PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGÜES ESTRANGERES · dels processos d'ensenyament-aprenentatge. Enfront...

33
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGÜES ESTRANGERES

Transcript of PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA LLENGÜES ESTRANGERES · dels processos d'ensenyament-aprenentatge. Enfront...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

LLENGÜES ESTRANGERES

Índex

Introducció. Les competències bàsiques.................................................................................3

1. Contribució de l’àrea a les competències bàsiques ......................................................4

2. Adequació i seqüència dels objectius.............................................................................6

3. Selecció i seqüència dels continguts .............................................................................8

Primer cicle

blocs 1 (escoltar, parlar i conversar) i 2 (llegir i escriure) ....................................................8

bloc 3 (coneixement de la llengua i el seu ús) .................................................................... 9

bloc 4.( Aspectes socioculturals i consciència intercultural) ..............................................10

Segon cicle

blocs 1 (escoltar, parlar i conversar) i bloc 2 (llegir i escriure) ..........................................11

bloc 3 (coneixement de la llengua i el seu ús) .................................................................. 12

bloc 4. .( Aspectes socioculturals i consciència intercultural) ........................................... 13

4. Enfocaments metodològics ............................................................................................13

4.1 Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents nivells......................14

4.2 Criteris per a l’organització de l’espai i el temps .........................................................18

4.3 Materials i recursos didàctics. Activitats complementàries..........................................18

5. Avaluació ..........................................................................................................................18

5.1 Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació ..........................................................20

5.2 Procediments d’avaluació i criteris de qualificació ......................................................27

5.2.1 Alumnes ordinaris ................................................................................................27

5.2.2 Alumnes amb adaptacions significatives .............................................................28

5.2.3 Sistema de recuperació ......................................................................................28

5.3 Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.....................................................29

6. Mesures de reforç i suport. Criteris per elaborar les adaptacions..............................30

7. Tractament de la lectura, les TIC i l’educació en valors...............................................32

INTRODUCCIÓ. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En la definició que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) fa del currículum, ens trobem tant amb els components

tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) com amb les competències

bàsiques. Aquest és un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum i, en conseqüència, orientador

dels processos d'ensenyament-aprenentatge.

Enfront d'un model educatiu centrat en l'adquisició de coneixements més o menys teòrics, desconnectats dintre

seu moltes vegades, un procés educatiu basat en l'adquisició de competències incideix, fonamentalment, en

l'adquisició d'uns sabers imprescindibles, pràctics i integrats, sabers que hauran de ser demostrats pels

alumnes. En suma, una competència és la capacitat posada en pràctica i demostrada d'integrar coneixements,

habilitats i actituds per resoldre problemes i situacions en contextos diversos. De manera molt gràfica i

succinta, s'ha arribat a definir com la posada en pràctica dels coneixements adquirits, els coneixements en

acció, és a dir, mobilitzar els coneixements i les habilitats en una situació determinada (de caràcter real i

diferent d'aquella que s'ha après), activar recursos o coneixements que s'han (encara que es cregui que no es

tenen perquè s'han oblidat).

Hi ha un aspecte que cal destacar, sobre el que es pot anomenar caràcter combinat de la competència:

l'alumne, mitjançant el que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar, però a més que sap ser i estar.

D'aquesta forma veiem com una competència integra els diferents continguts que són treballats a l'aula,

exemple d'una formació integral de l'alumne. En suma, estem reconeixent que la institució escolar no només

prepara l'alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics, sinó que ho fa també com a ciutadà, per això

ha de demostrar una sèrie d'actituds cíviques i intel·lectuals que impliquin el respecte als altres, ser

responsable, treballar en equip...

També és important un altre aspecte: formar en competències permet fer front a la constant renovació de

coneixements que es produeix en qualsevol àrea de coneixement. La formació acadèmica de l'alumne

transcorre en la institució escolar durant un número limitat d'anys, però la necessitat de formació personal i/o

professional no acaba mai, per la qual cosa una formació competencial en l'ús, per exemple, de les tecnologies

de la informació i la comunicació permetrà accedir a aquest instrument per recollir la informació que en cada

moment es necessiti (òbviament, després d'analitzar la seva qualitat). Si a més tenim en compte que moltes

vegades és impossible tractar en profunditat tots els continguts del currículum, és clar que l'alumne haurà de

formar-se en aquesta competència, la d'aprendre a aprendre.

En el nostre sistema educatiu es considera que les competències bàsiques que ha de tenir l'alumne quan finalitza la seva

escolaritat obligatòria per enfrontar-se als reptes de la seva vida personal i laboral són les següents:

- Competència comunicativa lingüística

- Competència matemàtica

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

- Tractament de la informació i competència digital

- Competència social i ciutadana

- Competències cultural i artística

- Competència d'aprendre a aprendre

- Competència d'autonomia i iniciativa personal

1. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

L’aprenentatge d’una llengua estrangera contribueix a la formació integral de l’alumnat i a la

competència en comunicació lingüística de manera directa, en el mateix sentit en què ho fa la seva llengua

pròpia. Ara bé, l’aportació de la llengua estrangera al desenvolupament d’aquesta competència és primordial

en el discurs oral, quan s’adquireixen les habilitats d’escoltar, parlar i conversar, i pren una rellevància singular

en aquesta etapa. Així mateix, l’aprenentatge de la llengua estrangera millora la competència comunicativa

general, ja que desenvolupa l’habilitat d’expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant les convencions i el

llenguatge apropiat a cada situació i interpretant diferents tipus de discursos en contexts diferents i amb

funcions diverses. D’altra banda, el reconeixement i l’aprenentatge progressiu de les regles de funcionament

del sistema de la llengua estrangera, a partir de les llengües que ja se saben, millorarà l’adquisició d’aquesta

competència.

Amb l’adquisició del llenguatge, aquest es converteix en el vehicle del pensament humà i en l’eina

d’aprenentatge per excel·lència. Aquesta matèria, doncs, contribueix de manera essencial al desenvolupament

de la competència per aprendre a aprendre ja que augmenta la capacitat lingüística general. Així, facilita i

completa la capacitat de l’alumnat per interpretar o representar la realitat, construir coneixements, formular

hipòtesis i opinions, i expressar o analitzar sentiments i emocions. D’altra banda, la competència per aprendre

a aprendre es rendibilitza enormement si s’hi inclouen continguts directament relacionats amb la reflexió sobre

el procés d’aprenentatge, perquè cada alumne i cada alumna pugui identificar com aprèn millor. Aquesta és la

raó per la qual s’inclou un apartat específic de reflexió sobre l’aprenentatge, que ja es va iniciar a l’educació

primària i que ha d’adquirir en aquesta etapa un grau major de sistematització perquè els alumnes puguin

continuar aprenent la llengua estrangera al llarg de la vida.

A més, aquesta matèria és un bon vehicle per desenvolupar la competència social i ciutadana. Les

llengües serveixen als parlants per comunicar-se socialment, però també són el vehicle de comunicació i

transmissió cultural. Aprendre una llengua estrangera implica el coneixement de trets i fets culturals vinculats a

les diferents comunitats dels seus parlants. Aquest fet afavoreix la comprensió de la realitat social en que es

viu, el respecte, el reconeixement i l’acceptació de diferències culturals i de comportament, promou la

tolerància i la integració i ajuda a comprendre i apreciar tant els trets d’identitat com les diferències.

En l’actualitat, les competències esmentades estan directament relacionades amb el tractament de la

informació i competència digital. Les tecnologies de la informació i de la comunicació ens ofereixen la

possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del món i també ens proporcionen l’accés

senzill i immediat a un flux incessant d’informació que creix cada dia. El coneixement d’una llengua estrangera

facilita l’accés a la informació que es troba en aquesta llengua i ofereix la possibilitat de comunicar-nos

utilitzant-la. A més, facilita la comunicació personal a través del correu electrònic en intercanvis amb joves

d’altres llocs i, més important encara, crea contextos comunicatius reals i funcionals. Així mateix, en la mesura

que la llengua estrangera exigeix el contacte amb models lingüístics molt diversos, la utilització quotidiana de

recursos digitals per a l’aprenentatge és inherent a la matèria i contribueix directament al desenvolupament

d’aquesta competència.

Aquesta matèria inclou de manera específica un acostament a les manifestacions culturals pròpies de

la llengua i dels països on es parla. Per tant, fomenta l’adquisició de la competència cultural i artística que

propicia una aproximació a obres i autors que han contribuït a la creació artística. Així mateix, la matèria

permet el desenvolupament d’aquesta competència si es facilita l’expressió d’opinions, gusts i emocions que

produeixen diverses manifestacions culturals i artístiques i si s’afavoreixen els treballs creatius individuals o en

grup i la realització o representació de simulacions i narracions.

El coneixement d’una llengua estrangera també contribueix a l’adquisició de l’autonomia i iniciativa

personal en diversos sentits. El currículum fomenta el treball cooperatiu a l’aula, el maneig de recursos

personals i les habilitats socials de col·laboració, fet que suposa el desenvolupament d’iniciatives i la presa de

decisions quant a la planificació, organització i gestió del treball i propicia així l’autonomia personal.

