Penedès Econòmic 40

Preu: 1,00e

L’IBI de Vilanova és el més car de les capitals de comarca de menys de 80.000 habitantspàg. 4

El 2014 acaba amb una bona dinàmica de vendes de pisos, que podrien encarir-se pàg. 7

El programa Genera de la Fundació Pinnae concedeix 600.000e en crèdits el primer anypàg. 15

El comerç online fa créixer els serveis de missatgeria i els desborda durant la campanya de Nadal pàg. 2-3

Entrevista a Ramon Novell PujadasGerent de Cafès Novell pàg. 16-17

Núm. 40 - Gener 2015

PENEDÈS ECONÒMICEl MENSual DE NEgOCIS DEl PENEDÈS I DEl gaRRaF

2 Penedès Econòmic gener 2015

L’ANÀLISI

consumidors s’esperen que arribi el Nadal. Des de 2005, a més, se suma el Ciber Monday, el dilluns després del Black Friday i que se centra en el sector tecnològic. Se-gons l’empresa de transport de paquets MRW, amb delegació a Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, la campanya de Na-dal acostuma a percebre’s el 9 de desembre, però aquest any l’han hagut d’avançar per l’alt nombre de comandes rebudes. “Ja havíem previst que la influència del Black Friday seria molt important i per això havíem entrenat els nous tre-balladors amb temps per abordar la campanya d’enguany”, explica Auxiliadora Carrero, gerent de MRW. Tot i això, l’auge de ven-des online els ha acabat sorpre-nent, ja que “no havíem pensat que hi hauria tan desbordament de comandes”, afegeix. En el seu cas, ja fa anys que experimenten augments anuals a causa de la im-plantació dels comerços online. “Fa quatre anys vam començar a veure que la tendència del mercat anava cap als serveis e-commerce. Ara mateix, qui no tingui prepa-rat el seu negoci online es queda-rà enrere perquè això va creixent cada vegada més”, explica Carre-ro, que reconeix que moltes bo-tigues físiques també disposen de versió online per tal de captar el màxim nombre de vendes. De la mateixa manera que s’ha avançat la campanya, des de MRW co-

Espanya ha estat un dels darrers països europeus en apuntar-se a la via online per realitzar les seves compres. La manca de confiança del consumidor en el canal onli-ne sembla que any rere any es va reduint i ja es pot considerar una línia de negoci no només viable, sinó essencial per a la gran majoria de comerços. En la darrera cam-panya de Nadal, moltes són les empreses que han vist incremen-tar les seves vendes amb el model d’e-commerce (comerç electrònic) com Zara, Fnac o El Corte Inglés, que aquest any ha augmentat un 60% les vendes online durant la campanya nadalenca.

Cada vegada que un sector irromp amb força, indirectament se’n beneficien d’altres com ho va fer en el seu dia el dels mobles amb l’augment de la construcció. En aquest cas, els grans beneficiats del creixement dels e-commerce han estat les empreses de miss-atgeria, que en el darrer any han experimentat un nou increment en les comandes de paquets per enviar. En el cas de SEUR, amb oficina a Vilafranca del Penedès, l’augment ha estat del 15%, i consideren que la seva aposta pel canal online s’ha confirmat amb les bones xifres de vendes. En d’altres com MRW, el comerç online ja suposa el 60% del seu

negoci, i a Nacex l’increment de comandes els ha dut a ampliar la plantilla de treballadors.

La campanya de Nadal 2014 s’ha avançat dues setmanes

Tradicionalment, la campan-ya nadalenca a Espanya dóna inici al desembre amb el cone-gut ‘pont de la Puríssima’, entre els dies 6 i 8, però l’arribada de noves festes comercials america-nes ha acabat incidint el nostre país. Segons la tradició d’Estats Units, el darrer dijous de novem-bre se celebra el Dia d’Acció de Gràcies i aquella mateixa nit els

comerços obren les seves botigues amb grans descomptes, el que ja es coneix com Black Friday, que se celebra l’últim divendres de novembre i que algunes boti-gues allarguen fins diumenge. L’objectiu és fomentar les com-pres en un mes complicat en el qual els comerços facturen molt poc perquè la gran majoria dels

Lídia Oñate

Les empreses de missatgeria han vist en el comerç online un revulsiu per aixecar les vendes, que havien caigut amb l’hegemonia del correu electrònic

La febre del consumisme online per Nadal revifa el sector de la missatgeria

LA cAmpANyA de NAdAL S’hA AmpLIAt A cINc SetmANeS grÀcIeS AL comerç oNLINe

menten que també s’ha allargat una setmana, ja que amb la cele-bració dels Reis Mags d’Orient a Espanya són moltes les comandes d’última hora que els arriben per entregar de forma urgent. Les cinc setmanes de campanya a ple ren-

diment els han sorprès molt, so-bretot tenint en compte que l’any passat només van tenir moltes comandes de Nadal durant una setmana. De seguir aquest ritme, Carrero no descarta prendre deci-sions de cara al futur per prestar el millor servei possible especiali-tzant-se en el canal online. Entre elles destaca la de seguir ampliant la plantilla de treballadors.

Des de Nacex, empresa de transport urgent amb oficina a les tres capitals de comarca del Penedès i Garraf, expliquen que les comandes d’enviaments de paquets va cada any a més, ja que les vendes per Internet no paren de créixer, fet que els ha dut a contractar nous treballadors per

fer front a l’allau de paquets a enviar.

De la roba i les joguines a tot ti-pus de productes

Les novetats que més bé van funcionar el passat Nadal en quant a cerques i compres online han estat els famosos “pals per a selfies”, que s’han anat popularit-zant al llarg de l’any, així com els diferents tipus de wereables, és a dir, complements de moda per a aparells electrònics. A tot això, cal sumar els grans clàssics com són la roba, els perfums, les joguines i el vi, que encapçalen les llistes dels més venuts, juntament amb el pernil ibèric i els productes electrònics (tablets, càmeres foto-gràfiques, llibres electrònics...).

Un dels productes estrella no només de Nadal, sinó de tot l’any, són els ja habituals àlbums de l’empresa Hoffman, que el client elabora a casa seva i l’envia a través del programa online perquè l’imprimeixi. Després és enviat al client a través del ser-vei de missatgeria, que a la zona del Penedès i Garraf presten les empreses Tipsa i Envialia. “Te-nim moltes comandes d’aquests àlbums, però durant el Nadal el repartiment de regals de tot tipus es multiplica per dos”, explica Daniel Umbert, delegat de la de-legació de Tipsa a Vilafranca, que cobreix la zona d’Alt Penedès-Garraf. Per tal d’abarcar totes les

eLS INcremeNtS de comANdeS ANy rere ANy hAN geNerAt NouS LLocS de trebALL

Penedès Econòmic 3gener 2015

L’ANÀLISI

Raons que pesen a l’horade comprar:

l preus competitiusl Varietat i oferta de productesl productes sovint disponibles únicament a Internetl comoditat de comprar des de casa

comandes que els van arribar du-rant la campanya de Nadal, van haver de reforçar la plantilla amb diversos treballadors. Tot i així, Umbert explica que “el que dóna més beneficis és tenir clients pro-pis que cada dia et proporcionin un volum de recollides fixes”. En aquest sentit, no confia tant en les campanyes de Nadal, perquè “són una època concreta i no et solucionen l’any”. Umbert afe-geix que “a Tipsa oferim serveis d’enviament abans de 10h, abans de 14h, de 24 a 48h, i els serveis exclusius i personalitzats, amb els

quals oferim entregar el paquet el més aviat possible al destinatari”.

Les vendes per Internet augmen-ten un 132% en dos anys

El Nadal és l’època de ple con-sumisme per excel·lència i, sovint, és difícil trobar tots els regals a les botigues físiques. La comoditat de comprar des de casa, evitant les aglomeracions típiques dels locals físics, la possibilitat d’adquirir els productes de moda o exclusius que potser encara no han arribat al nostre país, i els preus competi-tius són els principals motius del

canvi de la botiga física a l’online que molts consumidors han de-cidit fer. Segons l’estudi realitzat per Xopie, empresa especialitzada en la creació de botigues online, les vendes per Internet durant la campanya de Nadal han augmen-tat un 132,5% en els darrers dos anys. Així, s’estima que la factu-ració per a les empreses que ve-nen online hauria augmentat un 34% de 2012 a 2013 i un 41% de 2013 a 2014.

Pel que fa a l’import mitjà de la cistella de compra, en època nadalenca s’ha incrementat en 10

euros l’últim any, passant de 75 a 85 euros. La penetració al mer-cat espanyol de plataformes com Amazon o Ebay també han contri-buït a incentivar les vendes per als comerços espanyols que integren la seva botiga en aquests portals, fet al qual se suma la confiança dels usuaris a l’hora de comprar seguint diferents formes de paga-ment més segures. Segons aquest informe, les vendes internacionals de les botigues virtuals espanyo-les han suposat un 7% del total de 2014, gairebé el doble que el 2013, quan van arribar a 4,5%.


ActuALItAt

Sóc treballador autò-nom i m’estic beneficiant de la tarifa plana. Vull do-nar-me de baixa a finals de mes perquè estic pre-parant un nou projecte i vull estalviar despeses mentre el poso en marxa. En dos mesos em voldria tornar a donar d’alta i no sé si surt més a compte pagar els dos mesos, o donar-me de baixa. Abans de fer res voldria saber si perdo el dret a beneficiar-me de la tarifa plana si em dono de baixa.

La tarifa plana per autò-noms, no és més que una cotització reduïda a la se-guretat social per part dels treballadors autònoms, i té com a resultat que actual-ment els nous emprene-dors que es donen d’alta al regim, i que reuneixen els requisits, paguen bastant menys que el mínim actual de 261,84 euros. Aquesta reducció es variable i amb diferents trams i modali-tats en funció de diversos factors (edat, sexe, tipus d’empresari, etc).

en funció de la seva edat i condicions, la seva reduc-ció/bonificació té una dura-da que pot anar des dels 18 als 30 mesos i té l’avantatge que es pot reprendre en cas que hi hagi períodes de baixa en l’activitat, com es el cas que em planteja. per tant en cas de baixa en el règim no perd el dret a gau-dir de la tarifa plana, això sí, quan reprengui l’activitat la reducció serà per el pe-ríode que li resti pendent.

La meva parella de fet vol treballar a la meva empresa, s’hauria de donar d’alta com a col·laborador familiar? La disposició addicional onzena de la llei 3/2012 de 6 de juliol, de mesures urgents per la reforma del mercat Laboral, reco-neix les bonificacions per les noves altes causades en el règim especial per familiars col·laboradors de treballadors autònoms, amb expressa menció entre ells, a les parelles de fet, el que motiva que s’hagi plantejat un dubte interpretatiu, de si s’ha in-clòs en el camp d’aplicació del retA a les parelles de fet del treballador autò-nom que col·laborin amb ell en l’activitat. La tgSS ha vingut considerant que, a efectes d’enquadrament al Sistema de la Seguretat Social, el treball entre pa-relles de fet s’ha de con-siderar per compte aliena en base a la jurisprudència que hi ha sobre aquesta matèria. en conseqüència, no ha d’entendre’s modifi-cat el camp d’aplicació del retA pel fet que aques-ta disposició es refereixi expressament a les pare-lles de fet. en quant no hi hagi una resolució judicial o administrativa que de-termini la seva inclusió. per aquest motiu, al ser considerat un treball per compte aliè haurà de fer-li contracte a la seva parella i cotitzar en el règim gene-ral

ESTHER GARCIA MANCEBO

Especialista en Dret del Treball

Graduada Social i Auditora Sociolaboral d’Assessoria i Serveis Jurídics G&M

Vilanova i la Geltrú és la capital de comarca catalana de menys de 80.000 habitants amb l’IBI més car de Catalunya, amb 605,59 euros, gairebé la meitat que el de Vilafranca del Penedès, que és la segona comarca catalana més barata, amb un rebut mitjà de 348,32 euros, segons dades del Ministeri d’Hisenda i Adminis-tracions Públiques.

Dels 50 municipis catalans amb una població situada entre els 20.000 i els 80.000 habitants, Sitges és el segon més car, amb un rebut mitjà d’IBI de 642,59 euros. Respecte a la província de Barcelona, Vilafranca del Penedès és la capital amb l’IBI més econò-mic i Igualada ocupa la quarta posició. De la resta de munici-pis de l’àmbit del Penedès que apareixen a la llista, Calafell té

un rebut mitjà de 546,63 euros, Sant Pere de Ribes de 482,54 i el Vendrell de 447,34.

Una de les possibles explica-cions a aquest increment es deu a l’elevat endeutament que té Vila-nova i la Geltrú, que ha compor-tat un increment d’impostos, una situació similar a la de municipis com El Vendrell o Vic, que també tenen plans de sanejament. Al-tres explicacions d’aquestes di-ferències d’IBI, a banda de la po-blació, segons apuntava a Penedès Econòmic el regidor d’Hisenda de Vilafranca del Penedès, Au-reli Ruiz és que “les capitals de comarca presenten més serveis i, per aquest motiu, acostumen a tenir els IBI més alts”. Ruiz manifestava que les dades de l’Idescat “demostren que no som una ciutat cara i que els nostres impostos són equilibrats. A més, tenim moltes bonificacions per a les famílies amb menys recursos.

OLga aibar

Vilanova i la Geltrú, la capital de comarca amb l’IBI més car

El que no podem fer és fer l’IBI progressiu, tal i com ens ha de-manat moltes vegades algun grup polític municipal, perquè la llei no ho permet”.

Cada any es valoren els im-mobles estadísticament i s’aplica l’IBI en funció d’aquesta valora-ció. El rebut mig que paga cada ciutadà és el resultat de la divi-sió de la quota líquida (el valor de la vivenda sumat al tipus que aplica cada ajuntament, des-comptant les bonificacions que s’estableixin) i el nombre de re-buts que s’emeten. El regidor d’Hisenda de Vilanova i la Geltrú, afegia que el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques va introduir fa dos anys un nou sis-tema que s’afegeix a l’adequació automàtica dels valors i que ha permès que, “en els darrers dos anys s’hagin disminuït un 32% els valors, un 15% l’any passat i un 17% enguany”.

Vilafranca del penedès és la segona més barata de les capitals d’entre 20.000 i 80.000 habitants

y Rebut mig de l’IBI urbà de les capitals de comarca catalanes

olot

322,02€

Vilafranca del penedès Vic Vallsmanresa

el Vendrell

Sant Feliu de LlobregatFigueres

Igualada

Vilanova i la geltrú

348,32€ 352,56€386,60€ 392,79€

447,34€ 457,00€488,75€

556,99€

695,59€

(52%), seguit pel Desenvolu-pament personal (45%) i la Direcció de Persones (41%). En un percentatge similar de preferències -fregant el 40% dels enquestats- es troben les accions formatives en Màrque-ting, Informàtica de gestió i les Competències directives.

PRIORITATS FORMATIVES

L’àrea de Formació de l’ADEG va realitzar al novembre un son-deig de prioritats formatives a les empreses. Pel que fa als sectors d’activitats, un 44,74% demana formació en l’àmbit del Comerç, mentre que un 28,95% tenen prioritats en tot allò que té a veure amb la Indús-tria i un 21,05% en el Turisme. La Logística, amb un 14,47%, ocupa el quart lloc en l’escalafó sectorial, seguida per la Cons-trucció, amb un 6,58%.A l’hora de prioritzar les àrees formatives, destaca l’Anglès

VILANOVA PARK, BEST CAMPING 2015

Vilanova Park ha rebut el guar-dó Best Camping 2015 per part dels dos automòbils clubs més importants d’Europa; l’ADAC, d’Alemanya que compta amb 18.000.000 de socis; i l’holandès ANWB amb 4.000.000 de so-cis. Al llarg de 2014 Vilanova Park va rebre 20.156 clients - famílies, el que equival a 64.492 persones, una dada una mica superior a 2013. Aquestes famílies van produir 530.380 pernoctacions, una mica menys que el 2013, amb 536.918.

Font: ministeri d’hisenda

Consultori legalLes teves consultes a: [email protected]

PENEDÈS ECONÒMIC

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com


go, del director de cinema Da-vid Lean, per vestir a una dona elegant i sofisticada.Actualment, la firma de moda per a dones exporta el 20% de la seva facturació a països i el seu objectiu és arribar al 50% en els propers cinc anys.

ELS NOUS MODELS DE NAULOVER DESFILARAN A LA 080 BARCELONA

L’empresa de moda medionen-ca Naulover presentarà la seva nova col·lecció a la passarel·la internacional 080 Barcelona Fashion, que se celebrarà al Mu-seu Martím de la ciutat comtal el proper 4 de febrer. Les models de Naulover mos-traran els nous models de tar-dor i hivern, corresponents a la campanya de 2015-2016. Per a la pròxima temporada Naulover s’inspira en Lara, la protagonis-ta de la pel·licula Doctor Zhiva-

AJUTS PER A INVERSIONS EN EL SECTOR DEL VI

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha con-vocat els ajuts a les inversions per a la innovació i la millora de la producció i/o comercialització de productes vitivinícoles. Aques-ta línia d’ajuts, que ascendeix a 224 milions d’euros a repartir entre tot l’Estat, s’emmarca dins el Programa de suport al sector vitivinícola per als anys 2014-2018, i està finançada íntegra-ment pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).

ActuALItAt

Penedès, intel·ligència eròtica

ERIC ENGUITA ALBET

Emprenedor i Fundador d’ARTCAVA

A primer de màrqueting ens diuen que el posicio-nament és un dels pilars importants dins la promoció de qualsevol marca, con-juntament amb la resta de les “4 p” del màrqueting mix d’en mccarthy: product, price, place, promotion.

Si comencem parlant del preu, tenim un problema companys. Amb els preus actuals, s’associa els vins del penedès amb els es-tabliments Xinesos (si em permeteu aquesta compa-ració), i això ens posiciona molt malament, molta gent en pot comprar però tothom assumeix que la qualitat és la que és. té solució? doncs sí, formació empre-sarial i en màrqueting del sector, i aquí la nova Wine business School (antic eS-cAVI) de Vilafranca tindrà molt a dir si el projecte final-ment arranca. No dic que els vins del penedès siguin d’una qualitat baixa, però els preus marquen un posi-cionament!

de producte poc en par-laré, tots sabem la qualitat que tenim, la tecnologia que s’aplica, el seguir les noves tendències: Vins ecològics, Vins d’autor, la biodinàmi-ca... per tant, donem per bo o molt bo el producte que fem (independentment del preu).

No cal dir que la distribu-ció (place) també funciona, s’està exportant, estem en un emplaçament immillora-ble a nivell de comunicacio-ns (només falta el corredor mediterrani), a prop de bar-celona, amb grans empre-ses logístiques com coral, montserrat... per tant tots els canals de distribució es-tan més o menys controlats i són eficients.

però ai! la promoció, aquí ens queda un mar sencer per recórrer. Igual que amb les polítiques de preus la formació avançada en ad-ministració d’empreses i màrqueting ens ajudaria a millorar-la, aquí també inter-vé una qüestió política i que

si jo hagués de començar per alguna cosa, seria per un eslògan! perquè per al-guna cosa es comença...

Si aquesta decisió la pre-nen els de sempre, surten eslògans com: penedès, sol i vi (a qui coi es va pa-gar per fer això?). Quatre persones amb intel·ligència retòrica van treure: pene-dès, l’origen del nostre vi, perdoneu però no respecta cap de les normes escri-tes per fer un eslògan. el d’enoturisme penedès és correcte però no impacta al consumidor: enoturisme penedès, l’aroma d’una te-rra. total, que ja he vist ens alguns anys diversos es-lògans i cap ha funcionat.

uns dels eslògans més potents que he vist mai i que està relacionat amb el vi, es el de la rioja, rioja, la tierra con nombre de vino, simplement excel·lent, su-perb, no fa falta res més per transmetre quelcom.

des de la meva humil opi-nió no em cansaré de dir que un dels que he sentit que més m’ha agradat ha estat: penedès, les vinyes de barcelona. ho té tot! Impacta, tirem de la marca barcelona (que està posi-cionada com cultura, avant-guarda, diversió, passió, innovació, gastronomia...) ens posiciona al mapa, ens diu que Som vinya, per tant VI, es pot traduir molt fàcil-ment a qualsevol idioma, per tant és internacional, etc. en pot ser només un, però pensem amb l’eròtica del llenguatge i el màrque-ting! Senyors polítics, alcal-des, president del ccAAp, presidents de la do i del consorci d’enoturisme, poseu-vos les piles!

total, que hem de jugar amb aquesta intel·ligència eròtica per posicionar i pro-mocionar el penedès, amb quelcom que faci trempar! Quan siguem grans, ja ens emanciparem, però ara per ara necessitem barcelona en primer pla, i necessitem catalunya en segon.

CaixaBank va obtenir l’any passat un benefici de 620 milio-ns, el que suposa un augment del 96,3% davant dels comptes del 2013, que es van reformular després d’un canvi en la compta-bilitat.

La millora de l’eficiència i la rendibilitat han estat les claus de la gestió de l’exercici, que s’han concretat en la intensa activitat comercial, que permet una eleva-da capacitat de generar ingressos (6.940 milions de marge brut, +9%), la reducció de les despeses recurrents en un 4,4%; el creixe-ment del marge d’explotació recurrent (+18%) i les menors dotacions per a insolvències (-48,4%).

Així, el grup presidit per Isidre Fainé ha aconseguit millorar els seus ingressos financers un 5,1%, fins al 4.155 milions, a causa principalment al menor cost del passiu. Pugen les comissions, que arriben al 1.825 milions (+3,7%) per l’augment de la comercialit-zació dels productes fora de ba-lanç. L’evolució dels ingressos i les despeses permet que el marge d’explotació arribi als 3.167 mi-

lions, un 18% més, sense consi-derar els costos extraordinaris del 2013 (839 milions) ni el nou re-gistre comptable del Fons de Ga-rantia de Dipòsits.

