Oﬁmàtica i eines web - IOC · 2021. 2. 8. · 2.0, això és, aquells llocs web que faciliten la...

Ofimàtica i eines webMontserrat Madridejos Mora, Oriol Torres Carrió

Aplicacions Web

Aplicacions Web Ofimàtica i eines web

Índex

Presentació 5

Resultats d’aprenentatge 7

1 Aplicacions web 91.1 La web 2.0 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

1.1.1 Tecnologia de les aplicacions web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131.1.2 Impacte social de les aplicacions web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141.1.3 Treball col·laboratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 181.1.4 Wiki: exemple d’aplicació web col·laborativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

1.2 Correu web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 271.2.1 Característiques del correu web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281.2.2 Els clients de correu electrònic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41

1.3 Calendaris en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 481.3.1 Característiques del Google Calendar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 481.3.2 Altres calendaris en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

2 Ofimàtica web 612.1 Introducció a les aplicacions d’ofimàtica web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

2.1.1 Característiques dels paquets ofimàtics web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 622.2 Aplicació ofimàtica web: Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64

2.2.1 Accés a Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 652.3 Ús de Documents de Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

2.3.1 Creació i gestió de documents de text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 692.3.2 Creació i gestió de fulls de càlcul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 712.3.3 Creació i gestió de presentacions multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 722.3.4 Creació i gestió de formularis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 732.3.5 Connectar noves aplicacions al Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 782.3.6 Treball col·laboratiu amb Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Aplicacions Web 5 Ofimàtica i eines web

Presentació

Es coneix per aplicacions web aquelles aplicacions que es poden utilitzar accedinta un servidor web mitjançant un navegador. El servidor web normalment estàallotjat a Internet, però també podem trobar aplicacions web instal·lades a laintranet d’una organització.

Abans de l’expansió en l’ús d’Internet, els usuaris utilitzaven sempre programarique necessitava una instal·lació prèvia a cada ordinador. Aquest tipus d’instal·laciós’anomena instal·lació local o d’escriptori i cada nova versió del programarequereix una actualització màquina per màquina.

En un món globalitzat i on l’ús d’Internet és massiu, la necessitat de poderdisposar de dades i aplicacions en qualsevol punt del planeta ha afavorit l’aparicióde moltíssimes aplicacions que es poden utilitzar via web com el correu web,els calendaris en línia o els paquets ofimàtics. Aquesta necessitat i la millorade les tecnologies de programació ha permès canviar la manera d’actuar sobreInternet fins a conformar el fenomen conegut com a Web 2.0. Aquest concepteva ser encunyat per Tim O’Reilly pels volts de 2004 i representa una nova manerad’accedir a Internet, de manera més participativa i comunicativa, generant noustipus de webs com els blocs, les wikis o les xarxes socials.

El mòdul Aplicacions web us donarà una visió de les aplicacions informàtiquesque s’executen en entorn web d’ús més habitual. Trobareu alternatives web aaplicacions que, usualment, esteu acostumades a treballar de manera local, com elspaquets ofimàtics, el correu o els gestors de fitxers. També aprendreu a instal·lar iconfigurar gestors de contingut web que faciliten la participació i la comunicacióentre els usuaris de la xarxa.

Aquesta unitat formativa se centrarà a conèixer i estudiar el món de la Web 2.0, plede noves sigles i termes i en l’ús i configuració d’aplicacions web com el correuelectrònic, els calendaris en línia i els paquets ofimàtics.

L’apartat “Aplicacions web. Correu web, calendaris en línia i altres” serveixd’introducció al concepte Web 2.0 i, en particular, es treballen eines informàtiquesweb com el correu electrònic i els calendaris en línia. Com acostuma a passaramb totes les aplicacions web, els usuaris hem d’estar habituats a treballar ambversions beta dels productes. És a dir, amb versions no definitives, però plenamentfuncionals, que poden canviar sense previ avís. Tot i que es fa un repàs generalde les aplicacions web de correu electrònic, ens centrarem a treure el màximprofit d’un servei en particular, el correu web de l’empresa Google, anomenatGmail. De la mateixa manera, utilitzarem també el calendari en línia que proveeixGoogle, que es diu Google Calendar. Farem una ullada, per últim, a altres tipusd’aplicacions web com poden ser els àlbums de fotos web, tipus Picasa o Flickr, oels Mapes de Google.


A l’apartat “Ofimàtica web” es fa una introducció a aquelles aplicacions web ori-entades a resoldre les tasques més comunes de l’oficina, com elaborar documents,realitzar càlculs o presentacions multimèdia. El major avantatge d’aquests tipus depaquets ofimàtics és la seva capacitat de permetre treballar col·laborativament i enlínia. Els exemples i exercicis els farem amb el paquet ofimàtic web més utilitzatde l’actualitat, Documents de Google, que és el nom en català de Google Docs.

Per treballar els continguts d’aquesta unitat formativa cal fer les activitats i elsexercicis d’autoavaluació. És convenient que repasseu assíduament les introduc-cions de cada apartat per anar assimilant una gran quantitat nova de vocabulari iaplicacions relacionades amb la Web 2.0.


Resultats d’aprenentatge

En acabar la unitat, l’alumne podrà:

1. Descriure l’origen i evolució dels serveis web de darrera generació.

2. Instal·lar, si s’escau, diferents aplicacions web descrivint les seves caracte-rístiques i entorns d’ús.

3. Configurar i utilitzar el correu electrònic web. Gestionar comptes d’usuari.

4. Configurar aplicacions de calendari web.

5. Reconèixer les prestacions específiques de les aplicacions instal·lades (cites,tasques, entre d’altres).

6. Configurar les aplicacions web per integrar-les amb el servei de correu.

7. Cercar i interpretar l’origen i evolució de les aplicacions d’ofimàtica web.

8. Establir la utilitat de les aplicacions d’ofimàtica web.

9. Descriure diferents eines d’ofimàtica web (processador de textos, full decàlcul, entre d’altres).

10. Configurar aplicacions d’ofimàtica web. Gestionar comptes d’usuari.

11. Aplicar criteris de seguretat en l’accés dels usuaris.

12. Reconèixer les prestacions específiques de cadascuna de les aplicacionsinstal·lades.

13. Utilitzar les aplicacions de forma col·laborativa.

14. Cercar i interpretar documentació tècnica en les llengües oficials i en les demés ús al sector.

15. Documentar adequadament la configuració i gestió de les aplicacions ofi-màtiques web i altres aplicacions web, les incidències aparegudes i lessolucions aportades.


1. Aplicacions web

Un estudi publicat a finals de l’any 2014 per l’empresa tecnològica Ericssonpreveu que, a l’any 2020, el 90% dels majors de 6 anys tindran un telèfonintel·ligent (smartphone) estimant, a més, que hi haurà un mínim de 6.100 milionsde connexions a Internet a través d’aquestes dispositius. Val a dir que fer unaafirmació d’aquesta mena és molt arriscat ja que l’evolució dels dispositius mòbilstrenca en mil bocins tota previsió que puguem realitzar. I és que aquesta evolucióestà molt lligada a tot el que ofereixen els dispositius mòbils i les seves aplicacions.

Cada cop resulta més quotidià que, en tot moment del dia, tinguem a l’abast elnostre smartphone o tablet. El motiu d’aquesta necessitat d’estar acompanyat atothora d’aquests dispositius rau en allò que ens proporcionen. Buscar quelcom aInternet no és pas complicat, però filtrar els resultats de la nostra cerca per quedar-nos amb allò que buscàvem o allò que ens satisfà sí que ho és. Aquí és on lesaplicacions web, enteses com aquelles eines que els usuaris poden fer servirmitjançant un navegador web, juguen un rol molt important.

Els progressos tecnològics han influït en gran mesura en l’estil de vida, de treballi d’oci comportant que l’ús de dispositius informàtics intel·ligents vagi camíd’esdevenir una constant ja que ens permeten connectar-nos a Internet en qualsevolmoment i lloc i accedir a un ampli ventall d’aplicacions web que ens facilitenaccions que podem realitzar en la nostra vida diària, des de consultar el trànsit endirecte, passant per reservar taula en un restaurant fins a buscar un pis turístic onpassar-hi un cap de setmana de vacances.

Sens dubte, un dels avantatges d’aquesta tecnologització del nostre dia a diaha estat la immediatesa de la informació. Els portals de noticies recullenesdeveniments que succeeixen al llarg del dia, modificant els continguts a mesuraque aquests esdeveniments es desenvolupen i donant l’oportunitat als usuarisque hi accedeixen d’interactuar-hi, ja sigui valorant positivament o negativamentl’interès de la notícia o plasmant-hi un comentari al respecte des del seu ordinadoro dispositiu mòbil.

Arribats a aquest punt, és important destacar que, si bé temps enrere les con-nexions des de dispositius mòbils a pàgines o aplicacions web no eren gairerellevants, l’eclosió dels smartphones i tablets ha comportat que les connexionsdes d’aquests dispositius creixessin notablement respecte de les realitzades a travésde l’ordinador. Val a dir, a més, que la utilització d’aquests dispositius mòbilstambé es caracteritza perquè l’accés a pàgines i aplicacions web no es realitzatant mitjançant el navegador sinó mitjançant aplicacions natives en els sistemesoperatius mòbils (popularment conegudes com a apps), el disseny de les qualsincorpora funcionalitats equivalents a les seves correlatives aplicacions web.

D’altra banda, resulta pràctic poder accedir a les aplicacions web mitjançant elnavegador web, i això ha comportat que les aplicacions web hagin adquirit força

Els smartphones sóntelèfons de nova generacióamb aplicacions pròpiesd’un ordinador de butxaca.

Les apps (aplicacionsmòbils) són programes ques’instal·len en un dispositiumòbil i que es podenintegrar a lescaracterístiques tècniquesdel dispositiu. Proporcionenaccés instantani a uncontingut específic sensehaver de buscar-lo aInternet. A més, es podenactualitzar per afegir novescaracterístiques amb el pasdel temps.

L’URL (Uniform ResourceLocator, localitzadoruniforme de recursos) ésuna adreça formada percaràcters alfanumèricsque indica la localitzaciód’un fitxer o d’un directoria Internet i que permetaccedir-hi.


popularitat. En tenim prou amb escriure l’adreça URL de la pàgina web a la barrade navegació sense necessitat de descarregar cap paquet de programari. Les xarxessocials i les aplicacions de missatgeria instantània i de correu electrònic s’hanconsolidat com les aplicacions web més sol·licitades pels usuaris d’smartphonesi tablets. A tot això, les aplicacions dedicades a la salut, així com aquelles detemàtica esportiva o les educatives, presenten una gran penetració en determinatscol·lectius.

Els principals avantatges de les aplicacions web són els següents:

• Presenten un estalvi en les despeses de maquinari i programari, ja que peraccedir-hi únicament necessitem un ordinador, un smartphone o una tauletaamb accés a Internet.

• Són fàcils d’utilitzar, ja que solament es necessita saber navegar per Interneti disposar d’un correu electrònic per utilitzar-lo com a usuari i rebre lesnotificacions.

• Faciliten el treball col·laboratiu, a distància i asíncron entre diversos usuaris.

• Són escalables i de ràpida actualització ja que el procés d’actualització ésmolt ràpid i net en existir únicament una versió de l’aplicació en el servidor;aquest no afecta en res, per tant, ni a l’usuari ni al seu ordinador.

• Es produeixen menys errors ja que les aplicacions web tenen menys pos-sibilitats de penjar-se i crear problemes tècnics en no haver-hi cap menad’implicació en relació amb el maquinari o al sistema operatiu que utilitziel client.

• La informació està disponible des de qualsevol dispositiu i lloc que es puguiconnectar a Internet.

Les aplicacions web són, en definitiva, un dels pilars del que s’anomena web2.0, això és, aquells llocs web que faciliten la compartició d’informació, lainteroperabilitat, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració. En resum,l’evolució de les aplicacions estàtiques a dinàmiques on la col·laboració de l’usuariés essencial.

1.1 La web 2.0

En els inicis d’Internet, la publicació de continguts en webs era un procés lent,laboriós i poc àgil. En conseqüència, les primeres pàgines web oferien la mínimainteracció amb i entre els usuaris ja que els continguts eren estàtics, com si d’untauler d’anuncis es tractés.

Mentre que l’anomenat Web 1.0 era un conjunt de pàgines escrites en llenguatgeHTML que oferien informació estàtica als seus visitants, el salt al web 2.0 buscavapotenciar el dinamisme i la interoperabilitat, centrant el disseny en l’usuari i


potenciant la col·laboració. Un lloc web 2.0 permet als usuaris interactuar icol·laborar entre ells com a creadors de continguts en una comunitat virtual.

El concepte web 2.0 està basat en la concepció de la xarxa d’Internet com unaplataforma que fomenta i potencia la comunicació entre persones i comunitats(many to many, ‘de molts a molts’, enfront del one to one, ‘d’un a un’, del Web1.0). La web 2.0 és un beta continu, i això queda demostrat pel seu principalrepresentant, les aplicacions web, ja que els continguts i les necessitats dels usuarisobliguen a adaptar-les constantment.

Per exemple, el que inicialment havia de ser un portal per compartir fotos, vapassar a ser en un segon moment un portal de fotos amb un ventall de filtres peraplicar a les imatges, per derivar posteriorment en un portal de fotos que es podiencomentar i classificar mitjançant hashtags i que permetia també penjar vídeos decurta durada; finalment va ser adquirit per una altra xarxa social com és Facebook.Aquesta xarxa social de fotos que va anar evolucionant a partir de la interacció iles necessitats que manifestaven els seus usuaris és Instagram.

Val a dir que el cas d’Instagram és molt adequat per exposar les diferències quehi ha entre les aplicacions web i les aplicacions natives per dispositius mòbils(apps) ja que, inicialment, Instagram es va plantejar i va sortir com una app i,posteriorment se’n va llençar l’aplicació web. De fet, qualsevol que s’hi vulguiregistrar per pujar les seves fotos i veure les de la resta de usuaris, s’ha dedescarregar i instal·lar prèviament la seva app.

Arribats a aquest punt cal remarcar la diferència entre els llocs web per dispositiusmòbils (aplicacions web) i les aplicacions per dispositius mòbils (apps). En capdels dos casos no influeix quin sigui el sistema operatiu amb el qual funcionenels dispositius mòbils (Android de Google o iOS d’Apple, majoritàriament, en elcas de les apps) sinó l’accés als continguts en si, ja que a les aplicacions webs’hi accedeix únicament a través d’un navegador web escrivint l’adreça URL dela pàgina web en la barra de navegació (no es requereix cap descàrrega per partde l’usuari), mentre que l’accés a les aplicacions per dispositius mòbils es realitzamitjançant apps específiques (figura 1.1).

