> Marató 2000:recerca sobremalalties mentalsgreus

> Les escolesi les associacionsdel país són l’eixde les mobilitzacions populars

> Projectes guanyadorsde la convocatòria sobre trasplantaments

La Marató de TV3Fundació 4Novembre 2000

ls problemes de salut mental severs s'estima que afecten una decada vint persones, però la detecció es pot considerar que és

insuficient. El Departament de Sanitat i Seguretat Social de laGeneralitat de Catalunya té, entre els seus objectius prioritaris, atendreles persones amb trastorns mentals i les seves famílies, i treballa endiverses línies d’actuació per a la consecució de les fites següents:> Millorar l’accessibilitat als serveis de salut mental i la continuïtatassistencial, potenciant els actuals programes de coordinació entreels equips d’atenció primària i els professionals de la xarxa de salutmental.> Atendre els col·lectius socials més desfavorits amb un desple-gament progressiu d’un nou model de psiquiatria transcultural amb unenfocament holístic.> Afrontar les patologies emergents amb un fort impacte social: elstrastorns del comportament alimentari i altres patologies relacionadesamb els nous models socials, que exigeixen avançar més en laprevenció dels trastorns mentals. > Adequar funcionalment i física els actuals hospitals monogràficscap a noves necessitats de serveis i menes de pacients.> Desenvolupar nous serveis comunitaris adreçats a la poblacióadulta amb trastorns mentals, per afavorir-ne la inserció social, ambl’objectiu d’endarrerir o evitar el procés de cronificació i la discapacitatque la malaltia mental sovint comporta.

La Fundació La Marató de TV3 s’ha volgut sumar a aquest seguitd’iniciatives dedicant la propera Marató a impulsar la recerca científicaen el camp dels trastorns mentals severs. La producció de conei-xement permetrà identificar i/o confirmar les intervencionspreventives, de diagnosi, terapèutiques i rehabilitadores més efectivesi les alternatives d’organització sanitària i social que n'han de permetreuna detecció més precoç, com també la millora de l’accessibilitat alsserveis i la seva reinserció.

La Marató de TV3 vol impulsar aquest any la recerca adreçada ales necessitats de salut, de serveis i de nous coneixements de lespersones amb trastorns mentals severs i les seves famílies. ■

Alícia GranadosVicepresidenta del Patronat de la Fundació La Marató de TV3Gerent de l’Institut Català de la Salut

E

PATRONAT DE LA FUNDACIÓPresident:

· Sr. Miquel Puig,

director general de la Corporació Catalana

de Ràdio i Televisió.

Vicepresidenta:

· Sra. Alícia Granados,

gerent de l’Institut Català de la Salut.

Vocals:

· Sra. Carme Basté

directora del programa La Marató de TV3

· Sr. Joan M. Clavaguera

director de Catalunya Ràdio

· Sr. Josep Lluís Cleries

president de l’Institut Català del Voluntariat

· Sr. Josep Manel Ferrer

secretari general de la Corporació Catalana

de Ràdio i Televisió

· Sra. Carme Ponte

gerent de Televisió de Catalunya

· Sr. David Serrat

director general de Recerca del Departament d’Universitats,

Recerca i Societats de la Informació

· Sr. Joan Vidal i Gayolà

president del Centre de Promoció de Cultura

Popular i Tradicional Catalana

· Sr. Josep Lluís Vilaseca

secretari, no patró

· El president del Consell d'Administració

de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

(representació rotatòria)

· Sr. Miquel Vilar,

director executiu de la Fundació.

COMISSIÓ ASSESSORA· Dra. Alícia Granados,

gerent de l’Institut Català de la Salut (coordinadora).

· Dra. Marta Aymerich

responsable de l'Àrea de Recerca i Formació

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

· Dra. Montserrat Baiget

directora de l’Institut de Recerca de l'Hospital

de la Santa Creu i Sant Pau

· Dr. Josep M. Borràs

director científic de l’Institut de Recerca Oncològica

· Dr. Jordi Camí

director de l’Institut Municipal d'Investigació Mèdica

· Sr. Evarist Feliu

director gerent de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

· Dr. Joan R. Malagelada

president de la Fundació per a la Recerca i la Docència

de la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron

· Dr. Román Pallarès

director científic de la Fundació August Pi i Sunyer

· Dr. Joan Rodés

president de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca

Biomèdica

· Dr. David Serrat

director general de Recerca del Departament d’Universitats,

Recerca i Societats de la Informació

· Dra. Mireia Espallargues

Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

(secretària tècnica)

També en formen part el director executiu de la Fundació

i un representant de Televisió de Catalunya

© 2000 Fundació La Marató de TV3Distribució gratuïta.Fundació La Marató de TV3Diagonal, 477, 11è08036 Barcelonafundaciomaratotv3@ccrtv.eswww.fundaciomaratotv3.org

Aquesta publicació ha estat possiblegràcies a l´aportació de:Atlàntida Assegurances MèdiquesFundació Caixa de SabadellLaboratoris EsteveLaboratoris LundweckSaba Grup

radicionalment, la malaltia mental greu s’ha vist ignorada pels

mitjans informatius, tant sols hi apareixper qualificar els trets de les personesque han comès algun delicte o hanefectuat algun comportament estra-folari. El món del trastorn psíquicsempre ha fet por i encara en fa.

Tanmateix es tracta d’una possi-bilitat que pot o podria haver-nosafectat a tots, ningú té cap garantia deno emmalaltir o que sigui així en algunsdels seus descendents. Només ladificultat que hi ha a l’hora decomprendre els símptomes i lasimbologia dels afectats justifica lamarginació en què han viscut i en quèencara viuen. Una societat que té lapretensió d’entendre-ho i controlar-hotot prefereix passar per alt allò que noentén ni controla.

Potser aquesta és la causa queenlloc del món no s’hagi fet unprograma de l’estil de La Marató perdonar a conèixer la problemàtica deltrastorn mental sever. És per això quediem que La Marató que està preparantTelevisió de Catalunya serà pionera.

Aquest fet ha d’enorgullir unasocietat mancada de missatges refle-

xius sobre les fragi-litats de l’ésserhumà i d’esperançaa l’hora de cercarrespostes adients aproblemes que des-coneix.

L’esperit de La Marató s’encaminaa recollir el màxim de donatiuspossibles per ajudar a la recerca peraconseguir una millora de les expec-tatives terapèutiques dels malaltsafectats, i alhora serveix per donar aconèixer la realitat quotidiana d’unespersones que, essent com els altres,tenen la dramàtica peculiaritat de patirun trastorn mental greu. Ambduescoses són inqüestionablement neces-sàries.

