Mans Unides ONG - Revista 185

Desnutrició infantil al Perú

●●

Sudan del Sud: una nova gran nació

●●

La infància a Amèrica Llatina:present... i futur?

185Butl let í númeroOctubre-Desembre 2011 185

Boletín 185 CATALÁN:Maquetación 1 19/10/11 13:22 Página 1

Editorial 3

Col·laboració 4 Enfrontant la desnutrició infantil al Perú

Entrevista 6 Aman Degefu

La veu del lector 8

Crònica del món 9

Reportatge 12

Sudan del Sud comença a escriure la seva història

Ressons del Sud 14

Fernando Alvarado, s.j.

A fons - Informe 15

La infància a Amèrica Llatina: present... i futur?

Notícies de Mans Unides 23

En Primera Persona 27

Mª Luisa Salas

Els nostres projectes 28

Al nord-est de l’Índia. Tractament, prevenció i informació contra la malària Al Paraguai. Batxillerat tècnic agropecuari

Mans Joves 32

Col·laboradors i amics 33

Les nostres recomanacions 34

Presidenta de Mans Unides:Myriam García Abrisqueta

Consell de Redacció:Rafael SerranoIgnacio UssíaSoledad SuárezAna Álvarez de LaraCristina RedonetMercedes Barbeito Mª Eugenia DíazMarisa ElosuaBelén GarriguesMarco GordilloJuan Souto

Coordinadora de redacció:Pilar Seidel

Col·laboradors fixos:Elena de la Cueva

Col·laboren en aquest número:Marta CarreñoMaría del Carmen ParradoSofía GortázarFernando AlvaroMª Luisa SalasIvan Vas

Disseny i Impressió:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.Formación, 16Pol. Ind. Los Olivos28906 Getafe (Madrid)

Maquetació:Advantia Comunicación Gráfica, S.A.

ISSN: 2174-5684Dipòsit Legal: M. 3.319-2009

Servicios Centrales

Barquillo, 38 - 3º. 28004 Madrid

Tel.: 91 308 20 20. Fax: 91 308 42 08

www.manosunidas.org

[email protected]

28 / A l’estat indi d’Arunachal Pradesh diverses localitats van començara patir una epidèmia de malària l’any passat. Mans Unides ha donat suport a una iniciativa de desenvolupament en dues fases que primer va atallar la malaltia i, després, va posar les basesper prevenir-la i eradicar-la en un futur.

Foto de portada: Hondures.Mans Unides/Javier Mármol

4 / En la Col·laboració, María del Carmen Parrado ens parla de la seva experiència de treball al Perú per millorar les condicionsd’educació, salut i generació d’ingressos de part de la seva població.

6 / Aman Degefu treballa des de l’estructura de l’Esglésiacatòlica a Etiòpia, més concretament a la capital, Addis Abeba, en favor del desenvolupament dels més pobresdel seu país. El vam voler entrevistarper conèixer més de prop la sevatasca, que donarà a conèixer a Espanya, ja que participa en la nostra Campanya per Àfrica.

S U M A R I

Las opinions dels col·laboradors del nostre butlletí no expressen necessàriament el pensament de Mans Unides.

09 / Diversos països de l’anomenada“Banya d’Àfrica” estan patint una de lesfams més grans de la seva història. MansUnides ha obert un compte d’emergència perrespondre a les peticions d’ajuda que arribendes d’allà, i s’estan aprovant els projectesnecessaris per millorar aquesta dramàticasituació. Coneix les últimes dades sobreaquesta tremenda realitat.


Qui protegeix la vida

dels nens indígenes?

Els riscos que corren els nens d’Amèrica Llatina posen de manifest el grau de precarietat deles seves vides, la manca de coneixements bàsics per sobreviure, les carències dels sistemes desalut i, en definitiva, la greu desprotecció del seu dret fonamental a la vida.

I, certament, aquest problema s’agreuja en l’àmbit rural, i entre els 45 a 50 milions de personesindígenes, de més de 600 pobles diferents, on les taxes de morbiditat i mortalitat infantil són moltsuperiors a les de la resta de la població.

Molts nens indígenes estan mancats fins i tot del dret a una nacionalitat. Als seus països d’ori-gen no tenen carta de ciutadania i, per això, ningú es responsabilitza de l’atenció de la seva salut, nidels seus drets fonamentals.

A això cal afegir que la falta d’informació sobre els pobles indígenes és un obstacle per poderadoptar les mesures necessàries i avaluar-ne els resultats. D’alguna manera, ens trobem davant unsuïcidi estadístic que amaga la gravetat de la situació. De fet, en el registre civil de molts d’aquestspaïsos no consten les dades necessàries per poder analitzar l’índex de la mortalitat infantil. Cal posarfi a la indiferència davant els drets d’aquests pobles.

L’acompliment del quart Objectiu del Mil·lenni a Amèrica Llatina només serà possible sidisminueixen les injustícies i se centren els esforços en els nens i nenes indígenes, els grups mésvulnerables.

Cal garantir la prevenció i el tractament de malalties que, de fet, poden ser eradicades; mesu-res com ara la vacunació sistemàtica, les teràpies de rehidratació oral, la lactància materna, l’atencióde les mares durant l’embaràs i el part. I garantir els serveis bàsics, especialment l’aigua potable i elsanejament, decisius per controlar moltes malalties. Els Estats tenen l’obligació d’implantar polítiquespúbliques en salut i educació que responguin als drets dels pobles originaris i millorin les oportunitatsd’accés a aquests serveis.

A més a més, el fet de no conèixer els símptomes de les malalties o quines mesures cal adop-tar per prevenir-les limiten la possibilitat dels pares de cercar ajuda per evitar la mort dels seus propisfills. Per això és fonamental facilitar-los aquests i altres coneixements, especialment a les àreesrurals, a les més remotes.

La salut materna és un altre factor que incideix en la mortalitat dels nens. La mare indígenaestà afectada per la discriminació: per ser dona i, en molts casos, analfabeta i per parlar només lallengua indígena; a més a més, pateix embarassos a edats primerenques, complicacions en l’emba-ràs i el part, anèmia i abusos sexuals. Una nutrició deficient de la mare o del nen repercuteixen in-defectiblement en la mortalitat infantil.

Avui, potser més que mai, la comunitat internacional és conscient que tots tenim un destícomú, que hem de construir plegats, i que els objectius que s’ha proposat no s’assoleixen sense laconstància de cadascú, sense excepció.

És una de les raons per les quals Mans Unides insisteix a unir esforços solidaris, convençudaque res del que hem de dur a terme per fer més “humana” la vida d’aquest món s’haurà perdut,ni haurà estat debades. La força es troba en la unió, i si la unió és efecte de l’amor i la justícia,és invencible.

E D I T O R I A L

Publicació feta en PAPER ECOLÒGICLliure de clor

3


María del Carmen Parrado

Metgessa. Coordinadora general d’Escuela Campesina de Educación y Salud (ESCAES),

al Perú, i coordinadora del projecte “Millora de les condicions d’educació,

salut i generació d’ingressos de les comunitats del litoral de Sechura”.

En moltes regions del nord del Perú continua essent necessari el treball transversal amb mares i nens per millorar la seva qualitat de vida.

Man

s U

nide

s/Po

mpe

yo S

anch

o

Mans Unides/Pompeyo Sancho

Enfrontant la desnutrició infantil al Perú

Alimentar-se des deLA VIDA

C O L · L A B O R A C I Ó

4


Fa més de 20 anys que l’ONG Escuela Campesina de Educa-ción y Salud -ESCAES- està executant projectes de desenvolupa-ment integral amb les poblacions camperoles pobres del nord delPerú, i un dels objectius principals és combatre la desnutrició infan-til, que encara afecta amb intensitat i persistència nens i nenes in-dígenes menors de cinc anys.

En l’àmbit nacional, encara un de cada set nens menors de cincanys al Perú és desnodrit crònic, i a les comunitats indígenes ho ésun de cada dos nens. Així mateix, un gran percentatge de les llarsen l’àmbit rural (42,7% de la seva població) no arriben a consumirun nivell mínim de calories per viure. ESCAES desenvolupa la sevatasca a les províncies de Cutervo, a la regió de Cajamarca, i a lesd’Ayabaca i Sechura, a la regió de Piura (en aquestes últimes ambel suport financer de Mans Unides), les dues primeres als AndesOrientals, amb alts percentatges de població rural camperola, i l’úl-tima a la costa del Pacífic, amb uns pobladors assentats en petitspoblats que combinen la pesca amb l’agricultura i el pasturatge.Les comunitats amb què treballem, malgrat ser descendents d’ex-cel·lents domesticadors de plantes i animals que avui alimenten elmón, actualment produeixen en condicions summament hostils d’i-nequitat socioeconòmica.

El Mapa de Pobresa elaborat amb dades del cens nacional del2007, mostra, a les províncies intervingudes, xifres per sobre de lamitjana nacional. Malgrat la seva pobresa, els camperols han de-mostrat una saviesa particular i gran capacitat de treball i lluita,construint permanentment un context d’esperança i alegria en elqual fan i projecten la seva vida social.

Objectiu: comunitats saludables

Un objectiu prioritari del treball d’ESCAES amb les comunitats,en el qual s’insereix la lluita contra la desnutrició infantil, és acon-seguir la seguretat alimentària i nutricional sota l’enfocament desobirania, en un context de “comunitats saludables”, és a dir, enprimer lloc assegurar la producció i l’accés per a l’abastament internd’aliments sans i innocus en la quantitat, qualitat i varietat neces-sàries per al conjunt de la població local, i, en segon lloc, assegurarl’autonomia per, segons les seves preferències culturals, decidirquè es produeix, què es consumeix i què es ven en un context desostenibilitat ambiental i social.

Les intervencions responen a un enfocament de desenvolupa-ment integral dissenyat per a l’àmbit de les microconques, acom-panyant i col·laborant, a mitjà i llarg termini, els processos comuni-taris de desenvolupament integral optats pels seus pobladors. Espromociona el dret a l’alimentació basant-se en l’accés a l’aigua, al’alimentació i a la salut. Per a això, en atenció a la seva íntima in-terdependència, es conjuguen diverses línies d’acció: conservació,recuperació i gestió de recursos naturals i domesticats; diversifica-ció productiva per accedir a una dieta nutricionalment completasense dependència externa; accés a l’aigua potable i al sanejament;així com prevenció, conservació i atenció de salut. Totes aquestesaccions són sostingudes amb activitats d’educació, desenvolupa-ment de capacitats i governabilitat local a través de l’enfortimentde les organitzacions camperoles, amb especial èmfasi d’atencióa dones i nens, i transversalitzades amb un enfocament d’equitatde gènere.

Rescatar els sabers ancestrals

En aquest quefer es va considerar identificar i posar en valor elcapital natural i social amb què compten les comunitats: sòls, aigua,flora i fauna, així com coneixements, organització, sentit de solida-ritat i de reciprocitat, recursos i relacions que, amb saviesa, portena la pràctica des de la tradició cultural andina, buscant-ne la conser-vació, l’enriquiment i el maneig adequat en correspondència ambles dinàmiques pròpies de la natura i els principis d’equitat social,en una celebració permanent de la vida.

En aquest context, per combatre la desnutrició infantil, es vaoptar per prioritzar i rescatar sabers de la cultura ancestral, infor-mació que, sumada al coneixement científic de la medicina occi-dental, va permetre l’elaboració d’un concentrat de fulles silvestres(Nutrihojitas) autoritzat com a suplement alimentari. Es fa una ava-luació antropomètrica i clínica i s’administra el suplement, durant 8mesos l’any, als nens menors de 5 anys afectats o en risc de des-nutrició, i actualment s’han aconseguit resultats òptims en moltsd’ells, ja que s’ha revertit la seva condició. L’administració d’aquestsuplement es complementa amb cribratges d’anèmia i parasitosi,campanyes de desparasitació interna i externa, odontològiques i of-talmològiques, i amb accions de capacitació sobre “Bones pràcti-ques nutricionals”, consistents en sessions demostratives per ela-borar receptes equilibrades, amb utilització prioritària de la produc-

ció local diversificada i segons grups: menors d’1 any, d’1 a 3 anys,majors de 3 anys, dones gestants i lactants. Rescats, aprenentat-ges i receptes que s’elaboren i difonen a través de festivals nutri-cionals i concursos de plats, així com en tallers educatius i campa-nyes amb escolars, alfabetitzats, docents, agents comunitaris desalut, llevadores tradicionals, dirigents comunals i població en ge-neral, respecte a la cura de la salut familiar i comunal, la nutrició,l’ús d’aigua segura i els drets ciutadans.

Des de la vida als Andes i des del somriure dels seus nens,estem plenament satisfets i ens enorgulleix apropar-nos cada copmés a les vides i propostes dels camperols pobres, acompanyant-los en els seus esforços per preservar i desenvolupar el seu patri-moni natural i cultural, així com el seu dret a una vida digna des del’edat més primerenca. L’activació de la conjunció de recursos, ca-pacitats i potencialitats, reconeguts i valorats per tothom, és el quepermet visualitzar un desenvolupament sostenible, és a dir, la par-ticipació en equitat dels beneficis que ens ofereix la creació, sensecomprometre la satisfacció de les generacions futures.

Gràcies, Mans Unides, per aquest esforç conjunt.

Estem plenament satisfets i ens enorgulleixapropar-nos cada cop més a les vides i propostes dels camperols pobres, acompanyant-los en els seus esforços per preservar i desenvolupar el seu patrimoninatural i cultural, així com el seu dret a una vida digna des de l’edat més primerenca.

5

C O L · L A B O R A C I Ó


Casat i amb dos fills, aquest llicenciat en administració de negocis

per la Universitat de la capital etíop ha dedicat la seva vida a treballar

pels mes pobres del seu país, dins l’Església Catòlica d’Etiòpia.

Ara té a càrrec seu la bona marxa de 35 projectes socials,

més de 40 programes i uns altres 10 projectes de desenvolupament a la zona,

com a director de la secretaria de l’Arxidiòcesi catòlica d’Addis Abeba.

Compromès amb el futur

d’un país i un continent

Cal que els africans emprin l’enorme riquesa natural del seu continent en el seu benefici propi per poder transformar les seves vides.

Man

s U

nide

s/Ir

ene

H-S

anju

án

Aman Degefu, Arxidiòcesi catòlica d’Addis Abeba

Man

s U

nide

s

“Tots hauríem de fer alguna cosa per Àfrica”

E N T R E V I S T A

6


Entrevistem Aman Degefu per correu electrònic, perquè no haviaarribat encara a Espanya per participar a les taules rodones orga-nitzades, en diverses ciutats del país, amb motiu de la campanya“África: cuestión de vida, cuestión debida”, de la qual és un delsconvidats més rellevants. I ja en les seves primeres paraules ensdesvela l’ampli coneixement que té de la realitat del continent onva néixer, on viu i pel qual treballa: la realitat africana és paradoxal,de realitats en contrast. És molt desafortunat i trist el fet que el bi-nomi Àfrica-pobresa hagi existit, de manera indissoluble, des de famolt temps. Però aquesta és la realitat. És cert que la majoria delsafricans viu en la màxima de les misèries i això es manifesta en laseva vida diària. Però si veiem l’altra part de la realitat africana, per-cebem un continent dotat d’una riquesa en recursos naturals i unapotent força laboral. No obstant això, aquesta riquesa i potencialtan grans no s’estan utilitzant de manera òptima; i quan s’utilitzen,no és necessàriament en benefici de la gent, és a dir, no és pertransformar ni millorar la vida dels africans.