Una aplicació per adispositius mòbils es mantéen el telèfon i en la tauletade l’usuari i és, per tant,idònia per la seva utilitzaciófreqüent i repetida. Enconseqüència, respon a unanecessitat específica.

https://instagram.com

https://instagram.com


Figura 1.1. Accés a Twitter mitjançant un navegador web (esquerra) i a través de la seva app nativa

Android

Tot i que se l’acostuma a reconèixer com a tal, Android no és un producte creat per Google.Originàriament el desenvolupava una empresa de Palo Alto (Califòrnia) creada l’any 2003,que realitzava programari per telèfons mòbils i que fou adquirida per Google l’any 2005.L’any 2007, Google va anunciar el llançament oficial del sistema operatiu Android i vaaprofitar per arribar a acords amb fabricants de telèfons mòbils per crear el primer dispositiuAndroid de la història, que va sortir al mercat a finals de 2008. Era el G1 de T-Mobile, unmodel del fabricant HTC que funcionava amb la versió 1.6 (Donut).

Si bé tant per accedir als llocs web per dispositius mòbils (aplicacions web) coma les aplicacions per dispositius mòbils (apps) es requereix d’accés a Internet perpoder-hi accedir, en el cas de les aplicacions natives per a dispositius mòbils s’hade disposar d’accés a Internet per descarregar-les de les botigues d’aplicacionsi instal·lar-les en el dispositiu mòbil. De fet, les aplicacions natives han d’estarinstal·lades al dispositiu, i per les actualitzacions que se’n publiquin sovint l’usuariha d’autoritzar la descàrrega des de la botiga corresponent (Apple Store, GooglePlay, Windows Store...). En canvi, qualsevol actualització en una aplicació webs’acostuma a dur a terme sense que els usuaris en siguin conscients. Això és acausa que, en les aplicacions web, les actualitzacions es realitzen directament enel servidor, de manera que l’usuari no ha de descarregar-se cap actualització mésenllà de les pròpies del navegador web que acostumi a utilitzar.

Val a dir que, malgrat que tots els dispositius mòbils acostumen a incloure unnavegador web de sèrie (o de fàbrica) preparat per navegar per Internet, comptemamb una àmplia gamma de navegadors web que podem descarregar i instal·lar,amb millors complements, dissenyats per potenciar la rapidesa de cerca, millorarl’experiència d’ús de l’usuari mòbil i adaptar de la millor manera possible l’ús ales pantalles tàctils.


1.1.1 Tecnologia de les aplicacions web

L’arquitectura bàsica d’una aplicació web està formada pels següents elements:

• Un navegador: actua com a client i realitza peticions sol·licitant recursos alsservidors web. Quan fa una petició a un servidor i li respon enviant-li unrecurs, el mostra a l’usuari.

• Un servidor web: rep peticions de clients (navegadors) i respon a aquestespeticions enviant un recurs o notificant un error si el recurs no existeix.

• El protocol http: és el protocol basat en TCP/IP que s’utilitza perquè elnavegador realitzi les peticions als servidor web i aquests li responguin.

• L’HTML és el format bàsic dels documents de la web. Es tracta d’un formatde text basat en etiquetes que permet estructurar el contingut de la pàgina.

Considerant que els dispositius mòbils disposen de navegadors, és lògic afirmarque l’accés a Internet no sols es pot fer mitjançant l’ordinador sinó tambémitjançant els dispositius mòbils. De fet, la possibilitat d’accedir a Internetmitjançant aquests dispositius mòbils juntament amb l’eclosió de l’ús d’aquestsdispositius va motivar que les aplicacions web s’haguessin d’adaptar a aquest tipusde dispositius per millorar-ne l’usabilitat mitjançant un canvi en el seu disseny.Les aplicacions web es van començar a dissenyar en base al disseny responsive(responsive design).

El disseny web responsive és una tècnica de disseny web orientada a la correctavisualització d’una mateixa pàgina des de diferents dispositius, ja siguin d’ordina-dors d’escriptori, telèfons, tauletes... A grans trets, aquesta tècnica redimensionai col·loca els elements de la pàgina de manera que s’adaptin a l’amplada de cadadispositiu permetent una correcta visualització i una millor experiència d’usuari.

Disseny responsive o disseny adaptatiu

El disseny web responsive reestructura els elements de la web en la pantalla del dispositiuper optimitzar tot l’espai disponible i oferir la millor experiència d’usuari. Per aconseguir-hos’estableixen unes mesures d’amplada i marges de disseny en grandàries proporcionals,en lloc d’establir valors fixes en els píxels.

Un disseny web adaptatiu no és tan flexible com el responsive ja que utilitza grandàriespreestablertes per l’ordinador i pels dispositius mòbils.

Cal destacar, per últim, que l’augment de l’accés a Internet mitjançant elsdispositius mòbils ve donat, en gran part, perquè són moltes les persones queutilitzen aquests dispositius per connectar-se a les xarxes socials, unes aplicacionsweb que els permeten estar en contacte amb els seus amics, fer-ne de nous,compartir continguts i crear comunitats sobre interessos similars (treball, lectures,jocs, amistat, relacions amoroses...).

Les webs responsive sónun exemple de dissenylíquid, és a dir, elcontingut pren la formadel contenidor, mostrant lainformació segons siguinecessari. Per tant, blocsde text, imatges icolumnes senceress’ajustaran a l’espaidisponible —o noapareixeran— en funcióde si s’hi accedeix desd’un telèfon, una tauleta oun ordinador.


1.1.2 Impacte social de les aplicacions web

L’àmbit de les aplicacions web es troba en constant creixement i renovació, per laqual cosa la seva classificació és susceptible de variar o incloure nous elements enmolt poc temps.

De fet, l’ampli volum d’aplicacions web que han sorgit en els últims anys hamotivat el disseny i publicació d’una infografia anomenada “El prisma de lesconverses” (The Conversation Prism) (vegeu la figura 1.2).

Figura 1.2. Prisma de les converses

Aquesta infografia reuneix totes les xarxes socials classificades segons la sevaorientació i la seva utilitat. Creat originalment el 2008, el Conversation Prismdivideix les eines online en categories per presentar d’una forma senzilla i intuïtivael mapa d’un món cada cop més complex. Segons el seu autor, l’antropòleg ianalista digital Brian Solis, aquest prisma vol ser una ajuda a professionals de totsels sectors per prendre consciència de la vastitud de la xarxa i planificar estratègiesde social media més eficaces.

Tot i la varietat de formes i continguts, podem dir que allò que tenen en comú lesxarxes socials és que es tracta d’aplicacions en línia que permeten als usuaris, deforma descentralitzada, crear un perfil públic, compartir i intercanviar informació


(missatges, fotos, arxius i tot tipus de continguts), col·laborar en la generacióde continguts i participar de forma espontània en moviments socials i correntsd’opinió.

Si bé cada xarxa social té les seves pròpies característiques i finalitat, les podemclassificar en dos grups, les xarxes socials “generalistes” i les que tenen contingutso característiques específiques.

Les xarxes de tipus generalista van dirigides a la població en general, que buscarelacionar-se, intercanviar informació i estar en contacte amb d’altres usuarisregistrats. Dins d’aquesta tipologia de xarxa social podríem citar xarxes socialscom, per exemple, Facebook, Twitter, Instagram o LinkedIn.

Per un altre costat trobaríem les xarxes específiques, que són aquelles que estandefinides en funció d’uns determinats objectius (per exemple, professionals oacadèmics) condicionant, en conseqüència, les relacions entre els usuaris. Perexemple, podríem trobar des de xarxes per a usuaris als qui agradi viatjar fins axarxes socials de pares i mares que vulguin parlar sobre els seus fills.

Segons el VI Estudi de Xarxes Socials publicat per l’IAB, ja és un 71% de lapoblació que utilitza Internet de forma activa, i d’aquest percentatge, el 82% sónusuaris de xarxes socials. En el terreny corporatiu, l’estudi conclou que 9 decada 10 usuaris de xarxes socials segueix alguna marca, i el 38% consulta lesseves actualitzacions amb molta freqüència. En conseqüència, això comportaque moltes empreses planifiquin estratègies socials adreçades específicament a lesxarxes socials més rellevants com són Facebook, Twitter, LinkedIn o Instagram.

El fet que existeixin diverses xarxes socials adreçades als diferents segments de lasocietat i que, en un futur proper, en puguin aparèixer de noves, ha obligat a lesempreses no només a tenir-hi presència, sinó també a estar-hi molt actives. Aixòha derivat en el sorgiment i la creació de noves figures professionals com, perexemple, el community manager o gestor de comunitats online.

La funció principal d’un community manager és la de gestionar la comunicacióde l’empresa amb l’exterior a través de les xarxes socials, fomentant converses idebats a la xarxa i reaccionant davant dels comentaris dels usuaris sobre l’empresa.Lògicament, el sorgiment d’aquesta figura ha comportat l’aparició de diferentseines específiques destinades a l’exercici d’aquest rol professional, així com ald’altres figures professionals com són, per exemple, els especialistes de SEM(search engine marketing, màrqueting en motors de cerca) i de SEO (search engineoptimization, optimització en motors de cerca), que a grans trets s’encarreguend’optimitzar la nostra web perquè els usuaris la trobin abans.

El posicionament web (SEO, Search Engine Optimization) és el conjunt d’accionsque ens ajuden a millorar la visibilitat d’un lloc web en els resultats de cerca enels diferents cercadors. El motiu pel que és necessari el SEO és perquè optimitzales pàgines web tant pels usuaris com pels motors de cerca ajudant aquests últimsa entendre sobre què tracta cadascuna de les pàgines i si és o no d’utilitat pelsusuaris.

Una xarxa social és unacomunitat d’usuaris queestableixen relacionspersonals o professionals ique comparteixenconeixements i experiències.

El community manager noés més que una part dins dela comunicació d’unaempresa o institució queactua d’acord amb laidentitat corporativa de lacompanyia i, per tant, ambels objectius establerts en laseva política decomunicació.

http://www.iab.net/


Motors de cerca

El funcionament d’un motor de cerca es pot resumir en dos passos, rastreig i indexació.Des del punt de vista del rastreig, un motor de cerca recorre les webs recollint dades sobreaquestes pàgines web, sobre els enllaços a altres pàgines de continguts i sobre aquestespàgines enllaçades. Des del punt de vista de la indexació, un cop que una pàgina web haestat rastrejada i se n’ha recopilat la informació necessària, aquestes pàgines s’inclouenen un índex on s’endrecen segons el seu contingut, la seva autoritat i la seva rellevància.En conseqüència, quan fem una consulta al motor de cerca li resultarà molt més senzillmostrar-nos els resultats més relacionats amb la nostra consulta.

L’especialista en SEM s’encarrega del màrqueting d’un web en l’àmbit delscercadors. Decideix l’audiència a la que adreçarà les seves accions publicitàries,les paraules clau que cal patrocinar i com fer-ho.

Màrqueting en cercadors (SEM)

El SEM (Search Engine Marketing) consisteix en el posicionament en cercadors mitjançantenllaços patrocinats o anuncis, que destaquen de la llista de resultats orgànica per estarsituats estratègicament, a la part superior o dreta de la mateixa. És a dir, mitjançant anuncisno abusius, la nostra web apareixerà en els nostres primers llocs dels buscadors. Aquestaeina, que funciona mitjançant un sistema de pagament per clic, augmenta la visibilitat de lanostra web i la posiciona en un lloc preferent. Val a dir que, per gestionar aquest tipus deposicionament, va sorgir Google AdWords que permet crear campanyes per monitoritzar lanostra activitat.

Apostar pel màrqueting de continguts suposa obrir una porta a un nou tipus derelació amb l’usuari. Tota empresa que vol créixer té per objectiu atraure elmàxim trànsit al seu web. Per aconseguir-ho, disposa de les xarxes socials perproporcionar proximitat i detectar quins perfils de consumidors adquireixen elsseus productes i quins perfils hi podrien estar interessats.

Val a dir que una bona estratègia de màrqueting sol aportar beneficis a mitjài llarg termini” però requereix un important volum de feina diària i paciència.Ara bé, per tal que una empresa aconsegueixi arribar a transmetre una imatgede proximitat als seus clients potencials haurà d’oferir-los, lògicament, un majorvolum d’informació de qualitat sobre els seus productes i serveis. En aquests casos,el mitjà bàsic per aconseguir-ho serà el blog.

Un blog vindria ser un diari o una bitàcola que té per voluntat i objectiu atraurel’atenció de lectors de tot arreu. Dins l’àmbit de l’empresa, el blog actua comaparador per comunicar i donar a conèixer a una audiència general novetats de tottipus, des de notícies fins a missatges institucionals (vegeu la figura 1.3).


Figura 1.3. Mostra d’un blog

Des d’un punt de vista tècnic, podem citar tres de les millors plataformes per lacreació de blogs com són Blogger, una plataforma propietat de Google, WordPress,una eina de publicació gratuïta (wordPress.com) que és, alhora, un sistema degestió de continguts per a blogs autoallotjats (wordPress.org), i Tumblr que permetcrear microblogs socials.

Des del punt de vista del continguts d’un blog, aquests han de ser de qualitati originals per mirar d’aconseguir els millors resultats en les cerques a Internet.Però l’esforç per realitzar continguts de qualitat ha d’anar acompanyat de difusió:aquests s’han de donar a conèixer. Per fer-ho podem valer-nos de les xarxes socials,on els comentaris tendeixen a ser importants en l’experiència de compra delsusuaris.

Per tant, els continguts del blogs s’han d’adaptar i difondre en les diferentsxarxes socials de més impacte. És per aquest motiu que han sorgit aplicacionsque permeten gestionar diferents xarxes socials alhora des d’un mateix taulerde control com, per exemple, Hootsuite (figura 1.5) o Tweetdeck. Aquestes

Un blog és una eina bàsicaque les empresesnecessiten per poder créixerjuntament amb els seusclients actuals i amb elsseus clients potencials.

