SAMARCANDA, BUKHARA IKHIVÀ: les joies de la Ruta dela Seda

ISTANBUL: el tresor de Turquia

ALASKA: natura en estat pur

Món inèditMón inèditN

úm. 1

9 /O

CTU

BRE

2009

LA REVISTA DE LA UNIÓ CATALANA D’AGÈNCIES DE VIATGES EMISSORES

JORNADA DE REFLEXIÓ: MIRANT CAP AL 2010 . EXPERIÈNCIA VIATGERA: LA XINA DESCONEGUDA

SAMARCANDA, BUKHARA IKHIVÀ: les joies de la Ruta dela Seda

ISTANBUL: el tresor de Turquia

ALASKA: natura en estat pur

Editoriala passat l'estiu i malgrat la crisi, la gent ha continuat viatjant. D'unamanera diferent, certament, però ha continuat viatjant. Alguns han

escurçat la durada dels seus viatges, d'altres s'han decantat per destinacionsuna mica més properes, i alguns més han baixat la categoria del hotelsutilitzats, la classe als avions, o el nivell dels restaurants. La majoria hanesperat a última hora per decidir-se on anar i on comprar el viatge, peròestà demostrat que el fet de viatjar forma part de l'estil de vida del segleXXI i per tant les persones que gaudim d'aquest plaer, no estem disposatsa renunciar a conèixer el món, les seves formes diferents de vida, lesseves maneres de pensar diferents, les seves altres religions, els seuspaisatges variats i la seva gent.

Una altra cosa molt diferent és l'anar de vacances tan sols per descansar.Probablement els que aprofitaven el període de vacances per realitzarestades a la recerca del sol i platja d'alguns països del Carib o altresindrets, han decidit quedar-se a casa, aprofitar al máxim l’apartament dela costa, o visitar els seus familiars a "el poble", com demostren elsdescensos d'ocupació hotelera de les zones litorals. Perquè una cosa ésviatjar durant les vacances i una altra molt diferent desplaçar-se per fervacances.

Per això des d'UCAVE sempre hem valorat l'esperit viatger dels nostresclients i hem incidit en la formació dels nostres professionals, el coneixementdels quals del producte és la garantia de la viabilitat de les nostresempreses. Empreses petites, certament, però coneixedores de lespreferències dels seus clients i de les múltiples possibilitats que ofereixel nostre món.

No podem tancar els ulls i creure's que la crisi ha passat, encara duraràuns quants mesos més, però ara és el moment de continuar invertint tempsen formació, de viatjar en la mesura dels possible per conèixer novesdestinacions, de reestructurar els nostres recursos adaptant-los alsconstants canvis de mercat.

Per això, des d'UCAVE, valorem positivament l'impuls donat per la Gene-ralitat, darrere internacionalitzar les nostres empreses, ampliant-les enpaïsos amb menys experiència turística que la nostra. En un món cadavegada més globalitzat i amb els temps que corren, no és moment dedesaprofitar cap de les oportunitats. Y per això estem orgullosos de quecompanys de la nostra Associació ja venguin els seus productes arreu del’Estat Espanyol, i a altres països, i altres hagin iniciat el cami de fer “join-ventures” tant amb receptius com amb hotels del tercer món, a fi i efectede millorar el producte, ser més competitius i satisfer el nostre client, queal cap i a la fi, és el nostre gran objectiu com empreses.

Rafa SerraPresident d’UCAVE

HUCAVEUnió Catalana d’Agències de ViatgesEmissores

Balmes, 61, 1er 1a08007 BarcelonaTel. 93 451 77 60Fax 93 451 08 99e-mail: ucave@ucave.comweb: ucave.com

Consell Editorial:Rafa Serra, Rafael García Planas,Abel Calvet, Josefina García, AlbertBergadà, Alfons Lavado, Pere Isern,Josep Carrizo, Núria Busquets, MiquelPelino, Josep Botella, Montse Bea iVíctor Otero.Secretari: Alfons CuadrilleroDirectora de publicitat: Cristina BouCoordinadores publicitàries:Montserrat de Udaeta i MonserratTenlladoCol.laboradors: Romà Hereter, LauraPascual i Toni Nogales

Director: Romà HereterConsell de redacció: Rafa Serra,Josefina García, Alfonso Cuadrilleroi Cristina Bou.Directora d’art: Raquel PérezEdició gràfica: r&p asociadosImpremta: Cevagraf, s.c.c.l.

Dipòsit Legal: B-19.287-2004

Octubre 2009

Foto portada: Home almercat de Sakhrisabz,Uzbequistan.Fotografia: Romà Hereter.

Món inèditMón inèditLA REVISTA DE LA UNIÓ CATALANA D’AGÈNCIES DE VIATGES EMISSORES

69

MODEM USB

Més informació al telèfon 902 513 630 - www.enterkey.es

SAMARCANDA, BUKHARA IKHIVÀ: les joies de la Ruta dela Seda

ISTANBUL: el tresor de Turquia

ALASKA: natura en estat pur

Món inèditMón inèdit

Núm

. 19

/OC

TUB

RE

200

9

LA REVISTA DE LA UNIÓ CATALANA D’AGÈNCIES DE VIATGES EMISSORES

JORNADA DE REFLEXIÓ: MIRANT CAP AL 2010 . EXPERIÈNCIA VIATGERA: LA XINA DESCONEGUDA

SAMARCANDA, BUKHARA IKHIVÀ: les joies de la Ruta dela Seda

ISTANBUL: el tresor de Turquia

ALASKA: natura en estat pur

NOTÍCIES UCAVE

REFLEXIÓ: El turisme emissor català,

impulsor del canvi de model del sector per

Alfons Cuadrillero, gerent d’UCAVE

ELS PARTNERS d’UCAVE

EL REPORTATGE: Samarcanda, Bukharai Khivà: les joies de la Ruta de la SedaTexte i fotografies: Román Hereter. Un apassionant viatge

per l’Uzbequistan, una de les cinc ex-repúbliques soviètiques

que formen l’Asia Central.

EUROPA: Istanbul: el tresor de TurquiaTexte i fotografies: Laura Pasqual. Segons Napoleó, si el

món fos un sol estat, Istanbul seria la seva capital.

LA GRAN AVENTURA: Alaska, naturaen estat pur Texte i fotografies: Toni Nogales. L’Estat

de l’última frontera, que ens ofereix uns paissatges

espectaculars.

EXPERIÈNCIA VIATGERA: La Xina

desconeguda. Un recorregut per les ètnies del Yunan.

12

6

14

16

34

48

Món inèdit 05

63

Sumari

NOTÍCIES breus

Món inèdit06

UCAVE segueix deprop el

funcionament de lanova T1

UCAVE ha mantingut contactes amb

representants d’algunes companyies

aèries i ha preguntat a algunes de les

agències associades que operen a la

nova Terminal per a seguir de prop el

funcionament de la T1. Aquest interès

s’emmarca en el què és un dels objec-

tius principals d’UCAVE, la lluita per

una millora de la connectivitat de l’aero-

port de Barcelona, i, en conseqüència,

donar suport a tots aquells agents que

contribueixen a potenciar-ho.

Per la seva banda, les aerolínies pensen

que aquesta és una oportunitat per

millorar la seva operativitat en aspectes

com l’accés als finger per a l’embarca-

ment o l’estalvi de temps. A més, coin-

cideixen en intentar aprofitar al màxim

aquesta oportunitat amb ofertes espe-

cials i descomptes, o reclamant a Aena

més participació en un projecte en fase

inicial i del que són una part important.

Per la seva banda, les agències consi-

deren que de moment els seus clients

han notat que les indicacions fan una

mica complicada l’arribada i l’espera de

viatgers i que el trasllat entre les dues

Terminals no es fa en condicions òpti-

mes de comoditat i freqüència. Això sí,

també destaquen que hi ha una bona

agilitat dins la Terminal i que de mo-

ment no s’han tingut problemes greus

amb els equipatges. D’altra banda, coin-

cideixen en estar a l’expectativa que la

orientació de la T1 sigui cada vegada

més internacional en els seus vols.

La reducció de l’IVA,de nou a debat en

el sectorAquest passat mes de juliol es va recu-

perar una iniciativa per demanar davant

l’Administració de l’Estat una antiga rei-

vindicació del sector: la reducció de

l’IVA del 16% que actualment suporten

les agències de viatges fins al 7% que

paguen els proveïdors d’allotjament i

transport, entre d’altres. En aquesta

UCAVE revisa elscontractes entre

agències ituroperadors

Les relacions entre agències i turope-

radors han marcat l’actualitat del sector

aquest estiu després de la primera reu-

nió de la comissió de treball creada per

UCAVE i altres grups de gestió arrel de

la situació de greuge a les agències

com a conseqüència de l’anomenada

‘guerra de preus’ en la què els turopera-

dors ofereixen una millora de les con-

dicions prèviament pactades amb les

petites agències només a les grans

distribuïdores. La primera mesura presa

per UCAVE ha estat la denuncia de

l’incompliment dels suposats ‘preus

garantits’ i també de les pràctiques de

‘dumping’ (venda a pèrdues) i altres

agressives apostes comercials de les

grans xarxes com a suposadament

il.legals. La segona acció que s’està

portant a terme és la revisió dels con-

tractes entre agències i turoperadors.

Ucave, mitjançant el seu gabinet jurí-

dic, elaborarà un contracte model de

relació comercial entre agències i

turoperadors que determini les condi-

cions mínimes que han de contenir a-

quests acords. D’aquesta manera, els

contractes obligaran al compliment dels

pactes de col.laboració establerts, em-

parant a les agències en l’exercici d’ac-

cions legals de reclamació pels danys

soferts en cas d’incompliment.

Paral.lelament també s’ha proposat

estudiar si les pràctiques de captació

de mercat amb models com el de ‘mi-

llor preu garantit’ infligeixen les nor-

matives legals establertes en publici-

tat i lliure competència. En el cas en

què l’estudi així ho recomani, es tras-

lladarà la denúncia als organismes

encarregats de la defensa del con-

sumidor.

ocasió la petició s’ha abordat de manera

conjunta i ha agrupat a 14 grans a-

gències i 8 associacions empresarials,

entre les quals hi ha UCAVE. La finalitat

és acabar amb el greuge comparatiu

davant altres subsectors del turisme

com l’hosteleria, la restauració i el trans-

port ja que aquesta situació, suposa-

dament, els resta competitivitat. Ara, el

sector resta a l’espera de la resposta

del Govern, del que confien poder ob-

tenir una resposta positiva a la seva

demanda.

breus NOTÍCIES

Alemanya i Grècia,més a prop de

BarcelonaDins de les novetats formatives que han

tingut lloc aquests últims mesos, desta-

quen la presentació de dues destina-

cions que UCAVE va organitzar amb

l’objectiu d’apropar la formació necessà-

ria als seus associats per a dur a terme

els viatges més creatius, els incentius

més ajustats a la demanda de l’empresa

i les solucions més adients per a cada

perfil d’agència de viatges.

La primera va tenir lloc el passat 30 de

setembre amb la presentació de Grècia

de la mà de la nova línia directa Barce-

lona-Atenas d’Aegean Airlines, de Key

Events i lde a cadena Starwood a Grè-

cia. La segona va ser el passat 7 d’octu-

bre, amb un seminari sobre la ciutat de

Berlin i tot el què té per a oferir en histò-

ria, art, gastronomia, moda, etc. UCAVE

va comptar en aquest cas amb la col-

laboració de l’Oficina de Turisme de Ber-

lin, la companyia aèria Air Berlin i Keytel.

Toc d’alertad’UCAVE a les

institucionscatalanes per lainseguretat de

BarcelonaUcave ha mostrat aquest estiu la seva

preocupació per la inseguretat que viu la

ciutat de Barcelona en els darrers anys,

i que la ha portat a crear-se una terrible

fama de lloc on els petits atracaments i

robatoris per distracció són situacions

comunes. Nombroses pàgines web i

agències turístiques estrangeres avisen

als seus ciutadans del potencial perill que

suposen els carrers de la capital catalana.

UCAVE ha mantingut converses amb al-

gunes d’elles que li han tramés també

UCAVE prenmesures davant lesexigències de Delta

Airlines a lesagències

Les darreres accions previstes per Delta

Airlines com el cobrament de 70 ¤ a les

agències per càrrec de targeta de crèdit

rebutjat o la penalització pel retard en

la reclamació d’un pagament a favor

de l’agència han provocat la resposta

d’UCAVE. L’Associació ha decidit pren-

dre mesures davant la circular d’exigèn-

cies de l’aerolínia ja que considera que

aquestes penalitzacions són abusives.

Per això, i atenent a la preocupació i

malestar dels seus associats, s’ha en-

viat una carta als responsables de la

companyia demanant l’anulació de les

condicions imposades i reservant-se el

dret d’emprendre les accions judicials

corresponents.

aquest problema. Precisament, les zones

amb més afluència de turistes són les

més afectades per la inseguretat.

Per això l’associació va voler donar un

toc d’alerta a les Institucions Catalanes

aquest estiu i recordar-los-hi que la bai-

xada del nombre de turistes que visiten

Barcelona no es déu només a la crisi

sinó que també es veu afectada per

aquesta causa. UCAVE ha reclamat en

aquest sentit accions més dures per a

recuperar el nivell de seguretat que co-

rrespon a la ciutat.

Món inèdit 07

El Comité delMercat Corporatiu

d'UCAVE aMallorca

Els passats dies 4 i 5 de novembre,

el Comitè de Mercat Corporatiu d'U-

CAVE ha realitzat la seva segona tro-

bada amb les seves agències espe-

cialitzades a la Illa de Mallorca, amb

l'objectiu de debatre la realitat actual

d'aquestes agències que es dedi-

quen als viatges d’incentius, con-

gressos i empresa a la vegada que

conèixer una indret per oferir en el

seus clients.

L'hotel Marítim Galatzó ens ha ofert

les seves magnífiques instal.lacions

i la companyia aèria Air Berlin s'ha

ocupat dels trasllats a la vegada que

ha ofert una interessant presentació

del seu Hub de Palma de Mallorca.

Així mateix, Ibatur i Ultramar Events

van presentar els seus productes.

NOTÍCIES breus

10 anys deformació a UCAVEPerquè la qualitat en el servei és la

nostra diferència, us apropem les darre-

res novetats en referència a destina-

cions, noves companyies aèries i noves

línies marítimes i terrestres. Coneix el

producte per poder-lo oferir amb profes-

sionalitat. Durant aquests 10 anys, hem

recorregut el món de la mà dels nostres

amics d'Austria, Flandes, Suïssa, Torí,

Alemanya, Polònia, Chèquia, Lituània,

Israel, Grècia, Balears, Múrcia, León,

Salamanca, Madagascar, Xina, Cuba

i Argentina amb cursos, viatges de

prospecció per conèixer in situ el país

i seminaris de destinacions emergents.

Cal destacar relació comercial consoli-

dada amb les oficines de turisme i les

companyies aèries, així com les jor-

nades de treball professionals, els nos-

tres reconeguts Workshops, on el tret

professional i el criteri de presentar ex-

clusivament les majoristes indepen-

dents fan que els hàgim realitzat per

tot Catalunya. Gràcies a tots els nostres

col.laboradors per fer-ho possible.

breus NOTÍCIES

Món inèdit08

Visita d’UCAVE aArgèlia de la mà de

la GeneralitatUCAVE va participar el passat mes

d’octubre a la missió empresarial orga-

nitzada per la Generalitat de Catalunya

a Argèlia, la més nombrosa que ha por-

tat a terme Catalunya, i que va comptar

amb l’assistència de representants de

diversos sector d’activitat, entre ells el

president de UCAVE, Rafael Serra. La

participació de la nostra Associació es

va emmarcar en l’aposta per la interna-

cionalització del les pimes del sector

turístic, en la que les agències de viatges

independents tenen un paper clau com

a antenes per a la implantació exterior,

gràcies al seu coneixement de les des-

Curs on line gratuïtTurisme de Bèlgica: Flandes i Brus-

sel.les, en el seu afany de donar su-

port a les agències de viatges, ha

creat una nova eina de formació per

a agents de viatges. A través del curs

gratuït online, l'agent rebrà informació

sobre la destinació turística i tècniques

de venda. Finalment, obtindrà un di-

ploma que l'acreditarà com a "Mestre

de Flandes". Més informació sobre

aquest curs a la pàgina 66.

L’Oficina deTurisme t’apropa a

CroàciaA través del curs de formació en línia

Conócenos. Visita Croacia per a pro-

fessionals del sector turístic, l’agent

de viatges entra en les seves més de

mil illes, en els seus vuit parcs nacio-

nals i onze parcs naturals, en un clima

temperat, en cales solitàries i en po-

bles i ciutats medievals plens d’història.

Això és Croàcia, un país ple de racons

màgics, set dels quals estan declarats

Patrimoni de la Humanitat per la UNES-

CO. Per a l’agent de viatges, el curs

en línia és una eina amena i senzilla

que li permet obtenir la informació ne-

cessària per a la venda de viatges a

Croàcia, una destinació cada vegada

més demanada pel mercat català.

Entra a Croàcia, gaudeix de la seva

costa, de la seva herència cultural, de

la seva natura i de la exquisida gastro-

nomia. Submergeix-te a Conócenos.