Per què Àfrica no és capaç de sortir de la pobresa malgrat el

seu potencial?

Tenint en compte que hi ha una sèrie de factors interns i externsinterrelacionats que han contribuït a la situació actual, ni la solucióni la resposta poden ser simples. També és cert que no és fàcil pro-posar cap solució o fórmula aplicable a tot Àfrica, atès que es tractade 54 països que són políticament i econòmicament més o menysindependents. En aquest sentit, la determinació política dels líderspolítics africans és vital, incloent-hi les pràctiques democràtiques ide bon govern. A més a més, Àfrica necessita suport financer i tèc-nic de la comunitat internacional i del món desenvolupat, un suportque, d’altra banda, permeti als africans ajudar-se a si mateixos. I fi-nalment, els mitjans de comunicació internacionals, que també hijuguen un paper important, haurien de donar una informació equi-librada sobre la realitat africana, sense negar la realitat objectiva delterreny, és a dir, promovent també la part positiva del continent.

I tal com diu la nostra Campanya, és el nostre deure fer alguna

cosa respecte d’això, oi?

Sí, això és cert, tots hauríem de ser conscients que hem de fer al-guna cosa. Amb la determinació i els esforços concertats de totesles persones, institucions i organismes implicats, seria possible in-duir canvis significatius que, atenent les causes des de l’arrel, po-drien reduir la pèrdua de vides humanes.

Vostè ha treballat tant en el sector privat com en organismes

públics. Qui du millor a terme el seu treball en la lluita contra

la fam?

M’agradaria assenyalar que la meva experiència de treball principalha estat, bàsicament, amb organitzacions no governamentals debase religiosa. La meva experiència directa en el sector públic haestat molt limitada, en comparació. En termes generals, jo diria queels organismes públics estan en una millor posició per obtenir unaccés al nivell de base, poden cobrir una àmplia gamma d’àreesgeogràfiques, i tenen el suport del govern quan s’enfronten als rep-tes. I quant a la contribució de les ONG, en podem citar moltes d’e-xemplars i exitoses, que han estat capaces de portar canvis visiblesa la vida de les persones en una localitat determinada, canvis pos-sibles gràcies al fet que es mouen amb menys burocràcia i ambmés llibertat institucional.

Quina tasca fa actualment la secretaria de l’arxidiòcesi d’Addis

Abeba?

L’oficina té dues responsabilitats importants: la coordinació de lesactivitats socials i el desenvolupament que es du a terme a travésde les diferents institucions catòliques. Això inclou la representaciólegal dels programes i projectes enfront del Govern, el seguimenti la presentació d’informes, les qüestions administratives, la pres-tació de suport tècnic, etc. L’altra responsabilitat de l’oficina és l’e-xecució directa de projectes socials i de desenvolupament. Actual-ment, tenim al voltant de 46 empleats (tant professionals com per-sonal de suport) que treballen a les diverses seccions de l’oficina,i cada secció i projecte té la seva pròpia persona responsable.

Quin impacte està tenint la seva col·laboració amb Mans Uni-

des i amb la campanya “África: cuestión de vida, cuestión de-bida” en la tasca que desenvolupa al continent africà?

La meva col·laboració amb Mans Unides emana de la bona relacióde treball existent entre les nostres dues institucions, que es basaen un esperit de col·laboració i treball per objectius comuns. Grà-cies a la meva relació amb l’organització en els darrers anys, he vistque està compromesa en la lluita contra la fam i en la millora de lavida de milions de persones als països menys desenvolupats delmón, principalment a Àfrica. El tema de la campanya mostra lapreocupació i el grau de compromís amb la gent menys privilegiada,en un esperit de cooperació, humanitat i solidaritat. Per tant, enl’àmbit personal, com algú que treballa per al continent africà, col·laboraren aquest esforç i en aquesta Campanya em fa ser més responsablei compromès en la meva contribució amb les accions de futur ques’orientin cap a la millora dels pobles africans en general i la delmeu país en particular. Aprofito aquesta oportunitat per expressarel meu més sincer agraïment a Mans Unides per haver-m’hi convidat.Espero, i estic segur, que portarà un impacte positiu en les videsde la gent africana.

Pilar Seidel

Dep. de Comunicació

-Llegeix l’entrevista completa en el nostre web-

L’Informe de Nacions Uni-des sobre els Objectiusde Desenvolupament delMil·lenni de 2010 asse-nyala -ens explica l’Aman-que és encoratjador elprogrés que s’està do-nant en la reducció de lapobresa, malgrat el pasenrere que va representarla crisi econòmica, ali-mentària i energètica de2008-2009. Encara s’espera que la taxa global de pobresa caigui un15% abans de 2015, data límit per al seu èxit, la qual cosa es tradu-iria en 920 milions de persones vivint per sota de la línia de pobresa,la meitat de persones en relació amb l’any 1990. Però tot i així, lesdades que presenta l’informe, a només tres anys del límit perquès’acompleixi, fan veure la seva consecució com quelcom molt difícilper a molts països pobres, sobretot els de l’Àfrica subsahariana.

Mans Unides/Irene H-Sanjuán

Els Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM)

E N T R E V I S T A

7


LA SOLIDARITAT NO CONEIX EDATTot i que ja sóc un avi de 82 anys, amb un cor que mai ha estat bé,

tanmateix, Déu em té aquí fins ara. Dins les meves possibilitats, vullfer un donatiu i vull que el dediquin vostès a pal·liar la fam a Somàlia oon creguin més oportú. No és gaire, però ja saben vostès que moltspocs fan un molt.

En circumstàncies anteriors, quan vivia la meva estimada dona joera soci de Mans Unides. Però avui no puc ser-ho periòdicament per lameva avançada edat i les xacres corresponents. Però de tant en tantcol·laboro justament, perquè sóc conscient del molt dolor aliè.

Animant-los que continuïn dedicant el seu temps als més pobres,els envio el meu afecte humilment,

Alberto Gómez

Plasència

MARES AMB UN FUTUR MILLORVull expressar, mitjançant aquestes ratlles, l’immens agraïment

que sentim per l’esperit solidari de Mans Unides, i els nostres germansa Toledo, en contribuir a través de la seva ajuda econòmica en l’execu-ció del projecte de creació de microempreses a la població de dones

solteres del districte urbà i marginal de Hualmay, l’objectiu del qual ésproporcionar un mitjà de treball a mares emprenedores, a través delqual puguin obtenir una independència i estabilitat econòmica ade-quada que els permeti sostenir-se a si mateixes i als seus fills.

Juan Fernández-Salvador

Parròquia La Sagrada Familia de Hualmay, Perú.

LA NOSTRA REVISTAUn agraïment molt sincer per l’enviament del butlletí número 184,

del període de juliol a setembre del 2011. Com sempre, no em cansode reconèixer tota la gran tasca que Mans Unides i tot l’equip de vo-luntaris i col·laboradors ofereixen per la causa dels més pobres i ne-cessitats. Que Déu els beneeixi a tots, els doni molta fortalesa i gransdesitjos de seguir endavant. Les notes, els reportatges i la informacióen una síntesi és molt interessant. La pobresa a Amèrica Llatina, a Àsiai en altres països ens obliga a tots a millorar en quelcom aquesta dolo-rosa realitat. Molt interessant també el X Fòrum de Mans Unides, vullfelicitar a tothom pel seu gran esforç.

Dr. Luis Velasco P.

Director de Pastoral Social Diòcesi d’Ambato, Equador.

Mans Unides

Aquests nois, que porten les samarretes de la nostraONGD, són alumnes de l’escolade primària de Bhilad, a l’Índia;un projecte que finança Mans Unides per millorar la qualitat de l’ensenyamentdels habitants de la zona, tribals en un 80%.

Cartes a: Serveis Centrals. Dep. de Comunicació,o per correu electrònic a: [email protected]

L A V E U D E L L E C T O R

ESTÀS CONNECTAT A LES NOVES TECNOLOGIES? ET MOUS PER INTERNET COM PEIX A L’AIGUA?

Doncs recorda que a www.mansunides.org pots descarregar-te la nostra REVISTA en format PDF.

També pots rebre el nostre BUTLLETÍ ELECTRÒNIC periòdicament, o demanar que l’enviem a un amic. Entra a www.manosunidas.org

i accedeix a “Suscripción al Boletín Electrónico”.

8


La fam, amb totes les seves conse-qüències, torna a fer forat als païsosde la Banya d’Àfrica. Com una ombra

avança per terrenys castigats per una se-quera com no es recorda al país des de fadècades i al seu pas amenaça la vida de mi-lions persones a Kenya i Etiòpia i, sobretot,a Somàlia, on ni tan sols els més optimistesveuen pròxim el final de la tragèdia. Quanescrivim aquestes ratlles, l’ONU acaba de de-clarar la fam a Bay, al sud del país. Aquestaés ja la sisena regió del país africà en quès’ha constatat que els dèficits alimentaris ila malnutrició aguda estan portant a la mortcada dia, com a mínim, dues persones percada deu mil. Dit d’una altra manera, Bay sesuma a la llista de territoris somalis on partde la població corre un risc greu de morird’inanició. L’èxode de somalis a Etiòpia i

Kenya és incessant. Els camps de refugiatses veuen desbordats pels milers de perso-nes que creuen les fronteres cada dia a larecerca d’una mica d’aliment. “A Somàlia,ens diuen des de Mogadiscio, només hiqueden, per viure o morir, els més pobres”.

Mentrestant, a Kenya i Etiòpia la situa-ció no és gaire més falaguera. Són diversesles zones d’aquests dos països on l’ONU hadeclarat l’emergència, el pas previ a la fam.La majoria culpen la manca de pluges esta-cionals d’aquesta catàstrofe. Clarament, lasequera és un els principals desencade-nants de la crisi, però no podem oblidar elpaper fonamental que hi han jugat altresfactors, que no tenien res a veure amb elscapritxos de la natura, com l’especulacióamb el preu dels aliments o els eterns con-flictes armats.

L’1 d’agost van sortir des de Mans Unidesles primeres partides d’ajuda econòmica, en forma d’accions d’emergència, ambdestí Etiòpia, Somàlia i Kenya, els tres països més castigats per la fam. Al llarg de l’estiu s’han anat enviant a la Banya d’Àfrica fons per a l’emergència més immediata (atenció als refugiats, assistència nutricional, assistència mèdica als afectats...) i per prevenir que es torni a produir una situació així (adquisició de terrenys, llavors, regadiu,combustible…). Al tancament d’aquest butlletí s’havien aprovat 13 projectes.Per seguretat per als que treballen allà, no podem oferir cap tipus d’informaciósobre la zona on s’estan desenvolupant les cinc accions d’emergència que s’han aprovat de moment a Somàlia, que consisteixen, principalment, a dotar de mitjans les famílies més vulnerables,que viuen amuntegades als camps de desplaçats interns, perquè puguin produirles seves pròpies collites i deixin de dependre de l’ajuda externa. D’altra banda, la majoria dels sis projectes

aprovats a Etiòpia centren els seus esforços en l’assistència alimentaria a la població infantil i a les dones i als desplaçats somalis. A Kenya, les dues trameses aprovades es dirigeixen a proporcionar els materials necessaris perquè els agricultors augmentin la producció d’aliments.

Què està fent Mans Unides?

Man

s U

nide

s

L’èxode de refugiats a altres països comença a ser un problema seriós per a les nacions d’acollida.

El mes de juliol passat, un cop comprovadala viabilitat de les peticions d’ajuda arribadesdes d’alguns dels països afectats per la queja es podria anomenar “catàstrofe alimentà-ria” de la Banya d’Àfrica, Mans Unides vaobrir un compte d’emergència per donar res-

posta a aquestes peticions i a la demandadels nostres socis, col·laboradors i amics. Uncop més, centenars de persones han diposi-tat la seva confiança en la nostra organitzacióper canalitzar les seves aportacions econòmi-ques destinades a pal·liar la fam.

SOS Banya d’Àfrica

Mans Unides/Marta Carreño

Milions de persones en risc de morir de fam

Aquells que hi vulguin col·laborar, poden fer-ho en el número de compte següent:

Banc Popular 0075 - 0001 - 85 - 0606786759,

o a través del web: www.mansunides.org

ESPECIAL

fam BANYA

D’AFRICA

Al tancament d’aquesta edició, la recaptació per a l’emergència en la Banya d’Àfrica era de: 1.383.250 euros

C R Ò N I C A D E L M Ó N

9

I


Mans Unides/Javier Mármol

El 2010, l’ajuda destinada a la lluita contra la sida als països pobres i emergents va disminuir en un 10%. Així ho constata un informe elaborat conjuntament per l’Organització de Nacions Unides (ONU) i la fundació nord-americana Kaiser Family. Segons els seus càlculs, els principals països donants van destinar l’any passat 4.792 milions d’euros a prevenir i tractar la malaltia, 514 milions d’eurosmenys que el 2009.Les estimacions de l’ONU xifren entre 31 i 37 els milions de persones afectades pel virus de la sida arreu del món. Des que va ser descobert -fa tres dècades-, el VIH ha provocat la mort d’entre 25 i 33 milions de persones. Tot i que la regió més afectada continua essent l’Àfrica subsahariana, amb gairebé 75% dels casos, en els últims anys s’han registrat descensos en el nombre de contagis al continent africà. L’ONU ha alertat del perill que representa reduir els esforços internacionals per frenar el contagi del virus i adverteix que cal invertir uns 15.300 milions d’euros addicionals per acomplir els objectius fixats en la lluita contra el VIH per al 2015.Si no s’aconsegueix, uns dotze milions de persones podrien contreure la sida, i més de set milions podrien morir a causa d’aquesta malaltia.

El mes de juny passat, Nacions Unidesva fer públic el seu últim informe sobre elsObjectius de Desenvolupament del Mil·lenni(ODM), corresponent a l’anàlisi feta sobreels avanços i retrocessos en aquestes 8metes l’any 2010.

A cinc anys de la data establerta per al’assoliment d’aquests objectius, molts païsosestan progressant, inclosos alguns dels méspobres, demostrant així que l’establimentd’unes metes clares i col·lectives per lluitarcontra la pobresa dóna resultats. Per cadavida salvada gràcies a l’establiment d’unmarc quantitatiu amb terminis determinatsd’acompliment, es pot dir que els ODM hanvalgut la pena. Tanmateix, les promesesincomplertes, els recursos inadequats, lairresponsabilitat i la insuficient dedicació a laconsecució d’un desenvolupament sosteniblehan constituït dèficits en moltes àrees,molts d’aquests incrementats per la crisi

econòmica i financera mundial.No obstant això, les dades i les anàlisis

que es presenten en l’informe proporcionenuna clara evidència que les intervencions es-pecífiques, si es recolzen amb una base fi-nancera i un compromís polític adequat, pro-dueixen un progrés ràpid en molts sectors.

