Nbarris 67

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

línianoubarrisbarcelona linianoubarris.cat · 19/2/2016 · Núm.67 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 4

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerçosja han sortit del túnel,altres encara no” pàg 11

Reportatge pàg 3Ciclistes i vianants: unaconvivència que es posaa prova dia rere dia

La Prosperitat pàg 6Demanen presó pelssorolls de la central deTelefònica de Boada

Un Ple extraordinari de ciutatdebatrà la situació del districteColau es compromet a celebrar-lo a l’abril a petició de la plataforma ‘Nou Barris cabrejada, diu prou!’ pàg 6

Comerç pàg 10El consistori no protegirà capbotiga històrica del districte

Esports pàg 12La solidesa defensiva, clau enuna nova victòria de la Monta

Canvi de noma la vista

La plaça de Llucmajor, a un pasde ser la de la República

pàg 8

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 línianoubarris.cat 19 febrer 2016

3 | línianoubarris.cat19 febrer 2016Reportatge

“El perfil del ciclista de Barcelo-na no és, ni de bon tros, el d’un ci-clista incívic”. Qui fa aquesta afir-mació no és cap membre d’algu-na plataforma de ciclistes, sinóJoan Estedeordal, el presidentde Barcelona Camina, una entitatque defensa els drets dels vianantsa la ciutat.

El desgraciat accident que vapatir la diputada Muriel Casalsamb un ciclista –i que ha causatla seva mort aquest cap de set-mana– va revifar el debat al vol-tant de la convivència entre via-nants i ciclistes. El problema,però, és que aquest debat sovintes genera a través de percep-cions i queixes d’afectats que no

es poden prendre com una reali-tat representativa. A més, quanparlem de topades entre bicicle-tes i vianants, les úniques esta-dístiques existents són les dels ac-cidents que acaben en ingréshospitalari, que assenyalen que el2015 només hi va haver un acci-dent greu per atropellament d’unvianant per part d’un ciclista i queel 2014 aquesta xifra va ser dequatre. És a dir, avui dia no hi hadades que quantifiquin els acci-dents lleus i això és un problema.

Què cal fer, doncs, si no tenimdades? Per saber per on van elstrets cal parlar amb alguns caps vi-sibles dels representants de les pla-taformes de ciclistes i de vianants.Estedeordal té més coses a dir. “Elprincipal problema per als via-nants són els cotxes, que provo-quen 600 atropellaments a l’any”,afirma convençut el president de

Barcelona Camina, que col·loca lesbicicletes molt avall en l’escala deproblemes dels vianants. “Un al-tre problema dels vianants és lapèrdua d’espai que hem patit elsdarrers anys. Les terrasses i el mo-biliari urbà cada vegada omplenmés les voreres”, afegeix. Quan seli pregunta per les bicis, Estede-ordal afirma que “més aviat estemdavant d’un ciclista que no va perla calçada perquè té por”. Una si-tuació que s’ha de combatre, diu,amb una aposta per “reduir la ve-locitat a la ciutat i crear ‘Espais30’ –zones on la velocitat dels cot-xes està limitada a 30 km/h–, peròaixò és un procés que tardaràuna mica”.

Qui també hi diu la seva en totplegat és Albert Garcia, membred’Amics de la Bici. Quan Garciaparla, de seguida transmet unadefensa enèrgica dels ciclistes.

“S’ha criminalitzat la bicicleta deforma infundada, hi ha una alar-ma social falsa”, assegura. Segonsaquest representant d’Amics de laBici, “a la gent li fa por tot el quedesconeix. Amb la bici hi ha mol-ta desinformació i és molt fàcil in-duir a l’opinió pública. La majo-ria d’atropellaments a la vorera elscausen els cotxes i ningú protes-ta”. Garcia, que lamenta que “vasen bici i estàs assenyalat”, insis-teix en la necessitat que “a les es-coles es faci educació viària enclau europea, activa i que ensen-yi a ser responsable i a fer-se curadels vianants”.

ELS VIANANTS, L’EIX CENTRALSegons el departament de Mobi-litat de l’Ajuntament, a Barcelo-na cada dia es fan 2,5 milions dedesplaçaments a peu. Aquestarealitat fa que Ole Thorson, pre-

sident de l’Associació de Preven-ció d'Accidents de Trànsit i en-ginyer de camins especialitzat entrànsit, remarqui que “el més im-portant és que la ciutat estigui pre-parada per als vianants”.

Thorson considera que la re-lació entre vianants i ciclistes “ésuna mica tensa” i ho atribueix,principalment, al fet que “l’espaique té el vianant ha quedat reduït”.“No estem acostumats que la vo-rera sigui un espai tranquil, iavançar en els ‘Espais 30’ evitariaque el ciclista vagi per la vorera”,afegeix Thorson. Nascut a Dina-marca, aquest expert té clar que“aquí el ciclista no és com el nòr-dic i a alguns els falta responsa-bilitat, però aquesta és de tothomi la clau és una bona convivènciaentre totes les parts”. Queda clarque ciclistes i vianants no tenenmés remei que entendre’s.

