núm.107–1

núm.107

Connexions invisibles

2–núm.1072–núm.107

Edita: Ajuntament de Barcelona.

Consell de redacció:Andreu Puig, gerent municipalMarc Murtra, gerent de Cultura, Educació i BenestarCarles Arias, gerent de Recursos Humans i OrganitzacióJordi Vilalta, director de Control de GestióMaria Rodríguez, directora de Desenvolupament i Atenció al PersonalRosa Pueyo, coordinadora de la Xarxa de Comunicació i QualitatMaria Gas, cap de Comunicació i Qualitat de Cultura, Educació i BenestarEster López, cap de Comunicació i Qualitat del Districte de Les CortsFerran Martorell, cap de Comunicació i Qualitat de l’IMEB

Coordinació: Raquel ZamoraRedacció: Manel TorrejónFotografi a portada: Román YñánFotografi a interior: Txema Salvans (pàg. 5, 8 foto dreta, 9, 11, 12, 13, 16, 17 foto dreta, 19)Román Yñán (pàg. 3 foto dreta, 6, 7, 8 foto esquerra, 14-15, 17 foto esquerra, 20, 21, 24, 25) fotografi a de l’Alcalde: Carlos SpottornoDisseny: LamoscaImpressió: Departament d’Imatge i Producció Editorial

lamunicipal@bcn.catD.L. B 14.742-1990

Imprès en paper reciclat

Octubre del 2008

SUMARI

CRÈDITS

4 6 10 12

14

24 26 27

18 20 22

Breus

Projectes:Gestió per objectius

Destaquem

Entrevista:Agustín HernandoMaldonado

Ciutat:Obres municipals amb imatges

Ofertes per als treballadors

Departament:Artífexs de la transformació urbanística

Recursos humans:Oferta pública d’ocupació

Model de gestió:En sintonia amb el nou model de gestió

Un metro més llarg i més accessible

La recomenació:‘Footing urbà’ a primera hora

núm.107–3

Canviem per millorar. Kaizen és una paraula japonesa que literalment signifi ca “canviar per millorar”, aquesta paraula expressa la idea que sempre és possible fer les coses millor i que per fer-ho cal millorar contínuament.

L’Administració municipal és una molt bona organització, i bàsicament ho és pel seu capital humà, els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Barcelona. Però sempre hi ha marge de millora, sempre podem fer millor les coses i aquest és l’esperit que recull i transmet el nou model de gestió.

Canviem per millorar, i en el nostre cas vol dir prestar un millor servei als ciutadans de Barcelona. Fer-ho des de la proximitat, o el que és el mateix, escoltar i recolzar, proposar, explicar i compartir. I actuar, amb efi càcia i efi ciència, determinació i convenciment.

Proximitat és coneixement de la realitat, saber què passa a cada barri. Proximitat és provisió de béns i serveis de qualitat propers. Proximitat és capacitat d’interlocució en el moment i el lloc on passen les coses.

Ser propers és estar al costat de les persones, posar l’accent en les persones. Les polítiques de l’Ajuntament han posat a les persones en el centre de les prioritats i l’organització municipal s’adapta per a donar resposta professional i efi cient a aquesta voluntat política.

Estem construint una ciutat amb serveis públics de qualitat i per a tothom; amb un espai públic de convivència; i en què cadascun dels barris disposa dels equipaments adients per respondre a les necessitats dels ciutadans des de la proximitat. Estem construint una Barcelona en què cada barceloní i barcelonina pugui ser protagonista del seu itinerari vital, una ciutat per ser viscuda en plenitud. I ho estem fent junts, com no podria ser d’altra manera. I millorant cada dia.

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

Volem una versió millorada dels serveis municipals. Volem uns serveis més pròxims, de més qualitat i més moderns. Per a això, ens cal una nova forma de fer les coses, un nou model de gestió. Un Ajuntament 2.0, una Barcelona 2.0.

Aquest trimestre presentarem el nou model de gestió i iniciarem el desenvolupament dels projectes motors d’aquest nou model, que s’anirà implementant per fases durant els dos propers anys.

Barcelona 2.0 és un model de gestió municipal millorat, que ens ha de permetre donar un nou impuls a l’equilibri territorial, abocant tota l’organització, i no tan sols els districtes, cap als territoris. També afrontarem la modernització dels serveis, dels processos i de les tecnologies –dels quals el nostre ajuntament ha estat pioner i referent.

Serà un procés de canvi que comptarà amb recursos de formació i amb orientació a l’enfortiment de les capacitats de cadascú de manera que sigui una oportunitat al desenvolupament professional i personal de tots. Volem que l’orgull i la satisfacció de treballar a Barcelona sigui assumit pels homes i les dones que cada dia treballen al servei dels seus ciutadans.

