Món aualé n.11

Vol. 3, núm. 3 - juliol/setembre 2014

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Pàg. 2

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Volum 3, número 3 - Juliol/Setembre 2014

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya

Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent

[email protected]

Imatge de la portada:

Figures de bronze procedents de Mali. Col·lecció privada.

SUMARI Pàg 4-5 Els jocs mancala a la TV. Us fem cinc cèntims sobre com la televisió ha mostrat de manera directa o indirecta els jocs mancala en reportatges, entrevistes, documentals o altres programes.

Pàg 6-9 Aprenem a jugar a l’Omweso i a l’Igisoro. Us expliquem com jugar a dos jocs mancala de reentrada: l’Igisoro i l’Omweso. El primer és un joc mancala jugat a Rwanda i Burundi. En aquests països també s’anomena Ikibuguzo. També és conegut, almenys, amb els noms Ikisoro, Kubuguza, Kusuro, Kuwaguza i Ibisoro, en els idiomes de diferents països d’Àfrica oriental. L’Omweso és un joc molt popular a Uganda, on va tenir un paper central en la societat pre-colonial de Buganda.

Pàg 10-11 Pàgines centrals. Podeu veure una fotografia on uns xiquets juguen a l’Ô ăn quan als Highlands de Vietnam, cortesia de Marieke Holthuis.

Pàg 12-15 A Vietnam es juga a l’Ô ăn quan. L’Ô ăn quan és un joc mancala tradicional del Vietnam que és jugat, habitualment, pels xiquets i les xiquetes. També es coneix amb els noms de Cờ ô ăn quan i Ô láng. Normalment, els taulers es dibui-xen a terra amb guix o altres materials, amb dues files de cinc quadrats i un magatzem (quadrat més gran) a cada extrem en forma de semicercle.

Pàg 16 A Malàisia juguen amb 12 forats per fila.

Podeu veure una imatge d’un home i una dona que juguen en un tauler de 12 forats per fila, a Orang Ulu, Malàisia.

Pàg 17 Taulers mancala de Sierra Leone. Us parlem d’un video titulat “Warri a Sierra Leonean board game” en el qual Bill Hart, expert en art i cultura de Sierra Leone i acadèmic de la Universitat de l’Ulster, ens mostra quatre taulers de fusta de Sierra Leone i ens explica les regles del joc mancala Warri (nom kriol per referir-se a l’aualé).

Pàg 18 Glossari. Part 11. Us parlem dels tipus de magatzems que poden tenir els taulers mancala. És a dir, dels forats addicio-nals que s’utilitzen, habitualment, per col·locar-hi les llavors capturades durant la partida. En general, estan situats en cada extrem del tauler, tot i que, en moltes ocasions estan disposats en altres llocs. Us expliquem també que hi ha magatzems que són “jugables” i poden ser permanents o temporals.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (XI).

Us mostrem un full amb 6 dissenys que formen part d’un total d’11 segells de la sèrie “Youth and Sports” (Joventut i Esports) de Tanzània. En un d’ells es pot veure a dos xiquets que juguen al Bao.

Pàg. 3

Món aualé. Volum 3, número 3 - Juliol/Setembre 2014

Pàg. 4


Els jocs mancala a la TV

Us mostrem alguns exemples en els que els jocs mancala s’han ensenyat a la TV, directament o indi-recta, en reportatges, entrevistes o altres programes.

Programes de TV de la Loterie Nationele de Côte d’Ivoire (LONACI) a Costa d’Ivori on es mostra el sorteig del bitllet de l’Awalé d’Or. El primer sorteig va ser el 28/12/12.

20 episodis de 5 minuts cada un al canal KAZSport del Kazahstan sobre regles i estratègies del Toguz Kumalak. Any 2013.

Programa Tot un Món de TV3 (Televisió de Catalunya) on es parlava de l’aualé i els jocs mancala. Any 2009.

Anunci de TV a Costa d’Ivori de l’any 2012 on es promocio-na un bitllet de loteria Awalé d’Or, amb sorteig televisat, que cal rascar per descobrir diversos premis de la LONACI.

Programa Cuarto Milenio del canal espanyol Cuatro TV Temporada 9 programa 35. Any 2014.

Pàg. 5


Programa Hola Barcelona! de BTV (Barcelona Televisió) on es parlava de l’aualé i els jocs mancala. 04/07/2006.

