Món aualé n.15

Vol. 4, núm. 3 - juliol/setembre 2015

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Pàg. 2


Volum 4, número 3 - Juliol/Setembre 2015

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya

Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent

[email protected]

Imatge de la portada:

Tauler gabata de tres files de sis forats característic d’Etiòpia. Col·lecció privada

Pàg. 3

Món aualé. Volum 4, número 3 - Juliol/Setembre 2015

SUMARI

Pàg 4-9 Jocs mancala a Etiòpia i a la Banya d’Àfrica. S’apunten diverses fonts documentals escrites i gràfiques i es fa cinc cèntims sobre alguns dels jocs mancala que es juguen o s’havien jugat a Abissínia [nom amb que es coneixia l’actual Etiòpia fins a principis del segle XX] i a altres països de la Banya d’Àfrica.

Pàg 10-11 Pàgines centrals. Podeu veure una fotografia de Shanidov, feta l’any 2008 a prop del riu Omo, al sud d’Etiòpia, on uns homes dassanakh juguen en un tauler de dues files de sis forats.

Pàg 12-13 10 coses que potser mai us havien dit sobre els jocs mancala. Malgrat que avui en dia es té un ampli coneixement dels jocs mancala que s’han jugat i es segueixen jugant de forma tradicional al llarg d’Àfrica, Orient Mitjà, d’Àsia central i meridional, al llarg del sud-est asiàtic i Oceania, a Amèrica del Nord i al Carib, a Amèrica del Sud i a parts d’Europa; sovint es poden trobar fonts escrites i gràfiques que mostren informacions poc conegudes que s’expliquen en aquestes pàgines.

Pàg 14-17 Aprenem a jugar al Togyz Kumalak. El Togyz kumalak [Тоғызқұмалақтан] és el nom en llengua kazakh d’un joc mancala que també és conegut amb altres noms. És jugat, almenys, al Kazakhstan, al Kirguizistan, al Tadjikistan, a l’Uzbekistan (al Karakalpakistan), al Turkmenistan, al nord-est de l’Afganistan pels kirguisos, a zones de Rússia com Altay, Khakassia, Sakha, Tartaria i Tuva, a l’est de Mongòlia per la minoria Kazakh i al nord-oest de la Xina (a la Regió Autònoma de Xinjiang).

Pàg 18 Glossari. Part 15. En aquesta ocasió es descriuen diversos termes usats en el joc enkeshui, jugat pels massais a Kenya al voltant de les ciutats de Narok i Ngong, tal com va explicar Walter Driedger l’any 1972.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (XV). Es pot veure un segell d’Etiòpia emès l’any 1984 on uns homes juguen en un tauler gebeta de dues files de dotze forats. També es mostra una postal emesa a Itàlia als voltants de 1936 on es pot veure una fotografia en que quatre homes mouen peces en un tauler de fusta en l’anomenada “Àfrica Oriental Italiana” (colònia italiana que va existir entre 1936 i 1941, creada després de la Segona Guerra Italoetíop).


Pàg. 4

Jocs mancala a Etiòpia i a la Banya d’Àfrica

segueix a la pàgina 6

Fig 1: Uns homes juguen en tres files de sis forats, a Etiòpia Link Etiopia (CC BY-NC 2.0) Alguns drets reservats

Fig 2: Xiquets konso amb un tauler de dues files de dotze forats. Rod Waddington 2014 (CC BY-NC 2.0) Alguns drets reservats

18— Lazzaro Passini PASSINI, L. Usi e costumi dell'Abissinia e dei dintorni di Massaua. Milano : A. Vallardi, [18--]

1873

James Theodore Bent

BENT, J. T. The sacred City of the Ethiopians, London, 1873.(1)

Gabattà

1894

Richard Francis Burton

BURTON, R. 1894 First footsteps in East Africa, London: Tylston and Edwards.(3)

Togantog (o Saddikiya)

1894

Stewart Culin CULIN, S. 1894 The National Game of Africa. Report of National Museum.(2)

Us apuntem en les pàgines següents diverses fonts documentals escrites i gràfiques i us fem cinc cèntims sobre alguns dels jocs mancala que es juguen o s’havien jugat a Abissínia [nom amb que es coneixia l’actual Etiòpia fins a principis del segle XX] i a altres països com Djibouti, Eritrea i Somàlia que són coneguts col·lectivament com la Banya d’Àfrica.

En aquesta pàgina i en la següent també us mencionem alguns autors que han estat pioners en descriure o citar per primera vegada jocs mancala d’Etiòpia i la Banya d’Àfrica.