Entre tots ara cal donar un impuls renovat a l’Ajuntament, un salt qualitatiu, que ens posarà a l’alçada dels nous reptes de Barcelona.

Andreu Puig, gerent municipal

4–núm.107

MODEL DE GESTIÓ

Volem canviar la forma de fer les coses a l’Ajuntament. En altres paraules, volem canviar el model de gestió. Aquest canvi –que pretén millorar encara més els serveis municipals– exigeix que ens parem a pensar abans de decidir-nos a tirar endavant un servei, una prestació o una activitat municipals.

Ja ho fem, això de refl exionar, i ho fem gairebé sense adonar-nos-en. Ara bé, del que es tracta és de seguir un mètode. Només així podrem estar segurs que assolirem el nivell d’èxit desitjat. Posats a simplifi car, aquest ‘mètode’ el podem reduir a les següents preguntes: Què sabem i podem fer? Amb quina qualitat ens comprometem a fer-ho? Com ho farem? Com ens organitzarem per fer-ho? Qui ho farà i quina qualifi cació haurà de tenir?

Però, com les contestem, aquestes preguntes? Quins criteris seguim a l’hora de proposar solucions? Doncs bé, tot seguit teniu les indicacions a tenir en compte… Fixeu-vos que una cosa porta a una altra. Que si canvio la forma en què dissenyo i dono una prestació, alhora estic canviant l’organització i la forma de treballar… I alhora estic canviant els mitjans amb què treballo… I, en última instància, estic canviant el seguiment que faig de tot plegat.

EN SINTONIA AMB EL NOU MODEL DE GESTIÓ

El nou model de gestió exigeix que ens parem a pensar abans de decidir-nos a tirar endavant un servei, una prestació o una activitat municipal.

Canvi en la prestacióPlanifi quem pensant en els territoris. Els districtes planifi quen conjuntament amb els sectors.Fem uns serveis més competitius. Els sectors ‘produeixen’ els serveis que es donen en els districtes. Així aconseguim ser més competitius i igualar la qualitat fi nal.Prestem serveis sobre el terreny. Els districtes demanen els serveis, els consensuen amb els sectors i en controlen la prestació.

núm.107–5

Canvi en la forma de treballarSiguem transversals. Treballem en equip tot i que pertanyem a diferents unitats del consistori. Gestionem per objectius. Fixem-nos uns objectius mesurables i dotem-los dels recursos necessaris.

Canvi en l’organitzacióLa gestió, en mans de sectors i districtes. Els sectors i els districtes aglutinen la responsabilitat de tots els departaments i ens de gestió municipals.Coordinem-nos. Organismes autònoms, empreses públiques i consorcis han de treballar més que mai d’acord amb l’estratègia municipal.

Canvi en els mitjansSiguem innovadors. Treballem amb noves tecnologies i innovació continuada.

6–núm.107

BREUS

Pantalles d’informació a les parades de bus. Enguany instal·larem les 50 primeres unitats de les noves pantalles d’informació a l’usuari del bus, també conegudes com a PIU. Aquestes pantalles donen informació de temps de pas, poden emetre altres tipus de missatges –alteracions del servei– i incorporen un sistema d’àudio pensat per a invidents. El passatge benefi ciat per aquest primer desplegament és de 131.600 viatgers per dia, que suposa el 18% del total. En aquesta primera fase s’instal·laran pantalles en 59 línies, que representen el 54% del total. Fins el 2011 es preveu el desplegament de 600 d’aquestes pantalles, que benefi ciaran 577.134 viatgers per dia i que seran presents en 93 línies, el 85% del total.

Barcelona, a l’Expo de Xangai. L’Ajuntament ha signat el contracte de participació a l’Exposició Universal del 2010, que se celebrarà a Xangai. El consistori tindrà presència a l’àrea de millors pràctiques urbanes, un espai de nova creació on per primer cop les ciutats poden ser presents en una Expo de manera independent als seus països. Els projectes amb què es presenta el nostre municipi són la reforma i transformació de Ciutat Vella i la conversió de la zona industrial del Poblenou en el districte tecnològic del 22@. Altres ciutats espanyoles que hi seran presents són Madrid, Saragossa, Bilbao i Santiago de Compostela.

Més informació a les parades de bus Participació a Xangai

núm.107–7

Projectes d’arquitectura

Arquitectes novells amb passió per la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona ha subscrit convenis amb tres universitats per a la contractació de cinc arquitectes novells per un període de dos anys. Els centres amb conveni són la Universitat Ramon Llull (un contracte) i la UPC, en els seus campus del Vallès (un contracte) i de Barcelona (tres contractes). L’objectiu és atreure joves talents. I, d’altra banda, es tracta de donar l’oportunitat a arquitectes brillants acabats de llicenciar de conèixer la singularitat de l’Administració pública. Aquests joves arquitectes van començar a treballar el passat setembre.