Condemnats a entendre’s» L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants » La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint

Albert RibasBARCELONA

El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat

| 4Opiniólínianoubarris.cat 19 febrer 2016

publicitat 686 42 95 17línianoubarris.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

4Rajoy, contradictorioper David Rabadà

El presidente en funciones delGobierno de España ha estadoaños acusando a los indepen-dentistas de no abordar el prin-cipal problema de la nación, lacrisis económica.

Hace escasos días contra-venía su discurso de antañocon otro paradójico. Ante los po-sibles pactos entre PSOE y Po-demos, ahora Rajoy afirma queel principal problema de Espa-ña es el independentismo. ¿Enqué quedamos?, ¿la crisis, o elseparatismo? La verdad es queno es la primera vez que Rajoyse reitera en algo durante me-ses y luego cae en paradojas. De-fendía la unidad española perorespetaba Gibraltar ante el Re-ino Unido; decía que los cata-lanes separatistas perderían sunacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba elSáhara Occidental, Filipinas o elRosellón como partes de Espa-ña entregadas a otros pero ex-ige a Cataluña su pertenencia alReino; eleva la Constituciónespañola como estandarte de launidad nacional aunque lamayoría de jóvenes españolesjamás la hayan votado; y por úl-timo predica que el intento ca-talán divide a la sociedad espa-ñola pero no para de intentarque su España rompa con las delos otros partidos políticos.

Ahora para Rajoy lo másimportante es el separatismocatalán. Pues si quieren marc-harse los catalanes mejor te-nerlos como amigos que comoenemigos. La unidad da la fu-erza, el ataque de Rajoy lacontradicción.

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] línianoubarris.cat19 febrer 2016

@japtapias: El referéndum es una prácticademocrática ante la crisis de legitimidadde la actual configuración del Estado enCataluña.

@Casfetera: Amb l’anunci de la marxad'Esperanza Aguirre, el Partit Popular litreu una dimissió d'avantatge a Con-vergència.

@encampanya: Fer una chirigotafalangista a Santoña no té cap gràcia. Elque és divertit seria fer-la al casc antic deDonosti.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Parlem-ne. Hi ha un debat atemporalque de tant en tant treu el cap als mit-jans de comunicació, però sense quedar-s'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'en-llestir-lo. És un debat magnífic sobre elsnostres polítics, la seva vàlua com a re-presentants públics i la responsabilitatque el càrrec els atorga.

És un debat de preguntes. Es pot serministre d'Agricultura sense saber del totqui és, per exemple, el president d'Unióde Pagesos? Es pot dur la cartera de laconselleria d'Ensenyament sense tenircap mena d'experiència en l'àmbit edu-catiu o sense haver trepitjat mai una es-cola pública? És sensat gestionar lacultura d'un país sense saber defensarplenament la seva llengua o sense en-tendre les necessitats de la majoria delsector?

Si creiem que sí perquè ser ministreo conseller és només un encàrrec polí-tic i no tècnic, llavors ens semblarà lò-gic que aquell mateix ministre de Fo-ment acabi sent-ho més tard de Justícia,saltant d'un ministeri a l'altre amb unaagilitat admirable. Perquè, total, és no-més un càrrec polític. Els tècnics que hihagi a sota ja s'encarregaran de fer fun-cionar la maquinària de veritat. L'im-portant és que el conseller o ministre deSalut de torn tingui una bona trajectò-ria professional, encara que aquestatrajectòria hagi passat per despatxosd'advocats, multinacionals del sector ali-mentari o vestuaris d'equips de prime-ra divisió. Ja farem el fet.

Seguint aquesta teoria meravellosa,però, vostè mateix podria ser consellerd'Interior si acredita una experiència no-table com a responsable del gardenque dirigeix des de 1985, perquè si haacumulat prou anys de coneixementcol·locant les plantes a lloc, de ben segurque podrà col·locar també els manifes-

tants a lloc el dia que li esvalotin el car-rer. Té la saviesa adient per dirigir elsMossos, la seguretat, les grans opera-cions d'Estat i el que faci falta. Si hi hares més concret, deixi-ho per la secretariageneral. Vostè limiti's a guiar les líniesbàsiques del departament, que ho faràmolt bé.

Volem això? Volem que ens gover-ni gent preparadíssima, però prepara-díssima per a altres àmbits que no sónels que acaben gestionant? No seria mi-llor que qui tingués la màxima respon-sabilitat en un departament fos algú queconeix el sector com ningú, per evitar aixíque als molts errors que cometrà, segur,s'hi sumin també els errors per desco-neixement del gremi? No seria més efi-cient reduir aquest marge d'error ambalgú que no sigui vist des de baix com unpersonatge aliè a la professió? No hi haningú més que pugui ser ministre deTreball amb més garanties? No hi haningú que pugui representar Benestar iFamília havent viscut de primera mà quèes cou en aquests conceptes tan fona-mentals i delicats com són el benestar iles famílies?