Finalment, a causa de les característiques del nostre context socioeconòmic (el turisme), el valor social

i instrumental de l’aprenentatge de la llengua estrangera es fa més palès a les Illes Balears per la necessitat de

comunicar-se amb parlants d’altres llengües, per satisfer les necessitats que presumiblement se’ls presentaran

en un futur pròxim, per proporcionar una millor incorporació al món laboral i per ampliar les possibilitats

d’accedir a la informació en llengua estrangera i gaudir-ne.

Competències Dimensions de les competències ESO

C1 Competència en comunicació lingüística

Competències generals

Saber X

Saber fer X

Saber ser X

Saber aprendre X Competències lingüístiques comunicatives Discursives X

Funcionals X

Lingüístiques X

Socio-lingüístiques X

C2 Competència matemàtica

Pensar, raonar i argumentar X

Utilitzar el llenguatge tècnic, formal i simbòlic i els diferents sistemes de representació

Utilitzar i construir models matemàtics

Plantejar i resoldre problemes de la vida quotidiana i del món laboral

Utilitzar els procediments matemàtics bàsics i les eines i els instruments de suport

C3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Interactuar amb l’espai físic X

Valorar i aplicar el pensament científico-tècnic

Posar en pràctica els processos propis de la indagació científica

Actuar per millorar i preservar les condicions de vida pròpia, dels altres i de tots els éssers vius

C4 Tractament de la informació i competència digital

Conèixer i aplicar les eines TIC X

Disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació X

Transformar la informació en coneixement X

C5 Competència social i ciutadana

Comprendre la realitat social X

Conèixer i comprendre els trets i els valors del sistema democràtic X

Exercir la ciutadania activa X

Utilitzar el judici ètic per prendre decisions X

C6 Competència cultural i artística

Apreciar i gaudir amb l’art i amb les manifestacions artístiques

Reflexionar i analitzar críticament l’entorn artístic

Emprar recursos artístics per expressar-se i per comunicar-se X

C7 Competència per aprendre a aprendre

Reconèixer les pròpies capacitats, intel·lectuals, emocionals i físiques X

Disposar d’un sentiment de competència general X

Adquirir autonomia en l’aprenentatge X

Organitzar i planificar els aprenentatges i la pròpia feina X

C8 Autonomia i iniciativa personal

Adquirir i aplicar valors i actituds personals X

Transformar les idees en accions X

Liderar projectes X

Les competències que ha acordat valorar el departament de llengües estrangeres són les C1, C4, C7 i C8 ( en taronja).

2. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS

OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO

Les llengües estrangeres de l’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats: 1. Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades. C: 1,5,7,8

2. Expressar-se oralment en situacions de comunicació habituals i desenvolupar destreses comunicatives, dins i

fora de l’aula, de forma eficaç, adequada i amb un cert nivell d’autonomia i correcció. C: 1,5,7,8

3. Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d’extreure informació general i

específica i d’utilitzar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’altres cultures.

C: 1,5,7,8

4. Escriure de forma eficaç textos senzills amb finalitats diverses sobre diferents temes i amb recursos adequats

de cohesió i coherència. C: 1,5,7,8

5. Utilitzar de forma reflexiva i correcta els elements bàsics de la llengua (fonètica, lèxic, estructures i funcions)

en diversos contextos de comunicació oral i escrita. C: 1,5,7,8

6. Desenvolupar l’autonomia en l’aprenentatge, reflexionar sobre aquest procés i transferir els coneixements

adquirits en llengua materna o en altres llengües a l’estudi de la llengua estrangera. C: 1,5,7,8

7. Utilitzar els recursos didàctics a l’abast, com ara diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia,

incloses les TIC, per obtenir, seleccionar i presentar la informació oral i escrita de forma autònoma.

C: 1,4,7,8

8. Reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera i apreciar-la com a instrument d’accés a la

informació i com a eina d’aprenentatge de continguts diversos. C: 1,4, 5,7,8

9. Valorar la llengua estrangera i les llengües en general com a mitjans de comunicació i enteniment entre

persones de procedències, llengües i cultures diverses evitant qualsevol tipus de discriminació. C: 1,5,7,8

10. Adquirir seguretat i confiança en relació amb la capacitat d’aprenentatge i l’ús de la llengua estrangera.

C: 1, 7,8

11. Reconèixer els lligams entre la llengua estrangera que s’estudia i les llengües i la cultura de les Illes Balears.

C: 1,5,7,8

3. SELECCIÓ I SEQUÜÈNCIA DELS CONTINGUTS

BLOCS DE CONTINGUTS OBJECTIUS COMPETÈNCIES

Bloc 1: Escoltar, parlar i conversar 1 i 2 1,5,7,8

Bloc 2: Llegir i escriure 3 i 4 1,5,7,8

Bloc 3: Coneixement de la llengua i el seu ús 5,6,7,8 i 10 1,4,5,7,8

Bloc 4: Aspectes socioculturals i consciència intercultural 9 i 11 1,5,7,8

La seqüència d’objectius es concreta de la següent manera a cada curs:

PRIMER CICLE: 1r i 2n ESO

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar ( Objectius 1 i 2 )

- Audició i comprensió de missatges orals breus relacionats amb les activitats de l’aula: instruccions, preguntes,

comentaris, diàlegs i normes de conducta.

- Anticipació del contingut general d’allò que s’escolta amb el suport d’elements verbals i no verbals.

- Obtenció d’informació global de diferents textos orals.

- Obtenció d’informació específica de textos orals sobre assumptes quotidians i previsibles com ara nombres,

preus, horaris, noms o llocs, presentats en diferents suports. Descartar les informacions irrellevants.

- Ús d’estratègies bàsiques per comprendre els missatges orals: tenir en compte el context verbal i no verbal i

usar els coneixements previs sobre la situació. ( a segon també identificació de paraules clau, anticipació

d’idees, etc.)

- Producció de textos orals curts, intel·ligibles, eficaços, amb estructura lògica i pronunciació adequada (a

segon es farà de manera parcialment controlada o lliure ).

- Participació en converses breus i senzilles dins l’aula i en simulacions relacionades amb experiències i

interessos personals. ( a segon de forma parcialment controlada o lliure i amb una pronunciació

adequada).

- Utilització de respostes adequades a les informacions requerides pel professorat i pels companys en les

activitats a l’aula.

- Desenvolupament d’estratègies per superar les interrupcions que es poden produir durant la comunicació i fer

ús de recursos verbals i no verbals per expressar-se oralment en activitats de parella i de grup; entre d’altres,

demanar la repetició o l’aclariment d’un missatge. Acceptació dels errors propis com a cosa natural.

Bloc 2. Llegir i escriure ( Objectius 3 i 4)

- Comprensió d’instruccions bàsiques per resoldre activitats correctament.

- Lectura selectiva per assolir una comprensió general. Identificació d’informacions específiques, descartant la informació

irrellevant, de diferents textos senzills, autèntics i adaptats, en suport paper o digital, sobre diversos temes adequats a

l’edat de l’alumnat i relacionats amb els continguts d’altres matèries del currículum.

- Iniciativa per llegir amb certa autonomia textos adequats a l’edat, els interessos i el nivell de competència. ( a segon ja es

llegiran textos d’una certa extensió de forma autònoma).

- Ús d’estratègies bàsiques de comprensió lectora: identificació del tema d’un text amb l’ajuda d’elements textuals i no

textuals, ús del coneixement previ i inferència de significats pel context, per la comparació de paraules o frases similars a

les llengües que se saben.

- Reconeixement ( i iniciació a segon) d’algunes característiques i convencions del llenguatge escrit i diferències amb les del

llenguatge oral.

- Desenvolupament de l’expressió escrita de forma guiada, completant o modificant frases i paràgrafs senzills.

- Composició de textos curts amb elements bàsics de cohesió, amb intencions comunicatives diverses, a partir de models, i

amb les estratègies més elementals del procés de la composició escrita.

- ( a segon identificació de l’estructura i de les característiques pròpies de diferents tipus de text: cartes, narracions,

diàlegs, etc).

- Ús de les regles bàsiques d’ortografia i puntuació. Reconeixement de la importància que tenen en la comunicació escrita.

- Interès per tenir cura a l’hora de presentar els textos escrits en format paper i digital.

Bloc 3. Coneixement de la llengua i el seu ús (objectius 5,6,7,8 i 10)

1. Reflexió sobre l’ús de la llengua en els processos de comunicació.

- Comprensió del funcionament dels elements morfològics bàsics en la comunicació: substantiu, verb, adjectiu,

preposició, adverbi, etc.

- Comprensió i ús d’expressions comuns, de frases fetes i del lèxic relatiu a les situacions de comunicació en

què participin (i a segon també de continguts d’altres matèries del currículum).

- Comprensió i ús en la comunicació d’estructures i funcions bàsiques relacionades amb les situacions

quotidianes més comuns.

- Reconeixement ( i aplicació a segon ) en la comunicació de claus sociolingüístiques bàsiques relatives a

aspectes com el grau de formalitat o la cortesia, entre d’altres.

- Reconeixement i ús en la comunicació dels elements bàsics d’estructuració i control del discurs en funció del

tipus de text.

2. Reflexió sobre l’aprenentatge.

- Aplicació d’estratègies bàsiques per organitzar, adquirir, recordar i utilitzar el lèxic.

- Ús progressiu de recursos per aprendre com ara diccionaris, llibres de consulta, tríptics informatius, mapes,

Internet i altres mitjans de comunicació.

- Reflexió guiada sobre l’ús i el significat de les formes gramaticals adequades a diferents intencions

comunicatives.