La nova Sala Ciutat. La nova Sala Ciutat, que entrarà en servei a fi nals d’octubre, vol ser un espai d’exposicions sobre Barcelona i de relació amb el ciutadà ubicat al mateix edifi ci de l’Ajuntament, amb accés pel carrer Ciutat número 2. En aquesta nova sala es programaran exposicions i actes paral·lels, com rodes de premsa, col·loquis, cinema i conferències sobre temes vinculats a Barcelona. Hi haurà també una petita llibreria on es posarà a la venda els llibres editats pel propi consistori. Un espai d’aquesta nova sala d’exposicions es farà servir per donar a conèixer la ciutat a convidats estrangers de l’Ajuntament d’una manera ràpida, gràcies a un espai que serà el ‘showroom’ de la ciutat. salaciutat@bcn.cat, tel. 93 256 39 90

8–núm.107

Nous semàfors. La ciutat reemplaçarà a partir de l’any que ve els actuals semàfors per uns de nous: seran sonors –per informar els invidents-, disposaran d’una pantalla quadrada i d’uns llums de baix consum. Alhora es renovaran les instal·lacions de control i el cablejat. La instal·lació de 36.000 nous semàfors suposarà la inversió de 80 milions d’euros fi ns el 2014. La millora contribuirà a renovar 1.700 cruïlles de la ciutat. Els nous semàfors tenen un nou disseny i són de més qualitat: disposaran d’una tecnologia més avançada i seran més visibles i més resistents a les inclemències meteorològiques. Així mateix podran incorporar elements com antenes wifi o de telefonia mòbil.

Pla d’incentius a la jubilació voluntària. El pla ha estat dissenyat perquè aquells funcionaris i contractats laborals fi xos que s’hi acullin ho facin en data de 31 de desembre del 2008. S’hi poden acollir aquells qui a 1 de gener del 2008 eren en situació de servei actiu i també ho siguin en el moment de sol·licitar la jubilació. Altres requisits: nascuts entre el 30 de juny del 1944 i el 31 de desembre del 1948; cotitzants al Règim General de la Seguretat Social o a la MUNPAL des d’abans de l’1 de gener del 1967; amb un mínim de 15 anys cotitzats. L’incentiu oscil·la des de les 40 mensualitats, quan l’edat és 60 anys, fi ns a les 10 mensualitats, corresponent als 64 anys.

BREUS

Disseny dels nous semàfors Jubilada voluntària jugant amb el seu net

núm.107–9

Nova senyalització del Campus Diagonal Sud. L’àrea del Campus Universitari que queda per sota de l’avinguda de la Diagonal estrena nova senyalització urbana per a vianants. Aquesta actuació s’emmarca en el projecte global de millora del Portal del Coneixement, que també inclou la reurbanització de carrers, la reordenació dels espais verds i la creació de noves facultats i escoles, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de l’entorn i fer més agradable el Campus Diagonal. La nova senyalització es troba situada en disset punts estratègics i dóna informació sobre els principals punts d’interès del Campus Universitari.

Nou pla d’atenció al ciutadà. Posem en marxa un nou pla d’atenció al ciutadà que millorarà la qualitat dels serveis d’atenció i la seva disponibilitat. L’objectiu és evitar desplaçaments i ajustar els horaris a les necessitats de la gent. Pel que fa a l’atenció presencial, es crea una nova ofi cina multiservei i es continuarà la millora de les ofi cines dels districtes. El telèfon 010 incorpora més serveis i augmenta l’horari: a partir de l’1 de novembre serà de dilluns a diumenge de 8 a 24 hores. Així mateix, durant el 2009 es posaran en funcionament els caixers d’autoservei per a tràmits i altres gestions. Se n’instal·len en 50 punts i més endavant es cobriran tots els barris.

Nova senyalització al campus de la Diagonal Sud

10–núm.107

Quin és el teu granet de sorra en el desplegament de la policia de proximitat?Com a segon cap del Servei de Suport Tècnic Operatiu (SSTO) col·laboro en l’elaboració dels procediments d’actuació dels agents de proximitat. A més, una de les nostres feines és donar suport en l’ús de totes les eines tecnològiques lligades a la policia de proximitat, com les PDA i un programa informàtic de gestió i seguiment de les relacions amb l’entorn veïnal i associatiu.