Un microblog és un blogque permet enviar i publicarcontinguts de pocagrandària com aramissatges curts, imatgesindividuals o enllaços devídeo.

https://www.hootsuite.com

https://tweetdeck.twitter.com


aplicacions web ens permeten escriure actualitzacions, inserir enllaços, pujarfotos, gestionar comentaris i seguir converses en diferents xarxes socials.

Figura 1.4. Mostra del tauler de Hootsuite

Des d’un únic tauler de control, l’usuari pot afegir perfils de xarxes socials; així,és possible gestionar simultàniament Twitter, Google+, Facebook, LinkedIn oWordpress, ubicant-les dins del tauler en forma de columnes amb els contingutsque es vulgui controlar de cadascun dels perfils (retuits, mencions, llistes, elmur...).

Les xarxes socials de contactes professionals en línia, mitjançant comunitatsvirtuals, permeten compartir i intercanviar els nostres coneixements i idees, almateix temps que ens permeten conèixer múltiples perfils professionals d’interès oa altres professionals amb interessos comuns disposats a col·laboracions en l’àmbitlaboral establint sinergies i amb elles contribuir a assolir els nostres objectiusprofessionals i personals.

1.1.3 Treball col·laboratiu

Compartir és útil. En moltes ocasions treballem en equip i, tant si estem al mateixlloc com si estem distanciats geogràficament, tenim la necessitat de compartirinformació i actualitzar-la de forma immediata. De fet, l’eclosió dels dispositiusmòbils i el sorgiment del núvol han facilitat en gran mesura el treball col·laboratiui el fet que cada cop hi hagi més aplicacions que ens permetin estar connectatscontínuament als nostres projectes.

Moltes de les eines que formen part del que s’anomena cloud computing (eines alnúvol) faciliten tant la compartició com la sincronització de la informació que ges-tionem en diferents dispositius per tal de permetre’ns treballar col·laborativament.


Informàtica ’al núvol’

El núvol és una metàfora utilitzada per fer referència a serveis que s’utilitzen a travésde Internet. El concepte de núvol ve de l’anglès cloud computing, el nom que s’atorgaal processament i a l’emmagatzematge massiu de dades en servidors que allotgen lainformació de l’usuari. Aquest paradigma es fonamenta en l’accés instantani i en totmoment a les dades, independentment de la nostra situació geogràfica i dels dispositiusutilitzats.

Un exemple d’aplicació web pel treball col·laboratiu és Dropbox, un serveimultiplataforma d’allotjament d’arxius al núvol que permet compartir carpetesper emmagatzemar arxius de forma col·laborativa entre els membre de l’equip,que tindran accés a la versió més actualitzada d’un arxiu des de qualsevol lloc. Undels avantatges del servei és que és multiplataforma, de manera que el podrem tenirinstal·lat al nostre ordinador, tauleta i/o telèfon intel·ligent i tindrem sincronitzatsels arxius en tots els dispositius. Un altre dels avantatges de Dropbox és que permetrecuperar els arxius eliminats i les versions desades amb anterioritat (vegeu lafigura 1.5).

Figura 1.5. Mostra de l’aplicació Dropbox per a disposi-tius mòbils

Si bé el que ofereix Google Drive és un servei similar al de Dropbox com arepositori d’arxius, té un afegit que el fa més orientat al treball col·laboratiu:la possibilitat de crear i editar col·laborativament, en temps real i de manerasimultània, documents de text, fulls de càlcul i presentacions des de qualsevoldispositiu (vegeu la figura 1.6). Encara que no tinguem accés a Internet en elmoment en què vulguem editar qualsevol arxiu, podrem editar-lo i quan tornema tenir accés a Internet se sincronitzaran les modificacions amb la resta dedispositius. A més, Google Drive és compatible amb els arxius de Microsoft

https://www.dropbox.com

http://drive.google.com


L’exemple més conegut deles wikis és la Wikipedia,

una enciclopèdia lliure queva sorgir l’any 2001 i que ésmantinguda per la FundacióWikimedia, una organització

sense ànim de lucre.Wikipedia compta, a dia

d’avui, amb més de 15milions d’articles (dels quals

uns quatre milions són enanglès i més de 450.000 en

català).

Si volguéssim implementaruna wiki per a ús personal,que no hagués de contenir

un gran nombre de pàginesi/o usuaris, podríem optarpel programari DokuWiki.

Office, és a dir que podrem editar qualsevol arxiu que ens enviïn al correuelectrònic de Google.

Figura 1.6. Aplicació web de Google Drive

El treball col·laboratiu genera un gran volum d’informació, a la qual és importantpoder accedir amb rapidesa i eficiència. És per aquest motiu que els princi-pals serveis de repositoris d’arxiu disposen d’un buscador per realitzar cerquesentre els diferents continguts, principalment, en base als títols dels documentsemmagatzemats. Ara bé, si volem disposar d’una cerca més acurada i relacionalentre els diferents continguts emmagatzemats, necessitem disposar d’una eina queestructuri de forma organitzada la informació emmagatzemada.

Per tant, per aquelles persones que necessitin una eina de treball col·laboratiu perelaborar documentació amb un format senzill de crear i editar, que puguin serrevisats i actualitzats amb freqüència i facilitat i, alhora, entre diversos usuarissimultàniament (o no), l’eina més adient són les wikis.

1.1.4 Wiki: exemple d’aplicació web col·laborativa

Les wikis són eines senzilles, flexibles i útils pel treball en grup o col·laboratiu.Ens permeten guardar informació (en forma de pàgines) i interrelacionar-ne elscontinguts. A més, tenim la possibilitat de definir-les com a públiques o com aprivades.

Les wikis tant poden ser des de pàgines personals fins a comunitats en creixement.Per exemple, una wiki es pot plantejar per documentar els nostres objectius a curti llarg termini, per ajudar en el disseny d’un producte, per realitzar un treball engrup o per crear un espai de discussió relacionat amb una afició de diversos (omolts) usuaris.


MediaWiki és un programari lliure amb llicència GPL molt potent, escalablei amb una gran quantitat de característiques per processar i mostrar les dadesemmagatzemades en una base de dades. Es caracteritza per l’organització de lesseves pàgines en espais de noms, les pàgines de discussió, així com per oferir lapossibilitat de personalitzar les pàgines que integraran la wiki.

Quan un usuari edita una pàgina per afegir-hi, per exemple, nous contingutso imatges, MediaWiki ho escriu en la seva base de dades però sense esborrarles versions anteriors de la pàgina permetent, en conseqüència, que es puguinrevertir els canvis fàcilment. Això garanteix que sempre es pugui controlar que lainformació afegida sigui correcta o d’acord amb els continguts, i corregir-la ambrapidesa sense perjudicar els continguts de la pàgina.

Si bé el programari MediaWiki es pot instal·lar i pot funcionar sobre qualsevolsistema operatiu, a continuació podem veure una mostra del procés d’instal·lació,configuració i funcionament de MediaWiki en Windows 7.

Abans d’arrencar amb el procés d’instal·lació de MediaWiki, hem d’instal·larun servidor web Apache amb suport PHP i una base de dades SQL. En elnostre cas, considerarem que volem instal·lar la wiki en una xarxa local, i pertant descarregarem des de l’adreça http://www.apachefriends.org/es/index.html iinstal·larem el servidor XAMPP que treballi sobre el sistema operatiu del nostreordinador. Un cop haguem descarregat el servidor XAMPP l’instal·larem i, uncop fet, procedirem a activar-ne els serveis necessaris pel correcte funcionamentdel programari MediaWiki. En aquest cas, haurem de posar en funcionament elsserveis d’Apache i de MySQL (vegeu la figura 1.7).

Figura 1.7. Activació dels serveis web (Apache) i la base de dades (MySQL)

Un cop iniciats els serveis del servidor XAMPP, ja podem adreçar-nos ahttp://www.mediawiki.org/wiki/Download per descarregar el programari Medi-aWiki. Un cop descarregat l’arxiu comprimit (no un executable), haurem dedescomprimir-lo dins del directori arrel del nostre lloc web (mai en un sub-

El PHP és un llenguatge decodi obert molt popularespecialment adient peldesenvolupament web i quepot ser incrustat en HTML.

L’SQL és un tipus dellenguatge vinculat amb lagestió de bases de dadesde caràcter relacional.

XAMPP és una eina dedesenvolupament que enspermet provar una pàginaweb en el nostre ordinadorsense necessitat de teniraccés a Internet.

http://www.apachefriends.org/es/index.html

http://www.mediawiki.org/wiki/Download


directori). A continuació, haurem de reanomenar el directori descomprimit(MediaWiki-X.X.X) amb el nom que vulguem que aparegui en l’adreça web(en el nostre cas, “wiki-ioc”). En conseqüència, l’adreça web resultant seràhttp://exemple.com/wiki-ioc/) (vegeu la figura 1.8).

Figura 1.8. Descompressió i canvi de nom del directori de MediaWiki

En el cas que no estiguem fent la instal·lació del MediaWiki sobre Linux,hauríem de canviar els permisos d’accés del subdirectori “config” a 770perquè el servidor tingui permisos d’escriptura.

Tot seguit, introduirem l’adreça web del nostre directori en la barra de navegaciódel nostre navegador web. Com que treballem a nivell local (sobre la pròpiamàquina), haurem de posar “localhost”, sent l’adreça resultant http://localhost/wiki-ioc.

Per començar a configurar els principals paràmetres de la nostra wiki, hauremde clicar sobre l’enllaç situat en la cadena de caràcters set up the wiki. En elprocés de configuració del programari MediaWiki ens aniran apareixent pàginesamb continguts informatius fins que arribem a la pàgina on hem de configurar totallò referent a la base de dades (vegeu la figura 1.9).

http://exemple.com/wiki-ioc/

http://localhost/wiki-ioc

http://localhost/wiki-ioc


Figura 1.9. Configuració dels paràmetres de la base de dades

Dins dels paràmetres de configuració de la base de dades amb la qual treballaràMediaWiki, haurem de definir el nom de la base de dades i amb quin usuari s’hiaccedirà. En aquest cas, el nom que assignem a la base de dades amb la qualtreballarà és “wiki-ioc” i l’usuari amb el qual s’hi accedirà serà “root”. Un copdefinits aquests paràmetres, ens pot aparèixer un missatge d’error (vegeu la figura1.10) ja que, si bé estem configurant els paràmetres de la base de dades amb laqual treballarà MediaWiki, això no implica ni que s’hagi creat la base de dades nique l’usuari existeixi o que la contrasenya introduïda sigui la correcta.

Figura 1.10. Missatge d’error de MediaWiki


Per tant, davant d’aquest error amb la base de dades del qual ens informaMediaWiki, haurem de corregir-lo treballant directament dins del gestor de basesde dades del servidor XAMPP. Per fer-ho, tant podem accedir des del tauler decontrol del servidor XAMPP (vegeu la figura 1.11) com mitjançant el navegadorweb, adreçant-nos a http://localhost/phpmyadmin.

Figura 1.11. Accés a l’administració del gestor de bases de dades del servidor XAMPP

Un cop dins del gestor de bases de dades del servidor XAMPP, ens trobarem quela base de dades amb la qual treballarà el programari MediaWiki s’ha de crear(vegeu la figura 1.12).

Figura 1.12. Creació de la base de dades

http://localhost/phpmyadmin


Un cop creada la base de dades, haurem de clicar sobre l’enllaç Comprova elspermisos de la base de dades que acabem de crear ja que és recomanable modificarla contrasenya de l’usuari “root” amb el qual es realitzaran tasques d’administraciódins del programari MediaWiki (vegeu la figura 1.13).

Figura 1.13. Modificació de la contrasenya de l’usuari root

Quan haguem realitzat els canvis en la base de dades amb la qual treballarà elprogramari MediWiki, ja podrem reprendre el procés de configuració de la nostrawiki i actualitzar els valors que en l’anterior ocasió ens havien donat problemes(nom de la base de dades i contrasenya de l’usuari “root”). Si tot està ben escrit, elmissatge d’error ja no apareixerà i podrem continuar amb el procés de configuracióde la wiki.

Arribats a aquest punt haurem de definir el nostre usuari per a MediaWiki amb elqual podrem fer el log in i accedir a crear noves pàgines, o bé a moderar-les (vegeula figura 1.14).


Figura 1.14. Definició del nostre usuari de MediaWiki

Un cop finalitzada la instal·lació de MediaWiki, el programari generarà un arxiuanomenat “LocalSettings.php” que conté tota la configuració que acabem dedefinir pel programari MediaWiki i que haurem de guardar dins del directori arrelde la nostra wiki (en el nostre cas, la carpeta wiki-ioc).

Arribats a aquest punt, ja podem començar a treballar amb la nostra wiki. Enprimer lloc, hi accedirem mitjançant el navegador web i hi farem log in ambl’usuari que hem creat (vegeu la figura 1.15).

Figura 1.15. Accés a la nostra wiki


Un cop dins, ja podrem començar a treballar amb la wiki creant una nova pàgina.Si introduïm una paraula en el cercador, aquest ens retornarà que no l’ha trobat iens oferirà que la creem (vegeu la figura 1.16).

Figura 1.16. Elaboració d’una pàgina de la nostra wiki

Com en tota wiki, un cop creada la pàgina, aquesta podrà ser modificada de formacol·lectiva (per tots aquells usuaris registrats a la wiki que ho desitgin).

Podem concloure que, a partir d’un procés d’instal·lació i configuració moltsenzill, podem arribar a disposar d’una eina de propòsit general tan potent comés una wiki i que ens pot ajudar a construir una excel·lent base de coneixementpropi (o grupal) a base d’anar-hi ingressant i relacionant tota aquella informacióque considerem important o d’utilitat.

1.2 Correu web

La gran expansió que les telecomunicacions han tingut en la nostra societat enles últimes dècades ha permès la creació de nous sistemes de comunicació i hapossibilitat que els sistemes de comunicació tradicionals hagin fet un salt evolutiu.

El cas dels serveis de correu no va ser una excepció. El sistema de comunicaciótradicional mitjançant documents escrits enviats des del remitent al destinatari vaexperimentar un canvi tecnològic a principis de la segona meitat del segle XX. Esva passar d’enviar documents escrits sobre paper a enviar documents en formatdigital de forma quasi immediata. Aquest nou sistema d’enviar correu se’l vaanomenar correu electrònic (en anglès, email). Per abreujar, en català es potutilitzar l’expressió traduïda de l’anglès, correu-e.

La paraula email prové dela contracció de les paraulesangleses electronic mail.