La lí

nea

del t

emps

del

s joc

s man

cala

a E

tiòpi

a i l

a Ba

nya

d’Àf

rica

1894 Richard T. Burton BURTON, R. 1894 First footsteps in East Africa, London: Tylston and Edwards.

1894 Stewart Culin CULIN, S. 1894 The National Game of Africa. Report of National Museum.


Pàg. 5

1911 Marcel Cohen

COHEN, M. Jeux abyssins, In: Journal asiatique. Paris, 1911, Vol.10 T.18, pp. 463-497.(4)

Uugg

1913

George Montandon

MONTANDON, G. 1913 Au pays Ghimirra. Paris: A. Challamel.(5)

Saddeka Oualladetch

Sellous

1971 Serge Tornay Marie-Martine

Tornay TORNAY, S. i TORNAY, M-M 1971 Le Jeu de Pierres chez les Nyangatom (S.O. Ethiopia) A: Journal de la Société des Africanistes 41, 2, pp. 255-257.(8)

Ngikileth (o Amoru)

1971

Richard Pankhurst

PANKHURST, R. 1971 Gabata and Related Board Games of Ethiopia and the Horn of Africa, Ethiopia Observer, 14(3), 154-206.(10)

1979 Philip

Townshend TOWNSHEND, P. 1979 Mankala in Eastern and Southern Africa: a Distributional Analysis A: Azania 14:1, 109-138.(9)

Usolo Leyla Gobale

1980/81

Richard Pankhurst

PANKHURST, R. Board Games of the Horn of Africa. In: Horn of Africa 1980/81; 3 (4): 41-45.(10)

1982 Richard

Pankhurst PANKHURST, R. 1982 Gabata and Other Boa rd -Ga mes o f Ethiopia and the Horn of Africa, Azania: A r c h a e o l o g i c a l Research in Africa, 17:1, 27-42.(10)

1984

Segell etíop on uns homes juguen en un tauler gebeta de dues files de dotze forats.

1991

Sobre Primer Dia d’Emissió de Djibouti on uns xiquets juguen en un tauler de dues files de sis forats.

Segell de Djibouti on uns xiquets juguen en un tauler de dues files de sis forats.

1931

Eugène Gaspard Marin

MARIN, G. 1931 Somali games In: Journal of t h e R o y a l A n t h r o p o l o g i c a l Institute of Great Britain and Ireland 71, 499-511.(6)

Leyla Gobalé Bo∫

1941

Harold Courlander

COURLANDER, H. The Ethiopian Game of Gobeta. Negro History Bulletin, Washington, D.C., No. 7, Oct. 1943, pages 21-23.(7)

Abalalà Sulus Aidi

(o Awagagà) Sulus Nishtaw

Lamè Uwèièdèt Kwahilka Aitidikus

(o Shedan)

Pàg. 6

El 1873 Jerome Theodore Bent, explorador, arqueòleg i autor anglès, va publicar un registre de viatges i recerca per Abissínia [com es coneixia Etiòpia fins a principis del s.XX] on explica que va comprar un tauler de fusta per jugar al Gabattà de tres files de sis forats (3x6) que va fer arribar sencer al British Museum de

Londres. En aquest tauler es col·locaven 3 peces (anomenades chachtma) en cada forat i que a cada jugador li corresponien 9 forats.(1) L’any 1894 Stewart Culin, etnògraf i escriptor nord-americà que va exercir un paper important en el desenvolupament de l'etnografia dels jocs, cita a J. T. Bent, dient

que ha descrit recentment [1873] que a Abissínia es juga al Gabattà i mostra una il·lustració del tauler de 3x6 que està actualment al British Museum.(2)

El mateix any, Richard F. Burton reporta que a Zeida (Somàlia) els xiquets jugaven en dues files de cinc o sis forats excavats a terra al joc Togantog o Saddikiya i que si en el curs del joc 4 peces es troben en el mateix forat, un de l'adversari és capturat.(3)

El joc Uugg era jugat a Abissínia. Fou descrit l'any 1911 pel lingüista francès Marcel Cohen, destacat en les llengües semítiques, i especialment en la branca etiòpica. El tauler usat era de 2x5, 2x6 o 2x7 amb 4 llavors en cada forat.(4)



Fig.3: Uns homes karo juguen a algun joc gebeta a la Vall del riu Omo, al sud d’Etiòpia. © 2011 Tots els drets reservats Alena Hašková, Zdeněk Hašek.