No cal dir noms, les carteres que ano-meno són aleatòries. Ens sortirien moltsnoms de governs anteriors, i molts delsgoverns actuals. Tant espanyols com ca-talans. En aquest sentit, som força igu-als. Per desgràcia, els criteris per no-menar polítics d'alta volada continuenallunyant-se del sentit comú i acos-tant-se cada vegada més a raons perso-nals o de confiança. I sembla que la ten-dència va per llarg.

Encara no hem entès que precisa-ment el que transmet més confiança, elque realment pot fer respirar tranquil unpresident i una societat, no és aquellapersona correcta i coneguda, sinó aquellpolític que sap de què parla.

4Ministres de tot per @ModernetdeMerda

Vivim un drama humanitari amb unamediterrània convertida en malson i ce-mentiri blau. Els governs europeus, en-tre calculadors, egoistes i porucs, no s’a-treveixen a l’acollida. No es tracta d’u-na qüestió de solidaritat, només, sinó dedret internacional i d’asil. Cal dir, no obs-tant això, que el govern alemany, ambcrisi interna i en el partit que li dóna su-port, fa un esforç.

Dins d’altres crisis com la socioeco-nòmica, la crisi de refugiats és un nou ar-gument per al populisme de dretes i elsque atien la xenofòbia. Tots ells adver-saris de la democràcia. Veiem a Alema-nya la funesta actuació de PEGIDA, lacrema de cases per a refugiats i la por dediversos governs europeus que rebaixenles previsions d’acollida, com a mínim,o promulguen lleis de confiscació debéns a les persones refugiades.

Cal una societat activa i reivindica-tiva davant d’aquesta Europa glacial, toti el canvi climàtic, comanada pel pen-sament conservador i l’austeritat que hadut una part de la població europea a pa-tir atur i pobresa. Cal més democràciaen aquesta ‘democràcia’ que aixecamurs i tanques de filferro davant l’aco-llida als 4,6 milions de sirians que fugende la guerra, com d’altres persones del’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea.

El populisme titlla de perill les per-sones que “ens vénen a prendre serveispúblics”. Ho fa per desviar l’atenció deles veritables causes de la crisi. Preténresponsabilitzar dels problemes les víc-times dels despropòsits d’un sistema quenecessita profundes reformes; preténresponsabilitzar les persones que fugende l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapa-des a Turquia i presoneres de les màfiesper arribar a les illes gregues.

On és el lideratge de l’esquerra eu-

ropea? On és l’humanisme d’Atenesi/o de Jerusalem que ens fonamentacom a europeus, en paraules d’Steiner?

La resposta a molts dels reptes de laglobalització i l’europeització de l’eco-nomia és en les ciutats, en els seus bar-ris, en la participació i en construiramalgama de persones i entitats que po-sin els drets humans al davant. Drets perals quals ja vivim aquí i pels que fugintde la guerra tenim el deure d’acollir.

Sí, deure. Dèiem que no és nomésuna qüestió de solidaritat. És una qües-tió de Dret. Després de la II Guerra Mun-dial, el 1951, es va elaborar la Conven-ció de Ginebra per acollir persones des-plaçades. I ara els estats, que ens fancomplir la llei, de vegades fent ús del mo-nopoli de la força, vulneren el dret in-ternacional i el d’asil.

El politòleg nord-americà Benja-min R. Barber creu que el món estariamés ben governat si fos en mans d’al-caldes, i proposa un parlament mundiald’alcaldes. S’està demostrant a Europaque, davant la inacció dels estats, són elsbarris actius i les ciutats associades quiestan davant de la sensibilització. Des deColònia fins a Lesbos, des de Lampedusaa Barcelona. El pròxim dissabte 27 de fe-brer sortirem al carrer per reclamar viessegures per a les persones refugiades.

El moviment essencial és el retorn.Tornem a les ciutats i als barris, com ala Sagrada Família i a Gràcia a Barcelo-na, amb moviments solidaris a favor del’acollida. Fem-los confortables, espaisde drets i deures, invertim-hi els recur-sos públics i privats de manera coordi-nada, amb objectius compartits, i veu-rem com les crisis s’afebleixen. I veuremque els drets humans no són només gra-fies negres sobre paper blanc, paperblanc de vegades tacat de sang.

4Darrere la crisi dels refugiatsper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)

19 febrer 2016

Nou Barris| 6

línianoubarris.cat

Demanen presó pels sorolls dela central de Telefònica de BoadaLA PROSPERITAT4El fiscal deMedi Ambient i Urbanisme dela ciutat ha demanat dos anys idos mesos de presó per al cap del’àrea immobiliària de Telefò-nica a Catalunya i una multa de108.000 euros per a la com-panyia pel cas de les molèstiesper sorolls que durant anys haprovocat la central de Telefòni-ca del carrer de Boada, a laProsperitat.

