Institut d’orientació professional. Laboratori de psicometria

L’aprovació de la Mancomunitat l’any 1912, després de molts entrebancs per

aconseguir-ne el permís des de les Corts, va suposar grans canvis en la manera

de viure de tota la població catalana de l’època. La principal voluntat de la

Diputació de Barcelona era d’obtenir òrgans de govern propis, a partir de

mancomunar (o unir) les quatre diputacions catalanes.

En aquesta imatge s’hi pot observar un dels molts instituts d’orientació

professional, en aquest cas un laboratori de psicometria. També anomenat

anteriorment “Secretariat d’Aprenentatge”. A partir de l’aprovació de la

Mancomunitat, van començar a aparèixer arreu de Catalunya per tal que el

major nombre de joves poguessin acudir-hi.

Va començar a actuar l’any 1915 per tal d’orientar i donar consell als joves

que es volen incorporar al món laboral ajudant-los a escollir el seu futur ofici, a

més de la seva intenció de millorar l’ensenyança professional en general i

preparar professionalment quadres tècnics de nivell mitjà o superior per a la

indústria i comerç.

Gràcies a aquests instituts, Catalunya es va començar a omplir de professionals

que desenvolupaven feines que requerien una certa formació. La població

rebia una millor educació que els proporcionaria una millor qualitat de vida en

un futur proper. Aquestes mesures, sobretot les educatives, han sigut una peça

clau en l’educació que hi ha avui en dia a Catalunya.

ÀFRICA SOUCHEIRON

Escola de directors d’indústries elèctriques. Motors,

quadres i reostats construïts a l’escola.

La imatge ens mostra una part de les instal·lacions pertanyents a l’Escola de

Directors d’indústries elèctriques. Aquesta escola va ser creada l’any 1917 per

la Diputació de Barcelona. L’escola estava localitzada al centre de la ciutat

condal i comptava amb espais de més de 930 metres on si varen instal·lar

laboratoris elèctrics.

Aquest imatge ha estat extreta de la web oficial de la Mancomunitat de

Catalunya.

Aquesta institució va ser creada amb la finalitat d’impartir estudis, que

requerien poca preparació i eren necessaris per exercir la professió en una

Indústria elèctrica. En aquesta escola les assignatures que s’ensenyaven eren

varies però sempre el contingut d’aquestes era el bàsic. Amb aquests estudis, a

més, es pretenia transmetre als alumnes coneixements d’organització de

tallers, la constitució de societats per a l’explotació d’una indústria i el

coneixement dels mercats.

La creació d’aquesta institució va ser un pas molt important per a

l’ensenyament de Catalunya ja que aquesta escola va promoure

l’ensenyament bàsic previ a la realització de qualsevol professió.

Per una altra banda, gràcies entre altres coses, a la creació d’aquesta escola

actualment podem comptar amb una àmplia varietat de carreres

universitàries. La creació de l’Escola de Directors d’indústries va suposar una de

les primeres institucions catalanes que oferia estudis especialitzats en algun

tipus d’indústria.

MARTA JUAN

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pla de les instal·lacions de

l’Escola Industrial de Barcelona

 

Aquesta imatge correspon a l’Escola Industrial de Barcelona que es va crear al

1904 al carrer del Compte d’Urgell a l’Eixample. Ocupa quatre illes de

l’Eixample i està compost d’edificis modernistes. És una imatge extreta de la

web de la Gran Enciclopèdia Catalana.

L’edifici correspon a l’antiga fàbrica tèxtil dels germans Batlló construïda al

1868 per Rafael Guastavino. Al 1908, després del seu tancament, va ser

adquirida per la Diputació de Barcelona. Després de diferents debats per

veure quin seria el seu objectiu, es va decidir que seria utilitzat per ubicar

l’Escola Industrial de Barcelona que havia sigut creada al 1904 per un Real

Decret.