Què hem d’entendre per proximitat?Acostar-se més al territori, és a dir, tenir una major presència als barris, reforçant el patrullatge preventiu i enfortint la interacció amb associacions, entitats, comerciants i, en defi nitiva, amb tots els interlocutors veïnals. És així com els guàrdies urbans generen complicitat i participació veïnal. Ho aconsegueixen perquè treballen sobre el terreny i perquè treballen en equip amb la resta de l’ajuntament. El concepte és ‘transversalitat’: si un agent detecta un problema i la solució ha de venir de Serveis Socials o Medi Ambient, tenim previstos uns mecanismes per assegurar l’efi càcia i uns determinats temps de resposta. La policia de proximitat millora la prevenció i la detecció de problemes. La idea és ser més proactius que reactius.

El policia del segle XXI?Podríem dir que s’ha apostat molt per la modernització de la Guàrdia Urbana, tant a nivell

tecnològic com humà. L’estratègia de proximitat consolida un model basat en la prevenció, innovació i compromís de servei. Pot semblar anecdòtic, però algun cop, patrullant per la ciutat, he sentit com alguna mare renyava el seu fi ll tot dient-li: ‘Si no et portes bé, vindrà el guàrdia’. No som el ‘coco’. Si el nen es perdés, ha de saber que ha d’anar a un guàrdia urbà. Això és proximitat.

Què et va empènyer a ser guàrdia urbà?Ve de família. El meu pare va ser policia, un germà és a la Guàrdia Urbana i una germana és auxiliar al cos de policia. També hi ha un component vocacional, de servei al ciutadà, segur que infl uït pel meu pare. Ja porto gairebé 19 anys de servei.

Ets llicenciat en Dret, tens un màster d’estudis policials per la UB i et falten 50 crèdits per completar la llicenciatura de Criminologia. Entusiasta de la formació? (Riu). Podríem dir que és un ‘hobby’. Tinc família i dues fi lles, però la meva dona ha sigut molt còmplice. Ara bé, crec que més enllà dels estudis compta molt més la professionalitat del dia a dia.

I en el temps lliure, a més d’estudiar, què fas?M’agrada la música, els llibres i l’esport. Durant molts anys vaig jugar en equips de futbol de la Guàrdia Urbana... fi ns que em vaig trencar el lligament creuat. També sóc un apassionat dels viatges.

ENTREVISTA

AGUSTÍN HERNANDO MALDONADO

Aquest octubre fa 44 anys i en porta gairebé 19 a la Guàrdia Urbana. Agustín és un entusiasta de la nova policia de proximitat, que ja és present a Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí i que aquest novembre es desplegarà a Gràcia, Nou Barris i Sant Andreu. Ell hi coopera des de l’ofi cina de Servei de Suport Tècnic Operatiu.

núm.107–11

12–núm.107

Una sola dada descriu la càrrega de responsabilitat de BIMSA: en aquest mandat ja se l’hi han encarregat actuacions urbanístiques i d’edifi cació per valor de 650 milions d’euros. Per posar alguns exemples, va ser BIMSA qui va gestionar la remodelació de la Gran Via en el seu tram de Sant Martí. I és BIMSA qui realitza ara la reforma de la plaça Lesseps i qui està començant el procés de transformació de la plaça de les Glòries.

Les societats participades –Foment de Ciutat Vella, Pro Eixample, Pro Nou Barris, 22 Arroba BCN i l’Agència de Promoció del Carmel i entorns– actuen sobre el territori de la ciutat. “Amb les participades, que col·loquialment anomenem ‘pros’, es realitzen actuacions dimensionades als territoris la singularitat

ARTÍFEXS DE LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA

Barcelona és una ciutat en permanent transformació urbanística. L’objectiu és fer una ciutat millor connectada, més verda i amb més qualitat de vida. En tot aquest procés, l’empresa pública BIMSA hi juga un rol decisiu.

DEPARTAMENT

núm.107–13

dels quals exigeix una gestió específi ca i molt propera: així, és clar que a Ciutat Vella, per exemple, les actuacions han d’incorporar un alt contingut social, de revalorització de la zona”, diu en Joan Conde, el conseller delegat. L’empresa matriu BIMSA opera en el conjunt de la ciutat, encara que en determinades ocasions també realitza actuacions per als districtes que no tenen ‘pros’.

BIMSA depèn del sector d’Urbanisme i Infraestructures. Estem parlant d’una autèntica sala de màquines de la metamorfosi de la superfície de Barcelona. Amb un equip d’una trentena de persones –la major part tècnics– fa gestió de sòl públic, projecta i executa actuacions d’urbanització o reurbanització, d’edifi cació d’equipaments “de certa

massa crítica” i d’edifi cacions singulars. Joan Conde fa ús d’una metàfora i diu que ells coordinen actuacions amb què s’està “cosint” la ciutat com, per exemple, l’actuació de Glòries”. “BIMSA té una visió de conjunt de la ciutat. I en les seves actuacions pot incorporar tot el seu ‘saber fer’ i importants economies d’escala en la gestió de processos i en l’execució”.