Només amb recursos és possibleavançar en el camí que possibiliti, algundia, gaudir de respostes que permetincontrolar millor els símptomes o guarirels trastorns mentals greus. És indis-pensable, per tant, arribar al cor delsespectadors per commoure’ls i des-pertar en ells el sentiment de solidaritatque farà possible donar una empenta ala recerca que es du a teme al nostrepaís.

Aquesta Marató, a més a més, hade servir per donar a conèixer unarealitat amb la qual conviuen malalts ifamiliars, una realitat que, tot i sercolpidora, pot ser i ha de ser entra-nyable. Veure’s reflectit en un programade molta audiència i d’ampli ressòciutadà permet sentir-se més proper ala societat a la qual es pertany ialleugera el sentiment de marginació.

Cal fer el que sigui possible pereliminar tants d'estigmes i prejudicisque planen sobre els pacients afectatsper algun dels trastorns mentals greus.Donar a conèixer la seva realitat i oferiruna informació rigorosa és la millormanera de fer-ho.

Per totes aquestes raons, La Marató d’enguany és pionera i,sobretot, necessària. ■

Dr. Joan CorbellaPsiquiatre

UNA MARATÓPIONERA...I NECESSÀRIA

T

“Veure’s reflectit en un programa de molta audiència i d’ampliressò ciutadà permet sentir-se més proper a la societat a la quales pertany i alleugera el sentiment de marginació.”

novembre 2000 3

s un malson que t’angoixa, queno controles i del qual no pots

despertar si no t’ajuden”. Amb aquestesparaules, breus però gràfiques, un jovemalalt d’esquizofrènia descriu el seupatiment. És un dels testimonis, entred'altres, que l’equip de La Marató deTV3 ja ha recollit per donar a conèixerla realitat d’unes malalties –l’esqui-zofrènia, la depressió, el trastornbipolar, etc.– que seran el centred’atenció del programa.

Són testimonis que, enguany,tindran un valor incalculable: el delcoratge personal que impliquen i el decanvi d’actitud social que podengenerar. De tothom és sabut que sobreaquestes malalties plana un estigmasocial, de causes ben diverses, quemargina els qui les pateixen. Aquestestigma, a més d’augmentar elpatiment dels afectats, impedeix quemoltes persones surtin del seuanonimat i vulguin comunicar la sevaexperiència. Alguns, però, han entèsque la millor manera de combatre lamarginació és, precisament, fer públicala seva condició de malalt o de familiard’un malalt. És la millor manera que alveïnat, al treball, a l’escola, es coneguiel veritable abast d’aquestes malalties ies generi solidaritat, no pas incom-prensió.

Al costat de les seves vivències iopinions serà imprescindible, un anymés, la dels professionals que elsatenen i la dels investigadors quecerquen les causes d’aquestesmalalties i millores en el tractament.Però la peculiaritat de les malaltiesmentals greus en general, i de l’esqui-zofrènia en particular, exigirà tambéalgunes notes especials de divulgació.

Els avenços fets en el tractamentfarmacològic des dels anys cinquanta,la reforma de l’atenció psiquiàtrica delsúltims vint anys i el progressiu ventall denous recursos terapèutics són fites quecaldrà subratllar per comprendre quinés el panorama actual d’aquestesmalalties. Un panorama diferentrespecte del que molts prejudicis iestereotips han anat creant en eltranscurs dels segles i que, a partir del17 de desembre amb La Marató deTV3, entre tots podem millorar. ■

MA

RA

TÓ

20

00

La millor manera decombatre la marginació

és, precisament, ferpública la seva condicióde malalt o de familiar

d’un malalt

“É

UN PROGRAMAPER OBRIRLES MENTS

4 novembre 2000

n any més, i gràcies als teles-pectadors, La Marató de TV3

traspassarà la dimensió pròpia deprograma de televisió. A la barrejahabitual d'entrevistes testimonials,reportatges de divulgació i actuacionsd'entreteniment, s'hi sumarà elseguiment puntual de les activitatsque moltes localitats de Catalunyaorganitzen per mostrar la sevasolidaritat amb les persones quepateixen una malaltia mental greu.

Com que un dels objectiusd'enguany consisteix a aconseguir laintegració social i el respecte enversaquests malalts, es donarà un prota-gonisme especial a quatre poblacionsque, històricament, han acollit centresde salut mental i que s'han caracte-ritzat per la seva capacitat d’hospi-talitat i de convivència amb els seusmalalts.

Sant Boi del Llobregat (BaixLlobregat), Santa Coloma de Grame-net (Barcelonès), Salt (Gironès) i Reus(Baix Camp) s'abocaran amb LaMarató organitzant festes popularsque seran seguides, en directe, en eldecurs de les més de 14 hores deprograma.

També cal destacar una altramostra de la capacitat de mobilitzaciódels ciutadans, que es veurà en unesdeveniment singular: "la marató deLa Marató de TV3", una cursa popularmatinal que convida a sortir als carrersde Barcelona totes aquelles personesque es vulguin solidaritzar amb lespersones que pateixen una malaltiamental i que amb la seva inscripció percórrer, caminar o passejar, faran unaaportació activa al marcador delprograma. ■

ACTIVITATSSOLIDÀRIES

U

Un dels objectiusd'enguany

consisteix aaconseguir la

integració sociali el respecte envers

aquests malalts

novembre 2000 5

MA

RA

TÓ

20

00

La participació solidària de molta gentfa que La Marató de TV3 sigui un delsesdeveniments que més personesmobilitza al nostre país. Però això noseria possible si no fos per les diversestasques que, desinteressadament i demanera altruista, duen a terme els mésde 3.500 voluntaris que hi participen.

La tasca més visible delsvoluntaris de La Marató és la d'atenciótelefònica, però darrere d’aquesta feinahi ha voluntaris en el servei de guarda-roba, servei d’àpats, servei d’ordre,vali-dadors, reserves, caps de taula igestió de dades, etc. Totes aquestespersones provenen, enguany, de 255associacions de voluntariat. ■

La promoció socialconsisteix en la celebració d’actes i en l’aportació d’informació sobre el temade La Marató.

MOBILITZACIÓ ISENSIBILITZACIÓD

EL MÓN DELVOLUNTARIAT

Cívica el convoquen per segonavegada amb l’objectiu de fomentarl’esperit solidari que representa LaMarató de TV3 i el coneixement entreels joves de l’esquizofrènia i altresmalalties mentals greus.

Es tracta d’un concurs dedicat amurals que poden presentar cadas-cuna de les classes de les escolesparticipants sobre el tema de què estractarà en La Marató. ■

os mesos abans de La Marató deTV3, la Fundació endega una

campanya de promoció social arreu delpaís. Es pretén mobilitzar la societatcatalana i divulgar la malaltia centred'atenció enguany tot organitzantcentenars d’actes i de conferències.

