitat de les empreses”, i va apuntar dos grans eixos: respondre a la globa-lització amb internacionalització i atendre la innovació permanent en tecnologia. Així mateix, va destacar la importància de “man-tenir empreses al país que ens permetin continuar amb un teixit industrial fort i sòlid”.

IVET BOLTÀ

EL PRESIDENT DE LA FIRMA A ESPANYA DESTACA QUE LA NAU MILLORA LES SEVES OPERACIONS A LA REGIÓ

El subdirector de Política Industrial inaugurant la nau


ACTUALITAT

Sota el nom de Desenvolupa’t, el Centre Àgora de l’Ajuntament de Vilafranca ha projectat un cicle de conferències per al desenvo-lupament empresarial i profes-sional, dirigides per ponents de renom i molt mediàtics. L’objectiu és aportar coneixement a professionals, empresaris i em-prenedors i aportar optimisme davant la situació actual. El cicle de conferències l’encetava el dimarts 25, a l’Auditori muni-cipal, Emilio Duró, de l’empresa Iter Consultores, sota el tí-tol de “La gestió de la il·lusió i l’optimisme en temps de canvis”. La segona conferència està pro-gramada pel 31 d’octubre. El po-nent serà l’expert en noves tecno-logies Pau Garcia-Milà qui, amb només 25 anys, ja és tot un refe-rent en emprenedoria i noves tec-nologies. Fundador de l’empresa EyeOS, on ha creat un sistema

operatiu de cloud computing, ja ha escrit dos llibres Optimisma-mente i Está todo por hacer, i ha rebut el premi Impulsa Empresa 2010 de la mà del Príncep Felip. La tercera de les jornades tindrà lloc el 27 de novembre i serà di-rigida pel broker i esportista Josef Ajram, qui ha creat la seva prò-pia imatge de marca amb la qual s’identifi quen molts joves empre-

nedors. Per acabar el cicle de con-ferències, Jürgen Wagner, enòleg, director comercial i director d’exportació de la Cooperativa de Capçanes, parlarà de la capaci-tat d’innovació i l’esforç que han fet per tal d’internacionalitzar-se i ser el referent mundial en l’elaboració del vi kosher. La jornada està prevista pel 15 de gener de 2013.

OLGA AIBAR

Ponents de renom participen en unes jornades sobre innovació

Pau Garcia-Milà, un dels ponents de les jornades

Emilio Duró, Pau Garcia-Milà, Josef Ajram i Jürgen Wagner exposaran les seves experiències

Et ve de gust llegir les seccions d’economia dels diaris? Entens tot el que s’escriu i tot el que es diu? Això de la prima de risc, ho has acabat de pair? Vols dir que les ziga-zagues de l’IBEX 35 tenen a veure amb la teva butxaca o amb la marxa del teu negoci? De veritat pensaves que un canvi de govern, aquí o allà, podia canviar la situació? Te’ls creus, els polítics? Fas cas dels economistes? I dels mestretites de les ter-túlies, què me’n dius? I la Merkel?, i el Monti?, i el tal Van Rompuy? Qui es pen-sen que són, tota aquesta colla?No t’has sentit mai com un peix dins una peixera d’aigua tèrbola, que algú no se’n recorda mai de sanejar? Tens sensació d’incertesa i no acabes d’entendre què està pas-sant, per què està passant i què pot arribar a passar? No et fa por un escenari de “corralito”? Et queden es-talvis? Estan en lloc segur? Tens hipoteques? En un futur proper, podràs fer-te’n càrrec?Si treballes pel teu compte, fins quan podràs aguantar la situació? No em diguis que no has pensat més d’una vegada en deixar-ho córrer i engegar-ho tot a rodar? La normativa laboral i la sobre-pressió fiscal són les més adequades per superar la contingència? I dels bancs, què me’n dius dels bancs? Tens accés al finançament? La figura de l’empresari o de l’empresària, estan reconegudes en aquest marasme? La cultura del

risc i de l’esforç, està de-gudament recompensada? Paga la pena el patiment i el compromís diari que es-tàs suportant? Ets dels que estan convençuts que els autònoms són els leprosos del sistema? Si treballes per compte d’un altre, encara estàs cobrant? Quan et deu l’empresa? l el teu lloc de treball, fins quan? I aquests malsons que et ronden amb presa-gis abominables i calamito-sos? I si tanca l’empresa? I quan arribi la jubilació, ho tens clar? Podràs viure amb un subsidi cada vega-da més incert? I les teves il·lusions, on han quedat les teves il·lusions? Qui te l’ha pres, la il·lusió?Si treballes a la disfunció pública, què en penses de les retallades de sou i de la supressió de pagues i de la sacsejada dels teus drets com a funcionari? Tens la mateixa seguretat que te-nies ara no fa pas gaire? No veus perillar moltes de les condicions per les quals t’hi vas posar? Quina culpa en tens tu, de l’estultícia de la classe política i la seva falta de previsió?Tenim el que ens pertoca? Ens governa la gent que ens mereixem? On són els lideratges redemptors? A què es dediquen els par-tits polítics? On ens con-dueix la remor de les insti-tucions, els brams socials i l’estrepitosa crisi de valors? No has pensat mai en mar-xar i cercar un altre horitzó de vida? Et sembla que té solució, tot plegat?

Estem tan malament?

Estem tan malament?

ISIDRE ALSO TORRENTS

Secretari general ADEG

PENEDÈS ECONÒMIC

Consulta les anteriorsedicions a:

www.penedeseconomic.com

El grup empresarial igualadí Emcofa, que havia d’encarregar-se de les obres del segon ambulatori de Vilafranca, va presentar el 31 de juliol un concurs de creditors per a les vuit societats integrades en el grup, que tenen un deute d’uns 75 milions d’euros. Tanmateix, aquesta circumstàn-cia no sembla causar inquietud al regidor d’Urbanisme vilafran-quí, Josep Maria Martí, perquè “l’obra la podria assumir en so-litari el soci d’Emcofa a la UTE, Antonio Romero Polo.” A causa de la caiguda de la pro-ducció, a principis d’any, el grup empresarial ja va posar en mar-xa un expedient temporal per a 91 treballadors. Ara, la fi rma ha

preacordat també amb els sindi-cats un expedient de regulació d’ocupació (ERO) per a 175 per-sones. La crisi de la construcció i el fet que Emcofa treballava ma-joritàriament per a les adminis-tracions públiques, han posat les coses difícils a la companyia. En-

OLGA AIBAR

El grup igualadí Emcofa entra en concurs de creditors

Ubicació del futur segon ambulatori de Vilafranca

tre les obres que tenia en marxa, es troben la restauració del pave-lló d’administració del recinte de Sant Pau de Barcelona o la urba-nització del Moll de l’Energia del Port de Barcelona. A Vilafranca, va realitzar les obres de les noves aules de la Fundació l’Espiga.

L’empresa, que tenia adjudicades les obres del segon ambulatori de Vilafranca, presenta un ERO


ACTUALITAT

Si l’augment de l’IVA podia re-vifar les vendes dels automòbils, aquest no ha estat el cas dels trac-tors i maquinària agrícola, un mercat molt més específic que només ven quan és necessari i si es tenen calers. El sector agrícola demana a crits una guspira que el faci albirar un futur millor, si pot ser no molt llunyà. Les dificul-tats econòmiques dels pagesos i la crisi generalitzada ha convertit la compra de maquinària agrícola en un luxe. En el que portem de 2012, les vendes de tractors han baixat un 9,75%, un descens que ja se suma al dels darrers tres anys. En una comarca eminentment agrícola com és l’Alt Penedès, que només s’hagin venut 37 tractors en els primers vuit mesos de l’any fa albirar un hivern cru. Quan les vendes no milloren una de les vies a explotar és, precisa-ment, la de les reparacions. Els propietaris dels concessionaris de la comarca han notat com, en els darrers anys, el parc de tractors i maquinària agrícola s’ha anat en-vellint, però casualment això no s’ha traduït en peticions de repara-ció i revisions en massa. Joan Cor-tiada, de l’empresa Joan Cortiada S.A., ens comentava que “ara són molts els que intenten solucionar les avaries que van sorgint, però quan no ho poden solucionar, o ho empitjoren, ens truquen”. Així doncs, Cortiada no dubta en afirmar que són “l’última alter-nativa, ja que tenim els mitjans

tecnològics necessaris”. El cas de les grans marques és diferent, ja que disposen d’un mecànic propi que els arregla les màquines. Cor-tiada avisa de la importància de fer revisions periòdiques i atendre quan abans millor les avaries que puguin sorgir en el tractor. De mitjana, la vida del tractor arriba als deu anys, però “amb un bon manteniment aquesta xifra pot allargar-se fins els 20 anys”. És temps de verema, però en-guany no s’ha notat gaire en els tallers. Tradicionalment era una època de l’any amb molts encà-rrecs, presses, vendes, reparacions, posades a punt, i moltes hores en ple rendiment. En el que portem

de crisi, aquest ambient engres-cador per qualsevol empresari ha anat decaient a l’espera de temps millors. D’altra banda, alguns tallers de la comarca reconeixen que han augmentat lleugerament les revisions i reparacions. Una altra de les variables que han modificat lleugerament el trans-curs de les vendes de 2012 ha estat el recent augment de l’IVA. Tot i que pugui semblar un revul-

LÍDIA OÑATE siu per millorar vendes, el cert és que la majoria de tallers i conces-sionaris sostenen que el mercat de la maquinària agrícola no està subjecte a aquests canvis. És a dir, que si no hi havia intenció de compra prèvia, tant feia si el preu s’encaria. Pere Albet, gerent de l’empresa Motor Albet, ha afegit que l’increment de l’IVA ha coin-cidit amb la verema, un aspecte que “no ha tingut massa incidèn-cia en el sector”.Tanmateix, l’agost ha estat força propici per a les vendes, amb vuit tractors venuts, un mes rècord al 2012 que difícilment se supera-rà. Per municipis, Vilafranca i Sant Martí Sarroca són els que més inscripcions tenen fetes al Registre Oficial de Maquinària Agrícola. Alguns dels tallers de l’Alt Pe-nedès com Joan Cortiada S.A. i Motor Albet apunten que la crisi econòmica general afecta al sec-tor, però és sobretot la situació precària que viuen els pagesos el que ha fet minvar les vendes. Cortiada ho veu clar, ja que “si el pagès cobrés el preu del raïm més alt invertiria en màquines. Si les coses no milloren, anem ma-lament”. Albet també confia en l’ànim del client agrícola perquè “quan pot es compra un tractor”.El perfil del comprador de ma-quinària agrícola sol ser una persona conservadora, però inte-ressada en invertir en el negoci. Això ho saben tots els conces-sionaris. Des d’EMMS Vilafran-ca, ofereixen una possibilitat de finançament que ajuda el com-

Tot i l’envelliment del parc de tractors, les reparacions no han augmentat gaire, cosa que preocupa encara més els propietaris dels tallers

Les vendes de tractors s’enfonsen una mica més a la comarca aquest 2012

EN EL PRIMER SEMESTRE S’HAN VENUT CINC TRACTORS MENYS QUE L’ANY PASSAT

prador a fer front a una despesa tan gran com la d’adquirir un tractor, que pot oscil·lar entre els 25.000 i 60.000 euros. Max Margalef, gerent d’EMMS Vila-franca, afirma que més dels 2/3 de les vendes s’han formalitzat a través d’aquest finançament, que ha posat en marxa la marca ofi-cial John Deere, propietària de la

financera. Però la crisi no només ha fet baixar les vendes, sinó que també ha modificat les compres realitzades. Margalef comenta que en el darrer any “s’han ve-nut més els tractors econòmics i han caigut en picat els tractors de gran potència que es feien servir tant per tasques agrícoles com de construcció”.

Font: Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA)


ACTUALITAT

Hi havia una vegada, ... un home que tenia qua-tre fills. Desitjava que ells aprenguessin a no jutjar les coses amb la immedia-tesa que ho fem la majoria, que és molt ràpidament. Va decidir enviar cadascun d’ells, per torns, a veure un arbre, una perera, que estava molt lluny. El primer fill va ser a l’ hivern, el se-gon a la primavera, el ter-cer a l’estiu i el fill més jove a la tardor. Quan hi havien anat i tornat, els va cridar a tots junts i els va demanar que descrivissin el que ha-vien vist.El primer fill va esmentar que l’arbre era horrible, do-blat i retorçat.El segon va dir que no, que estava cobert amb brots verds i ple de promeses.El tercer fill no va estar d’acord, el va dir que es-tava carregat de flors, que tenia una aroma molt dolça i es veia molt bonic, era la cosa més plena de gràcia que mai havia vist.L’últim dels fills no va estar d’acord amb cap d’ells, va dir que estava madur i pan-sint-se de tant fruit, ple de vida i satisfacció.Llavors els va explicar als seus fills que tots tenien raó, perquè només havien vist una de les estacions de la vida de l’arbre. Els va

dir que no s’ha de jutjar a un arbre, o una persona, per veure només una de les seves temporades, que l’essència del que són, el plaer, alegria, amor... i tot el negatiu que ve amb la vida només pot ser valorat al final, quan totes les esta-cions han passat.

Es un conte d’autor des-conegut al qual el mestre afegeix:“Si et dones per vençut a l’hivern, hauràs perdut la promesa de la primavera, la bellesa de l’estiu i la sa-tisfacció de la tardor. No jutgis la vida només per una estació difícil i així des-truir la felicitat de la resta. Persevera a través de les dificultats i males ratxes... millors temps segurament vénen per davant”.De la mateixa manera en el món de l’empresa no hau-ríem de prendre “decisions en calent” o precipitades.Tenim al nostre abast dades i informació sufi-cientment objectives. Uti-litzem-les objectivament i tinguem-les en compte abans de...Siguem freds, analistes, reflexius i calculadors. Te-nim les eines. Obtindrem i ens donarà seguretat i credibilitat a través de l’autoconvenciment.

No jutjar amb immediatesa

AGUSTÍ ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

S’apropa la verema, i un bon símptoma és la reducció de l’atur a l’Alt Penedès, amb una taxa del 15,08%. En total, hi ha 487 persones menys a l’atur, que s’allunya dels 9.000 parats i es planta en 8.433. Torrelavit és l’únic municipi que ha baixat de la taxa d’atur del 10%, amb un 8,14%. Cal ressal-tar la millora de Vilafranca, on s’ha produït una variació negativa del 6,78%, cosa que ha originat la disminució de l’atur en 264 per-sones. Tot i això, la taxa actual, del 17,44% és bastant superior a la de fa un any, que se situava en un 15,87%. Però no es trac-ta de fi lar tan prim, ja que el cert és que Vilafranca necessitava un respir, encara que sigui lleuger, ja que encadenava onze mesos con-secutius amb augment de parats. Actualment, el perfi l del desocu-pat correspon a un home d’entre uns 30 i 44 anys. El sector econòmic més afectat per l’atur és el dels serveis (58%), seguit per la indústria (17%), la construcció (12%), els sense ocu-

pació anterior (7%) i l’agricultura (5%). Tots els sectors, a excepció del de la construcció, han patit un augment de parats en el darrer any. Destaca el sector serveis, amb 258 desocupats més (+14%).L’agost ha estat un bon mes per a la majoria de municipis de l’Alt Penedès, ja que només ha aug-mentat en vuit d’ells.

A la capçalera dels que registren més atur es mantenen Torrelles de Foix (22,07%) i Sant Quintí de Mediona (18,24%), tot i que els Monjos (17,65%) i Vilafranca (17,44%) els segueixen de prop. Juntament amb Torrelavit, Vilobí del Penedès (10,02%) i Pontons (10,39%) són els que registren menys parats.

A diferència de Vilafranca, a la comarca hi ha més dones que ho-mes a l’atur (un 51%). En el cas de l’atur juvenil, la tendència es manté amb una lleugera superio-ritat de dones parades, 1.314, en front els 1.239 homes. A l’agost, la taxa d’atur de joves d’entre 16 i 34 anys es va situar en el 30,27%, una xifra força elevada, tot i que es troba lluny d’arribar als límits estatals (52,9%, un 23% dels quals ni estudia ni treballa).A nivell català i espanyol la ten-dència ha estat negativa, ja que l’atur ha crescut un 1,32 i 0,83%, respectivament. En concret a Catalunya, la taxa d’atur afecta 622.882 persones (21,95%), mentre que a Espan-ya, ja són 4.625.634 (24,63%) les que es troben en una situació de desocupació. Tot i això, des del Ministeri de Foment no ho perceben amb gaire preocupa-ció, ja que ha estat el mes d’agost amb menys increment de parats des de 2006. Amb aquest incre-ment, però, es posa fi als quatre mesos de descensos de l’atur que s’havien viscut fi ns ara. En el da-rrer any, l’atur a Espanya ha aug-mentat prop d’un 12%.