Al 1914, any de la creació de la Mancomunitat, es va inagurar l’escola

elemental del treball. Al 1918, un decret situa l’escola d’enginyers industrials a

l’estat. Això posa fi a la dependència de la Diputació de Barcelona

Lluís Planes i Calvet va ser l’arquitecte encarregat de reformar l’edifici. És un

arquitecte noucentista. Posteriorment, al 1927, Joan Rubió i Bellver, considerat

un dels principals arquitectes de la mancomunitat, va ampliar l’edifici

construint-ne un per l’entrada. Va projectar les naus centrals i el paranimf.

Aquestes dues parts, tenen un gran valor arquitectònic. Totes aquestes

ampliacions i reformes es van fer gracies a subvencions de la Diputació de

Barcelona i de la pròpia Mancomunitat. Durant la Mancomunitat de

Catalunya, es va acollir l’Escola de Bibliotecàries i l’Escola d’Enginyers

Industrials de Barcelona.

L’objectiu de l’escola industrial de Barcelona va ser transformar les

ensenyances tècniques de Catalunya aportant el seu propi projecte

pedagògic i una innovadora ensenyança educativa.

Aquest edifici va tenir i té una gran importància ja que a partir del seu objectiu,

es va aconseguir crear desenes de milers de tècnics industrials. Tots han sigut

agents actius de la construcció de la Catalunya que avui en dia coneixem.

Actualment és una universitat activa que s’anomena Escola Universitària d’

Enginyeria Técnica Industrial de Barcelona on s’ensenyen molts mes graus que

anteriorment.

MARC FERNÁNDEZ

Biblioteca de Pineda de Mar

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquí tenim una imatge de la biblioteca de Pineda de Mar, una de les primeres

biblioteques públiques a Catalunya.

Aquesta, situada al poble de Pineda de Mar, va ser una de les construïdes a

partir de l’iniciativa de Biblioteques Popular de Catalunya, aprovada per

l’Assemblea de la Mancomunitat el 27 de maig de 1915.

La imatge ha estat extreta del servei de biblioteques de la Universitat

Autònoma de Barcelona (UAB).

La Mancomunitat de Catalunya va desenvolupar un projecte per tal de

fomentar la llengua i la cultura catalana. Aquest, tot i les grans dificultats

econòmiques per falta de pressupost, va aconseguir el seu objectiu de

culturitzar la població i reformar l’ensenyament d’aquella època.

A part de la iniciativa de biblioteques es van constituir diverses Escoles

Experimentals com la d’Indústria Química, Agricultura o Administració; també

es va normalitzar la nostra llengua amb la creació del Diccionari General de la

Llengua Catalana, encarregat a Pompeu Fabra el 1932 i es va impulsar una

renovació pedagògica.

En aquella època, totes aquestes reformes van suposar per a la població la

novetat de poder alfabetitzar-se de manera lliure i gratuïta. En l’actualitat

podríem dir que segueix amb la mateixa línia i ara, a més a més, ofereix una

infinitat de serveis per ajudar a la societat a mantenir-se al dia en aspectes,

enter d’altres, tecnològics o culturals.

Actualment, l’edifici fotografiat anomenat Biblioteca Manuel Serra i Moret,

roman tancat des del 15 de gener de 2011 després de vuitanta-vuit anys en

funcionament amb l’objectiu d’oferir serveis millors al públic i ampliar les

dimensions d’aquest.

DANA ANTOLÍN

La central de

Sant Feliu de

Llobregat

La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu des del

1714 i la principal concessió d'autogovern aconseguida pel catalanisme fins la

creació de la Generalitat.

Es va constituir el 6 d'abril de 1914 i tenia dues direccions fonamentals. Per una

banda, la creació d'un infraestructura de serveis públics i administratius bàsics

per a poder potenciar un desenvolupament econòmic. Per una altra banda,

es va dur a terme un projecte cultural i educatiu per tal de fomentar la llengua

i la cultura catalana.