El fiscal acusa aquest direc-tiu i la companyia dels sorolls iles vibracions que la central ha

provocat des de la seva estrenaals veïns, especialment a duesveïnes que es van haver de ven-dre el pis després de patir tras-torns d’ansietat.

L’Associació de Veïns de laProsperitat, que exerceix l’acu-sació popular, va denunciar el2012 a la fiscalia, juntament ambtres veïns, les molèsties que cau-sava la central telefònica. Ara elsveïns celebren que la petició delsfiscals “és un primer reconeixe-ment al fet que ha existit un de-licte que ha de ser sancionat”.

EQUIPAMENTS4El govern mu-nicipal ha aprovat recentment elprojecte per a la construcciód’un nou casal de barri a TorreBaró.

El nou equipament s’ubicaràa la primera planta d’un edifici denova construcció al número cincde l’avinguda d’Escolapi Cànceri necessitarà una inversió d’1,3milions d’euros. La instal·lació,segons han explicat des del Dis-tricte, “disposarà de diverses sa-les de reunions, aules i un punt

de trobada”. Està previst queles obres comencin abans del’estiu i que tinguin una dura de10 mesos. Segons el Districte,aquest equipament “dotarà el ba-rri d’un espai sociocultural i deproximitat per promoure les ac-tivitats i les iniciatives de lesentitats socials, culturals i veï-nals, a més de millorar la quali-tat de vida de la ciutadania”.

El centre ocuparà un espai dequasi 1.500 metres quadrats itindrà “una zona de trobada

amb lloc per seure-hi i taules unaaula de cuina, aules taller, unasala de reunions i una sala aulapolivalent”, explica el Districte enun comunicat.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNSEl casal de barri també dispo-sarà d’un espai reservat per al’Associació de Veïns de TorreBaró, un altre per a la gentgran, a més d’un buc d’assaig,un magatzem i una sala de di-recció i serveis.

Imatge de la central de Telefònica del carrer de Boada. Foto: Google Maps

Un casal de barri a Torre Baró

“Desigualtat i pobresa estructu-ral”. Aquesta és la descripció, i de-núncia, que ‘Nou Barris cabreja-da, diu prou!’ fa del districte desde fa quatre anys. Ara el debat so-bre la qüestió farà un salt i arribaràa l’Ajuntament en un Ple ex-traordinari que se celebrarà el mesd’abril i que, segons la plataforma,ha de servir per posar les bases perrevertir aquesta situació.

‘Nou Barris cabrejada, diuprou!’ considera que el primergran pas que cal fer per posar fia l’actual situació social del dis-tricte és “substituir un modelassistencialista per un de justíciai distribució de la riquesa i apro-var mesures concretes per atacard’arrel les causes de la pobresa”.Al mateix temps, l’entitat de-mana “avançar en la transpa-

rència de la gestió dels recursos”.Qui també ha dit la seva sobre laqüestió és la FAVB, que demanauna “reconducció de les prioritatspolítiques” per actuar en els orí-gens de les desigualtats i no un“pla de xoc per pal·liar els efec-tes” d’aquesta realitat.

TROBADA AQUEST DISSABTE Abans del Ple extraordinari de l’a-bril, aquest dissabte se celebra-rà una jornada de treball entre re-

presentants de l’Ajuntament i elDistricte, d’una banda, i els veïns,de l’altra. La trobada ha de ser-vir per concretar el dia del Ple i,segons expliquen des del Dis-tricte, “diagnosticar les necessi-tats i els problemes existentsper tal de dissenyar el full de rutaamb les mesures i accions de fu-tur a realitzar”.

La jornada tindrà lloc al Cen-tre Cívic Zona Nord a partir dedos quarts de deu del matí.

Nou Barris cabrejada lidera les protestes del districte. Foto: Nou Barris cabrejada

Un Ple extraordinari debatrà la situació de Nou Barris a l’abril» L’Ajuntament s’hi compromet després d’una petició de ‘Nou Barris

cabrejada, diu prou!’, que denuncia la “pobresa estructural” del districte

RedaccióNOU BARRIS

Concert | Canvi de data d’Ovidi3El concert espectacle ‘Ovidi3: un temps, una estima, una idea’ que s’havia de

celebrar el passat 12 de febrer a l’Ateneu Popular 9Barris va ser suspès per la malaltia d’un dels artistes i finalment es farà el pròxim 28 de febrer. Els

protagonistes del concert són David Fernàndez, David Caño i Borja Penalba.

El casal es farà a la primera planta de l’edifici de la imatge. Foto: Google Maps

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 177 | línianoubarris.cat19 febrer 2016

| 8Nou Barrislínianoubarris.cat 19 febrer 2016

Els veïns de Maladeta volen una“rambla verda i equipaments”REIVINDICACIÓ4L’Associacióde Veïns de Porta ha convocatper aquest dissabte una “as-semblea i graellada popular” apartir de les 11 del matí per re-butjar la construcció de “més pi-sos a Maladeta” i demanar una“rambla verda i equipaments”.

