Política sanitària i social de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924)

Ferran Sabaté i Casellas

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

POLÍTICA SANITARIA I SOCIAL DE LA MANCOMÚNITAT DE CATALUNYA

( 1 9 1 4 - 1 9 2 4 )

AUTOR: FERRAN SABATE I CABELLAS

TESI PER ASPIRAR AL GRAU DE DOCTOR

PRESENTADA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

POLÍTICA SANITARIA I SOCIAL DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

( 1 9 1 4 - 1 9 2 4 )

AUTOR: FERRAN SABATE I CABELLAS

TESI PER ASPIRAR AL GRAU DE DOCTOR

PRESENTADA A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

BARCELONA, 1992

6.3. CULTURA I EDUCACIÓ SANITARIA

"La Hissió de l'Institut d'Educació General no és

própiament escolar, no té per aatéria a qué

aplicar la seva actuació els hooies presos

individualment, d'un en un, en els primers anys

de la seva vida, sino la c o l . l e c t i v i t a t entera,

el poblé en general, conprenent-hi tots els seus

elements, des deis governants, fins els mes

humils; .... ha de concretar-se a la difusió

intensa deis coneixements que tinguin una

transcendencia a la conducta, deis que hagin de

traduir-se en costums, en hábits, en maneres

d'obrar, de conduir i de conduir-se".

(Projecte d'Institut d'Educació General, Prat de

la Riba, 1914) .

6 . 3 . 1 . INSTITUT D ' E D U C A C I Ó GENERAL

D'entre els projectes político-culturáis que anaven madurant en la ment d'en Prat de la Riba, ja abans de la constitució formal de la Mancomunitat, hi figurava la creació d'un organisme que contribuís poderosament al desenvolupament cultural i al refinament moral de les masses populars. A principis de segle, a consequéncia deis canvis socials, polítics i económics, resultat del procés de proletarització de la for?a del t r e b a l l , inherent a la Revolució industrial i urbana, les masses populars patien un procés de desculturització, pérdua d'identitat í de revolta. Era dones necessari endolcir les relacions socials mitjanqant el civisme i l'educació de les masses. En el projecte polític d'en Prat de la Riba, el desenvolupament en plenitud i la modernitat a Catalunya passaven índefectiblement per l'educacíó a tots els nivells i el devetllament cultural autócton.

Per promoure aquesta educació popular, Prat de la Riba volia:

"Dotar Catalunya d'un organisme que portan al poblé

l'acció cultura nostra, depurés gradualment la seva

conciencia i l i mostrea les vies de la plenitud cívica

moderna" (1).

Així fou presentat el projecte d'Institut d'Educació

Nacional, peí maig de 1914, a la primera reunió ordinaria

de l'Assemblea de diputats de la Mancomunitat de Catalunya.

El projecte fou aprovat el novembre del 1914, pero

dissortadament queda sense realització, a causa de la mort

del que estava destinat a ésser-ne el realitzador. Prat

tenia un home per a cada cosa o per a cada projecte, i

l'home pensat per ti r a r endavant l'Institut d'Educació

General, era el metge-psiquiatra Dr. Doménech Martí i

J u l i a , de neta trajectória catalanista i popular, preocupat

i interessat per l'educació cívica.

336

J a desaparegut en P r a t de l a R i b a , a l maig de 1918, l a

D i r e c c i ó G e n e r a l d'Instrucció P ú b l i c a , c r e a l a C o m i s s ió

d'Educació G e n e r a l , arab una d e n o m i n a c i ó mes modesta, pero

amb e l s m a t e i x o s o b j e c t i u s . Es b u s c a v a una e s t r u c t u r a que

f o s mes f l e x i b l e i o p e r a c i o n a l que l a de 1 ' a n t e r i o r

I n s t i t u t . La C o m i s s i ó queda enquadrada en 1'organigrama de

l a D i r e c c i ó G e n e r a l d'Instrucció P ú b l i c a , d i r i g i d a a

l'ensems per Eugeni d'Ors.

E l s membres de l a Comissió d'Educació G e n e r a l f o r e n :

- P r e s i d e n t : E l P r e s i d e n t de l a Mancomunitat.

- V i c e - P r e s i d e n t : E l D i r e c t o r G e n e r a l d ' I n s t r u c c i ó P ú b l i c a .

- V o c a l s : Lluís M i l l e t , Obra d' e d u c a c i ó m u s i c a l

p o p u l a r .

F r a n c e s c a Bonnemaison , D i r e c t o r a I n s t i t u t

C u l t u r a l de l a Dona.

F r a n c e s c L a y r e t , C e n t r e s I n s t r u c t i u s

(Ateneus p o p u l a r s ) .

F r a n c e s c R i p o l l , C o o p e r a t i v i s m e .

Gustau P i t t a l u g a , S a n i t a t i propaganda

h i g i é n i c a .

Josep P u i g i E s t e v e , A s s o c i a c i ó

p r o f e s s i o n a l .

Manuel F o l g u e r a i D u r a n , D i f u s s i ó

pedagógica c a t a l a n e s c a .

Ramón Rucabado, Propaganda d'ética s o c i a l

- S e c r e t a r i : Joan C r e í x e i l s .

Com es d e s p r é n de l a c o m p o s i c i ó d ' a q u e s t a C o m i s s i ó , formada

per vocals-membres, que comprenien l e s p r i n c i p á i s branques

d e l s a b e r , es d e s i t j a v a i m p a r t i r una formació a m p l i a ,

v a r i a d a i d ' u t i l i t a t p r á c t i c a . T r a c t a n t - s e d'informació per

a d u l t s , que a j u d é s a formar o p i n i ó i a d e s v e t l l a r l'interés

c u l t u r a l , no es p o d i e n p e r d r e en v a g u e t a t s i e l u c u b r a c i o n s ,

ans a l c o n t r a r i , p r e s e n t a r temes d'interés i r e p e r c u s s i ó ,

p r á c t i c s .

337

Aquesta Comissió f e u una d e c l a r a c i ó de p r i n c i p i s molt

i l u s t r a t i v a :

" O b j e c t e : La f i n a l i t a t de l a C o m i s s i ó d ' E d u c a e i ó G e n e r a l

és i n i c i a r i fomentar i n s t i t u c i o n s , costums i a c t e s , i

l a d i f u s i ó de coneixements que t e n d e i x i n a m i l l o r a r o

m i l l o r i n l a c o n d i c i ó física i moral de l a gent que forma

e l n o s t r e p o b l é , així coro e l s que t e n d e i x é n a

1 ' e n f o r t i m e n t i d i g n i f i c a c i ó de l a r a g a .

" C o a p e t é n c i a : E n t r e n d i n s l a c o m p e t e n c i a d ' a q u e s t a

i n s t i t u c i ó , e n t r e a l t r e s , e l s o b j e c t i u s s e g ü e n t s :

a) E d u c a c i ó física ( c u r a e x t e r n a , n e t e d a t d e l c o s , j o c

f í s i c , g i m n á s t i c a , e s p o r t s , e t c . ) ,

b) E d u c a c i ó n moral ( d e l s e n t i m e n t , de l a v o l u n t a t , de l a

p a r a u l a , s e n t i t d e l c i v i s m e , v i d a de r e l a c i ó , e t c . )

c) N a t a l i t a t ,

d) P u e r i c u l t u r a ,

e) H i g i e n e i n d i v i d u a l i c o l . l e c t i v a ( d i sminució de l a

m o r t a l i t a t , m i l l o r a de l ' h a b i t a t g e r u r a l i u r b á ,

h i g i e n e i n d u s t r i a l , m a l a l t i e s v e n é r i e s , e t c . ) .

C u r s e t s i c o n f e r e n c i e s : E l s m i t j a n s de qué es v a l

a q u e s t a C o m i s s i ó per p o r t a r a terme l a s e v a t a s c a son:

p u b l i c a e i ó de f u l l e t o n s , I l i b r e s , o p ú s o l e s , c a r t e l l s ,

c u r s e t s i c o n f e r e n c i e s a donar per p e r s o n e s c o m p e t e n t s ,

a r r e u de C a t a l u n y a .

Ca l d e s t a c a r dos a s p e c t e s d i n s a q u e s t a d e c l a r a c i ó

d ' i n t e n c i o n a o e n u m e r a c i ó de m a t e r i a s . La p r i m e r a és

p o s a r de r e l l e u l'interés de l a Mancomunitat per

l'educació p o p u l a r i l'educació d e i s a d u l t s . És e l

p r i m e r e s f o r ? i n s t i t u c i o n a l en aquest s e n t i t . En segon

l l o c , c a l r e s a l t a r l ' i m p o r t a n c i a d e i s temes p r o p o s a t s ,

t o t s e l l s r e l a c i o n á i s amb l a s a l u t f í s i c a i m e n t a l ,

i n d i v i d u a l i c o l . l e c t i v a . X m p l í c i t a m e n t es r e c o n e i x i a

que e l b e n e s t a r i l a p r o s p e r i t a t c o l . l e c t i v e s , d e p e n i e n

en g r a n p a r t d'una bona s a l u t de t o t s e l s c i u t a d a n s . Es

p r e t e n i a , m i t j a n g a n t l'educació s a n i t a r i a i n c i d i r

p o s i t i v a m e n t en l ' i n d i v i d u i l a c o l . l e c t i v i t a t , no

solament en e l v e s s a n t f í s i c , s i n o també en e l m o r a l . S i

l a s a l u t f í s i c a té un impacte e c o n ó m i c p o s i t i u , l a s a l u t

m o r a l té un impacte s o c i a l i g u a l m e n t m e s u r a b l e .

338

E l noucentisme p r e t e n i a l o g r a r un m i l l o r a m e n t de l a r a ^ a

no per mitjá de l a selecció física ( i d e a s N a t u r i s t e s ) ,

s i n o a través de l'educació i e l desenvolupament de l e s

p o t e n c i a l i t a t s individuáis i c o l . l e c t i v e s .

E l mes de f e b r e r de 1920, e l P r e s i d e n t de l a

Mancomunitat d e l e g a v a l a p r e s i d e n c i a de l a Comissió

d'Educació G e n e r a l en e l C o n s e l l e r S r . Jaume B o f i l l i

M a t e s , a l temps que es r e e s t r u c t u r a v a novament l a

C o m i s s i ó , quedant r e d u i d a a dos v o c a l s : e l s D r s . Lluís

C a r r e r a s i Jesús M. B e l l i d o , amb un s e c r e t a r i : E l a d i

Homs. La C o m i s s i ó f o u a d s c r i t a f i n a l m e n t a l C o n s e l l de

P e d a g o g í a .

En a q u e s t a t e r c e r a etapa es quan realment l a comissió

t r e b a l l a s e r i o s a m e n t i es veuen e l s p r i m e r s r e s u l t a t s

práctics de l a seva o b r a . Aquesta es m a n i f e s t a

básicament a través de dos a c c i o n s e d u c a t i v e s :

a) E l S e r v e i de C o n f e r e n c i e s p o p u l a r s

b) La B i b l i o t e c a M i n e r v a , s e r i e de coneixements

i n d i s p e n s a b l e s .

Mencionarem aquí n o m é s l e s que teñen una relació d i r e c t a

amb l'educació s a n i t a r i a , per v a i o r a r - n e l a seva

c o n t r i b u c i ó .

339

Conferencies populars

Data Lloc Orador/Tena Audiencia

27-4-1922 Girona Manuel Salvat i Espasa L l u i t a contra l a morta­l i t a t i n f a n t i l

300

1-5-1922 Girona Antoni Salvat i Navarro L l u i t a contra e l t i f u s (amb projeccions)

300

4-5-1922 Girona Ricard G i r a l t Sanejament de ciut a t s

300

8-5-1922 Girona Lluís Sayé i Santpere La tuberculosi a la ci u t a t i a l camp

350

11-5-1922 Girona Jesús Ma B e l l i d o i G o l f e r i c h 300 Les campanyes sanitáries: re s u l t a t s i exemples (amb projeccions)

15-5-1922 Girona August P i i Sunyer Medicina Local

400

18-5-1922 Girona Francesc C o l l i Turbau El problema s a n i t a r i a Girona: tasca a fer

400

4-6-1922 Tortosa Pere Doningo i Sanjuan Mitjans de l l u i t a antipalúdica

18-6-1922 Tarragona Josep Age11 1000 L l u i t a contra les mosques ( p e l . l i c u l e s i f u U s volants)

25-6-1922 Girona Josep Agell ídem.

1200

16-7-1922 V a l l s Josep A g e l l ídem.

1000

23-7-1922 S.Feliu Josep Agell de LL.

500

340

22-10-1922 Navas

15-12-1922 Malgrat

15-12-1922 Figueres

22-12-1922 Figueres

Anna Judas 500 Mcxlemes orientacions sobre cures de malalts (projec.)

Jesús B e l l i d o 700 Higiene (aab projeccions)

Ricard G i r a l t 150 La salut de i a c i u t a t : higiene de s61 i de subsól (projeccions)

Jesús l e B e l l i d o 170 La prevención de les malal­t i e s (Projeccions) E l milloraaent físic de les races Les organitzacions sanitáries i la higiene individual

28-12-1922 Malgrat

29-12-1922 Figueres

Anna Judas 700 Coa s'ha de curar deis • a l a l t s (projeccions)

Ermengol Puig i Sais 200 Toxicoraanies V i c i s referents a l a funció genésica (projeccions) M o r t a l i t a t : l l u r trascen­dencia s o c i a l .

19- 3-1923 Castell-tersol

Narcís Massó i Valentí La c u l t u r a física i l a cultura moral del poblé

350

7- 4-1923 Ll e i d a

21- 4-1923 Horta (Barcelona)

Jesús lt@ B e l l i d o 500 Per l a salut de l ' i n d i v i d u i de l a ra?a (projeccions)

Artur Martorell 150 Valor físic i moral de 1'esport

E l s media a u d i o - v i s u a l s f o r e n emprats conjuntament molt s o v i n t

per i l . l u s t r a r e l públic a s s i s t e n t a l e s c o n f e r e n c i e s , amb l a

f i n a l i t a t de f e r mes p l a ñ e r a l ' e x p l i c a d o o d'augmentar

l ' i m p a c t e a u d i t i u amb e l v i s u a l .

341

P e r v a l o r a r l a r e p e r c u s s i ó de l e s C o n f e r e n c i e s i l a seva

i n f l u e n c i a en l e s a c t i t u d s de l a v i d a d i a r i a , c a l r e c o l l i r

a q u e s t a informació apareguda a l a premsa de G i r o n a , d e s p r é s

d e l c i c l e de c o n f e r e n c i e s s o b r e temes de s a n i t a t ,

p r o f e s a d a s en a q u e s t a c i u t a t :

"El cicle de Conferencies sobre Higiene i Sanitat que ha

organitzat V.E. d'acord amb la Comissió d'Educaeió

General de la Mancomuni tat de Catalunya, ha derivat una

serie d'ensenyances, ha fet tan obirador i paorós el

problema sanitari de Girona, que imposa amb tota

urgencia d'aplicar-hi un reme i eficag, ja que, de no

fer-ho, determina responsabi1itats gravisimes pels que

teñen en ses mans el govern de la ciutat" (3).

Un b a l a n g de l e s C o n f e r e n c i e s , ens dona l e s x i f r e s

s e g ü e n t s :

T o t a l H i g i e n e

C o n f e r e n c i e s p r o n u n c i a d a s 103 21

P o b l a c i o n s 30 11

C o n f e r e n c i a n t s 50 13

A s s i s t é n c i a d e l p ú b l i c 36.200 10.000

D ' e n t r e e l s m i t j a n s v l s u a l s emprats p e r a l'educació

s a n i t a r i a mencionarem:

a) E l s c a r t e l l s o p a s q u i n s p e r enganxar a l e s p a r e t s , d'una

a l t a q u a l i t a t g r á f i c a i e d u c a t i v a , com e l s e l a b o r a t s p e r

R. Cases per a i S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a S o c i a l a i s

T u b e r c u l o s o s , o per a l programa de má de l ' E s c o l a

d ' I n f e r m e r e s A u x i l i a r s de M e d i c i n a . E l s c a r t e l l s en

forma de b a n s , d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e , amb

Mides H i g i é n i q u e s c o n t r a l a G r i p , i a l t r e s de l e s

d i f e r e n t s s e c c i o n s o programes de L l u i t a .

342

b) F u l l e t e s v o l a n t s i m p r e s e s , amb l'esquema de l a

m u í t i p l i c a c i ó de l e s mosques (20.000) o amb máximes

c o n t r a l e s mosques ( 1 0 . 0 0 0 ) , e l a b o r a d e s peí L a b o r a t o r i

p r o v i n c i a l d ' H i g i e n e , l'any 1915.

Una gran a c c e p t a c i ó i difusió tingué l a col.lecció de

I l i b r e s d i v u l g a d o r s : B i b l i o t e c a M i n e r v a , s e r i e de

coneixements i n d i s p e n s a b l e s . Se n ' e d i t a r e n 35 v o l u n s , 6

d e i s q u a l s t r a c t a r e n temes s a n i t a r i s d'una manera s e n z i l l a

i e n t e n e d o r a i amb un v e s s a n t p r á c t i c :

Títol A u t o r

La N e u r o s i i e l s n e u r ó t i c s

H i g i e n e de 1'alimentació

La Infecció

P u e r i c u l t u r a

L l i g o n s p r a c t i q u e s de c u i n a

D r . J . A l s i n a i M e l i s

D r . Josep T a r r u e l l a

D r . August P i i Sunyer

D r . J . R o i g i R a v e n t ó s

En aquest mateix c o n t e x t d ' e s f o r ? e d u c a t i u de l e s c l a s s e s

p o p u l a r s o t r e b a l l a d o r e s , t a n t d e l camp com de l a c i u t a t ,

per a c o n s e g u i r l a seva r e g e n e r a d o física i m o r a l , es

t r o b e n l e s a c t i v i t a t s pedagdgiques d e l Departament

d ' A g r i c u l t u r a de l a Mancomunitat. A t r a v é s de s e r i e s de

c o n f e r e n c i e s , f u l l s v o l a n t s , a r t i c l e s o r e v i s t e s de d i f u s i ó

pagesa i c a r t e l l s g r á f i c s , no solament se'1s ensenyava e l

m i l l o r a p r o f i t a m e n t econdmic de l a térra i d e i s a n i m á i s ,

s i n o que també h i h a v i a lli<;ons d ' h i g i e n e sobre p r e v e n c i ó

de l e s z o o n o s i s , a c c i d e n t a laboráis i e d u c a c i ó n u t r i c i o n a l .

J u n t amb l e s c o n f e r e n c i e s s o b r e l a h i g i e n e i e l v a l o r

n u t r i t i u de l a l l e t , c a l mencionar l a p e t i t a pero c o m p l e r t a

m o n o g r a f í a d'en Jaume Ra v e n t ó s s o b r e " L ' a l i m e n t a c i ó de

l'home". Per l a seva i m p o r t a n c i a en farem una b r e u

d e s c r i p c i ó a c o n t i n u a c i ó .

343

L*alimentació de l'home

Jaume Raventós, Enginyer Industrial, Director del Laboratori.

- Institut Agrícola Cátala de Sant Isidre, maig 1915.

- Impresor F. Altes i Alabart (40 planes)

- Edició subvencionada per l'Excma. Diputació Provincial i

Excm. Ajuntament de Barcelona.

- Articles publicats al setmanari l'Apat de Sant Sadurni

d'Anoia.

- Publicat peí Departament d'Agricultura de la Mancomunitat

Index

Presentado a carree d'en - Ignaci Girona, President

- J. Maspons i Camarasa,

Secretari Gral.

"Un deis problemes que mes preocupen a nostra Institucíó

es la carestía deis alíments i alga consegüent de ses

preus, per aixó entre altres mides ha determinat

publicar aqüestes instruccions sobre ¡'alimentado de

l'home amb el fí d'il,lustrar l'opionió pública en

general i la de nostres classes pageses en particular,

sobre problema tan vital com desconegut. Avui és mes

convenient que mai que la unitat del treball,

representat per la pesseta, dongui la máxima u t i l i t a t ,

buscant les majors economies possibles í portant

l'estalví fins allá on se puga; i no hi ha dubte que un

deis medis está en vulgaritzar el coneixement del valor

nutrítiu deis aliments, que no está sempre amb relació

al seu preu en el mercat.

La actual guerra europea, cruel i pertorbadora com cap

altra, ha produít en nostra patria neutral, una major

anormalitat económica que les mateixes guerres en que

ella hi prengué part activa".