L’atur a l’Alt Penedès s’allunya dels 9.000 parats i baixa el 0,8%L’agost es va tancar amb 8.433 persones a l’atur, després de tres mesos consecutius de pujades

LÍDIA OÑATE

TORRELAVIT ÉS L’ÚNIC MUNICIPI DE LA COMARCA AMB UNA TAXA D’ATUR INFERIOR AL 10%

Alt Penedès Catalunya Espanya

Font: Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf i INE

Taxa d’atur a l’agost de 2012

0,88%15,08%

0,83%24,63%21,95%

1,83%

Vilafranca, atemporal perquè pot estar present a la carta tot l’any i, a més, un molt bon re-clam turístic.” En la seva aposta constant per la innovació autòctona les dues empreses vilafranquines uneixen esforços per crear un plat iden-tifi catiu de la ciutat

NOU MOUSSE DE CATÀ-NIES AMB GELAT DE CA-CAU DE BOMBONS CUDIÉ

Bombons Cudié i el restaurant El Racó de la Calma han creat junts una recepta original ela-borada amb les autèntiques Catànies de Vilafranca: Mousse de Catànies amb gelat de cacau. Unes postres que encara que la base de la mousse es original de la cuina francesa, la variant amb els populars bombons artesanals la converteix en un plat únic. Tal com diu el cuiner del Racó de la Calma, Xavier Arnan, “consis-teix en un plat identifi catiu de

va aventurar a fer-ne una defi ni-ció a l’estil nota de tast que el si-tuava a un alt nivell de qualitat. Ruscalleda ha elaborat diverses receptes amb base de confi tu-ra, una per a adults marinada amb vodka per poder delectar els seus clients per Nadal, i una altra al 50% de sucre.

PRÉSSECS DE SUBIRATS AL RESTAURANT DECARME RUSCALLEDA

Els préssecs d’Olivella Font Cla-ra, situats a la fi nca de la família Olivella a Lavern, des de prin-cipis d’aquest estiu 2012 han entrat a la carta del restaurant Sant Pau de Carme Ruscalleda a Sant Pol de Mar (3 estrelles Michelin). La primera vegada que Rusca-lleda va tenir a les seves mans un préssec d’Olivella Font Cla-ra va ensumar-lo i va palpar-lo. Llavors va dir que es tractava de quelcom “bell amb ànima” i es

DESCOMPTES EN ELS HO-TELS NH I HESPERIA PER ALS SOCIS DE L’ADEG

Les empreses i els professio-nals associats a l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) disposen des d’ara d’un nou avantatge comercial amb la cadena NH Hoteles. S’obté un 5% de descompte sobre la millor Tarifa Flexible en els hotels NH i Hesperia d’Espanya, Portugal i Andorra. L’acord s’afegeix al ja existent amb la cadena Sol Melià. Més informació al 902 106 700.


ACTUALITAT

La cadena de supermercats Ca-prabo ha obert un nou establi-ment en règim de franquícia a l’Alt Penedès. Està situat a Santa Margarida i els Monjos, en concret, a l’avinguda Cal Rubió, número 25. Aquesta és la 13a botiga fran-quiciada de Caprabo. Fins al moment, s’han contractat quatre persones, tot i que si

la botiga funciona podrien contractar-se més. En total, l’establiment disposa de 180 metres quadrats.Caprabo va començar la seva expansió a través de l’obertura de botigues franquiciades a finals de 2010. Aquest any preveu finalitzar amb 25 esta-bliments comercials d’aquest tipus a Catalunya.

Caprabo obre un nou súper als Monjos

El nou Caprabo a la comarca està a l’av. Cal Rubió

Una reunió a la seu de la PI-MEC va donar el tret oficial de sortida al projecte “Accelera el Creixement”, que coordinen la Diputació de Barcelona i PIMEC i que es portarà a terme durant un any. L’objectiu d’aquest pro-jecte és ajudar 50 pimes de la província de Barcelona a impul-sar el seu creixement mitjançant un assessorament personalitzat en elements cabdals de la com-petitivitat empresarial, com són el finançament, la innovació, l’estratègia empresarial, la in-ternacionalització, l’estructura directiva o la comercialització i el màrqueting. El projecte “Acce-lera el Creixement” està adreçat a pimes amb almenys 3 treballa-dors, més de 3 anys de vida, amb el seu centre de decisió ubicat a la província de Barcelona, i amb vocació internacional i voluntat d’invertir en el seu creixement. El personal tècnic de la Diputació, així com els departaments de PI-

MEC, les seves seus i delegacions a territori, i experts externs dona-ran assessorament personalitzat a les empreses seleccionades per tal de promoure el seu creixement, en un procés que s’allargarà fins a finals del 2013. “Accelera el Creixement” pre-tén enfortir el teixit productiu i millorar la competitivitat de les pimes a l’Alt Penedès. Les can-didatures ja es poden presentar a la seu o delegacions de PIMEC o als Centres Locals de Serveis a les Empreses que participen al projecte. En concret, mitjançant aquest projecte, la Diputació de

REDACCIÓ

La Diputació i la PIMEC volen impulsar les pimes del Penedès

Barcelona i PIMEC tenen per ob-jectiu aconseguir algun d’aquests resultats: augmentar un 5% el creixement mitjà anual compost de la facturació en 3 anys respec-te al que ha crescut en el darrer trienni; augmentar un 4% la ren-dibilitat mitjana de la empresa, també en aquest període; aug-mentar la ràtio d’exportació en un 15% en els propers 3 anys, o augmentar un 10% el creixement mitjà de la plantilla.Per a més informació consultar al Centre Àgora (Plaça Àgora, 1), al 93 817 11 69 o al mail [email protected].


ACTUALITAT

Els altpenedesencs suspenem en consum cultural. Llegim menys llibres, anem menys al cinema i a exposicions i juguem menys als videojocs que la mitjana dels catalans. En canvi, escoltem més música que la resta (però com bons catalans la preferim de franc) i anem a més espectacles i concerts que la mitjana del país. Aquestes són algunes de les da-des que s’extreuen de l’anàlisi La dieta cultural dels catalans, del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura corresponents al període comprès entre gener i desembre de 2011.A nivell global català, al llarg de l’any passat va augmentar el con-sum de tota l’oferta cultural ex-cepte de cinema; el 95% dels ca-talans van fer consums culturals individuals (música, llibres i vide-ojocs) i el 63% en espais públics (cinema, espectacles, concerts i exposicions). Però uns 250.000 catalans no van fer cap mena de consum cultural, 66.000 menys que el 2010. LLIBRESL’Alt Penedès és la cinquena co-marca de Catalunya amb menys lectors de llibres, un 50,7%, un fet que ens situa 16 punts per sota de la mitjana catalana. En conjunt, a Catalunya ha crescut un 4% el consum de llibres al llarg dels darrers tres anys i llegim una mitjana de 4,1 llibres cada any, mig llibre més que el 2008. La crisi, però, ha fet que baixessin un 4,5% els llibres comprats el darrer any. Preferim les novel·les per sobre dels altres gèneres i els lectors més fidels són els majors de 65 anys, de classe alta, amb estudis superiors i ingressos supe-riors als 2.000 euros mensuals. El Baix Camp, el Vallès Occidental i el Pallars Sobirà van ser les comar-ques amb més lectors de llibres el 2011, i la Terra Alta, el Montsià i el Priorat, els que menys. A l’hora de triar l’idioma, els lli-bres llegits en català han tingut un augment significatiu de 15 punts des de l’any 2008 i els lle-gits en castellà han caigut un 4%. Els dos Pallars i Osona van ser les comarques amb més lectors de lli-bres en català l’any 2011, i el Baix Penedès, el Baix Llobregat i la Val

d’Aran les que menys. D’entre els altpenedesencs, un 19,7% dels llibres que vàrem llegir van ser en català, un fet que ens situava 22 punts per sobre de la mitjana. CINEMALes conseqüències de la crisi han provocat que durant el 2011 s’accentués molt la diferència en-tre l’augment d’espectadors que van poc al cinema i la caiguda dels que hi van molt. Comèdia (22%), acció (21%) i drama (14%) van ser els gèneres cinematogràfics més vistos l’any passat i les comar-ques amb més espectadors van ser el Vallès Occidental, el Gironès i el Barcelonès, les comarques que a la vegada tenen la major oferta de sales cinematogràfiques. Les comarques amb menys especta-dors, en canvi, van ser el Pallars

Jussà, el Berguedà i la Terra Alta. A l’Alt Penedès les dades també ens situaven un 3% per sota de la mitjana. Així, els penedesencs que van anar alguna vegada al cinema al llarg de l’any 2011 no van arribar al 35%. La manca de sales multicinemes (l’opció prefe-rida dels catalans a l’hora d’anar a veure pel·lícules) ens col·locava per sota de la mitjana.A l’hora de triar l’idioma per veure pel·lícules, la manca de pel·lícules en català passa factura. Només un 2,4% dels altpenedesencs van veure una pel·lícula en català, un 16% menys que al conjunt de Catalunya. En global, el consum de cinema en català va passar del 4,5% al 8% el 2011 i el de cine-ma en castellà del 91% al 87%. La Garrotxa, el Pla de l’Estany i el Berguedà, van ser les comarques amb més espectadors de cinema en català el 2011. MÚSICAEscoltar música continua sent, amb diferència, el consum cultu-

JOSEP BARELLA ral més realitzat entre els catalans, i segueix creixent. La meitat de les persones que escoltaven música ho feien a través de la ràdio i 2 de cada 10 ho van fer per Internet. Al conjunt de Catalunya més del 91% de la població va escoltar música regularment i, a l’hora de comprar discos, ens vam decantar majoritàriament per fer-ho en bo-tigues tradicionals (80%), molt per sobre de les grans superfícies. A nivell de comarca, el 95% dels veïns de l’Alt Penedès escoltaven música regularment, un fet que ens situa com la segona comarca que més música consumeix i qua-tre punts per sobre de la mitjana catalana. Per idiomes, el consum de mú-sica en català va passar del 9% (l’any 2010) a l’11% (el 2011) i s’ha doblat en els darrers quatre anys. El Bages, Osona i el Pallars Sobirà són les comarques on més s’escolta música en català, i el Barcelonès, la Ribera d’Ebre i el Baix Llobregat, les que menys. A l’Alt Penedès, el 12% dels veïns de la comarca van escoltar música en català al llarg de l’any 2011, un 11% per sobre de la mitjana del país. VIDEOJOCSEl consum de videojocs és el con-sum cultural que més ha crescut els darrers anys. El nombre de ca-talans que hi juguen cada dia ha crescut un 50% en els darrers tres anys i segueix a l’alça. Principal-ment es tracta de joves de 18 a 24 anys i majoritàriament homes. El 40% dels jugadors de videojocs els han comprat en una botiga i el 35% a través d’Internet. Per comarques, a l’Alt Penedès, un 21,7% dels veïns de la comarca van jugar regularment als vide-ojocs, molt per sota de la mitjana catalana, quasi un 7%. La Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès, són les comarques on més es va jugar a videojocs, i la Terra Alta, el Pallars Sobirà i les Garrigues, on menys.Resulta més que evident que el consum de videojocs en català és un fet residual, per la manca de productes en la nostra llengua. Així, només un 0,6% dels altpe-nedesencs va jugar a algun tipus de videojoc en català, si bé ens situàvem un 64% per sobre de la mitjana catalana. I és que hi ha fins a 8 comarques on ningú va

El consum cultural dels altpenedesencs suspèn respecte a la mitjana catalana

Més música que cinema i llibres

L’ALT PENEDÈS ÉS LA CINQUENA COMARCA AMB MENYS LECTORS DE LLIBRES (UN 16% PER SOTA DE LA MITJANA)

jugar en un videojoc en català al llarg de l’any passat. CONCERTSLes conseqüències de la crisi es-tan provocant un canvi brutal en les tendències a l’hora d’assistir a concerts ja que, en els darrers quatre anys, ha caigut un 12% l’assistència a concerts de paga-ment i en canvi ha pujat un 21% l’assistència als gratuïts. El nos-tre gènere favorit és el pop rock (46%), seguit de la música clàssi-ca (16%) i més de dos milions de catalans van assistir a algun con-cert al llarg de l’any passat. Per comarques, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Camp són les comarques on més es va a concerts, i el Baix Llobregat, el Bages i el Vallès Oriental, les que menys. L’Alt Penedès se situava dos punts per sobre de la mitjana catalana ja que un 31,7% dels penedes-encs havia assistit a algun concert l’any passat.

A diferència d’altres consums cul-turals, els concerts de música en català representen una part molt significativa en les preferències dels catalans. Més de 614.000 persones van assistir com a mí-nim a un concert en català l’any passat. A l’hora de triar la llengua dels concerts, un 30% es van decantar pel català, un 46% pel castellà i un 38% per un altre idioma. L’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Pallars Jussà foren les comarques on més es va anar a concerts en català, i el Baix Llobregat, el Bar-celonès i el Vallès Occidental les que menys. En aquest apartat, un 15% dels veïns de l’Alt Penedès van assistir a algun concert en ca-talà, un fet que ens situa 62 punts

per sobre de la mitjana catalana.

ESPECTACLESEls catalans assistents a especta-cles, aproximadament 1,7 mi-lions al llarg de l’any 2011, es van decantar, majoritàriament pel teatre (66%), seguit del circ (18%). Vàrem anar més als espec-tacles de pagament (84%) que als gratuïts (16%) i majoritàriament les dones van anar a més especta-cles que els homes. L’Urgell, l’Alt Camp i el Baix Camp van ser les comarques amb més assistència a espectacles, i la Terra Alta, l’Alta Ribagorça i el Baix Ebre, les que menys. A l’Alt Penedès, un 28,2% dels veïns de la comarca van assistir a algun espectacle al llarg de l’any passat, un 3% per sobre de la mitjana ca-talana. Respecte a la llengua, ha aug-mentat un 12% l’assistència a espectacles en català i ha caigut un 16% l’assistència als que són en castellà durant els darrers tres anys. A l’Alt Penedès, un 19% va assistir a algun espectacle en ca-talà, situant-nos un 29% per so-bre de la mitjana catalana. EXPOSICIONSLes exposicions tampoc escapen de les conseqüències de la crisi, i en els darrers tres anys han caigut un 10% les visites a exposicions de pagament i han augmentat un 12% les visites a les gratuïtes. Encapçala el rànquing les visites a museus (54%) seguit de les visi-tes a sales d’exposicions (26%) i a galeries d’art (15%). Per comarques, la Conca de Bar-berà, l’Alt Camp i el Baix Camp van ser les comarques amb més consum d’exposicions. En aquest aspecte l’Alt Penedès, amb un 27,3% d’assistents a exposicions se situa en el vagó de la cua de les comarques catalanes, un 15% menys que la mitjana catalana.A diferència d’altres consums cul-turals, el català, cada cop és més predominant com a llengua de consum d’exposicions. Així, set de cada deu exposicions realitza-des a Catalunya van ser en català. En aquest sentit, l’Alt Penedès es va situar, amb un 22,4% exacta-ment a la mitjana catalana.