- Iniciació (i participació a segon) a les estratègies d’autoavaluació i autocorrecció de les produccions orals i

escrites: participació de l’alumnat en la planificació del seu propi procés d’aprenentatge.

- Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva per superar-ho.

- Adquisició d’hàbits i desenvolupament d’actituds adequats a la realitat de l’alumnat i als seus interessos i

motivacions.

- Presa de consciència de la capacitat per comprendre globalment un missatge oral i un text escrit sense

necessitat d’entendre tots els elements que el componen.

- Organització del treball personal com a estratègia per progressar en l’aprenentatge.

- Interès per aprofitar les oportunitats d’aprenentatge creades en el context de l’aula o del centre i a l’exterior

de l’entorn educatiu.

- Participació en activitats i treballs en grup.

- Confiança i iniciativa per expressar-se en públic i per escrit: reconeixement de la possibilitat de ser capaç de

comunicar-se en una llengua estrangera usant recursos senzills i vocabulari bàsic.

- Transferència de les estratègies adquirides en l’aprenentatge de les llengües maternes, en el cas de famílies

plurilingües, i de llengües oficials a la nostra comunitat.

Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural ( objectius 9 i 11)

- Actitud positiva envers les activitats de classe més idònies per desenvolupar la competència comunicativa i per

superar els problemes que puguin sorgir en el procés de l’aprenentatge, tant individualment com en grup.

- Reconeixement i valoració de la llengua estrangera com a instrument de comunicació a l’aula i amb persones

d’altres cultures.

- (a segon fer un ús conscient dels principals mecanismes implicats en l’aprenentatge de les llengües

estrangeres: importància d’escoltar, de participar en l’activitat comunicativa, de mantenir una actitud

positiva envers les llengües estrangeres, etc.)

- Identificació i interpretació de costums, cultura i trets de la vida quotidiana propis d’altres països i cultures on

es parla la llengua estrangera.

- Ús ( i ampliació a segon) de fórmules de cortesia adequades en els intercanvis socials.

- Interès i iniciativa per realitzar intercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera.

Utilització del paper o dels mitjans digitals per dur-ho a terme.

- Valoració de l’enriquiment personal que suposa la relació amb persones que pertanyen a altres cultures.

Comparació i contrast entre la cultura pròpia i la transmesa per la llengua estrangera per tal d’afavorir la

valoració crítica de la pròpia i l’acceptació i el respecte a l’aliena.

SEGON CICLE: 3r i 4t ESO

Bloc 1. Escoltar, parlar i conversar ( Objectius 1 i 2 )

- Audició i comprensió de missatges orals breus relacionats amb les activitats de l’aula: instruccions, comprensió d’instruccions en

contextos reals i simulats.

- Audició i comprensió d’informació general i específica, inferència de significats a partir d’informació desconeguda mitjançant la

interpretació del context. Extreure el significat dels missatges interpersonals de temes concrets i coneguts amb un grau creixent

de dificultat.

- Audició i comprensió de missatges senzills emesos pels mitjans audiovisuals.

- ( a quart comprensió general i de les dades més rellevants de programes emesos als mitjans audiovisuals amb un

llenguatge clar i senzill).

- Ús d’estratègies per comprendre els missatges orals: anticipació del contingut a través del context verbal i no verbal i dels

coneixements previs sobre la situació, localització de paraules clau i identificació de la intenció del parlant.

- Participació en converses i simulacions sobre temes quotidians i d’interès personal amb diverses finalitats comunicatives,

mantenint l’equilibri entre la frase formal i la fluïdesa.

- ( a quart ser respectuós amb els errors i dificultats que puguin tenir els altres) .

- ( a quart producció oral de descripcions, narracions i explicacions sobre experiències i esdeveniments de continguts

diversos, tenint en compte els elements de cohesió i coherència).

- Utilització de respostes espontànies ( i precises a quart ) en situacions comunicatives a l’aula.

- Ús progressivament autònom ( i autònom a quart) d’estratègies de comunicació per resoldre les dificultats sorgides durant la

interacció.

- a quart comprensió del significat general i específic de xerrades sobre temes coneguts i presentats de forma clara i

organitzada.

- A quart Comprensió de la comunicació interpersonal a fi de contestar de forma immediata.

- A quart Valoració de la correcció formal a l’hora de produir missatges orals.

Bloc 2. Llegir i escriure ( Objectius 3 i 4)

- Identificació del contingut d’un text escrit amb el suport d’elements verbals i no verbals. ( a quart també la identificació del tema

i la intenció de l’emissor del missatge).

- Comprensió de la informació general i específica de textos, en suport paper i digital, autèntics o adaptats, sobre temes quotidians

d’interès general mitjançant la realització de tasques específiques ( a quart també referents a continguts d’altres matèries del

currículum).

- Lectura autònoma de textos relacionats amb els interessos de l’alumnat.

- Ús de diferents fonts, en suport paper, digital o multimèdia, per obtenir informació a fi de realitzar activitats individuals o en grup.

- Ús de diferents estratègies de lectura, amb l’ajuda d’elements textuals i no textuals, com ara el context, els diccionaris o l’aplicació

de regles de formació de paraules per inferir significats. ( a quart consolidació d’aquestes estrategies)

- Producció guiada de textos senzills i estructurats de diferents tipologies, assequibles i comprensibles, amb alguns elements de

cohesió per marcar amb claredat la relació entre les idees. Utilització d’estratègies bàsiques en el procés de composició escrita

(planificació, textualització i revisió).

- A quart composició de textos diversos, amb un lèxic adequat al tema i al context, amb els elements necessaris de

cohesió per marcar amb claredat la relació entre les idees i amb una autonomia d’estratègies bàsiques del procés de

composició escrita (planificació, textualització i revisió).

- Reflexió sobre el procés d’escriptura amb especial atenció a la revisió d’esborranys.

- Ús progressivament autònom ( a quart amb una certa autonomia )del registre apropiat d’acord amb el lector a qui va dirigit el

text (formal i informal).

- Ús adequat ( correcte a quart) de l’ortografia i dels diferents signes de puntuació.

- Interès per la presentació acurada dels textos escrits, en suport paper i digital.

Bloc 3. Coneixement de la llengua i el seu ús (objectius 5,6,7,8 i 10)

1. Reflexió sobre l’ús de la llengua en els processos de comunicació.

- Comprensió i ús d’expressions comunes, frases fetes i lèxic sobre temes d’interès personal i general i a

quart també de temes quotidians i temes relacionats amb els continguts d’altres matèries del

currículum).

- Utilització dels coneixements propis sobre els antònims, falsos amics i la formació de les paraules

(composts, prefixos, sufixos) en la interpretació i producció de missatges.

- Comprensió i ús en la comunicació d’estructures i funcions apropiades a les diverses situacions.

- Reconeixement i producció de patrons bàsics de ritme, entonació i accentuació de paraules i frases en la

comunicació.

- Reconeixement i aplicació de claus sociolingüístiques bàsiques relatives a aspectes com el grau de

formalitat o la cortesia, entre d’altres.

- Reconeixement i ús dels elements bàsics d’estructuració i control del discurs en funció del tipus de text.

2. Reflexió sobre l’aprenentatge.

- Aplicació d’estratègies ( a quart de manera autònoma ) per organitzar, adquirir, recordar i utilitzar el lèxic.

- Organització i ús, cada vegada més autònom, ( a quart autònom) de recursos per aprendre com ara

diccionaris, llibres de consulta, tríptics informatius, mapes, Internet i altres mitjans de comunicació i

consulta.

- Anàlisi i reflexió sobre l’ús i el significat de diferents formes gramaticals mitjançant la comparació i el

contrast amb les llengües que l’alumnat sap.

- A quart reflexió sobre les formes de millorar les produccions pròpies, tant orals com escrites.

- Participació en l’avaluació de l’aprenentatge personal i ús d’estratègies d’autocorrecció: participació de

l’alumnat en la planificació del procés d’aprenentatge propi.

- Organització (conscient a quart) del treball personal com a estratègia per progressar en l’aprenentatge

autònom.

- Interès per aprofitar les oportunitats d’aprenentatge creades en el context de l’aula, del centre i a l’exterior

de l’entorn educatiu.

- Interès per llegir textos de dificultat mitjana en llengua estrangera de forma autònoma, amb la finalitat

d’obtenir informació, ampliar coneixements i afavorir el creixement intel·lectual.

- Participació en activitats i treballs de grup.

- Confiança i iniciativa per expressar-se en públic i per escrit.

Bloc 4. Aspectes socioculturals i consciència intercultural ( objectius 9 i 11)

- Valoració de la llengua estrangera com a mitjà per comunicar-se amb parlants d’aquesta mateixa llengua o

amb persones de diverses procedències.

- Identificació, coneixement i respecte dels trets comuns i de les diferències més significatives que hi ha entre

els costums, usos, actituds i valors de la societat on es parla la llengua que s’estudia i la pròpia.

- Ús apropiat de fórmules lingüístiques associades a situacions comunicatives concretes (cortesia, acord,

discrepància, etc.).

- Coneixement ( i aprofundiment a quart) dels elements culturals més significatius dels països on es parla la

llengua estrangera.

- Interès i iniciativa per realitzar intercanvis comunicatius amb parlants o aprenents de la llengua estrangera

amb el suport paper o els mitjans digitals.

