Brasil. Encara el paísde les desigualtats

��

El seu demà és avui��

Néixer i sobreviurea l’Àfrica

183Butl let í númeroAbri l - Juny 2011 183

Editorial 3

Col·laboració 4 El seu demà és avui

Entrevista 6 María Damaris García

La veu del lector 8

Crònica del món 9

Reportatge 12 Brasil. Encara el país de les desigualtats

Ressons del Sud 14 Ángel Calvo

A fons - Informe 15 Néixer i sobreviure a l’Àfrica

Notícies de Mans Unides 23

En Primera Persona 27 Beni Asensio

Els nostres projectes 28 Construcció i equipament de llars per a orfes de sida a Kenya

Mans Joves 32

Col·laboradors i amics 33

Les nostres recomanacions 34

Presidenta de Manos Unidas:Myriam García Abrisqueta

Consell de Redacció:Rafael SerranoSoledad SuárezAna Álvarez de LaraCristina RedonetJulián Jiménez Mª Eugenia DíazMarisa ElosuaBelén GarriguesMarco GordilloJuan Souto

Redactors:Javier FernándezPilar Seidel

Col·laboradors fixos:Elena de la Cueva

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoMiriam MartínezMaría Silvia FiorentinoMaría Damaris GarcíaCristina de BenitoMª Luz MangadoSergio SerranoÁngel CalvoBeni AsensioEmilio Balliana

Disseny i Impressió:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

Maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.

ISSN: 0214-5979Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 MadridTel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

www.manosunidas.orginfo@manosunidas.org

28 / A Kenya, en localitats com la de Karungu, la sida ha afectat milers de persones, directament o indirectament.Projectes com el que es mostra en aquest número obren la porta de l’esperança i posen llum en la vida de milers d’éssers humans.

Foto de portada: Burkina Faso. Mans Unides/Javier Mármol

4 / A la col·laboració, María Silvia Fiorentino, missionera a Benín, ens parla del seu treballper tirar endavant els nens més petits de les zones rurals del país,gràcies al suport, entre d’altres, de Mans Unides.

12 / El reportatge d’aquest número ens apropa a Brasil, el país americà on l’enorme creixement econòmic es contraposaa la gran desigualtat social existent.

S U M A R I

6 / María Damaris García, natural de Costa Rica, dirigeix desde fa 15 anys un centre de salut aCotonou (Benín). Convidada per ala Campanya 52, parlem amb elladurant la seva estada a Espanya.

Las opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

Som part de la solució

El VIH/sida és una de les malalties infectocontagioses que més danys causa entre la poblacióafricana. Totes les dades coincideixen que l’Àfrica és la gran víctima d’aquest flagell. Segons l’ONU,el 70 per cent dels joves infectats a l’Àfrica subsahariana són dones. L’amor i la passió per la justícia,que motiven Mans Unides, s’han convertit sempre, al llarg dels anys, en una atenció preferencial alsmés febles, als més pobres, a la vida fràgil i amenaçada dels nens de l’Àfrica.

Entre els més afectats per la sida hi ha els nens, per la transmissió vertical de mare a fill. S’es-tima que més del 90 per cent dels 2,1 milions de nens infectats al món s’han contagiat durant l’em-baràs, el naixement o la lactància materna. Mentre amb prou feines hi ha casos de transmissió ma-terna als Estats Units, Europa o altres regions desenvolupades, prop de mil nens neixen diàriamenta l’Àfrica subsahariana infectats amb el VIH i molts moriran abans dels 2 anys si no reben el tracta-ment adequat.

Els nens africans, en igualtat amb els altres nens del món, mereixen ser protegits. Amb res-pecte i amor, perquè la persona és un bé en si mateixa. Cada cop és més necessari que posem elsmitjans per aconseguir el seu desenvolupament integral ja des del si matern. La primera mesura deprotecció consisteix a prevenir el contagi de la mateixa mare. La conducta sexual sana i responsablede la parella és el millor antídot. El valor de la família africana i l’educació de les dones són algunsdels aspectes que cal reforçar.

A més a més, els poders públics han de considerar que aquests contagis de mare a fill espoden reduir i eradicar per al 2015, si es protegeix les mares amb mètodes preventius i se’ls facilitael tractament amb antiretrovirals. En conseqüència, cal garantir a les dones embarassades l’assis-tència mèdica per disminuir i evitar la probabilitat de contagiar el seu fill amb el virus.

D’altra banda, els nens que neixen ja infectats estan més exposats a la tuberculosi i a altresmalalties, així com al desemparament i a la marginació, fruit de l’orfenesa i de molts prejudicis socials.El dolor de tants nens, que viuen llargues agonies, posa en evidència la manca de polítiques nacionalssobre cures pal·liatives pediàtriques, la precarietat dels serveis d’assistència, l’escassa disponibilitatde tractaments contra el dolor i la falta d’una guia per als agents sanitaris sobre l’ús dels fàrmacspal·liatius…

L’Església, que s’anomena a si mateixa “família de Déu a l’Àfrica”, és avui l’ajuda més pròxima,present i eficaç en la lluita contra el VIH/sida, en la prevenció, el tractament i l’atenció de les personesinfectades i afectades. L’estigma i la discriminació són poderosos enemics; l’Església afronta aquestarealitat humanitzant la vida dels qui en pateixen: acollint la mare i els seus fills, tenint cura de la fa-mília, procurant-los aliment, un mitjà de vida, educació…

El compromís de Mans Unides davant del drama dels nens infectats pel VIH/sida a l’Àfrica ésel de l’Església; i, com és habitual, Mans Unides està present als llocs més necessitats, donant su-port a projectes que redueixin la incidència de la malaltia, procurant la formació del màxim nombrede persones per millorar en la prevenció de la malaltia i en l’atenció i no-discriminació dels malalts.Mans Unides ensenya a les mares infectades amb el VIH/sida què cal fer per protegir els seus fills ique aquests puguin viure. I viure lliures d’aquest flagell.

E D I T O R I A L

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor

3

María Silvia Fiorentino

Germanes Esclaves del Cor de Jesús (Argentina)

Des de maig de 1997, treballa a Parakou, Benín, en la promoció i el desenvolupament,

especialment de les dones i els nens de zones rurals.

La manca de mitjans i de formació incideixen de forma decisiva en el futur de molts nens menors de 5 anys a Benín.

Man

s U

nide

s

Mans Unides/Javier Fernández

Treball a Benín en sanitat i nutrició infantil

El seu demà ÉS AVUI

C O L · L A B O R A C I Ó

4

Des de l’any 1997, treballem a l’Àfrica, a Benín, als poblats d’unazona del Borgou i hi vam anar observant i notant la creixent necessi-tat de posar-nos mans a la feina en qüestions de sanitat i nutrició,tot i que la nostra primera intenció era la primera evangelització.Ens vam trobar amb persones que no tenien el bàsic per viure:aigua potable, menjar en condicions, educació i comunicacions, i noem refereixo a les noves tecnologies, sinó a simples camins per onpoder transitar.

Deixo la temptació de les estadístiques, que les tindran a totarreu, i em dedico a explicar-vos la nostra experiència rica, dolorosa,quotidiana, amb rostres i noms propis. Com comencem?

Pes i nutricióComencem per pesar mensualment els nens menors de tres

anys. Cada nen i la seva mare es registren en una fitxa que va mar-cant la corba de creixement. Si el pes cau en zona groga significaprimer grau de desnutrició; si és en la vermella, es tracta d’un casgreu, això unit a símptomes propis de la desnutrició en les sevesdues formes kwashiorkor i marasme.

El difícil és que perseverin, ja que quan veuen que no se’ls re-gala res i que, a sobre, els dius que el nen no està ben alimentat,moltes abandonen. Però d’altres sí que arriben a captar el valor delseguiment i dels nostres consells. Això ho alternem amb classesteoricopràctiques de puericultura, nutrició, higiene, etc.

El més difícil va ser el començament, la inscripció dels nens.La primera dificultat amb què ens vam trobar és que la tradició nopermet anomenar el més jove davant el més vell, així que per treureel nom del nen a les seves mares, si no tenen algun carnet de salut(i el 80% no el té) cal fer un llarg interrogatori; donant voltes i eva-sives, rialles i vergonyes; ho diuen, generalment, a través d’un ter-cer. Per a molts d’aquests nens la nostra fitxa és el primer i únicdocument que registra la seva existència i el seu nom.

A més a més, els noms són impronunciables i com que les tra-ductores no sempre estan alfabetitzades és difícil escriure’ls. Hi hanoms com: N’Tche, M’Po, Awau, Mammam Biba, Lathifou, Ahara-mantemme, etc. Tampoc existeixen els cognoms, la gent de les al-dees s’anomena amb el nom del pare. Per exemple, en el cas d’unafamília cristiana una nena pot dir-se: Jacobo Marie.

Una altra dificultat és esbrinar la data de naixement. La majoriaha nascut a casa, i, si no han anat mai al metge, no es recorden nisaben la data del part. En preguntar-los l’edat del nen ens donenles respostes més absurdes. Fan riure i desesperar alhora.

Per exemple, quan va néixer?: “Després de dinar”, “un diumen-ge”, “en venir del camp”, “quan estàvem preparant la terra”, “fa duescollites de cotó”, “ja van passar dos Ramadà”, “després de la Ta-baski” (festes musulmanes), “quan feia el primer desherbatge”... Elque ens exigeix paciència, imaginació i coneixement de les festespaganes i musulmanes i molt de l’agricultura local. Si tot això noajuda, comptem les dents, i a ull, calculem.

Després de les primeres pesades, vam anar constatant que l’ín-dex de desnutrició era més greu del que ens semblava. Per exem-ple, de 25 nens, 11 eren a la zona de desnutrició lleu i mitjana, i tresen l’aguda. Els altres eren, majoritàriament, menors de 4 mesos,

que aquí són éssers privilegiats que continuen el seu desenvolu-pament com petits marsupials a l’esquena de la mare, mamantquan els ve de gust, sempre immunitzats i a l’abric de la lactànciaplàcida.

Els problemes sorgeixen quan la lactància comença a ser insu-ficient i han d’incorporar altres aliments a la dieta. I més greu en-cara és el moment del deslletament, que és quan poden morir dedesnutrició aguda. Com que els deslleten al voltant dels 3 anys,això implica un xoc psicològic molt fort. Ja hem vist diversos casosde mort o de greu desnutrició per anorèxia infantil. A més a més,fins al quart mes estan immunitzats enfront del paludisme i cap alcinquè tenen la primera crisi, que sol ser perniciosa i mortal si noes tracta adequadament i a temps.

És per falta de mitjans?, per descuit?, per manca de temps?,ignorància?, per tabús i tradicions nefastes?, per condicions d’hi-giene deplorables?... És una mica de tot alhora. Potser entre lescauses més comunes hi hagi la ignorància i la falta de mitjans. D’al-tra banda: què més es pot demanar a una mare? Generalment,mare de molts nens, que treballa des de l’alba fins al vespre a casai al camp i cuina sense ingredients i sense diners... El marit no pro-veeix ni ajuda gaire i és ella qui ha de fer de tot, trobar llenya per ala cuina i carregar l’aigua des de km! No se’ls pot demanar gairemés. Com han d’estar pensant en farinetes, verduretes i vitaminesque tampoc existeixen!

També controlem la vacunació: bé, aquí pitjor, la majoria no hacompletat més enllà de la segona dosi de la triple i poliomielitis... Ien molts casos res de res! Diuen que la poliomielitis està eradi-cada! Aquí no! I encara que facin campanyes de vacunació, no arri-ben a totes les aldees i les dosis mai no són suficients. Per explicar,ompliríem pàgines senceres, però anem aconseguint solucions pe-tites a grans mals.

Els nens se’n surten El Centre de recuperació nutricional i el dispensari, projectes

que estan en marxa gràcies a l’ajuda de Mans Unides i d’altres per-sones generoses que hi van ajudar anònimament, atenen les nece-ssitats dels malalts, medicaments, drames, nens que no arriben enbon estat, de vegades gairebé a les últimes, falta de mitjans i moltanecessitat que ens ocupa bona part del temps i de les forces.

Els nostres amics metges de Phans, una ONG de metges deFrança, vénen regularment. I el dispensari de Bongowerou creix enquantitat i qualitat. Amb l’ajuda de Mans Unides, estem acabantun projecte d’aigua amb un dipòsit i canalització perquè l’aigua arribia diversos punts del poble. En aquest moment hi ha 10 nens recu-perant-se al centre; cada cas seria digne d’una història, cada petit,una presència de Déu.

Per a molts d’aquests nens, la nostrafitxa és el primer i únic document queregistra la seva existència i el seu nom.

5

C O L · L A B O R A C I Ó

Natural de Costa Rica, la missionera María Damaris García dirigeix des de fa 15 anys el centre de Salut Santa Maria dels Àngels, situat en un barri perifèric de Cotonou, la capital econòmica de Benín, un país on els serveis sanitaris són precaris o inexistents.La Damaris és terciària caputxina, i va participar els dies 8 i 10 de febrer en els actes de presentació de la nova Campanya de Mans Unides, organitzats pels Serveis Centralsde la nostra institució, i també en d’altres de la delegació d’Albacete.

E N T R E V I S T A

Convidada de Campanya de Mans Unides

Una animadora explica, amb dibuixos, els mètodes per lluitar contra les malalties a què s’enfronten. Mans Unides/Javier Fernández

María Damaris García, missionera terciària caputxina

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

“Tots podem assumir l’objectiu de reduir la mortalitat infantil”

6

E N T R E V I S T A

El centre sanitari que vostè dirigeix a Benín complirà ara els 20anys de funcionament. Quins serveis sanitaris s’hi presten?Ens dediquem a medicina general, però atenem també la recupe-ració nutricional de nens i d’adults, entre els quals, malalts de sida.Posem un accent especial en la formació dels pacients: tres copsper setmana impartim formació als malalts per millorar la manerade fer front a les malalties més freqüents i la seva prevenció. Infor-mem també sobre vacunació. Així mateix, impartim xerrades sobrecontrol prenatal per a les mares.

En un altre centre sanitari, també atès per les terciàries caputxi-nes a l’interior del país, concretament a Nikki, fem una importanttasca de sensibilització pels pobles i, tot i que lentament, els efec-tes positius d’aquesta formació es van notant. Ara les mares sóncapaces de detectar els problemes abans; els casos de nens quearriben al centre sanitari quan ja és massa tard han disminuït molt.

Són freqüents els casos de subalimentació?Molt freqüents. De vegades, la gent s’omple l’estómac, però ho faúnicament amb massa de blat de moro i amb picant; hi falta la carn,el peix, els llegums… aliments que es poden trobar, de vegades,al mercat, però que molts no poden comprar. Algunes personesnomés prenen un plat de menjar al dia.

“Quan un hospital funciona a l’Àfrica, pregunti vostè i veuràque està gestionat per missioners”. Aquesta frase la vaig sentirfa uns dies en boca d’un sacerdot africà. Li sembla que respona la realitat?Generalment, sí. A Benín, en aquest moment, més del 70% de lasanitat està atesa per catòlics i musulmans, i una cosa semblantpassa a l’educació. El Govern ha fet un gran esforç per construirescoles, però l’educació que funciona està atesa per l’Església.