Ens trobem davant una imatge que és la central de Sant Feliu de Llobregat.

Aquesta central va ser creada entre els anys 1916 i 1921, que és el període

comprèn el pla de millores que la Mancomunitat havia ideat per aquest

sector.

La central telefònica que es veu representada es trobava situada a Sant Feliu

de Llobregat, capital del Baix Llobregat i la font d’on s’ha extret la fotografia és

la pàgina web de la Mancomunitat de Catalunya

(www.mancomunitatdecatalunya.cat), de la pestanya de l’obra feta pública i

en comunicacions, telèfons.

Aquesta imatge fa referència al pla de millores dels sistemes postal i telefònic

que es va desenvolupar entre el 1916 i el 1921. La Mancomunitat va dur a

terme una renovació en les comunicacions per tal de garantir un

desenvolupament econòmic. Gràcies a aquest pla, en tan sols deu anys va

augmentar de 38 a 372 els municipis de Catalunya que tenien telèfon. Aquest

pla en concret, va ser molt exitós.

Per a poder garantir un desenvolupament de la xarxa telefònica calien unes

infraestructures determinades: les línies; que se’n van acabar construint 5950

km.

Aquest mapa ens mostra totes les línies que es van construir per a poder

millorar el sistema telefònic.

Considero que aquest pla de

millores dels sistemes postals i

telefònics ha estat essencial per

tal de garantir el

desenvolupament de Catalunya i

cobrir el dèficit en que es

trobava. A més a més, va

garantir que pobles que es

trobaven aïllats poguessin

mantenir contacte amb les

capitals principals i que la

manera de comunicar-se fos més

ràpida i efectiva.

Per l’actualitat també ha estat molt important, aquest aspecte fa que

estiguem on estem ara. La comunicació per telèfon és indispensable per ara i

qui com estaríem ara si no s’hagués fet aquest pla a principis del segle XX.

JÚLIA PEDROL

Projecte d'Estatut de Catalunya

Aquesta imatge és una caricatura de la revista L'Esquella de la Torratxa,

publicada el dia 31 de gener de 1919. Observem representats a Domingo i

Cambó construint una figura de pedra i Lerroux parlant amb Romanones.

La Mancomunitat de Catalunya, creada el 1914 amb Prat de la Riba com a

president inicial, tot i que no va aconseguir tirar endavant tot el seu projecte

plantejat ja que només va aconseguir l'autorització de mancomunar-se en

finalitats exclusivament administratives, va dur a terme tot un seguit de

projectes i reformes amb l'objectiu d'aconseguir autonomia per Catalunya.

Els primers afers que va posar en inici en relació a l'obra de govern van ser la

creació d'unes infraestructures de serveis públics i administratius per potenciar i

millorar el desenvolupament econòmic que ho va fer amb la creació d'una

millor xarxa viària, telefònica i postal, i va engegar un pla d'acció agrària.

D'altra banda va voler fomentar la llengua i la cultura catalanes a partir d'un

projecte cultural i educatiu, va portar a terme la creació de diferents

institucions com biblioteques, escoles, entre d'altres, i anys més tard es va

publicar el Diccionari general de la llengua catalana per Pompeu Fabra.

Cambó, Domingo i Lerroux parlant amb Romanones.

L’Esquella de la Torratxa (31-01-1919)

La crisi causada per la Primera Guerra Mundial va començar a afectar a

Espanya d'una manera més radical el 1917 quan hi va haver una protesta

generalitzada on diferents sectors tenien alguna cosa a dir en contra el

govern.

Aquest mateix any es va convocar una vaga general per aturar la puja dels

preus ja que el fet de no intervenir va permetre la importació de productes

industrials i agraris a elevats preus que les altres potències estaven disposades a

pagar. Tot i que va fracassar, les dures repressions que va dur a terme el govern

van radicalitzar l'oposició i van afeblir encara més el torn dinàstic.