La campanya fonamentalment vaadreçada a escoles i associacions.

Aquest any la campanya vacomençar el 6 de novembre i s’acabaràel 15 de desembre. És previst d'arribara 150.000 persones, la majoriaescolars entre 14 i 16 anys, per mitjàd’unes 2.000 conferències en centreseducatius i en centres cívics. Les impar-teixen 70 metges experts en la matèria.I aquestes escoles que participen en lacampanya seran les que podranparticipar, també, en el concurs PintaLa Marató. Televisió de Catalunya, laFundació i la Direcció General d’Acció

es activitats de tot tipus que s'organitzen arreu delnostre país creixen any rere any, ja sigui perquè les

entitats les impulsen de manera espontània o bé perquès’emmarquen en el desplegament de l’activitat de laFundació, en coordinació amb Acció Cívica. El que esdemostra en cada edició és que el teixit associatiu català haanat fent seva La Marató i que l'està convertint en laveritable festa solidària de la tardor.

La Marató continua amb una iniciativa que es va posaren marxa en la passada edició i que va ser molt ben acollida.Es tracta del suport que ofereixen els ajuntaments deCatalunya. Responent a una crida a cadascun dels 964ajuntaments del nostre país, es penja alguna pancarta alrespectiu municipi. Totes contenen el mateix missatge i ésaixí com, repartides arreu, s’exterioritzarà també lamobilització solidària.

Una altra experiència que continua i que també s’esperaque superi l’èxit aconseguit l’any passat és el que fareferència al món del teatre i de l’espectacle. En aquest casserà la lectura d’un manifest de suport la vigília de La Marató.

Però en l’edició de l’any 2000 també hi haurà algunanovetat important: des dels telèfons mòbils es podrà saberinstantàniament i gratuïtament la xifra que reflecteixi elmarcador en aquell moment. La companyia Movistar ofereixla possibilitat de saber-ho tot marcant el 808 en els seusaparells i teclejant la paraula “Marató”: la xifra apareixerà enpantalla. ■

6 novembre 2000

MA

RA

TÓ

20

00

L

Mobilitzacióarreu del país

“El concert d’Any Nou amb La Marató de TV3”

T R U C A !

El dia 17 desembre

905 11 12 13

quest és el segon doble disc compacte editat per LaFundació. Es tracta del diversos concerts d’Any Nou

oferts per l’Orquestra Simfònica Johann Strauss de Budapest,dirigida per István Bogár al Palau de la Música Catalana. Comdiu Roger Alier en la presentació “és un plaer de disposar arad’aquests enregistraments: dos CD dedicats a la músicacentreuropea que aquests hongaresos toquen com ningú”.

Aquest doble disc va adreçat a empreses, amb la finalitatque n’adquireixin totes les còpies que necessitin. L’importrecollit amb la venda s’afegirà a la quantitat recaptada pelprograma. ■

www.fundaciomaratotv3.org: aquesta és la pàgina web de la Fundaciói que apareix totalment renovada. En una actualització constant, ofereix unscontinguts amb un pes important de la informació i la “literatura” científicaque van generant els gairebé 300 projectes que La Marató ha finançattotalment o parcialment.També s’hi ofereix informació de la Fundació, notícies, La Marató d’enguanyi com accedir a les activitats que es fan arreu de Catalunya o com feraportacions econòmiques durant l’any. ■

Si feu actesper La Marató,informeu-nos-en

Una nova pàgina web

A

Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental en el decurs de la seva vida. Lesdepressions i l’ansietat són els patiments més freqüents i es calcula que un 22 % de lapoblació en pateix algun cop. Els joves que avui són menors de 20 anys tenen el doblede possibilitats de patir una depressió que els seus pares i tres vegades més que els seusavis. Pel que fa a l’esquizofrènia, un 1 % de la població de totes les edats desenvoluparàalguna forma d’aquesta malaltia mental en algun moment de la seva vida. En funció dela seva predisposició individual, de les seves condicions de vida, dels fenòmenscoadjuvants a què s'estigui exposat, i també de la precocitat i efectivitat del tractamenta què sigui sotmès l'individu, serà més o menys greu i persistent.

Segons un informe encarregat recentment pel Banc Mundial i l’OrganitzacióMundial de la Salut, les malalties com la depresssió, els trastorns maniacodepressius il'esquizofrènia tenen un pes important sobre la salut de la població europea; es calculaque representa un 9,5 % del total de malalties i discapacitats, mesurat en anys de vidaperduts.

L’increment de factors de risc amb una forta influència en la salut mental, com sónl’envelliment de la població relacionat amb els canvis en l’estructura familiar, elsfenòmens migratoris, l’atur, la pobresa, com també l’augment de l’abús de substàncies,la soledat i la ruptura de xarxes socials són factors que contribuiran, en les properesdècades, a fer que la malaltia mental sigui un veritable problema de salut pública a totEuropa.

Els problemes de salut mental poden manifestar-se amb diferents nivells de gravetati poden suposar una atenció diferent. Actualment, tot un seguit de centres, serveis iequipaments de salut mental formen part de la Xarxa Pública d’Atenció Psiquiàtrica i de Salut Mental de Catalunya, adscrita al Servei Català de la Salut del Departament deSanitat i Seguretat Social.

La integració progressiva dels serveis d’atenció psiquiàtrica al sistema sanitarigeneral, bàsicament a partir de 1990, ha permès millorar l’accessibilitat territorial il’adequació a les necessitats dels pacients i de les seves famílies.

Des de la signatura dels acords de reordenació dels hospitals psiquiàtrics, la tardorde l’any passat, s'ha iniciat un procés cabdal de transformació dels serveis d'atenciópsiquiàtrica i de salut mental de Catalunya, amb l’objectiu de potenciar l’atencióintegral del malalt mental mitjançant el desplegament de tot un seguit de dispositiusd’atenció psiquiàtrica comunitària.

Algunes de les actuacions que derivin d’aquests acords tenen un caràcter interde-partamental, atès que la salut mental no és només una qüestió estrictament sanitàriasinó que afecta tota la societat.Sigui com sigui l’esdevenidor, l’àmbit d’atenció als problemes de la salut mental, a lespersones que les pateixen i als seus familiars exigirà una atenció especial els propersanys, a més d’un fort desplegament de nous recursos assistencials i de suport social;exigirà un esforç molt especial en la recerca de nous fàrmacs més eficaços i específics,de noves estratègies psicoterapèutiques i de nous mecanismes en la prevenció de lamalaltia i d’aquelles situacions afavoridores del risc de patir-la, especialment enaquelles persones més vulnerables.