Sisena "Nit dels Museus" a Knjazevac amb jocs mancala en col·laboració amb el Museu d'Art Africà a Belgrad, al canal Knjazevacinfo.info de Sèrbia. 09/06/2014.

Programa "Guarana Still Awake (With Ivon)" del canal RTV StudioB de Sèrbia. Es parla de l’exposició “Mancala, Joc de pensament” del Museu d’Art Africà de Belgrad. 09/05/13.

Concurs El Gran Dictat de TV3 (Televisió de Catalunya) on es demanava com s’escriu “aualé” en català. 02/07/2014.

Canal de notícies del Kazakhstan 24kz que informa de la pràctica del Toguz Kumalak en l’àmbit escolar. 24/02/2013.

Copa Kazakhstan de Toguz Kumalak al Canal Отырар TV. 21/09/2013.

Us expliquem com jugar a dos jocs mancala de reentrada: l’Igisoro i l’Omweso.

El primer és un joc mancala jugat a Rwanda i Burundi. També s’anomena Ikibuguzo en aquests països, i també és conegut, almenys, amb els noms Ikisoro, Kubuguza, Kusuro, Ku-waguza i Ibisoro, d’acord amb els idiomes de diferents països d’Àfrica oriental.(1)

Jugar a jocs de reentrada significa que totes les llavors romanen en joc fins al final de la partida. En aquests dos jocs les llavors que cull cada jugador dels forats de l’adversari s’introdueixen de nou en el costat propi. Abans d’iniciar la partida, no hi ha restriccions quan els jugadors disposen les seves llavors.

La disposició més habitual a l’Igisoro és la de col·locar-ne 4 a cada forat de les files interi-ors. A l’Omweso, primer se’n col·loquen 4 a cada forat de les files exteriors. Aleshores, els jugadors disposen lliurement les seves 32 lla-vors en els forats de les seves dues files pròpi-es (les dues més properes a cada jugador).

Forats reversibles a l’Igisoro

Hi ha quatre forats en cada costat del tauler (els forats 1 i 8 en les files externes, i els forats 10 i 15 en les files internes, que s’anomenen “forats reversibles” (acolorits en vermell en el la fig.2). Quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat reversible, el jugador pot agafar les llavors d’aquest forat i sembrar-les en di-

Pàg. 6

Aprenem a jugar a l’Omweso i a l’Igisoro


Fig.1. Foto cortesía de Cybil Ransom Joyce © 2008. Tots els drets reservats. Dos homes juguen a l’Igisoro a Ruhengeri, Rwanda.

Pàg. 7 Segueix a la pàgina 8

recció horària, sempre i quan aquesta acció provoqui una captura amb la primera volta en aquesta direcció. És a dir, quan les llavors colli-des tornen a un forat reversible (ja sigui de ma-nera habitual o, si hi ha hagut una altra collita al final de la primera volta) es pot fer un movi-ment en direcció horària. Un moviment pot també començar des d’un forat reversible pe-rò, tan sols, si provoca una collita al final de la primera volta.

En algunes variants del joc Igisoro els forats reversibles són uns altres. Hi ha només 2 forats en cada costat del tauler (el forat 2 de les files exteriors i el forat 16 de les files interiors, aco-lorit en vermell en el diagrama següent).

Regles resumides de l’Igisoro

tauler: 4 files de 8 forats (4×8).

núm peces: 64 llavors (32 per jugador).

disposició inicial: no hi ha restriccions. Al co-mençament de la partida es col·loquen 4 llavors en cada forat de les files interiors (la disposició més habitual).

direcció sembra: anti-horària. Permesa direcció horària des dels forats especials (forats reversi-bles) però tan sols si una captura és possible amb aquest moviment.

sembra: volta múltiple o encadenada. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de les pròpies files (les dues més properes) amb 2 o més llavors i es distribueixen en voltes. Les lla-vors solitàries no es poden sembrar. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, el torn acaba i l’adversari juga. Si l’última llavor cau en un forat de la fila externa que conté una o més llavors, el contingut d’aquest forat (incloent la llavor que hi acaba de caure) són recollides i comença una nova volta. El moviment continua en volta encadenada fins que l’última llavor cau en un forat buit.

collita: només en terreny de l’adversari. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila interna i els dos forats oposats de l’adversari contenen llavors, aquestes llavors són agafades i re-introduïdes en el propi costat del tauler.

objectiu: immobilitzar l’oponent. És a dir, captu-rar les llavors de l’adversari fins que aquest no pugui fer cap moviment.

el joc acaba…: quan l’adversari no pot fer cap moviment; quan un jugador captura en dos mo-viments diferents, abans que l’adversari hagi fet la seva primera captura; o al capturar ambdues parelles de forats de cada extrem de l’adversari en un mateix torn.