continua de la pàgina 4

El suís George Montandon l’any 1913 explica que el joc etíop Saddeka era jugat principalment pels galla, a Djimma, en taulers 2x10 amb 20 llavors per jugador, col·locant-les en cada fila d’esquerra a dreta en un patró 4,0,4,0,4,0,... També parla d’un altre joc e t í o p a n o m e n a t Oualladetch, jugat pels joves amhara.(5)

El 1931 l’antropòleg belga Eugène Gaspard Marin va reportar el joc somalí Leyla gobalé, jugat en taulers 2x6, 2x8 i 2x12 amb 4 llavors per forat. També va reportar el joc somalí Bosh, jugat en taulers de 2x5 amb 4 llavors en cada forat.(6)

L’antropòleg, folklorista i novelista nord-americà Harold Courlander el 1943 va reportar 5 jocs mancala a Tigrai, a Etiòpia. Aquests eren jugats en taulers de 3x6 amb 3 llavors en cada forat. Eren l’Abalalà, el Sulus Aidi (o Awagagà), el Sulus Nistaw, el Lamè Uwèièdèt i el Shèdan (o Kwahilka Aitidikus).(7)

Pàg. 7


Fig. 5: Uns homes mursi juguen a algun joc gebeta al Mago National Park, al sud d’Etiòpia. © 2013 Tots els drets reservats. David Vallee.

Fig. 4: Uns homes juguen en dues files de deu forats, a Tadjoura (Djibouti). © 2013 Tots els drets reservats. Herle Drean.

Pàg. 8

L’any 1971 Serge i Marie-Martine Tornay van explicar el joc Ngikileth (o Amoru) jugat al sud-oest d’Etiòpia pels nyangatom en quatre files de dotze forats. (8)

L’etnògraf britànic Philip Townshend l’any 1979 va reportar dades pròpies i va compilar descripcions (fetes per Richard Pankhurst i algun altre autor) de diversos jocs mancala jugats a Etiòpia i a la Banya d’Àfrica, i sobretot d’Àfrica oriental i meridional. Alguns exemples de jocs reportats per Townshend eren: Usolo, jugat pels gosha a la vall del riu Juba, al sud-est de Somàlia en taulers de 2x6; i pels gosha al sud de Somàlia en 2x10; Leyla Gobale, jugat en 2x6-12 al nord de Somàlia; Jero, jugat al sud-est de Somàlia en 2x7 i 2x8. (9) Richard Pankhurst va estudiar els jocs mancala a Eritrea, Etiòpia, Somàlia i Sudan del Sud. En va descriure més d'un centenar per primera vegada. Alguns exemples són: a Eritrea: Andada [2x12-24, 2 llavors en cada forat]; Qelat (Beni Amir i Mensa) [2x6, 4 llavors en cada forat]; Qelat (Keren) [2x6, 4 llavors en cada forat]; Selus [3x6, 3 llavors en cada forat]; a Etiòpia: Alemungula [2x5, 5 llavors en cada forat]; Gelech [2x6, 4 llavors en cada forat]; Hesa [3x6, 3 llavors en cada forat]; Hufesay [2x6, 4 llavors en cada forat]; Lahemay Waladat [2x6, 4 llavors en cada forat]; Lamlameta [2x12, 2 llavors en cada forat]; Latho [2x6, disposició irregular de les llavors en cada forat]; Sadeqa III [2x8, 6 llavors en cada forat]. Al

Sudan del Sud: Ayit [2x9, 2 llavors en cada forat]; Tok Ku Rou [4x12-13, 4 llavors en cada forat]; Yit Nuri [2x13, 2 llavors en cada forat]; Yit Jani [2x7, 4 llavors en cada forat]. A Etiòpia i Sudan del Sud: Anywoli [2x12, 4 llavors en cada forat]; Baré [4x12, 2 llavors en cada forat]; Luuth [2x7, 4 llavors en cada forat]. A Djibouti, Eritrea i Etiòpia: Dabuda [2x10, 4 llavors en cada forat]. A Somàlia: Rio Kadalis [2x6, 4 llavors en cada forat]; Sadeqa I [2x10, 4 llavors en cada forat]; Sadeqa II [2x6, 3 llavors en cada forat]. (10)



Fig. 6: Uns homes suri juguen a algun joc gebeta al sud-oest d’Etiòpia. (CC BY-NC 2.0) 2012 Alguns drets reservats Dietmar Temps

Pàg. 9


Els jocs mancala i l’origen del bestiar

Hi ha una tradició molt estesa al sud d’Etiòpia i més enllà en que les peces usades per jugar representen el bestiar que es mou per zones (representades pels forats del tauler). Així el joc en si simbolitza una incursió de bestiar.