La jornada començarà ambmúsica i una visita als horts.Continuarà amb un esmorzarque consistirà en una graellada de

verdures, que deixarà pas a l’as-semblea veïnal. L’assemblea aca-barà amb la sessió ‘Els partits delDistricte ens donen suport?’.

Des de l’Associació de Veïnsde Porta asseguren que la cons-trucció d’una rambla al carrerMaladeta és necessària “per pas-sejar fins a la plaça Sóller”, al ma-teix temps que també reclamen“una zona recreativa i un gimnàsper al col·legi”.

El rellotge del metro deCanyelles torna a funcionar

REPARACIÓ4El popular re-llotge de l’ascensor del metro deCanyelles torna a funcionar desd’aquest dimecres sis anys des-prés que ho deixés de fer a cau-sa d’una avaria.

Segons ha informat BTV,TMB ha subsituït la maquinà-ria del rellotge per una de novaa causa de la impossibilitat dereparar la vella. Feia temps quel’Ajuntament i TMB no es po-saven d’acord sobre qui haviad’encarregar-se de la reparacióperò finalment, després de di-verses converses amb el con-sistori, ha estat TMB qui sen’ha fet càrrec. Aquest rellotgees va construir fa 15 anys, cosa

que significa que pràcticamentha estat aturat la meitat delseu temps.

La reparació del rellotge ha-via estat una llarga reivindica-ció veïnal liderada per l’Asso-ciació de Veïns de Canyelles, jaque precisament la seva cons-trucció va ser un símbol de lalluita del barri per aconseguirl’arribada del metro. Entre elsveïns de Canyelles és un ele-ment molt popular de la sim-bologia del barri.

Així doncs, des de dime-cres, quan els veïns de Canye-lles alcin la mirada abans d’a-gafar el metro ja podran tornara saber quina hora és.

El canvi de nom de la plaça deLlucmajor per plaça de la Re-pública ja és a punt de ser unarealitat. La Ponència del No-menclàtor de l’Ajuntament vaaprovar aquest dilluns el canvide denominació i la decisió janomés està pendent de la vota-ció que es farà el pròxim 2 demarç en el Consell Plenari delDistricte.

Està previst que aquesta vo-tació sigui un mer tràmit, jaque Barcelona en Comú, PSC,ERC i la CUP veuen bé el canvii tenen majoria al Ple del dis-tricte. Però no només ja està en-carrilat el canvi de nom, sinó quel’Ajuntament ja ha posat data al’estrena de la nova plaça, que esfaria el 14 d’abril, en homenat-ge a la proclamació de la Sego-na República. Segons el primertinent d’alcalde, Gerardo Pisa-rello, el canvi representa “unacte de justícia i dignificació dela ciutat” i és “un homenatge alsvalors republicans, a les ideesd’igualtat, llibertat i fraterni-tat”. Segons Pisarello, la novaplaça també servirà per simbo-

litzar “la construcció col·lectivadel que ha de ser el bé comú enuna societat”. En paral·lel, el go-vern municipal ha volgut re-cordar que aquest canvi de nom“és una reivindicació històrica deles entitats memorialistes icol·lectius veïnals agrupats en laTaula Unitària de Nou Barris perla República”.

La decisió també preveu elcanvi de nom dels Jardins de laSegona República, que passariena dir-se Jardins de Llucmajor.Pel que fa al nom de la parada demetro, no està previst que pa-teixi canvis, tot i que la regido-ra Janet Sanz ha afirmat que

s’estudiarà que “la parada visi-bilitzi el nom de la plaça”.

CIU VOL UNA CONSULTAD’altra banda, el grup municipalde CiU, a través del seu portaveuJoaquim Forn, ha denunciatque el govern “tira pel dret sen-se cap procés participatiu”.

Forn, que ha volgut deixarclar que la seva formació “en capcas està en contra del termeRepública”, considera que “si fi-nalment es perd la Plaça deLlucmajor, que sigui perquè lamajoria dels veïns i veïnes delsbarris del voltant així ho votinmitjançant una consulta”.

La plaça de Llucmajor serà aviat la plaça de la República. Foto: Google Maps

La plaça de Llucmajor, a un pas de ser la de la República

RedaccióNOU BARRIS

19 febrer 2016

Comerç| 10

línianoubarris.cat

Nou Barris es queda sense co-merços emblemàtics protegits iserà l’únic districte de la ciutat ambaquesta condició. La nova pro-posta municipal de catàleg de bo-tigues històriques per protegir noen contempla cap al districte, a di-ferència de l’anterior, elaborada pelgovern del convergent XavierTrias, que en recollia vuit.