Des d’aleshores, el correu electrònic s’ha convertit en una eina de comunicaciómolt utilitzada tant a nivell individual com a nivell organitzatiu. Gran part de lainformació que es transmet en les empreses es fa a través del correu electrònic.

Inicialment, els programes que permetien utilitzar correu electrònic s’havien d’ins-tal·lar localment a cada màquina dels diferents usuaris. És el cas dels programesMicrosoft Outlook o Mozilla ThunderBird. Aquests aplicatius necessiten unainstal·lació i una configuració especial per baixar el correu electrònic des delservidor de correu a l’ordinador local. Aquesta és la gran diferència entre el correuelectrònic tradicional i el correu web.

Es coneix per correu web els serveis de correu electrònic que tenen com aplataforma principal un espai web.

La utilització de l’arrova (@) dins del correu electrònic([email protected]ó) s’atribueix a en Ray Tomlinson, inventordel correu electrònic, qui necessitava una forma de separar el nom de l’usuaridel nom del domini (les parts fonamentals de tot correu electrònic). Com queTomlinson necessitava un caràcter que no formés part del nom de l’usuari, vaoptar pel símbol arrova (@) que, en anglès es coneix com at (‘a’) que, tot i que,històricament, estava present en tots els teclats anglesos, no se’n feia un ús gairefreqüent. En l’entorn comercial anglès, el símbol arrova (@) s’utilitzava perexpressar preus unitaris (3 chickens @ $5,00, tres pollastres per 5 dòlars).

1.2.1 Característiques del correu web

L’ús massiu d’Internet i la tendència general a utilitzar, cada vegada més, aplica-cions web, fa que els serveis de correu electrònic web estiguin en auge. A més del’inherent avantatge de poder consultar el correu en qualsevol lloc on tinguem unaconnexió a Internet i un dispositiu amb un navegador, els serveis actuals de correuweb acostumen a tenir les característiques següents:

• Són gratuïts. Per això en alguns casos tenen publicitat o enllaços a pàginespatrocinades.

• Donen una gran capacitat d’emmagatzematge que permet no esborrar maiun missatge.

• Tenen filtres contra el correu brossa, l’spam.

• Són fàcils d’utilitzar, fins i tot en dispositius mòbils.

• Van incorporant noves funcionalitats ja que es van actualitzant periòdica-ment.

Existeixen nombroses companyies que ofereixen serveis de correu web gratuït perals seus usuaris. Algunes de les més conegudes són:


Logo de Yahoo Mail

• Yahoo, que ofereix Yahoo Mail. Per accedir als seus serveis cal anar ahttp://es.mail.yahoo.com.

Logo del servei web de Microsoft

• Microsoft, que ofereix Hotmail. Actualment, des de l’adreçahttp://www.outlook.com s’accedeix a una pàgina de Windows Live,on se centralitzen tant els serveis de missatgeria instantània (Messenger),l’ús en línia de la consola Xbox i el correu web (Outlook.com).

Arribats a aquest punt, cal destacar que, tot i haver-hi diversos proveïdors de correuweb, ens centrarem en Gmail que és el més utilitzat en l’actualitat i que permetcompatibilitzar l’usuari amb altres serveis web que proporciona Google que podenresultar d’interès i utilitat als usuaris.

• Google, que ofereix Google Mail o, abreujant, Gmail. El 15 d’abril de2004, Google va revolucionar el món del correu web oferint funcionalitatsinnovadores amb Gmail. Va estar en versió Beta fins el 7 de juliol de 2009.Per accedir a Gmail cal anar a l’adreça http://mail.google.com

Gmail: el correu electrònic web de Google

Des del punt de vista de les principals característiques que diferencien el correuelectrònic de Google, Gmail, de la resta de serveis de correu electrònic podemdestacar, per exemple, l’espai d’emmagatzematge que ofereix. Actualment, Gmailofereix un mínim de 25 GB d’espai d’emmagatzematge. Per altra banda, amb laintenció d’agilitzar la cerca dins de la safata d’entrada, integra una barra de cercaper paraules clau tant en l’assumpte com en el contingut del correus electrònics.

Logotip de Gmail, el servei de correuelectrònic de Google

De fet, amb la finalitat de personalitzar la safata de correu electrònic i atorgar-neun major ventall de funcionalitats, s’inclou la possibilitat d’etiquetar els missatgesper tenir-los ben organitzats i fer més fàcils les cerques a la safata d’entrada(un missatge pot tenir més d’una etiqueta). A més, permet destacar missatgesimportants. Per altra banda, també posa a disposició de l’usuari un ampli ventallde funcions (Labs) entre les quals triar i implementar dins de la safata de correuelectrònic com, per exemple, aturar l’enviament d’un correu electrònic en els 30segons posteriors a l’execució de l’enviament del correu electrònic.

Gmail és, a més, la porta d’accés a un conjunt d’eines desenvolupades per Googlecom són, per exemple, un xat que està integrat i accessible des de la safata com unservei de videotrucades (Hangouts). A més, també ofereix la possibilitat d’accediral Drive o al servei Google Docs que permet crear documents i treballar-hi deforma col·lectiva amb altres usuaris de Google.

Per últim, és important destacar que la integració amb els dispositius mòbils vamarcar una important innovació a Gmail ja que les apps específiques que es vanllançar per a telèfons intel·ligents (smartphones) i tauletes (tablets) es van convertiren una important extensió del correu electrònic en la seva versió per escriptori.

http://es.mail.yahoo.com/

http://www.outlook.com/

http://mail.google.com/


Podeu ampliar aquesta informació al web de Google, http://mail.google.com/mail/help/intl/ca/about.html.

Primers passos en l’ús del Gmail

Per començar a utilitzar el correu web de Gmail hem d’anar a la pàgina d’inicihttp://www.gmail.com, escriure un identificador de compte a la casella Nomd’usuari i la Contrasenya corresponent, i clicar el botó Inicieu la sessió (vegeufigura 1.17).

Figura 1.17. Finestra principal del correu Gmail

Si deixem activa la casella No tanquis la sessió el navegador guardarà la infor-mació de l’usuari i la contrasenya, de manera que la propera vegada que se’nsmostri aquest formulari o introduïm l’adreça web del correu electrònic (http://www.gmail.com) no haurem de tornar-les a introduir. Val a dir que aquestaopció és bona per l’ordinador en el qual treballem sovint, però no pel cas d’unordinador públic o que utilitzi altra gent: pot resultar insegur ja que algú altrepodria accedir al nostre correu electrònic sense el nostre consentiment.

La finestra principal del correu Gmail és semblant a la que es mostra a la figura1.18.

http://mail.google.com/mail/help/intl/ca/about.html

http://mail.google.com/mail/help/intl/ca/about.html

http://www.gmail.com/

http://www.gmail.com

http://www.gmail.com



Abans de passar a definir cadascuna de les zones de la interfície web del correuelectrònic de Google, és important destacar la possibilitat que ens ofereix degestionar i classificar els correus electrònics que anem rebent en base a cinccategories predefinides (Principal, Social, Promocions, Notificacions i Fòrums)entre les quals, tal com es mostra a la figura 1.19, podem seleccionar quinesvolem que es mostrin en la nostra safata d’entrada de correu electrònic (quan escrea un correu electrònic de Gmail apareixen definides, inicialment, les categoriesPrincipal, Social i Promocions). Per exemple, si arrosseguem un correu electrònicde promoció d’una cadena de menjar congelat a la categoria Promocions, els futurscorreus electrònics que rebem d’aquest mateix remitent entrarà automàticamentdins d’aquesta categoria.



Per últim, és important destacar que, després de crear el compte de correuelectrònic, podem accedir a dos apartats força rellevants com són Compte i laPrivadesa (vegeu figura 1.20).


Dins de l’apartat Compte accedim a la configuració del compte de Google. Aquestapartat de configuració és molt ampli ja que integra, en primer lloc, un apartatper comprovar la configuració de seguretat del compte (des de la informació derecuperació del compte passant per un registre dels dispositius mòbils i ordinadorsdes d’on ens hi hem connectat fins a la comprovació dels permisos del compte).Després d’aquest apartat hi ha els apartats corresponents a la informació personali d’inici de sessió. A partir d’aquí trobem els apartats relacionats amb lesaplicacions i serveis connectats (des del punt de vista de dispositius mòbils) i de lagestió del compte ja que, al ser de Google, l’acostuma a relacionar amb els altresserveis que ofereix (Youtube, Google+...).

És dins de l’enllaç Privadesa que podrem accedir a tota la documentació deGoogle relacionada amb la Política de Privadesa i amb les Condicions del servei,entre d’altres, que hem acceptat en el moment de crear el compte. És aquí onGoogle exposa quines dades recull, com les utilitza i en quin grau les comparteix.Val a dir que la informació recollida dins d’aquests apartats es va actualitzant tanta criteri de Google com a propietari del servei ofert, com obligats per possiblescanvis en la legislació sobre protecció de dades del país on Google ofereix els seusserveis.

Correu electrònic de Google: característiques i configuració

Per facilitar una gestió del compte de correu electrònic de Google, hi ha lapossibilitat d’afegir i agrupar els missatges mitjançant etiquetes. Serà així com


tindrem una safata d’entrada ben organitzada perquè les cerques siguin ràpides isenzilles.

Les etiquetes a Gmail s’utilitzen per classificar els missatges i, per tant, agrupar elsque tenen una temàtica, un destinatari o un remitent comú. Afegir una etiqueta,tant des d’un dispositiu mòbil com des del client web, és quelcom molt senzill,principalment, pels missatges que hi ha en la nostra safata d’entrada.

Per començar a definir quines etiquetes predefinides volem tenir disponibles perassignar, o bé, definir-ne de noves, haurem d’adreçar-nos a l’apartat Configuracióen la nostra safata d’entrada i, un cop dins, ens adreçarem a la pestanya Etiquetes.En el nostre cas, crearem l’etiqueta IOC per assignar-la a tots aquells correuselectrònics que hi estiguin relacionats (vegeu la figura 1.21).

Figura 1.21. Creació de noves etiquetes

Un cop creada la nova etiqueta IOC, ja podem assignar als correus electrònicsaquesta etiqueta que acabem de crear (se’n pot assignar més d’una). A més, talcom mostra la figura 1.22, totes les etiquetes que anem creant, apareixeran en labanda lateral esquerra de la safata d’entrada perquè, en el cas que hi cliquem, ensapareguin tots els missatges que tinguin assignada aquesta etiqueta.

Figura 1.22. Assignació d’etiquetes als correus electrònics

A més, també podem assignar colors a les diferents etiquetes (vegeu la figura1.23) per, així, poder gestionar els nostres correus electrònics fàcilment disposant


d’una safata d’entrada estructurada per etiquetes amb una cerca fàcil i senzilla perl’organització dels correus electrònics.

Figura 1.23. Assignació de colors a les etiquetes

Si bé el correu electrònic de Google no ofereix la possibilitat d’organitzar elsmissatges en carpetes, podem emular-ne aquesta tipologia d’organització mitjan-çant les etiquetes. Per exemple, els correus electrònics entrants se’ls assignal’etiqueta Rebuts, als eliminats se’ls assigna l’etiqueta Paperera i als correussortints l’etiqueta Enviats. En conseqüència, podem moure els correus electrònicsa les diferents etiquetes/carpetes que tinguem creades (vegeu la figura 1.24). Uncop mogut el correu electrònic a la carpeta escollida, aquest desapareixerà de lasafata d’entrada principal i el podrem recuperar mitjançant l’enllaç de la barralateral de la safata d’entrada.

Figura 1.24. Assignació de colors a les etiquetes

També podem crear un ventall de filtres perquè els diferents correus electrònicsque ens arribin s’organitzin i etiquetin automàticament en funció de l’origen delmissatge, per a qui és, l’assumpte, les paraules que conté, etc. Per crear aquestsfiltres haurem d’adreçar-nos a la Configuració del correu electrònic de Google i,un cop dins, ens adreçarem a l’apartat Filtres. A l’hora de crear un filtre (vegeula figura 1.25), triarem una o diverses opcions segons el que vulguem filtrar. Unexemple de filtre útil és fer-ne un per als correus electrònics que vinguin de xarxessocials com ara Facebook o Twitter.


Figura 1.25. Definició d’un filtre

Un cop definit els filtres, quan arribi un correu electrònic que compleixi ambalgun dels paràmetres que hi haguem definit, quedarà marcat seguint les premissesindicades (vegeu la figura 1.26).

Figura 1.26. Prova del correcte funcionament del filtre definit

És important destacar la idoneïtat d’aplicar automàticament als filtres una etiqueta.Només hem de seleccionar l’opció i anar al desplegable, triar-ne una de lesexistents o crear-ne una de nova.

Per altra banda, el correu electrònic de Google, Gmail, permet el readreçamentd’altres comptes al seu servei de correu. És a dir, podem gestionar des del nostrecompte de Gmail tots els correus electrònics que rebem en la resta de correuselectrònics registrats en d’altres proveïdors de serveis de correu web. Per fer-ho,haurem d’adreçar-nos a la Configuració de Gmail i, un cop dins, accedirem a lapestanya Comptes i Importació i d’allí a la secció Importa el correu i els contactes(vegeu la figura 1.27).


Figura 1.27. Procés d’importació d’un correu electrònic

Un cop haguem definit de quin compte volem rebre els correus electrònics, hauremde clicar a Afegir compte i es completarà el desviament del correu electrònic alnostre compte de correu electrònic de Google.

També podem utilitzar diversos comptes de correu electrònic i redireccionar l’un al’altre per no perdre cap correu. Per redireccionar diversos comptes de Google a unde sol, haurem d’adreçar-nos a l’apartat Configuració i, un cop dins, a la pestanyaReenviament i POP/IMAP i clicarem a sobre del botó Afegeix una adreça dereenviament. A continuació, s’obrirà una finestra on introduir el correu electrònical que volem reenviar els correus electrònics d’aquest compte. A continuació,Gmail enviarà un missatge amb un codi de confirmació a aquesta adreça decorreu electrònic. Haurem de clicar en l’enllaç inclòs en el correu electrònicde confirmació, o bé, haurem de copiar el codi i enganxar-lo en la casella queapareixerà en el menú de reenviament.

Tant si cliquem en l’enllaç com si copiem el codi proporcionat, el reenviamentestarà actiu tan aviat com guardem les opcions de configuració. A més podremescollir entre diverses opcions respecte què fer amb els missatges entrants (vegeula figura 1.28).