L’ALT PENEDÈS ÉS LA SEGONA COMARCA DE CATALUNYA ON MÉS MÚSICA S’ESCOLTA


EMPRESA

El fabricant de planxes de car-tró ondulat Cartonajes del Pe-nedés, S.A., amb instal·lacions a Sant Pere de Riudebitlles, se-gueix recuperant els nivells de facturació previs a la crisi i, per segon any consecutiu, va acon-seguir un creixement de doble dígit. Si en el 2010 l’increment va ser del 13,9% aconseguint 41,79 milions d’euros, en el 2011 ha estat del 14,2% arri-bant als 47,74 milions d’euros, una xifra encara llunyana dels 55,84 milions de 2008.El compte de resultats va regis-trar una caiguda del benefici net del 5,4% fins als 684.000 euros, mentre que el resultat d’explotació va créixer el 2,6% i es va situar en 1,02 milions.Les exportacions, a França, es mantenen estables al voltant dels 4 milions d’euros anuals, amb una lleugera caiguda del 4,6% el 2011.L’empresa de Sant Pere de Riu-debitlles al·ludeix en l’informe de gestió que acompanya els seus comptes a una recupe-ració del marge de vendes a nivell sectorial, degut a les fluctuacions de preus a la resta

d’Europa i a una menor pres-sió en la compra de retallada per part de Xina. A nivell intern, l’empresa con-tinua immersa en la millora dels seus processos per aconse-guir una major productivitat.Propietat al 100% del Grupo Lantero a través de la patrimo-nial Laninver SHC, Cartona-jes del Penedés té un total de 97 treballadors i opera en unes

instal·lacions de 31.000m2 construïts (d’aquests, 8.000m2 per a la zona de producció), dotats de dos onduladores d’última generació amb ve-locitat de 300m/min. Entre els clients de les seves planxes es troba l’empresa del mateix grup Diseño de Contenedo-res i Embalajes (Dicesa), amb planta contigua a la seva.

Cartonajes del Penedés creix un 14%

L’EMPRESA TÉ 97 TREBALLADORS I UNA FACTURACIÓ DE 47,74 MEUR

d’atur juvenil que té actualment el municipi i, sobretot, l’alt per-centatge de fracàs escolar que existeix després dels ensenya-ments secundaris.Els programes PQPI estan ava-lats per la Generalitat de Cata-lunya.

QUALIFICACIÓ PROFES-SIONAL A SANTA MARGA-RIDA I ELS MONJOS

El proper dilluns 1 d’octubre s’inicien a Santa Margarida i els Monjos les classes del programa PQPI que permetran que 15 jo-ves d’entre 16 i 21 anys realitzin estudis de muntatge i manteni-ment informàtic amb l’objectiu de reincorporar-se al sistema educatiu o trobar sortides en el món professional.El finançament el costejarà ín-tegrament l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos amb l’objectiu de minvar la taxa

Tot el sector bancari i financer espanyol està a l’espera d’un in-forme vital: el de la consultora Oliver Wyman, que farà públi-ques les necessitats de capital de les entitats financeres espanyoles. Aquesta informació, que fa uns dies ja va facilitar a les entitats afectades, marcarà un abans i un després, ja que servirà al Govern espanyol per concretar l’ajuda que demanarà a Brusel·les per sa-nejar un sector que viu una de les pitjors crisis que es recorden.Entre aquestes entitats, es troba BMN, que darrerament, ha vist com la consultora JP Morgan feia una estimació molt negativa de les necessitats de capital del banc que, en un primer terme, xifrava en 7.700 milions d’euros i que, posteriorment, va rectificar fins als 2.200 milions d’euros, una quantitat més semblant a la ja anunciada per Bank of Ame-

rica Merrill Lynch (BofA), les previsions de la qual se situava en 2.100 milions d’euros, en el cas de BMN. Consultat sobre aquest ball de xifres, el cap de Comunicació de BMN, Albert Puig, afirmava que “la xifra real s’acosta més a la de Merrill Lynch que a les que ha donat JP Morgan però, la realitat exac-ta, no la sabrem oficialment fins

que aparegui l’informe de finals de setembre.” Partint d’aquesta base, “començarem a negociar amb el Banc d’Espanya i espera-rem a conèixer les condicions del banc dolent. Les entitats finance-res més afectades per necessitats de capital hauran de fer plans de capitalització i el Banc d’Espanya serà qui decidirà si les accepta o no i a quines ha de nacionalitzar.

OLGA AIBAR

Incertesa bancària a l’espera de l’informe d’Oliver Wyman

Els afectats per les preferents de BMN les canvien per dipòsits

Els titulars del 99,59% de les par-ticipacions preferents de Banco Mare Nostrum (BMN) han acce-ptat l’oferta del banc de canviar aquests productes per dipòsits a termini fixe. Segons la informació remesa a la Comissió Nacional del Mercats de Valors (CNMV), un cop fet el bescanvi, es retiraran del mercat preferents per valor de 938,09 milions d’euros.El rendiment d’aquests produc-tes és el més alt dels oferts per les antigues caixes que han ofert un bescanvi per dipòsits, d’entre un 2% i un 2’65%, segons l’emissió a bescanviar, encara que també a quatre anys. Els títols que s’han ofert són les emissions de parti-cipacions preferents sèrie A de

Cajamurcia Finance (100 milions d’euros), Sa Nostra (100 milion-si Caixa Penedès (167 milions). i l’emissió de participacions prefe-rents sèrie B de Cajamurcia Prefe-rentes (75 milions). Les quatre es van poder canviar per un dipòsit

al 2% que es podrà rescatar a par-tir del tercer any, pagant interes-sos. Entre les altres tres emissions, es troben les preferents sèrie B de Caixa Penedès (250 milions), que es van bescanviar per un dipòsit al 2’65%).

REDACCIÓ

Carlos Egea, president del Banco Mare Nostrum

El Banco Mare Nostrum (BMN) podria necessitar uns 2.000 milions d’euros per capitalitzar-se

Un cop realitzat el bescanvi, es retiraran del mercat preferents per valor de 938 milions d’euros

Foto

: Efe


EMPRESA

ment en conserven tota la qua-litat. En definitiva, l’objectiu de Bon Preu és fer passos per elimi-nar de manera progressiva tots els envasos de porexpan i també proposar canvis que contribue-ixin a cuidar el medi ambient, que s’han de dur a terme amb la implicació de tots, empreses i consumidors.

BON PREU REDUEIX L’ÚS DIARI DEL POREXPAN

Amb l’objectiu de fomentar la protecció i conservació del medi ambient, la cadena de distribu-ció catalana va iniciar fa dos anys una campanya per eliminar l’ús de les safates de porexpan dels productes frescos a tots els seus establiments. En aquests mo-ments l’empresa ha fet un pas més i ha eliminat més de 1000 caixes que s’utilitzaven per fer arribar el peix a les botigues diàriament. A partir d’ara tot aquest producte se servirà amb caixes reutilitzables, que igual-

NOVA MESA D’ENGINYE-RIA TÈCNICA I DE GRA-DUATS EN ENGINYERIA

Els col·legis professionals d’Enginyers Tècnics catalans han signat un acord per crear la nova Mesa d’Enginyeria Tècnica i de Graduats en Enginyeria de Cata-lunya (METGEC), que té com a finalitat col·laborar en la defensa de les professions que represen-ten, la difusió de posicionaments estratègics de consens i la defensa dels interessos de la societat rela-cionats amb l’enginyeria, aglu-tinant així un total de 18.000 enginyers tècnics.

els ambaixadors, a part de rebre una samarreta 100% Catània i una targeta amb codi personali-tzat per gaudir d’un descompte de 10% en totes les seves com-pres a www.cudieshop.com, aconsegueixen un tracte dife-rencial en totes les accions que l’empresa té pensat realitzar al llarg de l’any.

BOMBONS CUDIÉ BUSCA NOUS AMBAIXADORS

El mur del Facebook de Catà-nies Cudié té ja més de 10.000 fans que no només segueixen les notícies que l’empresa va publi-cant, sinó que també van dient la seva en referència a la marca. Una comunicació bidireccional que Bombons Cudié ha volgut aprofitar amb la proclamació dels Ambaixadors de la Catà-nia. La iniciativa convida tots els fans del Facebook a opinar sobre la feina de l’empresa, mi-tjançant un test de producte que han rebut a casa. A canvi,

Si l’or és el valor refugi dels mer-cats, el turisme ho és d’Espanya. Tot i que el mes de juny va ser força discret, el juliol s’ha man-tingut amb una lleugera baixada de l’ocupació, mentre que l’agost ha revifat les perspectives. A l’Alt Penedès, cal diferenciar entre l’allotjament rural i l’hoteler, dos tipus de turisme que han viscut l’estiu de forma ben diferent. Mentre l’ocupació en els establi-ments hotelers va augmentar un 7,82% al juliol respecte a l’any anterior, els allotjaments rurals van decréixer un 4,15%, tal com va aparèixer publicat en el darrer Informe Flaix d’ocupació turísti-ca de la Diputació de Barcelona.

Tot i això, les dades es van revifar a l’agost, on gairebé el 90% de les cases rurals es van mantenir al complet, segons el president de l’Associació de Residències i Ca-ses de Pagès a l’Alt Penedès.Enguany s’han produït diversos canvis en el perfil del visitant que decideix fer turisme rural. Guan-yen terreny les propostes encara-des al turisme nacional de caire familiar i que busca el paisatge

rural, però proper a la platja. So-bta dir que aquest perfil, prin-cipalment estiuenc, no mostra gaire interès per les activitats viti-vinícoles, sinó que a l’hora de de-cidir entre l’oferta d’allotjament, opta per un que tingui piscina. Aquest canvi ho han percebut des de l’Associació de Residències i Cases de Pagès, que s’han hagut d’adaptar a la demanda, que cada vegada fracciona més la seva es-tada. Tant és així que al juliol alguns establiments rurals van haver d’oferir mitges setmanes o caps de setmana, quan el més ha-bitual en els mesos d’estiu són les estades per setmana, amb entrada i sortida en dissabte. L’Alt Penedès ha registrat una ocupació del 50,44% al juliol, és a dir, ha omplert una mica més de la meitat els seus allotjaments. Tot i que pugui semblar que és una dada negativa, perquè s’ha reduït respecte l’any anterior, el cert és que és la segona comarca amb la mitjana d’ocupació més alta de la província de Barcelo-na, just per darrere del Berguedà

(50,73%), però per sobre de la mitjana provincial 45,84%. Un dels canvis que han percebut des de l’Associació és l’augment de turistes francesos, tot i que també han vingut força anglesos i holandesos. Quant als preus, la majoria s’han mantingut respecte a la temporada anterior, situant-se en els 28 euros per persona i nit, sense comptar els àpats.Figues d’un altre paner són els establiments hotelers, que han vist com aquest estiu han incre-mentat els clients. En el cas de la nostra comarca, l’ocupació va pujar un 7,82% només al juliol, omplint el 46,80% de les pla-ces hoteleres. A l’agost, mes de vacances per excel·lència, es va millorar l’ocupació, arribant a omplir gran part de l’oferta, tot i que no al nivell de les comarques de costa, més enfocades en les activitats de mar i platja. Les co-marques del Maresme (84,90%), Garraf (79,46%) i Baix Llobregat (76,41%) són les que més ocupa-ció registren, superant la mitjana provincial, situada en el 75,89%.

Un bon agost reflota la baixa ocupació de cases rurals al juliolA diferència del turisme rural, l’ocupació hotelera a l’Alt Penedès es va incrementar un 7,8% al juliol

LÍDIA OÑATE

L’ALT PENEDÈS ÉS LA SEGONA COMARCA AMB MÉS TURISME RURAL DE LA PROVÍNCIA

La cultura de la por

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

Hi ha dues formes d’entendre la cultura de la por, la primera, la que és pròpia de la condició hu-mana, la que ens fa enrere en moltes decisions de la nostra vida. I la segona, la del sistema, una forma que té el capitalisme i go-verns per aturar els actes que marxen en contra de les seves necessitats i ob-jectius.Segurament s’ha parlat molt tant d’una com de l’altra, però en aquests dies que la política està sacsejada per un movi-ment social, que no nou, però si accelerat, pot ser molt vàlid aprofundir com ha afectat tot plegat.S’ha acabat allò de la puta i la Ramoneta, de dir una cosa a Madrid i una altra a Barcelona, per la por a què diran o què faran. S’ha acabat el discurs de la por que ens arribava des de la capital del regne, allò de què fareu fora de la UE, o us enviarem els tancs a la plaça Catalunya. Els catalans hem perdut la por, i el govern central ja ha perdut la credibilitat per infringir-la, el peix està ve-nut i ja no està al cove. Ca-talunya s’ha tornat defini-tivament emprenedora, té un pla, té la il·lusió, té unes previsions de finançament

i ha fet un DAFO, per tant només toca el més difícil certament, llançar-se, tal i com fa un emprenedor, sense por, no és preocu-pem per coses que no sabem que passaran i, un cop llançats, ja soluciona-rem els problemes.El camí serà perillós, el govern farà servir l’eina de la por, per tal que no avan-ci un moviment que els hi és molt, molt desfavora-ble. No entraré en dades de PIB, però no calen per veure en quin estat que-darà el regne d’Espanya sense nosaltres. Ara la por també està al seu terrat, per tant la negociació pinta entretinguda i motivant. Tot plegat ens ha fet ressorgir d’una mena d’apatia políti-ca i social molt greu, que el president Mas està sabent treure-li un rèdit polític.Tot aquest procés, que tot just comença, és com quan un emprenedor de-cideix començar, la mes-cla d’il·lusió, por, motiva-ció, exigència... no seran aquests els sentiments que també sent la gran part de la societat catalana? I no és bonic? Les coses estan canviant, des del més pro-fund, veig una Catalunya extra motivada, i els cata-lans motivats i il·lusionats sí que som imparables!


Ens asseiem en una taula del res-taurant, l’antic Whitman, a les 7 de la tarda. Tot és a punt per-què arribin els primers clients. L’Alberto explica, amb orgull, el naixement de la idea del 7 de nit.És un home de l’ofi ci, és l’home de la Bienal i del Zero i ara del 7 de nit.Amb més de 25 anys d’experiència, la necessitat i la preocupació el van empènyer a buscar una idea diferent, original, trencadora, compatible i rendible.

D’on surt la idea del 7 de nit?Fa uns anys, juntament amb d’altres socis, vam obrir el Whit-man. Un restaurant de disseny, molt cuidat i en el qual vam in-vertir més de 300.000 euros. Ara portava ja un temps tancat i teníem desavinences entre els so-cis. Quan tot plegat es va solucio-nar i vaig saber que podia tornar a obrir el restaurant, sabia que ha-via de buscar una idea trencadora, adaptada al moment actual.Hi havia molts condicionants que calia tenir en compte. El primer d’ells era que volia un restaurant de nit. Als migdies sóc al Zero i tot i que funciona molt bé, no volia entrar en el tema dels me-nús dels migdies, a banda que la meva dedicació en aquesta franja horària ja estava ocupada.També tenia molt clar que els preus del restaurant havien de ser molt ajustats degut al moment tant complicat que estem vivint de crisi econòmica. Quan vaig rebre la notícia que podia tornar a obrir el restaurant el meu cap no parava de donar tombs. Com fer-ho per donar vida a un restaurant molt bonic però on no venia gaire gent? En aquell moment era a Màlaga de viatge i vaig veure un local on ser-

vien 3 tapes a preu tancat, sempre al mateix preu. Això em va encendre la llum. Faria un restaurant a preu únic i barat. La meva experiència amb les pizzes a la Bienal em deia que aquest podia ser el producte cen-tral. Primer pensava en un preu únic a 6 euros. Quan aquesta idea començava a agafar forma, em vaig dedicar a buscar noms. Internet em va ajudar molt en això. Buscava i buscava i vaig tro-bar una pàgina que anunciava un producte i sortia la paraula “sed de noche”. Quan la vaig traduir, de seguida vaig veure que aquell era el nom i que havia de canviar el preu. Es diria 7 de nit, i el preu fi xe serien 7 euros. Quan t’escolto, em sembla lle-gir un llibre de creativitat. Has seguit les pistes que recomanen els manuals d’aquest tema. I des-prés del nom, què? Quan vaig veure clar que aque-ll era el nom i el preu, les idees se m’anaven acumulant al cap. Obriria cada dia de la setmana, els 7 dies, a les 7 de la tarda, faria ofertes especials els dies 7 de cada mes...Ho vaig veure clar al moment. Vaig passar l’hora següent a la meva troballa, amb una eufòria tremenda. Sabia que aquella idea havia de funcionar. Tant és així, que des que la vaig tenir, fi ns que vaig obrir se’m va fer etern. Guar-dava curosament el secret de la meva idea perquè ningú no me la copiés.Mai no saps si una idea funciona-rà o no, però aquesta la veia tant clara... El resultat és que des que vam obrir fi ns avui, cada dia de la setmana omplim i això en el moment en què estem no és gens fàcil.

He patentat el concepte de la idea perquè sóc conscient de que no és difícil copiar-la.