La seva congregació, les terciàries caputxines de la SagradaFamília, va ser fundada per un espanyol.Per Luis Amigó, caputxí de Massamagrell (València), que va serbisbe de Solsona i de Sogorb. Va fundar també als religiosos ano-menats “amigonians”. El nostre carisma és el seguiment de Crist al’estil de Sant Francesc d’Assís.

Vostè va ingressar en la seva congregació amb gairebé 20 anys.Per què es va fer religiosa i missionera?Vaig néixer en una família molt religiosa, en la qual es resava totsels dies i en la qual em van formar en valors cristians, i va ser allàon es va estimular la meva vocació. Vaig ser catequista quan eraencara molt jove, i llegia petites vides de sants i de missioners.Tenia un gran desig de ser missionera. Vaig treballar a Costa Rica,a Panamà, a Colòmbia… fins que el 1996 es va complir el meusomni i vaig arribar a Benín, on vaig quedar impactada per la po-bresa i la malnutrició severes, pels malalts de sida, per la mort denens a causa de l’anèmia… I allà segueixo avui, convençuda queDéu està present en aquells que pateixen.

Quines impressions porta de la seva participació aquests diesen els actes de llançament de campanya organitzats per MansUnides?El treball dels voluntaris impacta. He trobat que hi ha una gran ober-tura a Mans Unides a les escoles i en els mitjans de comunicació

amb els quals he estat en contacte. La gent parla molt bé de MansUnides; és una institució que té credibilitat i que està molt ben vistaa Espanya.

Quines idees ha repetit més aquests dies?He dit a la gent que el compromís contra la pobresa no és nomésper als grans organismes, sinó per a cadascun de nosaltres. Totspodem assumir l’objectiu de reduir la mortalitat infantil com un de-safiament que ens competeix. Cada dia veig nens que somien queel seu plat s’ompli. Molts no saben el que és un plat per menjar.Davant d’això, crec que ni tan sols hauríem de parlar de reduir lamortalitat infantil, sinó d’acabar amb aquestes morts de nens percauses prevenibles.

També he dit que sóc testimoni que l’ajuda que Mans Unidesenvia arriba fins a nosaltres, i que des de nosaltres arriba a la gent.

La Damaris podria parlar durant hores. Són ja molts els anys decompromís i d’experiències acumulades. Afirma que “veure un nensomriure és una empenta per continuar treballant”, i que “moltscops és difícil combatre quan ho tenim tot en contra. És difícil lluitarquan només tenim humanitat i desig de guanyar… Però es fa”.

També està convençuda que “el millor mitjà per fer bé als nensés fer-los feliços. Necessiten un plat de menjar, però també un gestde tendresa i un somriure”.

Javier FernándezDep. de Comunicació

El DVD que Mans Unides ha difós enguany, titulat Sembrando fu-turo en Benín, ha estat rodat al centre sanitari que la germana Da-maris dirigeix a Cotonou i en un altre de les terciàries caputxines aNikki. Els dos tenen una acollida excel·lent entre la població i dis-posen d’unitats per a subalimentats on es recuperen amb èxitmolts nens. Amb recursos senzills, però molt ben administrats, tre-ballen contra la malnutrició i contra les seves causes: les malaltiesparasitàries; el paludisme, una de les conseqüències del qual és l’anè-mia; la febre tifoide i els mals hàbits alimentaris. En el cas de Nikki,un equip d’educadores recorren petits poblats de la zona impartintformació, controlant el pes dels nens i distribuint medecines bàsiques.

Mans Unides/Javier Fernández

Sembrant futur a Benín

7

DIGNIFICANT EL SEU VIURE

En representació de la Fundació José Cardijn i les famíliesbeneficiàries, escrivim per donar les gràcies a Mans Unides perl’esforç per aconseguir els fons necessaris per al projecte de“Formació Agrícola per a Associació Productes Rurals”. Aquestacooperació ajuda famílies en situació d’extrema pobresa a mi-llorar les seves condicions de vida, i els dóna l’oportunitat degenerar ingressos.

La comunitat de Guajho es troba dins del districte de SanJoaquín, un dels districtes amb l’índex de pobresa més alt alnostre país. Els beneficiaris, gràcies a aquest projecte, millorenl’escolaritat dels seus fills, compren abrics d’hivern, uniformesescolars, i, principalment, la seva alimentació.

Realment estem molt agraïts pel seu sacrifici en la contri-bució a la nostra tasca, no sols per la generositat i el compro-mís que van assumir en portar aquesta donació, sinó per l’acti-tud de lliurament, qualitat i professionalitat que demostren. Elmàxim benefici de tots és la sensació que tenen de saber quevan ajudar personalment diverses famílies a dignificar el seuviure.

Agraïm a Déu misericordiós que ha posat la misericòrdia enel cor de vostès i, així mateix, Ell amb la seva infinita bondatsabrà compensar en les seves vides aquest gest de lliurament.

Ernestina Camps

Directora executiva Fundació José Cardijn

Paraguai

UN MóN MÉS SOLIDARI

Rebin una salutació de germans a la distància, ja quetota l’obra que han construït vostès entre nosaltres ens haconvertit en famílies tot i sense tenir un contacte físic. Tota laparròquia de Sicalpa està molt agraïda per la seva ajuda, espe-cialment els indígenes; ens agradaria que algun dia ens visitin,perquè les nostres cases estan obertes per rebre’ls i que vos-tès puguin veure i sentir tota l’alegria i l’ajuda que ens hanproporcionat.

Agraïm tot el seu interès, treball i esforç que han posat peraconseguir els fons que ens han proporcionat a través de MansUnides, i que es pugui fer realitat el somni que existeixi un mónmés equitatiu i solidari, on rics i pobres tenim els mateixosdrets i les mateixes oportunitats.

Que Déu beneeixi la solidaritat que han tingut amb totsnosaltres.

Carlos Vera

Església de Riobamba. Pastoral Indígena de Sicalpa

Equador

EL VALOR DE ‘EDUCACIó

Salutacions de pau i bé. Aquest petit text és per agrair-losel gran suport que ens han donat durant tot l’any 2010, i tambéen els anys anteriors. La seva ajuda, sempre a temps, ens hapermès arribar a on hem arribat. N’estem molt orgullosos. Enshan ajudat a créixer ràpidament i a enriquir la nostra escola iles experiències en matèria d’ensenyament. La seva presènciase sent en tota l’escola.

Ens han ajudat a fer realitat el nostre somni d’una apassio-nada creença en el valor d’una educació en l’excel·lència, i tre-ballem incansablement per fer realitat la nostra visió, la missió,els objectius i la filosofia.

Demanem al Senyor que els continuï beneint i continuemresant per vostès.

Philip Wanjohi

Director de l’escola St. Francis

Kenya

Man

s U

nide

s

Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació,o per correu electrònic a: comunicacion@manosunidas.org

L A V E U D E L L E C T O R

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA?

Doncs recorda que a www.manosunidas.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF.

També pots rebre el nostre BUTLLETí ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org

i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”.

8

UNICEF va fer una petició en el seu “In-forme d’Acció Humanitària per a la Infància2011”: 1.400 milions de dòlars per donarresposta a crisis humanitàries en 32 països.En aquesta crida als països donants s’em-fatitza la importància de millorar la capacitatde les comunitats de sobreposar-se a lescrisis. Hilde Jonson, directora executiva ad-junta de l’organisme internacional, va expli-car que “la inversió en la infància i la cons-trucció d’aquesta capacitat de sobreposar-se els ajuda a gestionar anticipadament elsriscos i a mitigar les pèrdues abans que unacrisi els copegi”.

L’informe, publicat el mes de març passat,fa referència a les greus crisis humanitàriesocorregudes el 2010, com les inundacionsal Pakistan, el terratrèmol d’Haití o la seque-ra i la falta d’aliments a la regió del Sahel.

El que no es veu, no existeixNo obstant això, indica que, a banda

d’aquestes, que van ocupar espais moltdestacats en els mitjans de comunicació, hiha moltes altres “crisis silencioses” queafecten la vida dels nens i les seves famíliesarreu del planeta. “A tot el món, la sequera,

la fam, els conflictes violents i els despla-çaments de llarga durada són una realitatper a milions de persones. Aquestes crisishumanitàries tenen conseqüències directesper a la infància, entre les quals el recluta-ment en les forces armades, la violència se-xual i la pèrdua de serveis bàsics com araaigua, salut i educació”, assenyala l’informe.

El terratrèmol d’Haití i les inundacionsde Pakistan “van disparar una respostainternacional extraordinària, però tambévan subratllar la necessitat d’enfortir les co-munitats i reduir el risc de crisi”, segonsUNICEF.

El 2010, l’organització va enfortir el nuclide la seva política humanitària per defensarels drets dels nens i de les dones en situa-cions de crisi, destacant la importància d’i-dentificar possibles riscos a fi i efecte d’es-tar preparats abans d’una crisi. “Desprésd’un any de desastres naturals i tragèdieshumanes devastadores, mai no ha estatmés oportú enfortir la capacitat de sobrepo-sar-se de les persones i comunitats queestan sistemàticament exposades a l’im-pacte dels desastres”, va subratllar HildeJohnson.

L’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha advertit que les ONG humanitàries que actuen a Costa d’Ivori tenen cada cop un espai d’actuació més reduït, com a conseqüència de l’augment de la situació d’inseguretat en aquest paísafricà, que ha desplaçat ja més de 200.000 persones a altres països com araLibèria. ACNUR destaca que almenys un quart de la població fugida necessitaajuda humanitària de forma urgent, encara més quan tots els intents per negociar una treva entre els combatents per posar fora de perill aquestes personesno han rebut encara resposta. Als més de200.000 desplaçats a Abiyán se sumen uns altres 70.000 habitants de Costa d’Ivori que han fugit dels combats a l’oest,en localitats com Duékoué o Blolequin,i que també han escollit Libèria com a destí final, un país en fase de recuperaciódesprés de la guerra civil de 2003.La lluita pel poder entre Ouattara i Gbagbo, qui ha rebutjat les crides generalitzades perquè abandoni el càrrec després dels comicis del 28 de novembre passat, podria abocar el país en una nova guerra civil. Gbagbo manté la lleialtat d’una gran part de les forces de seguretat del país,però s’ha vist afectat per un conjunt de sancions. Per la seva banda, Ouattara té el suport de la comunitat internacional iha format un govern en un hotel de la mateixa capital, custodiat per tropes de l’ONU. Tots dos líders han establert els seus propis governs, tot i que no estan funcionant adequadament i l’economia està paralitzada.

Costa d’Ivori: augment de la inseguritat

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

Les crisis humanitàries tenen conseqüències directes per a la infància.

El Consell de Ministres del passat 4 de marçva aprovar el Pla anual de cooperació internacional (PACI) 2011, que preveu destinar4.233 milions d’euros nets en ajuda al desenvolupament, 1.030 milions menys queen l’exercici anterior, a causa del pla d’ajustper reduir el dèficit públic. Amb aquestes xifres, el Govern estima que enguany el percentatge que Espanya destinarà a ajuda al desenvolupament baixarà al 0,4%, la qualcosa no permetrà assolir el 0,7 per a l’any

2012, però es reafirma l’objectiu d’assolir-loel 2015. El pla de 2011 marca com a prioritatsla lluita contra la fam, el combat contra el canviclimàtic, l’impuls a la introducció d’una taxasobre transaccions financeres internacionalsi la mobilització de recursos nacionals com aclaus del finançament del desenvolupamenthumà i sostenible en el futur, i afirma quemantindrà l’esforç dels últims anys en polítiques socials i d’igualtat en sectors socials bàsics i en igualtat de gènere.

El Pla anual de cooperació es reduix en 1.000 milions d’euros

Man

s U

nide

s/M

ª Eug

enia

Día

z

La infància necessita més suport

C R Ò N I C A D E L M Ó N

9

“Des d’avui, les escoles i les universi-tats estan tancades a Tunis per ordre del Go-vern. El Sindicat Nacional de Periodistes Tu-nisencs… ha proclamat un dia de vaga. Elsperiodistes acusen les forces de l’ordred’haver disparat contra la multitud, i dema-nen que es formi una comissió independentper investigar les morts produïdes en elsdisturbis… Les víctimes mortals produïdesen els enfrontaments entre manifestants ipolicies ascendeix a un nombre de 35, tot ique el Govern només en reconeix 15”.

Aquest caire tenien les notícies a mitjande gener passat , i el món sencer les va se-guir amb extraordinari interès. El presidentde Tunis, Ben Ali, fugia a Aràbia Saudita,però encara així les protestes continuavenen diverses ciutats del país, al crit: “Desprésde Ben Alí i la seva dona, volem fer fora elsseus lladres”. La pobresa, la desocupació, lacorrupció, la repressió, el règim dictatorial i

la defensa dels drets civils es trobaven entreles causes de l’esclat popular.

Als dies següents, tota la regió se’n vacontagiar. A Egipte es va convocar, a travésde xarxes socials com ara facebook, per al25 de gener un dia de “revolta contra la tor-tura, la pobresa, la corrupció i la desocupa-ció”, a la qual van seguir moltes altres, quevan acabar provocant la caiguda del presi-dent Mubarak, i a mitjan febrer tocava eltorn a Líbia, tot i que en aquesta ocasió elpresident Gadafi arribava a l’extrem d’utilit-zar l’exèrcit i forces mercenàries contra lapoblació, fet que va provocar centenars demorts. Els enfrontaments i la intervenció mi-litar internacional continuaven a Líbia al tan-cament d’aquest butlletí.

Amb diferents característiques en cadacas, també s’han produït diverses manifes-tacions, protestes i disturbis a Algèria, alMarroc, a Síria, a Bahrain, a Iemen i a Oman.

Un món jove i lligat a Internet

RE

UTE

RS

Dar

rin Z

amm

it

El poble libi es va manifestar en diverses ciutats del país.

RE

UTE

RST

hier

ry R

oge

Conmoció al món àrabEl factor demogràfic juvenil al món àrab és aclaparador i determinant per entendreaquest procés: més de la meitat dels 350 milions d’àrabs al món té menys de 30 anys; la majoria tenen estudis universitaris, no tenen atracció especialper les ideologies ni pels fonamentalismesreligiosos i estan connectats a la realitatgràcies a les xarxes socials a Internet. Per entendre el motor d’aquest canvi, calanalitzar detalladament una combinacióexplosiva que els governants àrabs i africans no semblen haver tingut gaire en compte: la formació i l’educació rebuda no es correspon amb l’altíssim nivell d’atur que pateixen. Per exemple,un 72% dels desocupats a Tunis té menys de 30 anys, i a Egipte es generenuns 700.000 graduats per a un mercat laboral on només hi ha possibilitats per a 200.000. Aquesta manca de futurprofessional i personal s’uneix a altres exemples força significatius com l’arrest i la posterior tortura de dos joves internautes convertits, ara, en un símbol de la joventut àrab: un a Tunis i un altre a Egipte.