Jean-Loïc Le Quellec va explicar en À propos d’un mythe Nyangatom d’origine du bétail un mite dels Pobles del Sud d’Etiòpia que Joseph Loyolo Loteng, estudiant nyangatom, li va contar l’any 2001 a Addis-Abeba: <<Un grup d'homes tenien el costum d’anar fins a la vora del riu Omo per a jugar a un joc de Nikeles [llavors], que excavaven sota d'un arbre. A la nit, abans de tornar al poblat, col·locaven els petits còdols que usaven com a peces en una pila. De dia quan van tornar per jugar es van adonar que les seves peces estaven disperses i van arribar a la conclusió que algú havia jugat al seu joc durant la nit. Al vespre, de nou, recolliren les peces però al dia següent estaven altre cop en desordre. Com que la cosa es repetia, van anar a consultar a un endeví que els va dir que vigilessin el seu joc durant la nit per veure qui l’estava usant. Un dels jugadors es va amagar en un arbre i la nit següent va veure un estrany que s'acostava i jugava amb les Nikeles. Li va dir a l’endeví el que havia vist i l'endeví va aconsellar-li que tornés al lloc amb una corda i una cabra, seguint les seves instruccions. Així es va fer. Els nyangatom es van amagar prop de l'arbre i van esperar. Quan el desconegut va arribar, els homes li van passar la corda al voltant del coll, estrenyent prou per capturar-lo, però no massa per no escanyar-lo. Immediatament, el desconegut (que s’anomenava Pec‡a) es va convertir en un vent invisible. Però l’endeví havia dit: “Passi el que passi, mai deixeu anar la corda. Fins i tot, si desapareix, mai deixeu

anar la corda. Fins i tot si plou, mai deixeu anar la corda”. Ells es van mantenir ferms, i Pec‡a per fi va dir: “Bé, està bé, em quedo. Em quedo amb vosaltres”. Ells el van portar al poblat i es va instal·lar allà. Li van proposar de donar-li una dona, però ell va respondre: “Això no és possible, no tinc res a oferir”. Van insistir, dient que podia pagar més endavant i, finalment, es va casar. Algun temps després ell va dir: “Vosaltres m'heu acollit, vosaltres heu fet moltes coses per mi, fins i tot em vareu oferir una esposa. Ara és el meu torn de fer alguna cosa per vosaltres”. Ell va proposar convidar a tots, dient que per a aquesta ocasió ell portaria el

seu ramat que havia romàs al riu. Però amb una condició: que ningú fes comentaris sobre aquest ramat de bous pel fet que el cap dels bous entén el llenguatge dels homes. De dia, el bestiar va sortir del riu i van començar a avançar vers el llogaret. Es van moure, es van moure i, quan estaven a punt d’arribar, un home amb admiració no va poder abstenir-se de dir: "Quin home més ric que és el propietari d'un ramat com aquest!” Immediatament el cap dels bous, que ho havia sentit, va fer mitja volta i va tornar al riu, seguit per la majoria de les altres bèsties. El bestiar actual és descendent de les que no van tornar al riu.>>

Fig. 7: Uns homes juguen al gebeta samai en un tauler 2x12 al sud d’Etiòpia © 2012 Tots els drets reservats Biel Pubill.

Pàg. 10

Pàg. 11

Uns homes dassanakh juguen en un tauler de dues files de sis forats a prop

del riu Omo, al sud d’Etiòpia Shanidov (CC BY-NC 2.0) 2008 Alguns drets reservats

Pàg. 12

10 coses que potser mai us havien dit sobre els jocs mancala


4

Suzanne Comhaire-Sylvain (1898-1975)

Antropòloga haitiana.

Va escriure 10 monografies i més de 200 articles científics. Va realitzar investigacions sobre diversos jocs

mancala, per exemple, Kay a Haití i Mangola al Congo.

Després del seu doctorat es va convertir en assistent del professor

Malinowski a la Universitat de Londres.

3

August Panyella Gomez (1921-1999)

Etnòleg català. Primer director del Museu Etnològic de Barcelona.

Va recopilar almenys 2 taulers mancala dels fang que es troben actualment al Museo Nacional de Antropoplogía a Madrid, Espanya.

El 1948 participà en una expedició a Guinea española (avui Guinea

equatorial) organitzada per l’Instituto de Estudios Africanos.

2

Amado E. Ossorio Zabala (1851?-1917)

Metge i explorador asturià.

Va recopilar materials etnogràfics, inclòs un tauler mancala dels fang

que va formar part del Museo Nacional de Antropología, Etnografía y Prehistoria (actual Museo Nacional

de Antropoplogía) a Madrid, Espanya.