Per què creus que ha tingut tant bona acollida?El preu tancat i barat ha estat un reclam molt important. A banda, he fet una important campanya de publicitat a la premsa local. En 25 anys que porto obrint res-taurants mai no havia gastat tants diners en això.Encara que tinguis una molt bona idea, si no la coneix ningú, difícil-ment funcionarà.Però el preu ha estat el reclam. Quan els nostres clients entren per la porta i veuen el restaurant, queden sorpresos. Acostumem a associar preu baix amb mala qua-litat i al 7 de nit trenquem aquest mite.El menjar és molt bo i abundant, l’entorn és acollidor, el parament de les taules és molt cuidat i el servei molt atent. El que en un principi era un problema, s’ha convertit en la meva sort. Ningú

que si ets capaç de ser original i treballes bé, les coses funcionen. Fa ja molts anys vaig ser el primer en obrir el parc infantil Chiqui-park a casa nostra i sempre inten-to buscar que el que obri sigui di-ferent al que existeix, per disseny, per preu, pel producte...Ara estic donant tombs per do-nar-li un aire nou a la Bienal i voldria oferir una oferta temàtica per a les famílies... una mena de Bienal Family.També el 7 de nit haurà de tenir noves idees. Jo mateix m’he mar-cat un llistó que he de ser capaç de mantenir. El nom del restau-rant i el concepte em marca el preu de present i de futur que he de tenir...

Què n’has tret d’experiència per-sonal amb el 7 de nit?Me’n sento molt orgullós. Estava a punt de perdre-ho tot, la casa, el local... tot. Aquesta idea ha per-mès que m’aixequés de nou. Avui en tot el grup som 16 persones treballant i també això em fa sen-tir content.La veritat és que no és gens fàcil sobreviure en aquest sector. De fet si algú hagués de començar de nou, no li ho recomanaria.Comencen a arribar els primers clients, clients que semblen ben habituals. És un dimarts qualse-vol i l’Alberto ens diu que també avui omplirà.

7 de nit, una aposta original i atrevida

MARIA BATET ROVIROSA@ mariabatetrwww.valorsdemprendre.org

es gastaria 300.000 euros en un restaurant de disseny per oferir els preus que jo ofereixo. Aquest handicap ha estat la meva sort. Els clients no només vénen pel preu o per les pizzes sinó que l’entorn és acollidor, és un restau-rant de nit.

Ens sorprendràs amb alguna al-tra proposta diferent? Amb 16 anys ja vaig obrir al C/ Santa Magdalena el Frankfut Poc Paco. Des d’aleshores he inaugu-rat 8 restaurants, a Vilafranca la Bienal, la Pèrgola (en el seu inici), el Whitman, el Zero, ara el 7 de Nit... La història m’ha demostrat

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

1- La curiositat fomenta la creativitat :veure experiències d’altres llocs, fixar-nos en com ho fan els altres, pot ser el detonant de la nostra idea.2- Una idea per si sola no és res, el que és important és la implementa-ció d’aquesta idea. Un cop hem trobat la idea que volem desenvolupar, el que compta és com la portem a terme. 3- Si tenim una brillant idea i no l’expliquem a ningú no ens funcio-narà: la mateixa cura que posem en la preparació del negoci, l’hem de posar en com explicar-lo. Avui hi ha molts mitjans al nostre abast per fer-nos visibles sense necessitat d’haver de gastar molts diners.4- Sempre la qualitat: Barat no ha de voler dir mala qualitat. La qualitat està en els detalls. Cuidem-los!


ACTUALITAT

Des de fa més de vint anys, Emi-lio Duró dedica una part impor-tant del seu temps a l’estudi de l’aprenentatge i de l’optimisme. En un moment de la seva vida, quan tenia 32 anys, va tenir un problema greu i va començar a estudiar què li passava. Va ser lla-vors quan Duró va endinsar-se en el món de la felicitat i com aug-mentar-la. Les seves conclusions són les mateixes que va explicar fa poc més de dos anys, i a partir de llavors no ha parat de sonar-li el telèfon per fer conferències aquí i allà. Fa uns dies va ser a l’Auditori de Vilafranca per desgranar les claus de La gestió de la il·lusió i l’optimisme en temps de canvis. Davant d’una sala plena de gom a gom, Duró va recalcar que els aspectes més importants de la personalitat i el comportament es desenvolupen en l’àmbit familiar i durant els primers anys de vida.

Només començar a parlar, Duró ja va arrancar més d’una rialla als assistents. Ple d’anècdotes i amb un llenguatge amè, el lleidatà va entrar en tema amb una frase cur-ta, però agosarada “avui és el mi-llor dia dels que ens queden. El temps passa, no el malgasteu”. Amb aquesta sentència tot el que vingui més endavant no pot ser pitjor, podem pensar. Duró toca de peus a terrra, a diferència del que creguin alguns. És conscient de la situació crítica que vivim, però també recorda que “va ser pitjor la que van passar els nos-tres avis, besavis i pares. Per això, intento no dramatitzar la vida. El tema de l’optimisme no ve per somriure més, sinó de com

EMILIO DURÓ PÀMIESEmpresari i conseller d’ITER consultores

Conegut com “El gurú de l’optimisme”, aquest lleidatà ha voltat per tot el país amb una sola premissa: la felicitat existeix i la podem aconseguir si ho treballem. Però quin és el secret? Emilio Duró va ser recentment a Vilafranca per explicar les seves conclusions. Amb un estil amè i desenfadat, però ple de sentit, va emocionar i convèncer la gran multitud del públic que hi va assistir

LÍDIA OÑATE

LA FELICITAT NO DEPÈN DE LES SITUACIONS, SINÓ DE TU. SABEM CONQUERIR, PERÒ NO MANTENIR. AQUEST ÉS EL PROBLEMA

Emilio Duró Pàmies (Llei-da, 1960) és Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), a més de tenir un Màster en Admi-nistració d’Empreses, també per ESADE. Ha estat profes-sor col·laborador a la Funda-ción Universidad-Empresa de la Universidad de Navarra, la Universitat Pompeu Fabra, i l’Escola de Negocis Caixanova, entre d’altres. És un prestigiós consultor d’empreses, a més de conferenciant internacional, una faceta que l’ha fet conegut com “el gurú de l’optimisme”.Duró és conseller d’ITER Consultores i també conseller extern de fi rmes com Riofi -sa i Adolfo Domínguez, tot i que també ha estat directiu d’empreses com Martini Rossi i Yoplait-Ato.

“Avui és el millor dia del que ens queda de vida. Hem de ser optimistes”

afrontes la vida. Hi ha gent que afronta la part del que es pot fer, el present, i és la que s’anomena optimista. Després hi ha la gent que busca culpables, la pessimis-ta”. Seguint aquesta premissa, va encoratjar els assistents a “seguir els teus somnis, i no deixis que ningú t’amargui la vida, aquesta és la felicitat”.

Duró també va tenir temps d’analitzar l’ésser humà i la seva evolució. En el darrer segle un dels grans avenços ha estat allar-gar l’esperança de vida. Per pri-mera vegada, les persones ens hem començat a preocupar pel futur de la nostra vida. “Ara no importa els anys que viuràs, sinó com els viuràs”, comentava Duró, que critica l’obsessió actual per viure més i més. “No es trac-ta de posar anys a la vida, sinó de posar vida als anys. Cada any que passa estarem pitjor”, insis-tia, “perquè la genètica no està per viure cent anys”.

Davant un ambient pessimista com el que vivim actualment al país amb l’atur, la pobresa, els desnonaments, ..., el conseller d’ITER Consultores va demanar als assistents que restessin impor-tància a l’entorn. “La felicitat no depèn de les circumstàncies, de-pèn de tu. Tenim el mal costum de plorar i culpar els altres, la societat, l’entorn... Per exemple, hi ha molta gent que va entrar fa anys en una feina i va deixar de formar-se. És com si con-quereixes la teva parella i quan ja la tens vas en calçotets i amb la camisa vella perquè estàs més


ACTUALITAT

còmode. Sabem conquerir, però no mantenir. Aquest és el pro-blema”.

Molts dels assistents eren empre-nedors, altres empresaris o pro-fessionals de sectors ben diversos, però alguns anaven a la cerca d’una solució per tenir feina. En aquest punt, Duró va treure el seu optimisme i va deixar anar una de les seves píndoles de positivitat i il·lusió: “Tots som iguals i l’èxit es pot copiar. Per tant, podem aprendre. La gent que triomfa a la vida té optimisme i la perso-nalitat, pel que fa la felicitat, es forma als tres o quatre anys”. Aquesta crisi ha vingut per que-dar-se, és el que pensen molts ciutadans, però Duró és clar i contundent: “sobreviuran aque-lls que resisteixin i per resistir cal tenir fortalesa emocional”. Però realment quin és el secret de la felicitat? Duró va referir-se a la ciència per explicar-ho: “Te-nim tres cervells: el reptilià, el límbic i el còrtex. El límbic és l’emocional. Hi ha una part genè-tica, que sens dubte ens marca, però hi ha formes de desenvolu-par-lo. Els humans vam arribar a la vida sense saber sobreviure i vam començar a aprendre per imitació. Per això, la família és tan important. Un segon mo-ment clau és l’adolescència, un moment en què et desenamoren els pares i t’enamores del cap de colla. El tercer moment clau és el teu primer cap a la feina. Un bon cap fa millors empleats i un cap negatiu o trist fa empleats nega-tius o tristos. Però les emocions, la manera de veure la vida, les actituds, es formen fins als qua-tre o cinc anys. Després és difí-cil modificar-ho. Tots tenim un nivell de felicitat que ve marcat per la genètica i per la vida que hem fet”.

És cert que aconseguir la felicitat requereix temps, passió i esforç, però no és una meta insalvable com alguns puguin pensar. “Hem donat als nens una educació bà-sicament racional, però ningú no ens ha ensenyat les qüestions emocionals. Quan una persona perd la feina, però té una família que l’estima, s’ha cuidat física-ment i té una harmonia, treu for-ces de flaquesa. Viurem gairebé cent anys, així que o ensenyem a la gent a viure cent anys amb il·lusió, passió i entusiasme, o la vida serà una muntanya”, apun-ta Duró.

Un altre dels factors que in-fluencien la nostra perspectiva de la vida és la creença en l’atzar. “Quan la vida ens va bé diem que tenim bona sort i, si ens va malament, que tenim mala sort”, afirmava un Duró cada ve-gada més animat. Per tots aquells

UN BON CAP FA MILLORS EMPLEATS I UN CAP NEGATIU O TRIST FA EMPLEATS NEGATIUS O TRISTOS

NO ES TRACTA DE POSAR ANYS A LA VIDA, SINÓ DE POSAR VIDA ALS ANYS

emprenedors i professionals en general, el lleidatà va ser implaca-ble: “L’ésser humà és egocentris-ta per defecte. Sovint pensem: el que em passa a mi no li passa a ningú. I és mentida. Si el teu veí ven més que tu, és que és millor que tu. La intel·ligència ve de la humiltat, és a dir, pensar què té l’altre que jo no tingui”. Sens dubte, aquesta va ser una de les lliçons més importants, sobretot ara, quan la competència és més ferotge i la innovació i els canvis estan a l’ordre del dia.

Moltes de les persones que as-sisteixen a les seves conferències busquen algun consell que els permeti guanyar autoestima, te-nir èxit o aconseguir feina. L’atur és un dels grans mals que pateix el nostre país. Però què fer quan acabes de perdre la feina? En aquest cas, Duró és conscient que hi ha persones que de debò ho estan passant malament, que tenen fills i no disposen de cap ingrés a casa. Per això, els aconse-lla que “primer, es posin en for-ma. Si durant un mes s’aboca a l’esport es trobarà millor, tindrà més oxigen, augmentarà la seva autoestima i tindrà més força mental per afrontar la vida. El cos és el temple de l’ànima. Si no et cuides és que no t’estimes, i el cervell és llest”.

Una manera de combatre l’atur és a través de l’autoocupació. En plena crisi, es pot pensar que no és el moment més propici per endinsar-se en un projecte, però Duró discrepa: “Tenim més que mai i la gent està més trista i més ansiosa. Vivim en el millor món possible, mai no hem viscut millor que ara. A més, la gent optimista rendeix entre el 65 i el 100% més, fa una vida en ge-neral millor i, fins i tot, viu més anys”. Aquestes apreciacions ens fan albirar un futur millor, per-què amb perseverància, passió i dedicació podrem aconseguir sor-tir-nos-en amb èxit de la crisi.

Per això és tant important un de-tall que encara no hem mencio-nat fins ara. Trobar el sentit de la vida. Aquí rau la nostra felicitat. “L’ésser humà, com diu Duró, ha de lluitar per alguna cosa. No te-nim un límit de ser feliços, per-què sempre tenim alguna cosa per la qual somniar.”

Emilio Duró va començar la conferència amb energia i ganes de convèncer un públic assistent desitjós de sentir quelcom positiu i diferent a l’actualitat que ofe-reixen els mitjans de comunica-ció. Amb una frase prometedora, alhora que punyent, va posar-se l’auditori a la butxaca: “Avui us canviaré la vida”, va dir. I a mol-ts, de ben segur, que ho va acon-seguir.Fo

to: F

èlix

Miró


OPINIÓ

Només després d’un llarg període de creixement continuat i intens que elevi la facturació a nivells anteriors, es plantejaran els ac-tuals empresaris ampliar el nom-bre de treballadors -si el marc le-gal sobre l’ocupació ho incentiva i no ho impedeixen les innovacions tecnològiques-.Quant a la creació empresarial, aquesta depèn de la recuperació dels mercats que alimenten les expectatives de rendibilitat, per-què, excepte casos de novetats d’èxit, difícilment s’escometran nous projectes si els anteriors no poden col·locar gran part de la seva producció. I, en el nostre cas, la creació de llocs de treball ja no podrà venir de la font princi-pal que va abastir el mercat labo-ral en l’última expansió, el sector públic i la construcció, sinó de l’increment de la competència de la nostra producció i, per a això, fa falta un treball més qualificat i un profund canvi de política econòmica.