A Catalunya es va engegar un Projecte d'Estatut de Catalunya per la Lliga i els

dirigents de la Mancomunitat que en aquell moment eren Francesc Cambó,

Joan Ventosa, Ramon Abadal, Marcel·li ́ Domingo, Lerroux entre d'altres, aquest

últim tot i ser anticatalanista va donar suport al projecte ja que eren

autonomistes, i el projecte va ser presentat a Madrid el 1919, on el govern i el

monarca s'hi van oposà.

Aquesta campanya per l'autonomia proposava la formació d'un govern

català i d'un parlament elegit per sufragi universal, va ser un dels primers

projectes en que diferents sectors van participar amb força per aconseguir

una campanya sòlida que pogués arribar fins al final.

Això és el que vol mostrar la caricatura, Domingo i Cambó estan construint una

figura de pedra on es pot veure escrit Estatut Català això és una forma retòrica

d'ensenyar al públic que estan realitzant, formulant, creen l'Estatut de

Catalunya i que no és una simple proposta, sinó que està formulat per molts

sectors diferents on tots lluiten per un mateix objectiu i per tant és un projecte

fort, sòlid que es basa en els drets que tots volen aconseguir per Catalunya i

que no deixaran de seguir fins aconseguir-ho. Per això Lerreoux li diu a

Romanones que ja es pot pujar de peus, que és una cosa sòlida, que ells no es

deixaran vèncer, que lluitaran per aquest projecte en el que tots creuen, el

que han dut a terme i han arribat a crear un projecte fort on es reflecteixen

totes les bases de l'autonomia per Catalunya, un dret que va ser privat anys

enrere i que l'esperit catalanista i autonomista no ha deixat que es perdés.

Aquest projecte va crear moltes controvèrsies al govern de Madrid, i tot i que

s'hi van oposar i no va aconseguir allò que estava dictat, va tenir una gran

repercussió en aquella època i en el futur. La situació social i política d'aquella

època va jugar en contra ja que en un altre moment podria haver significat

una victòria envers tots els projectes i reformes que es van voler realitzar.

Però si la Mancomunitat no hagués portat a terme aquest i tots els altres

projectes i reformes, la modernització de l'Estat, de les infraestructures, de

l'economia hagués patit un cert endarreriment que hagués causat un

empitjorament del conflicte social, i l'esperit, les ganes i la força dels catalans

per voler aconseguir ja no només l'autonomia sinó una millora de les

condicions de vida, una economia més sostenible, un govern consolidat, i un fi

comú que ens portés a tots a lluitar contra aquells que ens priven del dret a

decidir hagués esdevingut efímer.

ALBA SEGARRA

Edifici escolar

de Palau

Sabardera

Aquesta imatge representa una de les escoles promogudes per la

Mancomunitat de Catalunya. L’any 2005 va ser rehabilitat per convertir-lo en la

seu de l’Ajuntament. Va ser un edifici projectat entre1914 i 1916. Es troba al

municipi de Palau Saverdera, en la comarca de l’Alt Empordà. Aquesta

imatge ha estat extreta de la página web

http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/obra-feta/ensenyament/

La Mancomunitat de Catalunya, a més a més de ser una institució de carácter

administratiu, també va dur a terme una important tasca de creació

d'infrastructures de camins i ports, educación i sanitat, d’entre d’altres. En

l’àmbit educatiu, va crear diverses escoles amb l’objectiu d’abarcar tot el

cicle formatiu, des d’estudis bàsics fins s estudis superiors. Va incorporar nous

tipus de tècniques d'estudi i ensenyament, que anaven des de l'ensenyament

ambulant a l'ensenyament per correspondencia. També va iniciar un projecte

centrat amb lsa reafirmació de ls llengua i la cultura catalanes, prenent

mesures com la creació de Biblioteques populars (1918). També es va posar

èmfasi en la divulgació i la protecció del patrimoni cultural català mitjançant

la constitució de la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació

de Monuments.