Conde es mostra satisfet de l’equip i diu que als tècnics, els mou la identifi cació amb els projectes de transformació de la ciutat: “En el passat potser haguessin guanyat més en l’empresa privada que amb nosaltres, però són persones que cerquen quelcom més. La gestió d’uns projectes tan variats i ambiciosos com els que nosaltres realitzem no els podrien desenvolupar habitualment en l’àmbit privat”.

14–núm.107

núm.107–15

El metro creix com mai. Conversem sobre l’ampliació i les millores d’accessibilitat amb l’equip que està coordinant les obres al subsòl.

UN METRO MÉS LLARG I MÉS ACCESSIBLE

16–núm.107

El metro de Barcelona, múscul fonamental per a la mobilitat dels ciutadans, està adquirint més volum que mai. El 2015 s’haurà doblat la xarxa de metro de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), òrgan de l’Ajuntament que compta amb el lideratge de l’alcalde –com a president de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona– i de la regidora Assumpta Escarp –com a vicepresidenta primera de la metropolitana Entitat del Transport–.

“Mai com ara s’estava fent tanta feina en el subsòl de la ciutat per a l’ampliació del metro”, diu el Manuel Valdés, director d’Infraestructures, que pertany al sector d’Urbanisme i Infraestructures.

Ara s’estan perllongant dues línies: la 3, que es posarà en servei a l’octubre, i la 5, que s’està allargant per un extrem i que ja s’està projectant allargar per l’altre. També s’està construint la que serà la línia més llarga d’Europa, la línia 9, amb 46,6 quilòmetres: en un extrem, amb estacions a l’aeroport (el Prat) i a la Zona Franca, i en l’altre, a Can Zam (Santa Coloma) i a Gorg (Badalona). Així mateix, ara es troba en fase de projecte l’allargament de la línia 2, que la farà arribar

fi ns al Parc Logístic, i de la línea 6 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que arribarà de Reina Elisenda a Sant Joan de Déu. Per donar-nos una clara idea del ritme de transformació de les entranyes de la ciutat, el Manuel diu que ara hi ha ni més ni menys que tres tunneladores a sota dels nostres peus i que, en fabricació per portar a la ciutat, n’hi ha quatre més.

El metro barceloní, que suma al voltant de 90 quilòmetres de recorregut, viu l’expansió més gran de la seva història. Avui compta amb unes 98 estacions a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (84 de metro i 14 de Ferrocarrils de la Generalitat) i es preveu construir-ne 42 més fi ns el 2014, de les quals 31 són dintre del terme municipal de Barcelona.

Però no només es tracta d’estendre la xarxa del metro, sinó també de donar-l’hi més qualitat. Així, s’està suprimint barreres arquitectòniques a totes les estacions. “Ja n’hi ha moltes que són accessibles. I les que no ho són es troben en fase de projecte o d’execució per aconseguir-ho”. També hi ha en marxa un ambiciós programa de modernització i millora d’intercanviadors entre les diferents línies de metro.

núm.107–17

La reforma de les estacions preexistents és una “feina de cirurgia fi na”, segons el director d’Infraestructures. I és que les obres per a facilitar l’accessibilitat s’han de fer en unes estacions que no havien estat pensades per a acollir rampes i ascensors. L’altre gran obstacle és que la xarxa de metro ‘dorm’ molt poques hores, així que els treballs s’han de fer compatibles amb la vida diària d’estacions i intercanviadors. “Es tracta de molestar el mínim al ciutadà”. A vegades, reconeix el Manuel, la coordinació entre aquests projectes són com uns ‘sudokus’ a gran escala. Però encara es vol fer més: ja es troba en projecte la millora de l’evacuació (sortides d’emergència) a totes les estacions de la xarxa.

Tot plegat, a la direcció d’Infraestructures van prou enfeinats. En Manuel ens defi neix, a grans trets, la tasca del seu equip: “Gestionem o coordinem totes aquelles obres i projectes d’infraestructures de transport i de grans serveis com subestacions i xarxes d’alta tensió elèctrica, a més de l’execució de totes les obres que tinguin lloc en l’àmbit públic de la ciutat. Coordinem les obres que es van executant impulsades per diferents administracions públiques, moltes d’elles coincideixen

en el temps, estan interrelacionades i afecten el mateix territori, generant grans zones de concentració d’obres. A més, ens assegurem que es fan amb totes les garanties de seguretat per als ciutadans”. Per ‘seguretat’ ell entén cerciorar-se, per exemple, que no es generin problemes estructurals que posin en perill les vivendes de l’entorn. I, molt important, “auscultar” les obres, és a dir, mesurar la magnitud real de l’impacte en edifi cis, altres infraestructures i espais públics dels voltants per comprovar que les previsions del projecte són correctes i no hi ha afeccions considerables.