C R Ò N I C A D E L M Ó N

10

Testimoni de la missionera comboniana Dra. María Luz Mangado, arqueòloga i egiptòloga,del mes de febrer passat, enmig de les revoltes.

“Egipte és terra sagrada, és on Déu es revela a Moisès al Sinaí. És un poble de fe quehaurà d’escollir el seu camí per si mateix. La presència d’altra gent estrangera ha de servirsimplement i planerament per avançar en la dignitat de l’home. El paper dels missioners enaquestes terres potser ha passat tan desapercebut que amb prou feines es coneix la sevatasca. Treballen integrant-se plenament en la realitat social d’Egipte, lluitant per la dignitatdels homes i dones més desfavorits.

Com està ocorrent en altres països àrabs, la important explosió demogràfica no d’acordamb les estructures del país i la crisi internacional provoquen un empobriment general i laparalització actual per les protestes que sens dubte tindran unes fortes conseqüències”.

La comunitat internacional sembla que sí que s’havia adonat que alguna cosa esclatariaen alguns països àrabs, sí que sabia com vivien els seus habitants i sí que permetia quenomés uns pocs tinguessin unes condicions privilegiades i molts altres sobrevisquessin ambmenys d’1€ al dia. Ha permès conscientment la permanència d’uns règims autoritaris i dic-tatorials. Els països que actualment estan en aquesta conjuntura de canvis i reivindicacionssocials tenen uns indicatius econòmics comuns que rarament surten a la llum. El turisme re-presenta una font d’ingressos interns que maquilla la pobresa d’una població desposseïdade drets.

Els turistes només perceben el que les autoritats permeten, quan la realitat és una altrade ben diferent. Al costat de luxoses edificacions hoteleres i jardins fastuosos coexisteixenbarriades sumides en la pobresa. Durant els viatges i visites als projectes recolzats per MansUnides al Nord de l’Àfrica, hem compartit xerrades amb joves que, amb amabilitat i respecte,ens han manifestat les seves inquietuds del dia a dia i la seva enorme preocupació per unfutur incert: un atur desorbitat, unes expectatives sense amb prou feines esperança, i enmolts casos, com una única sortida, l’emigració. Davant d’aquesta realitat, Mans Unides, desde fa més d’una dècada, ha donat suport a projectes a favor dels joves a Mauritània, el Marroc,Algèria i Egipte; fent projectes educatius encaminats a aconseguir que aquests joves puguinestudiar en un clima de companyonia i llibertat de pensament, i així aconseguir construir unfutur basat en la tolerància i el respecte. Apostem per una joventut formada en valors quepugui afrontar de forma pacífica i serena els canvis que els toca viure. Sant Daniel Combonitenia el lema de “Salvar l’Àfrica amb l’Àfrica”.

Les revoltes han ocasionat el desplaçament de milers de persones.

Conmoció al món àrab Amenaces per a la seguretat alimentària

L’Agència de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) ha advertit en el seu darrer informe de l’Estat de l’Agricultura i l’Alimentació al món que el canvi climàtic, la creixentdemanda de biocombustibles i les polítiques nacionals per protegir els mercats domèstics podrien fer apujar els preus globals dels aliments i amenaçar la seguretat alimentària a llarg termini.L’organització ja va advertir els països productors d’aliments contra la introducció de quotes a l’exportació per protegir els mercats locals mentre els preus mundials van més enllà dels nivells que van provocar disturbis el 2007-2008. Els preus globals dels aliments van arribar a la seva cota màxima el mes de febrer passat, davant la qual cosa la FAO va suggerir els repunts addicionals del preu del petroli i més emmagatzemament de part dels importadors per evitar disturbis que copegessin els mercats de cereals, ja de per si volàtils.Segons les últimes projeccions de la FAO, els preus alimentaris s’apujaran durant la pròxima dècada i romandran en nivells com a mitjana per sobre dels de la dècada passada.

Mans Unides/Sergio Serrano

La visió de Mans UnidesR

EU

TER

S Z

ohra

Ben

sem

ra

C R Ò N I C A D E L M Ó N

11

Al començament de la nit, la cidade maravilhosa ens rep il·lu-minada pels llampecs d’una de les freqüents tempestes tropicalsd’estiu. A mesura que ens apropem al centre de la ciutat, traves-sem algunes de les més de 150 faveles que ocupen els “morros”de la ciutat. Quan arribem al centre ens trobem amb carrers total-

ment inundats, veïns intentant treure aigua de casa seva, vies ta-llades, clots a la calçada. Ens sorprèn com el centre d’una ciutatcom Rio de Janeiro, segona ciutat de Brasil, pot tenir un sistemade clavegueram tan precari que, sumat a la quantitat d’escombra-ries que acumulen els seus carrers, fa que qualsevol tempesta pro-voqui el caos a la ciutat.

L’endemà al matí visitarem l’organització Solidaridade França-Brasil, un projecte educatiu a la perifèria de la ciutat. Els centreseducatius comunitaris, que l’organització assessora i recolza, sónorganitzats pels mateixos habitants per suplir les deficiències edu-catives d’aquests barris on la realitat dista molt de la imatge idíl·licaque tenim de Rio de Janeiro, amb el seu paisatge exuberant, lesseves platges boniques i vida hedonista... Habitatges precaris, sis-temes d’aigua, llum o sanejaments deficients o inexistents, milersd’assassinats, drogues, violència familiar... Aquesta és l’altra carade la realitat de molts dels 8 milions d’habitants de la ciutat. El pro-jecte que visitarem té com a objectiu formar els educadors dels

RIO, DUES CARES DE LA MATEIXA REALITAT

Mans Unides/Javier MármolVista d’una de les zones de faveles de Rio de Janeiro, als “morros” de la ciutat.

A final de desembre de 2010, Sergio Serrano i Juan Carlos Martínez, del departament de Projectesd’Amèrica, van visitar els projectes que tant havienimaginat des de l’oficina. Per fi trepitjarien el terreny, i sentirien el pols d’un país de gairebé 200 milions de persones, 18 vegades la grandària d’Espanya, amb un enorme creixement econòmic i una gran desigualtat social.

Encara el país de les desigualtats

Brasil

12

centres comunitaris, moltes vegades mares voluntàries, professorsde les escoles, pares i altres agents educatius de barris marginals, entècniques i estratègies per educar els nens en la pau i la no-violència.L’experiència està sent reeixida, i les educadores comencen a veureresultats en el comportament dels nens, enfrontats a situacions deviolència familiar i ambiental. Visitem la favela del Complex do Alemão,on fa menys de 2 setmanes s’havien produït greus enfrontamentsentre la policia, militars i els traficants de drogues que controlen lazona, amb desenes de morts. Ens va sorprendre l’aparent tranquil·litatque s’hi respirava, tenint en compte tot el que hi passa. També sorprèncom una zona oblidada per les autoritats durant tant de temps, desobte, i després de l’impacte mediàtic dels enfrontaments, estava re-bent totes les ajudes socials que no havia rebut en anys.

Prosseguim les nostres visites als projectes desplaçant-nos a l’in-terior de l’Estat de Rio de Janeiro, on la realitat és predominantmentrural i agrícola. Després d’un viatge de 6 hores per recórrer 300 quilò-metres, entre embussos monumentals per sortir de la ciutat i un trànsitkamikaze, arribem a Campos do Goytacazes. Allà, la Comissió Pastoralde la Terra (CPT), amb el suport de Mans Unides, està lluitant amb elspetits agricultors per un model d’agricultura ecològic i sostenible i perl’eradicació del treball esclau a la zona. A Brasil, mentre l’agriculturacamperola té amb prou feines el 25% de les terres de conreu, i produ-eix un 75% de l’alimentació brasilera, el latifundi, que té el 75% de laterra de conreu, produeix amb prou feines un 25%. Sorprèn la dignitatdel petit agricultor, que se sent orgullós de viure del camp i d’oferir ali-ments sans a la població

El nostre destí següent: el Sertão del Nord-est, la regió més pobrade Brasil. Sorprèn trobar Brasil, el país tropical i de l’Amazones, la regiósemiàrida més gran del món, dos cops la grandària d’Espanya, sotmesaa grans sequeres i on fins i tot l’aigua per a consum humà escasseja.Des de fa anys estem treballant amb diverses organitzacions, especial-ment Càritas, en un programa consistent a crear les condicions persaber viure en el clima i ecosistema de la regió, adaptant-hi els con-reus, la ramaderia i els sistemes d’emmagatzemament d’aigua.

Les polítiques socials que va impulsar l’antic president Lula hanbeneficiat especialment la gent del Sertão, amb alts percentatges depobresa i analfabetisme. El programa bossa-família, que proposa unrepartiment de diners mensuals a les famílies més pobres com a con-trapartida de l’assistència dels seus fills a l’escola i a les consultes mè-diques, si bé ha disminuït considerablement la pobresa extrema i lafam, no ha aconseguit en gaires casos superar l’assistencialisme, imanté milions de persones dependents de les ajudes de l’Estat.

El nostre últim destí ens porta al cor de l’Amazones, Manaos. Desde l’avió es percep el que la mà de l’home està provocant en l’últimagran reserva de biodiversitat del planeta: els incendis provocats i la talaindiscriminada deixen enormes calbes en la verda cabellera de la selva.El programa d’Acceleració del Creixement (PAC), impulsat a Brasil perl’últim govern, s’ha fixat en l’Amazones i les seves enormes riqueses.Grans infraestructures s’han planificat o ja estan en execució. Tot perun creixement econòmic en què els principals beneficiats són les gransempreses multinacionals.

L’Estat d’Amazones és el de més concentració de pobles indígenes,amb desenes de grups encara sense contacte amb la societat “blanca”.El “Consell Indigenista Missioner” –CIMI, òrgan de l’Església catòlica–fa des de 1972 un treball de suport a la lluita d’aquests pobles. Ambells, emprenem un viatge amb vaixell, travessant l’Amazones, fins a lescomunitats del poble indígena Mura. El CIMI acompanya i dóna suporta la lluita d’aquest poble, i actualment està treballant en un curs de for-mació política i jurídica amb els líders indígenes. Aquests ens parlende la seva lluita per preservar la seva identitat com a poble indígena ipel reconeixement de les seves terres, que estan actualment en pos-sessió de terratinents que crien bestiar per a l’exportació. Després d’unàpat senzill, compost per arròs i peix (piranya acabada de pescar) i lacompanyia de mirades curioses, agafem un altre cop la canoa per tor-nar a la gran ciutat.

A Manaos els carrers estan il·luminats, hi sonen nadales, hi veiemfins i tot pessebres. No obstant això, amb 35 graus un no acaba decreure’s que el Nadal estigui tan pròxim. És temps de tornar.

CONVIURE AMB EL SEMIÀRID

LA RESERVA DE BIODIVERSITAT MÉS GRAN

Man

os U

nida

s/S

ergi

o S

erra

no

Man

s U

nide

s/S

ergi

o S

erra

no

Dues imatges de les zones que va recórrer l’equip de Mans Unides en el seu viatge d’avaluació de projectes.

13

R E P O R T A T G E

El meu primer contacte amb el món musulmà va ser en arri-bar a l’illa de Basilan, una petita illa al sud de Mindanao (Fili-pines), l’any 1972, recent ordenat sacerdot. Aviat ens vam

adonar que, darrere de l’exòtic del paisatge i dels seus habitants,s’hi amagava una situació extremadament complexa, amb diversosgrups ètnics i religiosos en una situació de pobresa, abandonamenti explotació. Als pocs mesos ens vam veure embolicats en una si-tuació de violència i mort que va ser per a nosaltres el nostre bap-tisme de foc. Grups musulmans rebels que prenien terres i poblats,trobades i matances de civils i militars. Moltes famílies es van veureforçades a abandonar les seves terres i refugiar-se en escoles pú-bliques dels centres de població. No va ser fàcil per a nosaltres en-tendre les raons d’aquella situació tràgica que ens va despertar delnostre somni missioner i ens va forçar a fer una anàlisi, buscar-neles causes i, alhora, qüestionar-nos la nostra presència missionera

enmig d’aquesta situació d’enfrontaments, prejudicis i odi creixententre ambdues comunitats. Vam entendre que ser fidels a la missióimplicava optar per camins diferents, cercar camins de diàleg ireconciliació amb la comunitat musulmana, i construir plegats ca-mins de pau i justícia, especialment amb les comunitats que inten-taven tornar a les seves terres després de diversos anys d’abando-nament i inseguretat, amb programes de rehabilitació que incloïenl’organització comunitària per aconseguir la seguretat de les sevesterres, l’educació bàsica de nens i adults, i altres serveis d’ajuda,cercant solucions als problemes comuns que afectaven ambduescomunitats.

El diàleg interreligiós és el gran repte a la missió de l’Esglésiaa Àsia, però encara quelcom molt recent i, de fet, no ha estat en-cara assumit com una necessitat essencial dins de la comunitatcristiana. La majoria de les famílies -cristianes i musulmanes- hanestat víctimes d’actes de violència, la qual cosa reforça cada copmés els prejudicis contra l’altre, el rebuig i l’odi. En aquest ambientés molt difícil evocar una actitud de diàleg.

El Moviment per la Pau, o simplement PAZ (Peace AdvocatesZamboanga), és una iniciativa de l’Església local per respondre desd’una postura autènticament cristiana a l’espiral de violència i en-frontament que estan vivint les comunitats a Mindanao. L’objectiués presentar una alternativa a la cultura de violència que arriba adominar la consciència del poble. El nostre treball intenta oferir unadimensió diversa, en què es concep la pau com el centre del com-portament humà i, sobretot, de les relacions comunitàries a totsels nivells. Una alternativa a totes les manifestacions de violènciaexistents en la societat, intentant reemplaçar-les amb noves es-tructures socials que motiven relacions i processos de convivènciai de pau. Es tracta, per tant, d’una educació nova, crear una novacultura, la cultura de la pau.

En aquest camí de diàleg, hem format un moviment de Solida-ritat per la Pau compost per líders de totes les religions i cultures(musulmans, evangèlics, altres esglésies protestants i grups indí-genes), el fi del qual és promoure la cultura de la pau en les comu-nitats i presentar un signe de diàleg interreligiós enmig de les dife-rències i prejudicis que continuen dominant; amb la fe en un Déuviu i misericordiós com a nexe d’unió, i amb una actitud de reco-neixement i respecte mutu, que està tenint una resposta molt po-sitiva, sobretot, entre els joves.

Una cultura de la pau que implica una profunda motivació dereconciliació, reconeixent les nostres ferides i la violència que elsuns i els altres hem causat al llarg de la nostra història. Perquènomés des d’una actitud de perdó es podran construir els fona-ments sòlids d’una esperança de pau.

Ángel CalvoMissioner claretià, natural de Becilla de Valderaduey (Valladolid), treballa al Sud de Filipines des de 1972, any en què va esclatar

el conflicte armat entre musulmans i cristians, a la regió de Mindanao.