Figura 1.28. Definició del reenviament


Cal destacar, per últim, que aquesta funció també es pot utilitzar amb qualsevolaltra adreça de correu electrònic, ja sigui de Gmail o no. Si disposem de diversesadreces de correu electrònic, aquesta és l’opció més ràpida i còmode per consultar-les totes des d’una única safata d’entrada.

Correu electrònic de Google: contactes i tasques

Els contactes són les adreces de correu electrònic dels nostres coneguts. Última-ment, les funcionalitats dels contactes són tan completes (no només a Gmail, sinótambé a Yahoo! o Hotmail, per exemple), que funcionen com la millor de lesagendes.

Cada vegada que responem un missatge, automàticament es crea un contacte noua la llista. Aquesta és la manera més senzilla de crear un contacte, però la méscompleta i que ens permet gestionar altres dades a part de l’adreça de correu, ésfer-ho a través de l’enllaç Contactes (vegeu la figura 1.29).

Figura 1.29. Accés a contactes

L’agenda de contactes de Google és utilitzada per molta gent, des dels usuarisdel correu electrònic de Gmail fins aquells que tenen un dispositiu mòbil ambel sistema operatiu Android, ja que la gran majoria dels dispositius mòbils quefuncionen amb aquest sistema operatiu porten instal·lades, per defecte, aplicacions


creades per Google que ens ofereixen diversos tipus de serveis. En conseqüència,tots els contactes que tinguem emmagatzemats dins del nostre compte de correuelectrònic de Google s’emmagatzemen i actualitzen en el nostre dispositiu mòbilamb sistema operatiu Android, i a l’inrevés (vegeu la figura 1.30).

Figura 1.30. Accés web als contactes de Google

Tot i que els Contactes eren inicialment una funcionalitat del servei de Gmail,l’augment en l’abast de les seves característiques i l’extensió del seu ús van portara Google a permetre’n la gestió independentment del servei de correu, mitjançantl’adreça web http://contacts.google.com havent iniciat sessió a Google prèvia-ment.

Els cercles de Google+

Per la seva part, els Cercles de Google són una potent eina de segmentació decontactes vinculada a la xarxa social pròpia de Google, Google+. És a dir, elsdiferents contactes amb els quals estiguem connectats els podem agrupar en petitsgrups i/o segments. Aquesta segmentació en petits grups facilita que, per exemple,puguem compartir amb un grup de contactes (o cercle) en concret uns contingutsperquè, per exemple, considerem que podem resultar de l’interès dels contactesmembres. Per exemple, podem definir un cercle amb els contactes de la feina, unaltre cercle amb els contactes amb qui tenim un lligam familiar o un cercle ambcontactes amb qui ens comuniquem en anglès.

Apart del correu electrònic i de l’agenda de contactes, mitjançant la safatad’entrada de correu electrònic de Google també podem accedir a un gestor detasques. Amb aquest servei podrem escriure un llistat de tasques a realitzar iafegir, per exemple, la data límit per la seva realització i, tal com mostra la figura1.31, enviar el llistat de tasques per correu electrònic, ordenar-les per la data límit(venciment) o mostrar aquelles que ja hem realitzat.

http://contacts.google.com


Figura 1.31. Accés al gestor de tasques de Google

Inbox: evolució de la safata d’entrada

L’impacte actual dels dispositius mòbils no sols ha motivat la necessitat d’adaptarles aplicacions web a aquest segment sinó que, a més, els usuaris han modificatels seus hàbits d’ús ampliant l’ús inicial del correu electrònic. De fet, si béinicialment el correu electrònic era una via àgil de comunicació entre usuaris, elmón empresarial el va adquirir per comunicar-se amb els seus clients fins al puntque, actualment, podem rebre per correu electrònic factures i rebuts dels diferentsproveïdors de serveis que teníem contractats.

Aquesta evolució del correu electrònic des d’una plataforma de comunicaciófins a un gestor i assistent personal en el nostre dia a dia ha motivat Google aproposar un replantejament de la safata de correu electrònic en la forma de l’Inbox(http://inbox.google.com).

Inbox (safata d’entrada, en anglès) no és una safata de correu electrònic ordinari(vegeu la figura 1.32), sinó una safata d’entrada on cada correu es converteix enun assumpte que requereix d’una decisió. L’Inbox és, per tant, un assistent queens proveeix dels recursos per gestionar el flux de les comunicacions i no oblidarres que requereixi de la nostra atenció. Per exemple, si detecta que el correuque hem rebut inclou una factura, automàticament l’emmagatzema en una carpetaanomenada finances. L’Inbox mostra, a més, la informació més important de cadacorreu directament a la vista prèvia. Si ens envien unes fotos, les mostrarà senseque calgui llegir el missatge sencer.

http://inbox.google.com


Així doncs, la proposta de nova safata d’entrada de correu electrònic de Google esplanteja com un gestor de tasques pel dia a dia dels seus usuaris, com ho il·lustrala icona de la xinxeta que apareix tant en la zona superior de la safata com dinsdel correu electrònic. La icona de la xinxeta substitueix la marca destacats, sovintamb forma d’estrella.

Figura 1.32. Mostra de la finestra principal d’Inbox de Google

En aquest cas, els missatges que tinguin activada la xinxeta sempre es mantindranen la part superior de la safata d’entrada —tot i que es rebin més correuselectrònics—. En el cas que cliquem la icona de la xinxeta de la safata d’entradasituada prop del cercador, es visualitzaran tot els correus electrònics marcats ambaquesta xinxeta. Amb aquesta acció es desplegarà una nova secció d’elementsfixats. Per tornar a la safata d’entrada, s’haurà de clicar de nou sobre la icona dela xinxeta.

Tant en l’aplicació web com en la aplicació per a dispositius mòbils d’Inbox(vegeu la figura32), els correus electrònics es poden postposar clicant sobre el petitrellotge que apareix en la zona superior dreta de la pantalla. Quan postposem uncorreu electrònic en el seu rol de tasca (per exemple, una factura que requereix serpagada), aquest desapareix de la nostra safata d’entrada i, arribat el moment, hitornarà a aparèixer a l’hora definida.


Figura 1.33. Mostra de l’aplicació Inbox de Google perdispositius mòbils

1.2.2 Els clients de correu electrònic

L’ús massiu d’Internet i la tendència general a utilitzar, cada vegada més, aplica-cions web, fa que els serveis de correu electrònic web hagin esdevingut una einad’ús quotidià.

L’enviament de correus electrònics es dóna gràcies al servidors de correu electrò-nic que en permeten l’intercanvi ja sigui entre usuaris, servidors, clients i servidors.Aquest tipus de servidor emmagatzema i reenvia els missatges mitjançant elsprotocols SMPT, POP i IMAP (vegeu figura 1.34).

El protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol) és el protocol que s’utilitzaperquè dos servidors de correu intercanviïn missatges.

El protocol POP (Post Office Protocol) s’utilitza per obtenir els missatges guardatsen el servidor i passar-los a l’usuari. Per altra banda, tot i que el protocol IMAPés similar al POP, el funcionament i les funcionalitats que ofereix són diferents.Quan s’utilitza un servidor de correu IMAP, els missatges de correu electrònic esmantenen en el servidor on els usuaris poden llegir-los i esborrar-los.


Actualment, els clients decorreu electrònic han perdut

popularitat perquè elscorreus electrònics web

permeten realitzar les sevesmateixes tasques i, alhora,

la capacitatd’emmagatzematge que

ofereixen és molt elevadaen comparació a la que

podem tenir amb un clientde correu electrònic.

Figura 1.34. Confirmació del correcte funcionament del Thunderbird

Connectat al servidor POP o IMAP hi trobarem un client de correu electrònic,això és, un programa d’ordinador utilitzat per llegir i enviar correus electrònics.A diferència dels clients web de correu electrònic que permeten enviar i rebremissatges mitjançant una pàgina web, els clients de correu són programes ques’instal·len al nostre ordinador i que ens permeten gestionar el correu i elscontactes, a més de l’agenda.

Per altra banda, si bé amb el correu electrònic web els correus queden emma-gatzemats en el proveïdor web del correu electrònic, en el cas del client de correuelectrònic tradicional, aquest busca els missatges que arriben al servidor del nostreproveïdor d’Internet i els descarrega quan li ho demanem. La connexió amb elservidor per part del client de correu electrònic es pot realitzar mitjançant dosprotocols diferents, el POP3 o l’IMAP.

En el cas del protocol IMAP, els missatges queden emmagatzemats en el servidori poden ser consultats també des d’altres ordinadors o programes de correu, inclòswebmail. En el protocol POP3 (Post Office Protocol versió 3), els missatges quees reben en el servidor de correu electrònic són descarregats en l’ordinador on hiha instal·lat el client de correu electrònic i esborrats del servidor.

Hi ha clients de correu gratuïts i n’hi ha de pagament. El més utilitzat dins delsde pagament és l’Outlook de Microsoft, que es pot instal·lar mitjançant la suiteofimàtica Microsoft Office. En l’àmbit del programari lliure, un dels més conegutsés Mozilla Thunderbird, que funciona tant en Windows com en Linux i en Mac.

Thunderbird: instal·lació i configuració d’un client de correu electrònic

Mozilla Thunderbird és un client de correu lliure gratuït d’execució ràpida imultiplataforma que consumeix menys recursos que d’altres alternatives, basaten el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla.


Per descarregar-lo haurem d’adreçar-nos a la pàgina de Filezilla dins del ProjecteMozilla en català (http://www.mozilla.org/ca/thunderbird), des d’on n’obtindreml’aplicació en català. Un cop descarregada i havent executat la seva instal·lació,se’ns obrirà la finestra principal per començar a utilitzar-la. Abans de fer-ho,haurem de configurar un compte de correu electrònic, és a dir, haurem de definirels paràmetres corresponents al servidor de correu electrònic amb què treballem iels protocols corresponents (POP3 o IMAP).

Abans de configurar el client de correu electrònic Thunderbird, haurem de definirels seus paràmetres principals (el compte de correu electrònic que vincularem iamb quins protocols, POP3 o IMAP). En el nostre cas, treballarem amb un comptede correu electrònic web creat en el proveïdor Gmail i treballarem sobre el protocolPOP3. Per tant, abans d’arrencar la configuració del Thunderbird, haurem dedefinir aquests paràmetres en el compte de Gmail amb el qual treballarem. Perfer-ho, haurem d’accedir al compte de correu electrònic i adreçar-nos a l’opcióConfiguració.

Un cop dins de l’apartat Configuració del compte de correu electrònic Gmail,haurem d’adreçar-nos a la pestanya Reenviament i POP/IMAP i, un cop dins, ensadreçarem a la pestanya Baixada POP per activar aquest protocol, ja sigui pera tots els missatges, ja sigui per començar a rebre-hi els missatges que arribin apartir del moment en què el client de correu electrònic estigui configurat (vegeula figura 1.35).

Figura 1.35. Definició del protocol de correu electrònic en el compte de Gmail

Un cop desats els canvis relacionats amb la configuració del correu electrò-nic web de Gmail per sincronitzar-lo amb el client de correu electrònic, hau-rem de realitzar un últim pas. Es tracta de rebaixar el nivell de segure-tat que estableix Google per accés o vinculacions amb les aplicacions exter-nes. En aquest cas, haurem d’adreçar-nos a l’apartat de seguretat de Google(https://www.google.com/settings/security/lesssecureapps) i activar l’accés per aaplicacions menys segures, tal com mostra la figura 1.36.

http://www.mozilla.org/ca/thunderbird

https://www.google.com/settings/security/lesssecureapps


Figura 1.36. Definició de l’accés per a aplicacions menys segures de Google

Un cop ja hem definit els paràmetres essencials del compte de correu electrònic deGmail perquè treballi amb una aplicació externa com és Thunderbird, ja podeminstal·lar i configurar el client de correu electrònic Thunderbird en el nostreordinador.

Un cop Thunderbird ja estigui instal·lat, en obrir l’aplicació accedirem a la finestraprincipal de l’aplicació on haurem d’adreçar-nos a l’apartat Crea un compte noui clicarem sobre l’opció Correu electrònic.

Val a dir que, més que un correu electrònic, el que farem serà definir un clientde correu electrònic vinculat a un compte ja existent (ja sigui web o definit enun servidor de correu electrònic). En el nostre cas, clicarem sobre el botó Saltaaquest pas i utilitza l’adreça electrònica que ja tinc.

Se’ns obrirà una finestra on podrem definir el compte de correu electrònic quevulguem vincular amb el nostre client de correu electrònic i, alhora, amb quinprotocol de correu treballarem. En aquest cas, introduirem el correu electrònicde Gmail i la contrasenya i POP3 com a protocol. A més, haurem de definir lesadreces web del servidor de correu electrònic des d’on descarregarem els correusal programari Thunderbird i el servidor al qual es connectarà el client de correuper enviar els correus electrònics (SMTP), tal com mostra la figura 1.37.


Figura 1.37. Finestra de configuració d’un correu electrònic a Thunderbird

Un cop Thunderbird hagi certificat la correcta connectivitat amb el servidor decorreu electrònic tant per rebre correus electrònics com per enviar-los, el correuelectrònic apareixerà configurat dins del client de correu i ja podrem comprovarel correcte funcionament del correu que acabem de configurar a Thunderbirdaccedint-hi i enviant un correu electrònic de prova (vegeu la figura 1.38).

Figura 1.38. Enviament d’un correu de prova

El protocol SMTP (Protocolsenzill de transferència decorreus) és el protocolestàndard que permet latransferència de correusd’un servidor a un altremitjançant una connexiópunt a punt.


Si hem configurat correctament el client de correu electrònic, el correu s’hauràenviat correctament i també se’n podran rebre (vegeu la figura 1.39).

Figura 1.39. Confirmació del correcte funcionament del Thunderbird

Documentació tècnica

A l’hora de configurar un servei, ja sigui a Google com en un altre proveïdor, ésrecomanable consultar i, en la majoria dels casos, seguir la documentació tècnicaon queden contemplades totes les possibles consultes que poden sorgir durant unprocés d’instal·lació o configuració.

Si prenem com exemple la instal·lació i configuració d’un client de correuelectrònic a partir d’un compte de correu electrònic web de Google, Gmail, enstrobem que Google proporciona informació força detallada contemplant totes lesopcions a les quals podem haver de fer front. Per exemple, si ens adrecem al’apartat Configuració del correu electrònic web de Google i, a continuació, ala pestanya Reenviament i POP/IMAP on podrem configurar el protocol per larecepció de correus electrònics per part del client de correu electrònic.

