Mans Unides ONG - Revista 191

191

Butll

etí

num

ero

MaigJunyJul io l Agost 2013

El microcrèdit: oportunitats i riscos

BOLETIN 191 CATALAN:nuevo boletin 2013 06/05/13 17:25 Página 1

Entrevista

Editorial

A Sudan del Sud, la diòcesi de Rumbeck ha posaten marxa un projecte de desenvolupament aprofitant el potencial de les ones radiofòniquesper generar la convivència pacífica. A més, al Brasil, la cadena productiva de la mandiocamanté un sector de la població en una situació de subdesenvolupament.

Vu Thi Bich Hop, directora executiva del Centrede Desenvolupament Sostenible de Vietnam, soci local de Mans Unides, ens parla en la Col·laboració de la necessitat d’establir un enfocament de desenvolupament integral per a la defensa dels drets humans.

Diversos mitjans de comunicació i diverses persones de Mans Unides van viatjar a Equadorper conèixer de prop els projectes als quals dóna suport l’organització. Aquest reportatgeplasma tot el que hi van viure i van sentir.

Ana I. López de Guevara i Nuria Juvantenyvan passar per Madrid, com a convidadesde la Campanya 54. L’entrevista recull la conversa que vam mantenir amb ellessobre els conceptes de justícia i igualtat a Amèrica Llatina i Àfrica.

Presidenta de Mans Unides:Soledad Suárez

Consell de Redacció:Mercedes BarbeitoMª Eugenia DíazMarisa ElosuaBelén GarriguesMarco GordilloJosé Antonio MartínezCristina Redonet Rafael SerranoIgnacio Ussía

Coordinadora de redacció:Pilar Seidel

Col·laboradors fixos:Mª José Hernando

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoVu Thi Bich HopJavier FernándezEnríque DomínguezGerardo ElorriagaCristina SánchezSusana DeitoIrene LópezRosa TristánTeresa DomingoPilar MendoSofía GortazarÁlvaro Fernández

Disseny:Javier Mármol

Impressió i maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

ISSN: 2174-5684Depósito Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 MadridTel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

[email protected]

PORTADA:Benín. Mª Eugenia Díaz.

3

Crònica del món9

Ressons del Sud14

Projectes28

A fons-Informe15Notícies Mans Unides23

La veu del lector32Mans Joves32Col·laboradors i amics33Recomanacions34

En primera persona27

Reportatge12

4

6

Col·laboració

Sumari

Les opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament

el pensament de Mans Unides.


Travessem una època en què la nostra societat ja no dóna importànciaals signes, als petits gestos; sembla que l’important ha de venir acompanyat de mostres de força, de cridòria i fins i tot del que ara s’anomena escrache i que tota la vida s’ha anomenat assetjament. Ambcrits, alguns pretenen que les coses canviïn, que millorin. Ens causensensació els grans titulars, però no ens (com)mouen les petites històries, les que succeeixen sense soroll, sense focs artificials. En aquestaèpoca, els catòlics continuem murmurant a la societat paraules d’esperança i gestos senzills que, tanmateix, són capaços de restaurar lesvides més danyades.

En la trobada que el recent escollit pontífex va tenir el passat 22 demarç amb el cos diplomàtic acreditat davant la Santa Seu, el papa Francesc convidava els països de què són representants a assegurar “el béde tot home en aquesta terra”, per a la qual cosa és fonamental teniren compte tres claus: “lluitar contra la pobresa, tant material com espiritual; edificar la pau, i construir ponts”. Unes paraules acompanyades de gestos senzills, que, per la seva simplicitat, resulten nous peral comú del públic, que sembla estar acostumat només a sensacionsfortes.

Entestarnos a acabar amb la pobresa no és quelcom nou per a MansUnides, però sí que ho és per al nostre món, al qual costa entendre, ique està afligit d’una pobresa més destructora: la pobresa espiritual.La nostra experiència al Sud ens confirma que no podem viure marcatsper l’individualisme; si cadascú és la mesura de si mateix, i sense preocuparse pels altres reclama sempre només el seu propi dret, no éspossible la convivència humana, i per tant la pau. Acabar amb la crisirequereix acabar amb aquesta crisi de fraternitat, que és l’origen detotes les altres. Si pensem que la solidaritat és una qüestió només pera moments difícils, anem ben malament. Treballar pel bé de cada persona i construir el bé comú són tasques de tots, i són per sempre; nopoden estar a mercè de la circumstàncies.

Però aquesta afirmació decidida es troba, gairebé sempre, davant una paradoxa: treballar pel bé, per la pau sónafanys que no succeeixen en veu alta, sinó en murmuris, a través de gestos petits, que succeeixen sense titulars.I, al contrari, l’amargor és molt cridanera i les necessitats, indignants. Malauradament, ens acostumem a quedarnos en la queixa, i correm el perill de no veure el bo que ja està succeint. Pensem, molt sovint, que tot enaquest món està malament, que és lleig. No! No podem pensar així. El soroll no pot acabar amb el bé, encaraque no ens el deixi veure. El que ens pertoca és el treball ocult, el que succeeix en el silenci de moltes famílies ipetites comunitats locals; el que s’obre camí a través dels petits passos de moltes dones pobres que no desesperen. Amb elles caminem, escoltant, dialogant, generant relacions que construeixen el bé, que edifiquen lapau i que satisfan les necessitats de tots els que participem en aquest procés. En aquest diàleg van naixent iniciatives i eines, de tipus ben divers, que són com ponts cap al desenvolupament. Una d’aquestes és l’experiènciadels microcrèdits que, adaptats a les necessitats concretes de les dones, contribueixen de manera decisiva alseu propi desenvolupament i al de les seves famílies. Aquesta eina financera és, a més, oportunitat per afavorirla participació, la inclusió i la responsabilitat de cada persona en i amb el seu entorn social i ambiental. Tot aixòi molt més és capaç de promocionar una eina ben emprada. Tot i que sense focs artificials, els èxits a petita escala, com micromurmuris, succeeixen ●

Micromurmuris contra la pobresa

Editorial 3

MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor


4

El Centre de Desenvolupament RuralSostenible (SRD), important organitzacióno governamental vietnamita, es va fundar al març de 2006, formant part de laUnió Vietnamita d’Associacions de Ciència i Tecnologia. SRD treballa donant suport als membres més vulnerables de lasocietat, és a dir, poblacions ètniques minoritàries i dones rurals. L’èxit que haaconseguit aquesta organització desdel seu naixement és a causad’un enfocament de desenvolupament integral que treballareforçant la creació de capacitats bàsiques amb suport nacional i internacional.

En tota la història de SRD,Mans Unides ha estat una presència constant, amb el seu suport i els seus donants, des que SRD erauna petita ONG, que després va formarpart de la xarxa catòlica de CooperacióInternacional per al Desenvolupament ila Solidaritat (CIDSE), i que el 2006 esva constituir de manera independentcom a entitat local. Avui dia, Mans Unidescontinua sent un dels suports més im

portants de SRD, sostenint accions decapacitació, promocionant el treball bàsic, i aplicant enfocaments innovadors aldesenvolupament.

Actualment, SRD i Mans Unides estanimpulsant tres projectes amb alta participació dels beneficiaris, i que treballen desde l’enfocament conegut com a “cadenade valor”, una eina de gestió per optimitzar els resultats de qualsevol empresa. El

primer d’aquests és un programa d’ajudaa l’Administració de Terres (PLUM), queafavorirà 900 famílies en sis aldees. Mitjançant diferents accions, se’ls ajuda acomprendre els drets que els corresponen i a implementar pràctiques d’aprofitament de la terra; així mateix, es treballala mobilització de la comunitat i la millora

Vu Thi Bich HopDirectora executiva del Centre de Desenvolupament Rural Sostenible (SRD)

de Vietnam, soci local de Mans Unides, des de març de 2006. Compta amb més

de 10 anys d’experiència laboral en ONG internacionals, entre les quals CIDSE,

aliança a què pertany Mans Unides. Llicenciada en economia per la Universitat de

Hanoi, i amb un postgrau en tècniques de planificació del desenvolupament per

l’Institut d’Estudis Socials de la Haia, abans d’incorporar-se al sector de les ONG

va treballar a l’Institut Nacional per a la Ciència, Tecnologia Estratègica i Política

d’Estudis a Hanoi, on es va especialitzar en la documentació de la informació,

així com en els estudis de desenvolupament socioeconòmic i rural. Hop també ha

treballat per al PNUD, i ha impartit cursos de formació per a directors i líders d’ONG.

Sota un enfocament de desenvolupament integral

Comunitats en defensadel seus drets

Mans Unides continua sent un dels finançadors més importants de SRD,sostenint accions de capacitació, promocionant el treball bàsic, i aplicant innovadors enfocaments al desenvolupament.

Vu Thi Bich Hop durant una conferència a la Universitat Menéndez Pelayo de Santander.

MAN

S U

NID

ES/M

ARTA

CAR

REÑ

OCol·laboració


de mitjans de vida sostenibles amb l’objectiu d’alleujar la pobresa i millorar la governança local. Aquest projecte va començar el 2009 i ha beneficiat més de4.500 persones que han desenvolupatsistemes de microcrèdit i s’han capacitaten mètodes agrícoles.

CADENES DE VALORUn altre projecte, que es va iniciar al juliolde 2011, treballa amb minories ètniques icomunitats d’organitzacions, utilitzant elMètode d’Aprenentatge Participatiu (PLA),per millorar els mitjans de vida i proporcionar un fòrum de participació d’alt nivell en la gestió comunitària. Les comunitats i organitzacions han anat millorant laseva capacitat pel que fa a la democràciade base, el desenvolupament de mitjansde vida, i els estudis de la cadena de valorper millorar les relacions i treballar ambles autoritats locals en el desenvolupament sostenible. Tenint en compte que lamarginació i la discriminació són la causafonamental de la pobresa de moltes comunitats desfavorides, especialment deles persones de les minories ètniques,l’enfocament basat en els drets també

s’ha utilitzat en aquest projecte per recolzar les comunitats en la defensa dels seusdrets.

Mans Unides també ha estat treballant amb SRD en un tercer projecte, queutilitza també el mateix enfocament, perdonar suport a 2.500 persones, ajudantles a desenvolupar els mitjans de subsistència i d’adaptació per fer front al canviclimàtic i mitigar els danys causats pelsdesastres naturals. Aquest projecte haestat molt apreciat com una adaptacióefectiva al canvi climàtic(ACC) i la reducció delrisc de desastres (RRD),per proporcionar a lesllars les eines, els equipsi les capacitats necessàries per respondre a lesamenaces vers mitjans de vida i reduir elrisc de mort, lesions i a llarg termini del’impacte econòmic del canvi climàtic.

Des de la convicció, tant de MansUnides com de SRD, que els agricultorshan de ser els promotors del seu propidesenvolupament, considerem que laseva participació activa és crucial per al’èxit del projecte, des de la planificació

fins a la implementació i avaluació. Aixògaranteix que les activitats de desenvolupament siguin sostenibles, arribin alsmembres més vulnerables de la societat, tinguin impactes duradors, i atenguin les necessitats de les comunitats iels individus involucrats. Això ha permès que SRD arribi a les comunitats ètniques minoritàries muntanyeses i rurals, camperols, dones i comunitats mésafectades pel canvi climàtic i els desastres naturals.

Mans Unides fa possible que les organitzacions no governamentals vietnamites com SRD contribueixin a acabar ambles desigualtats en la distribució de la riquesa a Vietnam, desenvolupant, investigant i implementant intervencions i estratègies clau per al desenvolupament, iel més important, ajudant les personesque més necessiten el nostre suport ●

La marginació i la discriminació són la causa fonamental de la pobresa de moltescomunitats desfavorides, especialment de les persones de les minories ètniques.

La participació activa dels agricultors és crucial per a l’èxit del projecte, des de la planificació fins a la implementació i avaluació. CIDSE

5


6

A El Salvador, el conflicte intern viscut durant 12 anys, fins al gener de 1992, és lahistòria del retard permanent de la implementació de les polítiques públiques enfavor de les dones, que han viscut sotacondicions crítiques de violència i de pobresa, econòmica, social, familiar i de gènere. El 26 de febrer de 1988, en ple conflicte, un grup de dones van prendre ladecisió de crear el Moviment Salvadorenc de Dones (MSM), una organitzacióque va servir per liderar la lluita d’aquelles que no trobaven una sortida davantaquests problemes.

“La violència estructural contra la dona ésla conseqüència de la distribució injusta dela riquesa, –ens explica l’Ana Isabel–. A ElSalvador, la feble estructura de l’estat, elsnivells de pobresa i la cultura autoritàriaenfront de la població han estat el caldo decultiu perfecte per a això. Però fa 30 anys,

les dones vam prendre consciència de lluitar en favor dels més desfavorits del planeta, començant pel nostre país”.

Va ser fàcil?“Ni de bon tros, perquè parlar d’organització era igual a anar en contra del Govern,i moltes vam anar a parar a la presó o investigades. De fet, en els primers anys del’MSM, les dones de la perifèria havien devenir a la ciutat, perquè moltes de les queestàvem treballant per elles no podíemtransitar lliurement pel país. Quan va acabar la guerra, es van silenciar els canons, ies va obrir un nou espai per a la participació política de la dona, i les companyes delMoviment que seguíem vives vam canviarla nostra metodologia d’actuació, i vam començar a ser nosaltres les que vam començar a anar a les comunitats i als departaments a constatar la situació vital d’altresdones per poder ajudarles”.

Ana Isabel López de Guevara i la germana Nuria Juvanteny van ser les encarregades de viatjar a Espanya, enguany,

per aportar les seves vivències i la seva experiència de treball en favor dels drets de la dona, de la justícia i de la igualtat,

amb motiu de la presentació de la Campanya 54 de Mans Unides. Aquesta és part de la xerrada que vam mantenir amb elles.

Ana I. López de Guevara i Nuria Juvanteny

Una conversa amb les convidades de Campanya

L’Ana Isabel i la Nuria amb Soledad Suárez, presidenta de Mans Unides, durant la roda de premsa.