- Valoració de l’enriquiment personal que suposa la relació amb persones que pertanyen a altres cultures.

- Desenvolupament d’actituds que ajudin a valorar la cultura pròpia a partir del contrast amb les altres.

- Respecte envers els parlants de la llengua estrangera, amb independència de l’origen, raça o llengua

materna. Propiciar l’acostament i eliminar les barreres en la comunicació i evitar prejudicis o estereotips, etc.

4. ENFOCAMENTS METODOLÒGICS La metodologia didàctica és l’instrument principal del desenvolupament curricular. Aquesta

necessàriament haurà d’anar encaminada a l’assoliment dels objectius plantejats: fonamentalment el

desenvolupament de la competència comunicativa, però també d’aquelles altres competències que permetin

l’alumnat actuar de forma autònoma i actuar amb èxit en un món pluricultural.

L’adquisició de la competència comunicativa requereix que l’alumnat participi en el major nombre

possible de situacions de comunicació, és per això que l’activitat a l’aula haurà d’oferir el màxim d’oportunitats

d’interacció i afavorir un enfocament globalitzat de l’aprenentatge.

Cal que les tasques es relacionin amb les necessitats de comunicació i comparteixin, al manco en

part, les característiques de la comunicació en situacions reals. Aquestes activitats han d’ésser tan variades

com sigui possible i en la mesura que es pugui semblants a les que els alumnes realitzen en la seva llengua.

Es procurarà que els materials siguin autèntics, és a dir, no materials dissenyats específicament per a

la classe de llengua estrangera. Aquests materials hauran d’ésser senzills però no necessàriament simplificats,

preferentment del tipus que un parlant nadiu de l’edat corresponent utilitzaria (còmics, revistes, llibres de text,

llibres de divulgació, Internet, cançons, programes de televisió i ràdio o d’altres).

En la producció s’alternaran les activitats de caire espontani amb les més estructurades d’acord amb

el tipus de situació comunicativa i el tipus de text.

S’integraran les quatre destreses comunicatives (comprensió i expressió oral i escrita) per aconseguir

un aprenentatge significatiu adaptat al nivell d’exigència i assolir els objectius tot tenint en compte les

característiques de cada grup.

La selecció i seqüenciació de continguts haurà de respondre a les necessitats de comunicació

que vagin sortint a l’aula o fora d’aquesta, a les tasques i els textos a treballar. Això significa que seran les

necessitats de comunicació les que determinaran quins mitjans d’expressió caldrà utilitzar i no a l’inrevés.

La planificació de l’activitat a l’aula cal que adopti preferentment un enfocament que faciliti l’organització

de la classe d’acord amb les necessitats i els interessos dels alumnes, de manera que puguin treballar de

maneres diferents i a ritmes propis i amb atenció especial als factors afectius a fi de facilitar el seu progrés, la

motivació i el sentiment d’assoliment.

Caldrà implicar l’alumnat en la presa de decisions sobre el procés d’aprenentatge a fi d’afavorir la

seva autonomia. Aquest procés ha de contribuir a la reflexió sobre la matèria, al propi procés d’aprenentatge, a

les demandes curriculars i d’altres. Aquesta presa de responsabilitat, que ha d’ésser gradual, contribueix

significativament al desenvolupament de la pròpia autonomia. El treball cooperatiu ha de tenir un paper

fonamental a l’aula, atès que la interacció i la col·laboració constitueixen un mitjà essencial per desenvolupar la

personalitat de l’alumne o alumna, ja que fomenta actituds de respecte envers els altres, l’acceptació de les

diferències, la solidaritat, etc. Al mateix temps, ofereix oportunitats per a la reflexió col·lectiva sobre la llengua i

l’aprenentatge.

La metodologia haurà d’incorporar un sistema d’avaluació contínua del procés

d’ensenyament/aprenentatge que guiï la presa de decisions i n’informi. L’avaluació suposa reflexionar sobre

processos tant individuals com col·lectius i ha de fer servir procediments que constitueixin per si mateixos

activitats d’aprenentatge, de manera que les conclusions que se’n derivin siguin el fonament de planificacions

posteriors.

L’avaluació del nivell de competència assolit per l’alumnat en un moment determinat forma part de

l’avaluació del procés. L’avaluació de les capacitats i del progrés de l’alumnat, a més de proporcionar dades per

a la qualificació, ens proporciona informació sobre la idoneïtat de les decisions preses i les línies a seguir, fet que

ajuda l’alumnat a prendre consciència sobre el seu procés d’aprenentatge.

Les activitats d’avaluació hauran d’ésser semblants a les activitats d’aula i en la mesura que sigui

possible reproduir tasques comunicatives pròpies de la comunicació natural.

En definitiva, la concepció de la matèria com a conjunt de competències fa necessària l’aplicació d’una

metodologia global que la consideri com un tot, centrada en el procés d’aprenentatge que faciliti l’atenció a la

diversitat i fomenti la participació de l’alumnat en les decisions sobre el procés d’ensenyament/aprenentatge.

El rol del professorat ha de ser el de la persona que permet la investigació, l’anàlisi, o el descobriment. És

l’encarregat de provocar interrogants, de dirigir la

recerca o l’elaboració de la producció, guiar-la, motivar l’alumnat, proporcionar els recursos necessaris, fer que

els alumnes aportin també recursos, i comprovar el procés i els resultats, tenint com a referent el currículum

oficial i les programacions elaborades pel departament.

El professorat haurà de treballar de manera conjunta i coordinada per tal d’aconseguir aquests objectius.

Objectius en metodologia Com els podem aconseguir

Mostrar la vinculació dels continguts de les

àrees amb la realitat

• Mostrar la vinculació dels continguts de les unitats didàctiques amb

l’entorn de l’alumnat.

• Posar en contacte l’alumne amb el món en què viu utilitzant els mitjans

de comunicació i material autèntic.

• Partir de les característiques i la realitat pròpies de cada alumne.

Integrar els aprenentatges de les diverses àrees

• Posar en comú, mitjançant reunions periòdiques entre els departaments

i els equips de professors del nivell educatiu, la distribució dels continguts

del curs i el seu tractament, especialment amb els grups que participen

en els projectes internacionals (Comenius i Seccions Europees).

Dissenyar situacions d'aprenentatge de tipus

complex o integrador (tasques)

• Acordar, des de l’equip educatiu de cada grup, la realització d’una tasca

per curs escolar.

Fomentar el treball en equip de l'alumnat

• Treballar, prèviament, els aspectes bàsics del treball cooperatiu.

• Organitzar, per a cada àrea, cada curs, almenys un treball en grup.

Utilitzar recursos diversos

• Definir en la programació didàctica i en les programacions d’aula, els

recursos que s’empraran. Tenir en compte aquesta diversitat.

• Conèixer i compartir els recursos que empren altres àrees i

departaments.

• Utilitzar els recursos informàtics dels que disposa el centre.

• Dotar la biblioteca amb recursos del departament a fi que els alumnes

hi tenguin accés ( llibres de lectura, pel·lícules, diccionaris...).

Fer activitats diverses al llarg del curs

• Fer constar aquesta diversitat en la programació d'aula. S’inclouen les

activitats lectives, complementàries i extraescolars).

Afavorir la progressiva autonomia de l'alumnat

• Proposar activitats on l'alumne participi i reflexioni sobre el seu propi

procés d'aprenentatge.

• Pautar una sèrie d'activitats, que a primer i a segon poden ser guiades i

a tercer i a quart ja no tant, sinó més progressives.

• Propiciar els mecanismes d’autoavaluació i coavaluació.

• Tenir en compte la diversitat.

Procurar el desenvolupament de totes les

capacitats cognitives dels alumnes

• Plantejar activitats que desenvolupin les capacitats anteriors.

• Tenir en compte aquestes capacitats en la realització de tasques.

Fomentar el treball en equip del professorat

• Participar en les reunions de coordinació del professorat.

• Reduir el número de professors a cada nivell.

4.1.1 CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ ALS DIFERENTS NIVELLS

D’APRENENTATGE

DIFERENTS TIUPS D’ACTIVITATS:

De detecció de

coneixements previs

Al principi del curs, i per adequar l'ensenyament a les característiques i necessitats

específiques dels alumnes del grup, l'activitat docent s'inicia mitjançant la realització de

proves específiques d'exploració inicial com el test de diagnòstic.

Escalfament

Es tracta d'activar els coneixements previs dels alumnes. Això se sol fer a través d'activitats

de Warm-up en què es donen oportunitats d'exposar les experiències i coneixements

anteriors a través de:

- “remolí d'idees” perquè els alumnes expressin el que saben sobre els continguts

conceptuals que s'integren en la unitat didàctica,

- predicció de continguts i deducció pel context,

- tasques de predicció,

De desenvolupament

Cadascuna de les unitats estan destinades a facilitar l'adquisició, fixació, evolució i millora

de les diverses destreses que conformen la major part de competència de la llengua

estrangera. Per al desenvolupament d’aquestes destreses es treballarà el següent:

- El vocabulari relacionat amb els diversos camps conceptuals que es desenvolupen en

la unitat didàctica.

- La lectura i comprensió de textos.

- Les estructures gramaticals.

- Els sons estudiats.

- La comprensió i l'expressió oral de la llengua en tots els seus vessants.

- La comprensió i l'expressió escrita.

Activitats TIC

- Presentacions en power point

- Ús del moodle

- Recerca d’informació a internet.