Un cop dins de l’apartat podrem accedir a un enllaç que, sota el nom deInstruccions de configuració, podrem accedir a la documentació tècnica de Googleen relació amb la configuració d’un client de correu electrònic. Per exemple, talcom mostra la figura 1.40, se’ns desplegarà un seguit d’instruccions en funció delprotocol i se’ns demanarà quin programari de client de correu electrònic volemconfigurar.


Figura 1.40. Instruccions per la configuració del protocol de correu electrònic

A continuació, haurem de triar amb quin programari de client de correu electrònicvolem configurar-lo. Un cop seleccionat, es desplegarà tots els passos a realitzarper la correcta configuració del programari (vegeu la figura 1.41).

Figura 1.41. Configuració a partir del programari de client de correu electrònic

La documentació tècnica busca deixar cobertes totes les possibles qüestions quepoden sorgir al llarg d’un procés de configuració i, alhora, proporcionar el majorventall de pautes i informació amb el llenguatge més senzill i comprensiblepossible.


1.3 Calendaris en línia

Els calendaris en línia són aplicacions web que s’utilitzen per gestionaragendes d’activitats. És a dir, són programes que permeten emmagatzemari organitzar informació sobre cites, reunions i esdeveniments en un entornweb.

L’avantatge principal dels calendaris en línia respecte a les tradicionals agendesen paper és que aquests permeten compartir la informació amb altres usuaris i, lamajoria, tenen funcions per notificar els esdeveniments d’una manera automàtica,ja sigui per correu electrònic o amb un missatge al dispositiu mòbil.

Els calendaris en línia també reben el nom de calendaris web. Els més coneguts al’actualitat són 30Boxes (http://www.30boxes.com) i Google Calendar, que formapart del conjunt d’aplicacions web oferides gratuïtament per Google, juntamentamb el correu web Gmail, els àlbums web Picasa, Google Maps, etc.

1.3.1 Característiques del Google Calendar

Google Calendar és una aplicació web de Google consistent en un gestor decontactes i de temps que, entre d’altres serveis, ens ofereix la possibilitat de crearcalendaris i compartir-los amb aquells usuaris que desitgem mitjançant la sevaadreça de correu electrònic.

Logotip del Google Calendar

Google Calendar també disposa d’una aplicació per a dispositius mòbils amb laqual rebre notificacions d’esdeveniments i/o crear-ne de nous. Aquests quedaransincronitzats automàticament amb la resta d’usuaris i dispositius que tinguin accésal calendari.

Val a dir que també hi ha la possibilitat de sincronitzar el Calendar amb d’altresaplicacions d’escriptori, com per exemple el client de correu electrònic MicrosoftOutlook.

Per últim, també hi ha la possibilitat d’accedir-hi fora de línia, podent treballaramb una versió dels calendaris no connectada a Internet que es sincronitza quantorna a estar en línia. Aquesta funció és útil quan es preveu que necessitaremtreballar sense connexió, per exemple durant un viatge en avió de llarga durada.

Per accedir al Google Calendar ho podem fer tant mitjançant el comptede correu electrònic de Google com mitjançant la seva pàgina web d’inicihttp://calendar.google.com i accedir amb l’usuari de Google i la contrasenya, obé accedir-hi directament des de la safata de correu electrònic, clicant a la iconade l’aplicació web Calendar, tal com es mostra en la figura 1.42.

http://www.30boxes.com

http://calendar.google.com/


Figura 1.42. Formulari d’entrada a Google Calendar

Cada usuari que inicia sessió al Google Calendar té associat, per defecte, uncalendari amb el nom de l’identificador del seu compte de Google (vegeu la figura1.43).

Figura 1.43. Espai de treball de Google Calendar

Per defecte, la vista del calendari mostra el dia i l’hora actual (segons el fus horari)i en columna els dies de la setmana en curs.

Ús del Google Calendar

Més enllà del calendari que hi ha per defecte a Google Calendar, és possible creartants calendaris personalitzats com desitgem. La manera més senzilla de fer-hoés clicar al botó que hi ha en la zona lateral esquerra a sota del calendari del mesen curs (vegeu la figura 1.44). Automàticament, l’espai de treball canvia a unafinestra nova on podem crear i definir els principals paràmetres del nou calendari.


Figura 1.44. Creació d’un nou calendari a Google Calendar

Un cop dins de la nova finestra, podrem escriure un nom pel nou calendari (perexemple, “Vacunes Blai”), definir una descripció més àmplia per aquest calendari(per exemple, “Calendari de vacunes pel Blai (gat) d’acord amb les indicacionsdel veterinari Andreu”. A més, també podem especificar una ubicació i escollirun país i un fus horari.

A continuació tenim l’opció de definir com a públic aquest calendari i compartir-lo amb les condicions que definim dins de l’apartat Configuració del permís. Perúltim, clicarem en el botó situat en la zona superior de la finestra i, així, apareixeràun nou calendari a sota del que ja tinguem (o ens hagin compartit) i del propi perdefecte (vegeu la figura 1.45, en color verd).

Figura 1.45. Nou calendari, en verd

Crear esdeveniments és tan fàcil com clicar a qualsevol casella del calendari.Ens apareixerà una finestra on podrem posar títol a aquest esdeveniment, indicaren quin dels nostres calendaris volem que es guardi i clicar el botó Crea unesdeveniment (vegeu la figura 1.46).


Figura 1.46. Creació d’un esdeveniment

També hi ha la possibilitat de canviar els detalls d’aquest esdeveniment clicant al’enllaç Edita l’esdeveniment. Un cop haguem clicat en l’enllaç entrarem en unapàgina on podrem redefinir la informació de l’esdeveniment o la seva durada, perexemple (vegeu la figura 1.47).

Figura 1.47. Edició d’un esdeveniment

Dins de l’edició, també podem definir canvis en la data, com ara que hi hagi unaperiodicitat en l’esdeveniment (per exemple, que un esdeveniment aparegui un copper setmana). Si marquem l’apartat Repeteix se’ns obrirà una finestra on podremdefinir la periodicitat de repetició que desitgem per l’esdeveniment (vegeu la figura1.48).


Figura 1.48. Repetició d’un esdeveniment

Configuració i gestió de Google Calendar

La configuració general de Google Calendar es pot canviar clicant en la icona queacompanya el nom del calendari escollit (vegeu la figura 1.49). Un cop haguemtriat aquesta opció, podrem configurar l’idioma del calendari, el país, el fus horari,el format de la data (en la cultura anglosaxona posen primer el mes i després el dia,per exemple), el format de l’hora (rang de 24 h o de 12 h), el dia en què començala setmana (dissabte, diumenge o bé dilluns, com nosaltres), la visualització delsdies del calendari (per dia, setmana, mes o llista general), etc. (vegeu la figura1.50).

Figura 1.49. Accés a la configuració del calendari


Figura 1.50. Configuració del calendari

Google Calendar tant permet crear múltiples calendaris i mostrar-los en unamateixa vista com compartir-los, ja sigui en la modalitat de ‘solament lectura’com ‘amb control complet’ ja sigui per usuaris específics o per tothom.

Compartició de calendaris

Un cop haguem creat un calendari, podem fer que la seva informació (o elsesdeveniments continguts) pugui ser compartida amb d’altres usuaris. Per fer-ho, haurem de clicar sobre la icona del nom del calendari escollit, i clicarsobre Comparteix aquest calendari. Dins de la finestra que se’ns obrirà perla compartició del calendari podem comprovar que es distingeixen quatre tipusd’usuaris dels calendaris de Google que són:

• Usuaris administradors, que poden fer canvis i administrar l’ús compartit.

• Usuaris que poden fer canvis a esdeveniments.

• Usuaris que només poden veure la informació dels esdeveniments.

• Usuaris que només veuen els dies ocupats o lliures.

Per compartir el calendari amb un usuari, haurem d’escriure el seu correuelectrònic dins de l’apartat Comparteix amb persones concretes. La segonacolumna del formulari permet escollir el tipus d’usuari o els permisos que volematorgar-li en relació amb aquest calendari. A més, en qualsevol moment podemesborrar la compartició amb l’usuari clicant a sobre del símbol de la paperera queapareix a la seva dreta (vegeu la figura 1.51).


Figura 1.51. Compartició del calendari al altres usuaris

En el cas que alguns dels usuaris amb els quals volem compartir el calendari notinguin un compte de Google, després d’afegir-los dins de l’apartat d’usuaris ambels quals compartim el calendari, ens apareixerà una finestra emergent demanant-nos si volem enviar una invitació a aquest usuari (vegeu la figura 1.52).

Figura 1.52. Compartició del calendari al altres usuaris

Tal com mostra la figura 1.53, el receptor de la invitació rebrà un missatge a la sevabústia de correu electrònic informant-lo que ha estat convidat a compartir aquestcalendari i, a més, aconsellant-li que es creï un compte de correu electrònic.

Figura 1.53. Correu electrònic amb la invitació a un usuari amb un compte de correu electrònic webaliè a Google

Per últim, des del punt de vista de les notificacions dels esdeveniments, podemdefinir un avís per aquells usuaris que creiem que poden estar-hi interessats. Enaquests casos, Google Calendar permet notificar l’esdeveniment a molta gentd’una manera fàcil. Si ja tenim creat l’esdeveniment, podem afegir-hi convidatsaccedint a l’edició de l’esdeveniment. Un cop dins, ens haurem d’adreçar a


l’apartat Afegeix convidats i hi afegirem les adreces de correu electrònic delsusuaris a qui vulguem avisar de l’esdeveniment (vegeu la figura 1.54).

Figura 1.54. Afegir convidats a l’esdeveniment

Google Calendar també porta control dels contactes que han confirmat la sevaassistència a l’esdeveniment i dels que no. També podem afegir missatges denotificació als contactes (vegeu la figura 1.55) informant-los del motiu de lanotificació o compartint més informació en relació amb l’esdeveniment.

Figura 1.55. Afegir missatge a la notificació


Des del punt de vista de les notificacions o recordatoris, també hi ha la possibilitatde programar l’enviament d’un recordatori amb un període de temps d’antelaciódes de la finestra d’edició dels esdeveniments. Per defecte, cada esdeveniment espot recordar per correu electrònic o per finestra emergent en el nostre dispositiumòbil (vegeu la figura 1.56).

Figura 1.56. Configuració dels recordatoris o notificacions

Abans de que existissin els telèfons intel·ligents, el Google Calendar oferiala possibilitat d’enviar notificacions per missatges curts de text (SMS,Short Message Service). Amb l’aparició dels telèfons intel·ligents i lesnotificacions, com que tenen unes funcions més completes i fiables, fins itot quan no es disposa de connexió, es va descartar aquesta modalitat denotificació.

Tal com mostra la figura 1.57, en el dia i hora definits dins de l’esdeveniment delcalendari, se’ns obrirà una notificació (i un recordatori, en el cas que ho haguemseleccionat) en el nostre telèfon intel·ligent mitjançant l’aplicació de calendari quevingui instal·lada per defecte, o bé, amb l’aplicació Google Calendar.


Figura 1.57. Recordatori d’un esdeveniment

1.3.2 Altres calendaris en línia

Altres exemples de calendaris en línia que no siguin el propi de Google serien, perexemple, Doodle http://www.doodle.com/es que és un calendari en línia que enspermet crear enquestes i enviar-les als nostres contactes perquè votin el dia que elsva millor per la trobada/reunió (vegeu figura 1.58). També ofereix la possibilitat deconnectar amb el calendari en línia de Google, Google Calendar. A més, a Doodles’hi accedeix des d’Internet, és a dir, que és possible organitzar/canviar/acceptar/-votar el dia d’una reunió des d’on sigui i des de múltiples plataformes (ordinadorsde sobretaula, smartphones, tauletes...).

http://www.doodle.com/es


Figura 1.58. Mostra d’una enquesta de Doodle

Per un altre costat, trobem el calendari de Hotmail (www.hotmail.com), tambéconegut com Windows Live Calendar, que ofereix unes funcions molt semblantsa les de Google Calendar, que presenta un disseny més clar tot i que la plantilla enla qual es basa és molt similar (vegeu la figura 1.59).

Figura 1.59. Mostra del calendari de Hotmail

Zoho Calendar (https://www.zoho.com/calendar/) és un calendari en línia que, amés d’oferir les clàssiques opcions que ofereixen la majoria dels calendaris comsón els recordatoris, alarmes o tasques col·laboratives, permet enviar invitacionsa través del correu electrònic mentre es crea un esdeveniment, editar estatsde disponibilitat i sincronitzar-se amb el client de correu electrònic MicrosoftOutlook (vegeu la figura 1.60).

https://www.zoho.com/calendar/


Figura 1.60. Mostra del calendari del Zoho

Per últim, una altra opció de calendari en línia és la que ofereix Coolendar(http://www.coolendar.com/), que canvia el concepte de calendari i el redueix permostrar únicament el que importa: allò que s’ha de fer i quan (vegeu la figura1.61).

Figura 1.61. Mostra del calendari de Coolendar

http://www.coolendar.com/


2. Ofimàtica web

Els programes informàtics que solucionen el tractament automàtic de la informa-ció donant resposta a tasques d’oficina rutinàries com ara gestionar documents detext, realitzar càlculs, portar una agenda d’activitats o fer presentacions multimè-dia s’anomenen aplicacions ofimàtiques o paquets ofimàtics. L’ofimàtica és elconjunt de tècniques, aplicacions i eines informàtiques que s’utilitzen en funcionsd’oficina per optimitzar, automatitzar i millorar els procediments o les tasquesrelacionades.

L’ofimàtica web (també anomenada ofimàtica 2.0) és el servei en línia quepermet editar un text, un full de càlcul o una presentació. Disposa decaracterístiques avançades com són l’edició compartida de documents, lapublicació en obert de documents a Internet i una forta integració amb elcorreu electrònic.

Actualment, el paquet ofimàtic més utilitzat és Microsoft Office. El fet quesigui dels més emprats i que, a més, treballi amb formats d’arxius tancats, faque la resta de paquets ofimàtics tinguin el seu propi format d’arxius i alhoracontemplin la necessitat de ser compatibles amb els formats de Microsoft Office.Dins dels paquets ofimàtics de pagament també podem destacar iWork, el paquetofimàtic d’Apple. En el cas dels paquets ofimàtics de codi obert, podem destacarSun Microsystems OpenOffice, així com LibreOffice, que és una bifurcació del’OpenOffice.