Encara queda camí per fer

Els esforços col·lectius empresos perassolir els ODM han produït millores enmolts sectors. Les tendències esperançado-res que es van registrar abans de 2008 ha-vien posat moltes regions en el camí d’as-solir, almenys, alguns dels objectius. El crei-xement econòmic de les regions en via dedesenvolupament continua essent impor-tant, per la qual cosa, si es jutja pels nom-brosos avanços registrats fins i tot als païsosamb més dificultats, assolir els ODM conti-nua essent encara factible.

Com a tancament dels actes de commemoració del 60è aniversari de la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats de 1951 i el 50è aniversari de la Convencióper Reduir els Casos d’Apatrídia de 1961, els pròxims dies 7 i 8 de desembre tindrà lloca Ginebra una reunió en l’àmbit ministerial de tots els Estats membres de les NacionsUnides. Els preparatius per a la reunió inclouranconsultes amb Estats, organitzacions nogovernamentals, experts, refugiats i persones apàtrides a fi i efecte d’assolir

mesures específiques que assegurin la presaen consideració de les opinions i aspiracionsde dones i nens refugiats. Els Estats, i possiblement altres actors, d’altra banda, tindran l’oportunitat d’assumir compromisosconcrets que responguin a les situacions de desplaçament forçat i/o apàtrida, fet que els permetrà identificar els desafiaments de més importància en elsseus respectius contextos nacionals i regio-nals, així com les mesures realistes per resol-dre’ls.

Extracte de les línies bàsiques del document

Reunió de l’ACNUR amb motiu del seu 60è aniversari

Al

tt

IFR

CS

th

R

Últim informe sobre els ODM

Lluita contra la sida: disminueix l’ajuda


10


Tanmateix, malgrat que s’hagin assolitavanços importants, aquests són irregularsi, si no es fa un esforç important, molts delsODM, probablement, no s’acompliran en mol -tes regions. Els nous, i no tan nous, desafia-ments, amenacen de ralentitzar el progrésen certs sectors i, fins i tot, eliminar algunsdels avanços obtinguts fins al moment.

Per assolir els objectius, caldrà centrarl’atenció en els sectors més vulnerables. Calestablir polítiques adequades per eliminarles desigualtats existents entre rics i pobres,entre els habitants de les zones rurals i ur-banes i entre aquells que pateixen discrimi-nació per sexe, edat, minusvalidesa o grupètnic.

I és que, la Declaració del Mil·lenni del2000 és la promesa més important que s’hafet mai a les persones més vulnerables delmón. Les responsabilitats que deriven de laDeclaració han generat un nivell de compro-mís i de col·laboració sense precedents permillorar les vides de milions de persones, iper crear un ambient que contribueixi a lapau i la seguretat mundial.

Els ODM encara es poden assolir. Milionsde persones confien que la comunitat inter-nacional faci realitat la gran visió represen-tada per la Declaració del Mil·lenni. I l’èxitfinal requereix la participació de tots. Assolirels objectius ens situarà en direcció a un mónmés estable, més just i més segur.

Les pluges monsòniques que el mes d’agostpassat van assolar diversos districtes del sud-oest de Bangla Desh van causar el desplaçament forçós de 700.000 persones. A les zones més afectades, Satkhira i Khulna, la població va perdre gairebé la totalitat de les seves pertinences i la forma de guanyar-se la vida, ja que una gran part de les granges van ser destruïdes i es van quedar sense llavors per replantar.Davant aquesta situació, el Programa Mundial

d’Aliments de Nacions Unides (PMA) està prestant assistència urgent a les persones que s’han vist afectades per les inundacions.L’ONU porta treballant 37 anys en seguretat alimentària, benestar nutricional i mitjans de subsistència a Bangla Desh, un dels països més propensos als desastres al món.També està ajudant les comunitats més vulnerables a fer front a l’impacte del canvi climàtic, per millorar la seva situació i els seusmitjans de vida.

Inundacions a Bangla Desh

Edifici de la seu central de Nacions Unides a la ciutat de Nova York.

Ale

rtne

t IF

RC

Ste

phen

Rya

n

▲ Mentre que al voltant del 80% de lesdones de la RD del Congo donen a llum encentres de salut assistida, la majoria de lesdones indígenes de l’ètnia pigmea del paíscontinuen donant a llum sense cap ajuda,entre d’altres coses, per les tradicions profundament arrelades, fet que posa enperill la seva salut i la dels seus nadons.

▲ El mes d’agost passat, la Comissió Europea va anunciar que la Unió Europeadestinarà 25 milions d’euros al sector sanitari de Burundi, amb l’objectiu de millorar les cures mèdiques de la població i el seu accés a la sanitat.

▲ A final del mes de juny, un total de 102 persones van resultar ferides a Dakar en els enfrontaments entre forcesde l’ordre i manifestants oposats a un projecte de reforma constitucional per triar el president i el vicepresident del país l’any 2012, de forma simultània,amb només el 25% dels vots.

▲ La pobresa infantil va augmentar als EUA en un 18% en el període 2000-2009, afectant més els estats del sud, les minories -entre aquestes la llatina, amb un 31% dels nens sota el llindar de la pobresa- i l’estat associat de Puerto Rico, segons l’informe divulgatper la Fundació Annie E. Casey.

▲ Científics australians han descobertcom evitar el contagi del dengue, desprésde crear una injecció d’un bacteri que, aplicada als mosquits Aedes aegypti, potbloquejar la transmissió del virus i ajudar a controlar la transmissió de la malaltia.

Per a més informació, llegeix l’informe complet a:

http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/pdf/MDG_Report_2010_SP.pdf

BreusBreus


11


El 9 de juliol passat, el món va donar la benvinguda a un noupaís, Sudan del Sud, l’estat número 54 del continent africà. Un paísamb una superfície de 600.000 quilòmetres quadrats i 8,3 milionsd’habitants; “terra de gran abundància”, com diu el seu himne, ambpossibilitats infinites de desenvolupament condicionades a una so-lució favorable per al poble dels molts fronts que el gran país

tenia oberts encara abans de néixer. A l’absoluta manca d’infraes-tructures, les fronteres encara sense delimitar, la tornada de milersde desplaçats interns, la corrupció, la redacció d’una constitució,el repartiment dels ingressos generats pel petroli… cal sumar-hiels molts reptes de caràcter social que atorguen a la nova nacióun gens envejable lloc entre els més pobres del món.

Mans Unides/Sofía GortázarUna de les grans forces del nou país africà es troba en la capacitat de les seves dones.

Als molts fronts, gairebé infinits, que la comunitat internacional té oberts arreu del món, des del mes dejuliol cal sumar-n’hi un altre llargament esperat: Sudan del Sud, la nova gran nació africana. Un país on totestà per fer, i en el qual la convivència pacífica serà la clau per avançar en el camí del desenvolupament.Potser aquesta serà una oportunitat perquè el món demostri la seva capacitat d’actuar unit. Sudan del Sudno es pot convertir en un nou estat fallit com Afganistan o Somàlia. Per Sofía Gortázar i Marta Carreño

Sudan del Sud comença a escriure la seva història

R E P O R T A T G E

12


Després de gairebé dues dècades treballant a Sudan, MansUnides afronta amb esperança el repte de participar en la cons-

trucció d’una nova nació, capaç de mantenir la pau, la justícia i lallibertat, com a pilars per al desenvolupament. La guerra civil vadurar gairebé 50 anys, amb algun interval de pau més que inesta-ble, va provocar milions de morts i desplaçats, i va impedir durantmolt temps donar suport a projectes al sud del país, un lloc devas-tat i mancat de seguretat. Però, en els últims dos anys, quan lescondicions així ho han permès, els nostres esforços s’han dirigit aaquesta zona, on està tot per fer. El treball de Mans Unides s’hacentrat, sobretot, en la infància (educació primària i secundària), lasanitat, l’aigua i la promoció de la dona.

Recentment, dues persones de Mans Unides van visitar Sudandel Sud amb la intenció d’identificar projectes i socis locals capaçosde posar en marxa programes de desenvolupament al nou paísafricà. Durant el seu viatge, van poder constatar en què consis-

teix aquest desafiament que la nova nació representa per a

Mans Unides. “Es tracta d’un país que ha tocat fons i que, si acon-segueix mantenir-se en pau, té tot a favor seu per millorar. Sudandel Sud és un objectiu que cal tenir molt en compte sempre que

el nou govern hi col·labori, com ho ha estat fent fins ara, i es doninles condicions d’estabilitat política necessàries; es podria fer unabona tasca”, van ser algunes de les seves conclusions. Les cosesno pinten igual per al nord, on “serà cada cop més difícil treballar,pel fet que el govern musulmà no deixarà gaire camp d’acció a l’Es-glésia catòlica”.

El recorregut per diferents zones del nou país (amb una po-

blació que és majoritàriament rural i es concentra en poblats

i en algunes petites ciutats com ara Juba, la capital,Torit, Mal-

akal, Rumbek i Wau), i el contacte directe amb moltes de les per-sones que hi estan treballant van permetre constatar que les ne-cessitats més urgents són a les àrees de salut i educació. Els sec-tors més necessitats són els nens i les dones, per raons òbviesd’atenció primària i maternal, però l’educació “ciutadana” és ur-gent per a tothom, també per als homes. Les dones pateixen lamentalitat masclista dels homes, que les releguen totalment i noconsideren que siguin “aptes” per ser educades, tot i que són lesque porten majoritàriament el pes de la llar i l’educació dels fills.

A més a més, en un estat on a causa de la guerra no s’ha pro-porcionat cap tipus d’educació als seus habitants en més de vintanys, la formació de professors i de tècnics sanitaris és fonamen-tal. Fins al moment, les escoles que hi ha estan gairebé totes ales mans de missioners, però sembla que ara el Govern del Sud

està disposat a cooperar amb les congregacions i ONG per posaren marxa un nou sistema educatiu. Mans Unides veu fonamentalque es vagin construint escoles primàries i infantils en pobles i ciu-tats, la població dels quals està augmentant amb el retorn de lesfamílies desplaçades per la guerra. D’altra banda, el sistemade salut es troba tan retardat com l’educatiu, la qual cosa fa dela formació de persones per atendre els hospitals i dispensarisque van sorgint a poc a poc un requisit essencial perquè el país tiriendavant.

Així doncs, Mans Unides ha optat per treballar braç a braç ambaltres agències de cooperació que operen al país, en especial ambels membres de CIDSE (Xarxa d’ONG Catòliques per al Desenvo-lupament d’Europa i Amèrica del Nord), sense oblidar, per des-

comptat, les congregacions religioses catòliques (missioners

salesians, combonians, JRS i les oficines de desenvolupament

de les diòcesis) amb les quals ja s’han tingut experiències molt

positives en el passat. La història de Sudan del Sud encara

s’ha d’escriure.

CADA REPTE, UNA ESPERANÇA

DESPRÉS DE TOCAR FONS

EDUCACIÓ I SANITAT

Mortalitat infantil: un de cada set nens mor abans de complirels 5 anys.

Mortalitat materna: és la més alta del món. Una de cada sisdones mor durant l’embaràs o el part.

Conflictes: del començament d’any ençà,150.000 sud-suda-nesos han estat desplaçats i 1.800 han mort en actes violentsal territori.

Educació: el 85% de la població és analfabeta. El percentatgeaugmenta al 90% en les dones.

Tornada de desplaçats: des d’octubre de 2010, unes 300.000persones van tornar al Sud i s’espera que altres milers ho facinen els pròxims mesos.

Pobresa: la majoria de les famílies viu amb ingressos inferiorsa 20 dòlars al mes.

Man

s U

nide

s/S.

G.

Man

s U

nide

s/M

arta

Mar

í

Mans Unides/M. M.

D’esq. a dreta: Cartell de benvinguda al nou país; Camp preparat per desminar; i font d’abastament d’aigua en un poblat.

13

R E P O R T A T G E


El 25 d’agost passat, en celebrar 45 anys de servei i suportconstant als camperols i indígenes, vam tenir la visita d’undels líders alfabetitzats a la dècada dels 60, qui va donar un

testimoni de vida sobre el que havia fet Aclo per ell. En el seuidioma natiu, el quítxua, va dir: “ACLO, noqapajqa, ñawiyta, ninriyta,simiyta ima kichariwan…”… el que en català seria: “Per a mi, ACLOm’ha obert els ulls, les orelles i la boca…”.

Aquest testimoni reflecteix, justament, el que ha fet ACLO du-rant aquest temps de treball amb els indígenes i camperols del Sudde Bolívia: obrir els seus ulls perquè vegin la seva realitat, les orellesperquè sentin bones notícies, i la boca perquè facin sentir la veud’esperança de dies millors, enfront d’un sistema social, polític,econòmic i cultural injust, desigual i excloent, i perquè puguin serprotagonistes de la seva història, reclamant i defensant els seusdrets i una vida digna.

ACLO, des de la seva fundació el 1966 per la Companyia deJesús i fins avui, ha buscat, i continua buscant, un desenvolupa-ment humà sostenible i integral per construir un país més just, fra-tern, equitatiu, i democràtic. Per a això, ha promogut i desenvolupatles capacitats i potencialitats dels camperols i indígenes, a través,

tant dels seus mitjans de comunicació (principalment ràdios) comde l’execució de diversos programes i projectes de desenvolupa-ment local.

Els resultats i fruits del treball llarg, pacient, esforçat i esperan-çat, tant d’ACLO com de tantes altres organitzacions socials, insti-tucions públiques i privades, i de cooperació internacional, comMans Unides, es veuen reflectits, d’una manera o d’una altra, enel protagonisme dels pobles indígenes camperols.

D’altra banda, tot i que a Bolívia estem vivint una època decanvis profunds durant aquests últims 5 anys, tanmateix, encarafalta molt per fer i molts desafiaments per afrontar, ja que les es-tructures socials injustes són difícils de desmuntar en tan pocsanys. A més a més, els desencerts del govern actual en l’ús de lacosa pública per les divisions internes del Moviment al Socialisme,van soscavant el suport dels pobles indígenes i altres organitza-cions socials.

D’aquesta manera, van apareixent desencants sobre la maneraen com es van conduint els processos de canvi a Bolívia: uns volencanvis ràpids i d’altres busquen canvis més a llarg termini.

Finalment, cal destacar que, si bé a Bolívia es va avançar, entermes formals, en temes sociopolítics i culturals -principalment,en drets fonamentals, més participació ciutadana i exigència enel compliment dels drets humans d’acord amb l’aprovació denoves lleis-, encara fa falta una vertadera reactivació econòmica iproductiva i la posada en pràctica de la nova Constitució Política del’Estat i d’altres lleis que s’han d’anar aprovant perquè la gent visquidignament.