Visita Croacia i adquireix el teu certificat

com a expert en Croàcia. T’hi esperem.

UCAVE & ShuiViajes

El nostre partner SHUI VIAJES he fet

una brillant presentació dirigida a les

agències de viatges associades en la

sala de formació d’UCAVE.

Amb lliurament de material (calendari

2010, programa de viatges, llibres,

mapes, carpetes i targes) es va rea-

litzar una presentació de XINA com un

continent, amb moltes localitats molt

poc o gens conegudes que mereixen

un viatge per elles mateixes. Les zones

més conegudes, llocs poc aprofitats i

continues novetats. Naturalesa: Parcs

naturals i paratges de somni. Shui

Viajes es un Tour operador especialista

en la Xina.

NOTÍCIES breus

UCAVE a SuïssaDesprès de dos anys de intensa col-

laboració comercial amb l'Oficina de

Turisme de Suïssa, s'ha materialitzat

el primer viatge de prospecció dedicat

a un grup d’agències de viatges de la

nostra associació.

En aquest FAM TRIP organitzat con-

juntament per Elipsus Trenhotel i la

Oficina de Turisme de Suïssa a Es-

panya i diversos col.laboradors locals

del 25 al 29 d'octubre s'han visitat

bàsicament les ciutats de Zurich, Berna,

Friburg, i Ginebra.

Els agents de viatges que prèviament

havien participat en un curs de formació

sobre el país el passat mes de maig

han pogut viure de primera ma un país,

certament país però a la vegada tre-

mendament atractiu, tan pers que volen

gaudir dels esports hivernals como de

la seva magnifica natura durant la resta

de l'any. Al cap de la delegació de 9

agents de viatges hi havia el nostre

vicepresident Rafael Garcia Planas.

tinacions. UCAVE sempre ha estat pio-

nera en la defensa de la necessitat d’o-

brir-se a nous mercats per a créixer com

una possibilitat oberta a totes les empre-

ses independentment del sector i de la

mida. Per això, inclús s’han dirigit en

alguna ocasió a la Direcció General de

Turisme i han plantejat la concessió d’a-

judes per a la internacionalització de les

pimes, que suposen una part importan-

tíssima del teixit econòmic català.

Aquest viatge, per altra banda, ha ser-

vit per a reforçar la opinió de la neces-

sitat d’explorar els països emergents,

principalment perquè són llocs on el

mercat turístic encara té molt recorre-

gut i les primeres agències que s’hi

implantin tindran grans oportunitats

d’establiment. En el cas d’Argèlia, per

exemple, UCAVE considera que és una

destinació amb grans possibilitats turísti-

ques a mig termini, on les empreses

catalanes poden aportar el seu conei-

xement, les seves tècniques de co-

mercialització, introduir les noves tec-

nologies, etc. per al desenvolupament.

Argèlia és un país amb 34 milions d’ha-

bitants i amb la paradoxa de comptar

amb molt turisme interior, gràcies a la

seva costa pràcticament verge i a les

seves extensions de desert i, no obs-

tant, pateix una gran carència d’allotja-

ments turístics i és una destinació pràc-

ticament desconeguda a Europa. Arrel

d’aquest viatge, s’ha arribat a un acord

amb el Ministeri de Turisme d’Argèlia

per a valorar la realització, a mig ter-

mini, d’una missió comercial turística

d’intercanvi que pugui ser positiva per

ambdós països.

Des de principis del mes de juliol UCAVE llançava un missatge clar a les gransxarxes d’agències que, immerses en l’epicentre de l’afectació de la crisi en elsector turístic, intentaven sobreviure mitjançant agressives apostes comercials.Davant l’aparició de conceptes com ara publicitat enganyosa, venda a pèrdues,incompliment de condicions econòmiques ofertes de manera garantida o restriccióde preus reservats a determinades agències, des de la UCAVE hem manifestatla nostra preocupació per les conseqüències que aquestes actuacions podientenir per a les petites agències, no només a nivell econòmic sinó principalment com a dany ala imatge del sector. Unes setmanes després, es va denunciar també la situació de greuge ales agències petites respecte de les grans xarxes com a conseqüència de l’anomenada “guerrade preus” en què els operadors turístics ofereixen només als grans distribuïdors una millora deles condicions ja pactades amb el resta de petites agències, amb el greuge que això suposaper als seus clients. UCAVE ha format, juntament amb diversos grups de gestió, una comissióde treball que té com a objectiu obrir un ampli debat que permeti valorar la situació que estàtravessant el sector de les agències de viatges. Des de l'Associació ja s’està treballant enl’elaboració d’un contracte model entre agències i operadors turístics que determini les condicionsmínimes que han de contenir els acords comercials. D’aquesta manera, els contractes obligaranal compliment dels pactes de col·laboració establerts, emparant a les agències en l’exercicid’accions legals de reclamació pel dany sofert en cas d’incompliment. També s’estudia si lespràctiques de captació de mercat amb models com el de “millor preu garantit” infligeix lesnormatives legals establertes en publicitat i lliure competència. En el cas que l’estudi així horecomani, es traslladarà la denúncia als organismes encarregats de la defensa del consumidor.Aquesta política és acceptable, en opinió de la Ucave, quan es parla del preu d’un vol o unahabitació d’hotel, però en cap cas quan fa referència a un viatge combinat on el servei és unade les parts bàsiques del producte.

Aquestes tensions de l’estiu es segueixen arrossegant ara amb el començament del nou cursperquè la situació econòmica es manté en la línia dels últims mesos. A conseqüència d’aquestpanorama, se senten cada vegada més veus crítiques entre els agents de viatges no noméscap a les grans xarxes i els operadors turístics sinó també cap a les associacions. A UCAVEsempre hem defensat els drets dels agents de viatges i dels consumidors, i seguim fent-hoquan ens trobem davant polítiques de venda basades en la captació de quota de mercatmitjançant l’oferiment d’agressius descomptes. Per això, s’estudia la il·legalitat d’aquestespràctiques, que suposen d’una banda pèrdues econòmiques per a les agències petites, peròper un altre una afectació per als consumidors a causa del mal servei ofert, dels enganys entreel preu previst i el final, etc. A més la diferència de preus oferts provoca gran desconcert entreels consumidors; això últim és un tema és especialment greu ja que afecta a la imatge de totel sector donant per entès que els marges comercials permeten aquestes accions.

No obstant això, a més de les denúncies i les mesures preses, des de l'Associació consideremque s’ha de mirar cap al futur i no seguir intentant el manteniment d’un model de negoci enextinció sinó consolidar un de nou. Davant d’aquest panorama el futur passa per re orientar elnegoci i no per residir a l'immobilisme, perquè el mercat es mou, és dinàmic, igual que elsconsumidors. No es pot competir amb les grans xarxes sinó que cal apostar per noves estratègies.A UCAVE portem temps compartint les tàctiques dels nostres agents de viatges davant elstemps menys favorables i totes giren al voltant de tres conceptes que van encadenats: formació,producte i client. La primera clau per al futur és, sens dubte, la de la formació. Aquesta apostaés bàsica i vàlida per a tots els sectors, no només per al nostre. Amb la formació s’aconsegueixla revalorització dels professionals, conèixer les noves informacions i tendències, esbrinar elque fa la competència i descobrir solucions que, encara que potser provinguin d’altres sectors,es poden aplicar per incrementar també la competitivitat del nostre. La formació porta a unaevolució del producte que ofereixen els agents de viatges en les seves empreses, nonecessàriament a una millora, però sí a una adaptació als nous temps. Aquesta evolució ésabsolutament necessària per adequar-se a les tendències del mercat, no només al que demanenels consumidors, sinó també al que et ve donat en el sector. Amb la formació obtenim la capacitatper generar el producte que ens diferencia de les grans xarxes, el producte personalitzat i

Alfons Cuadrillero, gerent d’UCAVE

El turisme emissor català, impulsordel canvi de model del sector

NOTÍCIES breus REFLEXIÓ

Món inèdit 11Món inèdit10

Celebrada laPrimera Jornada

de Reflexiód’UCAVE, "Mirant

cap al 2010”El passat 3 de novembre va tenir lloc

al singular espai de la Librería General

de Arte Martínez Pérez a Barcelona,

un exercici de reflexió i d'autocrítica

sobre el que hem fet o hem deixat de

fer a nivell empresarial.

La jornada va ser presentada per

Alfons Cuadrillero, gerent d’UCAVE

i quatre companys d'UCAVE, Vicenç

Puigdelloses de Hole in One, Marc

Xapelli d’Iberplan, Anna Romagosa

de Terres Llunyanes i Xavier Gil de

Tarannà, van aportar la seva expe-

riència professional i empresarial prò-

pia, de la qual tots vàrem poder ex-

treure idees, fer aportacions, i cercar

noves possibilitats per desenvolupar

a casa nostra.

També varem tenir present que ens

cal treballar en l'àmbit del Marketing,

de la recerca de nínxols de mercat i

de l'ús de les noves tecnologies. Hem

d'aprofundir en aquests temes si volen

ser competitius.

Per això varem gaudir de la col.labo-

ració del senyor Jordi Rigual, de l'em-

presa New output Fresch Marketing

Col.lodions, expert en Marketing, qui

va fer una brillant ponència.

La jornada, que va comptar amb una

nodrida assistència amb més de se-

tanta participants, ens ha servit a tots

plegats per a reflexionar i encarar el

proper any 2010.

El tancament d’aquesta Primera

Jornada va ser a càrrec del president

d’UCAVE i director General de Temps

d’Oci, Rafael Serra.

NOTÍCIES breus

REFLEXIÓ

Món inèdit18

específic a mida dels nostres clients. I aquesta creació de nou producte (a partir d’una evoluciódel que ja existeix i a través de la formació) és el valor principal que les agències de viatges,com pimes que som, oferim a l’economia i a la societat. És la recerca i el desenvolupament,la innovació, el que ens diferencia davant el model de negoci de les agències on line, que tenenun èxit considerable, però que rau simplement en la distribució tecnològica d’un producte, noen la recerca d’un de nou. Les agències tradicionals podem, amb la innovació en els productesturístics, arribar a mercats que altres no toquin i és aquí cap on els agents de viatges hem decaminar perquè és on hi ha el futur del model. Per competir, cal fer el que la resta no sap o nopot fer, i serà allà on trobarem el mercat.

Buscar nous mercats, sempre genera noves oportunitats. Un exemple d’agència competitivaés aquella súper especialitzada, que s’ha format per oferir un producte molt específic ja siguien l’àmbit temàtic o del públic al qual va dirigit. Com a mostra, hi serien les agències queorganitzen només viatges a deserts, les que toquen únicament el segment dels singles o lesque es dediquen al turisme religiós o als viatges de luxe màxim. Cal destacar també que aaquestes agències que ofereixen un producte tan especial Internet els ha obert les portes a lacaptació de clients fora d'España, ja que són els únics en el seu camp a dedicar-se al que esdediquen. Una altra mostra d’evolució seria no ja la pròpia del producte en si sinó de la formade venda d’aquest. Si coneixem les xarxes socials en línia podrem captar nous clients que noacudeixen a les agències però passen hores davant l’ordinador, als que els podrem ensenyarel que venem o fins i tot vendre’ls-hi. Trobar noves oportunitats suposarà un avanç en la con-secució de l’objectiu final a tota empresa: la captació de clients i la generació de negoci.

El turisme emissor català, impulsordel canvi de model del sector

Guamà Havanatur, la porta d'entrada a Cuba

Agencia de Viajes Guamá, S.A.C. Caspe, 30; Entlo 2na - 08010 BARCELONA - Tel. 93 318 45 45 - Fax 93 412 32 97

www.guama.com - mail: ventasbcn@guama.com

És el proveïdor turístic que respecta el canal de l’agència de viatgesindependent, que prioritza la qualitat en la prestació dels seus serveis i que

complimenta els criteris de selecció.

Tot un grup de professionals...

Balearia . Beroni Informática . Catai Tours . Europcar . Geoland. Grupo Natura . Guamá Havanatur . Kaluma Travel . Keytel .Restel . RGA Partners . Rivoli Hotels . Soltour . Shui Viajes .

Splendid Travel . Taeds Correduría . Versys Travel

És el proveïdor turístic que respecta el canal de l’agència de viatgesindependent, que prioritza la qualitat en la prestació dels seus serveis i que

complimenta els criteris de selecció.

...treballant per laseva felicitat...treballant per laseva felicitat

Els Partners d’UCAVEEls Partners d’UCAVE

EL REPORTATGE EL REPORTATGE

Món inèdit16

Text i fotografies: Romà Hereter

Samarcanda,Bukhara i Khivà:Samarcanda,Bukhara i Khivà:

les joies de la Ruta de la SedaText i fotografies: Romà Hereter

La primera vegada que vaig visitar Samarcandava ser el 1994. Feia molt poc temps que l’URSShavia caigut i m’havien encarregat realitzar fotogra-fies de totes les noves repúbliques resultants peril.lustrar les enciclopèdies geogràfiques, ja que lesexistents fins a la data eren totalment obsoletes.Estònia, Letònia, Lituània, Bielorússia, Ucraïna, Ar-mènia, Geòrgia, Turkmenistan, Tadjikistan, Ka-zakhstan, etc. Un immens territori on encara s’es-taven construint els controls fronterers dels nousestats independents mentre un poderós nom re-trunyia en la meva ment: Samarcanda.

Havia viatjat en taxi des d’Alma-Ata, al Ka-zakhstan, fins a la capital de Kirguizistan, Bixkek,i novament em trobava en la major de les repú-bliques de l’Àsia central, concretament a l’estaciód’autobusos de Dzambul. No em podia permetrecontinuar cedint a les exigències econòmiquesd’aquell taxista que havia contractat i havia d’optarper seguir el meu viatge utilitzant transports públics.A la nit, sortia un autobús amb destinació a Txim-kent. El vaig poder prendre situant-me a l’antepenúl-tima de les files. Era l’únic occidental. Els homessolien portar turbants blancs o negres, mentre queles dones es tapaven el cap amb mocadors decolors. Ningú no em va dir res, només em miravenamb gran curiositat. A primeríssima hora del matí,després d’haver passat per la frontera, vam arribara Tximkent, havent cobert els 275 quilòmetres dedistància que separen ambdues poblacions i, pocdesprés, un nou autobús hauria de portar-me a lacapital de l’Uzbekistan.

Taixkent s’enorgulleix del seu urbanisme i detenir l’únic metro de l’Àsia central. Les amples avin-gudes de la ciutat, on el fluir de les fonts d’aigua faoblidar el rigor paisatgístic circumdant i el líquidelement, ajuden a mitigar la calor sufocant. Els

Foto pàgina dreta:La riquesa, tant endecoració com en

dimensions, de lesMadrasas de

Samarcanda, és capaçde deixar bocabadat el

viatger.

Món inèdit18

EL REPORTATGE

seus amplis edificis públics, museus i el nou mercat,en constitueixen un tret característic. Vaig poderfotografiar amb certa celeritat els edificis institu-cionals del centre polític de la república, les gransplaces que els precedeixen i els nens jugant a lesseves fonts. Vaig pujar al penúltim pis de l’hotelde l’Intourist per realitzar les preses panoràmiquesi me’n vaig anar al mercat per captar el tràfic deproductes alimentaris, especialment fruites i ver-dures. Vora les dues de la tarda ja havia acabat iun nom continuava ressonant constantment al meucap: ...Samarcanda.

Volia arribar-hi com abans millor, per la qualcosa em vaig traslladar a l’estació de ferrocarrilper agafar el tren de les quatre. Hi havia un granenrenou a l’estació. La gent s’arremolinava davantde les taquilles per treure els bitllets. “No pots com-prar el bitllet si no tens el visat”, em van dir i “amés, per als estrangers només es venen en unaoficina del centre de la ciutat que ara està tancada.No l’obriran fins demà al matí.”

M’havia topat de ple amb la burocràcia. Enhaver entrat a l’Uzbekistan per terra, en un autobúsreplet d’uzbeks, de nit i a través d’una frontera lesinstal.lacions de control de la qual encara s’estavenconstruint, ningú no va reparar que era occidental,per la qual cosa tampoc ningú no em va exigir elvisat uzbek per passar. Per tant, estava en situacióil.legal al país. I precisament com que sóc occiden-tal, no podia dirigir-me a una taquilla de l’estacióferroviària i comprar un simple bitllet, sinó que ha-via de traslladar-me a una oficina concreta delcentre de la ciutat, lluny de l’estació, on venien elsbitllets a un cost més alt per als estrangers, i exigienalhora mostrar el visat. Després de parlar amb di-verses persones, em vaig dirigir al cap de la policiade l’estació per explicar-li com havia entrat al país

Samarcanda és un d’aquests noms mítics que flota en la ment de tot viatger.Conjuntament amb Bukhara i Khivà, constitueixen la trilogia de les ciutats dela Ruta de la Seda en l’actual República de l’Uzbekistan, que abans formava

part de la Unió Soviètica. La monumentalitat de les tres ciutats, capaçd’embriagar per la seva bellesa, i la forma de vida de la seva gent, ens

transporta encara a èpoques medievals.

Foto pàgines anteriors:Miniatura de la ruta dela seda, fotografia feta

en un mercat deSamarcanda.