MAN

S U

NID

ES/J

AVIE

R M

ÁRM

OL

TEXT: PILAR SEIDEL

Nuria Juvanteny

Ana Isabel López de Guevara

MAN

S U

NID

ES/J

AVIE

R M

ÁRM

OL


Entrevista

Allà, l’Ana Isabel i les seves companyesvan conèixer els nivells de violència intrafamiliar tan alarmants que vivien, la sevamanca de llibertat. I davant això, el primer que van decidir fer va ser capacitarles, lluitar contra el seu analfabetisme.“Com capacitarles, com treballar ambelles si moltes no sabien ni llegir ni escriure? Amb metodologies populars, ambensenyaments adaptats, per formarles i,a més, augmentar la seva autoestima. Ivam lluitar plegades amb les dones peraconseguir el dret d’accés a la terra, a laque tenien dret. I vam aconseguir a poc apoc que moltes d’elles poguessin ser mestresses d’un terreny propi, una parcel·la onconstruir les seves cases i conrear”.

I els homes, què en pensaven, de totaixò?“Molts cops vam haver d’anar a parlaramb ells, amb els marits, perquè no les deixaven anar a la formació, o perquè les copejaven a la tornada. Però, a poc a poc, elsvam anar convencent, tot i que en algunescomunitats va costar més feina que end’altres”.

L’Ana Isabel sap bé que en cap lloc delmón la lluita per millorar la vida de lesdones i aconseguir la igualtat de drets ésfàcil; per això valora tant la solidaritat delpoble espanyol i el suport de Mans Unides. “Aquesta organització ens ha recolzatsempre, i sabem com n’estan, de compromesos, amb la causa, i que l’enfocamentde gènere està present en els seus projectes. I és que la lluita de les dones, en qualsevol lloc del món, també enforteix lesnostres lluites. Tot i que ens queda moltper fer”.

I MENTRESTANT, A ÀFRICA…Després de parlar amb l’Ana Isabel, vamtenir la sort de compartir temps i xerradaamb la germana Nuria Juvanteny, vinguda des d’Àfrica per donar el seu testimoni en aquesta Campanya. Dos continents, l’americà i l’africà, separats per totun oceà; tan lluny, i, no obstant això, tana prop en qüestions com la lluita pelsdrets de la dona i la valentia de moltesd’elles per canviar aquesta situació.

“Quan vinc a Espanya, generalment nom’agrada parlar d’Àfrica, perquè normalment em fan alguna pregunta sobre la situació, però de seguida es canvia de temai s’oblida el drama que s’hi viu. I és veritatque aquí es viu una crisi molt gran, però noté res a veure amb el que es viu a Àfrica”.

Àfrica és el continent més desfavorit ipobre del món. La gent que el “visita” nos’adona de la gravetat del que s’hi viu,són els que hi treballen els que saben elque es pateix. Allà, així com a El Salvador,la desigualtat de gènere també és molt

Com capacitar-les, com treballar amb elles si moltes no sabien ni llegir ni escriure? Ambmetodologies populars,amb ensenyaments adaptats, per formar-les i,a més, augmentar la seva autoestima”.

Gràcies a la capacitació de les sevesmares, les nenes salvadorenquescompten amb un futur millor.

MANS UNIDES/MARTA CARREÑO

7

▲


greu. “La dona africana treballa al camp, ino té ni veu ni vot per a res. Mentre elshomes es queden a casa jugant o resolentaltres afers, és ella la que surt cada matíamb l’única companyia d’una cistella, quetorna amb ella a casa carregada, on després l’espera la preparació de l’àpat principal del dia per a tota la família, que faranplegats a última hora de la tarda. I amb elprimer raig de sol de l’endemà, torna a sortir al camp un altre cop per cercar l’aliment, treballant de 16 a 18 hores diàries.Una imatge, impressionant, d’esforç i decansament, i que, tanmateix, no els impedeix dedicarte un somriure”.

Dones fortes i valentes, oi?“Absolutament. La dona africana és ladona que lluita per la vida, és la dona queho dóna tot per donar vida. A poc a poc,s’ha anat obrint camí, lentament, i ambmolt esforç, i ha anat trencant aquestestradicions culturals, la “desgràcia” queelles mateixes perceben per haver nascuten aquell continent”.

Quins casos recorda amb més intensitat?“El meu primer dia en una escola de preescolar a Gabon em va impressionar. Hi vanentrar 100 nens i 3 nenes. Però en lloc d’acceptar aquesta situació, ens vam posar avisitar les famílies, preguntantlos per quèles nenes no anaven a escola. Són les quehan de treballar, ens deien. Per a elles nohi ha escola. Gràcies a Déu, quan jo vaigdeixar l’escola, el tant per cent de nens inenes estava gairebé igualat. Van prendreconsciència de la importància de l’educació.

I casos com el d’una dona que va caminartres dies sencers per arribar a la maternitat on jo treballo, pensant que així podriadonar a llum en millors condicions, però lanena ja va arribar morta. Va donar a llumen un quiròfan, i la família es va endur elnadó per enterrarlo. Quan la dona es vadespertar, va anar buscant la seva nenanounada, i al final vam haver de donarli lanotícia. O una altra dona que va venir ambbicicleta, un dia sencer, a punt de donar allum, pedalejant per camins de sorra i fang.Quan va arribar a la nit, va entrar al quiròfan, i no es va poder fer res. Van morirmare i filla. No la vam poder salvar de laterrible hemorràgia que li havia provocatel camí”.

La dona africana ha estat molt valenta, is’ha enfrontat al sistema patriarcal que liimposava la submissió. I és que la donaafricana té fam de conèixer els seusdrets, té fam de justícia i d’igualtat.

“He d’agrair la mirada cap enfora de lesfronteres que té Mans Unides, una miradaque travessa continents”. Gràcies al seu suport, i al de la societat espanyola, hemaconseguit formarles i capacitarles, aelles i a les seves filles, mitjançant microcrèdits, perquè el temps dedicat a això notingui una repercussió negativa en l’alimentació de les seves famílies, de maneraque generin petits ingressos per pagar l’escola dels nens, portarlos a l’hospital…”.

Moltes dones africanes han fet gransavanços a favor del desenvolupament i lapau; algunes sent presidentes de Govern,o guanyadores del Premi Nobel; peròmoltes, la majoria, des de cada aldea,cada família, sabent que cada pas enaquest camí les acosta una mica més finsal seu destí somiat ●

“La dona africana és la dona que lluita per

la vida, és la dona queho dóna tot per donar

vida. A poc a poc, s’ha anat obrint camí,lentament, i amb molt

esforç, i ha anat trencant aquestes

tradicions culturals”.

Els homes han de caminar amb les dones per la sendera del desenvolupament, perquè la igualtat també té un ingredientimportant de cooperació mútua.

▲

8



✘A mitjan mes de març rebíem les primeres no-

tícies sobre la situació de violència i terror que esviu des de fa més d’un mes a la República Centrea-fricana. Dues cartes de monsenyor Aguirre, bisbede la diòcesi de Bangassou, datades amb tres diesde diferència, avançaven, com en una crònicaanunciada, el que, dies després, desencadenariauna nova onada de terror i violència.

Monsenyor Aguirre, convertit, a desgrat seu,en corresponsal de la barbàrie, ha estat testimonide com, des de desembre, els rebels islamistes dela Seleka, arribats en grups des del Txad amb l’ú-nica intenció de fer-se amb el poder i instaurar ungovern islàmic a la RCA, van anar ocupant les prin-cipals ciutats del país en el seu avanç fins a la ca-pital, Bangui, on Michel Djotodia, líder rebel, i lesseves tropes van acabar per enderrocar el presi-dent Bozizé, després de sembrar el caos als carrersde la ciutat, apel·lant a “la misèria” en què estàsumit el país per justificar les seves accions.

El bisbe espanyol relata com, el 13 de març, elsrebels van entrar a la seva diòcesi arrasant el quevan trobar al seu pas. “La diòcesi ha estat atacadai saquejada. Tot just ahir, un destacament escinditdels rebels ha vingut fins a Bangassou, i l’ha presdesprés d’hores de lluita amb els militars aquí pre-sents. (…) Sabem que ens han agafat cinc cotxesde la missió i se n’han anat per la ruta de l’est aperseguir els soldats que fugien”. I, alleujat, co-mentava que, almenys, no hi havia hagut danyspersonals ●

Cap dels religiosos amb què mons. Aguirre ha tingut con-tacte té la menor intenció d’abandonar la zona. Tampoc ell.“Acabo de parlar amb la religiosa peruana que és a Zemio im’ha dit que serà prudent però que no té por, que si volenrobar que s’enduguin el que vulguin, però que elles, la missió,no l’abandonen. Els tres pares centreafricans també són allàaguantant la tempesta”.

Monsenyor pensa que, en gran manera, el que succeeixestà organitzat per “debilitar l’Església catòlica”. “Per isla-mitzar el país cal doblegar l’Església catòlica i totes les diò-cesis han estat saquejades. Encara sort que la fe no ens l’hansaquejada”.

“El futur de ‘Centreàfrica’ és mirar a la Meca”, ens diuen.“I tant de bo que no passi com a Eritrea, que han anat fent foratots els missioners conforme se’ls anava acabant el permís de

residència i no el renovaven. (…) A l’assemblea de religiososhan dit que hem de parlar alt i clar perquè no ens poden age-nollar d’aquesta manera”. “No podem abandonar els pobres”.

I, si en les primeres setmanes del conflicte es preguntava“fins quan duraria la situació”, l’esdevenir de les circumstàn-cies li ha donat la resposta. La Seleka continua avançant pelpaís davant la indiferència internacional. “Crec que la cosava per llarg, es lamenta, perquè França continua mirant a unaltre costat i ja no s’hi compta més”. “I els governs limítrofsa la República Centreafricana s’han posat a tremolar per aixòde la ‘barba del veí”.

Mans Unides ha ofert el seu suport al religiós espanyolper pal·liar els efectes d’aquesta invasió “en la gent de la tevadiòcesi”. Tot i que, per a això, caldrà esperar que es tran-quil·litzin les coses ●

No ens n’anem

Terror a la República Centreafricana: “No ens poden agenollar

d’aquesta manera”

Crònica del món

MAN

S U

NID

ES

9


Va ser una gran sorpresa. O, millor dit, dues sorpreses, quevan tenir lloc amb poques setmanes de diferència.

La primera va ser el dia 11 de febrer, quan Benet XVI va anunciar imprevistament la seva renúncia: “Per l’edat avançada, vadir, ja no tinc forces per exercir adequadament el ministeri dePere”. La segona va ser, potser, més gran, no sols perquè el nousumme Pontífex no figurava entre els esperats, sinó pel carismamostrat després de la seva elecció. Jorge Mario Bergoglio, de76 anys, cardenal arquebisbe de Buenos Aires, primer Papa llatinoamericà i primer Papa jesuïta, va ser escollit el 13 de març,en la cinquena votació i segon dia del conclave.

Ja des de la seva primera aparició pública, el papa Francescva mostrar el seu estil pla i d’acord amb el nom que havia escollit, en referència a Francesc d’Assís. A primera hora de l’endemà a la seva elecció va sortir del Vaticà en un senzill cotxede la gendarmeria per portar unes flors a la Mare de Déu “SalusPopuli Romani”; alhora, passava per la residència on s’haviaallotjat abans del conclave per recollir unes pertinences i perpagar la factura. Els dies següents van ser també de sorpresaen sorpresa. Per exemple, el 19, poc abans del començamentde la missa d’inici del seu pontificat, va trucar per telèfon al rector de la catedral de Buenos Aires i li va demanar que el connectés amb els congregats a la Plaça de Mayo per transmetre’lsun cordialíssim missatge. Dijous Sant, el Papa va celebrar lamissa en una institució penal de Roma i al tancament d’aquestes pàgines continuava residint a la residència de Santa Martai no a l’apartament pontifici, on estaven acabades les reformesper acollirlo. Aquests i altres gestos, ben coneguts, acompanyats de paraules planes i comprensibles per a tots, parlend’una personalitat sòbria, aliena a l’ostentació, pròxima a la

gent, evangèlica i amiga dels pobres. “Com voldria una Esglésiapobra i per als pobres”, va dir en la seva trobada amb els periodistes del dia 16 de març. I en l’homilia del començament depontificat va pronunciar la frase que podria ben bé caracteritzar el seu pontificat: “El verdader poder és el servei” ●

El llegat de Benet XVIMans Unides va fer públiques en

les últimes setmanes dues notes. Laprimera va estar orientada a acollir lanotícia de la dimissió de Benet XVI“amb tristesa” però “des del més pro-fund respecte”, i a agrair al Papa emè-rit “el seu suport als més desfavorits iles seves constants al·lusions a la Ca-ritat en els seus missatges”. La segona,en conèixer-se l’elecció del papa Fran-cesc, i en aquesta la nostra associaciómanifestava la seva alegria per l’elec-ció i el desig que el nou Pontífex conti-

nuï impulsant “la defensa i promociódels més desfavorits i el respecte delsDrets Humans; la crida a la comunitatinternacional per aconseguir un verda-der compromís en l’eradicació de la po-bresa i la fam; la conscienciació que lainjustícia que assola el nostre planetano depèn tant de l’escassetat com del’egoisme humà i la falta de voluntatpolítica” i “el diàleg entre les culturesi religions, per fomentar la pau i crearuna verdadera fraternitat universal”.

En aquesta mateixa nota, Mans

Unides recordava amb gratitud el ma-gisteri de Benet XVI i, de manera espe-cial, tot el que fa relació a la caritat ial desenvolupament humà, “mostrant-nos que la verdadera caritat cristianaés la via mestra de la Doctrina Socialde l’Església i la que dóna verdaderasubstància a la relació personal ambDéu i amb el proïsme”. Com és sabut,dues de les tres encícliques del Papaemèrit -la “Deus caritas est” i la “Cari-tas in veritate”- es refereixen a l’exer-cici de la caritat a l’Església ●

L’elecció del nou Papa va copar les portades d’arreu del món.

10

REU

TERS

/RO

MEO

RAN

OCO

REU

TERS

/ALE

SSAN

DRO

GAR

OFA

LO

✙El papa Francesc:

“Com voldría una Església pobra i per als pobres”


El grup BRICS de potències emergents va arribar a unacord, al final del passat mes de març, per establir un bancde desenvolupament que rivalitzaria amb les principals en-titats bancàries occidentals. Els BRICS, que es correspon ambles inicials dels països que l’integren (Brasil, Rússia, Índia,Xina i Sud-àfrica), es van reunir en una cimera a la ciutat sud-africana de Durban. Junts, representen el 25% del PIB mun-dial i el 40% de la població mundial. I tot i així, i sent mem-bres d’institucions com el Banc Mundial, el Fons MonetariInternacional i el Consell de Seguretat de l’ONU, aquestesno estan canviant prou ràpid com per reflectir la seva novainfluència.