Educar per a la pau

Només des d’una actitud de perdó espodran construir els fonaments sòlidsd’una esperança de pau.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol

R E S S O N S D E L S U D

14

No és fàcil néixer, sobreviure i ser nen a l’Àfrica. Les altes taxesde mortalitat infantil, el percentatge de nens amb fam i els índexsd’explotació infantil, entre altres plagues, fan de les seves petitesvides un autèntic calvari.

Aquest és el tema d’aquest informe, amb el qual comencem unasèrie dedicada a analitzar la situació de la mortalitat infantil als conti-nents on Mans Unides dóna suport a projectes de desenvolupament.

El quart Objectiu del Mil·lenni persegueix reduir la mortalitat in-fantil. La cursa per assolir-lo el 2015 ha superat àmpliament la meitatdel termini; no obstant això, segons les últimes dades, encara somlluny de poder assolir-lo1.

1.- TAXES DE MORTALITAT INFANTIL A L’ÀFRICADes de 1990 la mortalitat infantil a l’Àfrica subsahariana ha dis-

minuït un 22%, però aquesta reducció no és suficient per assolir elquart objectiu del mil·lenni: reduir en dues terceres parts la morta-litat dels nens menors de 5 anys. De fet, hi ha un notable augment

de la quantitat de nens que han mort, que ha passat de 4 milions el1990 a 4,4 el 20082.

A l’Àfrica subsahariana, els països amb més índex de mortalitatinfantil (nens menors de cinc anys) són: Sierra Leone, Txad, GuineaEquatorial, Guinea Bissau, Mali, Burkina Faso, Nigèria, Rwanda, Bu-rundi i Níger3.

Per fer-nos una idea del que això representa, a l’Àfrica subsaha-riana es van registrar el 2008 la meitat de les morts dels gairebé 9milions de nens menors de cinc anys que van morir arreu del món.Per cada nen que mor a Espanya, allà en moren quaranta.

Quan els nens no tenen salut, ni aliments, ni possibilitat derebre una educació mínima, és més probable que la seva situacióes perpetuï en els seus fills, i es converteixi en un problema gene-racional. Per això, tot el que fem en defensa d’aquesta infància és

1 Informe 2010 Countdown to 2015. Decade Report 2000-2010.2 ONU, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Informe 2010.3 UNICEF, Estat mundial de la infància 2010.

Néixer i sobreviure a l’ÀfricaNomés un 5% dels nens de Malawi han estat vacunats contra el xarampió i molts d’ells no estan immunitzats. Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

15

I N F O R M E

decisiu. I és possible fer-ho. Hi ha solucions senzilles i eficaces per aturarla roda de la mortalitat infantil.

2.- PER QUÈ MOREN AQUESTS NENS…?

Les altes taxes de mortalitat infantil es deuen a diversos factors,gairebé sempre associats a la salut materna.

La desnutricióLa desnutrició, la manca d’aigua neta i de sanejament són la

causa última de la meitat d’aquestes morts. Millorant la nutrició ma-terna i infantil, reduiríem la taxa de mortalitat infantil. Una nutricióadequada és vital per a la formació del sistema immunitari delsnens i per al seu desenvolupament motor i cognitiu.

Almenys deu milions de persones passen fam a l’Àfrica subsa-hariana. Al Congo, la desnutrició causa més d’una quarta part deles morts de nens menors de cinc anys. El 21% de la població estàdesnodrida, l’11% dels nens estan baixos de pes, i la mortalitat in-fantil en menors de cinc anys és del 12,7%4.

D’altra banda, s’ha tornat a donar la veu d’alarma davant la greuemergència alimentària que es registra un altre cop a la regió delSahel occidental, on són a la vora d’una tragèdia humana per l’es-cassetat d’aliments.

Així mateix, el sistema de salut pública de Níger està pròxim ala fallida, la qual cosa pot tenir conseqüències devastadores per alsnens, perquè els tractaments per pal·liar la desnutrició depenendels centres de salut. Milers de nens corren el risc greu de patirdesnutrició aguda. En la crisi d’escassetat d’aliments, viscuda el2005, vam aprendre que els retards en la mobilització de l’ajudacosten vides.

L’augment generalitzat del preu dels aliments, la irregularitat deles pluges, les males collites i la pobresa crònica en bona part delcontinent africà, han contribuït a l’escalada de la crisi alimentària.D’altra banda, la compra d’immenses superfícies de terra per con-rear agrocarburants, hipotecant la sobirania dels Estats, ha obligatcomunitats senceres a deixar els seus pobles i a quedar famolen-ques. La gent s’ha enfrontat a una severa escassetat d’aliments du-rant mesos i ara depenen de mesures extremes que inclouen ven-dre el seu bestiar, menjar aliments silvestres, treure els nens del’escola i abandonar les seves llars a la recerca d’aliment.

L’aigua contaminada o no tenir-neS’estima que la mort dels nounats a l’Àfrica es reduiria a la mei-

tat si els qui atenen el part es rentessin les mans.Cada 20 segons mor un nen per una malaltia relacionada amb

la contaminació de l’aigua. Anualment, les víctimes són prop de dosmilions de nens amb menys de cinc anys. Aquestes xifres alar-mants procedeixen de l’últim informe del Programa Ambiental deles Nacions Unides (UNEP), on es denuncia l’abocament diari demilions de tones de rebutjos sòlids en els sistemes hídrics, que con-taminen l’aigua i afavoreixen la propagació de malalties. Prop del90% dels casos de diarrea tenen el seu origen en l’aigua no potablei en la falta d’higiene, i més de la meitat dels casos de desnutricióes deuen a infeccions intestinals.

Manca de preparació de la mare, de recursos mèdics i sanitaris

El risc de mort d’un bebè, en el seu primer any de vida, és un60% més gran quan la mare és menor de 18 anys. La mortalitatneonatal està molt relacionada, a més de la salut materna, amb l’a-dequada formació de la mare, perquè per poder garantir la supervi-vència del nen és vital que la mare sàpiga quines cures requereixenella i el seu fill durant l’embaràs, en el part i després.

El pes de les tradicions sovint agreuja les conseqüències de lafalta de formació de les mares. Segons alguns costums ancestrals,els nens nascuts amb un defecte físic són portadors d’alguna ma-ledicció i han de ser abandonats.

Per això cal facilitar la deguda formació a les dones, a les sevescomunitats i als mateixos centres sanitaris.

La vacunació contra el xarampió no avança com calLa vacunació contra el xarampió representa la protecció de mi-

lions de nens arreu del món. El 2008, la cobertura va arribar al 81%als països en via de desenvolupament. Des de l’any 2009, la regiósud de l’Àfrica és víctima d’una epidèmia de xarampió, principalmenta Zimbabwe, Zàmbia, Malawi, Namíbia, Lesotho i Sud-àfrica. Propdel 95% de tots els nens que tenen dret a rebre la vacuna contra elxarampió no han estat vacunats.

Les altes taxes de mortalitatinfantil es deuen a diversos factors,gairebé sempre associats ala salut materna.

La formació de les mares és imprescindible per a la supervivència dels seus fills.

Man

s U

nide

s

4 Internacional Food Policy Research Institute, Informe 2010.

16

I N F O R M E

Les dades generals de què disposem indiquen que l’accés a lavacuna varia segons els diferents grups socials; la cobertura ésmenor en nens de llars pobres o d’àrees rurals, o en nens els paresdels quals tenen nivells d’educació més baixos. Tanmateix, les dis-paritats entre els sexes no són significatives.

L’administració d’una sola dosi no és suficient per prevenir elsbrots de xarampió. Per això s’està intentant administrar una segonadosi conscienciant les famílies a través de campanyes amb l’objec-tiu d’aconseguir més cobertura als països amb sistemes de salutfràgils.

Prop del 90% dels nens amb VIH viu a l’Àfrica subsaharianaD’acord amb l’últim informe d’Onusida, el tractament amb an-

tiretrovirals està tenint efectes positius a l’Àfrica subsahariana, peròmalgrat això, continua sent una de les zones més castigades; elsdeu països més afectats són: Angola, Botswana, Lesotho, Malawi,Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica, Swazilàndia, Zàmbia i Zimbawe.

Des de l’any 2001 fins al 2009, el nombre de nens malalts desida a l’Àfrica va passar d’1,8 milions a 2,3 milions, i el de nens orfesper aquesta causa no sols no disminueix, sinó que ha augmentat a16,6 milions el 2009.

Aquests nens pateixen molt més que la pèrdua dels seus pares.L’estigma de la malaltia els discrimina, sovint pateixen desnutrició,no tenen atenció mèdica ni educació, són obligats a treballar o ex-plotats sexualment, se’ls nega l’accés a serveis bàsics i fins i tot aun sostre, i tot això els fa cada cop més vulnerables (ODM Informe2010).

La malària castiga sobretot el continent africàCada 45 segons mor un nen de malària a l’Àfrica. El clima i l’es-

pècie dels mosquits que hi viu són la causa que més del 85% deles morts per paludisme al món es registrin en aquest continent.

El paludisme és una malaltia causada per un paràsit, anomenatPlasmodium, que es transmet a través de la picadura de mosquitsfemella infectats. Un cop dins de l’organisme, els paràsits es mul-tipliquen al fetge i després infecten els glòbuls vermells.

Pot ser difícil reconèixer la causa dels primers símptomes: febrealta, mal de cap, calfreds i vòmits, que solen aparèixer als 10 o 15dies després de la picadura. Si no es tracta en les primeres 24hores, el paludisme per P. falciparum es pot agreujar, i produir lamort, perquè altera l’afluència de sang a òrgans vitals.

El diagnòstic i el tractament a temps poden evitar l’agreujamentde la malaltia i la mort, i contribuir a reduir la transmissió.

Quan els pacients són tractats amb una sola teràpia a base d’arte-misinina, poden continuar tenint paràsits a la sang. Si no se’ls admi-nistra alhora un segon fàrmac, els paràsits resistents sobreviuen ipoden transmetre’s a altres mosquits, i d’aquests a altres persones.Per això, les teràpies amb un sol fàrmac són la causa principal quees generi resistència a l’artemisinina i que aquesta arribi a ser inefi-caç, fet que pot tenir conseqüències terribles per a la salut pública.

Entre els grups de població que corren un risc especial hi ha elsnens petits que viuen en zones amb risc de transmissió, perquè en-cara no són immunes a les formes més greus de la malaltia.Aquesta és la raó per la qual a l’Àfrica la malària afecta de forma tangreu els més petits.

Segons l’últim informe d’Onusida, el tractament amb antiretrovirals està tenint efectes positius a l’Àfrica subsahariana.

Centre de salut a Burkina Faso, on es diagnostiquen i tracten algunes de les malalties que afecten mares i fills. Mans Unides/Javier Mármol.

I N F O R M E

17

A més a més, la malària és la causa de nombrosos avortamentsi de mortalitat materna i provoca baix pes en néixer. Es calcula queanualment moren 200.000 lactants a conseqüència del paludismepatit durant l’embaràs. Les dones amb infecció palúdica placentàriatambé corren més risc de transmetre la infecció als seus fills nounats.

El paludisme afecta de forma desproporcionada els empobrits,que no poden pagar el tractament o tenen un accés reduït a l’aten-ció sanitària, i atrapa les famílies i les comunitats en una espiral depobresa5.

Falta de centres de salut i personal sanitariLa manca de metges, infermers i altres professionals sanitaris

és un dels problemes més greus. Als països africans tenen, gene-ralment, un metge per 100.000 habitants. No obstant això, en elsúltims anys han marxat d’Àfrica uns 30.000 metges a la recerca defeina millor remunerada.

En tot el continent són necessaris dispensaris per atendre lesmalalties infantils més comunes. Així mateix, cal promoure progra-mes de formació de llevadores que assisteixin als parts a les comu-nitats rurals, a fi i efecte d’evitar l’alta mortalitat infantil en el naixe-ment; i programes nutricionals, d’higiene, salut i prevenció del con-tagi del VIH/sida.

Mortalitat entre els desplaçats o refugiats: els nens de la guerra

Es calcula que hi ha més de 1.000 milions de nens que viuenen països afectats per conflictes armats, dels quals, prop de 300milions, són menors de cinc anys6. Convé recordar els fronts quesegueixen oberts en aquest continent: Algèria (des de 1992), Txad(des de 2006), Nigèria (des de 2007), República Centreafricana (desde 2006), República del Congo (des de 1998), Somàlia (des de 1988),Uganda (des de 1986).

Segons l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats(ACNUR), el 24% dels refugiats del món són a l’Àfrica, és a dir, mésde vuit milions de persones, de les quals el 40% són nens. La im-mensa majoria d’aquests refugiats porten més de cinc anys des-plaçats, vivint en assentaments de llarga durada.

Això significa que molts d’aquests nens han nascut i estancreixent en aquests camps, sense conèixer un altre món, sensepoder traspassar les fronteres de la por. Molts han perdut algunmembre de la seva família, no van a l’escola, viuen en tendes o encabanes miserables, sumits en la rutina del res a fer, subsistintsense amb prou feines assistència.

Les conseqüències de les guerres esquincen el continent africà,agreugen la crisi econòmica, destrueixen el ja feble sistema d’ali-mentació dels països empobrits i són un mitjà de propagació demalalties. Només en l’última dècada milions de nens han mort enconflictes armats, han resultat ferits o mutilats o s’han quedat orfes.Es compten per milers els que han estat reclutats a la força per con-

Les conseqüències de les guerres esquincen el continent africà, agreugen la crisi econòmica i són un mitjà de propagació de malalties.

5 Organització Mundial de la Salut (OMS).6 UNICEF, Estat mundial de la infància 2010.

Mans Unides/Sara Rodríguez

18

I N F O R M E

vertir-se en soldats. Les nenes són particularment vulnerables alsabusos sexuals i a l’explotació. Nens d’una gran part del continentafricà viuen envoltats de camps de mines i paguen amb la vidaaquestes armes amagades a la seva terra.

3.- QUÈ PODEM FER PER REDUIR LA MORTALITAT INFANTIL A L’ÀFRICA?El quart Objectiu del Mil·lenni es podria assolir si hi hagués vo-

luntat política i es disposés dels fons necessaris. Un intens esforçper controlar la malària podria ajudar molts països africans a reduiren dos terços la mortalitat infantil per al 2015.

Cal disminuir l’escletxa entre el camp i la ciutatEn totes les regions en desenvolupament, i en relació amb ga-

irebé tots els aspectes de l’atenció sanitària primària i l’educació,els nens que viuen en zones urbanes tenen més probabilitatsd’accedir a serveis i béns bàsics que aquells que viuen en zonesrurals. El 2006, només el 45% de la població rural del món teniaaccés a instal·lacions de sanejament bàsic, mentre que a les zonesurbanes era del 79%. Així mateix, el subministrament d’aigua po-table és dos cops més accessible per a les llars urbanes que per ales rurals.

En un altre ordre de coses, la inscripció del naixement d’un neni, per tant, la seva existència oficial a tots els efectes, és gairebédos cops superior entre els nens nascuts a les ciutats que entre elsque neixen a les zones rurals7.