Esperem que el futur, i no gaire llunyà, ens faci veure acomplertaquest desig… pel bé de tots els bolivians.

Fernando Alvarado, s.j.Director general de la Fundació ACLO (Acción Cultural Loyola)

a la ciutat de Sucre (Bolívia), porta gairebé 50 anys compartint

els somnis i les esperances dels més pobres, marginats i

exclosos del país andí, als departaments de Chuquisaca, Potosí y Tarija.

Pel bé de tots els bolivians

Els resultats i fruits del treball llarg, pacient, esforçat i esperançat, es veuen reflectits en el protagonisme dels pobles indígenes camperols.

Man

s U

nide

s

R E S S O N S D E L S U D

14


Aquest informe, sobre la mortalitat infantil a Amèrica Llatina, éspart de l’estudi de la situació de la infància al món, amb el qualvolem contribuir a la consecució del Quart Objectiu del Mil·lenni,eix de la campanya de Mans Unides enguany. Pretenem donar aconèixer alguns aspectes rellevants de la situació en què viuen elsnens llatinoamericans i quins són els riscos més freqüents a quèestà exposada la seva vida.

Més de la meitat dels nens d’Amèrica Llatina viu en la pobresa.La manca d’aliments, de condicions de vida elementals i d’assis-tència sanitària són algunes de les causes per les quals la mortalitatinfantil d’aquesta regió ha tornat a créixer en els darrers anys. Defet, els més petits són desproporcionadament més pobres que elsadults. Si la situació es prolonga, el futur mateix d’aquests païsosestà seriosament amenaçat.

Diverses organitzacions per a la defensa de la infància sostenenque milers de nens llatinoamericans són víctimes, a més de la po-

bresa i la malaltia, de la desintegració familiar, l’explotació, la vio-lència al carrer i, pitjor encara, de la indiferència.

La comunitat internacional i els països d’aquesta regió sabenper què s’estan morint els nens i què cal fer per evitar-ho. El queno es diu és que en la gènesi del problema hi ha la vulneració sis-temàtica del més elemental principi de justícia distributiva.

DE QUÈ ES MOREN ELS NENS A AMÈRICA LLATINA?

La informació sobre l’assistència sanitària, i sobre altres serveisbàsics en aquesta regió, és molt escassa. Tanmateix, un indicadordecisiu, com ho és la mortalitat infantil, posa de manifest, no solsque la taxa és molt alta, sinó que, en gairebé tots els països, ésmolt superior a les zones rurals i als suburbis de les grans ciutatsque a les urbanes per causa de la misèria.

Les conseqüències de no sistematitzar el registre de les causesper les quals moren els nens, és que no es dóna la necessària prio-

La infància a Amèrica Llatina:present... i futur?

En ple segle XXI continua essent una vergonya que més de la meitat dels nens d’Amèrica Llatina visquin en la pobresa. Mans Unides/Pompeyo Sancho

15

I N F O R M E


ritat a les més greus, ni s’atenen degudament les malalties infec-cioses i parasitàries, que tant afecten els més petits, especialmenta les àrees rurals.

El que sabem del cert és que la desnutrició és una de les causesque està generant autèntica indefensió davant la malaltia i la mort.

A més d’aquestes raons, tots els informes sobre salut públicacoincideixen a afirmar que disposar d’aigua potable, la depuració deles aigües i facilitar un sanejament adequat són mesures indispen-sables per salvar moltíssimes vides, avui en perill. S’afirma que sónfins i tot més necessàries que una bona xarxa hospitalària, perquèsón condicions bàsiques, que afecten els més vulnerables, i llastengreument el desenvolupament d’aquests països.

Així mateix, mentre s’observa l’èxit assolit respecte a determi-nades malalties infeccioses com la poliomielitis o la rubèola, es veuamb preocupació l’expansió del dengue i de la malària. La tubercu-losi és un altre problema de salut pública relacionat amb la pobresa,la migració, la malnutrició i l’amuntegament en què viuen tants és-sers humans a Amèrica Llatina.

● La mortalitat infantil als pobles indígenes

La precarietat de les condicions de vida dels pobles indígenes,majoritàriament pobres o extremadament pobres, és una altra deles causes que incideixen en les taxes de mortalitat infantil d’Amè-rica Llatina.

En un percentatge molt alt, aquests pobles continuen estant almarge de la societat, tenen pitjor salut i un nivell d’educació moltinferior al de la resta de la població. Els nens indígenes sovint crei-xen en zones allunyades, on els governs no inverteixen en serveisbàsics, per la qual cosa, pràcticament, no tenen assistència sanità-ria, educació ni una vertadera participació en la societat.

Els nens són les principals víctimes de l’abandó que pateixenles seves comunitats autòctones. Només al poble de Parabubure

(Brasil) on viuen els xavantes, 60 nens van morir l’any passat perdesnutrició i per malalties respiratòries i contagioses. Un altre ex-emple: en els últims anys, la mortalitat infantil ha començat a del-mar la població dels vint pobles indígenes de la Vall de Jabarí, a l’A-mazones, també per desnutrició i per malalties que es podrienhaver evitat.

● Incidència de la malària a la regió

Hem de partir de la base que la malària es pot curar, si es tractaadequadament i a temps, i que la majoria dels nens que moren peraquesta causa és per un retard en el diagnòstic i en el tractament.A més a més, cal subratllar que els nens menors de 5 anys i lesembarassades són especialment vulnerables a la malaltia, queafecta, sobretot, les zones rurals i empobrides d’Amèrica Llatina.

Tot i que el món és conscient que el control permanent de lamalària és una mesura indispensable per assolir molts dels Objec-tius del Mil·lenni, estudis recents, fets a Amèrica Llatina, tornen a

La comunitat internacional i els països d’aquesta regió saben per què s’estan morint els nens i què cal fer per evitar-ho.

Man

s U

nide

s/M

ª Eug

enia

Día

z

16

I N F O R M E


denunciar la perillosa relació entre el deteriorament del medi am-bient i la proliferació de malalties com la malària.

Així, sabem que la tala del bosc tropical de l’Amazones brasilerpot fins i tot duplicar els casos de malària, perquè la desforestació,i la pèrdua consegüent de la biodiversitat, crea les condicions favo-rables per a la reproducció i supervivència del mosquit portador dela malària a l’Amazones, és a dir, més espais oberts amb pous d’ai-gua parcialment il·luminats per la llum del sol.

● Nens afectats pel VIH/SIDA a Amèrica Llatina

Segons les dades de l’últim informe d’ONUSIDA, de 2001 a2009, el nombre de nens vivint amb VIH/SIDA a Amèrica Llatina haaugmentat, com ha augmentat el nombre d’orfes per aquesta causa.

La majoria d’aquests nens contreu la infecció a través de lesseves mares i, no obstant això, no arriben al 30% les embarassadesseropositives que reben l’atenció mèdica necessària per evitar latransmissió del VIH/SIDA als seus nadons. Només al Carib, uns3.000 nadons neixen de mares amb VIH/SIDA i estan exposats a lainfecció durant l’embaràs, el part o la lactància.

Els nens orfes pel VIH/SIDA pateixen més que la pèrdua delsseus pares. Corren un risc més gran que altres nens de no tenirassistència sanitària, educació ni altres serveis bàsics. També ésmés probable que emmalalteixin, que pateixin desnutrició i quela societat abusi d’ells, per la qual cosa es tornen cada cop mésvulnerables.

Aquesta malaltia està posant en dubte el significat de la infància

per a milions de nens, privant-los dels seus drets fonamentals, d’unfutur digne i de la protecció necessària contra l’explotació i l’abúsde què són víctimes.

● Mortalitat infantil causada per la tuberculosi

La tuberculosi és la segona causa de mort al món, després delVIH/SIDA. El 2008 es van diagnosticar prop de 9,4 milions de casosi prop de dos milions van morir, la meitat estaven infectats perVIH/SIDA. Moltes d’aquestes morts van ser conseqüència de lafalta de teràpia antiretroviral.

En la immensa majoria dels casos, la mortalitat infantil es potevitar si es facilita la necessària atenció mèdica i millors sistemessanitaris.

L’accés a nivells superiors d’educació i l’augment de la inversiópública en la salut són el comú denominador dels països amb mi-llors resultats, com Xile, Costa Rica i Cuba.

La precarietat de les condicions de vidadels pobles indígenes, pobres o extremadament pobres, és una altra de les causes que incideixen en les taxes de mortalitat infantil.

Milions de nens llatinoamericans són víctimes, no sols de la pobresa, sinó de la indiferència. Mans Unides/Marta Carreño

I N F O R M E

17


● Dengue a Llatinoamèrica

El dengue és una de les malalties oblidades per la comunitat in-ternacional, la gravetat de la qual ha augmentat de forma dramàticaen les últimes dècades. Es transmet a través de la picadura d’unmosquit i es dóna a les regions tropicals i subtropicals, principal-ment en zones urbanes. La forma més greu: el dengue hemorràgicés una complicació, potencialment mortal, que afecta, sobretot, elsnens.

Segons el parer dels experts, la pobresa, el canvi climàtic, elscorrents migratoris interns i la urbanització han fet d’Amèrica Llatinauna de les regions del món més castigades pel dengue, on el mos-quit s’està reproduint, molt de pressa, en atuells i cisternes utilitzatsper al dipòsit de l’aigua d’ús domèstic, així com en pneumàticsusats i altres objectes on s’acumula l’aigua de pluja.

L’augment dels mosquits a les ciutats ha disparat el risc detransmissió, especialment a les zones on no hi ha sistemes de sa-nejament. Es calcula que cada any tenen lloc unes 500.000 hospi-talitzacions per dengue hemorràgic, i un percentatge molt elevatd’aquests pacients són nens.

Segons l’OMS, el virus del dengue que s’ha propagat a AmèricaLlatina és una nova varietat molt agressiva procedent d’Àsia. La rà-pida propagació d’aquesta espècie s’atribueix, entre altres causes,al comerç internacional de pneumàtics usats, que són un lloc decria. Brasil ha estat un dels països més afectats l’any passat ambprop d’un milió de casos, seguit per Hondures.

El Perú també s’ha enfrontat enguany al pitjor brot de dengueen molt temps. Així mateix, a Bolívia, Paraguai i Colòmbia el nombrede persones afectades s’ha vist incrementat, especialment als bar-ris més humils.

L’única manera de prevenir la malaltia és lluitar contra els mos-quits que transmeten el virus, perquè no hi ha fàrmacs antivíricscontra el dengue. A més a més, cal revisar l’habitatge un cop persetmana, eliminar les aigües estancades, tapar els recipients d’ai-gua que s’hagin de fer servir, per evitar que els mosquits hi ponguinels seus ous, eliminar els residus sòlids i utilitzar insecticides ambla deguda periodicitat.

● La malaltia de Chagas

Pel nombre de malalts, l’expansió de la malaltia, la gravetat deles seves conseqüències i el seu caràcter endèmic, la malaltia deChagas és un problema greu de salut pública a Amèrica Llatina.

Es transmet per insectes que s’alimenten només de sang, he-matòfags, vulgarment coneguts com vinchucas.

La majoria dels afectats són nens, perquè estan especialmentexposats a la picadura de la xinxa i perquè són contagiats per lesseves mares a través de la placenta o de la llet materna.

La malaltia de Chagas és molt més greu en els lactants perquèels pot causar la mort. De fet, a les zones endèmiques és un factorimportant de mortalitat infantil. Malgrat l’avanç de la medicina, en-cara no s’ha trobat la manera de curar la malaltia i el més greu ésque les lesions són irreversibles.

El més greu és que, quan ningú els estima, els nens són oblidats.I utilitzats impunement, sense que realment importi com són de petits.

Es calcula que 17 milions de nens llatinoamericans sobreviuen pràcticament exclosos de la societat.

18

I N F O R M E


La malaltia de Chagas sol ser crònica, però de vegades és mor-tal. Es caracteritza per passar inadvertida fins molt després de l’inicide la infecció.

El sistema circulatori i el digestiu són els més afectats, però elmés greu és la freqüència amb què genera problemes cardíacs. Hiha regions de Llatinoamèrica on el percentatge de lesions cardía-ques és tan alt que justifica tot esforç per combatre la malaltia.

Una mesura preventiva molt necessària és rehabilitar i fumigarels habitatges infectats o amb risc d’estar-ho. A més a més, és in-dispensable la formació sanitària de la població perquè coneguinels riscos de la malaltia i aprenguin a prevenir-la.

● Leishmaniosi: una malaltia de la qual no es parla

La leishmaniosi es transmet per la picadura d’una petita mosca,i si no es tracta a temps pot arribar a una taxa de mortalitat de mésdel 90%, especialment entre els nens i, tanmateix, és una de lesmalalties oblidades per la comunitat internacional. La seva estretarelació amb els índexs de pobresa afecta tant les causes de la ma-laltia, és a dir, a la falta de mitjans per prevenir-la eficaçment, comles seves conseqüències, que poden ser mortals.

A Amèrica Llatina es dóna la leishmaniosi visceral, una varietatde la malaltia molt greu i potencialment mortal, que ha tingut unarellevància especial en els últims anys per la seva virulència a Ar-gentina i per la seva ràpida expansió. Un cop més, afecta sobretotels nens entre dos i cinc anys.

CONDICIONS ADVERSES QUE ATEMPTEN

CONTRA LA SEVA VIDA

Per a molts, la infància és un somni perdut. Amèrica Llatina éstestimoni que, moltes vegades, els nens es troben a la deriva, fentfront a problemes que sobrepassen, amb molt, la capacitat delsseus pocs anys. Les malalties que hem vist són la causa d’uns ín-dexs de mortalitat infantil feridors, i ho són, perquè podem preve-nir-les i evitar-les. El més greu és que, quan ningú els estima, elsnens són oblidats. I utilitzats, impunement, sense que realment im-porti com són de petits.

● Els nens treballadors

Assetjats per la pobresa, es calcula que uns 17 milions de nensllatinoamericans sobreviuen pràcticament exclosos de la societat,treballant en condicions miserables, arriscant la seva vida a lesmines d’Amèrica del Sud, esclavitzats com “treballadors domès-tics” o explotats en immenses plantacions.

El problema es genera en el nucli familiar, quan els pares viuenen la pobresa i el nen comença a viure amb necessitats insatisfe-tes, obligat a subsistir fent qualsevol cosa, arriscant la seva vidai mal pagat. La pobresa els converteix en mà d’obra molt barata ifàcilment explotable, però de summa importància en l’economiad’avui.

Els treballs que fan són ben sovint inhumans. Els exploten, elsfan mal i se’n desfan quan ja no els serveixen, és a dir, quan estanmalalts.

Les possibles alternatives per a aquests nens no són gaires, peraixò és freqüent que recorrin al delicte. Tant els és tot, perquè ellsno importen a ningú. Tornen a la societat el que en reben: violència,intolerància, discriminació, explotació i abusos.