Món inèdit 43

EL REPORTATGE

i per preguntar-li què havia de fer per poder agafarel tren de les quatre. “No pots”, em va contestar.

De res no va servir la meva insistència. Quedavamitja hora i en sortir em van indicar que hi haviaun home que, per uns quants dòlars, potser m’hopodia arreglar. Es tractava que em tragués un bitlletnormal i convencés l’encarregat del vagó ferroviarique m’acceptés com a viatger local, obviant quejo era estranger. Hauria de pujar en l’últim momenti si tot anava bé, ja estaria camí de Samarcanda.

Passaven lentament els minuts fins que l’homeva arribar amb el bitllet anhelat i em va acompanyara un dels vagons del llarg comboi. Després de par-lar amb el seu responsable, em van introduir enun compartiment i en van tancar la porta. Ja res-pirava tranquil quan se’m va apropar un noi d’unscatorze anys que unia les mans com si estiguessinemmanillades, amb la qual cosa m’advertia quevenia la policia. Es tractava de dos agents que emvan indicar que agafés el meu equipatge i em vantreure del ferrocarril per portar-me fins al cap depolicia de l’estació. ”No t’he dit que no podies agafaraquest tren?” Era un tipus corpulent, rapat al zeroi amb un bigoti com el d’Stalin. Em parlava en una

espècie de barreja de rus i alemany, on com gairebésempre en aquests casos era més evident el to deles paraules, que el seu significat. Vaig intentarinteressar-me per la seva vida i la seva procedència.Em va dir que la seva família era de la Rússia eu-ropea i que la proximitat de la seva ciutat natal aAlemanya, li va facilitar l’aprenentatge de la llenguateutona.

Em van tancar durant una hora i mitja en unahabitació amb l’home que m’havia facilitat el bitllet,i al cap d’un temps el van deixar anar primer a elli, una mica més tard, van fer el mateix amb mi, nosense abans portar-me novament davant del capde policia, que em va dir que em faria acompanyar

Món inèdit20

EL REPORTATGE

viessin de lloc, i ràpidament hi van accedir. Estavafent fora dels seus llocs ciutadans uzbeks perquènosaltres ens hi instal.léssim. Jo cada vegada esta-va més sorprès. “Estira’t i descansa”, em va dir,“jo també sóc policia”.

Continuava sense entendre res de res. Pas-sàrem bona part de la nit a l’autopista i sobre lesquatre de la matinada em va indicar que havíemde baixar. Ho vam fer a la mateixa autopista, alcostat d’una de les sortides i on s’aixecava un noulloc policial. Encara era negra nit. Al cap d’unsquinze minuts va passar un altre autobús que mitjahora després ens deixava en un petit parc als afo-res de la ciutat a la qual m’estava costant molt arri-

Els mercats de lesciutats de la Ruta de laSeda, encara ofereixentot tipus de productes:

espècies, fruits secs,menjars preparats i

també algunes ninescom a souvenirs.

per un dels seus homes fins al centre de la ciutatper treure’m el visat.

Poc més tard de les sis vaig preguntar pelcarrer si s’hi podia anar amb autobús. Em vanindicar una plaça des d’on sortien autobusos capa l’oest, però ningú no sabia quan. Van passar unparell d’hores i se’m va apropar un tipus alt i prim,que s’interes-sava per les meves intencions. Emva suggerir que anés a l’estació de ferrocarril, peròli vaig contestar que no volia tornar-hi, ja que haviatingut alguns problemes amb la policia. Ja tenia elvisat, però tampoc no podia comprar un bitllet apreu local.

El tipus va fer detenir un vehicle, ens van portarals afores de la població, i va parar en el controlde la policia de trànsit que hi sol haver a l’entradade totes les poblacions importants de l’antiga UnióSoviètica. No les tenia totes amb mi. Quines erenles seves intencions? Denunciar-me? Ajudar-me?Al cap d’uns vint minuts, cap a dos quarts de deu,vaig veure com aturaven un autobús i m’indicavenque hi pugés. Ens va dirigir tots dos fins al fons iamb un gest expeditiu va indicar a les personesque ocupaven els cinc seients del darrere que can-

bar. A poc a poc, va començar a clarejar.El meu acompanyant em va dir que era el mo-

ment de posar-se en marxa. Caminant! Que érema tres quilòmetres de la ciutat i que havíem de fer-los a peu. Vaig carregar amb els meus estris i co-mençàrem a avançar per la part esquerra de lacarretera, on vèiem el cementiri i la ciutat que s’hiestenia darrere. En sentir el motor d’un cotxe, livaig proposar aturar-lo perquè ens hi portés. “Ésmolt perillós!”, em va contestar. Continuava senseentendre res. Poc més tard vaig poder llegir enuna guia que a Samarcanda, la part més inseguraés la carretera del cementiri. Poc abans d’arribaral centre es va acomiadar de mi, ens vam donarla mà i cadascú se’n va anar per un carrer diferent.

M’havia costat molt arribar a Samarcanda. Tantfísicament com psicològicament. És d’aquests en-clavaments existents a la Terra, que, igual comTombouctou, assoleix més valor pel que costa d’a-rribar-hi. Llavors em vaig dirigir immediatament al’espectacular plaça de Registan on volia aprofitarla primera llum del matí per fotografiar les sevesmesquites i escoles alcoràniques. Les vaig con-templar extasiat i amb la mateixa sensació que ha-

creat pel geògraf polonès Ferdinand Freiherr vonRichthofen, qui el va introduir a la seva obra Vellesi noves aproximacions a la Ruta de la Seda, el1877, i deu el seu nom a la mercaderia més presti-giosa que hi circulava, la seda, la fabricació de laqual era un secret que només els xinesos coneixien,encara que els romans se’n van convertir en gransconsumidors abans del començament de la nostraera, malgrat que també es comerciava amb pedresi metalls preciosos, peces de llana o de lli, ambre,vori, laca, espècies, vidre o corall.

Les missions diplomàtiques i comercials xinesesamb els regnes de la vall de Fergana, situada al’actual Uzbekistan, i les terres veïnes, no van acon-seguir garantir-ne la seguretat ni consolidar elcomerç, per la qual cosa la Xina va preparar unainvasió a gran escala l’any 102 abans de Crist, iva conquerir totes les terres entre les seves pròpiesfronteres i les zones esmentades. Així, els xinesosvan aconseguir assegurar-se la importació delsfamosos cavalls de les estepes, molt més útils queels xinesos, a més de vendre els seus propisproductes als mercats d’aquests regnes.

Quan Marc Licini Cras va creuar l’Eufrates per

conquerir Pàrtia l’any 53 abans de Crist, es va sor-prendre en veure un brillant i nou teixit suau imeravellós. Unes dècades més tard, les més aca-balades famílies de Roma, estaven meravelladesde vestir-se amb el teixit més preat: la seda.

La Xina importava, principalment, or, plata,pedres precioses, vori, cristall, perfums, tints i altrestèxtils provinents d’Europa i dels regnes per ontransitava la ruta, mentre que exportava, a més dela seda, pells, ceràmica, porcellana, espècies, jade,bronze, laca i ferro. No era comú que els comer-ciants travessessin la ruta en tot el seu recorregut,sinó que els mercaders intentaven buscar el millorpreu a través dels mercats del seu propi territori o

EL REPORTATGE

Món inèdit 21

vien de tenir els comerciants de la Ruta de la Sedaen les seves llargues travessies d’Orient cap aOccident i viceversa, quan després del dur trajecte,veien les blavoses cúpules de les escoles alcorà-niques i els minarets de les mesquites. La plaçaRegistan pot ser buida, però la seva monumentalitatés capaç d’omplir l’atmosfera circumdant. Però,comencem pel principi.

Una mica d’història

La Ruta de la Seda era una xarxa de rutes co-mercials que s’estenia des de Xian, a la Xina finsa Europa, des de temps antics. El terme va ser

Món inèdit22

EL REPORTATGE

Palau d'Estiu deBujara, on es pot

contemplar el luxe queenvoltava els khans de

la ciutat abans quefossin deposats per la

Revolució Soviètica.

aventurant-se a les fronteres d’altres regnes, regitspel principi de la rendibilitat.

Ja a l’edat mitjana, s’esperaven a Constantino-ble els vaixells venecians que portarien aquesta im-mensa quantitat de béns i riquesa, no solamentprovinent de la Xina, sinó també de tots els regnesasiàtics i de l’Orient Mitjà. L’eix Roma-Xian marcavael principi i el final d’una gran cadena d’intercanvisque enllaçaven Turquia amb Síria, l’Iraq amb Pèrsia,el Caucas amb les fronteres de l’Índia i la Xina; i elscentres comercials del qual eren les ciutats pròximesa la vall de Fergana: Bukhara, Khivà i Samarcanda.

Kashgar, punt de trobada de les caravanes pro-cedents de l’Índia, Afganistan, Tadjikistan i Kirgui-zistan, era l’altre extrem de la Ruta de la Seda alterritori xinès i, per tant, el primer encontre directeper a les mercaderies, les idees i les religions entrela Xina, Occident i el sud-est asiàtic. Per la ruta nocirculaven només mercaderies, sinó també assalta-dors i lladres, per la qual cosa els camins no erentotalment segurs. En el 80% de la Ruta no hi ha ar-bres; només gel, neu i glaceres. Algunes caravanesno van arribar mai a la seva destinació perquè vanser assaltades per bandes d’assassins, d’altresperquè els caravaners morien víctimes d’accidentso malalties. A cada localitat que paraven per des-cansar, s’havien de proveir de menjar per a un mes,per la qual cosa Plini el Vell va dir que la seda xine-sa era molt cara a causa de les immenses despesesque comportava el seu transport.

Però al costat de mercaders i lladres, la Rutava ser també una via on el budisme es va estendre

per tot Àsia. Missioners budistes de l’Índia i elsconeixements més avançats de l’època van circulartambé d’un regne a un altre junt amb els pelegrins,mestres i deixebles que viatjaven a la recerca deconeixements o a portar saviesa als monestirstibetans.

Més tard, amb l’apogeu de l’islam, la dinastiaomeia va prendre la meitat occidental de la Ruta,entre 661 i 750, i aquesta es va veure parcialmentinterrompuda, i va ofegar el comerç d’altres nacionsamb preus elevats i altes taxes. Els comerciantsislàmics, conscients dels beneficis econòmics quedeixava aquest tràfic comercial, no van permetrel’entrada de comerciants europeus o asiàtics en laruta, i es van convertir en els elements que feienfuncionar el sistema.

Les caravanes, procedents de Síria i Mesopotà-mia, creuaven tot el continent asiàtic per adquirir,a baix preu, els productes que després vendrien apreus desorbitats als comerciants o a mitjancerseu-ropeus. Per a això, les caravanes feien ús d’unaxarxa d’albergs anomenats caravansarays per per-noctar-hi, protegir-se i proveir-se. Per al món islàmic,la Ruta va suposar una excel.lent font d’ingressosque es va convertir en la base de la seva economia.Per a Europa, una sagnia econòmica irrenunciable,ja que els productes eren insubstituïbles.

Posteriorment una nova realitat econòmica icultural a Occident i la situació política a la Xina vanfer possible el restabliment de relacions entre elsdos mons gràcies a les quals, al costat de les merca-deries, van començar a intercanviar-se també idees,

EL REPORTATGE

Món inèdit 23

coneixements artístics, idiomes i religions. Des dellavors les rutes van deixar de ser camins exclusiusdels comerciants i dels militars, i van començar a sertransitats cada vegada amb més freqüència per intel-lectuals i monjos de les principals religions del món.

Marco Polo i la ruta

Popularment es creu que Marco Polo va ser elprimer europeu a transitar la Ruta de la Seda. Tan-mateix existeix l'evidència que almenys el seu oncleMatteo i el seu pare Niccolò havien realitzat un pri-mer viatge abans de portar-lo en un segon periplea la Xina. En realitat, la popularitat de Marco es deua la descripció del seu viatge i de les meravellesque va poder conèixer gràcies al beneplàcit de Ku-blai Khan.

En l'època de Marco Polo, el comerç a Europaseguia un sistema triangular, en el qual els produc-tes de luxe procedents d'Orient com la seda i lesespècies ocupaven un important lloc; travessavenl'Àsia central i les terres controlades pels sarraïns,eren comprats per comerciants italians venecians,genovesos o pisans, que obtenien els seus beneficisen revendre'ls, posteriorment, per Europa. És peraixò que Venècia i altres ports italians van guanyaren importància i van començar una política comercialagressiva per explotar aquestes rutes comercials.

Mentre la majoria d'historiadors creuen queMarco Polo efectivament va arribar a la Xina, recent-ment alguns han proposat que no va arribar tanlluny, i que simplement va explicar la informacióque sentia d'altres. Aquests escèptics assenyalenque, entre altres omissions, el seu relat falla en noesmentar l'escriptura xinesa, el te, l'embenat depeus, ni la Gran Muralla.

Cap al segle XV, amb l'apogeu de la navegaciói les noves rutes marítimes comercials, la importàn-cia de la Ruta de la Seda va anar baixant lentamentcom a principal artèria comercial entre Orient i Oc-cident, i algunes de les més florents i imposantsciutats al llarg del seu recorregut van anar perdentimportància i influència, i van ser oblidades pelmón exterior, encara que avui són capaces demostrar les empremtes de la seva antiga esplendor.

Els camins de l'Àsia central

Com el seu nom indica, l'Àsia central és la regióque engloba les nacions que es troben a la partcentral d'Àsia i encara que no existeix un acord unà-nime sobre quins territoris formen aquesta regió, hiha un consens general que està formada per lescinc exrepúbliques soviètiques de Kazakhstan, Kir-guizistan, Uzbekistan, Tadjikistan i Turkmenistan,encara que hi ha qui també afirma que s'hi hauriad'incloure Mongòlia i la regió autònoma de Xinjiang,a la República Popular de la Xina.

L'Uzbekistan és el país més poblat de l'Àsiacentral, amb 25 milions de persones, i era una de

les repúbliques més pobres de la Unió Soviètica,amb gran part de la seva població compromesa enel cultiu del cotó en comunitats rurals petites. Avuiés, a nivell turístic, el país més atractiu de les cincrepúbliques, especialment per les tres ciutats dela Ruta de la Seda que solen completar-se amb lalocalitat on va néixer Tamerlà: Sakhrisabz.

En l'època soviètica, l'accés solia fer-se gairebéexclusivament a través de Moscou en els controlatsgrups de l'Intourist, l'agència estatal que monopolit-zava totes les visites turístiques, per la qual cosaresultava tremendament complicat viatjar en solitariper aquests paratges. Avui, Istanbul representauna alternativa més directa i alhora un complementlògic, ja que la ciutat turca també formava part dela Ruta de la Seda; i les autoritats uzbekes s'hanadonat que és bo impulsar el turisme, per la qualcosa han millorat les infraestructures, encara quecontinua sent imprescindible obtenir el visat. Unavegada a la capital, Taixkent, val la pena volar ambavió a Khivà, per anar tornant posteriorment perterra a través de Bukhara i Sakhrisabz, i deixarSamarcanda per al final.

Des de l'alt del minaretKaylan, a Bujara, espoden apreciar lesmúltiples cúpules quecobreixen les mesquitesi madrasas de la ciutat.

Sobre aquestes línies,la Mesquita dels

Quatre Minarets i elpetit Mausoleu d'Ismail

Samani, un delsmonuments més

valorats del'arquitectura d'Àsia

Central, construit entreels anys 892 i 943.

EL REPORTATGE

El primer que faig en el meu segon viatge, afinals de febrer de 2009, és anar al mercat queconstitueix el punt més atractiu de la ciutat, ja quea causa de la destrucció de molts dels seus edificishistòrics després de la Revolució Russa de 1917i, posteriorment, durant el devastador terratrèmolde 1966, s'ha perdut una gran part de l'arquitecturatradicional de l'urbs. Un dels edificis més importantsque encara es conserven a la ciutat és la madrassade Kukeldash, del segle XVI.

Però cal volar a Khivà, que segons la llegenda,va ser fundat en el lloc en el qual Sem, fill de Noè,va cavar els pous de Keivah. La regió, particular-ment àrida, va desenvolupar un complex sistemad'irrigació a partir del II mil.lenni abans de Crist iva ser ocupada per pobles vinguts de lluny: elsperses, els grecs, els àrabs o els mongols...

L'univers emmurallat d'Itchan Kala

El barri d'Itchan Kala està es troba a la partinterior de la ciutat, atrinxerat darrere de les murallesde pedra que assoleixen una alçària d'uns dotzemetres, i que forma part de l'antic oasi que constituïal'última etapa de les caravanes abans que aquestess'endinsessin al desert en direcció a Pèrsia. El re-cinte emmurallat té 600 metres de longitud per 400d'amplada. Encara que no es conserven molts delsseus antics monuments, la ciutat constitueix un

exemple coherent i ben conservat de l'arquitecturamusulmana de l'Àsia central, amb unes construc-cions excel.lents com la mesquita Djouma, amb elseu grandiós vestíbul amb 112 antigues columnesde fusta, els mausoleus, les madrasses i els dosmagnífics palaus edificats a començaments delsegle XIX pel Khan Allah Kuli.