Sens dubte, la gestió i coordinació de les obres de la transformació del metro està absorbint bona part dels esforços d’un equip humà que també formen tres directors –Carles Chico, Josep Maria Llauradó i Helio Lozano–, un tècnic –Jaume Tarradellas– i dues administratives –Pilar Roig i Elena Núñez–. A més, hi ha dos col·laboradors directes, Laura Diaz i Albert Benito i tres contractes externes que sumen una vintena d’empleats i que treballen sobre el terreny; la més gran, BCNSIT, porta precisament el seguiment d’aquestes infraestructures del transport.

18–núm.107

PROJECTES

GESTIÓ PER OBJECTIUS

La gestió per objectius consta de dos grans eixos: 1. La direcció per objectius, que vol dir que directors i gerents han de gestionar segons uns objectius marcats. 2. El pressupost per programes, que vol dir que la despesa s’ha de dividir per objectius.

Ja sabeu que estem posant en marxa un nou model de gestió. Doncs bé, la gestió per objectius es troba en els fonaments d’aquest nou model.

Molts de vosaltres us deveu demanar què vol dir això de ‘gestionar per objectius’? Us podem dir que consisteix a marcar-nos unes metes. Unes metes molt precises, que no ‘ballen’ ni un mil·límetre. I no només es tracta d’això, perquè la idea és també mesurar el camí –millor dit, la quantitat de camí– que s’ha arribat a fer en la persecució d’aquesta meta. Així, el que ens hem de demanar és si hem arribat a la meta. I, si no hi hem arribat, el que ens hem de preguntar és a quina distància ens hi hem quedat. A més, també ens convé saber amb quins recursos (hores de treball, despeses, inversions, etcètera) hem estat capaços de fer el recorregut.

En ben poques paraules, es pot dir que la gestió per objectius mesura ‘quant’ s’ha fet i amb ‘quants’ recursos s’ha fet. Es pot mesurar tot? Doncs sí, tot és mesurable. Es tracti d’una activitat, una prestació o un servei, sempre hi ha alguna unitat de mesura que ens faci l’ús.

La gestió per objectius treballa amb uns indicadors quantitatius, una mena de baròmetres. De fet, alguns d’aquests indicadors ja existeixen: el que volem és estandarditzar aquells que ja funcionen i crear-ne de nous. A més, la gestió per objectius empra unes eines que permeten fer un intens seguiment periòdic de les tasques, cosa que afavoreix un coneixement fi dedigne i immediat de la marxa del conjunt de la gestió municipal.

Els benefi cis d’aquesta forma de gestionar són grans: es posa el focus sobre si fem bé o no fem bé les coses; es dóna més força a les prioritats i es gestiona molt millor la despesa.

núm.107–19

20–núm.107

Volem comunicar als veïns més i millor totes aquelles obres que siguin executades a la ciutat pels diferents operadors municipals. Per aquesta raó hem concebut unes lones informatives que, amb unes característiques i un disseny gràfi c estandardaritzar, embelliran les tanques metàl·liques mallades amb què –per raons de seguretat– es fan els tancaments de les obres.

A més d’estètiques, aquestes lones són informatives. Així, permetran identifi car amb un sol cop d’ull totes aquelles obres impulsades per l’Ajuntament. A més, difondran entre els ciutadans els benefi cis i les millores de les actuacions.

Sens dubte, les lones milloraran la imatge de la zona on es fa l’actuació, ordenaran visualment la presència d’obres encapçalades per l’Ajuntament i convertiran el lloc dels treballs en plataformes d’informació adreçades al ciutadà.

Aquest octubre es farà una prova pilot i abans de fi nals d’any aquest nou model de tanca d’obra es començarà a instal·lar a les obres amb més impacte de la ciutat.

Les lones, que faran servir els colors turquesa i groc, cobriran el costat de les tanques metàl·liques que veuen els vianants. L’alçada estàndard de la lona és d’1,60 metres, tot i que també se’n faran servir d’1,20 metres si així convé per raons de millor visibilitat. Els contractistes hauran de vetllar pel correcte compliment d’allò previst en el ‘Manual d’aplicació de la imatge per a la comunicació d’obres municipals’, document que és la guia d’ús d’aquestes lones.