Els recursos totals se situen en els 271.758 milions, amb un augment durant l’any de 13.467 milions (+5,2%) i la quota de dipòsits se situa en el 14,5%. CaixaBank s’ha mantingut com l’entitat líder del mercat espan-yol amb 13,4 milions de clients i 5.251 oficines (no s’hi inclouen, el 31 de desembre de 2014, cen-tres d’atenció al públic desplaçats, dependents d’una altra oficina). La quota de penetració de parti-culars arriba al 27,6% (el 23,5% dels quals tenen CaixaBank com a primera entitat).

A més, el 2 de gener pass-at CaixaBank va formalitzar la compra de Barclays Bank SAU, que inclou el negoci minorista, la gestió de patrimonis i la banca corporativa de l’entitat britànica a Espanya. Aquesta adquisició permet millorar la posició com-petitiva de l’entitat en segments i

regions clau (s’estima augmentar en 60 punts bàsics la quota de pe-netració de clients).

Els recursos totals se situen en els 271.758 milions, amb un aug-ment durant l’any de 13.467 mi-lions (+5,2%). La quota de dipò-sits se situa en el 14,5%. A més, destaca l’increment de l’estalvi a la vista i a termini, i l’augment significatiu dels recursos fora de balanç (fons d’inversió, plans de pensions i altres) de 8.480 mi-lions, un 15,2% més. En fons d’inversió s’arriba a una quota del 15,3 (+120 pbs), i en asseguran-ces d’estalvi i plans de pensions, del 20,6% (+86 pbs).

CaixaBank manté el lideratge en les quotes de mercat dels pro-ductes de finançament principals: total de crèdits (14,9%), hipote-ques (15,9%) i factoring i con-firming (18,4%). Pel que fa a la ràtio de morositat cau per quart trimestre consecutiu fins al 9,7% (-2 punts percentuals durant l’any), amb una forta reducció dels residus dubtosos de 5.255 milions (-21%).

CaixaBank va obtenir un benefici de 620 milions el 2014destaca l’evolució dels recursos de clients (13.467 milions, +5,2%), fins a assolir els 271.758 milions

redacció

cAIXAbANk coNSoLIdA eL LIderAtge eN eL mercAt eSpANyoL


ActuALItAt

Estem al seu servei. Des de sempre, hem realitzat un servei de primera quali-tat a una gran varietat de clients. El nostre personal qualificat i l’ús de productes adequats i respectuosos amb el medi ambient ens han permès triomfar en el sector. Li ofe-rim una àmplia gamma de

serveis de neteja en indús-tries, comerços, habitatges i serveis de Consergeria.

MARCLEAN aposta per maquinària d’última ge-neració, la qual per-met aconseguir més bon rendiment, més eficàcia en els treballs, i també facilita la prevenció de riscos labo-

rals i el respecte pel medi ambient.

Busca un profesional de confiança, competent i flexible?

C/ Amalia Soler nº 13208720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 817 25 97 Fax: 93 169 42 [email protected]

difícilment podrem seguir amb aquests preus, ja que fins ara les entitats financeres estaven dis-posades a vendre per sota del preu del cost”. Aquest any s’ha començat a aturar la baixada del preu de l’habitatge, però algunes immobiliàries encara pateixen certes tensions amb propietaris d’immobles que volen vendre.

“Els costa posar els seus habitat-ges a preu de mercat i per això jo els dic que si realment volen ven-dre no poden posar un preu per sobre del valor de mercat”, expli-ca Birgit Eggers, gerent de Fincas Armengol, al Vendrell.

De cara aquest any, s’espera que la demanda segueixi en aug-

Pel sector immobiliari aquest 2014 ha suposat un pas enda-vant d’ençà que es va iniciar la crisi, ara ja fa set anys. En la majoria de casos, els preus s’han acabat d’estabilitzar i ja es preveu que comencin a incrementar-se lleugerament. El sector enca-ra es mostra precabut a l’hora d’avançar esdeveniments, ja que malgrat que el finançament pot haver millorat, les entitats finan-ceres encara mantenen el seu pre-domini amb les vendes de pisos en millors prestacions.

En els tres primers trimestres de 2014 es van millorar les com-pravendes d’habitatges a la gran majoria de les localitats més po-blades del Penedès i el Garraf, respecte el mateix període de l’any anterior, segons dades del Minis-teri de Foment. A falta de tenir les dades del darrer trimestre, les finques immobiliàries que Pene-dès Econòmic ha pogut consultar, afirmen que la tendència de ven-des a l’alça s’ha mantingut, i en alguns casos superat, en el darrer trimestre de 2014, fet que situa el darrer any com el de l’inici de la recuperació del sector, encara que tímidament. Les previsions de 2015 són consolidar les vendes i ajustar més els preus al seu valor real. Segons Manel Fernández, gerent d’Urbenorte a Vilafran-ca, “els preus actuals són irreals perquè es troben per sota del tall de cost de valor de l’immoble”. En un futur proper, Fernández afegeix que “quan l’estoc s’acabi

Lídia Oñate ment i l’oferta es vagi reduint. D’aquesta manera, a mig termini es podria donar una situació en la qual quedés en evidència la ne-cessitat de reactivar la construc-ció d’habitatges. “Ara no es fa res d’obra nova”, explica Rosa Maria Soler, propietària de la immobi-liària Soler Garraf, a Sant Pere de Ribes. “Els promotors tenen intenció d’iniciar noves construc-cions, però només serà possible si els bancs tornen a concedir préstecs. De moment, les enti-tats financeres encara disposen de borsa de pisos, que es va reduint de mica en mica”, afegeix. Aques-ta situació, que es va tensant des de fa uns anys genera frustració a les finques immobiliàries, que consideren una “competència deslleial” perquè els bancs ofe-reixen facilitats de finançament amb les quals difícilment poden competir. “M’he trobat amb clients a qui neguen la hipoteca si no és del seu estoc de pisos i així costa molt competir”, comenta Max Jané, director comercial de Finques Penedès-Anoia.

Mentre les compravendes se-gueixen amb cert moviment, el mercat del lloguer sembla haver trobat el seu espai i ser una opció molt més considerada que abans de la crisi. “Hi ha molta gent que em pregunta directament per un pis de lloguer i ara mateix ens funciona molt bé perquè els preus són baixos i tenim poc es-toc d’obra nova per vendre”, co-menta Eggers. Actualment, un pis estàndard de tres habitacions oscil·la els 300 i 450 euros depe-nent de la zona.

El sector immobiliari desconfia d’un augment dels preus a curt termini Avinyonet del penedès

cabanyes (Les)castellet i la gornalcastellví de la marcaFont-rubígelidagranada (La)medionaolèrdolaolesa de bonesvallspacs del penedèspla del penedès (el)pontonspuigdàlberSant cugat SesgarriguesSant Llorenç d’hortonsSant martí SarrocaSant pere de riudebitllesSant Quintí de medionaSant Sadurní d’AnoiaSanta Fe del penedèsSanta margarida i els monjosSubiratstorrelavittorrelles de FoixVilafranca del penedèsVilobí del penedèstotAL

25

1132

737

1216

41

10133

1036

57

700

77662

2531

626

165

1622

548

1413

83

2631459

146

430

3024

14335

3640

44621

371

1077123039

1525

310

292

3210

2914

518

80810

241

1234272007

1277

330

28505

1641

341

AlbinyanaArboç (L’)banyeres del penedèsbellveibisbal del penedès (La)bonastrecalafellcunitLlorenç del penedèsmasllorençmontmell (el)Sant Jaume dels domenysSanta olivaVendrell (el)totAL

7147

582724

3393148

82

102526

3751.253

1323262735

3365128

1549

2421

4311.124

1634212126

2390146

1637

1219

4601.173

623141225

2369117

74

1012

9399

1.009

canyellescubellesolivellaSant pere de ribesSitgesVilanova i la geltrútotAL

18146

20123249337893

28140

55147352333

1.055

30179

57179316341

1.102

16125

15139302279876

Garraf

Baix Penedès

Alt Penedès

y Compravenda d’habitatges. 2011-2014

2011 2012 2013 2014*

2011 2012 2013 2014*

2011 2012 2013 2014*

*2014 - 1r, 2n i 3r trimestre

el 2014 va marcar una tendència positiva en vendes, però no s’ha traduït en una revifada generalitzada dels preus, que encara estan per sota del seu valor

Any 2011:

2.772

Any 2012:

2.819

Any 2013:

2.793

Any 2014:(1r, 2n i 3r trimestre)

2.226

GRANPENEDÈSTotal transaccions

compra-venda de pisos

Font: ministeri de Foment


El flequer vilanoví Jordi More-ra Ransanz, de L’Espiga d’Or, ha estat reconegut pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes-ca, Alimentació i Medi Natural amb el Premi al millor jove artesà alimentari innovador en la seva convocatòria de l’any 2014 i el vi-lafranquí Marc Parés ha guanyat un accèssit en quedar finalista.

A Jordi Morera Ransanz ja se li va atorgar l’accèssit d’aquest mateix premi en la convocatòria 2012. Pertany a una cinquena ge-neració de flequers i destaca per la recuperació del forn de llenya de la família, la recuperació de peces de gran format i l’elaboració de pans de gustos autòctons amb in-gredients de proximitat i de tem-porada, així com de pa amb IGP Pa de Pagès Català. Col·labora en el desenvolupament d’un nou ce-

real, el tritordeum, i participa ac-tivament en la difusió de la cultu-ra del pa mitjançant el blog www.culturadelpa.com i la seva exten-sió en les xarxes socials. El passat mes de juny, va publicar el llibre Avui faràs pa. Pel que fa a Marc Parés, que pertany a una quarta

redacció

La Generalitat distingeix un flequer vilanoví i un vilafranquí

generació de forners, cal destacar el seu intens treball en el món dels ferments, creant ferments propis i col·laborant amb la Universitat. És un artesà que està convençut que el tracte personalitzat i singu-lar és fonamental per comercialit-zar el seu producte.

el vilanoví va guanyar el premi al millor jove artesà alimentari innovador 2014 i el vilafranquí fou finalista

El fons nord-americà Oaktree compra l’hotel Dolce Sitges

L’hotel Dolce Sitges ha estat adquirit per una subsidiària de fons gestionats per la companyia nord-americana Oaktree Capital Management, L. P. (“Oaktree”).

Inchydoney Partnership, el conglomerat irlandès propieta-ri de l’hotel fins a finals d’any, i el nou propietari van ultimar les negociacions per a la venda a fi-nals de l’any passat. El fons era el principal creditor de la societat propietària de l’establiment Ho-tel and Conference Centre Sitges, després d’adquirir l’any passat el crèdit de 46 milions d’euros que estava a mans d’Allied Banking Corporation.

El canvi en la propietat busca fa-cilitar l’estabilitat financera, asse-gurar la continuitat de l’operació hotelera i aportar futures oportu-nitats per ampliar els serveis ofer-

tats als clients de Dolce.L’hotel va presentar un concurs

de creditors el setembre de l’any passat per les tensions financeres que patia en no poder fer front al deute que havia assumit. A banda d’aquests problemes, l’hotel fun-ciona bé.

A partir d’ara, el fons impul-

Assumeix el deute del seu principal creditor amb la intenció de buscar un comprador en dos o tres anys

redacció

sarà millores en el recinte, que es va inaugurar l’any 2004, i en dos o tres anys, buscarà un compra-dor que li proporcioni una bona rendibilitat. L’hotel Dolce Sit-ges, especialitzat en congressos i convencions, té 130 treballadors, 263 habitacions i una ocupació a l’entorn del 51%.

ActuALItAt

una de les coses que intento que els meus col·laboradors entenguin des del primer moment és que, més enllà de l’acompliment d’una llei, fer una gestió correcta de la protecció de dades acaba generant altres dinàmiques positives en l’empresa que cal saber veure i aprofitar. No podem mirar aquesta llei com un element obs-taculitzador quan resultarà tot el contrari si l’enfoquem bé. Anem a potenciar el valor afegit que es deriva de fer les coses correcta-ment!

És normal, per no dir obligatori, que una tasca que dificulta el dia a dia, generi tensions entre de-partaments o companys o impliqui tràmits impre-vistos cada cop que l’hem d’assumir, és una tasca que cal revisar. És un pro-cediment tòxic i com més aviat l’eradiquem, millor ens anirà a tots. La gestió de dades no pot estar en aquesta situació. Seria un error entendre-la així.

Sovint la solució és sim-plement treballar amb pre-visió, fer una petita inver-sió prèvia en temps per pensar i detectar els pas-sos a fer en el futur i, així, establir, per escrit si cal, la rutina òptima per fer front a aquesta contingència. Amb tota seguretat, minimitza-rem els riscos d’errors i conflictes. requereix una pausa, mirar al voltant i es-coltar. els canvis seran no-

tables si aprenem a mirar-nos nosaltres mateixos de tant en tant des de darrere de la tanca. I si no podem o sabem, demanem ajuda, és clar. No és difícil.

traslladem aquesta ob-vietat, que tothom assumirà com a tal, a l’adequació de la Llei de protecció de da-des en qualsevol activitat social o econòmica. Si més no, al primer estadi. per exemple, si normalment treballem amb proveïdors, emetem i rebem factures, tenim uns empleats i uns clients, oi que seria normal tenir les seves documenta-cions corresponents en ca-laixos separats? millor que tenir-ho tot barrejat en una pila, segur.

un primer pas per acom-plir la Llei és, ni més ni menys, que endreçar els nostres fitxers. tenir-los definits, separats i locali-tzats. Saber qui pot acce-dir-hi, qui pot gestionar-los i qui pot manipular-los. I tot plegat, posar-ho en coneixement de l’Agència espanyola de protecció de dades. Si hi ha modi-ficacions, s’informa. Això es fa un cop. No s’ha de pensar ni dubtar ni decidir res després. Si tothom sap què ha de fer quan es ges-tiona un arxiu, les coses flueixen, els temps es de-dica a tasques importants del negoci. començar a fer les coses bé és ben fàcil i des de la primera etapa ja ens ajuda a optimitzar el temps. Quin regal.

El primer pas

JORDI VENTURA MASSÓ

Consultor - Direcció estratègia AislopdMembre de la junta directiva de la UEP

PENEDÈS ECONÒMIC

Consulta les anteriors edicions a:

www.penedeseconomic.com


ActuALItAt

En tancar el quart trimestre de 2014, i un cop cobert el 133è exercici social, Banc Sabadell obté un benefici net atribuït de 371,7 milions d’euros, un 50% més que al final de l’exercici anterior. Aquest resultat, aconseguit des-prés de destinar 2.499,7 milions d’euros a dotacions i provisions, supera el que esperava el consens de mercat i és més elevat del que s’havia previst en el pla estratègic Triple per al primer any.

Banc Sabadell ha culminat l’any ben posicionat entre els bancs més solvents, amb quotes més elevades de negoci en els segments prioritaris, amb una marca més coneguda i reconegu-da pel mercat i clarament foca-litzat, en superar el triple repte d’incrementar els nivells de ren-dibilitat, transformar el balanç i posar les bases de la seva futura internacionalització en acabar el

trienni 2014-2016.El 31 de desembre, els actius

totals de Banc Sabadell i el seu grup van sumar 163.345,7 milio-ns d’euros. Actualment, el crèdit a clients suposa prop del 75% de l’actiu total consolidat del grup. El component amb més pes en aquest epígraf del balanç són els préstecs amb garantia hipotecària, que totalitzen 54.260,2 milions d’euros. La nova producció hipo-tecària ha augmentat un 69% in-teranual (1.753 milions d’euros). El nombre d’operacions formalit-zades ha crescut un 55% el mateix període mentre que el crèdit net a empreses ha crescut un 5,7% els tres darrers trimestres de 2014.

La ràtio de morositat sobre el total de riscos computables del grup, sense considerar els actius destinats a l’esquema de pro-tecció d’actius (EPA) de Banco CAM, millora 146 punts bàsics els dotze últims mesos i se situa en el 12,17%.

Per primera vegada des que

va començar la crisi, l’entrada d’actius problemàtics s’ha anat reduint, trimestre rere trimestre de 2014. La ràtio de cobertura so-bre el total d’actius dubtosos era del 50,3% el 31 de desembre.

Durant el 2014, la base comer-cial s’ha incrementat en 349.682 clients particulars i 95.927 clients empreses. Els clients que utilitzen els canals digitals han crescut notablement i els qui accedeixen mitjançant dispositius mòbils ja suposen el 42%.

Solvia s’adjudica la gestió de 42.900 actius de la Sareb

Aquest quart trimestre, la Sa-reb ha adjudicat a Solvia la gestió d’una cartera de 42.900 actius, majoritàriament immobles, valo-rats en 7.000 milions d’euros. La distribució geogràfica dels immo-bles està concentrada a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Anda-lusia i Madrid i la seva comunitat. L’acord de servicing, que ha entrat en vigor aquest mes de gener de

2015, té una duració de set anys. La Sareb ha tingut en compte especialment l’experiència de Solvia en migracions de carteres vinculades al sector immobiliari, cosa que garanteix que la plani-ficació i l’execució de la migració dels actius de la Sareb es farà de la manera més eficient.

El 2014, la venda d’immobles al balanç a través de Solvia ha

Banc Sabadell tanca el 2014 amb un 50% més de benefici net, assolint els 371,7 ME

arribat als 2.744 milions d’euros, amb un total de 16.172 unitats venudes, i havent superat en un 10,3% els objectius de vendes previstos per al primer any del Pla Triple. La cobertura sobre el total de l’exposició creditícia i la cartera d’immobles és del 13,1%, en tancar l’exercici de 2014, i es manté entre les més elevades del sistema financer espanyol.

redacció


Els hàbits que ens ajudaran a ser més productius

BEGOñA CARTAGENA FONT

Psicòloga i Coach professional Experta en desenvolupament de talentwww.begoñacartagena.com

els reptes i la complexitat amb la que ens trobem en la societat actual són de tal magnitud que el fet de ser efectius com a individus i com a organitzacions ja no és una opció, sinó una exi-gència de l’entorn.

un repte dels professionals d’avui en dia és mantenir un nivell òptim de productivitat, donat el gran número de dis-traccions i interrupcions amb les que comptem en el dia a dia laboral.

entenem la productivitat com el fet d’aconseguir el resultat que volem. Aquest punt no té res a veure amb el nostre nivell d’activitat diària, ja que sovint estem ocupats, i realment, el fet de ser productius no va tan lli-gat al fet d’estar actius, ni de fer o deixar de fer una acció concreta sinó que es trac-ta de desenvolupar hàbits. Aquelles accions repetitives i automatitzades que ens portin a pensar, sentir i ac-tuar d’una manera beneficio-sa per nosaltres i alineades amb el que pretenem acon-seguir.

està comprovat que al final d’una jornada laboral consi-derada com a productiva, les persones augmentem la nostra sensació de benestar, i a l’inrevés, quan ens sentim poc productius generalment ens acompanyen sentiments negatius i de certa frustra-ció.

per tant, la productivitat, l’efectivitat personal i el be-nestar són aspectes molt re-lacionats entre ells.

per poder diferenciar con-ceptes, entenem que es eficaç qui aconsegueix els seus objectius. És eficient qui aconsegueix els seus ob-jectius amb el menor número de recursos. I és realment efectiu qui aconsegueix els seus objectius amb el menor número de recursos i alhora que té la capacitat per con-tinuar aconseguint-los en un futur. o sigui, qui té desen-volupats uns hàbits que el portaran a viure la seva de-finició d’èxit.

el prestigiós Stephen covey va nomenar “sentit comú organitzat” al conjunt d’hàbits que considerava

que tota persona altament efectiva haurà de tenir i els quals, els va plasmar en la seva reconeguda obra “els 7 hàbits de la gent altament efectiva”, els quals son:

1) Sigui proactiu: Aquest concepte radica en prendre la responsabilitat de la nostra pròpia vida, ente-nent que la vida és producte de les nostres decisions i no tant dels condicionaments externs. tothom té la ca-pacitat de decidir les seves respostes davant qualsevol estímul i de centrar-nos en allò on podem aconseguir un impacte.

2) Comenci amb una finalitat en ment: Juntament amb l’anterior, és l’hàbit del lideratge personal. Assegura que quan tenim clar què vo-lem aconseguir (tenim una visió, missió o propòsit) això li dona sentit a la nostra vida i a totes les nostres accions. Aquesta finalitat funciona com una brúixola interna.

3) Posi primer el pri-mer: consisteix en gestio-nar correctament el temps per aconseguir els nostres objectius. hem de tenir el coneixement i la disciplina necessària per prioritzar i organitzar allò important, en-lloc de deixar-nos emportar per l’urgent o prioritats dels altres.

4) Pensi en Guanyar-Guanyar: Aquest és l’hàbit del benefici mutu, que con-sisteix en crear escenaris de negociació i acords en els que les diferents parts hi sur-tin guanyadores.

5) Busca primer en-tendre i després ser entès: Aquest és l’hàbit de la comu-nicació efectiva, que consis-teix en escoltar amb empatia amb la intenció de compren-dre, sense jutjar.

6) Busqui sinèrgies: És l’hàbit del treball en equip, on el tot és superior a la suma de les seves parts.

7) Millora contínua: És assumir la responsabilitat de la nostra salut física, men-tal, emocional i espiritual

desenvolupar aquests hàbits ens portarà a nivells d’efectivitat i excel·lència, amb un impacte positiu en el nostre benestar.

ActuALItAt

L’Obra Social “la Caixa” ha concedit una ajuda de 72.000 euros als projectes Energia Social del Penedès i Junts Trenquem el Cercle de les entitats Nou Verd, SCCL i Nou Set, SCCL.

