189Butl let í númerooctubre-desembre 2012

Combatre la pobresa investigant la malària

●●

L’emoció per la feina ben feta

●●

Sistemes de salut: reptes per als països en desenvolupament

Editorial 3

Col·laboració 4 Combatre la pobresa investigant la malària

Entrevista 6 Monsenyor Kyrillos Samaan

La veu del lector 8

Crònica del món 9

Reportatge 12

L’emoció per la feina ben feta

Ressons del Sud 14

Sebastian Ullathottam

A fons - Informe 15

Sistemes de salut: reptes per als països en desenvolupament

Notícies de Mans Unides 23

En Primera Persona 27

Magdalena Pérez

Els nostres projectes 28

A El Salvador. Prevenció de la malaltia de Chagas A la Rep. Dem. Del Congo. Un conte fet realitat

Mans Joves 32

Col·laboradors i amics 33

Les nostres recomanacions 34

Presidenta de Mans Unides:Myriam García Abrisqueta

Consell de Redacció:Ana Álvarez de LaraMercedes BarbeitoMª Eugenia DíazMarisa ElosuaBelén GarriguesMarco GordilloJosé Antonio MartínezCristina Redonet Rafael SerranoSoledad SuárezIgnacio Ussía

Coordinadora de redacció:Pilar Seidel

Col·laboradors fixos:Elena de la Cueva

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoJohn AponteMacarena AguirreBeatriz HernáezSebastian UllathottamMagdalena PérezWaldo Fernández

Disseny i Impressió:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

Maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.

ISSN: 2174-5684Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid

Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

www.manosunidas.org

info@manosunidas.org28 / A El Salvador, la malaltia de Chagas, gairebé oblidada, causa la mort prematura dels més febles. FUNDASAL du a terme, amb el suport de Mans Unides, mesures de prevencióque obren l’esperança de la seva eradicació total.

Colòmbia. Rafa Gómez.

4 / A la Col·laboració, JohnAponte, membre de l’Institut de Salut Global de Barcelona, ens parla sobre els avanços en la recerca i el tractament de la malària.

12 / Amb el reportatge d’aquest númeroviatgem a Zàmbia i Malawi, on Mans Unides dóna suport a projectes agrícoles, educatius i sanitaris que estan permetent a la seva població trobar un nou horitzó de desenvolupament i progrés.

6 / Monsenyor Kyrillos Samaan, que actualment ocupael lloc del patriarca d’Alexandriacom a cap de l’Església copta catòlica d’Egipte, va passar perMans Unides i el vam entrevistarper conèixer la situació que l’Església viu en aquell país.

S U M A R I

Las opinions dels col·laboradors del nostrebutlletí no expressen necessàriament

el pensament de Mans Unides.

Tinc set

Mans Unides basa la seva feina en l’Evangeli i en la Doctrina Social de l’Església, que són els motorsque l’ajuden a lluitar perquè els pobles més empobrits aconsegueixen el seu desenvolupament i són una forçaimparable que predisposa a la solidaritat, al compromís amb els altres i al servei infatigable als nostres germans.

I per això, a l’Evangeli trobem les raons per les quals Mans Unides situa la persona al centre de tot elseu quefer, procurant el seu desenvolupament integral i no sols l’econòmic; perquè si no tenim en compte ladimensió cultural i religiosa de la persona no aconseguim el seu desenvolupament verdader.

L’evangelització no es pot oblidar dels greus problemes que afecten la justícia, la violació dels drets hu-mans i la pau al món. I, al seu torn, l’autèntic desenvolupament no pot prescindir de la dimensió espiritual de lapersona, perquè aquesta dimensió transforma radicalment el concepte mateix de desenvolupament.

Respecte d’això, Pau VI deia que entre l’evangelització i el desenvolupament humà hi ha llaços molt forts,perquè la persona a qui cal evangelitzar no és un ésser abstracte, sinó un ésser que viu en unes coordenadesd’espai i temps, en les quals es donen situacions socials i econòmiques molt concretes i injustícies que calcombatre i eradicar.

En efecte, ¿com podem proclamar el manament nou sense promoure, amb tots els mitjans al nostreabast, l’autèntic creixement de la persona? Aquesta és la raó més fonda de més de mig segle de campanyescontra la fam a Mans Unides: estimar-se els uns als altres.

És a la persona concreta a qui volem ajudar i les societats en què vivim, les que volem transformar. Per-què cada persona és un ésser únic. D’aquí que la nostra feina vulgui estar al servei de tots i cadascú, però enles seves circumstàncies històriques, que és el primer camí que l’Església ha de recórrer per complir la sevamissió.

A Mans Unides creiem que el dolor i l’esperança dels nostres propis germans, sobretot dels pobres idels que més pateixen, haurien de ser més nostres. Voldríem que qualsevol patiment humà trobés ressò en elnostre cor.

Així, tot aquest esforç solidari, basat en les raons que hem exposat, ens va portant a allò que consideremque és el verdader desenvolupament: el pas de condicions menys humanes a condicions més humanes per atot el món; que aconseguim eradicar la misèria dels qui malviuen sense el mínim necessari, i la pobresa moraldels qui estan cegats per l’egoisme.

En definitiva, que lluitem per defensar la dignitat de la persona, la cooperació de tots al bé comú, l’aus-teritat de les nostres vides i la sincera voluntat de procurar la pau.

A l’Església hi ha moltes persones les vides de les quals donen testimoni que la lluita pel desenvolupa-ment solidari de tots els pobles no admet respostes parcials, sinó que requereix l’entrega amorosa que com-prometi la vida sencera. Així, la mare Teresa de Calcuta deia que hem d’estimar els altres fins que ens faci mal.Tant de bo poguéssim ser coherents com ella.

E D I T O R I A L

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor

3

La manera en què els científics combatem la pobresa és mit-jançant la recerca i la innovació. A l’Institut de Salut Global de Bar-celona (ISGlobal) treballem per millorar el desenvolupament de lespoblacions més vulnerables, on les recerques en salut i en malàriaeren poc estudiades, i els fons que s’hi dedicaven eren escassos(en el cas del meu grup de recerca, a través de la nostra activitatcientífica en malària). Des que el 1996 em vaig unir a l’equip dePedro Alonso, el nostre objectiu principal ha estat el desenvolupa-ment d’eines de prevenció, com les xarxes mosquiteres impreg-nades, el tractament preventiu intermitent amb fàrmacs en lactantsi dones embarassades (dos dels grups de més risc), i vacunes con-tra la malària.

Què és la malària?

La malària és una de les grans malalties a què s’enfronta la hu-manitat. Malgrat això, fins fa poc era una malaltia pràcticament ob-lidada pels països rics, ja que actualment només afecta els païsosen desenvolupament. La incidència que té la malaltia és molt gran.Cada any es produeixen al voltant de 216 milions de nous casos iprop de 665.000 morts, una gran part de nens menors de cinc anysa l’Àfrica subsahariana.

La malària és, a més a més, una de les grans malalties relacio-nades amb la pobresa, ja que impedeix el desenvolupament eco-nòmic i social d’àmplies zones del món. Es calcula que la malària,per si sola, fa baixar cada any un 1,3% del producte interior brut als

països on té més incidència. Així doncs, podem dir que si comba-tem la malària, estem lluitant també contra la pobresa.

La importància de la ciència

En una malaltia de tanta transcendència mundial com la malària,que té una prevalença tan alta, cada innovació científica pot signifi-car un impacte real que beneficiï un gran nombre de persones. Tro-bar noves eines que ajudin a prevenir l’aparició de nous casos demalària, així com a evitar la mort de milers de nens és el motiu que,

des del principi, ens ha empès a continuar investigant en aquestcamp, malgrat les dificultats inicials, quan la malària era una malaltiapoc estudiada i els fons que s’hi dedicaven eren escassos. La ma-lària és un enemic molt complicat, ja que l’organisme que la causaés un paràsit, que biològicament és molt més complex que un bac-teri o un virus. A més a més, les mesures de prevenció que inves-tiguem són molt difícils d’avaluar perquè no hi ha una manera indi-recta de mesurar si una persona està protegida contra la malaltia o

John Aponte

Científic de CRESIB, el centre de recerca de l’Institut de Salut Global de Barcelona

(ISGlobal). L’equip de CRESIB està format per 149 persones, de les quals 95 provenen

del món acadèmic i són les encarregades de dur a terme les recerques en salut

internacional del centre. CRESIB té un equip jove integrat per investigadors

de diverses nacionalitats com ara Espanya, Moçambic, Colòmbia, Austràlia,

els Estats Units i el Marroc, entre d’altres.CR

ES

IB

Amb la feina de tot un equip

La malària és una de les malalties relacionades amb la pobresa, ja que impedeix el desenvolupament econòmici social d’àmplies zones del món.

Combatre la pobresainvestigant la malària

C O L · L A B O R A C I Ó

4

Equip d’investigadors del centre de recerca de l’Institut de Salut Global de Barcelona. CRESIB

no. A això cal afegir el fet que, a diferència d’altres malalties, la ma-lària només pot ser estudiada en éssers humans, perquè els ani-mals no reaccionen davant aquesta malaltia de la mateixa maneraque nosaltres. Per tot això, els estudis de la malària són molt llargsi costosos.

La feina d’un equip

Des de fa més de 20 anys, el nostre equip treballa en el desen-volupament de mesures de prevenció de la malària. En els darrersanys ens hem concentrat en la vacuna contra la malària RTS,S. L’any2000 vam fer un estudi clau en el desenvolupament de la vacunaal Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) de Moçambic,l’estudi de fase II, que va demostrar una evidència molt sòlida quela vacuna era segura i protegia contra la infecció i el desenvolupa-ment de les formes clíniques lleus i severes. Aquest estudi, quenomés es va fer a Moçambic, i en el qual vam participar diversoscientífics de CRESIB, el centre de recerca d’ISGlobal, a més delscientífics de Moçambic del CISM, va representar un impuls fona-mental per continuar amb la fase següent, la III, del desenvolupa-ment de la vacuna.

Uns anys després, el 2009, va començar un estudi d’avaluacióde l’eficàcia de la fase III, un macroassaig en què estan involucrats11 centres en set països africans. De fet, és un dels assajos mésgrans que s’han fet mai a Àfrica i hi han participat al voltant de16.000 nens. Quan es donin a conèixer els últims resultats de la

fase de l’assaig, les autoritats reguladores i l’OMS hauran d’ava-luar-la i, si s’escau, recomanar l’ús de la vacuna a gran escala.

El camí fins aquí ha estat molt llarg. En total, han calgut mésde 20 anys de recerca i l’esforç de molts actors d’arreu del mónper aconseguir aquesta última fase d’assajos de la vacuna en quèens trobem. Tot apunta que la primera generació d’aquesta vacunaes podria comercialitzar d’aquí a tres anys, però això no significaque ja estigui tot fet. Cal continuar investigant per crear noves ge-neracions de vacunes que tinguin una eficàcia superior, així comdesenvolupar noves vacunes contra les altres espècies del paràsitque afecten principalment Àsia i Centre i Sud d’Amèrica.

I no sols això. A més de la vacuna, hem de continuar desenvo-lupant altres mesures de prevenció i tractament, com ara nous fàr-macs, l’ús de xarxes mosquiteres impregnades, les fumigacionsdomiciliàries amb insecticides i el reforç dels sistemes de salut, pera així aconseguir controlar la malaltia. Només si controlem la malà-ria i interrompem la seva transmissió podrem eliminar la malaltia.Encara ens queda molta feina, però els avanços aconseguits ensindiquen que anem pel bon camí.

Encara ens queda molta feina, però els avanços aconseguits ens indiquen que anem pel bon camí.

5

C O L · L A B O R A C I Ó

Monsenyor Kyrillos Samaan ocupa actualment el lloc del patriarca d’Alexandria amb seu al Caire, al capdavant de l’església copta catòlica del país. El mes de juliol passat va visitar la seu dels serveiscentrals de Mans Unides i, amb motiud’aquesta visita, vam parlar amb ell de la situació que viu el seu país i del paper que l’Església hi té.

E N T R E V I S T A

Els egipcis, i especialment la comunitat cristiana del país, viuen amb l’esperança del canvi i la pau anhelada. REUTERS

Monsenyor Kyrillos Samaan, bisbe copte catòlic d’Assiut (Egipte)

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

“Al nostre país se’ns necessita”Vostè és un defensor del diàleg interreligiós

i de la integració i col·laboració entre les di-

ferents religions. Com es pot aconseguir?

Els verdaders musulmans accepten i creuenque l’islam, el cristianisme i el judaisme sónles religions verdaderes. Tenen el mateix ori-gen i ensenyen l’obediència al Totpoderós. Peraixò, triem parlar sobre totes les coses quetenim en comú, tenint com a font principald’inspiració els ensenyaments del nostre Se-nyor Jesucrist sobre l’amor al proïsme i, enaquest cas, als nostres veïns musulmans. Es-coltem els seus punts de vista i les seves opi-nions, i els respectem. Ens hem guanyat laseva confiança i parlem obertament de convi-vència pacífica i d’ensenyar als nostres corres-ponents seguidors aquest mateix esperit.

Fins i tot es duen a terme jornades d’oració

conjunta, com la del mes de gener passat,

que demostren les bones relacions.

Sí, i no és la primera vegada que els cristiansi musulmans resen plegats. Molts musulmans

vénen de tant en tant a les nostres esglésiesdurant la Santa Missa només per mostrar laseva solidaritat amb nosaltres. Això passa es-pecialment quan una església és atacada, oquan els creients són atacats o moren per lesaccions d’alguns extremistes. Fins i tot hi haalguns musulmans que aporten diners per a lareconstrucció de les esglésies atacades. A lanostra diòcesi hi ha una relació molt bonaentre els cristians coptes, els protestants cop-tes i els musulmans. Ens reunim regularmenti discutim afers d’urgència, sobre la pau i laconvivència.

Quin paper té l’Església a Egipte avui en

dia?

La llum que ens va deixar Sant Marc continuasent, fins i tot, vibrant. I el nostre paper conti-nua sent, també, el mateix que al principi,“som la sal de la terra”. Tenim una missió, lamissió de difondre l’amor de Crist. Les nostresesglésies i els creients estan florint. I al nostrepaís se’ns necessita.

6

E N T R E V I S T A

Els cristians, el 15% de la població d’Egipte, i que ja hi eren

abans que els musulmans, s’estan veient abocats ara a escapar

del país, és cert?