OBRES MUNICIPALS AMB IMATGE

CIUTAT

Unes lones molt visuals recobriran les tanques de les obres. L’objectiu: millorar l’estètica i donar més informació als veïns.

núm.107–21

22–núm.107

RECURSOS HUMANS

places ofertades

1615

2005

168

resoltes

974

2006

411

en tràmit

240

2007

452

es convoquen en breu

291

2008

584

pendents

110

núm.107–23

Entre el setembre i el desembre d’aquest any l’Ajuntament convocarà 291 noves places de l’oferta d’ocupació pública. Amb aquestes convocatòries donem un nou i molt important pas en l’objectiu de cobrir totes aquelles places estructurals –és a dir, fi xes i que per tant han de ser ocupades per funcionaris– en situació de vacant o de temporalitat.

Si us sembla, fem una mica de balanç. Els darrers quatre anys –entre el 2005 i el 2008– s’han ofertat 1.615 places. D’aquest nombre de places, 974 ja han estat resoltes, 240 ho estaran en poc temps i 291, com ja us

hem dit, es convocaran aquest últim quadrimestre. Així que només restaran pendents 110 places estructurals, que es convocaran l’any vinent.

Com a mínim un cop a l’any el consistori aprova quines places noves s’oferten, i aquest llum verd es tradueix en diverses convocatòries. Els darrers anys s’ha fet un notable esforç per dotar l’organització de treballadors per a aquestes places fi xes. El 2005 es van convocar 168 places; el 2006, un total de 411; el 2007, un total de 452; i el 2008, un total de 584. En total, 1.615 places.

OFERTA PÚBLICA D’OCUPACIÓ

24–núm.107

LA RECOMANACIÓ

Per què ‘footing’ urbà’? “Primer, perquè és el més fàcil a la ciutat i, a més, perquè mai no m’ha agradat fer esport entre parets. Segurament, haver fet atletisme abans m’ha fet decidir per aquesta manera de tornar a fer esport”.

En Ferran ha optat per “tenir el calçat adequat ja que córrer per l’asfalt sé que pot provocar lesions o sobrecàrregues musculars que són lentes de recuperar”. Es tracta de posar-se en forma, és clar i així ho reconeix. Des de la primera setmana de setembre “faig esport i, sorprenentment, puc gaudir d’una visió de la ciutat que em fa sentir-la diferent”.

Durant els últims dies ja ha començat a arribar la fresca de matinada i per això aprofi ta encara un vell xandall i es posa qualsevol samarreta. “Si segueixo, l’actualització de la roba ja arribarà”. El que sí ha tingut

‘FOOTING URBÀ’ A PRIMERA HORA

En Ferran Martorell, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), recomana el footing urbà a primera hora per millorar la forma i gaudir d’una visió diferent de la ciutat.

Aprofi tant la tornada de les vacances i amb l’objectiu de “recuperar part de la forma física perduda”, en Ferran Martorell ha decidit tornar a córrer. Segons ens explica “vaig començar a fer atletisme de competició a l’escola i fi ns poc abans d’entrar a la universitat, però des de llavors no he tornat a fer esport amb tanta intensitat com durant tots aquells anys”. Ens comenta que ara surt a córrer dos o tres dies a la setmana, però “sense cap intenció de preparar-me per tornar a les curses”.

núm.107–25

clar, després de parlar amb alguns amics que fan footing, és que per treure’n més informació i control “és útil anar amb un podòmetre que calcula la distància feta, les calories cremades, etc. i un rellotge que m’avisa en tot moment de la freqüència cardíaca que he de respectar”. No obstant això reconeix que “han aparegut els tradicionals cruiximents i alguna sobrecàrrega muscular que encara arrossego”.

En Ferran recomana sortir a córrer a primera hora del dia i per un lloc concret. Per proximitat al seu domicili, ho fa pel lateral dret de l’avinguda Diagonal –des del carrer de Balmes i fi ns al parc de Cervantes, anada i tornada–, “tot i que algun dia torno abans”. Inicia el seu itinerari a les 6.30 h, una hora en què “Barcelona fa una olor diferent i l’aire és més net ja que no hi ha massa vehicles i, a més, córrer entre arbres i al costat

de trams de gespa segur que ajuda”. Ens explica també altres vivències: “la ciutat està gairebé en silenci, però poc a poc es va despertant i et vas creuant amb persones de totes les edats que també fan esport corrent, caminant, en bici o, fi ns i tot, passejant el gos en xandall i, naturalment, amb les persones que van a treballar o a estudiar“.

Aproximadament una hora després, amb trams fets corrent i altres caminant, “i amb la satisfacció d’haver-ho fet un dia més” torna a casa. “Després de l’esforç, de la reparadora dutxa, de vestir-me per anar a treballar, de veure com la família també s’ha despertat, de compartir l’esmorzar i, quan puc, de portar el nen a l’escola, la resta del dia l’encares amb moltes més ganes”.

Així que, ja sabeu, després d’aquesta recomanació. Sabatilles esportives a mà i a fer esport!