- Webquests

- Web 2.0 (correu electrònic, blogs, e-twinning, google docs...)

- Activitats multimèdia (Jclic, Hot Potatoes, Malted...)

Projectes, treballs i

tasques

- Es farà al menys un treball en grup a cada nivell.

- Es faran tasques interdepartamentals a alguns o tots els nivells de la ESO. ( Es

decidirà al mes de juny).

De reforç

La programació del departament té en compte que en qualsevol classe hi ha alumnes amb

diferents estils i ritmes d'aprenentatge i diferents nivells de motivació, al mateix temps que

persegueix l'objectiu que qualsevol alumne participi en el procés d'aprenentatge amb plena

satisfacció i aconsegueixi l'èxit d'acord amb el seu nivell de capacitat i interès.

El professor o professora decidirà si seria convenient reduir el nombre de sessions

dedicades a realitzar algunes d'aquestes activitats per tal de realitzar-ne altres diferents

que ajudin al desenvolupament d'una determinada destresa lingüística.

D’ampliació

Segons es consideri oportú, i d'acord amb els criteris del professor, pot dedicar-se alguna

sessió a activitats específiques d'ampliació, les quals seran organitzades segons el seu

criteri, depenent de les necessitats educatives dels alumnes i dels diferents ritmes

d'aprenentatge.

D’avaluació

Les activitats d'avaluació podrien classificar-se en diversos nivells:

- Activitats d’avaluació formativa

- Activitats d’avaluació sumativa

- Activitats d'autoavaluació i autoestudi

Complementàries

Aquest tipus d'activitats entre les quals s'inclourien: sortides culturals, assistència a obres

de teatre, commemoració de festivitats característiques, seran dissenyades per l'equip de

professors del departament de llengües estrangeres del Centre.

4.2. CRITERIS PER A L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS. FORMES

D’ORGANITZACIÓ DE L’AULA.

4.2.1. ORGANITZACIÓ DEL TEMPS

La planificació de l’activitat a l’aula cal que adopti preferentment un enfocament que faciliti l’organització de la

classe d’acord amb les necessitats i els interessos dels alumnes, de manera que puguin treballar de maneres

diferents i a ritmes propis i amb atenció especial als factors afectius a fi de facilitar el seu progrés, la motivació i

el sentiment d’assoliment.

Les classes són de 55 minuts. De 1r a 3r d’ESO els alumnes d’anglès tenen tres hores lectives (una hora de

desdoblement). A 4t d’ESO són quatre hores d’anglès (una de suport). De francès i d’alemany els alumnes

tenen dues hores lectives de 1r a 3r d’ESO i tres hores lectives a 4rt.

4.2.2. ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI

Recursos espacials

Aules amb projectors

Aula d’idiomes : TV, reproductor de CD i DVDs

Aules d’ordinadors

Distribució de l’espai a l’aula

Distribució de pupitres en files

Distribució de pupitres en “U”

Distribució en petits grups

L’espai s’organitza en funció del tipus d’activitat (treball en plenum, treball individual, per parelles i per grups

petits i grossos).

El treball cooperatiu ha de tenir un paper fonamental a l’aula, atès que la interacció i la col·laboració

constitueixen un mitjà essencial per desenvolupar la personalitat de l’alumne o alumna, ja que fomenta actituds

de respecte envers els altres, l’acceptació de les diferències, la solidaritat, etc.

4.3.MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

S’utilitzen llibres de text (llibre de l’alumne, llibre d’exercicis amb material audiovisual) i es procura que els

altres materials siguin autèntics com els que usa un parlant nadiu de l’edat corresponent (còmics, revistes,

llibres de lectura, material d’Internet, cançons, programes de televisió i ràdio o d’altres).

4.3.1 MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Llibres de text

Llibres de lectura

DVDs i CDs

revistes

Vídeo

TV

reproductor CD i DVD

Ordinadors

Pissarra Digital Interactiva (centre)

4.3.2 SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Nivell

participants

Trimestre

Descripció de sortides/ activitats

Tots els nivells Depèn de la companya de teatre Teatre en anglès

4t ESO / 1r BTX 2n trimestre Excursió guiada pel centre de Maó en anglès

1r BTX 2n trimestre Viatges de francès i d’alemany

1r BTX 2n trimestre Viatges de mobilitat Comenius (Itàlia)

4t ESO ? 3r trimestre Entrevistes a turistes

5. AVALUACIÓ L’avaluació és una part essencial del procés d’aprenentatge. Ajuda als estudiants a reconèixer el seu progrés a

la vegada que permet als professors reflexionar sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquest procés

d’avaluació hauria de tenir en compte els diferents estils d’aprenentatge i la diversitat i està dividit en tres parts:

inicial, formativa (de la qual formen part l’autoavaluació i la coavaluació) i sumativa (de la qual forma part la

coavaluació).

Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu

es considera necessària i queda justificada per dues funcions:

- Per una banda s’avalua l’aprenentatge dels estudiants perquè el professor pugui recollir evidències del seu

progrés en el procés d’aprenentatge i pugui, així, oferir ajudes molt ajustades a les seves necessitats. Aquesta

funció és de tipus pedagògic.

- Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge dels estudiants per comprovar que s’han assolit uns coneixements i

certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior.

Aquesta funció és de tipus acreditatiu.

Ambdues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat

comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici

de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan sigui

necessari mesures de millora.

Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l’avaluació,

es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius diferents:

- Avaluació inicial (diagnòstica): aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de curs, normalment durant la

primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers

els continguts d’aprenentatge i veure les necessitats del nostre alumnat. Es pot emprar aquest tipus d’avaluació

per organitzar els desdoblaments d’anglès. A final de curs el professorat del departament d’anglès fa un llistat

dels alumnes amb les notes obtingudes i observacions. Això és molt útil pel professor que els tindrà el curs

següent sempre que els alumnes segueixin al centre. Els professors de francès i alemany podran emprar

aquest document en cas que ho trobin convenient.

- Avaluació formativa (continuada): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura. L’objectiu és

informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar les

programacions i les activitats tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest

tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants.

a. Planifiquem activitats d’avaluació al llarg del procés d’ensenyament i aprenentatge

b. utilitzem diferents tipus d’activitats d’avaluació dels aprenentatges

c. disposem d’un sistema de recopilació de la informació que rebem consensuat amb tots

els professors del departament.

d. informem a l’alumnat i als pares de l’estat dels seus aprenentatges al llarg del procés educatiu.

- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacions parcials

sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estigui configurat el sistema general

d’avaluació de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia

planificat i que s'esperava que assolissin.

a. fem servir la informació recollida durant el procés educatiu.

b. fem proves finals

c. tenim concretats els criteris d’avaluació generals, d’àrea i de promoció.

Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i els objectius que es proposen, es poden utilitzar diferents

instruments d’avaluació (detallats en la graella inferior). Aquesta classificació d’instruments d’avaluació no és

estàtica ni excloent, és a dir, cadascun d’aquests instruments es pot fer servir per altres funcions i en altres

moments sempre i que es tingui molt present quin és l’objectiu per al qual es vol avaluar i s’hagi valorat perquè

és pertinent utilitzar aquell instrument i no un altre. També es pot parlar de sistemes d’avaluació transversals,

que es poden fer servir tant en l’inici, com durant o al final de l’aprenentatge. Es tracta de l’autoavaluació i

l’avaluació entre iguals.

- En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge.

Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de

reforçar.

- L’avaluació entre iguals (coavaluació) requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que

estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus

companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema

d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i

comunicar els resultats a un company de l’aula.

FASES D’AVALUACIÓ TIPUS D’AVALUACIÓ

Avaluació inicial :

A començament del curs

Avaluació de diagnòstic

Avaluació contínua :

Al llarg de tot el curs

Avaluació formativa

Per detectar el progrés dels estudiants i adaptar les programacions i les

activitats.

Avaluació final :

A final del curs i la etapa

Avaluació sumativa

Per recollir tot el procés d’aprenentatge de l’alumnat, respectant les seves

individualitats.

Autoavaluació Per comprovar si l’alumnat ha après els continguts bàsics tractats, per tal de

proporcionar feedback tant als alumnes com al professorat. Per tant, tindrà

una funció formativa.

Coavaluació Per interioritzar els criteris de correcció proporcionats pel professor i per

veure solucions alternatives al propi treball.

Per tant, tindrà una funció sumativa i formativa.

L’avaluació és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

COMPETÈNCIA

INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ ÍTEMS QUE ES VALOREN

C1 Competència lingüística

Exercicis, activitats i tasques escrites Proves escrites i resolució d’exercicis: redaccions, exercicis de comprensió escrita, lectures de llibres,resums, cloze text, multiple choice, dictats...

Propietats textuals: coherència, correcció, cohesió i adequació. (Rúbrica d’expressió escrita i rúbrica d’expressió oral)

Exercicis, activitats i tasques orals Diàlegs, debats, role-plays

Exposicions

Proves orals

C4 Tractament de la informació i competència digital

Treballs de recerca, selecció i comunicació d’informació.

Exercicis, activitats i tasques que utilitzin suports i recursos digitals i informàtics.

Presentacions en power point

Ús del moodle

Recerca d’informació a internet.

Webquests

Web 2.0 (correu electrònic, blogs, e-twinning, google docs...)

Utilització dels suports i recursos adequats.