Respecte a la vacunació rutinària contra el xarampió, les xifresglobals emmascaren desigualtats molt considerables. Les dadesde 178 enquestes demogràfiques i de salut indiquen que l’accés ala vacuna contra el xarampió varia segons els diversos grups socials;la cobertura és menor en nens de llars pobres o d’àrees rurals, oen nens els pares dels quals tenen nivells d’educació més baixos.

Així mateix, els nens de les llars més pobres tenen menys pos-sibilitats de rebre tractament per a la malària i els nens d’àrees ru-rals tenen una menor probabilitat de rebre medicaments antipalú-dics, que els que viuen en àrees urbanes. En síntesi, els nens deles llars més riques tenen una probabilitat gairebé 2 vegades supe-rior de rebre tractament que els de les llars més pobres.

És prioritari ampliar i garantir l’accés a l’aigua neta, la higiene i el sanejament

En el període 1990-2008, s’han registrat avanços, sobretot a leszones rurals. L’any 2008, el 92% de la població d’Àfrica septentrionalhavia aconseguit l’accés a fonts d’aigua potable. Tot i que la cober-tura va augmentar a l’Àfrica subsahariana, continua sent molt baixa,perquè només arriba al 60% de la població.

D’altra banda, a l’Àfrica subsahariana, el 69% de la població noté instal·lacions sanitàries bàsiques i les taxes de defecació en es-

El quart Objectiu de Desenvolupamentdel Mil·lenni (ODM) es podria assolir si hi hagués voluntat política i es disposés dels fons necessaris.

7 UNICEF, Estat mundial de la Infància 2010. Mans Unides/Javier Mármol.

I N F O R M E

19

pais oberts són altes. A més de constituir una humiliació de la dig-nitat de la persona, aquesta pràctica és causa de transmissió demalalties que poden ser letals per als nens. Els èxits assolits pereradicar aquest costum demostren que el que cal és voluntat polí-tica per resoldre el problema.

La nutrició infantil ha de ser una prioritat inexcusableA l’Àfrica del nord està disminuint el percentatge de nens amb

insuficiència de pes en néixer. No obstant això, la malnutrició entremenors de 5 anys és freqüent, per falta d’aliments suficients i debona qualitat, pel consum d’aigua contaminada… Hi ha interven-cions senzilles i econòmiques que, en les etapes primerenques dela vida dels nens, donen bons resultats: és fonamental la lactànciamaterna des de la primera hora de vida i almenys durant els primerssis mesos; a més a més, cal millorar l’alimentació amb micronu-trients fins als dos anys, com a mínim.

És urgent proveir de més fons per a la vacuna contra el xarampió

La provisió de fons per controlar el xarampió ha disminuït i araens enfrontem amb la interrupció d’aquestes campanyes, senseles quals la mortalitat tornarà a créixer ràpidament. Entre 2010 i2013 això pot ser la causa de, aproximadament, 1,7 milions demorts8.

Respecte d’això, cal tenir en compte l’epidèmia de xarampióque pateix el sud de l’Àfrica des de l’any 2009 i que afecta, sobretot,Zimbawe, Zàmbia, Malawi, Namíbia, Lesotho i Sud-àfrica. Segonsl’OMS, en aquesta regió només el 5% dels nens han estat vacunatsi molts d’ells no estan immunitzats, perquè només han rebut unadosi i necessiten la segona.

És necessari incrementar la prevenció de la transmissió del VIH de mare a fill

Un informe presentat per l’OMS, Onusida i UNICEF, afirma queuns 3 milions de persones, als països amb ingressos mitjans i bai-xos, han aconseguit accedir a medecines antiretrovirals el 2007.Respecte al VIH, a més de frenar la malaltia, cal vèncer-la en l’àmbitcultural i psicològic, perquè és una malaltia que causa vergonya, ise li té por. Cal difondre que és necessari prevenir la transmissióde mare a fill, i la necessitat de les proves per emetre un diagnòstica temps.

L’informe Perspectives d’Onusida parla d’un nou tractament delVIH, molt simplificat, que podria reduir dràsticament el nombre demorts causades per la sida, així com el de noves infeccions: és l’a-nomenat “tractament 2.0”. Aquest tractament simplifica el submi-nistrament de medicaments, podria reduir els costos terapèutics,disminuir la càrrega dels sistemes sanitaris i millorar la qualitat devida dels qui viuen amb el VIH. A més a més, podria reduir el nom-bre de noves infeccions en més d’un milió l’any, si se subministrateràpia antiretroviral a tots els que la necessiten.

Cal distribuir mosquiteres fins a aconseguir la cobertura total contra la malària

Protegir-se de les picades dels mosquits és la primera mesuraen la prevenció del paludisme. Per controlar la malaltia és fonamen-tal que tots els que viuen en zones de risc dormin sota mosquiterestractades amb insecticida d’acció prolongada i fumigar l’interior delshabitatges amb insecticides d’acció residual. Els millors resultatss’aconsegueixen quan es fumiga, almenys, el 80% dels habitatgesde la zona afectada i és eficaç durant 3 o 6 mesos.

En moltes zones s’estan reforçant les mesures de control delsmosquits, però hi ha problemes greus, com l’augment de la resis-tència dels mosquits als insecticides, sobretot a l’Àfrica, i la inexis-tència d’insecticides alternatius que tinguin relació entre el cost i laseva efectivitat.

La producció mundial de xarxes per a mosquits s’ha quintuplicaten els últims anys. Entre 2007 i 2009 es van lliurar a països africansgairebé 200 milions de xarxes, llestes per ser utilitzades, però l’À-frica en necessita uns 350 milions per aconseguir una coberturatotal. A més a més, una correcta formació sobre el seu ús i mante-niment ajudarà a assolir l’objectiu que es pretén aconseguir amb elseu ús.

Segons aquestes estimacions, els països africans que pateixenun problema endèmic han rebut prou xarxes per a més de la meitatde la població amb risc de contreure malària. Malgrat això, la po-bresa continua limitant la possibilitat de protegir-se de l’assot de lamalaltia9.

Els fons externs estan ajudant a reduir la incidència de la malàriai les morts, però cal suport addicional. En els darrers anys, aquestsfons per al control de la malària han augmentat significativament,

A l’Àfrica del nord està disminuint el percentatge de nens amb insuficiència de pes en néixer, però la malnutrició encara és freqüent.

La cobertura sanitària en països amb sistemes de salut fràgils és primordial.

Man

s U

nide

s

8 ONU, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, Informe 2010.9 ídem.

I N F O R M E

20

de menys de 100 milions de dòlars el 2003, a 1.500 milions el 2009.Aquest suport procedeix, principalment, del Fons Global per Com-batre la Sida, la Tuberculosi i la Malària. Gràcies a aquesta ajuda eco-nòmica, s’han comprat més medecines i són moltes les llars quetenen, com a mínim, una mosquitera tractada amb insecticida. Elspaïsos que han aconseguit protegir la població amb xarxes i progra-mes de tractament han registrat una disminució notable dels casosde malària. No obstant això, aquestes mesures necessiten ser re-forçades facilitant a la població la informació necessària sobre quinha de ser l’ús de les xarxes i com mantenir-les correctament.

Malgrat això, els recursos econòmics destinats per combatre lamalària continuen sent molt inferiors als 6 mil milions de dòlars ques’estimaven necessaris el 2010 per poder controlar la malaltia.

4.- QUEDEN ALTRES FERIDES

L’explotació infantil mina la salut dels nens Segons dades d’UNICEF, més de 150 milions de nens, entre

5 i 14 anys, pateixen alguna forma d’explotació, una situació enquè l’Àfrica s’emporta la pitjor part. Un de cada quatre nens africanstreballa.

La pobresa extrema va lligada al treball i a l’explotació infantil.Les últimes dades de l’informe anual d’UNICEF indiquen que el30% dels nens africans treballa o, en el millor dels casos, compa-gina feina i estudis, una situació que és conseqüència directa de lapobresa i una de les causes que més de 45 milions de nens africanssegueixin sense assistir a l’escola.

Un informe de Human Rights Watch sobre l’explotació infantil,publicat a l’abril de 2010, denuncia la situació de, com a mínim,50.000 nens, molts d’ells menors de cinc anys, obligats a pidolarpels carrers de Senegal durant llargues hores, obligats pels seuspropis professors, els morabits. L’informe denuncia els abusos bru-tals a què són sotmesos.

El poder de les multinacionals sobre la vida dels nensTot i que pateixen gairebé totes les malalties, els països en via

de desenvolupament incideixen en la despesa sanitària mundialamb xifres irrisòries. L’Àfrica consumeix només el 2% dels fàrmacsregistrats i venuts a tot el món. La investigació i fabricació de nousfàrmacs se centra en els problemes que afecten els països desen-volupats, i només el 0,2% s’inverteix en malalties mortals per a l’À-frica, com la pulmonia, la tuberculosi o la diarrea.

Una alternativa, que és en el punt de mira de tots aquells quetreballen als països en via de desenvolupament, són els genèrics:fàrmacs no coberts per una patent, amb els mateixos principis ac-tius dels fàrmacs “de marca”, però produïts a un cost més baix.

L’experimentació amb fàrmacs als països en via de desenvolupament

Hi ha el temor que les farmacèutiques estiguin experimentantels seus fàrmacs amb persones greument malaltes dels països endesenvolupament. Si els resultats són positius, els fàrmacs es ve-

Tot i que pateixen gairebé totes les malalties, els països en via de desenvolupament incideixen en la despesa sanitària mundial amb xifres irrisòries.

Es calcula que hi ha més de mil milions de nens en països afectats per conflictes armats, com la RD del Congo. Mans Unides/Javier Mármol.

I N F O R M E

21

nen a preus exorbitants en els mercats internacionals, i així aug-menta encara més la dificultat que els més necessitats puguin disposarde medecines essencials.

Per poder comercialitzar un fàrmac és necessari que sigui ex-perimentat en unes 4.000 persones i el cost d’aquest experimentés unes deu vegades més car a Europa que a l’Àfrica, on l’absènciade rigidesa en el control governamental fa que les farmacèutiquestinguin més llibertat. A més a més, tractant-se, en la majoria delscasos, de pacients analfabets, el simple acord verbal és vinculantper al malalt.

A més del perill de l’experimentació, hi ha el temor que, sota lacapa de l’ajuda humanitària, s’estiguin administrant medecines ca-ducades, tòxiques o falses, procedents de laboratoris clandestins,causa de nombroses morts, o que es destrueixin les defenses en-front de malalties freqüents. Al voltant del 60% d’aquestes mede-cines arriba a l’Àfrica.

CONCLUSIÓ: ELS PETITS NO PODEN ESPERARSi ens hi entestem, els nens se’n surten. El cas de la Solange i

de les nenes que l’acompanyaven, que ens explica la gna. María Sil-via Fiorentino, ens recorda que hem d’actuar avui, amb el compro-mís ferm de fer tot el que puguem perquè els nens comencin aviure tan bé com puguin.

“La Solange, de gairebé tres anys, va arribar un dia acompa-nyada d’una altra petita gairebé en coma, una òrfena i l’altra aban-donada per la seva família; les va trobar una traductora nostra i, enveure-les, es va adonar de la gravetat de la situació; la petita no vasobreviure malgrat els esforços per salvar-la. La Solange estavaplena d’edemes, no menjava, no somreia, no donava senyals devoler viure, entre els uns i els altres es rellevaven per ajudar-la. Jun-tament amb seu problema greu de kwashiorkor se’n van revelar

d’altres: digestius, intestinals, la pell descamada i així el ventall desímptomes propis de la desnutrició.

Amb molta paciència, afecte i cures mèdiques, la Solange va co-mençar a revifar, comprèn tot el que se li diu en francès, és desperta igairebé un miracle de nena, és alegre, va cantant i ballant pels passa-dissos, li van donar una nina petita que porta a l’esquena a l’estilafricà i amb la qual exerceix de mare, és la reina del lloc, renta el seubol i la seva cullera tota sola. Una de les germanes li va fabricar unacadireta amb bací perquè no pateixin els seus intestins ja malparats,així que, com una reina al seu tron, cada dia s’hi asseu orgullosa.

És guia oficial del lloc, i indica als altres el que han de fer o no,els seus dots de comandament s’estenen a altres que van cauresota el seu domini. Ja està gairebé llesta per tornar al seu poblat.És una alegria veure-la i dóna sentit a tots els esforços i fracassosdiaris. Veure’ls arribar i poder constatar el seu progrés és un delsregals més grans que tenim.

Déu es fa present en els petits, llegim a l’Evangeli, i no és teoria,la Solange ens ho fa patent i com ella tants nens que passen pelcentre i el dispensari i se’n surten.

No sabem que passarà amb ella i amb altres casos que tenimper aquí, el seu demà és avui, cal actuar amb rapidesa, no podempermetre’ns continuar esperant en qüestions de solidaritat”.

Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides

Hi ha el temor que les farmacèutiques estiguin experimentant els seus fàrmacsamb persones greument malaltes delspaïsos en desenvolupament.

Mans Unides/Javier Mármol.Centre maternoinfantil a la RD del Congo, on els nens recuperen la seva il·lusió i les ganes de viure.

I N F O R M E

22

Se celebra el 2011 l’Any Europeu delVoluntariat. Els orígens d’aquest anyes remunten a desembre de 2006,

quan el Comitè Econòmic i Social Europeuva demanar a la Comissió Europea que pro-clamés un Any del Voluntariat i publiqués, almés aviat possible, un Llibre Blanc sobre elvoluntariat i la ciutadania activa a Europa.Més tard, al març de 2008, el Parlament Eu-ropeu va adoptar un informe sobre la “fun-ció del voluntariat com a contribució a lacohesió econòmica i social”, que animava elsEstats Membres i les autoritats regionals ilocals a reconèixer el valor del voluntariat enla promoció de la cohesió social i econò-mica. El mes de juliol d’aquell mateix any, elParlament Europeu va adoptar una declara-ció escrita en la qual demanava un Any Eu-ropeu del Voluntariat (AEV) per al 2011. Pertant, enguany serà, a més a més, l’any enquè es commemora el desè aniversari del’Any Internacional dels Voluntaris de les Na-cions Unides, celebrat el 2001. L’AEV preténfomentar i donar suport a l’intercanvi d’ex-periències i bones pràctiques entre tots elsEstats europeus per crear les condicions

que afavoreixin el voluntariat en la societatcivil i millorar la visibilitat de les sevesaccions. A Espanya s’han marcat els objec-tius següents: obtenir més informació de lasituació del voluntariat, que permeti una pla-nificació adequada de les necessitats futu-res; difondre en la societat els valors de par-ticipació, solidaritat i canvi social propis delvoluntariat en un moment especial de crisieconòmica; afavorir la col·laboració de totsels agents socials implicats, incloent-hi lesempreses, institucions educatives i elsmitjans de comunicació; i potenciar la forma-ció i el reconeixement social de l’activitat vo-luntària per incentivar la promoció del volun-tariat, en especial, entre els joves.