Estudis publicats per UNICEF indiquen que a les zones rurals ials suburbis de les ciutats és on es concentra el màxim nombre denens treballadors. Almenys el 50% del treball infantil té lloc a les

Roberto Lozano

I N F O R M E

19


comunitats camperoles, on el treball que fan és molt divers: des debreus períodes de treball lleuger fins a llargues hores en grans plan-tacions infectades de residus químics.

A Xile, per exemple, treballen milers de nens entre 5 i 17 anys,la majoria dels quals són indígenes de les zones rurals, especial-ment dels pobles aimara i maputxe. Aquests nens fan treballs pe-sats durant llargues jornades laborals, la qual cosa, entre altres pro-blemes, n’impedeix l’escolarització.

Un agreujant d’aquesta situació és que es considera que el tre-ball és part de la responsabilitat dels nens i que això els converteixen persones de bé i responsables. A això cal afegir que no hi hacontrol de jornades, ni de contractes.

En definitiva, l’obligació de treballar exposa la salut de moltsnens a greus riscos i força la seva deserció escolar, fet que contri-bueix a tancar el cercle de la pobresa i precarietat que envolta lapoblació indígena i rural, i li impedeix sortir-ne.

Un dels problemes de privar d’educació aquests nens és que,de forma molt prematura, prenen decisions que poden comprome-tre la seva pròpia vida. Un exemple d’això és l’ingrés a les bandesdels carrers, de les quals, després, no poden ni sortir-ne.

Curiosament, tots els països d’Amèrica Llatina estan d’acord acombatre l’explotació infantil. Un total de 26 nacions han ratificat laConvenció de l’Organització Internacional del Treball per a l’eradica-ció de les pitjors formes de treball infantil però, en realitat, no solsno ho han aconseguit, sinó que l’explotació va en augment per comresulta de barata aquesta mà d’obra i per la facilitat per utilitzar elsnens en treballs perillosos, que els adults no farien.

Els nens que treballen als carrers de les ciutats són probable-ment la cara més visible d’aquest drama. Hi venen articles de valorescàs, són enllustradors, recullen escombraries, pidolen… I han defer front als perills de l’entorn en què malviuen: a la inseguretat, al’assetjament i a la violència.

En el sector turístic: els nens fan diversos treballs en la indús-tria de l’hoteleria i en el turisme. Es calcula que entre el 10 i el 15%dels treballadors ocupats en aquest sector són menors.

El servei domèstic: “ocupa” molts menors que es dediquen,per exemple, a netejar jardins o les cases de famílies acomodades.Hi ha prou indicis per relacionar aquestes ocupacions i el tràfic denens.

A Haití, es donen circumstàncies semiocultes, però àmpliamentconegudes: es calcula que hi ha uns 300.000 nens, entre els 4 i els15 anys, en treballs domèstics no remunerats. Són nens cedits apersones de certs recursos perquè els cuidin, però que, en realitat,viuen pràcticament com esclaus…

Els petits miners: la mineria a cel obert és un dels treballs re-alment perillosos que exerceixen els nens, des dels 5 anys, a canvid’una paga miserable al dia.

Al Perú, uns 50.000 nens treballen en activitats relacionadesamb l’explotació de l’or i manipulen mercuri sense cap protecció,fet que els causa danys molt severs als pulmons. La mortalitat in-fantil és molt elevada, assegura la coordinadora regional del Pro-grama d’Eradicació del Treball Infantil de l’OIT. Els nens miners delPerú moren d’asfíxia, aixafats en ensorraments o per l’avanç inexo-rable de la silicosi, que corroeix els pulmons per inhalació de sílice.

Els nens que neixen en un nucli familiar pobre comencen a viure amb les seves necessitats bàsiques insatisfetes. Mans Unides/Pompeyo Sancho

I N F O R M E

20


La majoria dels nens miners quítxues i aimares de Bolívia sónutilitzats dins les mines, a on molts adults no volen tornar, i fins itot manipulen dinamita i separen estany amb productes químicsmolt perillosos.

● Seqüeles de la guerra: un futur hipotecat

Els nens són les vertaderes víctimes de la guerra i els quemenys entenen el que ocorre al seu voltant. Hi moren, són ferits omutilats i pateixen abusos i maltractaments. Per la seva causa fugende les seves terres o s’han de refugiar en llocs més segurs.

Enmig de la ruïna, del terror i de la degradació que generen elsconflictes armats, no hi ha gaires sortides per als nens, que viuenprecàriament envoltats de la por, del desarrelament, de la soledat,la discriminació i la inseguretat.

En els darrers quinze anys, els enfrontaments a Colòmbia hanobligat més de tres milions de colombians a desplaçar-se dels seusllocs d’origen. Més d’un milió eren nens. Davant la situació d’inse-guretat que es respira, els nens viuen l’angoixa d’haver d’abandonarles seves llars enmig de la violència i la mort.

La majoria fuig de les àrees rurals per buscar refugi als suburbisde les principals ciutats de Colòmbia, tot i que allà tampoc estansegurs i acostumen a veure’s forçats a emigrar a altres països. AAmèrica Central, els conflictes armats a Guatemala i El Salvadorhan estat el caldo de cultiu de crims contra nens i adolescents i, uncop superat el conflicte, els nens han tornat a ser les víctimes prin-cipals de les seves conseqüències: la violència i la inseguretat.

Posar un nen en les primeres línies de foc pot tenir greus con-seqüències, perquè qui ha viscut aquests actes de violència es potconvertir en una amenaça per a si mateix i per a altres, per a la so-cietat en què viu ara i de la que formarà part en el futur.

PODEM SALVAR MILIONS DE NENS

FORMANT LES SEVES MARES

Una prova del que afirmem és l’anomenada Pastoral da Criança,un organisme de la Conferència Episcopal brasilera, la raó de serdel qual és evitar la mortalitat infantil cuidant i educant, fonamen-talment, les mares.

Va ser creat el 1983 i va sorgir arran de l’afirmació que l’Esglésiapodria salvar milions de nens amb tan sols ensenyar les mares apreparar el “sèrum casolà” per prevenir la deshidratació i la diarreadels seus fills.

Gairebé trenta anys després, continua treballant a les comuni-tats més pobres, té uns 260.000 voluntaris, atén uns dos milionsde nens, des que neixen fins als sis anys, té cura de milers dedones embarassades i, de fet, salva la vida de més de 5.000 nenscada any.

La premissa que va posar en marxa aquesta tasca, ja imparable,és certa: la vida dels nens depèn, en gran manera, del coneixementque tinguin les seves mares de com cuidar-los. Això inclou els riscos

L’obligació de treballar exposa la salut de molts nens a greus riscos i força la seva deserció escolar, fet que contribueix a tancar el cercle de la pobresa.

Mans Unides/Ramón Alegre

I N F O R M E

21


de l’embaràs, la importància de la lactància materna, la de vacunarels nadons amb la deguda periodicitat, la necessitat de controlar-neel pes, etc.

Per això, cada voluntari de la Pastoral da Criança es dedica aunes 10 o 20 famílies a qui acompanya per ensenyar-los coses moltsenzilles, però indispensables per a la salut dels nens. Aquestes fa-mílies, al seu torn, transmeten la informació a les seves comunitats,multiplicant els beneficis inicials, és a dir, elles mateixes actuen decorretges de transmissió.

A més a més, la Pastoral da Criança es basa en mesures moltsenzilles, barates, i que poden dur a terme fins i tot persones anal-fabetes.

Per exemple, la mort per diarrea i la deshidratació es poden pre-venir amb sèrum casolà, que es fa amb aigua, sal i sucre. La pneu-mònia, amb una bona nutrició i insistint en la importància de la lac-tància materna. La malària es prevé eficaçment amb mosquiteres.I un percentatge altíssim de la mortalitat infantil es pot evitar ambpenicil·lina.

Un altre pas decisiu és que cada any s’ensenya a llegir i a es-criure milers d’adults, gairebé sempre mares, amb la qual cosa, pro-gressivament, van guanyant en autonomia i creixent la confiançaque tenen en si mateixes.

El conjunt de les mesures exposades està ajudant, decisivament,a la reducció de la mortalitat infantil i a l’alfabetització dels països onestà treballant la Pastoral de la Infància: Argentina, Bolívia, Paraguai,Veneçuela, Colòmbia, Uruguai, la República Dominicana i Panamà.

A més a més, estan donant suport, amb molt d’interès, a lacampanya: “la pau comença a casa”, la finalitat de la qual és prevenirla violència contra els nens en l’ambient domèstic i millorar les re-lacions familiars, perquè on hi ha pobresa, analfabetisme i falta d’o-portunitats, és molt més probable que siguin els més petits els quien paguin les conseqüències.

Un dels missatges fonamentals de la Pastoral da Criança és quecadascú és responsable i artífex del seu propi desenvolupament ique, per això, no es pot limitar a esperar l’ajuda dels altres, sinó sercapaç de veure el que pot fer per si mateix.

CONCLUSIÓ

Tot això, exposat breument, és el fruit del treball perseverant demolts voluntaris i de la solidaritat d’organitzacions que, com MansUnides, creuen que la mortalitat en els primers anys de vida cons-titueix una violació gravíssima del dret fonamental a la vida. A mésa més, el suport de Mans Unides a les famílies desfavorides, elsfills de les quals pateixen desnutrició i diverses malalties, es con-creta en projectes amb uns objectius que són: garantir la seguretatalimentària; eradicar la desnutrició de menors de 5 anys; prevenirmalalties a través de programes de vacunació i aportacions vitamí-niques; protegir la vida dels nens de diversos riscos i proporcionar-los accés a l’escolarització… En definitiva, creiem fermament queel demà dels nens és avui.

Departament d’Estudis i Documentació de Mans Unides

Mans Unides creu que la mortalitat infantil en els primers anys de vida constitueix una violació gravíssima del dret fonamental a la vida.

Mans Unides/Patricia GarridoProtegir la vida dels nens perquè puguin tenir una infància feliç és obligació de tots.

I N F O R M E

22


Amb motiu de la XXVI Jornada Mun-dial de la Joventut que va tenir lloca Madrid del 18 al 21 d’agost, Mans

Unides va preparar una sèrie d’accions perestar present en aquest esdeveniment decaràcter mundial.

Els salons de la parròquia San Juan Evan-gelista van acollir una exposició fotogràficasobre el treball de Mans Unides al Sud, du-rant els seus 50 anys de vida, amb uns tex-tos explicatius traduïts als 5 idiomes oficialsde la JMJ perquè tots els pelegrins que hipassessin poguessin comprendre el vertadersignificat de les imatges que estaven veient.L’exposició, que va estar oberta al públic totala setmana, es va complementar amb unaprojecció audiovisual sobre la trobada ambCrist a través de la caritat. En aquest mateixlloc, es van celebrar dues taules rodones el16 i el 17 d’agost, que van comptar amb eltestimoni viu de gent del Sud. En “Una vidadedicada als altres. Canvia la teva vida percanviar el món”, van intervenir Amparo Cues-

ta, germana blanca i missionera a Malawi;Francisco Ostos, pare blanc i missioner a laRepública Democràtica del Congo, i NievesCrespo, salesiana, i missionera a Etiòpia. Enla segona taula, “Testimoni de la solidaritatedificat en la fe. Quan Algú estira de tu”, vaintervenir, a més de l’Amparo i el Francisco,José María Caballero, missioner javerià aSierra Leone. Durant els dos dies, les inter-vencions van ser presentades per MyriamGarcía Abrisqueta, presidenta de la nostraorganització.

Finalment, al Parc del Buen Retiro, MansUnides hi va instal·lar un estand a la Fira Vo-cacional instal·lada al Passeig de Coches.Allà, mitjançant imatges i el testimoni de lespersones que van atendre l’estand tota lasetmana, es va apropar el treball de MansUnides als visitants arribats d’arreu del món,fent especial insistència en com milers devoluntaris en tot el planeta han materialitzatla seva vocació cristiana a través del volun-tariat en i per la nostra organització.

El 13 de gener passat, Mans Unides va signar un conveni d’adhesió i col·laboració amb la campanyaÁfrica: cuestión de vida, cuestión debida, en què participarem fins al febrer de 2012, després de serconvidats a unir-nos al projecte encapçalat per REDES(les sigles en castellà de Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari), amb qui ja vam treballaren la campanya sobre Deute Extern. En aquesta novacampanya, l’apropament a la realitat africana es fa específicament des de l’enfocament dels drets socials bàsics, fonamentalment els relatius a la salut,l’educació, l’accés a l’aigua potable, i el sanejament.En termes d’incidència política, es proposa el

seguiment específic del Pla Àfrica del govern espanyol, així com del plantejament de la cooperacióespanyola sobre Àfrica en el seu Pla director actual(2009-2012). Per aprofundir més sobre aquestes realitats i donar més difusió a la campanya al territoriespanyol, entre el 26 de setembre i el 6 d’octubre es van fer diverses taules rodones en 8 delegacions de Mans Unides, que analitzaren les dificultats d’accés als serveis bàsics a l’Àfrica Subsahariana, amb la participació d’experts africans i líders comunitaris de Moçambic i Etiòpia. Més informació a: www.mansunides.org i a www.africacuestiondevida.org

Mans Unides

en la COP17

Seguim amb la Campanya “África: cuestión de vida, cuestión debida”

Estand de Mans Unides a la JMJ 2011.

A la JMJ 2011

Des que Mans Unides es va sumar, el 2009, a la campanya Desenvolupament i Justícia Climàtica de la xarxa internacionald’organitzacions catòliques CIDSE, de la qual som membres, hem estat participant en les conferències de NacionsUnides sobre Canvi Climàtic (COPS). Enguany, assistirem a la que tindrà lloc a Durban, Sud-àfrica, del 28 de novembreal 9 de desembre, com a part del nostretreball en xarxa, tant amb CIDSE com amb la xarxa nacional Coalició Clima, amb qui hem elaborat un posicionamentconjunt de valoració i propostes per a la COP17 de Durban, que està essentconsiderat pel govern espanyol. Anem a Durban conscients que, després de diverses cimeres i intents d’assolir un acord global que redueixi significativament les emissions de CO2, el problema del canvi climàtic és cada copmés urgent i les mesures que s’estan prenent per combatre’l són clarament insuficients. Des de Mans Unides incidirem en les qüestions clau per als països en desenvolupament: el finançament dels processos de mitigació i adaptació d’aquests països al canvi climàtic; l’establiment dels mecanismes necessaris per afrontar els canvis produïts per aquest, i la inclusió d’eines per reforçar models de desenvolupament social i econòmic mediambientalment sostenibles.