Sí, alguns cristians estan emigrant a altres països, però ho fantambé els musulmans. La causa és, sobretot, econòmica. Noignoro el perill que provoquen alguns extremistes, i el temor d’al-guns pares cap al futur dels seus fills, però la nostra fe s’associaamb l’esperança. Esperem que les coses canviïn al nostre país ique tots els egipcis puguin viure en pau i respectats pels altres, in-dependentment de la seva raça, religió o tradició.

El nou president egipci pertany al grup polític anomenat “Ger-

mandat Musulmana”, que si bé no és el més radical, tampoc

és gaire tolerant. Com ha acceptat la població en general el

nou govern? I la minoria cristiana en particular?

Mohammed Morsi ha esmentat dos cops, en dos discursos oficialsa la nació, que ell és el president de tots els egipcis. Un presidentdels musulmans i dels cristians, que s’ha compromès a establir ungovern civil democràtic per construir un nou Egipte. Cap dels seuspredecessors havia declarat res així abans, per la qual cosa aques-tes paraules tenen un valor real i, per a la nostra alegria, cap grupo individu s’ha oposat a aquesta declaració. La Germandat Musul-mana no és una entitat absoluta. Hi ha advocats, metges, enginy-ers, professors universitaris i altres professionals de l’educació.Després d’haver guanyat les eleccions tenen la responsabilitat i l’o-bligació de salvaguardar els drets individuals i de les minories. Es-perem que Mohammed Morsi compleixi plenament totes les sevespromeses. Reconeixem que ha de resoldre molts dels problemesexistents i de les dificultats que el país afronta actualment. Per això,resem per ell, per tot Egipte i per tots els egipcis perquè es produ-eixi una transició pacífica i hi puguin coexistir pacíficament els dife-rents sectors de la nostra societat.

Un dels projectes en què amb més dedicació està treballant

en els últims temps és la creació d’un Consell d’Esglésies, l’ob-

jectiu del qual és unir totes les esglésies i denominacions reli-

gioses del país. Com està funcionant?

Nosaltres, els cristians d’Egipte, som molt pocs en nombre encomparació amb els musulmans. Si a sobre pensem i ens veiem anosaltres mateixos com a catòlics o com a protestants, creem mi-nories encara més petites. Els nostres principis i els nostres objec-tius són els mateixos, predicar el regne de Déu. Volíem consolidarels nostres esforços per poder afrontar els nous desafiaments i,sobretot, per fer la voluntat de Déu “que tots siguin un”. Estem in-tentant fer activitats comunes per als diferents grups que vénende les diverses esglésies cristianes: sacerdots i pastors, joves,dones, etc... Les nostres metes a llarg termini són ser una únicaEsglésia amb un únic pastor, i ens agradaria començar a celebrarplegats la Pasqua i el Nadal.

Des de mitjan de febrer, vostè ocupa el lloc del patriarca d’Ale-

xandria, el cardenal Antonio Naguib, cap de l’Església copta

catòlica del país, i que actualment es troba malalt, oi?

Sí, actualment estic treballant com a administrador del patriarcatcopte catòlic d’Alexandria, al Caire, i tinc un contacte estret i con-sulto ben sovint amb Sa Beatitud el Patriarca. A més de la meva

funció com a bisbe d’Asiut, a l’Alt Egipte, he d’aconseguir tambéque funcioni el dia a dia de l’oficina del patriarcat, a més de repre-sentar l’Església Catòlica en tots els afers de govern, al Vaticà i ges-tionar les necessitats dels nostres socis arreu del món.

L’Església Catòlica egípcia gestiona al voltant de 170 escoles

en tot el país, que tenen un gran prestigi, no sols entre els cris-

tians, sinó també entre els musulmans. Quin paper hi juguen?

Quin tipus d’educació s’hi dóna?

Malgrat que els catòlics a Egipte són molt pocs en nombre, les nos-tres institucions són àmpliament conegudes i acceptades per laseva qualitat en tot el país. Les nostres clíniques, les nostres esco-les i altres serveis socials que proporcionem resulten essencialsper a les persones més necessitades de diferents indrets. Això ésapreciat, fins i tot, pel recent escollit president Morsi, qui durant larecepció que ens va oferir a les seves oficines, va parlar sobre elsserveis socials que presta l’Església Catòlica i ens va encoratjar acontinuar en el nostre esforç de suport als més pobres. Les nostresinstitucions, incloses les nostres escoles, ofereixen els seus serveisindependentment de la religió, raça o qualsevol altre factor discrimi-natori. Aquesta disciplina i dedicació s’agraeixen, ja que centren els seusesforços en l’estudiant, per preparar-lo per a una vida millor.

Pilar Seidel

Dep. de Comunicació

LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A LA NOSTRA PÀGINA WEB

El juliol passat, monsenyor Kyrillos va visitar la seu de Mans Uni-des per reunir-se amb els responsables de projectes de desen-volupament en la seva àrea. “La nostra visita a les oficines deMans Unides va ser un esdeveniment molt notable. Tots ensvan tractar molt amablement. Vam poder visitar molts dels de-partaments de Mans Unides, conèixer d’altres membres, salu-dar la presidenta de l’organització, i discutir sobre diferents te-mes, sobre l’actual situació política, social i econòmica d’Egipte,i sobre els nostres projectes actuals i futurs. També vam poderentendre millor les prioritats de treball, els límits i els criteris deMans Unides, i ens va permetre refermar els llaços d’ajuda i su-port a la gent necessitada a Egipte”.

Records d’una visita

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

7

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES?

ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA?

Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF.

També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, Entra a www.manosunidas.org i accedeix a la secció d’“Actualidad”.

AJUDA A HAITÍDurant el terratrèmol d’Haití, que va assolar l’illa el 12 de gener de 2010, l’escola San Viator va

quedar molt danyada, però l’han hagut de continuar fent servir part dels alumnes perquè no tenenun altre lloc. El perill d’enfonsament és constant, ja que se situa damunt d’una falla i les condicionsno són segures.

Mans Unides va rebre una petició per donar suport econòmic al projecte per a la seva recons-trucció. La sol·licitud estava acompanyada d’una sèrie de cartes, enviades tant per part dels alum-nes com dels professors, en les quals, molt conscients de la situació, es comprometien a fer di-verses coses per posar el seu granet de sorra en aquest gran treball. Ens en fem ressò d’algunes:

GRUP DE PROFESSORS“Aquesta escola per a nosaltres és un monument, molt apreciat per tota la comunitat. Vivim

amb la inquietud que en qualsevol moment s’enfonsi, i tot ens espanta. Els alumnes tenen por,els pares estan inquiets, i per això sol·licitem el seu suport per reconstruir-la. Nosaltres estem dis-posats a aportar el nostre coratge i la nostra aportació financera. Tots els professors ens compro-metem a donar una part del nostre salari i participar en l’execució dels treballs en allò que estiguien la nostra mà”.

COMITÈ DE PARES“Sabent els grans èxits que durant 40 anys ha collit aquesta escola, sol·licitem els mitjans ne-

cessaris per a la seva reconstrucció. Des del Comitè hem implicat la majoria dels pares en el pro-jecte, i el mateix als alumnes. Un cop acabada la reconstrucció, la nova escola permetrà als nensestar fora de perill i la inquietud constant se n’esvairà”.

ALUMNES DE 4t, 5è I 6è DE PRIMÀRIA“Ens encanta el nostre col·legi perquè ens ofereix moltes coses, però actualment està en

molt mal estat, i sempre tenim por. Els supliquem que ens ajudin, i sabem que acceptaran la ideaque proposa el nostre director. Com a alumnes no volem quedar indiferents, i farem activitats ex-traescolars per oferir al comitè de pares tot el que recaptem”.

GRUP D’ESTUDIANTS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL“L’educació i la formació constitueixen pilars importants en el desenvolupament d’un país, i

cal dur-les a terme en un clima propici, adaptat i que inspiri confiança i seguretat. A aquest efecte,nosaltres, els estudiants de FP, tenim l’insigne honor de sol·licitar a Mans Unides una ajuda finan-cera que permeti la rehabilitació dels edificis que conformen aquesta escola, que estan en unestat lamentable després del terratrèmol. No podem amagar la inquietud davant un possible es-fondrament, sobretot quan arriba l’època de pluges, i per això els dirigim aquesta sol·licitud. Nos-altres, com a estudiants, hi aportarem la nostra contribució tant en l’aspecte tècnic com en el fi-nancer, per poc que això pugui ser”.

ADÉU A LA BERTAL’1 de juliol passat ens deixava Berta González Tello. Va ser la primera delegada diocesana de Mans Unides a Tortosa, i pertanyia al

grup de dones de l’Acció Catòlica que, amb tant de coratge i decisió, van emprendre la Campanya contra la Fam. La Berta va ser delegadadurant 15 anys. Dona d’una gran fe, entusiasme i alegria que contagiava fàcilment, va impulsar Mans Unides en tota la nostra diòcesi.

Per als qui la vam conèixer i vam tenir la sort de compartir la tasca en favor dels nostres germans del Sud, va ser un testimoni de fer-mesa, de generositat i de l’amor a Déu. Ens va acompanyar en la celebració del 50 aniversari de Mans Unides, el 2010, i fins a l’últim mo-ment va estar pendent de la seva estimada Campanya contra la Fam.

Volem expressar des d’aquestes ratlles el nostre afecte i condol a la família de la Berta i, alhora, donar gràcies al Senyor per la seva vida tan plena.Estem segurs que continuarà acompanyant-nos i encoratjant-nos en el nostre compromís amb Mans Unides.

Delegació de Mans Unides a Tortosa

Man

s U

nide

s

Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació,o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

L A V E U D E L L E C T O R

8

L’informe d’UNICEF, Estat Mundial de laInfància 2012, “Nenes i nens en un mónurbà” analitza els problemes relacionatsamb el compliment dels drets de la infànciaen els entorns urbans.

Actualment, més de la meitat de la po-blació mundial, inclosos més de 1.000 mi-lions de nens i nenes, viu en ciutats grans ipetites.

Molts d’ells gaudeixen dels avantatgesque ofereix la vida urbana, com l’educació,els serveis mèdics i les instal·lacions re-creatives. Tanmateix, són innumerables elsque no tenen serveis essencials com araelectricitat, aigua salubre i atenció sanitària,malgrat tenir-los a prop. En lloc d’assistir al’escola, un immens nombre de nens esveu obligat a treballar en condicions de pe-rill i explotació. Sovint, afronten constant-ment l’amenaça del desallotjament, malgrat

viure en condicions veritablement deplora-bles: en habitatges atrotinats i en assenta-ments superpoblats, altament vulnerablesals desastres.

En l’estudi s’analitza el grau de compli-ment de drets fonamentals de la infància enel medi urbà: la salut, l’educació o la protec-ció no sempre estan garantides en entornsd’abundància i facilitat d’accés com són lesciutats. A més, l’informe estudia problemestípicament urbans, com la situació dels me-nors que migren sols cap a les ciutats, lescrisis econòmiques, l’impacte dels desas-tres naturals sobre les ciutats o la delin-qüència. Finalment, en l’informe es plan-tegen propostes per aconseguir construirciutats apropiades per a la infància, mitjan-çant el compromís i l’acció conjunta dels di-versos actors implicats en la gestió de lesciutats.

Conflicte entre indígenes i musulmans en l’Índia

Man

s U

nide

s/M

ª Eug

enia

Día

z

Un nombre immens de nens al món viu sota condicions de perill i explotació.

Del 7 al 28 d’octubre, i amb el tema Novaevangelizatio ad christianam fidem tradendam(La nova evangelització per a la transmissióde la fe cristiana), se celebrarà a Roma la XIII Assemblea General Ordinària del Sínode de Bisbes. El text central de treball,l’anomenat “Instrumentis laboris”, té com a punt clau la transmissió de la fe. La raó perescollir aquest tema, com va explicar l’arquebisbe Nikola Eterovic, secretari generaldel Sínode, durant la presentació del document, és que aquest és un dels gransdesafiaments de l’Església actualment. La

celebració del Sínode representa una ocasióde debat i de participació, tant de l’anàlisicom de les accions per compartir per encoratjar els pastors i les esglésies particulars, i serveix per assenyalar els desafiaments actuals a l’evangelització i la descripció de la nova evangelització. Els presidents delegats del Sínode són els cardenals John Tong Hon, bisbe de HongKong (Xina), Francisco Robles Ortega, arquebisbe de Guadalajara (Mèxic), i Laurent Monsengwo Pasinya, arquebisbe de Kinshasa (República Democràtica del Congo).

XIII Assemblea dels Pares SinodalsREUTERS

Estat Mundial de la Infància

Més de dues-centes mil persones han hagut d’abandonar les seves llars a causa dels enfrontaments entre indígenes bodos i colons musulmans a l’estat d’Assam, al nord-est de l’Índia.Aquests enfrontaments van començar a final de juliol, quan homes no identificats van matar quatre joves bodos. En venjança, milícies bodes armades van atacar musulmans, sospitant que estaven darrere els assassinats. L’increment de la violènciai la por entre la població han provocat un èxode massiu. Per poder fer front a l’allau de refugiats, s’han hagut d’obrir més de 60 camps d’atenció i allotjament, però les condicions sanitàries són pèssimes, i ja s’estan registrant casos de diarrea, disenteria, malària i febre, que afecten especialment nens i dones embarassades. Envoltat per la Xina, Birmània, Bangla Desh i Bhutan, el nord-est de l’Índia és la llar de més de dos-cents grups ètnics i tribals, i ha estat escenari de diverses revoltes separatistes des de la independència del Regne Unit el 1947. En els últims anys, les tribus d’indígenes, tant de religió hindú com cristiana, han desenvolupat un fort sentiment xenòfob i antimusulmà contra els colons procedents de Bangla Desh,majoritàriament musulmans. Els bodos s’han vist marginats en la seva pròpia terra, davant la indiferència del Govern central.

C R Ò N I C A D E L M Ó N

9

Durant la 20a sessió del Consell per alsDrets Humans de l’ONU, organitzada el mesde juliol passat, el representant de la SantaSeu monsenyor Tomasi va denunciar ladoble violència a què s’estan veient sotme-sos milers de cristians arreu del món: la fí-sica i directa sobre la persona, i la que neixdel laïcisme radical.

Síria, Nigèria i Kenya han estat els païsoson s’han produït importants matances de fi-dels cristians per part de grups extremistes.El prelat va explicar que en molts d’aquestsllocs recau la violència contra els grups reli-giosos, “mentre resen, sent atacats amb bom-bes i violència que deixen sobre el terrenydesenes de morts”. Però no han estat elsúnics, ja que el món occidental no s’escapad’aquest problema, tot i que, a diferència d’À-frica o Àsia, a Occident “les agressions nos’expressen a través d’una violència física,sinó de mecanismes molt més sofisticats:

en la legislació d’un país, tractant d’imposaruna filosofia laica, o imposant un estil devida i humà de pensar, que deixa poc espaia les conviccions religioses”, va dir Tomasi.