No fan falta ni els mateixos tre-balladors ni la mateixa preparació tècnica per fer cases que per a fer coses (béns i serveis) competitius internacionalment. Però per aconseguir una bona collita d’estímuls empresarials cal que les condicions ambientals ho propiciïn. Crec que hi ha una relació determinant entre el marc empresarial i el nombre de voca-cions. Com més favorables siguin les circumstàncies que incideixen en la decisió empresarial, major nombre de persones escometran iniciatives productives. Per aconseguir que un gran nom-bre de ciutadans, i entre ells els més intel·ligents i preparats, es decideixin a iniciar activitats em-presarials, perdent de vegades un

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

El problema de l’atur gravita sobre la societat espanyola amb una intensitat que no

es dóna en altres societats. Però el més preocupant és el pessimisme que es detecta en la classe política i l’opinió pública sobre les pos-sibilitats d’afrontar, amb èxit, la resolució d’aquesta xacra social. L’increment de l’atur ha estat un dels factors determinants del creixement de la despesa i del dèficit públic. L’atur compromet altres necessitats socials: segu-retat en el treball i remuneració adequada, promoció i desenvo-lupament personal i professional, nivell de seguretat pública i sol-vència del sistema de Seguretat Social. Cal destacar el balafiament de re-cursos humans que suposa l’atur, especialment de les generacions joves amb una preparació més adaptada a les actuals necessitats tècniques i la insatisfacció social i política que genera, que crea una massa desarrelada i propensa a comportaments radicals. No obstant això, en altres països aquest problema ha trobat solu-ció, perquè han sabut escollir una via diferent a la nostra. N’hi hau-ria prou, com demanem en un ar-ticle anterior (“Qui és el respon-sable de les retallades?”, abril de 2012), que els nostres dirigents sindicals i polítics adaptessin els seus mètodes de treball, fent-los més productius, i centressin la seva atenció per a la solució de l’atur en els tres sistemes econò-mics del món amb menor atur perquè entenguin, d’una vegada, que durant dècades hem seguit un camí equivocat.I és que la resolució de l’atur depèn fonamentalment de la competitivitat, de l’amplitud i la diversificació del sector produc-tiu, de la preparació tècnica dels seus ciutadans i de les condicio-ns favorables per a la generació d’activitats empresarials. És el camí de l’esforç el que porta al progrés de les nacions i no les bones intencions ni les promeses dels polítics, ni les mobilitzacions socials, que només asseguren el lloc de treball a uns pocs -els que n’estan al capdavant-. Si aquests dirigents, després

¿ES TAN DIFÍCIL RESOLDRE EL PROBLEMA DE L’ATUR?

el treball, el sector públic redueixi les seves despeses d’atenció a l’atur i incrementi els seus ingres-sos per a finançar les seves funcio-ns essencials.I, si la reducció de beneficis va acompanyada d’un marc laboral desincentivador de la contracta-ció -pel seu cost, risc i complexi-tat-, de l’augment de la pressió administrativa sobre la gestió de l’empresari i de la seva responsa-bilitat, d’una actuació del sector públic poc favorable, d’un de-teriorament general de l’entorn econòmic que incideix en la sol-vència de clients i proveïdors, i si fins i tot no hi ha un reconeixe-ment social adequat, estan crea-des les condicions per a la castra-ció de l’activitat empresarial. Mentre les estadístiques sobre el nombre d’autònoms i petits empresaris continuïn oferint un resultat negatiu és impossible tècnicament que l’atur es re-dueixi. Només quan el nombre d’emprenedors superi el dels que tanquen, la tendència a l’atur canviarà de direcció. I per a això s’han de donar les condicions legals i econòmiques propícies i que el motor de la confiança em-presarial es posi en marxa. Si la reducció de la capacitat pro-ductiva i laboral fos compensada per les aportacions dels que cla-men per l’eliminació o reducció dels beneficis empresarials o un altre grup de ciutadans desinteres-sats, el nivell de vida i d’ocupació de la població no es ressentiria, però això no sempre succeeix.

d’haver demostrat en les institu-cions públiques que gestionaven la seva incapacitat per solucionar aquest problema, actualment no han pogut evitar els acomiada-ments i els ERO dels seus com-panys en les pròpies organitzacio-ns que presideixen, quina garantia ofereixen que van a resoldre l’atur dels altres? I, quant a les mobilitzacions, ens duran, sense solucionar cap pro-blema, a la coneguda en tot el món com la via grega per a sortir de la crisi, amb els seus previsibles efectes i, entre ells, si es produeix una deteriorament de la imatge de solvència i seriositat del país, a una elevació de tipus d’interès que hagi de pagar el sector públic als seus prestadors, amb això a una reducció dels recursos per als serveis fonamentals i irremeiable-ment a majors retallades socials i a l’ampliació dels acomiadaments i de l’atur.En un recent article vam publi-car que aquest país canviaria to-talment si els seus habitants, des del seu naixement, tinguessin en el cap un principi bàsic: el que, si volem tenir el nivell de vida i els serveis públics dels finlandesos o els alemanys, hauríem d’estudiar i treballar com ells, encara que afortunadament, no en la ma-teixa línia de productes. Aquesta és la filosofia dels nostres clubs i esportistes d’elit, que treballen amb més intel·ligència i intensi-tat que els altres per guanyar-los. La creació d’ocupació en les economies modernes va lligada especialment a l’afloració conti-nuada de noves empreses petites i mitjanes. Aquestes utilitzen més intensament mà d’obra i es van capitalitzant amb la generació de beneficis. En conseqüència, la generació d’ocupació no la realit-zen els que són empresaris, sinó fonamentalment els quals no ho són i decideixen ser-ho, ja que els avanços tecnològics ofereixen su-ficients mitjans als antics empre-saris per incrementar la producció sense que ho facin la plantilles. Això s’agreuja en etapes de re-cessió que les empreses treballen a mig gas, llavors, creixements d’un 3% o superiors no serviran per crear ocupació a curt termini.

lloc de treball fix i invertint el seu temps, el seu patrimoni i el seu esforç físic, aquests han de tenir una compensació social i econò-mica adequada.El tipus de compensació varia segons el caràcter, els hàbits i les normes de les societats. Cada so-cietat té un punt d’equilibri di-ferent; no és igual, per exemple, una societat mandrosa que una treballadora. Però en totes elles l’increment d’incentius produeix efectes positius en l’ànim dels agents econòmics. No obstant això, si es va minvant el benefici esperat mitjançant l’increment de despeses sobre l’inici i desenvolupament de l’activitat, renda anual, patrimo-ni invertit en l’empresa, trans-missió de béns inter vivos i en el moment de la successió familiar, és lògic que la iniciativa empresa-rial s’acomodi a aquest canvi de rendibilitat. Cada vegada troba-rem menor nombre de ciutadans disposat a assumir riscos empre-sarials. Si empreses amb tradició i serio-sitat reconegudes, amb cliente-la consolidada, amb productes d’èxit i amb patrimoni, s’han vist abocades al tancament per falta de finançament, sent una de les principals causes del gran creixe-ment de l’atur, com es finançaran les noves per iniciar les seves ac-tivitats? Fa falta una reordenació dels recursos financers dirigint-los preferentment a les activitats productives, únic camí perquè, amb el creixement de la renda i

LA RESOLUCIÓ DE L’ATUR DEPÈN DE LA COMPETITIVI-TAT, DE LA DIVER-SIFICACIÓ I DE LA QUALIFICACIÓ


ACTUALITAT

L’Escola de Direcció d’Empresa (EDE) comença curs amb el pri-mer programa formatiu dirigit a millorar les habilitats comunica-tives dels empresaris i directius de les petites i mitjanes empreses.Es tracta del programa “Màr-queting personal i habilitats de comunicació”, emmarcat en el ci-cle “Estratègies directives”, i que s’inicia aquest divendres 28. Organitzat en tres sessions i un total de 19 hores lectives, els par-ticipants podran veure la impor-tància d’una marca personal forta en el context actual i els beneficis que pot aportar a emprenedors, empresaris amb experiència, au-tònoms, directius o professionals liberals.

Teresa Baró, coordinadora del programa i especialista en habi-litats de comunicació personal, ha configurat un cartell del tot suggerent, amb un cos docent composat per professors de les més prestigioses universitats i es-coles de negoci, així com recone-guts ponents del món econòmic i empresarial, tots ells de primera línia. Entre els diferents experts que passaran per l’escenari on s’impartirà el programa, el Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú, cal destacar Manuel Campo Vidal, doctor en Sociologia (Economia Aplicada) per la Complutense de Madrid. Va presentar informatius diaris a TVE i més tard va diri-gir i presentar el programa Punto y Aparte, i va dirigir el programa informatiu Hora 25 (Cadena Ser)

de 1987 a 1991. També és des-tacable la participació de Vicent Partal, periodista considerat un dels pioners de la xarxa Internet als Països Catalans. Cofundador del setmanari El Temps (1983), va formar part del Diari de Barcelo-na i de Televisió Espanyola, on es va especialitzar en temes de polí-tica internacional.“Estratègies directives” és el nom genèric d’un cicle que oferirà un total de set programes, relacio-nats cadascun d’ells amb la Inno-vació, la Direcció de Persones, el Màrqueting, la Comunicació, la Internacionalització, i el finança-ment. El 27 de setembre s’iniciava a l’ADEG la primera edició del Programa de Direcció de Pimes, que constava de 8 sessions. L’Escola de Direcció d’Empresa

(EDE) és un segell exclusiu i de qualitat per a la formació d’empresaris i directius de petites i mitjanes empreses així com per als professionals liberals. La pro-posta és el resultat de l’experiència

L’Escola de Direcció d’Empresa inicia curs amb un interessant programa

docent de l’ADEG, l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb un bagatge de més de vint anys oferint formació al seu públic d’empresa.

REDACCIÓ

Manuel Campo Vidal, un dels ponents del programa

El primer programa formatiu de l’EDE està dirigit a millorar les habilitats comunicatives dels empresaris i directius de les PIME


OPINIÓ

ANDRÉS PÉREZ ORTEGAQuímic i MBA per ICADEColumnista d’Expansión

UNA MARCA PERSONAL AUMENTA TUS OPCIONES

Hay una regla que suelo seguir y me va bastan-te bien que consiste en

descartar todas aquellas ofertas que prometen que conseguirás algo que, en realidad, sólo depen-de de tí y de las circunstancias. Me refiero a aquellas que dicen que si contratas su producto o servicio lograrás algo con toda seguridad (un empleo, adelgazar, ligar o tener miles de seguidores en Twitter).Supongo que la clave está en la parte que no dicen, me refiero a que siempre pueden argumentar que si no has logrado lo que te prometían es que no has hecho, no has creido o no te has esfor-zado lo suficiente. Eso se aplica a muchos campos, desde la consul-toría a las ¿ciencias? paranormales pasando por la autoayuda o los gimnasios.Desgraciadamente, el concep-to de Marca Personal (y otros cuantos) está empezando a ser invadido por anuncios, especial-mente del mundillo de esa plaga del multinivel, que te prometen que conseguirás poco menos que la fama mundial y las riquezas de Amancio Ortega en pocas sema-nas. Cuanto más grandes y colo-ridos son esos sitios más repelús me dan.Una de las cosas que me quedó bien clara cuando estudiaba cien-cias es que en este mundo (casi) nada es seguro y mucho menos, predecible. Si ya era complicado

parciales y aumentarás las posibi-lidades de ser tenido en cuenta y finalmente elegido (para un em-pleo, un proyecto, un ascenso o una relación sentimental).Una estrategia de Branding Perso-nal pretende manejar de la mejor forma posible las variables que te-nemos a nuestra disposición para aumentar las posibilidades de que te escojan. Al final puede ocurrir o no, pero lo que está claro es que tus opciones serán mayores que las de quienes lo dejan todo en manos del azar.En realidad, lo que te estoy di-ciendo es que eches una mano a la suerte. Es posible que no ganes nunca en las carreras de caballos, pero si juegas lo suficiente y ana-lizas algunas variables es más pro-bable que un día tengas éxito.A partir de ahora, cuando definas un objetivo profesional o perso-nal, pregúntate, ¿Qué puedo ha-cer, en qué variables puedo influir para aumentar las opciones de conseguirlo?Lo que te aseguro es que quejar-te, llorar por lo injusto que es el mundo o justificarte diciendo que ya cambiarán las cosas sólo demuestra que te comportas como espectador. Pero si quieres dejar una huella, una Marca Per-sonal, debes subir al escenario y cambiar la obra… aunque sea un poquito.Un pequeño cambio de rumbo ahora, puede llevarte a un sitio muy distinto después.

entender un sistema de tres o cua-tro partículas, entonces, tratar de predecir lo que puede hacer una o varias personas es simplemente imposible. Por eso se habla mu-cho más de posibilidades, proba-bilidades y opciones.El propósito de una estrategia de Branding Personal es acercarte a tu objetivo, aumentar las po-sibilidades de que suceda lo que deseas. Pero las personas somos volubles y cambiantes y nuestra vida transcurre en entornos que se modifican cada segundo. Lo que hoy es válido, mañana no. Las personas que nos apoyan o nos rechazan mañana pueden ha-berse intercambiado. Por lo tanto es absurdo tratar de pensar que

podemos conseguir algo siguien-do una linea recta y sin sobresal-tos.Al diseñar una estrategia de po-sicionamiento vas a establecer el rumbo, los recursos que necesitas y los límites entre los que estás dispuesto a moverte. Y todo eso va a facilitarte las decisiones y te va a hacer más fácil el viaje. En consecuencia, cuando alguien vea como te comportas podrá dedu-cir que sabes hacia donde vas y acabarás generando confianza en tu entorno.¿Significa eso que conseguirás lo que deseas? De ningún modo. Quizás no consigas nunca tu ob-jetivo “gordo”, pero si actúas de forma coherente obtendrás metas

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SUBSCRIU-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC

QUEJARTE, LLORAR POR LO INJUSTO QUE ES EL MUNDO O JUSTIFICARTE DICIENDO QUE YA CAMBIARÁN LAS COSAS SÓLO DEMUESTRA QUE ERES UN ESPECTADOR


VINS&CAVES

Nova ruta online per descobrir els caves de Sant Sadurní

El club de venda privada online de vins a Espanya, Bodeboca, vol donar a conèixer, mitjançant visites virtuals, les millors rutes del vi del país. Bodeboca propo-sa onze recoreguts a internet per conèixer en detall les particulari-tats d’algunes de les denomina-cions més importants d’Espanya, com la de Sant Sadurní d’Anoia, que presenten com el centre neu-ràlgic del cava.Sant Sadurní no és l’única ruta online de Bodeboca. L’empresa també proposa recorreguts per al-tres zones de Catalunya així com per diferents punts d’Espanya com Galícia, Castella i Lleó, la zona de Ribera del Duero, el Bierzo, La Rioja, Navarra, Aragó, la ruta del Llevant, Andalusia i les rutes de Madrid i Castella-la Manxa.Aquest club va ser fundat el 2010 per dos emprenedors francesos, Grégory Bulckaert i Nathanaël Berbessou, que van decidir apro-par aquest sistema de comerciali-

tzació típic a França a les bode-gues espanyoles. Des dels inicis el seu objectiu ha estat convertir l’empresa en un referent de venda online a Espanya i, seguir expan-dint-se a nous mercats. La seva oferta inclou les millors marques, a vegades en edicions li-mitades o difícils de trobar, però a més la companyia aposta també per bodegues d’autor amb pro-postes singulars.

Bodeboca compta amb una pla-taforma logística de nova gene-ració, que li permet entregar el vi directament de les bodegues fins la casa del consumidor en les millors condicions, donant cobertura a països com el Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Suïs-sa o Itàlia. La companyia espera arribar a una facturació propera als 300 milions d’euros el 2015.

REDACCIÓ

Codorníu posa el seu nom al Teatre Goya de Barcelona

El Teatre Goya de Barcelona, gestionat per Focus des de l’any 2008, comença una nova etapa juntament amb el celler pene-desenc Codorníu. Ambdós grups han arribat a un acord, presentat el passat 30 d’agost, a través del qual el teatre passarà a anomenar-se Teatre Goya Codorníu.L’acord amb Codorníu inclou la incorporació de la firma familiar de caves a les activitats teatrals que s’oferiran de cara a la tem-porada 2012-2013. Segons el president de Focus, Daniel Mar-tínez de Obregón, “la millora en l’oferta estarà present amb una notorietat especial per a tots els clients fidelitzats”.La decisió de patrocini va sorgir de la mà de Codorníu que “volia tornar a ser present en el món del teatre”, segons la seva presidenta, Maria del Mar Raventós, qui ha fet referència a la històrica relació de la companyia de Sant Sadurní d’Anoia amb el món del teatre, que es remonta a l’època del seu

avi. En la decisió del maridatge entre les dues empreses, Codor-níu va elegir al Teatre Goya, un del més antics de Barcelona, ten-int en compte la seva trajectòria i l’actual direcció de la sala, en mans de Josep Maria Pou. D’altra banda, Martínez també ha des-tacat la importància d’aquesta col·laboració ja que “les relacions amb les gran empreses són les que

salvaran l’activitat cultural del nostre país”.Aquesta iniciativa forma part de l’objectiu de les empreses d’arts escèniques de buscar noves fór-mules que ajudin als teatres a paliar les dificultats econòmiques per les que travessa el sector en els últims anys, a les quals s’ha afe-git, a partir de l’1 de setembre, la pujada de l’IVA.