Des de 1990, aquest univers emmurallat formapart del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.Aquí hi ha més de 50 monuments històrics i 250antigues cases, principalment construïdes entre elssegles XVII i XIX. Però a més dels dos alts minaretsque dominen la ciutat, hi ha una construcció que,per a mi, posseeix un magnetisme especial. Es trac-ta del minaret truncat de la madrassa MuhammadAmin-khan, construïda entre 1845 i 1855. L'escolaalcorànica podia acollir-hi fins a 250 alumnes. Elseu minaret, recobert de ceràmica acolorida, esta-va destinat a ser el més alt i espectacular de totl'Àsia central. Però mai no ho va arribar a ser. Diula llegenda, que el khan va manar parar les obresquan li van dir que des de la seva part alta es podriaobservar la intimitat del seu harem. Alguns arribena pensar que amb la seva base de 14,2 metres dediàmetre i seguint la inclinació prevista, seria tan altque algú va fer veure a l'arquitecte que algun diapodia arribar a caure. Altres, que es va acabar elpressupost. La majoria accepta la teoria que lesobres van finalitzar a causa de la mort del khan i el

Món inèdit24

EL REPORTATGE

La Plaça deVillahermosa estapresidida per elscampanars de lacatedral, mentre en elsbancs de ferro descansala població local.

Món inèdit 25

minaret va quedar truncat. Sigui com fos, és la cons-trucció amb més personalitat de Khivà i sol roman-dre durant força temps a la retina dels qui per terraes traslladen a Bukhara, en un recorregut en quèes pot observar el també mític riu Amudarja.

Bukhara, la ciutat santa

Bukhara és, junt amb Samarcanda, una de lesdues ciutats històriques de cultura tadjikopersa al'Uzbekistan. La major part de la seva població ésculturalment i lingüísticament tadjika, malgrat quela ciutat, com Samarcanda, va ser incorporada a laRepública Socialista Soviètica de l'Uzbekistan durantel període soviètic. Bukhara també és llar d'unanombrosa comunitat jueva, els avantpassats de laqual es van assentar a la ciutat durant l'època ro-mana. L'urbs va ser el principal centre de culturaislàmica a l'Àsia central, i el principal centre de pere-grinació musulmana del món després de la Meca.Aquí va viure durant molts anys el pensador persaAvicenna, i n'era natural Bukhari, un dels principalscompiladors dels ensenyaments del profeta en latradició musulmana sunnita.

En el centre de la ciutat, el primer que crida l'a-tenció és el minaret Kalyan, pertanyent a la mesquitadel mateix nom, acabada l'any 1514. El minaret,en forma d'una torre circular de maó que s'estrenycap a dalt, té un diàmetre de 9 metres a la base i

de 6 metres a la part superior, situada a una alçàriade 45,6 metres, des d'on s'obté una magnífica pa-noràmica de tota la ciutat. Davant la mesquita estroba la madrassa de Mir-i-Arab, atribuïda al xeicAbdullah Yamani del Iemen. L'escola encara romanen actiu i a primera hora del matí arriben els estu-diants, que es distribueixen per les diverses aulesa través del pati central.

Des d'allà cal prosseguir fins a la fortalesa Arq,per contemplar la seva magnífica porta d'accés,visitar-ne els seus museus i tornar a última horade la tarda per gaudir des d'una de les seves torresla llum de la posta de sol quan incideix sobre lamesquita, el minaret i la madrassa anteriormentesmentats.

El petit mausoleu d'Ismail Samani és un delsmonuments més valorats de l'arquitectura de l'Àsia

Una de les torres de lafortalesa The Ark i Mercatde Catifes, ambdós aBujara.

Món inèdit26

EL REPORTATGE

central. Va ser construït entre els anys 892 i943 com l'última morada d'Ismail Samani, fun-dador de la dinastia samànida, l'última dinastiapersa que va governar aquest territori des deBukhara entre els segles IX i X. No ens podemoblidar tampoc a Bukhara de la mesquita delsquatre minarets, ni del Palau d'Estiu, on es potcontemplar la luxosa manera de viure delskhans abans que fossin desposseïts del seupoder per la revolució soviètica.

Sakhrisabz, el mercat i el palau deTamerlà

Sakhrisabz, en farsi, la llengua dels perses,significa 'ciutat verda', encara que el seu antic nomera Kesh. El centre històric conté edificis monumen-tals i barris antics que testimonien el desenvolupa-ment secular de la ciutat, i molt particularment elseu apogeu, sota el regnat de la dinastia dels ti-múrides els segles XV i XVI. Aquesta és la ciutatnatal de Tamerlà. Aquest personatge, també ano-menat Timur el Coix, va ser l'últim dels grans co-nquistadors nòmades de l'Àsia central.

Es tractava d'un noble musulmà d'origen turcque va conquerir enormes extensions en poc mésde dues dècades. Entre el 1382 i el 1405 els seusgrans exèrcits van travessar des de Delhi a Mos-cou, des de la serralada Tian Shan de l'Àsia centralfins a les muntanyes Taure d'Anatòlia. La seva fa-ma es va estendre per Europa, on durant seglesva ser una figura novel.lesca i terrorífica. Desprésd'acumular el poder i realitzar diverses campanyes

EL REPORTATGE

Món inèdit 27

Després de trobar-sediversos grups de donesuzbekes pel camí, pocqueda del Palau deTamerlà a Sakhrisabz,encara que per lescolossals proporcions deles portes que romanendempeus, és fàcilimaginar les sevesgegantines proporcions.Les mesquites de laciutat s'han conservatmillor com es potcontemplar abans de laposta de sol.

alternades amb estades a Samarcanda, el seu cosva ser enterrat a l'esmentada ciutat, al mausoleu deGur-i Amir. Un equip arqueològic soviètic el va exhu-mar el 22 de juny de 1941, en van reconstruir el ros-tre i van constatar que era coix i singularment alt ifornit per al seu temps. Potser la característica mésnotable d'aquest extraordinari guerrer va ser la sevaintel.ligència. En primer lloc, va ser un polític i es-trateg magistral capaç de guanyar i mantenir lalleialtat dels seus seguidors nòmades, operar dinsd'una estructura política fluida, modificar-la, i conduirun enorme exèrcit a conquestes sense parangó.

Avui a Sakhrisabz, encara es conserven algunesrestes monumentals de l'època. El Palau d'Estiu,Aq-Saray, va ser planificat com la més grandiosade les construccions del seu regnat. Va ser comen-çat el 1380 per artesans deportats del recentmentconquerit territori de Coràsmia, encara que lamen-tablement només queden restes de la seva portade gegantines dimensions, que mostra restes demosaics blaus i blancs. A l'entrada, una inscripciódiu així: “Abans de desafiar el nostre poder, contem-

pleu els nostres edificis”.En el centre de la localitat, es troba un complex

de mesquites i una tomba, però sens dubte cridal'atenció del visitant el mercat on es venen tot tipusde productes. També resulten d'interès uns banysmedievals i un basar de segle XVIII.

Samarcanda, la fita del viatge

Samarcanda és una de les ciutats més antiguesdel món encara habitades. Donada la seva ubicació,va prosperar gràcies a la Ruta de la Seda i va arri-bar a ser una de les ciutats més grans de l'Àsiacentral. Va ser ja la capital de la satrapia Sogdianasota la dinastia aquemènida de Pèrsia, quan Ale-xandre el Gran la va conquerir. Al començamentdel segle VIII Samarcanda va ser sotmesa a controlàrab. Aquí es va obtenir el secret de la fabricacióde paper a partir de la confessió de dos presonersxinesos capturats a la batalla del Tales, l'any 751,fet que va donar lloc a la primera fàbrica de paperal món islàmic, que després s'estendria a la resta

EL REPORTATGE

Món inèdit28 Món inèdit 29

EL REPORTATGE

del món musulmà, i d'allà, a Europa.Quan va ser saquejada pels mongols de Gen-

guis Khan el 1220, la ciutat s'aproximava al migmilió d'habitants. El període timúrida va ser el méssignificant per a Samarcanda, entre els segles XIVi XV. El 1370, Tamerlà va decidir fer de Samarcandacapital del seu imperi, que s'estenia des de l'Índiafins a Turquia. Durant 35 anys va construir una no-va ciutat, la va poblar amb artesans de totes lesregions que havia conquerit. Després d'un assaltper part del rei persa, Nadir Shah, la ciutat va serabandonada el segle XVIII, al voltant del 1720, i apartir de 1784 va ser governada pels emirs deBukhara.

L'espectacular plaça del Registan

La plaça del Registan és un dels llocs més es-pectaculars de l'Àsia central, alhora que un delsconjunts monumentals més bonics del món, capaçde definir les regles bàsiques de l'arquitecturaislàmica entre la Mediterrània i el subcontinent indi.La paraula Registan significa 'lloc de sorra', ja queva ser construït sobre el llit sec d'un riu que es vaconvertir en el centre medieval de Samarcanda.

Es compon de tres grans madrasses queenvolten una gran plaça. En primer lloc, la madrassaUlugh Beg, situada a l'oest, acabada el 1420 durantel govern d'Ulugh Beg i que conté mosaics ambtemes astronòmics. Tenia al voltant de 100 alumnesque estudiaven ciències, astronomia i filosofia, amés de teologia. Ulugh Beg, nét de Tamerlà, vaser probablement més famós com a astrònom quecom a governant. Les seves obres sobre astronomiaeren conegudes fins i tot a Europa.

Davant d'aquesta, la madrassa Sherdar, a l'estde la plaça, es va completar el 1636 pel shaybànidaEmir Yalangtush Bahadur com un reflex exacte dela madrassa Ulugh Beg, a excepció de la decoracióde dos lleons, o tigres, que desafien la prohibicióde l'islam de representar éssers vius.

Finalment, la madrassa Tilla-Kari, enmig d'amb-dues, es va acabar el 1660 i compta amb decoraciódaurada i un agradable pati. Va ser també cons-truïda pel monarca Yalangtush. Val la pena con-templar el conjunt a diferents hores del dia, quanels raigs del sol van incidint des de diversos angles,així com assistir a l'espectacle de llum i so que secelebra a la nit, sota petició.

El mausoleu Gur-i Amir

Gur-i Amir significa en farsi la 'tomba del rei' iés el lloc on és enterrat Tamerlà, els seus fills ShahRokh i Miran Shah, el seu nét Ulugh Beg i el sultàMuhammad. També al costat d'ells reposen lesrestes de Mir Said Baraka, qui fou mestre de Ta-merlà. És un dels monuments més ben conservatsde la ciutat, encara que va ser restaurat en l'èpocasoviètica.

El mausoleu és un octàgon amb un tamborcilíndric a l'interior coronat amb una gran cúpula,amb l'exterior recobert de mosaics de color blauverdós. Sota de la cúpula hi ha les tombes, al cen-tre, la de Tamerlà, envoltada de les altres cinc. Elmonument ocupa un lloc important en la històriade l'arquitectura islàmica com a precursor i modelde les grans tombes d'Humayun a Delhi i del TajMahal, a Agra, construïdes pels descendents deTimur, que van dominar la dinastia mogol del nordde l'Índia.

El mausoleu és famós per la seva simplicitaten la construcció i per la solemne monumentalitatde la seva aparença. Per dins, el mausoleu semblagran, de sostres alts, amb grans buits als costatsi decoració diversa. La part baixa de les paretsestan cobertes amb blocs d'ònix col.locats enforma d'un plafó. Cada un d'aquests blocs estàdecorat amb dibuixos refinats. A dalt del plafó hiha una cornisa a tall d'estalactita de marbre. Enor-mes espais d'aquestes parets estan decorats ambescaioles pintades; els arcs i la cúpula interna

Sobre aquestes línies,la espectacular plaçadel Registan i el porxode la Mesquita delViatger, aSamarcanda.

EL REPORTATGEEL REPORTATGE

Món inèdit30 Món inèdit 31

estan ornamentats amb alts relleus de cartró pedra,daurats i pintats.

Les làpides amb vistoses talles a la part internade l'habitació del mausoleu indiquen simplementel lloc actual de les tombes en una cripta directa-ment sota la cambra principal.

Sota el govern d'Ulugh Beg, es va col.locar unsòlid bloc de jade verd fosc sobre la tomba de Ta-merlà. Antigament aquesta pedra havia estat usadaen un lloc de culte al palau de l'emperador xinès.El 1740, l'emperador persa i senyor de la guerraNadir Shah va robar la pedra, però es va trencaren dues peces i va començar a tenir molt mala sort.Els seus consellers li van recomanar que tornés lapedra al seu legítim lloc immediatament. La segonavegada que la pedra va ser moguda va ocórrer el1941 quan els arqueòlegs soviètics van obrir lacripta. L'arqueòleg Mikhail Gerasimov va ser capaçde reconstruir la cara de Tamerlà des de les restesde la seva calavera. Tanmateix, l'arqueòleg va serembolicat també en la maledicció, doncs l'endemàque s'obrí la tomba, l'Alemanya nazi va envairl'URSS. La inscripció de la tomba diu: “Qualsevolque violi la meva tranquil.litat en aquesta vida o enla següent, serà objecte d'un càstig i misèria inevi-

Samarcanda, Bukhara, Khivà... Ciutats úniquesi certament irrepetibles. Allà, al llunyà Uzbekistan,al costat de les estepes de l'Àsia central i entre elsàrids i extensos deserts, s'aixequen unes urbs queal llarg de la història han representat agradablesparades per als mercaders que transportaven tottipus d'objectes preats. Avui continuen sent llunyanes,però el llarg viatge acaba recompensant i quan elviatger contempla amb les seves retines la plaça delRegistan, es convenç que ha pres una bona elecció.

Khivà, Bukhara i Samarcanda. Són... les tresjoies de la Ruta de la Seda.

La monumentalitat deles Madrasas deSamarcanda,revestides de rajoles,contrasta amb lessenzillesa de laMesquita del Viatger,que apareix il.luminadapels raigs de sol aúltima hora de la tarda.

Les tombes de Shah-i-Zinda

No gaire lluny, després d'haver passat per lapetita mesquita del Viatger, s'aixeca la necròpoli deShah-i-Zinda, un complex construït a partir de latomba de Qusam ibn Abbas, un cosí del profeta Ma-homa que va portar l'islam a aquesta zona i va serdecapitat pels infidels en el moment de l'oració. Elseu santuari és un dels edificis més antics de Samar-canda. A poc a poc es van anar afegint més tombesen una necròpoli construïda sobre les ruïnes de l'an-tiga ciutat sogdiana.

Les excavacions han demostrat que fins a laprimera meitat del segle XI, aquest pendent desuaus turons estava cobert de luxoses mansions,pròximes a la muralla. En la segona meitat de segle,la població de la ciutat va començar a enterrar-sea les rodalies de la tomba d'Abbas. I més tard, du-rant els anys de govern de Tamerlà, el segle XV,es va convertir en la necròpoli de la dinastia timúrida,amb més de vint mausoleus. Un d'ells se suposaque pertany al company d'Ulugh Beg, el famósastrònom Kazi Za-de Rumi, i també es troben elsmausoleus de la mare de l'emir Hussein, un delsmillors generals de Tamerlà, el de la segona ger-mana de Tamerlà, amb una cúpula original; el sobrimausoleu de Bouroundonk, general de Tamerlà, ialtres persones de primera fila en la societat deSamarcanda.

La meva última visita a Samarcanda va ser alsextant astronòmic d'Ulugh Beg, qui fou nét de Ta-merlà, que va fer construir una de les madrassesde la plaça del Registan. Al voltant dels anys 1430,Ulugh Beg va manar construir als afores de la ciutatun immens sextant astronòmic de tres pisos d'alçà-ria, un dels més grans mai construïts, a fi de mesu-rar les posicions de les estrelles amb una precisiósense precedents. L'observatori va ser destruït de-liberadament el 1449. Les seves restes van ser de-senterrades el 1908 i al costat es va aixecar unmuseu inaugurat per les autoritats soviètiques el1964. Als seus peus hi ha un petit parc. El mateixen el qual el 1994 em vaig recolzar abans que clar-egés. Una carretera de tres quilòmetres que vorejael cementiri porta a la ciutat. La mateixa que vaigrecórrer amb el meu equipatge al costat d'aquellpolicia fa ara gairebé quinze anys, abans de con-templar per primera vegada l'espectacular plaçadel Registan. Les coses, sens dubte, han canviat.Gairebé cap home no porta turbant, la majoria aravesteix caçadora negra; els telèfons mòbils s'hanconvertit en protagonistes de les comunicacions,i els publicitaris rètols lluminosos han alterat partdel paisatge. Però als mercats es continuen venentles mateixes fruites, verdures i espècies que durantsegles. Les broquetes de be són tan bones comsempre, les dones continuen portant mocadors decolors al cap i les cúpules blavoses dominen elpaisatge. I el viatge ha resultat molt més còmodei agradable que aquella primera vegada.

La Gran MesquitaAlguns sostenen que la gegantina mesquita de

Bibi Khanum, es va manar construir per l'esposade Tarmerlà, Bibi Khanum, mentre aquest estavade campanya fora de la ciutat. Segons una de lesllegendes, l'arquitecte va caure enamorat d'ella ies va negar a completar el treball acordat, tret queli fes un petó a ell. El petó va deixar una marca enella i la indignació de Tamerlà va ser tal que vamanar buscar-lo, però ja havia mort.