Aquesta aportació correspon a la quarta convocatòria 2014 del Programa d’Ajudes a Projectes d’Iniciatives Socials que impul-sa anualment l’Obra Social “la Caixa”. L’objectiu és oferir opor-tunitats als col·lectius en situació de vulnerabilitat social.

Els 36.000 euros que es desti-naran al projecte Energia Social del Penedès permetrà generar ECOBIO, un additiu que es pot afegir al dièsel dels vehicles de la cooperativa, un total de 21 camio-ns i furgonetes, i reduir un 50% els costos de consum de combus-tible de la cooperativa i generar

cinc llocs de treball i cinc espais de pràctiques per a persones amb transtorn mental de la comarca.

Els altres 36.000 euros es des-tinaran a crear un espai de pràc-tiques per apropar els beneficiaris a la realitat dels perfils professio-nals demandats per les empreses, a la vegada que es complementen

redacció

L’Obra Social “la Caixa” destina 72.000€ a Nou Verd

els seus itineraris professionalitza-dors. La convocatòria d’Inserció Sociolaboral tindrà com a benefi-ciàries finals més de 25.300 per-sones de tot l’Estat que pertanyen a col·lectius de discapacitats, joves en risc d’exclusió social, aturats de llarga durada, immigrats i do-nes amb problemàtiques socials.

Les cooperatives vilafranquines són seleccionades en la convocatòria d’Inserció Sociolaboral 2014

L’últim mes de l’any ha estat força positiu en el mercat laboral. Tant la comarca del Garraf com la de l’Alt Penedès encadenen diversos mesos consecutius amb davallades a les llistes de l’atur, fet que permet encetar l’any amb millors perspectives. Malgrat que aquests mesos les contractacions acostumen a incrementar-se, en el cas de l’Alt Penedès s’ha con-solidat una petita tendència de tres mesos consecutius a la baixa en el cas de la taxa d’atur, que se situa en el 15,20%. D’aquesta manera, s’evidencia una lleuge-ra millora del mercat laboral, a l’espera que els primers mesos de l’any es mantinguin les contrac-tacions realitzades.

Entre els municipis amb una taxa d’atur més elevada es troben Torrelles de Foix (23,12%), el

Pla del Penedès (20,31%) i Sant Pere de Ribes (18.13%), mentre que a l’altra banda de la tau-la se situen Vilobí del Penedès (8,74%), Santa Fe del Penedès (9,28%), les Cabanyes (9,33%), Sitges (9,69%) i Torrelavit

redacció

L’atur dóna una nova treva per Nadal al Garraf i a l’Alt Penedès

(9,93%), tots ells amb menys del 10% d’atur entre la població activa.

A Catalunya, l’atur de desem-bre va disminuir fins els 575.948 parats, un 0,82% menys que el novembre.

el desembre va tancar amb 12.268 garrafencs i 8.356 altpenedesencs a l’atur, menys que al novembre


La Xina és un mercat emergent cada cop més atractiu per a les empreses de casa nostra. Junta-ment amb altres ciutats, s’està convertint en el centre del con-tinent asiàtic i té aspiracions de creixement i de negoci especta-culars arreu del món. Per aquest motiu, són moltes les empreses que decideixen donar el salt al continent asiàtic i intentar fer-se un forat en aquest complicat mercat però amb milers de con-sumidors.

La balança no és equitativa perquè les empreses xineses o els particulars i emprenedors que les obren aquí i que inunden el mer-cat amb els seus productes són majoria i tenen moltes menys dificultats per obrir negocis al nostre país que les que tenen les empreses catalanes que volen fer-se un forat en qualsevol país del gegant asiàtic.

A les comarques del Penedès i el Garraf, existeixen diverses empreses que estan treballant a la Xina, de les quals n’hem triat quatre com a exemple. Una de les més conegudes és Bodegues To-rres. La companyia va apostar per la Xina com a mercat emergent a mitjans dels noranta. Miguel A. Torres, president del celler, va impulsar les primeres expor-tacions l’any 1993. Quatre anys després, es va constituir una joint venture amb un soci local, perquè així ho establia la llei i, segons apunten des de la companyia “era l’única manera de progressar al mercat”. Per això es va crear una petita planta d’embotellats però, a finals de 1999, els cellers Torres van obtenir la llicència de distribució i van crear la seva prò-pia filial important a Xangai sota el nom de Shanghai Torres Wine Trading Co. Ltd, avui coneguda

com a Torres Xina. Malgrat les dificultats inicials, la família es va mantenir ferma en l’estratègia i 15 anys després, és una de les principals importadores de vi embotellat del mercat asiàtic. Des de l’any 2007, Baron Philippe de Rothschild és soci minoritari de Torres Xina.

Una altra de les empreses que van provar l’experiència del mer-cat xinès és Feedback, una agèn-cia de publicitat i màrqueting de Vilafranca del Penedès. El seu gerent, Albert Moreno, explica-va a Penedès Econòmic que van començar la seva aventura l’any 2010 i que van contactar amb una agència de Xangai que reali-tzava els mateixos serveis que ells per tal d’unir-se i “tenir un peu a cada mercat i unir el millor dels dos móns”. Per a fer-ho possible, van fer una joint venture amb la idea d’ajudar a les empreses oc-cidentals a introduir-se al mer-cat xinès. Tanmateix, després d’un temps de funcionament i de l’impuls de diversos projectes en comú, van comprovar que el

OLga aibar

seu homòleg al país asiàtic els va copiar alguns serveis i els oferien ells pel seu compte als clients xinesos. Aquest fet els va dur a trencar les negociacions amb el seu partner després de tres anys i a haver d’abandonar el negoci que havien realitzat junts. Una de les principals lliçons que es van endur l’agència del treball al país és que “la Xina és un mercat

amb moltes oportunitats però on és molt difícil de triomfar sense algú de confiança”.

El principal problema van ser les negociacions. “Mai saps si anaven bé perquè ells sempre et deien que sí i no sabies exacta-ment a què et deien que sí”, as-

La capacitat de negoci del país i el gran nombre de potencials consumidors són dos dels principals al·licients per intentar provar sort al continent asiàtic

La Xina, un mercat cada cop més atractiu per a les empreses del Penedès

FeedbAck VA creAr uNA JoINt VeNture Amb uNA empreSA XINeSA

segurava Moreno. Tanmateix, el problema amb el qual es van tro-bar és que “hi ha molta saturació d’oferta i moltes empreses que volien obrir-se camí a la Xina no tenien interès en fer una inversió inicial per analitzar el mercat i veure si la seva oferta era viable, volien fer clients directament i això és un error en un mercat tan tancat com aquest”. A més, exis-teix un mercat online molt gran que funciona de forma diferent al d’aquí. Allà hi ha un portal ano-menat Taobao, similar a l’ebay americà, que “té de tot. Allà la venda online està molt present i interioritzada a la societat”.

Com a balanç, Moreno assegu-rava que “va ser una gran expe-riència personal i tinc la sort que, al final, no he perdut diners”.

Una altra de les empreses que també ha fet una joint venture per a introduir-se al país és Cafès Novell. Dolors Novell explicava que “hem arribat a un acord amb un grup britànic que vol obrir cafeteries a la Xina sota la marca Escuma”. La botiga pilot xinesa

es va obrir fa dos mesos. Per això, afirmava que “tot plegat és molt incipient però tenim bons resul-tats”. La idea és obrir una trente-na de botigues al país i, quan ja estiguin introduïts, “fer també la distribució del cafè als països de l’entorn”.

A TPC NetGrup, una em-presa de consultoria ubicada a Vilanova i la Geltrú des de l’any 2006, Francesc Güell explica-va que “fa tres anys vam iniciar una col·laboració a nivell de consultoria amb una empresa de vènding per mirar de participar en fires dels país i introduir-se a la Xina però si no tens ningú que conegui la cultura i la rea-litat d’allà, no és fàcil”. Güell assegurava que “fer negocis allà porta temps, és una qüestió de confiança de l’empresari xinès. T’has d’adaptar a la seva manera de treballar. De vegades tanques més tractes en un sopar o fent unes copes que no en una ofici-na”. Per tal d’evitar malentesos, totes les comunicacions es fan en anglès i per escrit.

torreS VA ApoStAr per LA XINA com A mercAt emergeNt ALS ANyS NorANtA

ActuALItAt


en plantejar-se la sortida als mercats exteriors, el pri-mer que cal assumir és que exportar no és internaciona-litzar.

Que un producte o servei es vengui fora d’espanya no garanteix la seva madu-resa en un canal de distri-bució estranger si no hi ha hagut un adequat procés d’internacionalització.

L’exportació ben feta dóna un resultat econòmic imme-diat i alegra cada telenotícies però la internacionalització racionalitza l’exportació a mitjà / llarg termini, perme-tent la vigilància dels merca-ts, l’anticipació i en definitiva garanteix la nostra activitat. No es limita a obtenir algu-na comanda esporàdica dels nostres clients en altres paï-sos.

deu bons consells per in-ternacionalitzar les nostres empreses:

1. Analitzar el punt de par-tida (sector d’activitat, pro-ducte i / o servei a exportar) i tenir clar on i per què es vol i pot arribar. en internacio-nalització no sempre voler és poder.

2. conèixer la idiosincrà-sia del país de destinació, els seus costums, les seves demandes i les seves neces-sitats. en internacionalitza-ció la primera barrera és no conèixer el “llenguatge” del consumidor, encara que par-li el nostre mateix idioma.

3. Adaptar el producte o servei a la nova destinació, no imposar fórmules, encara que hagin funcionat a casa nostra. també en internacio-nalització el client sempre té la raó.

4. elaborar plans finan-cers, de costos, de previsió i de viabilitat. A internacio-nalització si els comptes no surten a espanya, tampoc sortiran a l’estranger.

5. provar els productes o serveis i analitzar a la com-petència en el país de desti-nació. enquestar, escoltar a l’importador, al distribuïdor, el consumidor; comparar i analitzar la competència, indagar en els mercats, ve-rificar el que diuen. en inter-

nacionalització no s’ha de creure el que no es compro-va.

6. conèixer totes les ba-rreres d’entrada, siguin o no aranzelàries; i dissenyar un pla de prevenció i control de contingències. en internacio-nalització més val aprendre dels errors i poder superar-los, de lamentar una greu pèrdua després d’un gran encert fortuït.

7. elaborar un pla de co-municació i de màrqueting adequat al mercat de destí. cal presentar els productes o serveis, cal comunicar i fer-ho bé, amb adaptació cultu-ral. en internacionalització el que no es dóna a conèixer no perdura, però el que errònia-ment es transmet es lamenta sense remei.

8. Implantar-se, estar pre-sent en el mercat de desti-nació o, almenys, tenir una representació adequada; els negocis a l’estranger es fan amb bons productes o ser-veis, però sempre amb cara, ulls i oïda. en internacionalit-zació saber fer és tan impor-tant com saber estar.

9. Integrar fins a parlar el mateix idioma, el “llenguat-ge” del consumidor i la seva llengua materna. L’empresa ha de comptar amb interlo-cutors locals, no val la comu-nicació estandaritzada, sinó personal. en internacionalit-zació l’idioma no és una ba-rrera sinó una oportunitat.

10. entendre una venda internacional com una ven-da local, fer només el que se sap fer bé, afegir el valor del coneixement, del servei postvenda, del control de qualitat, de la millora contí-nua als productes o serveis. en internacionalització no és redundant afirmar que el mercat és el món.

La nostra promotora de Negocis Internacionals posa la seva estructura al servei de la internacionalit-zació de l’empresa catala-na. Analitzarem de forma gratuïta les possibilitats d’internacionalització de la seva empresa i li fem una proposta garantint resultats per contracte.

Exportes o internacionalitzes

ROSER COLOMÉ CASTELLVí

Gerent Territorial Barcelona Globalider

ActuALItAt

Els altpenedesencs Isabel Ga-llardo i Sergi Fages han donat la benvinguda aquest 2015 amb nous productes al seu catàleg de conserves de fruita, especialitzada en el codonyat. El certificat eco-lògic, que van rebre el passat set-embre, els ha permès produir una nova línia de producte que els facilitarà l’entrada a nous mercats com l’alemany, molt exigent amb els productes alimentaris i forta-ment arrelat als ecològics. Valliser disposa de diversos productes al mercat com són el codonyat ar-tesà, amb nous, amb fructosa i dolç de pruna, als quals cal sumar les dues novetats d’aquest any: el codonyat de xocolata i l’ecològic.

Fa quinze anys, Gallardo i Fa-ges van decidir emprendre el seu propi camí, després de les seves trajectòries vinculades a empre-ses del sector, i fundar l’empresa Valliser, amb seu a Lavern. Fa dos anys van ampliar les seves instal·lacions a Vilobí del Pene-dès, on van traslladar les oficines, el magatzem i l’obrador.

Actualment, exporten el 20% de la seva producció a una cator-zena de països, entre els quals es troba Anglaterra, França, Dina-marca, Irlanda, Estats Units, el Japó, Canadà i Finlàndia, entre d’altres. “Els productes de quali-tat són agraïts i tenen molta sorti-da a l’estranger, ja que el producte

d’ibèric està molt ben posicionat”, explica Fages. “Hi ha productes com l’oli i el pernil salat que ens obren camí en aquests països, on es busquen productes de qualitat i una mica exòtics”. El codonyat és un producte molt arrelat a Es-panya i la zona occidental de la Mediterrània, tot i que és origi-nari d’Orient Mitjà. “Ens trobem que hem de fer molta divulgació per explicar què és i com es pot consumir”, explica Fages. En

aquest sentit, afegeixen que hi ha un ampli ventall d’aplicacions ja que “el pots prendre amb dolç o salat, amb una crep, amb amani-des, llegums, fer un gelat, flams... Un dels nostres objectius és fer un llibre de receptes que reuneixi totes les possibilitats que ofereix el codonyat com complement o protagonista de molts plats”, ex-plica amb il·lusió Gallardo. De moment, però, se centren en la producció, que en la gran majoria de vegades, és sota demanda.

La gran competència, precisa-

Lídia Oñate

Valliser estrena l’any amb etiqueta ecològica per obrir nous mercats

ment, la situen dins d’Espanya. Des dels seus inicis, però, Valliser s’ha volgut distingir per produir un producte d’alta qualitat i ar-tesà, fet que li permet reduir a la meitat la competència estatal i definir més acuradament el seu nínxol de mercat, centrat en bo-tigues especialitzades o seccions gourmet. Tot i que participen en algunes fires sectorials i artesanes al llarg de l’any com la de Mercat de Mercats de Barcelona, Sitges, la Llacuna o Vilafranca, “el nostre fort és la xarxa de distribuïdors, que ens permeten arribar a molts més consumidors”. Com a nove-tat, també seran presents a la III Mostra de productes catalans d’El Corte Inglés fins el 21 de febrer.

De les fires destaquen “el con-tacte amb el consumidor final perquè et coneguin i et comentin què els sembla el teu producte”, explica Gallardo, que veu sovint que “la resposta és molt bona perquè el tasten i de seguida com-pren. Molts em pregunten com ho fem per fer-ho ells a casa”.

En algunes d’aquestes fires també han innovat amb altres sabors com el codonyat de cafè, amb produccions limitades, que els permet sorprendre el públic i provar diferents alternatives. “Es pot innovar amb molts sabors, però tampoc podem fer-ne molts perquè hem de veure la seva via-bilitat al mercat. Allò que la gent coneix és el que té més sortida”, comenta Fages.

L’empresa agroalimentària dedicada a l’elaboració de conserves de fruita, ubicada a Vilobí del penedès, ha elaborat dos nous codonyats, el de xocolata i l’ecològic

eL boN poSIcIoNAmeNt deL producte IbèrIc AFAVoreIX LeS VeNdeS A L’eXterIor

u Sergi Fages i Isabel Gallardo


ActuALItAt

c/. l’Alguer, 8 · tel. 93 890 27 71 · Fax: 93 819 94 0908720 Vilafranca del penedès · [email protected]

pINtAt d’AutomÒbILSretoLAcIÓ mANuALI computerItZAdA

Assessoria i Serveisen Protecció de Dades

Informe #gratuit de situació per la seva empresa-negoci,mencionant #alvostrecostat #penedèseconomic

l Barcelona l Bergal Girona l Manresa l Tarragona l Vic l Vilafranca del Penedès

T. 931 934 001www.aislopd.comtwitter@aislopd ronda de mar, 53, local

Vilafranca del penedès

www.sommoblesoficina.com - [email protected]

606 22 01 92Fax: 93 817 53 82

[email protected] 93 818 04 57 www.passbusiness.com

TRASPASSoS I VENDA DE NEGoCISFRANquICIES

GESToRS DE FINquESFINANçAMENT DE CIRCuLANT

Guia deServeiS

L’entrada de capital que a partir de març (60.000 milions d’euros mensualment entre el març del 2015 i el setembre del 2016) s’injectarà a l’economia euro-pea gràcies a la compra de deute anunciada la passada setmana pel Banc Central Europeu (BCE) tin-drà a casa nostra uns efectes que possiblement puguin beneficiar l’economia amb molt més crèdit i incidint molt concretament en la captació d’operacions d’actiu a llarg termini, dit d’una altra ma-nera, el mercat de les hipoteques.

La crisi i el tancament de mer-cats va fer que l’operativa hipote-cària a Espanya arribés a ser quasi nul·la. La nova entrada de diners fa que la banca es torni a plantejar amb alegria i amb molta empenta la nova situació, i més després de sis mesos continuats de créixer la formalització d’hipoteques.

Tots sabem que el negoci de la hipoteca és molt llaminer per a la banca, pel que comporta de vin-cular clients, nòmines, targetes, assegurances i un llarg etcètera que fa que el guany el tinguin més en els ingressos atípics que no amb l’operativa normal del diferencial de l’interès amb què signen l’operació.

El primers resultats d’aquesta petita guerra, segons els entesos,

ja ha fet que els abaratiments de l’oferta en el cas de les hipoteques rondi el 30% aproximadament.

Pràcticament quasi tota la ban-ca ja ha actualitzat las condicions del seus productes, rebaixant sig-nificativament el diferencial que s’aplica sobre l’Euribor i altres com el Banc Sabadell aposten fort per la hipoteques a tipus fix. Si a això li sumem la millora de l’economia espanyola, la caigu-da dels preus dels immobles i la baixada de la morositat, pot fer que les entitats aprofitin al màxim per desfer-se d’immobles i, a més, per captar negoci i guanyar diners després d’uns anys de vaques ma-gres.

Aquesta febre hipotecària a la baixa la va començar Bankinter, quan va crear la Hipotika, amb

JOsep bareLLa puig

una simpàtica campaya publici-tària, que deien que portaven tant de temps que no donaven hipo-teques que fins i tot “ens havíem oblidat de com se deien.”

Després del tret de sortida de Bankinter, les altres entitats no han volgut quedar-se enrere; si fa només un any la prima d’interès aplicada era de 2 punts més Euri-bor, avui hi ha entitats que estan fregant un diferencial d’1,5% en la compra d’habitatges i fins i tot Kutxabank s’atraveix a oferir-les a l’1%, això si, amb una sèrie de re-quisits molt difícils de complir.

El Banc Popular no ha volgut ser menys a sumar-se a aquesta tendència oferint a través de la seva filial online Oficina Directa, Euribor més 1,55%, També la setmana passada el BBVA va co-

Les més rellevants: en fix banc Sabadell al 3,5%, en variable kutxabank amb l’1% i en fix/mixt caixabank des del 2,5 al 3% els deu primers anys

S’accentua la guerra de les hipoteques amb l’entrada de milions del BCE

municar a la seva xarxa d’oficines, la baixada del diferencial de la seva hipoteca bonificada fins al 1,60% sobre l’Euribor. El Banc Santander vol exportar a tot Es-panya l’oferta que ja feia a Ca-talunya d’Euribor més 1,65%. I, per la seva part, el Bankinter oferia Euribor més 1,70% i, en paraules de la consellera dele-gada del banc amenaçava: “Hi haurà una competència enorme, i nosaltres lluitarem per la nostra quota”. INGDirect 1,49%, Uno-e 1,50%, Banc Popular 1,59%, en-tre d’altres, fan que la gran oferta vagi canviant dia a dia per les di-ferentes entitats.

Quasi el 90% de les hipoteques a Espanya són del tipus variable i estan referenciades a la cotització de l’Euribor, però malgrat que el mercat avui sigui petit, només un 10 % de les hipoteques a tipus fix també irrompen en la batalla de guanyar quota de mercat.

Des del 16 de gener, el Banc Sabadell, aprofitant que tothom posa la seva imaginació sobre les variables, ofereix com a novetat la hipoteca a interès fix del 3,5% a l5 anys, 3,70% de 15 a 20 anys, 3,90% de 20 a 25 anys i la del 3,95% de 25 a 30 anys. Per a Ro-ger Anfruns, delegat comercial de la zona Vilafranca del Banc Saba-dell: “Volem ser el banc dels nos-tres clients, per això treiem aque-tes hipoteques”.

Per la seva part CaixaBank aposta per potenciar les hipote-ques fix/mixt. Que depenent de la vinculació, pot anar des del 2,5 al 3% fix els deu primers anys i la resta s’aplica un 1,9% aproxi-madament, per Xavier Saumell, Director de l’Àrea de Negoci de CaixaBank a l’Alt Penedès “La hipoteca de tipus fix/mix busca transmetre un missatge de segure-tat i tranquil·litat a tots els clients que contractin la seva hipoteca amb CaixaBank, en les actuals circumstàncies d’incertesa.

A hores d’ara, a curt termini tot sembla indicar que el preu de l’Euribor seguirà baix. A llarg termini ningú te la vareta per dir quina opció es millor: la fixa o la variable.