Fig.2. disposició habitual dels forats reversibles en el joc Igisoro.

Fig.3 disposició alternativa dels forats reversibles en l’Igisoro.

Forats reversibles a l’Omweso

Els forats reversibles a l’Omweso són uns al-tres: Hi ha quatre forats en cada costat del tauler (els forats 1 i 2 en les files externes i els forats 15 i 16 en les files internes s’anomenen “forats reversibles” (en color vermell en la fig.4).

Condicions guanyadores normals i especials en el joc Omweso

La manera normal de vèncer és quan un dels jugadors està immobilitzat perquè aquest no-més té forats buits i/o llavors solitàries (s’anomena: okwa bulijo). Aquesta victòria val 1 punt. Una altra manera és capturar les dues parelles de forats de cada extrem de l’adversari en un sol moviment (Emitwe-Ebiri, és a dir: ‘tallar en dos caps’). Aquesta victòria val 2 punts. Quan un jugador captura llavors de cada un dels forats de l’oponent. Les últi-mes llavors han de ser d’un forat d’un extrem (s’anomena akawumbi). Aquesta victòria val 12 punts o sols 6 punts en alguns tornejos. Hi ha més condicions guanyadores especials com

quan un jugador guanya al capturar en dos moviments diferents, abans que l’oponent hagi capturat les seves primeres llavors. Per poder ser una victòria vàlida cal una sèrie de restriccions: l’última captura s’ha de fer en la primera volta en direcció anti-horària i el gua-nyador haurà d’haver ofert al seu rival algunes llavors que no ha pogut capturar (s’anomena akakyala). Una altra manera és quan un jugador guanya durant l’obertura si un forat conté 3 llavors, 2 llavors en el se-güent, i 1 llavor en el següent a aquest, abans que l’oponent ha capturat les seves primeres llavors (s’anomena: okukoneeza). És possible que en el torn d’un jugador es produeixi una sembra encadenada interminable. En aquest cas la partida s’anul·la. En els tornejos està permès fins a un màxim de 3 minuts per torn per finalitzar una sembra encadenada.

Condicions guanyadores en el joc Igisoro

Hi ha tres condicions guanyadores. La via nor-mal per guanyar és quan l’adversari no pot fer cap moviment, és a dir, aquest sols té forats buits i/o llavors solitàries. La segona via s’anomena akakyala: si el jugador guanya al capturar en dos moviments diferents, abans que l’adversari hagi fet la seva primera captu-ra. La tercera via s’anomena emitwebiri: si un jugador guanya al capturar ambdues parelles de forats de cada extrem de l’adversari en un mateix torn.

Omweso: un joc molt popular a Uganda

A Uganda, a l’Àfrica oriental, es celebren grans tornejos a la capital: la ciutat de Kampala, al Regne de Buganda. L’Omweso va tenir un pa-per central en la societat pre-colonial de Bu-

Pàg. 8

Aprenem a jugar a l’Omweso i a l’Igisoro


Continua de la pàgina anterior

Fig.4. disposició dels forats reversibles en el joc Omweso.

ganda. Brian Wernham explicava l’any 2001 que: “Mugerwa sosté que l’Omweso era el joc favorit de Mutesa [30è rei de Buganda]“. El rei Mutesa jugava amb les seves esposes, germa-nes i ministres importants en el palau reial ano-menat twekobe. Era també jugat per gran part dels membres de l’administració de l’Estat. Mu-tesa I va governar el país quan el 1862 l’investigador anglès John Hanning Speke es va convertir en el primer europeu a arribar a aquesta remota part d’Àfrica. Es mostrava un tauler d’Omweso a les Tombes Kasubi (Patrimoni Mundial de la UNESCO) fins que van ser destruïdes per un incendi l’any 2010. (2)

PER AMPLIAR INFORMACIÓ

NOTES:

(1) Segons la web belga on s’expliquen les regles de joc de l’Igisoro.

(2) WERNHAM, B. Omweso: The Royal Mancala Game of Ugan-da (Boardgames in Academia V). Paper presented at Board Game Studies Colloquium V, Barcelona 2001 (21th-25th April).