Tractament i recerca de la informació.

C7 Competència per aprendre a Aprendre

Exercicis, activitats i tasques que incloguin la reflexió sobre el procés d’aprenentatge de l’alumne, el reconeixement de les pròpies capacitats i dificultats així com l’ús de coneixements previs.

Exercicis, activitats i tasques on l’alumne participi i reflexioni sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

Recursos d’autoaprenentatge: portfolio, diaris d’aula, quadern de l’alumne, etc.

L’actitud

Portfolio, diaris d’aula i quadern de l’alumne

Fulls de control, registres d’observació / quadern del professorat.

Esforç, autonomia i participació

Responsabilitat en la feina.

Organització i ús adequat de l’agenda

Assistència i puntualitat

Respecte a tots els membres de la comunitat educativa.

Conservació i bona utilització del material d’ús comú.

Ús de la llengua estrangera

C8 autonomia i iniciativa personal

Exercicis , activitats i tasques on l’alumne hagi de treballar pel seu compte.

Organització i participació en les activitats lectives, complementàries i extraescolars.

Treballs en grup i activitats d’aprenentatge col·laboratiu.

Projectes, treballs i tasques

Creativitat, autonomia, treball en grup, eficàcia, eficiència

Implicació, iniciativa personal, participació.

Dinamització, col·laboració, cooperació, i respecte.

Lliurament en la data acordada

Regularitat en la feina.

Adequació del contingut a les instruccions rebudes.

Deures, treballs i lectures.

Sortides (viatges, excursions...)

5.1. Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

1.

Identificar i comprendre la idea

general i les informacions

específiques més rellevants de

textos orals senzills, sobre

assumptes quotidians, de caràcter

interpersonal o a través de mitjans

audiovisuals.

Comprendre la idea general i les

informacions específiques de textos

orals breus que tractin de temes

coneguts.

Comprendre i extreure la informació general i

específica, la idea principal i alguns detalls

rellevants de textos orals (procedents de

mitjans de comunicació amb pronunciació

estàndard) sobre temes concrets i coneguts i

de missatges adequats al nivell de l’alumnat

Comprendre la informació general i

l’específica, la idea principal i els

detalls més rellevants de textos orals

emesos en situacions de comunicació

interpersonal o audiovisual sobre

temes que no exigeixin coneixements

especialitzats (necessitats materials i

les relacions socials, les sensacions

físiques i els sentiments o opinions).

Objectiu 1: Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades.

Competències: 1,5,7,8

2.

Comunicar-se oralment per participar

en converses i en simulacions sobre

temes coneguts o treballats

prèviament, utilitzar les estratègies

comunicatives adequades per

facilitar la continuïtat de la

comunicació i produir un discurs

comprensible i eficaç.

Participar d’una manera

progressivament autònoma en

interaccions comunicatives breus,

relatives a experiències personals,

plans i projectes, mitjançant

estructures senzilles.

Participar en interaccions comunicatives

relatives a situacions habituals o d’interès

personal i amb diverses finalitats

comunicatives, utilitzar les convencions

pròpies de la conversa i les estratègies

necessàries per resoldre les dificultats durant

la interacció.

Els intercanvis comunicatius poden presentar

incorreccions, però que no dificulten la

comunicació.

Participar en interaccions omunicatives

diverses, ús d’estratègies adequades

per iniciar, mantenir i acabar la

comunicació i produir un discurs

comprensible.

Objectiu 2 : Expressar-se oralment en situacions de comunicació habituals i desenvolupar destreses comunicatives, dins i fora de l’aula, de forma eficaç, adequada i

amb un cert nivell d’autonomia i correcció.

Competències: 1,5,7,8

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

3. Reconèixer la idea general i extreure

la informació específica de textos

escrits adequats a l’edat, amb el

suport d’elements textuals i no

textuals, sobre temes variats.

Comprendre la informació general i

específica de diferents textos escrits,

d’extensió variada i adequats a

l’edat. Demostrar que es comprèn

a través d’una activitat específica.

Comprendre i extreure de manera autònoma

la informació general i totes les dades

rellevants de textos escrits autèntics o

adaptats, d’extensió variada, diferenciar

fets o opinions i identificar, si s’escau, la

intenció comunicativa de l’autor.

Comprendre i extreure de manera

autònoma la informació general i

l’específica de diversos textos

escrits autèntics o adaptats i

d’extensió variada.

(comprendre els textos més habituals i

útils de la comunicació escrita o b é

textos literaris i de divulgació).

Objectiu 3 : Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d’extreure informació general i específica i d’utilitzar la lectura com a font de

plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’altres cultures.

Competències : 1,5,7,8

4.

Redactar textos breus i senzills sobre

temes quotidians en diferents suports,

utilitzar les estructures, les funcions i el

lèxic adequats, així com alguns elements

bàsics de cohesió, a partir de models i

respectant les regles elementals

d’ortografia i de puntuació.

Aquest criteri avalua la capacitat per

redactar textos senzills que

contenguin paraules d’ús habitual,

oracions simples i connectors bàsics.

Redactar de forma guiada textos

diversos en diferents suports i amb un

nivell de correcció acceptable. Emprar

lèxic, estructures i connectors senzills i

adequats. Tenir cura dels aspectes

formals i respectar les regles elementals

d’ortografia i de puntuació.

Aquest criteri avalua la capacitat per

expressar per escrit descripcions sobre

esdeveniments i activitats quotidianes

i familiars, narracions d’experiències

personals, plans i projectes, cartes,

postals, formularis i correus

electrònics.

Redactar de forma guiada textos diversos en

diferents suports i tenir cura del lèxic, les

estructures i els elements de cohesió i coherència

necessaris per marcar la relació entre les idees i

per fer-les comprensibles.

Amb aquest criteri s’avalua la capacitat per

comunicar-se per escrit, per elaborar i revisar

esborranys i elegir el registre més adequat. Els

textos tindran una sintaxi simple, un lèxic

limitat però adequat al context, i l’ortografia i

puntuació correctes. A més, estaran relacionats

amb les necessitats de comunicació més usuals i

les diferents intencions comunicatives.

Redactar amb autonomia textos diversos,

tenir cura del lèxic, les estructures i els

elements necessaris de cohesió i

coherència per marcar la relació entre les

idees i fer-les comprensibles.

Amb aquest criteri es pretén apreciar la

capacitat per comunicar-se per escrit de

forma ordenada mitjançant textos de

caire lliure amb estructura adequada i

fent ús dels elements de connexió

adients per fer-ho comprensible al

lector.

Objectiu 4 : Escriure de forma eficaç textos senzills amb finalitats diverses sobre diferents temes i amb recursos adequats de cohesió i coherència.

Competències: 1,5,7,8

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

5.

Utilitzar el coneixement d’alguns

aspectes formals del codi de la

llengua estrangera (morfologia,

sintaxi i fonologia) en diferents

contexts de comunicació, tant com a

instrument d’autoaprenentatge i

d’autocorrecció de les produccions

pròpies i de comprensió de les

produccions alienes, com a eina útil

per realitzar correctament les

tasques d’expressió oral i escrita.

Posar en pràctica el coneixement

adquirit sobre el sistema lingüístic de

la llengua estrangera, en diferents

contextos de comunicació, com a

instrument d’autoaprenentatge i

d’autocorrecció de les produccions

orals i escrites pròpies i per

comprendre les alienes.

Utilitzar de forma conscient, en contextos

comunicatius variats, el coneixement adquirit

sobre el sistema lingüístic de la llengua

estrangera com a instrument d’autocorrecció

i d’autoavaluació de les produccions pròpies,

orals o escrites, i per comprendre les alienes.

Utilitzar de forma conscient i autònoma

el coneixement adquirit sobre el

sistema lingüístic de la llengua

estrangera en diferents contextos

comunicatius com a instrument

d’autocorrecció i d’autoavaluació de les

produccions orals o escrites pròpies i

per comprendre les alienes.

Objectiu 5 : Utilitzar de forma reflexiva i correcta els elements bàsics de la llengua (fonètica, lèxic, estructures i funcions) en diversos contextos de comunicació oral i

escrita.

Objectiu 7: Utilitzar els recursos didàctics a l’abast, com ara diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia, incloses les TIC, per obtenir, seleccionar i presentar

la informació oral i escrita de forma autònoma.

Competències: 1, 4, 5,7,8

6.

Identificar i utilitzar estratègies

bàsiques d’aprenentatge. Induir

regles de funcionament de la llengua

estrangera a partir de l’observació de

les regularitats i de l’aplicació dels

processos d’inducció i deducció de

forma alternativa.

Identificar i utilitzar algunes

estratègies bàsiques utilitzades per

progressar en l’aprenentatge.

Identificar i utilitzar conscientment diferents

estratègies per progressar en l’aprenentatge.

Identificar i utilitzar de forma autònoma

diferents estratègies utilitzades per

progressar en l’aprenentatge.

Objectiu 6: Desenvolupar l’autonomia en l’aprenentatge, reflexionar sobre aquest procés i transferir els coneixements adquirits en llengua materna o en altres llengües

a l’estudi de la llengua estrangera.

Objectiu 10: Adquirir seguretat i confiança en relació amb la capacitat d’aprenentatge i l’ús de la llengua estrangera.

Competències: 1,5,7,8

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

7.