Ja sigui fixa o variable, la guerra de les hipoteques està oberta, mo-tiu pel qual abans de signar una hipoteca és imprescindible mirar el gran ventall d’ofertes que hi ha al mercat, ja que de ben segur que el resultat entre unes i altres ens farà estalviar molts diners. Això sí, sense oblidar de mirar i estudiar amb gran deteniment les contrapartides o vinculació com ells diuen, que ens demana-rà el banc, que a vegades fan que l’interès sigui només un “ganxo”, per aconseguir un client que pas-sarà 20 o 30 anys amb la seva nòmina, vises, assegurances, etc. lligat amb l’entitat bancària.


des de la nostra empresa ajudem a persones a acon-seguir més vendes amb la seva botiga online, però abans d’això tot comença més o menys així:

contacta amb nosaltres una persona que ha llançat la seva botiga online que ens comenta que no acon-segueix els ingressos que esperava i ens pregunta què pot fer.

un cop iniciem la reunió ens adonem que tot i que saben que una botiga física s’ha de tenir oberta 5 o 6 dies a la setmana, endreça-da, amb una bona ubicació i personal eficient per aten-dre els clients, pensen que muntar una botiga online no requereix del mateix. pel que en els millors dels casos, dediquen 1 hora al dia a enviar els productes als seus clients i fer un “compartir” a la seva pàgi-na de Facebook.

per nosaltres muntar un negoci online signifi-ca: pensar quin segment ocuparàs dins del mercat i com et diferenciaràs de la competència, escollir l’eina tecnològica més adequa-da, pensar com estructurar la informació pel teu client potencial, fer un projecte de posicionament en cer-

cadors, realitzar accions de marketing i comunicació, complir amb els compromi-sos que has adquirit amb el teu client i per suposat, no descuidar-se del depen-dent.

en l’actualitat el “depen-dent” d’una botiga online són eines que ens perme-ten saber quantes i quines persones han arribat a la nostra web, per quins pro-ductes s’han interessat, quins han comprat, quins continguts han llegit etc.

un cop tens aquesta informació, pots de for-ma automàtica mitjançant l’enviament d’emails realit-zar les accions comercials que faria el “dependent” de la botiga física com: oferir a aquestes persones concre-tes productes complemen-taris als que ha comprat, ampliar la informació del producte pel que s’han in-teressat, premiar als clients més fidels o que recoma-nen a altres clients la nos-tra botiga etc.

Així doncs abans d’iniciar un negoci online, pensa que com tot negoci, re-querirà que li dediquis es-forç, temps i certa inversió amb unes plataformes que t’ajudaran molt en la teva gestió diària.

El dependent d’unnegoci online

ROGER VILLANUEVA

Co-fundador de Social MirrorCo-fundador de Think & Business

ActuALItAt

els empresaris que eren bons candidats per aconseguir un lloc de treball. Posteriorment, els empresaris van comentar le simpressions recollides.L’objectiu de la jornada era que els parcitipants poguessin fer front a entrevistes laborals amb èxit.

ENTREM-HI ORGANITZA EL PRIMER SPEEDDATING A L’ADEG DE VILAFRANCA

Dotze usuaris de la cooperati-va Entrem-hi de Vilafranca del Penedès que realitzen itineraris d’inserció dins del projecte de millora de l’ocupabilitat “Junts Trenquem el Cercle” i tres em-preses del territori: Cafès Nove-ll, Brose i Futureco Bioscience van participar el 28 de gener en una jornada d’Speeddating empresarial que va tenir lloc a la seu de l’ADEG.Els usuaris van poder fer en-trevistes breus per convèncer

+COMPETITIVITAT

La Unió Empresarial del Pene-dès (UEP), conjuntament amb els ajuntaments de Vilafranca del Penedès i Santa Margarida i els Monjos, va presentar el di-mecres 28 de gener +Competi-tivitat, un programa de suport a les empreses per millorar la seva competitivitat. La trobada va aplegar una trentena de repre-sentants d’empreses i professio-nals de Vilafranca i dels Monjos, als quals Ricard Rocosa, director del programa, va donar algunes claus per millorar la competiti-vitat de les seves empreses.

Tombs van ser els darrers que es van poder adquirir. Entre les se-ves especialitats, destacaven els currotacos, les coques de Sant Joan cremades, les glòries de Vilanova o el semifred de nata, crema i pinyons torrats Geltrú acabat amb una xocolata amb l’escut geltrunenc.

TANCA LA PASTISSERIA-FORN CAN LLORENS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

L’1 de febrer tancarà portes l’històric forn vilanoví Can Llorens, ubicat a la plaça Lle-doners, un establiment que tot just l’any passat celebrava el seu centenari. El conegut pastisser Antoni Gar-cia Llorens es jubila a causa de la difícil situació econòmica per la qual passa l’empresa a causa de la disminució de les vendes i a la forta competència. Els tortells de Sant Antoni que es van poder adquirir pels Tres

El Servei d’Ocupació i Espai Empresarial de l’Eina, del Ven-drell, iniciarà el 2015 amb una forta aposta per combatre el fort atur que hi ha a la capital del Baix Penedès, que afecta a més de 4.300 persones. Enguany l’Eina desenvoluparà programes sub-vencionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) per valor d’1,1 milions d’euros, finançats pel Fons Social Europeu.

Segons el regidor d’Ocupació, Kenneth Martínez, es podran be-neficiar unes 350 persones dels cursos programats, juntament amb els 40 contractes que hi ha previst que es formalitzin a través dels plans d’ocupació i per a la contractació de tècnics.

Fins al moment s’han contrac-tat 15 persones i s’espera que per Setmana Santa i abans de l’estiu se’n contractin més.

En el cas de la formació ocupa-cional, que busca potenciar altres capacitats a les persones que es troben a l’atur, estarà adreçada als sectors d’idiomes, atenció al públic, turisme, logística i maga-tzems. Pel que fa als idiomes, el catàleg formatiu es complemen-tarà amb sis cursos de llengües estrangeres (anglès, francès i rus) per millorar les competències lin-güístiques, sobretot en els sectors de l’hostaleria i el turisme, del qual se’n podran beneficiar uns 70 parats. A aquest cal sumar els tallers d’informàtica, desti-nats a 70 dones a l’atur, la Casa d’Oficis d’Imatge i so, adreçada a 8 joves amb títol de l’ESO, i

plans d’ocupació per a 15 places (10 peons de neteja, 4 peons de manteniment i 1 dinamitzador comercial).

A tot això, cal sumar els quatre mòduls formatius dirigits a 70 joves desocupats d’entre 16 i 24 anys que, a més de la formació bàsica, podran accedir a un pe-ríode de pràctiques en empreses amb possibilitat de seguir amb un contracte subvencionat en els sec-tors de l’hostaleria, l’automoció i la logística.

L’Eina Empresarial també ges-tionarà una subvenció, de 17.000 euros, per al projecte de suport a la captació d’inversions a la co-marca, anomenat “Missió inver-sa”. Es dedicarà a fer visites pel territori, en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Tarrago-na i empresaris del sector logístic de la zona d’Holanda i Bèlgica, per tal d’aconseguir una nova implantació empresarial al Baix Penedès aprofitant la proximitat del port tarragoní.

Els parats del Baix Penedès creen un servei d’atenció domiciliària

A la comarca del Baix Penedès hi ha un total de 16.523 persones majors de 65 anys, de les quals es calcula que un 28% necessi-ta algun ajut per a la realització de les activitats de la vida diària.Aprofitant aquest nínxol de mer-cat, el col·lectiu de parats del Baix Penedès, que actualment ja compta amb més de 300 asso-ciats, ha creat un servei d’atenció domiciliària per donar feina a les persones del mateix col·lectiu.La intenció és oferir una atenció domiciliària integral feta a mida de cada necessitat, a més d’oferir serveis de neteja a comunitats de veïns i oficines, de reparació i electricitat a la llar, o de cangur.

El col·lectiu compta amb una borsa de treball pròpia on hi ha professionals qualificats i amb una llarga experiència en el sector. En un futur, la idea és que el pro-jecte s’emancipi del col·lectiu i es constitueixi com a cooperativa.

L’Eina renova els plans d’ocupació amb 350 noves placesel Soc ha concedit 1,1 milions d’euros a l’eina per desenvolupar cursos per a persones a l’atur

redacció


ActuALItAt

La Clàudia Patrícia Martínez és la responsa-ble del centre d’estètica i benestar que duu el seu nom, que va obrir l’any 2006 a la carretera Santa-maría, 2 de Guardiola de Font-rubí i que va reobrir fa uns mesos.

És una esteticista amb una dilatada experiència, tant a Colòmbia com a Catalunya. Va estudiar en el centre de capacitació Cristina Sorli, a Barcelo-na, i va assistir a diferents cursos d’especialització i seminaris.

La Clàudia va fer l’any passat un pla d’empresa a la Mancomunitat Pe-nedès-Garraf on la van adreçar a la Fundació Pin-nae per tal de poder ob-tenir el suport per poder

OLga aibar

el programa genera de la Fundació pinnae ha concedit 600.000 euros en crèdits que han ajudat una seixantena de persones a iniciar el seu negoci

Una xarxa per generar noves oportunitats socials i laborals

impulsar el seu negoci. Va recórrer a la Fundació Pinnae perquè “els bancs no apostaven per mi” i perquè havia de començar de zero i no disposava de recursos suficients per a fer la inversió necessària per a adequar el local amb el material necessari.

Ara, disposa d’una bona cartera de clients i, tot i que treballa en hores prèviament concertades, no l’importa treballar els diumenges, si la necesi-ten. Ofereix tractaments facials i corporals, dre-natge linfàtic, reflexolo-gia podal, massatges, de-pilacions, fotodepilació, cavitació, presoteràpia, radiofreqüència, micro-pigmentació, maquillatge, manicura i pedicura i spa.

Estètica Clàudia

Jonatan Luque i Anna Maria Aguilera van obrir El Racó de Taboo el 26 de juny de l’any passat. Es tracta d’un bar-res-taurant ubicat al carrer dels Almogàvers, 29 de les Roquetes. El nom és un homenatge al grup de batukada en què toca Jo-natan, Taboo percusión. Ell i la seva mare, que és cuinera des de fa molts anys, van pensar en obrir una hamburgueseria però, el banc on tenien la hipo-teca, no els volia concedir cap crèdit més perquè el fill, que era l’impulsor, no tenia cap nòmina i era molt jove. Aleshores, van preguntar a l’ajuntament del municipi sobre les ajudes que podrien ob-tenir per obrir un negoci

i allà els van adreçar a la fundació Pinnae. A la fundació, van explicar el seu projecte i el van veure viable, així que van recó-rrer diferents locals i van escollir-ne un que estava en un carrer peatonal, amb molt de moviment de gent jove. Era un bar ampli, amb una cuina gran i barbacoa. Allà va començar tot. A l’estiu, van treballar moltes ho-res “va arribar a ser es-tressant”, confessen, però n’estaven satisfets perquè el negoci funcionava. Ara a l’hivern el nombre de clients ha baixat per això tanquen més d’hora. De cara a l’any vinent ja han decidit fer vacances al se-tembre per poder descan-sar i recuperar forces.

El Racó del Taboo

L’Aldo Nelson és el pro-pietari de La Nonna, un establiment de venda de pasta fresca artesanal si-tuat al carrer Nou, 48 de Sant Pere de Ribes. El van animar a obrir-lo els seus amics. Segons explica, “jo sempre amassava pasta a casa i, un dia els amics em van dir que per què no muntava una pizze-ria. Ho vaig pensar, però de pizzeries n’hi ha unes quantes al poble així que vaig optar per fer una cosa diferent”. Va adreçar-se a la Mancomunitat Pe-nedès Garraf, on va ela-borar un pla d’empresa, i va assistir a una tro-bada d’emprenedors de l’ADEG Advising i es va animar a obrir un nego-ci. Tanmateix necessitava

finançament per a iniciar-lo. Per això, i després de rebre la negativa d’alguns bancs, es va adreçar a la Fundació Pinnae, de la qual havia sentit a parlar a l’ADEG Advising, que van escoltar la seva idea, la van valorar, i la van va-lidar. Amb el crèdit que va obtenir, a tornar en quatre anys, va buscar un local, el va reformar amb l’ajuda d’amics i familiars, i va adquirir una màquina que fa 70 tipus diferents de pastes. Elabora tot ti-pus de pastes de diferents sabors, que combina ex-perimentanti, fins i tot, les fa personalitzades, al gust del client. “La pasta és tot un món i la farina és la clau de l’èxit perquè és el que li dóna la qualitat”.

La Nonna

Oportunitats. Això és el que dóna el Programa Genera de la Fundació Pinnae. Ho saben molt bé la Clàudia Patrícia Martínez, que ha impulsat un centre de bellesa i estètica a Guardiola de Font-rubí, l’Aldo Nelson, que ha obert La Nonna a Sant Pere de Ribes o l’Anna Maria i el seu fill Jonatan, que van posar en marxa a l’estiu un bar-restaurant a les Roquetes anomenat El Rincón de Taboo. El programa basa la seva estratègia en el desenvolu-pament d’eines de suport com la formació, l’acompanyament mitjançant el voluntariat i les mi-

crofinances. En l’any que porta en funcio-

nament, s’ha aconseguit una cin-quantena de beneficiaris directes i uns 200 indirectes, la partici-pació d’una vuitantena de vo-luntaris i s’han concedit gairebé 600.000 euros en crèdits. Marcel Abbad Sort és el responsable del programa Genera. Va començar a col·laborar amb la Fundació Pin-nae fa dos anys, quan li van pro-posar encapçalar un programa d’inserció social i promoció de l’emprenedoria. Abbad explica que “l’estratègia del programa es basa en una estructura formada per diferents agents que treballen en l’èxit de la persona i que ge-neren oportunitats que poden ser

en forma de diners o de desen-volupament d’habilitats i acom-panyaments”. Els actors que hi participen són entitats convenia-des que confirmen que la persona que opta al microcrèdit és vàlida, que té una bona idea i viable. Es tracta d’ONG, fundacions o en-titats de base, ajuntaments, con-sells comarcals, mancomunitats, oficines locals d’ocupació. La persona s’adreça a la seva seu, on li fan una entrevista per valorar-la, es comprova la viabilitat del seu projecte i l’entorn on es vol ubicar. Segons Abbad, “de vega-des, no es dóna un sí a la primera perquè es comprova les habilitats de la persona i, si falta formació o altres elements per desenvolupar

correctament”. La tercera eina del programa és el voluntariat, que acompanya i dóna suport els beneficiaris. Els voluntaris són “una peça clau” perquè “no hi ha cas sense voluntari. El programa posa al servei de la societat una sortida a una demanda de valors que hi ha latent com és la soli-daritat, el compromís i l’esforç”. Pel que fa al microfinançament les condicions dels préstecs que atorga Genera són d’un màxim de 25.000 euros a tornar en quatre

anys. Abbad explica que les carac-terístiques del microfinançament són “les que estableix la Unió Eu-ropea”. Genera té la Garantia del Fons Europeu d’Inversions (FEI) que s’ha compromès amb el pro-grama fins el 2020.

El 16 de febrer se celebrarà a Vi-lafranca una reunió entre usuaris, entitats i empreses participants en el projecte Genera, voluntaris i representants del FEI per fer balanç i explicar les oportunitats que ha generat el projecte.

u Marcel Abbad, responsable del programa Genera


L’eNtreVIStA

RAMoN NoVELL PujADASgerent de cafès Novell

Com és per a vostè la tassa de cafè perfecta?

La que més li agradi a cadascú. L’important és comprar i servir bons cafès. Nosaltres fem dues cates de cafè cada setmana abans d’adquirir-lo i, com tot, la pràc-tica et fa acabar coneixent bé el producte. Actualment tenim tres marques: Cafes Novell com a motor, Il Caffé com a marca més elitista i italinitzada, que ens fun-ciona molt bé per a determinats clients i per a l’exportació, i Filo-sofia Q, una marca exclusivament de cafè just.

El tast de cafè és com el dels vins?

És molt similar perquè s’ha de notar el gust i la persistència en boca del cafè, però el que es busca són els seus defectes. Les cates són a cegues i les realitzen sempre les mateixes persones per-què, d’aquesta manera, ens en-tenem més ràpidament. De fet, utilitzem un llenguatge que ens permet definir els sabors d’una manera pràctica per arribar a un consens.

El seu pare era pastisser. Què li va fer canviar de vessant de ne-goci?

El meu pare i el meu avi te-nien una pastisseria al carrer de la Cort, la Pastisseria Novell, però el meu pare volia provar altres co-ses, experimentar amb altres pro-ductes. Primer ho va fer amb les peladilles i després va començar a torrar cafè i el venien al detall. Jo

recordo que, quan era petit, venia la gent a comprar cafè. Teníem el molinet i es molien 50 o 100 grams i els clients se l’enduien en bosses.

Vostè va créixer sentint l’olor de cafè.

Sí, uns anys més tard, quan vam obrir l’antiga fàbrica del carrer Oviedo fèiem moltes d’aquestes bosses de 50 grams perquè, en un origen, el negoci era vendre a les botigues, però quan va arribar el boom de les grans superfícies, molts d’aquests petits adroguers i botigues de barri van desapa-rèixer i vam haver de buscar nous clients. Paral·lelament ja anàvem també a l’hostaleria i ens vam quedar només amb aquesta part.

Però també veneu cafeteres i càpsules a les llars.

Arribem a les llars a través de les càpsules, no a través de les bosses, tot i que també en tenim, però només per a quatre llocs concrets i ja està. En el sector de l’hostaleria les estem incorporant en cafete-ries amb consums baixos perquè aporta regularitat i el cafè surt bé, com el de les màquines professio-nals. Pel que fa al sector domèstic, aquest és un mercat més difícil per a nosaltres perquè has de vendre la màquina al client i això suposa una gran inversió, cosa que frena molt els creixements. Ara tenim un tipus de càpsula biodegradable pròpia i el nostre proper projecte és incorporar per a les llars una segona càpsula compatible amb les Nespresso, amb el mateix cafè de l’hostaleria i, a més, feta de material compostable. Una nove-

“La tassa de cafè perfecta és la que més li agrada a cadascú”L’empresa cafès Novell va néixer l’any 1958 en una pastisseria del carrer de la cort de Vilafranca del penedès. en un principi, el cafè era un producte afegit que ha acabat esdevenint la base d’un pròsper negoci que factura més de dinou milions d’euros. Ara l’empresa té 150 treballadors, una vintena de franquícies i diverses delegacions a diferents punts del món.

OLga aibar

eL tASt de cAFè ÉS SImILAr AL deLS VINS perÒ eL Que eS buScA SÓN eLS SeuS deFecteS

Ramon Novell Pujadas (Vila-franca del Penedès, 1967), ca-sat i pare de dos fills, és l’actual gerent de Cafès Novell, una empresa familiar que va néixer l’any 1958 en una pastisseria situada al bell mig de Vilafran-ca del Penedès.Llicenciat en Ciències Econò-miques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, (1985-1990), es va incorporar a l’empresa familiar en finalit-zar la carrera. Des del 2011 i fins al 2013 va ser president del Gremi de Ca-talunya de Torrefactors de cafè i actualment és el vicepresident del Associació d’Empresaris del Garraf i del Penedès (ADEG).Cafès Novell té actualment tres marques: Cafès Novell, Il Caffé i Filosofia Q, la darrera de les quals és un cafè respon-sable que representa actual-ment el 70% de la producció.


L’eNtreVIStA

tat per abans del segon semestre d’enguany.

Quin percentatge de negoci suposa la part de vènding?

El vènding ha crescut molt tant a les empreses com a les fàbriques, però en aquestes últimes, si es vol donar un bon servei i ser propers per resoldre qualsevol eventuali-tat, has de tenir un mercat més local que el de l’hostaleria. S’ha d’estar alerta a les màquines cada dia i, per tant, tens un àmbit geogràfic sempre més limitat. El vènding profesional avança molt ràpid,i es produeixen moltes in-novacions tecnològiques i, en aquest sentit, crec que tenim una empresa puntera, en què incorpo-rem aquestes millores dia a dia.

La distribució la feu bàsi-cament a Espanya o també a l’exterior?

Fa dos anys vam començar un pla internacional i, de fet, ja en fa quatre que vam obrir una delega-ció a Milà, on hi ha tres persones treballant. Després va arribar la de Miami, on també tenim una persona allà que està per tres anys. Ara volem anar a Anglaterra i consolidar França, on ja tenim algun punt. També tenim un pe-tit distribuidor a Portugal i una joint venture per montar coffee shops a Hong Kong i a la Xina. A Hong Kong hi ha ja botigues i la tercera l’han d’obrir en breu.

Allà s’obre un gran mercat.Sí, un mercat amb possibilitats

inmenses. De fet, les primeres bo-tigues han funcionat molt bé i hi ha un pla d’expansió per col·locar en tres anys trenta o quaranta bo-tigues i, quan el model ja estigui per franquiciar, ho farem. Està molt bé obrir botigues, però la idea és fer allà la distribució de cafè. Aleshores sí que es multipli-caria tot.

A Itàlia no deu ser fàcil intro-duir-se.

La nostra idea és que si ells venen aquí, per què no hem de vendre nosaltres a Itàlia? Nosal-tres estem venent el mateix cafè i la gent està contentíssima. Una altra cosa és que allà tenen la fama, però hi ha qui ho fa molt bé, però hi ha qui ho fa molt ma-lament, com aquí. A Itàlia fan el cafè més curt i quan el serveixen allà sembla que sigui fantàstic i aquí aquest mateix cafè curt sem-bla poca cosa. És més una qüestió mental, el mite que s’ha creat o la idea que tenim del cafè italià, que la realitat.

Quan de temps requereix con-solidar una nova delegació?