344

Preámbu1

I . Quatre r e n g l e s de p r i n c i p i s a l i m e n t a r i a

l e r . F é c u l a s , s u c r e s i s i m i l a r s

2on. M a t e r i a s g r a s s e s

3 e r . M a t é r i e s p r o t e i q u e s

4 r t . M a t é r i e s m i n e r a l s

I I . De cora es d i g e r e i x e n e l s a l i m e n t s

1. En l a boca

2. En e l v e n t r e l

3. En e l budel 1 prim

4. En e l b u d e l l gros

5. A i s pulmons

6. D i s t r i b u c i ó g e n e r a l

7. R e s u l t a t f i n a l

I I I . Perqué l'home s'ha d ' a l i m e n t a r

1. L'home c r e i x

2. L'home p e r d

3. L'home té t e m p e r a t u r a

4. L'home t r e b a l l a

IV. De cada mena de p r i n c i p i s , q u i n a q u a n t i t a t se'n

n e c e s s i t a

1. L ' a l i m e n t a c i ó v a i r amb e l t r e b a l l f í s i c .

2. A l i m e n t a c i ó de l'home que no t r e b a l l a

3. A l i m e n t a c i ó de l'home que t r e b a l l a

V. C o m p o s i c i ó q u a n t i t a t i v a d e i s a l i m e n t s

1. E x p l i c a d o d e l quadre

2. Quadre de comp o s i c i ó d e l p r i n c i p á i s a l i m e n t s

3. A i g u n e s c o n s i d e r a c i o n s s o b r e e l quadre a n t e r i o r

V I . Aigunes r a c i o n s de poc p r e u

1. C o n s i d e r a c i o n s g e n e r á i s

2. R a c i ó d i a r i a p e r a un o b r e r a p i e t r e b a l l 0,90

p t s .

3. R a c i ó composta de v e g e t á i s p e r a una f a m i l i a

o b r e r a 2,78 p t s .

4. R a c i ó m i x t a per a una f a m i l i a o b r e r a 3,33 p t s .

5. R a c i ó p e r a una f a m i l i a d e d i c a d a a t r e b a l l s

i n t e 1 . l e c t u a l s 4,54 p t s .

345

V I I . E l que v a l e n i e l que c o s t e n e l s a l i m e n t s 1. P r e u u n i t a r i d e i s t r e s p r i n c i p i s : g r e i x , s u c r e s

i p r o t e i n e s .

2. Quadre d e l que v a l i d e l que c o s t a 1 Kg. d e i s

d i v e r s o s a l i m e n t s .

3. C l a s s i f i c a c i ó en q u a t r e g r u p s .

V I I I . A l g u n s c o m e n t a r i s a l e s x i f r e s d e l v a l o r i c o s t d e i s

a l i m e n t s .

1. P r e u d e i s p r i n c i p i s d ' o r i g e n v e g e t a l .

2. P r e u d e i s p r i n c i p i s d ' o r i g e n a n i m a l .

3. La base d'una a l i m e n t a c i ó b a r a t a .

4 . Les c o i s sense o l i .

5 . Les f r u i t e s i l e s v e r d u r e s

6. Raíms i f i g u e s seques

7 . E l s c a c a u e t s

8. F a r i n e s , purés i brous v e g e t á i s

9. La c a r n i e1 baca 1lá

10. E l s ous

1 1 . La g a l l i n a

12. E l brou

13. E l v i

14. La l l e t

C o m e n t a r i s a l l l i b r e : 1'Alimentació de l'Home

Obra de d i v u l g a d o d e i s c o n e i x e m e n t s , amb c a r á c t e r p r á c t i c .

A l i m e n t a c i ó per a l e s c l a s s e s t r e b a l l a d o r e s en temps de

c r i s i e c o n ó m i c a . D i r i g i t a l e s m e s t r e s s e s de c a s a :

"Hem dit que no sabem si hi ha gaires problemes mes

interessants que aquest; ara direm mes, que no hi ha

problema mes ignorant. La mestressa sap de tot, menys de

com té d'alimentar al seu marit i ais seus f i l i s ; ara

els mata de gana tot i portant molt de menjar a tarula;

ara es gasta en 1laminadures inútils els pocs ralets de

qué disposa, pensant-se que compra forts aliments; ara

estalvia avarament el que deuria prodigar".

346

Capítol I No f a m e n c i ó a l e s v i t a m i n e s .

Capítol I I

C l a r a í e n t e n e d o r a explicació d e l n e t a b o l i s m e .

Capítol I I I

Menciona e l s r e s u l t a t s d'una a l i m e n t a d o d e s e q u i l i b r a d a .

C apítol IV

P r e s e n t a exemples termo-dinámics per i 1 . l u s t r a r l a

relació que e x i s t e i x e n t r e a l i m e n t s i a c t i v i t a t .

T a u l a que p r e s e n t a l e s n e c e s s i t a t s de p r o t e i n a , g r e i x i

s u c r e s i c a l o r i e s per a un home a d u l t , segons 4

d i f e r e n t s graus d ' a c t i v i t a t ( p r o t e i n e s 85-140 g r . per

d i a ; c a l o r i e s 2250-3250 d i á r i e s ) .

No menciona l e s n e c e s s i t a t s de l e s dones embarassades,

l a c t a n t s n i d e i s nens segons l ' e d a t .

Capítol V

Quadre de c o m p o s i c i ó d e i s p r i n c i p á i s a l i m e n t s (64)

v a l o r a n t l e s p r o t e i n e s , g r e i x , s u c r e s i u n i t a t s

n u t r i t i v e s ( c a l o r i e s ) :

Grup I : Grans i f a r i n e s ( c e r e a l s i l l e g u m s )

No menciona mongetes n i s o j a .

Grup I I : F r u i t e s t e n d r e s

Grup I I I : F r u i t e s seques

Grup IV: V e r d u r e s i s i m i l a r s

Grup V: P r o d u c t e s industriáis v e g e t á i s

Grup V I : A l i m e n t s d ' o r i g e n a n i m a l

C l a s s i f i c a c i ó e m p í r i c a d e i s a l i m e n t s

- Poca f o r ^ a 1535 u n i t a t s n u t r i t i v e s

- F o r g a m i t j a n a > 16-40% "

- A l i m e n t s de f o r ^ a 41-100% "

- A l i m e n t s c o n c e n t r a t s < 100% "

347

Capítol VI

"No's creu pas avui dia que les al imentacions

vegetarianes tinguin cap inconvenient, prestant-se com

se presten les llegums a ocupar el lloc de la carn".

"Tota sustitució que's faci de les llegums seques per

altres aliments se vindrá a parar a un aument de preu".

"Penes amb pa fan de bon passar", diu la dita popular i

qui be repari veurá que'l pa moltes vegades es té i es

llenga miserablement.

Capítol VII

"Per a formar concepte de lo qué realment valora els

aliments, convé fixar primerament el valor de quiscun

deis seus principis: proteína, grassa i sucre, deduint

d'aquells aliments que'ns els donen a preu barato".

A través de s i m p l e s c á l c u l s ,

P e s s e t e s 0,65 per a 1 k g .

1,40 " 1 k g .

1,85 " 1 k g .

a r r i b a a l e s x i f r e s de:

de s u c r e s

de g r e i x

de p r o t e i n a

"Coneixent la composició deis principals a 1iments, podem

ja calcular el seu valor i comparar-¡o amb lo que

realment costen".

Interessantíssim quadre c o m p a r a t i u e n t r e e l que " v a l " , i e l

que " c o s t a " 1 k g . d e i s p r o d u c t e s esmentats en e l capítol V.

D'aixó se'n desprén una c l a s s i f i c a c i ó en 4 g r u p s :

l " . E l s que v a l e n mes d e l que c o s t e n i que p e r consegüent

ens donen l e s r a c i o n s mes b a r a t e s : fariña de b l a t ,

f a r i n e t e s de b l a t de moro, mongetes s e q u e s , l l e n t i e s ,

c i g r o n s , f a v e s , c a s t a n y e s , c a c a u e t s .

2°°. E l s que v a l e n aproximadament e l que c o s t e n , i s o n .

a r r ó s , t o m á q u e t s , r a i m , p a , o l í ,

3". A l t r e s que c o s t e s 1 1/2 a 3 vegades e l que v a l e n ,

son: f r u i t a s e c a , m a c a r r o n s , s u c r e , v i , x o c o l a t a ,

l l a r , c a n s a l a d a .

4"̂ '. A l t r e s que c o s t e n mes de 3 vegades e l que v a l e n , son:

f r u i t e s , v e r d u r e s , l l e t i d e r i v a t s , o u s , c a r n i p e i x .

348

Capítol VIII

Es una Iliqó de filosofía d e l "common sence" o s e n t i t c o n ú ,

a p l i c a t a l a n u t r i c i o p e r a l e s c l a s s e s o b r e r e s en temps de

c o s t de l a v i d a . En forma de decáleg dona normes molt

v a l u o s e s a teñir en compte en l a prá c t i c a de 1'alimentació

q u o t i d i a n a .

Preus d e i s p r i n c i p i s immediats d ' o r i g e n

V e g e t a l A n i m a l D i f e r e n c i a

P r o t e í n a 1,10 6-13 G r e i x 1,40 2-2,5 Sucres 0,65 0,85

"La base d'una alimentació barata té de ser: el pa, les

llegums seques i l ' o l i en el nostre país".

"Les fruí tes i verdures deuen menjar-se en son temps".

"Crida l'atenció lo molt baratos que poden comprar-se

els cacahuets amb relació al seu valor aliment i c i .

Nostres classes pageses i obreres haurien d'ensajar

mañeros de fer~los entrar en 1'alimentació, en forma de

picados en les salses, ensucrats, etc. A Nord-América es

prepara la mantega de cacahuet que pot subst i tuir la de

l l e t i el 1lard per a guisar",

"Purés i caldos vegetáis constitueixen un aliment de

fácil digerir, de alt valor i de poc preu. Pot

uti1itzar-se com un caldo molt mes alimentici que'l

caldo animal, amb el que's poden fer tota mena de sopes.

Aquests purés i caldos, amb tot i ser molt baratos, son

preferits avui dia al caldo animal i a la llet, per a

donar-los ais malalts".

"La introducció de la carn en la al imentació de les

classes de pocs cabals, fa que aqüestes vagin mal

alimentades perqué gasten ara en carn el que abans

gastaven en llegums, i es de notar que un ral de llegums

per a l'alimentació val tant i mes que una peseta de

carn grassa de segona. Aquest fet ha sigut ben observat

per un metge mallorqui amic nostre, qui fa notar que des

de que en la població on presta sos servéis, ha

disminuít el consum de faves per a substituir~lo per la

carn, els treballadors pagesos van pitjor alimentats.

349

Conferencies populars de

amb projccdons

, C

A les nou de la nií

6.3,1,1. ANNEX

PROJECTE D'INSTITUT D*EDUCACIÓ GENERAL

L'acció de l'Escola és i ha d'ésser, necessáriament,

insuficient sempre; perd ho és i ho ha d'ésser d'una manera

singular en ei nostre temps i en la nostra térra.

Fins allá on l'Escola té poder d'educació, fins allá on

l'Escola ha aconseguit la máxima intensitat i la máxima

extensió, on no hi ha ningú que deixi de passar-hi, on s'hi

passen mes anys, on el seu ut i 1latge per a i n f l u i r sigui

mes perfecte i on tingui al voltant inst i tucions

postescolars i d'extensió escolar que prolonguin la

irradiado deis seus efectes, fins allá resten fora la seva

acció educativa espais amplfssims: la major part del homes,

en la major part del anys de la seva vida.

Pren ais nois unes estones cada dia durant alguns anys i

deixa, la major part almenys, a l'hora de . máxim

desvet1lament, de les inquietuds, de les curiosi tats

agudes, del plantejament deis problemes fonamentals de la

consciéncia i de la conducta, a l'hora del treball intern

precursor de la plasmado definitiva. I els deixa sense que

en la situació, avui mes generalitzada, altres ressorts i

inst i tucions puguin, respecte del major nombre, exercir cap

acció dirigent i educadora.

D*altra banda, la intensitat de la vida científica moderna

ve a agreujar aqüestes ja prou importants defidéncies. Les

invencions, els grans descobriments, en termes curtíssims

renoven radícalment la ciencia, trasbalsant orares de

coneixements humans, mes o menys fonamentals, perd que han

de transcendir a l'actuació deis governants, deis

administradors de les ciutats, deis directors d'empreses

industriáis, deis particulars tots. Exemple: la revolució

que les descobertes de Pasteur, les teories microbianes,

han fet en les regles de la Higiene; les radicáis mutacions

que imposen en la legislado, en les ordenances municipals,

en l'emplagament, la construcció i el funcionament deis

establiments públics, en els servéis d'abastament i

distribució d'aigües, en el viure familiar mateix.

350

Anys i anys ha que ¡'experiencia ha consagrat, amb

evidencies irresistibles, les conclusions de Pasteur, i,

no obstant aixó, la gran massa deis nostres conciutadans,

tant del camp com de la ciutat, continuen vivint com si

aquest home eminent no hagués passat sobre la térra, i en

aquesta mateixa ignorancia práctica governen i administren.

Es ciar que tota persona de mitjana instrucció coneix avui

¡'existencia deis microbis, pero se'n té un coneixement

def icient, incomplet, fins dubtós, una vaga noticia, sense

forga, sense intensitat per a transformar-se en convicció

sentida, en norma de conducta. Si aquesta noció indecisa i

borrosa fos creenga viva, ¿permetri en per ventura els

regidors de Barcelona, per exemple, que les cabres

continuessin distribuint a domicili les febres de Malta,

que, per la seva difusió entre nosa1 tres, han estat també

batejades febres de Barcelona? Si creguessin que amb la

seva negligéncia en la preparado de ¡a i i e t els empleats

de les cases d'al¡etament maten les criatures deis pobres,

per durs de cor que fossin, ¿deixarien de seguir totes les

prescripcions que les doctrines microbianes imposen? Si

sabessin les mares que, amb ¡'aplicado escrupolosa de

petites precauc ions, poden salvar de la mort e¡s seus

f i l i s , ¿no hi posarien per ventura tot el seu amor per

seguir-Íes?. La intensitat de la l l u i t a per la vida,

1 'especia1 ització naixent a qué aquesta l l u i t a empeny i

obliga mes i mes cada dia, explica, fa possibie, mes que

possibie, inevitable, aquest estat de semiignorancia de

coses importantíssimes en qué resten no solament les masses

socials mes al¡unyades peí seu treball de contactes amb les

noves descobertes científiques, sino també les classes

superiors en ordre a la intel.1igéncia; governants,

publicistes, fins homes de ciencia donats a disciplines

mentáis d'altres ordres.

La necessitat d'institucions que supleixin aquesta

gravíssima deficiencia, d'institucions que accelerin la

difusió deis coneixements que han de traduir-se en actes,

que han de modificar els costums, és, dones, d'una absoluta

evidencia. A aquesta necessitat obeeixen les associacions

antialcohó¡iques tan esteses en altres paisos, ¡es Higues

per a ia disminució de ¡a mortaütat infantil, les

académies d'higiene, les federacions gimnást iques, les

unions i els congressos d'educado moral i tantes altres

institucions o fundacions particulars que es propasen,

fragmentariament, des d'un punt de vista especial,

351

circumscrit a una materia concreta, exercir aquesta missió divulgadora, aquesta acceleració de la irradiado deis coneixements, descoberts o consagráis científicament, quan les generacions actuáis havien sortit de 1'escola»

A Catalunya aquesta necessitat és mes forta i de más brutal

urgencia a consequéncia de la situació especial en qué ha

viscut i es troba encara el nostre poblé. Per la

anormalitat pedagógica de les nostres escoles, muntades a

base d'un idioma que els alumnes desconeixen, la instrucció

general no és tan intensa ni extensa com en altres regions

(demostrado d'aixó, la proporció d'analfabets). I, d'altra

banda, durant els darrers segles, per la anormal itat de

l'evolució política, per 1'allunyament forgat de funcions

importants i consegüent atrofia d'aptituds per a exercir-

les, per manca d'institucions d'instrucció i d'educació

própies, per la 1assitud i els entumiments inseparables de

tots els periodos de decadencia, s'han exagerat antigües

virtuts, fins a convertir-se en vicis; s'han accentuat els

defectos étnics, han sobrevingut defectos nous, que exigien

un esforg mes intens, mes vibrant en les inst i tucions

d' ensenyanga i en les d 'educado per a dominar-los i

ext irpar-los,

Es per aixó que, si en tots el paisos es fa indispensable

aquesta act ivitat, com ho demostren la gran varietat

d' inst i tucions que la iniciat iva privada va establint i els

organismes públics auxilien amb variáis estimuls, facultáis

i mitjans, mes indispensable és encara a Catalunya, i mes

urgent que els organismes públics estimuJin, intensifiquin

i dirigeixin aquesta act ivitat educadora.

A aquesta necessitat obeeix la creació de 1'INSTITUT

D'EDUCACIÓ GENERAL. La seva missió no és, dones, própiament

escolar, no té per materia a qué aplicar la seva actuació

els homes presos individualment, d'un a un, en els primers

anys de la seva vida, sino la col, lectivitat entera, el

poblé en general, comprenent-hi tots els seus elements, des

deis governants, o en qualsevol altra forma o aspecte,

directors, fins els mes humils; ni té, com l'Escola, una

funció d'instrucció integral, abragant totes les

disciplines mentáis, sino que ha de concretar-se a la

generalització, a la difusió intensa deis coneixements que

tinguin una transcendencia & la conducta, deis que hagin de

traduir-se en costums, en hábits, en maneres d'obrar, de

conduir i conduir-se.

352

Aquest Institut té al davant feina amplissima, inacabable,

que no pot pas registrar-se deta1ladament, que només por en

aigunes de les seves direccions fonamentals ésser

assenyalada,

Fer veure ais administradors de les ciutats la repercurssió

que les seves omissions, la seva manca d' iniciat ives, o les

seves iniciat ives mal dirigides, teñen en la salut, en la

vida deis administráis, mantenint tipus de mortalitat

alt issima en comparado amb altres ciutats mes

dent ificament regides. Fer veure ais propietaris la part

que en la mort per tifus, per exemple, té la desidia llur

de mantenir dipósits d'aigua sense netejar o sistemes de

distribució que fan possible la contaminado amb les aigües

brutes. Fer veure ais servent la transcendencia que pot

teñir, que té sovint per a ells mateixos, el seu descuit o

la seva incuria en les senzi 1 les operacions que teñen

encomanades. Fer veure a les mares que seguint determináis

métodes de semilla api icació a la crianga deis seus f i l i s

petits, en comptes de morir-ne vint-i-cinc per cada cent,

en morirla un només, i, per tant, que de la mort de tots

els altres, en teñen la culpa el les mateixes. Car en tots

aquests casos, si no fan el que han de fer, si no obren com

han d'obrar, és perqué no saben les conseqüéncies de llurs

actes o llurs omissions, o perqué dubten, perqué

tranquil.litzen llur consciéncia amb el camode escepticisme

que acompanya la ignorancia i 1.lustrada.

Com si els homes tinguessin una visió clara de totes les

conseqüéncies, de totes les dolors, de totes les miséries,

de totes les baixeses, que a ells i a llurs f i l i s i a llurs

neis han d'ocasionar-los I'abús de 1'alcohol o el contreure

malaties genésiques, si sabessin abans de crear l'hábit que

després no podran vencer, que amb els seus actes preparen

per a llurs f i l l i per a llurs neis la tuberculosi, la

presó, el manicomi, la prost itució, ¿quina forga no

adquiriría la seva voluntat per a resistir estímuls

passionals que son a la primeria resistibles?.

Un altre camp, una altra direcció -també, com 1 'anterior,

inesgotable-, és la de la revisió de les valors d*imitado

social: tipus ideáis, costums, principis o axiomes; des del

353

"Don Juan Tenorio" -que fa en l'ordre del nostre viure

privat el mateix mal que el Cid en les esferes de govern-,

amb el seu desordre, la seva indisciplina, la seva

esteri1 i tat constructiva, la seva inversió de valors moráis

i sociais, la seva manca d'ideal col.lectiu i de sentiment

de solidaritat social, la seva obsessió de l'amor físic,

que bé prou pesa com un somni enervant sobre les gents

meridionals i les Iliura i incapacita per a la vida

moderna, fins ais hábits educatius que, confonent la

sequedat de cor amb 1'austeritat, 1'obstinado amb la

fermesa de voluntat, la crueltat amb 1'energía, destrueixen

1'afectuosí tat en les relacions de familia, en les

relacions sociais totes, aproximant el nostre viure a la

rigiditat i duresa vegetatives.