REDACCIÓ

Daniel Martínez i Maria del Mar Raventós el passat 30 d’agost

Estem en uns moments molt delicats i, perquè no dir-ho, molt difícils. Aquest setembre, com és habitual tots els setembres, s’atura el consum. Els llibres dels col·legis, les VISA de l’agost, les matrícules, els xandalls i les bates dels nostres fills no fan res més que deixar escurades les nostres butxaques i aquest setembre encara pitjor amb la pujada de l’IVA. Un dels problemes que ens fa anar de corcoll a les empreses (i consumidors en general) és la falta de finançament, motivat perquè les enti-tats financeres no tenen liquiditat. Per aquest mo-tiu les operacions credití-cies estan molt reduïdes i frenen el consum. Sense consum, cau l’activitat in-dustrial i puja l’atur, torna a caure l’activitat i torna a pujar l’atur... Hem de can-viar aquest cercle viciós per un de virtuós, per això crec que és important que el diner torni a fluir de les entitats creditícies. Sobre aquesta reflexió de la falta de liquiditat o falta de crèdit, ve com a anell al dit la peti-ta història que va passar en un petit poble de la costa nord-americana la qual diu així: “És agost, en una pe-tita localitat costanera, en plena temporada; cau una pluja torrencial i ja fa diver-sos dies que la ciutat sem-bla deserta. Fa temps que la crisi ve colpejant aquest lloc i tots els seus habitants

tenen deutes i viuen a base de crèdits. Per sort, arriba un mafiós rus carregat de diners i entra en l’únic petit hotel del lloc. Demana una habitació i posa un bitllet de 100 dòlars a sobre la taula del recepcionista i se’n va a veure les habitacions. El responsable de l’hotel aga-fa el bitllet i surt corrents a pagar els deutes que té amb el carnisser. Aquest pren el bitllet i es dóna pressa en anar a pagar el seu deute amb el cria-dor de porcs. Al seu torn aquest surt ràpidament per pagar el que deu al molí que proveeix d’aliments els seus animals. L’amo del molí agafa el bitllet al vol i corre a liquidar el seu deu-te amb la Maria, la prosti-tuta a la que fa temps que no paga. En temps de crisi, fins i tot es veu necessita-da a oferir els seus serveis a crèdit. La prostituta amb el bitllet en mà surt cap al petit hotel on havia portat els seus clients les últimes vegades i que encara no havia pagat i li entrega el bitllet a l’amo de l’hotel.A continuació baixa el rus, que acaba de fer una ulla-da a les habitacions, i diu que no li convens cap, per tant agafa el bitllet i se’n va”. Ningú ha guanyat un cèn-tim, però ara tota la ciutat viu sense deutes i mira el futur amb confiança. Conclusió: Si el diner circu-la s’acaba la crisi!

Quan el diner circuli s’acaba la crisi

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate, Ivet Boltà, Imma Pulido i Daniel Sancho ParísDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògrafs: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado

Núm. 15 - setembre 2012

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://www.penedeseconomic.comE-mails: [email protected]@penedeseconomic.comImpressió: ImprintsaDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament,les opinions dels seus col·laboradors.


OPINIÓ

JOAN PERE BEJARANO BADELL Graduat social

El passat 14 de juliol, dins el paquet de mesures que el Govern espanyol va

denominar “mesures per garan-tir l’estabilitat pressupostària i fomentar la competitivitat”, es va aprovar el Reial Decret-Llei 20/2012.Les mesures de què s’ha parlat més i, per altra banda, els mitjans de comunicació n’han fet més res-sò han estat: la puja de l’IVA, la modificació de la prestació d’atur, on els aturats passaran a cobrar durant els 18 últims mesos de la seva prestació un 50% de la seva base de cotització, quan ac-tualment percebien un 60% i les retallades dintre del sector del funcionariat tals com la supressió en una gran quantitat de personal de la paga extra de desembre del 2012.Òbviament que a nivell informa-tiu resulta difícil poder donar una visió de la noticia més concreta i detallada de l’amplitud d’aquesta reforma, són moltes les modifi-cacions que s’han aplicat, però sí que és cert que se n’han passat algunes per alt que resulten de notable importància i mediàtica-ment no se’ls ha donat el tracta-ment correcte.Mesures que el petit i mitjà em-presari de la comarca, així com al ciutadà que pateixen directament les conseqüències d’aquesta crisi, aniran comprovant i que a conti-nuació passem a detallar.El subsidi d’atur per a majors de 52 anys, aquella ajuda econòmica de 420 euros que l’aturat perce-bia un cop se li esgotava la pres-tació d’atur, i per la seva dificultat per reinserir-se laboralment per motius d’edat, se li garantia fins els 65 anys, amb el Reial Decret 20/2012 s’ha vist modificada l’edat per accedir-hi fins als 55 anys, així com la seva durada que serà fins que el perceptor tingui dret a qualsevol tipus de jubilació tot i que es tracti d’una jubilació de pitjors condicions que jubi-lant-se als 65 anys.Una altre mesura que afectarà notablement és la modificació del salari màxim garantit del Fons de Garantia Salarial. El FOGASA, com és popularment conegut, és aquell organisme públic que,

LA LLETRA PETITADE LA NORMATIVA

d’agost del 2012 n’ha suprimit la seva aplicació. Dins d’aquest llistat ens trobem amb les boni-ficacions més significatives que els empresaris venien gaudint aquests últims anys i que havien estat implantades en anteriors exercicis (Bonificació per a ma-jors de 55 anys, per a majors de 45, per aturats que cobrin presta-ció d’atur, reincorporació després de la maternitat, personal a partir de 59 anys amb més de 5 anys a l’empresa, etc). El que sorprèn més de la mesura és que, en ante-rioritat els diferents governs, dins les seves campanyes de foment del treball, han anat publicant noves bonificacions i n’han dero-gat d’altres, sempre en funció de la situació estratègica que volien impulsar (contractació de joves, contractació de temps parcial, de sectors exclosos laboralment, etc.), però sempre deixaven en vi-gència el dret d’aplicació a les que s’aplicaven antigament. És a dir que si una empresa, per exemple, gaudia d’una bonificació per a majors de 55 anys creada al 2002 i que consistia en la reducció de la quota de la Seguretat Social un 50%, l’any que es va derogar aquesta bonificació no es va apli-car més, però les empreses que la gaudien en anterioritat han po-gut seguir beneficiant-se. El més sorprenent d’aquest Reial Decret és que se suprimeix el dret a la bo-nificació en tots els casos.Aquesta mesura significa que d’un mes per l’altre molts em-presaris deixaran de bonificar-se la gran majoria de reduccions de què venien gaudint repercutint en el total del rebut del TC1. No és d’estranyar doncs que moltes empreses de la comarca aquest mes vegin un augment en el seu rebut d’assegurances socials.En definitiva, sembla ser que les previsions de creació de treball que es van fer des del Govern cen-tral quan es va aprovar la refor-ma laboral al febrer del 2012, no han estat suficients i amb aquest reial decret que no deixa de ser una apèndix de la primera refor-ma, vénen a esmorteir l’impacte econòmic negatiu de no haver complert les expectatives en crea-ció de treball.

entre altres funcions, es fa càrrec de les indemnitzacions per aco-miadaments de les empreses que són declarades insolvents o bé en situació concursal. Fins la nova reforma, el FOGASA garantia el triple del salari mínim interpro-fessional diari per a tots els seus càlculs, que suposava 74,68€ dia-ris, és a dir que els treballadors que tinguessin un salari diari su-perior a 74,68€ i es veiessin en la necessitat de recórrer al FOGASA tenien una pèrdua de la diferència entre el seu salari i 74,68€. Des del 14 de juliol el salari mòdul del FOGASA s’ha vist reduït al doble del salari mínim interpro-fessional el que significa 49,79€. Aquest fet produeix que s’amplia de forma molt elevada la gent que salarialment queda per sobre del salari mínim mòdul del fons de garantia salarial; a tall d’exemple, una persona que hagués de cobrar la indemnització màxima a càrrec del FOGASA abans de la reforma, hauria percebut 27.258€, men-tre que amb el nou Reial Decret l’import es veu reduït a 18.173€.Per últim, cal centrar-se en dues mesures que han passat molt desapercebudes i en canvi, són de gran importància per a l’empresari, en matèria de cotit-zacions a la Seguretat Social.Una d’elles és la modificació dels recàrrecs per falta d’ingrés de les

liquidacions mensuals de la Se-guretat Social dins del termini voluntari, el que la majoria co-neixem com el TC1. L’ingrés fora de termini sempre s’ha vist carac-teritzat per un recàrrec sobre el total que fins la data era progre-ssiu, si el rebut del TC es pagava un mes tard, tenia un recàrrec del 3%, si es pagava dos mesos tard, un recàrrec del 5%, en cas de tres mesos d’endarreriment s’aplicava un 10% i per últim si l’ingrés s’efectuava a partir del quart mes, el recàrrec era del 20%. Sobre aquesta escala progressiva de re-càrrecs podem concloure que per a la petita i mitjana empresa pa-gar un rebut 30 dies més tard, o fins i tot 60 dies, no es tractava d’un cost excessiu.Amb el nou Reial Decret 20/2012, desapareixen els trams del 3%, 5% i 10%, i únicament queda vigent el tram del 20%. Per tant, les empreses que no in-gressin les liquidacions de la Se-guretat Social en termini, rebran un recàrrec del 20% des de el pri-mer mes d’impagament.L’altre reforma que afecta el siste-ma de cotitzacions és la supressió del dret a l’aplicació de bonifica-cions anteriors a la publicació del Reial Decret 20/2012. El govern ha publicat un llistat de bonifica-cions que actualment s’aplicaven a les empreses i a partir de l’1

MOLTS EMPRESA-RIS DEIXARAN DE BONIFICAR-SE LA GRAN MAJORIA DE REDUCCIONS DE QUÈ VENIENGAUDINT


VINS&CAVES

La creixent complexitat burocrà-tica i tècnica amenaça sovint amb paralitzar empreses que, d’altra banda, són exemplars. Empre-ses que saben el que es fan, tre-ballen bé i tenen línies pròpies de comercialització però que, de vegades, acaben embolicant-se en el cada cop més complex marc legal existent. El sector vitiviníco-la és un bon exemple d’aquestes dinàmiques i és per això que, ja fa 40 anys, que COT Enginyers i Rius & Rius van unir les seves forces per oferir un servei integral i de qualitat a les empreses del sector, que inclou els àmbits tèc-nic, jurídic i administratiu. No és casual, doncs, que COT Engin-yers i Rius & Rius hagin acabat sent líders amb el pas dels anys. Perquè poques empreses poden presumir d’haver estat testimonis d’excepció i partíceps de la bri-llant evolució de la vitivinicultura i enologia del país.Va ser arran de la progressiva professionalització del sector vitivinícola i de la introducció d’estàndards de qualitat cada cop més elevats (a partir de principis dels anys 1970), que la tarragoni-na COT Enginyers i la vilafran-quina Rius & Rius van unir-se per oferir un servei integral i de qualitat a les empreses del sector vitivinícola.De fet, tot va començar quan les empreses del sector es van veure

obligades a inscriure’s en el Re-gistre d’Indústries Agràries, fins llavors inexistent. COT Engin-yers disposava dels serveis tècnics necessaris per legalitzar les indús-tries i Rius & Rius comptava amb una important cartera de clients i, en aquells moments, amb una trajectòria de 10 anys com a con-sultors en l’àmbit vitivinícola.Han passat 40 anys, i la tarrago-nina COT Enginyers (especialit-zada en el disseny, construcció, remodelació i ampliació de cellers i caves) i la consultoria vilafran-quina Rius & Rius (dedicada a l’assessoria en el món vitiviníco-la) s’han convertit en líders en el sector a Catalunya i tota una

referència a la resta de l’Estat en l’àmbit vitivinícola, havent am-pliat els seus serveis a tot el sector agroalimentari.Aquesta col·laboració ha resultat altament profitosa en nombrosos i variats projectes constructius dels més acreditats cellers i caves de Catalunya, Balears, País Basc, La Rioja i la Ribera de Duero, entre d’altres zones, i en la trami-tació d’una gran quantitat d’ajuts de diferents administracions (au-tonòmica, estatal i europea).Concretament, el gerent i fun-dador de la consultoria, Miquel Rius, destaca: “hem aconseguit que una gran majoria d’empreses obtinguin subvencions de l’ordre

Rius & Rius i COT Enginyers celebren 40 anys de servei al sector vitivinícola

del 25% de les inversions que te-nien previst efectuar en obra ci-vil, instal·lacions o maquinària. És aquí on Rius & Rius presenta un dels millors balanços del sec-tor, tant pel nombre d’expedients cursats com per l’alt percentatge d’aprovacions aconseguides, que de fet, en la seva darrera convoca-tòria ha estat del 100% de tots els projectes presentats”.La clau de l’èxit ha estat, segons els responsables d’ambdues em-preses familiars, la complementa-rietat entre elles, que ha permès donar resposta a les necessitats de les empreses del sector d’una manera global, oferint un ven-tall molt divers de serveis, des del diseny dels projectes tècnics fins a la seva execució, amb la gestió de tots els tràmits (permisos, lli-cències, autoritzacions i regis-tres vitivinícoles, alimentaris, sanitaris i mediambientals, etc.) que s’han de mantenir al dia, ja sigui per funcionar quotidiana-ment o per ampliar o remodelar instal·lacions.“La voluntat de la nostra co·laboració no ha estat cap altra que la de facilitar una millora del rendiment, bàsicament, de les empreses vitivinícoles ubicades a Catalunya, i consolidar el desen-volupament d’una indústria mo-derna i competitiva, una vocació que continua vigent en el relleu generacional dels nostres respec-tius gabinets professionals”, con-clou Joan Cot, fundador de COT Enginyers.

REDACCIÓ

RIUS & RIUS TÉ UN DELS MILLORS BALANÇOS DEL SECTOR AMB EL 100% DELS PROJECTES SUBVENCIONATS

Els representants de Rius & Rius i COT Enginyers, amb el relleu generacional

Les dues empreses afronten el futur amb l’objectiu de reduir la burocràcia en un sector cada vegada més professionalitzat


VINS&CAVES

Bodegas Bilbaínas, filial rio-jana del Grup Codorníu, ha tingut en el seu últim exercici fiscal, que va finalizar el passat 30 de juny, un benefici des-prés d’impostos d’1,95 milio-ns d’euros, un 16,23% menys respecte als 23,3 milions del mateix període anterior.Segons la informació enviada el 31 d’agost per la firma a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el resul-tat d’explotació va ser de 2,53 milions d’euros, un 18,77% menor que el de l’exercici an-terior, mentre que la xifra de negocis es va reduir un 4,20% al situar-se en els 12,13 milio-ns d’euros.La companyia explica en el seu informe de gestió que “en l’evolució del compte de resul-tats es veuen reflectits els pro-jectes d’optimització i eficièn-cia operacional” que la bodega ha aplicat ens els últims exer-cicis. Afegeix que l’empresa, d’aquesta optimització i re-ducció de despeses i junta-

ment amb les noves inversions realitzades en els últims anys, “preveu aconseguir una major dimensió de negoci i el mante-niment dels seus resultats”.La composició del deute de la companyia al final de l‘últim exercici es va situar en 1,46 milions d’euros, dels quals 1,37 milions corresponen a llarg termini i la resta a curt.

Bodegas Bilbaínas, que va obtenir el 95,96% de la seva facturació de la venda de vi i el 4,04% restant de l’elaboració d’espumosos, va adquirir ac-cions pròpies durant el seu últim any fiscal per valor de 6.403 euros.

Bodegas Bilbaínas guanya 1,95 milions

TOT I TENIR BENEFICIS, AQUESTS DISMINUEIXENEN UN 16,23%

Façana de Bodegas Bilbaínas a Haro (La Rioja)

Freixenet ja ha desvetllat el que serà el seu anunci de Nadal aquest 2012. En concret es tracta de la primera campanya col·laborativa, en la qual es demana als ciutadans que enviïn els seus vídeos amb un motiu de brindis a youtube.com/freixenet. El director de cinema Juan José Bigas Luna (Jamón, ja-món, Volavérunt, Yo soy la Juani) seleccionarà els “millors” i seran el “cor” de l’espot, que es com-pletarà amb les famoses bombo-lles de la marca. Els vídeos selec-cionats rebran un premi de 3.000 euros i el millor una beca valo-rada en 20.000 euros. El cineasta ha dit que es una “idea magnífica que en aquest moment sigui un espot col·laboratiu”. La campan-ya nadalenca duu el títol de ‘La estrella de nuestro anuncio de

TV puedes ser tú’ i busca la parti-cipació de totes aquelles persones que vulguin formar part d’un dels anuncis més coneguts del país. Els únics requisits per presentar el vídeo és que duri entre tres se-gons i tres minuts i s’hi brindi per algun motiu de la vida: una idea, una persona, un moment... tot i

que no és necessari que inclogui ni un brindis real ni una botella de cava. Es podran enviar els cur-ts fins l’11 de novembre. Pedro Bonet, director de comunicació del Grup Freixenet, ha assegurat que la campanya “serà un èxit” perquè “tenim el de sempre, però modern”.