Al conjunt de la ciutat, la novaproposta municipal inclou 211establiments que es beneficiarandel Pla de protecció de les botigueshistòriques que es portarà al prò-xim Ple del 26 de febrer. Unes me-sures que ja han rebut el vistiplaudel grup de CiU, que consideraque el nou pla “beu i s’inspira” enel que va presentar l’any passat.

El nou pla té com a objectiuprotegir aquests negocis, tot i

que reconeix la seva incapacitat desalvaguardar l’activitat dels ne-gocis, que és el que justament de-manava l’Associació de ComerçosEmblemàtics. “No hi ha hagut capcanvi respecte de la proposta an-terior”, lamenta Josep Maria Roig,secretari de l’entitat.

Com a contrapartida, el con-sistori hi destinarà 1 milió d’eurosanuals en ajudes en l’IBI i bonifi-cacions per fer obres als locals,unes ofertes que tampoc con-vencen els propietaris. “No hemdemanat subvencions, seria un

greuge comparatiu amb la restade botiguers”, critica Roig.

El pla estableix tres categoriesde protecció patrimonial. Tot ple-gat, unes mesures que no il·lu-sionen els botiguers, que estan ne-gociant amb el PSC per portar laqüestió al Parlament. Un partitque en l’àmbit local ha condicio-nat el seu suport al nou Pla de pro-tecció a què aquest subvencioni el95% íntegre de l’IBI i es creï unfons de 3 milions per a possiblesadquisicions de comerços perpart del consistori.

El consistori no protegirà capbotiga emblemàtica del districte

» Nou Barris passa de tenir vuit establiments emblemàtics a zero en la nova proposta municipal, que els botiguers ja han qüestionat

F. Javier RodríguezNOU BARRIS

Iniciativa | Novetats al projecte ‘Mengem sa, mengem de mercat’L’Institut Municipal de Mercats (IMMB) i la Fundació FC Barcelona van presentar dimecres

les novetats del projecte educatiu Mengem sa, mengem de mercat, que vol fomentar l’alimentació sana amb productes de proximitat. Aquest projecte, adreçat als escolars, inclourà

enguany visites dinamitzades per un equip de quatre educadors als mercats municipals.

Comparar preus abans decomprar: 9 de 10 clients ho fanCONSUM4Segons un estudipublicat pel portal Rastreator,nou de cada 10 persones a l’es-tat comparen preus abans d’ad-quirir un producte. La compa-ració dels preus de venda, talcom assenyala l’esmentat estu-di, es fa tant de manera onlinecom visitant físicament els es-tabliments.

Tanmateix, aquesta tascatan recomanable no s’aplica almercat dels aliments, ja que se-

gons l’estudi de Rastreator l’a-limentació és el setè sector onmés es compara, per darrere deviatges, assegurances, telefoniamòbil o productes financers,entre altres.

De fet, el 64,3% dels en-questats assegura que mai haconfrontat tarifes, mentre queun 36% diu que ho ha fet en al-guna ocasió. Només un 14% re-alitza comparacions de manerahabitual.

Tot a punt per a una terceraPinxu-Panxo amb novetats

GASTRONOMIA4L’Eix Nou Ba-rris escalfa motors per comen-çar la tercera ruta de tapes Pin-xu-Panxo. Serà el 3 de març, pri-mer dijous del pròxim mes,quan de nou 40 establiments deldistricte oferiran una tapa es-pecial amb una beguda per unpreu d’1,95 euros.

Gairebé tots els participantsen aquesta nova edició han variatles seves tapes i n’han creat denoves. Des de l’associació orga-nitzadora han volgut destacar “elgran esforç dels comerciants perrepensar i reinventar-se i fer no-

ves tapes”, i asseguren que tenen“bones expectatives” pel que fa aaquesta edició.

A partir del 3 de març, cadadijous de mes, de set a 10 delvespre, els restaurants i barsparticipants oferiran la sevatapa especial als que la demanin.

L’objectiu d’aquesta inicia-tiva és promocionar el distric-te mitjançant la seva oferta gas-tronòmica i permetre, d’aques-ta manera, que no només pas-segin per Nou Barris els matei-xos veïns sinó que també visi-tants d’altres districtes.

La Pinxu-Panxo tindrà enguany 40 establiments participants. Foto: Arxiu

La Font de Mimir, un dels comerços protegits a l’anterior catàleg. Foto: Arxiu

Botiguers i consistori pacten cinc diumenges d’obertura

HORARIS4Comerciants, sindi-cats i Ajuntament van arribarahir a un acord per obrir els co-merços cinc diumenges, que es re-partiran entre maig i octubre.Les dates són el 8, 15 i 22 de maigi del 2 i 9 d’octubre. Pel que fa alshoraris, les botigues obriran a les12 del migdia i hauran de tancara les vuit de la tarda.