El camp és ampie també, els temes variadíssims, la seva

repercussió o irradiado també remarcable. Prenguí 's un

exemple, que sigui fora de les direccions fins ara

insinuades; el concepte públic deis establiments benéfics.

La possibilitat d'haver d'anar a l'hospital és 1'obsessió

dolorosa de les nostres classes humils. En les condicions

de la vida actual, ¿és aixó just ificat?. No. Ben al

contrari. Es ja un fet en molts paisos, i va essent-ho

entre nosal tres, que no ja quan a les operacions i ais

parts, sino fins quant a la majoria de malaties, hi ha mes

garanties de guarido a l'hospital que a la casa propia.

D'aquí una orientado renovadora de la beneficencia -

tendint a la supressió de l'assiténcia domici1íária en cas

de malatia- i deis hábits de previsió popular de les

malaties i d'organi tzació deis hospitals i de les

materní tat en el sentit d'anar a desocupar, a fer-se

operar, a passar determinades malat íes, en aquest

establ iment o en altres de similars fundáis per cooperado

(entre nosaltres "L'Alianga" n'és un exemple), mitjangant

estípendís proporcionats a la posició social de cadascú,

estipendis que, essent rebuts de les germandats o de les

caixes de previsió, o de les associacíons benéfiques,

acabarien de resoldre el problema sempre gravíssim i

atuídor de la malaltia en les famílies obrertes.

En l'ordre moral, cal ensenyar, fer sentir, la valor del

temps, aquest pobre temps que tots plegats perdem, tant els

qui diem que el fem com els qui diuen que el maten; i per

tal el de la puntualítat, del métode en el treball, de la

limitado d'hores i especial ització diversificada d'orares

354

0 menes de funcions, per a cadascuna, en comptes de

1 'actual confusió i indeterminado que fa deis despatxos i

deis obradors tertúlies i deis esbarjos i tertúlies centres

de negoci o de consulta. Cal marcar tota la valor de la

voluntat, que una desviado d' inte 1. lectual isme ha rebaixat

posant l'estigma de filisteus ais homes que fan les coses,

evidenciar tota la fecunditat transcendent al d'aquest

ressort social, quan el sosté i el guia la consciéncia del

deure. I, ja en aquest punt, els horitzons s'eixamplen mes

encara. Els llatins, peí que té d'estétic, o peí que té de

dramátle, sentim vivament els actes herois isolats; en

canvi, l'heroisme del compliment constant del deure, de

complir-lo a cada moment, a cada hora, cada dia, un any

darrera 1'altre, no pas en les coses solemnials que donen

1'auréola a la celebritat, sino quietament, obscurament, en

les coses modestes, en les humils, en les feines de cada

dia, a casa, a l'escola, en la professió, en el taller,

aquest no és sentit com un valor social que s'ha de

desitjar, com un element de perfecció, com quelcom que

aixequi la nostra personalitat, que 1 ' enriqueixi, que

augmenti la seva forga. I, aixó no obstant, tot el secret

de les grans organitzacions públiques i privades, des de

les administracions d'Estat fins a les poderosos empreses

industriáis, és aquí; en aquesta regularitat en el

compliment de la missió propia de cadascú, que només en el

sentiment, l 'heroísmo focund, profitós, que aixeca els

pobles a les al tures d'imperi sobre els altres.

Finalment -car la suggest ió de fiIons de treball podra

ésser interminable-, ha d 'assenyalar-se per la seva

influencia possible en la vida do les potitos poblacions

una acció de suplencia que en aquest ordre pot exercir la

nova institució. En els municipis petits l'únic técnic és

el secretari, i la cultura del secretari és exclusivament

jurídica. Seria una manifestá injust ícia demanar al

secretari coneixements técnics especials sobre els servéis

municipals (urbanització, servei d'aigues, sanitat, etc.,

etc.). Sovint passa, dones, sense que pugui fer-se'n

culpable ningú que subsisteixen estats del servéis quasi

prehistórics, que una intervenció intel.ligent podria

fáciIment transformar. Exercir aquesta intervenció,

assenyalar les solucions possibles, reunir els exemples i

models i solucions d'altres paisos, faci1 i tar les

intervencions técniques, pot donar a l'Institut una gran

fecunditat.

355

Es pensant aqüestes coses que hem formulat i proposem el

següent projecte de

ACORD

1. Es crea una junta que es dirá INSTITUT D'EDUCACIÓ

GENERAL.

2. El seu objecte és la iniciado i el foment

d'institucions, costums i actes i la difusió de

coneixements que tendeixin a millorar o millorin la

condició física i moral de les gents que formen el

nostre poblé, així com els que tendeixin a 1 * enfortiment

i la dignificado de la raga.

3. Entraran dins de la competencia d'aquesta institució,

entre altres, els objectius següents:

a) Educació física (cura externa, netedat del cos, jocs

físics, esports, gimnástica, etc.)

b) Educació moral (del sent iment, de la voluntat, de la

paraula, sentit de civisme, vida de relació, etc.).

c) Natalitat.

d) Puericultura.

e) Disminució de la mortal i tat, higiene individual,

higiene col.lectiva (servéis d'aigues, fonts

publiques, pous, dipósits doméstics, etc.; jardins

públics, pares, hoscos; condició deis queviures i

formes de transport i distribució; escombrarles, pous

morts, femers, basses; l l u i t a contra els agents de

propagado de malaties, etc.).

4. Podrá valerse de tots el mitjans adequats per a

aconseguir aquest projecte, i especialment de

publicacions de divulgado (fulls, opúsoles, etc.);

fixació de cartells; conferencies i reunions publiques;

ass isténcia a congressos; subvencions; pet icions a

municipis; atorgament de distincions i aplegament

d'antecedents nacionals i estrangers respecte ais

problemes de la seva competencia (Museu); formado

d'avantprojecte per ais municipis petits, etcétera.

356

5. L'Assemblea designará els senyors que hagin de const i tuir aquest Instituí.

6. En tot alió no previsí o preceptuaí en els aríicles

aníeriors, s'adapíará el régim adminisíratiu interior al

de l'Institut d'Estudis Catalans.

7. Es destinen 25.000 pessetes a les despeses d'aquesta

Inst itució, que es trauran de la pariida d'imprevisíos

del Pressuposi d'aquest anys.

Palau de la General i tat, 13 de maig de 1914. - El

President, ENRIC PRAT DE LA RIBA. - Els Consellers: LLUIS

ARGEMÍ. - FRANCESC BARTRINA. - JOSEP M. ESPAÑA. - ANSELM

GUASCH. . MARTI INGLES. - JOSEP MESTRES. - ALFRED PEREÑA. -

AGUSTÍ RIERA.

357

6.3.2. CX)MISSIO D'EDUCACIÓ FÍSICA

Des de p r i n c i p i s d e l s e g l e XX es p r o d u e i x a C a t a l u n y a un

c r e i x e n t interés s o c i a l p e r l ' e s p o r t , com ho p a l e s a e l g r a n

nombre d ' e n t i t a t s e s p o r t i v o s de t o t s t i p u s que es v a r e n

f u n d a r en a q u e l l s temps ( 4 ) . T a l vegada, l a r e s t a u r a d o

d e i s J o c s O l i m p i o s , l'any 1986 per 1'aristócrata francés

Baró F i e r r e de C o u b e r t i n , t i n g u e s una i n f l u e n c i a m i m é t i c a

sobre e l s n o s t r e s c o n c i u t a d a n s , j u n t amb l a p r e s e n c i a a

B a r c e l o n a d'emigrants e u r o p e u s , e n t u s i a s m a t s , per

l ' e x e r c i c i f í s i c .

D ' a l t r a p a r t , e l Noucentisme, en p r e n d r e e l c l a s s i c i s m e

g r e c o l l a t í com a mesura, r e c u p e r a v a a l b o r a 1 ' i d e a l e s t é t i c

d e l cos h u m é . L'home, mesura de t o t e s l e s c o s e s . Aquest

i d e a l de b e l l e s a , r e p r e s e n t a v a l ' e q u i l i b r i , l a s e r e n i t a t

d ' e s p e r i t , p e r 5 també e l p e r f e c c i o n a m e n t s o c i a l de

l ' i n d i v i d u , en e l c o n t e x t de l a " p o l i s " . P e r a l a

ideología N o u c e n t i s t a , l a c u l t u r a o e d u c a d o f í s i c a , e r a

p a r t i n t e g r a n t d e l procés de desenvolupament de l e s

facultáis f í s i q u e s , m o r á i s i s o c i a l s , p e r a l ' a s s o l i m e n t de

l ' e q u i l i b r i que l a b e l l e s a clásica ens v o l i a m o s t r a r . La

p e d a g o g í a e s p o r t i v a , t r a c t a d ' e n f o r t i r e l c o s , e n d o l c i r

l'ánima i educar en l a c o n v i v e n c i a s o c i a l .

No és dones e s t r a n y que l a Mancomunitat, i n t e r e s s a d a en e l

progrés económic i s o c i a l de C a t a l u n y a , així com en e l

desenvolupament i n t e g r a l d e i s seus i n d i v i d u s , a c c e p t é s i

p r o m o g u é s l a c u l t u r a o e d u c a c i ó física com a p a r t de l a

p r o m o c i ó e d u c a t i v a g l o b a l .

P e r o , t o t i e l s bons p r o p ó s i t s , e l B u t l l e t í de l'Associació

d ' E s t u d i a n t s de l a U n i v e r s i t a t Nova,es lamentava t o t d i e n t :

"En el nostre poblé, si bé hi ha molta afició a l'esport, no passem d'ésser espectadors aficionáis i ben pocs el practiquen. Estem molt lluny de sentir la cultura física com a Grecia en la seva gloriosa aniíguitai: amb afany de perfeccionament com un cuite a la major bellesa del cos, que la Providencia ens ha donat per a receptado meravelIds de la nostra ánima. Ni com l'Alemanya moderna, per exemple, amb el pensament de la grandesa de la Patria gravada en el cor i posant tot el seu delit en crear generacions fortes per a fer la patria mes gran i mes potent. Ni menys com a Anglaterra o els Estats Units, per a fer-se l'individu fort i resistent amb el fi d'una major capacitat per la lluita de la vida" (5).

358

Aquesta f a l t a de p r á c t i c a e s p o r t i v a genera 1 i t z a d a e n t r e l a

p o b l a c i ó , j a f o u a s s e n y a l a d a a n t e r i o r o m e n t l'any 1906 per

en Eugeni d'Ors, en dues de l e s seves c é l e b r e s G l o s s e s a l

d i a r i "La Veu de C a t a l u n y a " , t i t u l a d e s " L ' e s p o r t mes c a r "

i " L ' e s p o r t mes p e r i l l o s " ( 6 ) . En p r e g u n t a r - s e : Quin és

l ' e s p o r t mes p e r i l l o s ? , es r e s p o n i a : No f e r - n e c a p .

E l s e s t u d i a n t s u n i v e r s i t a r i s , t a i vegada e l grup s o c i a l roes

i n t e r e s s a t i m o t i v a t per l ' e s p o r t , l ' a n y 1921 f e r e n una

s e r i e de demandes a l P r e s i d e n t de l a Mancomunitat i a l

C o n s e l l e r - p o n e n t d' Instrucció P ú b l i c a , e n t r e l e s q u a l s

trobem:

"b) Classes ob1igatóries de gimnástica per a totes les

escoles.

c) Premis per concursos esportius.

No sol.1ici ta la construcció de la piscina, tot i éssent

una aspirado deis associats, per no creure, de moment,

en la seva posible realització" (7).

La creació de l a C o m i s s i ó d ' E d u c a c i ó F í s i c a tingué l l o c e l

día 10 de mar? d e l 1921:

" V i s t 1'informe d e l Departament d'Ensenyament técnic i

p r o f e s s i o n a l d e l C o n s e l l de P e d a g o g í a , i a p r o p o s t e de

l a P o n e n c i a d ' I n s t r u c c i ó P ú b l i c a , p r e n g u é e l C o n s e l l e l s

següents a c o r d s :

1) Es crea una Ponencia d'Educació física, que tindria

per missió 1 'estudi deis problemes relatius a

1 'orientado, coordinació i direcció de la cultura

física i esport iva a Catalunya.

2) Aquesta Ponencia, amb carácter d'organisme consultiu,

estará integrada per quatre vocals designats peí

Consell Permanent, dos deis quals serán Diputáis i

els altres dos serán proposats l'un peí Consell de

Pedagogía i l'altre per la Comissió d'Educació

General. Peí seu regim intern la Ponencia es dictará

un Reglament ella mateixa.

359

3) Els carrees de vocals de la Ponencia d'Educació

física serán honorífies.

4) Es destina a la Ponencia d'Educació física, per a

atendré les seves finalitats preparant la formació

d'un arxiu de documents, organitzar conferencies i

actes de propagandas, la quantitat de 1.800 pessetes,

sobrant de la partida número 90 de l'any 1920.

5) Per a les seves relacions amb el Consell Permanent,

la Ponencia d'Educació física estará afecta al

Departament d'Ensenyament primari i secundar i del

Consell de Pedagogía" (8).

A l ' o c t u b r e d e l m a t e i x any f o r e n nomenats e l s v o c a l s , i va

quedar formada p e r :

P r e s i d e n t : S r . Roma S o l i M e s t r e , C o n s e 1 l e r - p o n e n t de

C u l t u r a .

V o c a l s : S r . E n r i c Ráfols i M a r t í , D i p u t a t

" S r . A l f r e d P e r e ñ a , D i p u t a t

" S r . Josep A. T r a b a l

" S r . Josep Martínez i V a l l e s p i r

" S r . A l e x a n d r e G a l i

La p r i m e r a t a s c a que emprengué l a C o m i s s i ó fou l a

r e a l i t z a c i ó d'una enq u e s t a s o b r e 1 ' e s t a t de l a c u l t u r a

física a C a t a l u n y a , peí gener de l'any 1922. Amb a q u e s t a

e n q u e s t a s ' i n t e n t a v a c o n é i x e r e i nombre de p r a c t i c a n t s

e s p o r t i u s , així com també l e s c o n d i c i o n s de i a p r á c t i c a

e s p o r t i v a i e l nombre d ' e n t i t a t s r e l a c i o n a d o s amb e l m ó n de

l ' e s p o r t . P e r promoure l a p r á c t i c a e s p o r t i v a , e r a

n e c e s s a r i , abans que t o t , s a b e r : quanta gent j a p r a c t i c a v a

a lgún e s p o r t , quantes i n s t a l . l a c i o n s amb f i n a l i t a t s

e s p o r o t i v e s , a través d e i s q u a l s es p o d r í a c a n a l i t z a r l a

p r o m o c i ó de 1 ' e s p o r t . Fou un v e r i t a b l e cens e s p o r t i u , pas

o b l i g a t abans de p l a n e j a r q u a n s e v o l a c t u a c i ó en aquest

t e r r e n y .

360

L'any següent ( f e b r e r d e l 1923), es p u b l i c a r e n l e s normes

per a l e s s u b v e n c i o n s i premis a e n t i t a t s e s p o r t i v o s i de

c u l t u r a f í s i c a . E r a una manera de m o s t r a r e l r e c o l z a m e n t

o f i c i a l a proves o e n t i t a t s e s p o r t i v o s , i a l m a t e i x temps,

de promoure l a p r á c t i c a e s p o r t i v a e n t r e e l p ú b l i c g e n e r a l .

J a hem v i s t abans com a l e s i n s t i t u c i o n s e d u c a t i v o s

s o s t i n g u d e s per l a Mancomunitat, l'educació f í s i c a i e l s

e s p o r t s h i eren p r e s e n t s o formaven p a r t d e l programa

e d u c a c i o n a l g l o b a l .

A p r i n c i p i s d e i s anys v i n t , B a r c e l o n a s o l . l i c i t a

l'organització d e i s J o cs O l i m p i o s de l'any 1924. Les

c o n d i c i o n s de t o t t i p u s e r e n p r o p i c i e s . No o b s t a n t a i x ó , l a

c a n d i d a t u r a de B a r c e l o n a no fou l ' e s c o l l i d a . P e r o , a p e s a r

d ' a i x ó , e l C o n s e l l Permanent a c o r d á :

"Facultar el Conseler Sr. Sol, perqué, d'acord amb el

Sr. Baró de Güell, delegat a Barcelona del Comité

Olimpio Internacional, estudii la possible cooperació de

la Mancomuni tat a la vuitena 01 impiada que ha de

celebrar-se a Paris, l'any 1924" (9).

Com a p a r t d'aquesta campanya de s e n s i b i 1 ització o l í m p i c a

i e s p o r t i v a , es r e a l i t z a r e n c o n f e r e n c i e s , com l a c e l e b r a d a

a l a R e s i d e n c i a d ' E s t u d i a n t s de l a U n i v e r s i t a t Nova, e l 20-

X I I - 1 9 2 1 , peí S r . J u n c o s a , que p a r l a extensament d e i s J o c s

O l í m p i c s , p a s s a n t des d e l seu o r i g e n i e v o l u c i ó en l a

G r e c i a c l á s s i c a , f i n s a l a r e p r e s a de l e s O l i m p i a d e s

modernes l'any 1896. F o r e n p r o j e c t a d e s v i s t e s de l ' S t a d i

g r o e , d e l d'Anvers i de l ' S t a d i c á t a l a .

La Mancomunitat de C a t a l u n y a f o u l a p r i m e r a a Espanya i

p i o n e r a a Europa e n t r e l e s a d m i n i s t r a c i o n s p u b l i q u e s a

r e c o n é i x e r e l v a l o r s o c i o - e c o n ó m i c , s a n i t a r i i e d u c a t i u de

l ' e s p o r t . Aixó l a dugué a f o m e n t a r - l o i r e c o l z a r - l o d i n s

d e l seu ámbit de c o m p e t é n c i e s .

361

MANCOMUNITAT DE CATALUNYA D E P A R T A M E N T D ' I N S T R U C C I Ó P Ü B U C A

ESCOLA D'INFERMERES AUXILIARS DE MEDICINA

6.3.3. ESCOLA D'INFERMERES

An t e c e d e n t s

A p r i n c i p i s d e l s e g l e XX, 1'assisténcia h o s p i t a l a r i a e s t a v a

s o c i a l m e n t r e s e r v a d a a i s m a l a l t s p o b r e s , a t e s o s per l a

B e n e f i c e n c i a . E l s que t e n i e n m i t j a n s e c o n ó m i c s , e r a n a t e s o s

p a r t i c u l a r m e n t a i s seus d o m i c i l i s . En ambdós c a s o s , e l s

metges f e i e n l e s v i s i t e s c o r r e s p o n e n t s per a l d i a g n ó s t i c i

p r e s c r i p c i ó d e i s m a l a l t s . P e r o e l metge no r e s t a v a t o t e l

d i a a l peu d e l m a l a l t .

Per a l a c u r a i v i g i l a n c i a d e i s m a l a l t s , és n e c e s s á r i a l a

p r e s e n c i a q u a s i permanent d'una p e r s o n a , j a que e l m a l a l t

és -en mes o menys g r a u - un i n v á l i d , i n c a p a c i t a t per a

c e r t e s f u n c i o n s i , per t a n t , n e c e s s i t a t de l ' a j u t d ' a l g ú ,

i s i és e n t r e n a t , m i l l o r . E l s p r i m e r s en d e d i c a r - s e a

r e a t l i z a r a q u e s t a funció de s u p o r t i c u r a de m a l a l t s , f o r e n

membres d'alguns ordes r e l i g i o s o s . J a des de l ' E d a t

M i t j a n a , e l s trobem per l e s c a s e s o a i s h o s p i t a l s , o c u p a t s

en aqüestes t a s q u e s de c a r á c t e r b e n é f i c i h u m a n i t a r i , que

e i s a l t r e s elements de l a s o c i e t a t no v o l i e n o no p o d i e n

f e r . F e i e n a q u e s t a t a s c a d'una manera e m p í r i c a , sense cap

formació t e ó r i c a ,

A p r i n c i p i s de s e g l e , f o r e n o f i c i a l i t z a d e s i r e g i a d e s dues

p r o f e s s i o n s s anitáries de g r a u m i g , que j a g a u d i e n d'una

l l a r g a tradició de s e r v é i s : e l s p r a c t i c a n t s i l e s

l l e v a d o r e s . E l s p r a c t i c a n t s e r e n e l s a n t i c s b a r b e r s i

sagnadors que es d e d i c a v e n a f e r p e t i t a c i r u r g i a p e l s

p o b l e s r u r a l s . Les l l e v a d o r e s t r a d i c i o n a l s s'ocupaven de

1'assisténcia a l p a r t , així com t a m b é de l'embarasada i d e l

p u e r p e r i . Ambdues p r o f e s s i o n s f o r e n i n c o r p o r a d o s a

1'esquema o p e r a t i u de l a " I n s t r u c c i ó n G e n e r a l de S a n i d a d

P ú b l i c a " de l'any 1904, que e s t a b l i a l a seva r e g l a m e n t a c i ó ,

ámbit de c o m p e t é n c i e s , a c c é s a l c o s , e t c .