Mans Unides/Marco Gordillo

Mans Unides/Mª Eugenia Díaz

N O T Í C I E S M A N S U N I D E S

23


Un any més, Mans Unides va celebrarl’acte de lliurament dels premis de Premsa,Televisió, Relats i Cartells, convocats amb lafinalitat de reconèixer la feina d’aquells pro-fessionals dels mitjans de comunicació quehagin destacat en la tasca de donar a conèi-xer a la societat espanyola la realitat dels pa-ïsos empobrits i els desequilibris nord-sud.L’acte va tenir lloc el 29 de juny a l’amfitea-tre de CaixaForum, a Madrid, entitat que, unany més, ha col·laborat amb la institució ce-dint gratuïtament les seves instal·lacions.La presidenta de l’organització, Myriam GªAbrisqueta, va tenir paraules d’especialafecte cap a les autoritats presents i cap alspatrocinadors, “que amb el temps s’hanconvertit en part de la família de Mans Uni-des i que ja són amics perquè s’impliquenen les nostres activitats amb il·lusió”, va dir.Les paraules següents van ser per als pre-miats en totes les categories d’aquesta edi-ció, “altaveus dels sense veu que no escansen de cridar que aquest el nostre mónno és vàlid, i que no desisteixen en el seuinterès de denunciar injustícies i explicarhistòries d’esperança”.

Paraules dels premiats

Després de veure un resum del pro-grama guanyador en la categoria de Televi-sió, “La aventura del Padre Patricio” (Pueblode Dios, TVE), va començar el lliurament deguardons per part de la presidenta i els di-versos patrocinadors.

Cristina Sánchez Aguilar, d’Alfa y Ome-ga, guanyadora del primer premi de Prem-sa, va donar les gràcies a Mans Unides per-què “ens ajudeu a explicar el que la gent hade sentir. Som una cadena; i si Mans Uni-des no salvés vides jo no tindria feina”, vadir. Matías Gotor Mestre, guanyador del se-gon premi de la mateixa categoria per un ar-ticle publicat a El Pueblo de Albacete, tam-bé va fer servir la paraula “gràcies” per ex-pressar els seus sentiments “una paraulamolt gastada, però que quan es diu de coradquireix la seva dimensió vertadera”.

Ricardo Olmedo, redactor i guionista dePueblo de Dios, programa de TVE guanya-dor del concurs de Televisió, va recollir elpremi en nom de tot l’equip, i va voler recal-car que, programes com el seu demostrenque “una altra televisió és possible, una te-

El 2 de maig passat, Mans Unides va rebrela notícia de la concessió, per part del Govern de Navarra, de la Creu de Carles IIIel Noble de Navarra. L’Executiu navarrès vadestacar que Mans Unides ha contribuït aoferir, també a la Comunitat Foral, respostes“actives i eficaces a problemes mundialstan greus com la pobresa, la fam, la malnutrició, la malaltia, la falta d’instrucció i el subdesenvolupament”.

Elena Martinicorena, delegada de Mans Unides a Pamplona, va assenyalar, en nom de totes les voluntàries de la delegació, que Mans Unides acollia la distinció amb agraïment, alegria i entusiasme. A més de Mans Unides, van rebre la distinció el Banc d’Aliments,Proyecto Hombre i Crisanto Ayanz, president de la Federació de Centres Navarresos d’Argentina i Xile.

A les instal·lacions de CaixaForum Madrid

Lliurament dels Premis Mans Unides

Mans Unides rep

la Creu de Carles III el Noble de Navarra

Treball amb CIDSE

Mans Unides/Javier Mármol

El 20 i 21 de juny passat, els Serveis Centrals de Mans Unides van acollir el primer Taller de Comunicació i Mitjansde CIDSE, convocat per a responsables de comunicació i mitjans de les organitzacions membre de la xarxa,amb l’objectiu de treballar, en conjunt,sobre diversos temes relacionats amb la incidència i la sensibilització. Tant per a la Secretaria de CIDSE com per a les organitzacions membre, tractar temesde comunicació ha representat una fita important per portar endavant treballs conjunts i donar suport als esforços de promoció i incidència que es fan en l’àmbitindividual. El taller, que va comptar amb la participació de la periodista de la BBCLaura Shields, experta tant en mitjans tradicionals com en xarxes socials, va fer especial insistència en com compartir i aprendre les millors pràctiques i reptes; en la capacitació necessària perals mitjans tradicionals i socials; en les millors formes de fer incidència; i a confirmar que el treball en xarxa ofereixa les organitzacions membre gran suport a les iniciatives que es fan davant la Unió Europea i en l’àmbit internacional. D’altra banda, i també dins les activitats en què Mans Unides participa com a membre de CIDSE, del 26 al 28 de juny es va celebrar a Gant (Bèlgica), l’últimaJunta de Directors de la xarxa, amb l’assistència i participació de la presidentanacional, Myriam García Abrisqueta, i el secretari general, Rafael Serrano. L’agenda tractada contenia temes estratègics importants del treball en xarxa d’aquesta aliança d’organitzacions catòliques.


24


Un estiu més, Mans Unides ha estat present en les activitats docents que, amb motiu del període estival, es duen a terme a les universitats espanyoles. En aquest cas, del 12 al 14 de setembre, a la Facultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la Universitat de Santiago de Compostel·la, van tenir lloc les Jornades “Pobresa i infància: reptes de la cooperació per al

desenvolupament”, amb la finalitat bàsica d’analitzar i aprofundir en les causes de la pobresa i la fam i la relació directa que tenen sobre la població infantil al món, com a mitjà de sensibilització i com a garantia de la participació de la societat civil i la importància del seu paper en el futur.Més informació al nostre web:www.manosunidas.org

Curs d’Estiu 2011

Diversos moments de l’acte de lliurament dels Premis Mans Unides 2011.

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol


25

levisió que ens faci pensar per nosaltresmateixos”. José Antonio Guardiola, directordel programa En Portada, guardonat ambuna menció d’honor en la mateixa categoriaque els seus companys de cadena, va volerrecordar la història del protagonista de re-portatge guanyador, Jason Pino, un nen d’uncombo colombià que, amb 15 anys, teniaanar a la presó com a millor opció vital. IñigoAguiriano Benítez, alumne de 1r d’ESO alcol·legi Nuestra Señora de Begoña de Bil-bao, va recollir el primer premi de la I Ediciódel Concurs de Relats pel seu treball Porqueesto es África. I Marina Huerga Sánchez,alumna de 3r de primària al col·legi San Vi-cente de Paúl de Benavente, Zamora, va re-bre una menció d’honor en la mateixa cate-goria per la seva poesia “Manos Unidas, su

mañana es hoy”. Raquel Aritzia, Beatriz Fer-rer i Cristina Garbayo, alumnes de 6è de pri-mària del col·legi Nuestra Señora del Huertode Pamplona, es van fer amb el guardó delconcurs de cartells per a centres educatius.

I, finalment, Manuel Sayar Costales,guanyador del premi del concurs de Car-tells, va reconèixer que era el seu cor elque, com en la imatge del cartell, bategavad’emoció, perquè era la sisena vegada quees presentava al concurs i finalment haviaguanyat. “Amb treball, esforç i constànciaes pot aconseguir tot, fins i tot canviar elmón”, va dir.

L’acte va acabar amb un moment percompartir plegats un aperitiu senzill i austeramb tots els assistents, citant-los per a unanova edició, la de l’any 2012.


Mans Unides presenta la III Edició delConcurs de Clipmetratges El teu punt devista pot canviar el món. Es tracta d’una ac-tivitat d’educació per al desenvolupamentque busca sensibilitzar la societat espa-nyola, especialment als més joves, sobre lesdesiguals relacions nord-sud, la pobresa almón i les seves causes.

Enguany, el tema del concurs es basaen la campanya África cuestión de vida,cuestión debida, en què participa MansUnides. Aquesta Campanya denuncia que,malgrat la seva riquesa en recursos naturalsi la joventut de la seva població, el continentafricà ocupa els llocs més baixos en lesllistes de desenvolupament humà.

Si t’agrada el cinema, t’interessa el desen-volupament i t’atrau Àfrica, participa-hi! Potsfer-ho en grup, amb la teva classe, la teva as-sociació, la teva parròquia en la categoriaescoles, o pel teu compte, en la categoriageneral. Només has de rodar un clipme-tratge (vídeo d’un minut) en què reflecteixis

el teu punt de vista sobre la salut, l’educacióo l’accés a l’aigua potable a Àfrica.

I tot i que per a Mans Unides l’aprenen-tatge i la presa de consciència sobre la rea-litat del continent africà són el fonamentd’aquest concurs, els clipmetratges millorvalorats optaran a grans premis.

El jurat, presidit pel director de cinemaImanol Uribe, visionarà els vídeos rebuts iemetrà el seu veredicte per a les diversescategories susceptibles de participació.

Un cop que hagis enviat el teu clipme-tratge, mou-lo! Els vídeos més popularstambé tenen premi: el més vist, el mésvotat, el més comentat... Difon-lo per lesxarxes socials i anima a tothom perquè elvegi.

El teu punt de vistapot canviar

el món

“Amb profund dolor, vull dir unes paraules en nom de Mans Unides i enel meu propi, en record de la Mª Dolores, a qui el Senyor va cridar a laseva presència el dia 10 de juny passat. La Mari Loli, com tots la conei-xíem, va ser presidenta delegada de Mans Unides a Màlaga des de l’any2000 fins al 2006 i, actualment era la vicedelegada i una voluntària mésque treballava per l’organització amb la mateixa il·lusió i entrega que elprimer dia. Moltes eren les qualitats que la definien, i una d’aquestes era laseva vocació de servei cap als altres. Sempre disposada a col·laborar ia ajudar, a fer un favor a qui ho necessités. Una altra era la seva senzi-llesa, era així per naturalesa, fugia dels protagonismes i dels persona-

lismes, era espontània i autèntica. Tenia un do molt escàs en aqueststemps: sabia escoltar i els seus consells eren sempre encertats i equà-nimes. La Mari Loli va tenir sempre molt clara la seva opció pels méspobres, pels oblidats dels pobles del Sud; i per això va dedicar gran partde la seva vida a treballar a Mans Unides, per contribuir a pal·liar lesseves carències aportant el millor que hi havia en ella: amor i solidaritat.Se sentia plenament identificada amb la missió i s’hi va entregar sensereserves, amb el seu peculiar estil, sense fer soroll però amb gran efec-tivitat. Va ser una gran dona, i la seva empremta i el seu record roman-dran en nosaltres i ens servirà d’estímul per continuar treballant perMans Unides, i pels marginats de la terra, als quals ella tant va estimar”.

Marisa Alonso, Presidenta-Delegada de Mans Unides a Màlaga

Adéu a Mª Dolores Hernández Llamas

▲ El mes d’agost passat va tenir lloc la cinquena edició de la fira benèficaMans Unides a la localitat asturiana deCudillero, amb l’objectiu de recaptar fons per sufragar el cost d’un centre de formació per a dones a Mali (Àfrica),on treballen les religioses de Maria Immaculada.

▲ Un rosari cantat va aconseguir recaptar, el 21 d’agost passat, més de 2.000 euros. Mans Unides serà la canalitzadora d’aquests diners, que es van destinar directament a l’ajuda humanitària a la Banya d’Àfrica, com a resultat d’una iniciativa de diverses associacions de la localitat zamorana de Calzadilla de Tera, i que va comptaramb la col·laboració de la Junta de Castella i Lleó i la Diputació Provincial de Zamora.

▲ El 24 de juliol passat es va celebrar al Reial Club de Golf Guadalmina, de Màlaga, el X Torneig Benèfic de Golf Mans Unides que, com en edicionsanteriors, va comptar amb un gran nombre de participants. Els beneficis del torneig es destinen a un projecte de desenvolupament, concretament, la construcció i l’equipament d’un centre de salut a Jarkhand (Índia).

▲ David Bustamante va assistir, el 20 d’agost passat, al VI Festival Intercultural de Santander, per mostrar el seu suport a aquest esdeveniment organitzat per l’Ajuntament de la capitalcàntabra i conèixer així la tasca de lesONG participants. Durant la seva visita va voler conèixer la vicepresidenta deMans Unides a Cantàbria, Manuela Cobo, que va estar acompanyada per diverses voluntàries de la delegació.

Man

s U

nide

s/Pa

lom

a Vo

gel

Entra a

www.clipmetratgesmansunides.orginforma’t sobre la realitat del continent africà i consulta les bases del concurs.


BreusBreus

26


Quan vaig decidir ser voluntària, sem-pre vaig pensar a dedicar el meutemps als altres, mantenint un con-

tacte personal i pròxim.Fins que un dia, en el meu petit poble

d’Aljaraque, a la parròquia del nucli de Bella-vista, es va encreuar Mans Unides fa arauns dotze anys, i vaig començar a col·labo-rar-hi. El que havia de fer era sensibilitzar,recaptar fons per als projectes a través dediferents activitats, preparar la campanya,etc. Eren coses puntuals i no m’ocupavengaire temps. Però això no m’omplia prou, ivaig començar a fer un altre voluntariat, al’hospital amb els pacients d’oncologia, iamb els sense sostres.

Però un dia el nostre consiliari, junta-ment amb l’equip de Mans Unides, em vanproposar ser la nova delegada de Huelva iprovíncia, i vaig decidir que, tot i que no erael que jo volia en un principi, comptant ambel suport de la meva família vaig pensar queho podia intentar. Porto un any i mig de de-legada, i mai vaig pensar que hi hauria tantafeina a fer en una delegació; però el quemés m’ha sorprès és la quantitat de perso-nes que en aquesta ciutat tan petita, perògran de cor, treballen dia rere dia per i per aMans Unides; tenim 82 delegacions comar-cals repartides per la costa, l’Andévalo, laserra i el camp, i cada municipi, segons elsseus costums i habitants, fa activitats i es-deveniments en què tot el poble pot parti-cipar i col·laborar.

Quan ens pregunten què és Mans Uni-des, sempre contestem el mateix, unaONG per al desenvolupament al tercer

món. Però totes aquestes persones m’hanfet veure que és una altra cosa: que es potajudar donant un plat de menjar sense seral costat de qui passa gana, sense veure elsomriure d’un nen quan li dónes algunacosa que li agradi, sense que et facin unaabraçada en un moment de soledat, senseque et donin les gràcies per fer-los somriureo escoltar les seves dificultats, i tantes al-tres coses que es podrien enumerar.

Ara sé millor que mai què és Mans Uni-des: és una lliçó de fe, amor i entrega al ter-cer món. Per això, gràcies Huelva per haver-me ensenyat, amb la seva dedicació, vivèn-cies, solidaritat i amor als altres, que es potajudar des del cor sense esperar res a canviperò, sobretot, sense veure que el treball il’esforç que feu cada dia ha donat fruits enaquests països tan necessitats.

I gràcies a Mans Unides, per encreuar-se en el meu camí i donar-me l’oportunitatde conèixer-la des de dins, per poder trans-metre cap enfora la feina tan extraordinàriaque fan milers de voluntaris i persones anò-nimes per eradicar la fam i la injustícia almón.

Mª Luisa SalasPresidenta-Delegada de Mans Unides

a Huelva. Man

s U

nide

s

En primera personaEn primera persona

La inversió socialment responsable

La transmissió d’una tasca

extraordinària

Ara sé millor que mai què és Mans Unides: una lliçó de fe, amor i entrega al tercer món.