La principal petició de monsenyor To-masi a l’ONU va ser el respecte a la llibertatd’expressió religiosa, quelcom que “formapart de les conviccions més profundes delpoble d’un país”. Va afirmar que, si es res-pecta això, els altres drets humans seranrespectats, perquè “hi ha una correlació en-tre el respecte dels drets humans i la possi-bilitat de la llibertat religiosa en particular, ila possibilitat de viure plegats pacíficament;i per tant, als països en via de desenvolupa-ment, es tracta sobretot de facilitar el pro-grés del país, i actuar de manera que les for-ces sanes i creatives d’una població es po-sin a disposició del bé comú i no canalitza-des cap a activitats de conflicte i d’odi, queporten només mort i destrucció”.

Segons les conclusions d’un informe conjunt de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO),el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i el Govern sirià, publicat el 2 d’agost, prop de tres milions de persones necessiten ajuda alimentària, i en els sectors de l’agricultura i la ramaderia. D’aquesta xifra, prop de milió i mig de persones necessiten ajuda alimentària de manera immediata durant els pròxims tres a sis mesos, en especial a les àrees més afectades pel conflicte i el desplaçamentde població que fuig de la violència. Prop d’un milió de sirians necessiten ajuda agrícola

i ramadera com ara llavors, pinsos, combustible i reparació de bombes per al reg. A més, durant els pròxims dotze mesos caldrà ampliar l’ajuda alimentària i els mitjans de subsistència, ja que la xifra de persones necessitades d’ajuda nutricional s’estima que arribi a 3 milions. A Síria, des de gener de 2011, en el solc de revolucions iniciades amb la primavera àrab, s’està vivint un dramàticconflicte civil. Milers de sirians s’han vist obligats a emigrar als països limítrofs, Turquia, Líban i Jordània, on s’han hagut de crear diversos camps de refugiats per atendre’ls.

Birmània: sinse la necessària ajuda humanitària Cristians al món

Siria: dotze mesos crítics

REUTERS Chaiwat Subprasom

Una persecució amb doble vessant

El mes d’agost passat, l’Organització de les Nacions Unides va instar el Govern de Birmània a permetre que l’ajuda humanitària oficial entrés a les regions del país que estan necessitant més assistència, davant les carències a què s’enfronten gairebémig milió de desplaçats interns. El conflicte que, des del mes de maig,enfronta les comunitats d’arakanesos budistes i els rohingya musulmans, està causant nombrosos morts i milersde desplaçats al veí Bangla Desh. A aixòs’uneix, a més, l’enfrontament que, des de juny de 2011, hi ha entre les forces governamentals i els rebels a l’estat de Kachin (al nord del país) i que ha provocat dotzenes de civilsmorts, 64.000 refugiats i centenars de llars destruïdes. “D’una banda, veiem progressos, però d’altra banda, les tensions i els enfrontaments (que fan que l’estabilitat es vegi afectada) desencadenen necessitats humanitàries”, va declarar el director d’Operacions de l’Oficina de NacionsUnides per a la Coordinació d’Afers Humanitaris (OCHA), John Ging. Necessitats humanitàries que no estansent ateses per les agències d’ajuda humanitària, que segueixen sense poder enviar subministraments a les zones afectades. L’OCHA ha aconseguit 32,5 milions de dòlars (26,5 milions d’euros) per al Pla de Rajine de Resposta Humanitària, i ha notificat que el Fons Central d’Emergències (CERF) ha assignat cinc milions de dòlars (quatre milionsd’euros) per a serveis bàsics per als més desfavorits del país.

C R Ò N I C A D E L M Ó N

10

Una altra opinió complementària

Respecte d’això, el president del Ponti-fici Consell Justícia i Pau, el cardenal Turk-son, en una entrevista concedida el mes d’a-gost passat al diari L’Osservatore Romano,va tornar a manifestar la preocupació de laSanta Seu sobre aquest tema. El cardenal,que va incidir en el doble vessant abans es-mentat, va corroborar que, en línies gene-rals, “allà on l’integrisme està més arrelat,certament ve la temptació de motivar la vio-lència amb el fanatisme religiós, disposatfins a eliminar l’altre, és a dir, a qui segueixun credo diferent. (…) En certes realitats, elcristianisme és considerat com una religióestranya, que ve de fora, i per tant és en-frontat. Per tant, hi ha un fons de veritat si

es parla de motivacions religioses”. El president del Consell va incidir en la

importància de la llibertat de religió, tot i queno sols per als cristians, perquè totes les re-ligions s’han de sentir lliures. I va recalcar lamanera pacífica en què aquestes personesestan responent als atacs. “No creiem quehàgim de defensar-nos a causa de la nostrareligió. La nostra pertinença a l’Església noes nodreix de pensaments sobre com de-fensar-nos i sobre com imposar el nostreculte. (…) Si altres ens consideren, per això,febles i objectius fàcils de copejar, això nosignifica que ens deixem desanimar en elcompliment de la nostra missió, i aquestacontinua sent la de donar testimoni, conven-çuts que en Déu no hi ha res a témer”.

Segons l’Índex de Felicitat del Planeta2012 (HPI en les seves sigles en anglès),que publica la New Economics Foundation,els països són cada cop menys feliços i la seva petjada ecològica, més gran. En aquesta edició, l’Índex ha avaluat 151 països d’arreu del món. De les dadeses conclou que cap dels països aconsegueix l’objectiu ideal, en què elsseus ciutadans tinguin una feliç i llarga vidasense sobreexplotar els recursos naturals.I és que el model actual de progrés és un mite que el planeta i els seus habitantsno poden mantenir. Per això, reclamen un canvi econòmic basat en el respecte al

medi ambient i el benestar dels éssers humans. L’HPI es basa en diversos indicadors: l’esperança de vida, l’índex de satisfacció personal i la petjada ecològica. Els seus resultats demostrenque un alt nivell de consum de recursos, iper tant d’impacte ambiental, no es correspon amb un alt nivell de benestarhumà, i el seu objectiu és oferir una alternativa als indicadors convencionals de la riquesa d’un país, com el producte interior brut (PIB), i prioritzar l’element ambiental i el desenvolupament sostenibleper garantir el benestar d’un país i els seus ciutadans.

Els països més “feliços” del món són ecològics

El dret a la llibertat religiosa es veu amenaçat per la violència extremista en molts indrets del món.

RE

UTE

RS

▲ La situació que es viu com a conseqüència del conflicte en la República Democràtica del Congo (RDC),especialment a les regions de Kivu del Nordi Kivu del Sud, ha empitjorat durant aquestestiu, atesa la proliferació de grups armats iel buit de poder que els permet la més absoluta impunitat. Prop de mig milió depersones han hagut d’abandonar les sevesllars en els últims quatre mesos, i la crisihumanitària és a prop de convertir-se en una catàstrofe, ja que la comunitat internacional no està actuant amb la rapidesa i rotunditat amb què hauria de fer-ho.

▲ Després de l’aparició d’un brot d’èbola a Uganda, el mes d’agost passat, les autoritats sanitàries d’aquest país, encapçalades pel Ministeri de Salut, i l’Organització Mundial de la Salut (OMS)van començar, conjuntament, una intensalluita per controlar la situació. Per a això esva crear un grup de treball, i es va habilitar a l’hospital de Kibaale una sala d’aïllamentper a malalts sospitosos d’haver-se contagiat amb la malaltia. Actualment, sembla controlat, però s’ha detectat un altre brot a la República Democràtica del Congo.

▲ Científics de l’Institut Goddard d’Estudis Espacials de la NASA han presentat una animació en vídeo que dura26 segons i que mostra com han canviat les temperatures a la Terra durant els últims131 anys. Aquest “mapa climàtic” utilitzadades des de 1880, data en què es va començar a registrar científicament la temperatura de la Terra, i permet observar l’augment mundial de les temperatures des de final de la dècada de 1970, a causa de l’augment de les emissions de CO2.El pots veure aquí:http://www.nasa.gov/topics/earth/features/2011-temps.html

Breus

ESPECIAL

EMERGENCIA

AL SAHELEntra al nostre web i informa-te’n

C R Ò N I C A D E L M Ó N

11

`

Zàmbia i Malawi són dues antigues colònies angleses. Situatsa la zona Sud d’Àfrica, el viatge fins allà dura més de 24 hores acausa dels diferents vols d’enllaç que hem de fer. Tot i que ambcaracterístiques i passat comú –van conformar en el segle XX elprotectorat de Rodèsia i Nyasilanda– la seva evolució ha estat mar-cada per les seves diferents economies. Zàmbia, més industrial a

causa de les seves mines de coure i Malawi, més agrícola. En una,la població s’amuntega a les ciutats; en l’altra, a les zones rurals.Del nostre viatge ens hem quedat amb dos projectes. El de Zàmbiadóna resposta a la població dispersa que habita a la zona rural delpaís. El de Malawi s’encamina a millorar l’agricultura en un país enquè el 80% de la seva població viu al camp i del camp.

Comencem el nostre viatge a Zàmbia a la Missió de Chikuni,la primera Missió dels jesuïtes al país, que data de 1905. Cal re-córrer les mal anomenades carreteres plenes de pedres i pols enun cotxe 4x4. Durant tot el recorregut, el paisatge t’ofereix cabanesde maó i palla disperses entre la mala herba. Els habitants de la

ZÀMBIA

Mans UnidesLes escoles que s’estan construint a Zàmbia garanteixen el dret a l’educació de molts dels nens del país.

El mes de juliol passat, Macarena Aguirre i

Beatriz Hernáez, del departament de Projectes

d’Àfrica Austral, van viatjar a Zàmbia i a Malawi,

dos dels països més pobres del món, per fer

el seguiment i la identificació dels projectes

a la zona. Aquesta és la crònica del seu viatge.

Text i fotos: Macarena Aguirre i Beatriz Hernáez.

L’emoció per la feina ben feta

A Zàmbia i Malawi

R E P O R T A T G E

12

zona viuen per famílies en petits grups de 3 o 4 cabanes, no s’a-grupen en aldees o poblats.

Els jesuïtes han creat una emissora de ràdio que els permetpoder arribar a tots els racons de la missió. Han utilitzat aquestmitjà per promoure unes “escoles radiofòniques” que van comen-çar amb 37 nens el 2.000 i avui n’eduquen 1.500.

El nostre pla a la missió va consistir a visitar algunes de les es-coles i participar a les seves classes. Allà, vam veure com cadalliçó es fa amb molt pocs mitjans, un transistor, una pissarra i unvoluntari de la comunitat. És impressionant!

La primera escola on vam ser, a 35 quilòmetres, 2 hores peruns camins pràcticament inexistents, és tan valorada per la comu-nitat que els seus integrants han construït unes aules perquè elsnens puguin arrecerar-s’hi en l’època de pluges. A les aules, elsnens s’apinyen sobre un escàs equipament. El transistor, gros, deplàstic blavós, funciona gràcies al fet que li donen corda. La classeés molt dinàmica i entretinguda, el voluntari ha d’estar molt atentper seguir el ritme que marca l’emissió i els nens canten, ballen,aplaudeixen… tot, mentre aprenen. És molt emocionant veure lafeina que s’hi està fent.

Trobem la segona escola, sense esperar-ho, al costat del camíde tornada cap a la missió. Sota d’un arbre hi havia els nens, asse-guts a terra, al costat del seu professor voluntari, seguint les indi-cacions del transistor i escrivint a la pissarra… Tenien pocs mitjansperò participaven molt activament.

L’endemà vam anar a visitar el programa d’atenció a les vícti-mes de la sida en una de les aldees, pocs quilòmetres, però dueshores de camins intransitables. Al poblat, l’equip mèdic atén la po-blació infectada. Entre les dones que es congregaven per rebre l’a-juda, va aparèixer una portant un chitenge -vestimenta típica- delReal Madrid!!!

Va ser en aquest lloc perdut on es passava la consulta, es pre-nia la tensió i pesaven els pacients on ens trobem amb una altraescola. En aquest cas, els nens eren dins un cobert, sense llum,ple de trastos… un altre cop amb la seva pissarra, el seu voluntarii el seu transistor…

És increïble que, malgrat totes aquestes condicions, els nensde la ràdio aconsegueixin millors resultats en les proves oficialsque els de les escoles formals.

A Malawi, la inseguretat alimentària és un dels seus problemesmés importants, producte de les pluges irregulars, el monocultiu ila terrible misèria del país. Tot això deriva en una producció agrícolaescassa, i és la desnutrició una de les causes que produeix mésmorts, especialment entre els nens. El projecte que vam visitar estroba en una zona rural situada a prop del llac Malawi, on la terraés fèrtil, però la població no té mitjans per explotar-la convenient-ment. Les comunitats camperoles van avaluar els màxims proble-mes que els afectaven col·locant la seguretat alimentària en primerlloc, seguida del difícil accés a fonts d’aigua, la sida, l’absència demercats, i les pobres infraestructures (comunicació, sanitàries,educatives). CADECOM (Catholic Development Commission inMalawi) -organització que és el braç de la Conferència Episcopalde Malawi per als projectes de desenvolupament- va elaborar unaproposta per abordar els dos principals problemes de la poblaciómitjançant la irrigació de 3 camps conreats per 320 famílies. L’aigua

es desviaria des d’un riu pròxim i es canalitzaria fins a les hortes através d’unes canonades de PVC que cobririen més de 6.000 m.