No o b s t a n t a i x ó , l a v i g i l a n c i a i c u r a de m a l a l t s ,

c o n t i n u a v a e s t a n t d e s a t e s a o n o m é s p a r c i a l m e n t c o b e r t a p e r

l a d e d i c a c i ó v o c a c i o n a l d ' a l g u n s o r d e s r e l i g i o s o s , s u p l i n t

l a f a l t a de c o n e i x e m e n t s amb l a bona v o l u n t a t . I com l a

362

n e c e s s i t a t c r e a l a f r u n c i ó , s o r g i r e n a p r i n c i p i s de s e g l e

l e s " v e t l l a d o r e s de m a l a l t s " . A q ü e s t e s p e r s o n e s ,

majoritáriament dones, per v o c a c i ó b e n é f i c a o per

n e c e s s i t a t e c o n ó m i c a , es p r e s t a v e n a e x e r c i r com a

c u i d a d o r e s de m a l a l t s , que per l a seva permanencia a l

c a p $ a l d e l l l i t , r e b e r e n l ' a p e l . l a t i u p o p u l a r de

" v e t 1 l a d o r e s " de m a l a l t s .

L ' i n c r e m e n t d'aquest p e r s o n a l c i v i l , d e d i c a t a 1 ' i n e l u d i b l e

t a s c a de v e t l i a r e l s m a l a l t s i a j u d a r - l o s en e l compliment

de l e s p r e s c r i p c i o n s f a c u l t a t i v a s , decidí a l M i n i s t e r i

d ' Instrucció P ú b l i c a , a promulgar una R e i a l Ordre e l 25

d ' a b r i l de 1915, c r e a n t e l "Cos d ' I n f e r m e r e s " com a p r i m e r

pas en l'organització d'aquesta p r o f e s s i ó .

La gran e p i d e m i a de f e b r e t i f o i d e a , que patí B a r c e l o n a

l'any 1914, posa de m a n i f e s t , ben p a l e s a m e n t , l a n e c e s s i t a t

de d i s p o s a r de gent p r e p a r a d a per a l a c u r a d e i s m a l a l t s

e n i l i t a t s . A questa e v i d e n c i a , j u n t amb l'interés d e l

M o n t e p í o de Santa Madrona, de t r o b a r p r o f e s s i o n s femenines

a d i e n t s i remunerades, per a l e s n o i e s t u t e l a d o s peí

M o n t e p í o , f e u que l a J u n t a o P a t r o n a t , c o n t a c t e s a l g u n s

metges i i n s t i t u c i o n s s a n i t á r i e s , amb e l propósit

d ' o r g a n i z a r una formació p r o f e s s i o n a l a d í e n t . Les g e s t i o n s

f o r e n profítoses i 1 ' a b r i l de 1917 s'iniciá un Curs teóric

de 30 1 1 Í Q o n s .

Mancomuni t a t

En e l camp de 1'ensenyament técnic i p r o f e s s i o n a l l ' E s c o l a

d ' I n f e r m e r e s A u x i l i a r s de M e d i c i n a , f o u l'única de l'área

s a n i t a r i a . Fou pensada i p l a n e j a d a i n i c i a l m e n t p e r en P r a t

de l a R i b a i e l seu c o m p a t r i c i i a s s e s s o r en temes

s a n i t a r i s , e l D r . M i q u e l A. F a r g a s . Aquest ú l t i m , en l a

seva Memoria, adregada a l a J u n t a de l e s c a s e s de C a r i t a t ,

M a t e r n i t a t i E x p ó s i t s , l'any 1914, en d e s c r i u r e e l seu

p r o j e c t e de l a nova Institució M a t e r n a l C a t a l a n a , menciona

l a n e c e s s i t a t d'un cos d ' I n f e r m e r e s a l s e r v e i de l e s

i n s t i t u c i o n s b e n é f i q u e s de l a Mancomunitat, i p e r t a n t , l a

n e c e s s i t a t p r e v i a de f o r m a r - Í e s . En p a r l a r d e l p e r s o n a l

s u b a l t e r n , F a r g a s e s c r i v i a :

363

"Té d'haver-hi 1 levadores i infermeres. Aqueixes teñen

d'ésser laiques, mentre els instituís religiosos no es

prestin a seguir les disposicions deis metges. Al costat

de les 1 levadores poden existir les infermeres (les

1 levadores d'avui apenes arriben a ésser bones

infermeres) instruidos i ensenyades de modo que aixó fos

una veritable professi6"(10).

També en l a Memoria sobre l a r e o r g a n i t z a c i ó i r e f o r m a d e l

S e r v e i d ' assisténcia a i s dements de C a t a l u n y a , p r e s e n t a d a

peí C o n s e l l e r - p o n e n t de B e n e f i c e n c i a D r . A g u s t í R i e r a , a l

C o n s e l l Permanent, l'any 1915, es d e i a :

"No n'hi ha prou d'aixecar els edificis en número i

situació convenients, aixi com amb la distribució

interna deguda; cal disposar de personal lo

suficientment nombrós i amb l'aptitut deguda per a

1'assisténcia, i convenientment retribuit. Avui el

personal auxiliar encarregat de la cura del alienats

está absolutament mancat de tota classe de condicions".

I , p o s t e r i o r m e n t , es recomanava:

"Com a organismes complementar is, deu procedir-se a la

creació d'inst i tucions a on trobin instrucció adequada

els metges, infermers i pedagogs que a la cura i

assi sténcia deis psicópates deguin dedicar-se" (11).

L'abséncia d'un e s t a b l i m e n t s a n i t a r i de t i t u l a r i t a t

p r o v i n c i a l en qué l a Mancomunitat h i pogués donar

1'ensenyament p r á c t i e , d i f i c u l t a i e n r r a d e r e i x l a c r e a c i ó

de l ' E s c o l a d ' i n f e r m e r e s , i á d h u c f o u l a causa de l a seva

i n e s t a b i 1 i t a t , a p e s a r de 1 ' o p o r t u n i t a t i c o n v e n i e n c i a d e i s

e s t u d i s e s m e n t a t s . ( 1 2 ) .

Tot i a i x ó , e l 30 de novembre de 1917, l a v u i t e n a Assemblea

o r d i n a r i a de d i p u t a t s de l a M a n c o m u n i t a t , a p r o v á l a següent

r e s o i u c i ó :

"El Consell Permanent procedirá a 1'organització d'ina

Escola especial d'infermeres Auxi1iars de Medicina.

364

Una part deis ensenyaments d'aquesta Escola se situará

com a anex a algún establiment médico-benéfic de

carácter provincial o mancomunal; Per a les matéries de

carácter básic o de cultura general, es procurará

aprof itar els ensenyaments ja establerts per la

Mancomunitat o Diputació.

La instrucció durará dos anys i comprendrá matéries deis

ordres següents:

- humanista i disciplines centráis de cultura

- ciéncies físiques i naturals

- estudis higiénics i medies elementáis

- práctica del servei de malalts.

Objecte de l'Escola:

a) El perfeccionament professional del personal que té

encomanada la cura d'infants, malalts i inválits en

els asils i establiments hospitalaris de la

Mancomuni tat.

b) La formació professional d'infermeres de carácter

general o especial i tat, per al Iliure exercici de la

seva carrera de clíniques, servei doméstic i

1'eventual ingrés en les institucions benéfiques de

la Mancomuni tat en les condicions que en

1'esdevenidor siguin determinades"(12).

E l Pía d e f i n i t i u d ' o rganització i funcionament de l ' E s c o l a ,

f o u p r e s e n t a t peí C o n s e l 1 e r - p o n e n t de B e n e f i c e n c i a

D r . A g u s t i R i e r a , e l 27 de juny i 11 de j u l i o l de 1918, i

a p r o v a t p e i C o n s e l l Permament.

E l Pía d ' e s t u d i s , d i s s e n y a t p e r l a S r a . A n g e l s Bosch i

A l s i n a , d i r e c t o r a d e i s c u r s o s d ' i n f e r m e r i a d e l Mont de

P i e t a t de S a n t a Madrona, pre v e í a un l e r , Curs de t e o r i a i

r e f o r ? de 1'ensenyament p r i m a r i , un 2on. Curs de t e o r i a i

p r a c t i q u e s , s u p e r a t s e l s q u a l s es c o n c e d í a e l D i p l o m a

d ' I n f e r m e r a de l a Mancomunitat de C a t a l u n y a , amb l a

p o s s i b i l i t a t d ' a c c e d i r a un C e r t i f i c a t , d e s p r é s d'una

e s p e c i a l i t z a c i ó de 4 mesos, f e n t p r a c t i q u e s a:

- l a M a t e r n i t a t p r o v i n c i a l : Guarda i n f a n t s

- l a C l í n i c a m e n t a l : A s s i s t e n t s de m a l a l t i e s m e n t á i s

- l ' E s c o l a I n d u s t r i a l : A u x i l i a r de l a b o r a t o r i .

365

L ' E s c o l a e s t a v a r e g i d a per un P a t r o n a t format p e r :

P r e s i d e n t : D . A g u s t í R i e r a i P a u , Conse1ler-ponent de B e n e f i c e n c i a

Membres : S r a . A n g e l s Bosch i A l s i n a , V o c a l

: D r . S a l v a d o r C a r d e n a l i F e r n á n d e z , D e g á

Casa de C a r i t a t .

: D r . R i c a r d Z a r i q u i e y i C e r r a r é , D e g á

Casa de M a t e r n i t a t

: D r . Andreu M a r t í n e z i V a r g a s , D e g á F a c .

M e d i c i n a

S e c r e t a r i a : S r t a . MI d e i s A n g e l s Mateu i P í a

Les m a t é r i e s que componien aquest p r i m e r Pía d ' e s t u d i s ,

conegut com a Pía "Bosch i A l s i n a " e r e n :

1*"̂ Curs - N o c i o n s d'Anatomia, F i s i o l o g í a i P a t o l o g í a

g e n e r á i s humanes.

- Coneixements gene r á i s d ' I n f e r m e r i a , n o c i o n s

d ' a d m i n i s t r a c i ó h o s p i t a l a r i a , s i m p t o m a t o l o g i a

c l í n i c a , b r o m a t o l o g i a , t e r a p é u t i c a i m a t e r i a

m é d i c a .

- N o c i o n s de F í s i c a i Q u í m i c a

- P r a c t i q u e s de F i s i o t e r a p i a

- E t i c a p r o f e s s i o n a l

- R e c a p i t u i a c i ó i a m p l i a c i ó de c o n e i x e m e n t s

d ' E s c o l a P r i m a r i a .

2" Curs - N o c i o n s d ' H i g i e n e i B a c t e r i o l o g í a

- E t i c a p r o f e s s i o n a l

- A m p l i a c i ó i coneixements de c u l t u r a g e n e r a l

- P r a c t i q u e s en servéis de M e d i c i n a i C i r u g í a

E l p r o f e s s o r a t e s t a v a c o n s t i t u i t p e r :

- Dr. Baltasar P i j o a n i S o t e r a s : B r o m a t o l o g i a , T e r a p é u t i c a

i S e m i o l o g í a amb p r a c t i ­

ques .

- Dr. Ramón San Ricart: A n a t o m í a , F i s i o l o g í a i P a t o l o g í a

G e n e r a l

- Dr. Josep Alomar i Estades: H i g i e n e y B a c t e r i o l o g i a .

366

E l p r i m e r grup d'alumnes comengaren e l c u r s 1918-1919 i

f i n a l i t z a r e n en cur 1919-1920, amb bons r e s u l t a t s i a p r o f i t a m e n t .

No o b s t a n t a i x ó , l a f a l t a d ' h o s p i t a l p r o p i de carácter

g e n e r a l per a l a s p r a c t i q u e s , l a d i s p e r s i ó de l e s c l a s s e s

teóriques a d i f e r e n t s c e n t r e s d o c e n t s i l a manca de

d i r e c c i ó , c r e a r e n problemas a d m i n i s t r a t i u s i t e n s i o n s e n t r e

l e s d i f e r e n t s p ersones i organismes i n v o l u c r a t s en l ' E s c o l a

d ' i n f e r m e r e s , p r o v o c a n t e l 10 de j u n y de 1920 l a dimissió

d e i s membres d e l P a t r o n a t ( 1 3 ) .

A l m a t e i x temps que a c c e p t a v a l a d i m i s s i ó d e i s membres d e l

P a t r o n a t , e l C o n s e l l Permanent encarregá a l C o n s e l l de

P e d a g o g í a :

- O b r i r una informació p e r a d e p u r a r r e s p o n s a b i l i t a t s

- E s t u d i a r i p r o p o s a r un pía de r e o r g a n i t z a c i ó de l ' E s c o l a ,

E l 19 d'agost de 1920, f o u aprobat e l nou P í a p r e s e n t a t peí

C o n s e l l de P e d a g o g í a . F e i a mes r e f e r e n c i a a l ' e s t r u c t u r a i

o r g a n i t z a c i ó de l ' E s c o l a , que no pas a i s c o n t i n g u t s d o c e n t s

que r e s p o n i e n b a s t a n t a l e s n e c e s s i t a t s de formació de l e s

i n f e r m e r e s . E l problema i n i c i a l r a d i c a v a en l a d i s p e r s i ó

física i a d m i n i s t r a t i v a de l ' E s c o l a .

La d i r e c c i ó técnica i a d m i n i s t r a t i v a c o r r e s p o n a l c o n s e l l

de p e d a g o g í a , a través de l a S e c r e t a r i a G e n e r a l

d'Ensenyament T é c n i c i P r o f e s s i o n a l .

E l D r. B a l t a s a r P i j o a n , f o u nomenat S e c r e t a r i de l ' E s c o l a

i Cap d ' e s t u d i s , a l m a t e i x temps que c o n t i n u a v a com a

p r o f e s s o r .

La S r t a . Anna Judas i A r t i g a l f o u c o n t r a c t a d a com a O f i c i a l

de s e c r e t a r i a i p r o f e s s o r a de l e s c l a s e s de C u l t u r a

G e n e r a l , que abans e r a n i m p a r t i d e s per p r o f e s s o r s i en

locáis a l i e n s a l ' E s c o l a ( 2 7-X-1920).

Mossén Josep T a r r é , f o u c o n t r a c t a t com a p r o f e s s o r d ' E t i c a

p r o f ess i o n a l .

367

Peí que f a a l ' e s p a i físic de l ' E s c o l a , f o r e n h a b i l i t a t s

uns locáis d i n s l ' E s c o l a I n d u s t r i a l i p r o v e í t s de t o t e l

m a t e r i a l d idáctic a d i e n t , com: e s q u e l e t s , benes, e t c . Pero

persistía una f e b l e s a : l a f a l t a d'un h o s p i t a l p r o p i per a

l e s p r a c t i q u e s c l í n i q u e s .

En e l programa de m á , que f o u curosament e d i t a t i

i l . l u s t r a t , s ' e x p l i c a v a e l funcionament de l ' E s c o l a i l e s

seves f i n a l i t a t s amb l e s p á r a n l e s s e g ü e n t s :

"Atenent a la necessitat cada dia mes fortament sentida

a casa nostra, de la formació de personal apte per a

1 'assiténcia de malalts i cura d'infants, en possesió de

las normes dictades per la moderna ciencia i d'una

cultura general, necessáries per a l'eficácia de llur

missió, la Mancomuni tat de Catalunya, en l'Assemblea del

30 de novembre de 1917, va acordar la creació de

l'Escola d'Infermeres Auxiliars de Medicina, amb la

qual, ultra obtenir-se un nou camp nobi1íssim a

l'activitat femenina, contribuint d'una faisó positiva

al millorament social i cultural de la dona catalana,

pot atenyer un mitjá poderos per la disminució de la

morbos itat i morbiiitat en la nostra térra.

Aixi, l'Escola está avui principalment destinada al

perf eccionament professional del personal que té

encomanada la cura d'infants, malalts i inválits en els

seus asils i establiments hospitalaris i la formació

d'inf ermeres, de carácter general o especial i tat, peí

l l i u r e exercici de la carrera llur, en c1íniques i

servei doméstic, i 1'eventual ingrés en les institucions

benéfiques de la Mancomunitat".

Les raons per a l'existéncia d ' a q u e s t a E s c o l a , es t r o b e n

ben e x p l i c a d o s en e l párraf t r a n s c r i t a n t e r i o r m e n t :

a) n e c e s s i t a t de f o r m a c i ó d e l p e r s o n a l d ' i n f e r m e r i a ( m o t i u

técnic o p r o f e s s i o n a l ) ,

b) c o n t r i b u i r a l desenvolupament s o c i a l i c u l t u r a l de l a

dona ( m o t i u s o c i o - e c o n ó m i c ) ,

c) m i t j á p e r d i s m i n u i r l a m o r b i i i t a t de l a p o b l a c i ó ( m o t i u

s a n i t a r i - d e m o g r á f i c ) .

368

T r e s p r e o c u p a c i o n s fortament s e n t i d e s i assumides p e i

Noucentisme i l a Mancomunitat.

A q u e s t a formació e r a d i v i d i d a o o r g a n i t z a d a de l a manera s e g ü e n t :

Ensenyament o r d i n a r i de 2 anys a B a r c e l o n a .

- Ensenyament e x t r a o r d i n a r i de carácter t e m p o r a l , en forma

de c u r s e t s e s p e c i a l i t a t s d'iniciació o p e r f e c c i o n a m e n t ,

segon e l s c a s o s , per l e s l o c a l i t a t s on l a Mancomunitat

p o s s e e i x e s t a b i i m e n t s h o s p i t a l a r i s , i t o t e s a q u e l l e s que

l e s c i r c u m s t á n c i e s a c o n s e l l i n .

Ens t r o b e n a l'any 1920, en qué t o t s e l s servéis de

b e n e f i c e n c i a de l e s D i p u t a c i o n s p r o v i n c i a l s han e s t a t

t r a s p a s s a t s a l a Mancomunitat. Es per a i x ó que l e s Bases

p r e p a r a d a s peí C o n s e l l de P e d a g o g í a i aprovades peí C o n s e l l

Permanent, a s s e n y a l e n , com a m i s s i ó de l ' E s c o l a , e l

p e r f e c c i o n a m e n t d e l p e r s o n a l j a e x i s t e n t en e l s

e s t a b l i m e n t s s o s t i n g u t s a c t u a l m e n t per l a Mancomunitat. Amb

a q u e s t a f i n a l i t a t f o r e n o r g a n i t z a t s e l s "Cursos d'extensió"

a d i f e r e n t s p o b l a c i o n s :

1920 - C u r s e t s a G i r o n a , L l e i d a i T a r r a g o n a , d e s t i n a t s

a l p e r s o n a l religiós de l e s c a s e s de

b e n e f i c e n c i a de l a Mancomunitat.

1921 - Curs práctic a S a b a d e l l

1922 - Curs práctic a S a b a d e l l i L l e i d a

1923 - Curs práctic a T a r r a s s a

R e s p e c t e a l e s e s p e c i a l i t a t s , l a p r i m e r a en o r g a n i t z a r - s e

f o u l a de L a b o r a t o r i , j a que peí setembre de l'any 1920,

s ' o b r i a e l p r i m e r Curs p r á c t i c d ' A u x i l i a r de L a b o r a t o r i p e r

l e s I n f e r m e r e s d i p l o m a d e s que v u l g u i n e s p e c i a l i t z a r - s e .

E s t a v a a c a r r e e d e l p r o f e s s o r D r . J . A l o m a r .