Regles resumides de l’Omweso

tauler: 4 files de 8 forats (4×8).

núm peces: 64 llavors (32 per jugador).

disposició inicial: no hi ha restriccions. Al co-mençament de la partida es col·loquen 4 llavors en cada forat de les files interiors (la disposició més habitual).

direcció sembra: anti-horària. Permesa direcció horària des dels forats reversibles però tan sols si es fa una captura amb aquest moviment.

sembra: volta múltiple o encadenada. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de les pròpies files (les dues més properes) amb 2 o més llavors i es distribueixen en voltes. Les lla-vors solitàries no es poden sembrar. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, el torn acaba i l’adversari juga. Si l’última llavor cau en un forat de la fila externa que conté una o més llavors, el contingut d’aquest forat (incloent la llavor que hi acaba de caure) són recollides i comença una nova volta. El moviment continua en volta encadenada fins que l’última llavor cau en un forat buit.

collita: només en terreny de l’adversari. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat ocupat en la fila interna i els dos forats oposats de l’adversari contenen llavors, aquestes llavors són agafades i re-introduïdes en el propi costat del tauler. Es poden fer captures des dels 4 forats propis que queden a mà esquerra (veure fig.3 a la pàgina anterior).

objectiu: immobilitzar l’oponent. És a dir, captu-rar les llavors de l’adversari fins que aquest no pugui fer cap moviment.

el joc acaba…: quan l’adversari no pot fer cap moviment i quan es produeixen situacions espe-cials (veure les condicions guanyadores normals i especials a la pàgina anterior).


Pàg. 9

Pàg. 10


Pàg. 11


Uns xiquets juguen a l’Ô ăn quan als Highlands de Vietnam. Foto cortesia de Marieke Holthuis © 2008. Tots els drets reservats.

L’Ô ăn quan és un joc mancala tradicional del Vietnam que és jugat, habitualment, pels xi-quets i les xiquetes. També es coneix amb el nom de “Cờ ô ăn quan” o “Ô láng”.

El tauler de joc

Normalment, els taulers es dibuixen a terra amb guix o altres materials, amb dues files de cinc quadrats i un magatzem (quadrat més gran) a cada extrem en forma de semicercle. És obligatori que el tauler disposi d’aquest magatzem a cada extrem.

El primer jugador que comença la partida es determina amb el Pedra, Paper, Tisores o amb alguna variant vietnamita. Cada jugador con-trola els cinc quadrats del seu costat del tau-ler, mentre que els magatzems són neutrals, no pertanyen a ningú.

Dos tipus de peces de joc

Habitualment, en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. Però, en el joc “Ô ăn quan” hi ha dos tipus de pe-ces diferents: pedres grans i pedres petites. Es col·loquen 5 pedretes en cada un dels cinc fo-rats de cada jugador i 1 pedra gran (que té un valor superior) en cada magatzem .

La collita

Si, en qualsevol moment de la partida, tots els forats d’un jugador estan buits, aquest ha d’usar cinc llavors guanyades i en posa una en cada forat regular del seu costat del tauler. Aquestes llavors s’agafen de les captures prò-pies. Si un jugador no té prou llavors per om-plir tots els forats, ha de demanar-li prestades

Pàg. 12

A Vietnam es juga a l’Ô ăn quan


Fig 1. Foto cedida per Lea Maguero © 2014. Tots els drets reservats. Unes xiquetes juguen al joc “Ô ăn quan” al nord del Vietnam.

Segueix a la pàgina 14

Pàg. 13

Regles resumides de l’O An Quan

tauler: 2×5+2, dues files de cinc forats i un magatzem (forat més gran) en cada extrem.

núm peces: 2 pedres grans (1 en cada magat-zem en l’inici del joc) i 50 pedres petites (25 per jugador).

disposició inicial: 5 pedretes a cada forat re-gular i 1 pedra gran a cada magatzem.

direcció sembra: horària i anti-horària.

sembra: volta múltiple (o encadenada). Per torns, un jugador agafa el contingut d’un dels forats regulars propis i distribueix les pedre-tes, una a una, en una o altra direcció en els següents forats (incloent els 2 magatzems). Quan es sembra l’última d’una volta, s’agafa el contingut del forat següent i es distribuei-xen en una nova volta. El torn acaba si la dar-rera pedreta d’una volta cau en:

un forat que té a continuació un altre forat buit o dos o més forats buits.