L’ajut que va dispensar la Mancomunitat cap a l’educació del poble catal’a

va ser molt important. Per primer cop va ajudar a afiançar el catalanisme en

l’àmbit educatiu, creant nombroses escoles en un període de temps reduït i

promovent projectes per reivindicar la cultura i la llengua catalanes. Un clar

exemple d’aquestes noves escoles creades seria l’Escola del Treball, que avui

en dia encara perdura com a institut d’ensenyaments postobligatoris. Per tant,

dir que aquest tret de la Mancomunitat va ajudar a que l’educació de

Catalunya es desenvolupés tal com ho ha fet.

ANDREU ORÓS

Central telefònica de Sant Feliu de Llobregat  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La següent imatge mostra una central telefònica situada a Sant Feliu de

Llobregat, fundada entre l’any 1916-1921 (durant el període de reformes dels

sistemes postal i telefònic impulsat per la Mancomunitat).

La Mancomunitat va invertir la major part dels recursos econòmics en un pla

de millora de la xarxa viària acompanyat d’una millora en el sistema postal i

telefònic. L’objectiu per el qual es va impulsar aquesta reforma va ser la

necessitat de comunicar tots els pobles catalans per garantir les relacions entre

els ciutadans i afavorir el procés de progrés de Catalunya. El 1914 només trenta

vuit dels milers de municipis catalans tenien telèfon. Un cop feta la reforma,

l’any 1925, l’estat va donar el monopoli telefònic a la companyia Telefónica

Nacional de Espanya. Una altra reforma molt lligada a aquesta va ser la millora

de la xarxa viària. Es van construir noves carreteres que permetien connectar

els pobles rurals amb les ciutats més importants com Lleida, Barcelona, Girona

o Tarragona cosa que va beneficiar l’economia interior de Catalunya. Es va

establir una connexió entre la ciutat i els pobles rurals.

Aquestes i totes les altres reformes fetes per la Mancomunitat tenien un únic

propòsit: regenerar i modernitzar una Catalunya que estava passant una

època tràgica a resultes dels efectes de la crisi del 98, els repetits fracassos del

catalanisme polític en defensa de les particularitats de Catalunya, i la recent

situació de la Setmana Tràgica a Barcelona. El conjunt de reformes que va fer

la Mancomunitat van ser molt positives per la Catalunya del moment, es va

establir una gramàtica de la llengua, que avui en dia és vigent, es va

reestructurar i modernitzar l’educació, cosa que va permetre educar i

sensibilitzar el poble com també una millora econòmica gràcies a les reformes

ferroviàries i terrestres. En part, totes aquestes reformes guarden semblança

amb les que es proposava en el regeneracionisme de Joaquin Costa per

Espanya després de la pèrdua de Cuba. Penso que Catalunya va fer un pas

endavant i va acostar-se més al nivell d’alguns països referents d’Europa. Però

sobretot penso que l’obra de la Mancomunitat va ser la peça clau per deixar

enrere una Catalunya més “medieval” i convertir-se en el què és avui en dia:

una regió amb capacitats econòmiques, amb gent crítica, amb diversitat

d’infraestructures i amb uns habitants que parlen una llengua i tenen una

cultura pròpia. En resum, la Mancomunitat va iniciar el camí de la Catalunya

que avui en dia tenim.