A través d’aquests objectius, durant totel 2011 es desenvoluparan activitats comu-nes, entre d’altres, un estudi d’àmbit estatalsobre la situació del voluntariat, la creaciód’un centre de recursos, la realització decongressos i jornades, i l’organització depremis internacionals.

Més informació: www.voluntariado2011.es

L’1 de febrer passat va tenir lloc al saló d’actes del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat la inauguració de l’Any Europeu del Voluntariat, sota la presidència dels prínceps d’Astúries,acompanyats per la ministra de Sanitat, el director de la representació de la Comissió Europea, l’ambaixadora d’Hongria a Espanya i el president de la Plataforma del Voluntariat d’Espanya.Mans Unides, membre de la Plataforma

del Voluntariat d’Espanya, va ser-hi present.Felip de Borbó, qui durant la seva intervenció va parlar del voluntariat com una autèntica escola de ciutadania per a la joventut, va tenir, durant el temps de salutació als assistents, unes paraules d’afecte cap a l’organització,elogiant la nostra tasca i recordant el reconeixement del Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia rebut a final del 2010.

El Voluntariat a Mans Unides

ww

w.v

olun

taria

do20

11.e

s

Man

s U

nide

s

Acte d’inauguració a Madrid

El voluntariat és una de les riqueses del continent europeu.

Any Europeu del Voluntariat

A Mans Unides el voluntariat té més pesque en altres ONG. Per Estatuts, totsels llocs de responsabilitat d’àrees idepartaments es cobreixen amb mem-bres voluntaris.La tasca més important del voluntari aMans Unides no és “fer”, sinó “ésser”. Ésun estil de vida. És veritat que hi ha mol-tes coses a fer (projectes, cursos, tallers,campanyes, sensibilització en col·legis iparròquies, etc.). Però més important ésque vagi acompanyat d’un desenvolupa-ment constant de la nostra vida. Per això,a Mans Unides hi ha interès i preocupa-ció per la formació dels voluntaris.Què es demana al voluntari de MansUnides?� Coneixement de les finalitats de

l’Organització.� Coneixement de les activitats que

du a terme Mans Unides per assoliraquesta finalitat.

� Respecte dels principis i criteris de l’organització.

� Compromís i responsabilitat.� Compromís de temps i treball,

als quals cal respondre amb responsabilitat i exactitud.

� Alegria, coherència, disponibilitat, assumir riscos controlats, creativitat,esforç i il·lusió, ja que el beneficiarino és present i cal posar-li rostre.

MÉS INFORMACIÓ: departament de voluntariat.

voluntariado@manosunidas.org

ESPECIAL N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

23

Any Europeu del Voluntariat 2011

Dijous 10 de febrer, i davant més de 700socis, col·laboradors i amics de Mans Uni-des que es van reunir al col·legi Calasanciode Madrid, va tenir lloc l’acte de presentacióde la Campanya “El seu demà és avui”, cen-trada en la protecció de la infància i en lalluita per la vida dels més petits.

En l’acte, que va ser presentat per la pe-riodista Immaculada Galván, hi van interve-nir la presidenta de Mans Unides, MyriamGarcía Abrisqueta, i la missionera María Da-maris García, que porta 15 anys a Benín, tre-ballant per la infància més necessitada.

Intervenció de la presidentaMyriam García Abrisqueta va fer un

breu recorregut per l’any 2010, l’any del 50aniversari de Mans Unides, que tantesemocions va oferir a l’organització. Després,va presentar les que seran les línies bàsi-ques de la campanya “El seu demà és avui”,

que té com a objectiu no sols reduir sinóacabar amb la mort, per causes prevenibles,de nens menors de 5 anys. “Aquesta mortprecoç és la conseqüència més terrible dela pobresa”, va dir.

Convidada de CampanyaEl testimoni de la germana M. Damaris

García, terciària caputxina instal·lada aBenín, semblava que esglaiés l’audiènciaque la va escoltar, emocionada, narrar elseu dia a dia en aquell petit país africà. “Toti que he passat molts moments de por, elque faig ho faig per amor, i aquest vesprerepresento tots els missioners del món quesentim el suport de la mà de Mans Unides,que va al costat i va al davant nostre peril·luminar amb llum la vida de la missió”, vacomençar dient.

M. Damaris, que va mostrar les histò-ries d’alguns dels nens que han passat per

El 1963, Mans Unides va instaurar el Dia del Dejuni Voluntari com la jornada en què,de manera simbòlica, els espanyols podenmostrar la seva solidaritat amb els milions de persones que dejunen diàriament per obligació. Des de llavors, cada segon divendres del mes de febrer, durant generacions, són molts els espanyols que s’han apuntat a aquest petit gest, tan simbòlic com carregat de sentit: un cafèmenys pot haver significat una vacuna per

a un nen malalt; un àpat menys potser deuhaver representat una mosquitera per pal·liarla transmissió de malalties infeccioses… I el mateix amb els berenars o els sopars,convertides en una potabilitzadora, en un pou, en material escolar o en equips per a dispensaris. A la seu dels Serveis Centralsde Mans Unides, a Madrid, aquest dia es va convocar un DES-dejuni voluntari: te, pa i plàtan, i els donatius es van destinar a un projecte educatiu a Angola.

Al col·legi Calasancio de Madrid

Presentació de la Campanya 52

Dia del Dejuni Voluntari, 11 de febrer

Missa de la Jornada Nacionalde Mans Unides

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

Diumenge 13 de febrer, amb motiu de la Jornada Nacional de Mans Unides, va tenir lloc a la parròquia de Ntra. Señoradel Rosario de Fátima, de Madrid, unamissa presidida pel cardenal arquebisbe,Antonio María Rouco Varela. La missa va ser retransmesa per TVE-2 dins del programa El Día del Señor, dirigit per Juan Carlos Ramos. En l’homilia de la missa, el cardenal va recordar els nens que, arreu del món, no tenen cobertes necessitats bàsiques materials i espirituals, i va subratllar la importànciade prestar-los l’atenció que mereixen i de protegir la vida en totes les seves etapes. En l’oració dels fidels es va demanar, entre altres coses, “per tots els governants, perquè impulsin el vertader desenvolupament dels pobles més necessitats, eliminant les causes de la fam i la mortalitat infantil”.Abans de la missa , TVE-2 va emetre el reportatge “Sembrando futuro en Benín”,que recull l’activitat desenvolupada enaquell país per terciàries caputxines per reduir la mortalitat infantil, dins d’un projecte de desenvolupament finançat per Mans Unides. Després de la missa, i dins del programa Pueblo deDios, es va projectar el vídeo “Mujeres sin miedo a vivir”, en què es reflecteix com les dones hondurenyes, amb l’ajudade Mans Unides, han posat en marxa un ambiciós projecte d’atenció integral a la violència de gènere als departamentsdel nord de Cortés i Atlántida.

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

24

les seves mans, va recordar que molts copstenen al seu voltant moltíssim dolor, i moltpocs mitjans per evitar-lo. Va llançar un critde gràcies, però també de petició de solida-ritat, compromís i caritat: “Nosaltres, ambpoc, germans i amics, fem molt”, va recor-dar. “El millor mitjà per fer bé als nens ésfer-los feliços, amb un gest, un somriure, unplat de menjar, una mà plena de tendresa…però és difícil ser feliç quan no es té quèmenjar”, va dir també abans de finalitzar laseva intervenció, agraint el suport i compro-mís de Mans Unides i de tots els que cre-uen en l’organització.

Un final musicalDesprés de la convidada de Campanya,

va arribar el moment del tancament de l’ac-te, amb el Cor de Nens de la Comunitat deMadrid, que van fer passar una bona estonaa tots els assistents amb el seu repertori decançons infantils.

Va acabar l’acte amb l’actuació del Corde Joves de la Comunitat de Madrid que, di-rigit per Juan Pablo de Juan, va mostrar unaprofessionalitat digna de lloança. El tema“Swing low, sweet chariot”, un cant a la lli-bertat, va posar fi a l’acte de presentació, aMadrid, de la campanya LII de Mans Unides.

L’any 2010, Mans Unides va recaptar un totalde 52,9 milions d’euros, segons dades provi-sionals pendents de l’Auditoria i de la sevaaprovació per part de l’Assemblea Generalde Mans Unides, que tindrà lloc el pròximmes de maig.D’aquests, 42,1 milions d’euros corresponen alsector privat, i 10,8 milions al sector públic. Amés a més, el 2010, el nombre de socis icol·laboradors es va situar en 94.532 persones.

Resultats econòmics provisionals de 2010

Diversos moments de l’acte de presentació de la LII Campanya de Mans Unides.

Presentació del missatge de Quaresma

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

Man

s U

nide

s/M

arta

Car

reño

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

25

El 22 de febrer passat, es va presentar a laSanta Seu el missatge de Benet XVI per ala Quaresma del 2011, amb les intervencionsdel cardenal Robert Sarah, president delPontifici Consell Cor Unum, dels monsenyorsGiampietro Dal Toso i Segundo TejadoMuñoz, i de la presidenta de Mans Unides,Myriam G. Abrisqueta, sent la primera vegada que un laic participa en aquest esdeveniment. Destaquem les següents línies del discurs que Myriam va llegir ennom de tota l’organització:És per a Mans Unides un gran honor que elPontifici Consell Cor Unum ens hagi escolliten aquesta ocasió per acompanyar-los i hofaig amb l’alegria i emoció que em produeixpoder compartir el tresor de la nostra feamb vostès. L’home ha estat creat per Déuamb una dignitat immensa i ens ha fet germans els uns dels altres, fills seus, peraquesta condició també ens ha donat uncor sensible a les necessitats dels mespròxims a nosaltres (…) Tenint en compteaquesta vinculació de fills de Déu, podemexplicar el naixement de Mans Unides, perquè va néixer com a compromís quebrolla de la vocació cristiana.Les dones de la Unió Mundial d’OrganitzacionsFemenines Catòliques, fa una mica més de50 anys, van llançar un crit d’atenció cap ala fam al món. (…) Elles no podien romandretranquil·les veient el patiment dels homesque vivien i morien sense el dret a la dignitatplena a què havien estat cridats.(…) Ja desdel principi van entendre que havien de lluitarcontra la fam de pa, la fam de cultura i lafam de Déu. Que ho havien de fer des dela sensibilització i l’educació de la nostrarica societat, sense oblidar la importànciadel petit, des de les accions domèstiquesfins a la cooperació amb els organismes internacionals i fer-ho, alhora, mitjançantaccions concretes de desenvolupament.Des de llavors, aquesta associació ha anatcreixent i avui és una bella realitat, en laqual participem milers d’homes i dones.Sempre unida a l’Església, en la qual vanéixer i a la qual pertany. (…) Aquesta organització de l’Església a Espanya hapogut ser al costat d’homes i dones demés de 60 països a través d’uns 25.000projectes de desenvolupament. (…)Acabo aquestes paraules donant gràcies aSa Santedat pels seus ensenyaments, queens ajuden a tots a posar un altre cop lescoses al seu lloc, a redescobrir la necessitatde viure l’Evangeli amb senzillesa i humilitat,però també amb generositat i lliurament.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Fer

nánd

ez

La presidenta de Mans Unides, MyriamGarcía Abrisqueta, va recollir el 21 de generpassat, a la seu de la Conferència EpiscopalEspanyola, el premi ¡Bravo! de publicitat,que la Comissió Episcopal de Mitjans deComunicació Social (CEMCS) li va concedirpels seus cinquanta anys de campanyespublicitàries.

En l’acte, monsenyor Joan Piris Frígola,bisbe de Lleida i president de la CEMCS, vaelogiar la tasca de Mans Unides, gràcies ala qual, va dir, “Àfrica deixa, una mica, de serel continent oblidat”.

Els premis es van fallar el 21 d’octubrepassat. El jurat va explicar la seva decisió depremiar les campanyes de Mans Unidesdient que aquestes són “veritablement pio-neres en l’àmbit eclesial, i que constituei-xen una creativa i exemplar utilització de lapublicitat al servei de l’eradicació de la fam

al món i a la generació d’una vertadera cul-tura de la solidaritat o civilització de l’amor”.

En aquestes campanyes, diu el jurat enla seva acta, Mans Unides, a més de mos-trar les necessitats més urgents de les po-blacions desfavorides del món, “informa demanera transparent de la generació dels re-cursos humans i financers i el seu destíadequat per resoldre aquestes carències”.

En aquesta edició, en la qual els premis¡Bravo! han complert el seu 40 aniversari,altres guardonats en la mateixa categoriaen aquesta convocatòria van ser: Paloma Gó-mez Borrero (premi especial); Juan VicenteBoo (premsa); Juan Pablo Colmenarejo (ràdio);Carlos Carballo Varela (televisió); Juan Ma-nuel Cotelo (cinema); Josep Maria Soler(música); Javier Martínez-Brocal (noves tec-nologies), i Ricardo Vicedo i Eloy Martín (tre-ball diocesà en mitjans de comunicació).

� La delegació de Sòria va celebrar un mercat ambulant solidari, com ja éshabitual, amb donacions de particulars ide botigues de la ciutat, i amb artesanianadalenca de la Fundació Coprodeli.

� Des de fa 24 anys, la Confraria Nuestra Señora de la Piedad y la Oración en el Huerto de Càceres es dedica a col·laborar amb Mans Unides.Formada per 300 dones entre els 2 i els 60 anys, tots els anys fan una setmana solidària, i enguany també.

� Mans Unides va ser guardonada per l’Associació de la Premsa de Guadalajara en l’apartat de valors humans per ser l’ONG que més tempsporta implantada a la província, i la primera a mobilitzar-se davant del terratrèmol d’Haití del 2010. L’acte de lliurament va tenir lloc el 24 de gener,festivitat de Sant Francesc de Sales.

� La delegació de Mallorca va organitzarun concert solidari com a cloenda de les activitats del 50 aniversari. El concertes va celebrar a la localitat de Consell, i va ser possible gràcies al patrocini d’entitats tant públiques com privades, a la participació de voluntaris, la difusióde l’acte en els mitjans de comunicació i a l’actuació del cantant Jaime Anglada.Es van recaptar 2.240 euros per a un projecte a l’índia.

� Mans Unides es va unir a nombrosesorganitzacions durant l’última edició delFòrum Social Mundial, que va tenir lloc aDakar, Senegal, entre el 7 i l’11 de febrer.Les reunions que hi van mantenir handonat fruits i han llançat esperança, ja ques’hi han abordat aspectes importants pera la consecució dels Objectius del Mil·lennimés enllà del 2015, tan necessaris per als països econòmicament empobrits.

La presidenta de Mans Unides en el moment de recollir el guardó.