La mesquita, amb la seva porta principal de mésde 35 metres d'alçària, és un dels edificis més gran-diosos a Samarcanda. Tenia quatre minarets, el pa-ti central estava enllosat amb peces de marbre i deceràmica i envoltat per un corredor d'arcades amb400 columnes de marbre blanc coronades per cúpu-les. Bona part es va ensorrar en un terratrèmol el1897, però ara està sent restaurada pel govern ambla rajola original. Malgrat que avui encara impressioniés tan sols una ombra del que va ser.

tables”. L'esquelet de Timur i el d'Ulugh Beg, el seunét, van ser tornats a inhumar amb ritus islàmicscomplets el 1942.

Una de les tombes dela necròpoli de Shah-i-

Zinda

ESCOBREIX ELS RESORTSDE POLARIS WORLDD

Tels. 902 549 500 / +34 968 031 973reservas@polarisworld.comwww.polarisworld.com

Un paradís de diversió, els resorts de Polaris World estan situatsa prop de les platges de la costa càlida a Múrcia, una regió plenade riqueses turístiques i culturals que brinda més de 300 dies de

sol a l’any, perfecte per a una escapada a qualsevol època de l’any.

Un entorn privilegiat que ofereix allotjament de primera classeamb dos hotels, InterContinental La Torre Golf Resort Murcia 5* iIntercontinental Mar Menor Golf ReSort & Spa 5* a més d’una àmplia

gamma d’habitatges de vacances. Una oferta complementadaperfectament per les opcions múltiples d’oci i relax que els resortstenen a l’interior. Golf, spa, restaurants, bars, animació, piscines,

botigues, instal·lacions d’esport i molt més.

Casa de Nicklaus Golf Trail, els resorts ofereixen una destinacióimmillorable per a una escapada de golf. La millor oferta de golf

a Europa, el Nicklaus Golf Trail és un circuit de sis desafiadorscamps de golf dissenyat per Nicklaus Design en un radi de només25 km. Els golfistes poden gaudir de l’oportunitat de jugar en un

camp diferent cada dia amb un servei de transport gratuït des delshotels.

Per a una escapada de benestar a tots dos hotels hi destaca unluxós spa per relaxar-s’hi i recuperar ment i cos.

ESPA a InterContinental Mar Menor Golf Resort & Spa és un oasi depau que ens transporta a un món de benestar total mitjançant larelaxant suite termal amb piscines revitalitzants, sauna, bany devapor i dutxes lifestyle, sala de relaxació i l’exclusiva gamma de

tractaments ESPA que uneixen tècniques avançades amb teràpiesantigues. També s’ofereix una piscina climatitzada i centre de

fitness.

InterContinental La Torre Golf Resort Murcia ofereix un ambienttranquil per gaudir d’un luxós tractament al Tai Room Spa amb unmenú que ens endinsa cap a les arrels del millor de l’Àsia, fet ambtècniques tradicionals pels nostres terapeutes tailandesos. Tambéet podràs relaxar i revitalitzar-te a la piscina climatitzada, sauna

i bany de vapor o, per als més energètics, al gimnàs.

Una cosa que queda clara és que els resorts de Polaris World sónuna opció per a qualsevol tipus d’escapada. Envoltats d’una xarxa

d’autovies i dos aeroports internacionals fan que siguinmolt a prop teu.

Vine a viure aquesta experiència única de golf, oci i relax i etgarantim que et sorprendrà.

A PERFECTA ESCAPADA D’HINVERNL

Texte i fotografies: Laura Pasqual

Món inèdit 35

Istanbul:Recorregut per la ciutat dels minarets i els basars

Món inèdit34

EUROPA

Istanbul:el tresor de TurquiaRecorregut per la ciutat dels minarets i els basars

EUROPA EUROPA

Els seus segles d'història fan que cada un delsseus racons sigui màgic. A la punta del Serralloon segons la llegenda va desembarcar cap al 660abans de Crist el seu fundador Byzas el megarià,s'erigeix dominant el mar, el majestuós palau deTopkapi. Molt a prop s'estén el barri més monumen-tal, Sultanahmet, on la cristiandat i el món islàmicestrenyen llaços a la Basílica de Santa Sofia, lamesquita Blava i l'Hipòdrom. Una visita al GranBasar, autèntic laberint de carrers, amb la sevaartesania i catifes i "kilims" de tot Turquia i ÀsiaCentral, permeten gaudir de l'art del regateig.

La millor manera d'entrar en contacte amb Is-tanbul és a través de la Punta de Serrallo, lloc detrobada entre el mar de Mármara i el Bósfor. Enaquest lloc incomparable es troba, dominant elpaisatge, l'espectacular Palau de Topkapi. L'entradaes realitza a través de la Porta de la Salutació, re-re la qual es descobreix un complex arquitectònicformat per quatre gegantins patis que simulenl'estructura dels campaments nòmades otomans.Construït per Mehmet II a partir de 1462, la sevariquesa és tanta i tan belles les seves exposicions,que val la pena dedicar tot un matí a la seva visita.Perquè cal recórrer cada una de les estances ideixar-se que l'ambient ens traslladi als contes deSherezade. Cal prestar una especial atenció alTresor, amb la fabulosa daga de Topkapi. Avui elpalau és un enorme museu on s'exhibeixen elsmés preats tresors de l'art otomà. En el seu complexcentral es troben les Cambres de les SagradesRelíquies, entre les quals es compta un floc de la

Foto pàgines anteriors:Detall d’un dels patis del

Palau del Topkapi,Istanbul Turquia.

Món inèdit36

barba del profeta Mahoma, i l'harem, on residienles esposes i concubines del sultà.

La visita d'aquest antic palau transporta el vi-sitant a una època ja desapareguda. Els seus jar-dins bells i perfumats, la seva preciosa vista sobreel mar, la seva excel.lent arquitectura i la seva ex-quisida decoració, produeixen un significatiu efecteque gairebé permet endevinar la regalada vidadels sultans. El palau es troba al cor de l'Istanbulotomana i l'extens complex d'exquisits edificis i jar-dins conformen gairebé una ciutat dins d'una altra.Durant segles, va servir de residència als sultansque vivien envoltats d'un extraordinari luxe on erenatesos per més de 5.000 persones entre criats iguàrdies.

Tot just sortir del palau a la dreta es troba elMuseu Arqueològic, un dels més importants de totel món gràcies a la seva col.lecció d'obres clàssi-ques i preclàssiques. Entre elles, el sarcòfag d'Ale-jandre que data del segle IV abans de Crist. Aquestmonument funerari es diu així no per ser la tombadel líder macedoni, sinó perquè als seus baix relleuses descriu la victòria d'Alejandre Magne sobre elsperses. Una altra de les obres exposades és elMihrab Karaman, recobert de rajoles d'un merave-llós color blau profund, i que és la resta arqueològicamés important de la cultura Karaman, al sud-estde Turquia. El museu també mostra el tractat depau més antic de la Història, el Tractat de Kanesh,del segle XIII abans de Crist. Firmat entre egipcisi hittites, en una de les seves clàusules s'acordala tornada dels refugiats polítics.

Istanbul és l'única ciutat del món que uneix dos continents: amb un peu aEuropa i un altre a Àsia. "Si el món fos un sol estat, Istanbul seria la capital",va dir Napoleò. La seva inigualable posició estratègica l'ha convertit primer encapital de l'Imperi Romà, després del Bizantí i posteriorment de l'Imperi Otomà.Coneguda en altres èpoques sota el nom de Bizanci i Constantinopla, aquesta

bella ciutat ja no és la capital de Turquia, tanmateix continua sent el centreeconòmic més important del país i el seu màxim atractiu turístic.

Diverses varietats d'olivesal Basar Egipci.

Santa Sofia, primer basílica cristina,després mesquita i en l'actualitat

museu

Santa Sofia representa la gran obra de l'artbizantí. L'Església de la Sagrada Saviesa, “HaghiaSophia”, ens pot donar una idea de com de refinadai bella era la ciutat quan se la coneixia sota el nomde Bizanci, el segle VI de la nostra era. Fins al se-gle XV les seves naus, mosaics i bancs van servira l'ofici cristià. Amb l'arribada de l'Imperi Otomà vapassar a ser mesquita: minarets, tombes i fontsdaten d'aquest període. La grandiosa cúpula, conce-buda com a metàfora del cel promès, està decoradaamb inscripcions alcoràniques, encara que fins ala restauració del segle XIX va estar recoberta demosaics daurats, sent un so normal la dringadissade les teseles d'or en desprendre's.

La basílica va ser elevada sobre altres esglésiesanteriors i la seva construcció es va iniciar l'any532 per ordre de l'emperador Justinià, sent acabadaen el 537. L'edifici va ser dissenyat pels arquitectesAntemi de Tralles i Isidor de Milet, que va seguirel model paleocristià de construcció amb plantade creu grega, si bé el seu assoliment més interes-sant arquitectònic va ser la gran cúpula que coronatot l'edifici. Té 55 metres d'altura i 32 metres d'ampli-tud, i descansa sobre quatre "pechines" que repar-teixen el pes sobre quatre pilars. Altres cúpuleslaterals, al costat de gruixuts contraforts, contrares-ten la tensió i l'enorme pes de tot el conjunt. L'interiordel temple es va dissenyar per acollir les més

importants cerimònies de l'emperador, sent enor-mement ampli, espaiós i lleuger. Les parets interiors,així com els arcs i les voltes, estaven recobertesamb mosaics daurats i meravellosos que rebienl'impacte de la llum el reflex de la qual produïa unambient sobrenatural. Avui, la majoria dels mosaicss'han perdut i les parets estan recobertes ambpintures i cal.ligrafies àrabs del segle XIX fetespels turcs.

A la basílica també es poden contemplar imat-ges de Crist Pantocrátor, un model pictòric nascuten l'art bizantí en el qual la rigidesa i la severitatde la imatge pretenen donar impressió de solemnitati eternitat. Aquest estil va tenir àmplia difusió enl'art romànic posterior de l'Edat Mitja. La basílicaha estat restaurada en diverses ocasions, la primerade les quals va ser l'any 562 a causa dels efectesproduïts pel terratrèmol de l'any 558 que van fermalbé la gran cúpula central. Les diferents restau-racions no han alterat la bellesa de la construccióoriginal. Santa Sofia va ser inicialment catedralcristiana, posteriorment mesquita durant cinc seglesi, finalment, el 1935 va ser transformada en museu.

La Cisterna, l'Hipòdrom i laMesquita Blava

Al costat del temple es troba un dels raconsmés encantadors i tanmateix poc coneguts d'Istan-bul: la Cisterna de la Basílica. Aquesta volta, sub-mergida sis metres sota terra, es va construir enel regnat de Justinià, el segle VI, per proveir les

Món inèdit 37

EUROPA EUROPA

EUROPA

Món inèdit38

EUROPA

necessitats del Gran Palau, situat en l'altre costatde l'Hipòdrom. Es pot passejar pel seu interiormentre el so de l'aigua juga amb el de la músicaclàssica. Entre les 336 columnes que sustenten lacisterna, dues d'elles tenen en les seves bases elcap invertit de dues meduses. Invertit perquè se-gons la creença clàssica, si se les mirava de front,un quedava convertit en pedra. Es creu que aques-tes figures mitològiques marcaven l'entrada a un"nymphaeum", altar dedicat a les nimfes de l'aigua.

Es pot continuar fins a la Mesquita Blava, pas-sant per l'Hipòdrom, construït a partir de l'any 203després de Crist i posteriorment engrandit per Cons-tantí. Poc queda de les obres que abans ocupavenel que ara són soles ruïnes entre un bell parc pú-blic. Aquesta àrea, destinada originalment a lescurses de carros de cavalls, està situada davantla Mesquita Blava. En l'actualitat encara romanentres antics vestigis de l'original: l'Obelisc de TutmésIII, una columna egípcia del temple de Karnak quedescansa sobre una base bizantina en la qual espoden observar amb total claredat els jeroglíficsoriginals que tenen 3.500 anys d'antiguitat;

l'anomenat Obelisc de Constantí Porphirogenet,que va estar revestit en bronze però que va serespoliat pels cavallers creuats; i la Columna Espiral,amb serps entrellaçades i que va ser erigida origi-nàriament a Delfos pels grecs per celebrar la sevavictòria sobre els perses. Desgraciadament en eltrasllat es van perdre els caps de les serps. Tambéa l'Hipòdrom es troba la Font Cerimonial, construïdael 1901 en honor al Kàiser Guillerm.

Mentre es recorren les seves fonts i columnesi es deixa volar la imaginació, al fons ja es pot gau-dir de la vista de Sultanahmet Camii: la mesquitaBlava. Blava perquè la llum es reflecteix a les rajo-les color cobalt de la sala d'oració, creant una visióimpressionant, sobretot a la nit, quan s'il.lumina iels minarets apareixen envoltats de gavines. Elsultà Ahmet I va decidir la seva construcció entemps ja de decadència, a començaments del se-gle XVII. Va ser construïda entre els anys 1609 i1619 per un deixeble del gran arquitecte otomàSinan. La idea va semblar tan absurda als tresorersdel regne que el sultà va haver de començar a ca-var els fonaments amb les seves pròpies mansperquè els seus desigs fossin escoltats. Immediata-ment la nova mesquita es va convertir en centrede l'activitat religiosa. Destaca el seu pati interioramb 26 columnes de pòrfir rematades per 30 cúpu-les, que des de dalt crean la sensació d'una cascadade cúpules i voltes circulars sense fi. La seva imat-ge exterior és espectacular amb una enorme cúpulacentral i sis minarets estilitzats des dels que escrida els musulmans a l'oració cinc vegades al dia.

Davant Santa Sofia i laMesquita Blava,

s'estén l'esplanada delque fou l'Hipòdrom, on

s'aixeca una fontregalada pels

alemanys, un obeliscegipci i l'edifici delMuseu d'Art Turc i

Islàmic.

El Gran Basar,paradís del regateig

Moltes són les entrades al Gran Basar, peròles més accessibles són la porta de Çarsikapi i laporta de Nuruosmaniye. Botigues de catifes, d'arte-sania, joies, roba, cuir, bosses, antiguitats... Un la-berint de carrers, cobert de voltes decorades onés possible comprar absolutament de tot. Hi hazones especialitzades en cada tipus d'article. Alcarrer dels joiers, l'or i la plata es compren al pesamb un petit recàrrec pel disseny. Allà venen elfamós anell de la sultana, format per almenys qua-tre anells entrellaçats i que segons la llegenda, valliurar el sultà a la seva esposa per assegurar-sela seva fidelitat, ja que només ell coneixia la formade muntar de nou la joia. Al carrer de les ceràmiquesels artesans realitzen els seus objectes en vistadels visitants.

El Gran Basar va ser construït el segle XVI iaglutina 65 carrers, gairebé 4.500 botigues o para-des i una gran plaça central. Tot el conjunt és unverdader laberint compost per carrerons, estretspassatges, arcades i cúpules. Antigament es podiatrobar autèntiques joies arqueològiques barrejadesi confoses amb altres tipus d'articles, però la vidamoderna ha modificat alguns hàbits i ara és mésfàcil trobar moderns electrodomèstics que pecesarqueològiques. Malgrat tot, els amants de les com-pres troben al Gran Basar un autèntic paradís, nonomés per la gran quantitat de productes que s'ex-hibeixen sinó perquè, a més, aquí encara es res-

pecta i practica el noble art del regateig.Els articles que tenen més acceptació són les

catifes i les joies, però es poden trobar coses tancurioses com a bulbs de tulipa de Yeni Camii, queens recorden que la tulipa va arribar a occident pro-cedent de Turquia i que el seu nom es deriva dela paraula tulben, que és una part del turbant otomà.Els mercats i basars als països musulmans són elviu reflex de la cultura i els costums populars. Enla seva arquitectura mostren construccions sen-zilles que s'han anat fent cada vegada més com-plexes amb el pas del temps i en les maneres delsvenedors trobem uns hàbits que s'han perpetuat alllarg dels segles.

Muralles, mesquites i el BasarEgipci

A les antigues muralles encara pot apreciar-sela grandesa militar de l'imperi romà i el talent delsseus arquitectes queda posat de manifest als aqüe-ductes elevats i els dipòsits subterranis d'aigua.

La mesquita de Soulimà el Magnífic, consideradacom un dels edificis més bells de l'art islàmic, va

Bicicletes a l’entrada del’Oficina de Turisme deGant al Belfort en un delspunts neuràlgics del barrivell de Gant.

A més de les diversesofertes de fruits secs, valla pena apropar-se fins alMercat de Peix que estroba als peus del Palaudel Topkapi.

EUROPA

Món inèdit58

ser acabada el 1557 i acull les restes del cabdillàrab i la petita però exquisidament decorada tombade la seva esposa Roxelana. A prop d'ella es trobatambé la tomba de Sinan, l'arquitecte que en tempsde Soulimán tant va embellir l'antiga Istanbul. Eltemple, com totes les mesquites imperials, no eranomés un lloc d'oració, també comptava amb unhospital, una institució de caritat i diverses facultats.Com a curiositat, un dels carrers de Süleymaniyees diu "El carreró dels Addictes", perquè als seuscafès es venia opi i haixix amb la mateixa naturalitatque un te.