El concepte d’inversió socialment responsable (ISR) està molt lligat al de consum responsable. Es refereix acom manegem els nostres diners quandecidim fer una inversió. La ISR afegeixcriteris socials i mediambientals als tradicionals criteris financers, amb valorsvinculats a àmbits de justícia social, desenvolupament econòmic, pau i mediambient. Som responsables del destí dels nostres diners i la ISR contribueix a un món més just, equitatiu i sostenible,ja que en decidir on van a parar els teusestalvis, estàs promovent que les empreses que no són socialment responsables ho siguin. I tot això senseperdre rendibilitat. Com funciona? L’entitat financera i/o la comissió ètica corresponent determinen els criteris i requisits perquè una empresa pugui rebre els teus estalvis i, per tant, invertir-hi. Aquests criteris són públics, il’entitat financera ha de comprometre’s ainformar-te’n, a més de dir en quines empreses ha invertit i com s’ha verificat la informació. Per seleccionar les empreses complint els criteris prèviament establerts, es recorre a agències especialitzades en qualificacióètica o social. Es pot restringir la inversióa criteris excloents (per exemple, no seleccionant empreses que fabriquinarmament o tabac) o incloure-hi tambécriteris valoratius, que permetin seleccionar les empreses més sostenibles o responsables dins el seusector. Amb quins productes la teva inversió és responsable? Amb els fonsd’inversió ISR, i amb els fons de pensions ISR. Qualsevol dels dos et garanteix que els teus estalvis s’inverteixen en empreses socialmentresponsables.Consulta-ho al teu banc, ells t’ajudaran a triar el producte que millor s’adapti a les teves necessitats.

Nota: Mans Unides es fa ressò

d’aquest article, ja que forma part

del Comitè Ètic del Fons Solidari

Dividend Europa del Banc Santander.

Podreu trobar l’article complet

al nostre web.


27


Mans UnidesUn grup de beneficiaris del projecte després de rebre el curs i el diploma que els acredita com a treballadors sanitaris.

Índia: Dades d’interès

Capital: Nova Delhi.

Població: 1.241.492.000 hab.

Moneda: Rúpia.

Superfície: 3.287.595 km2

Ciutats més poblades: Nova Delhi,

Bombai, Calcuta, Madràs.

Idiomes: Hindi (oficial), anglès i 17 llengües

regionals reconegudes per la Constitució.

Religió: Hinduisme (82%); islamisme (11%);

cristianisme (3%); budisme (1%),

sikhs i jainisme.

Forma de govern: República Federal.

President: Pratibha Patil.

IDH: Mitjà, lloc 119 (2010).

PIB per càpita: 3.248 $ (2010).

Davant la magnitud de l’epidèmia de malària

que es va instal·lar en diverses aldees

del nord-est de l’Índia, la Diòcesi d’Itanagar,

a l’estat d’Arunachal Pradesh, va demanar

el suport de Mans Unides per iniciar

una sèrie d’activitats en dues línies

de treball: el control inicial de

l’emergència i la formació per a

la prevenció i la futura eradicació

de la malaltia.

E L S N O S T R E S P R O J E C T E S

28


Fitxa tècnica

Àrea Geogràfica: Itanagar, estat

d’Arunachal Pradesh, Índia.

Títol: Ajuda d’emergència contra

epidèmia de malària.

Objectiu: Proporcionar assistència

sanitària als malalts afectats

de malària als districtes

de Lower i Upper Subansiri.

Beneficiaris: Directes: 3.500.

Sector: Sanitari.

Cost total: 47.802 euros.

Responsable:

Fr. Ivan Vas.

Institució:

Itanagar Diocesan Empowerment

Association.

Projecte: IND/64524 LI D

Al nord-est d’Índia

Mans Unides

Com a conseqüència de les inces-sants pluges caigudes des del mesde juliol de l’any passat, l’estat d’Aru-

nachal Pradesh, al nord-est de l’Índia, va co-mençar a patir una greu epidèmia de malà-ria. Les aldees més afectades, habitadesmajoritàriament per tribals nishi i tanga, ex-tremadament pobres i que no tenen accésa les necessitats més bàsiques, com aral’educació i la sanitat, pública o privada, vanser les de les zones més remotes i inacces-sibles, situades sobre sòls pantanosos co-berts per densa vegetació, circumstànciesidònies per a la ràpida multiplicació i longe-vitat del mosquit anòfel, transmissor de lamalària.

I és que la pobresa i la malnutrició endè-mica d’aquestes àrees provoca en els seushabitants una baixada de defenses que fa-cilita la transmissió de malalties com la ma-lària, la tuberculosi, l’hepatitis B i altres ma-lalties infeccioses causades pel consumd’aigua contaminada. En resulten especial-ment afectades les dones embarassades,els nens i la gent gran.

Els serveis socials van començar a notarque centenars de persones afectades ambmalària acudien als dispensaris de les mis-sions a la recerca d’ajuda; després d’haveridentificat més 250 aldees afectades, la ma-joria tan remotes i aïllades que només espodien visitar després de diversos dies decamí, van iniciar una atenció sanitària d’e-mergència. Van comptabilitzar 80 aldeesafectades amb malària falciforme (la més

greu, que provoca un coma cerebral de con-seqüències mortals en un breu espai detemps si no es rep atenció sanitària imme-diata). La situació al districte d’Upper Sub-ansiri era encara més delicada, ja que de440 aldees, almenys 150 resultaven inac-cessibles per l’absència de camins i mitjansde transport. Davant l’absència d’hospitals,i el mal estat dels escassos centres de sa-lut, la gent havia de caminar durant dies perarribar als dispensaris de la diòcesi, situatsa Daporijo i Siyum.

Malgrat la gravetat de la situació, tansols van rebre ajuda de particulars, total-ment insuficient, i per part del Govern, nomésuna mica de medicació (pastilles de cloro-quina), de molt poca utilitat amb els tribalsper haver desenvolupat resistència al seucomponent.

Dues fases d’acció

Davant la magnitud de l’epidèmia, i perquètotes les persones afectades no caiguessinen una situació d’indiferència i abandó, ladiòcesi d’Itanagar va demanar l’ajuda deMans Unides per proporcionar una atenciósanitària, urgent i efectiva, al nombre mésgran possible de malalts.

La primera fase, pròpiament d’emergèn-cia, va consistir en la realització d’uns testsràpids per identificar la malaltia en els pa-cients que acudien als dispensaris i als doscampaments sanitaris, i subministrar-los eltractament específic un cop haguessin do-nat positiu en els tests. A més a més, es

Tractament, prevenció i informació contra la malària


29


van subministrar medecines específiquesper a pacients pobres als dispensaris deBoamsila i Siyum, i es van pagar els salaris,les dietes i els trasllats del personal sanitaridels campaments mèdics.

La segona fase es va centrar, i es conti-nua centrant actualment, en la prevenció ieradicació de la malària, endèmica a la zona.Per a això s’han subministrat mosquiteresper cobrir els llits, impregnades amb tracta-ment insecticida de llarga durada, a 3.000famílies, alhora que s’ha format 20 treballa-dors sanitaris de 20 aldees en medicina her-bolària, salut familiar, cures maternoinfantils,i en detecció de malalties, i s’ha dut a termeun programa de prevenció i eradicació de lamalaltia en 10 aldees, totes amb una ele-

vada casuística, amb la qual cosa s’ha arribata un total de 3.500 beneficiaris.

La proposta està resultant molt interes-sant, ja que no sols s’està tractant els ma-lalts, sinó que, conjuntament, s’està fentuna campanya de prevenció i eradicació dela malaltia a les aldees amb una incidènciamés alta, s’estan proporcionant medecinessense cost als pacients, tractaments d’ur-gència en les primeres fases de desenvolu-pament de la malaltia, i s’estan prevenintnous casos mitjançant el repartiment d’es-prais antimosquits i el subministrament demosquiteres. En definitiva, mesures senzi-lles, que als del Nord ens sonen a poc…però que al Sud representen la diferènciaentre la vida i la mort.

Els intensos programes de capacitació en salut, d’un mes de durada, van ser impartitsper metges i infermeres experimentats a 20 agents de salut de 20 aldees ubicadesestratègicament, immediatament després d’haver atès les situacions d’emergència,llocs on tota la gent dels pobles de l’interior va poder acudir per participar-hi. Els programes han ajudat més de 20.000 persones a conèixer de prop la prevenció de la malària, així com a aprendre a combatre-la en el futur, especialment amb el sanejament ambiental i amb la destrucció dels vivers i els llocs d’amagatall dels mosquits anòfel a les cases.

Amb aquesta acció s’han format experts de salut en cada comunitat per arribar a les àrees d’accés difícil i a la població marginada. Com a treballadors de salut capacitats podran cuidar millor la seva pròpia salut; fomentar una millor utilització dels serveis sanitaris; donar suport als programes preventius; sensibilitzar sobre les mesures de prevenció de la malària a les llars respectives i a la comunitat en general, i crear una societat lliure de la malaltia.

Una formació per a una societat millorPare Ivan Vas, responsable del projecte a la diòcesi d’Itanagar

Mans Unides

Grup de dones després de rebre les mosquiteres corresponents. Mans Unides

30


La zona de Nyu Apuá, al municipi deFuente Olimpo, a l’Alt Paraguai, estàmolt allunyada de la capital del país,

a més de 12 hores amb cotxe, fent fronteraamb Brasil, en el que es coneix com elChaco Paraguaià. El Chaco comprèn tresdepartaments del país, habitats per pobla-ció majoritàriament indígena, que viu de laramaderia en grans extensions de terrenyexplotades per mennonites i brasilers.Aquests grans hisendats contracten màd’obra indígena sota condicions laborablesmolt precàries.

El Vicariat Apostòlic porta molts anystreballant a la zona, concretament des del1984, per millorar la situació de les famílies,especialment en matèria d’educació. Hi haun elevat índex d’analfabetisme causat perl’absència de centres educatius, la qualcosa obligava les famílies a haver d’enviarels seus fills a escoles allunyades, fet quegenerava desarrelament i un alt índex defracàs escolar. El 1987 van encarregar a lesMissioneres Salesianes la creació de la pri-mera escola, l’Escola Monsenyor AlejoObelar, en una zona eminentment rama-dera, que és l’única escola internat en mésde 82.000 km2, capaç de formar tècnicsagropecuaris amb una educació integral.Actualment, a més de les 800 hectàreescedides disposa de 1.000 hectàrees mésen règim d’usdefruit per 10 anys, per garan-tir l’autososteniment i l’obertura del batxi-llerat tècnic agropecuari, i hi ha la ferma vo-luntat de part de l’Escola de comprar les

terres o altres de més pròximes, per garan-tir-ne la sostenibilitat. L’escola té 143 alum-nes, de 6 a 18 anys i d’ambdós sexes, quecursen ensenyament bàsic i el primer anyde la mitjana tècnica agropecuària, i disposad’un internat annex que és residència deprofessors i alumnes. Els alumnes són fillsde famílies indígenes que treballen com apeons a les terres dels grans hisendats, ipertanyen a tres ètnies: Chamacocos, Ayo-reo i Maskoy.

La realitat actual és que l’escola ha decomptar amb noves infraestructures neces-sàries per separar l’internat per sexes, i pera la construcció d’un tambo per a la cria debestiar de llet (al Paraguai s’anomena tam-bo l’establiment de bestiar vaquí destinata la munyida, producció i venda), que per-meti fer les pràctiques del batxillerat tècnicagropecuari, a més d’incrementar la soste-nibilitat econòmica d’aquesta, amb els pro-ductes generats per la venda de la llet i lacarn.

Mans Unides participa en el suport fi-nancer d’aquest nou repte educatiu i socialaportant tot el material necessari per a laconstrucció d’un estany per a la provisiód’aigua, l’adquisició del filat, la construcciódel corral, així com la compra dels primersanimals. L’escola aportarà els terrenys enels quals es construiran les infraestructuresramaderes, i el manteniment d’aquestes,mentre que l’Administració pública paragu-aiana, a través del Ministeri d’Agricultura,pagarà quatre instructors.

Mans Unides

Batxillerat tècnic agropecuari

El projecte disposa de 1.800 hectàrees de terreny per garantir l’autososteniment i l’obertura del batxillerat tècnic agropecuari.

Àrea geogràfica:

Vicariat Apostòlic del Chaco,

Alt Paraguai.

Títol:

Suport a la producció lletera

en escola rural.

Objectiu:

Millorar la seguretat alimentària dels

alumnes del centre educatiu mitjançant

la producció i venda lletera.

Beneficiaris:

Directes: 143; indirectes: 2.000.

Sector: Agropecuari.

Cost total: 29.585,15 euros.

Responsable: Edmundo Valenzuela.

Institució:

Vicariat Apostòlic del Chaco.

Projecte: PAR/62749

Fitxa tècnica

Al Paraguai

31



Fa cinc anys, al setembre de 2006, aquest mateix butlletí trimestral publicava una d’aquelles notícies que a tot periodista li agrada donar: unabona notícia. Un breu de només unes ratlles en què s’informava de la generositat d’una nena donostiarra. Elena Alquegui, una petita de nouanys, que, en un dels dies més importants de la seva vida, el de la seva Primera Comunió, va tenir un record per als milions de nens menysafortunats que ella. Record que es va materialitzar, dies després, en un generós donatiu: els 150 euros dels regals en metàl·lic que havia rebuten un dia tan assenyalat. El donatiu es va rebre a la delegació de Sant Sebastià, acompanyat per una carta en què la petita Elena explicava lail·lusió que li feia poder compartir aquells regals “amb els nens que no tenen per menjar”.

La mateixa delegació, que va voler fer partícips a tots els que formen part de Mans Unides del generós gest de l’Elena, plora avui la seva mort.El mes d’agost passat, el mar va voler arrabassar-la d’aquesta vida. L’Elena es va ofegar, quan encara no havia complert 14 anys, a la platja dela Concha. Amb la seva marxa, el món es veu privat d’un ésser essencialment bo, amb unes qualitats humanes que ja destacaven des de laseva primera infància.

Amb aquestes ratlles, Mans Unides es vol sumar al dolor dels seus pares i dels seus familiars i amics i retre un homenatge a aquella nena que,amb el seu gest d’amor pels altres, va ser capaç de commoure’ns i emocionar-nos.

Adéu Elena!

Un significat especial ha tingut enguany la presència de tants nenspremiats en la nova categoria de Relats i en la de Cartells de CentresEducatius, que van omplir l’escenari de l’auditori CaixaForum de Ma-drid de joventut i innocència.

“Ells ens han demostrat que tenen una gran sensibilitat cap als qui pa-teixen; ells són els hereus d’aquesta batalla -de la lluita contra la fam-“, vadir d’ells la presidenta de Mans Unides. Per això, els volem dedicar unlloc especial en aquest butlletí, com a reconeixement i perquè serveixid’exemple a molts altres nens.

Iñigo Aguiriano Benítez,del col·legi Nuestra Señora de Begoña de Bilbao, primer premide la I Edició del Concurs de Relats. Treball titulat Porque esto es África.