un forat que té a continuació un magatzem.

collita: en ambdós costats, en qualsevol forat (inclosos els magatzems). Quan l’última pe-dreta d’una volta cau en un forat que té a continuació un forat buit i, aquest forat buit, té a continuació un altre que no està buit, el jugador que sembra captura el seu contingut i si, a continuació, hi ha un altre forat buit i un altre que no està buit, el jugador també cap-tura el contingut d’aquest, i així successiva-ment. Les captures es retiren del tauler.

objectiu: capturar més llavors que l’adversari.

el joc acaba…: quan els dos magatzems estan buits. Els jugadors capturen les pedretes que queden al seu costat del tauler. El guanyador és el jugador que té més punts. Les pedretes compten 1 punt, les pedres grans 10 punts.


Fig.2. Đội THCS An Phú Quận 2 © 2009. Tots els drets reservats.

Fig.3. Đội THCS An Phú Quận 2 © 2011. Tots els drets reservats.

Pàg. 14


A Vietnam es juga a l’Ô ăn quan Continua de la pàgina anterior

al jugador oponent. Al final de la partida, li ha de tornar a l’adversari aquestes llavors.

La sembra

Es juga amb volta múltiple, és a dir, s’encadena la sembra en diverses voltes. Per torns, un jugador agafa el contingut d’un dels forats regulars propis i distribueix les pedre-tes, una a una, en una o altra direcció (horària o anti-horària) en els forats següents, incloent els dos magatzems. Quan es sembra l’última llavor d’una volta, s’agafa el contingut del fo-rat següent i es distribueixen en una altra vol-ta. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat que té a continuació un altre forat buit; dos o més forats buits; o bé, quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat que té a continuació un magatzem.

La partida finalitza quan els dos magatzems estan buits. Els jugadors capturen les llavors que queden al seu costat del tauler. El gua-nyador és el jugador que té més punts. Habi-tualment, les pedretes compten 1 punt, les pedres grans 10 punts.

Es coneixen diverses variants

Es coneixen, almenys, les variants següents:

La sembra és només anti-horària.

Els magatzems s’omplen inicialment amb 10 pedres petites en lloc d’una pedra gran.

Les pedres grans poden valer 5 punts o 10 punts.

Si l’última llavor de la volta cau en un fo-rat, que té a continuació un forat buit que és seguit per un magatzem, el jugador aga-fa una de les seves pedres i la posa en el següent forat i continua el torn .

Al final de la partida, les pedres que roma-nen en el tauler es divideixen per igual en-tre els dos jugadors.

Es pot capturar el contingut de més d’un forat.

A voltes, les regles no permeten capturar pedretes que estan en els magatzems.

Fig.4. Obra “Ô ăn quan” del pintor vietnamita Nguyễn Đại Giang

Fig.5. Hồ Xuân Thông © 2012. Tots els drets reservats.

Pàg. 15


L’Ô ăn quan per a més de dos jugadors

També es pot jugar en taulers per a tres o quatre jugadors. En el primer cas, en lloc de dibuixar tres files paral·leles, es dibuixa un tauler triangular amb tres magatzems a cada vèrtex. Cada segment pertany a un dels juga-dors i es divideix en cinc quadrats (veure fig.5). En el cas de jugar-hi quatre jugadors, en lloc de dibuixar quatre files paral·leles, es di-buixa un quadrat. De la mateixa manera, cada costat pertany a un dels jugadors que es divi-deix també en cinc quadrats. A cada cantona-da, hi ha un magatzem.

El reconegut artista vietnamita Nguyễn Phan Chánh (1892-1984) va dibuixar l’any 1931 una famosa pintura en seda d’unes xiquetes que juguen a aquest joc. L’obra original va ser co-piada varies vegades pel mateix autor i per altres i es va distribuir al Vietnam i a diversos països. Es diu que l’obra original està al Museu d’Art Asiàtic de Fukuoka, al Japó. (1)(2)(3). L’any 1984 aquesta pintura es va mostrar en un segell vietnamita, amb un valor nominal de 5d, que és part de la sèrie emesa per a UNI-CEF, formada per un conjunt de 5 dissenys.