El projecte és de dos anys. Has de pensar que desplacem la nos-tra gent al punt escollit, que no els contractem en origen perquè volem persones formades, que

eL NoStre obJectIu ÉS Que eLS NoStreS cLIeNtS AugmeNtIN LA FActurAcIÓ grÀcIeS AL cAFè

VoLem Fer uNA cÀpSuLA com-pAtIbLe Amb LeS mÀQuINeS NeSpreSSo

coneguin bé la nostra filosofia i la sàpiguen transmetre i això no és fàcil. Suposa un temps de des-plaçament, estada i consolidació al lloc que cal tenir en compte. Cada ciutat i cada comunitat és diferent i necessita el seu temps.

Què va aportar a l’empresa

l’entrada de la nova generació en el negoci?

Va ser un procés gradual. Jo vaig integrar-me a l’empresa l’any 1990, després va entrar el meu germà i la darrera a sumar-s’hi va ser la meva germana. El pare de mica en mica es va anar retirant però participa de les decisions de l’empresa. Té un dels quatre vots. El que més ha canviat crec que és el concepte del negoci ja que ens hem obert al món. Ja no ens li-mitem a un mercat més o menys proper, sinó que tenim clients a diferents països. Quan veus això tot canvia. Ens va ajudar molt el nostre director comercial, que ens va obrir nous camins i noves pos-sibilitats de créixer, sense oblidar les nostres arrels ni la nostra filo-sofia.

En què es basa aquesta filoso-fia?

En la qualitat i un bon servei. Nosaltres fem un tipus de venda moderna. No ens conformem en anar a una cafeteria o restau-rant i deixar allà la bossa de cafè, sinó que els ensenyem a fer un bon cafè o un caputxino, fet que els permetrà fer més negoci i els clients marxaran més contents. Nosaltres no venem cafè, sinó solucions de negoci. Si al client li agrada el que li serveixes i com ho fas, tornarà, encara que hagi de pagar més, perquè li ofereixes un valor afegit, un nivell de qualitat superior que és el que la gent vol i aprecia. Aquesta manera de servir està associada a un màrqueting determinat i acurat que acaba d’arrodonir la nostra filosofia.

La formació és clau. Sí, el nostre objectiu és que els

nostres clients augmentin la seva facturació gràcies al cafè i, per això, és tan important la formació. Cada setmana tenim a l’empresa grups de clients o d’escoles que vénen a fer cursos de reciclatge a l’aula que vam obrir fa uns anys. Allà els ensenyen a servir un bon cafè, a fer dibuixos a la llet, a fer una bona crema, etc. Són cursos molt ben valorats i apreciats.

Quan vau començar us ima-ginàveu que l’empresa arribaria a créixer tant i ser com és ara?

No. Si pensem que l’any 1992 teníem 25 treballadors i ara en te-nim 160, comptant les delegacio-ns que hem obert a diferents in-drets, la progressió ha estat molt gran. Ara l’estructura és diferent i hi ha una gran flexibilitat i mobi-litat dels nostres empleats.Fo

to: F

èlix

miró


opINIÓ

DANIEL IBORRA FORT Notari i analista d’inversions

“Abans de la crisi immo-biliària d’Estats Units, Espanya tenia una crisi

pròpia que es va ocultar, per in-terès o per ignorància, per gran part dels mitjans d’informació general.”(¿Cuándo saldremos de la crisis? 28 de mayo de 2.008, Notarios y Registradores).

Quan iniciem el camí cap a la unitat de mercat ja destaquem els riscos d’aquest procés. Era com quan un es planteja presen-tar-se a unes dures oposicions o participar en una competició d’elit, ja sap el que ha de fer i el que li passarà si no té una prepa-ració suficient.

En unificar el tipus de canvi amb els països que millor com-petitivitat oferien i, alhora, eli-minar les barreres aranzelàries i tècniques que permetien contro-lar la circulació de béns, era vital reforçar la maquinària producti-va nacional per no destrossar el nostre futur.

Si no milloràvem la qualitat i conteníem els preus de la pro-ducció, cada vegada tindríem més dificultats per mantenir les vendes en un mercat cada vega-da més globalitzat.

Per a això, el programa era clar i inevitable. Calia donar preferència a l’economia com a motor, no solament de la renda comuna, sinó, també, dels in-gressos públics, de l’ocupació per a la població, de la garantia per a la viabilitat de l’estat del benestar i fins a l’estabilitat po-lítica i social.

UNA INTERPRETACIÓ SOBRE L’ORIGEN DELS NOSTRES PROBLEMES ECONÒMICS I SOCIALS

haurien de fluir els recursos per fer front al deute i això acaba sent autodestructiu.” (Joaquim Muns)

Cada país, a més, va tenir els seus desvaris particulars, el nostre va crear una estructura autonòmica sense ordre ni con-trol ni justificació racional, que va desenvolupar un sistema in-eficient contrari els principis comunitaris i inviable econò-micament, per la seva despro-porcionada dimensió i font de tot tipus de balafiaments i co-rrupcions i també vam generar un boom immobiliari que, en els seus moments més expansius (2005) va arribar a produir tants habitatges com França, Aleman-ya i el Regne Unit junts.

I tot això va finalitzar quan el 2006 (no a finals del 2008) va deixar de rajar el crèdit exterior.

I al final, vam acabar conta-giats de greus problemes co-muns: els dèficits creixents de totes les administracions, el so-breendeutament tant públic com privat, la falta de competitivitat de les economies que va provo-car desequilibris històrics en el sector exterior, el creixement dels costos salarials per sobre de la seva productivitat i de l’atur a uns límits escandalosos, la falta d’eficiència de les administracio-ns de l’Estat, tot això potenciat per un general desconeixement de les obligacions que suposava el fet de ser membre d’un nou sistema polític molt més exi-gent.

I des d’aquesta base les re-formes surten soles: millorar el sistema educatiu fent-lo més rigorós i de major qualitat tèc-nica per proporcionar treballa-dors més qualificats, reduir els costos del proveïment energètic, la racionalització de la política d’infraestructures, en matèria la-boral simplificar i fer més atrac-tiva la contractació, incentivar la millora de la productivitat i reduir l’absentisme, potenciar la generació d’emprenedors, únics que poden crear nova ocupació amb una millora en el marc le-gal empresarial, ajudar el sector exportador i sobretot, dirigir els recursos financers, fonamental-ment a les activitats producti-ves.

l’Estat en tots els seus vessants a la nova situació política supra-nacional ni els ingents recursos procedents dels fons comunita-ris i dels mercats financers, en un moment d’excés de liquiditat i reduïts tipus d’interès, es van dirigir a la consolidació d’una estructura empresarial moderna sinó van ser, en la seva major part, balafiats en consum públic i privat desmesurat, despesa pública ineficient i en inversio-ns de discutible utilitat social (i quan no directament objecte d’extracció particular o partidis-ta, com després es va compro-var).

“Ens endeutàvem per viure millor, no per ampliar la nostra capacitat productiva de la qual

La nostra crisi , com la de Por-tugal i la de Grècia, tenien un origen semblant: el fet d’accedir, a cos, a un mercat molt competi-tiu sense haver preparat els ciu-

tadans ni al seu sistema econò-mic per a aquest repte històric.

Ni es van fer les reformes fo-namentals per millorar la capa-citat productiva, ni es va adaptar

tot VA AcAbAr QuAN eL 2006 VA deIXAr de rAJAr eL crèdIt eXterIor


El Xavier es va instal·lar al Penedès fa encara no dos anys. Es va formar com a informàtic especialitzat en sistemes micro-informàtics i xarxes. Les pràcti-ques li van permetre entrar en una empresa on s’hi va quedar durant 7 anys i on va aprendre i créixer professionalment. Quan arriba al Penedès, decideix, amb convicció, tirar endavant el seu propi projecte.

No coneix ningú i busca en-torns empresarials on instal·lar-se... Es decideix per Nexes a Sant Sadurní d’Anoia, l’espai d’acompanyament a emprene-dors i cowork de l’ajuntament.

Què és Noubit Serveis Infor-màtics?

És un servei tècnic i informà-tic, una consultoria TIC. Tam-bé fem disseny i programació de pàgines web (SEO, SEMP i posi-cionament de les webs).

El meu objectiu és oferir un servei que es caracteritzi per la proximitat i per la con-fiança, busco la part humana de l’assessorament informàtic, en-cara que el meu servei sigui un servei tècnic.

M’agrada explicar molt bé i de forma clara en què ha consis-tit l’avaria, si hi ha hagut algun error en la utilització, de quina manera es pot evitar en un fu-tur, etc. Penso que el client ho agraeix.

Per què et vas instal·lar a Nexes a Sant Sadurní?

Quan vaig aterrar al Pene-dès, no coneixia ningú. Em va semblar que un espai de cowork establiria relació amb altres pro-fessionals, podria començar a construir la meva pròpia xarxa, em sentiria més acompanyat... I

així ha estat. He trobat molt ca-liu humà i un entorn professio-nal que m’ha ajudat molt.

Allà mateix em van suggerir que presentés el meu projecte al concurs CREAJOVE i en la darrera edició en vaig quedar fi-nalista. Jo estava tan capficat en la meva pròpia feina i en tirar en-davant el projecte que no veia res més. Ells m’han ajudat a conèixer moltes més possibilitats.

En un espai com aquest, a més, els primers companys són els al-tres coworkers, i això et dóna molt suport.

Sembla que el teu sector, l’informàtic, és generador de llocs de treball. Per què optes, d’entrada quan t’instal·les al Penedès, per la creació d’una empresa?

El 2013 era, possiblement, el moment més difícil per trobar feina. No m’imaginava venint a viure a un lloc nou i quedar-me parat. Així que no vaig estar més de 4 mesos entre que se’m va acabar el contracte i l’inici de la meva activitat. Això em va per-metre poder capitalitzar l’atur i fer la poca inversió inicial (no van ser més de 3.000 euros) que demana el meu projecte, i tirar endavant.

Em considero una persona amb molta iniciativa.

Suposo que el fet que la meva activitat es pugui començar amb poca inversió, que em sentia pre-parat i que no volia quedar-me quiet, van fer que em llencés.

T’ho imaginaves, quan vas acabar la teva formació, que aca-baries muntant el teu negoci?

Quan surts d’estudiar ho veus molt lluny, però crec que fins que no domines la feina i t’hi trobes

còmode, pots donar el pas i veus com ho pots desenvolupar. Quan treballes per compte d’un altre i vas prenent iniciatives i veus que surten, se’t comença a despertar la curiositat per emprendre.

Els pares sempre m’han educat en la importància del treball i de “buscar-me la vida”, els estius, ja d’estudiant, em movia buscant feinetes per guanyar alguns di-ners.

Ara, de petit sempre estava entre maquinetes. A primària hi havia un director a l’escola que li agradava molt la informàtica i que ens oferia moltes possibili-tats per estar entre ordinadors.

I de cop t’adones que el hobby esdevé professió i això ja és per-fecte. Però no només en la infor-màtica sinó en qualsevol entorn

Parlem una mica més del teu

webs i posicionament i oferir serveis en aquesta línia. Cada vegada hi haurà més persones que vendran per internet, és clarament una tendència. El mercat va derivant cap aquí.

Què ha estat el mes difícil de tot el procés?

Buf, el que em costa més és la part comercial. Anar a buscar clients no és fàcil...

Jo sé molt bé com executar la meva feina, però això no em fa un bon comercial. Què li dius, per exemple a un possible client perquè canviï de proveïdor.

Xavier, ets ambiciós, què et fa por en el teu negoci?

Arrisco però amb prudència.Si hagués arriscat més potser

hauria durat 6 mesos.Em fa por no ser capaç de fi-

delitzar els clients. Costa molt aconseguir-ne de nous i el repte és fidelitzar-los. Intento volcar-m’hi al 100%.

Si un client no torna sempre penso que he fallat en alguna cosa.

Noubit Serveis Informàtics: Començar de zero i la força de l’entorn

MARIA BATET ROVIROSA@ mariabatetrwww.valorsdemprendre.org

negoci. A qui l’adreces? Per on has començat a obrir camí?

Els meus primers clients estan a Vilafranca, a Sant Sadurní i també a Lleida (antics contactes de quan hi vivia).

I tinc més clients particulars que no pas empreses. El per-fil amb qui més m’agrada tre-ballar és el de l’emprenedor. D’emprenedor a emprenedor. És molt fàcil treballar-hi perquè l’entusiasme inicial amb que un comença, s’encomana. Veus néixer i créixer un projecte i et sents orgullós de que, per exem-ple, tu hagis contribuït a fer la pàgina web. Em satisfà molt...

Mirem endavant, cap a on creus que anirà la teva empresa en el futur més proper?

Ara mateix tinc moltes ganes d’obrir camí en tot el tema de

Què podem aprendre d’aquesta experiència?1- Treballar des d’un cowork: els emprenedors que tenen un tipus d’activitat que es pot desenvolupar des d’una taula de despatx, coinci-deixen en ressaltar la importància de fer-ho en un espai compartit on se senten més acompanyats, personal i professionalment.2- Quan el hobby esdevé professió tot és més fàcil: Un cop més en veiem un exemple en que la passió per allò que tant t’agrada, es tradueix en entusiasme i energia per tirar endavant una empresa.3- Ser un bon professional en algun àmbit, no et converteix en un bon comercial:I aquesta és una de les parts més importants de l’empresa. Formar-se en aquest àmbit i en buscar i trobar estratègies de venda esdevenen factors clau.4- L’entorn, i capacitat de relació: veiem un exemple molt significatiu de com una persona que no coneix res d’un territori, s’envolta d’un entorn que l’acompanya i amb la seva pròpia capacitat de relació, és capaç de teixir, mica en mica, la seva xarxa de contactes que fan possible tirar endavant un projecte.


ISIDRE ALSO TORRENTSSecretari general ADEG

Vilafranca del Penedès s’acaba d’estrenar com a capital catalana de la cul-

tura. En aquest 2015 els elements materials i intangibles del patri-moni cultural penedesenc han de ser protagonistes.

Llegeixo al web www.ccc.cat que “la Capital de la Cultura Catalana s’adreça a tot el domi-ni lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l’ús i el pres-tigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el muni-cipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l’interior com a l’exterior.”

Banyoles va ser la primera ca-pital cultural, l’any 2004, i l’han succeït cronològicament Esparre-guera, Amposta, Lleida, Perpinyà, Figueres, Badalona, Escaldes-En-gordany, Tarragona, Ripoll, Bar-celona i, enguany, Vilafranca del Penedès. Continuaran Vic, Reus i Manresa. Per cert, no he llegit res pel que fa a les candidatures que podrien presentar dues viles d’extraordinària identitat cultural com ho són Sitges i Vilanova i la Geltrú. No m’estranya, però. Per tan poc, no s’hi posen; i per gaire més, tampoc.

Cal felicitar l’ajuntament vi-lafranquí per aquest nou repte, compromís ensems, que compor-ta la capitalitat cultural. També cal avisar, però, que l’oportunitat és majúscula i cal envolar-la amb ambició. Estar a l’escenari permet

EL VOL GALLINACI

nades “indústries culturals i crea-tives” (als puritans no els agrada això d’indústries, potser perquè hi entreveuen fum per tot arreu). Avui, aquest nou sector d’activitat és un dels més efervescents quant a iniciatives empresarials i creació de llocs de treball. Les dades ens indiquen que a França l’aportació dels nous mesters culturals al producte interior brut ja supera la contribució que en fa el sector de l’automoció.

Més que mai, avui dia parlar de cultura és parlar de produccions, siguin públiques, privades o com-partides. Per tant, el binomi in-eludible de la cultura és l’empresa. Em fa por que això no es tingui en compte i que aquest any de capitalitat cultural es polaritzi en les instàncies de la municipalitat, amb l’anuència de bona part de les entitats que -potser perquè no

exhibir-te però també mostrar les carències.

Vilafranca del Penedès s’ha de mostrar com una ciutat del segle XXI, promotora d’esdeveniments, dinamitzadora d’un teixit asso-ciatiu animós i divers, però tam-bé avantguardista, moderna, tec-nològica, posada al dia, orientada al progrés, amatent a les noves tendències. Si no som capaços d’aprofitar aquesta capitalitat cul-tural per projectar-nos com una ciutat pròspera, haurem fet un viatge amable en autobús i, gaire més, un vol gallinaci, com aquells que ens relatava en Josep Pla.

El relat cultural de la ciutat ha de tenir en compte la festa, les tradicions, el catàleg artístic i patrimonial, però també s’ha d’arborar la modernitat, tot just en el moment en què emergeixen, trepidants i crepitants, les anome-

eStAr A L’eSceNArI permet eXhIbIr-te perÒ tAmbÉ moStrAr LeS cArèNcIeS

tenen alternativa- seuen a la pla-tea del clientelisme, quan no al galliner.

La cultura ja no s’escriu des dels areòpags consistorials -encara que aquests en siguin promotors i massa sovint paguin la festa- ni tampoc s’hauria de circumscriure en una llotja de vassallatge i con-ventualitat. Així, la programació d’esdeveniments arran de l’any cultural no hauria de ser aliena a l’empresariat de la rodalia. La gent d’empresa sempre ha estat vinculada a les actituds expressi-ves i la creativitat, i n’ha estat im-pulsora i protectora; tot i que, no poques vegades, només hagi estat convidada a l’hora de postular el seu patrocini o la donació a canvi de res.

Seria desitjable que aquest any tan especial per a la cultura vilafranquina, i per a la mateixa ciutat i per al seu entorn, també s’aprofités per apropar els pols de la cultura i de l’empresa i pro-moure noves complicitats, en benefici d’uns i altres. Quin altre maridatge pot donar majors satis-faccions?

Des de les organitzacions em-presarials podem contribuir a aquest nou escenari, entre altres coses perquè fer-ho vol dir empèn-yer en la mateixa direcció i donar suport al nou segment d’activitats empresarials que tenen el seu pal de paller en la cultura i les arts, i que en els propers anys liderarà l’economia del coneixement i la creativitat.

En el seu dia l’ADEG es va ofe-rir, ara fa més d’un any. De res.

opINIÓ


trIbuNA uep

L’increment de l’accidentabilitat al 2014 en gairebé tots els sectors i l’enduriment de les inspeccio-ns de treball previstes per aquest any han fet que la Unió Empre-sarial del Penedès (UEP), amb la col•laboració de l’empresa Acció Preventiva Europreven Catalunya, promoguin la iniciativa Aula Pre-ventiva. Aquesta iniciativa pretén informar a empresaris, directors de RRHH i gestors d’empreses de les últimes novetats preventives, així com proporcionar eines, co-neixements i habilitats per poder exercir la seva tasca preventiva des de la responsabilitat, el coneixe-ment i l’eficàcia. Intentant, en tot moment, crear una tendència cap a l’accidentabilitat 0, optimitzant, a la vegada, les seves partides pres-

supostàries. L’Aula Preventiva és una forma

de conscienciar a les empreses del Penedès de la importància de tre-ballar, segons ens indica la llei, en unes bones condicions a més de millorar la percepció del risc per part de les mateixes.

Les responsabilitats de la direc-ció i de la cadena de comanament enfront un accident, les fases de l’optimització de la inversió pre-ventiva, els intangibles de la pre-venció en l’empresa o instruments econòmics per la gestió preventi-va, són, entre d’altres, alguns dels temes que es tractaran en aquestes sessions i tallers.

L’augment de l’accidentabilitatL’increment de l’accidentabilitat

en les empreses al llarg del 2014, especialment en el sector indus-trial i en el de serveis, ha estat una de les conseqüències de la recessió econòmica que ha patit Catalun-ya. Les partides pressupostàries de les empreses s’han vist afecta-des i, la destinada a prevenció de riscos laborals, no s’ha escapat d’aquetes retallades. Un altre fac-tor que ha contribuït a l’augment de l’accidentabilitat ha estat la disminució de treballadors en les empreses. Els ratis de personal s’han vist reduïts i, fruit de dispo-sar de menys efectius, han deixat d’invertir en formació contínua i en el correcte control i seguiment de l’aplicació dels coneixements assimilats en les mateixes. Les em-preses han prioritzat la productivi-tat, per davant de la formació en prevenció.

La guerra de preus que estan protagonitzant els serveis de pre-

venció i la lluita per la supervi-vència d’algunes empreses ha estat un altre motiu que ha influït en l’augment de l’accidentabilitat. Aquest fet ha provocat una dismi-nució de temps de dedicació per atendre amb eficiència als clients amb informes tècnics de qualitat.

Crisi en el sector de la preven-ció

Un elevat nombre de Serveis de Prevenció han tingut que tancar i uns altres trontollen al límit de l’abisme amb importants forats econòmics. Molts SPA (Servei de Prevenció Aliè) han hagut de fusio-nar-se per sobreviure i, la majoria, han retallat en el seu ràtio de tèc-nics. Aquest fet s’ha traduït en una baixada de la qualitat dels serveis de prevenció de riscos laborals que ha repercutit en una conseqüèn-cia nefasta per a les empreses: l’augment de l’accidentabilitat.

Segons conclusions extretes de l’estudi que Acció Preventiva Europreven Catalunya va realitzar a finals del 2014, les empreses no reben la implicació desitjada per part del tècnics dels SPA en quant a hores i nivell d’atenció.

D’altra banda, l’especialització dels tècnics en certs sectors és un valor afegit que cada cop és més difícil de trobar. Això comporta que les empreses no obtinguin unes formacions que es centrin

La UEP i Acció Preventiva Europreven Catalunya fomenten la prevenció de riscos laborals a les empreses del Penedès

en la problemàtica real del tre-ballador o l’empresa per falta de coneixements específics. Aquesta carència també es notòria en les revisions mèdiques.

Per últim, la flexibilitat d’horari d’un SPA i la rapidesa de respos-ta són els factors més importants i més valorats per les empreses a l’hora de la contractació d’aquest tipus de servei.