Aquest acord, que “demostrala cohesió del sector”, segons elregidor de Comerç, Agustí Co-

lom, barreja les peticions delsdos principals sectors del comerçbarceloní. Per una banda, Bar-celona Oberta, partidària d’obrirmés i que va celebrar un acordque “pensa en l’interès de ciutat”,segons el seu president, GabrielJené. Per l’altra, la FundacióBarcelona Comerç, que aplegaels eixos dels barris. El seu capvisible, Vicenç Gasca, va asse-gurar que “el comerç està unit alcent per cent”.

11 |

Entrevistalínianoubarris.cat 19 febrer 2016

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

F. Javier RodríguezBARCELONA

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

19 febrer 2016

Esports| 12

línianoubarris.cat

La Monta és un dels equips mésfiables del país a casa. En les da-rreres temporades l’equip sempres’ha mostrat especialment com-petitiu a la Bombonera i aquestcurs no és cap excepció. Els deToni Escudero van aconseguir latretzena victòria del curs diu-menge passat contra l’EC Gra-nollers (1-0) i es consoliden coma un dels ferms candidats a dis-putar el play-off per pujar a Se-gona divisió B.

Els de Toni Escudero van sa-ber resistir en un inici de partitmolt intens dels visitants. Burga-da va haver de fer dues interven-cions en els primers instants delpartit a dues rematades de RogerMartínez, que va estar molt actiudurant els primers 45 minuts.

Els minuts van anar passanti la Monta es va desempallegardel domini visitant i va comen-çar a amenaçar la porteria deJose Ortega. Una de les oportu-nitats més clares del primertemps va ser una falta llunyanamagistralment picada per Veli-llas al minut 40 i que va obligarel porter del Granollers a feruna gran aturada per evitar ungol que ja es cantava a la grade-ria. Quatre minuts després, però,la Monta aconseguiria el gol queli donaria els tres punts. Velillasva protagonitzar una de les sevescurses per la banda esquerra i laseva centrada la va rematar ambla panxa Aleix Dalmau. El late-ral, que estava a la posició habi-tual del davanter centre, va es-

trenar-se en l’apartat golejadoren aquesta temporada.

Lluny de conformar-se amb elresultat, els de Toni Escuderovan continuar pressionant desprésdel descans i podrien haver sen-tenciat el matx molt abans si Es-cabrós o Velillas, que va tenirtres ocasions molt clares, ha-guessin afinat el seu punt demira. Els visitants van gaudird’algunes ocasions per empatar,però Burgada va aturar tots els in-tents granollerins.

4 MESOS SENSE REBRE GOLSEl pròxim dia 28 (dia en el qual ellíder, l’AE Prat, visitarà el Muni-cipal de Nou Barris) es compliranquatre mesos del darrer gol quel’equip va encaixar a casa. Va seral minut 75 de la victòria contra elManlleu (3-1), quan Óscar Uroz vaaconseguir batre Burgada amb uncop de cap. D’aleshores ençà, Sa-badell B, Cerdanyola, Vilafranca,Masnou, Júpiter i Granollers hanvisitat la Bombonera i han mar-xat amb les mans buides (excep-

te els arlequinats, que van acon-seguir un empat a zero el dia 8 denovembre).

A més, aquesta temporadal’equip ha aconseguit deixar laporteria a zero contra l’Europa icontra el Santfeliuenc, mentreque el Terrassa i el Palamós vanaconseguir un gol a la Bombone-ra (encara que tots dos van perdreel partit). L’única derrota del cursa casa va ser en el partit inaugu-ral de la lliga, un contundent 1-3contra el Gavà.

DEMÀ PASSAT, A TERRASSALa competició no s’atura i el se-güent repte de l’equip serà la vi-sita a un dels històrics del futboldel nostre país, el Terrassa FC. Elsvallesans viuen un mal momentde resultats i només han sumat 2punts dels darrers 21 que s’handisputat (per trobar la darrera vic-tòria dels vermells cal remuntar-se fins al 19 de desembre de l’anypassat). La mala ratxa va provo-car un canvi a la banqueta, que araocupa José Luis Duque.

L’equip ja ha guanyat nou partits a casa. Foto: Twitter (@ChristianAmigo7)

La solidesa defensiva, clau enuna nova victòria de la Monta» Un gol d’Aleix Dalmau dóna els tres punts contra el Granollers» Aquest diumenge l’equip visitarà un Terrassa en hores baixes

El SESE firma un triomftreballat a Esparreguera

BÀSQUET4Victòria important.El SESE va aconseguir un valuósresultat dissabte passat a la pis-ta del CB Esparreguera (52-58),fet que li permet continuar as-pirant arribar a la zona altaquan encara queden onze jor-nades per al final de la fase re-gular de la competició.

Óscar Cámara, que va acon-seguir una doble figura (10 puntsi 14 rebots) va ser el millor ju-gador de l’equip i va tenir una ac-

tuació decisiva perquè l’equiptornés del Baix Llobregat ambels dos punts.