Premi ¡Bravo! de publicitat

Mans Unides ha signat un acord de col·laboració amb REDES (xarxa d’entitats per al desenvolupament solidari) pel qual se suma a la campanya “África: cuestión de vida, cuestión debida”, que va començar el seu camí al febrer del 2009. La campanya, que està previst quefinalitzi al febrer del 2012, pretén sensibilitzar la societat espanyola sobre la situació de pobresa a Àfrica i les alternatives per al seu desenvolupament. Té especial rellevància la incidència política, un dels principals components de la campanya. Així, el document de posicionament polític, que conté dades i actuacions claus de la política exterior d’Espanya a l’Àfrica del Pla Àfrica del Govern espanyol i del plantejament de la cooperació espanyola sobre Àfrica en el Pla director actual (2009-2012), té com a objectiu contrastar aquestes dades amb la realitatafricana i reivindicar els drets socials bàsics. Més informació a: www.africacuestiondevida.org

“África: cuestión de vida, cuestión debida”

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

BreusBreus

26

DDes de la meva militància a l’AccióCatòlica he procurat estar al serveide l’Església per a les diverses tas-

ques que calgués fer. La disponibilitat no ésfàcil, sobretot si la missió encomanada noés la que tenies “prevista” dur a terme enaquell moment, perquè “els meus plans”no sempre han coincidit amb els “plans deDéu”. Així va ocórrer en les diverses respon-sabilitats viscudes a Càritas, de les qualsdono gràcies infinites, perquè amb elles esva obrir el meu cor a un nou amor, el delsempobrits.

I, un altre cop, la crida. Aquesta vegadadel meu bisbe, l’Antonio, per presidir la Ges-tora de Mans Unides a Ciudad Real. Caliadesenvolupar l’Associació de Fidels, crearuna base associativa a la Diòcesi per podercelebrar la primera Assemblea de MansUnides, de la qual pogués sortir un respon-sable, escollit per aquesta.

Aquesta missió sí que em desbordava,no havia treballat a Mans Unides, no hihavia equip i la tasca era immensa. Desprésde molt resar, vaig acceptar. Era gairebéobvi, després dels mesos de Gestora,l’Assemblea em va escollir de presidentadelegada. Van ser temps durs, de moltafeina, de molta fe i de més esperança enAquell que tot ho pot, perquè cada dia li de-manava que “enviés obrers a les seuesmesses”; i vaig ser escoltada.

En aquests tres anys han anat arribanta la delegació persones magnífiques, capa-ces i generoses. Hem format un compen-sat equip que, com a tal, treballem perquèa la capital i als pobles de la diòcesi sorgei-xin i es consolidin grups o persones que si-

guin referents de Mans Unides, de maneraque els fins de la institució arribin i impactinen la comunitat cristiana i en tota la socie-tat. Hem celebrat tres assemblees de lesquals van sorgir diversos reptes: continuarcreant grups de voluntaris als pobles; rebreformació específica en la mesura que esvagin organitzant els grups i incorporarjoves a l’organització.

Tots hi som, en aquesta gran “tasca”:revitalitzar i implicar la nostra gent en la for-midable missió de Mans Unides, missió dela qual sóc testimoni, que entusiasma,apassiona i “enganxa”. I tots esperem i de-sitgem que aquest entusiasme i “engan-xall” s’intensifiqui amb el gran regal que re-presenta portar el Fòrum de Mans Unidesa Ciudad Real.

Avui només tinc una paraula, la de grà-cies. Gràcies per haver-me cridat el Senyora aquesta parcel·la de la seva Església. Ésun do immens conèixer i treballar a MansUnides. Aquí, amb molta gent, s’experi-menta molt a fons l’amor i la gratuïtat.Mans Unides és un lloc privilegiat on el vo-luntariat és un estil de vida compromès, so-lidari i transformador.

Beni AsensioDelegada de Ciudad Real i representant de

delegacions a la Comissió Permanent Man

s U

nide

s

En primera personaEn primera personaL’any 2011, Mans Unides celebra la sevacampanya 52 vinculada a l’Objectiu deDesenvolupament del Mil·lenni número 4:la reducció de la mortalitat infantil ennens menors de 5 anys. Amb aquestmotiu, un any més es posa en marxa el X Fòrum de Mans Unides, perquè, promocionant un espai de coneixementsobre les realitats del Sud, s’encoratgi la societat espanyola a augmentar elsseus esforços pel desenvolupament icontra la pobresa, reflexionant sobre la infància i la mortalitat dels més petitsarreu del planeta.El X Fòrum, sota el títol d’“Infància, Pobresa i Desenvolupament”, se celebraràenguany amb una nova estructura: unes conferències prèvies i un acte central, tot això a les capitals de provínciade Castella-la Manxa. Les conferènciesprèvies tindran lloc els dies 6 i 7 d’abril a Toledo, Conca, Albacete i Guadalajara,i versaran sobre la problemàtica dels

nens a l’Àfrica, Àsia i Amèrica. Hi intervin-dran personalitats destacades d’índia,Etiòpia, Bolívia, Haití, Benín i Palestina.L’acte central se celebrarà els dies 8 i 9d’abril a l’Aula Magna de la Biblioteca de la Universitat de Castella-la Manxa de Ciudad Real, amb una estructura similar a la d’altres anys: dos dies de conferències, panells d’experiències, taules rodones, i altres actes diversos.Aquest Fòrum serà retransmès en directe per Internet: www.foromanosunidas.org

X Fòrum de Mans Unides

Misió que entusiasma,

apassiona i enganxa

Tots hi som, en aquestagran “tasca”: revitalitzari implicar la nostra genten la formidable missióde Mans Unides.

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

27

KarunguEl pare Emilio Balliana envoltat dels nens que viuen a la comunitat de Karungu, a Kenya.

La sida no només afecta les persones que la pateixen, sinó tot l’entorn familiar i la comunitat en què es fa present. A Kenya, aquest context es fa realitat en moltes localitats com la de Karungu, on es desenvolupa aquest projecte.Els orfes que la malaltia ha deixat no sols viuen la tragèdia de perdre els seus progenitors, sinó que molts cops han estat contagiats amb el VIH, fet que limita les seves perspectives de futur.

Kenya: Dades d’interès

Capital: Nairobi.

Població: 34.707.817 hab.

Moneda: Xíling kenyà.

Superfície: 582.650 km2

Ciutats més poblades: Nairobi,

Mombasa i Malindi.

Idiomes: Suahili i anglès.

Religió: Majoria cristiana (45%),

musulmans i religions tradicionals.

Forma de govern: República.

President: Mwai Kibaki.

IDH: lloc 128, baix.

PIB per capita: 1.519 US $.

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

28

Una família i un futur

Construcció i equipament de llars per a orfes de sida a Kenya

Karungu

Karungu és a les ribes del llac Victòria,un lloc paradisíac si no fos per la du-resa del clima, la sequera, l’escasse-

tat i la contaminació de l’aigua, i les terriblesepidèmies com la malària i la sida, que es-tan delmant literalment la població. Els seusprop de 30.000 habitants, que viuen en ca-banes de fang i canyes, sobreviuen ambla pesca que dóna el llac i arrencant po-bríssims productes a l’àrida terra que con-reen amb les seves mans. Són famílies moltnombroses i pertanyen a l’ètnia Luo, carac-teritzada per l’afecció a les seves tradicionsancestrals, entre les quals hi ha considerarla dona com a propietat de l’home, sensecap dret i amb totes les obligacions.

El problema de la sida s’aguditza cadacop més. Les últimes estadístiques indi-quen que 1 de cada 13 joves són porta-dors del virus, i la situació està empitjorantper als menors de 5 anys, que ja estan in-fectats des del naixement. Aquesta malaltia,en aquest context, és mortal i ràpida. Peraquesta causa, el nombre d’orfes està arri-bant a uns índexs molt alarmants. Els mésafortunats segueixen a càrrec dels avis (tin-gueu en compte que l’expectativa de vidadel continent amb prou feines arriba als 42anys), però aquests es veuen incapaços decobrir les necessitats més primàries dels 8o 10 nens que han quedat a càrrec seu. L’es-colarització, el vestit i fins i tot l’atenció sa-nitària és per a ells un somni inabastable.

I és que la sida destrueix l’equilibri fami-liar per diversos motius. A més de la tragè-dia personal, representa una forta càrregaeconòmica per a la família, que ha de man-tenir un malalt que, a més a més, no pro-dueix, tot això en un context de subsistèn-

cia. El cas extrem és el dels orfes que esqueden abandonats perquè els seus avis ooncles no tenen mitjans per mantenir-los. Lafamília mitjana en aquesta zona de Kenyaconsta de 8 membres, amb un percentatgemolt alt de menors, amb la qual cosa la de-funció dels pares implica deixar molts nensdependents de parents pròxims.

Origen de la iniciativaLa comunitat de Karungu, sensibilitzada

pels pares Camils, va identificar aquest pro-blema com a prioritari i es va proposar cons-truir 6 llars infantils per acollir en règim fa-miliar 60 orfes, tots ells seropositius i entractament amb retrovirals, sota la tutela dematrimonis preparats per assumir aquestaresponsabilitat, amb la direcció i supervisiódels mateixos p. Camils. Van aconseguir elterreny i les aportacions econòmiques ne-cessàries per construir les zones comunes(menjador, sala de jocs, biblioteca, dutxes,etc.) i són autosuficients gràcies al conreude les seves terres, d’on aconsegueixenproductes alimentaris per donar de menjara 400 nens diàriament, amb excedent per ala venda. També tenen un sistema molt benorganitzat d’apadrinaments a l’estranger.Davant de la facilitat per aconseguir l’ajudade mà d’obra no qualificada, per al transportde materials locals i el seu treball voluntarien el desenvolupament del projecte, vansol·licitar el suport i la col·laboració de MansUnides per construir i equipar les 6 cases on60 nens i nenes de 0 a 15 anys rebrien for-mació humana i espiritual, educació formal,capacitació laboral i formació en valors: totel que els ajudi a fi i efecte de realitzar-secom a persones.

Fitxa Tècnica

Àrea Geogràfica:Ayaza Karungu, diòcesi d’Homa Bay,Kenya.

Títol:Construcció i equipament de 6 llars infantils per a orfes de sida.

Objectiu:Millorar les condicions de vida dels orfes de Karungu.

Beneficiaris:Directes: 60; Indirectes: 2.100.

Sector: Promoció social.

Cost total: 264.457,16 euros.

Responsable:P. Emilio Balliana.

Institució:Pares Camils.

Projecte: KEN/39506

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

29

Petits èxits per millorar el futurLa comunitat local ha identificat aquest

projecte com a prioritari, ja que a causa dela sida i a la malària s’han detectat 2.100orfes (10% de la població). El pare Emilio Ba-lliana, italià de naixement i responsable locald’aquest projecte, va col·laborar en el passatamb Mans Unides i sempre va demostrar elseu bon fer. És una persona molt estimadaa la zona, ja que porta molts anys al capda-vant de l’únic hospital de tota l’àrea. Laconstrucció de les 6 cases es va fer, preci-sament, al costat de l’hospital, per facilitarla supervisió i l’accés a l’atenció sanitàriaper als nens.

Amb aquesta iniciativa recolzada perMans Unides, i ja completament finalitzada,s’han construït 6 llars per albergar 10 nens inenes en cadascuna d’elles, en règim fami-liar, tutelats per un matrimoni. S’ha acollit,escolaritzat i potenciat les capacitats de 60menors de 14 anys, donant-los l’oportunitatd’arribar a ser ciutadans i persones forma-des íntegrament. S’ha acollit 60 orfes aban-

donats de Karungu, menors de 14 anys, evi-tant que morin o que caiguin en tota sèriede xacres i abusos. S’ha proporcionat unallar, educació, atenció sanitària i espiritual aaquests orfes, i s’ha aconseguit que aquestsnens i nenes s’integrin en la societat i pu-guin desenvolupar les seves capacitats coma persones.

Les llars es mantenen mitjançant activi-tats agrícoles, treballant en les seves prò-pies granges, fet que els permet obtenir l’a-limentació necessària per als orfes i ven-dre’n l’excedent. A més a més, tenen unprograma internacional de beques, promo-gut per la congregació dels Camils, que mit-jançant el sistema d’adopcions té garantidala despesa que els nens puguin ocasionar.També comercialitzen les obres d’artesaniafetes pels mes petits, i tenen voluntaris lo-cals i estrangers.

Desgraciadament, el problema delsorfes no s’ha solucionat totalment, peròaquesta és una iniciativa molt encertada perpal·liar en part aquest problema.

La comunitat de Sant Camil es basa en la fe, i el seu programa Dala Kiye posa en marxaels principis cristians d’amor i compassió cap als mes indefensos, els nens. Es basa en l’acolliment familiar i la protecció d’orfes i nens vulnerables i amb necessitats especials,amb el compromís d’aplicar les legislacions nacionals, i les polítiques i plans d’acció per a la protecció dels drets dels nens a Kenya. El programa es basa en un marc d’àmplia consulta en el procés de participació dels interessats (la comunitat, les organitzacionsno governamentals, les organitzacions comunitàries, les organitzacions religioses, els departaments governamentals i la societat civil).És reconegut per tots que la família té la responsabilitat primària de criar i protegir els nens. Per al ple desenvolupament harmoniós de la seva personalitat, els nens han de créixer en una família i en un ambient de felicitat, amor i comprensió.La nostra iniciativa consisteix a posar en marxa una atenció adequada per a aquests nens amb una família alternativa. I és que Dala Kiye és una iniciativa apolítica i sense ànim de lucre. Els nostres grans o petits èxits dependran dels recursos financers i materials mobilitzats per les persones i les organitzacions no governamentals.Per això donem les gràcies a Mans Unides per haver fet possible aquest projecte.

Famílies alternatives per a nens orfes

Les instal·lacions i els petits beneficiaris del projecte.

Pare Emilio Balliana, responsable del projecte a Kenia

Karungu

Karungu

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

30

El maig de 2009 va acabar oficialmentla guerra ètnica entre tàmils i singa-lesos que va assolar Sri Lanka du-

rant 25 anys. No obstant això, les seqüelesfísiques i psíquiques que va deixar en la po-blació trigaran molt temps a curar-se. S’es-tima que a la zona nord del país, on la gue-rra va ser més cruenta, ja que és zona demajoria tàmil (els “perdedors” a la guerra) ion es localitza el projecte, un 15% de la po-blació va resultar directament afectada -ví-dues, orfes, ferits, paraplègics o amputats-i més de 20.000 tàmils van morir en el pe-ríode final del conflicte. Durant els últimsquatre anys de la contesa, al nord del país,el Govern va obligar a desplaçar-se 350.000persones, i només el 2010 van començar areallotjar-se. La seva situació és especial-ment dramàtica, amb carències materials,pèrdua de salut, i afrontant una nova vidaen tots els aspectes.

L’organització VAROD, regentada per laCongregació Claretiana, va començar laseva ajuda als damnificats per la guerra fa15 anys a la zona de Kilinochchi, llavors sotael nom de KAROD, arribant a atendre 3.000afectats simultàniament. L’any 2005 la gue-rra es va recruar i van començar els des-plaçaments de la població per mandat delGovern. L’organització va perdre tot el que

tenia, i es van instal·lar a Vavuniya, uns 80km al sud, i van continuar la seva tasca d’a-tenció a les víctimes, en coordinació amb ladiòcesi de Mannar.