L’empresa especialitzada en l’elaboració de begudes espiri-tuoses Bardinet de Gelida, distri-buïdors de marques tan populars com Ron Negrita, Rom Pujol o Gin Giró, s’ha incorporat com a soci a la Unió Empresarial del Penedès (UEP). Diversos compo-nents de la junta directiva de la patronal van visitar a final d’any les instal·lacions de l’empresa acompanyats del director general, Jean-Paul Bouyat i el subdirec-tor general, José Martí. Bouyat va destacar el compromís de l’empresa amb Gelida i el terri-tori i va anunciar que estan estu-diant la possibilitat d’integrar-se a l’oferta enoturística mitjançant l’organització de visites a les destil·leries i a les Caves Mon-sarra, propietat també del grup, al terme municipal de Torrelles de Foix. En aquest sentit, el di-rector general de Bardinet espera que la seva incorporació a la UEP els permeti intercanviar infor-mació i experiències amb altres empreses que ja es dediquen al

sector de l’enoturisme.Xavier Montoliu i Queta Do-

mènech, vicepresidents de la UEP, van destacar que amb la incorpo-ració de Bardinet a l’organització empresarial no només enriqueix el gruix de socis sinó que reforça el perfil multisectorial de la pa-tronal i el seu compromís amb el Penedès. La resta de membres de la junta de la UEP que van assis-tir a la visita són Jordi Ventura i Layla Guendouz, tots dos vocals, i Francesc Simó i Àngels Duran, gerent i responsable de la relació amb les empreses.

Amb prop d’un centenar d’empleats a tot l’Estat espanyol –a la planta de Gelida hi treballen una vintena de persones– i amb més de 700 referències al mercat, Bardinet elabora a la planta de l’Alt Penedès més de 7 milions d’ampolles l’any de Ron Negrita, el producte més emblemàtic de la marca que es destina íntegrament al mercat espanyol. L’empresa amb seu al polígon de Can Valls de Gelida forma part del grup francès La Martiniquaise i té destil·leries arreu del món i prop de 400 empleats.

L’empresa de licors Bardinet de Gelida, nou soci de la UEP Les destil·leries que elabora el popular ron Negrita estudia incorporar-se a l’oferta enoturística del penedès

Gràcies a l’acord que ha arribat la patronal penedes-enca amb la delegació del Col·legi d’Aparelladors, Ar-quitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació

Les empreses i els seus treballadors i professionals associats a la Unió Empresa-rial del Penedès ja poden tra-mitar l’obtenció de cèdules d’habitabilitat o certificats d’eficiència energètica més rà-pidament i a un preu especial gràcies a l’acord que ha arri-bat la UEP amb la delegació del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Engin-yers d’Edificació de Barcelo-na.

L’acord també inclou la inspecció tècnica d’edificis i els corresponents visats que s’han d’obtenir per poder acreditar aquests tràmits. Es tracta, doncs, d’una mena

de finestreta ràpida on els associats a la UEP podran acudir per obtenir aquests certificats de manera més rà-pida i a un preu avantatjós. Les sol·licituds s’hauran de tramitar a través de la UEP, que serà qui contactarà amb el tècnic-aparellador que hagi d’intervenir en cada cas.

Les cèdules d’habitabilitat que es podran tramitar en aquestes condicions corres-ponen a la segona ocupació d’habitatges plurifamiliar o unifamiliar, i els certifica-ts d’eficiència energètica es divideixen en dos tipus: per habitatge individual plurifa-miliar i locals fins a 50 m2; i per habitatges unifamiliars i locals de més de 50 m2.

L’acord entre la UEP i la delegació del Col·legi d’Aparelladors es va signar el passat dijous 15 de gener.

Els socis de la uEP poden tramitar les cèdules d’habitabilitat i les certificacions energètiques en condicions avantatjoses

Gerent d’Acció Preventiva Europreven Catalunya

més de 25 anys d’experiència. director tècnic en ecA i bureau Veritas, Assessor en matèria de prevenció de riscos Laborals d’Abertis, hydro, Sapa, Flexn-gate, Laboratorios Zambón, e-dreams entre altres empreses nacionals i internacionals.Web: http://www.apeuropreven.com

Xavier Pladevall Molina

Francesc Simó, gerent de la uEP, i Sebastià jané, president de la delegació del Col·legi d’Aparelladors, en un moment de la firma del conveni.


opINIÓ

MARTíN CABALLEROEconomista a InDret Advocats

La reforma fiscal plan-tejada pel govern i que va entrar en vigor el dia

1 de gener de 2015, suposa que el Sr. Montoro per fi es tregui el vestit de Xèrif de Nottingham, arrencant monedes d’aquells que han sobreviscut a la crisi, per, finalment, alleujar la cà-rrega dels contribuents en uns 9.000 milions d’euros, segons estimacions del propi govern. Malgrat l’alleujament esmentat, la reforma fiscal s’ha quedat curta i no sembla ser la reforma fiscal per al creixement i l’ocupació, ja que un dels canvis que se li exi-gien des de tots els fòrums acre-ditats, era la devaluació fiscal a través de la reducció de cotitza-cions socials. Devaluació que, quan per fi vingui, ha de suposar un increment de la nostra com-petitivitat, atraient la inversió i estimulant la demanda exterior, per crear l’ocupació necessària que activi la palanca del cercle virtuós, transmetent-se a la de-manda interna, a la reducció de la despesa pública social, i incre-mentant els ingressos impositius, arreglant així els desequilibris que ha provocat la crisi econòmica. La reforma es porta a terme a tra-vés de les noves lleis 26 i 27/2014, per les qual es modifica l’IRPF i es crea un nou Impost de Societats. Es tracta d’una reforma fis-cal en dues fases. Una primera que s’aplicarà des del dia 1 de

LA NOVA REFORMA FISCAL QUEDA CURTA

gener de 2015 i una segona, a partir l’1 de gener de 2016. En el més nou de la refor-ma fiscal podem identificar:

En l’IRPF: Es redueixen els trams des dels ac-tuals set a cinc, així com els tipus marginals aplicables. El tipus mí-nim passa del 24,75% al 20%, el 2015, i al 19%, el 2016. El tipus màxim de gravamen passa del 52% al 47%, el 2015, i al 45%, el 2016. Quant a la tributació de l’estalvi s’elimina l’exempció dels pri-mers 1.500 euros de dividends i es redueixen els tres trams de la tarifa, de manera que fins a 6.000 euros baixarà la tributació del 21% al 20% el 2015, i al 19% el 2016. Des de 6.000 fins a 50.000 euros: el tipus baixa fins al 22% el 2015 i al 21% el 2016. A partir de 50.000 euros, el ti-pus de gravamen se situarà en el 24% el 2015, i en el 23%, el 2016. D’altra banda, a par-tir de 2015 totes les plusvàlues s’integraran en la base de l’estalvi, amb independència del perío-de de generació, deixant d’estar penalitzades les plusvàlues a menys d’un any que fins ara s’integraven en la base general tri-butant al tipus marginal màxim. Com a novetat, s’inclou l’exempció de les plusvàlues de-rivades per a majors de 65 anys de la transmissió de qualsevol bé

del seu patrimoni si el seu destí és la constitució d’una renda vita-lícia que complementi la pensió. Pel que fa a les retencions als tre-balladors autònoms amb caràcter general, passarà del 21% al 19% el 2015 i al 18% en 2016. En parti-cular, i des del juliol passat, és del 15% per a aquells rendiments ín-tegres dels quals l’any anterior ha-gin estat inferiors a 15.000 euros i representin més del 75% de la suma de rendiments del treball i

d’activitats econòmiques. També se simplifica el règim d’estimació objectiva (mòduls), amb efectes des de l’1 de gener de 2016 i es rebaixa el llindar d’exclusió. Amb caràcter general passa de 450.000 a 150.000 euros d’ingressos i de 300.000-150.000 de despeses. En el cas d’activitats agrícoles, ramaderes o forestals, el llin-dar d’exclusió passa de 300.000 euros d’ingressos a 250.000 euros d’ingressos. S’exclouen també

les activitats que facturin menys d’un 50% a persones físiques i les activitats a les quals s’aplica el tipus de retenció de l’1% com les de fabricació i construcció.

En l’Impost de Societats:Com a grans novetats s’estableixen les reserves de capitalització em-presarial i d’anivellament. La re-serva de capitalització s’estableix com a incentiu a l’estalvi empre-sarial, permetent una minoració en base impositiva del 10% del benefici o 1 milió d’euros anual, mitjançant la dotació d’una re-serva indisponible, sense que sigui necessari invertir en actius de l’empresa. Aquesta reserva substitueix la deducció per re-inversió de beneficis que des-apareix després de la reforma. I per a les PIMEs, s’estableix una vella reivindicació: una re-serva d’anivellament de la base imposable, que permet estalviar part dels seus beneficis, per fer front a possibles pèrdues futures. Aquesta reserva d’anivellament permet minorar el 10% de la base imposable, anticipant en el temps l’aplicació de les futures bases imposables negatives o bé si no hi hagués bases imposables negatives en aquest període, per-met diferir en cinc anys la tribu-tació de la reserva constituïda. D’altra banda es rebaixa el tipus de gravamen general, que passa del 30 al 28% el 2015 i al 25%

Amb LA reFormA eS modIFIQueN L’IrpF, LA LLeI d’IVA I eS creA uN Nou ImpoSt de SocIetAtS

el 2016, mantenint-se per a en-titats de nova creació en el 15% per al primer període imposi-tiu en què obtinguin una base imposable positiva i el següent. D’aquesta manera s’equipara el tipus de gravamen general amb el de la petita i mitjana empresa. Se suprimeix la deduïbilitat fiscal de les pèrdues per deteriorament dels elements patrimonials, man-tenint exclusivament per a les existències i els crèdits i partides a cobrar. Igual que en l’IRPF, s’elimina l’actualització monetària aplicable al valor d’adquisició per calcular els beneficis obtinguts en la transmissió d’immobles. Així mateix, deixa de considerar una liberalitat la retribució sa-tisfeta als administradors per les seves funcions d’alta direcció i altres funcions desenvolupades d’acord a un contracte laboral amb l’entitat. Finalment, es man-té la restricció a la deduïbilitat de les despeses financeres netes en el 30% del benefici operatiu.

Amb aquesta reforma no s’estimula com s’esperava l’augment de la competitivitat ex-terior de la nostra economia. Per això, no seria estrany que, en un futur proper, es fes una nova re-forma en aquest sentit i és canviés el finançament del nostre sistema de Seguretat Social, es reduissin les cotitzacions socials i despla-cessin el seu finançament a altres figures impositives com l’IVA.

Nom i cognoms:

DNI:

Adreça:

C.P.: Població:

Telèfon:

Email:

Marca amb una (X) la forma de pagament

Transferència Càrrec en compte:

SuBSCRIu-TE al PENEDÈS ECONÒMIC Subscripció anual: 10€ (I.V.A inclòs)

Signatura:

Enviï aquest cupó a:

PENEDÈS ECONÒMICC/ General Cortijo, 21A - 08720 Vilafranca del Penedès,

al Fax: 93 817 12 64 o al correu electrònic:[email protected]

PEN

ED

ÈS

EC

ON

ÒM

IC


empreSA

Ja fa cinc anys que l’empresa d’origen alemany Paradigma Energías Renovables Ibérica, SL, que forma part del Grup Ritter, va entrar al mercat espanyol, on ha introduït la seva experiència com a especialista en sistemes ecològics de calefacció. Actual-ment, té filials a sis països dife-rents, entre els quals es troba Espanya, concretament ubicada a Vilanova i la Geltrú, des d’on gestiona tots els projectes al país. Dels darrers encàrrecs, desta-quen els sistemes solars tèrmics a l’Hospital de Sant Joan de Déu

(Manresa), als centres esportius d’Ordino (Andorra) i Sagnier (El Prat de Llobregat), al Mercat del Guinardó (Barcelona), a l’hotel spa Niwa (Madrid) i el magatzem Telecom Portugal (Lisboa).

A on s’instal·len més sistemes d’energia tèrmica actualment?

De tots els captadors solars que s’instal·len al món, la Xina representa el 85% del mercat per-què no té gas ni petroli, mentre que Europa és el 8%, la índia un 1,8%, Turquia un 1,3%, i Estats Units un ínfim 0,5%, entre al-tres. En el cas d’Espanya, s’estan instal·lant en equipaments grans de nova construcció com hospi-tals o hotels, però també en edi-

Lídia Oñate ficis que es rehabiliten. Com és posible que a països

com Alemanya o Àustria hi hagi molta més superfície ocupada per captors solars que a Espan-ya, que té més hores de sol?

Als països com Alemanya o Finlàndia, per exemple, el gas és més car, la gent té més diners i les cases són més grans. A Espanya es va especular molt amb el preu dels terrenys i això ha fet que la majoria d’habitatges siguin petits i no requereixin sistemes d’aquest tipus. A més, la radiació solar que tenim aquí és més alta. A l’hivern és d’uns 400 watts, però a l’estiu es triplica fins als 1.200 watts. Com que la climatologia

Amb més de 20 anys d’experiència al sector energètic, Alejandro campos ha liderat fins ara la implantació de la filial alemanya paradigma a espanya, ubicada a Vilanova i la geltrú i especialitzada en sistemes ecològics de calefacció

“No sabem encara si les calderes de biomassa són el futur o una moda”

és bastant agradable, a excep-ció d’algunes zones, el consum és menor. I si això li sumes que l’accés al gas és més econòmic i la instal·lació no requereix tan d’espai, el sistema d’energia solar tèrmica ja no és tan rentable.

De quina despesa estaríem parlant per una família?

En l’àmbit domèstic és compli-cat amortitzar una inversió d’un bon sistema d’energia solar tèrmi-ca que sigui eficaç a l’hivern i que també doni suport a la calefacció, perquè ascendeix a uns 10.000 euros. El que està més de moda ara són les calderes de biomassa, però passa el mateix. Una bona caldera, que incloguin l’opció de modular la flama i s’autorenti , ja ascendeix fins els 7.000 euros. El que es co-mercialitza més, però, són les de 3.000 euros, que són grans estufes de biomassa, no calderes.

Amb l’astella de fusta i la llenya no es pot regular la flama, costa encendre-ho, has de netejar-ho i no el pots apagar immediatament. Per això, es va inventar el pèl·let, que ja permet modular la flama insuflant més o menys oxigen, i produeix molt poca cendra.

Cada vegada están més en boga els sistemes de calefacció ecològics com les calderes de pèl·lets i les de condensació de gas. De quina manera canvien el nostre dia a dia?

La majoria de calderes que s’instal·len són les de condensa-ció de gas, que a les grans ciutats, sol ser una gran per tot un edifici. Les alternatives d’aquells que no disposen d’instal·lació de gas són les bombes de calor amb electri-citat o les calderes de biomassa, que porten més problemes i que no sabem fins a quin punt poden ser el futur o una moda.

Però per quin motiu s’està fo-mentant tant?

Aquí, ho estem fent tot al re-vés. Al nord d’Europa produeixen pèl·let perquè aprofiten les restes de la indústria fusterera. A més, el govern estableix uns requisits es-

trictes per produir-ne com tenir cura de la tala d’arbres, la distàn-cia de subministrament, i la des-pesa mínima de la maquinària per fer pèl·let de qualitat. En canvi, a Espanya s’està produint pèl·let sense talar els boscos, que estan sobrepoblats i suposa un perill mantenir-los sense desbrossar. I com que no hi ha demanda, s’està fomentant. Per tant, actualment s’està donant el cas que al nostre país exportem pèl·let quan, preci-sament, al nord d’Europa consi-deren que a una distància major d’uns 150 quilòmetres no resulta rentable subministrar pèl·let. La gent ara compra calderes de bio-massa, però les econòmiques, que són les que generen cendra i no funcionen de forma adequada. A la llarga, acabarà farta i tornarà a consumir gas o gasoil si es mante-nen els preus tan baixos que hi ha en aquest moments.

Cap a on anirà el sector a curt termini?

Ara els governs estan ajudant a les companyies elèctriques i de gas perquè l’Estat està molt endeutat. I qui pot contribuir a pagar els deutes són aquestes empreses d’alta rendibilitat, que són les que tindran els beneficis que els permetrà pagar impostos. Les bombes de calor són els sis-temes que s’instal·len més sovint perquè el seu procés és reversi-ble, fet que els permet oferir fred o calor, depenent de l’època de l’any. Funcionen amb electricitat, en comptes de gas o gasoil, i per això a vegades es diu que és una energia renovable. Com que a les empreses elèctriques els interessa que el promotor ho instal·li al seu bloc de pisos, li donen més facilitats i aquests acaben optant per la bomba de calor que no pas l’energia solar, que no té ajudes ni suport de l’Estat. En una econo-mia arruïnada no es poden donar subvencions per energies renova-bles, així que en aquests moments l’electricitat i el gas són els com-bustibles més emprats.

Alejandro Campos, director gerent de paradigma energías renovables Ibérica


hi havia una vegada... en Nasrudín que conver-sava amb els seus amics a la casa de tè i els expli-cava com havia emprès un llarg viatge per trobar la dona perfecta amb qui casar-se. els deia:

- Vaig viatjar a bagdad, després d’un temps vaig trobar una dona formida-ble, atenta, intel·ligent, culta d’una gran persona-litat.

Van dir els seus amics:- per què no et vas casar

amb ella?- No era completa, -va

respondre Nasrudín-, des-prés vaig anar a el caire, allà vaig conèixer una altra dona certament fabulosa; bella, sensible, delicada, afectuosa.

- per què no et vas ca-sar amb ella? Van dir els amics.

- No era completa -va respondre novament Nas-rudín-, llavors vaig anar a Samarcanda, allà per fi vaig trobar a la dona dels meus somnis; enginyosa i creativa, bella i intel·ligent, sensible, culta, delicada i espiritual.

- per què no et vas casar amb ella? -van insistir els seus amics.

- doncs saben per què, ella també buscava un home perfecte.

És un petit relat tradicio-nal Sufí, sobre una eter-

na i utòpica recerca de l’home.

hi ha diverses teories sobre la perfecció. La majoria però coincideixen a dir que la perfecció no existeix. d’acord, no exis-teix la dona ni l’home per-fecte, la feina perfecte, l’empresa perfecte, ni les situacions o condicions perfectes...

Ara bé, encara que si-gui utòpic, és natural que davant qualsevol tasca o decisió busquem la més aproximada al que enten-guem per aquest concep-te.

per això, els homes hem après a prendre decisions assumint alguna vegada riscos a la força, perquè si esperéssim el moment i les condicions perfectes, potser no decidiríem o es-colliríem mai res!

en la majoria d’ocasions, hauríem d’utilitzar lla-vors, en lloc del perfecte, “l’ideal”, “el més idoni”, “el més favorable”, o simple-ment: “el millor”.

hi ha però, una manera de girar la truita o el con-cepte:

en acceptar que ets perfecte, a acceptar que tots som perfectes tal com som... ja no hi haurà ne-cessitat de buscar la per-fecció tan lluny.

Nasrudín ja no hagués tingut que viatjar tant per acabar solter.

La perfecció no existeix... o si?

AGUSTí ROMEO HUGUET

Emprenedor i Fundador deMotivation Training

T. 93 893 70 60www.monbus.cat

empreSA

els vots de Foment del Treball i els de Ceim van ser claus en la victòria de Rosell davant del seu rival, el president de Cepyme, Antonio Garamendi, en les dis-putades eleccions que van tenir lloc el passat 17 de desembre.

JOAQUIM GAY DE MONTE-LLÀ, NOU VICEPRESIDENT DE LA CEOE

El president de Foment del Tre-ball, Joaquim Gay de Montellà, assumirà una de les vicepresi-dències de la patronal CEOE. Les altres les ocuparan el presi-dent de la patronal madrilenya Ceim, Juan Pablo Lázaro, el de la patronal valenciana Cierval, José Vicente González i la que ocuparà el president de Cepy-me, Antonio Garamendi. D’aquesta manera, Rosell tor-na els suports que va obtenir de Catalunya i València, ja que

L’ADEG CONVOCA ELS PREMIS ADEG 2015

Ja s’ha obert el termini perquè les empreses i entitats associa-des a l’ADEG puguin proposar-se com a candidates als Premis ADEG o proposar la candidatu-ra d’altres empreses o organitza-cions de les nostres comarques. Entre les novetats, destaca els guardons convocats respecti-vament pels col·lectius Dones d’Empresa i Joves d’Empresa. Els interessats en proposar can-didatures ho poden fer a l’espai www.adeg.cat/premis abans del 27 de febrer.

Infantium, una start-up nascu-da a Barcelona l’any 2011 però domiciliada a Vilanova i la Geltrú, ha rebut una ajuda d’1’5 milions d’euros de la Unió Europea des-tinada a finançar el pla de negoci vinculat a un projecte innovador, Infantium 2.0, que es desenvolu-parà en els propers dos anys.

L’ajut forma part del programa Instrument Pime, que s’emmarca en l’Horitzó 2020, l’estratègia eu-ropea d’impuls a la investigació i la innovació.

Impulsada per Karen Már-quez, Dani González i Joaquin Grech, Infantium es dedica a crear aplicacions que estimulen l’aprenentatge i l’entreteniment dels nens. Les aplicacions utili-tzen la tecnologia al núvol per a registrar el rendiment dels usuaris i fer-ne un seguiment.