Marina Huerga Sánchez, del col·legi San Vicente de Paúl de Benavente, Zamora, menció d’honor en la mateixa categoria.Treball Manos Unidas, su mañana es hoy.

Pots trobar els seus treballs a la nostra webwww.manosunidas.org

Raquel Aritzia, Beatriz Ferrer y Cristina Garbayo,del col·legi Nuestra Señora del Huerto de Pamplona, premi del concurs de cartells per a centres educatius.

Els guanyadors més joves dels concursos de Mans Unides

32

MANS J VES

Man

s U

nide

s/Ja

vier

Már

mol


Els teus donatius desgraven

El 31 de desembre és la data límit per tancar totes aquelles operacionsque puguin ajudar-te a desgravar en la declaració de la renda. És el moment,per tant, de pensar si vols fer algun donatiu addicional. Et recordem quetots els donatius desgraven, inclosos els d’emergències, i que és impres-cindible que disposem de l’adreça i del NIF. Així podrem enviar-te el cer-tificat d’Hisenda, necessari per poder desgravar en fer la teva declaració.

Per a qualsevol consulta, posa’t en contacte amb nosaltres mitjançant:[email protected]

o en el 91 308 20 20

641 receptes

El beat Joan Pau II, en la seva Carta als Nens al Nadalde 1994, demanava que l’amor i la generositat propisd’aquesta època de l’any no es quedessin tancats enun mateix: “Així l’amor arribarà als qui més ho necessiten,en especial als qui pateixen i als abandonats”. Ara ques’apropa el Nadal, et demanem que reflexionis… reparteixl’amor, sigues generós.

A la nostra Memòria de 2010, feta pública el mes de juliol passat, hi incloíemun encartament amb un títol molt culinari: 641 receptes per acabar amb lapobresa. Però a l’interior no es descrivia la llista d’ingredients habituals dequalsevol recepta de cuina, sinó que descobríem que aquesta xifra es cor-responia als 641 projectes de desenvolupament aprovats per l’organitzaciól’any passat.

El 2011 hem comptat amb el teu suport, i esperem seguir fent-ho el 2012.Tant de bo que puguem continuar tenint noves receptes fins que arribi el diaen què no siguin necessàries! Gràcies.

Nadal i generositat

Codi entitat Codi oficina D.C. Número de compte

CODI COMPTE CLIENT

SUBSCRIPCIÓ SOCI

Emplena aquest imprés i envia’l a Manos Unidas. Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

D’acord amb les disposicions de la Llei 15/99 de protecció de dades de caràcter personal, les dades faci-litades s’incorporaran al fitxer de Mans Unides registrat a l’Agència de Protecció de Dades amb el número1.942.351.573 i destinades a facilitar la domiciliació bancària i al compliment de les obligacions legals. Enqualsevol moment, l’interessat pot consultar, rectificar o cancel·lar les dades a: Manos Unidas. c/ Barquillo,38-3º. 28004. Madrid.

SUBSCRIPCIÓ SOCI

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

TARGETA DE CRÈDIT

Nom ................................................................................................... NIF...................................................

Cognoms.......................................................................................... Tel:.....................................................

Domicili.........................................................................................................................................................

Núm .............. Portal .................. Pis ................. Porta ................... Codi Postal ...............................

Població .......................................................................................................................................................

Província ........................................................................... Data naixement ...........................................

Correu electrònic .......................................................................................................................................

Tel: .......................................................................... Móvil .............................................................................

Titular Compte ....................................................................................................................................

Banc o Caixa .......................................................................................................................................

Vull ajudar les finalitats de Mans Unides (assenyala amb una X les caselles triades)

SI VOLS FER LA TEVA APORTACIÓ A TRAVÉS DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA O TARGETA DE CRÈDIT

Mira el teu talonari, llibreta o extracte i emplena les dades en la seva totalitat

Caduca final de:................ / ................

NÚMERO DE TARGETA

IMPORT PERIODICITAT

❏ 10 €

❏ 30 €

❏ ..................... €

❏ 50 €

❏ 100 €

❏ Mensual

❏ Trimestral

❏ Semestral

❏ Anual

❏ Única

FORMA DE PAGAMENT❏ VISA ❏ 4B ❏ MASTER CARD ❏ AMERICAN EXPRESS

❏ Taló bancari a nom de MANS UNIDES

❏ Transferència bancària a:

Signatura del titular:

Els donatius a Mans Unides desgraven un 25% del seu import en la quota de l’IRPF o, si s’escau, el 35% en la quota de l’Impost sobre Societats, en ambdós casos amb els límits legals establerts.

Data: ........................ de .................................................. de 20.......

També pots fer-te’n soci: per TELÈFON al 902 40 07 07 o al WEB, www.mansunides.org

CAJA MADRID: 2038.0603.28.6001036580. LA CAIXA: 2100.2261.59.0200139842.

IBERCAJA: 2085.9252.03.0330430677. SANTANDER: 0049.0001.54.2210040002.

BANESTO: 0030.1008.54.0865065273. SABADELL: 0081.4146.25.0001149217.

BANCO POPULAR: 0075.0001.85.0606400006. B.B.V.A.: 0182.2325.08.0011344904.

CECA: 2000.0002.27.9100111500.

006

MÉS INFORMACIÓ:[email protected]

VULL ACTUALITZAR LAMEVA QUOTA CADA ANY:

❏ l’IPC anual

❏ un 5%

❏ un 10%

❏ ______%

C O L · L A B O R A D O R S I A M I C S


Aquest llibre recull 50 històriessobre 50 protagonistes del Sud, per conèixer el costat més humà d’algunes de les persones que han fet possible i han donat sentit al nostre treball.

Un gran regal per a aquest Nadal!

Aquest llibre analitzal’estat de les innovacions en matèria de conreus,tecnologies de reg i noves polítiques agrícoles i comercials amb l’esperança d’orientar governs,fundacions i ciutadans en els seus esforços per eradicar la fam i la pobresa.

“50 HISTORIAS DE SOLIDARIDAD”Mans Unides142 pàgines

CALENDARISDE TAULA I PARET 2012

Recorda els més necessitatsdel planeta, cada mes de l’any,amb una frase i una foto.

LLIB

RES

INNOVACIONES PARA ALIMENTAR EL PLANETALA SITUACIÓN DEL MUNDO 2011The Worldwatch InstituteIcaria Editorial 2011436 pàgines

Mans Unides centrala seva Campanyaper al nou any en el 6è Objectiu deDesenvolupamentdel Mil·lenni, combatre el VIH/SIDA,la malària i altres malalties, i cada mes

del nou any mostrem com Mans Unidesestà treballant per assolir-ne la consecucióen molts països del món.

AGENDA 2012

REGALS SOLIDARIS

Samarretes per a dona,home i nen, en diferentstalles, amb el lema de 2012 i les imatges dels guanyadors dels concursos de cartells.

SAMARRETA 2012(disponible en català)

L E S N O S T R E S R E C O M A N A C I O N S

FES-TE’NSO

CI

FES -TE’NVO

LUN

TAR

I,

Mans

Unid

es

Ap

arta

t n.º 55007 F.D

.08080 BA

RC

ELON

A (SU

C. 1)

FRANQUEO EN DESTINO

ES

PA

ÑA

F.D

.

DO

BLE

GA

R A

QU

ÍD

OB

LEG

AR

AQ

UÍ


35

02002 ALBACETETeodoro Camino, 8 / Tel. 967 21 23 1528802 ALCALÁ DE HENARES (Madrid)Vía Complutense, 8 bis / Tel. 91 883 35 4403003 ALACANTArquitecte Morell, 10-2.ª esc. 1.º HTel. 96 592 22 9804001 ALMERIARicardos, 9 - 1º izq. / Tel. 950 27 67 8024700 ASTORGA (Léon)Martínez Salazar, 8 - 1º / Tel. 987 60 25 3605001 ÀVILAPedro de Lagasca, 8 / Tel. 920 25 39 9306005 BADAJOZAvda. Antonio Masa, 11 / Tel. 924 24 89 5122300 BARBASTRO (Huesca)Juan de Lanuza, 6 - bajo / Tel. 974 31 56 1408037 BARCELONAPau Claris, 190, 1r 1ª/ Tel. 93 487 78 7848005 BILBAOPza. Nueva, 4, 3.º izq. / Tel. 94 479 58 8609005 BURGOSClunia, s/n. / Tel. 947 22 06 8710003 CÀCERESGeneral Ezponda, 14, 1.º / Tel. 927 21 44 1411001 CADISHospital de Mujeres, 26 / Tel. 956 21 49 7212001 CASTELLÓSant Lluís, 15, entresol - 1r A / Tel. 964 22 88 5851001 CEUTAPza. de Africa, s/n. / Tel. 956 51 12 5313003 CIUDAD REALCasa de San Pablo. Caballeros, 9 / Tel. 926 25 54 6737500 CIUDAD RODRIGO (Salamanca)Díez Taravilla, 15 / Tel. 923 48 20 3516002 CONCAAvda. Rep. Argentina, 25 / Tel. 969 22 20 2214008 CÒRDOVAConcepción, 4, 1.º B / Tel. 957 47 95 7807800 EIVISSA (Balears)Pere Francès, 12, 2.º / Tel. 971 31 27 7415402 EL FERROL (La Corunya)Magdalena, 153, 1.ª dcha. / Tel. 981 30 03 1828901 GETAFE (Madrid)Almendro, 4, 2.º / Tel. 91 683 89 8517002 GIRONAS. J. Baptista La Salle, 19, 2n 2a / Tel. 972 20 05 2518009 GRANADAPza. Campillo, 2, 5.º G y H / Tel. 958 22 66 20

19005 GUADALAJARAVenezuela, 9 - Colonia Sanz Vázquez / Tel. 949 21 82 2018500 GUADIX (Granada)Pso. Ismael González de la Serna, 1 bajoTel. 958 66 35 9221003 HUELVA3 de Agosto,7-1º D. / Tel. 959 25 33 8822700 JACA (Osca)Seminario, 8, 3.º / Tel. 974 36 22 5123007 JAÉNMaestro Bartolomé, 7, dupl. / Tel. 953 25 01 1411402 JEREZ (Cadis)Sevilla, 53 / Tel. 956 18 01 5615001 LA CORUNYAMarqués de Cerralbo, 11 bajo - Tel. 981 20 56 5935003 LAS PALMAS DE G. C.Angel Guerra, 26 - bajo / Tel. 928 37 13 0725002 LLEIDABlondel, 11, 2.n / Tel. 973 26 91 0424003 LLEÓSierra Pambley, 6 -3º A / Tel. 987 24 84 0826004 LOGRONYOObispo Fidel García, 1 / Tel. 941 24 78 8827001 LUGOCruz, 1B, 1.º / Tel. 982 25 55 6728013 MADRIDGran Vía, 46 - 4.º / Tel. 91 522 17 8329015 MÀLAGAStrachan, 6 - 3.º Izda. / Tel. 95 221 44 4707703 MAÓ (Menorca)Carreró des Mirador de ses Monges, 1 / Tel. 971 36 99 3652001 MELILLAParroquia Sagrado Corazón de Jesús Roberto Cano, 2 - Bajo30001 MÚRCIAPza. Beato Andrés Hibernón, 1 - Ent. Izqda.Tel. 968 21 40 2932005 ORENSEPza. Obispo Cesáreo, s/n / Tel. 988 23 37 8222002 OSCAPza. de la Catedral, 3 - 1.º / Tel. 974 22 65 5633003 OVIEDOSan Isidoro, 2 - bajo / Tel. 98 520 31 6134001 PALÈNCIAAntonio Maura, 2 Ent. Izqda. / Tel. 979 75 21 2107001 PALMA DE MALLORCA (Balears)Seminari, 4 / Tel. 971 71 89 1131006 PAMPLONAAvda. Baja Navarra, 64 1.º / Tel. 948 21 03 18

10600 PLASÈNCIA (Càceres)Las Veras, 3 / Tel. 927 42 17 0736003 PONTEVEDRAPeregrina, 50 entreplanta / Tel. 986 85 08 1237002 SALAMANCARector Lucena, 20, 5.º A / Tel. 923 26 15 4720005 SANT SEBASTIÀLoyola, 15, 3.º Izda / Tel. 943 42 45 1038002 SANTA CRUZ DE TENERIFEPérez Galdós, 23 - 3º Dcha / Tel. 922 24 34 4239001 SANTANDERRualasal, 5, 2.º Dcha / Tel. 942 22 78 0715705 SANTIAGO DE COMPOSTEL·LARúa del Villar, 18 apdo. 456 / Tel. 981 58 49 6650001 SARAGOSSAPlaza de la Seo, 6 - 2ª planta / Tel. 976 29 18 7940001 SEGÒVIASeminario, 4 - bajo / Tel. 921 46 02 7141004 SEVILLAPza. Virgen de los Reyes, s/n. / Tel. 95 422 75 6825250 SOLSONA-BELLPUIG (Lleida)Avd. Preixana,16 / Tel. 973 32 01 8342002 SÒRIASan Juan, 5 - 1.º / Tel. 975 23 14 9050500 TARASONA (Saragossa)San Antón, 11 - 1.º / Tel. 976 64 03 4243001 TARRAGONARambla Nova, 119. esc A, 2 n 2 a / Tel. 977 24 40 7844001 TEROLYagüe de Salas, 18 bajo / Tel. 978 61 18 4545002 TOLEDOTrinidad, 12 / Tel. 925 22 99 1143500 TORTOSA (Tarragona)Mercaders, 2, baixos / Tel. 977 51 14 2825700 URGELL, La Seu (Lleida)Pati de Palau, 1-5. / Tel. 973 35 00 5446003 VALÈNCIAPl. Comunió de S. Esteve, 1 - baixosTel. 96 391 91 2947002 VALLADOLIDSimón Aranda, 13, 1.º / Tel. 983 30 50 6508500 VIC (Barcelona)Ronda Camprodon, 2 / Tel. 902 70 20 32 ext 314036204 VIGO (Pontevedra)Vázquez Varela, 54, 2.º B / Tel. 986 42 36 9601004 VITÒRIAFueros, 6, 1.º izqda. / Tel. 945 23 11 7949003 ZAMORAPlaza del Seminario, 2 / Tel. 980 53 20 91

D E L E G A C I O N S D E M A N S U N I D E S


Ben

in. C

asild

a de

Zul

ueta

/Mno

s U

nide

s

Servicios Centrales

Barquillo, 38-3º. 28004 Madrid.

Telf.: 91 308 20 20 - www.manosunidas.org

MANS UNIDES és una organització no governamental per al desenvolupament

(ONGD), catòlica i de voluntaris. Des de la seva primera Campanya el 1960,

tot el seu treball s’ha centrat en dues activitats complementàries:

■ Sensibilització de la població espanyola perquè conegui i sigui

conscient de la realitat dels països en via de desenvolupament.

■ Suport i finançament de projectes a Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania

per col·laborar amb el desenvolupament dels pobles del Sud.


Mans Unides ONG - Revista 185

Documents

Transcript of Mans Unides ONG - Revista 185