Una p r o v a d e l dinamisme s o c i a l i p r o f e s s i o n a l d 'aquestes

p r i m e r e s promocions de l ' E s c o l a , f o u l a c r e a c i ó l'any 1920,

de l'Associació d ' I n f e r m e r e s de l a Mancomunitat, que tingué

una poderosa i n f l u e n c i a en l'organització d'aquestes

p r o f e s s i o n a l s i en l a s e v a formació c o n t i n u a d a . Així ens ho

posen de m a n i f e s t l e s a c t i v i t a t s d e s e n v o l u p a d e s j a a r r a n de

l a s eva f u n d a c i ó :

369

1921 - Curset de "Maternologia" a carree del Dr. Nublóla, catedrátic d'Obstetricia a la Facultad de Medicina.

1922 - Curset de 20 llÍ9ons sobre "Puericultura", Dr.

Pompeu Pascual,

1922 - Curset de 30 lli^ons sobre "Massatge" i

gimnástica aplicada a la medicina, a carree del

Dr. Joan Vendrell.

1923 - Curset de "Treballs d'aplicació professional".

L'Asociació també editava un Butlletí que es repartía entre

totes les professionais a f i l i a d o s .

L'any 1921, el quadre de professors de l'Escola era el següent:

- Dr. Baltasar Pijoan i Soteras, Bromatologia Semiología, Terapéutica.

- Dr. Ramón Sana Ricart, Anatomía, Fisiología, Patología - Dr. Josep Alomar i Estades, Higiene, Bacteriologia,

Practiques de Laboratori.

- Pvre.Josep Tarré i Sans, Etica professional

- Sr. Sixte Cambra i A l b e r t i , Nocions de Física i Nocions

de Química. - Srta. Anna Judas i A r t i g a l , recapituiació i ampliació

Cultura general.

- Srta. Mercé Vacarises i Font, Auxiliar general i

preparadora de Laboratori.

La dimissió del Dr. B. Pijoan, el 22 de febrer de 1923, com

a Secretari de l'Escola, provoca una nova c r i s i , a causa de

la falta d'una direcció sólida i v i s i b l e .

El dia 18 de septembre, el Consell Permanent encomená al

Dr. Sayé, Sub-director del Servei de Sanitat, l'estudi de

la transformado de l'Escola. Esgotada la fórmula del

Patronat í f a l l i d a la direcció peí Consell de Pedagogía,

ara finalment es recorría al Servei de Sanitat, per salvar

l'Escola del naufragi administratiu. La fal t a d'una unitat

de direcció i d'unes instal.lacions própies posava novament

370

en p e r i l l l a c o n t i n u i t a t de l'Obra f e t a , paradoxalment amb

c r i t e r i s de p r o v i s i o n a l i t a t , c osa no freqüent en l a

Mancomunitat. Per6 l a v i t a l i t a t de l a nova p r o f e s s i ó e s t a v a

p a l e s a peí f e t que r e s p o d i a a t u r a r l a marxa ascendent de

l ' E s c o l a d ' i n f e r m e r e s de l a Mancomunitat.

E l Pía Sayé fou a p r o v a t peí C o n s e l l Permanent e l 28-X-1923.

La direcció i t u t e l a de l ' E s c o l a passaven a l a C o m i s s i ó de

S a n i t a t i 1'organització s'adaptava a l a s n e c e s s i t a t s

e s p e c i f i q u e s d ' a q u e l l S e r v e i , c a i e n t novament en e l

p a r t i d i s m o i o b l i d a n t l e s n e c e s s i t a t s g e r e r a l s . D e i a :

" L ' E s c o l a d ' i n f e r m e r e s A u x i l i a r de M e d i c i n a i d ' H i g i e n e

pública té una d o b l e f i n a l i t a t : l a formació técnica

d ' i n f e r m e r e s per a 1'assisténcia a m a l a l t s p a r t i c u l a r s

i d ' i n s t i t u c i o n s h o s p i t a l a r i o s , c l í n i q u e s , e t c . i l a

d ' i n f e r m e r e s A u x i l i a r s de t r a b a l l s d ' H i g i e n e p ú b l i c a .

Éssent actualment l i m i t a d o s l e s a c t i v i t a t s de l a

Mancomunitat en aquest s e n t i t a l a l l u i t a c o n t r a

m a l a l t i e s e v i t a b l e s , p a l u d i s m e , t i f u s , t u b e r c u l o s i ,

m o r t a l i t a t i n f a n t i l , e t c . i e x i s t i n t a B a r c e l o n a

i n s t i t u c i o n s e s c o l a r s en l e s q u a l s e l t r e b a l l de

l ' i n f e r m e r a pot ésser de l a major u t i l i t a t l'onsenyanga

en aquest p r i m e r temps es limitará a l a formació de :

a) I n f e r m e r e s A u x i l i a r s de m e d i c i n a ( h o s p i t a l a r i e s )

b) " " de L a b o r a t o r i d ' H i g i e n e

a p l i c a d a ( l l u i t a a n t í p a l ú d i c a )

c) " " de l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a

d) I n f e r m e r e s A u x i l i a r s de L l u i t a c o n t r a l a m o r t a l i t a t

i n f ant i 1

e) " e s c o l a r s

f ) " i n d u s t r i á i s , r u r a l s , p e r i n s t i t u c i o n s

d ' a n o r m a l s , e t c . " .

Aquest nou t i p u s d ' o r i o n t a c i ó e s t a v a d i r i g i t a complementar

1 ' a c t i v i t a t docent do l ' I n s t i t u t d ' H i g i e n e P ú b l i c a de

C a t a l u n y a que es pensava c r e a r l ' a n y s e g ü e n t .

D i s s o r t a d a m e n t , l'adveniment de l a D i c t a d u r a d'en Primo de

R i v e r a f r u s t r a a q u e s t a nova e x p e r i e n c i a i , n a t u r a l m e n t

desconeixem e l s r e s u l t a t s que h a u r i a d o n a t , pero s i que

c o n s t i t u í a una o r i e n t a c i ó innovadora» en no l i m i t a r

1 ' a c t i v i t a t de l ' i n f e r m e r a a l'ámbit d e l m a l a l t

e s t r i c t a m e n t , ans o b r i n t - l i t a mbé un camp de t r e b a l l a t o t a

l a c omunitat ( i n f e r m e r i a c o m u n i t a r i a o de s a l u t p ú b l i c a ) .

371

6.3.4. INSTITUT D ' O R I E N T A C I Ó PROFESSIONAL

A n t e c e d e n t s

En e l s c o n g r e s s o s de l a I n t e r n a c i o n a l S o c i a l i s t a , c e l e b r a t s

a m i t j a n s de s e g l e X I X , f o r e n aprovades a i g u n e s c o n c l u s i o n s

que f e i e n esment a l a n e c e s i t a t de que e l s a p r e n e n t s

r e b e s s i n o r i e n t a c i ó i ensenyaments c o m p l e m e n t a r i s p e r a una

m i l l o r a p r e n e n t a t g e i e x e r c i c i d e i s seus r e s p e c t i u s o f i c i s .

I n f l u e n c i a t s per aqüestes i d e e s , a p a r t i r de l'any 1860,

s o r g i r e n e l s Ateneus O b r e r s , amb l a m i s s i ó de c o m p l e t a r

1'ensenyament P r i m a r i i p r o p o r c i o n a r e l s coneixements

técnics de l ' o f i c i que a p r e n i e n e l s f i l i s d e i s o b r e r s .

No o b s t a n t a i x ó , des de p r i n c i p i s de s e g l e , l e s

a d m i n i s t r a c i o n s p u b l i q u e s d e i s p a i s o s i n d u s t r i a 1 i t z a t s ,

comengaren a o c u p a r - s e de l'adaptació i e l p e r f e c c i o n a m e n t

de l a ma d'obra de c a r a a l a p r o d u c c i ó , com un a s p e c t e que

p o d r i a c o n t r i b u i r a a m i n o r a r e l s problemes d e r i v a t s de l e s

r e l a c i o n s laboráis i que r e p e r c u t i e n en t o t a l a S o c i e t a t .

Es així com e l s poders públics a n a r e n i n t r o d u i n t - s e en

aquest camp de l a formació i 1'orientació p r o f e s s i o n a l que

i n t e r e s s a v a t a n t s a i s polítics com a i s e s t u d i o s o s ; e l s

p r i m e r , per c o n t r i b u i r a l a pau o 1 ' e s t a b i 1 i t a t s o c i a l , i

e l s segons per l'interés científic i p r á c t i c en l a m i l l o r a

i augment de l a p r o d u c c i ó .

Museo S o c i a l

A r r a n de 1'eleceió de P r a t de l a R i b a com a P r e s i d e n t de l a

D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , aquest p r o m o g u é en e l s i

de l a C o r p o r a c i ó , e l nomenament d'una P o n e n c i a per e s t u d i a r

formes i manares de c o n t r i b u i r a l coneixement i solució

d e i s problemes s o c i a l s e x i s t e n t s .

Un d e i s f r u i t s d'aquesta P o n e n c i a , p r e s i d i d a p e r Ramón

Albo, pero i n s p i r a d a per P r a t , f o u l a c r e a c i ó d e l Museo

S o c i a l , e l m a t e i x any 1907.

372

E l Museo S o c i a l , i g u a l que d ' a l t r e s s i m i l a r s e x i s t e n t s a F r a n 9 a , Alemanya i A n g l a t e r r a , t e n i a p e r o b j e t i u :

"L'estudi científic de les condicions socials i laboráis

de la clase obrera".

amb l a f i n a l i t a t de t r e u r e ' n e lements v á l i d s o p r o f i t o s o s

que c o n t r i b u i s s i n a i a pau s o c i a l i a l p r o g r é s m a t e r i a l .

E l Museo S o c i a l e s t a v a r e g i t p e r una J u n t a de Govern que

marcava l e s o r i e n t a c i o n s i en s u p e r v i s a v a e l f u n c i o n a m e n t .

En Josep Ma T a l l a d a , E n g i n y e r I n d u s t r i a l , f o u nomenat

D i r e c t o r i en Josep R u i z C a s t e l l á , A d v o c a t , f o u nomenat

S e c r e t a r i . Fou i n s t a l . I a t en un s o t e r r a n i de l ' E s c o l a d e l

T r e b a l l , d e l c a r r e r comte d ' U r g e l l .

E l Museo S o c i a l e s t a v a o r g a n i t z a t en v a r i e s s e c c i o n s :

a d m i n i s t r a d o , b i b l i o t e c a , e s t a d í s t i c a , e t c . A p a r t de l a

contribució d'en Josep Ma T a l l a d a en l'área de l e s

a s s e g u r a n c e s s o c i a l s (Veure A c c i ó o P o l í t i c a S o c i a l ) c a l

aquí d e s t a c a r l a p r e s e n c i a d'una secció d e d i c a d a a l a

promoció de l a S e g u r e t a t i 1'Higiene en e l t r e b a l l .

E n t r e l e s r e a l i t z a c i o n s d'aquesta secció de S e g u r e t a t i

H i g i e n e d e l t r e b a l l h i trobem: una e x p o s i c i ó permanent

d ' e s t r i s i s i s t e m e s de p r o t e c c i ó i s e g u r e t a t molt a m p l i a i

completa; l'enunciació de normes d ' h i g i e n e i de s e g u r e t a t

per a l a m a j o r i a d ' o f i c i s o t r e b a l l s ; l ' e s t u d i de l a

t o x i c i t a t d'algunes s u b s t a n c i e s q u í m i q u e s emprades en l a

i n d u s t r i a i que poden a f e c t a r l a s a l u t d e i s m a n í p u l a d o r s ,

com e l s t é x t i l s , t í n t o r e r s , a d o b e r s , e t c .

La f a l t a de c o m p e t é n c i e s l e g i s l a t i v e s de l a Mancomunitat en

a q u e s t a e s f e r a , l i m i t a v a l a t r a n s c e n d e n c i a de l a t a s c a

d'aquesta s e c c i ó , a s i m p l e o f i c i n a c o n s u l t i v a i l e s seves

recomanacions no o b l i g a v e n n i n g ú . Tot i a i x ó , a q u e s t a t a s c a

d e l Museo S o c i a l , té e l mérit d'haver e s t a t l a p r e c u r s o r a

de l a M e d i c i n a , l a S e g u r e t a t i H i g i e n e en e l T r e b a l l a

Espanya.

373

S e c r e t a r i a t d *Aprenentatge

L'any 1909, l i fou c o n c e d i t a l S r . R u i z C a s t e l l á una b o r s a

de v i a t g e de l a D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l , amb l ' o b j e c t i u de

v i s i t a r a F r a n c a , B é l g i c a , S u i s s a i Alemanya i n s t i t u c i o n s

o f iciáis i p a r t i c u l a r s que t i n g u e s s i n com a f i n a l i t a t

l'orientació d e i s a d o l e s c e n t s en l'elecció d'un o f i c i o

p r e f e s s i ó , en d e i x a r 1 ' e s c o l a i e n t r a r a l a v i d a l a b o r a l .

De r e s u l t e s d'aquest v i a t g e i de l a Memoria e x p l i c a t i v a que

g e n e r a , fou l a c r e a c i ó d e l S e c r e t a r i a t d ' A p r e n e n t a t g e ,

l'any 1914, a causa de l ' e n t u s i a s m e d'en Josep M. T a l l a d a ,

D i r e c t o r de Museo S o c i a l , i a l ' i m p u i s d'en P r a t de l a R i b a

com a P r e s i d e n t de l a D i p u t a c i ó .

El 7 de f e b r e r d e l m a t e i x any, queda c o n s t i t u i t e l

P a t r o n a t , l a p r e s i d e n c i a d e l q u a l r e c a i g u é en un membre de

l a J u n t a de Govern d e l Museo S o c i a l , com a e n t i t a t g e s t o r a .

En fou e n c a r r e g a d a l a S e c r e t a r i a t é c n i c a i a d m i n i s t r a t i v a

a l S r . R u i z C a s t e i l á , i com a A u x i l i a r en A g u s t í Granada.

Constituít e l S e c r e t a r i a t , s ' i n i c i a r e n l e s t a s q u e s

d'adquisició i d i s s e n y de l ' u t i l l l a t g e n e c e s s a r i per a l seu

f u n c i o n a m e n t , i e l novembre de 1915 e r a o b e r t a i p ú b l i c .

La J u n t a de Govern d e l Museo S o c i a l , v i s t o s l ' i n c r e m e n t i

desenvolupament de l e s tasques d'aquesta s e c c i ó o

S e c r e t a r i a t , e m p r e n g u é l e s t a s q u e s de reraodeiació i

a m p i i a c i ó . A l a s e s s i ó d e l d i a 30 de novembre de 1917 f o u

acordada i a t r a n s f o r m a c i ó en un I n s t i t u t d ' O r i e n t a c i ó

P r o f e s s i o n a l de carácter m i x t e Diputació-Ajuntaraent de

B a r c e l o n a i s'encomaná a l S e c r e t a r i , S r . R u i z C a s t e i l á ,

l'elaboració d'unes Bases p e r a l nou I n s t i t u t . E l mes

s e g ü e n t , f o r e n aprovades l e s esmentades Bases per l a

D i p u t a c i ó i l ' A j u n t a m e n t , quedant o f i c i a l m e n t e s t a b l e r t

I • I n s t i t u t d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l , c oma c o n t i n u a c i ó d e l

S e c r e t a r i a t d ' A p r e n e n t a t g e .

374

J u n t a de Govern de l ' I n s t i t u t d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l

P r e s i d e n t : S r . Joan V a l l e s i P u j á i s , P r e s i d e n t

D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a .

V i c e - p r e s i d e n t : S r . A n t o n i M a r t í n e z i Domingo, B a t í l e

de B a r c e l o n a .

V o c a l s : S r . Jaume B o f i l l i Mates

" S r . Josep P é r e z de Rozas

" S r . J o s e p P u i g i E s t e v e

" S r . Manuel A i n a u t

" S r . J o s e p M » T a l l a d a i P a u l i

" S r a . F r a n c e s c a Bonnemaison

" S r . A i b e r t B a s t a r d e s

C o n s e l l T é c n i c

S r a . F r a n c e s c a Bonnemaison,

S r . Josep M i T a l l a d a i P a u l i ,

S r . Manuel A i n a u d ,

S r . E n r i c T a r r a g o ,

S r . J o s e p A g e l l i A g e l l ,

S r . Josep Ruíz i C a s t e l l á ,

D i r e c t o r a I n s t i t u t de

C u l t u r a de l a Dona.

D i r e c t o r Museo S o c i a l

D i r e c t o r de l ' a s s e s s o r i a

T é c n i c a de l a C o m i s s i ó de

C u l t u r a de l'Ajuntament de

B a r c e l o n a .

P r o f e s s o r de P o l í t i c a S o c i a l

de l ' E s c o l a E l e m e n t a l d e l

T r e b a l 1

D i r e c t o r d e l L a b o r a t o r i

p r o v i n c i a l d ' H i g i e n e .

D i r e c t o r de l ' I n s t i t u t

d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l .

A l gener de l'any 1919 l ' I n s t i t u t queda i n s t a l . l a t a l

c a r r e r de Sanmt H o n o r a t , n ú m e r o 5, amb l e s seves s e c c i o n s

d': A d m i n i s t r a c i ó , D i r e c c i ó , E s t a d í s t i c a , L a b o r a t o r i M é d i c -

A n t r o p o m é t r i c i L a b o r a t o r i Psicoroétric. E l p e r s o n a l f o u

nomenat e l mes de maig d e l m a t e i x any a través d'un

c o n c u r s - o p o s i c i o .

D i r e c t o r :

S e c r e t a r i :

Cap E s t a d í s t i c a :

Cap L a b . M e d i e : Cap L a b . P s i c o m é t r i c :

En Josep R u i z C a s t e l l á

En A g u s t i Granada i P i c h

En Josep B a rbay i j o s e p M i l l a r i

R a u r e l 1

D r . L l u í s T r r i a s de Bes

D r . E m i l i M i r a i L ó p e z , que l ' a n y

1931, en denorainar-se I n s t i t u t

P s i c o t é c n i c , en f o u nomenat D i r e c t o r .

375

Aquí ens i n t e r e s s a s e n y a l a r l a i m p o r t a n c i a i t r a n s c e n d e n c i a

de l a t a s c a i n v e s t i g a d o r a , docent i a s s i s t e n c i a l , p o r t a d a

a terme per ambdós l a b o r a t o r i s , i que t r a s p a s s á e l marc de

l e s n o s t r e s f r o n t e r e s .

L a b o r a t o r i M é d i c - A n t r o p o a é t r i e

T e n i a com a f i n a l i t a t l ' e s t u d i de l e s a p t i t u d s físiques

d e i s i n d i v i d u s n e c e s s a r i s per a l m i l l o r desenvolupament

d'una de t e r m i n a d a t a s c a o o f i c i .

Amb aixó es p r e t e n i a a c o n s e g u i r l a m á x i m a a d a p t a c i ó física

de l a persona a l t r e b a l l o a i s I n s t r u m e n t s de t r e b a l l , per

t a l d ' o b t e n i r e l m á x i m rendiment amb e l m í n i m e s f o r ? . Es

t r a c t a v a d ' a s s o l i r l a m á x i m a e r g o n o m i a . A i x ó redundaría en:

m i l l o r a de l a producció en q u a n t i t a t i q u a l i t a t , d i s m i n u c i ó

d e i s a c c i d e n t s l a b o r á i s , s a t i s f á c e l o d e l p r o d u c t o r , e t c .

E l D r . Lluís Gonzaga T r i a s de B e s , f o u nomenat cap d'aquest

L a b o r a t o r i a través d'un c o n c u r s - o p o s i c i ó n , , l'any 1919.

Com a A s s i s t e n t s d e l L a b o r a t o r i , f o r e n nomenats { 2 4 - X I I -

1920) en Lluís R i b a s i R i u s , i en Josep Mi C a s t e i í s i

E s c u d e r .

La t a s c a i n i c i a l d'aquest L a b o r a t o r i A n t r o p o m é t r i c , fou l a

d e t e r m i n a c i ó de l e s c o n d i c i o n s d ' a p t i t u d de carácter

somátic per a i s o f i c i s que s ' e x e r c i e n a B a r c e l o n a i l e s

seves c o n t r a i n d i c a c i o n s . E s s e n t un capítol t o t a l m e n t nou,

sense q u a s i cap a n t e c e d e n t , hagueren de d i s s s e n y a r

l ' e s t u d i , c r e a r e l s a p a r e l l s de raedició i v a l i d a r o a j u s t a r

l e s c o n c l u s i o n s a través d e i s r e s u l t a t s i 1 ' e x p e r i e n c i a .