Tanmateix, encara hi ha diferències i aspectes a negociar,relatius als afers que el banc gestionarà, a l’adaptació de lanova institució als propis objectius de política exterior o in-terior de cada país, i a les garanties de remuneració justa dela inversió inicial, que es calcula entorn dels deu mil milionsde dòlars.

El president sud-africà, Jacob Zuma, va lloar la cimera or-ganitzada com un mitjà per abordar els problemes crònicseconòmics del país, entre els quals l’alta desocupació.“BRICS ofereix una oportunitat per al sud d’Àfrica per pro-moure la seva competitivitat”, va dir Zuma en un discurs enla vigília de la cimera. “És una oportunitat per avançar mésen el nostre esforç per promoure el creixement econòmic i ferfront al desafiament de la pobresa, la desigualtat i la desocu-pació que afecta el nostre país” ●

-Una vintena de països del món mostren nivells de fam «alar-mants» o «extremadament alarmants», segons l’últim informe ela-borat per l’Índex Global de la Fam (GHI). La llista està compostaper Burundi, Eritrea, Haití, Etiòpia, Txad, Timor Oriental, RepúblicaCentreafricana, Comores, Sierra Leone, República del Iemen, An-gola, Bangla Desh, Zàmbia, Moçambic, Índia, Madagascar, Níger,Djibouti, Sudan i Nepal. Segons l’informe, l’escassetat d’aigua esveu agreujada pel canvi climàtic, especialment en zones amb greusproblemes hídrics, on viuen més de 2.000 milions de persones.Les inundacions, les sequeres i la degradació mediambiental ame-nacen l’agricultura en gran part del món ●

-El Programa Mundial d’Aliments (PMA) ha aconseguit lliurar ali-ments als habitants de la província sudanesa de Nil Blau, per pri-mera vegada des de 2011, “un gran avanç” en la seva assistènciahumanitària. Amb això, s’espera atendre 12.000 persones a Geis-san i uns altres 39.000 a Kumuk. El PMA no podia entrar a Nil Blaudes de l’esclat dels combats entre les forces de seguretat i el Mo-viment d’Alliberament del Poble de Sudan-nord (SPLM-N). Des d’a-leshores, desenes de milers de persones estan aïllades ●

BREUS

Un nou banc de desenvolupament?

L’Organització de l’ONU per a l’Alimentació il’Agricultura (FAO) ha anunciat que el 2014 seràl’Any Internacional de l’Agricultura Familiar.Amb aquesta iniciativa es vol sensibilitzar elsgoverns i l’opinió pública sobre la importància ila contribució de l’agricultura familiar a la segu-retat alimentària.

Salomón Salcedo, oficial principal de políti-ques de l’Organització de l’ONU per a l’Alimen-tació i l’Agricultura (FAO), ha indicat: “El 80%de les explotacions agrícoles d’Amèrica Llatinai el Carib són part de l’agricultura familiar, quea més genera el 70% de l’ocupació agrícola dela regió”.

Segons la FAO, només als països del MERCO-SUR el sector involucra 20 milions de personesals predis i dóna ocupació directa a 10 milionsde treballadors.

A més, des de la FAO s’ha destacat que hi hahagut una forta contracció de la despesa pública enl’agricultura en els països en desenvolupament,sobretot en els llatinoamericans, caient de gai-rebé un 7% el 1980 a menys d’un 2% el 2007 ●

Crònica del món 11

2014:Any Internacional de l’Agricultura Familiar

Els BRICS en xifres

*

*

Amb un PIB de 2,42 bilions de dòlars el 2012, és la se-tena economia més gran del món. Ocupa, no obstantaixò, un lloc modest en l’activitat del comerç mundial.

Novè lloc en la llista de les majors economies del món,va acumular un PIB de 1,95 bilions de dòlars el 2012,impulsada principalment per les seves exportacions degas, ja que és el vuitè exportador més gran del món.

Amb una població de 1.160 milions d’habitants, no éspas el jugador més petit entre les economies del món.Ocupa el desè lloc amb un PIB de 1,94 bilions de dòlars.

S’ha convertit en el líder informal del grup. És la 2ªeconomia mundial amb un PIB de 8,25 bilions de dò-lars el 2012, l’FMI estima que l’economia xinesa crei-xerà un 8,2 per cent el 2013. I continua sent el paísmés poblat del món, amb 1.340 milions d’habitants.

La més petita de les economies BRICS. En el lloc 41 dels exportadors mundials, el país té un PIB de 0,39 milions de dòlars i una població de 50,5 milions de persones.


Equador amb Mans UnidesA Equador resulta evident que la bellesa dels llocs extrems és també la llar de gentabnegada que lluita contra les dificultats del seu entorn. Les poblacions indígenes iels colons, comptant amb el suport econòmic que presta Mans Unides, estan millorant la seva vida de manera significativa. He pogut comprovar el molt que es pot feramb pocs diners quan s’empren bé, els reservoris d’aigua per a reg als Andes, els dipòsits d’aigua pura en terres amazòniques contaminades pel petroli, i les ajudes alsconreadors de cacau a la costa del Pacífic. Les dones gestionen molts dels projectes,i estenen els beneficis a les famílies. Em va semblar especialment interessant Maquita Tours, una iniciativa de turisme comunitari que ajuda a descobrir la bellesa delpaís, coneixent de prop la gent d’Equador.

Enrique Domínguez Uceta,Gente viajera, Onda Cero

Per què ho anomenen progrés?Equador té l’atractiu de compartir paisatges molt diversos en un país relativamentpetit. Es tracta d’un territori de paisatges tan diferents com els discursos que suggereix. Qui recorri les seves vies es trobarà amb una revolució ben publicitada queparla de desenvolupament, del final de la marginació secular, de riquesa, igualtat ijustícia, en un poble que aspira a altres estàndards de vida sense acudir a la immigració. Però aquell que, a més de travessar la flamant xarxa d’autopistes, s’apropifins a les seves parròquies i la seva gent, descobrirà una altra realitat, menysampul·losa, comuna a bona part del Sud del planeta. Mans Unides és amb ells, ambels individus aliens a les xifres macroeconòmiques que pateixen la marginació delspetits projectes i la devastació i contaminació que generen els grans. L’ONG espanyola ha apostat pels drets humans en un lloc on els polítics s’omplen la boca ambells i els violen contínuament. Per què ho anomenen progrés? Potser perquè resultamés vendible que nomenarho rapinya.

Gerardo Elorriaga,El Correo Bilbao

Quan l’aigua dóna vida i no mataLa Diana només té vuit anys. Viu amb la Brenda, la seva mare, i amb les seves germanes, l’Anabel, la Cintia i la Marisol, en una casa humil en ple Amazones. La Dianaté càncer, com a conseqüència de beure i rentarse entre aigua contaminada per lespetrolieres, instal·lades a escassos metres del seu habitatge. Fa uns mesos, gràciesa Mans Unides, i en col·laboració amb altres entitats locals, una cisterna potabilitzadora d’aigua corona el pati de casa seva. La Brenda, somrient, posa al costat de l’aixeta, mentre recull aigua per fer el menjar. Un petit projecte molt gran per a la vidad’aquestes cinc lluitadores, que ja poden respirar tranquil·les, perquè l’aigua ha deixat de ser la paradoxa que dóna vida i mata alhora. Estan fora de perill. Aquesta ésl’essència de Mans Unides: estendre una mà als qui ningú coneix. Viatjar quilòmetresi quilòmetres per carreteres inenarrables per arribar fins on ningú més arriba. Salvarvides amb un petit gran gest.

Cristina Sánchez Aguilar,Alfa y Omega, COPE

Equador o la realitat més ignoradaViatge amb mitjans de comunicació

Com cada any, un grup de periodistes va viatjar amb la presidenta de l’organització per visitar els projectes de desenvolupament

als quals dóna suport Mans Unides en un lloc determinat del planeta. En aquest cas, el país escollit va ser Equador.

Aquestes sis històries recullen algunes de les seves experiències.

12

1

2

3

MAN

S U

NID

ES/M

ª EU

GEN

IA D

ÍAZ

MAN

S U

NID

ES/M

ª EU

GEN

IA D

ÍAZ

Reportatge


Una reflexiona i aprèn

Era el meu primer viatge. Sabia que nohavia de portar en el meu equipatgeidees preconcebudes, però no es pot evitar. No m’havia imaginat què em trobaria, només volia gaudir d’una experiènciaque sabia que m’enriquiria per dins, i aixíva ser. Les comunitats indígenes equatorianes són pobres, però felices. Impressiona veure els nens amb els seus gransulls negres i els seus somriures. Aquellesmirades tendres i innocents et commouen i et toquen l’ànima.

Viure en primera persona aquestes situacions alarmants per a nosaltres i quotidianes per a ells afecta. Un reflexiona,s’adona de les coses que són realmentimportants i aprèn a viure la seva pròpiarealitat amb optimisme. Mans Unides ésun exemple del que es pot fer pels altres.Aquesta ONG de l’Església ajuda, col·labora i l’únic que espera a canvi és millorarla vida dels qui menys tenen. Això ho sapfer molt bé, té cinquanta anys d’experiència. Jo encara he d’aprendre a sermés generosa i, sobretot, a mirar amb elsulls que vaig començar a obrir a Equador.

Susana Deito Castillo,Diario del Alto Aragón, Osca

Els rostres ignorats

A l’erm pobre, al qual vam arribar per camins polsegosos on les muntanyes s’anaven desprenent, els periodistes fèiemfotos. Potser el petit Leny no n’entenia elmotiu, com no comprenia tampoc la preciosa Diana, que s’amagava rere la sevamare enmig de l’Amazònia, per què tantsestrangers li preguntaven el seu nom.Però era l’únic que podíem fer. “El periodisme és la revenja dels rostres”, va dir B.H. Lévy.

Dels rostres ignorats per la història iels canals oficials de comunicació. Peraixò, a la selva travessada per l’oleoductecom un malalt terminal a qui una via lianés extraient a poc a poc la seva últimasang, els periodistes anotàvem els nomsde Jennifer i Estuard, i retratàvem els rostres de la Cynthia i l’Anabel.

Perquè a les terres altes de l’Equador,o en l’Amazònia infestada d’insectes, allàon només arriba Mans Unides, “anomenar és ja un acte de resistència”. La nostra única possible venjança contra el seuoblit.

Irene López,www.religiondigital.com

Sobirania a la natura

Un viatge al cor dels Andes, a la fronteraentre la “civilització” i la selva verge, a lavora de l’immens Pacífic. I com a denominador comú, la lluita de pobles ben diferents, tots equatorians, per mantenir lapropietat de les seves terres i, per tant,la sobirania necessària per sobreviuresense ser devorats per les grans corporacions. Aquest és el concís resum d’unviatge, fet amb Mans Unides, en què vaigcomprovar com es millora la forma devida de moltes persones tractant els recursos de manera adequada. A l’altiplàandí, els camperols em van mostrar elseu triomf sobre els hisendats del bestiari com estan recuperant la producció agrícola eludint els voraços intermediaris. Ala costa, la batalla és contra les empresesque transformen les plantacions decacau per unes altres per als biocombustibles. I a l’Amazones, vaig comprovarcom el petroli deixa un rastre fúnebre, laguerra del qual es dirimeix als tribunals.Gràcies a Mans Unides tots continuenconservant la Pachamama que els alimenta. Bona feina!

Rosa Tristán,freelance, MIA, Magisteri, Radio 5 ●

13

4 5 6Les dones equatorianes gestionen molts dels projectes que van visitar els periodistes, i estenen els beneficis a les famílies. MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ


A l’Amazònia boliviana, departamentde Pando, el Centre de Serveis Agropecuaris i sociocomunitaris (CESA) desenvolupa,des de l’any 2011, un programa de producció sostenible en cinc comunitats de la Reserva Nacional de Vida Silvestre ManuripiHeath, que compta amb el suport de MansUnides.

Les comunitats de la regió es van conformar originàriament quan el sistema esclavista d’extracció de la gomai altres recursos naturals va arribar al seu fi. Avui dia, la població, composta per oriünds dellloc i migrants andins, es dedicade quatre a cinc mesos a l’anya la recol·lecció i venda de lacastanya com a forma exclusiva de subsistència. Aquesta dependènciaeconòmica provoca l’abandó temporal deles parcel·les familiars per part dels homesdeixant les seves dones a càrrec de la família. Es tracta, llavors, de condicions d’altavulnerabilitat, no sols al camp de l’economia en general sinó, primer que res, enl’obtenció d’aliments. Davant la prolongada absència dels esposos en les parcel·les familiars, la responsabilitat d’alimentar la família recau en les dones. Sónelles les que hauran de resoldre la subsistència dels seus fills en condicions de notòria disminució de la capacitat familiar pera l’obtenció d’aliments, amb la desnutricióconsegüent que afecta directament nens idones. Aquesta desprotecció es veu agreujada per l’obligat augment de treball d’aquest sector tan vulnerable. Representaun verdader desafiament, tant per a lesdones com per a CESA, trobar maneressostenibles de producció d’aliments en unterritori d’alta vulnerabilitat camperola.

En aquest context, l’any 2012 CESA vaemfatitzar el treball específic amb les

dones, enfortint les iniciatives de producció d’hortes familiars, juntament amb lacriança d’animals menors, perquè, efectivament, es proveeixin d’aliments bàsics isuficients, aconseguint així una nutricióadequada per a la família. L’enfocamentd’aquest treball, a més, com un altre factorcentral, pretén atendre la població vulnerable de nens i dones amb una millor distribució d’aliments, ja que generalment són

les nenes i les dones qui els reben enmenor quantitat en relació amb els homesi els nens. Alhora, s’incideix a aconseguiruna menor càrrega del treball de les donesi els nens, que augmenta durant el períodede migració temporal dels homes.

L’experiència s’està desenvolupant inicialment amb 40 dones d’aquestes comunitats, les quals han emprès per primeravegada formes de producció agroecològicaencaminades al millorament dels sòls amazònics, que són precaris per a l’agricultura.D’aquesta manera, es busca que les hortesfamiliars es tornin sostenibles en el temps,i així aconseguir augmentar el rendiment ila diversificació dels productes agrícoles,garantint la nutrició estable de les famíliesi l’increment de la seva qualitat de vida.