Usar de forma guiada les tecnologies

de la informació i la comunicació per

buscar i seleccionar informació,

produir missatges a partir de models,

establir relacions personals i mostrar

interès pel seu ús.

Usar de forma guiada les tecnologies

de la informació i la comunicació per

buscar i seleccionar informació,

produir textos a partir de models,

establir relacions personals i mostrar

interès pel seu ús.

Usar les tecnologies de la informació i la

comunicació de forma progressivament

autònoma per buscar i seleccionar

informació, produir textos a partir de models,

enviar i rebre missatges de correu electrònic.

Usar les tecnologies de la informació i

la comunicació de forma autònoma per

buscar i seleccionar informació, produir

textos o documents a partir de models,

enviar i rebre missatges de correu

electrònic, establir relacions personals

orals i escrites, i mostrar interès pel

seu ús.( si es dóna el cas)

Objectiu 7: Utilitzar els recursos didàctics a l’abast, com ara diccionaris, llibres de consulta, materials multimèdia, incloses les TIC, per obtenir, seleccionar i presentar la

informació oral i escrita de forma autònoma.

Competències : 1,4,7,8

8.

Identificar i mostrar interès pels

aspectes culturals propis dels països

i cultures on es parla la llengua

estrangera que es presentin de

forma explícita als textos amb què

es treballa.

Identificar alguns aspectes socials i

culturals propis dels països on es

parla la llengua estrangera i mostrar-

ne interès.

Identificar els aspectes culturals més

rellevants dels països on es parla la llengua

estrangera.

Identificar i descriure els aspectes

culturals més rellevants dels països on

es parla la llengua estrangera. Establir

algunes relacions entre la societat

pròpia i les característiques més

significatives dels costums, usos,

actituds i valors de la societat on es

parla la llengua que s’estudia. Mostrar

respecte envers aquests trets.

Objectiu 8: Reflexionar sobre el funcionament de la llengua estrangera i apreciar-la com a instrument d’accés a la informació i com a eina d’aprenentatge de

continguts diversos.

Competències : 1,4, 5,7,8

5.2. Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat 5.2.1 Alumnes ordinaris. La nota final d’avaluació s’obtindrà de la suma de les diferents parts detallades a continuació:

Primer cicle

Segon cicle

Anglès / Alemany

Francès Anglès / Alemany

Francès Diversificació Anglès

- proves de comprensió i expressió

oral i escrita

50%

34%

55%

50%

40%

- activitats de classe orals i escrites: a. role-plays exposicions orals treballs escrits tasques webquests web 2.0 ( blogs, ...) b. proves de llibres de lectura altres proves d’estudi

30%

(a. 80% nota del professor i 20% nota de coavaluació)

16%

35%

(a. 80% nota del professor i 20% nota de coavaluació)

15%

30%

- feina a classe i a casa - quadern de l’alumne - portfolio / diari de classe /

10%

16%

5%

10%

20%

- assistència i puntualitat - respecte a tots els membres de la

comunitat educativa - conservació i bona utilització del

material d’ús comú. - portar el material a classe - ús de la llengua estrangera

10%

34%

5%

25%

10%

La nota final de cada curs s’obtindrà no només a partir dels resultats de la tercera avaluació, sinó tenint també en compte

les notes de les avaluacions anteriors amb els següents percentatges: 1av- 20%, 2av-30%, 3av 50%. D’aquesta manera,

no tan sols avaluem el resultat final, sinó l’esforç fet durant tot l’any. Així queda a criteri del professor arrodonir la no ta

final si ho considera oportú.

5.2.2 Alumnes amb adaptacions significatives

L’avaluació serà continua. Es treballen els continguts adaptats amb dossiers individuals. Es faran proves escrites i/o

orals adequades al seu nivell per controlar el seu procés d’aprenentatge. A l’hora d’avaluar aquests alumnes es tindrà en

compte els percentatges de la graella següent:

ALUMNES SUPORT

Primer cicle

Anglès - proves de comprensió i expressió oral i escrita a partir del dossiers

adaptats treballats

20%

- activitats de classe orals i escrites: a. role-plays tasques activitats multimèdia (jclics, hot potatoes, activitats Malted...)

b. dossiers per treballar els continguts de gramàtica i vocabulari (s’han de lliurar en les dates acordades i estar ben realitzats)

40%

(a. 80% nota del professor i 20% nota de coavaluació)

- feina a classe i a casa - quadern de l’alumne - portfolio / diari de classe /

30%

- assistència i puntualitat - bona actitud i respecte a tots els membres de la comunitat

educativa. - conservació i bona utilització del material d’ús comú, en especial de

l’equipament d’informàtica. - portar el material a classe - ús de la llengua estrangera en la mesura de les seves possibilitats.

10%

En tot cas, la nota màxima pels alumnes de suport serà de 5 - 6 donat que seguiran una part reduïda i simplificada dels

continguts generals del curs.

5.2.3 SISTEMA DE RECUPERACIÓ

Els alumnes que no hagin superat l’àrea pel procés ordinari tindran una altra oportunitat el mes de setembre. La nota

serà la obtinguda al examen i també es valorarà la feina feta durant el curs ordinari i l’estiu.

Els alumnes que tinguin pendent el curs anterior podran recuperar l’àrea de les següents maneres:

- Aprovant la segona avaluació del curs actual

- Lliurant obligatòriament ( després de Nadal i Pasqua) el dossier d’exercicis de repàs que el professor titular del curs li

donarà i aprovant l’examen que tindrà lloc el mes de maig.

- En cas que un alumne/a aprovi el curs actual al mes de juny, l’àrea pendent li quedarà automàticament aprovada.

Si un alumne/a té dos nivells pendents farà un únic examen amb els continguts dels dos nivells on s’especificaran els

criteris de qualificació i promoció.

5.3. Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge Pel que fa a l’avaluació del procés d’aprenentatge, el departament té en compte el següent:

El professorat

- El procés d’ensenyament-aprenentatge queda registrat en el Quadern del Professor,

fulls de control i registres d’observació.

- El professor lliura als alumnes un full de registre de notes i observacions adreçat a les

famílies de primer cicle en el qual s’especifiquen els resultats dels alumnes, així com

qualsevol aspecte rellevant relatiu al procés d’aprenentatge (puntualitat, comportament,

dificultats, deures...).

L’equip educatiu

- Avalua la seva feina posant en comú els resultats i les dificultats així com establint

acords i fent el seguiment d’aquests. Aquestes reflexions es duen a terme en reunions

periòdiques d’equips educatius per curs i grup. Es recullen en uns documents a posta

que formen part del material que es fa servir en els equips educatius. (MD 020410 Acta

Junta Avaluació i MD 020516 Acords Equips Educatius).

L’alumnat

- Avalua el grau de satisfacció amb cadascuna de les àrees seguint el model MD020404.

(Incloure valoració de les Seccions Europees).

- Avalua el procediment d’ensenyament-aprenentatge de totes les àrees en la sessió de

tutoria i fa una síntesi que es recull en el document MD020401, acta de preavaluació del

grup que es llegida a la sessió d’avaluació.

- L’alumnat fa també una autoavaluació mitjançant el document MD020403

Autoavaluació individual.

El departament didàctic

- Els professors del departament avaluen i analitzen coordinadament la seva feina. S’

inclou una reflexió sobre els resultats obtinguts en l’avaluació. El document que utilitza el

centre és el document MD030101 Seguiment i anàlisi d’activitats d’aula. A final de curs

s’inclou en la memòria didàctica del departament.

- L’avaluació dels alumnes amb l’assignatura pendent es fa a través de dos documents:

un document de final de curs per als alumnes que no han superat l’àrea amb les

indicacions pertinents (objectius no assolits, continguts per recuperar, data aproximada

d’examen...) i un altre document de principi de curs per als alumnes amb l’assignatura

pendent del curs anterior amb un pla de feina a realitzar durant el curs amb les dates

dels exàmens de recuperació.

Avaluacions externes. - L’Institut IAQSE realitza avaluacions a l’alumnat de segon d’ESO, el resultats de les

quals han de servir per millorar la pràctica docent.

Auditories - El procés d’ensenyament i aprenentatge també s’avalua i analitza a través de les

auditories internes i externes.

6. MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS PER A L’ALUMNAT

AMB NESE. PLA DE TREBALL DEL PROGRAMA DE REFORÇ.

Anglès

Les activitats de reforç i ampliació permeten donar una atenció individualitzada als alumnes segons les seves

necessitats i el seu ritme d'aprenentatge. Aquests alumnes utilitzaran el mateix llibre que els companys de

nivell o material elaborat expressament per a ells depenent de les seves necessitats.

Tipus d’adaptacions segons el grau de desfasament curricular: Adaptació d’accés al currículum: facilitem a l’alumne/a el tipus d’ajuda i material que necessita per accedir al

currículum, però mantenim els mateixos objectius, continguts i criteris d’avaluació de la resta del grup. És el

cas d’alumnes, per exemple, amb discapacitats físiques o sensorials.

Adaptacions no significatives : es mantenen els objectius i continguts generals de l’àrea, però es canvia

metodologia, temporalització, formes d’avaluació, exàmens adaptats, tipus de material utilitzat… És el cas

d’alumnes amb baixa comprensió i expressió oral i escrita, amb dificultats a certes àrees en concret… Els

alumnes amb dislèxia rebran una adaptació dels continguts i objectius del curs. A més a més rebran el suport

de material extra i se’ls faran exàmens adaptats (se’ls farà una adaptació significativa segons el grau de

dislèxia).