Fou un t r e b a l l p i o n e r que exigí s o r t i r d e l l a b o r a t o r i i

e n t r a r a i s t a l l e r s i o b r a d o r s , i o b s e r v a r , p r e g u n t a r i

mesurar e l s t r e b a l l a d o r s , e x t r e u r e ' n r e s u l t a t s

g e n e r a l i t z a b l e s i v a l i d a r - l o s amb l a p r á c t i c a . F o r e n

e s t u d i a t s mes d'un c e n t e n a r d ' o f i c i s en g r a n s f a b r i q u e s i

p e t i t s t a l l e r s . Es e l p r i m e r e s t u d i c i e n t í f i c d e l t r e b a l l

des d e l punt de v i s t a m é d i c - a n t r o p o m é t r i c a E s p a n y a .

Convocades per l ' I n s t i t u t i p a t r o c i n a d e s p e r l a

Mancomunitat, a p r i n c i p i s de 1921 t i n g u e r e n l l o c dos

i m p o r t a n t s r e u n i o n s : una de metges o c u l i s t e s , p e r t a l de

d i s c u t i r e l s m é t o d e s de mesura de l e s a p t i t u d s v i s u a l s , i

un a l t r e de metges o t o r r i n o l a r i n g ó l e g s p e r d i s c u t i r e l s

m é t o d e s de mesura de l e s a p t i t u d s a u d i t i v o s i de

l ' e q u i l i b r i ( 1 4 ) .

376

Laboratori Psicoaétric

T e n i a cora a f i n a l i t a t l ' e s t u d i de l e s a p t i t u d s

p s i c o l ó g i q u e s d e i s i n d i v i d u s n e c e s s á r i e s per a l m i l l o r

desenvolupament d'una d e t e r m i n a d a t a s c a o o f i c i . La mesura

d e i s p a r á m e t r o s i l e s r e a c c i o n s p s i c o l ó g i q u e s en relació a l

t r e b a l l i a i s seus I n s t r u m e n t s , r e p e l nom de P s i c o t é c n i a .

E r a una b r a n c a de l a P s i c o l o g í a n o v a , molt prometedora en

r e s u l t a t s p r á c t i c s , que s'iniciá a p r i n c i p i s de s e g l e a

Europa i N o r d - A m é r i c a , en e i s p a i s o s i n d u s t r i á i s .

E l gran i m p u l s o r d'aquesta d i s c i p l i n a i d e l L a b o r a t o r i , f o u

e l D r. E m i l i M i r a i L ó p e z , P s i q u i a t r e amb una bona formació

n e u r o l ó g i c a i p s i c o l ó g i c a , fou un d e i s p i o n e r s a n i v e l l

m u n d i a l , en a q u e s t a d i s c i p l i n a . A c c e d í a Cap d e l L a b o r a t o r i

P s i c o m é t r i c , l'any 1919, a través de c o n c u r s - o p o s i c i ó .

L'any 1931 fou nomenat D i r e c t o r de L ' I n s t i t u t P s i c o t é c n i c

i l'any següent p r i m e r C a t e d r á t i c de P s i q u i a t r í a de l a

F a c u l t a t de M e d i c i n a de l a U n i v e r s i d a d A u t ó n o m a . A u t o r de

r e l l e v a n t s t r e b a l l s i I l i b r e s p s i c o t é c n i c s i r e p r e s e n t a n t

d'Espanya en m o l t s c o n g r e s s o s i n t e r n a c i o n a 1 s, f o u molt

c o n e g u t , r e s p e c t a t i e s t i m a t , t a n t d i n s com f o r a de l e s

n o s t r e s f r o n t e r o s .

Com a A s s i s t e n t s f o r e n nomenats (24-XII-1920) en Josep M&

Lucena i R a u r i c h , i en C a r i e s S o l e r D o p f f , que a r r i b a r í a a

ésser-ne e l D i r e c t o r .

Com a p r o v a d e l v a l o r i t r a n s c e n d e n c i a d e l p e r s o n a l i

t r e b a l l de l ' I n s t i t u t d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l , c a l

mencionar l a seva p a r t i c í p a c i ó en e l s Congressos

I n t e r n a c i o n a 1 s de P s i c o t é c n i c a , s o t a l'égída d e l famós

p r o f e s s o r C l a p a r é d e de G i n e b r a , e l p r i m e r f o u o r g a n i t z a t i

c e l e b r a t l'any 1920 a G i n e b r a . A l l á os d e c i d í que e l

següent de l'any 1921 f o s o r g a n i t z a t p e r l ' I n s t i t u t

d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l i se c e l e b r e s a B a r c e l o n a .

La " I I C o n f e r e n c i a I n t e r n a c i o n a l de P s i c o t é c n i a A p l i c a d a a

l'Orientacíó P r o f e s s i o n a l i a 1'Organització C i e n t í f i c a d e l

T r e b a l l " s o t a l a p r e s i d e n c i a de C l a p a r é d e , i amb M i r a i

R u i z C a s t e l l a formant p a r t do l a d i r e c t i v a . E n t r e e l s

p a r t i c i p a n t s i ponents d'aquí h i h a v i a : D e w e l s h a u v e r s ,

M a d a r i a g a , T r i a s de B e s , S o l e r D o p f f i T a l l a d a .

377

Peí maig de 1920, sortí e l p r i m e r n ú m e r o d e l " A n a l s " de

d ' I n s t i t u t d'Orientació P r o f e s s i o n a l , que r e c o l l i a e l s

t r e b a l l s científics i d o c t r i n á i s que s'anaven p r o d u i n t a

l ' I n s t i t u t i a r r e u d e l m ó n . D ' a p a r i c i ó a p e r i ó d i c a , l a

q u a l i t a t de l a informació que v e h i c u l a v a , u t i l i t z a n t e l s

idiomes origináis en qué e r e n e s c r i t s e l s t r e b a l l s

c i e n t í f i c s , dona un gran p r e s t i g i i un gran nom a

1 ' I n s t i t u t .

Tant l ' I n s t i t u t com e l seu órgan d ' e x p r e s s i ó , m a l g r a t e l s

s u c c e s i u s c a n v i s de nom, per a d a p t a r - s e a l e s

c i r c u m s t á n c i e s p o l í t i q u e s d e l moment, han c o n t i n u a t f e n t l a

seva t a s c a , f i n s a i s n o s t r e s d i e s .

378

6*3.5. LABORATORI DE P S I C O L O G Í A EXPERIMENTAL

A n t e c e d e n t s

A p r i n c i p i s d e l s e g l e XX, es d e s p e r t á un gran interés per

l ' e s t u d i i l a i n v e s t i g a d o en e l camp de l a P s i c o l o g í a , a i s

principáis c e n t r e s culturáis i c i e n t í f i c s d*Europa.

S o r g i r e n m e s tres i e s c o l e s de mes o menys r e l l e u , amb l a

intenció d ' e s b r i n a r l ' e s t r u c t u r a i e l funcionament de l a

v i d a p s í q u i c a . Aquest interés e r a e l r e s u l t a t d e i s éxits

o b t i n g u t s durant e l s e g l e X I X , en l ' e s t u d i de l ' e s t r u c t u r a

i l a funció d e l cos huma, així com també en l a

i d e n t i f i c a d o d e i s agents p a t ó g e n s e x t e r n s , p e r W i r k c h o f f

i P a s t e u r . A q u e s t a constituía e l pas següent a donar o

l'esglaó a p u j a r per a o b t e n i r una c o m p r e n s i ó mes g l o b a l i

acurada de 1'ésser huma.

L ' e s t u d i d e l p s i q u i s m e o P s i c o l o g í a , no e r a un tena mou en

s i m a t e i x . Des de l ' a n t i g u i t a t , l a F i l o s o f í a h a v i a t r a c t a t

de d e s c o b r i r i donar e x p l i c a c i o n s de l ' e s t r u c t u r a i

funcionament de l a v i d a p s í q u i c a humana. La n o v e t a t que

a p o r t e n a l g u n e s e s c o l e s son e l s m é t o d e s d ' i n v e s t i g a c i ó

emprats. F i n s a l s e g l e X I X , l a m a j o r i a d ' i n v e s t i g a c i o n s

eren de t i p u s e m p í r i c , d e s c r i p t i u , i n t r o s p e c t i u , e t c ;

p r o c e d i e n d e l cap de l a F i l o s o f í a o de l a P e d a g o g í a . A

fináis d e l s e g l e X I X , P a u l o v , des d e l camp de l a

F i s i o l o g í a , e s t u d i a e l s " r e f l e x e s c o n d i c i o n a t s " en a n i m á i s

de l a b o r a t o r i . Es a d i r , i n t r o d u e i x i u t i l i t z a e l m é t o d e

e x p e r i m e n t a l en l a investigació p s i c o l ó g i c a . A p a r t i r

d ' a q u í , l ' e x p e r i m e n t a d o p s i c o l ó g i c a es g e n e r a l i t z a ,

p assant de l'experimentació a n i m a l d e i s fisiólegs a

1'experimentació p s i c o l ó g i c a amb humans, esperonada p e r l e s

n e c e s s i t a t s i n dustriáis i laboráis d ' a d a p t a c i ó i a d e q u a c i ó

e n t r e l ' i n d i v i d u i e l seu t r e b a l l .

T o t s a q u e s t s c o r r e n t s p s i c o l ó g i c s t i n g u e r e n e l seu res s ó a

C a t a l u n y a d u r a n t e l p r i m e r t e r ? d e l s e g l e XX; i en un p a i s

p e t i t com e l n o s t r e , h i trobem un bon nombre de pe r s o n e s i

i n s t i t u c i o n s r e l a c i o n a d e s ara e l camp de l a P s i c o l o g í a , des

de d i f e r e n t s p r o c e d é n c i e s ( f i l o s o f í a , e d u c a c i ó ,

p s i q u i a t r í a , o r i e n t a c i ó l a b o r a l , r e h a b i l i t a d o , e t c . ) i amb

i n t e r e s s o s i f i n a l i t a t s d i f e r e n t s . Aquest interés

379

g e n e r a i i t z a t per l a P s i c o l o g í a , a t o t e l non c u i t e de

p r i n c i p i s de s e g l e , té molt a veure amb l e s e x p e c t a t i v e s

d'aplicació d e i s seus r e s u l t a t s en m o i t e s e s f e r e s de l a

v i d a p r á c t i c a , c o n s t i t u i n t l a c l a u o solució a m o l t s d e i s

problemes s o c i a l s p l a n t e j a t s a 1'época.

Per s i t u a r e l L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a E x p e r i m e n t a l de l a

Mancomunitat en e l seu c o n t e x t , farem uma rápida m e n c i ó

d e i s c e n t r e s de r e c e r c a p s i c o l ó g i c a a l a C a t a l u n y a de

p r i n c i p i s de s e g l e i de l e s persones que s ' h i r e l a c i o n a r e n .

L a b o r a t o r i M u n i c i p a l de B a r c e l o n a

A p a r t de l a t a s c a m i c r o b i o i ó g i c a i d ' h i g i e n e , própies d e l

L a b o r a t o r i , des de p r i n c i p i s de s e g l e , amb l a incorporació

de T u r r ó i P i Sunyer, s ' h i f e i a també r e c e r c a o

e x p e r i m e n t a d o f i s i o l ó g i c a .

Ramón T u r r ó , j a com D i r e c t o r d e l L a b o r a t o r i , p a r t i n t d'uns

sólids coneixements de F i l o s o f í a i de F i s i o l o g í a , í eraprant

e l m é t o d e e x p e r i m e n t a l , f e u a i g u n e s i n c u r s i o n s a l camp de

l a P s i c o l o g í a i 1 ' E p i s t e m o l o g i a , que t i n g u e r e n ressó

i n t e r n a c i o n a l .

T urró e s t a v a i n t e r e s s a t en e l s O r i g e n s d e l Coneixement.

C o n t r a r i a l e s d o c t r i n e s n a t í v i s t e s de M ü l l e r , e l a b o r a una

teoría e m p i r í s t a d e l coneixement basada en e l s "elements

s e n s i b l e s " ( d esenvolupada peí S e n s u a l i s m e ) , l a

" s e n s i b i l i t a t t rófica" ( d e l m a t e i x T u r r ó i P i S u n y e r ) , e l

" r e f l e x e c o n d i c í o n a t " (de P a u l o v ) i l a i m p o r t a n c i a de

" 1 ' a c t i v i t a t m o t r i u " (de R i b o t ) . S e r v i n t - s e de 1 ' o b s e r v a d o

de nadons i de 1'experimentació a n i m a l , e s t u d i a un a s p e c t e

c o n c r e t : l a faro. En a l t r e s t r e b a l l s p o s t e r i o r s a n a l i t z a e l

s e n t i t d e l t a c t e b a s a n t - s e en l e s e x p e r i é n c i e s amb

am p u t a t s .

En e l camp de 1'Ep i s t e m o l o g í a , T u r r ó s'oposá a l ' I d e a l i s m e

de Kant i a i s u b j e c t i v i s m e , t o t s o s t e n i n t l a tesí d e l seny

comú i l a base o b j e c t i v a i e x p e r i m e n t a l d e l coneixement

( 1 5 ) .

380

Laboratori de Psicología de l'Alberg provisional i Casa d'observació de l a Junta P r o v i n c i a l de Protecció de la Infancia de Barcelona

La J u n t a P r o v i n c i a l de P r o t e c c i ó a l a I n f a n c i a de B a r c e l o n a , o b r i a l'any 1913, un A l b e r g p r o v i s i o n a l : Casa d ' o b s e r v a c i ó , per a c o l l í r , e s t u d i a r i r e h a b i l i t a r e l s

i n f a n t s a b a n d o n a t s , d e l i n q ü e n t s , o r f e s , e t c .

Lluís F o l c h i T o r r e s en f o u nomeneat D i r e c t o r r e s p o n s a b l e .

L'any s e g ü e n t , e l 1914, de l a seva p r o p i a i n i c i a t i v a , monta

un p e t i t l a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a amb a p a r e l l s comprats en

al g u n s d e i s seus v i a t g e s i d ' a l t r e s de l a sev a p r o p i a

i n v e n c i ó , per t a l d ' e s t u d i a r l e s r e a c c i o n s p s i c o l ó g i q u e s en

e l s normáis i també r e a l i t z a r a l g u n s e x p e r i m e n t s .

De formació a u t o d i d a c t a , amb gran c u r i o s i t a t c u l t u r a l i

r i g o r i n t e l e c t u a l , d e s e n v o l u p á una fecunda t a s c a s o c i a l i

i n v e s t i g a d o r a a l f r o n t de 1'Alberg i d e l L a b o r a t o r i de

Ps i c o l o g í a annex. P r o v e n i n t d e l camp de 1'ensenyament

a r t í s t i c , 1 ' i n t e r e s s a v a l a P e d a g o g í a . La P s i c o l o g í a , no

o b s t a n t a i x ó , constituía un coneixement básic o fonaraental

per a l corréete ús de l a p e d a g o g í a com a element t e r a p é u t i c

( l a "Pedagogía t e r a p é u t i c a " ) .

La seva a p o r t a c i ó mes r e e i x i d a és e l concepte de "P e d a g o g í a

c o m p e n s a t o r i a " que p r e t e n i a o b t e n i r una c o m p e n s a c i ó d e i s

d e f e c t e s o mancances d e i s anormals (físics o p s í q u í c s ) a

través d'una educació i n d i v i d u a l i t z a d a i promotora d e l

desenvolupament máxim de c e r t e s a p t i t u d s que p o d i e n

compensar t o t a l m e n t o p a r c i a l m e n t l e s a l t r e s mancances.

L'any 1922, i n i c i a v a e l s c u r s o s de P e d a g o g í a E x p e r i m e n t a l

amb gr a n nombre d'alumnes.

E l m a t e i x Lluís F o l c h f o u a s s i s t e n t d e l L a b o r a t o r i de

P s i c o l o g í a ExperÍHiental amb Dawelshavers i del S e m í n a r i -L a b o r a t o r i de P e d a g o g í a de l a S r a . M o n t e s s o r i . De tots n ' a p r e n g u é quelcom de p o s i t i u , pero hem de c o n s i d e r a r e l

seu t r e b a l l p i o n e r i o r i g i n a l en e l camp de l a P e d a g o g í a

T e r a p é u t i c a .

381

S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de P e d a g o g í a

C r e a t l'any 1918, per l a D i p u t a c v i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , a l «a t e i x temps que e l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de Filosofía i P s i c o l o g í a . H a v i a de d e d i c a r - s e a l a investigació p e d a g ó g i c a básica i a p l i c a d a .

M a gníficament d o t a t i e q u i p a t , a i x ó no o b s t a n t , e l s seus

r e s u l t a t s f o r e n mes a v i a t m i n s o s . Una d i r e c c i ó p e r s o n a l i s t a

i l a f a l t a de c o n t r o l o f e g a r e n i e s m o r t e i r e n e l que h a v i a

d'ésser un c e n t r e d ' i n v e s t i g a c i o n s m u í t i d i s c i p l í n a r s .

L ' u n i c a a p o r t a d o f e t a a l camp de l a p s i c o p e d a g o g i a per

aquest L a b o r a t o r i f o r e n a l g u n s t r e b a l l s f r u i t de l e s

e x p e r i e n c i a s de l a D i r e c t o r a M a r i a M o n t e s s o r í i e l s seus

a s s i s t e n t s , sobre l a p e r c e p c i ó n u m é r i c a en l ' e d a t

p r e e s c o l a r .

L ' I n s t i t u t d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l

Les a c t i v i t a t s d e l seu L a b o r a t o r i P s i c o m é t r i c , o r g a n i t z a t

l'any 1919, í dirigít peí P r o f . D r . E m i l i M i r a , j a han

e s t a t m e n d o n a t s a n t e r i o r m e n t .

L a b o r a t o r i de l ' I n s t i t u t M u n i c i p a l de d e f i c i e n t s " V i l a

Joana"

L'Ajuntament de B a r c e l o n a té una f i n c a a V a l l v i d r e r a

denominada " V i l a Joana" que, des de p r i n c i p i s de s e g l e

sostenía una e s c o l a m u n i c i p a l de c e e s . P o s t e r i o r m e n t , h i

traslladá allí també l ' E s c o l a m u n i c i p a l de s o r d s - m u t s .

F i n a l m e n t , l'any 1919, o r g a n i t z á a l a m a t e i x a f i n c a , una

secció per anormals e d u c a b l e s d i r i g i d a peí D r . A l s i n a i

M e l i s .

Un cop aqües t e s t r e s e s c o l e s e s p e c i á i s ocupaven una m a t e i x a

f i n c a i d i n s e l s p l a n s m u n i c i p a l s de m i l l o r a de l a q u a l i t a t

d e i s seus s e r v é i s , es v e i a l a c o n v e n i e n c i a de d o t a r a l a

Institució amb un L a b o r a t o r i que servís l e s n e c e s s i t a t s de

l e s t r e s s e c c i o n s de d e f i c i e n t s i a n o r m a l s . Així l'any 1920

f o u c r e a t p e r a c o r d d e l p l e n a r i m u n i c i p a l .

382

Les línies de t r e b a l l d'aquest L a b o r a t o r i e s t a v e n

o r i e n t a d e s cap a l ' e s t u d i de l a p s i c o l o g í a i n f a n t i l i de l a

p e r c e p c i ó d e i s d e f i c i e n t s ( 1 6 ) .

S e a i n a r i - L a b o r a t o r i de F i l o s o f í a i P s i c o l o g í a

Creat per a c o r d de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , amb d a t a

5-1-1918 i s o s t i n g u t p e r 1'Excel.lentíssima D i p u t a c i ó

P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , formava p a r t d e l grup de 4

i n s t i t u c i o n s d ' e s t r u c t u r a a d m i n i s t r a t i v a s i m i l a r , p r e v i s t o s

per en P r a t de l a R i b a i en P i j o a n , per fomentar i

p o t e n c i a r l a investigació i l a r e c e r c a .

En fou nomenat D i r e c t o r Eugeni d'Ors, A g r e g a t s : Joan

C r e i x e l l s i Josep Ma C a p d e v i l a .