A més, a través del diàleg entre dones,de l’intercanvi d’experiències, la valoraciódels aliments i dels processos alimentaris,es crearan espais per enfortir la relacióentre mares i fills, a fi de superar la inequitat a l’accés a la suficiència alimentària d’aquest sector ●

14

Dones agricultores a l’Amazònia boliviana

L’enfocament d’aquest treball, a més, com un altre factor central, pretén atendre la població vulnerable de nens i dones.

Teresa Domingo VillegasPsicòloga social, especialitzada en psicologia comunitària i psicologiacultural. Des de 1991, treballa en lesàrees rurals de Bolívia amb els PoblesIndígenes de l’altiplà i l’Amazònia. Com a membre del Centre de ServeisAgropecuaris i Socicomunitaris “CESA”,des de 1992 ha format part de diversesinvestigacions sobre el Moviment Indígena Camperol. Actualment és directora executiva del “CESA”, i integra el Consell d’Investigació d’aquesta ONG.

CESA

CESA

Ressons del Sud


15

Les dones acostumen a fer servir els microcrèdits per comprar màquines de cosir o telers, com el de la imatge. PEDRO ARRAMBIDE

Mans Unides · Informe a fons/191

Les dones, als països en desenvolupament, són malauradament les més afectades per la pobresa, la fam, lamalaltia, l’analfabetisme, la violència i l’explotació sexual, la desocupació i el treball esclau, la discriminació il’exclusió de la vida pública. Hi ha un clar desavantatgeper a la dona en relació a l’home en l’accés a la igualtatd’oportunitats de desenvolupament personal i comunitari.

D’acord amb la definició de l’Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni 3, treballar a favor de l’apoderament de la dona comporta generar oportunitats i mitjans perquè les dones participin activament en les decisions en l’àmbit familiar i social, desenvolupin la sevapròpia autoestima i assegurin els canvis aconseguits, enun procés en què vagin sent cada cop més conscientsde la seva pròpia dignitat i drets.

La potenciació de l’accés de les dones als recursos ial crèdit, per generar ocupació i progrés econòmic, és

una de les línies de treball més importants per aconseguir eradicar la pobresa. Avui dia, segons l’informe delsODM de 2010, les dones reben menys del 10% de tot elcrèdit desembossat. Els pobres, i el cas que tractem, lesdones pobres no poden accedir a un crèdit formal, jaque no tenen garanties amb què abonarlo.

No obstant això, quan les dones disposen de recursos, aquests repercuteixen més directament en el benestar de les seves famílies i de les comunitats on viuen.Per tant, cal donar un clar impuls a mesures que elevinla seva capacitat com a emprenedores.

En aquest informe, tractarem de respondre undels àmbits d’autonomia de la dona, l’enfortiment deles seves capacitats econòmiques, que representarial’accés als recursos materials, humans i socials necessaris, mitjançant la seva capacitació per a la gestió demicrocrèdits.

▲

El microcrèdit: oportunitats i riscos

Els microcrèdits són un instrument financer al servei del desenvolupament. La potenciació de l’accés de les dones als recursos i al crèdit és una de les línies de treball més importants per eradicar la pobresa. En aquest informe ens apropem a aquesta eina de progrés per a milers d’éssers humans dels països més empobrits del planeta, i veiem la tasca que Mans Unides ha recolzat en aquest camp, en un cas concret a Filipines.

INFO

RME

A F

ONS


ELS MICROCRÈDITS COM A EINA CONTRA LA POBRESAEls microcrèdits són un instrument financer al servei deldesenvolupament: petits préstecs fets a prestataris pobres que no poden accedir al crèdit que atorga la bancatradicional, per no tenir propietats i/o avals.

Com a antecedents al microcrèdit, ens podem remuntar al segle XVII, a allò que els africans francòfonsvan anomenar “tontines”: un sistema d’estalvi inventatpel banquer italià Lorenzo Tonti. Era un fons comú enquè, quan un dels participants del fons mor, els supervivents se’n reparteixen els dividends, fins que no enqueda més que un, que es queda amb tot el capital. Vaser perfeccionat a Àfrica, de manera que no cal que capinversor mori per anar repartintse interessos i fins i totel capital segons unes normes establertes. El microcrèdit modern comença en els anys 70 amb quatre entitats:el 1970, Bank Dagang, a Bali (Indonèsia); el 1971, Opportunity International, a Colòmbia; el 1973, ACCION International, al Brasil, i el 1976, Grameen Bank, a BanglaDesh.

Potser aquesta última sigui una de les entitats de microcrèdit més conegudes al món. Va ser creada pel Dr.Muhammad Yunus, guardonat amb el Premi Príncepd’Astúries de la Concòrdia el 1998, el Premi Internacional Simón Bolívar el 1996, i amb el Premi Nobel de la Pauel 2006.

La seva iniciativa va començar el 1974 quan BanglaDesh va patir una forta fam. Yunus va prestar un dòlar imig a una dona que venia objectes de bambú i que nopodia comprar el material per no disposar d’aquestaquantitat. Així, fins a prestar 27 dòlars a un grup de 42camperols que eren víctimes de l’explotació per partd’usurers.

“Vaig aconseguir que una captaire acceptés, perquès’hi negava al principi, amb prou feines mig dòlar. La vaigobligar a prendre’n un i mig i va comprar quincalla pervendre per les cases. Me la vaig trobar mesos després i livaig preguntar pel negoci. No em va parlar de diners. Emva explicar que havia trucat a la porta d’una de les caseson solia pidolar. Li van respondre “torna un altre dia”. Ellahi va insistir. Tenia coses per vendre. La van obrir. “SenyorYunus em va dir, jo els vaig mostrar les meves quincallesi per primera vegada en la meva vida em van convidar aseure en una casa”.

A partir d’aquell primer préstec, es va anar desenvolupant el “banc dels pobres”, el Grameen Bank. El seuobjectiu principal és oferir crèdits a les persones que estroben en situació de vulnerabilitat, sense sol·licitargaranties físiques. Gràcies a aquests préstecs, el beneficiari pot començar un negoci i, amb els ingressosque li reporti, tornar el préstec i sortir gradualment dela pobresa.

Aquesta eina es fonamenta en la ferma conviccióque l’accés al crèdit és un mètode efectiu en la lluitacontra la pobresa i que permet el desenvolupament socioeconòmic de les zones més desfavorides. El sistemas’assenta en uns grups de persones que sol·liciten el

préstec i que recolzen cada membre en la seva emprenedoria. No exerceix cap tipus d’imposició legal per obligar a la devolució, però la mateixa pressió del grupcompleix aquesta funció.

Tant aquesta com altres experiències de microcrèdits, en els anys 70, se sostenien mitjançant donacionsprivades i la coordinació era a través d’ONG. Posteriorment, en els 80, el model va canviar: les ONG van crearaliances estratègiques amb bancs locals perquè proporcionessin el finançament, mentre que ells garantien i coordinaven els recursos. A partir dels 90, aquest últimmodel també va evolucionar. Els bancs involucrats esvan adonar que era un negoci rendible, i van començara desenvoluparse per cobrir aquesta demanda.

16

Els microcrèdits són un instrument financer al servei del desenvolupament: petits préstecsfets a prestataris pobres que no poden accedir al crèdit que atorga la banca tradicional, per no tenir propietats i/o avals.

▲

El 64% de les famílies dels prestataris del Grameen han superat el llindar de la pobresa.

MANS UNIDES/Mª EUGENIA DÍAZ

INFORME A FONS


DEL MICROCRÈDIT A LES MICROFINANCES. ESTAT ACTUAL D’AQUEST INSTRUMENT FINANCERComençant per préstecs senzills de diners, es va anarampliant el terme microcrèdit, encunyantse el de microfinances, que es refereix a serveis financers disponibles per a persones en situació de pobresa i que comprèn, a més de crèdits, transferències de fons, assegurances i estalvis. Amb tot, la forma més comuna de lesmicrofinances continua sent el microcrèdit.

L’any 1997, 137 països van fundar la Cimera del Microcrèdit, en reconeixement al valor d’aquest instrument financer en la lluita contra la pobresa. Al novembre de 2002, més de 2000 delegats de 100 països es vancongregar a la Cimera del Microcrèdit a Nova York, ones van marcar l’objectiu d’arribar, l’any 2005, a 100 milions de prestataris, entre els més pobres del món, ambcrèdits per a l’autoocupació i altres serveis financers ide negocis.

Aquest objectiu va obtenir el suport d’institucionsfinanceres de gran envergadura i d’importants lídersinternacionals. El Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides va proclamar el 2005 Any Internacional delMicrocrèdit.

A partir d’aquell any, la Campanya de la Cimera delMicrocrèdit es va plantejar dues metes per al 2015:● Aconseguir que 175 milions de les famílies més pobres

al món obtinguessin crèdit per a autoocupació i altresserveis financers i empresarials.

● Assegurar que els ingressos de 100 milions de famíliesascendissin a més d’1,25 US$ diaris.

Segons l’Informe 2011 sobre l’Estat de la Campanyade la Cimera del Microcrèdit, més de 190 milions de persones havien percebut microcrèdits fins a finals de2009. D’ells, més de 140 milions eren dones i 128 milionsformaven part dels sectors de població considerats méspobres. Una dècada abans, el nombre de beneficiarisera de 25,5 milions, la qual cosa dóna idea de l’enormeexpansió d’aquesta eina. Àsia i Amèrica Llatina són elsllocs on més s’han desenvolupat, tot i que els microcrèdits ja estan presents en tots els continents. Respectea la segona meta, el mateix informe reconeix que no espot aconseguir amb el microcrèdit només.

SERVEIX EL MICROCRÈDIT PER LLUITAR CONTRA LA POBRESA?Els programes de finançament que es desenvolupendes de fa anys en diversos països d’Iberoamèrica, Àsia iÀfrica han demostrat que la concessió de petits préstecs (d’entre 10 US$ i 1.000 US$), per períodes d’un adotze mesos, units a una capacitació i a una assessoriaadequades, pot produir un canvi significatiu en les petites empreses i, per tant, en la vida d’aquells que al seudia, davant la impossibilitat d’accedir a un lloc de treball,es van veure obligats a generar la seva pròpia ocupació.

Aquesta afirmació demostra la intuïció de Yunus:“Després d’observar aquestes experiències i el camí recorregut per les idees del Grameen a Àfrica, Àsia, Eu

ropa i Amèrica del Nord, vaig arribar a la conclusió queles condicions culturals, geogràfiques i climàtiquespoden variar, però els pobres tenen els mateixos problemes en tots els racons del planeta. M’he convençutque el crèdit és una eina universal que desbloqueja lescapacitats humanes. La nostra experiència, des de l’Àrtic fins als Andes, des de Chicago a la Xina, demostraque l’èxit del model Grameen no se sustenta exclusivament en la cultura de Bangla Desh” (Yunus 1998: 224).

Tanmateix, Ingrid Munro, fundadora de Jamii Bora(institució microfinancera de Kenya) va dir: “El que jocrec que és molt important entendre és que les microfinances per si soles no són suficients, però les microfinances amb un altre suport, amb accés a altres tipus deserveis, com les assegurances de salut, habitatge, etcètera, això és el que treu les persones de la pobresa”.

Més de 190 milions de persones havien percebut microcrèdits fins a finals de 2009.D’ells, més de 140 milions eren dones i 128 milions formaven part dels sectors de població considerats més pobres.

MANS UNIDES

Els microcrèdits converteixen els pobres en responsables del seu propi desenvolupament.

17

▲

INFO

RME

A F

ONS


18

En una anàlisi més profunda, Carlos Gil, autor de l’estudi “Deu tesis sobre microcrèdits” (2005), qüestiona elque ell anomena com les deu tesis acceptades per l’opinió pública sobre els microcrèdits:

En tot cas, el món empobrit s’ha beneficiat d’aquesta eina i pot seguir beneficiantse’n, encara que es necessitinmesures que la millorin i adeqüin a les necessitats dels pobres.

“Les microfinances han creat canals, marques recognoscibles i confiança en segments del mercat que altres negocisno havien previst abans. Amb base en allò que hem fet podem portar d’altres perquè proveeixin els altres serveis queles nostres comunitats necessiten. Necessitem enfocarnos en el que fem millor.”

Carlos Danel, Banco Compartamos

▲

El que pensa l’opinió pública

Els microcrèdits són un dels millors instruments per combatre la pobresa.

Els microcrèdits són capaços de garantir a les capes més desfavorides invertir en el seu propi desenvolupament.

Els microcrèdits treuen de l’extrema pobresa.

Els microcrèdits són molt positius perquè els seusbeneficiaris són fonamentalment dones.

Els microcrèdits són tan bons que la seva morositat és baixíssima, demostrant amb això que els pobres sempre paguen.

Els microcrèdits converteixen els pobres en responsables del seu propi desenvolupament.

Els microcrèdits eleven automàticamentla dignitat dels qui els sol·liciten.

L’accés als microcrèdits ha de ser un dret humà fonamental.

Els microcrèdits constitueixen el millor instrument de la cooperació internacional i són una eina que ha revolucionat l’ajuda al desenvolupament.

L’accés al microcrèdit ha de ser una de les prioritats per aconseguir l’èxit dels ODM.

El que no es diu dels microcrèdits

Sempre que no s’utilitzin fons necessaris per a sanitat, proveïment d’aigua o educació.

Creure que els pobres poden gastar indefinidament més que no pas tenen falseja les verdaderes causes dels desequilibris.

Els seus principals beneficiaris no són els més pobres, vulnerables i exclosos als països en desenvolupament.

Aquests crèdits augmenten la situació de submissió, perquè les dones han de fer un esforç més gran i treballar encara més del queés habitual per tirar endavant les seves famílies.

Quan el crèdit és l’única sortida, la pressió sobre el prestatari és molt més forta, generant més angoixa.

Pot convertir-los al seu torn en culpables de la seva supervivència, anul·lant el paper dels estats, governs i comunitat internacional.

L’endeutament fa molt més vulnerables els qui menys tenen.

Desmantellen el compromís polític i ètic que s’havia generat en la lluita contra la pobresa.

Serveixen per transformar les polítiques de cooperació internacional en polítiques de bancarització, convertint la pobresa en deute etern.

La societat ha cedit la responsabilitat d’eradicar la pobresa a un sistema financer que sembla imposar l’endeutament com a única sortida..

INFORME A FONS


EINA PER A LES DONES POBRESAl marge de les seves llums i ombres, les microfinanceshan estat considerades una solució òptima per brindarcapital a dones pobres que d’una altra manera no podrien accedir als crèdits.