A Mua, la primera Missió dels pares blancs a Malawi, ens es-perava l’equip de CADECOM i el P. Brendan, i ens vam dirigir finsa Njolo, una de les comunitats on s’ha implantat la irrigació. A lanostra arribada, tan bon punt vam baixar del cotxe, algunes donesens van rebre cantant, i ens vam dirigir al poblat on hi havia un grupgran esperant-nos. Havien preparat unes cadires sota els arbresper mantenir una reunió i van començar les presentacions: els capsde les comunitats, el cap del poble, els representants dels con-reus…tots van parlar de tant com havien millorat les seves vides.CADECOM ens va explicar els cursets d’aprofitament d’aigua, màr-queting, lideratge i noves tècniques agrícoles que estava fent ambla població. Vam passar a veure primer les hortes d’aprenentatge:petites parcel·les on els camperols experimenten amb diferentsllavors i diverses tècniques. Un cop escollida la millor tècnica, pas-sen a plantar a les grans superfícies. Cada família treballa la sevaporció de terreny, no treballen en cooperatives. Són 100 famíliesvivint d’aquests terrenys de Njolo. La visió dels camps era espec-tacular; acabaven de sembrar i per això no estaven en tot el seuesplendor, però començaven a sorgir els primers brots. Els campses distribueixen en una àmplia esplanada al peu dels tossals peron baixen les canonades des del riu fins al gran tanc d’aigua, desd’on sorgeix el canal central pavimentat que s’obre a les sembres.L’espectacle era molt bonic amb l’aigua circulant a gran velocitat isortint cap als conreus: la terra mullada, les plantes verdes, lesdones, els homes, els nens corrents… Vam pujar fins al gran tanccircular i tots el vam envoltar i van començar un altre cop els dis-cursos. L’alegria era palpable, passaran d’una collita anual a tres,la qual cosa no sols els assegura una millor alimentació, sinó queels procurarà un excedent que podran vendre, i es traduirà en unpetit ingrés que podran utilitzar per millorar les seves vides i lesvides de les seves famílies. El projecte és preciós. Tenim la sensa-ció de realment haver arribat a la població de base i d’ajudar-los enles seves necessitats més bàsiques: menjar i aigua.

MALAWI

Petites parcel·les on els camperols experimenten amb llavors i tècniques.

Man

s U

nide

s

13

R E P O R T A T G E

AThambesra i Ratampura, la majoria de la població pertany

a la tribu Bhil, una de les més retardades d’Índia. La sevaocupació principal és l’agricultura de subsistència depen-

dent de les pluges monsòniques i, quan no plou prou, l’èxode delscamperols és constant i dramàtic. Quan vam començar la nostraactivitat a Thambesra l’any 1995, ens vam trobar amb gent moltpobra, amb nivells molt baixos d’educació, molts d’ells analfabetsi sense cap assistència sanitària, i “venuts” als prestadors que elscobren interessos exorbitants, ja que els préstecs institucionals noestan al seu abast.

Per ajudar-los a aconseguir un mode de vida digne, vam comen-çar per organitzar grups d’autoajuda per a dones, les quals van co-mençar aportant una quantitat de 10 rupies al mes. Alhora, els vamanimar a crear bancs de llavors i, gradualment, la iniciativa va anarcreixent. D’acord amb la capacitat de cada grup, vam impartir pro-grames d’alfabetització, conscienciació, animació, educació, lide-ratge i generació d’ingressos. I també vam obrir un col·legi en llen-gua vernacla.

Amb l’ajuda i el suport de Mans Unides es va construir un cen-tre de desenvolupament de dones i totes van poder dir “per fi tenimun lloc propi on poder reunir-nos i ja ningú ens pot impedir que se-guim endavant”. Això va elevar la seva moral i, un altre cop, amb l’a-juda de Mans Unides, les dones van rebre formació professional ivan començar a vendre espècies a col·legis i botigues. També vancomençar a cuinar i vendre menjar en 12 col·legis de la zona.

La meva experiència amb Mans Unides ha estat molt positivaperquè sempre ha estat molt sensible i comprensiva amb les ne-cessitats de la gent, i amb els nostres problemes i dificultats. Sem-pre ha mostrat obertura, disponibilitat i flexibilitat al llarg dels pro-jectes. Aquesta relació mútua de confiança em va animar a sol·lici-tar un altre cop suport per a la construcció d’un col·legi per als nenstribals a Ratanpura i, com sempre, Mans Unides va ser generosa.En definitiva he de dir que la meva relació no ha estat de client adonant, sinó una relació de família, que comprèn i es fia, i on elsseus membres es recolzen mútuament.

Sebastian UllathottamNascut i criat a l’estat de Kerala (Índia), als 18 anys s’uneix a la Congregació

dels Caputxins. Va fer els seus cinc anys d’estudis sacerdotals a Kerala,

els estudis de filosofia a Andhra Pradesh i els estudis teològics a Panjab.

L’any 2004 va rebre l’ordenació sacerdotal i, poc després, va ser anomenat

encarregat de la missió i de la tasca social en un dels pobles tribals

de Rajasthan, Thambesra. Des de fa tres anys treballa a Ratanpura,

a 35 quilòmetres de Thambesra, a càrrec de la parròquia,

la missió i com a director de l’escola.

Una bona amiga en qui poder recolzar-me

La meva relació amb Mans Unides no ha estat de client a donant, sinó una relació de família, que comprèn i es fia, i on els seusmembres es recolzen mútuament.

Man

s U

nide

sM

ans

Uni

des

R E S S O N S D E L S U D

14

Aquest és un dels molts projectes que Mans Unides recolza afi d’afavorir la consolidació dels sistemes de salut dels països endesenvolupament. En aquest informe estudiarem alguns dels fac-tors necessaris per enfortir l’estabilitat dels sistemes sanitaris i aixígarantir l’accés universal a la salut.

L’existència d’un sistema sanitari estable dóna resposta a l’exi-gència de justícia social que es deriva de la pròpia naturalesa hu-mana i que, bàsicament, consisteix en la constant i ferma voluntatde donar a cadascú el que li és degut. La vida és un dret humà fo-namental i tots tenim la responsabilitat de promoure les condicionsnecessàries per defensar-la i preservar-la.

D’acord amb el que estableix el Pacte internacional sobre elsdrets econòmics, socials i culturals de 1966, la salut pública és una

responsabilitat pròpia de l’Estat, que ha de facilitar els mitjans perconservar-la adoptant les mesures necessàries per a la prevenció iel control de les malalties i per procurar les condicions que garan-teixin els serveis mèdics i l’assistència sanitària necessària.

Quines carències tenen els sistemes de salut? Quines mesurescal adoptar per millorar-los? Quins factors cal tenir en compte percontribuir de manera efectiva a l’estabilitat d’un sistema sanitari?Què requereix un sistema sanitari per poder contribuir al verdaderdesenvolupament integral?

No podem abordar totes aquestes qüestions, però sí cridar l’a-

Sistemes de salut: reptes perals països en desenvolupamentL’assistència sanitària elemental ha de donar prioritat als més vulnerables del planeta. Mans Unides/Casilda de Zulueta

A la província de West Arsi, a Etiòpia, els Missioners de la Consolata dirigeixen l’hospital rural de Gambo, on tenen cura

dels malalts de sida, de tuberculosi, de malària, així com d’altres malalties oblidades, els nens malnodrits, les dones que

pateixen les conseqüències de la mutilació genital, etc. Un sol hospital per a 100.000 habitants. Aquest és un dels centres

seleccionats pel Ministeri de Salut d’Etiòpia per participar en tots els programes de salut que s’inicien al país africà, inclòs

el control de la tuberculosi i la lepra, la prevenció i el diagnòstic de la sida, el tractament de la desnutrició, les vacunes in-

fantils i els embarassos. Als territoris adjacents encara hi ha el barri reservat per als leprosos, que els missioners de la

Consolata van construir per a tots els que eren marginats per la malaltia i que, a causa de la seva pobresa extrema, no

van poder ser tractats a temps.1

1 24/7/2012 Agència Fides. Per saber-ne més pots veure el vídeo de Campanya 2012 de Mans Unides,

“Treballant per la salut a Etiòpia”, al nostre canal de Youtube.

15

I N F O R M E

tenció sobre alguns aspectes que, des de la tasca que du a termeMans Unides, ens semblen claus per avançar en l’accés equitatiu iuniversal a uns sistemes sanitaris més humanitzats que compren-guin l’assistència primària, la disponibilitat del personal mèdic i sa-nitari indispensable, medicaments de bona qualitat, en quantitat su-ficient i a un preu assequible, així com les infraestructures mínimesnecessàries per adoptar les mesures preventives lògiques i atendredegudament a qualsevol que requereixi una mínima atenció mèdicao sanitària.

LA SALUT DEPÈN DE MOLTS FACTORS

La salut es veu afectada per factors tan importants i diversoscom la disponibilitat d’aliments, d’aigua, d’instrucció, de treball, desalubritat de les llars i de la bona o mala qualitat dels sistemes sa-nitaris. És a dir, la salut d’una població no depèn només de l’atenciósanitària que se li dispensi, sinó que és el resultat de diversos fac-tors: sanitaris, econòmics, socials i, fins i tot, culturals.

Actualment, s’ha intentat la reorganització dels sistemes sani-taris mitjançant els anomenats programes verticals, que són aquellsla iniciativa dels quals sol correspondre a l’Administració central ique es basen en l’adopció de solucions ajustades a uns protocolsque, en definitiva, no responen a l’heterogeneïtat o complexitat deles circumstàncies que afecten la falta de salut de la població. Aaixò cal afegir que aquests programes s’especialitzen en determi-nades malalties i que no sempre col·laboren en la solució d’altres

problemes mèdics, per importants que aquests siguin. Aquest tipusde sistema genera injustícies, sobretot localment i, a més, repre-senta un ús molt poc eficient dels recursos disponibles.

Tot això ha portat molts països en via de desenvolupament a ladesarticulació del sistema de salut pública, a multiplicar els costosi al malbaratament dels recursos, a més de provocar la desconnexióentre les polítiques sanitàries i altres polítiques de desenvolupament.

Anàlogament, en la mateixa Organització Mundial de la Salut(OMS), les seves divisions i programes orientats a combatre deter-minades malalties representen un pes desproporcionat respecteals recursos dedicats al desenvolupament dels sistemes sanitaris ia la promoció de la salut dins cada país, per enfocar-se sobre deter-minades malalties. Per exemple, els fons que es donen als sectorssanitaris sovint es destinen a combatre una sola malaltia com potser la sida, la tuberculosi, la malària, la poliomielitis, etc. Però elsfons per a les cures primàries han estat dràsticament retallats.

La salut d’una població no depèn només de l’atenció sanitària que se li dispensi, sinóque és el resultat de diversos factors: sanitaris,econòmics, socials i, fins i tot, culturals.

SISTEMES DESALUT ESTABLE

DISPONIBILITAT DE RECURSOS ECONÒMICS

CONDICIONS MEDIAMBIENTALS

MESURES PREVENTIVES

MEDICINA TRADICIONAL

LIDERATGE COMUNITARI

MITJANS PER FORMAR

LA POBLACIÓ

ESTABILITATPOLÍTICA

GESTIÓ DE RECURSOS

HUMANS

16

I N F O R M E

CARÈNCIES DELS SISTEMES SANITARIS ALS PAÏSOS EN DES-

ENVOLUPAMENT

De manera general, podem identificar les situacions més co-munes que es viuen als països en desenvolupament i que repre-senten una deficiència en els seus sistemes sanitaris:

▲ Es dóna una paradoxa que crida l’atenció que consisteix enel fet que les persones que més recorren a l’atenció sanitària sónles que menys la necessiten, i provoquen un desequilibri en la dis-ponibilitat dels serveis mèdics sanitaris. Tanmateix, les personesque més necessiten l’atenció normalment no compten amb pro-tecció social, i de fet viuen al caire de la pobresa.

▲ L’assistència sanitària és fragmentada i prescindeix de la di-mensió social i psicològica de les persones.

▲ Els recursos mèdics i sanitaris són insuficients, per la qualcosa l’atenció no sempre és fiable, fet que provoca un augment deles infeccions hospitalàries i, en definitiva, de la inseguretat.

▲ Hi ha una inadequada distribució dels recursos: es destinamés als hospitals i menys a l’atenció primària.

A més, l’exclusió social dels més vulnerables, les dificultatsper accedir a l’atenció mèdica o sanitària necessària, per raonsètniques, culturals i de sexe, la recrudescència generalitzada de lapobresa i de molts conflictes armats, la proliferació dels camps derefugiats, l’increment dels corrents migratoris forçosos, etc., sónalguns dels factors determinants de la situació de la salut públicainternacional.

ATENCIÓ SANITÀRIA BÀSICA

Respecte d’això, és interessant recollir les aportacions del’OMS sobre com millorar l’atenció sanitària bàsica. El 1973 l’OMSva alertar de la incapacitat dels serveis sanitaris per satisfer les ex-pectatives de la majoria de la població a causa dels creixents costosi a la desigualtat d’accés a les cures sanitàries. Passats 5 anys, ambel lema «Salut per a tots», la conferència d’Alma-Ata2 va establir l’a-tenció primària com a estratègia de promoció de la salut i es vanconfirmar els principis que han de regir l’assistència sanitària ele-mental: justícia social, equitat, respecte dels drets humans, promo-ció de l’accés universal a l’assistència, implicació comunitària, idonar prioritat als més vulnerables.

El 2007, la nova directora general de l’OMS va posar un altrecop l’accent en l’atenció sanitària bàsica com a estratègia per re-forçar els sistemes sanitaris, en un context globalitzat amb nousreptes per afrontar: la urbanització, l’envelliment de la població, lacontaminació de l’ambient, el canvi dels estils de vida i les sevesconseqüències sobre la salut, l’augment de malalties cròniques, l’e-mergència d’atendre noves malalties infeccioses i la reaparició, sotaformes antibioticoresistents, d’aquelles ja conegudes, les migra-cions, la globalització del mercat de treball, la reducció de personalsanitari als països més necessitats i l’augment de la distància entreel Nord i el Sud.3

2 Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d’Alma-Ata, Kazakhstan, 1978.

3 CHAN M. Keynote address at the International Seminary on Primary Health Care in Rural China, Beijing, 2007.

El 1973 l’OMS va alertar de la incapacitat dels serveis sanitaris per satisfer les expectatives de la majoria de la població.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

I N F O R M E

17

L’assistència sanitària bàsica es defineix com «l’assistència a lasalut essencial fundada en mètodes i en tecnologies pràctiques,científicament vàlides i socialment acceptables. Ha de ser univer-salment accessible als individus i a les famílies d’una comunitat, através de la seva plena participació, a un cost que la comunitat i elspaïsos poden permetre’s en cada estadi del seu desenvolupament».D’acord amb el que s’ha dit, s’assignen als estats i a les seves le-gislacions tasques que van molt més enllà de la simple administra-ció d’un sistema sanitari. Haurien de fer-se càrrec d’identificar i in-tentar modificar els factors que influeixen negativament en la salutpública promovent, alhora, aquells que siguin favorables. L’assistèn-cia sanitària bàsica ha de formar part del sistema sanitari de cadapaís però, sobretot, del desenvolupament social i econòmic de lacomunitat des d’un plantejament basat en l’equitat, en la participa-ció comunitària, en l’atenció sanitària preventiva, en l’ús de la tec-nologia apropiada i en un apropament intersectorial i integrat al des-envolupament.4

Una assistència sanitària bàsica ha de tenir les característiquesessencials següents:

▲ Centrar-se en la persona i en les necessitats de cadascunad’elles, de les famílies i de les comunitats.