S i t u a t a l ' e d i f i c i d e l r e l l o t g e de l ' E s c o l a I n d u s t r i a l , en

e l Curs 1918-1919. fou u t i l í t z a t peí D i r e c t o r i e l s

a g r e g a t , per muntar-hi l a b i b l i o t e c a i l a s a l a de r e u n i o n s

i per d o n a r - h i a l g u n a c o n f e r e n c i a de f i l o s o f í a .

E l Curs 1919-1920, e l psicóleg b e l g a Georges Dewe1shauvers

fou i n v i t a t a donar un p a r e l l de c o n f e r e n c i e s a l S e m i n a r i ,

d i n s e l s Cursos M o n o g r a f i e s d ' a l t s E s t u d i s i d ' I n t e r c a n v i .

I aixó f o u l ' i n i c i de l a seva a c t i v i t a t docent a B a r c e l o n a .

A 1'octubre de l'any 1920, f o u nomenat Agregat d e l

S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i l o s o f í a i P s i c o l o g í a i p r o f e s s o r

de P s i c o l o g í a a i s E s t u d i s N o r m á i s .

E l Curs 1920-1921, s ' o r g a n i t z a r e n C u r s o s d ' i n i c i a c i ó a l a

P s i c o l o g í a i e x p e r i m e n t s e s p e c i a l i t z a t s . Heus aquí e l

programa:

- P r i m e r a s e c c i ó : E x p l o r a c i ó e x p e r i m e n t a 1 de 1'observació

i n t e r n a i d e l seu g r a u de p r e c i s i ó .

- Segona s e c c i ó : E x p e r i m e n t s sobre 1 ' e x a c t i t u d en l a

p o s i c i ó i moviments d e l b r a ? .

- T e r c e r a s e c c i ó : E x p e r i m e n t s s o b r e l a imatge mental amb

inscripció d e i s r i t m e s r e s p i r a t o r i ,

c i r c u l a t o r i i d e i s e f e c t e s

d i n a m o g é n i c s .

- Quarta s e c c i ó : E x p e r i m e n t s p s i c o m é t r i c s s o b r e

1'automatismo s u b c o n s c i e n t .

383

A causa d e i s problemes d'Eugeni d'Ors, D i r e c t o r d e l

S e m i n a r i - L a b o r a t o r i , amb e l s d i r i g e n t s de l a Mancomunitat,

que c u l m i n a r e n amb l a seva d i m i s s i ó de l a m a j o r i a d e i s

c a r r e e s que t e n i a , e l C o n s e l l Permanent de l a Mancomunitat,

en sessió d e l d i a 14 de desembre d e l 1921, decidí l a

dis s o l u c i ó d e l S e m i n a r i de F i l o s o f í a i d e l S e m i n a r i de

P e d a g o g í a .

Només es s a l v a de l a d i s s o l u c i ó e l L a b o r a t o r i de

P s i c o l o g í a , g r á c i e s a ¡'interés de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s

C a t a l a n s i a i s bons o f i c i s d e l D r . T u r r ó . Es c o n t i n u a v a

pagant e l sou a l D r . G. Dewe i s h a u v e r s i s ' a u t o r i t z a v a un

funcionament p r o v i s i o n a l d e l L a b o r a t o r i . A l m a t e i x temps,

era encomanat l ' e s t u d i per a l a r e o r g a n i t z a c i ó d e l

L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a , a l C o n s e l l de P e d a g o g í a .

Curs 1921-1922, línies d ' i n v e s t i g a c i ó :

- L'autoroatisme s u b c o n s c i e n t

- Les a s s o c i a c i o n s d ' i d e e s

- E x p e r i é n c i e s sobre 1 ' e s t i m a d o d e l temps

- E x p e r i é n c i e s sobre l'observació i n t e r n a

- E x p l o r a d o de l a memoria

- P r e p a r a c i ó de t e s t s per a e x p e r i é n c i e s p e d a g ó g i q u e s (en

c o l . l a b o r a d o amb un Ll u í s F o l c h i T o r r e s , D i r e c t o r de

I ' A s i l de l a Pr o t e c c i ó de l ' I n f a n t , a l c a r r e r de Wad-Ras,

de l'Ajuntament de B a r c e l o n a ) . P u b l i c a t a l "Butlletí d e i s

M e s t r e s " .

- E x e r c i c i s p ráctics p e r a l e s alumnes d e i s E s t u d i s

N o r m á i s .

E l S r . Dewelshauvers a c t u á com a Cap d e l L a b o r a t o r i , a j u d a t

per l a seva muí 1er i com a c o l . l a b o r a d o r s , noms que

a r r i b a r i e n a ésser ben c o n e g u t s : L l u í s F o l c h i T o r r e s , E.

P a l a u , L l u í s F o n t a n e l l a , D r . C. R o f e s , Mossen M i q u e l

d ' E s p l u g u e s , J . C a r r e r a s i A r t a u , L l u í s R e c a s e n s , F . Pou i

l e s s e n y o r e t e s de l ' E s c o l a Normal: F e r r e r , H o s t a l r l c h i

N a d a l .

384

L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a E x p e r i a e n t a l

M e n t r e s t a n t , i amb t o t a c e l e r i t a t , l a Secció de C i é n c i e s de

l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , p r e p a r a v a un nou P r o j e c t e

d ' E s t a t u t per a l L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a E x p e r i m e n t a l , que

f o u p r e s e n t a t e l d i a 7 de gener de 1922, éssent a p r o v a t peí

C o n s e l l Permanent e l d i a 8 de mar? d e l m a t e i x a n y .

E l L a b o r a t o r i f o u posat s o t a e l p a t r o n a t g e c i e n t í f i c de

l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , que nomena com a I n s p e c t o r -

d e l e g a t a l L a b o r a t o r i , a l D r . R a m ó n T u r r ó .

La Base t e r c e r a d e i s E s t a t u t s d e l L a b o r a t o r i , en p a r l a r de

l e s seves f i n a l i t a t s c i e n t í f i q u e s i p r a c t i q u e s d e i a :

"Es consagrará a 1 'estudi de la moderna psicología

experimental, oferint guiatge i mitjans de recerca ais

invest igadors í ais estudiants que vulguin preparar

tesis de psicología.

Del punt de vista práctie, treballará al costat deis

Estudis Normáis, ajudará ais mestres en general i podrá

proporcionar dades cient íf iques ais laboratori s de

psicología apiicada",

Com a d i r e c t o r d e l L a b o r a t o r i f o u nomenat e l D r . George

Dewe I s h a u v e r s , amb un sou de 7000 p e s s e t e s l ' a n y , Com a

A s s i s t e n t - a u x i 1 i a r d e l L a b o r a t o r i l a S r a . Dewe1shauvers,

amb un sou de 2000 p e s s e t e s l ' a n y .

Amb e l l a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a E x p e r i m e n t a l es r e f o n i e n

l e s t a s q u e s i f u n c i o n s d ' e x p e r i m e n t a c i ó a s s i g n a d e s a i s

s u p r i m i t s S e m i n a r i s - L a b o r a t o r i s de F i l o s o f í a i P e d a g o g í a .

Curs 1922-1923. L í n i e s d ' i n v e s t i g a c i ó .

- Moviments s u c c e s s i u s , s i n u l t a n i s i a l t e r n a t i u s .

- E l s moviments i n c o n s c i e n t s com a mesura o b j e c t i v a de

l a f o r m a c i ó de l a imatge m e n t a l .

- Moviments c o n s c i e n t s i moviments a u t o m á t i c s .

- Recerques sob r e l'atenció e s p o n t á n i a .

385

Amb e l s c o l . l a b o r a d o r s s e g ü e n t s : D r . C a r d ó (Canonge de l a

Seu de B a r c e l o n a ) , S r s . Bonsoms (Casa de C a r i t a t ) ; J .

A l e g r e ( a n t i c alurane d e l D r . C l a p a r e d é de G i n e b r a ) , Lluís

F o n t a n a l l a , A. S a t o r r a s ( L l i c e n c i a t en Dret C r i m i n ó l e g ) i

l e s S r t e s . A n t i c h , M o n t a ñ a , Saboya i T a r r a g o ( d e i s E s t u d i s

N o r m a l s ) .

En e l s E s t u d i s N o rmáis h i h a v i a una a s s i g n a t u r a a l 2on c u r s

de P s i c o l o g í a g e n e r a l , i a l 3 e r . c u r s l a P s i c o l o g í a

p e d a g ó g i c a , que e s t a v e n a c a r r e e d e l D r . DeweIshauvers.

Les i n v e s t i g a c i o n s empreses amb e l s nens de l e s e s c o l e s

M o n t e s s o r í , d e l B o s c h , i D o m é n e c h , per l e s alumnes d e l

T e r c e r c u r s de l a Normal f o r e n ;

- I n f l u e n c i a de l a memoria m u s c u l a r sobre e l d i b u i x .

- Recerques sobre e l v o c a b u l a r i cátala en nens d'edat

d i f e r e n t .

P e r c e p c i ó d ' o b j e c t e s per p a r t d e i s nens p e t i t s .

La memoria de formes s e n z i l i e s ( geométriques o

í r r e g u l a r s ) ,

L'autoraatisme d e l s moviments i l a seva extensió segons

1'edat d e i s nens.

Recerques sobre e l s e n t i m e n t e s t é t i c e l e m e n t a l .

Recerques sobre l'emoció e l e m e n t a l i e l naixement d e l

s e n t i m e n t m o r a l .

La narració en e l s nens p e t i t s .

Recerques elementáis s o b r e l a r e c o n s t i t u c i ó d'un o r d r e

d ' e s d e v e n í m e n t s p e l s n e ns.

Com p r o c e d e í x e n e l s nens per t r o b a r l e s i d e e s

e s s e n c i a l s d'una n a r r a c i ó .

E l c u r s 1923-1924. Amb l'adveniment de l a d i c t a d u r a d'en

Primo de R i v e r a , amb e l s seus p r e j u d i c i s , fóbies i e s t r e t o r

de m i r e s , p r o v o c a r e n 1'animadversió d e l t r i s t e m e n t c é l e b r e

B a r ó n de V i v e r c o n t r a e l D r . D e w e l s h a u v e r s , l a d e s t i t u c i ó

d e l q u a l p r o v o c a l a s o l i d a r i t a t de l a m a j o r i a d e i s

p r o f e s s o r s i i n t e l . l e c t u a l s que t r e b a l l a v e n p e r l a

Mancomunitat, a c t e que f o u a p r o f i t a t p e r l e s a u t o r i t a t s

g o v e r n a t i v e s i m i l i t a r s , p e r a n o r r e a r g r a n p a r t de l ' o b r a

c u l t u r a l i e d u c a t i v a f e t a a C a t a l u n y a e l s d a r r e r s a n y s . L a

s o l i d a r i t a t s'estengué a 1 ' e s t r a n g e r . Aquest a l d a r u l l f o u

e l p r i m e r esglaó d e l d e s p r e s t i g i d e l régim m i l i a r e s p a n y o l

a t o t E u r o p a .

386

E l L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a E x p e r i m e n t a l m a n t e n í a una

co 1. l a b o r a d o científica amb e l l a b o r a t o r i de P s í c o -

físiologia de P a r í s , que diri g í a e l P r o f e s s o r de l a

Sorbona, D r . P i e r o n , i l a p r e s e n t a c i ó de t r e b a l l s comuns

e r a f e t a a l a r e v i s t a "L'année P s y c h o l o g i q u e " , Sembla que

aq u e s t a i n t e r n a c i o n a l ització de l a C i e n c i a m o l e s t a v a a l

patriótic S r . Ba r ó n de V i v e r .

E l s a l t r e s t r e b a l l s d e l l a b o r a t o r i f o r e n p r e s e n t a t s a l a

S o c i e t a t de B i o l o g í a de B a r c e l o n a , a l a Segona C o n f e r e n c i a

I n t e r n a c i o n a l de P s i c o t é c n i c a , c e l e b r a d a a B a r c e l o n a l'any

1921, i a l Congrés I n t e r n a c i o n a l de P s i c o l o g í a d ' O x f o r d , de

l'any 1923.

"Va ésser dolaros que la seva Teína quedes interrompuda

tan avíat. Sí la institució (el Laboratori de Psicología

Experimental) s'hagués pogut estábilitzar i arrelar en

el medí que la voltava -puix havia estat rebuda amb

innegable simpatía i molta esperanza- hauria contribuít

a donar-1 i un carácter propi; és a dir, en el quadre de

laboratoris del món s'hauria pogut reservar la tasca

d'invest igar el subconscient en vistes a la síntesi

mental. Una coincidencia felig duia per aquest camí.

D'una part, les invest ígacíons del matreix

Dewe1shauvers, fixada en els seus dos volums, ja

publicats, i de l'altra, la posició de 1'escola

biológica catalana, representada peí Dr. Turró, que

cercava d'explicar a través deis mecanismes inconscients

-els mecanismes trófics- l'elaboració del coneixement

continuada per August Pi Sunyer en el seu Ilibre "La

Unitat funcional".

En aquesta coincidencia va néixer el programa de tasques

del laboratori, el fruit de les quals no aparegué a

Catalunya -com hauria pogut succeir sense 1 'escomesa

dictatorial- i Dewelshauvers va donar-Íes a conéixer a

París l'any 1925 en un volum titulat "Les mecanismes

subconscients" (17).

387

E l gran r e p t e biológic de p r i n c i p i s de s e g l e e l constituía

e l problema de l a relació p s i c o - o r g á n i c a , en e l s límits de

l a fisiología i l a p s i c o l o g í a . La relació e n t r e e l s

mecanismes c o n s c i e n t s , s u b c o n s c i e n t s i i n c o n s c i e n t s i e l

seu nexe d ' u n i ó . Dewelshauvers buscava e l pas de l a v i d a

orgánica a l a c o n s c i é n c i a . E l s biólegs t e n i e n l e s mateixes

i n q u i e t u d s en c e r c a r l e s n e c e s s i t a t s trófiques de

1'organisme, l e s a r r e l s de l ' e x p e r i e n c i a c o n s c i e n t (Turró)

o en d e s c o b r i r e l j o c d e i s mecanimes s u b j a c e n t s a l a

s e n s i b i l i t a t i n t e r n a ( P i S u n y e r ) .

"El Dr. Dewelshauvers ha plantejat un conjunt de

recerques al voltant del tema central de la imatge,

prenent el mot en un sentit ampli com a sinónim de

sensació i de representado alhora. La imatge, fenomen

psicológic primari en estreta dependencia amb

1'aci tivitat orgánica, es troba naturalment situada en

la intersecció entre la vida mental i la purament

orgánica.

El descobriment mes notable de Dewelshauvers a propósit

de la vida inconscient de la imatge, consisteix en la

transcripció objectiva de l'anomenat "reflexe gráfic".

Ell va constatar l'existéncia de moviments

imperceptibles en els dits de la má, sempre que en la

consciéncia actúa la imatge visual d'un cos en moviment

d'osci1.lacio regular o la imatge sonora d'una successió

rítmica també regular. Un péndol o un metrónom poden

servir per a les experiéncies. El reflexe és natural i

no condiciona 1 o provocat com el de Pawlov i se'l pot

fixar en gráfiques per mitjá d'aparelIs regístradors.

Aqüestes experiéncies confirmen el paper de procés

intermediari que correspon a la imatge, entre la

consciéncia i 1'organismo i constatem entre la imatge

mental i els reflexos una correlació orgánica que

s'explica peí fet que la imatge forma un mecanisme de

regulado i coordinació independent de la consciéncia"

(18).

Durant e l p r i m e r q u a r t d e l s e g l e XX, l a investigació

p s i c o l ó g i c a en t o t e s l e s seves b r a n q u e s , u t i l i t z a n t e l

métode e x p e r i m e n t a l , assolí uns moments d ' e s p l e n d o r , a

1 ' i g u a l que l ' e s t u d i de l e s c i é n c i e s mediques.

D i s s o r t a d a m e n t , l a p r i m e r a escomesa m i l i t a r d e l s e g l e XX

ofegá e l prometedor a v e n i r d ' a q uesta d i s c i p l i n a - l a

P s i c o l o g í a - i e l s seus c o n r e a d o r s a c a s a n o s t r a .

388

6 . 3 . 6 . SEMINARI - LABORATORI DE F I S I O L O G Í A

A n t e c e d e n t s

La tradició de t r e b a l l b i o l ó g i c , eraprant e l m é t o d e

e x p e r i m e n t a l , a r r e n e a de l a fundació d e l L a b o r a t o r i

M u n i c i p a l de B a r c e l o n a i d e i s t r e b a l l s i s o l a t s de Ramón i

C a j a l i Jaume P i i Sunyer a l a F a c u l t a t de M e d i c i n a . E l s

dos n u c l i s esmenats r e b e r e n l a i n f l u e n c i a i en f o r e n

i n t r o d u c t o r s d e i s c o r r e n t s c i e n t í f i c s i d e l m é t o d e s de

t r e b a l l de l ' e s t r a n g e r .

Aquest dos n u c l i s iniciáis d e s p e r t a r e n l a flama

i n v e s t i g a d o r a d'un p l a n t e r de j o v e s b í ó l e g s , amarats de

e u r i o s i t a t i n t e 1 . l e c t u a l i d'amor a l a c i e n c i a , que es

formaren en l a p r i m e r a d é c a d a d e l s e g l e , s o t a e l m e s t r a t g e

de Ramón Turró i August P i i S u n y e r , c o n t i n u a d o r s de l ' o b r a

de Jaume F e r r a n i Jaume P i i Su n y e r . Les dues pr i n c i p á i s

branques conreades eren l a M i c r o b i o l o g í a i l a F i s i o l o g í a ,

amb c l a r a i n f l u e n c i a f r a n c e s a de l e s E s c o l e s de P a s t e u r i

Claude B e r n a t , que p o s t e r i o r m e n t incluirá Alemanya í e l s

E s t a t s U n i t s , on son e n v i a t s e l s seus d e i x e b l e s a l a segona

década d e l s e g l e XX.

E l f e t que l a Secció de C i é n c i e s de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s

C a t a l a n s , creada l'any 1911, comptés amb 4 membres bi'ólegs

d e i s 7 en t o t a l , i que l a p r i m e r a s o c i e t a t f i l i a l de

l'esmentat I.E.C. f o s l a S o c i e t a t de B i o l o g í a ( 1 9 ) , c r e a d a

l'any 1912, ens dona l a mida de l a v i t a l i t a t que l ' e s t u d i

e x p e r i m e n t a l de l a B i o l o g í a h a v i a produSt a c a s a n o s t r a en

comentar e l s e g l e XX. A i x ó no o b s t a n t , l e s e i n e s de t r e b a l l

d i s p o n i b l e s per aquest e s t o l de j o v e s c i e n t í f i c s , no e r e n

n i adequades n i s u f i c i e n t s . És per aixó que l a p e n u r i a

científica de l ' E s t a t f o u no m é s p a l . l i a d a p a r c i a l m e n t per

a l t r e s organismes p ú b l i c s : p r i m e r l'Ajuntament de B a r c e l o n a

i després l a Mancomunitat de C a t a l u n y a , e x e r c i n t una funció

de s u p l e n c i a i e s t i m u l a l c o n r e u de l a c i e n c i a , i en

p a r t i c u l a r de l a B i o l o g í a ( 2 0 ) .

389

S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de P i s i o l o g i a

Formava p a r t d ' a q u e l l grup s e l e c t e de q u a t r e S e m i n a r i s -

L a b o r a t o r i s , pensat p e r en P r a t i en P i j u a n , com a c e n t r e s

de r e c e r c a básica per a u n i v e r s i t a r i s , en f u n c i o n s de

s u p l e n c i a de l a t a s c a que l a U n i v e r s i t a t no r e a l i t z a v a p e r

f a l t a de medis i d ' i n q u i e t u d s .

Com m o i t e s a l t r e s i n s t i t u c i o n s pensadas o c r e a d e s s o t a e l

g u i a t g e d'en P r a t , e l l a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a e s t a v a

pensat en funció d'una p e r s o n a : August P i i Sunyer ( 2 1 ) .

P r a t no c r e i a en e l poder t a u m a t ú r g i c de l e s liéis que

cre e n i n s t i t u c i o n s , ans en e l poder v i v i f i c a d o r d e i s homes

que l e s d e s e n v o l u p e n . La l l e i , per a l t r a p a r t n e c e s s á r i a ,

e r a l ' e s q u e l e t , l ' e s t r u c t u r a ; e l s homes compromesos e r e n

e l s que donaven v i d a i funcionament a q u a l s e v o l i n s t i t u c i ó .