Les dones pobres són les administradores més eficients quan es tracta de recursos escassos; i elles sónles que més dificultats troben a l’hora d’accedir als sistemes habituals de crèdit. El problema és que, generalment, no disposen de terres o altres béns per garantirel reembossament. Les institucions de microfinances noexigeixen les mateixes condicions que els bancs comercials.En molts casos, tot el que se’ls demana és que les donesformin grups d’autogestió les integrants dels quals esconstitueixin en garantia per a les altres. L’èxit del sistema es basa en la constatació que les persones pobrespoques vegades deixen de fer els pagaments i que, sialguna no paga, les seves sòcies del grup d’autogestióaconseguiran els diners per a ella. Les dones en generalfan servir els microcrèdits per comprar màquines de cosir,muntar parades de venda de menjar o adquirir animalsels productes dels quals puguin vendre’s amb beneficis;moltes també els han utilitzat per cobrir necessitatseconòmiques immediates com ara les quotes escolars.

L’EFICÀCIA DEL MICROCRÈDITLes microfinances seran de debò una eina útil per a l’apoderament de les dones si són capaces de provocaruns canvis positius en les seves vides. Hauran de tenirun impacte positiu en l’àmbit de les decisions, no solsen les que tinguin a veure amb l’economia personal ofamiliar, sinó, a més a més, en les relacionades amb elseu paper en la comunitat.

Hauran d’afavorir un estatus diferent, millorant lesrelacions en la seva pròpia llar, tornantles el seu protagonisme i ajudantles a superar possibles situacions devulnerabilitat o violència; i, en aquesta mesura, obrin espais de diàleg i col·laboració entre homes i dones; promovent l’ajuda mútua. Quant al seu estatus comunitari,l’accés a recursos econòmics haurà de servir perquè lesdones facin valer la seva opinió i el reconeixement delsseus drets. Hi ha exemples en aquest sentit sobre el queha representat per a moltes dones incorporarse a institucions de microfinances a l’hora de millorar la sevapresència en l’àmbit polític dels seus pobles. Per exemple, a Colòmbia es va donar un augment de la incorporació de dones a manifestacions o a processos reivindicatius des del moment en què van començar a participar en institucions de microcrèdit.

19

MANS UNIDES/MARTA CARREÑOLes microfinances brinden capital a dones que, d’una altra manera, no tindrien accés als crèdits.

Les dones pobres són les administradoresmés eficients quan es tracta de recursos escassos; i elles són les que més dificultatstroben a l’hora d’accedir als sistemes habituals de crèdit.

▲

EVOLUCIÓ DEL CREIXEMENT DELS CLIENTS MÉS POBRES, 2005-2015

DIVISIÓ DE L’ACCÉS A LES MICROFINANCES PER REGIÓ*

INFO

RME

A F

ONS

Clie

nts

més

pob

res

serv

its

(en

mili

ons)

Nom

bre

de fa

milí

es m

és p

obre

s (e

n m

ilion

s)

Any

Real

Requerit

Proposat

de famílies més pobres

Abast de les IMF

Àsia i el Pacific

*La Figura compara l’abast regional del microcrèdit amb les dades de les persones que viuen amb menys de$1,25 al dia, extretes del 2011 World Development Indicators del Banc Mundial(http://data.worldbank.org/data-catalog/world-development-indicators/wdi-2011) i posteriorment verificatsamb PovcalNet.

Àfrica i Orient Mitjà

Amèrica Llatinai el Carib

Europa Oriental i Àsia Central


Juntament amb aquests avantatges, també hi ha alguns problemes: sovint, les dones reben préstecs petitsper una sola vegada, que alleugen alguna necessitat inicial, però no les ajuden a créixer més enllà d’un negocia petita escala. Això significa que les beneficiàries noveuen necessàriament millorada la seva condició financera a llarg termini.

Les dones disposen de menys temps per a si mateixes i per a les seves famílies per estar més compromesesen les tasques externes i en les reunions dels grups decrèdit, per la qual cosa pateixen més pressió i esgotament personal. D’altra banda, moltes vegades les relacions socials es veuen danyades per la imposició depressions per tornar els crèdits. A més, en general, semblaque es continuen promovent papers tradicionals de lesdones, atesa la feina per a la qual se’ls concedeix el crèdit,que es correspon amb tasques de la llar, costura, etc.

Tot i que, sens dubte, les microfinances han beneficiat nombroses dones, moltes altres s’hi han vist afectades de manera negativa. Segons explicava la BBC, algener de 2011, en una comunitat rural de l’estat d’Andhra Pradesh, a l’Índia, va haverhi una onada de suïcidisvinculats al fet que les persones receptores de microcrèdits no van poder pagar aquests deutes.

ELEMENTS QUE REFORCEN ELS BENEFICISDEL MICROCRÈDITLa força dels microcrèdits resideix en la seva accessibilitat. Per tant, un reforç important consisteix en la promoció de l’anomenada “democratització del crèdit”, entenent per això l’accés de les poblacions més desfavorides a fonts de finançament oportunes i justes. Oportunes, en la mesura que el crèdit s’adapti a les seves circumstàncies, quant a suma, termini de desembossa

ment, termini d’amortització o garanties exigides. Justes, quant al seu cost, de manera que sigui tal que permeti el desenvolupament de la unitat productiva i de lespersones que hi treballen i garanteixi la pervivència dela institució perquè pugui continuar complint el fi socialper al qual va ser creada.

És important també treballar a favor de l’apoderament de les comunitats alhora que el de les dones.En aquest sentit, moltes institucions inclouen elementsdissenyats a elevarla dona i les comunitats col·lectivament i no sols coma individu.

Per assegurarque les microfinances contribueixena la lluita contra lapobresa s’haurà d’incidir a més a promoure una milloraqualitativa dels recursos crediticis, que comporti el finançament de formació tecnològica, de gestió del crèdit i d’accés a nous mercats. Això contribuirà a trencarel cercle de la pobresa.

En general, es requerirà: que el crèdit es lliuri als méspobres, i que es destini a activitats per a les quals jatenen habilitats adquirides; que es donin quantitats petites i amb terminis curts de devolució; que no es carregui els prestataris amb més deute del que poden suportar; i que prevegi tipus d’interès suficientment alts percobrir tots els costos i fer que el projecte sigui sostenible a llarg termini, però suficientment baixos com perquè puguin ser tornats amb seguretat. Finalment, calque el mercat de les microfinances sigui regulat en unmarc legal adequat.

En general, es requeriria: que el crèdit es lliuri als més pobres i que es destini a activitats per a les quals ja tenen habilitats adquirides.

MAN

S U

NID

ES/J

AVIE

R M

ÁRM

OL

▲

El millor és que el crèdit es destini a activitats per a les quals ja tenen habilitats adquirides, per potenciar-les i tenir èxit.

20INFORME A FONS


CONCLUSIONSCal encara un treball molt més gran en la posada enmarxa de fórmules solidàries, avançades i capaces realment de donar suport a sectors allunyats de l’accés alfinançament, sense l’onerosa càrrega del deute queaquests grups socials no poden assumir com una novai pesada llosa en la seva ja esforçada vida.

Sens dubte, caldria explorar noves fórmules d’economia social, sistemes millorats de cooperatives i societats productives, mesures per fomentar l’ocupació pública des de les administracions descentralitzades, lesaldees i els nuclis rurals, fonamentats en la col·laboracióentre homes i dones. En definitiva, fan falta fórmulesnoves per generar riquesa i desenvolupament que nopassin necessàriament per l’endeutament generalitzat.

LES MICROFINANCES EN LA TASCA DE MANS UNIDESMans Unides desenvolupa des de fa uns anys una novaeina de cooperació, els convenis de cofinançament. Unconveni és un acord entre una organització no governamental de desenvolupament (ONGD) amb l’Administració, per exemple amb l’Agència Estatal de CooperacióInternacional per al Desenvolupament (AECID), d’unadurada entre tres i quatre anys i que inclou més d’unàmbit d’actuació, i es dirigeix a una població i una zonad’aplicació molt grans. En aquest cas, parlarem del conveni que Mans Unides ha desenvolupat a Filipines entreels anys 2007 i 2011.

A Filipines, es partia d’una situació de gran vulnerabilitat. Es tracta d’un país amb alta desigualtat, i quemanté grans bosses de població que queden fora delsistema. A fi i efecte de trencar aquesta situació, se’nsva demanar ajuda, per tractar que els més empobritspoguessin millorar les seves oportunitats. L’experiènciamostrava que les persones que no tenen cobertes lesseves necessitats bàsiques tendeixen a emprar tot elque aconsegueixen en aquestes necessitats, per la qualcosa mai aconsegueixen sortir del cercle de la pobresa.A més a més, la seva economia depèn generalment depréstecs locals o de favors dels seus familiars o amics.Per això, l’objectiu general del Conveni es va descriurecom el de “millorar la qualitat de vida de les comunitatsmés vulnerables, en sis províncies de les regions de Bicoli una província a la regió de Mindanao, a través de l’actuació en diversos sectors estratègics”.

Entre aquests sectors hi havia la generació d’ingressos, que es va preveure com un objectiu específic, ambdues vies de consecució: l’increment del nivell d’ingrésfamiliar, a través d’iniciatives productives, i l’assessorament especialitzat a la micro i la petita empresa.

En aquest sentit, i a fi de millorar les possibilitats desortir de la pobresa, un dels aspectes en què es va insistir va ser el de facilitar petits préstecs a les persones beneficiàries, perquè poguessin emprendre un negoci.S’havia observat que, ben sovint,el destí dels microcrèdits es desviava cap a la satisfacció de necessitats bàsiques (una emergència de salut) o al sosteniment de la

Les microfinances seran de debò una eina útil per a l’apoderament de les dones si són capaces de provocar uns canvis positius en les seves vides.

21

MANS UNIDES/JAVIER FERNÁNDEZ

▲

INFO

RME

A F

ONS


xarxa esmentada (el pagament d’un deute, el suport aun familiar). Per això, es van oferir préstecs petits, ambperíodes curts de devolució, i es va aconseguir que elsbeneficiaris poguessin anar estalviant, no sols per pagarel préstec, sinó, després, per anar aconseguint aquestsrecursos necessaris per a la vida digna. Així, es va insistira aconseguir que les famílies enviessin els seus fills i filles a l’escola, o que les mateixes dones poguessin participar en activitats formatives o de sensibilització. D’aquesta manera es va arribar més enllà de cobrir nomésles necessitats vitals.

Abans de començar a treballar, es van analitzar elsfactors causants que les coses estiguessin com estaven.Per a això, es va introduir l’enfocament transversal, ésa dir, es va intentar distingir aquells aspectes que es condicionaven entre si i permetien millorar el que s’aconseguia, perquè influïen en el resultat final. Aquesta va serla raó per la qual el plantejament general d’intervencióen els diferents sectors o programes es va recolzar enl’enfortiment de les comunitats, sobretot en tot el quetenia a veure amb la seva organització, el repartimentde tasques, la distribució i el maneig de responsabilitats.I es va tractar també d’implicar els poders públics i totesles administracions. Així, es va aconseguir garantir queel projecte es pogués portar endavant, resolgués elsproblemes per als quals s’estava portant a la pràctica,que realment fos important per a les persones que hiparticipaven i es mantingués en el temps sense causardany a l’entorn natural, a més de millorar la governabilitat. Quan la comunitat que s’ocupa en la pràctica dedur a terme el projecte compta amb el suport de les autoritats competents, és més fàcil aconseguir que els resultats siguin realment importants i es mantinguin en eltemps, un cop que Mans Unides se n’hagi anat.

El pas següent va ser plantejar uns objectius clars iadaptats a les necessitats i característiques de les persones que prendrien part en el projecte. En aquest sentit, es va vetllar perquè aquests objectius responguessin

als interessos i les necessitats específiques de les dones.Per exemple, disposar d’un sanejament bàsic (un delsàmbits d’actuació) va permetre a les dones estalviargran quantitat de temps, que van poder utilitzar per dedicarse a tasques que els facilitaven guanyar diners; oel programa de protecció de recursos pesquers, que erauna altra de les accions i que va representar un impulspositiu en la situació de les dones que, amb feines depiscicultura, van aconseguir augmentar els seus ingressos. Els programes d’enfortiment organitzatiu van tenir,a més a més, un gran impacte en el paper de les dones,que es van sentir més capaces de denunciar possiblessituacions de violència, i d’assumir responsabilitats illocs de lideratge en la seva comunitat.

En avaluar el projecte, es va poder observar coms’havia aconseguit l’objectiu d’augmentar les capacitatseconòmiques. La població es va beneficiar de formació,capacitació específica i sensibilització en temes relacionats amb l’agricultura orgànica. També es va podercomprovar que la salut havia millorat, i que els participants havien adquirit uns hàbits d’alimentació i de treball més saludables. Els productors van tenir un milloraccés al mercat, amb productes de valor agregat, i es vapoder observar una millora en els ingressos familiars,en què es van atendre, sobretot, les necessitats prioritàries (educació dels fills i les filles, salut, habitatge, aliments suficients) ●

Departament d’Estudis i Documentació dels Serveis Centrals de Mans Unides.

Quan la comunitat que s’ocupa en la pràcticadel projecte compta amb el suport de les autoritats, és més fàcil aconseguir que els resultats es mantinguin en el temps.


▲

La col·laboració AECID-Mans Unides a Filipines ha estat totalment satisfactòria.

22INFORME A FONS


“Per què no ser nosaltres la veu dels silenciats per les injustícies?” Soledad Suárez apel·lava així els centenars d’amics icol·laboradors de Mans Unides que es van congregar la tardade dijous 7 de febrer en l’acte de presentació de la campanya“No hi ha justícia sense igualtat”, que va tenir lloc a l’auditoride la Mutua Madrileña.

La immensa qualitat humana de Javi Nieves, la seva calidesai la seva grandíssima professionalitat van aconseguir omplir decaliu la freda tarda d’hivern. Durant prop de dues hores, el periodista de la COPE i Cadena 100 va exercir d’amfitrió d’un acteen què la dona va mantenir un protagonisme molt especial.

El vídeo El mundo en femenino, que fa un recorregut per lesmoltes desigualtats a què s’enfronten les dones al món i tambéper les solucions que poden aportar projectes com els que recolza Mans Unides, va servir d’aperitiu per a una tarda de moltstestimonis i alguna sorpresa.