Adaptacions significatives: es modifiquen tots els elements de la programació i s’adapten a les capacitats de

l’alumne/a. És el cas dels alumnes amb discapacitats psíquiques que porten associades un desfassament

curricular significatiu i/o alumnes nouvinguts que no hagin cursat la llengua estrangera al seu país d’origen.

Són prescriptives per tots els alumnes del Programa d’Integració Educativa en les àrees on ho necessita

l’alumne /a i es reflecteixen al seu expedient personal.

Adaptacions per alumnes nadius: els alumnes anglesos que fa només un parell d’anys que viuen a Menorca

no seguiran el llibre de text i se’ls farà una adaptació a l’alça. Alguns d’ells vindran a totes les classes, però

d’altres només vindran a una sessió ja que els fa falta un reforç de català i castellà. Aquests alumnes llegiran

llibres originals sense adaptar i en redactaran treballs. Principalment faran pràctica de “reading” i “writing”, que

és on tenen més mancances.

Adaptacions integradores: s’ha de procurar que el disseny de les activitats i les taques contempli la diversitat

a l’aula, que fomenti la integració dels alumnes en el grup i eviti la discriminació. Tot i açò, val dir que realitzar

adaptacions integradores resulta molt difícil només amb un professor a a l’aula.

En la mesura del possible el centre dedica una hora setmanal a l’elaboració, revisió i modificació de les ACIs

de l’alumnat d’integració. No es fan totes les reunions que serien necessàries degut a la manca de recursos.

Desdoblament i suports de 1r, 2n i 3r d’ESO (anglès)

A primer, segon i tercer tenim dues hores de desdoblament del grup cada setmana. En aquestes sessions

aprofitem per fer activitats més lúdiques i comunicatives (pair-work, diàlegs) per millorar la pronunciació i

fluïdesa. D’altra banda, aquestes sessions poden ser de reforç si l’alumnat ho necessita. En reduir-se el

nombre d’alumnes a la meitat, s’aprofiten els desdoblaments per a utilitzar l’aula d’ordinadors (segons

disponibilitat). Els grups es desdoblen basant-se en una prova de competència.

Els alumnes de primer i segon de suport i integració només fan una hora d’anglès a la setmana i aquesta es fa

coincidir amb una de les sessions de desdoblament en la qual coincideixen amb els alumnes de més dificultat.

En fer només una hora a la setmana seguiran la programació establerta pels grups de suport de primer, segon i

tercer. Els continguts que es veuran i la seva temporalització dependrà molt del perfil dels alumnes de cada

grup de suport i la seva evolució durant el curs. A l’hora d’avaluar aquests alumnes es tindrà més en compte la

feina que fan, tant a casa com a classe, que la nota dels exàmens. En tot cas la nota màxima pels alumnes de

suport serà de 5 o 6 donat que seguiran una part reduïda i simplificada dels continguts generals del curs.

Reforç de 4t d’ESO (anglès)

Els alumnes amb mancances de coneixements, que no puguin seguir les classes amb normalitat rebran un

reforç d’una hora a la setmana amb un altre professor d’anglès segons la disponibilitat horària del departament.

Aquests petits grups seran flexibles, és a dir, podran variar durant el curs en funció de les necessitats de

l’alumnat.

Amb la resta de l’alumnat s’aprofitarà per fer activitats orals o més comunicatives, de manera que no s’avanci

matèria de tipus gramatical.

Francès i Alemany

Entre l’alumnat de la segona llengua estrangera com a optativa es contemplen els següents casos d’alumnat:

o Alumnes que s’incorporen a un nivell educatiu intermedi sense coneixements previs (Francès).

o Alumnes que s’incorporen a un nivell educatiu intermedi amb coneixements previs (Francès i

Alemany).

o Alumnes amb coneixements orals i/o escrits previs de la llengua estrangera com a llengua familiar

(Francès i Alemany).

1. Aquests alumnes s’han de comprometre a assolir el nivell exigit del curs tot seguint les indicacions de

professor i realitzant les feines encomanades (activitats de vocabulari i gramàtica en la plataforma moodle).

Així i tot el professor tindrà en compte aquesta circumstància i pot atorgar una nota adaptada). No es

recomana que alumnes d’alemany sense coneixements s’incorporin a un nivell educatiu superior.

2. Aquests alumnes s’han de comprometre també a assolir el nivell del curs tot seguint les indicacions del

professor i realitzant feines per assolir el nivell (activitats de vocabulari i gramàtica en plataformes online

com ara el moodle o el bloc d’alemany. Així i tot el professor tindrà en compte aquesta circumstància i pot

atorgar una nota adaptada).

3. Als alumnes amb coneixements previs se’ls poden adaptar els continguts al seu nivell i exigir que facin

activitats diferenciades de les programades per a la resta del grup. Es demana a aquests alumnes que es

mostrin predisposats a contribuir en l’aprenentatge lingüístic dels seus companys tot parlant amb ells en la

llengua estrangera, fer de model de la llengua oral a l’hora de llegir en veu alta, etc. Cal que exerceixin el

paper de líder de forma constructiva.

7. Tractament de la lectura, les TIC i l’educació en valors 7.1. La lectura

El Departament de Llengües estrangeres té previst dotar la Biblioteca amb llibres de consulta i de lectura a fi que

estiguin a disposició de l’alumnat i del professorat del centre. Aquest material també pot servir per dissenyar

activitats de recerca i de lectura.

El Departament programarà llibres de lectura a alguns o a tots els nivells educatius i proposarà activitats

relacionades (exàmens, resums escrits o orals, preguntes de comprensió, activitats d’expressió oral, adaptació

cinematogràfica...).

En un moment donat el Departament pot treballar lectures conjuntament amb altres departaments a fi de fer-ne un

tractament global que impliqui altres àrees del currículum.

7.2. Ús de les TIC

Pel que té a veure directament amb l'aprenentatge, les TIC són en aquest moment una eina fonamental del

Departament a fi d’aconseguir desenvolupar la competència lingüística. S’utilitzen les aules d’informàtica (o els

ultraportàtils dels alumnes), pissarres digitals, projectors, Internet, múltiples plataformes (moodle, blogs,

TwinSpace....), bústia de correu (correu d’alumnat i professorat, TwinSpace, etc...) i múltiples suports digitals (DVD,

CDs, CD-Rom, Power Point, etc.). Molts d’aquests últims recursos suposen un suport audiovisual i multimèdia al

llibres de text i suposen estalvi de papers.

En el cas del Batxillerat a Distància i altres possibles ensenyaments no presencials l’ús de les TIC és fonamental.

En el cas del BAD es disposa fonamentalment del Moodle, que és una plataforma d'aprenentatge en línia que

permet enllaçar tots els continguts que s'han de posar a l'abast de l'alumnat i a més permet gestionar el lliurament

de treballs o exercicis i la seva avaluació.

Les TIC també són fonamentals en el marc dels projectes de centre com el Projecte de Seccions Europees,

Comenius i eTwinning.

L'ús de les TIC ha de ser correcte, adequat i responsable i emmarcat en el currículum i en les programacions, tant

la general del departament com les programacions d’aula. No es tracta d'emprar-les pel simple fet de fer-ho, ja que

açò podria ser contraproduent per a l'aprenentatge de l'alumne, sinó quan el seu ús realment el faciliti el

desenvolupament educatiu de la competència digital. Les TIC són una eina més per a l'aprenentatge de l'alumne, i

no l'única.

7.3. Els valors

Volem que el nostre IES sigui un centre obert a la realitat de la societat del segle XXI i que es plantegi el treball

dels valors i dels temes transversals com una eina metodològica per ajudar als alumnes a entendre millor el món

que els envolta i a ajudar-los en el seu procés de maduració personal i de implicació activa dins la societat.

Ens interessa educar i formar els/les adolescents per tal que siguin persones crítiques, compromeses i capaces

d’entendre i de transformar la societat en què els/les tocarà viure en un futur proper. Per tant, una de les directrius

que també marquen la línia pedagògica del Departament de Llengües Estrangeres parteix de la idea d’impulsar i

aprofundir en l’Educació dels següents valors.

1. Preparar els alumnes perquè coneguin i respectin les llengües estrangeres, les cultures i les societats

diverses i plurals, on la tolerància i la solidaritat siguin peces claus.

2. Afavorir i potenciar una adequada conscienciació ambiental i un consum responsable.

3. Reforçar la consciència personal, l’autoestima, l’equilibri emocional dels alumnes a la vegada que el rigor,

l’esforç i la voluntat per aconseguir integrar aprenentatge, estudi i vida.

4. Afavorir el respecte cap als companys, amics, professors i cap a l’entorn.

5. Desenvolupar la competència social dels alumnes que els impulsi a tenir una actitud activa i participativa

dins la societat.

6. Respectar els Drets Humans.

7. Afavorir els hàbits de vida saludables.

El paper del professor en l’educació dels valors

En la transmissió de valors cap a l’alumnat el rol del professor es fonamental: la seva personalitat, les seves

habilitats socials envers els alumnes, les famílies i els altres professors, la manera com programa i planteja la

classe, la metodologia que utilitza, la selecció dels continguts, la manera de encarar els conflictes, etc...

Maó 7 de juny 2011

Magdalena Vidal Soler Cap de Departament de Llengües Estrangeres