▲ Fomentar la plena implicació dels individus, de les famílies ide les comunitats.

▲ Ser global, és a dir, incloure els serveis sanitaris, la promocióde la salut, les cures preventives i la rehabilitació.

▲ Facilitar la integració de diferents disciplines sociosanitàries.

LA DISPONIBILITAT DE MEDICAMENTS

En molts països pobres, la falta de fàrmacs essencials, junta-ment amb l’existència d’infraestructures sanitàries precàries, impe-deixen que es respongui adequadament a les necessitats urgentsde la salut pública. En la disponibilitat dels fàrmacs juga un paperimportant la tutela jurídica de la propietat intel·lectual, especialmentmitjançant les patents, que donen al seu titular drets de monopolisobre el producte al llarg de la durada de la patent. Aquest dret potpermetre al titular de la patent produir i proporcionar el productenomés quan i on sigui possible recuperar, amb polítiques de preu,els costos de la inversió feta per a la seva investigació, elaboració iposada en el mercat i no fer-ho quan això no sigui econòmicamentrendible.5

També Benet XVI crida l’atenció sobre aquest abús que es pro-dueix en la gestió de les patents: «Hi ha formes excessives de pro-tecció dels coneixements per part dels països rics, a través d’un úsmassa rígid del dret de propietat intel·lectual, especialment en elcamp sanitari».6

4 PETRINNI, M. “El món venidor: perspectives demogràfiques i necessitats de salut”. A Dollentium Hominum núm. 76, 2011.

5 Intervention by his excellency Mons. Diarmuid Martin to the Plenary Council of the World Trade Organization on Trade-Related aspects of Intellectual Property Rights* Wednesday, 20 June 2001http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/documents/rc_segst_doc_20010620_wto_en.html

6 Benet XVI, Caritas in veritate. 2009.

Encara són necessaris acords internacionals que millorin l’accessibilitat als medicaments més eficaços. Mans Unides/Javier Mármol

18

I N F O R M E

El sistema actual interfereix en la consecució del dret a la salutde dues maneres: en primer lloc, les persones dels països en des-envolupament no poden adquirir medicaments de preu elevat; i ensegon lloc, les patents no funcionen com a incentius en la investi-gació dels tractaments que no interessen al mercat com els del VIH,la tuberculosi o la malària. El mercat d’aquests fàrmacs està, sobre-tot, entre els més pobres i, per tant, no és capaç de garantir la re-cuperació de les inversions fetes. Un grup especialment afectat perles conseqüències d’aquest fet és el dels nens, perquè aquests fàr-macs no se solen elaborar en preparats adequats per a pediatria.En aquest àmbit, els governs dels països tenen serioses responsa-bilitats, per exemple en establir aranzels que graven el preu delsmedicaments, encarint-los encara més. A la taula de la dreta s’il·lus-tren els aranzels que graven els medicaments en alguns països.

Tot i que hi ha experiències positives: per exemple, la distri-bució dels antiretrovirals per al tractament de la sida demostraque la liberalització forçada de patents adoptada per alguns governsha permès la introducció de nous medicaments genèrics en algunspaïsos empobrits. No obstant això, encara són necessaris acordsinternacionals que millorin l’accessibilitat als medicaments méseficaços.

LA MEDICINA TRADICIONAL

Un dels aspectes que afavoreixen la consolidació dels sistemessanitaris als països en desenvolupament és el reconeixement delsaspectes positius de la medicina tradicional. Segons l’OMS, pelterme «medicina tradicional» entenem «un conjunt d’habilitats, co-neixements i creences que es basen en teories, costums i expe-riències pròpies d’una cultura, aplicades singularment o en associa-ció entre si, a fi de conservar el benestar, així com per al tractament,el diagnòstic i la prevenció de les malalties físiques i mentals».

La medicina tradicional és un concepte que excedeix el campde la salut, se situa a nivell sociocultural, religiós, polític i econòmic,i es pot considerar com un sistema que se centra en el malestar(fisiològic o no) i que es basa en teories sobre el cos humà, la salut,la malaltia i les seves formes de curació ancorades en la història deles cultures i de les religions que conformen un país.

Crida l’atenció que un 80% de les poblacions dels països endesenvolupament recorrin a la medicina tradicional per a les curessanitàries elementals, per tradició cultural, per la seva facilitat d’ac-cés, pel seu cost i per la concordança filosòfica amb les culturesautòctones. Aquests recursos constitueixen un bon complementen el cas de malalties cròniques, debilitants o incurables. La medi-cina tradicional és un bé que convé preservar, però no sempre ésfàcil integrar-la en els sistemes sanitaris. Per a això, primer de totcal que es reconegui l’efectivitat del coneixement adquirit al llargdel temps pels terapeutes tradicionals. Això implica l’establimentde normes per controlar la comercialització dels productes i alleujarla falta de recursos en el sector de la recerca i de la formació.

La creació de centres de recerca i d’estudi de la medicina tradi-cional és un mitjà important per progressar en el reconeixementd’aquesta pràctica, a fi de permetre-li coexistir amb la medicina con-vencional, en un sistema sanitari únic. Aconseguir que les pràcti-ques mèdiques i les plantes medicinals tradicionals siguin segures,eficaces, accessibles i de gran qualitat és un objectiu a aconseguirpels països en desenvolupament. Així mateix, aconseguir la inte-gració dels sistemes convencionals i tradicionals requereix l’aplica-ció d’una sèrie de recomanacions proposades per l’OMS: la pro-mulgació de normes que garanteixin la seguretat, l’eficàcia, la qua-litat i l’ús racional. El quadre normatiu ha de tenir en compte laformació, la qualificació, l’exercici i la investigació de la medicinatradicional.

Els governs dels països tenen responsabilitats serioses, per exemple en establir aranzels que graven el preu dels medicaments, encarint-los encara més.

1 Índia 55%2 Sierra Leone 40%3 Nigèria 34%4 Pakistan 33%5 Bolívia 32%6 Bangla Desh 29%7 Xina 28%8 Jamaica 27%9 El Marroc 25%

10 Geòrgia 25%11 Mèxic 24%

ARANZELS (Percentatge sobre el preu)

PAÍSNúm.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

La medicina tradicional és un bé que convé preservar.

I N F O R M E

19

Un exemple de l’anterior és un projecte de Mans Unides a Gua-temala, del qual es beneficien 45.000 persones, i la finalitat del qualés la promoció de la salut comunitària en una zona rural. El projectepreveu la capacitació dels agents sanitaris, incloses les llevadores,de 45 comunitats indígenes, dotar-les de farmacioles, millorar la pro-ducció de plantes medicinals, abaixar el preu dels medicaments finsa un 50% i enfortir les institucions públiques per garantir l’atencióprimària de la salut.

RECURSOS HUMANS EN L’ÀMBIT MÈDIC I SANITARI

Els recursos humans són un altre factor clau per afavorir la con-solidació d’un sistema sanitari. Les condicions laborals i de vida delsagents sanitaris, la seva mobilitat, la seva formació perquè siguincompetents i capaços de facilitar una atenció sanitària a llarg terminisón mesures necessàries per incrementar el nombre d’agents sa-nitaris en aquells països l’índex d’agents sanitaris dels quals és crític.

Segons l’informe de l’OMS de 2006, el concepte de treballadorsanitari ha d’entendre’s en un sentit molt ampli; així, aquest com-prendria totes les persones que duen a terme accions la finalitat deles quals és millorar la salut: els cuidadors familiars, els treballadorssanitaris a temps parcial, els voluntaris sanitaris, els agents de salutcomunitaris, etc.

Pel que fa al personal mèdic i sanitari, l’OMS recomana als es-tats que adoptin les mesures necessàries per prestar l’atenció de-guda a tot el cicle de la vida laboral dels agents sanitaris; que cadanació garanteixi l’estabilitat del seu propi sistema, tenint en compte,entre d’altres, factors com la distribució geogràfica dels agents sa-nitaris, intentant arribar a un equilibri raonable; també és impres-cindible que cada estat disposi d’informació precisa i actualitzadasobre el seu personal sanitari.

Malawi és un dels països que ha demostrat que el coneixementdels problemes del personal sanitari local pot ajudar a fer un pas degegant en el plantejament de polítiques més coherents que respon-guin a problemes reals. Per a això, és fonamental disposar d’infor-mació precisa sobre el personal sanitari: les seves carències, elsproblemes per incorporar-se a la vida laboral i els que comporta elseu exercici diari. La informació s’ha de basar en estudis fets sobreel terreny per respondre a la situació de la manera més efectiva.

Un fet que afecta la disponibilitat d’agents sanitaris professio-nals és la «fuga de cervells», és a dir, la migració de personal capa-citat, ja sigui per raons laborals, de capacitació, de condicions devida, etc. En realitat, gairebé cap sistema de salut compta amb totsels recursos humans que requereix, a més de tenir-los mal distri-buïts, per la qual cosa la seva demanda s’estén per tot el globus.

En cada país, hi ha factors que atreuen i altres que repel·leixenel personal mèdic i sanitari. Aquests factors són coneguts com fac-tors que expulsen i factors que atreuen.

En el grup dels factors que expulsen s’inclouen: els sous baixos,la nul·la o poca motivació, els incentius escassos, la falta permanentde material per a la pràctica correcta de la professió, equips tècnicsen mal estat o antiquats, les condicions de treball perilloses i ad-

Un fet que afecta la disponibilitat d’agents sanitaris professionals és la «fuga de cervells», és a dir, la migració de personal capacitat.

1 Angola 881 168 192 Camerún 3.124 109 33 Etiòpía 1.936 335 174 Ghana 3.240 926 295 Moçambic 514 22 46 Nigèria 34.923 4.261 127 Tanzània 822 46 68 Sud-àfrica 32.973 12.136 379 Uganda 1.918 316 16

10 Zimbabue 2.086 237 11

TOTAL 82.417 18.556 23% (mitjana)

Nombre total de metges al país d’origenPAÍS D’ORIGENNúm.

Metges que emigren

* Països receptors de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic): Alemanya, Austràlia, Canadà, Estats Units, Finlàndia, França, Portugal i Regne Unit

Metges formats a l’Àfrica Subshariana que treballen en països de l’OCDE* (OMS, 2006)

Nombre % del país d’origen

I N F O R M E

20

verses, i les limitades oportunitats laborals i d’avanç professional.Altres factors com la violació dels drets humans, la tensió religiosao ètnica, les persecucions polítiques, les guerres, els col·lapses eco-nòmics també afecten l’estabilitat del personal sanitari, tot i que enmenor proporció. Els sous més alts i millors condicions de vida i la-borals, així com les millors oportunitats professionals que ofereixenels països desenvolupats són els factors atraients més importants.

Els agents de salut que migren són professionals que han acon-seguit un nivell elevat de coneixements i experiència, per a la qualcosa ha estat necessari que el seu país hagi fet en ells una inversióconsiderable. Quan emigren, es produeix la pèrdua d’aquest grancapital, que es converteix en guany per als països desenvolupatsque no han invertit en la seva formació. Per això, retenir els agentssanitaris formats al país és fonamental per consolidar els sistemessanitaris.

A la ciutat de Thandla, a l’estat de Madhya Pradesh (Índia), lesFranciscanes van fundar un hospital, ben equipat, que atén uns6.500 pacients interns l’any i unes 28.000 consultes externes.

L’hospital s’ha mantingut gràcies a la Congregació franciscana ia donacions. Part del personal mèdic i sanitari són religioses quepresten els seus serveis gratuïtament; tot i això, necessiten el suportd’altres professionals, que no volen instal·lar-se en una zona tan re-mota. En aquestes circumstàncies, van sol·licitar l’ajuda de MansUnides per construir una escola d’auxiliars d’infermeria i llevadoresi una residència que permetés que els alumnes romanguessin alcentre dos anys d’estudis i un de pràctiques en aquest hospital.

RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

La salut pública és part essencial del bé comú de cada nació.Segons la Convenció Europea dels Drets de l’Home, la proteccióde la salut és un dret de totes les persones i, alhora, un fonamentdels deures de l’Estat. La mateixa Convenció admet que les accionsreferents a la salut pública, quan serveixen a tots, prevalen fins i totsobre els drets polítics individuals.

En el seu paper subsidiari, l’Estat no pot deixar de costat elcomponent ètic de les decisions que adopta si vol continuar servintal bé comú.

Una bona política de la salut exigeix una concepció correcta dela persona, que permeti reconèixer les seves verdaderes necessi-tats. Requereix una autèntica solidaritat humana a fi d’impedir unaexclusió dels qui necessiten un sosteniment per part de la societat.La política de salut pública no pot limitar-se a les situacions localsdels països, sinó que exigeix una cooperació internacional.

La salut pública és part essencial del bé comúde cada nació. Segons la Convenció Europeadels Drets de l’Home, la protecció de la salutés un dret de totes les persones i, alhora, un fonament dels deures de l’Estat.

L’exclusió social dels més vulnerables o la recrudescència de la pobresa són alguns dels factors determinants de la salut pública internacional.

Man

s U

nide

s

I N F O R M E

21

PAPER DE MANS UNIDES

Els projectes sanitaris a què dóna suport Mans Unides desen-volupen en els seus destinataris aptituds pràctiques i capacitats depromoció de la salut, encoratgen el lideratge per a la salut i recolzenel sorgiment d’emprenedors socials a les comunitats i l’aplicacióconstant d’idees i mesures de promoció de la salut.

Els projectes sanitaris de Mans Unides i, per tant, la nostra de-fensa del dret a la salut, es basa en les premisses següents:

❖ Solidaritat entre totes les persones que treballen en circum-stàncies adverses i amb molt pocs recursos. La creació de xarxes,aliances i associacions a favor de la salut per part d’individus i orga-nitzacions interessades és una estratègia pràctica important peraugmentar l’ajuda mútua.

❖ Mobilització de recursos financers, materials i humans perassegurar l’execució i la sostenibilitat de les polítiques i les pràcti-ques de promoció de la salut en tots els nivells.

❖ Desenvolupament de la capacitat de la comunitat percombatre la malaltia, que es basa en la disponibilitat de la informaciósobre els factors decisius per a la salut, les infraestructures neces-sàries i la capacitació indispensable.

❖ Formació dels agents sanitaris mitjançant l’educació, lespràctiques i l’intercanvi d’experiències.