DONAR VEU ALS SILENCIATS PER LES INJUSTÍCIESDesprés del vídeo, hi va intervenir Soledad Suárez, presidentade Mans Unides, qui, a més d’explicar els objectius de la Campanya i referirse a les dades econòmiques de l’organització, nova voler deixar de demanar col·laboració perquè tots actuem idenunciem les injustícies i els abusos que pateixen milions dedones i nenes al món.

TESTIMONIS DEL SUDRere seu, hi va intervenir Isabel López de Guevara, directoraexecutiva del Moviment Salvadorenc de Dones, MSM. La Isabelva fer un recorregut per la història del’MSM, un moviment queella va ajudar a fundar el 1988, quan El Salvador estava immersen una cruenta guerra civil en què les dones van jugar un important paper.

Ara, 25 anys després, l’MSM continua funcionant a ple rendiment, amb més de 10.000 sòcies, en un país on encara és moltel que cal solucionar per aconseguir la igualtat i la justícia.

Després hi va intervenir la germana Nuria Juvanteny, granconeixedora d’Àfrica. Poques persones hi ha tan capaces de retratar la dona africana com aquesta religiosa vedruna. Pinzellada rere pinzellada, la germana Nuria va pintar un quadre pled’emocions i sentiments, ple de vida a vessar. Durant els seusanys a Gabon, Togo i Benín, i ara a la República Democràtica delCongo, la Nuria ha estat testimoni de moltes d’aquelles injustícies, d’aquella violència i d’aquells abusos. Una crueltat incomprensible que l’empeny a treballar amb més afany a la recercade la solució. I en el seu camí ha anat sembrant, també, l’esperança. Com els centres Arcenciel de Gabon o el Kekeli de Togo,on acullen nenes víctimes d’una de les més terribles violacionsdels drets que es coneixen: l’esclavitud.

Per finalitzar un acte carregat d’emoció, Javi Nieves vadonar pas al vídeo de la nostra amiga i col·laboradora RosaLópez. La Rosa no va poder ser amb nosaltres, però la seva música i les seves paraules sí que ens van acompanyar en una tardatan important.

MISSA DE LA JORNADA NACIONALEl cardenal arquebisbe de Madrid, Antonio Maria Rouco Varela,va celebrar el dia 10 de febrer l’eucaristia de la Campanya deMans Unides al Col·legi Cristo Rey de Madrid. En la seva homiliava recordar la importància de reconèixer la igual dignitat del’home i la dona com una aspiració ineludible de tots: “Cal continuar treballant perquè la igualtat entre home i dona, que téel seu fonament en l’amorosa creació de Déu, no resulti unaquimera” i va assenyalar que “no és menys cert que els esforços a favor de la justícia estan abocats al fracàs si no es reconeixon és l’origen de l’autèntica igualtat”.

UN GEST SIMBÒLIC CARREGAT DE SENTITDes de l’any 1963, cada segon divendres de febrer, Mans Unides proposa a la societat espanyola la celebració del dia del Dejuni Voluntari. Un gest simbòlic, però carregat de sentit: un cafèmenys pot transformarse en material escolar; un àpat menys,en llavors per a un hort de dones… La suma de totes aquestescol·laboracions es materialitzen en centenars de projectes dedesenvolupament en desenes de països. Un canvi d’actituds icostums que Mans Unides vol fer extensible a tots els dies del’any ●

Entra a: www.manosunidas.org per llegirne els discursos complets i veure’n un vídeo resum

23


Presentació de la Campanya 54

Un any més, a l’Auditori de la Mutua Madrileña

Moment de la presentació de la Campanya.

L’any 2012, Mans Unides va recaptar un total de 48.284.292euros, segons dades provisionals pendents de l’auditoria i dela seva aprovació per part de l’Assemblea General de MansUnides, que tindrà lloc a final de maig.

D’aquests, 41.055.546 corresponen al sector privat i6.887.929, al sector públic. A més, el 2012, el nombre de socises va situar en 85.250 persones ●

Resultats econòmics de 2012 (provisionals)

Notícies Mans Unides


La Fundació Doña María de Las Mercedes premia Mans Unides

24

La Campanya 2013 a les delegacions

Fotos de l’exposició de Saragossa.

Mans Unides ha estat premiada per la Fundació DoñaMaría de las Mercedes, que ha decidit concedir per unanimitatel seu premi d’Acció Humanitària a Iberoamèrica al projecte“Reactivació Productiva Agrícola” a Equador, presentat a laII edició d’un guardó que es concedeix sota el mecenatge dela Corporació Andina de Foment (CAF).

El projecte es localitza a Equador, en cinc de les provínciesafectades per les inundacions que van tenir lloc al març de2012. La Fundació Maquita Cushunchic (FMCCH), soci local deMans Unides a Equador en les últimes dècades, ens va plan-tejar la necessitat de reconstruir el teixit productiu destruït

per les inundacions en deu comunitats. Mans Unides es va fercàrrec de l’adquisició de les plantes, eines i equips de treballper a l’activitat agrícola i de l’assistència tècnica que hi dónasuport i seguiment. El premi, dotat amb 40.000 dòlars (30.693euros), serà lliurat en una cerimònia que es durà a terme a Se-villa el pròxim mes de maig.

La Fundació Doña María de las Mercedes va decidir, l’any2010, la creació dels Premis d’Acció Humanitària Doña Maríade las Mercedes. Amb aquests premis, la Fundació pretén donarsuport a la tasca duta a terme per organitzacions sense ànimde lucre en l’àmbit nacional i internacional a Iberoamèrica ●

La delegació de Mans Unides a Burgos va celebrarla XIV Edició de l’Operació Bocata, amb mésde 9.000 entrepans de solidaritat repar-tits per gairebé 50 col·legis de la ciutati província. Més de 150 voluntaris esvan aplegar per atendre la demanda:voluntaris de Mans Unides, profes-sors i directors de col·legis, religio-ses de diverses congregacions, uni-versitaris, pares, adolescents… totsunits per un mateix objectiu. Un altrecop, els nens burgalesos van ser matrí-cula d’honor en solidaritat ●

La delegació comarcal de Bembibre va commemorar, el passat2 de març, el 25 aniversari de la “Marxa Mans Unides”. Una ini-ciativa que es va gestar al col·legi Virgen de la Peña, i que hatrobat resposta en la societat de Bembibre, arribant a consoli-dar-se any rere any. Vint-i-cinc anys de treball desinteressatcontribuint perquè els projectes assignats a la Diòcesi d’As-torga tirin endavant ●

Com cada any, les delegacions de Mans Unides de cap a cap delterritori espanyol es van bolcar en les activitats de presentacióde la Campanya 2013, “No hi ha justícia sense igualtat”.

A www.manosunidas.org/delegacionesmanosunidas, tindràsaccés a les pàgines web de les delegacions de l’organització, on podràs veure tot el que han fet.

Nosaltres te n’expliquem alguns exemples.

L’Operació Bocata de la delegació de Salamanca va tornar abatre els seus propis rècords, amb la venda de prop de

18.000 entrepans solidaris, molt per sobre de les pre-visions estimades, gràcies a l’excepcional resposta,

generosa i solidària, de la gent de Salamanca, decol·legis, instituts, empreses, de la caserna d’Engi-nyers i de particulars. Tal va ser el volum de treballa contrarellotge del centenar de voluntaris que vancol·laborar amb Mans Unides en la preparació i re-

partiment dels entrepans, així com l’increment depeticions per sobre de les previsions inicials, que no

van arribar a temps a subministrar el dinar en diversosllocs previstos ●

Durant el mes de febrer la delegació de Saragossa va organitzarel cicle “Entorn d’un món solidari”, a les instal·lacions IbercajaActur, coincidint amb la presentació de la Campanya 54. El cicleva comptar amb l’exposició “Jharkhand: la necessitat lluny delsslums. Instantànies d’una vida tribal”, que recull les instantà-nies fetes durant el viatge de formació a Índia. A més, es vaemetre un documental amb el mateix títol, elaborat per RosaToullis, responsable de Comunicació a la delegació. I finalment,

Marco Gordillo, respon-sable de Campanyes deMans Unides, va im-partir la Conferència“El problema de la fam:impacte del canvi cli-màtic en la seguretatalimentària” ●

MANS UNIDES

MANS UNIDES BEMBIBRE DIGITAL


Mans Unides va llançar el passat mes d’abril #FoodSha-reFilter, el primer filtre fotogràfic per a Instagram amb finssolidaris. #FoodShareFilter és una nova eina per combatre lafam des de les xarxes socials.

Aquest filtre solidari permetrà a milers d’usuaris conver-tir un gest, ja habitual a Instagram, en una ajuda per a lespersones que passen fam, 870 milions de persones avui dia.

La iniciativa, desenvolupada per DDB Espanya, va diri-gida als usuaris de les tecnologies digitals. Descarregar-larepresenta un cost de 0,89 €. La recaptació obtinguda es des-tinarà als projectes de desenvolupament que Mans Unidesrecolza als països del Sud.

#FoodShareFilter és la primera d’una sèrie d’accions ques’emmarquen dins una estratègia més global de Mans Unidesper conscienciar i implicar el públic més jove en les causesde compromís social ●

Si vius a Barcelona o visites la Ciutat Comtal del 14 al 28 de maig, no deixisde passar pel Moll de la Barceloneta on, en una exposició fotogràfica, podràscomprovar com els Llegats Solidaris cobren vida en forma de projectes concrets.

Mans Unides, que es va adherir a la campanya del Llegat Solidari(www.legadosolidario.org) a final de 2012, participa en aquesta exposició ambun bonic testimoni, el d’en Josep, soci de Mans Unides que va voler perpetuaraixí una relació de molts anys. “En Josep volia que el seu llegat a Mans Unidesobrís les portes a un futur una mica millor... Gràcies a la seva ajuda, aquestesportes s’obren cada dia per a centenars de nens en una escola d’Angola. El desigd’en Josep ja és una realitat”.

Des de Mans Unides us animem a sumar-vos a aquesta forma de col·labora-ció. Les herències i els llegats per als més necessitats representen per a MansUnides una mitjana anual d’ingressos d’uns 3 milions d’euros. Aquestes dona-cions, a més, no estan subjectes a cap tipus de retenció, per la qual cosa el 100%d’allò que s’ha donat es destinarà íntegrament als fins de Mans Unides ●

Mira on pot arribar el teu llegat

Mans Unides ha estat una de les primeres ONG a sumar-se al “Click solidari” de PayMet, la plataforma de compra mitjan-çant el telèfon mòbil en comerços físics i en línia, que possibilita als usuaris fer donacions a través del mòbil. Mans Unidesaprofita així l’auge de les noves tecnologies per donar a conèixer la seva feina, per mitjà d’aquestes plataformes. Aquestnou servei és molt intuïtiu i senzill d’utilitzar per als usuaris que, després de registrar-se en l’aplicació i tenir el seu perfilcreat, només hauran d’accedir al menú i seleccionar l’opció “clic solidari”.

Tot seguit, el particular triarà l’entitat social a la qual vol enviar el donatiu, i n’introduirà l’import. Finalment, l’usuari vi-sualitza a la pantalla del seu dispositiu mòbil la quantitat que vol donar, introdueix el seu PassCodePayMet i seleccionala targeta prèviament vinculada amb què vol fer el donatiu ●

Si en vols més informació, pots entrar a: www.manosunidas.org

25

El “click solidari” de Paymet

Descarrega’t a Apple Store o a GooglePlay l’aplicació foodsharefilter o entra a www.foodsharefilter.com

Fes una foto del teu àpat o tria-la de la teva biblioteca i aplica-hi el filtre.

Comparteix el teu àpat a Instagram i ajuda’ns a difondre’l.

Com funciona?

1º2º3º



“Si has de compartir el teu àpat, comparteix-lo de debò”


CIDSE, l’aliança d’ONG catòliques de desenvolupament d’Eu-ropa i Amèrica del Nord, a la qual pertany Mans Unides, té unnou membre: el moviment catòlic de desenvolupament eslovaceRko, que es converteix en l’integrant número 17 de l’aliança. Laincorporació es va produir durant l’última reunió dels directorsde les organitzacions membre, que va organitzar FEC a Cascais,Portugal.

El president de CIDSE, ChrisBain, va dir: “Amb l’entrada d’eRko,CIDSE reforça els seus llaços amb Europa Central i Oriental, queés alhora una regió cada cop més important en la presa de deci-sions de la UE i un actor emergent en el desenvolupament inter-nacional. Donem la benvinguda a eRko i estem segurs que faranuna contribució a la tasca de la xarxa per a la justícia global”.

Durant el règim comunista, eRko va estar operant gairebé vintanys, com una xarxa informal de joves, que formava part de l’Es-glésia submergida. El 1990, eRko es va fundar oficialment com aassociació cívica. eRko va fer la seva primera Campanya de Nadal‘Dobra Novina’ (bones notícies) el 1995, per recaptar diners perdonar suport a les seves organitzacions associades a Àfrica.

Marián Čaučík, director del Programa de Cooperació per alDesenvolupament d’eRko, “Dobra Novina”, va dir: “Estem dispo-sats a treballar juntament amb les organitzacions membre deCIDSE en la recerca de societats més justes i equitatives arreudel món i esperem aportar la nostra perspectiva particular en ladefinició de veu comuna de CIDSE” ●

El passat 10 d’abril es va celebrar a la par-ròquia de Nuestra Señora de Guadalupede Madrid una vetlla d’oració en què MansUnides va participar amb unes altres qua-tre organitzacions: Càritas, REDES, Justí-cia i Pau i CONFER. Un gest d’unió, fruit dela trobada i la reflexió compartida sobreels seus objectius, identitat i missió coma Església i organitzacions catòliques decooperació al desenvolupament, que, sotael lema “Enllaça’t per la justícia”, va servirper celebrar plegats el compromís de toteselles pels més necessitats, i per sumar re-cursos i capacitats a favor d’una concepcióde la cooperació internacional basada enla reciprocitat i la compassió amb les víc-times de l’exclusió i la desigualtat, posantal centre les persones més pobres a travésde l’acompanyament i la fraternitat ambles comunitats locals ●

Ni la pluja ni el fred de la nit de dissabte 23 de març van fer efecte en els milersde persones congregades al Palau d’Esports de la Comunitat de Madrid amb motiudel concert “La noche de Cadena 100”, que va aplegar les figures més destacadesdel panorama musical i que, un any més, va tenir un toc solidari a favor de MansUnides. Des d’aquí, volem agrair a Cadena 100 el suport que sempre ens mostra.Sis anys ja. Sis projectes als llocs més remots. Desenes d’artistes solidaris i unmunt de música. Com sempre, a totes aquelles persones que s’han implicat a omplirde màgia i estrelles una nit tan especial: Gràcies! Perquè amb la vostra col·laboraciópodrà fer-se realitat el projecte de reconstrucció d’una escola per a nens tribals alnord d’Índia, a l’estat indi de Jharkhand, on la pobresa i les limitacions que aquestacomporta són la causa que a vegades la matriculació escolar no superi el 50 percent. Una dada alarmantment baixa, a la qual vol posar solució el projecte de re-construcció d’una escola de primària per a nens tribals que es recolzarà gràcies ala Noche de Cadena 100 ●

La Noche de Cadena 100 se supera cada any

26

El president de CIDSE donant la benvinguda al director d’eRko. CI

DSE

Nova organització membre de CIDSE

CADENA 100

JAUME CALVERA

El logo de l’emissora recreat amb llums durant un moment del concert.