Un llibre, un racó de Barcelona, una curiositat... envia el teu suggeriment a lamunicipal@bcn.cat

26–núm.107

ACTIVITATSALS DISTRICTES

DESTAQUEM

Activitats al Parc de Joan MiróDijous 4. 17 h. Activ aventura / jocs tradicionals / jocs de rodes / activ circDissabte 4. 19 h. Cabaret incívicDiumenge 12. 12 h. Contes del mónDimarts 14. 18-19:30 h. Tallers al parc. Fotografi aDimecres 15. 10-11 h. Caminades i treball de memòriaDijous 16. 18-19:30 h. Tallers al parc. Fotografi aDiumenge 19. 12 h. Tallers de jocsDilluns 20. 10-11 h. Tai txi i Txi KungDimarts 21. 18-19:30 h. Tallers al parc. Fotografi aDimecres 22. 10-11 h. Caminades i treball de memòriaDijous 23. 18-19:30 h. Tallers al parc. Fotografi aDiumenge 26. 12 h. Tallers de jocsDilluns 27. 10-11 h. Tai txi i Txi KungDimarts 28. 18-19:30 h. Tallers al parc. Fotografi aDimecres 29. 10-11 h. Caminades i treball de memòriaDijous 30. 18-19:30 h. Tallers al parc. Fotografi a

Promocions al Mercat de les Corts Durant tot el mes d’octubre en motiu de la seva inauguració.

Cicle de passejades de Sarrià-Sant Gervasi “El rastre de la paraula”Dijous 4. Mercè Rodoreda i Sant GervasiDivendres 18. Observadors de la realitat

En el marc de Cicle “Matinals per a tota la família”, en el Centre Pepita Casanellas (Sants-Montjuïc), el 19 d’octubre es fa teatre de clown amb la Cía “La bèstia peluda”. Edat recomanada per a tota la família, a les 12 h, preu 2 euros.

Nou Barris- 40è Aplec de Sardanes a Roquetes, al Parc de la Guineueta, el dia 26 d’octubre, amb la Principal de la Bisbal, la Jovenívola de Sabadell, la colla Sant Jordi, Els Montgrins i la Principal del Llobregat.

Dia 25. Festival Internacional de Jazz. Ciutat VellaEl “Voll-Damm 40 Festival Internacional de Jazz de Barcelona” el gestiona l’empresa “The Project”, dates del 23-10 al 29-11.Si voleu més informació la podeu tenir a la seva pàgina web http://www.theproject.es

núm.107–27

ODONTQUALITY CLÍNIQUES DENTALS

CLUBS DIR

OFERTES PER ALS TREBALLADORS

Ofereix a tots els treballadors i familiars de l’Ajuntament de Barcelona:

Servei dental familiar exclusiu gratuït.Visita i diagnòstic, odontologia general / Diagnòstic d’ortodòncies, aparells correctors (nens i adults) / Radiografi es intrabucals / Diagnòstic implantològic / Visites d’urgència.

Preu fi x tractaments.Higiene bucal (neteja+revisió per sessió) 18€Extracció simple de peces bucals 20€Resta de tractaments 25% descompte.

Finançament sense interessos.

Especialitats.Odontologia general i conservadora / Estètica dental / Pròtesi fi xa i removible / Periodòncia (genives) / Ortodòncia (nens i adults) / Cirurgia oral / Implantologia / Sedació.

Clínica BarcelonaC/Roger de Flor, 271 baixos08025 BarcelonaTel. 93 459 06 07 / 90 459 08 47

Clínica Hospitalet de LlobregatAv. Ponent, 19 baixos08905 Hospitalet de LlobregatTel. 93 448 21 23

Clínica SabadellVia Alexandra, 12-14 baixos08206 SabadellTel. 93 724 40 99

Clubs de fi tness i wellnessSi vols veure’t bé, sentir-te millor, augmentar la teva qualitat de vida o tenir cura de la teva salut, al DiR trobaràs tot el que necessites: moderns equipaments amb TV integrada, programes que combinen fi tness i nutrició, entrenadors personals, servei de fi sioteràpia, piscines interiors i exteriors, solaris, pistes de pàdel i d’esquaix, l’últim en activitats dirigides –Body Pump, Body Balance, Body Combat, Zumba, Ioga, Pilates...– i les comoditats pròpies del DiR: tovallola, gel, xampú, colònia... Ningú t’ofereix tant per tan poc!

PromocióTots els treballadors de l’Ajuntament gaudiran d’un 10% de descompte, a més de la quota especial per a empreses i la inscripció gratuïta. Promoció vàlida fi ns al 15 de novembre de 2008.

Hi ha 13 clubs a la teva disposició: 12 a Barcelona i 1 a Sant Cugat.

902 10 1979 www.dir.cat

28–núm.107