CONCLUSIÓ

Ens hem apropat a aquells factors que afecten els sistemes sa-nitaris i que són tinguts en compte en els nostres projectes de des-envolupament. La nostra experiència amb les persones més po-bres, als països que no tenen gaires béns bàsics, ens permet afir-mar que el desenvolupament d’un sistema sociosanitari adequatno és només qüestió de millorar tecnològicament, sinó de més imillor atenció a la persona. Un sistema que no perdi de vista la pro-funda unitat corporal, afectiva, intel·lectual, espiritual, social i am-biental dels éssers humans. Aconseguir aquesta fita comporta,entre altres coses, que l’home es beneficiï de l’amor, de la fraterni-tat i de la solidaritat. L’àmbit sanitari és un lloc privilegiat on totesles persones poden rebre aquesta mirada d’amor de la qual té ne-cessitat tota persona, més enllà del seu estat social, de la seva raça,de la seva religió, de la dificultat social o del tipus de malaltia quepateixi. Una salut humanitzadora, la que Mans Unides cerca, ésaquella en què l’amor es manifesta en l’atenció dels malalts, no solsproporcionant un tractament mèdic al pacient, sinó també curant-lo en sentit ampli, curant els malalts gratuïtament i atenent-los, finsi tot arriscant la pròpia vida.

Departament d’Estudis i Documentaciódels Serveis Centrals de Mans Unides.

L’àmbit sanitari és un lloc privilegiat on totesles persones poden rebre aquesta mirada d’amor de la qual té necessitat tota persona.

Man

s U

nide

s/C

asild

a de

Zul

ueta

El desenvolupament d’un sistema sociosanitari adequat no és només una qüestió tecnològica, sinó de més i millor atenció a la persona.

FE D’ERRATES La informació que s’aportava al peu de la pàgina 21 del número188, on es deia que “el gos és potencial transmissor…” era errò-nia. D’acord amb l’informe de l’Organització Mundial de la Salutsobre la Leishmaniosi (1984), “els gossos constitueixen el reservoriprincipal de la malaltia humana a la zona europea”.

(Font: http://whqlibdoc.who.int/trs/WHO_TRS_701_spa.pdf).

Demanem disculpes per això.

I N F O R M E

22

El 5 d’octubre passat, la UMOFC, or-ganització internacional fundada el1910, que representa prop de 100 or-

ganitzacions catòliques de dones arreu delmón, va organitzar a Madrid un esdeveni-ment commemoratiu del 50 aniversari delConcili Vaticà II, amb especial insistència enles dones que hi van participar, i les perspec-tives de futur. Durant l’acte va tenir una es-pecial rellevància l’homenatge a Pilar Bello-sillo, en el seu moment presidenta de laUMOFC i presidenta nacional de Donesd’Acció Catòlica. Fet conjuntament per aques-tes tres organitzacions, l’acte va comptaramb la presència d’integrants de totesaquestes, incloent-hi alguns representantsde la UMOFC provinents d’Amèrica Llatina i

Europa, i representants de la jerarquia ecle-siàstica espanyola.

Pilar Bellosillo, que va ser presidenta dela UMOFC entre 1961 i 1974, va ser tambél’única dona auditora espanyola en el ConciliVaticà II, i va estar present en el germen delque avui és Mans Unides. La primera Jor-nada contra La Fam (1959) va estar impul-sada per ella, com a resposta al manifest dela UOMFC de 1955, que les Dones d’AccióCatòlica van fer en col·laboració amb Càri-tas, i que va derivar en la I Campanya contrala Fam sota el lema “Un dia de feina perpal·liar la fam”. En aquesta campanya es vanrecaptar 500 mil pessetes, que es van lliurara Roma per col·laborar amb els fins de l’Anydel Refugiat.

Conveni Mans Unides - Fundació Cajamar

Man

s U

nide

s

Congrés de la UMOFC de 1957, presidit per Pilar Bellosillo.

La UMOFC homenatja Pilar Bellosillo

El 25 de gener passat, la Fundació Cajamar i Mans Unides van signar un conveni de col·laboració, mitjançant el qual l’entitat difondrà, col·laborarà i recolzarà els programes que Mans Unides du a terme en relació amb el 5è Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni, durant l’any 2012. L’acord signat fixa un mínim de donació total per part de la Fundació Cajamar a Mans Unides de 20.000 euros, per ser aplicat al projecte “Programa de Salut en Zona Rural”, a Etiòpia. Allà, a les localitats de Mekelle i Alitena, la majoria de la població no té accés a atenció sanitària bàsica, a més dels coneixements necessaris per prevenir malalties. S’estima que el 75% de la població pateix algun tipus de malaltia contagiosa, així commalnutrició, que podrien ser evitades. Els nens i les dones són els que més pateixen aquesta situació, la qual cosaporta al fet que la taxa de mortalitat maternoinfantil sigui elevada. Gràcies a aquest conveni s’ampliarà la dotació d’infraestructures i subministraments sanitaris i s’emprendran accions d’educació en pràctiques saludables, tant en centres de salut com a les escoles de la regió.

A Mans Unides ja estem preparant la pròxima edició del Concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món”,amb la qual ens sumarem a les reivindicacions de la Campanya Pobresa Zero per acabar amb la pobresa al món. I ho farem amb vídeos d’un minut de durada, que aquest any hauran de basar-se en el lema “Dient NO a la pobresa”. Per poder participar-hi, els concursants hauran d’investigar, treballar i desenvolupar la seva creativitat entorn de tres temes: l’estreta relació entre fami pobresa; com la pobresa atempta contra els Drets Humans, i la feminització de la pobresa. Per conèixer tot sobre aquesta nova edició -els terminis, els premis, el jurat, els nostres col·laboradors i totes les novetats que estem preparant per a aquesta edició, pots seguir-nos a Facebook, Twitter i a la pàgina Clipmetratges Mans Unides de Tuenti.

Tens un minut per lluitar contra la pobresa?

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

23

El 25 de juny, un bon nombre de socis,col·laboradors i amics es van apropar, mal-grat la xafogor, al lliurament dels premisanuals de Mans Unides, que va tenir lloc al’auditori de CaixaForum de Madrid. D’a-questa manera, tots van voler acompanyarels premiats en les diferents categories.

Va presidir la cerimònia Soledad Suárez,vicepresidenta de Mans Unides, qui va tenirparaules d’agraïment als patrocinadors id’admiració cap als premiats. En la seva in-tervenció va fer un recorregut per tots elstreballs guanyadors, capaços de recollir i re-flectir les petites i grans iniciatives que “aju-den a pal·liar aquestes crisis desconegudesque pateixen milions de persones al món;persones amb nom, cognom i una històriade vida, que, entre tots, podríem arribar acanviar”.

A més, la vicepresidenta de Mans Uni-des va demanar que “els països occiden-tals, que ara no aixequem la vista dels nos-tres propis llombrígols, no deixem els mésnecessitats aparcats a la cuneta”.

Pamplona, Barcelona, Bujalance (Còr-dova), Saragossa i Madrid són les localitatsdes d’on es van desplaçar els guanyadorsde les diferents modalitats dels concursos,els quals van estar, també, acompanyatspels seus familiars i amics.

Així mateix, la casualitat va voler que lacerimònia comptés amb la presència deGrégoire Ahongbonon, protagonista del do-cumental premiat en la categoria de Televi-sió: “Els oblidats dels oblidats. La històriade milers de malalts mentals i un boig”, queva emocionar els assistents amb les sevesparaules. Com també ho va fer Amalia Gar-cía, la mare de Conchín Fernández, guanya-dora del segon premi de premsa, absent dela cerimònia per trobar-se treballant a la RDdel Congo.

Després del lliurament dels guardons,patrocinats per La Caixa, el Banc Popular,Santander i la CECA, els assistents van gau-dir d’una estona de convivència.

Recordem algunes de les seves paraules

◗ Silvia Melero, guanyadora del primerpremi del concurs de premsa impresa i di-gital: “En el sistema financer hi ha “fissu-res”, fetes per iniciatives bones, que sónles que hem de recolzar”.

◗ Conchín Fernández, segon premi del con-curs de premsa impresa i digital: “Quanvaig arribar al Congo, directament des dePamplona, em va semblar l’infern, vaigpensar que no duraria més de tres setma-nes. En aquest context, tanmateix, m’hetrobat amb les persones més extraordinà-

Diumenge 29 de juliol, la delegació de Mans Unides a Badajoz va instal·lar la seva tradicional paradeta solidària a la plaça del Gran Maestre de la localitat de Fuente del Maestre. Carmina Yansón, presidenta delegada de Badajoz, va destacar durant la inauguració que “Fuente del Maestre és un dels pobles més solidaris de l’arxiprestat, tot i que la seva població no arribi als 7.000 habitants.De fet, dels 9.433 euros recaptats a l’arxiprestat vilafranquès el 2011, 5.843 euros es van aconseguir a La Fuente”. Yansón va voler agrair “al Govern d’Extremadura que, en plena crisi, hagi destinat 5 milions d’euros a projectes solidaris de cooperació, entre els quals n’hi ha dos de Mans Unides”. I també va donar les gràcies “als extremenys en general que, malgrat la que està caient, continuen col·laborant amb aquestes causes, i les expectatives són bones en solidaritat”.

A l’auditori de CaixaForum

Paradeta solidària

Lliurament dels Premisde Mans Unides

Dia del Cooperant 2012

AE

CID

El 8 de setembre passat, l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), amb el suport de les ONGD, va celebrar el Dia del Cooperant amb una jornada commemorativa en què es pretenia compartir amb la ciutadania els valors pels quals treballem des de les organitzacions de desenvolupament.En un any en què poc cal celebrar, a causa de les retallades en cooperació, la jornada es va centrar a llançar missatges positius als nens de tres a dotze anys, en un ambient lúdic i familiar, amb divertides activitats al recinte del Matadero de Madrid. Mans Unides hi va participar amb la projecció de dibuixos animats de Súper Pepo, que va ensenyar als més petits que ser un súper heroi és més fàcil del que sembla. Els contes i els punts de llibre per pintar i el videojoc “El meu planeta està canviant” també van entretenir pares i petits. A més a més, es van projectar els clipmetratges rebuts en la passada edició del concurs de vídeos. Grafitis, contacontes, karaoke, el joc de l’oca, etc.van ser les propostes de les altres organitzacions participants que van compartir amb Mans Unides aquest dia en record dels més desfavorits i els qui cooperen per al seudesenvolupament. Els dibuixos animats i els contes de SúperPepo pots veure’ls al web: http://www.educacion-manosunidas.org/Els clipmetratges es troben a: www.clipmetrajesmanosunidas.org

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

24

Divendres 13 de juliol, Mans Unides va celebrar al Club El Candado de Màlaga la desena edició del Sopar Solidari, en què van participar més de 200 persones i amb el qual es va aconseguir una recaptació de més de 4.000 €. Com tots els anys, tot l’àpat va ser donat, diverses empreses van col·laborar amb els regals per al sorteig, i va comptar amb diverses actuacions. Des de 2003 s’ha donat suport, gràcies

a aquest esdeveniment, a la construcciód’escoles, sistemes sanitaris, internats, material… en llocs com ara Santa Ana de Tusi (Perú), Kampala (Uganda), Malanville (Benín), Poreyahat i Handisha(Índia), Ouagadogou (Burkina Faso) i Port-Margot (Haití), on en els dos últimsanys s’ha col·laborat a l’escola de San Francisco Javier (2009), l’escola de capacitació laboral per a joves (2010) i la reconstrucció d’una escola de primària a Rutshuru (Goma).

Diversos moments de l’acte de lliurament de Premis de Mans Unides 2012.

Sopar solidari en Màlaga

Clu

b E

l Can

dado

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

ries que mai havia pensat que existirien.Són ells els qui canviaran Àfrica i als quihem de recolzar des d’Europa”.

◗ Alumnes del Col·legi Sansueña de Sara-gossa, guanyadores del concurs de car-tells per a centres educatius: Ana Vilanova:“Hem pres consciència del proble-ma dela igualtat”. Isabel Sáinz: “L’important és elrespecte entre éssers humans”.

◗ Carles Caparrós, guanyador del premi detelevisió: “És difícil deixar entrar Déu enles nostres vides, perquè si ho féssim,hauríem de canviar les nostres vides percomplet”.

◗ Grégoire Ahongbonon, protagonista delreportatge guanyador del concurs de tele-visió: “Quan veig un home encadenat,veig la meva pròpia persona; quan veiguna dona encadenada, veig totes les don-

es de la humanitat. Mentre hi hagi unhome o un malalt mental encadenat calcontinuar lluitant”.

◗ Francisco Javier Hidalgo, primer premi delconcurs de relats per a nens i joves: “Grà-cies al jurat per fer-me viure aquest mo-ment. I als meus companys i als meus pa-res, per inculcar-me els valors morals quesegurament faran de mi un gran home”.

◗ Paula, segon premi del concurs de relatsper a nens i joves: “Gràcies a la meva fa-mília i a Mans Unides per la seva tasca. Ials professors per animar-me a escriure”.

◗ Jesús Terciado, guanyador del concurs decartells: “Volia enfocar el tema d’una ma-nera positiva i optimista, la dona no solscom a partícip de la justícia, sinó com a ba-se d’aquesta. I el sol com a símbol d’unanova etapa plena d’esperança”.

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

25

El 5 de juliol passat, la reina Sofia va vi-sitar els projectes recolzats per Mans Uni-des, amb cofinançament de l’AECID, a Zam-boanga (Filipines), gràcies als quals milersde filipins han aconseguit millorar les sevescondicions de vida.

Van acompanyar la Reina en la seva vi-sita, entre altres persones, el missioner cla-retià Ángel Calvo i la coordinadora de pro-jectes de Mans Unides a Àsia, Clara Pardo.La Reina va voler conèixer uns projectesamb què, gràcies a la tasca de consciencia-ció comunitària i a la participació dels bene-ficiaris, el somni de 602 famílies, la majoriarefugiats víctimes dels conflictes que asso-ten la regió de Mindanao, s’ha fet realitat.El programa, que respon al títol “Dotaciód’habitatges i serveis bàsics per a famíliesdesplaçades” s’ha pogut dur a terme grà-cies a la feina de les ONGD locals Peace Ad-vocates Zamboanga (PAZ) i Katilingban parasa Kalambuan (KKI), ambdues fundades pel

missioner espanyol Ángel Calvo. A més a més, la reina Sofia va recórrer

el carrer “Mans Unides” per visitar les duescooperatives on les dones del Katilingbam(que significa “comunitat”) treballen en l’e-laboració de pasta típica de Filipines (miki) ien artesania local. La inversió total per a laconstrucció de 602 habitatges ha estatd’1.323.000 euros aportats per l’AECID iMans Unides.