El 1901 es va integrar en la comissió hispano-francesa per al

reconeixement sobre el terreny dels límits fronteres establerts al riu Muni,

a Guinea espanyola (avui Guinea equatorial).

1 Georg Schweinfurth

(1836-1925) Botànic, etnòleg i explorador alemany.

Va descriure i il·lustrar el joc Abangah jugat en un tauler de dues files de

vuit forats, a Artes Africanae, 1875.

Era un joc mancala jugat pels niam-niam a la conca sud-oest del territori

del Nil. Aquest tauler ja havia aparegut a la seva obra de 1874 The

heart of Africa (p.26) on l’anomenava Mungala.

Pàg. 13


10

Henry Parker (18__-19__)

Enginyer britànic al Ceilan colonial (actual Sri Lanka) durant l'època victoriana.

Va descriure diversos jocs mancala: el Manala i el Manala Bedawi al seu

pas per Suez (Egipte), de camí a Ceilan. Allí el 1909 va descriure per primera vegada el joc Daramutu.

Henry Parker és conegut per haver estudiat i compilat folklore de Sri

Lanka, convertint-se en una autoritat en el tema.

9

Alexander R Webb (1846-1916)

Escriptor nord-americà, editor, i Cònsol dels Estats Units a les Filipines.

Va adquirir almenys un tauler de dues files de set forats i un forat a

cada extrem, per jugar al Chuncajon, que ara està al US National Museum

de Washington, EUA.

Va ser un dels primers nord-americans convers a l'Islam.

8

Georg Fritz (1865-1944)

Comandant en cap del Saipan alemany, a les illes Marianes.

El 1903 Fritz va descriure i dibuixar el joc Chongka, jugat en un tauler de dues files de set forats i un forat en

cada extrem.

Va escriure una extensa història i etnografia dels chamorro, que va ser

publicada el 1904 pel Museu Reial d'Etnologia de Berlin.

7

Jacques Etienne Victor Arago

(1790-1855) Escriptor, artista i explorador nord-català.

Va dibuixar diverses il·lustracions que mostraven dones que jugaven al joc mancala Tchonka a Macassar, a l’illa

Cèlebes i també a l’illa de Timor.

Cronista i artista a bord del vaixell Uranie durant el viatge a Austràlia de

1817-1820.

6

John Galt (1779-1839)

Novel·lista escocès.

Quan va viatjar per Europa, va conèixer i es va fer amic de Lord

Byron. Al seu retorn a Londres, Galt va escriure un relat dels seus viatges,

Letters from the Levant, publicat el 1813, on descriu un joc mancala amb

el nom de Mandoli que va trobar a l’illa d’Hidra, a Grècia, jugat en

taulers de dues files de sis forats. Anys més tard, també va publicar la

primera biografia completa de Byron.

5 Felix Von Luschan

(1854-1924) Metge, antropòleg, explorador, arqueòleg

i etnògraf austríac.

Va reportar un joc mancala anomenat Warra el 1919 a l’estat de Louisiana, als EUA. El va veure jugar

diverses vegades.

Ara bé, no va recollir-ne les regles (podria ser una variant del Wari) i ningú més sembla haver investigat

aquest joc en detall.

Pàg. 14

Aprenem a jugar al Togyz Kumalak

El Togyz kumalak [Тоғызқұмалақтан] és el nom en llengua kazakh d’un joc mancala que també és conegut amb altres noms. Es pot trobar transliterat, almenys, com: Toguz Kumalak, Tog(h)yzqumalaq, Toğızqumalaq, Togus Kumalak, 9Kumalak. En llengua kirguís, per exemple, és conegut com Toguz Korgool [Тогуз Коргоол].

Al Kazakhstan el Togyz kumalak és considerat el joc tradicional nacional. És promogut pel Ministeri de turisme i esports d’aquest país de l’Àsia central, que organitza anualment diversos campionats: individuals, per equips, juvenils, seniors. Aquest any 2015, del 13-17 d’abril, s’ha celebrat a la localitat d’Almaty el III Campionat Mundial de Togyzkumalak amb cerimònies d’obertura i clausura similars als

jocs olímpics amb desfilada dels participants amb les banderes de les respectives nacions.