ÀLEX ESPINAL

Amàlia Prat

La fotografia: Aquesta és una imatge on s'hi representa un dibuix del Manicomi de Salt, Girona. Ha estat extreta de la web: http://mancomunitatdecatalunya.cat/ Manicomi i context: Per a que s'entengui millor la font s'ha de fer una petita introducció de la Mancomunitat: A principis del Segle XX es va crear la Mancomunitat a Catalunya, una institució dirigida per polítics catalanistes de La Lliga Regionalista, entre els quals es trobaven Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch. Aquesta institució agrupava les quatre províncies catalanes: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i assolia funcions administratives i i de creació d'infraestructures entre altres més secundàries L'any 1915 va assumir les funcions de serveis públics destinats a la cura de persones dements a Catalunya, entre ells el Manicomi de Salt. El manicomi de la fotografia és el de Salt, poble situat a Girona, es va fundar l'any 1886 però va entrar en funcionament el 1904, deu anys abans de la creació de la Mancomunitat. L'any 1888 es va adquirir el Mas Cardell situat al Pla de Salt, terreny que s'utilitzaria per a construir les instal·lacions psicosanitàries del manicomi. Abans que la Mancomunitat se’n fes càrrec pertanyia a la pròpia diputació gironesa. Salt era, en aquell moment, l'únic manicomi públic a Catalunya. Les persones dements que pertanyien a classes més elevades pagaven serveis privats com clíniques i balnearis, de manera que les persones de classe més baixa amb necessitats de cura psicològica no tenien on anar tret de l’Hospital de Santa Caterina que no es trobava en les condicions més òptimes. Aquest manicomi només atenia homes.

Manicomi de Salt

Amàlia Prat

L’objectiu: L'objectiu principal de la creació d'aquest centre va ser una millora de les condicions del malalt. Atendre a aquelles persones amb malalties mentals que es trobessin desemparades i no tinguessin massa recursos econòmics. A més a més es pretenia millorar la qualitat dels serveis de l'atenció sanitària que es donava a de l'hospital de Santa Caterina on hi restaven pacients amb qualsevol tipus de malaltia. Al quedar assumit per la Mancomunitat, el manicomi es va poder modernitzar i va assolir les característiques que la Mancomunitat portava amb sí mateixa.

Malalts mentals del Manicomi de Salt

Importància de les obres de la mancomunitat en sanitat: A més a més de la millora i l’administració del Manicomi de Salt, la Mancomunitat va realitzar grans tasques per a afavorir la investigació i l’atenció sanitària pública a Catalunya. Trobem molts exemples que ho corroboren:

La Mancomunitat va rebre el traspàs de la titularitat dels serveis de Beneficència que anteriorment presidien les diputacions de cada província. Així doncs, els centres hospitalaris com les cases de Misericòrdia , les cases de beneficència, o hospitals com el de Santa Caterina, passaven a ser dependència de la Mancomunitat.

Es va crear una Comissió específica de Sanitat que va permetre l’avanç de les institucions mediques catalanes.

Amàlia Prat

Tots aquests fets,com és clar, van comportar en si una millora de les condicions de vida i un saciament de les necessitats sanitàries de la població catalana, fet que a l’hora feia que hi hagués més acontentament social i per tant menys motius per a la queixa i el malestar social. A més a més aquest fet va provocar que hi hagués un augment de l’esperança de vida i molts avenços en quant a la investigació clínica en malalties com la malària o la tuberculosi molt freqüents en aquella època. Tot això no hagués estat possible sense la Mancomunitat. Tot i els esforços de la Mancomunitat, amb la Dictadura de Primo de Rivera va haver una forta regressió i un endarreriment d’aquests serveis que havien avançat tant anys enrere. Al acabar la dictadura però, la Generalitat catalana va tornaria a donar impuls a aquests serveis.