Per últim, és important destacar que cadascuna d’aquestes aplicacions ofimàtiques,al contrari que les aplicacions ofimàtiques web, necessiten una instal·lació local acada ordinador on s’han d’utilitzar.

2.1 Introducció a les aplicacions d’ofimàtica web

La majoria d’aquests paquets ofimàtics estan formats per programes destinats aprocessar textos, fer càlculs o fer presentacions multimèdia. La gran diferènciaentre un paquet ofimàtic estàndard (o també anomenat d’escriptori) i un de webés que l’espai de treball on es desen els documents dels usuaris es troba en unservidor web i no pas en l’ordinador local de l’usuari. Per tant, no importa el tipusd’ordinador amb el qual treballeu, ni la plataforma de sistema operatiu que tingueu,tan sols es necessita un navegador i connexió a Internet per accedir als documentsi als serveis ofimàtics d’aquests programes.


El principal avantatge d’aquests tipus de programes i la seva creixent popularitates deu tant a la deslocalització de l’oficina com a la possibilitat de treballarcol·laborativament. Per a un treballador d’una empresa, que ha de fer sovintreunions fora de la seva oficina, resulta molt còmode saber que l’última versiód’un document la té al servidor d’Internet i no ha de portar versions en dispositiusd’emmagatzematge extern com discos o llapis de memòria (pen-drives).

També és molt útil utilitzar aquest tipus d’aplicacions quan es tracta de creardocuments i revisar-los entre més d’una persona. La compartició de documentsi la gestió de l’accés a la informació permet estalviar molt de temps i maldecapsper detectar les últimes modificacions d’un document. Resulta molt més àgil queel procés d’adjuntar arxius i enviar-los per correu electrònic a tota una llista decontactes, esperant el retorn per veure’n les modificacions, per exemple.

La majoria d’aplicacions d’ofimàtica web del mercat:

• Permeten tenir els documents en un servidor web.

• Permeten el treball col·laboratiu.

• Permeten controlar qui accedeix a quina informació.

• Són compatibles amb diferents formats de documents (HTML, DOC, TXT,RTF, ODT, PPT, XLS o PDF).

2.1.1 Característiques dels paquets ofimàtics web

Els paquets d’ofimàtica web més coneguts actualment són el Google Drive, elZoho Documents, el Feng Office i el ThinkFree. Aquests quatre productes (vegeula taula 2.1) estan disponibles en la seva versió estable definitiva i, per tant, sónplenament funcionals pels nostres objectius d’aprenentatge.

Taula 2.1. Adreces web dels principals paquets ofimàtics web

Paquet ofimàtic web Adreça web

Google Drive http://drive.google.com

Zoho http://www.zoho.com

Feng Office http://www.fengoffice.com

ThinkFree http://www.thinkfree.com

Hi ha productes de codi obert, com ara Feng Office, que faciliten la migració deles dades i afavoreixen la creació d’una comunitat de programadors i usuaris quemilloren el producte dia rere dia. Zoho i ThinkFree estan més orientats a donarserveis d’empresa i, juntament amb Feng Office, es poden instal·lar als servidorslocals.

http://drive.google.com/

http://www.zoho.com/

http://www.fengoffice.com/

http://www.thinkfree.com/


Característiques de Google Drive

El Google Drive és un servei de Google que permet emmagatzemar arxius perquèsiguin accessibles des de qualsevol ordinador o dispositiu mòbil en qualsevol lloc.Per tant, qualsevol actualització serà visible en la resta de dispositius amb els qualsaccedim al nostre compte de Google (aquesta actualització es realitza de formatransparent per l’usuari).

Google Drive, un dels serveis estrellade Google, es va anomenar en unprimer moment Google Docs

Més enllà d’emmagatzemar arxius, dins d’aquest servei de Google també trobemuna suite ofimàtica en línia que ens permet crear documents de text, fulls decàlcul, presentacions i formularis, entre d’altres, que quedaran emmagatzematsdirectament en el Google Drive.

Característiques de Zoho Docs

Zoho Docs és una suite ofimàtica en línia que permet als usuaris la creació iedició de documents en línia sense haver d’instal·lar programari o aplicacions enl’ordinador (com en el cas de Microsoft Office).

El servei també inclou una funció per arrossegar i deixar anar arxius, a més deque totes les operacions es realitzen en una mateixa pestanya, pel que l’usuari pottreballar còmodament sense caure en possibles errors o confusions. Zoho Writerés l’element que correspon al processament de textos.

Aquesta aplicació web inclou fonts, grandària de lletra, colors de text, així comimatges de fons, revisions d’ortografia, alineació de textos, a més d’opcions desangria. A més, els usuaris poden afegir-hi emoticones, símbols, imatges, taules,enllaços, així com peus de pàgina i, fins i tot, es poden incloure cançons i vídeosen els documents.

Zoho Suite, una bona alternativa al’àrea de l’ofimàtica en el núvol

Si bé també es pot treballar amb fulls de càlcul, no s’hi ofereixen gaires caracte-rístiques més enllà de les pròpies que ofereix el Zoho Writer. En el cas del ZohoShow, equival a la presentació de diapositives; en aquest cas, presenta un bongrapat de característiques com, per exemple, una àmplia selecció de temes de fonsper escollir, així com opcions per inserir vídeos de YouTube.

Característiques de ThinkFree

ThinkFree fou la primera ’suite’ofimàtica en línia compatible ambMicrosoft Office

ThinkFree Office és una suite ofimàtica en el núvol i multiplataforma (es potexecutar en un dispositiu amb Windows, Linux, Android i Macintosh). Ofereixun aspecte similar al de la suite de Microsoft Office. Inclou un processador detextos, un editor de fulls de càlcul, un programa per presentacions i un editor enformat HTML.

Està disponible en diversos idiomes i combina les funcionalitats pròpies d’unpaquet ofimàtic d’escriptori amb els avantatges de treballar en el núvol. Un copens registrem en el servei, disposarem d’1GB d’emmagatzematge per crear ocompartir els nostres documents, treballar de forma col·laborativa, publicar elsnostres documents a Internet (en una adreça exclusiva de thinkfree.com).


Per tant, dels paquetsofimàtics que hem comentaten general, ens centrarem a

partir d’ara en el GoogleDrive.

Característiques de Feng Office

Feng Office està dissenyat per oferir tot el necessari perquè un usuari puguigestionar la seva empresa, des de l’espai necessari per emmagatzemar diferentsarxius o la gestió de projectes fins a la creació de tasques i subtasques i meteso objectius dels projectes. De fet, es pot accedir a les tasques en funció del’estat, prioritat o per aquell a qui estiguin assignades. Respecte als documents (detext i presentacions), es poden compartir, emmagatzemar o crear directament. Amés, aquests documents es poden complimentar amb notes, calendaris i registresd’hores realitzades. El Feng Office també permet gestionar comptes de correuelectrònic gestionant, a més, els documents adjunts.

Des del punt de vista de l’administració, Feng Office ens permet crear usuaris,grups de treball i assignar-los permisos per definir quins usuaris tenen accés a lainformació que necessiten, entre d’altres coses.

Feng Office és una solució comercialweb de codi obert

Arribats a aquest punt, cal destacar que, tot i haver-hi diverses aplicacions ofimàti-ques web, ens centrarem en Google Drive ja que és el més utilitzat en l’actualitati permet compatibilitzar l’usuari amb altres serveis web que proporciona Googlei que poden resultar d’interès i utilitat.

2.2 Aplicació ofimàtica web: Google Drive

Google Drive és una eina que ens proporciona un repositori en línia en el qualubicar qualsevol tipus d’arxiu i disposar-ne sempre a través d’Internet.

Respecte als seus principals competidors, Google Drive se’n diferencia perquè dis-posa d’una suite d’aplicacions d’oficina incorporada on podrem editar documents,fulls de càlcul i presentacions, tot i que el document hagi estat creat en un altreprograma. El servei disposa a més d’accés a un ampli ventall d’extres com són lesaplicacions de tercers per crear mapes mentals o firmar documents, entre d’altresopcions.

Val a dir, a més, que la seva configuració és senzilla si ja disposem d’un comptede Google. A més, si utilitzem Gmail és senzill guardar documents adjuntats desdel nostre compte de correu electrònic directament al Drive amb tan sols un parellde clics. A més també podem llegir, sense obrir-los, aquells documents que enshagin enviat adjunts mitjançant Gmail.

L’únic imprescindible per utilitzar Documents de Google és una connexió aInternet, un navegador i un compte de Google.


2.2.1 Accés a Google Drive

Un cop disposem d’una connexió a Internet i un compte de Google ja podremaccedir al Google Drive http://drive.google.com/. Un cop dins, se’ns obrirà lafinestra principal del Drive i podrem veure les icones dels diferents documents icarpetes que hi hagi emmagatzemats (vegeu la figura 2.1) —les icones actuen coma vista prèvia del document amb el qual està vinculat.

Figura 2.1. Finestra principal de Google Drive

Val a dir que l’altra via per accedir al Google Drive és mitjançant el correuelectrònic web de Google. En la cantonada dreta superior de la safata d’entradade Google podem accedir als diferents serveis vinculats als comptes de Google on,entre ells, trobem el Google Drive (veure la figura 2.2).

Figura 2.2. Accés al Google Drive des del correu electrònic web de Google

Configuració de Google Drive

Per facilitar el treball amb Google Drive és recomanable definir-ne els principalsparàmetres de configuració. Per fer-ho, estant dins de la finestra principal, haurem

http://www.google.com/drive


Google Chrome és unnavegador web

desenvolupat per Google icompilat a partir de diversos

components iinfraestructures dedesenvolupament

d’aplicacions de codi obert.

d’adreçar-nos a la roda dentada que hi ha a la zona superior dreta (vegeu la figura2.3), hi clicarem i s’obrirà un desplegable on haurem de triar l’opció Configuració.

Figura 2.3. Configuració de Google Drive

Un cop dins de l’opció Configuració (vegeu figura 2.4) ja podrem triar, perexemple, en quin idioma volem que apareguin les diferents opcions del tauler decontrol del Google Drive. També se’ns ofereix la possibilitat de Convertir lescàrregues, és a dir, si marquem aquesta opció, quan es pugi un document amb unformat compatible amb els documents que es poden crear amb Google Drive, elsdocuments passaran a ser editables. Si no la marquem, els documents es pujaranal Google Drive però, quan els obrim, serà mitjançant un visor de documents, aixòés, únicament podríem veure o llegir els continguts però no podríem modificar-losperquè no tindríem els permisos corresponents.

Figura 2.4. Apartat ’Configuració’

Per últim, un dels punts forts de tota aplicació ofimàtica web és la sincronitzacióde les actualitzacions en els documents treballant fora de línia. Si marquemaquesta opció estem acceptant que les modificacions realitzades en els documentss’actualitzin en el document emmagatzemat en el Google Drive un cop tornema disposar d’accés a Internet, ja sigui des d’un ordinador, un smartphone o unatauleta. Val a dir que, tal com mostra la figura 2.5, l’edició dels documentsguardats al Google Drive i la posterior sincronització s’ha de realitzar mitjançantel navegador Google Chrome amb la corresponent instal·lació prèvia de l’aplicacióque permetrà aquestes accions.


Figura 2.5. Apartat ’Fora de línia’

Per últim, hi ha la possibilitat que totes les imatges que s’incrustin en elsdocuments residents a Google Drive hi quedin emmagatzemades però, en aquestcas, en una carpeta a part.

2.3 Ús de Documents de Google Drive

Un cop hem entrat a l’entorn de Google Drive, clicant en el botó vermell Nou dela zona superior esquerra de la finestra principal, tant podem pujar un documentdes del nostre ordinador o dispositiu mòbil com crear un nou document. També,mitjançant el botó Nou tenim la possibilitat de crear una carpeta (seleccionantCarpeta) per organitzar els documents que tinguem emmagatzemats al Drive,pujar arxius i carpetes senceres (seleccionant Càrrega de fitxers i Càrrega decarpetes, respectivament) i presentacions multimèdia (seleccionant Presentació).

Tal com mostra la figura 2.6, l’apartat Més ens dóna accés a altres tipus dedocuments per crear com, per exemple, formularis (Formularis de Google),dibuixos (Dibuixos de Google) o mapes (Google My Maps). Per últim, teniml’opció d’accedir a un ampli ventall d’aplicacions de Google que ens permetencrear documents de formats diferents als que s’ofereixen per defecte al GoogleDrive.


Figura 2.6

Si bé mitjançant el botó Nou tenim l’opció de pujar documents (Càrrega defitxers) també podem arrossegar els arxius des de l’explorador d’arxius del nostreordinador fins al navegador web on tinguem obert el Google Drive (vegeu la figura2.7).

Figura 2.7

Val a dir que també tenim la possibilitat de pujar carpetes senceres de la mateixamanera que fem amb els documents, ja sigui mitjançant l’explorador d’arxius oarrossegant-les fins l’explorador web. Un cop pujats els documents, ja podemcomençar a editar-los en línia afegint-hi continguts o modificant-ne els que ja hihagi. Tota modificació realitzada quedarà emmagatzemada automàticament en eldocument a mesura que hi anem treballant.


2.3.1 Creació i gestió de documents de text

Estant dins del Google Drive podem pujar documents que ja tenim emmagatze-mats en el nostre ordinador per editar-los en línia i que, alhora, hi quedin guardats,com també podem crear-ne de nous mitjançant el botó vermell Nou. Haurem desol·licitar, doncs, la creació d’un document de Google (document, full de càlcul,presentació...).

El processador de textos que integra Google Drive està basat en Writely, un anticprocessador de textos amb una interfície gràfica molt similar a la dels diferentsprocessadors de textos que podem comprar, o bé descarregar en el cas de lesaplicacions ofimàtiques lliures. La principal diferència amb els processadors detextos instal·lables és que disposen d’una oferta d’eines major que la que pot oferirun processador de textos en línia (vegeu figura 2.8).

Figura 2.8. Menú del processador de textos

Les seves característiques principals, seguint d’esquerra a dreta el menú, són:

1. Fitxer: permet crear nous documents, canviar-ne el nom, desar, imprimiri mostrar com a pàgina web, així com descarregar i revisar (dues operacions,aquestes darreres, no habituals dels processadors de text d’escriptori local), vegeula figura 2.9.