Els taulers Togyz Kumalak més antics, fets de pedra, estan datats en el segle XVI. Molts taulers eren tradicionalment tallats en fusta, però avui en dia es fabriquen majoritàriament de plàstic. A occident, aquest joc fou descrit per primera vegada l’any 1906 per Nikolai Nikolaevich Pantusov (Rússia) i, l’any 1911, per Richard Karutz (Alemanya). Existien moltes variants diferents abans que les regles del joc Togyz Kumalak fossin unificades. Dues d’aquestes variants eren el Bestemshi i el Kozdatu que, sembla ser, encara són jugades pels xiquets. Hi ha campionats regulars de Togyz Kumalak a Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan i a la República d’Altay.(1)


Fig.1: III Campionat Mundial de Togyzkumalak. Altmaty 13-17 abril 2015. Foto de Dastan Kapaev.

Al Kazakhstan també es celebra el Campionat Juvenil de Togyzkumalak on prop de 200 jugadores i jugadors competeixen en tres categories d'edat: menors de 16, de 18 i de 20 anys. La darrera edició es va celebrar el novembre de 2014 a la localitat de Kyzylorda. També es celebren campionats entre veterans com el celebrat a Oskemen del 19-24 d’agost de 2015.

Aquest joc mancala és jugat, almenys, al Kazakhstan, al Kirguizistan, al Tadjikistan, a l’Uzbekistan (al Karakalpakistan), al Turkmenistan, a l’Afganistan (pels kirguisos al nord-est; a Vakhan), a parts de Rússia com: Altay, Khakassia, Sakha, Tartaria, Tuva. També a Mongòlia (a l’est per la minoria Kazakh; a la província de Bayan Ölgii). I també al nord-oest de la Xina (a la Regió Autònoma de Xinjiang).

Pàg. 15


Fig.2: Campionat Juvenil de Togyzkumalak celebrat el novembre de 2014 a Kyzylorda, Kazakhstan.

Segueix a la pàgina 16

Regles resumides del Togyz Kumalak

tauler: 2×9 (dues files de nou forats).

peces: 162 llavors (81 per jugador). disposició inicial: 9 llavors (boles) en cada forat.

direcció sembra: anti-horària.

sembra: volta simple. Cada jugador, per torns, agafa les llavors d’un dels forats propis i les distribueix una a una, començant en el mateix forat des d’on s’han agafat. Està permès sembrar des d’un forat propi que conté sols una llavor que es col·loca en el forat següent.

collita: en la fila de l’adversari. Les captures es realitzen si l’última llavor sembrada acaba en un forat de la fila de l’oponent que conté un nombre parell de llavors. És a dir, si l’última llavor sembrada acaba en qualsevol forat de l’adversari que (abans de la sembra) conté un nombre senar de llavors. Aquestes són capturades i emmagatzemades al propi forat magatzem (“kazan“). Si l’última llavor cau en un forat de l’oponent que conté tres llavors (comptant la darrera que acaba de dipositar), el forat es marca com un “lloc sagrat” (“tuzdik” en kazakh, o “tuz” en kirguís, que significa “sal”). El “tuzdik” pertany al jugador que l’ha creat en un forat de la fila de l’adversari. Hi ha algunes restriccions a l’hora de crear aquests forats:

Cada jugador pot crear només un “lloc sagrat” o “tuzdik” cada partida. L’últim forat a mà dreta de cada jugador no es pot convertir en un “tuzdik”. No es pot crear un “tuzdik” si és simètric a un del rival. Està permès fer tal moviment, però no es crearia aquest forat especial. Les llavors que cauen en un “tuzdik” són capturades i emmagatzemades pel seu propietari en el “kazan” propi, estigui sembrant aquest o l’adversari. També es pot deixar que s’acumulin al llarg de la partida en el “tuzdik” i quan aquesta acaba, es retiren i se sumen a les llavors capturades durant el joc, i a les llavors que queden al propi costat del tauler, si n’hi ha.

objectiu: capturar més llavors que l’adversari.

el joc acaba…: quan un jugador no pot moure en el seu torn doncs tots els seus forats (que no són un “tuzdik”) no tenen llavors. Els jugadors capturen les llavors restants en el seu costat del tauler que no estiguin ni en el “kazan” ni en el “tuzdik” propis. El guanyador és qui ha capturat més llavors. El joc s’empata si ambdós jugadors tenen 81 llavors al final.

Fig.3: Campionat Veterans de Togyzkumalak celebrat l’agost de 2015 a Oskemen, Kazakhstan.