LA MANCOMUNITAT Júlia Ayats

Ens trobem davant d'una fotografia extreta de la web de la Mancomunitat de Catalunya dins l'apartat "obra feta" basada en la cultura i l'ensenyament. Tal i com veiem al peu de foto, se'ns representa una Biblioteca Popular de Pineda. Ens trobem dins del context històric de la creació de la Mancomunitat, és a dir, cap a l'any 1914. Els precedents d'aquesta organització cal buscar-los en les actuacions dels ajuntaments i diputacions catalanes a partir del moment en que la Lliga Regionalista va assolir responsabilitats de govern en aquestes institucions. Els polítics

Sala de lectura de la Biblioteca Popular de Pineda catalans eren conscients que el "país" necessitava una regeneració basada en un programa de millora de les infraestructures, la modernització del sistema educatiu i el foment de la llengua i la seva cultura. Aquests objectius els va impulsar Enric Prat de la Riba quan va ser escollit president de la Diputació de Barcelona. Així, l'any 1907 es va crear l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca. Per aquest motiu, l'actuació de la Mancomunitat va seguir dues direccions fonamentals: d'una banda el desenvolupament econòmic i de l'altre banda, la consolidació de la llengua i la cultura catalanes a partir d'un projecte cultural i educatiu. Jo, però, em centaré en aquest últim perquè és el que té relació amb la fotografia que he escollit. Es va iniciar un projecte centrat en la reafirmació de la llengua i la cultura catalanes que va incloure la creació de Biblioteques Populars (1918) com la de la imatge, Escoles Experimentals i els Estudis normals. Per tal de normalitzar la llengua catalana, l'Institut d'Estudis Catalans va iniciar una tasca d'unificació ortogràfica encarregada a Pompeu Fabra. Personalment, crec que la reforma de l'ensenyament i la cultura era i és una tasca bàsica pel progrés de Catalunya. En aquell moment, els polítics cercaven una regeneració que els autoritzés més autonomia i caràcter personal i el fonament essencial per aconseguir-ho és tenir una llengua i unes tradicions pròpies de Catalunya. Per això, s'havia de reformar el sistema en el qual es trobaven i lluitar pels seus objectius. Actualment, si volem que Catalunya no perdi l'essència, hem de lluitar perquè la llengua no desaparegui i que sigui acceptada en tots els àmbits, tan en el En públic com privat.

Història: Treball voluntari sobre La Mancomunitat de Catalunya

1. Tria d’una fotografia:

Escola Montessori. Una classe

2. Aquesta imatge representa una classe de l’Escola Montessori, una escola

catalana, durant l’època de la Mancomunitat. L’escola va ser creada el 1915, tot i

que es va establir a la plaça Universitat, l’escola va canviar d’ubicació vàries

vegades. Aquesta estava destinada a infants de parvulari, tot i que gràcies a la

pressió dels pares finalment es va ampliar fins a alumnes de més edat.

Aquesta, juntament amb altres escoles, van ser una de les moltes reformes

d’ensenyament que van ser establides per la institució de la Mancomunitat

Catalana. La imatge ha estat extreta de la següent web:

http://www.mancomunitatdecatalunya.cat/obra-feta/ensenyament/

La Mancomunitat de Catalunya volia fer un pas endavant amb l’educació

catalana, es va crear un Consell de Pedagogia, sota la direcció d’Eladi Homs. Al

1914 es van crear les Escoles d’Estiu per tal que els mestres poguessin dur a

terme la seva formació. Totes aquestes reformes van ser reforçades amb l’Escola

del Treball i l’Escola Industrial. Es va donar molta cobertura als cicles formatius.

La més important però de totes les reformes va ser que totes les classes es duien

a terme en català.

La meva opinió sobre el pla d’ensenyament de la Mancomunitat és que va ser

fonamental per a l’educació catalana. Hi va haver un avançament per tal que els

estudiants obtinguessin millors mètodes d’aprenentatge que mancaven a l’època

i el més important de tot és que tot això ho feien en català, la llengua amb la que

vivia tota la població de Catalunya.

3. Marc Payés

HISTÒRIA La Mancomunitat 1.