Probablement mai com fins ara la mobilització social ha estat i és la clau de l’èxit. ■

La salut mental a Catalunya

“Sigui com sigui l’esde-venidor, l’àmbit d’aten-ció als problemes de lasalut mental, a les per-sones que les pateixen ials seus familiars exi-girà una atenció espe-cial els propers anys, amés d’un fort desple-gament de nous recur-sos assistencials i desuport social.”

Dra. Josep BallesterGerent d’Atenció Psiquiàtrica i Salut MentalServei Català de la Salut

novembre 2000 7E L S T R A S T O R N S M E N T A L S

Les malalties mentals greusQuan es parla de les malalties mentals greus ens referim a les que tenen un curs crònic,poden produir deterioraments personals i afecten intensament l'entorn social i familiar.Per tractar-les calen, a més de terapèutiques biològiques, intervencions psicològiques,tècniques de rehabilitació i xarxes de suport comunitari.Aquests trastorns mentals no són el producte de la civilització, ni estan relacionats ambaspectes socioculturals, sinó que ja van ser descrits pels grecs, i amb puntualitatinexorable han anat apareixent en el decurs del temps. Tanmateix, hi ha dos elementsque distingeixen la consideració que actualment es té d'aquestes malalties respected'èpoques passades. D'una banda, a hores d'ara hi ha un consens gairebé unànime quela causa és fonamentalment biològica, per bé que no es coneixen del tot els mecanismesprecisos que les causen, cosa que no es pot considerar excepcional en medicina, perquèaixò mateix s'esdevé amb altres patologies mèdiques, llevat de les malalties infeccioses.

L'avenç de la bioquímica, la biologia molecular, la genètica i el funcionamentcerebrals estan permetent grans consecucions en el coneixement d'aquests trastorns, ihi anuncien un futur esperançador. D'altra banda, al desenvolupament dels darrers anysquant a planificació, gestió i finançament dels serveis sanitaris en general, cal afegir-hil'àmbit de la psiquiatria i de la salut mental. Hi ha una conscienciació clara de lesautoritats sanitàries que la freqüència d'aquests trastorns en la població general (esqui-zofrènia, 1 %; trastorns bipolars, 0,8 %; depressions malenconioses, 1,5 %; trastornsobsessius, 1 %; crisis d'angoixa, 1,5 %, etc.) és tan aclaparador, que obliga a fer un esforçtècnic i d'organització per acarar aquestes malalties i atribuir-hi el mateix estatus que aqualsevol altra especialitat mèdica, perquè no tan sols provoquen greus problemespersonals i socioeconòmics, sinó que afecten de manera important les famílies.

L'alarmant prevalença de tots els trastorns psíquics (segons les estadístiques, un 20-30 % de la població general) és per si mateixa una xifra preocupant, tant per als clínicscom a per a l'Administració, però encara és més preocupant que al voltant del 30-40 %de totes les patologies psiquiàtriques (6-8 % de la població general) puguin sercatalogades com a greus.

En psiquiatria no solament són greus els trastorns coneguts com a malalties mentalsautèntiques (esquizofrènia, paranoia, trastorns bipolars), sinó també un cert nombredels que, tot i no ser tan vistents, formen part dels que tradicionalment es coneixen coma "neurosis" (angoixa, fòbies, trastorns obsessius, histèria, hipocondria, etc.). Un lligamentre totes aquestes patologies greus, a més de la complexa resposta terapèutica queexigeixen, és la tendència a esdevenir cròniques. En la mateixa naturalesa d'aquestesmalalties està inscrita l'evolució crònica, bé sigui contínua i sense períodes de remissió(paranoia, algunes esquizofrènies, trastorns obsessius), o bé mitjançant un cursesquitxat de remissions i recaigudes (com en el cas dels trastorns bipolars, depressions).En aquest sentit, cal plantejar tractaments de llarga durada, tant de tipus farmacològiccom psicològic, i també un esforç dels professionals i de l'Administració per propor-cionar les eines personals i comunitàries que permetin al pacient de mantenir unavida positiva, amb integració social, familiar i laboral.Pel que fa als psicofàrmacs, el cert és que la psiquiatria actual té un poder de resolucióde les patologies mentals molt superior al d'altres èpoques de la història. Des dels anyscinquanta han aparegut psicofàrmacs actius que, millorats durant cinc dècades,permeten afrontar aquestes malalties amb un optimisme creixent. Igualment, tots elsrecursos comunitaris i de rehabilitació suposen un avenç important, sobretot per altractament de l'esquizofrènia. ■

Dr. Julio VallejoPsiquiatre

8 novembre 2000E L S T R A N S T O R N S M E N T A L S

“L'avenç de la bioquí-mica, la biologia mo-lecular, la genètica i elfuncionament cerebralsestan permetent gransconsecucions en el conei-xement d'aquests tras-torns, i hi anuncien,ben segur, un futur espe-rançador.”

L’esquizofrènia és una de les malalties mentals més greus. Els seus símptomes principals sónels deliris, les al·lucinacions, la inquietud o de vegades agitació, que sovint van acompanyatsd'altres símptomes menys cridaners, com són la inactivitat, l’aïllament social, la mancad’interès per les coses i la manca d’iniciativa.

Les causes que avui dia es coneixen de la malaltia són una combinació de tres factors:la vulnerabilitat genètica (la predisposició a contraure la malaltia), que es transmet de paresa fills encara que els primers no la manifestin; els esdeveniments de la vida que produeixentensió i neguit, com pot ser acabar els estudis, la incorporació al món del treball, una novafeina o trobar parella; i finalment el desequilibri bioquímic entre unes substàncies del cervellanomenades neurotransmissors i que serveixen per dur la informació d’una neurona al’altra; quan la quantitat de neurotransmissors augmenta, es processa molta més informaciódel compte, tot produint-se aquests símptomes que tant dificulten la vida a qui els pateixen,amb la qual cosa s’acaben comportant d’una manera que la resta qualifica d'estranya.Actualment es considera que aquests tres són els factors necessaris perquè es desenvolupi lamalaltia.

L'u per cent de la població mundial pateix aquesta malaltia, i això significa que si, talcom deia l'eslògan, “Som 6 milions”, al nostre país hi ha 60.000 persones que pateixend'aquesta malaltia en algun moment de la seva vida, perquè, si bé es tracta d’una malaltiagreu i crònica, no té per què ser una malaltia irreversible, inguarible.