Pàg. 16

Els uigurs (un poble turc d'Àsia central que viuen principalment a la Regió Autònoma del Xinjiang Uyghur -també coneguda com Turquestan oriental o Uigurstan- a la Xina) l’anomenen Chakpelek. A l’Azerbaidjan es conegut com Marakoshtu o Gygymatak. En general, aquests jocs són similars, però hi ha moltes diferències en les regles i la terminologia. Les regles i la terminologia del Togyzkumalak actual difereixen de les dels primers temps. El 1948, la primera competició que va tenir lloc a Almaty hi van assistir només quatre jugadors. Cada un d'ells, de diferents regions, sabia regles diferents. Durant aquesta competició es va organitzar una reunió amb

altres experts per unificar les regles. Les regles actuals estan en vigor des del 1949, segons explica Nino Vessella.(2)

Atsyrau : el final de la partida

El terme “atsyrau” significa romandre sense un cavall. És a dir, quedar-se sense peces de joc i no tenir més possibilitats de moure. Durant el joc les peces dels jugadors es van esgotant, de mica en mica, i les posicions esdevenen més simples, de manera que la partida passa a la seva etapa final.

La partida acaba quan un jugador no pot moure al seu torn, doncs tots els seus forats que no són un “tuzdiyk”, no tenen llavors. (3)


continua de la pàgina 15

Aprenem a jugar al Togyz Kumalak

Fig.4: Taulers característics de dues files de nou forats per jugar al Toguz Korgool. Foto Nazgul Usupbekova.

La regla tuzdyk o tuz

Aquesta regla és interessant perquè dóna als jugadors un avantatge significatiu.

Evidentment, un jugador pot optar a no crear un forat tuzdyk si té una alternativa millor. Cada jugador tan sols pot crear un forat d’aquest tipus per partida. Aquest forat especial es crea si l’última llavor sembrada en el torn d’un jugador cau en un forat de l’oponent (excepte l’últim forat a mà dreta de cada jugador que no es pot convertir en un tuzdyk) que conté tres llavors, comptant la darrera que acaba de dipositar. El forat es marca com un “lloc sagrat”. Aquest forat especial creat en la fila de l’adversari pertany al jugador que l’ha creat. El jugador que crea el seu tuzdyk en segon lloc no el pot crear si és simètric al “tuzdyk” que ha creat l’adversari. En aquest cas, podria fer tal moviment, però no es crearia aquest forat especial.

Competicions de partides ràpides

En el marc del III Campionat Mundial de Togyzkumalak, celebrat a Almaty (Kazakhstan) el passat mes d’abril, es van disputar les competicions masculina i femenina de partida ràpida (veure fig 5, 6 i 7).

NOTES: (1)GERING, Ralf. Toguz Kumalak a Wikia.

(2)(3)VESSELLA, Nino. Togyzkumalak A: Il Fogliaccio degli Astratti 2015; 63 (July): 29-32.

Pàg. 17


Fig.5: Competició masculina de partida ràpida entre Kabiev Nurbek del Kazakhstan i Sazaev Suban del Kyrgyzstan. III Campionat Mundial de Togyzkumalak, 2015

The Oware Society

Fig.6: Competició masculina de partida ràpida entre Seth Bonti-Asamoah de Gran Bretanya i Nino Vessella d’Itàlia. III Campionat Mundial de Togyzkumalak, 2015

The Oware Society

Fig.7: Competició femenina de partida ràpida entre Byeisyengul Khalpan de Mongolia i Madina Kurmanbekova del Kyrgyzstan. III Campionat Mundial de Togyzkumalak, 2015

The Oware Society

Pàg. 18

Glossari (15)

Equip “flotant”de jugadors

Tal com va explicar Walter

Driedger l’any 1972: <<El

més interessant de

l’enkeshui no són les seves

regles, sinó com es juga el

joc. [...] en general és un

esforç de grup amb

decisions preses d’acord

amb principis d’igualtat i

consens. Cada part consta

d’un equip “flotant” de fins

a cinc jugadors. Això

requereix una explicació!

Els jugadors poden

participar en una partida

que ja està en marxa i

poden deixar-la a la meitat.

Una de les dificultats en

l’aprenentatge és que una

vegada que s’ha iniciat una

partida, altres jugadors

s’uneixen i eventualment es

fan càrrec d’aquesta si, als

seus ulls, algú no és prou

competent en el joc. Un

membre de l’equip pot

suggerir un moviment en

fer-ne un de prova que es

permetrà fer o bé es retira i

se substitueix per un altre

moviment. Atès que això

està passant a banda i

banda del tauler, hi ha una

considerable confusió.>>(1)