Enllaça’t per la justícia


27

Benvolguts amics de Mans Unides, emvaig sentir molt afalagada quan em van demanar que escrivís aquest article. Espero quela meva experiència a Mans Unides animid’altres a apropars’hi, si és que s’ho estanplantejant i tenen algun dubte respecte d’això. Una gran amiga meva sempre diu que lescoses dites i explicades des del cor són lesque veritablement arriben. Per això intentaréposar en aquest article tot cor i només cor.

Per als que no coneixeu res de mi, nomésunes pinzellades: sóc i em sento avilesa, ciutatcastellana preciosa, bressol de Santa Teresade Jesús. Sóc economista, i durant molts anysm’he dedicat a la gestió i la direcció d’empreses, feina que sempre m’ha apassionat.

Com tantes altres persones que treballem de voluntaris en aquesta Organització,em vaig apropar a Mans Unides perquè en unmoment de la meva vida vaig disposar detemps lliure. I de la mateixa manera que elsocorre a la majoria de les persones que s’hiapropen, vaig acabar comprovant que aixòenganxa i t’absorbeix el temps lliure, i l’altre.

El 2004, em vaig fer càrrec del departament d’Empreses de la delegació de Madrid.El 2006, de l’àrea de Planificació dels ServeisCentrals; fins que fa només uns mesos, Soledad Suárez, la nostra presidenta actual, emva nomenar vicepresidenta i responsable del’àrea de Delegacions.

L’experiència com a responsable del departament d’Empreses va ser extraordinària;la satisfacció que representa aconseguir queuna empresa privada doni diners per finançarprojectes als països del Sud. Explicar als exe cutius com es treballa a Mans Unides,arribarlos al cor i també al compte del banc

era molt gratificant. Recordo els primers12.000 euros que vam aconseguir. Què representa per a una empresa aquest import? Encanvi, per a Burkina van ser dos pous, i el queaixò comporta. No oblidaré mai el meu pasper la delegació i sobretot les persones ambqui vaig compartir els meus primers passos aMans Unides.

I què puc explicar, en tan poques línies,d’allò viscut en l’àrea de Planificació, avui denominada d’Administració de Recursos i Persones? En aquest tipus d’àrees, les que nosón tan a prop dels projectes, de vegadesse’ns oblida per i per a qui estem treballant.Quan tens un mal dia, les coses no surtencom han de sortir, no arribes on vols arribar,t’empipes amb tot i tots. Se’t passa pel cap“tirar la tovallola”. Però, de sobte, t’adonesque el teu esforç i l’esforç dels qui treballenamb tu serveix per al que serveix, i reprens elvol. Et dius a tu mateixa i als que treballenamb tu: “apa, no et rendeixis, que ho aconseguiràs”. A ells, als que han treballat amb mi enaquesta àrea, també vull dedicarlos un recordentranyable. Us porto al meu cor, sempre.

Ara, des delmeu nou càrreccom a vicepresidenta i responsable de l’àrea deDelegacions, intentaré continuarfent les coses elmillor que pugui iel millor que sé. I amb l’ajuda de Déu, i de totsels que formem aquesta Organització, se guirem dia a dia dient “apa, no et rendeixis,que ho aconseguirem” ●

EN P

RIM

ERA

PERS

ON

A

A Mans Unides hem apostat, decididament, per una política d’austeritat, que volem que sigui testimoni de la nostra manerade fer les coses. D’acord amb això, i recollint el munt de suggeriments rebuts en aquest sentit, el butlletí que teniu a les manscanvia la seva periodicitat. Fins ara, aquest s’elaborava trimestralment. D’ara en endavant, passarà a ser quadrimestral.

Aquesta decisió va acompanyada del compromís de reforçar les altres vies de comunicació amb vosaltres de les quals disposem actualment. Volem aprofitar al màxim les noves tecnologies i tot el que ens poden oferir, tant en abaratiment de costoscom en facilitat de comunicació i proximitat, la qual cosa ens permetrà mantenir un contacte viu i actiu amb la societat, sensedeixar de prestar el nostre servei a les persones que són l’objectiu dels nostres esforços: els més pobres i necessitats en totsels racons del món. En aquesta línia, us animem que tots aquells que encara no ho hàgiu fet ens faciliteu la vostra adreça decorreu electrònic per rebre tota la informació de Mans Unides. Gràcies ●

Canvi de periodicitat del butlletí de Mans Unides

No et rendeixis, que ho aconseguirem

T’adones que el teu esforç i l’esforç dels qui treballen amb tu serveix per al que serveix, i reprens el vol.

MAN

S U

NID

ES

Pilar MendoNova vicepresidenta nacional i responsable de l’àrea de Delegacions de Mans Unides,aquesta avilesa porta més de8 anys dedicant la seva vida

a la missió encomanada aaquesta organització, sense perdre’n les ganes fins i tot en moments de dificultat.

INFORMACIÓ



28

MANS UNIDES/SOFÍA GORTAZAR

Un dels beneficiaris del projecte, treballant a la emissora de ràdio “Good News” de Rumbeck.

Ones que transmeten esperança i igualtat

A Sudan del Sud

La ciutat de Rumbek, a Sudan delSud, és la capital del Lakes State i seu dela diòcesi catòlica de Rumbek, que comprèn a més part dels estats de Warrap,WesternEquatoria i Jonglei. Com totSudan del Sud, continua intentant recuperarse de les profundes ferides produïdes per dues guerres civils, que han deixat com a conseqüència un país totalment devastat. En aquests últims anys, i

a l’espera de la independència total delgovern musulmà del Nord, el govern regional del Sud, els habitants del qual sónmajoritàriament cristians i animistes,amb ajuda internacional de nombrosesONG i de l’Església, està intentant la reconstrucció de les principals ciutats i la recuperació econòmica i social.

La dona, a Sudan del Sud, es trobaentre els grups de població més desfavo

rits, pobres i marginals, en part a causade la prolongada guerra civil però, sobretot, a causa del sistema econòmic, sociali cultural del país, que la discrimina entots els aspectes de la vida.

El poder de la ràdioEn aquest context, la Xarxa Catòlica deRàdio de Sudan (SCRN), amb suport governamental, vol ser un instrument d’in

Amb la formació de professionals de ràdio locals i amb la producció de programes dirigits específicament a la població femenina de Sudan del Sud s’ha aconseguit que aquest projecte, que recolza Mans Unides al país més jove del continent africà, promogui el desenvolupament de la seva població i serveixi d’altaveu per als problemes que pateixen, impulsant els valors cristians i la convivència pacífica.


formació, formació i entreteniment, impulsant els valors cristians i de convivència pacífica. Aquesta xarxa d’emissoreses coordina des de Juba, la capital, per religiosos combonians. La SCRN comptaamb fons procedents de diverses organitzacions benèfiques, a més dels fonsque els proporcionen les diòcesis on estroben cadascuna de les emissores, i delsque obté amb anuncis publicitaris.

L’emissora de ràdio GoodNews pertany a la SCRN i porta emetent programes des de gener de 2010, i té les sevesinstal·lacions i l’antena de difusió a la ciutat de Rumbek. Té una cobertura d’uns150 km2, i arriba a una àmplia comunitatde persones, no sols a la capital sinó també en nombroses aldees, a les quals proporciona informació local i general, programes culturals i educatius i, a més, ofereix a la gent l’oportunitat que expressinlliurement les seves queixes o les sevesopinions.

Formació per al futurEl problema de la manca de sudanesosamb formació adequada per treballar al’emissora fins ara s’havia solucionat contractant tècnics procedents d’Uganda iKenya. Tanmateix, una millor solució defutur s’està fent realitat gràcies al suportde Mans Unides, amb el finançament necessari per a la formació de tècnics queconeguin i sentin els problemes de la comunitat, i sàpiguenparlar els diversosidiomes locals, sobretot el dinka, queés el majoritari a lazona.

Per a això, el director de l’emissorai responsable de lacoordinació del projecte ha emprès aquest projecte, quecompta amb la contractació de tres professionals que formin, durant un any,dotze persones seleccionades localment.Les persones que rebran formació professional seran seleccionades basantseen la seva capacitat per seguir el curs de

formació, d’entre els diversos pobles dela diòcesi. A més, i dins la preocupacióper la situació de la dona descrita abans,volen fer un esforç especial per arribar ales milers de dones de la regió, que viuenincomunicades no sols per la pobresasinó, sobretot, per no saber llegir ni escriure, i es finançarà la creació i l’emissióde 52 programes setmanals, durant unany, dirigits a aquest sector de poblaciótan marginat, en els quals elles puguin explicar els seus problemes i inquietuds.

Amb aquestes activitats de formacióde professionals locals i d’emissió de programes dirigits a les dones s’haurà acon

seguit que aquesta emissora de ràdiocontinuï pertanyent a la comunitat a laqual es dirigeix, sense abandonar les seves arrels culturals ni la seva independència, i haurà fet possible que milers de dones facin sentir les seves veus, arribant auna població total d’un milió de persones ●

29

República Centreafricana

UgandaSomàlia

Etiòpia

RepúblicaDemocràtica

del Congo

Kenya

Sudan del Sud

TxadSudan

del Nord

SUDAN DEL SUD: Dades d’interèsCAPITAL: Yuba.

POBLACIÓ: 10.334.000 habitants.

MONEDA: Lliura sud-sudanesa.

SUPERFÍCIE: 644.000 km2

CIUTATS MÉS POBLADES: Yuba, Rumbek,

Wau, Malakal, Yei y Yambio.

IDIOMES: Anglès i llengües indígenes.

RELIGIÓ: 70% cristianisme; 20% animista;

5% islam; 5% altres.

FORMA DE GOVERN: República

presidencialista.

PRESIDENT: Salva Kiir Mayardit.

IDH: 184 – baix.

PIB per capita: 1.546 dòlars.

Malgrat els avanços al país, es constata una feminització de la pobresa i índexs més alts de violència sobre les dones.

Projectes


La majoria dels programes es fan en la llengua dinka, ja que els beneficiaris i participants en aquests programes són dones marginades i, gai rebé totes, analfabetes. L’única excepció han estat els discursos pronunciats durant la celebració del Dia Internacional de la Dona. Les donesparlen sobre els temes que volen donar a conèixer a la comunitat. Hantingut moltes experiències difícils i estan contentes de poder parlar.Entre altres coses, diuen que senten que se les veu, però no se les sent.Que són el sexe feble, sense dignitat, com si fossin menys éssers humans que els homes. Parlen del desig que es produeixi un canvi, començant a les llars, en les seves pròpies famílies i després, en tota la comunitat. Diuen també que han trobat un gran suport en la seva relació ambDéu, com a membres de l’Església. També parlen de la capacitat quepoden arribar a tenir les dones per transformar la societat i de l’esperança que la independència de Sudan del Sud comporti progrés en infraestructures, com la construcció d’escoles i centres de salut, la promoció de l’educació de les nenes, l’agricultura i el poder de Déu pertransformar la societat ●

EL QUE EXPLIQUEN LES DONESSOFÍA GORTAZAR, coordinadora de projectes de Mans Unides per a Sudan del Sud.

Detall de l’antena de l’emissora deràdio Good News, que a través deles seves ones reparteix les bonesnotícies del desenvolupament perals habitants de la diòcesi.

30

FITXA TÈCNICAÀREA GEOGRÀFICA: Ciutat de Rumbek, Lakes State, Sudan del Sud.

TÍTOL: Formació de professionals de la ràdio i

la producció de 52 programes dedicats a la dona.

OBJECTIU: Contribuir a la formació de professionals de la ràdio i

la difusió de programes per a dones marginades

a través d’un mitjà de comunicació accessible per a tots.

BENEFICIARIS: 412 directes.

SECTOR: Social i drets humans.

COST TOTAL: 97. 752 euros.

RESPONSABLE: Don Bosco Ochieng Onyalla.

INSTITUCIÓ: Sudan Catholic Radio Network.

PROJECTE: SSU/64764.



MANS UNIDES/MARTA MARÍ

MANS UNIDES/MARTA MARÍ


FITXA TÈCNICAÀREA GEOGRÀFICA: Microregió de la Bacia

do Goitá, estat de Pernambuco, Brasil.

TÍTOL: Generació de renda per

a dones rurals afrodescendents.

OBJECTIU: Millora de les condicions

de vida de les “raspadeiras”

de mandioca de la regió de la Bacia

do Goitá, construint alternatives

d’enfrontament a la pobresa.

BENEFICIARIS: 120 directes.

SECTOR: Social, generació d’ingressos.

COST TOTAL: 40.665 euros.

RESPONSABLE: María José de Santana.

INSTITUCIÓ: Centro das Mulheres

de Vitória de Santo Antão.

PROJECTE: BRA/65605.

31

El pes d’una herència històricaAl Brasil

En la cadena productiva de la mandioca(un tubercle semblant a la iuca), base principal de la indústria als municipis de Vitóriade Santo Antão e Gloria do Goitá, al nordest de Brasil, juga un paper fonamental lafeina de les “raspadeiras”.

Així són anomenades les dones encarregades del raspament dels tubercles, quedesprés passaran a les fases següents de laproducció. Per raons històriques, el 77% d’aquestes dones són negres o mulates, unasituació que perdura des de fa segles, sensetransformació ni cap millora, per estar arrelada en la cultura de l’explotació, on a lestreballadores se’ls neguen els drets méselementals.