Freixenet modernitza l’anunci de Nadal a través de la XarxaL’espot serà una selecció de vídeos dels millors brindis dels ciutadans, supervisada per Bigas Luna

REDACCIÓ

L’Arc del Triomf de Barcelona va acollir entre el 21 i 24 de setembre la 32a edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, en el marc de les festes de la Mercè 2012. Un total de 61 cellers van voler ser presents a la mostra, gairebé un 13% més que l’any passat. Entre aquests, n’hi havia diversos del Penedès, la majoria dels quals sota el paraigües de l’Incavi, i vuit de la patronal Pimecava. Enguany s’ha volgut donar un gir a la Mostra. Una de les novetats

ha estat el nou emplaçament: la Mostra va deixar el Moll de la Fusta per situar-se al passeig Lluís Companys, al costat de l’Arc de Triomf. Sota el lema “Els vins ca-talans triomfen”, es van promoure les excel·lències dels vins catalans amb denominació d’origen per, així, augmentar la seva presèn-cia als restaurants de Catalunya. Cada DO disposava d’un espai on s’explicaven les seves singularitats i es van donar a conèixer les seves rutes enoturístiques. En aquesta

edició, també s’han incorporat nous espais com la Sala de Tast, amb cursos d’iniciació al tast, i l’Espai Selecció Vins de la Mos-tra, on es van degustar els millors vins dels cellers participants.

Més de seixanta cellers van participar a la 32a Mostra de Vins i Caves de Catalunya 2012

gona en els 800m lliures.Belmonte serà una de les pro-tagonistes de la XXXI Setma-na del Cava, juntament amb la il·lustradora Pilarín Bayés, autora del cartell, i els membres de la companyia de teatre Da-goll Dagom, els pregoners.

LA NEDADORA MIREIA BELMONTE SERÀ LA REI-NA DEL CAVA 2012

La nedadora i doble medallista olímpica Mireia Belmonte serà la Reina del Cava 2012. Nascu-da el 10 de novembre de 1990 a Barcelona, viu des de petita a Badalona. Campiona mundial, europea i doble subcampio-na olímpica, competeix en les categories d’estils, papallona i lliure. Ha participat en dos Jocs Olímpics: Pekín 2008 i Lon-dres 2012, on va guanyar dues medalles d’argent, la primera en els 200m papallona i la se-

EL PROPIETARI DE DRY MARTINI INAUGURARÀ EL CAVATAST 2012

El Cavatast 2012 donarà el tret de sortida el proper 5 d’octubre a les 18h amb la presència de l’empresari Javier de las Muelas, propietari de la cocteleria Dry Martini de Barcelona. Enguany el Cavatast arriba a la seva XVI edició i se celebrarà entre el 5 i 7 d’octubre. Els tiquets de les degustacions i activitats que es faran al Celler de La Fassina, ja es poden adquirir de forma an-ticipada a l’oficina de Turisme a partir del 25 de setembre.

ha realitzat tres dissenys únics per al cava que seran votats pels internautes en els pròxims mesos a través del web d’Anna de Codorníu (www.annadeco-dorniu.es) i de Facebook (www.facebook.com/annaesunica). El guanyador serà l’escollit per a l’anunci de la campanya d’aquest Nadal.

CODORNÍU BUSCA VESTIT PER A L’ANUNCI DE NADAL D’ENGUANY

Ana Boyer, filla de Miguel Bo-yer, l’actriu Ana Fernández i Ana Cristina Portillo, filla de Sandra Domecq, primera dona de Bertín Osborne, han presen-tat els tres vestits creats pel dis-senyador Ángel Schlesser, que opten a ser el triat per a l’anunci de Nadal del cava Anna de Co-dorníu. Les tres “Annas” van ser les en-carregades de lluir les tres op-cions del modista espanyol per al cava de Cordorníu. Schlesser


VINS&CAVES

Els preus del raïm tornen a enfrontar pagesos i elaboradors

Torna la verema i un dels temes recurrents que, com sempre, por-ta polèmica entre les empreses elaboradores i els pagesos: el preu al qual es pagarà el raïm. El primer d’eclamar-se ha estat l’Associació de Viticultors del Penedès que assegura no enten-dre la situació que viu el sector. “No s’explica com és possible que en un any en què la quali-tat de la collita és excel·lent i les produccions han decaigut entre un 30 i un 50%, les principals firmes compradores de raïm, o bé han mantingut els mateixos preus de l’any passat (Codorníu 0,274 a 0,313 €/Kg), o bé n’han efectuat una puja “ridícula” (en el cas de Freixenet de 0,253 a 0,288 €/Kg)”. Segons afirmen, aquest fet “ens demostra una vegada més una insensibilitat manifesta per part dels grans elaboradors que han estat incapaços de valo-rar una collita excel·lent com és la d’aquest 2012” i el titllen de

“falta de respecte” i “insolidari-tat cap al sector primari”. També indiquen que “una davallada de les produccions com la que estem patint aquest any representa un decreixement de la rendibilitat de les explotacions agràries d’un 30-50%”. Finalment, afirmen que aquesta situació està provocant que molts agricultors abandonin els terrenys, que els joves busquin d’altres sortides i que això “aca-barà repercutint en altres sectors productius de la comarca”.

Per la seva banda, el sindicat Unió de Pagesos també es mostrava descontent perquè “els preus han pujat lleument aquest any, però sense arribar encara a cobrir els costos de producció”, que xifren al voltant dels 40 cèntims. Així, si els preus del raïm se situaven l’any passat entre els 20 i els 28 cèntims, enguany estarien entre els 25 i els 30, una xifra que no els compensa prou perquè “el carbu-rant i els productes fitosanitaris són cada vegada més cars”.

OLGA AIBAR

Freixenet pagarà pel raïm un 6,7% més que l’any passat. En concret, la franja que va entre els 8,5º i 11º, que correspon a la major part del raïm que entra de les varietats Macabeu, Xarel·lo i Parellada, es paga a 0,283 euros per quilo.Tanmateix, l’empresa podria comprar entre un 25% i un 30% menys de raïm a causa de la caiguda en la producció produïda per la sequera dels

últims mesos a Catalunya. Aquesta situació, previsible-ment, rebaixarà la collita total en 400 quilos. Segons fonts de la companyia, la qualitat del raïm és “boníssima”, tant pel seu bon estat com pel seu grau alcohòlic, encara que la falta d’aigua que va avançar l’inici de la verema al 9 d’agost ha reduït entre un 30% i un 40% la producció de les varietats Chardonnay i Macabeu.

Freixenet paga un 6’7% més pel raïm

Edifici principal del Grup Freixenet a Sant Sadurní

Bodegues Torres ha destacat que la verema d’aquest any en les vinyes de la zona del Pene-des serà al voltant d’un 15% inferior en volum respecte a altres anys, encara que la qua-litat dels vins serà “excel·lent”.L’empresa ha destacat que les temperatures més elevades del normal, sobretot a l’agost, van complicar la correcta madura-ció de les vinyes a Catalunya i van constrènyer la recol·lecció d’algunas partides de Chardo-nnay al Penedès, així com pe-

tites quantitats de raïm negre a Lleida. Les previsions indiquen que els vins negres d’aquest any po-dran ser excel·lents si continua el bon temps, sobretot amb la presència de nits fredes. Els preus del raïm també ha anat a l’alça, especialment en les variatats blanques. En general, l’empresa pene-senca ha qualificat la collita d’enguany com “de bona qua-litat, però escassa en quant a producció”.

La verema de Torres, excel·lent però curta

Raïm negre acabat de collir en un vinya de Torres

La renda agrària catalana de l’any 2011 es va situar en 1.606,07 milions d’euros, un 4,9% infe-rior a la de 2010, que va ser de 1.689,61 milions d’euros, segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Ambient (DAAM). Tot apunta que aquesta reducció està causada per l’encariment dels costos de producció, especial-ment per l’augment dels preu de l’alimentació animal, de l’energia, els carburants i els fertilitzants i esmenes. El sindicat Unió de Pa-gesos ha remarcat que “el sector acumula deu anys de caigudes, ja que de 2002 a 2011, la renda agrària ha baixat un 35,1%”. Des del mateix sindicat lamenten que el Govern de la Generalitat no hagi pres cap mesura per capgirar aquesta situació i sentencien que “l’orientació de la política agrària catalana ha estat nefasta durant

els darrers anys”. A més, el sindicat es queixa del desavantatge que pateix respecte a la pagesia europea d’altres es-tats membres, competidors direc-tes de la catalana, ja que “es van adapatant als nous reptes aprofi-tant eficaçment els recursos euro-peus de desenvolupament rural”. Segons la Unió de Pagesos, si la Generalitat invertís els 123 mi-lions d’euros corresponents al

La manca d’inversió en el sector agrari repercuteix en la pagesia, que s’ha de proporcionar els recursos

REDACCIÓ

La renda de la pagesia catalana baixa un 5% en el darrer any

Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya, po-dria aprofitar les ajudes de l’Estat espanyol, xifrades en 71 milions d’euros, i les europees, de 79,3 milions d’euros.Per últim, des de la Unió de Pa-gesos denuncien que “el Govern de la Generalitat ha incomplert els acords més rellevants del de-bat sobre el món agrari al Ple del Parlament de Catalunya.”


VINS&CAVES

El centre de visites de Torres rep 43.000 persones durant l’estiu

Prop de 43.000 persones han pas-sat aquest estiu pel centre de visi-tes de Bodegues Torres, ubicat a Pacs. La xifra ha anat in crescendo en els darrers anys. De fet, res-pecte a l’estiu de l’any s’ha incre-mentat en gairebé 9.000 persones ja que es van registrar un total de 34.107 visitants. En concret, al juny n’hi va haver 12.008, al ju-liol 11.453 i a l’agost 10.646. Pel que fa al còmput global de l’any passat, el nombre total de visites al centre de Pacs del Penedès va ser de 96.943 persones.A aquestes dades, caldria afegir els alumnes d’escoles que van a visitar el centre i a fer el taller de “Viu la Vinya” (1.866 visitants) i les visites professionals de som-

meliers, restauradors i periodis-tes, entre d’altres.El perfil dels visitants és molt divers. Darrerament, el turisme rus està en alça i és ja el primer país de la llista dels principals països estrangers que visiten el

centre. Després de Rússia, es tro-ba França, els Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Grècia, Suè-cia, Holanda i Dinamarca. Pel que fa a la procedència nacio-nal, majoritàriament provenen de Barcelona i l’àrea metropolitana.

OLGA AIBAR

La xifra de visitants s’ha incrementat gairebé9.000 persones respecte a l’estiu de l’any passat

L’elaborador de vins i caves Mont Marçal acaba de llençar un nou producte. Es tracta d’un cava nature rosat amb la referència “Extremarium Rosado”, amb nou mesos de criança. Sota el lema “The Pink Experience” aquest cava es presenta com una nova ex-periència plena de matisos flo-rals i extremadament sensual.

La bodega penedesenca comer-cialitza a l’any quasi 3 milions d’ampolles de cava, a més de vins DO Penedès i DO Cata-lunya. El 2010 va obtenir unes vendes de 5,8 milions d’euros i va exportar per valor de 3 milions amb Regne Unit, Di-namarca, Alemanya, Irlanda, Holanda, Canadà i Xina com a principals mercats.

Mont-Marçal treu al mercat un nou cava

El consell regulador de la DO Penedès, i la Federació de pro-ductors de mol·luscs del Delta de l’Ebre (FEPROMODEL), van presentar, en el marc de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, una nova proposta gastronòmica per als mesos de novembre a abril.Sota el suggerent nom “Os-tres, Xarel·lo Penedès!”, es maridaran els vins de Xarel·lo de la DO Penedès i les ostres

del Delta de l’Ebre, una unió de luxe que permetrà donar a conèixer aquests excel·lents productes elaborats a Catalun-ya. La proposta “Ostres, Xarel·lo Penedès!” es desenvoluparà en restaurants de la franja litoral compresa entre el Garraf i el Delta de l’Ebre, i també de tot el territori de la DO Penedès. S’hi podran adherir tots aque-lls restaurants que ho desitgin.

Maridatge amb ostresi xarel·lo del Penedès

El Cavatast 2012, que se cele-brarà del 5 al 7 d’octubre a Sant Sadurní, ampliarà enguany els metres quadrats de superfície i el nombre d’expositors. Tot i que conserva la ubicació de l’any pas-sat, a la banda alta de la Rambla Generalitat fins a la plaça Anselm Clavé, enguany col·locarà els es-tands en una sola filera, per tal d’evitar aglomeracions.Un altre canvi que es produirà és que es podrà comprar un tiquet de quatre tastos de cava i copa i també tiquets de cava sense la copa. Els restauradors i els cavis-tes podran vincular la qualitat del producte ofert al nombre de tiquets a lliurar, és a dir, per un producte de més qualitat podran demanar més d’un tiquet. La mostra de caves i gastronomia busca fer gaudir els visitants al-hora que projectar Sant Sadurní i la comarca a l’exterior. En aquest

sentit, ha donat els primers pas-sos cap a la internacionalització. Per això, en aquesta edició s’ha organitzat un workshop amb agències de viatges d’Espanya i d’Alemanya per mostrar-los la fira i el municipi, a més de la presentació de dos llibres sobre el cava d’autors estrangers.La Fira tindrà 45 expositors, un 5% més que l’any passat, dels

quals 34 són cavistes, 4 restau-radors, 3 cansaladeries i 3 pastis-sers, a banda de la xocolateria Si-món Coll, que enguany inaugura l’Espai Xocolata. El CIC Fassina serà també un punt important de la mostra, ja que, a banda de ser un punt de venda d’entrades, aco-llirà un gran nombre d’activitats organitzades per alguns dels ex-positors del Cavatast.

OLGA AIBAR

El Cavatast 2012 incideix en la qualitat i amplia expositors

Imatges dels estands de la mostra

La mostra fa passos cap a la internacionalització amb un workshop amb agències de viatges


LLIBRES

Un nen amb una maleta plena de diners, al qual la seva mare deixa enmig d’una ciutat da-vant tot tipus de barris (segurs, arriscats, massa extensos) que haurà d’atravessar amb els seus estalvis fora de perill. Aquesta és la metàfora en què es basa l’assessor Jaime Borràs en el seu últim llibre.

No te fíes de nadie. És un llibre imprescindible per a tot aquell que té alguns diners disponi-bles per estalviar i no sap quin camí seguir per creuar la ciutat dels productes financers que li oferixen, sense explicar, moltes entitats bancàries. Tots saben que la crisi s’ha pro-duït fonamentalment arran de

la creació de productes finan-cers especulatius que després es venien a la gent sense la neces-sària explicació. Jaime Borràs Martínez (1970) és llicenciat en Ciències Em-presarials i una de les poques persones a Espanya qualifica-des com EAFI (Empresa de Asesoramiento Financiero) per la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors d’Espanya. Després d’una exitosa carrera en el món de les finances viu a cavall entre Ceuta i Sevilla,

dirigeix la seva pròpia empresa d’assessorament i un centre de negocis a Ceuta, a més de ser conseller delegat d’Andaluza de Cafés, S.A. Coneix amb detall tots els productes financers i so-bretot assessora els seus clients sobre quins són els avantatges i inconvenients de cada produc-te i quins riscos hi són associats als mateixos. Amb un llenguatge molt senzi-ll, l’autor acompanyarà el lec-tor en el seu camí per la ciutat de les finances.

Como hacemos las cosasen IKEAMARIO ALONSO PUIGGESTION 200019,00€

És possible obtenir beneficis i a més contribuir a crear una societat més justa? Durant els anys 1999 i 2009, període en el qual Anders Dahlvig va estar al capdavant d’IKEA, aquesta va incrementar les seves ven-des un terme mitjà de l’onze per cent anual, va contractar més de setanta mil persones i va obrir centenars de botigues

al voltant del món. Aquesta ex-pansió no va ser obstacle per-què la companyia mantingués i reforcés les seves polítiques de responsabilitat social corpo-rativa, erigint-se en una de les multinacionals més destacades en aquest camp. A Como hace-mos las cosas en IKEA, Alonso recorre la història d’IKEA des dels seus inicis com una pe-

tita empresa de mobles fins a la seva consolidació com líder absolut en el seu sector, expli-cant quina ha estat la visió de la companyia al llarg de tots aquests anys: incrementar els seus resultats operatius en ter-mes de benefici i creixement i, al mateix temps, millorar les seves polítiques socials i la seva defensa del medi ambient.Semblen, a simple vista, qües-tions incompatibles, però en realitat, creixement econòmic i polítiques socials són concep-

tes perfectament compatibles si existeix una voluntat fèrria per part de la direcció de l’empresa per harmonitzar-los. El concepte d’IKEA consiteix a oferir articles de qualitat i dis-seny a un baix preu, però sense renunciar a certes exigències en el procés de producció, com ara la prohibició del treball infan-til. El fet que hom compri els productes desmuntats els fa més barats perquè redueix la mà d’obra així com el volum de transport i emmagatzematge.