El Basar de les Espècies, també anomenat Ba-sar Egipci és en realitat una part del complex dela mesquita nova situada a l'antic barri jueu d'Istan-bul. El basar té aproximadament 100 botigues enles quals es venen espècies orientals i va ser cons-truit amb un impost pagat des d'Egipte, quan aquestpaís estava sota domini turc. Encara que era uncentre comercial d'alimentació, es va obrir a tottipus de botigues subsistint l'atmosfera original. Elbasar té una forma de la lletra "L", encara es potveure el púlpit de fusta del cap de llotja en l'encreua-ment d'aquesta "L". Fora de l'edifici, en un costathi ha verdulaires, majoristes d'aliments i peixateries.

Mirant al mar

No s'ha d'oblidar viatjar als transbordadors iconèixer el costat asiàtic i més tradicional d'aquestaciutat entre dos mons. Els transbordadors surtendiàriament cada quart d'hora. El vaixell creua elBósfor i en uns minuts ens trobem a Àsia, a Üskü-dar. Aquest antic barri és famós per les seves mes-quites clàssiques. Anteriorment era conegut comScutari, pel palau de Scutari, des d'on partien lesrutes comercials bizantines amb rumb a Orient.No s'ha d'oblidar visitar la blanca Torre de Leandre,utilitzada tant com far, parada de duanes o centrede quarantena durant l'epidèmia de còlera. El seunom turc és "de la donzella", ja que una princesava ser confinada en aquest lloc per impedir quees complís un vaticini: ella moriria de la picadurad'una serp. Al final la serp va entrar a la torre enuna cistella de figues i la mossegada va ser mortal.El nom occidental es refereix al mite de Leandre,que creuava cada nit l'Hellespont per veure la sevaestimada Hero.

A través del barri de Besiktas, tornem a Europa.Allà i després de caminar alguns minuts pel carrerBeksitas es troba el Palau de Dolmabahçe, situata les vores del Bósfor i manat construir el 1853 pelsultà Abdul Mecit. Les seves columnes i arquitrauses reflecteixen en les aigües de l'estret formant unconjunt molt plàstic. El palau va servir de principalcentre administratiu de l'Imperi Otomà entre 1853i 1922, exceptuant el període de vint anys entre1889 i 1909.

Dolmabahçe va ser el primer palau d'estil eu-ropeu a Istanbul i va ser construït amb un cost de

EUROPA EUROPA

cinc milions de lliures d'or otomanes, l'equivalentde trenta-cinc milions de tones d'or. Catorze tonesvan ser usades únicament per adornar el sostreen l'interior del palau. La major aranya de cristallde Bohèmia, un regal de la reina Victòria, presideixl'estança central. L'aranya té set-centes cinquantalàmpares i pesa quatre tones i mitja. El Dolmabahçeté la major col.lecció de canelobres de cristall deBohèmia i Baccarat i una de les grans escalinatesté passamans de cristall de Baccarat.

Dolmabahçe era en principi una badia en elBósfor que va ser omplerta gradualment durant elsegle XVIII per servir de jardins imperials, els favo-rits de la monarquia otomana. Els sultans van tras-lladar la seva residència a aquest palau, ja quel'antiquísim Topkapi mancava dels moderns luxesque el Palau de Dolmabahçe si que podia proveir-los. L'àrea del palau abasta 45.000 metres quadratsi té 285 habitacions i 46 salons. Mustafa KemalAtatürk, fundador i primer president de la Turquiamoderna, ja amb la seva salut molt deteriorada vapassar en aquest palau els seus últims anys de laseva vida.

Una de les àrees amb més personalitat d'Istan-bul és Kumkapi, la zona portuària del mar de Már-mara. L'antic port de Kumkapi és famós pels seusincomptables restaurants de peix. Passejar pelsseus carrers, apropar-se als carrerons de darrerede l'estació de ferrocarril i deixar-se atreure pelsplats que vociferen els amos dels locals, que com-

peteixen en elogis cap a les seves mercaderies,és una experiència única.

El plaer de la navegaciópel Bósfor

Nombrosos transbordadors solquen les sevesaigües i diversos ponts uneixen ambdues partsd'Istanbul. En els dos ponts que creuen l'anome-nada Banya d'Or s'obtenen algunes de les vistesmés interessants d'una urbs que està poblada perles cúpules i minarets de les seves més de 500mesquites.

Les seves aigües sempre estan poblades demultitud de vaixells de passatgers o barques depesca algunes de les quals estan proveïdes decuines per fregir les captures i oferir-les immedia-tament al moll. Cada dia més de 400.000 pas-satgers desembarquen als molls provinents de lapart europea o de les illes dels Prínceps, una ver-dadera marea humana que bull al costat de lesaigües de l'estret.

I el visitant no ha d'abandonar Istanbul sensenavegar pel Bósfor, l'estret que separa la part eu-ropea de l'asiàtica, que divideix en dues parts laciutat i connecta el Mar de Mármara amb el MarNegre. Té una longitud de 30 quilòmetres, ambuna amplada màxima de 3.700 metres en l'entradadel Mar Negre, i una amplada mínima de 750metres entre Anadoluhisari i Rumelihisari, els dos

La cuina turca és rica enespècies, ja que la ciutatha estat clau en aquestcomerç al llarg de lahistòria, la qual cosa haenriquit alguns dels seushabitants que aradisposen de luxosesmansions a l'estret delBósfor.

EUROPA

Món inèdit 41

Pàgina següent: Al costatde les espectacularscases particulars situadesa l'estret del Bósfor,destaca la riquesaornamental del palau deDolmabahçe.

castells otomans que s'alcen als turons de la sevaribera.

Hi ha dos ponts sobre aquest estret. El pontBoaziçi, de 1074 metres de llarg, va ser completatel 1973. El segon pont, el Fatih Sultan Mehmedposseeix una longitud de 1014 metres, va ser com-pletat el 1988 i es troba gairebé a cinc quilòmetresal nord del primer pont.

Però sens dubte el que més crida l'atenció d'unpasseig pel Bósfor és poder contemplar les esplèn-dides i luxoses mansions situades en ambdós cos-tats i especialment en la part asiàtica. Són caseshistòriques propietat de les famílies més benestantsde la ciutat i un somni per a tots els visitants de lamateixa.

Istanbul és, sens dubte, la ciutat turca que mésmonuments, palaus, mesquites i llocs d'interès his-tòric atresora. Els diferents imperis que han tingutcom a capital a aquesta ciutat, han anat deixantles seves empremtes a nombrosos edificis i cons-truccions. Els museus existents afegeixen a laciutat un interès addicional ja que molts dels vestigisque no podem contemplar als seus llocs d'origen,estan perfectament exposats perquè el visitanttingui una completa idea de les cultures i llocs querepresenta.

A ningú defrauda la ciutat i sempre és bo tornara Istanbul.

Món inèdit42

PUBLIREPORTATGEPUBLIREPORTATGE

Món inèdit44

Berlín, la metròpolique es mereix una visitaBerlín és dinàmica i canvia contínuament. El fascinantcontrast entre el passat i el futur marca la ciutat, tantquant a la cultura com a l’arquitectura i l’estil de vida.Berlín cultiva un panorama cultural ric de llarga tradició,alhora que gaudeix d’una vida jove vibrant que no parade marcar tendències. La varietat de la ciutat es revelaen l’assortiment d’esdeveniments tan variats i en lesmoltes facetes de la metròpoli. Paga la pena descobrir-la.Enlloc la història es viu tan directament com a Berlín. Elsespais commemoratius recorden el passat, però tambéels carrers i les places testifiquen la història particular deBerlín durant les seves èpoques millors i pitjors.

La cara de Berlín està marcada pel contrast entre edificishistòrics i arquitectura contemporània que es troben enun diàleg apassionant. Després de la reunificació es va

presentar una oportunitat única i un repte: reunir i reactivarurbanísticament la ciutat, que havia estat dividida durantdècades. Així va sorgir del no-res un nou centre urbà:Potsdamer Platz. En aquesta plaça hi destaca sobretot elSony Center de Helmut Jahn amb l’imponent coberta devidre i acer, construcció que va concloure l’any 2000. Elnou districte governamental al centre de la ciutat es vaalçar al llarg del Spree formant el conjunt arquitectònicBand des Bundes. L’edifici del Reichstag, amb una cúpulatransitable de vidre, és avui dia la seu del Parlament ale-many i una de les atraccions turístiques de Berlín mésdestacades.

Berlín modernDurant dos anys, des de la tardor de 2008 fins al co-mençament de la reconstrucció de l’antic Palau de Berlín

Món inèdit 45

L’any 2009 Berlín celebra tres aniversaris importants des delpunt de vista històric: la República Federal d’Alemanya fa 60anys; fa 10 anys que el Parlament i El Govern alemany esvan traslladar a Berlín; i se celebren 20 anys de la revoluciópacífica dels ciutadans de la República Democràtica d’Ale-manya (RDA), que va desembocar en la caiguda del mur i enla reunificació del país separat.

El conjunt arquitectònic anomenat Band des Bundes, queestén ponts pel riu Spree, no només forma un vincle entre laseu de la cancelleria Bundeskanzleramt i les oficines dels di-putats a l’edifici Paul-Löbe-Haus, sinó també entre l’est i l’oestde Berlín, és a dir, les parts de la ciutat que van estar sepa-rades durant 40 anys.

Finalment, a la tardor s’espera amb molt d’interès la reoberturadel Neues Museum (Museu Nou) a l’Illa dels Museus, que fi-gura des de 1999 a la llista del Patrimoni de la Humanitatde la UNESCO.

El tema de l’any: 20 anys de la caiguda del murL’agenda berlinesa de 2009 estarà marcada profundamentpel vintè aniversari de l’obertura del mur. Entre els esde-veniments hi destaquen l’exposició Friedliche Revolution(Revolució pacífica) del 7 de maig al 14 de novembre de2009 a la plaça Alexanderplatz, les instal·lacions Schauplätzedes Wandels (Escenaris del canvi), que consisteixen en es-cenificacions artístiques i enormes senyalitzacions a sobredels edificis. A més, hi haurà un gran acte festiu al costat dela Porta de Brandenburg el 9 de novembre.

Grans exposicions tractaran la història del mur, els esde-veniments de 1989/1990 i què va passar després de lacaiguda del mur. El Deutsches Historisches Museum (MuseuHistòric Alemany) mostra l’exposició Kunst und Kalter Krieg

en el marc del Humboldt-Forum, la Tem-poräre Kunsthalle Berlin a la Schlossplatzservirà de sala d’exposicions per mostrarl’obra d’artistes contemporanis. Un llocespecialment interessant és el pavellóPei, dissenyat per l’arquitecte Ieoh MingPei, que es fa servir de sala d’exposicionsdel Museu d’Història Alemanya.

Moure’s per BerlínPoques ciutats tenen un sistema de trans-port tan ampli com Berlín, amb S-Bahn,U-Bahn, autobús i tramvia. Amb el sistemade transport públic arribareu a destinacióamb comoditat i seguretat per pocs diners.Per a noctàmbuls: gràcies a la gran quan-titat d’autobusos, trens nocturns, tampocla nit no posa límits a la mobilitat. Els S-Bahn i U-Bahn circulen durant tota la nitels divendres i dissabtes amb una fre-qüència de fins a 15 minuts.

La Berlín Welcome Card:el bitllet per a la capital.Amb aquesta targeta po-dreu viatjar il·limitada-ment en tots els mitjansde transport públic durant2 dies (des de 16,50 ¤), 3dies (des de 22 ¤) o fins i tot 5 dies (desde 29,50 ¤) per Berlín, o per Berlín iPotsdam. A més, gaudireu de fins a un50% de descompte en unes 140atraccions turístiques i culturals.

PUBLIREPORTATGE

Món inèdit38

Per a més informació sobre events iproductes visiti la nostra pàgina

www.berlin-tourism.com o contacti viae-mail: salespromotion@btm.de

(L’art i la Guerra Freda), el Museum für Film und Fernsehen(Museu de Cinema i Televisió) presenta Wir waren so frei...Momentaufnahmen 1989/1990 (Érem tan lliures… ins-tantànies de 1989/1990). La Berlinische Galerie (GaleriaBerlinesa) presenta Berlin 89/90 – Kunst zwischen Spuren-suche und Utopie (Berlín 89/90 – l’art entre la cerca d’em-premtes i la utopia).

Nou Museu a l’Illa dels MuseusDesprés de la reobertura de l’Alte Nationalgalerie i delBode-Museum, l’Illa dels Museus berlinesa celebrarà arala reeixida reconstrucció del Nueues Museum (Nou Museu):basat en un disseny de Friedrich August Stüler, reobriràles portes al públic. Com passava abans de la destrucciódel museu, aquí es presentaran de nou les col·leccions del’Ägyptisches Museum (Museu Egipte) –amb la famosaestàtua de Nofretete– i l’inventari del Museum für Vor- undFrühges-chichte (Museu de Prehistòria i Protohistòria). Lareobertura del Museu Nou marca una nova fita en larealització del masterplan per a la rehabilitació de l’Illadels Museus de Berlín, que el 1999 es va incorporar a lallista del Patrimoni Cultural de la Humanitat de la UNESCO.

La inauguració del Palau de SchönhausenDesprés d’una rehabilitació completa, la Stiftung Preus-sische Schlösser und Gärten Berlin-Brandenburg (FundacióPalaus i Jardins Prussians) obre el palau Schloss Schön-hausen com a castell museístic. El palau té una històriaplena de vicissituds. En aquest recinte museístic s’hi podran

veure, al costat de les sumptuoses sales de l’antiga residèn-cia de les reines prussianes, el despatx completamentpreservat del president de la RDA Wilhelm Pieck, així comun apartament per a convidats oficials amb l’equipamenti els mobles originals.

La Nit Llarga dels MuseusFins avui s’han celebrat 23 Nits Llargues dels Museus;una petita idea que es va transformar en un gran esdeve-niment, que s’estén per tota la ciutat. Dues vegades al’any, més de 180 museus, col·leccions, arxius, llocs comme-moratius i galeries d’exposicions obren les portes finspassada la mitjanit. La Nit Llarga berlinesa continua tenintun atractiu màgic. Durant aquesta nit els habitants de lacapital s’aboquen al rebombori museístic.

El Festival of LightsSempre a l’octubre, i durant gairebé dues setmanes, elFestival of Lights omplirà amb encant, cada nit, la metròpoli.Després de pondre’s el sol es posaran en marxa instal·la-cions de llum enginyoses. Més de 50 edificis i monumentscaracterístics s’il·luminen per gaudir dels aproximadament60 esdeveniments del festival. Visites guiades que espoden fer en bus, vaixell o velotaxi, porten directament ales instal·lacions d’art de llums. Els moments culminantsdel festival són el xou d’inauguració i el gran espectaclede focs artificials de la clausura.

La festa de nit de Cap d’Any a la Porta de BrandenburgDes de la caiguda del mur de Berlín, any rere any, mésd’un milió de persones celebren la nit de Cap d’Any alcostat de la Porta de Brandenburg amenitzada per lesactuacions d’estrelles internacionals de música i grups derock i pop. A més hi ha diverses torres de discjòqueis,dance floors, carpes de festa i parades gastronòmiquesi de beguda. A mitjanit, se celebra l’arribada de l’any nouamb instal·lacions de llum i de làser i un espectacle defocs artificials grandiós. Després, discjòqueis animen lafesta ininterrompudament fins a la matinada.

LA GRAN AVENTURA

Alaska,Món inèdit48

Texte i fotografies: Toni Nogales

Alaska,

LA GRAN AVENTURA

natura en estat pur

Molts de nosaltres hem vist la sèrie “Doctor en Alaska”, aquell petit pobleamb una comunitat mixta, de personatges vinguts d'arreu dels “estats del

sud”, i d'indis, descendents de les ”primeres nacions”, que poblaren aquellsterritoris. Bé doncs, tot i que la sèrie no ha estat filmada a Alaska, i ja ensmostrava una natura interessant, la realitat supera a la sèrie. El territori a

visitar es increïble, immens, salvatge: natura en estat pur.

Pàgines anteriors:Volant de camí cap elcirc Sheldon, a peus

del McKinley,travessem els

meandres formats pelsrius que baixen de laglacera Ruth. Zonesboscoses amb força

petits llacs.

Món inèdit50

LA GRAN AVENTURA

Del meu primer viatge de prospecció, romanenuns records inoblidables, la sensació de transportar-me a l'època de la febre de l'or al Klondike. De serrealment a “la darrera frontera”, tal i com es veuescrit a les plaques de matrícula de l'estat d'Alaska.Vaig fer servir tots els mitjans de transport possibles.

Fa anys que hi vaig per aquelles terres, de fethe anat acumulant records en la meva ment, finsa construir el meu viatge somiat. D'aquell intensprimer mes, en el que vaig recórrer les parts fo-namentals i més recomanables del territori, guardol'immens plaer de sobrevolar les glaceres, d'aterraren elles amb diversos mitjans aeris. És fantàsticala sensació de ser en un lloc remot i salvatge on,per arribar allà, s'ha de volar i aterrar en un llac oen un camp de glaç. I un cop hi ets, et tornes petit,insignificant comparat amb tot el que t'envolta. Apartir d'aquell moment l'únic que s'ha de fer éscontemplar la natura.