La visita de la reina Sofia coincideix ambla celebració dels 25 anys de treball conjuntde Mans Unides i AECID a Filipines, que s’hantraduït en 24 projectes per valor total de10,5 milions d’euros. A més a més, MansUnides, gràcies a les aportacions dels seussocis i col·laboradors, hi ha dut a terme 249projectes, per un valor de 15 milions d’eu-ros. Tot aquesta tasca ha fet possible quemilers de filipins hagin millorat el seu accésa l’educació, a la formació professional, a lasalut i la producció agropecuària sostenible.

La reina Sofia visitant un dels projectes de Mans Unides a Filipines.

La Reina coneix els projectes de Mans Unides

Breus

Del 5 al 7 de setembre es van dur a terme a la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC)les jornades “Pobresa i Dones. La cooperació al desenvolupament des de la perspectiva de gènere”, organitzades conjuntament per aquesta Universitat i la delegació de Mans Unides a la capital gallega. Durant 25 hores lectives, i sota la direcció d’Irene Rodríguez, professora de dret internacional públic i relacions internacionals de la USC, el curs va comptar amb la presència de nombrosos experts que, en diverses taules rodones i conferències, van donar aconèixer el paper fonamental que la dona té per al desenvolupament, i els grans desafiaments(educatius, sanitaris, econòmics, polítics...) als quals s’ha d’enfrontar en un món en canvi constant. Per llegir els resums de les ponències i veure les fotos del que s’hi va fer, visita l’especial“Santiago 2012: Jornades Dona i Pobresa” en la secció d’actualitat de la nostra pàgina web.

Jornades sobre “Pobresa i Dones”

Peac

e A

dvoc

ates

Zam

boan

ga (P

AZ)

.

▲ Una exposició fotogràfica al Patio Barroco del Palacio de la Merced (Còrdova) ha mostrat els avanços en la gestió hídrica a la Vall del Huatanay, a Cuzco (Perú), un projecte de la delegació de Mans Unides subvencionat per la Diputació de Còrdova el 2011 amb una quantitat total de 25.265,02 euros. El projecte beneficiarà de manera directa unes 13.000 persones, i indirecta més de 74.000. A més d’aquesta col·lecció de fotos, el Patio ha acollit l’exposició “Somiant un futur”, en què Mans Unides fa un recorregut per la realitat de la infància als països on actua.

▲ El 22 de setembre passat es va celebrar la VIII Edició la Festa Infantil Solidària anomenada “El Pequecongo”, organitzada per la delegació de Mans Unidesa Guadalajara, amb tallers infantils i jocs solidaris per a nens entre els tres iels deu anys. L’objectiu era la presa de consciència sobre les realitats queviuen altres nens, i la manera d’ajudar-los a tenir una vida més digna.

▲ Un any més, el torneig benèfic de Pàdel Mans Unides d’Almuñécar va ser un èxit, en aconseguir reunir mésd’un centenar de parelles en les diversescategories d’aquest esport, i congregaruna mitjana diària de gairebé 300 persones a les pistes del complex esportiu municipal de Río Verde. Tots els visitants van poder conèixer i informar-se dels dos projectes als quals la delegació prestarà especialatenció enguany: un a Bolívia i un altre a Sierra Leone.

Man

s U

nide

s/P

ilar

Sei

del

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

26

Vaig començar el meu camí a MansUnides al desembre de 2000, sent lameva primera campanya al febrer de

2001, com a coordinadora de la Vicaria II deMadrid. Durant els meus set anys com a co-ordinadora d’aquesta vicaria vaig intentar visi-tar personalment el nombre més gran possi-ble de parròquies i col·legis, i aviat vaig com-prendre la importància de tenir, almenys, unvoluntari per parròquia, per la qual cosa vaigcentrar els meus esforços en això. El nombrede voluntaris d’aquesta vicaria va anar aug-mentant i, gràcies a ells, la gran quantitat detreball va anar sortint endavant. A més a més,durant tots aquests anys hem comptat sem-pre amb l’ajuda del vicari i del seu equip decol·laboradors per desenvolupar la nostrafeina, als quals estem molt agraïts.

Al juny de 2007 vaig ser proposta per a de-legada diocesana de Madrid, i porto enaquesta responsabilitat des de llavors. Vaigconsultar amb la meva família, perquè sabia laquantitat d’hores que hauria de dedicar-hi, i lla-vors, i sempre, he comptat amb el seu suport.

Al setembre d’aquest mateix any vaigtenir la gran sort de fer un viatge de formacióa Perú. Allà vaig visitar diverses comunitatsque havien posat en marxa projectes recolzatsper Mans Unides, i vaig constatar en primerapersona que els nostres germans, en aquestcas del Perú, ens necessiten de debò i agraei-xen de cor l’ajuda que els fem arribar.

Com a delegada, des del primer momentem vaig centrar a reforçar els equips ja exis-tents i a formar nous equips per desenvoluparla feina entre tots. Repartint les responsabili-tats es facilita la tasca dels voluntaris, per aju-dar-los a arribar a totes les parròquies, congre-gacions, col·legis, universitats, empreses, etc.També em vaig proposar des del principi apro-ximar-nos a les parròquies per donar-los a co-

nèixer, amb detall, el treball de Mans Unides ireforçar-hi els nostres llaços. Com a primerpas en aquest sentit, i amb l’ajuda del consi-liari, vam visitar els vuit vicaris episcopals. Larelació amb ells ha estat molt fluida, i moltsd’ells ens han visitat a la delegació amb elsseus arxiprestes, rectors i la resta de sacer-dots de les parròquies. L’ajuda per part de totsells ha estat inestimable en tots els sentits.Continuant en aquesta línia, enguany hem fetun llançament de campanya en cada vicariaamb la idea d’acostar la delegació als volunta-ris i a les parròquies. És, a més a més, un ob-jectiu molt desitjat tenir, com a mínim, un vo-luntari en cada parròquia.

En aquesta tasca com a delegada, quanhe necessitat ajuda, sempre l’he rebuda ambgran generositat per part de tots. Des d’aquívull agrair-los i felicitar-los per la seva gran de-dicació i entrega a Mans Unides. Som unagran família disposada a donar tot el millor pelsnostres germans que tant ens necessiten ique, encara que estan llunyans geogràfica-ment, els sentim ben a prop en el nostre cor.Dono gràcies al Senyor que ha volgut fer-meel regal d’aquests anys que estic dedicant aMans Unides. Són uns anys molt feliços alcostat de companys que m’estan fent la tascamolt senzilla. En aquestes últimes ratlles vullmostrar el meu agraïment a tots ells i animar-los a continuar treballant per construir elRegne de Déu a través de Mans Unides.

Magdalena PérezPresidenta delegada diocesana de

la delegació de Mans Unides a Madrid. Man

s U

nide

s

En primera persona

L’empresa TheFutbolingCompany ha creat un nou producte d’oci, el “futboling”, una màquina d’oci 2.0 que, mantenint l’essència del tradicionaljoc, incorpora novetats en temes de comunicació i xarxes socials que permeten fer partides, en tempsreal, en qualsevol racó del món. El model de negoci d’arrancada es basa en dos tipus d’ingressos: per patrocinis publicitaris, que van a parar a l’empresa, i per explotació de la màquina, que es destinen a fins socials: de cada moneda que s’utilitza per iniciar cada partida, se’n donarà un terç a l’ONG que triï el jugador (i amb les quals l’empresa ha subscrit un conveni de col·laboració). L’altre terç de la moneda es destinarà a la Fundació Fun for a Better World, una organització sense ànim de lucre que impulsa TheFutbolingCompany, i l’últim terç, a les universitats (en principi d’aquells llocs on s’instal·lin les màquines), per sufragar el lloguer dels espais, destinant la resta a beques, biblioteques o material didàctic. A més de Mans Unides, entre d’altres, figuren Càritas, Intermón Oxfam, la Fundació Vicente Ferrer i la Fundació Josep Carreras.

Futboling: partides per una bona causa

Una gran familia disposada a donar-ho tot

Dono gràcies al Senyorque ha volgut fer-me el regal d’aquests anysque estic dedicant a Mans Unides.

CIN

CO

DÍA

S.C

OM

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

27

FUNDASALMillorar l’habitabilitat i la salubritat dels habitatges és imprescindible per prevenir la malaltia de Chagas.

El Salvador: Dades d’interès

Capital: San Salvador.

Població: 6.251.495 habitants.

Moneda: Dòlar nord-americà.

Superfície: 21.041 km2

Ciutats més poblades: San Salvador,

Santa Ana, Mejicanos, San Miguel, Nueva San

Salvador, Ciudad Delgado, Apopa, Soyapango.

Idiomes: Espanyol, náhuatl-pipil (entre alguns

amerindis)

Religió: Catòlics 75%; protestants i altres 25%.

Forma de govern: República presidencialista.

President: Mauricio Funes.

IDH: Lloc 105, mitjà.

PIB per capita: 3.831 USD

És una més de les malalties dels pobres.

I, per això, és també una malaltia oblidada o

desatesa per les instàncies i autoritats

sanitàries. El Triatoma infestans, insecte

transmissor del paràsit Tripanosoma cruzi, s’allotja i desenvolupa en ambients insalubres,

i ocasiona la mort prematura dels més febles.

És la malaltia de Chagas. Les accions de

prevenció dutes a terme per la Fundación

Salvadoreña de Desarrollo y Vivienda Mínima

(FUNDASAL), amb el suport de Mans Unides,

obren la possibilitat d’eradicar aquesta plaga

a la zona occidental d’El Salvador.

28

Fitxa tècnica

Àrea Geogràfica:

Ahuachapan, El Salvador.

Títol:

Millora de l’hàbitat per a

la prevenció de la malaltia de Chagas

en comunitats rurals.

Objectiu:

Reduir vulnerabilitats socials,

ambientals i sanitàries a la zona,

davant la proliferació de

la malaltia de Chagas.

Beneficiaris: Directes 1.250.

Sector: Sanitari.

Cost total: 405.353,12 euros.

Responsable: Edín Martínez.

Institució: FUNDASAL.

Projecte: SAL/60832.

Prevenció de la malaltia de Chagas

A El Salvador

FUN

DA

SAL

El Salvador té una mica més de sis mi-lions d’habitants; dades oficials asse-nyalen que el 43% viuen en la pobre-

sa i el 19% en la indigència. Centenars demilers de famílies depenen de les remesesque envien els més d’un milió i mig de salva-dorencs que viuen als Estats Units. El 24%de la gent no té accés a serveis de salut.

Així és la situació a les zones rurals deldepartament (província) de Santa Ana, onles famílies camperoles viuen en cases moltprecàries, sense serveis sanitaris adequatsi sense aigua potable; són habitatges detotxo sense enguixar, amb el sòl de terra isense ventilació adequada. Això facilita la re-producció i allotjament del Triatoma infes-tans o xinxa, insecte transmissor del paràsitTripanosoma cruzi, que produeix la malaltiade Chagas; aquesta afecta l’ésser humà iels animals de sang calenta (gossos, gats,vaques, ratolins…). La picada de l’insecte inocula la malaltia, que pot trigar diversosanys a manifestar-se, causant problemescardíacs i intestinals i, finalment, la mort.

A Amèrica Llatina hi ha uns 18 milionsd’infectats, dels quals anualment moren45.000. A Amèrica Central, el 25% de la po-blació està en perill de contreure la malaltia,que té forta incidència al triangle on con-flueixen Hondures, Guatemala i El Salvador;a la zona de Santa Ana es donen a l’any unamitjana de 340 casos de la malaltia de Chagas.

Habitatge segur i saludable

A la zona de Santa Ana, com a la restadel país, treballa la Fundación Salvadoreñade Desarrollo y Vivienda Mínima (FUNDA-SAL), organització amb gran experiència entemes d’habitatge popular (assentamentsnous urbans i rurals, millora de barris, re-construcció, habitatges d’emergència…); ésun referent a tot Amèrica. Des de fa diver-sos anys, FUNDASAL porta endavant unprograma sobre “Habitatge segur i saluda-ble”. La gent de l’àrea d’El Pinalito, formadaper 10 petites poblacions de difícil accés ien pobresa extrema (al departament deSanta Ana), va demanar ajuda a FUNDASAL,i aquesta va constatar que gairebé un 70%de les famílies de la zona desconeixia la ma-laltia de Chagas, i que en el 90% dels habi-tatges hi havia insectes vectors. I en aquestcontext va sorgir la necessitat de treballaren la prevenció de la malaltia de Chagas.

El projecte es va posar en marxa el2009, amb el suport de Mans Unides i dediverses institucions com el Govern de Can-tàbria, l’Ajuntament d’Oviedo o la FundacióCarmen Gandarias. Es tractava de millorarl’habitabilitat i la salubritat dels habitatges, iper a això es van reparar o es van construir236 habitatges (parets noves, sanejamentd’esquerdes, enguixada interior i/o exterior,obertura de finestres, reforç de sostres, se-paració d’ambients, sòls de ciment, etc.).

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

29

Les famílies beneficiàries es van involucraren el procés i van participar en les tasques,aportant també els materials locals necessa-ris. Però també calia educar les famílies so-bre la malaltia (causes, conseqüències i for-mes de prevenció) i sobre les mesures higiè-niques que han d’assumir als seus habitat-ges i entorn, així com enfortir les capacitatsorganitzatives de les comunitats per a l’auto-gestió de la salut comunitària. A les pobla-cions s’han format comitès de salut, que tre-ballen de manera coordinada amb les asso-ciacions de desenvolupament locals.

Un component addicional i importantdel projecte era la sensibilització a les auto-ritats. El projecte va promoure fòrums ambinstitucions públiques i privades: alcaldia,ministeri, Universitat, escoles, esglésies…,per crear consciència i perquè el problemapugui ser abordat de manera coordinada imultidisciplinària.

És el primer projecte d’aquest tipus ques’ha dut a terme a El Salvador, que ha tingutun obvi impacte. Per això, FUNDASAL i MansUnides s’han plantejat un nou projecte perampliar i aprofundir el treball anterior. Lesmetes d’aquest nou projecte, actualment engestió, són la millora de 61 habitatges i cons-trucció de set, i la construcció de 177 latri-nes, 193 cuines ecològiques i 200 corrals ca-solans per a animals domèstics, amb accionseducatives als centres escolars i accionsd’assistència legal per assegurar a les famí-lies afectades la propietat dels seus terrenysi habitatges.