EL FEMENÍ, A SABADELLPer la seva banda, el sènior fe-mení comença el seu camí a lasegona fase de la Copa Catalun-ya diumenge a dos quarts de 8de la tarda a Sabadell. L’equip vaquedar fora de la lluita per l’as-cens pel bàsquet average i hau-rà de lluitar per no baixar.

Kiplagat i Kipruto guanyenuna Mitja Marató de rècord

ATLETISME4Els atletes africanscontinuen dominant la Mitjaamb mà de ferro. Diumengepassat, en una edició de rècordamb més de 16.500 participants,els kenians Florence Kiplagat iVincent Kipruto van sumar unanova victòria al seu palmarès in-dividual.

Kiplagat va confirmar-se comuna de les corredores del momenti va sumar la seva tercera victòriaconsecutiva. La keniana s’haviaplantejat el repte de rebaixar pertercer any consecutiu la sevaplusmarca mundial, però va que-

dar lluny d’assolir-ho. Kiplagat vacompletar el recorregut en 1 hora,9 minuts i 19 segons (més de 4minuts més lentament que l’anypassat). La seva compatriota -toti que corre per Suècia- IsabellahAndersson va acabar en segonaposició i la portuguesa Jessica Au-gusto va completar el podi.

Pel que fa a la categoria mas-culina, Vincent Kipruto es va co-ronar com el quart vencedor de laprova en les darreres sis edi-cions. El kenià va imposar-se al’esprint final a l’italià DanieleMeucci i a l’etíop Abdi Fufa.

Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia UrbanaLes inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta

carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seuinici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.

RedaccióLA PROSPERITAT

Óscar Càmara va ser el millor jugador del partit. Foto: SESE

| 14Agendalínianoubarris.cat 19 febrer 2016

AGENDA [email protected]

DISSABTE 27 DE FEBRER18:00 Espectacle Cosas que pasan, una obra per

riure i emocionar-se a càrrec del mag Sasha./ Centre cívic Torre Llobeta.

DIJOUS 25 DE FEBRER19:00 Xerrada sobre el cervell masculí i el cer-

vell femení a càrrec de David Costa, psicòlegespecialista. Aquesta conferència s’emmar-ca en el cicle T’interessa de l’Aventura de co-nèixer. / Biblioteca Les Roquetes.

DIJOUS 10 DE MARÇ19:00 L’Aventura de llegir. Parlem amb... Xerra-

da sobre les vivències d’una anestesiòloga,a càrrec de Glòria Puig, autora del llibre El riude l’oblit. Entrada gratuïta a l’acte. / Biblio-teca Nou Barris.

FINS AL 27 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició Dibuixos, a càrrec de

Margarida Rey, una estudiant del Turó de lesRoquetes, que presenta una selecció de lesseves obres en la seva primera mostra. / Cen-tre Ton i Guida.

FINS AL 4 DE MARÇMatí-TardaExposició Villadesahucio: especulación

y respuesta colectiva, un recull de fotografiesde Guillaume Darribau que documentendesnonaments i les concrentacions de suport./ Centre cívic Zona Nord.

DIJOUS 25 DE FEBRER18:00 Contes a la mà. Imprescindibles, petites

joies que tothom hauria de conèixer. Per ainfants de dos a quatre anys. A càrrec d’An-na Casals. / Biblioteca Vilapicina.

DIVENDRES 26 DE FEBRER19:00 Espectacle Incompletos, on el mag Heis

i el mag Joan presentaran el seu nou ex-periment de màgia a quatre mans i altrestrucs que encara no han revelat. / Centre Toni Guida.

DIMARTS 23 DE FEBRER21:45 Partit de bàsquet entre el SESE i l’AESE,

corresponent a la vintena jornada de Copa Ca-talunya. / Virrei Amat.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat amb poemes cuinats amb ti-telles, imaginació fresca a càrrec de Da-vid Laín. Per a infants més grans dequatre anys. / Biblioteca Les Roquetes.

Llibres a escenaEscudella de poemesDm. 23 de febrer a les 18:00

Taller per descobrir les principals ha-bilitats que cadascú de nosaltres tenim.Entrada gratuïta, però cal inscripció prè-via. / Espai Jove Les Basses.

XerradaEn què sóc un crac?

Dc. 24 de febrer a les 18:00

Amb motiu del Dia d’Andalusia, es faràla tradicional ofrena floral al monumenta Blas Infante, considerat el pare de lapàtria andalusa, al parc de la Guineue-ta. S’interpretaran els himnes andalús,amb la lletra d’Infante, i català.

Ofrena floral al monument de Blas Infante

Ds. 27 de febrer a les 12:00

Partit de futbol corresponent a la 27ajornada de competició entre la Mon-tañesa i el Prat. / La Bombonera.

Partit de futbolMonta-Prat

Dg. 28 de febrer a les 12:00

| 16 19 febrer 2016línianoubarris.cat Pròxima edició: 18 de març

Nbarris 67

Documents

Transcript of Nbarris 67