Alaska és un territori immens, és l'estat mésgran dels Estats Units. Per que us feu una idea,la seva extensió és més de tres vegades la penín-sula ibèrica. Les dificultats per desplaçar-se sóntan importants que, per anar de la capital, Juneau,cap el nord de l'estat, o bé prenem el ferri fins Val-dès o Whitier, o per carretera hem de travessarper la Columbia Britànica i el Territori del Yukon,tots dos al Canadà. Això sense oblidar-nos del'avió. Podem dir que parlem de dos viatges di-ferents, de dues Alaskas, territoris separats permuntanyes i que tenen punts en comú amb lesveïnes Columbia Britànica i el Territori del Yukon.Així doncs, a l'hora de plantejar-nos el viatge, hemde triar llocs, hem de ser acurats en la nostra triaal configurar l'itinerari. Si més no, hem de veurede quants dies disposem i, deixar la pressa i l'estrèsa casa nostra, som de vacances!!

De fet un dels motius que hem portaren a viatjara Alaska, va ser la seva natura exuberant i molt

salvatge. Així, vaig triar de moure'm per la partnord, amb un cotxe de lloguer i visitar el màxim dellocs possibles, disposava d'un mes sencer. Lamobilitat és força complicada per la manca decarreteres per anar segons a on. Els desplaçamentsaeris son cars, i les visites a llocs fora de ruta, comara Nome o Kodiak, demanen un pressupost queen aquell moment era fora del meu abast. Caliaprendre l'avió, i no era prudent la despesa de propde dos mil euros per fer aquestes visites, ho dei-xarem per una altra vegada, segur que hi tornaré,i així ha estat!!

Obert per vacances

Arribada la primavera, l'estat d'Alaska despertadel seu llarg somni hivernal. En tant que a casanostra, de clima més dolç i temperat, en arribarl'estiu floreixen els rètols de “tancat per vacances”,Alaska emprèn la seva frenètica carrera per obrir.Aquí el rètol diu: “ Obert per vacances “.

M'explico, fins quasi mitjans de maig, la neuomple les valls, les carreteres sense asfaltar queno gaudeixen de màquines llevaneu resten tan-cades, els hotels i restaurants també, no hi ha pas

masses visitants, llevat d'un petit nombre d'esquia-dors i dels amants de les aurores boreals. Tambéha estat la temporada en qual els habitants del'estat marxen de vacances tot buscant el sol delsud – de Hawai i Florida principalment. Així, retor-nats a primers de maig, cal enllestir-ho tot per“obrir” de nou. Arriben els pilots d'avionetes i he-licòpters, comença la tasca de posar a punt vehi-cles, camins, ressorts, centres de visitants,... Totha de ser a punt per l'estiu, pel curt estiu, que aca-barà a principis de setembre amb l'arribada de lesprimeres neus. Els parcs re-emprenen la sevaactivitat, tornen els rangers i els óssos despertenafamats. Aquí, l'Smith de torn (guarda forestal quepersegueix a Iogui), tindrà poca feina per evitar elsrobatoris als turistes, la natura ja proveeix d'aliment:tongades de salmons que remunten els rius permilers, fruites del bosc a tots els prats de la taigài de tant en tant una mica de carn.

Comencem el viatge

Arribats a Anchorage varem decidir defugir de“la gran ciutat” - encara que són poc més de centmil habitants -, conduir direcció nord per la Glenn

LA GRAN AVENTURA

Món inèdit 51

Pàgina esquerra: Al'Spit de Homer trobemtot tipus de serveis.Molts d'ells sonmarcats en aquestpanell indicadortradicional.

Seward, Península deKenai. Veiem que lanatura te una forçaincreïble. Els arbresarribem fins la mateixalínia de l'aigua a la costaoest de Alalik Bay.

LA GRAN AVENTURALA GRAN AVENTURA

Món inèdit52

Pàgina dreta: Tòtemprop de la RichardsonHighway. Normalment

identifiquen clans, tribuso famílies, son propis

de les cultures de l'Oestdel Canadà i Alaska.

Món inèdit 53

zemar els queviures, i una mica de la flora local,tot caminant entre els boscos de coníferes ambels arbustos en flor en aquesta època de l'any.Sempre de camí, sobre la branca d'algun arbrepelat, l'àliga marina de cap blanc és present. Si hiha sort, castors i ants poden ser vistos per les ribes

dels rius. De vegades fins i tot l'ós grizzly. Recordoque en el meu primer viatge varem veure petjadesal campament que anàvem a visitar. Una sensacióde por va recórrer el grup, mentre tornàvem a lallanxa. Sort que la vaileta que feia de guia duia...una escopeta!!

d'un altre punt de vista. Glaceres que baixen finsa unir-se a la Ruth que ve de més amunt, i nosaltrespodem contemplar aquest fenomen, sens dubtemajestuós, des d'una posició privilegiada. Gairebéuna hora de vol per sobre de muntanyes i circsglacials, tot resseguint la glacera Ruth. Els blancsi els blaus tenen uns matisos difícils d'explicar,s'han de veure. Tampoc puc explicar la sensaciód'aterrar al circ Sheldon i trepitjar la neu i el gel.Ho he fet moltes vegades però, encara tinc la ma-teixa sensació que el primer cop. Haig de confessarque sempre que he anat pel Denali he aconseguitveure el Mont McKinley, mai he hagut de cancel.larel vol i l'aterratge, cosa difícil d'aconseguir. Diuenque la mitat dels visitants d'Alaska se’n tornen acasa sense veure la muntanya. Jo ja l'havia vistdes del mirador que hi ha prop de Talkeetna, atocar del Lodge on hem passat la nit. Ara fèiem lapanoràmica aèria tot donant-li la volta, sense esforç,enlairats amb la nostra petita Cesna.

Aprofitant el nostre pas per Talkeetna, varemdecidir d'explorar les opcions que ofereix aquestpetit poble. Unes llanxes ràpides (com el dimoni,vaig sentir de dir), et porten riu amunt, tot fregantla panxa per la llera del riu, que baixa impetuós.Es pot recórrer el riu Susitna i afluents, fins unailla on podem veure les cabanes dels caçadors, iels seus sistemes per assecar les pells i emmagat-

Highway va ser una delícia, els primers boscoseren presents i en el meu ànim el que volia era,sens dubte, arribar el més aviat possible fins elParc del Denali, per veure el McKinley i començara delectar-me amb els immensos paisatges queofereix aquest territori.

Varem aturar-nos a Eklutna, poblet de poc mésd'una cinquantena d'habitants. Ens trobem a lacruïlla de la George Parks Highway amb la Glenn,allà on deixem la ensenada Cook enrere, per en-dinsar-nos a l'interior del país. Som als peus de laSerralada Chugach, plena de glaceres i boscos.Tenim un doble objectiu: en primer lloc constatarel passat rus d'aquestes terres, i després mirard'arribar fins a una de les glaceres que baixen delCamp de Glaç Columbia. El nostre primer objectius'acompleix, som al cementiri ortodox dels Atabas-cas Tanaina (o Dana'ina, que vol dir “gent” en laseva llengua), aquí podem observar el procésd'evangelització dut a terme pels monjos ortodoxosrussos. Les originals i acolorides tombes ho testi-monien. Continuem camí fins a la cruïlla amb laantiga Glenn, prenem direcció est i seguim al costatdel riu Knik. Veiem les seves aigües blanquinoses,fruit del desglaç, que baixen fins a trobar-se ambel Matanushka que desembocarà a l'ensenadaCook. Aquí es produeix cada any, des de 1966, elfenòmen conegut com Jökulhlaup (terme islandès

ens porten fins aquí, no hi vindrien. El recorregutes espectacular fins arribar a peu de la glacera,encara que no tenim sort amb els albiraments defauna. Tant sols hem pogut veure àligues, i encaraque lluny, un ant. De totes maneres el recorregutpel riu ha valgut la pena. Un cop retornats a l'apar-cament fem un mos i “carretera i manta”. Deixemenrera la glacera Knik.

Decididament, això és molt gran, i vaig prendrela decisió d'anar a Talkeetna, algú m'havia recoma-nat que fes una primera ullada al parc des de l'aire.Així que a la cruïlla prenem la George Parks High-way direcció nord i ens adrecem cap a Talkeetna.Tot just abans d'arribar hi ha un bon punt d'ob-servació del McKinley, que tot i que és força lluny,es deixa veure il.luminat per la llum de la llargaposta de sol. Estem de sort, tot i que el seu cimes veu envoltat de núvols. Com a primer dia devacances no ha estat gens malament. Talkeetnaés un poblet de poc més de cent cinquanta habi-tants, encara què, amb l'estiu a sobre, poden arribarals cinc cents. Tots els serveis són en marxa, lles-tos per rebre als visitants.

Amb una avioneta de 4 places, amb esquís,ens varem enlairar des del petit aeròdrom, cal dirque al poble hi ha dos, un per ús, diguem més “co-mercial”, on són les empreses turístiques, i l'altreper ús dels habitants. No oblidem que la proporció

que significa “cursa de glacera”) o col.lapse glacial,que és una avinguda d'aigua, gel i fang molt fortai de vegades també molt devastadora. De fet, elsmarges del riu així ens ho fan saber, amb restesde troncs i pedres acumulades al llarg dels anys.Tranquils, que si fos perillòs, els nostres amics que

d'avionetes a Alaska és de una per cada quarantahabitants. De seguida érem travessant els rius què,impetuosos baixaven de les petites glaceres, finsenfilar la glacera Ruth, que ens portaria fins el circde Sheldon, on havíem d'aterrar. Tot plegat és unespectacle, que ens permet veure el territori des

L'església ortodoxa alcementiri d'Eklutna ens

recorda el passat rusd'aquestes terres.

Al mig: Prop deTalkeetna encara es

poden veure cabanescom les que feien servir

els caçadors en lesseves estades al

territori.

Panoràmica delMcKinley des del camía Wonderful Lake. ParcNacional Denali.

LA GRAN AVENTURA

Món inèdit54

LA GRAN AVENTURA

Món inèdit 55

Rematem la jornada prenent unes cerveses isopant a la terrassa del Nagley's, cor del poble iparada obligatòria per comprar queviures o tot allòque necessitem, i treure diners del caixer automàtic.Els comentaris d'avui, un cop vist el territori des del'aire, son sempre amb superlatius. Realment laquantitat de boscos, rius, llacs i glaceres que hiha, son moltes. Resseguir els rius que baixen deles glaceres fins trobar les antigues morrenes finals,ja colonitzades pel bosc, la morrena frontal on els

colors es barregen entre l'ocre i el gris de les pedresi la terra, amb el blanc blavós del gel, la glaceraRuth que a cop d'ull ens descriu la gran quantitatde glaceres que se li apleguen amb morrenes cen-trals molt perceptibles, la gran erosió lateral que haanat esculpint les muntanyes,... Fantàstic!!

L'endemà ens varem acostar fins el Parc Denali. Però abans de res calia “prendre possessió” de lanostra cabana, que ja havíem reservat. La proba-bilitat de dormir al carrer, en aquesta zona, a l'estiu,si no s'ha fet reserva, és molt alta, altíssima diriajo. A més, la cabana donava la oportunitat de cui-nar, cosa que no varem fer. Masses coses a fer, iera preferible gaudir dels llargs dies del nord. Entreles opcions que varem sondejar, el ràfting, el 4x4,un recorregut en llanxa i la obligada visita al ParcDenali, el més complerta possible.

La visita al Parc s'ha de fer en uns autobusosque van recorrent la pista sense asfaltar. Jo he triatel recorregut que du fins el Wonderful Lake (llacMeravellós), així tindrem més oportunitats de veurefauna. Ho vaig encertar, óssos, caribús, rens, i finsi tot llops. Tot mentre anàvem pujant i el paisatgede bosc de coníferes (pins i avets) deixava pas azones de tundra i taigà. Els ocells, sobre tot la per-diu de neu, l'ocell nacional d'Alaska, que en aquestsmoments llueix el seu plomatge ocre d'estiu, sónpresents arreu. Falcons, àligues,.... natura, naturai natura.

Sort que ens havíem proveït de queviures perfer un bon pícnic, cosa necessària donat que no hihan llocs per comprar res. Les gairebé deu horesde recorregut, que començà a les sis del matí,comencen a passar factura. Es hora d'acostar-sefins a la que jo anomeno “milla d'or”, és el punt ones concentren tots els serveis: hotels, botiga de

queviures, benzinera, restaurants i agències quedonen serveis als visitants oferint activitats diverses.Ah! cosa important, també hi ha un ATM (caixerautomàtic dins d'una botiga, cosa molt útil en unlloc sense oficines bancàries).

Després de tot un dia de visita al parc, ambexcursió a peu fins una pressa de castors, d'en-sopegar amb un ant al mig del camí, s'imposa unavisita al centre d'interpretació del parc. Molt reco-manable per les informacions que proporciona del'hàbitat i el poblament de la zona. Totes les figuresde protecció del territori hi són presents: reserva,parc, monument, àrea protegida,....

L'endemà el dediquem a fer activitats de natura.Un ràfting, senzill, però emocionant pel riu Nenanafins el poble de Healy, unes dotze milles que vanservir per remullar-nos una mica a les glaçadesaigües del riu. També fem un recorregut en 4x4pels boscos, amb pícnic inclòs i de nou una llanxaràpida fins un assentament de caçadors. Tot perdeixar anar l'adrenalina. Decididament, el fet deque els dies siguin tant extraordinàriament llargsn'era un avantatge. Calia trobar temps per fer elsàpats, donat que els restaurants si que tenen horari.

Ja que som aquí, ens acostem fins Nenana,poble on el riu del mateix nom s'ajunta amb el Ta-nana, que anirà a augmentar el ja cabalós Yukon.Aquest poble es un lloc verdaderament curiós. Ala entrada del poble hi ha un vaixell, el Taku Chief,tot just davant de l'oficina de turisme i centre devisitants, que ens recorda els temps del transportper aquests rius al segle XIX i principis del XX. Jaanàvem assabentats de que al poble fan una loteriamolt especial. Es tracta d'encertar el dia, l'hora i elminut en el que el riu Tanana es desglaçarà. Agafemles nostres butlletes i fem la nostra aposta de 5

Un cop arribat l'estiu, totfunciona. D'aquí que moltsdels llocs tinguin el rètold'OPEN. Aquest a Nenana.

El trobem a tot arreu, finsi tot dins dels pobles i inclòsals parcs d'Anchorage.Aquest feia l'stop prop deMcKinley Park.

dòlars. Més tard ja anirem a veure com funcionael sistema per determinar el guanyador. Ara miremd'entendre com s'ho feien per pescar els salmonsper aquestes terres. Veiem uns enginys molt cu-riosos, que aprofitant el corrent del riu treien elssalmons mentre que els peixos pugen pel riu. Llàs-tima no veure-ho en funcionament, sembla un es-tri molt enginyós i útil. També hi ha un museu delferrocarril, amb tot d'estris dels primers temps delseu funcionament. Sembla que deuria de ser dur

Port de Seward on hi hagran concentració de

vaixells per a la pràcticade la pesca esportiva.

Construccions en fustaa la badia de Seward.

A Delta Junction, antigagranja, avui convertida

en lloc d'interès.

LA GRAN AVENTURA

viure per aquestes terres en èpoques passades.Veiem l'església de Sant Marc, petita i de fusta, justa mida del poble, res a veure amb les grans esglé-sies de casa nostra. Tot plegat sembla més unrefugi que cap altra cosa.

Per veure una mica de natura més pura, i depas menys visitada, vaig decidir prendre la DenaliHighway, carretera sense asfaltar que uneix laGeorge Parks amb la Richardson, que baixa desde Fairbanks, prop de l'oleoducte que porta el petrolidel nord fins Valdès.

Al llarg d'aquesta ruta es poden veure paisatgesinteressants de tundra i taigà, rius i llacs, les mun-tanyes de la Serralada d'Alaska i glaceres per totarreu. La Richardson, ens du fins a Glenallen, tottenint a l'est, com a fabulós decorat, les muntanyesdel Parc Nacional Wrangell St. Elies. Aprofitem elmoment per visitar el centre d'interpretació i omplir

Món inèdit56

LA GRAN AVENTURA

Antiga morrena terminal,avui colonitzada pel bosc aprop del riu Nenana. Parc

Nacional Denali.

Després d'una jornada depesca, les captures

s'exposen per tal de mostrarla mida dels halibuts

capturats amb canya.

Sobrevol amb avioneta dela glacera Ruth, al Parc de

Denali.

Magnífic exemplar d'ósgrizzly fotografiat a Redoubt

Bay, Kenai.

Món inèdit 57

LA GRAN AVENTURA

Món inèdit58

LA GRAN AVENTURA

el dipòsit de benzina.Un trencant cap l'est d'aquesta carretera ens

porta a Chitina, on encara s'utilitzen els enginysescandinaus per la pesca del salmó, la delíciaculinària de l'estat. Veure'ls funcionar és fantàstic.Sembla mentida però els habitants del lloc encaraels fan anar. Val la pena desviar-se, i a Chitinaprendre una avioneta fins McCarthy. Ens trobemamb les restes preparades per ser visitades d'unamina i som de nou en un lloc remot i poc visitat. Hiha una pista per arribar fins aquí però, no esrecomanable pels no iniciats en la conducció permuntanya o, pels que no disposin de temps su-ficient. El sobrevol de les glaceres del parc essorprenent. Aquesta activitat la faria anys desprésdes de la part canadenca, al Parc de Kluane. Aquí,l'ideal és fer una excursió amb grampons per laglacera, us recomano utilitzar el servei de guieslocals. Pels que mai hagin pujat per una glaceraserà, sens dubte, una experiència inoblidable.