El Writely era unprocessador de textindividual en xarxa creat perla companyia de programariUpstartle que fou llançat almercat l’any 2005. Lesseves característiquesoriginals incloïen un lloc perl’edició col·laborativa detextos, a més de controls enel seu accés.


Els documents de GoogleDrive inclouen el serveiTalkback que ajuda als

usuaris invidents tot llegintper ells el text.

Figura 2.9. Menú ’Fitxer’

L’opció Baixa com a s’utilitza quan volem desar una versió del document weben un format accessible localment. Per altra banda, quan volem compartir undocument amb algú que no té compte Google o que encara no està habituata treballar en format web, podem descarregar el document en el format queaquella persona utilitza normalment i enviar-li adjunt en un correu electrònic, obé aprofitar que ja hi ha aquesta opció i clicar sobre Envia per correu electròniccom a fitxer adjunt... (vegeu figura 2.10).

Figura 2.10. Enviament per correu electrònic com a arxiu adjunt

2. Edita: permet fer i desfer operacions sobre el document, retallar, copiar,enganxar, seleccionar tot el text, cercar i reemplaçar.


3. Visualitza: permet veure el document en vista normal, amplada fixa o pantallacompleta.

4. Insereix: permet inserir imatges, equacions (hi ha un petit editor d’equacions),dibuixos (existeix un petit editor gràfic), enllaços web, taules, comentaris i notesal peu.

5. Format: disposa d’alguns estils predefinits com barrat, superíndex o subíndexi diferents alineacions (dreta, esquerra, justificat...).

6. Eines: té un corrector ortogràfic i un cercador de paraules al web.

7. Taula: per inserir taules, amb les seves files i columnes.

8. Complements: permet navegar per la galeria d’extensions i clicar en aquellesque vulguem afegir.

9. Ajuda: ajuda sobre l’ús del programa.

2.3.2 Creació i gestió de fulls de càlcul

Un full de càlcul és un document electrònic que s’utilitza pel processament dedades numèriques, que es pot utilitzar tant per escriure fórmules per realitzarcàlculs com per realitzar un seguiment de dades i automatitzar processos de càlcul.

Tal com mostra la figura 2.11, amb Google Drive es poden crear els fulls de càlcula més d’importar i exportar dades amb diferents formats (XLS de MS Excel, ODSd’Openoffice Calc i formats genèrics com CSV i TXT). Per crear un full de càlculamb Documents de Google heu de clicar a Nou i després escollir Fulls de càlculde Google.

Figura 2.11. Creació i edició d’un full de càlcul

Com en el cas del processador de textos, en els fulls de càlcul de Googletambé tenim accés als complements mitjançant l’apartat Complements de la barrasuperior. Si hi accedim, podem navegar per la galeria d’extensions i clicar enaquelles que vulguem afegir.

Els complements sónextensions que afegeixenfuncionalitats i plantilles al’editor de text,presentacions i fulls decàlcul.


2.3.3 Creació i gestió de presentacions multimèdia

Per crear una presentació, és a dir, un conjunt de diapositives que integri imatges,textos, música de fons, etc., heu de clicar a Nou i després escollir Presentació deGoogle (vegeu la figura 2.12).

Trobareu un menú amb les següents opcions, d’esquerra a dreta:

Figura 2.12. Creació d’una presentació multimèdia

1. Fitxer: conté les operacions bàsiques de crear una presentació nova, obrir-neuna de preexistent, anomenar i desar, canviar el nom i imprimir (en PDF). Tambéestan integrades les operacions de carregar i descarregar presentacions. És a dir,l’exportació de presentacions la trobeu en aquesta opció del menú amb el nomBaixa la presentació com a.

2. Edita: permet fer i desfer, retallar, copiar i enganxar i utilitzar un temapredeterminat o escollir un fons d’un color o d’una imatge en particular.

3. Visualitza: permet visualitzar la reproducció de la presentació i definir ambquina aproximació (més a prop o més lluny) volem veure la presentació.

4. Insereix: permet inserir dins de cada diapositiva requadres de text, imatges,dibuixos i taules. És força interessant la utilitat per inserir vídeos. Apareix unafinestra amb un buscador de vídeos directament sobre YouTube, que s’enganxendirectament sobre la diapositiva.

5. Diapositiva: per crear una nova diapositiva dins de la presentació, duplicarl’última, eliminar-la o afegir notes no visibles a la presentació. També dónala possibilitat d’ampliar o reduir el zoom de la imatge (les tecles ràpides sónCtrl+Shift+cursor dret o cursor esquerre).


6. Format: permet definir els diferents formats tipogràfics pels quadres de textque s’introdueixin dins de la presentació.

7. Organitza: dóna opcions per col·locar els elements de la diapositiva en diferentordre (a dalt, al mig, centrat, al davant, al fons...).

8. Eines: dóna accés a una cerca vinculada a Google d’elements per inserir dinsde la presentació. A més, també dóna accés a un diccionari i a la possibilitat decrear un diccionari personalitzat.

6. Taula: permet inserir una taula, moure-la, inserir files i columnes així comeliminar-les.

7. Ajuda: opció d’ajuda per utilitzar l’aplicació.

Per visualitzar la presentació hem de clicar el botó blau que posa Inicia lapresentació que es troba per sota del nom d’usuari, tal com mostra la figura 2.13.

Figura 2.13. Sol·licitud d’inici de la presentació

2.3.4 Creació i gestió de formularis

Mitjançant els formularis en línia podem realitzar fàcilment enquestes o unaselecció d’opcions de forma guiada. Un cop enviat el formulari, les resposteses registren de forma automàtica en un full de càlcul de Google, estalviant-nos lafeina de recopilar i tenint-ho tot mastegat a més d’analitzar el resultat del que s’hapreguntat.

Per crear un formulari heu d’anar a l’opció del menú Nou i després seleccionarFormularis de Google. Apareix un entorn de treball com el de la figura 2.14 i lafigura 2.15.

Figura 2.14. Espai de treball per crear formularis (I)


Figura 2.15. Espai de treball per crearformularis (II)

Depenent de la informació que convingui recol·lectar podeu anar afegint diferentstipus de preguntes. Aquestes tenen:

• Un títol.

• Un text d’ajuda: és opcional, surt en un color una mica més suau, a sota deltítol de la pregunta, a mode d’explicació o anotacions sobre la pregunta.

El tipus de pregunta pot ser:

• Text: una casella amb text d’una línia per omplir.

• Paràgraf: un requadre de text per omplir una resposta llarga, de més d’unalínia.

• Múltiples respostes: apareix un botó d’opció (radio button) per cada opció(pot ser múltiple) que especifiquem. Les opcions són incompatibles.

• Quadres de verificació: apareixen tantes caselles per marcar com opcionsescrivim. Es pot marcar més d’una opció al mateix temps (vegeu la figurafigura 2.16).

• Llista: apareix un desplegable (com l’utilitzat per escollir el tipus depregunta del formulari de Google Docs). Només es pot escollir una opció.

• Escala: va bé utilitzar les escales per fer tipus de preguntes la valoració deles quals es pot graduar, per exemple en una enquesta de satisfacció (1 pocsatisfet, 5 molt satisfet) (Vegeu la figura 2.17).

• Quadrícula: semblant a les escales, però amb les preguntes agrupades enuna taula (vegeu la figura 2.18).


Figura 2.16. Creació d’una pregunta tipus ’quadre deverificació’

Figura 2.17. Creació d’una pregunta tipus ’escala’

Figura 2.18. Creació d’una pregunta tipus ’quadrícula’

Podem afegir altres elements dins del formulari com una capçalera de secció o unsalt de pàgina (en el cas que vulgueu fer un formulari amb més d’una pàgina, perqüestions d’organització). Aquests dos elements els podeu afegir clicant el botóque hi ha a dalt de la pàgina, dins del requadre blau, Afegeix un element (vegeula figura 2.19).


Figura 2.19. Afegir altres elements a un formulari

Un cop ja teniu configurats tots els elements que voleu integrar dins del formulariheu de clicar el botó Fet i, a continuació, desar-lo, fent clic al botó Desa.

Un cop hem acabat de definir el formulari de Google, ja podem compartir-lo,ja sigui enviant l’enllaç per correu electrònic o compartint-ne l’adreça per lesprincipals xarxes socials, tal com mostra la figura 2.20.

Figura 2.20. Enviar el formulari

També podem veure el formulari resultant mitjançant l’accés que hi ha en la barrasuperior (com a la figura 2.21).

Figura 2.21. Accés al formulari resultant


Els formularis actius sempre acaben amb un botó Envia (com el de la figura 2.22).

Figura 2.22. Exemple de formulari actiu

Quan l’usuari ha omplert les caselles i opcions i clica el botó Envia, es creaautomàticament un full de càlcul amb el mateix nom que el formulari i cada filaemmagatzema dades introduïdes per usuaris diferents.

Totes les respostes que s’introdueixen i són enviades a través del formulari quedenemmagatzemades en un full de càlcul de Google associat a aquest formulari. Val adir que, tot i que ja s’hi hagin introduït respostes, sempre podem tornar a editar-loo visualitzar-lo accedint a l’opció del menú Formulari, Edita el formulari o Vésal formulari actiu (vegeu la figura 2.23).


Figura 2.23. Accés a un formulari a través del full de càlcul generat

2.3.5 Connectar noves aplicacions al Google Drive

Si cliquem Connectar més aplicacions tindrem accés a una àmplia gammad’aplicacions integrades a Google i que, quan cliquem en una d’elles, aquestaes connectarà i apareixerà en el menú Crear de Google Drive.

Val a dir que hi ha un avantatge afegit ja que, en tractar-se d’aplicacions con-nectades a Google, tots els arxius creats en elles quedaran emmagatzemadesdirectament en el nostre Drive i estaran, per tant, disponibles des de qualsevoldispositiu i preparades per ser utilitzades.

Quan accedim a l’opció Connectar més aplicacions se’ns obrirà una finestra(vegeu la figura 2.24) on podrem veure totes les aplicacions que podem triar iinstal·lar.

Figura 2.24. Administració dels permisos de compartició del document compartit


Es tracta d’aplicacions que es poden connectar a Google Drive per accedir-hidirectament. Les que apareixen amb una franja verda i un símbol de validar ala cantonada superior esquerra són les que ja tenim instal·lades.

Ara bé, és tan gran el volum d’aplicacions que hi ha disponibles que per trobar unaaplicació que s’ajusti a les nostres necessitats disposem d’un desplegable que enspermet buscar les aplicacions organitzades per categories (vegeu la figura 2.25).

Figura 2.25. Desplegable amb les aplicacions organitzades per categories

Si escollim, per exemple, la categoria Productivitat, trobarem les aplicacions ques’han definit sota aquesta categoria. Si passem el ratolí per sobre de cadascunad’aquestes aplicacions, obtindrem una breu descripció de l’aplicació i podremconnectar-la —i valorar-la en el cas que ja la tinguem connectada al nostre GoogleDrive—, tal com mostra la figura 2.26.

Figura 2.26. Valoració i connexió de les aplicacions

Si cliquem sobre l’aplicació obtindrem una descripció més detallada sobre el seufuncionament, els comentaris dels usuaris i tota la informació necessària. Tambépodem clicar per instal·lar l’aplicació. En aquest últim cas, ens apareixerà unaconfirmació de la correcta instal·lació de l’aplicació.


Un cop l’aplicació estigui instal·lada, automàticament s’obrirà i quedarà accessibledes de Google Drive. A més, tal com mostra la figura 2.27, tot allò que creemmitjançant aquesta aplicació quedarà emmagatzemat dins del nostre espai deGoogle Drive.

Figura 2.27. Instal·lació i ús de l’aplicació

2.3.6 Treball col·laboratiu amb Google Drive

Google Docs és una suite ofimàtica en línia dins de Google Drive que ens permetla creació i el treball col·laboratiu en l’edició d’un mateix document per part dediferents usuaris.

Compartir un document perquè més usuaris el puguin editar (o comentar) és tansenzill com adreçar-se a l’opció que hi ha en la zona superior dreta i introduirels noms o els correus electrònics de les persones amb qui volem compartir eldocument (vegeu la figura 2.28).

Figura 2.28. Menú de permisos del document compartit


Val a dir que, al costat del quadre de text on introduïm el nom o el correu electrònicde l’usuari a qui volem convidar perquè pugui tenir accés al document, podemdefinir quin grau d’accés volem donar-li al document. És a dir, podem donar-li drets d’edició perquè pugui escriure i/o esborrar el contingut del documentcompartit i introduir-hi comentaris.

En el cas que no volguéssim donar permisos d’edició a d’altres usuaris però sí queens interessés que puguin llegir el document i comentar-ne els continguts, podematorgar-los permisos per comentar, o bé, senzillament per llegir el document i prou(vegeu la figura 2.29).

Figura 2.29. Gestió de permisos per compartir un document de Google Docs

Les opcions de privacitat per compartir un document són tres:

• Totalment públic: no és necessari tenir un compte de Google per accedir-hi.

• Tots els usuaris amb un enllaç: no és necessari tenir un compte Google peraccedir-hi.

• Persones concretes: és necessari que la persona amb qui comparteixes eldocument tingui un compte Google per accedir-hi.

A tot això, dins del quadre per executar la compartició del document, tenim unenllaç anomenat Opcions avançades que ens dóna accés a facilitar la comparticiói ampliar-ne les vies de compartició. En aquest cas, tant podem compartir l’enllaçd’accés al document compartit mitjançant les principals xarxes socials com afegirun missatge juntament amb l’enllaç d’accés al document compartit (vegeu la figura2.30).


Figura 2.30. Opcions avançades per compartir el document

Per últim, un cop els usuaris ja tenen accés al document compartit, com apropietaris del document (aquest rol és el que ens permet enviar les invitacionsper editar conjuntament el document) també podem modificar els drets d’accés aldocument. És a dir, podem canviar els drets d’accés d’un usuari perquè passi depoder editar el document a, per exemple, únicament llegir el contingut i introduir-hi comentaris, tal com mostra la figura 2.31.


Figura 2.31. Administració dels permisos de compartició del document compartit

Oﬁmàtica i eines web - IOC · 2021. 2. 8. · 2.0, això és, aquells llocs web que faciliten la...

Documents

Transcript of Oﬁmàtica i eines web - IOC · 2021. 2. 8. · 2.0, això és, aquells llocs web que faciliten la...