Enguany La Marató dóna la possibilitat de mostrar com és aquesta malaltia i com són icom viuen els qui la pateixen. Fa temps aquestes persones eren vistes com gent rara, avegades perillosa, que no podia treballar i sovint com a antisocials. La distància que ellsmateixos adoptaven respecte de la societat feia que la societat se'n distanciés. Els temps hancanviat i ara és el moment d'acostar-los, a ells i les seves famílies, a la resta de la societat a fique no en siguin exclosos.

Hi ha molts tipus diferents d’esquizofrènia, gairebé podríem dir que no hi ha dos casosiguals. Aquesta és una de les raons que hi compliquen la recerca. No tots els malaltspresenten els mateixos símptomes, per la qual cosa la recerca ha d'abastar aspectes diferents,des del purament bioquímic fins al social, passant pels aspectes psicològics més individuals.La recerca se centra tant en les causes de la malaltia com, sobretot, en els possiblestractaments, que també han d'abastar els diversos aspectes esmentats i exigeixen laimplicació de professionals especialitzats en cadascun. A diferència d'altres malalties, que talvegada siguin més cruentes i difícils de tractar, l'esquizofrènia és una malaltia en què no espot investigar sobre l'òrgan afectat, el cervell, ja que tindria conseqüències irreparables peral subjecte.

D'altra banda, el fet que en moltes ocasions l'afectat no tingui una consciència clarad'allò que li està passant, complica extremament la recerca. L'alenteix i l'encareix. Els campsde recerca van des de la farmacologia a la rehabilitació social, passant per l'orientació de lesseves famílies, la rehabilitació laboral o vocacional, pisos protegits i altres tècniques d'inter-venció. Aquests camps de recerca són perfectament complementaris amb les tècniquesterapèutiques que es fan servir avui dia, perquè sovint les teràpies que s'empren són experi-mentals i els professionals treballen paral·lelament en els dos vessants: alhora que es faassistència es fa recerca i a l'inrevés. Cal aprofitar totes les oportunitats. Per això La Marató iels fons que s'hi obtinguin permetran aprofundir-hi i dirigir la recerca d'una manera mésintensa. ■

L’esquizofrènia

Dr. Carles Ballús-CreusPsicòleg clínic

novembre 2000 9E L S T R A S T O R N S M E N T A L S

“L'u per cent de la po-blació mundial pateixaquesta malaltia, i aixòsignifica que si, tal comdeia l'eslògan, “Som 6milions”, al nostre país hiha 60.000 persones quepateixen d'aquesta ma-laltia en algun momentde la seva vida, perquè, sibé es tracta d’una ma-laltia greu i crònica, no téper què ser una malaltiairreversible, inguarible.”

Silvestra MorenoPresidentaFederació Catalana d’Associacionsde Familiars de Malalts Mentals

La família i la malaltia mentalVoldria demanar a totes les famílies que facin memòria i recordin el naixement delsseus fills: la il·lusió i l’esperança que vam posar en ells en veure que estaven sans is’adaptaven a la “vida”. Així se sentien també totes les famílies que avui tenen un fillo una filla amb una malaltia mental.

Però un bon dia, aquest fill o filla comença a fer coses estranyes, creu que lafamília i els amics li volen fer mal, sent que el persegueixen, no vol sortir de la sevahabitació, deixa els estudis o la feina, no té cura del seu aspecte personal, s’aïlla.

Al principi, la família pensa que són coses de l’edat i apareixen els primersdesacords entre el matrimoni, i els germans pensen que és un barrut que vol viure acosta dels altres. Fins que el pare o la mare, gairebé sempre la mare, decideixconsultar-ho al metge. Mentrestant, aquest fill s’ha convertit en un "estrany".

Quan arriben al metge psiquiatre comença un altre calvari, la no acceptació de lamalaltia, la recerca del miracle, la curació definitiva que els permeti recuperar el fillo la filla d’abans.

Si la família no vol acceptar que tenen un fill amb problemes de salut mental, nol’ajudaran, i la vida familiar es va destruint a poc a poc i és fàcil que els germansmarxin de casa i fins i tot que el matrimoni se separi.

Si la família busca ajuda, primer en els professionals i després en les associacionsper tal d’aprendre a viure amb la malaltia, ben segur que veuran que amb un bontractament mèdic i amb una teràpia adequada la persona afectada tindrà sobretotmoltes possibilitats de recuperar la seva pròpia autoestima i l’afecte dels altres, és a dirque podrà recuperar una vida més normal, amb un futur esperançador.

El més important és recordar que les malalties mentals són com totes les altres i,per tant, que les podem patir tots; això vol dir que la nostra possibilitat de recuperaciói de bona relació amb la resta de la societat dependrà en gran mesura de com tractemaquestes malalties.

Si a l’inici demanava que féssim memòria, ara demano a la societat en generalcomprensió i acceptació vers una malaltia que fa anys que ha deixat de ser “tabú” oun càstig diví. Amb els fàrmacs existents i la recerca que es fa es pot controlar elpatiment de les persones afectades i poden viure entre nosaltres amb el dret a ladiferència que la Constitució que tots respectem reconeix en l'article 14. ■

“Al principi, la famíliapensa que són coses del’edat i apareixen elsprimers desacords entreel matrimoni, i els ger-mans pensen que és unbarrut que vol viure acosta dels altres. Finsque el pare o la mare,gairebé sempre la mare,decideix consultar-hoal metge. Mentrestant,aquest fill s’ha convertiten un "estrany".”

10 novembre 2000 E L S T R A N S T O R N S M E N T A L S

novembre 2000 11

TRASPLANTAMENTS: RESOLUCIÓ DEL CONCURSl dia 18 de febrer de 2000 la Fundació La Marató de TV3 va

publicar la convocatòria d’ajuts aprojectes de recerca sobre trasplan-taments, tema de La Marató de TV31999.

El dia 3 d’abril de 2000 va acabar eltermini de presentació: s'hi vanpresentar 133 projectes, dels quals115 són unitaris i 18 coordinats. La

quantitat destinada al finançamentd’aquests projectes és de646.520.815 pessetes. Tots van serenviats a l'Agencia Nacional deEvaluación y Prospectiva (ANEP).

El Patronat de la Fundació La Marató deTV3, d’acord amb les bases de la convo-catòria i la proposta de la ComissióAssessora, va acordar repartir elsrecursos disponibles entre 58 projectes.

La Fundació La Marató de TV3 volmanifestar el seu agraïment a totes lespersones que han contribuït amb elsseus diners i el seu treball a La Maratóde TV3, i a la comunitat científica pelsseus esforços. Alhora vol assegurar-losque vetllarà perquè aquesta aportacióeconòmica solidària sigui invertida enel foment del desenvolupament de larecerca científica d’excel·lència delstrasplantaments.