De nou a la carretera, direcció Valdès, ambuna aturada a la glacera Worthington, que baixadel camp de glaç Columbia. Amb el ferri anem pelPrince William Sound fins Whitier. De camí lesbalenes es van deixar veure, però no els hi vaigfer massa cas, eren lluny. Un amic m'havia dit quea Homer les veuria millor, per tant hem vaig dedicara contemplar les zones de costa mentre nave-gàvem.

A Whitier tenia previst de fer una sortida amb

de la glacera es pot pujar més amunt però, nosaltresdecidim que ja en tenim prou, baixem a l'aparcamenti cap a Seward.

A la ciutat hi ha un Centre d'interpretació de laVida Marina (Sea Life Centre), que va ser construïtamb els diners de la multa que va pagar la Exxon(Exxon Valdez, petrolier enfonsat el 1989) i, quetambé van servir per deixar-ho tot com si no haguéspassat res. Una de les coses que fan es “cultivar”salmó. Cada any en deixen anar milions d'exem-plars al mar i tenen muntat un sistema per deixar-los entrar en el moment del seu retorn al lloc denaixement. Fem la visita de les parts interiors onveiem laboratoris i ens expliquen diferents projectesde recerca. La visita ha estat molt interessant.

Per la tarda pugem amb helicòpter al camp deglaç Sargeant, on hi ha un grup de “boixos” quetenen un campament amb gossos huskies. Som ala glacera Godwin, campament d'estiu per mantenirels gossos en forma. L'activitat del mushing esdevéun plaer inesperat, el circ glacial té unes 5 millesde circumferència, i amb l'ajuda dels nois fem elrecorregut, tot vigilant de no caure en alguna es-querda amagada. El Godwin, és una glacerapenjada, que no arriba al mar. Tant a la pujadacom a la baixada fem “cabrioles” amb l'helicòpter,per veure de trobar ants que estiguin per les pas-tures i al mig del bosc. De baixada en trobem un,i el pilot, amb molta experiència fa baixar l'helicòp-ter per veure’l de més a prop, fantàstic!!

Página dreta. Enaquesta paret rocallosaes concentren centenarsde gavines, i de tant en

tant també es podenlocalitzar àligues de capblanc. Whitier, Península

de Kenai.

Lake Louise, un delsmolts llacs que podem

veure a la immensaAlaska. Espai protegit

prop de Glenallen.

Colònia de lleons marinsa la badia de Whitier alPrince Wiliam Sound.

Fraret a les parets de lescostes del Prince WiliamSound.

A l'illa dels ocells hi hauna colònia importantd'aus marines.

Món inèdit 59

vaixell per veure les glaceres arribant al mar. Nova ser una bona elecció, tard o d'hora havia depassar, el temps es va tornar insegur, plovia, boirai vent. De fet abans de sortir ja ens ho varen dir,però, un cop allà calia sortir i intentar-ho. Desil.lusió,que varem compensar amb un bon tiberi a l'hoteldel port, amb un vi de Califòrnia i salmó salvatgemarinat.

Per sortir de Whitier s'ha de fer pel mateix túneldel tren, amb pas reglamentat, a certs horaris, quecal conèixer per evitar pèrdues de temps. La carre-tera ens porta fins a Seward. Tenim a l'est el Campde Glaç de Sargeant i el de Harding a l'oest. Espe-rem tenir bons dies per poder gaudir de les activitatsprevistes.

Aquí les activitats les faré “per terra, mar i aire”:Una petita excursió fins al peu de la glacera Exit.Molt interessant per a comprovar “in person” elretrocés de les glaceres. L'Exit és, pot ser, una deles glaceres més estudiades, monitoritzades dirienels experts. Hi han rètols que ens indicaran fins onarribava el gel des de finals del segle XIX. Val lapena. En posteriors viatges vaig veure un ós negreper la zona, cosa molt habitual, donat que baixendels boscos de les parts altes per tal d'alimentar-se. S'ha d'anar caminant fins el punt on el glaç co-mença. Caminem per antigues morrenes terminalsja colonitzades pel bosc. Finalment, en arribar atocar el gel, veiem com l'aigua s'escola per sotad'aquesta massa imponent. Per un camí, al costat

Tombes al cementirid'Eklutna.

Garsa de mar negreprop de Seldovia.

LA GRAN AVENTURA

Món inèdit60

Els cadells d'ós, aliensa la nostra presencia

juguen a l'aigua aRedoubt Bay, Katmai.

Anem a celebrar-ho al Chinook's amb uns platsde musclos, cranc reial, peix marinat,...

Seward és una ciutat d'uns cinc mil habitants,però molt extensa i protegida a la badia. Sortimamb el creuer que ens portarà a veure magnífiquesglaceres que baixen dels camps de glaç de lesmuntanyes. Fins i tot hi ha un punt on el vaixells'atura, fa una volta de 360 graus i en veiem tresde diferentes i totes molt interessants. Foques, llúdrigues d'aigua, balenes i fins i tot untauró salmoner són els nostres albiraments d'avui.Tot plegat ha estat un èxit, quasi deu hores decreuer, amb dinar inclòs i tornem contents.

Ja hem acomplert amb les activitats que volíemfer. Ara toca relax, que demà tindrem un dia dellarg camí.

Ens desplaçarem fins l'altra punta de la pe-nínsula de Kenai, paradís dels pescadors a l'èpocade l'arribada del salmó. De camí visitem Kenai City,on podem apreciar el passat rus de l'estat (compratpels Estats Units a Rússia l'any 1867, per 7,2 mi-lions de dòlars en or), i de pas contractem unaexcursió en hidroavió fins a Katmai. La nostraintenció es veure més óssos, i de més aprop. Des-prés de dues hores de vol en un hidroavió, aterremen un llac, i amb una petita llanxa ens acostem finsel lloc habitual on s'acostumen a veure. Per passarl'estona duem canyes de pescar, i esperem treurealgun salmó per sopar avui. Tenim sort, aconseguim

les dues fites, un salmó de més de dos quilos, iveiem una femella amb dos cadells, que es delectenamb els seus jocs a poc més de cinc metres de lallanxa. La mare és dedica a intentar agafar salmonsmentre els petits juguen despreocupats fins que...,la mare ensuma l'aire, els cadells se li acosten itots tres desapareixen tal i com havien vingut i...apareix un mascle que ens mira amb indiferènciamentre es dedica a la pesca, nosaltres l'afusellemamb les càmeres de fotos, ja el tenim. Marxa elmascle i apareix... un ós negre!!! Ha estat un diacomplert, tornem contents cap a Soldotna i a lanostra cabana a preparar el salmó per sopar,deliciós!!!

Abans de marxar cap a Homer, ens acostemde nou a Kenai City per veure l'espectacle decentenars de pescadors amb salabrets caçant elssalmons mentre pugen pel riu. És increïble, ni tantsols és necessària una canya, hi ha tants que sem-bla fàcil de fer-ho.

De camí cap a Homer, vorejant l'ensenadaCook, veiem des d'un mirador els volcans que hiha a Katmai a la zona de Redoubt Bay. Parem almirador per fer unes fotos, i recordar on ahir varemanar amb l'hidroavió a veure els óssos.

Homer es troba al sud-oest de la península deKatmai, a l'entrada de la badia de Kachemak. Undels seus atractius és la seva distribució i confi-guració. Son dues parts ben diferenciades: d'una

banda el poble, a tocar dels turons costaners, id'altra l'anomenat Spit, una península de set qui-lòmetres de llarg on s'ubica el port i molts delsserveis. La zona de l'Spit va quedar molt malmesaamb el terratrèmol de 1964 i el seu posteriortsunami.

Aquí, ens va interessar molt fer l'excursió finsa Seldovia, poble on encara es pot sentir parlarrus. Lloc encantador, com de casa de nines de co-lors, amb la seva església ortodoxa amb la típicacúpula de ceba.

En els trajectes d'anada i tornada veiem lesllúdrigues jugar a l'aigua i fins i tot a una foca jugaramb una llúdriga. En un moment donat, el nostrecapità ha vist el bufador d'una balena, no ho pensadues vegades, canvia el rumb i directes a perseguirla balena, magnífic!!! ha estat un final de viatgemeravellós. Ho celebrem al restaurant El Pescador,amb unes magnífiques racions de cranc reial. Demàretornem a Anchorage, la civilització, la gran ciutatamb botigues i molta gent. Únicament recomanaruna darrera visita: El Native Heritage Centre, llocon es veuen representades totes les minories ra-cials dels indis d'Alaska. Lloc molt interessant perconèixer costums, artesania, tradicions i on podemveure també reproduccions dels seus habitatges.

Tornem a casa amb les piles carregades i moltsrecords dels instants viscuts.

Página dreta: OPEN. Quèhi ha darrera la finestra?

De vegades éssimplement un lloc ondormir o reservar una

cabana, de tant en tant elrètol ens sorprèn, si lallum és apagada resta

tancat.

L'ós és realment a propnostre a Katmai. Mentresom a la barca no som

del seu interes. De totesmaneres la mare era

sempre pendent dels doscadells amb els que ens

va venir a veure....

Una de les moltesglaceres que podem

veure al creuer de KenaiFiords Park des de

Seward.

VIATJATRANQUIL

si vols garantia i professionalitatdeixa't portar

per una agència de viatges

Món inèdit 63

EXPERIÈNCIA VIATGERA

Com molts dels que em coneixeu ja sa-beu, sóc un viatger quasi endèmic, jaque m’he recorregut gran part del móni espero tenir oportunitat i forces per se-guir descobrint països llunyans durantel màxim que em permetin el meu cosi la meva butxaca.Havia estat a la Xina per primera vegadacap al 1990; llavors vaig anar-hi no coma turista habitual, ja que hi anàvem unamic meu psiquiatre i jo mateix, acom-panyats d’un professor de xinès a Rússia,Vladimir, que ens va permetre conèixeraspectes de la Xina profunda i hotelsper als xinesos… -vulgueu saber com erael menjar!Ara fa tres anys, hi vaig anar per pre-parar un viatge per als meus clients, coma viatge de prospecció, i en fa dos, ésa dir, abans dels Jocs Olímpics, vaigacompanyar els meus clients i ens envan passar de tots els colors… franca-ment, no creia que aquella gent espoguessin preparar bé per a l’esdeve-

niment, malgrat que s’estava treballantdia i nit en construcció i que als xinesosse’ls estaven donant classes d’anglès id’educació ciutadana (no escopir, nocridar... en fi, no fer tot allò que en ellshavia estat característic).

Hi he tornat aquest estiu i Beijing estavadesconeguda, primerament per neta,però els edificis, les noves construccionsaixecades a rel dels Jocs, m’han sorprèsper la seva grandiositat i el disseny taninnovador. Com el Niu, per exemple, que

La Xina desconeguda Texte i fotografies: Albert Berguedà

continuació van anar a Dali; aquesta pe-tita ciutat té les muralles que daten dela dinastia Ming i conserva un centrehistòric amb l’arquitectura tradicional,on la gent cada capvespre balla mentrecanten tots formant una rotllana que esva engrandint, perquè et conviden aparticipar-hi; a banda de veure les TresPagodes, una obra d’una esveltesa i ubi-cació excepcionals, vam gaudir d’algunesde les ètnies que poblen tota la regió,els Bai, amb les vestimentes tradicionals.Potser això és el que més em va agradar,la diversitat d’ètnies que podem trobar(crec que són 52 en total, de les qualsn’hi ha més de 20), com la minoria Naxi,descendents dels nòmades tibetans aLijiang, que també conserva intacte totel nucli antic, on es van repetir el ball iels cants a la plaça de la ciutat antiga ipràcticament tot el grup hi vam par-ticipar, ja fos entrant a la rotllana o fentfotos. Ja érem a 2.500 metres, i fresquets.Quan es van encendre els llums, al ves-pre, Lijiang era preciós, amb els petits

EXPERIÈNCIA

vaig contemplar a llum de dia i després,il·luminat, de nit ... en fi, realment, tal commoltes vegades hem sentit a dir, es vanposar les piles.A més a més, he descobert que hi hamolt turisme interior que ho visita tot, elsvam trobar a tot arreu, intentant colar-se, això sí, però amb interès per veurede prop tot el que potser només havienvist per televisió durant els Jocs.A Beijing vaig menjar el millor ànec lacat,en un restaurant ple de xinesos ben vestits,molt correctes i segur que rics; també vaigdinar en un restaurant italià, que ens vaoferir coses que mai no podíem pensarde menjar a la Xina…Val a dir que ens va acompanyar unaexcel·lent guia, l’Edith, una noia catalanaque fa vuit anys que va arribar a Beijingper aprendre xinès i s’ha quedat a viurea Kunming; és un gust anar amb una per-sona que et parla català i s’entén perfec-tament amb els xinesos, als quals -puc as-segurar-ho per experiència pròpia- costamolt de “fer seguir”.

Com és lògic, també vaig ser una vegadamés a Xian, veient els magnífics guerrers,pas ineludible, i em va cridar l’atencióque un dels companys de viatge se’n vol-gués comprar un de mida natural: ells l’hipodien enviar a casa, tot estava previst!Però el que jo volia mostrar als meusclients, amb els quals, una vegada més,anava, era la increïble regió de Yunnan,

que jo havia visitat i que em va portar auna Xina totalment desconeguda; a Kun-ming vam veure un espectacle famós inter-nacionalment que es diu “Impressió deYunnan”, amb l’artista Yang Liping, unarepresentació de llum, ombres, cant i mú-sica, ball i tambors…Vam veure el Bosc de Pedra, que ja estàconsiderat Patrimoni de la UNESCO, i a

Curs gratuït per a agents de viatges

L’Oficina de Turisme de Bèlgica: Flan-des i Brussel·les ha posat en funcionamentun nou projecte d’elearning mitjançant elqual els agents de viatges podran accedira informació molt útil i amena sobre la des-tinació i, d’aquesta manera, obtenir totesles eines possibles per vendre el viatged’una manera professional, atractiva i eficaç.

A qui va dirigit aquest curs?A tots els Agents de Viatges

Quina duració té el curs?El curs consisteix en 10 lliçons que s'adaptenal ritme de cada alumne. En finalitzar-lesi superar la prova final, l’agent aconseguiràel diploma “Mestre de Flandes” i un regalexclusiu. A més, participarà al sorteig deviatges a Flandes i Brussel·les.

Com matricular-se i quin preu té elcurs?El curs és gratuït i per accedir-hi, els agentshauran d’inscriure’s a la pàgina webwww.maestrodeflandes.net

CONVERTEIX-TE ENMestre de Flandes

...és un gust anar amb unapersona que et parla català i

s’entén perfectament amb elsxinesos...

EXPERIÈNCIA VIATGERA

canals voltats de botigues, i fanalets i…amb molta “marxa”, perquè la zona del’ambient té molts locals on majoritària-ment el públic xinès jove tenen músicaen directe, i la segueixen mentre beuen,i també s’hi fiquen alguns turistes per pas-sar-ho bé fins a la mitjanit; llavors, la ciu-tat s’apaga i tothom se’n va a dormir.Faltava arribar a 3.200 m, passant pelprimer revolt del riu Yangtzé, que esdenomina Salt del Tigre i que és realmentespectacular, perquè s’hi pot apreciarla força d’aquest riu anàvem a SHAN-GRILA, LA TERRA ON REGNEN LA PAUI LA SERENITAT, gràcies a la novel·la deJames Milton “Lost Horizon”. El pobleés Zhongdian i allà hi viu la minoria Zang(tibetans).La visita més esperada era al temple deSongzanglin, fundat fa 300 anys. És eltemple tibetà més important del sud-oestde la Xina, que és conegut com “El petit

Potala”, ja que l’estructura és similar. Ésubicat a dalt d’un turó i habitat per 600monjos budistes. Aquí vam tenir un allot-jament privilegiat, al peu del monestir,on ens van rebre amb un te de gingebrei ens vam haver de descalçar per poderaccedir a les nostres habitacions, tot enfusta. Una gent amable i acollidora, enfi un altre món.El viatge va acabar a Shanghai, la super-urbs, on vam fer un recorregut en vaixellque ens va donar una visió especial delsaltíssims edificis de la ciutat; allà, commolts sabeu, conviuen el moderníssimdisseny de torres i gratacels amb els jar-dins de Yuyuan, on hi ha un centre històricple de botigues i restaurants i on tothomacaba “picant” davant d’alguna “gan-ga”, després de regatejar una bonaestona.Aquesta vegada, he provat el tren mag-nètic, que només triga deu minuts a arri-

bar a l’aeroport: funciona amb exactitudi és una experiència més.

Conclusió: La Xina, avui, és un país mo-dern, les grans ciutats són netes, disposade moltes més infraestructures que abansdels JO, però si es vol trobar la Xina tra-dicional, cal buscar-la en llocs com elsque us he descrit. Tot això fa d’aquestun viatge inoblidable.