Quan les vaques dormen

Us parlem en aquesta ocasió de diversos termes usats en el joc enkeshui jugat pels massais a Kenya al voltant de les ciutats de Narok i Ngong, tal com va explicar Walter Driedger en el seu treball de camp Michezo ya Mbao – Mankala in east Africa, publicat inicialment per l’Institut d’Estudis africans de l’Universitat de Nairobi com The Game of Bao, or Mankala, in East Africa. Es diu que una llavor solitària es coneix com una “vaca”. Un forat es diu “boma”. I un forat que conté quatre llavors s’anomena “brau”. Quan es capturen les llavors de l’oponent es diu “menjar”. I completar una volta i aturar-se en un forat buit es diu “dormir”. El joc sovint comença de la següent manera a mode de cursa: dos jugadors inicien la sembra de manera simultània des del forat de l’extrem dret sembrant les llavors el més ràpid que es pugui. El que “dorm” en primer lloc, és a dir, el que completa primer un moviment, comença el torn inicial del joc regular. El joc enkeshui es pot jugar en un tauler de 2×8, 2×10 o 2×12, és a dir, dues files de vuit, deu o dotze forats. Segons el nombre de forats del tauler s’usen diferents disposicions inicials. Es diu que la mida preferida de tauler és de 2×12. Entre els massais: <<Pot ser significatiu

que només s’utilitzen els nombres parells [nombre total forats]. Entre els massai els números parells tenen connotacions femenines i inconscientment això podria estar relacionat amb el simbolisme de la col·locació de les llavors en els forats. Les dones massais no juguen a aquest joc.>>(2) Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat de qualsevol costat del tauler que contenia tres llavors, amb la que acaba de dipositar en fa quatre. Aquest forat s’anomena “brau” i pertany al jugador que l’ha creat. Qualsevol llavor que caigui en un forat “brau” al sembrar, aleshores pertanyerà al seu propietari. Si la darrera llavor d’una volta de qualsevol jugador hi cau, el torn acaba. Està permès formar un parell de “braus” si les dues últimes llavors d’una volta fan que hi hagi tres i quatre llavors en qualsevol ordre en dos forats adjacents.

NOTES:

(1) DRIEDGER, W . The game of Bao or Mancala in East Africa. A Mila, vol: 3, issue: 1, pages 7-19, Juliol 1972, Institute of African Studies, University of Nairobi. (2) SMITHSONIAN INSTITUTION, National Museum of African Art. Maasai elders (ilmoruak) playing enkeshui, a traditional board game, Rift valley region, Kenya. In Archives, manuscripts, photographs catalog (SIRIS) [online]


Pàg. 19

El racó del col·leccionista (XV)

Postal de l’“Àfrica Oriental Italiana”

Us mostrem una postal no circulada (aprox.1936) de l’anomenada “Àfrica Oriental Italiana” que fou una colònia italiana (va existir entre 1936 i 1941) creada després de la Segona Guerra Italoetíop amb les colònies de Somàlia Italiana, Eritrea, Etiòpia i el Somaliland Britànic ocupat pels italians. En el seu anvers es pot veure una fotografia en la que quatre homes mouen peces en un tauler de fusta. A la llegenda hi diu: “Africa Orientale - Ore di ozio e di divertimento”. [Temps d’oci i entreteniment]. En el revers es pot comprovar que fou impresa a Itàlia.

Segell d’Etiòpia

En aquest segell es poden veure uns homes que juguen en un tauler gebeta de dues files de dotze forats. Forma part de la col·lecció Ethiopian Traditional Sports que consta de 3 segells més, els quals també mostren esports etíops tradicionals: guggs, genna i tigil. Va ser emès l’any 1984 per l’Ethiopian Postal Service del Provisional Military Government of Socialist Ethiopia [junta militar etíop que va pujar al poder el 1974 després de la caiguda de l'emperador Haile Selassie i que va governar el país fins al 1987]. Té un valor facial d’1 BIRR.


i en el pròxim número... El Laomuzhuqi i altres jocs mancala de la Xina. Us explicarem alguns jocs mancala jugats al Sud-oest de la província de Yunnan, a la Xina, en indrets on passava “la Ruta de la Seda del Sud” una ruta comercial primerenca entre la Xina i l’Índia, a través de Birmània. Aquests jocs van ser reportats per Vernon A Eagle l’any 1996. També us explicarem un joc mancala jugat a la província xinesa de Henan.

Algunes coses que potser ningú t’havia explicat sobre el joc Sungka. El Sungka és un joc tradicional filipí similar a altres jocs mancala del sud-est asiàtic com el Dakon i el Congklak. Us parlarem en el pròxim número de quina era la finalitat d’aquest joc abans d’esdevenir joc, d’algunes supersticions i costums relacionades, i d’altres coses que potser ningú us havia explicat sobre el joc Sungka.

Revista divulgativa dels jocs mancala Món aualé


Volum 4, número 3 - juliol/setembre 2015

Món aualé n.15

Documents

Transcript of Món aualé n.15