Dr. José Francisco AramburuBeltránFacultat de Ciències de la Salut i de la Vida. Universitat Pompeu Fabra“Paper dels NFAT i la calcineurinaen la resposta immunològica: impli-cacions per a l’eficàcia i toxicitatd’abordatges immunosupressors”10.870.450 PTA

Dr. Manel Ballester RodésDr. Joan X. Comella CarnicéFacultat de Medicina. Universitat de LleidaDr. Ignasi Carrió GassetHospital de la Santa Creu i Sant PauDr. Joan Castell ConesaCentre PET Barcelona. Fundació CETIR“Rebuig cardíac: bases per a ladetecció incruenta dels possiblesprocessos involucrats en la lesiómiocitària. Caracterització de la viaapoptòtica. Implicacions clíniquesi possibles repercusions en el maneigi estratificació de risc del malalttrasplantat”23.500.250 PTA

Dr. Lluís Blanch TorraHospital de Sabadell. Consorci Hospitalari del Parc Taulí“Prevenció del desenvolupament delesió pulmonar aguda induïda per laventilació mecànica en el donant depulmó. Efecte modulador dels vasodila-tadors i protector de la ventilació líquidaparcial en un model experimental”6.148.550 PTA

Dr. Francisco Blanco VacaHospital de la Santa Creu i Sant Pau“Estudi comparatiu dels efectes i elsmecanismes pels quals els immunosu-pressors ciclosporina A, tacrolimusi mofetil micofenolat actuen sobreel desenvolupament d’hiperlipèmia, hiperhomocisteinèmia, arteriosclerosicomuna i vasculopatia posttrasplan-tament”7.425.000 PTA

Dra. Mercè Brunet SerraHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Determinació de l’activitat fosfatasade la calcineurina en els limfòcits Tcom a marcador biològic del graud’immunodepressió assolit en elspacients tractats amb tacrolimuso ciclosporina”4.725.000 PTA

Dr. Antoni Camins EspunyFacultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona“Estudi d’una teràpia alternativa perevitar els efectes neurotòxics de laciclosporina A en el trasplantamentd’òrgans”3.614.600 PTA

Dr. Josep M. Campistol PlanaHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Estudi de la disfunció endotelial enel trasplantament renal. Paper deltractament immunosupressor”4.812.750 PTA

Dr. Elías Campo GüerriHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Mecanismes patogenètics de lessíndromes limfoproliferativesassociades a trasplantament d’òrganssòlids i el seu possible valor predictiuen l’evolució dels malalts”18.126.000 PTA

Dra. Teresa Casanovas TaltavullCiutat Sanitària i Universitària deBellvitge“Trasplantament hepàtic i qualitatde vida. Disseny d’un qüestionari dequalitat de vida específic aplicablea Catalunya”9.900.900 PTA

Dr. Antonio Celada CotareloFacultat de Biologia. Fundació August Pi i Sunyer“Caracterització funcional i moleculardel factor de transcripció ACII (Activatorof Class II) en la regulació de l’expressió

de les molècules del complex principald’histocompatibilitat de classe II”13.455.000 PTA

Dr. Àngel Ramon Cequier FillatCiutat Sanitària i Universitàriade Bellvitge“Disfunció endotelial inicial com apredictor de l’aparició de la vascu-lopatia coronària durant el seguimenten pacients sotmesos a trasplantamentcardíac”15.602.600 PTA

Dr. Ramon Charco TorraHospitals Vall d’Hebron“Estudi de la lesió d’isquèmia reperfusióen el trasplantament hepàtic humà iporcí. Valoració de l’administració deProstaglandina E1 per via portal durantla fase de revascularització de l’empelthepàtic”14.654.950 PTA

Dr. Pablo Engel RocamoraFacultat de Medicina. Fundació Clínicper a la Recerca Biomèdica“Estudi de la molècula de la membranaleucocitària 2B4 com una nova dianaterapèutica al xenotrasplantament”9.091.900 PTA

Dr. Carlos Enrich BastusFacultat de Medicina. Fundació Clínicper a la Recerca Biomèdica“Anàlisi cel·lular i molecular de laregeneració hepàtica postheptectomia.Implicacions durant el trasplantamenthepàtic de donant viu”14.100.150 PTA

Dr. Joan Ignasi Esteban MurHospitals Vall d’Hebron“Avaluació prospectiva de la respostalimfocitària T CD4+ específica pel virusde l’hepatitis C (VCH) en receptorsde trasplantament hepàtic VCH positiu.Reconstitució de la resposta immuneespecífica”9.715.000 PTA

PROJECTES GUANYADORS MA

RA

TÓ

19

99

E

12 novembre 2000

MA

RA

TÓ

19

99

Dra. Elvira Dolores FernándezGiráldezFacultat de Medicina. Universitat de Lleida“Paper de la vitamina D en la patologiavascular associada al trasplantamentrenal”8.056.000 PTA

Dra. Patricia Fernández-LlamaHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Fisiopatologia molecular de la hipertensió arterial induïda pelsinhibidors de la calcineurina.Estudi de l’expressió gènica i proteica dels transportadors renalsde sodi en un model experimentald’hipertensió arterial induïda perla ciclosporina”8.987.400 PTA

Dr. Joan Figueras FelipCiutat Sanitària i Universitària de Bellvitge“Estudi del valor pronòstic del’expressió de factors moduladorsde la fase G1 als hepatocarcinomesi la seva utilitat per a la selecció dereceptors de trasplantament hepàtic”6.587.750 PTA

Dr. Xavier Forns BernhartHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Estudi d’anticossos neutralitzantsenfront del virus de l’hepatitis C (VHC)en preparats d’immunoglobulines anti-VHC positiu: utilitat per a la prevencióde la infecció pel VHC en el trasplan-tament hepàtic”16.585.000 PTA

Dr. Josep Fuster ObregonHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Estudi del flux i consum d’oxigen intra-hepàtics com a marcador de la lesiód’isquèmia hepàtica durant l’hepa-tectomia en el donant viu”6.406.650 PTA

Dr. David Gallardo GiraltHospital Duran i Reynals“Influència del microquimerismehemopoètic en el desenvolupamentde rebuig de l’empelt en trasplan-tament renal i cardíac. Establiment d’una escala de riscde rebuig”4.690.000 PTA

Dr. Juan-Carlos García-ValdecasasSalgadoHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Trasplantament hepàtic experimentalen el porc. Efecte de les modificacionsde les característiques de la recir-culació normotèrmica sobre la viabilitatde l’empelt hepàtic”14.783.000 PTA