No te fíes de nadieJAIME BORRÀS MARTÍNEZEMPRESA ACTIVA9,00€

Tots els secrets que permeten a IKEA ser el líder mundial del sector

No et fiïs de ningú. Que no juguin amb els teus diners ni t’enganyin

Escrit en un estil amè i desen-fadat, allunyat de tecnicismes i sense perdre de vista en cap mo-ment la crua realitat del mercat i la falta crònica d’ajudes als emprenedors en el nostre país. Ha llegado la hora de montar tu empresa és una excel·lent eina per assentar les bases d’una futura empresa o bé per conso-

lidar la ja existent. Mitjançant Alejandro Suárez Sánchez-Ocaña (1973), un dels nostres més destacats emprenedors i inversors, aprendràs totes les claus de la creació d’empreses i obtindràs tota la informació necessària per dur a bon port la teva idea de negoci, inclo-ent recomanacions i consells

que només pot donar-te, amb la seva equilibrada ració d’èxits i de fracassos, qui ha transitat en múltiples ocasions pel feixuc camí de l’emprenedoria. En les pàgines d’aquest llibre, el seu autor ens oferix tots els coneixe-ments que ens seran imprescin-dibles sobre els tipus d’empresa que poden crear-se, els trà-mits administratius requerits, l’elaboració del pla d’empresa o la recerca de finançament, al mateix temps que ens dóna la seva opinió sobre qüestions

cabdals a l’hora de muntar una empresa: sol o amb socis? La meva idea de negoci és viable? Hauria de deixar aconsellar-me per un consultor? Tinc espe-rit emprenedor? Què passa si fracasso? Preguntes que un sol plantejar-se abans de donar el pas definitiu, però que ningú s’atreveix a contestar. En defi-nitiva, una obra imprescindible destinada a convertir-se en el pla de ruta dels nous emprene-dors que tant necessita el nos-tre país.

Ha llegado la hora demontar tu empresaALEJANDRO SUÁREZDEUSTO7,95€

Si estàs pensant en muntar la teva empresa... aquí tens el primer soci


HISTÒRIA

El fundador de la cade-na d’hipermercats francesos E.Leclerc, Édouard Leclerc, va morir el passat 17 de setembre a l’edat de 85 anys a causa d’una aturada cardiorespiratòria, se-gons va confirmar l’ajuntament de Saint-Divy, localitat del nord-oest de França en la qual residia.Nascut el 20 de novembre de 1926 a la localitat bretona de Landerneau al si d’una família nombrosa catòlica, Leclerc es va convertir a França en una icona dels preus baixos, una idea sota la qual va fundar una potent cade-na que avui s’estén per 7 països d’Europa occidental. En concret, el número de botigues que té al continent es reparteix de la se-güent forma: 561 magatzems, 391 hipermercats, 131 supermer-cats i 39 botigues especialitzades a França; 30 centres a Itàlia en aliança amb la cadena CONAD; 20 centres a Polònia; 22 centres

a Portugal; 17 centres a Espanya; i 2 centres tant a Eslovènia com a Andorra, donant treball a poc més de 100.000 persones i acon-seguint una facturació el 2011 propera als 40 milions d’euros.

Considerat el pioner dels hiper-mercats a França i fundador del líder del sector en aquest país, Le-clerc va començar l’any 1949 a la seva ciutat natal amb una petita botiga de queviures, oberta junta-ment amb la seva esposa Hélène, en un petit magatzem de 16 me-tres quadrats.Allà va començar a vendre a preus de majorista productes de consum corrent (menjar, oli, sabó etc.),

REDACCIÓ

gràcies a un sistema de compra directa als productors que li va permetre economitzar despeses dels intermediaris, sempre per-seguint el seu objectiu: vendre el més barat possible. “Puc fer baixar el nivell de vida un 20 per cent”, repetia el comerciant a mesura que la seva popularitat s’anava fent cada cop més gran per tot França.

L’éxit de la firma desconcertà a competidors i proveïdors. Amb el pas dels mesos, i acompanyat per un èxit constant, Édouard Leclerc amplià la seva gamma de produc-tes, i va aconseguir així duplicar el volum de negoci en només dos anys. Cinc anys més tard, ja en el 1956 amplia el seu radi d’operacions i comença a vendre teixits sota la nova firma de roba Leclerc Vêtements.També se’l considera l’impulsor

Leclerc amplia l’activitat: carburants, joies, viatges, parafarmàcia, i béns culturals, convertint-se en la segona llibreria a França després de l’Fnac

Mor als 85 anys Édouard Leclerc, el pioner dels hipermercats a França

EL 1949 LECLERC OBRE UNA PETITA BOTIGA DE 16 M2 A LA CIUTAT DE LANDERNEAU

de l’autoservei i de la venda de productes de marca blanca, cosa que va provocar que, sota el seu nom, altres comerciants comen-cessin a obrir botigues gratuïta-ment amb el mateix concepte.El sistema es va estendre amb ra-pidesa per la Bretanya i de segui-da va donar el salt al territori na-cional (260 centres l’any 1962), on van començar a posar-li traves per considerar que suposava el fi-nal del petit comerç.Però Leclerc va seguir endavant amb la seva expansió i paulatina-ment va anar guanyant judicis a aquells territoris que li impedien obrir els seus grans magatzems i a

les marques que rebutjaven pro-porcionar-li els seus productes.El concepte d’E.Leclerc es va anar estenent per França i va guanyar ràpidament quotes de mercat.Molt carismàtic, acostumat a apa-rèixer als mitjans de comunicació, Leclerc es definia com el defensor dels consumidors davant els mo-nopolis, com va fer amb els dels combustibles en convertir-se en la primera cadena d’hipermercats a vendre’ls a preu lliure, una tàc-tica represa i amplificada per un dels seus tres fills, Michel-Édo-uard, el qual es va convertir en copresident del grup el 1988 i el presideix des del 2003.

EL PASSAT 2011 E.LECLERC VA FACTURAR PROP DE 40 MILIONS D’EUROS DONANT TREBALL A MÉS DE 100.000 PERSONES

Carnisseria Leclerc a la ciutat de París Inauguració d’una nova botiga l’any 1959

Édouard Leclerc, en una de les seves botigues els anys seixanta


TECNOLOGIA

La rentadora, l’anestèsia, la bicicleta i l’energia solar, els millors invents nous

Aquest horitzó positiu, però, no evita algunes associacions negati-ves al progrés científic, com són un major risc de conflictes bèl·lics (un perill al qual els espanyols concedeixen una puntuació de 5,5 enfront del 4,9 de la mitjana europea) o que és una de les prin-cipals causes de l’alt atur actual, una percepció que és elevada a Polònia, Espanya, França i Repú-blica Txeca, segons es desprèn de l’informe ‘Estudi internacional de cultura científica’, elaborat per la Fundació BBVA a partir de 1.500 entrevistes realitzades en 11 paï-sos europeus i als Estats Units. Molts ciutadans asseguren que la ciència fa canviar la nostra mane-ra de vida amb excessiva rapidesa i que estarien millor amb una vida més senzilla, sense tanta tecnolo-gia. Però aquestes objeccions que-den eclipsades amb l’esperança que, d’aquí a uns anys, la majoria dels càncers es curaran i que es podran corregir abans de néixer la principals causes genètiques de malalties greus. Més del 70% dels nord-americans i dels europeus (el 73% a Espanya) creuen que en 25 anys la ciència podrà guarir la majoria dels tipus de càncer, i un 60% pensa que la ciència farà possible eliminar abans de néixer els principals factors genètics responsables de malalties greus (el 69% a Espanya). No obstant això, són més moderades les ex-pectatives respecte que la ciència pugui dissenyar a voluntat les característiques físiques de les persones abans de néixer (el 47% a la mitjana europea i el 52% a Espanya), i encara més limitades les expectatives que la ciència pugui dissenyar a voluntat les ca-racterístiques psicològiques de les persones (el 28% i el 31% respec-tivament). En conjunt, Espanya i Itàlia són els països que tenen les expectatives més altes en allò que aconseguirà el progrés científic en els pròxims 25 anys. La ciència és imparable i en la seva carrera necessita uns límits, que per al 54% de les persones han de ser ètics, un fre que només comparteix el 41% dels espanyols i el 35,4% dels holandesos. El

consens entre països és més am-pli en el fet que la religió no ha de limitar a la ciència, encara que en aquest punt, Espanya supera la mitjana. Els espanyols destaquen pel seu optimisme relatiu cap al conjunt de les aplicacions. Es mostren es-pecialment favorables (molt per sobre de la mitjana europea) res-pecte als efectes de les noves tec-nologies a la nostra vida: el 87%, el 83% i el 82% creuen que els ordinadors, Internet i la telefonia mòbil respectivament milloraran la nostra vida en els pròxims 25 anys, enfront de la mitjana euro-pea de 73%, 67% i 61%.

Dels invents presentats en sis àrees (telecomunicacions, vida quotidiana, salut, transport, bio-tecnologia i energia), els vinculats amb el transport són els millor valorats, seguits pels de salut. La valoració de les innovacions en biotecnologia són les que susciten més reserves, sobretot, a Europa, sent una mica més moderades als Estats Units. En concret, els invents que se si-tuen en la part més alta de la valo-ració positiva en cada àrea són la rentadora, l’anestèsia, la bicicleta i l’energia elèctrica produïda pel sol. En l’altre extrem, els pes-ticides, la modificació genètica d’animals i la clonació d’animals

són les que obtenen les valora-cions més negatives. La valoració que realitzen els espanyols sobre els diferents invents tendeix a su-perar l’obtinguda en la mitjana europea. Relacionats amb aquest aspecte estan les opinions sobre l’origen i l’evolució dels éssers humans i de l’univers o d’investigacions controvertides, com la clona-ció d’animals. Espanya (64,9%) coincideix amb Europa (63,7%) que l’ésser humà és el resultat de l’evolució d’altres espècies an-teriors, i només el 20% dels es-panyols pensa que Déu va crear a les persones amb la seva forma actual. No obstant això, als Es-tats Units predomina la creença (60,7%) que l’ésser humà ha es-tat creat per Déu tal com és ara, i aquesta idea religiosa s’estén a l’univers. Respecte a l’origen de l’univers, a Europa (52%) preval l’explicació científica (Big-Bang) de l’origen de l’univers, mentre que als Estats Units (59%) la ma-joria pensa que va ser un acte de Déu. Els espanyols se situen prop de la mitjana europea (el 51% creu que la creació de l’univers es va produir a partir d’una gran ex-plosió sense intervenció divina). A Europa, només els polonesos es decanten per l’explicació religiosa i a Itàlia les opinions es divideixen entre la científica i la religiosa.La bona imatge que genera la ciència s’estén als científics, de tal manera que els enquestats concedeixen un notable (8) a la seva contribució al benestar i a l’avanç de la societat. Encara que si hi ha un grup que destaca so-bre la resta és el dels metges, que són els professionals millor valo-rats a Espanya (8,5) però també a la resta d’Europa (8,2), seguits a

els països són els polítics (obte-nen una puntuació mitja de 4,7 i baixa al 3,9 a Espanya, i als Estats Units arriben al 5,3).Respecte a altres àrees, com el medi ambient, la majoria creu que la ciència farà possible que les energies renovables reem-placin completament el petroli (el 58% de mitjana europea i el 63% a Espanya). És més modesta l’expectativa que la ciència pugui en el futur frenar l’escalfament global (el 42% i el 55% respec-tivament). Finalment, és molt minoritari en tots els països el percentatge que creu en la possi-bilitat que en els pròxims 25 anys la ciència permeti habitar la lluna o altres llocs de l’espai (el 31% a la mitjana europea i el 35% a Espanya), encara que gairebé la meitat de la població d’Estats Units ho veu possible.

curta distància pels científics, els mestres i els enginyers, una clas-sificació que es repeteix als Estats Units.

D’acord amb aquesta valoració, els científics que treballen en hos-pitals i universitats són els que generen major grau de confiança. En l’extrem oposat, els profes-sionals pitjor considerats en tots

JOSEP BARELLA

ELS ESPANYOLS SÓN ELS EUROPEUS MÉS OPTIMISTES AMB LES NOVES TECNOLOGIES

De cara als propers vint-i-cinc anys, bona part dels ciutadans confia que la seva qualitat de vida millorarà gràcies a l’energia solar, els ordinadors i Internet, unes expectatives que a Espanya són superiors a les que tenen els nord-americans

Tecnologies que faran millorar les nostres vides:

Percentatge d’enquestats que contesten afirmativament a la pregunta: ‘Aquesta tecnologia farà millorar la nostra vida?’

METGES I CIENTÍFICS SÓN LES PROFESSIONS MÉS VALORADES. POLÍTIC, LA QUE MENYS


VIATGES

Tunis, la ciutat de les llegendes

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d’Àfrica que fa frontera amb Al-gèria a l’oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterra-ni banya les seves costes, al nord i a l’est del país. La seva capital és la ciutat de Tunis, amb uns 700.000 habitants i més d’un milió i mig a l’àrea metropolitana. També passen dels cent mil habitants les ciutats de Sfax (275.000), Sousse (164.000), Kairouan (120.000), Bizerta (115.000) i Gabès (110.000). És el país més petit ubicat a prop de la serrala-da muntanyosa de l’Atles. Gran part del seu territori és semiàrid i desèrtic. En el nord, hi ha mun-tanyes i el clima és temperat, amb hiverns suaus i plujosos i estius calorosos i secs. El rang de tem-peratures en el nord oscil·la entre 6º i 34º C. En el sud, hi ha de-serts que s’estenen fi ns al Sahara. No obstant això, a pesar del seu del paisatge àrid en el sud, en el nord existeixen boscos de pins en el nord-oest i prats, ideals per al bestiar, en el nord-est, així com horts i vinyes al llarg de la costa oriental.Els tunisians actuals són descen-dents dels indígenes berbers i dels nombrosos pobles i civilitzacions que han envaït, han emigrat i han estat assimilats a la població a tra-vés dels mil·lennis, entre els quals es compten els fenicis, romans i vàndals. En ser un protectorat de França des del 1881 fi ns a la seva independència el 1956, conserva forts vincles polítics, econòmics i culturals amb aquest país. La taxa

Recentment la poligàmia va ser il·legalitzada i també el divorci per repudi. També es va prohibir el matrimoni a les dones menors de 17 anys, i se’ls va atorgar el dret a rebutjar un compromís.

Tunísia té una economia diversa, on els sectors de major impor-tància són l’agricultura, mineria, energia, turisme, petroli i empre-ses manufactureres. Tot i que el govern segueix controlant gran part de l’economia, a poc a poc aquest pes s’ha anat reduint amb un creixement de la privatització, una simplifi cació de l’estructura en els impostos, i un enfoca-ment més adequat sobre el deu-te. L’increment en el comerç i en el turisme han estat els elements claus per a l’estable creixement econòmic.

El turisme, tot i ser el 7% del PIB, està sofrint la major caiguda en dècades. El 2011 l’arribada de turistes va caure un 50% respecte de l’any anterior

TUNÍSIA

Capital:Tunis

Idioma:Àrab

Població:10.589.025 habitants

Superfície:163.610 km²

Moneda:Dinar tunisià (TND)

Clima:És desèrtic i semiàrid. En el nord del país les muntanyes permeten un microclima especial que fa que els hiverns siguin plujosos amb tempera-tures agradables, mentre que els estius són calorosos i secs

Economia:Té una economia diversa, on els sectors de major importàn-cia són l’agricultura, mineria, energia, turisme, petroli i empreses manufactureres

Mesquita d’Al-Zaituna

de persones amb el francès com a segona llengua és molt elevat, no només pel passat colonial, sinó perquè es continua ensenyant en les escoles.Malgrat de ser un país islàmic, la nació és bastant liberal, in-fl uïda per la seva proximitat a Europa. En el país existeixen pe-tites minories jueves i catòliques.

Amfiteatre romà a El Djem

REDACCIÓ

Penedès Econòmic nº15

Documents

Transcript of Penedès Econòmic nº15