La manca d’escolarització, d’oportunitats de treball digne, la baixa autoestima iel desconeixement dels seus drets ajudena perpetuar un sistema de producció “esclavista”, en què les dones es veuen obligades a treballar per sobreviure per salaris demisèria, sense assistència mèdica i sensecap dret com a treballadores, a més de ferho en fàbriques amb condicions molt precàries. A causa de la prolongada exposicióa un ambient de treball insalubre, que enmassa ocasions comença durant la infànciao l’adolescència, les dones raspadores demandioca pateixen nombrosos problemesde salut, que fins i tot els impedeix continuar amb la seva activitat quedant, llavors,totalment desprotegides i sense cap fontde renda. A més, com que la inserció enaquest mercat de treball es fa a una edat

molt primerenca, el nivell d’escolaritzaciódel col·lectiu és mínim, la qual cosa al seutorn impossibilita que aquestes dones puguin aspirar a altres llocs de treball.

El Centre de Dones de Vitória de SantoAntão va ser creat el 1988, amb l’objectiud’enfrontar la violència, la discriminació i lafalta d’oportunitats de les dones, de manera especial de les afrodescendents. Elcentre acompanya els grups de dones desde fa temps, i han fet amb elles nombrosesactivitats formatives i iniciatives de millorade la qualitat de vida. El diagnòstic basat enaquesta experiència els va fer veure la necessitat de treballar en qüestions referentsa la conquesta de la ciutadania i de l’autoestima, i a la necessitat de participar en l’elaboració de polítiques públiques transformadores. Per aquesta raó, es posa en marxa aquest projecte, amb el suport de MansUnides, per capacitar professionalmentaquestes dones i crear alternatives d’ocupació dignes, que els permetin sortir del’explotació a què es veuen sotmeses. Ambel projecte se’ls proporcionarà alternativesde supervivència i de generació de renda,per mitjà de la formació de dues unitatsproductives d’economia solidària, promovent la seva autonomia econòmica i financera. I donarà formació a les dones sobreqüestions com la igualtat entre homes idones, la raça i la classe.

Un projecte que té com a beneficiari elcol·lectiu més prioritzat en la nostra tasca alBrasil: la dona rural, pobra i afrodescendent ●

MANS UNIDES/SERGIO SERRANO

En una reunió, una de les beneficiàries vafer aquest comentari: “Abans de conèixerel centre, jo no existia. Ara existeixo”.

Projectes


Margarita Martín Blanco: NO tinc POSSIBLES per REMEIAR tanta INJUSTÍCIA però si que tinc VEU perUNIR-ME a MOURE les CONSCIÈNCIES

dels qui SÍ tenen POSSIBILITAT de frenar la DESIGUALTAT.

Valeria Méndez De Vigo: una vida intensa i amb sentit!! Quina meravella!! I quina sort haver viscut a l’Índia i havercreat CreativeHandicrafts que ha donat autoestima, ensenyament i feina a tanta gent!! (referent a Isabel Martín).

Jesús Bonillo Rodríguez: La tasca que fa l’Església Catòlica i elsdiners que estalvia a l’Estat, cal valorar-ho, tota aquesta feinala fa a través de delegacions i organitzacions del mateix àmbit.Cordialment.

José Ángel López: gràcies per la inclusió! Com a home admiro ivaloro de manera immensa tots els dies, cada minut, com són icom valen les dones, amb molt agraïment.

32

Què fa un jove com jo en un lloc com aquest?

A LES NOSTRES XARXES SOCIALS

En nom dels beneficiaris i tècnics del projecte, de l’àrea administrativa,del P. Fernando i en el meu propi, vull expressar-los els meus més sincersagraïments pel reconeixement que fa de la nostra feina, i els èxits acon-seguits amb el projecte. Amb molt de gust compartiré aquest gran al·li-cient i l’ànim que ens transmeten tant amb els tècnics com amb les fa-mílies que s’han beneficiat de la iniciativa. Tots els èxits no haurien estatpossibles sense el seu suport solidari, i sense el de totes les personesque amb el seu granet de sorra fan possible que la nostra feina es con-verteixi en un somriure d’esperança en el rostre de la gent humil i labo-riosa amb la qual treballem. Amb el mateix compromís de continuar tre-ballant en benefici dels més febles i desposseïts d’aquest món, m’aco-miado de vostès amb tota consideració.

Félix MuruchiDirector Regional ACLO (Acción Cultural Loyola) Potosí. Bolívia

la veu del lectorAMB MOTIU DEL CONCERT LA NOCHE DE CADENA 100

@Aerene3: Gràcies a les noies de @ManosUnidasONGD perdonar-nos la xapa ahir i per la seva feina!!!! #moltasort

@molo_cebrian: Gràcies a tots els assistents a #LaNocheDeCadena100 per ajudar@ManosUnidasONGD@CADENA100 :-)

@NVictorN: @ManosUnidasONGDun plaer haver ajudat les vostres compis de premsa que eren maquíssimes a #lanochedecadena100

I a més...

@nosurnamenoname: Gran anunci el de @ManosUnidasONGD“No hi ha justícia sense igualtat”.

@EP_Social: @ManosUnidasONGDespera que el Papa porti“nous avanços” en la lluita contra la pobresa i la fam.

@mozambiquesur: @ManosUnidasONGDdenuncia les enormesdesigualtats que pateixen les dones al món.

@PostigoElena: “No hi ha justícia sense igualtat”, enhorabonaa @ManosUnidasONGDper la seva última campanya.

Jo no volia que la crisi econòmica que s’està vivint al món fos unacrisi dels meus valors. Així que vaig decidir treure el meu costat méshumà i donar sentit a les paraules solidaritat, cooperació i ajuda d’unamanera contínua, no sols en moments puntuals, ajudant de debò aquellque ho necessita.

Davant aquesta decisió, les preguntes que em vaig plantejar van ser:On puc ferho? Quins requisits ha de complir l’ONG perquè jo vulgui serhi voluntari? M’inspira confiança? Com treballen en aquesta ONG?

A Mans Unides vaig trobar el que buscava: una organització seriosa,amb prestigi i bona reputació i, primer que res, la certesa que el fruit delmeu treball anava destinat als pobres entre els pobres i no es quedavapel camí. A més, em vaig emportar una agradable sorpresa en conèixerla filosofia del treball de l’organització, que consisteix a donar els mitjansnecessaris i educar els implicats per a la seva subsistència, posant enpràctica el proverbi xinès: “Regala un peix a un home i li donaràs aliment pera un dia, ensenya’l a pescar i l’alimentaràs per a la resta de la seva vida”.Mans Unides sempre dóna la canya, els educa i els ensenya a utilitzarla.

Ara, les paraules cooperació, desenvolupament i voluntariat tenenun altre significat per a mi, un significat vertader. Des de la meva grataexperiència com a voluntari, vull animar els joves i no tan joves a col·laborar de la manera que bonament puguin, qualsevol petita ajuda s’agraeix. Una bona manera de conèixer com treballa una organització tangran com Mans Unides és ferse’n voluntari. A més, encara que pensisque tu hi aportes més que no pas reps, en realitat és tot al contrari. Servoluntari t’ajuda a créixer com a persona, a tenir consciència sobre certstemes, a valorar realitats que abans desconeixies i poder aportar el teupetit granet de sorra per fer un món més cooperatiu, igualitari i humà ●

Segueix-nos a:

MANS UNIDES/PILAR SEIDEL

AERENE3

Álvaro Fernández té 25 anys. És enginyer tècnic aeronàutic ivoluntari del departament d’Estudis i Documentació des de novembre de 2012.

MA

NS

J

V

ES


VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer titularitatde Mans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar els donatius rebuts perl’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir-te informat sobre altres activitats de la nostraorganització. Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicació escrita a Mans Unides– Dep. de Protecció de Dades, carrer Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid.

Emplenant aquest cupó, trucant al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org

ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES

Per a qualsevol consulta pots dirigir·te a: [email protected] o al 91 308 20 20

Bankia: 2038.0603.28.6001036580 La Caixa: 2100.2261.59.0200139842 Ibercaja: 2085.9252.03.0330430677 Santander: 0049.0001.54.2210040002 Sabadell: 0081.5240.07.0001941401 Popular: 0075.0001.85.0606400006BBVA: 0182.2325.08.0011344904

❏ No vull rebre informació de Mans Unides

006

33

(Si us plau, envia’ns el comprovant que et donarà l’entitat bancària)

Totes les notícies relacionades amb el Dia Somos 2013 al nostre web i a les xarxes socials de Mans Unides.

Estigues atent!

g g g

Col·laboradors i amics

Nom ...............................................................................................................................................................

Cognoms .........................................................................................................................................................

NIF ............................................................... Data naixement .........................................................................

Domicili complet .............................................................................................................................................

............................................................................................. Codi postal .......................................................

Població .................................................................. Província .......................................................................

Correu electrònic ............................................................................................................................................

Telèfon mòbil ........................................................ Un altre telèfon.................................................................

IMPORT PERIODICITAT

❑ 6 €❏ 20 €

❏ Mensual

❏ Un sol cop ❏ ........................

ACTUALIZACIÓ QUOTA

❏ l’IPC anual

❏ un 5%❏ ..............%❏ ............... €

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Codi entitat Codi oficina D.C. Número de compte

Codi Compte Client

DOMICILIACIÓ BANCARIA

TARGETA DE CRÈDIT

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

Signatura del titular:

Data: .................. de ............................................ de 201.......

Titular compte ................................................................................................................................................

Caduca fi de:

................ / ................

❏ VISA ❏ 4B ❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS


LAS MUJERES Y EL DESARROLLO HUMANO MARTHA C. NUSSBAUMHerder editorial 2012L’autora defensa un feminisme universalista capaç de superar els límits del relativisme cultural. La sevaproposta arrenca del convenciment que gent que tédiverses maneres d’entendre el bé poden aconseguirun acord sobre alguns principis ètics universals, que siguin aplicables sigui on sigui que es doni una situació de desigualtat i d’injustícia.

34EN EL PÚLPITO DE LA MISERIAJOANA SOCÍASLa esfera de los libros 2013Explica la batalla del pare ChristopherHartley contra la indústria de la canyade sucre a la Rep. Dominicana, que utilitza mètodes esclavistes en ple segle XXI. Un llibre increïble iestremidor, que ens deixarà sorpresos,consternats i indignats.

MÚSICA

Amb motiu de la novena edició de La Noche de Cadena 100 a benefici de Mans Unides, volem recomanar, des d’aquesta secció, els últims discos delsartistes que hi van participar, a manera de reconeixement pel seu treballexcel·lent, i d’agraïment per prestar les seves veus a aquesta causa solidària.

A Pablo Alborán, Malú, Melendi, Miguel Bosé, Manuel Carrasco, Macaco, Efecto Pasillo, Chyla Linn, Georgina, Loreen, Melocos, Guevara, Lagarto Amarillo, Jesse & Joy, Vanesa Martín, Robert Ramírez i Álex Ubago…

gràcies!

EL SECRETO PARA NIÑOSANA ROSÓNCírculo Rojo 2012Aquest llibre revela com mantenir una ment infantilcreativa i fèrtil, quin hauria de ser el nostre objectiucom a pares i educadors, i mostra com ensenyar-los aatreure a les seves vides el més important: la seva pròpiafelicitat. Juntament amb la delegació de Mans Unides a Bilbao, cada llibre venut contribueix amb un donatiu a la construcció d’escoles a través de Mans Unides.

FRANCISCO, NUEVO PAPAJAVIER FERNÁNDEZEdibesa 2013De la renúncia al papat de Benet XVI a l’elecció de Jorge María Bergoglio com a nou Papa, aquest llibre és la crònica d’unes setmanes intenses, plenes de novetats,que han sorprès l’Església i el món.

Recomanacions

FES-TE’NSO

CI

FES -TE’NVO

LUN

TAR

I,

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

DO

BLE

GA

R A

QU

ÍD

OB

LEG

AR

AQ

UÍ


CONCURSOS 2013

CONVOQUEM ELS NOSTRES CONCURSOS ANUALS

PER A DISSENYADORS, JOVES ARTISTES, ESCRIPTORS

EN POTÈNCIA, PERIODISTES, REPORTERS...

ENTRA A:www.manosunidas.org

INFORMATE’N DE LES BASES I PARTICIPAHI.

T’HI ESPEREM!

D’aquí a no res començarà la calor i en moltes ciutats veurem centenars de ventallsque intentaran pal·liar els rigors de l’estiu.

Per què no fer servir enguany el nou ventall de Mans Unides? Un ventall ple de colorit i, sobretot, de solidaritat.

El pots adquirir en qualsevol de les nostres 70 delegacions.

Gràcies!

Per a l’esti

u

Concurs de cartells

Concurs de cartells per a centres escolars

Concurs de premsa

Concurs de relats per a nens i joves

Concurs de televisió

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º H / Tel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Lleó)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPlaza del Rastro, 2 - bajo / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRE (Osca)Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª / Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluis, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de África, s/n. / Tel. 956 51 12 5313001 CIUDAD REALCaballeros, 7 - 2ª planta / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSAPere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.º dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 2019005 GUADALAJARAAvd. Venezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajo / Tel. 958 66 35 9221003 HUELVACardenal Cisneros, 11 / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ DE LA FRONTERA (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE GRAN CANARIAAngel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2n / Tel. 973 26 91 0424003 LLEÓSierra Pambley, 6 - 3º C / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 88

27001 LUGOCruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDGran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707701 MAÓ (Menorca)Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 3630001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. /Tel. 968 21 40 2922002 OSCAPza. de la Catedral, 8 / Tel. 974 22 65 5632005 OURENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8233003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAGil de Fuentes, 12 - 2º Izq. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCASeminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64, 1.º / Tel. 948 21 03 1810600 PLASÈNCIA (Cáceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 1237002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 26, 3º Dcha. / Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana, 16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARAZONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 47 8143001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2n 2a / Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 - bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Mercaders, 2 - baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPça. Comunió de S. Esteve, 1 - baix / Tel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 702 032 - Ext. 314036204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

DEL

EGAC

IONS

DE

MAN

S UN

IDES

(adr

eces

)


HONDURES.MANS UNIDES/JAVIER MÁRMOL

Mans Unides és l’associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el desenvolupamentdel Tercer Món. És, una organització no governamental per al desenvolupament (ONGD), de voluntaris, catòlicai seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització de la població espan-yola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament, i suport i finançamentde projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.

Servicios Centrales: Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid. Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org


Mans Unides ONG - Revista 191

Documents

Transcript of Mans Unides ONG - Revista 191