Dr. Miquel Àngel Gassull DuroHospital Universitari Germans Trias i PujolDr. Kimberlay M. OlthoffUniversity Hospital. PennsylvaniaDra. Ester Fernàndez GimenoFacultat de Veterinària. UniversitatAutònoma de Barcelona“Avaluació de la immunomodulacióper teràpia gènica mediada peradenovirus com a estratègia terapèuticaen el trasplantament hepàtic i intestinalexperimental”24.763.000 PTA

Dr. Gabriel Gil GómezInstitut Municipal d’Investigació Mèdica“Modulació de l’apoptosi com amecanisme mediador de l’acció preservadora de l’òrgan trasplantatdels fàrmacs immunosupresors”7.607.250 PTA

Dr. Pere Ginés GibertHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Terlipresina en el tractament dels pacientsamb cirrosi hepàtica i síndrome hepatorenalcandidats a trasplantament hepàtic. Efectessobre la supervivència i la funció renal.Estudi aleatoritzat i prospectiu”13.366.350 PTA

Dr. Luis Grande PosaHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Control de la lesió a l’empelt i elsòrgans a distància associada a lasíndrome per isquèmia-reperfusióen el trasplantament de fetge”7.466.100 PTA

Dra. M. Magdalena Heras FortunyHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Efectes del tractament immunosu-pressor amb rapamicina, tacrolimus ociclosporina sobre la malaltia vascularde l’empelt, en un model d’aloempeltarterial porcí”11.514.150 PTA

Dr. Wladimiro Jiménez PovedanoHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Noves estratègies terapèutiquesde preservació tissular i prevenciódel rebuig: transferència gènica de laproteïna serina/treonina quinasa Akt”9.225.000 PTA

Dra. Ana Elisa Limón CarreraInstitut de Recerca Oncològica“Quimerisme i tolerància: aplicacionsa teràpia gènica i trasplantament”8.756.100 PTA

Dr. Josep M. Llovet BayerHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Anàlisi de cost-efectivitat deltractament adjuvant del carcinomahepatocel·lular a la llista d’esperadel trasplantament hepàtic”6.818.200 PTA

Dr. Ramon Llull CerdàInstitut Municipal d’Investigació Mèdica“Enginyeria tissular de l’endotelial·logènic: regulació dels mecanismesimmunològics, inflamatoris iaterogènics associats al rebuig crònic”19.993.200 PTA

Dr. José Miguel López-BotetArbonaFacultat de Ciències de la Salut i de laVida. Universitat Pompeu Fabra“Anàlisi de la funció dels receptorsassociats a cèl·lules NK (NKR) en laresposta a la infecció per citomegalovirus”8.053.550 PTA

Dr. Carles Margarit CreixellHospitals Vall d’Hebron“Estudi de la situació immunològicadels receptors d’un trasplantamenthepàtic mitjançant la caracteritzaciófuncional i immunofenotípica de lescèl·lules mononucleades de sangperifèrica estimulades amb antígensdel donant”11.379.500 PTA

Dr. Jaume Martorell PonsHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Participació de l’òxid nítric (NO) enla delecció de limfòcits T específicsper antígens de trasplantament endiferents models de presentació”14.572.000 PTA

Dra. Anna Meseguer NavarroHospitals Vall d’HebronDr. Emilio Itarte FresquetFacultat de Ciències. UniversitatAutònoma de BarcelonaDr. Francisco Javier Gómez PérezCentro de Biologia Molecular y Celular.Universidad Miguel Hernández. Alacant“Nefrotoxicitat aguda per CsA enpacients sotmesos a trasplantament.Bases moleculars i implicació del genque codifica per a la KidneyandrogenRegulated Protein”29.276.500 PTA

Dra. Pura Muñoz CánovesInstitut de Recerca Oncològica“Paper dels sistemes uPA/uPAR i VEGFen la implantació i neovasculogènesid’empelts de pell: importància per a lacuració de cremades i úlceres de pell”6.600.800 PTA

Dr. Josep-Enric Murio PujolHospitals Vall d’Hebron“Suport hepatocel·lular mitjançanttrasplantament hepàtic parcial ortotòpici heterotòpic en un model d’insuficiènciahepàtica experimental. Anàlisi de lesdiferències en la regeneració del fetgenadiu”5.862.500 PTA

novembre 2000 13

MA

RA

TÓ

19

99

Dr. Estanis Navarro GómezInstitut de Recerca Oncològica“Polarització cel·lular i migracióde cèl·lules dendrítiques: regulacióper proteïna quinases de la familiamammalian-Par1 (mammPar1)”8.497.350 PTA

Dr. Federico Oppenheimer SalinasHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Estudi clínic i experimentaldels mecanismes de fibrogènesi enl’etiopatogènia de la nefropatia crònicade l’empelt renal. Noves perspectivesterapèutiques”15.294.250 PTA

Dr. Joan de Pablo RabassóHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Efectes del trasplantament renalsobre la qualitat de vida i la morbilitatpsiquiàtrica”1.306.500 PTA

Dra. Mercè Pérez RibaInstitut de Recerca Oncològica“Avaluació d’un nou inhibidor de lacalcineurina, DSCR1, com a agentimmunosupressor”9.936.000 PTA

Dr. Ricardo Enrique Pérez TomásFacultat de Medicina. Fundació AugustPi i Sunyer“La prodigiosina, un nou immunosu-pressor. Caracterització bioquímica dela via apoptòtica induïda per aquestadroga en línies cel·lulars i en limfòcitsT i B”7.219.100 PTA

Dra. Maria Pilar Pizcueta LalanzaHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Prevenció del rebuig agut mitjançantanticossos bloquejants anti-p-selectinaporcina en un model de xenotrasplan-tament”5.511.600 PTA

Dr. José Luis Pomar Moya-PratsHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Trasplantament cardíac. Estudi demarcador de rebuig i d’alteracionsfisiològiques i moleculars en el cortrasplantat; aplicacions cliniquesi terapèutiques”15.564.100 PTA

Dr. Ricardo Pujol BorrellHospital Universitari Germans Trias i PujolDra. Anna Ribera CrusafontCentre de Transfusió i Banc de Teixits.Hospitals Vall d’HebronDra. Dolores Jaraquemada Pérezde GuzmánInstitut de Biologia Fonamental VicentVillar Palasí“Ús de la PCR a temps real per tipificar

diferents loci del MHC amb interèsen el trasplantament d’òrgans”30.870.000 PTA

Dr. Francisco X. Real ArribasInstitut Municipal d’Investigació MèdicaDr. Senén Vilaró ComaFacultat de Biologia. Universitat deBarcelonaDr. Pierre SavatierLab. de Biologie Molléculaire etCellulaire. Lió“Estratègies per al trasplantament decèl·lules pancreàtiques diferenciadesderivades d’epiteli pancreàtic, biliari cèl·lules ES”34.017.115 PTA