CURIOSITATS DE L’O AN QUAN

PER AMPLIAR INFORMACIÓ

Ô ăn quan a awale.info

(1) Nguyễn Đình Đăng. Đi tìm một phong cách Hà Nội trong hội hoạ. A: TienVe. Blog. 14 juny 2010

(2) Larking, M. The art of War. A: The Japan Times. 24 nov. 2005.

(3) To play O an quan A: FAAM (Fukuoka Asian Art Museum).

Fig.7. És habitual decidir qui comença cada partida o ronda amb pedra, paper, tisores o alguna variant vietnamita.

Fig.9. Si un jugador es queda sense pedretes en el seu costat del tauler, cal que n’agafi 5 de les que ha capturat durant la partida i en col·loqui una en cada quadrat per continuar el seu torn. En cas de no tenir-ne, cal demanar-les prestades a l’adversari i tornar-les quan el joc acaba.

Fig.8. És habitual col·locar el palmell de la mà o el menovell (en posició lateral) en el forat buit a continuació del forat on ha caigut la darrera pedreta d’una volta per indicar a l’adversari que es fa una captura.

Fig.6. “Chơi Ô ăn quan” de l’artista vietnamita Nguyễn Phan Chánh. Soi.today © 2013. Tots els drets reservats.

Pàg. 16


Foto de Rod Waddington (CC BY-SA 2.0) 2012. Alguns drets reservats. Un home i una dona juguen en un tauler de dues files de dotze forats a Orang Ulu, Malàisia.

A Malàisia juguen amb 12 forats per fila

Pàg. 17


Taulers mancala de Sierra Leone

Fig.4 Warri de Sierra Leone al British Museum. Accession Number BM:Af.1955.2.1. www.sierraleoneheritage.org © Tots els drets reservats.

Us parlem del vídeo “Warri a Sierra Leonean board game”, filmat i editat per Paul Basu, produït pel pro-jecte Reanimating Cultural Heritage a la University College London.

El Dr Bill Hart, expert en art i cultura de Sierra Leone i acadèmic de la Universitat de l’Ulster, ens mostra quatre taulers de fusta de Sierra Leone i ens explica les regles del joc mancala Warri (nom kriol per refe-rir-se a l’aualé). Hart explica que els taulers de Warri mostren el virtuosisme dels artesans d’aquest país africà. També comenta que el Warri es juga des de fa centenars d’anys i que la forma bàsica dels tau-lers de joc és la d’un nombre de cavitats, tallades a la superfície d’una fusta, on dos jugadors mouen llavors o petxines amb l’objectiu d’aconseguir-ne el màxim nombre al final de la partida. És interessant quan Hart descriu com es fa la collita del Warri en un forat de l’adversari. Doncs diu que:

“la gent a vegades ho descriu en termes de les guerres del segle XIX com capturar el poblat de l’enemic i es capturen els habi-tants”.

Els quatre taulers que ensenya es troben al British Museum de Londres, al Regne Unit. Estan tallats en forma de bloc, un d’ells sostingut per quatre rodes. Tenen compartiments d’emmagatzematge de les peces quan no s’usa el joc. Tenen dues files de sis forats i als extrems dues grans cassoletes per guar-dar les llavors capturades durant el joc.

Fig.1 Collection Development Department,Widener Library, HCL. Harvard University © Tots els drets reservats.

Fig.5 Collection Development Department, Widener Library, HCL. Harvard University © Tots els drets reservats.

Fig.3 Warri de Sierra Leone al British Museum. Accession Number BM:Af.1923.206.10.a

www.sierraleoneheritage.org © Tots els drets reservats.

Fig.2 Warri de Sierra Leone al British Museum. Accession Number BM:Af1953,25.10

The Trustees of the British Museum © Tots els drets reservats.

Pàg. 18

Glossari (11)


Tipus de magatzems (part 1)

Recordeu que un “magatzem” és un forat addicional que s’utilitza, habitualment, per col·locar-hi les llavors capturades durant la partida. En general, estan situats en cada extrem del tauler, tot i que, en moltes ocasions estan emplaçats en altres llocs.