2. Aquesta imatge fa referència a una tasca educativa realitzada per la Mancomunitat. És una fotografia de l' Escola Montessori representa una classe de nens de pàrvuls l'any 1915 quan va ser creada l'escola per la Diputació de Barcelona. Primer va estar situada al carrer de la Universitat, després al carrer de la Diputació i dos anys més tard va tornar a canviar el seu emplaçament i es va instal.lar a la torre Grases. En un principi estava destinada essencialment als pàrvuls però amb el pas dels anys va anar creixent. L'objectiu a nivell pedagògic va ser la consolidadicó de la llengua i la cultura catalana pels infants de Catalunya i a més començar a fer un nou projecte pedagògic amb els mètodes de Maria Montessori motiu per el qual l'escola reb aquest nom. Gràcies aquesta renovació pedagògica impulsada per Maria Montessiori, l'educació agafa molta importància en la societat catalana i es comencen a crear escoles que es basaran

en aquesta renovació. Per exemple, l'escola del Mar va ser fundada l'any 1922 per Pere Vergés quan encara era present la Mancomunitat. El mètode Montessiori parteix dels principis de la llibertat i es centra en que l'alumne ha de poder aprendre en un ambient agradable, és a dir, es basa princcipalment en l'educació dels sentits. Doncs podriem trobar una relació entre l'escola del mar i aquest mètode impulsat per Montessiori ja que en l'escola del Mar l'educació es feia a l'aire lliure i a prop del mar. L'escola Garbí prové d' aquest ideal d'ensenyament i per tant és l'essencia d'aquesta renovació pedagògica, si no hagués existit la Mancomunitat potser,avui en dia no haguessin existit escoles amb aquests principis i aquests ideals. La renovació pedagògica feta per la Mancomunitat va permetre la pedagogia avui en dia trobem a les escoles.

3. Claudia Moncalvo

APORTACIONS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1925)

Institut d’estudis catalans

a) Aquesta imatge és una font secundària extreta

de: http://territori.blogs.uoc.edu/es/2013/10/corpus_catalan2013/

La imatge representa l’àgora de l’Institut d’Estudis

Catalans, situat al carrer del Carme a Barcelona. Una

institució de defensa i promoció de la llengua

catalana.

b) L’ institut d’estudis catalans és una corporació de caràcter científic, acadèmic i

cultural que té com a objectiu la investigació de recerca en tots els àmbits de la cultura

catalana. Aquesta institució va ser creada per les iniciatives de Enric Prat de la Riba

segons els acords amb la Diputació de Barcelona el 18 de juny de 1907 i el 14 de febrer

de 1911.

Enric Prat de la Riba, amb l’objectiu de educar i culturitzar el poble català va impulsar

la creació del IEC que va tenir molta importància durant el període de la

Mancomunitat.

L’any 1907el filòleg Pompeu Fabra va redactar el primer diccionari ortogràfic de la

llengua catalana a més, l’IEC va ser la institució catalana amb més força a nivell de

recerca científica de Catalunya, on els intel·lectuals del moment van impulsar tota

mena de projectes de tota mena.

c) L’ Institut d’Estudis Catalans va ser un òrgan molt important durant el segle XX a

Catalunya. Espanya havia descuidat les diferents llengües i cultures que hi havia a

l’Estat a part del castellà i amb la Mancomunitat és potencien tots aquests espectes

socials, culturals i intelectuals propis de Catalunya, que portaven molt temps marginats

i apartats de l’Estat espanyol. Va promoure el català com a llengua oficial, com a

inserció del català a l’escola, va fomentar diferents projectes de recerca sobre diversos

temes com ara teconologia, medicina i altres ciencies.

Actualment, a l’Institut d’Estudis Catalans es realitzen conferències sobre diversos

àmbits, com ara la biologia, la medicina, literatura i fins i tot es fan debats sobre temes

d’actualitat ja siguin polítics, econòmics, etc. També és un centre de servei obert per

estudiants on poden anar a fer consultes. Per exemple, la setmana passada es va fer

una xerrada sobre la importància dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials pel

bon funcionament de la democràcia i una altra sobre protecció vegetal anomenada

“mengem sa?”.

Dani Pérez Herms

25.02.14