El projecte en què treballen actualmentes proposa reprendre les seves activitats ala zona de Kilinochchi i quatre districtes ad-jacents, on segueixen sense tenir el suportdel Govern, que no permet el treball de lesONG nacionals o estrangeres, sense la se-va aprovació prèvia. El centre està compostper 30 cabanes, dedicades a oficines, reha-bilitació, menjador, i dutxes i latrines comu-nes, i tots els beneficiaris provenen delcamp d’internament situat a 20 km. Sol·lici-ten ara el suport de Mans Unides per a re-condicionar el terreny, construir dues caba-nes més, semipermanents, tirar endavantprogrames de rehabilitació de les víctimesy visites als pobles de la zona, per poderatendre uns 3.000 discapacitats i les sevesfamílies. Es tracta de donar aju-da física ipsíquica als afectats per les seqüeles de laguerra als seus llocs d’origen, i facilitar-losl’accés a hospitals i especialistes mèdicssegons els casos. També els ajuden ambprogrames de formació en diverses activi-tats per a la generació d’ingressos propis,i, en casos especials, allotjant-los al centredurant un màxim de 6 mesos.

Mans Unides/África Marcitllach

Sri Lanka: les seqüeles de la guerra civil

Gràcies al projecte posat en marxa per VAROD, els damnificats per la guerra civil troben un futur.

Àrea geogràfica:

Kilinochchi, diòcesi de Jaffna,

Sri Lanka.

Títol: Rehabilitació de víctimes

de la guerra.

Objectiu: Rehabilitar físicament,

psíquicament, socialment i

econòmicament les víctimes de

la guerra a la zona nord de Sri Lanka.

Beneficiaris:

Directes: 2.500; Indirectes: 21.000.

Sector: Promoció social.

Cost total: 300.000 euros.

Responsable:

Albert Joseph Arulrajah.

Institució:

VAROD-Pares Claretians.

Projecte: SRI/64609/LI E

Fitxa Tècnica

31

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

Mans Unidesen el programa oficial cultural

Mans Unides ja està preparant la participa-ció en la JMJ amb tres activitats:

� Exposició: als salons de la parròquia SanJuan Evangelista es muntarà una exposiciófotogràfica sobre el treball de Mans Unidesal Sud, durant els seus 50 anys de vida, quees complementarà amb una projecció audio-visual que parlarà sobre la trobada amb Crista través de la caritat, que es fa realitat aMans Unides.

� Taula Rodona: una ocasió per escoltar elstestimonis de diversos convidats del Sud iexposar-los, des de les inquietuds pròpies dela joventut, totes aquelles qüestions que esvulguin debatre, en un diàleg obert i molt en-riquidor amb els pelegrins assistents. Lloc,data i hora per confirmar.

� Estand: a la Fira de les Vocacions, que tin-drà lloc al parc del Retiro, la nostra organit-zació tindrà el seu propi estand, on quedaràrepresentada la idea de la vocació cristianafeta realitat a través del voluntariat a MansUnides, perquè la crida a aquest neix de lafe, i inclou una crida específica a la caritat.

En el pròxim butlletí, quan quedarà pocmés d’un mes per a l’inici d’aquestagran festa de fe, et donarem els detallsfinals de tot el que t’expliquem enaquest avanç. Mentrestant, estiguesatent a la nostra pàgina web i a la pà-gina de joves de Mans Unides.

Ens veiem a Madrid!

Fes-te’n voluntariLA JMJ NECESSITA LA TEVA AJUDA:

http://www.madrid11.com/es/voluntarios

Dades d’interès

Coordinación general

La participació de Mans Unides en la JMJ estàcoordinada per la delegació de Madrid. Potsposar-te en contacte amb ells per a qualsevoldubte o consulta que tinguis.

Contacte: Antonio SotoGran Vía, 46, 4º - Telèfon: 91 522 17 83medios.madrid@manosunidas.org

Sede: Parròquia de San Juan Evangelista

Situada a la plaça Venecia, núm. 1, la parròquiade San Juan Evangelista serà el “centre d’ope-racions” de Mans Unides durant la JornadaMundial de la Joventut.

Inscripcions

Per poder participar en la JMJ t’hi has d’ins-criure oficialment.

L’organització ofereix sis modalitats d’inscripció,però per poder participar en els actes culturalsdels quals Mans Unides formarà part recoma-nem la inscripció com a “Pelegrí”, que cobreixtota la setmana (del 16 al 21 d’agost).

Totes les modalitats d’inscripció inclouen asse-gurança d’accidents, transport públic, motxilladel pelegrí (amb el llibre per a les cerimònies,gorra i samarreta, guia de Madrid i la resta decomplements), entrada gratuïta a les activitatsculturals del Festival de la Joventut (concerts,exposicions, visites a museus, etc.) i accés prio-ritari a les zones reservades per a inscrits en elsactes centrals de la JMJ.

Consulta’n els preus i fes-ne la inscripció a lapàgina oficial de la JMJ:

http://www.madrid11.com/es/inscribete

NOTA

Madrid2011JMJ

Jornada Mundial de la Juventut (JMJ) Madrid, del 16 al 21 d’agost

32

MANS J VES

Desgravació fiscal

En aquestes dates estem en-viant el certificat per a ladesgravació a Hisenda. Si nol’heu rebut entre març i abril,i esteu interessats en el be-nefici fiscal, podeu contactaramb nosaltres mitjançant:

TELÈFONS:91 308 20 20 - 902 40 07 07

CORREU ELECTRÒNIC: donativos@manosunidas.org

i socios@manosunidas.org

Us recordem que els dona-tius a Mans Unides desgra-ven un 25% del seu import enla quota de l’IRPF o, si s’es-cau, el 35% en la quota del’impost sobre societats, entots dos casos, amb els límitslegals establerts.

Fa molts anys va començar a ballar una idea pelmeu cap, els anys anaven passant, l’inevitable finalde la vida era quelcom que cada cop ocupava méstemps en els meus pensaments, i vaig decidir posaren pràctica aquesta idea: donar els meus béns alsaltres, als més necessitats. Havia conegut la grantasca de Mans Unides parlant amb una amiga, queera voluntària en aquesta organització i la petitaaportació de la qual li representava una gran ale-gria, i vaig voler saber-ne més. Jo no tinc fills, ni ne-bots, i com que era la petita dels meus germans, hehagut d’anar dient adéu a tots els que van empren-dre l’últim viatge abans que jo. I sempre he sabutque volia ser jo, en ple ús de les meves facultats,qui decidís què fer amb el que tant d’esforç m’ha re-presentat aconseguir en aquesta vida.

Un dia em vaig apropar a les oficines centralsde l’organització, aprofitant que la meva amiga hitreballava aquell dia, i vaig passar a informar-me peldepartament Econòmic.

Van ser molt amables i en molt poc temps emvan informar de tot el que jo havia de saber i van re-soldre els meus dubtes. Em van recomanar, primerque res, prendre la decisió de forma lliure i medi-tada. I un cop presa, redactar el testament que re-collís aquest desig, fer-ho davant notari, i deixarcòpia de les meves últimes voluntats a algú de con-fiança perquè avisés Mans Unides en el moment dela meva defunció.

I així ho he fet. El que més m’importava erasaber que els meus diners servirien per a algunacosa, i Mans Unides em va donar exemples clars detransparència, bon fer, impecable gestió i 50 anysd’experiència treballant pels que menys tenen.

Vull donar les gràcies a Mans Unides per l’ajudaque em van oferir, i per donar un sentit, encara mésimportant i transcendental, a allò al qual tots ens en-frontarem tard o d’hora… gràcies a aquesta possi-bilitat continuarem sent útils més enllà de la vida!

Herèncias i llegats

Donem les gràcies a aquesta persona que ens ha fet arribar unbonic testimoni sobre la seva generosa donació a la nostra orga-nització. Totes aquelles herències o llegats que arriben a Mans Uni-des estan exempts d’impostos, ja que Mans Unides està declaradad’“utilitat pública”. Si necessites més informació sobre com els teusbéns poden servir, quan tu ja no hi siguis, per ajudar els que sónlluny teu i que més ho necessiten, posa’t en contacte amb nosal-tres… Moltes gràcies!

Mans Unides/Javier Mármol

C O L · L A B O R A D O R S I A M I C S

Codi entitat Codi oficina D.C. Número de compte

CODI COMPTE CLIENT

SUBSCRIPCIÓ SOCIEmplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal, les dades faci-litades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Protecció de Dades amb el número1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació bancària i al compliment de les obligacions legals. Enqualsevol moment, l’interessat pot consultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo,38-3º. 28004. Madrid.

SUBSCRIPCIÓ SOCI DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

TARGETA DE CRÈDIT

Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

Població .......................................................................................................................................................

Província ........................................................................... Data naixement ...........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Titular Compte ...........................................................................................................................................

Banc o Caixa ..............................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

Si vols fer la teva aortació a través de domiciliació bancària, et preguem emplenis les dades següents:

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Caduca final de:

................ / ................

NÚMERO DE TARGETA

IMPORT PERIODICITAT

� 10 euros

� 30 euros

� ..................... euros

� 50 euros

� 100 euros

�Mensual

� Trimestral

� Semestral

� Anual

� Única

FORMA DE PAGAMENT

� Domiciliació bancària

� VISA � 4B �MASTER CARD � AMERICAN EXPRESS� Taló bancari a nom

de MANS UNIDES

� Targeta de crèdit

� Transferència bancària a:

Signatura del titular:

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Data: ........................ de .................................................. de 200.......

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.manosunidas.org

B. POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002.CAJA MADRID: 2038.0603.28.6001036580.BANESTO: 0030.1008.54.0865065273.LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842. B.B.V.A.: 0182.2325.08.0011344904. CECA: 2000.0002.27.9100111500. B. GUIPUZCOANO: 0042.0030.61.0110170867.IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677.

006

MÉS INFORMACIÓ:socios@manosunidas.org

VULL ACTUALITZAR LAMEVA QUOTA CADA ANY:

� l’IPC anual

� un 5%

� un 10%

� ______%

L E S N O S T R E S R E C O M A N A C I O N S

Aquest llibre explica la vida dels homes idones de Sierra Leone,amb tres idees clares:que els seus habitantsvolen ser feliços, quel’ajuda internacionalque els arriba és bona,però mal enfocada, ique l’Àfrica necessitamés justícia.

Aquest músic, molt implicat encauses socials unint esport i música,ens apropa en el seu segon àlbumuna barreja de tendències i ritmes,amb lletres plenes de denúncia iesperança que està recollint moltbones crítiques.

Resultat de les converses que l’autora va manteniramb l’arquebisbe de Pamplona-Tudela,mons. Francisco Pérez, amb respostesa més de 300 temesmolt diversos i actuals.

EL VECINDARIOMacacoMundo Zurdo

LOS HOMBRES LEOPARDO SE ESTÁN EXTINGUIENDOChema CaballeroEd. España-PPC272 pàgines

LAS EMPRESAS SOCIALESMohammed YunusEd. Paidós208 pàgines

HUECCOAssaltoDro Atlantic

Aquest so, nascut al Brasil en els anys 50 del segle passat,

va ajudar a apropar el país a la restadel món. Actualment continua

tenint ganxo per als músics i el públic de tots els continents.

DIS

CO

SLL

IBRES

SECRETOS DE UN ARZOBISPOTeresa Gutiérrez de CabieresEd. Ciudad Nueva288 pàgines

El concepte de resiliència és la capacitat de sobreposar-se humanament al patiment, cercant la llibertat i les possibilitats de cadaésser humà enmigd’aquesta situació.

RESILIENCIAJosé Carlos BermejoEd. España-PPC128 pàgines

Vint-i-un artistes de nou països que formenpart de tres continents, tres cançons inèdites i divuit clàssics d’un repertori interpretat a duo amb un més que possibledream team de la música popular.

Una nova dimensiódel capitalisme per entendre les necessitats més urgents de la humanitat. A travésde l’experiència vital del mateixautor, i esgrimint diversos exemples i anècdotes, aquest llibre ens parla que un altre capitalisme és possible.

BOSANOVA AROUND THE WORLDDiversos artistes

Putumayo

FES-TE’NSO

CI

FES -TE’NVO

LUNTA

RI,

Col .labora am

b

Mans

Unid

es

ww

w.m

ansunides.org

Mans

Unid

es

ON

GD

cat

òlic

a d

e vo

lunt

aris

.

Et

nece

ssite

m.

ww

w.m

ansu

nid

es.o

rg

“TU

HO

FA

S P

OSSIB

LEG

RÀ

CIE

S”

amb

la c

ol. la

bora

ció

de:

PAPER RECICLAT ECOLÒGIC 100%PAPER R

ECICLAT ECOLÒGIC

DO

BLE

GA

R A

QU

Í

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

PM

S 287

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

ww

w.m

ansunes.or

Man D

cat

lica

de

nec

este

m

ww

.man

suni

des

.or

OB

LEG

AR

AU

Í

Col .labora am

b

Mans

Unid

es

ww

w.m

ansunides.org

Mans

Unid

es

ON

GD

cat

òlic

a d

e vo

lunt

aris

.

Et

nece

ssite

m.

ww

w.m

ansu

nid

es.o

rg

“TU

HO

FA

S P

OSSIB

LEG

RÀ

CIE

S”

amb

la c

ol. la

bora

ció

de:

PAPER RECICLAT ECOLÒGIC 100%PAPER R

ECICLAT ECOLÒGIC

DO

BLE

GA

R A

QU

Í

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

PM

S 287

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

ww

w.m

ansunes.or

Man D

cat

lica

de

nec

este

m

ww

.man

suni

des

.or

DO

BLE

GA

R A

QU

Í

Consulta’n totes les bases a: www.manosunidas.org

CONCURS MANS UNIDES 2011

� Cartells de Campanya� Premsa� Televisió� Cartells centres educatius

I una novetat per a nens i joves:

el I Concurs de Relatsbasat en el 4t Objetiu de

Desenvolupament del Mil·lenni

Anima’t a participar-hi!

D E L E G A C I O N S D E M A N S U N I D E S

35

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º HTel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Léon)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRO (Huesca)Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 5313003 CIUDAD REALCasa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSA (Balears)Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARAVenezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajoTel. 958 66 35 9221003 HUELVA3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE G. C.Cebrián, 61 / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 0424002 LLEÓPadre Isla, 50, Esc. A - 5º Dcha. / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 8827001 LUGOCruz, 3 / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDGran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707703 MAÓ (Menorca)Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 3652001 MELILLAParroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo30001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.Tel. 968 21 40 2932005 ORENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8222002 OSCAPza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 5633003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAAntonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCA (Balears)Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

10600 PLASÈNCIA (Càceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 1237002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 16 / Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARASONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 4243001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5 / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixosTel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 314036204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

Ang

ola.

Man

s U

nide

s/S

ilvia

Mon

tes-

Jove

llar.

Servicios CentralesBarquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament�ONGD�, catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960, tot el seu treball s’5a centrat en dues activitats complementàries:

� Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui conscient de la realitat dels paXsos en via de desenvolupament.

� Suport i finanTament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania per colJlaborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.