Magatzem dipòsit vs. magatzem “jugable”

No tots els taulers tenen magatzems o, fins i tot, en poden tenir tan sols un en un dels extrems (fig.2) o altres parts del tauler (fig.1). Això és degut a que no és necessari que el tauler de joc en disposi. No és imprescindible per jugar segons les seves regles de joc, ja que les llavors capturades es retiren i es guarden a la mà, al costat de la fila pròpia, damunt de la taula o banqueta on es juga, etc. Actualment, encara que el tauler disposi de forats magatzem, ens podem trobar que els jugadors els fan servir, a vegades, per guardar-hi el mòbil o l’encenedor. Així, parlem de magatzem dipòsit quan aquest té sols la finalitat de conservar les llavors capturades durant una partida (fig.4 i fig.6). Parlem de magatzem “jugable” quan és imprescindible que el tauler en disposi per poder jugar a un determinat joc mancala. A l’hora d’explicar les seves regles, s’especifica explícitament i s’indica numèricament amb “+2” al darrera del nombre de files i forats. Per exemple, quan parlem d’un tauler 2x5+2, significa que es tracta d’un tauler de dues files de cinc forats i dos magatzems (imprescindibles) per jugar-hi (fig.3 i fig.5). En un magatzem jugable (com indi-ca el seu nom) s’hi pot sembrar. És a dir, s’hi distribueixen llavors com si

fos un forat ordinari. Ara bé, les lla-vors que s’hi dipositen, s’hi acumu-len i, generalment, no es tornen a usar per sembrar fins al final de la partida, a no ser que es capturin i es puguin reintroduir de nou als forats ordinaris en una altra fase de la par-tida quan es donen determinades condicions (p.ex. joc Ô ăn quan de Vietnam). Aquests magatzems juga-bles són claus en l’estratègia i des-envolupament d’una partida d’un joc mancala que els requereixi. En molts d’aquests jocs, caure en un magatzem jugable amb la darrera llavor d’una volta, permet repetir torn (p.ex. joc Sungka de Filipines). Podem distingir dos tipus de magat-zems jugables: permanents i tem-porals. Els primers estan ubicats, habitualment, en els extrems del tauler, i formen part del cicle de sembra. El segon tipus de magat-zems no tenen una ubicació fixa. Es creen en situacions concretes en alguns jocs mancala (p.ex. jocs Su-lus aidi, Selus, Sulus nishtaw, Lamè Uwèièdèt, d’Etiòpia i Eritrea) a par-tir de forats ordinaris. És a dir, es “transformen” en magatzems tem-porals on s’hi acumularan llavors.

De qui són els magatzems?

Habitualment, en funció de les regles del joc, cada jugador disposa d’un magatzem permanent propi que pot estar situat a mà dreta o a mà esquerra, on habitualment hi pot sembrar sols el seu propietari. A voltes, els magatzems permanents són neutrals, és a dir, no pertanyen a cap jugador. Hi pot sembrar qualsevol jugador i les llavors acumulades, poden ser capturades. De la pertinença dels magatzems temporals us en parlarem (amb més extensió) en el pròxim número de Món aualé. Fig.6

Fig.5

Fig.4

Fig.3

Fig.2

Fig.1

Pàg. 19

El racó del col·leccionista (XI)


Conjunt de 6 segells de Tanzània de l’any 2009

Us mostrem un full de 6 dissenys que formen part d’un total d’11 segells de la sèrie “Youth and Sports” (Joventut i Esports). Els va emetre T a n z a n i a P o s t s Corporation el 3 de desembre del 2009. Els segells d’aquest full tenen un valor facial de 600sh (xíling de Tanzània). En un d’ells es pot veure a dos xiquets que juguen al Bao (segell superior esquerre).

Targeta postal de Sierra Leone

Targeta postal no circulada. La fotografia mostra uns homes que juguen al Warri a Freetown, Sierra Leone, en un tauler de fusta de 2 files de 6 forats i un forat magatzem a cada extrem. De l’època del colonialisme britànic, a principis del segle XX. A la llegenda hi diu: <Playing Warri, Freetown>.

i en el pròxim número... Tipus de peces de joc en els jocs mancala. Us farem cinc cèntims sobre el tipus de peces de joc que s’usen, habitualment, en els diferents jocs mancala segons els indrets on es juguen.

Aprenem a jugar al Bao. El Bao és un dels jocs mancala més complexos de dominar. Ho podreu descobrir en el pròxim número de Món aualé.

Els jocs mancala en pel·lícules i documentals. Us explicarem com el món del cinema ha mostrat de manera directa o indirecta els jocs mancala en pel·lícules, curtmetratges, documentals o altres produccions audiovisuals.

Revista divulgativa dels jocs mancala REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Volum 3, número 3 - juliol/setembre 2014

Món aualé

Món aualé n.11

Documents

Transcript of Món aualé n.11