Dr. Antoni Rimola CastellàHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Fibrosi hepàtica i marcadors sèricsi tissulars de fibrosi en la recidivad’infecció per virus de la hepatitis Cen el trasplantament hepàtic”11.345.100 PTA

Dra. Eulàlia Roig MinguellHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Efecte de la modulació del’angiogènesi en la vasculopatiacrònica de l’empelt”14.893.950 PTA

Dr. Joan Roselló CatafauInstitut d’Investigacions Biomèdiquesde Barcelona“Estratègies de teràpia gènica i deprecondicionament en el trasplan-tament de fetge”13.408.400 PTA

Dr. Antoni Sabaté PesCiutat Sanitària i Universitàriade Bellvitge“Importància de l’ordre dedespinçament vascular en la reperfusióde l’empelt en el trasplantamentortotòpic de fetge: estudi comparatiu”1.842.500 PTA

Dr. Miguel Santín CerezalesCiutat Sanitària i Universitària deBellvitge“Coinfecció pel virus de la immunodefi-ciència humana en els pacients ambhepatopatia crònica. Implicacions peral maneig dels potencials candidatsa trasplantament hepàtic (TH) i de lescomplicacions ulteriors”7.035.000 PTA

Dr. Daniel Serón MicasCiutat Sanitària i Universitària deBellvitge“Avaluació de mediadors moleculars denefropatia crònica del trasplantamentrenal en biòpsies de protocol”10.050.000 PTA

Dr. Joan Torras AmbrosCiutat Sanitària i Universitàriade BellvitgeDr. Josep Maria Aran PerramonInstitut de Recerca Oncològica“Teràpia gènica per a la prevenciódel rebuig en un model experimentald’al·lotrasplantament renal. Utilització de molècules antisentit peral bloqueig del senyal coestimuladorCD40-CD40L”6.741.900 PTA

Dr. Antoni Trilla GarciaHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Avaluació del cost directe atribuïble altrasplantament cardíac, hepàtic i renala Catalunya”1.656.550 PTA

Dr. Víctor Vargas BlascoHospitals Vall d’Hebron“Paper de l’homeòstasi de l’aiguacerebral en el desenvolupament delesions neurològiques associades altrasplantament hepàtic”6.086.950 PTA

Dr. Jordi Vives PuiggrosHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Blocatge de la seqüestració de p27induïda per Myc com a factor limitantde l’immunosupressor Rapamicina”10.143.000 PTA

Dr. Fco. Javier Xiol QuinglesCiutat Sanitària i Universitàriade Bellvitge“Estudi prospectiu controlat sobrel’eficàcia d’un règim immunosupressorsense corticoides en el trasplan-tament hepàtic”3.600.000 PTA

Dr. Jordi Yagüe RibesHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Estudi del valor predictiu dels polimor-fismes genètics de les interleucines IL-10, IL-6, IL-2, IL-4r, TNFalfa,i IFNlambda, com a marcadors delrebuig agut i crònic en el trasplan-tament renal”14.408.350 PTA

La Marató de TV3Fundació

l càncer: noves perspectives desde La Marató 94” va ser el títol del

I Simposi La Marató de TV3, organit-zat amb la voluntat de mostrar a lacomunitat científica i a la societat engeneral els resultats obtinguts en els60 projectes que van rebre469.500.000 pessetes en ajuts enaquella edició. Amb aquest simposi, laFundació inicia el projecte de celebrar-ne un anualment sobre la temàticadifosa en una Marató passada, elsprojectes de la qual ja estiguinacabats.

L’acte es va celebrar al Col·legi deMetges de Barcelona i hi van participarun centenar d’investigadors. En lainauguració, tant el conseller de Sanitati Seguretat Social, Eduard Rius, com elpresident de la Fundació La Marató deTV3, Miquel Puig, van destacar laimportància que suposa el fet de retrecomptes tot mostrant els avenços ques’han produït fins a l’actualitat gràcies ales donacions populars. El va cloure elDr. David Serrat, director general deRecerca, en representació del consellerd’Universitats, Recerca i Societats de laInformació.

Estructurat en tres taules rodonesi una sessió de pòsters, s'hi vanmostrar els treballs duts a terme encadascun dels projectes. Van ser: “Elcàncer colorectal”, moderada pel Dr.Gabriel Capellà, del Laboratori deRecerca Translacional, de l’InstitutCatalà d’Oncologia; “Càncer de mama”,moderada per la Dra. MontserratBaiget, de l’Institut de Recerca, del’Hospital de Sant Pau, i “Teràpiagènica”, moderada pel Dr. RamonBartrons, de la Facultat d’Odontologia,de la Universitat de Barcelona.

En la sessió dedicada al càncercolorectal es van revisar sobretotaspectes bàsics relacionats amb el

coneixement de característiques fona-mentals de la cèl·lula tumoral: inesta-bilitat genètica, la resistència a l’apop-tosi o mort cel·lular programada, lacapacitat invasora i la pèrdua del’adhesió entre cèl·lules tumorals.

En la taula del càncer de mama esva presentar una actualització de lasituació epidemiològica a Catalunya: esdiagnostiquen 2.500 casos nous cadaany, fet que el converteix en el tipus decàncer més freqüent en dones. Lesnoves perspectives en el tractamentassenyalen la importància del diag-nòstic precoç, especialment en grupsde dones amb risc.

La teràpia gènica pretén oferir eltractament definitiu d’algunes malalties.Quant a perspectives, es va parlar delspossibles gens per transferir, delsmodels animals que es poden crear perconèixer les bases moleculars de lesmalalties, dels tipus de vectors que espoden utilitzar i la necessitat demillorar-los, i de les dificultats de dur aterme assaigs clínics per la complexitatde tot el procés i els elevats costos quegeneren.

El Simposi va ser organitzat conjun-tament amb l’Agència d’Avaluació iRecerca Mèdiques, amb el suport de laFundació August Pi i Sunyer, i va comp-tar amb la col·laboració del Col·legi Ofi-cial de Metges de Barcelona. ■

SIMPOSI SOBREPERSPECTIVESDEL CÀNCER DESDE LA MARATÓ 94

S’ha organitzatun simposi amb lavoluntat de mostrar

a la comunitatcientífica i a la societatels resultats obtingutsen els 60 projectes

d'aquella edició,que van rebre469.500.000

pessetes en ajuts.

14 novembre 2000

RE

CE

RC

A

“E

La Fundació iniciala celebració anualde jornades científiquessobre temes tractatsen una Marató passada

P S I C O S A L U T

Atenció psicològica i psiquiàtrica

®