Infantium és la primera start-up europea en utilitzar la tecnolo-gia adaptativa d’aprenentatge en aplicacions educatives. L’empresa desenvolupa minijocs en espan-yol dedicats a l’aprenentatge i a l’entreteniment dels més petits,

amb un sistema de continuació que permet donar a conéixer als pares la progressió dels seus fills i oferir-los consells. En finalitzar cada etapa, l’aplicació estableix una valoració personal de les ha-bilitats que s’han millorat i les debilitats de l’usuari. Per a fer-ho possible, compten amb el suport d’un grup de recerca i investiga-ció de Lleida i de la Universitat Autònoma de Barcelona, tant de neurociència com psicologia cognitigva, que s’encarreguen d’“aportar noves dades als models de reconeixement de les emocio-ns dels infants a través de sensors biomètrics, reconeixement de veu i visió per computador”, se-gons explicava Karen Márquez, directora general de l’empresa. Aquestes dades “aquests models d’aprenentatge poden ajudar a col·legis i institucions a entendre millor les capacitats úniques que tenim, a reconéixer les emocions i motivacions dels alumnes i a supe-rar el fracàs escolar”. El vilanoví Daniel González, director tècnic, afegia que “la nostra intenció és crear el tutor més intel·ligent del

món, que pugui prendre decisions igual que una persona i que pugui arribar a substituir-la”. El projec-te Infantium 2.0 es començarà a desenvolupar a partir del maig. Per a fer-ho possible, contractaran quatre o cinc persones més que se sumaran a les vuit que conformen l’equip.

L’empresa va començar a des-puntar durant la celebració del VIIè campus SeedRocket, un con-curs d’emprenedors que es convo-ca anualment, on van aconseguir el finançament necessari per a co-mençar el projecte.

En la primera convocatòria del programa, que ese va obrir l’estiu passat, set companyies catalanes van aconseguit ajuts de 50.000 euros dins de la fase 1 del pro-grama. En la fase 2, destinada a finançar el pla de negoci, només quatre empreses catalanes van rebre subvencions. A banda de Infantium, les altres tres han es-tat Promaut (robòtica), ubicada a Sant Boi de Llobregat, Eodiss Systems, (tractament tèrmic), es-tablerta a Vilafant, i M2M Cloud Factory (Internet), a Barcelona.

L’empresa vilanovina Infantium rep 1,5 milions d’euros de la UE L’ajuda permetrà desenvolupar una aplicació per estimular l’aprenentatge i entreteniment dels nens

OLga aibar

deSeNVoLupeN JocS educAtIuS Que permeteN Veure eL progrÉS deLS NeNS


Eduald Massana Noya és un dels cellers penedesencs que aposta més fort per la biodinàmi-ca, entesa més com una forma de vida i d’entendre el conreu de la vinya que com una oportunitat de negoci. El seu propietari, Eu-dald Massana Noya, que forma part de la novena generació de pagesos, dóna nom a aquest pe-tit celler, situat al bell mig de Su-birats, dins el nucli de Sant Pau d’Ordal. Amb una extensió de 30 hectàrees de vinya, repartides entorn la masia i les instal·lacions del celler, Massana elabora vins i caves elaborats amb el fruit d’anys de coneixement ancestral.

“Jo no em dedico a l’agricultura ecològica perquè pensi que po-sant-ho a l’etiqueta vengui més, sinó perquè realment hi crec i

només puc arribar a entendre el cultiu de la vinya d’aquesta ma-nera”, explica Massana, que l’any 1995 va iniciar el seu propi camí al capdavant del celler.

Massana comenta que “des de petit tenia molt clar que jo volia ser pagès. M’agradava explorar i volia aprofundir en la biodinàmi-ca, recuperar el treball de pagès

que sempre s’havia fet i que s’està perdent.” Tot i que sembli un con-cepte nou, ara que molts vinaters han decidit apostar per aquest ti-pus d’elaboració, la biodinàmica és una tècnica que tant avis com rebesavis ja empraven. “La Lluna, els planetes i les diferents forces del cosmos tenen una influència especial en el nostre entorn. Per això és molt important que les entenguem i aprenguem quan és millor fer una tasca, ja que ens pot beneficiar o perjudicar en molts sentits.”

La terra del Penedès, majori-tàriament calcària, reuneix mol-tes pedres amb fòssils que eviden-cien temps passats, en els quals el Penedès formava part del mar. Aquest tipus de terra, tan caracte-rística, proporciona la frescor que identifica els vins blancs i caves penedesencs. En el cas d’Eudald Massana Noya, es conreen les va-

rietats de vi blanc Macabeu, Pare-llada, Xarel·lo, Muscat, Chardo-nnay i Viogner i les de vi negre Cabernet Sauvignon, Merlot, Ull de llebre, Marselan, Pinot Noir i Petit Verdot.

“Per mi la vinya ho és tot. És allà on hem de vigilar més”, co-menta Massana, mentre mira el camp ple de vinyes acabades de

Lídia Oñate

podar. Durant el temps de collita, el celler es revoluciona amb entra-des continuades de raïm, escolli-des minuciosament per l’enòloga. “Gràcies a la maquinària pròpia podem seleccionar quines va-rietats de raïm collirem i quina quantitat. Aquesta llibertat tam-bé ens fa anar de corcoll perquè podem tenir molts tipus de vi di-ferent”, comenta somrient. Du-rant tot el cicle de la vinya, la llu-na i els coneixements del cosmos, molts d’ells reunits en el llibre El Llunari, són posats a la pràctica en aquest petit celler subiratenc per tal que tot surti de forma sa-tisfactòria. “El que fem és un gra de sorra enmig del desert perquè

el celler eudald massana Noya aplica el coneixement biodinàmic que han acumulat nou generacions pageses i que se centra en les forces del cosmos

“Quan entres al món de la biodinàmica, recuperes la capacitat de percebre”

hi ha moltes més coses que ens influeixen i no ho sabem”, senten-cia. Abans, en temps del seu avi, aquesta influència era superior, ja que eren les eines de treball amb les quals comptava el món de la pagesia. Segons Massana “els va-lors han canviat. Ara tot és més fàcil i sovint trobes més tècnics que pagesos als camps. Per això dic que la saviesa dels pagesos s’està perdent. Amb una ullada i sense cap mitjà tecnològic, els pagesos sabien què li passava a la vinya”. I afegeix que “ara, en can-vi, ens hem industrialitzat i estem perdent la capacitat de percebre les coses naturals. Quan entres en el món de la biodinàmica, afines

els teus sentits i recuperes la capa-citat de percebre”.

Ara bé, aquest viticultor també és conscient de la importància de tenir un bon producte entre mans, ja que “per molts vins eco-lògics que facis, si no agraden, no en vendràs cap. Per això, el meu objectiu és fer gaudir les persones amb els meus vins i caves.” Actual-ment, el celler produeix 120.000 ampolles a l’any, una xifra que ja el convenç per tal de tenir un ma-jor control de l’elaboració i la co-mercialització. El 40% de la pro-ducció s’exporta a 14 països arreu del món, entre els quals destaca el Japó, Estats Units, Bèlgica i Ho-landa, entre d’altres.

“LA SAVIeSA deLS pAgeSoS FA ANyS Que S’eStÀ perdeNt Amb tANtA INduStrIALItZAcIÓ”

u Eudald Massana Noya, a les vinyes del seu celler a Sant Pau d’ordal (Subirats).

unió de pagesos nega raons de mercat per justificar la caiguda del preu en origen del vi de taula i el raïm

Unió de Pagesos va alertar fa uns dies de la davallada dels preus en origen del vi de taula a Cata-lunya i a la resta de l’Estat en els últims mesos, que actualment se situen al voltant de 2,9 euros/hectograu per al negre i de 2 euros/hectograu per al blanc. La cotització del vi negre és ara un 38% més baixa que a l’agost del 2013, mentre que la del vi blanc ho és un 58%, segons dades del ministeri d’Agricultura.

Per al sindicat, la causa d’aquests preus baixos del vi de taula, que representa una mitjana del 60% del volum de tot el vi elaborat a Espanya, és, en part, conseqüència de la posició de domini que exer-ceix la gran indústria, ja que en el mercat no es donen circumstàn-cies objectives perquè s’hagin re-duït tant. A més, el plantejament de la destil·lació obligatòria per a un volum determinat de produc-ció per part del Ministeri el passat estiu, tot i que no es va arribar a aplicar, es va aprofitar per marcar la tendència de mercat a la baixa per part de l’agroindústria, afa-vorit per la falta de transparència

dels mercats i la desinformació que provoca el retard de diversos mesos en la publicació de les da-des del Ministeri. Per això, Unió de Pagesos demana al ministeri d’Agricultura més agilitat a l’hora de fer públiques les estadístiques, amb l’objectiu que el sector de la vinya i el vi tingui un coneixement realista de la situació de campan-ya. A més, demanen “un desenvo-lupament i una aplicació eficaços de la Llei de millora de la cadena alimentària per contrarestar la po-sició dominant de l’agroindústria, així com prioritzar la inversió, promoció i comercialització de suport vitivinícola.

VINS&cAVeS


VINS&cAVeS

Quan va esclatar la crisi cada dia hi havia un dego-teig de notícies dolentes; ara, en canvi, succeeix tot el contrari i la majoria d’indicadors econòmics que es publiquen fan pen-sar que estem començant a arrencar. tot i així, des de molts sectors, es volen maquillar els bons resultats que apareixen, sobretot quan fan referència al mer-cat del treball. m’explico. Fa uns anys quan es destruia ocupació es deia que era degut a les males políti-ques adoptades. Quan es va aconseguir baixar l’atur es deia que baixava, però que no es creava ocupació. Ara, quan es crea ocupació, es diu que els contractes són temporals i precaris. I m’atreveixo a dir que quan millori el tema dels con-tractes es dirà que és nor-mal que millori perquè ja fa molts anys que dura i que un dia o altre això havia de canviar.

Amb això no vull dir que tot siguin flors i violes per-què el rastre del pas de la crisi encara és molt evident però la realitat és aquesta. L’economia espanyola va créixer un 1,4% al llarg del 2014, el seu primer repunt després de sis anys sense creixement, després que en l’últim trimestre de l’exercici pugés un 0,7%, dues dèci-mes més del que ho va fer en el trimestre anterior.

Si mirem les previsions d’aquest 2015, segons el Fons monetari Internacio-nal (FmI), l’economia es-panyola creixerà un 2% aquest any, tres dècimes més que a l’octubre, i situa així espanya al capdavant de les grans economies de la zona euro. pel 2016, l’organisme deixa sense modificacions les projec-cions espanyoles en un 1,8%, en l’actualització del seu informe de perspecti-ves econòmiques globals, publicat a pequín. de fet, el creixement d’espanya és especialment destacat si es compara amb les estimacio-ns realitzades per a la zona euro, que l’FmI rebaixa a l’1,2% aquest 2015 i l’1,4% el proper any, dos i tres dè-cimes menys de l’anticipat. com a conseqüència, espanya encapçalarà l’expansió dins de les grans economies de l’euro per da-vant fins i tot d’Alemanya, la gran locomotora regional. el país teutó veu reduïdes les seves previsions de creixe-ment a l’1,3% el 2015, dues dècimes menys; i a l’1,5% el 2016, tres dècimes per sota del previst a l’octubre.

dit això, només em fa por una cosa i és que tot s’animi de tal manera que faci que perdem la mèmoria i tornem a caure ens els errors que es van cometre en l’època en la qual tot es basava en la construcció.

2015 un any esperançador

MARC BARELLA HERNANDEZ

Director Penedès EconòmicEconomista

Editor: Josep Barella i PuigDirector: Marc BarellaSubdirector: Josep Barella Redacció: Olga Aibar, Josep Ma. Roca, Lídia Oñate i Daniel SanchoDisseny i maquetació:Abdelghafour EddalaiFotògraf: Fèlix Miró Gestió comercial: Montse Calzado, Marga Ciscar i Xavier Vallès

Núm. 40 - Gener 2015

PENEDÈS ECONÒMIC

El Cargol Publicacions, S.L.C/ General Cortijo, 21 A 08720 Vilafranca del Penedès( 93 890 00 11 - Fax 93 817 12 64http://[email protected]@penedeseconomic.comImpressió: LerigrafDistribució: Tel. 610 794 780Dipòsit legal: B-21217-2011

Penedès Econòmic és un mitjà plural i no ha de compartir, necessàriament,les opinions dels seus col·laboradors.

membre de:

tres premis, consistents en vals per adquirir vins de Vila Vini-teca per valor de 1.550 euros. El primer premi està dotat amb 800 euros, el segon amb 500 i el tercer amb 250. Les parelles interessades a participar poden fer la seva inscripció al telèfon 93 815 56 82.

TAST A CEGUES PER PA-RELLES AL RESTAURANT MAREJOL DE VILANOVA

El restaurant Marejol de Vi-lanova i la Geltrú, amb la col·laboració de la Regidoria de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Consell Comarcal del Garraf, i la fira Temps de Vi, ha convocat, per al dilluns 9 de fe-brer a les 19h, la segona edició d’un concurs de tast a cegues per parelles. El restaurant del passeig de Ri-bes Roges ha decidit enguany elevar el nivell del concurs amb

JUVÉ I CAMPS PRESENTA A MADRID FUSIÓN EL CANVI A CAVA ECOLÒGIC

Les caves Juvé & Camps de Sant Sadurní d’Anoia presentaran el proper dimarts 3 de febrer a les 12h al Centre del Vi d’Enofusió- Madrid Fusió (Palau Municipal de Congressos) la conversió que han realitzat a agricultura eco-lògica. Ho faran en el decurs d’una cata de grans caves, en concret del Brut Nature de la bodega: Reserva de la Familia Magnum 2010, Gran Juvé & Camps 2008, Milesimé 2009 i blanc de Noirs 2011.

Cellers Torres, situat a Pacs del Penedès, ha rebut excel·lents puntuacions per als seus grans vins a les principals guies espan-yoles de 2015, publicades recent-ment. En concret, ha aconseguit situar 24 vins a la franja dels 90 als 100 punts a set guies vinícoles de referència. Dos d’ells, el Grans Muralles 2006 i Milmanda 2011, tots dos de la DO Conca de Bar-berà, han obtingut per prime-ra vegada una puntuació de 99 punts sobre 100, un èxit de gran dificultat en el sector vinícola.

A més, tres dels vins icona de Torres, Mas La Plana i Reserva Real, de la DO Penedès, i Per-petual, de la DOQ Priorat, han rebut una molt bona valoració per part de cinc guies, tres de les

quals els han atorgat 98 punts.D’altra banda, el vi Altos Ibé-

ricos, el Rioja que Cellers Torres elabora, va guanyar la medalla d’or al certamen Rioja Masters 2014, organitzat per la publica-ció especialitzada The Drinks Bu-siness i es postula com a líder ab-

solut en la seva categoria. Segons publicava al número de desembre la reconeguda revista britànica, l’anyada de 2012 d’aquest vi, de elaborat amb la varietat Ull de lle-bre, encapçala la llista de 25 crian-ces amb l’únic or que ha concedit el jurat en aquesta categoria.

Els vins de Cellers Torres excel·leixen a les guies de 2015el celler penedesenc aconsegueix situar 24 vins amb més de 90 punts a set guies vinícoles de referència

redacció

El cavista vilafranquí Josep Masachs i Painous va morir el 20 de gener a causa d’una llarga malaltia. Les exèquies, que van tenir lloc el dijous 22 a la basílica de Santa Maria, van aplegar una bona representació del sector vi-tivinícola.

Conegut pel seu caràcter ale-gre i comercial, Masachs va ser vicepresident de la Confraria del Cava de Sant Sadurní i un dels

fundadors. També va ser vocal d’UVIPE i de l’Associació Viní-cola Catalana.

La família Masachs ja es dedi-cava al cultiu de la vinya a finals del segle passat en la seva finca de Vilafranca del Penedès. El seu avi,

mor el cavista vilafranquí Josep masachs painous

redacció Josep Masachs Llorach, va fundar Caves Masachs en l’última dèca-da dels anys vint, elaborant cava de forma absolutament artesanal i amb una producció limitada, destinada, bàsicament, al consum familiar i als seus amics. Poste-riorment, Josep Masachs Juvé, va continuar la labor començada pel seu pare sota el mateix prisma de producció molt limitada i artesa-nal.

Durant els anys 1977 i 1978, Josep i Joan Masachs agafen les regnes de l’empresa.


VINS&cAVeS

Mireia Torres continuarà al capdavant de l’associació Qalidès, Terrers del Penedès, acompanyada de l’actual equip format per Joan Huguet a la secretaria, i Xavier Gramo-na, a la tresoreria. Per majo-ria absoluta, els membres de l’associació van votar per reno-var la presidència de Torres per un període de dos anys.

Com a projecte intern més important, s’ha renovat el web, en el qual es va adaptar tota la

informació online dels cellers, per adreçar-la tant a entusias-tes del vi, com per als profes-sionals del sector.

Entre els reptes de Qalidès, destaquen les iniciatives per donar a conèixer l’entitat i els cellers que en formen part tant als consumidors, com a pro-fessionals de l’hostaleria i la restauració. Amb les darreres incorporacions de Mas Candí i Parés Baltà ja són 14 els cellers que conformen Qalidès.

Mireia Torres seguirà presidint Qalidès

Els vins catalans estan recu-perant el terreny perdut. Segons les dades de consum relatives al període de novembre de 2013 a 2014, els vins catalans són líders al mercat de Catalunya, assolint una quota de mercat de gairebé el 34% amb un increment de 3,8 punts percentuals respecte el mateix període de l’any ante-rior. Aquestes dades, procedents dels estudis Nielsen, confirmen una tendència alcista els darrers cinc anys, passant d’un valor de 27,8%, l’any 2008, a 33,7% del període indicat. En el cas dels vins de la Rioja, que predomina-ven a Catalunya el 2008 amb una quota de mercat del 36%, ara es troben per sota dels vins catalans, situant-se en 32,6%.

Pel que fa al mercat interior del vi amb Denominació d’Origen

(DO), el conjunt de les onze DO catalanes augmenten la seva participació un 0,3%, assolint una xifra del 6,71%, la qual cosa les situa en el 5è lloc del ràn-quing estatal. Segons el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Jo-sep Maria Pelegrí, “Aquestes da-

redacció

Els vins catalans avancen els de la Rioja en vendes a Catalunya

des confirmen que la presència dels vins produïts per les onze Denominacions d’Origen de Ca-talunya manifesten una tendèn-cia de creixement i consolidació i que progessivament van assolint les quotes de mercat que els co-rrespon per la seva tradició i qua-litat”.

Les onze denominacions d’origen catalanes també aconsegueixen millorar vendes al mercat espanyol

El president de Pimecava, Pere Guilera, ha anunciat la seva re-núncia al càrrec per motius de sa-lut. El relleu, però, no serà imme-diat sinó que es produirà a l’estiu, un cop se celebrin les eleccions a la patronal cavista. Guilera porta-va un any i mig en el càrrec.

Guilera va aprofitar per parlar de diferents temes d’actualitat. El president de Pimecava va cri-ticar durament l’Incavi ja que considera que “no està treballant pel cava i ignora la seva realitat” en referència a diversos “oblits” respecte al sector cavista com el fet de no convidar-los al progra-ma de promoció turística de l’oli i del vi en el qual hi participen Sardenya, Israel i Catalunya, o no convidar els empresaris a la pre-

sentació del Pla director urbanís-tic d’enoturisme català, celebrat al Vinseum de Vilafranca. També va criticar la senyalització turística que està duent a terme a la zona

perquè “després d’anys de debatre com hauria de ser el disseny, no hi ha cap icona representativa del cava, es posen moltes senyals que no caldrien. A l’administració li falta molt de sentit comú”, asse-

gurava. A més, criticava que en el pla “els empresaris del sector no hi han pogut participar i no n’han estat informats”. Sobre aquest Pla també creu inviable que estigui elaborat el febrer de l’any vinent.

Pel que fa a la proposta que va realitzar el Consell Regulador del Cava de la possibilitat d’una fusió entre l’Institut del Cava i Pimeca-va, assegurava que “mentre que jo sigui president de Pimecava, no hi haurà fusió. Les dues institucions tenim molt bones relacions però no contemplem la fusió”. Guilera també va felicitar el Consell Regu-lador per la seva aposta pels caves Premium: “són un repte impor-tant perquè representen el 14% dels caves que es venen al mercat, uns 35 milions d’ampolles. A par-tir d’ara, les vendes de cava seran exitoses si aconseguim que es ven-guin més caves Premium, aquest

sí que serà un baròmetre de la situació”. Finalment, va criticar el Consorci de Promoció Turís-tica de l’Alt Penedès perquè “ara que s’han reformat els estatuts era

Pere Guilera renuncia a la presidència de Pimecava per motius de salut

l’oportunitat perquè les empreses hi poguessin participar però han desestimat la nostra proposta. Nosaltres creiem que haurien de canviar la direcció tècnica”.

OLga aibar

Assegura que, mentre que ell sigui president de la patronal de pimes del cava, no hi haurà cap tipus de fusió amb l’Institut del cava

“L’INcAVI IgNorA LA reALItAt deL cAVA”

Pere Guilerapresident de pimecava

u Xavier Nadal, Pere Guilera i Ramon Canals

Foto

: Fèl

ix m

iró


tecNoLogIA

Som addictes als telèfons mò-bils? Si observem la totalitat de la població no podem afirmar que això sigui així, però si ens centrem en els joves, prenent les dades que ha publicat Tuenti Mòbil en col·laboració amb IPSO, podem estar segurs que el país té molts individus que no podrien viure sense el seu telèfon intel·ligent.

El 67.4% dels enquestats reco-neix que mai apaga el telèfon mò-bil voluntàriament, i només ho fan quan es queda sense bateria, perquè no tenen més remei. De fet, el 74.4% de la mostra enques-tada afirma no apagar mai el mò-bil o no saber exactament quan va ser l’última vegada que ho va fer, cosa que evidencia la integra-ció dels smartphones i dispositius mòbils en la vida quotidiana de les persones. Una integració cada vegada major i més natural en tots els àmbits del dia a dia.