Aquella nit, el plor de José Rolando va despertar els seus pares. La seva mare va observarque es gratava la cuixa, on era visible una mena de fava vermella. Tenia dos anys. La formaciódels pares, que participaven en el projecte de prevenció de la malaltia de Chagas, i la proximitatdel personal de FUNDASAL van fer possible que José Rolando pugui ara viure i créixer comqualsevol nen del seu entorn. Va ser atès a l’hospital i, després de cinc mesos d’un tractamentintens i costós, al novembre de 2011, quan vam visitar casa seva, els seus pares ens van in-formar que en l’últim control José Rolando havia donat negatiu (no presència de la malaltiade Chagas).

José Rolando té tres germanets més: l’Aracely, el Rafael i la Carmen. El seu habitatge eramolt precari, sense serveis d’aigua potable i sanejament, les parets de maó sense revestir,els sòls de terra, sense ventilació adequada… Quan vam fer la nostra visita, vam trobar unacasa de materials sòlids, terra de ciment, parets de bloc, sostre de làmina de zinc… Així comells, unes altres 236 famílies. Una magnífica execució de l’obra física, tant de les cases repa-rades (reforçaments estructurals, enguixades amb sorra, argila, calç i ciment, fosa de terres,millora de teulades…) com els habitatges de nova construcció. Una gran feina del personalde FUNDASAL, que assumeix la seva feina com a realització professional i com a compromísde servei als més marginats.

10 d’ells ens van acompanyar en la nostra visita (malgrat ser diumenge). Amb ells vam recórrerdiverses poblacions (La Esperanza, El Cipresal, Las Marías...). La gent ens explica com FUNDASALes va anar guanyant la seva confiança. No regalaria res, sinó que els acompanyaria en un procésen què ells havien de ser protagonistes del seu desenvolupament. I d’això s’encarrega.

El rostre de la malaltia

Les cases s’han reforçat estructuralment, la qual cosa ha millorat la salut i la vida de centenars de salvadorencs.

FUN

DA

SAL

Waldo Fernández, coordinador de projectes de Mans Unides a El Salvador finsmaig de 2012

FUN

DA

SAL

30

ANsioni, una ciutat de prop de200.000 habitants, que es localitzaa la regió de Baix Congo, a uns 80

quilòmetres de la ciutat de Boma, hi ha unaorganització camperola que s’ocupa des defa més d’una dècada de l’explotació agrí-cola i ramadera, com a mitjà de vida fami-liar. Es tracta de Kivanu, una associació for-mada principalment per viudes amb la qualMans Unides ja havia col·laborat abans: cin-quanta dones a qui una llarga guerra i la ne-cessitat han situat al capdavant d’unes llarsmarcades per la injustícia, les dificultats il’absència de figura paterna.

Quan aquestes dones, tan dinàmiquescom ben organitzades van veure que elsseus coneixements no eren suficients pertreure el màxim profit a les terres que elsdonaven l’aliment a elles i, principalment,als seus fills, van demanar formar-se ennous mètodes de conreu, en tècniques deconservació dels aliments i en el tracta-ment de les malalties de les plantes. Laseva petició va ser atesa per Mans Unidesque, a més a més, va facilitar les coses per-què aprenguessin a conrear mandioca demillor qualitat en un camp col·lectiu d’unahectàrea.

Després, es van plantejar què fer pertreure més profit de tota aquesta man-dioca. I van pensar a transformar-la en shik-wuanga, l’aliment bàsic en algunes zones

de la República Democràtica del Congo. Elseu component principal és la farina demandioca, que es cuina amb aigua. Siaquesta barreja, que té poc valor nutritiu,s’enriqueix amb cacauets, pebrot, sal i oli,les seves propietats milloren substancial-ment. Transformar la mandioca en shikwu-anga permet, a més, conservar-la per méstemps i vendre-la millor als mercats.

I, com en una versió diferent del “contede la lletera”, van pensar que amb aquestesvendes augmentarien els ingressos fami-liars, i assegurarien quelcom fonamentalper al progres de qualsevol societat: dismi-nuir l’absentisme escolar dels seus fills, idels altres cinquanta nens i nenes orfes depare i mare als quals es van comprometrea ajudar i millorar les condicions sanitàriesde tots ells. Per a això, les protagonistes dela nostra història han après, amb dos espe-cialistes en química alimentària, les tècni-ques de preparació del shikwuangue. Aixímateix, totes han rebut els estris necessa-ris per a la preparació d’aquest producte(cuines, morters, barrejadores, marmites,recipients…). La diferència amb la narracióde la pastora que imaginava riqueses abansde vendre la llet es troba en el fet que lavida d’aquestes dones no és un conte: Ki-vanu és ara una organització més produc-tiva, que té encara pendent escriure el finalde la seva història.

Mans Unides

Un conte fet realitat

Les dones congoleses han buscat la manera d’augmentar els seus ingressos familiars i disminuir l’absentisme escolar dels seus fills.

Àrea geogràfica:

Nsioni, regió de Baix Congo.

República Democràtica del Congo.

Títol: Suport a la preparació

de productes locals.

Objectiu: Contribuir a la seguretat

alimentària de la població de Nsioni.

Beneficiaris: Directes: 50;

indirectes: 400.

Sector: Agropecuari.

Cost total: 6.304 euros.

Responsable: Hèléne Bukoyo.

Institució: Kivanu (Don de Dieu).

Projecte: RDC 65503

Fitxa tècnica

A la República Democràtica del Congo

31

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

“Un altre cop, la primavera va portar la moda solidària de Mans Uni-des a La Merced, la moda que ens uneix amb els més necessitats.Enguany, l’ONG ens vesteix en blavós o morat, i amb l’objectiu de lasalut. “Salut per a tots” ha estat el lema. Des d’aquesta revista,volem agrair-vos a tots la vostra generosa col·laboració, tant alsque heu ofert les samarretes a canvi d’un donatiu, pel vostre tempsi esforç solidari, com als que les heu adquirit i les passegeu amborgull. Us felicitem pel vostre gest i, l’any que ve, us en portem més.Gràcies de cor”.

Col·legi La Merced. Madrid

Man

s U

nide

s

LA MODA QUE

ENS UNEIX AMB ELS

MÉS NECESSITATS

La web www.jovenesmanosunidas.org ha canviat de nom i de disseny.Ara és la Web Jove de Mans Unides, i hi trobaràs tota la informació sobrela tasca que desenes de joves, vinculats d’una manera o d’una altra ambla nostra organització, fan en tot el territori nacional, coordinats des delsserveis centrals.

Aquesta web, com tot el que hi ha a internet, és un espai viu que no dei-xarà de créixer i evolucionar. Per aquesta raó, estem oberts a qualsevolsuggeriment que ens vulguis fer arribar.

Entra a la secció “CONTACTA CON NOSOTROS” de la Web Jove o en-via’ns un correu a comunicacion@manosunidas.org.

Renovem la pàgina web

T’esperam a www.jovenesmanosunidas.org!

Una trobada per reflexionar sobre la força que mou els i les joves a col·laborar amb Mans Unides, la tasca duta a terme fins ara i les idees i perspectives de futur.

Trobada de joves de Mans UnidesMadrid 5 i 6 d’octubre de 2012

Més informació a www.jovenesmanosunidas.org

¡Novetat!

32

MANS J VES

Nom ..............................................................................................................................................................

Cognoms ......................................................................................................................................................

NIF ................................................................. Data naixement ....................................................................

Domicili complet ...........................................................................................................................................

........................................................................................... Codi Postal .......................................................

Població .................................................................. Província ......................................................................

Correu electrònic ..........................................................................................................................................

Telèfon mòbil ..................................................... Un altre telèfon ...............................................................

Tot i que resulti paradoxal, en els temps de crisi la societat es tornamés generosa. Una generositat que no té només per què ser mate-rial, també pot produir-se amb petits gestos. Avui te’n proposem un:que convidis un amic, familiar o conegut a ser soci de Mans Unides,a formar part d’un equip que lluita contra la fam i la pobresa des defa més de 50 anys. Ho pots fer en qualsevol moment i lloc, per exemple:

● Quan un amic et convidi a fer un cafè, tu li pots respondre: “Joet convido a fer-te socide Mans Unides, javeuràs com no te’n pe-nedeixes”.

● Quan et convidin al ci-nema, tu podràs con-testar: “Jo et convido acol·laborar amb MansUnides. Pots aportaruna petita quantitat iformaràs part d’ungran equip”.

● Quan estigueu menjant i vulgui pagar el compte, tu li pots dir:“Millor avui et convido jo a menjar i també a formar part de MansUnides”.

O, simplement, pots agafar el telèfon i trucar a aquesta persona perdir-li que col·labori amb Mans Unides, perquè amb una mica de ca-dascun de nosaltres podem canviar aquest món a millor.

VULL COL·LABORAR AMB MANS UNIDES

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, les teves dades formen part d’un fitxer ti-tularitat de Mans Unides, declarat en el Registre General de Protecció de Dades, creat amb la finalitat de gestionar elsdonatius rebuts per l’organització. Així mateix, Mans Unides utilitzarà les teves dades per mantenir-te informat sobre altresactivitats de la nostra organització. Pots exercitar els drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació mitjançant comunicacióescrita a Mans Unides – Dep. de Protecció de Dades, carrer Barquillo, núm. 38 - 28004 Madrid.

Emplenant aquest cupó, trucant al 902 40 07 07, o a www.manosunidas.org

Avui et convido... a fer-te’n soci!!Una bona

acollidaEl mes passatus vam enviarla memòriaanual de 2011,amb un for-mat diferentde l’habitual.Era més pe-tita per di-

verses raons: una distribuciómés fàcil, una lectura més còmoda i menys des-

pesa de paper. A totes aquestes cal sumar l’estalvieconòmic, fonamental en aquesta època de crisi, ique ens ha permès destinar aquests diners a aquellsque més ho necessiten.

Des que us vam enviar la memòria hem rebut moltscorreus felicitant-nos per aquesta decisió i animant-nos a continuar pel camí emprès.

Des de Mans Unides us volem donar les gràcies pelvostre suport, i demanar-vos que ens feu arribar qual-sevol idea o suggeriment que ens permeti continuarmillorant.

Codi entitat Codi oficina D.C. Número de compte

CODI COMPTE CLIENT

DADES PERSONALS DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

TARGETA DE CRÈDIT

ENTITATS BANCÀRIES PER A INGRESSOS O TRANSFERÈNCIES

PER A QUALSEVOL CONSULTA POTS DIRIGIR·TE A: socios@manosunidas.org o al 91 308 20 20

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades totalment.

IMPORT PERIODICITAT

❑ 6 euros

❏ 20 euros

❏ Mensual

❏ Un sol cop

❏ ........................

ACTUALITZACIÓ QUOTA

❏ l’IPC anual

❏ un 5%

❏ ..............%

Signatura del titular:

Data: ........................ de .................................................. de 201.......

Bankia: 2038.0603.28.6001036580 La Caixa: 2100.2261.59.0200139842 Ibercaja: 2085.9252.03.0330430677 Santander: 0049.0001.54.2210040002 Banesto: 0030.1008.54.0865065273 Sabadell: 0081.4146.25.0001149217 Popular: 0075.0001.85.0606400006 BBVA: 0182.2325.08.0011344904

❏ ............... euros

Titular compte ...............................................................................................................................................

Entitat bancària ...........................................................................................................................................

Mans Unides/Javier Mármol

Caduca fi de:

................ / ................

❏ VISA ❏ 4B ❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’impost sobre societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

006

C O L · L A B O R A D O R S I A M I C S

La cantant Rosa López haestat aquests últims mesosimmersa en la promoció del seu últim disc, que vaveure la llum just quan escomplien deu anys des queun programa de televisiódonés la primera empenta a la seva carrera. Són ja moltsels que saben que en aquest treball, que s’anomena comella, “Rosa López”, l’artista granadina ha volgut dedicaruna cançó a la nostra organització; cançó a la qual, sense embuts, ha titulat “Mans Unides”. I ho ha fet com a homenatge “a la gran tasca que Mans Unides du a terme al món”. I així és com ho explica quan té una oportunitat. Amb aquesta cançó Rosa s’ha implicat,de la millor manera que podria fer-ho, que no és una altra que la seva veu, amb la causa dels més desfavorits.“Rosa López” és quelcom més que música; és compromís i il·lusió. I Rosa López és, sobretot, amiga

Acompanya el germà Zeferino i els seus amics ensenyant als nens les veritats de la fe.Aquesta instructiva i entretingudasèrie presenta relats visualitzats,cançons i ensenyaments pràctics.

ROSA LÓPEZUniversal Music Group. 2012 CALENDARIS DE TAULA I

PARET 2013

REG

ALS

SOLI

DAR

IS

“VAMOS A REZAR. Una lección sobre la oración.”

Año 2012. Monte Tabor Produccionesinfo@montetabor.es

AGENDA 2013DISCOS

SAMARRETA 2013

DVD

Per a nens i nenes.

Per a dona (sense mànigues).

Per a dona.

Per a home.

L E S N O S T R E S R E C O M A N A C I O N S

FES-TE’NSO

CI

FES -TE’NVO

LUN

TAR

I,

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

DO

BLE

GA

R A

QU

ÍD

OB

LEG

AR

AQ

UÍ

D E L E G A C I O N S D E M A N S U N I D E S

35

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º HTel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Léon)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRO (Huesca)Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 5313003 CIUDAD REALCasa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSA (Balears)Pere Francès, 12, 2n / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARAVenezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajoTel. 958 66 35 9221003 HUELVA3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo / Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE G. C.Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 0424003 LLEÓSierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 8827001 LUGOCruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDGran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707703 MAÓ (Menorca)Carreró des Mirador de ses Monges, 1 Tel. 971 36 99 3630001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda. / Tel. 968 21 40 2932005 ORENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8222002 OSCAPza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 5633003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAAntonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCA (Balears)Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 1810600 PLASÈNCIA (Càceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 12

37002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 23 - 3º Dcha Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARASONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 4243001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixosTel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 314036204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Direccions

Servicios Centrales

Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org

Vie

tnam

. Jav

ier

Cua

drad

o.

Mans Unides és l’Associació de l’Església Catòlica a Espanya per a l’ajuda, la promoció i el

desenvolupament del Tercer Món. És una organització no governamental per al desenvo-

lupament (ONGD), de voluntaris, catòlica i seglar.

Mans Unides centra tota la seva tasca en dues activitats complementàries: sensibilització

de la població espanyola, perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels països en via

de desenvolupament; i suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania

per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.