En aquest sentit, l’operador mòbil també va preguntar, a peu de carrer, si recordaven quan van apagar el seu mòbil per última vegada i, per a sorpresa de molts, gairebé ningú recordava la data exacta.

D’altra banda, la funcionalitat de silenciar el telèfon ha estat fo-namental des que aquests dispo-sitius existeixen i, a dia d’avui, se-gueix sent molt important, si s’ha de jutjar per les dades que llança l’enquesta: tan sols un 6.6% no silencia el seu telèfon i un 94.4% ho silencia, a la feina o a classe (74%) o sempre (19,3%).

I, parlant de silenciar el telèfon, el 72.2% dels enquestats afirmen fer-ho quan van a veure algun espectacle, el 19% directament l’apaga i només un 8.8% li baixa el volum, però ni el silencia ni l’apaga

En relació a la bateria del mò-bil, la gran majoria dels enques-tats (68%) deixa clar que la bate-ria li dura un dia (68.0%) o fins i tot menys (18.4%), enfront del 0.9% que indica que li dura tres dies o més, probablement perquè el seu telèfon no deu tenir con-nexió de dades.

El perfil de l’usuari enquestat per aquest estudi es connecta diàriament a internet des del seu smartphone o tablet amb pla de da-des o tarifa plana (84.7%), passa més de 30 minuts xatejant (57%)

o en xarxes socials (53.5%) i tot just envia SMS o veu pel·lícules al dispositiu mòbil.

El que no podem evitar és afir-mar que l’arribada de les noves tecnologies ha portat beneficis a la vida diària de les persones. Els ciutadans viuen en societats intel·ligents on l’accés a la co-municació i a les notícies és molt fàcil, trencant així l’aïllament social. No obstant això, també

hi ha altres conseqüències que provoquen altres efectes, com la pèrdua dels lligams reals entre les persones a causa del canvi dels costums tant d’adults, joves com nens. Al metro, al tren, sempre hi ha persones que tenen a la mà un dispositiu mòbil amb el qual es connecten a internet, sobretot, per tenir accés a les xarxes socials. De fet, segons dades publica-des i recollits per Som Sinapsis, agència digital especialitzada en el desenvolupament de negocis a Internet, un 42% d’adults uti-litzen diverses xarxes socials per connectar amb amistats, família i parella. Però, s’està atrofiant la capacitat de les persones per rela-cionar-se amb els altres?

L’ús de les tecnologies pot ser beneficiós per conèixer gent nova i relacionar-se sempre que no es

JOsep bareLLa caigui en l’abús i la dependència, cosa que provoca una pèrdua de la capacitat humana per relacio-nar-se i establir contactes reals socials amb altres persones.

“Enfortir el vincle afectiu i social de forma real amb els al-tres és imprescindible per poder compartir sentiments i emocions sense que per això s’hagi de cau-re en la dependència de les noves tecnologies”, expliquen des de Sinapsis

Però, com no pot ser d’una altra manera, totes les novetats i addic-cions comporten riscos. Parlar de noves tecnologies i salut, a més de ser un tema seriós, és un tema complicat. No es tracta només de les, arxiconegudes abans, ones o com afecta o no afecta el wifi a la nostra salut, segons un estudi aparegut a la revista Surgical Te-chnology International i escrit pel cirurgià lumbar Kenneth Hans-raj, els nostres hàbits quan fem servir dispositius mòbils poden ser nocius per al nostre cos. Mirar la pantalla dels nostres smartpho-nes és una de les activitats més freqüents que realitzem durant el dia. Segons aquest document, aquest moviment a simple vista innocus, suposa a la llarga la pos-sibilitat de comportar problemes lumbars seriosos.

L’estudi de Hansraj afegeix que com més inclinem el cap cap en-davant per visualitzar la pantalla, més tensió exercim sobre la nos-tra columna.

D’aquesta manera, si el cap humà pesa entre 4 i 5 quilos, quan la inclinem, la nostra columna està suportant ni més ni menys que una tensió de 27 quilos per cada 60 segons que duem a terme aquesta tasca. Amb tot, segons afirma el doctor en una revelació a la qual no és massa difícil arri-bar, la mesura per evitar aquests problemes lumbars és inclinant els braços cap amunt en lloc de moure el cap cap a baix.

Pot semblar una informació sense gaire interès, tot i això, és freqüent veure problemes físics seriosos sorgits en oficines pel llarg temps dedicat davant d’un ordinador. A més, en les albors de la revolució industrial ningú par-lava sobre els problemes respira-toris que produeix l’extracció de carbó i actualment sabem que en són molts. En un futur tindrem la mateixa sensibilització amb les noves tecnologies.

recordes quan vas apagar el mòbil (voluntàriament) per última vegada?

l el 74% afirma no recordar quan va ser l’última vegada que el va apagar o no deixa que s’apagui mai.

l el mòbil sempre silenciat a la feina o classe ho fan un 93% dels enquestats. en esdeveniments i espectacles un 9% declara que ni l’apaga ni el posa en silenci.

l el 99% dels enquestats indica que la bateria de l’smartphone no li dura més de 2 dies.


LLIbreS

Novembre de 2011. El PP guanya les eleccions per majo-ria absoluta i Rajoy confia en que la seva victòria retornarà la confiança als mercats. Sis mesos després, la prima de risc es dispara fins a triplicar-se. Es-panya viu el seu pitjor malson econòmic en dècades i la troika imposa al nostre país dures re-tallades i un rescat per a les en-

titats financeres. Què va passar en aquests pri-mers mesos de govern de Rajoy perquè les coses es posessin tan malament per a Espanya, quan semblava impossible anar a pi-tjor? Aquesta és la pregunta a la qual dóna resposta Jordi Sevilla en aquest llibre imprescindible per entendre la crisi que, a poc a poc, anem deixant enrere.

Per a Jordi Sevilla, ministre d’Administracions Públiques en el primer gabinet Zapatero, el PP va fer una pèssima ges-tió dels assumptes nacionals, i aquesta pèssima gestió va ser percebuda per les autoritats co-munitàries i pels mercats finan-cers que van reaccionar amb desconfiança. El lector té entre les seves mans una obra clau per entendre el moment més delicat de la nos-tra història recent. Una obra fonamental que posa, negre so-

bre blanc, els errors polítics que van situar a Espanya prop del precipici.Jordi Sevilla Segura, és econo-mista de l’Estat per oposició. Ha estat diputat en tres legis-latures, secretari de política econòmica de l’Executiva del PSOE des del 2000 fins al 2004, portaveu d’economia al Congrés dels Diputats i mi-nistre d’Administracions Pú-bliques entre 2004 i 2007. Ac-tualment és Senior Councellor de PricewaterhouseCoopers.

Por una derecha liberalLorenzo Bernaldo de QuirósDEUSTO17,95€

A Por una derecha liberal l’economista i politòleg Loren-zo Bernaldo de Quirós argu-menta que l’única dreta capaç de convertir-se en un motor de la llibertat individual i del creixement econòmic és una que assumeixi els principis del liberalisme clàssic.Des d’aquesta òptica realitza una anàlisi de com estem, re-

ferint-se a l’existència d’un Es-tat que no fa el que ha de fer i que fa massa coses que no hau-ria. Al mateix temps descriu les causes del desencantament de la ciutadania amb la política i els motius que expliquen l’auge de propostes i solucions popu-listes.Un Estat de tots ha de ser bel·ligerant contra qualsevol

tipus d’opressió i de privilegi, aplicant els principis de lliber-tat i d’igualtat davant la llei en lloc d’acceptar passivament un ius singulare que dóna immu-nitat a les grans organitzacions o promou mesures que premien als més forts i castiguen als més febles.Així mateix, l’autor aposta per restaurar l’Estat de dret i solu-cionar l’ancoratge de Catalunya en l’Estat i, per a això, la solu-ció no passa per recentralitzar l’Estat, sinó per conformar un model de federalisme compe-

titiu.Lorenzo Bernaldo de Quirós és president i soci de la consul-tora Freemarket Corporative Intelligence, especialitzada en estratègia i operacions. És tam-bé acadèmic del Cato Institute, una institució d’investigació en polítiques públiques i un think tank que defensa els principis de la llibertat individual, la li-mitació de l’Estat, els mercats lliures i la pau. És director tam-bé de la Fundació Internacional per a la Llibertat, presidida per Mario Vargas Llosa.

Seis meses que condujeron al rescateJordi SevillaDEUSTO16,95€

Full de ruta per passar d’una dreta conservadora a una de liberal

Jordi Sevilla explica els errors que van conduir Espanya a l’abisme

De rentar plats en una cafeteria a assessorar a Barack Obama en la seva reelecció: l’increïble viat-ge de Rubén Figueres des de la seva Gandia natal a la campan-ya demòcrata per a les eleccions nord-americanes. El meu nom és Rubén Figueres Alario. Vaig néixer a Gandia en el si d’una família treballa-dora i als 24 anys vaig marxar

als Estats Units per provar sort i millorar el meu anglès. Vaig arribar a Chicago sense treball, sense visat, amb molt pocs es-talvis i sense conèixer a ningú, però gràcies a la meva passió per l’esport vaig aconseguir l’èxit personal i professional. Quan vaig arribar allí vaig creure que res em faria tan feliç com tro-bar una ocupació en una de les

grans empreses de publicitat del món. Em vaig esforçar molt i vaig treballar en gimnasos, en cafeteries, en hotels... tot per aconseguir el meu objectiu. No obstant això, quan ho vaig aconseguir, no vaig trigar a ado-nar-me que no m’agradava for-mar part d’un sistema de treball que no tenia en compte a les persones, els seus gustos, les seves necessitats o el seu temps lliure. En l’actualitat sóc el pro-pietari d’Alario Group, la prin-cipal agència de publicitat per al

mercat hispà a Chicago. Treba-llo unes 5 hores al dia i dedico la resta de la jornada a les meves passions. Faig molt esport, toco la bateria, escric guions de cine-ma i passo tot el temps que puc amb la meva dona i els meus fi-lls. Gaudeixo de cinc mesos de vacances a l’any per escapar del fred de Chicago i recorro el món a la recerca d’emocions. Aquest és el meu major èxit: poder fer el que realment m’agrada i és important per a mi. Sentir-me lliure.

De Gandía a la Casa BlancaRubén FigueresPLAZA & JANÉS14,90€

Com aconseguir l’èxit professional usant l’esport com a eina


hIStÒrIA

Mayra Gómez Kemp havia presentat el 1989 les campana-

des menys vistes de la història fins que van arribar les de Canal Sur. Va ser a Antena 3, que el 25 de desembre d’aquell any havia començat amb les seves emis-sions en proves. La cadena tenia per davant un mes d’ajustos. El 25 de gener de 1990 a les vuit de la tarda, Miguel Ángel Nieto tornava a saludar als es-pectadors (ho havia fet el dia de Nadal) amb un curt discurs donant pas a Carrascal. “No podem demanar perdó per no estar a tot Espanya. El Govern no ens deixa”, avisava Nieto so-bre la poca cobertura nacional de la nova cadena. A José Ma-ría Carrascal l’havia trucat Luis Ángel de la Viuda per dir-li que Manuel Martín Ferrand, funda-dor d’Antena 3 Radio i Antena 3 TV, volia que presentés un in-formatiu. “Manolo està boig”, va ser el primer que va sortir de la boca de Carrascal, tal com aquest explicava a Las caras de la noticia. Però Manolo, un pe-riodista dels d’abans, sabia el que tenia entre mans.

Havien passat quatre mesos des de la concessió. El 25 d’agost, el Govern de Felipe González (encara que el PSOE s’oposava l’any 82 a les televisions priva-des) concedia les tres primeres cadenes que acabaven amb el monopoli de TVE durant més de 30 anys. Dues eren en obert i una de pagament: Antena 3 TV, Telecinco i Canal Plus. Dues candidates es van quedar fora, Univisión (Grupo Zeta, que el 1992 es faria amb Antena 3) i Canal C, encapçalada per 25 empresaris catalans. Antena 3 (Grup Godó, Antena 3 Radio i Prensa Española) va ser la pri-mera a fer la sol·licitud. A Te-lecinco hi era llavors l’ONCE, el Grupo Anaya i Finnivest-Mediaset de Berlusconi). Canal Plus era Prisa. Deixant aquesta apart pel seu propi contingut minoritari, els primers temps d’Antena 3 i Telecinco treuen els colors a qualsevol. El terme televisió basura es comença a utilitzar amb el naixement de les privades.

Contínues falladesRoberto Arce recorda a Las

caras de la noticia, el documen-

Hablemos de sexo. Però també No te rías que es peor.

Primera privada capdavanteraAntena 3 va tenir en l’any

1990 un 9,1% de quota de pan-talla. El 1994, amb un 25,7% de share, es va convertir en la primera televisió privada a ser capdavantera d’audiència a Es-panya (també va ser la primera d’Europa que es posava per da-vant d’una cadena pública en informatius). Telecinco aconse-guiria el lideratge amb el canvi de segle. Aquest 1994 va ser per a Antena 3 l’any de Confesiones, El coraje de vivir (incunable de Lola Flores) o el programa d’humor Genio y figura, on vam veure a Chiquito de la Calzada per primera vegada i també a Paz Padilla. Antena 3 va ser pionera en altres coses. Manuel Cam-po Vidal va moderar el 1993 el primer debat electoral entre dos candidats a president del Go-vern: Felipe González i José Ma-ría Aznar. Antena 3, llavors amb Telefónica d’accionista majo-ritària, també va ser la primera privada a comprar els drets d’un Mundial de Futbol, el del 2002 i al costat de Vía Digital.

A Telecinco cal atribuir-li (o no) la popularització del polí-graf (La máquina de la verdad), dels talk shows (Hablando se entiende la gente i Hablando se entiende la basca) o del karaoke. Així com les diverses denomina-cions de joves de bon veure que animaven els programes (les Cacao Maravillao, les Mama Chicho o les noies Chin-Chin de Ay, qué calor). I si amb Entre hoy y mañana havia inaugurat l’informatiu d’autor, amb Goles son amores i Manolo Escobar va inaugurar el resum futbolís-tic d’autor. A Antena 3 cal re-treure-li la Teletienda. El 1991, la cadena de Sant Sebastián de los Reyes va estrenar Farmacia de guardia. Quant a ficció in-ternacional, el 1992 va emetre Picket Fences (i Chicago Hope el 1995). Telecinco va estre-nar Twin Peaks el novembre de 1990. Aquest any no tot va ser terrible.

Encara que trobem a faltar jo-ies vintage (perquè la basura si és vella no fa olor), la televisió ha evolucionat a millor. El Poli Deluxe és superior a La máqui-na de la verdad.

tal de Canal+, les contínues fallades dels informatius en els seus inicis. “No hi havia dia en què no es rebobinés un vídeo en directe”. Això a part de que no entressin els vídeos que tocaven o s’apagués l’estudi. “Antena 3 va néixer amb molta ambició in-formativa, però es va passar de frenada. Telecinco, que va sortir després, va ser més cautelosa”, reconeix Arce. Telecinco no va començar les seves emissions fins al març. En el negociat dels informatius, Entre hoy y maña-na, idea de Luis Mariñas, que va introduir els comentaris en les notícies, va ser el més destacat.

Respecte a la resta de la pro-gramació, una ullada al 1990 és fer un cop d’ull a un tipus d’infern televisiu que no convé oblidar. Però sí convé apuntar el que Jordi Costa escriu en Mon-do Bulldog: “La telebasura no és

sentaven Silvia Marsó i Andoni Ferreño, però va haver d’arribar Carmen Sevilla perquè provo-qués algun interès.

A Antena 3, Nieves Herrero, després de treballar amb Her-mida a TVE, va aconseguir el seu propi programa: De tu a tu. El d’Alcàsser no va ser el pitjor. També de 1990 és Y ahora En-carna, el gran fracàs d’Encarna Sánchez. Va comprovar que la televisió no era la ràdio. Però encara menys sort van tenir Al-fredo Amestoy i José Antonio Plaza amb Un país de locos, que s’havia presentat com un espai de reportatges divertits sobre les pròpies contradiccions de la vida del país. Va arribar a les dues emissions. La cadena va explicar la seva desaparició: “No aconsegueix la qualitat exigida per Antena 3 TV”. Alhora, a TVE, es va estrenar aquest any

una degeneració del llenguatge televisiu en la seva necessitat de satisfer el mínim comú denomi-nador del gust del públic, sinó una alternativa possible -i rendi-ble- davant l’extenuació dels for-mats convencionals. L’aparició de les cadenes privades, amb la consegüent multiplicació d’estímuls televisius, va accele-rar el desgast de l’ortodòxia te-levisiva i va propiciar la recerca de noves opcions: quan tot (o gairebé tot) s’ha provat, sorgeix la necessitat del grau zero”. O sota zero.

A Telecinco, Valerio Lazarov va posar a les Mama Chicho a Tutti Frutti, un programa estre-nat el 1990 va arribar a tenir a l’any següent a la gran Esperan-za Roy de presentadora. Com l’ONCE era accionista de la cadena, també va començar el Telecupón. Al principi el pre-

LES PRIVADES CELEBREN L’ANY QUE TVE VA PERDRE EL MONOPOLI

el govern de Felipe gonzález va concedir tres llicències, dues en obert (Antena 3 i telecinco) i una altra de pagament (canal+)

u Félix Bayón, Esmeralda Velasco, Manuel Martín Ferrand i josé María Carrascal d’Antena 3


VIAtgeS

quant a platja es refereix. Existeixen platges per a tots els

gustos (des d’aigües tranquil·les fins a aigües amb un important onatge), així com instal·lacions turístiques per a totes les butxa-ques, des de les típiques cabanyes amb sostres de palapa, fins a les construccions més modernes.

Si en aquesta travessia a la di-versitat, al color, a la imaginació, a la música, al dolç, al picant i al sorprenent univers de possibi-litats que significa Mèxic, creua vostè la frontera entre realitat i ficció, no s’alarmi i segueixi al peu de la lletra el consell del refrany que diu: Para todo mal mezcal y para todo bien también.

redacció

La major part del territori mexicà es caracteritza per la presència de muntanyes, a excepció dels estats del nord, on predominen els deserts

Mèxic és la terra on tot és pos-sible, on la ficció es torna pura realitat i la realitat pura ficció. I és que Mèxic és un país nascut d’innombrables existències i mi-ratges. Amb un passat indígena i amb un present mestís, el seu futur i les seves possibilitats per-tanyen al món de la imaginació.

Qui viatja a Mèxic realitza un viatge al món de la ficció. Mèxic no és solament platges i ruïnes, són també colpidors deserts, al-tes muntanyes, blaus mars, cap-tivadores illes, ciutats colonials o rius i selves, on l’aventura és la nota característica. Tots ells, elements de realitat; el perfecte quadre per als mítics costums de les seves gents, on la vida i la mort presideixen cada escena diària. El resultat d’aquesta es-tranya trobada és una apoteosi de lluentors per sorprendre l’ull i commoure l’esperit. Mèxic és la diversitat per excel·lència, el punt de trobada entre la realitat i la ficció.

Mèxic, molt més que platges, ruïnes i deserts

MÈXIC Capital:Ciutat de Mèxic

Idioma:Espanyol i 89 llengües indígenes

Població:119.426.000 habitants

Superfície:1.964.375 km2

Moneda:Peso mexicà (MXP)

Clima:La situació geogràfica del país l’ubica en dos àrees ben dife-renciades, separades pel tròpic de Càncer

Economia:És la primera potència d’Hispanoamèrica, la segona de Llatinoamèrica i la tercera economia de major tamany de tot Amèrica

Un exemple d’això és el Dia dels Morts, un dia en què es ven a les fleques “pa de mort” i calaveres de sucre i xocolata, a més d’instal·lar-se preciosos i elaborats altars en cada llar amb ofrenes per als que els van pre-cedir. Perquè cada esperit torna a la terra, atret per les aromes i sabors del que en la vida li venia més de gust. Per guiar-lo, des de la tomba fins a la casa, es traça un caminet amb “flors de mort”. Els cigarrets habituals, el guisat i la fruita preferida i ampolles de pulque, mezcal o tequila, espe-ren il·luminats per les espelmes. És aquesta la realitat, res de fic-ció, pura veritat.

A Mèxic no existeix el temps per a l’avorriment o el tedi, i les possibilitats d’entreteniment són infinites. El país ofereix una rica i variada gamma de possibilitats per entretenir l’esperit i el cos. Activitats per als qui els agrada participar i per als qui gaudeixen contemplant. De qualsevol for-ma us garantim que Mèxic és sinònim d’excitació, d’activitat i d’alegria.

Com no podia ser d’una al-tra manera, a Mèxic gaudirà d’excel·lents platges. Més de 9.000 km. de costes, abastant quatre grans extensions aquàti-ques, fan de Mèxic un paradís i un dels llocs més importants

VILAFRANCA DEL PENEDÈS

· Alimentació Els Pins: C/ Amàlia Soler, 177

· Benzinera Sant Salvador: Avda. Tarragona, 84

· Ca la Madrona: C/ Tossa de Mar, 22

· Llibreria Anna: C/ Baltà de Cela, 13

· Llibreria Cuscó: C/ Sant Joan, 4

· Llibreria Guasch: Avda. Barcelona, 47

· Llibreria Montse: C/ Francesc de Paula Bové, 2

· Llibreria Palau: C/ Sant Bernat, 4

· Llibreria Ràfols: Avda. Tarragona, 32

· Llibreria Sellarès: C/ del Carme, 6

punts de venda del PENEDÈS ECONÒMIC

SANT SADURNÍ D’ANOIA

· Llibreria Jepi: Plaça Pau Casals, 16

ELS MONJOS

· Mil Fulles: Avda. Catalunya, 69

SANT PERE DE RIUDEBITLLES

· Llibreria JO.BE: C/ Nou, 73

Penedès Econòmic 40

Documents

Transcript of Penedès Econòmic 40