D'acord amb e l s p l a n s j a esmenats, s'inclogué en e l

P r e s s u p o s t E x t r a o r d i n a r i de l'any (l'Empréstit de 15.000

m i l i o n s ) una p a r t i d a per a l a creació d e i s esmentats

s e m i n a r i s - l a b o r a t o r i s de F í s i c a , P e d a g o g í a i F i s i o l o g í a .

P e r o , m a l g r a t que e l s p l a n s h i e r e n , l e s pers o n e s

a p r o p i a d e s per d e s e n v o l u p a r - l o s també i l e s p a r t i d a s

p r e s s u p o s t á r i e s j a h a v i e n e s t a t n o t a d a s , desconeixem l e s

causes que f r e n a v e n l a posada en marxa d' a q u e s t s

l a b o r a t o r i s . Una de l e s raons semble ésser l a r e t i c e n c i a

d'alguns elements p o l í t i c s i c u l t u r á i s de l a Mancomunitat,

de muntar un l a b o r a t o r i que anés I l i g a t a una institució

o f i c i a l de l ' E s t a t . No es v o l i a p o s a r v i nou en b o t e s

v e l l e s , per por de p e r d r e o m a l g a s t a r e s f o r g o s i d i n e r s . Es

des í t j a v a que e l s S e m i n a r i s - L a b o r a t o r i s t i n g u e s s i n

a u t o n o m í a , v i d a p r o p i a en e l s a s p e c t e s e c o n ó m i c , c i e n t í f i c

í a d m i n i s t r a t i u o l e g a l . P e r o b t e n i r l a se v a p e r v i v é n c i a i

e f e c t i v i t a t , no es v o l i a que e s t i g u e s s i n u n i t s a i s a v a t a r s

polítics de l a Mancomunitat n i a l a i n e r c i a b u r o c r á t i c a de

l a U n i v e r s i t a t . P e r o aquest punt d ' e q u i l i b r i i a u t o n o m í a es

mos t r a v a difícil d ' a c o n s e g u i r , donat e l f e t que

eco n ó m i c a m e n t d e p e n i e n de l a Mancomunitat i c i e n t i f i c a m e n t

es n o d r i e n de l a U n i v e r s i t a t ,

390

Tot i l e s d i f i c u l t a t s que c o m p o r t a v a , e l p r o j e c t e no f o u

mai abandonat, j a que es c o n f i a v a en l a r e c e r c a com a motor

de l'economia i l a c u l t u r a a u t d c t o n e s . Així trobem

mencíonat e l L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a en l a Memoria

p r e s i d e n c i a l d'en P r a t de l a R i b a a l'Assemblea de l a

Mancomunitat, de l'any 1917:

"A Barcelona hi ha una Torta tradició de treball

biológic experimental que s'ha aTirmat solidament durant

aquests dos anys...Tot demostra la solidesa de la nostra

escola i la necessi tat que se l i Taciliti 1'adequat instrument de treball".

Sembla dones, que e l t e r r e n y e s t a v a p r e p a r a t . August P i i

Sunyer j a e r a C a d e d r á t i c de F i s i o l o g í a de l a F a c u l t a t de

M e d i c i n a a B a r c e l o n a , i l a fama de l ' E s c o l a C a t a l a n a de

B i o l o g í a , t r a s p a s s a v a i e s n o s t r e s f r o n t e r o s . No o b s t a n t

a i x ó , l a mort prematura d'en P r a t de l a R i b a , e l fracás

d e i s dos p r i m e r s Semínaris de F i l o s o f í a i P e d a g o g í a i l a

d i f i c u i t a t de t r o b a r un emplagament adequat p e r a l

L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a , r e t r a s a r e n l a seva

m a t e r i a l i t z a c i ó .

Es d e s i t j a v a c o n s t r u i r un L a b o r a t o r i en un e d i f i c i a p a r t ,

prop de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a , amb unas i n s t a l . l a c i o n s

c o m p l e t e s : b i b l i o t e c a , l a b o r a t o r i s (de Q u í m i c a , F i s i o l o g í a ,

P a t o l o g í a , e t c . ) e s t a b u l a r ! per a n i m á i s d ' e x p e r i m e n t a c í ó ,

a u l a o s a l a de c o n f e r e n c i e s , e t c . Es p r e n i e n p e r model e l s

l a b o r a t o r i s de L o v a i n a , O x f o r d , e t c . P e r o f i n a l m e n t l a

i n c e r t e s a i e l r e a l i s m o f o r e n que e l r e s u l t a t f i n a l a

B a r c e l o n a f o s mes modest.

E l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a f o u a l l o t j a t d i n s de

l a F a c u l t a t de M e d i c i n a , en unes d e p e n d é n c i e s d e l t o r c e r

p i s , s o b r o l a C á t e d r a de F i s i o l o g í a . Fou e l f r u i t d'una

e n t e s a e n t r e l a U n i v e r s i t a t , que cedía e l s l o c á i s , i l a

D i p u t a c i ó de B a r c e l o n a , que d o t a l e s i n s t a l . l a c i o n s i e l

p r o s s u p o s t per a l funcionament ( 2 2 ) .

La c r e a c i ó d e l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a , tingué

l l o c e l d i a 8-7-1920, per un d e c r e t d e l C o n s e l l Permanent.

E l l l a r g camí r e c o r r e g u t des de l a s e v a c o n c e p c i ó f i n s e l

seu n a i x e m e n t , o r a e l f i d e l r e f l e x de l e s v i c i s s i t u d s i

l i m i t a c i o n s de l a c i e n c i a i l a p o l í t i c a a u t ó c t o n o s de

1'época.

391

Les bases f u n d a c i o n a l s e s t a b l i e n :

1 - E l p a t r o n a t g e científic c o r r e s p o n a l ' I n s t i t u t

d ' E s t u d i s C a t a l a n s .

2 - E l comproraís de donar un c e r t nombre de l l i g o n s

( c u r s o s ) a l'any í l a p u b l i c a c i ó d'una r e v i s t a que

recollís e i s t r e b a l l s i a c t i v i t a t s d e i s L a b o r a t o r i ,

amb e l nom d ' " A n n a l s " .

8 - S ' e s t a b l i a un régim e c o n ó m i c que g a r a n t í s una t o t a l

a u t o nomía a l funcionament de l a i n s t i t u c i ó .

9 - A d m i n i s t r a t i v a m e n t quedava ínclós en e l régim d e l

C o n s e l l de P e d a g o g í a .

10 - Nomenament d e i s c a r r e e s de D i r e c t o r i S o t s - d i r e c t o r

peí C o n s e l l Permanent a p r o p o s t a de l ' I n s t i t u t

d ' E s t u d i s C a t a l a n s , amb l ' i n f o r m e p r e v i de l a Secció

de C i é n c i e s .

16 - E s t a b l i m e n t d e i s convenís que c a i g u e s s i n per l ' e s t a t g e

d e l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i .

Immediatament es f e r e n e l s a r r e g l a m e n t s p e r t i n e n t s p e r a l a

seva i n s t a l . l a c i o .

E l 22-7-1920, e l C o n s e l l Permanent n o m e n á e l D i r e c t o r i

S o t s - d i r e c t o r en l e s persones d e i s p r o f e s s o r s D r s . August

P i i Sunyer i Jesús M§ B e l l i d o i G o l f e r i c h .

E l l a b o r a t o r i s'organitzá en d i v e r s e s s e c c i o n s , a c u r a de

v a l u o s o s a u x i l i a r s o a s s i s t e n t s .

- Q u í m i c a b i o l ó g i c a ( B i o q u í m i c a )

- E n d o c r i n o l o g í a i Meta b o l i s r a e R a m ó n C a r r a s c o i

F o r m i g u e r a

- ( P a t o l o g í a ) H i s t o f i s í o l o g i a Leandre C e r v e r a i

A s t o r

- F a r m a c o d i n á m i c a Jesús Ma B e l l i d o i

G o l f e r i c h s

- E l e c t r o f i s i o l o g i a

- F i s i o q u í m i c a

392

A continuació donem una relació d e i s C u r s o s i D e m o s t r a c i o n s

donats p e l s p r o f e s s o r s i c o l . l a b o r a d o r s a d s c r i t s a l

L a b o r a t o r i o per p r o f e s s o r s i n v i t a t s :

1921; J.M. B e l l i d o : " E v o l u c i ó de l e s i d e e s e n i s i o l o g i a de l a c i r c u l a c i ó " .

A. P i i Sunyer: "La s e n s i b i l i t a t i n t e r n a " .

R . C a r r a s c o : " M é t o d e s de l a b o r a t o r i per a

l ' e s t u d i d ' a l g u n s t r a s t o r n s d e l

m e t a b o l i s m e " .

J . P i i Sunyer: "La c o n d ú c e l o de 1 ' i n f l u x

n e r v i o s " .

P r o f . H . B o r o t t a n : " E l e c t r i c i t a t o r g á n i c a " i

F a r m a c o d i n á m i c a d ' a l g u n s

s u c e d a n i s de l a d i g i t a l i de

l ' e r g o t i s m e d e l s é g o l " .

1922: A. P i i Sunyer: "Les n o s t r e s r e c e r q u e s sobre l a

s e n s i b i l i t a t e s p e c í f i c a d e l

p n e u m o g á s t i c p u l m o n a r " .

J.M. B e l l i d o : "Les t e o r i e s a n t i g ü e s i modernes

de l a secreció r e n a l " .

R. C a r r a s c o : " E l s e s t u d i s de metabolisme a i s

E s t a t s U n i t s " .

P r o f . A d o l f B i c k e l : " O p e r a t o r i a e x p e r i m e n t a l de

l ' a p a r e l l d i g e s t i u " .

1923 R . C a r r a s c o : "Les hormones t i r o i d e a , a d r e n a l i

p a n c r e á t i c a i l a l l u r a c c i ó s o b r e

e l m e t a b o l i s m e " .

J.M. B e l l i d o

A. P i i Sunyer

Del R i o O r t e g a : " H i s t o l o g í a i h i s t o p a t o l o g i a d e i s

c e n t r e s n e r v i o s o s " .

J . N e g r i s

T. Barney

S. N i c o l a i

I . P o l o t

Com a mostra de 1 ' a c o l l i d a i e l p r e s t i g i d e i s c u r s o s

i m p a r t i t s a l L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a , podem esmentar

l ' i n c r e m e n t d e l nombre de c u r s o s i l ' i n c r e m e n t de

p r o f e s s o r s a l i e n s a l c e n t r e , e s p e c i a l m e n t e s p a n y o l s i

e s t r a n g e r s de g r a n r e l l e u c i e n t í f i c . A i x ó p r o v a que e l

L a b o r a t o r i e r a una i n s t i t u c i ó v i v a , a c t i v a i amb c a p a c i t a t

de c o n v o c a t o r i a p e r a alumnes i p r o f e s s o r s .

393

La p r o d u c c i ó científica es donava a conéixer també amb l a

p a r t i c i p a c i ó i p r e s e n t a c i ó de p o n é n c i e s de membres d e l

L a b o r a t o r i , a i s p r i n c i p á i s Congressos i n t e r n a c i o n a l s de 1 ' e s p e c i a l i t a t . Així durant aquest període c a l mencionar l a p a r t i c i p a c i ó a l Congrés I n t e r n a c i o n a l de Fisiología a Edimburg.

Aqüestes r e l a c i o n s c i e n tífiques i n t e r n a c i o n a l s v e n i e n j a de

l a d é c a d a a n t e r i o r , quan Dalmau e s t u d i a a H a l l e amb

A b d e r h o l d e n i a B o s t o n amb Cannon, C a r r a s c o i F o r m i g u e r a

també a B o s t o n amb Cannon i a Berna amb A s h r e . August P i i

Sunyer f o u c o n v i d a t a donar llígons a l e s U n i v e r s i t a t s de

Buenos A i r e s , C ó r d o b a i M o n t e v i d e o , i Leandre C e r v e r a

treballá amb Houssay a Buenos A i r e s i amb S o u l a a T o l o s a

d e l Llenguadoc ( 2 3 ) .

Per a q u e s t a r a o , amb d a t a 7-3-1922, e l C o n s e l l Permanent de

l a M ancomunitat, a u t o r i t z á a l L a b o r a t o r i que en l e s seves

r e l a c i o n s e x t e r i o r s u t i l í t z é s e l nom d ' I n s t i t u t de

F i s i o l o g í a .

La S o c i e t a t de B i o l o g í a de B a r c e l o n a e r a e l punt d ' e n c o n t r e

de t o t s a q u e l l s que s'ínteressaven en l'aven? e x p e r i m e n t a l

de l e s c i é n c i e s b á s i q u e s de l a v i d a i , p er t a n t , e l l l o c

d ' i n t e r c a n v i de coneixements b í o l ó g í c s mes actíu de l'época

a E s p a n y a . No és dones d ' e s t r a n y a r que e l s raembres d e l

L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a , 1 ' u t i 1 i t z e s s i n t o t s o v i n t com a

p l a t a f o r m a de p r e s e n t a c i ó i d i s c u s s í ó de l e s seves

t r o b a d e s . E l s " T r e b a l l s de l a S o c i e t a t de B i o l o g í a " , f i l i a l

de l ' I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s , son e l m i l l o r b a r ó m e t r e

c i e n t í f i c per j u t j a r e l t r e b a l l d e l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i .

P e r c o m p a r a c i ó amb l a r e s t a de r e v i s t a s c i e n t í f i c o - m e d i q u e s

n a c i o n a l s i e s t r a n g e r e s , es pot medir l a v á l u a de l e s

a p o r t a c i o n s de l ' e q u i p de t r e b a l l d e l L a b o r a t o r i de

F i s i o l o g í a .

E l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i , conforme a l e s bases f u n d a c i o n a l s

comengá a e d i t a r uns A n n a l s de l ' I n s t i t u t de F i s i o l o g í a ,

que quedaren prematurament i n t e r r o m p u t s a l'adveniment de

l a D i c t a d u r a de P r i m o de R i b e r a . E s t a v e n d e s t i n a t s a é s s e r

e l v e h i c i e d ' e x p r e s s i ó p r o p i de l ' I n s t i t u t , t a l com l a

m a j o r i a d e i s c e n t r e s i organismes c r e a t s p e r l a

Mancomunitat en p o s s e i e n u n , e l s q u a l s e r e n e l p o r t a v e u

c i e n t í f i c de l e s seves a c t i v i t a t s i a l h o r a r e f l e x d e l p o l s

de l a I n s t i t u c i ó .

394

Una de l a s f i n a l i t a t s d e i s S e m i n a r i s e r a l a de p o s s e i r una

b i b l i o t e c a m o n o g r á f i c a p r o p i a que p e r m e t é s a i s p r o f e s s o r s

i e s t u d i a n t s d ' e s t a r i n f o r m a t s puntuaiment de l e s n o v e t a t s

científiques que es p r o d u i e n a r r e u d e l m ó n , en e l seu camp

específic d ' i n t e r é s . C o n s t i t u í a una e i n a de t r e b a l l

i n d i s p e n s a b l e , t a n t en e l v e s s a n t de r e c e r c a com en l a

práct i c a .

D i s s o r t a d a m e n t , l a situació de l a B i b l i o t e c a de l a F a c u l t a t

de M e d i c i n a r e f l e c t i a f i d e l m e n t l a si t u a c i ó de p e n u r i a

( f a l t a de r e c u r s o s humans i m a t e r i a l s ) i d e i x a d e s a de l a

U n i v e r s i t a t e s p a n y o l a en g e n e r a l . Mentre a l a B i b l i o t e c a de

l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de B a r c e l o n a es r e b i e n 33 r e v i s t e s ,

e l S e m i n a r i en r e b i a prop de 60 e l l s o l .

395

: CURSOS MONOGRAFICS D'ALTS ESTUDIS I DINTERCANVI

D E L A M A N C O M U N I T A T D E C A T A L U N Y A

VUITENA F.STACfO

C u r s o s (le P r i m a v e r a de 1921

Ttcuolefi»

ílt»rmimrm. Art

Cl»mti»t ftttfmmitméU^mt*

F U I » W W . ^ W . , w t I « > l . w . r < l H

Fllt>$»/im, fiilc»l»gio, ptémgvgl»

6.3.7. CURSOS MONOGRAFICS D'ALTS ESTUDIS I D'INTERCANVI

E l s C u r s o s M o n o g r á f i c s d ' A l t s E s t u d i s i d ' I n t e r c a n v i

comen?aren l'any 1915 i d u r a r e n f i n s e i 1923. Com a

c o n s e q ü e n c i a d'una i n i c i a t i v a de l a D i p u t a c i ó i d'una

c i r c u l a r d e l C o n s e l l d ' I n v e s t i g a c i ó P e d a g ó g i c a , d i r i g i d a

a i s e s t a b l i m e n t s d'ensenyament s u p e r i o r de B a r c e l o n a ,

perqué f e s s i n p r o p o s t e s d ' a m p i i a c i ó d'ensenyances per m i t j á

de c u r s e t s m o n o g r á f i c s b r e u s encomenats a p r o f e s s o r s

f o r a s t e r s a c a n v i de p r o f e s s o r s n o s t r e s i així s'establís

l a r eciprocítat d ' í n t e r c a n v i .

T e n i e n e l propósit de p o s a r en relació a grups r e d u i t s

( e n t r e 10 i 25 p a r t i c i p a n t s ) d ' e s p e c i a i i s t e s , amb e l s

c a p d a v a n t e r s científics f o r a n s , per r e b r e i e s p r i m í c i e s de

l e s n o v e t a t s , d e s c o b r i m e n t s i reformes m e t o d o l ó g i q u e s d i n s

de cada d i s c i p l i n a de l a c i e n c i a moderna, a f i que d e s p r é s

e l l s l e s a n e s s i n d i f o n e n t a grups mes a m p l i s en e l n o s t r e

med i .

E l s c r i t e r i s d ' o r g a n i t z a c i ó d'aquests c u r s o s f o r e n : (24)

1 - R i g o r o s a selecció d e l p e r s o n a l ensenyant i n v i t a t ,

i n c l o e n t - h i ú nicament noms que per l a seva c o m p e t e n c i a

c i e n t í f i c a i p r e s t i g i p r o f e s s i o n a l en l a m a t e r i a a

t r a c t a r p r e s e n t e s s i n una g a r a n t í a a i s u l l s de l a

c l i e n t e l a d e i s C u r s o s .

2 - L i m i t a c i ó d e l nombre d ' o i e n t s .

3 - O b i i g a t o r i e t a t de s a t i s f e r una q u o t a d ' i n s c r i p c í ó o

m a t r í c u l a .

4 - S e r i a c i ó d e i s C u r s o s .

5 - E l s C u r s o s han d ' a b r a g a r t o t a mena de d i s c i p l i n e s .

6 - E l s p r o f e s s o r s i n v i t a t s han d'ésser g a i r e b é

e x c l u s i v a m e n t p e r s o n a l i t a t s que, per no donar

h a b i t u a l r a e n t un ensenyament r e g u l a r , en u n i v e r s i t a t o

en un a l t r e c e n t r e , o per r e s i d i r f o r a de B a r c e l o n a ,

o per p r o f e s s a r una m a t e r i a que no c o n c o r d a amb e l s

p l a n s d ' e s t u d i , no teñen v e h í c l e o r d i n a r í p e r

comunicar i e s seves a d q u i s i c i o n s c i e n t í f i q u e s .

396

7 - E l s p r o f e s s o r s p r e s e n t a r a n a l'acabament d e i s c u r s o s , un r e p o r t de l a m a t e r i a ensenyada, així com t o t e s

a q u e l l e s o b s e r v a c i o n s que puguin c o n t r i b u i r a l a

perfecció de 1'empresa.

8 - U t i l i t z a r com a v e h i c l e e s c r i r t e l s Quaderns d ' E s t u d i ,

órgan o f i c i a l de l e s n o s t r e s empreses d ' i n s t r u c c i ó .

La i d e a d'aquests Cursos p o r t a l'emprenta de P u i g i

C a d a f a l c h . En c a n v i , l a r e a l i t z a c i ó és típica d'en Eugeni

d'Ors.

E l s c u r s o s f o r e n o r g a n i t z a t s conjuntament per l ' I . E . C . i e l

C o n s e l l de P e d a g o g í a . Eugeni d'Ors en f o u e l p r i m e r

d i r e c t o r {era membre d e l C o n s e l l de P e d a g o g í a i a l b o r a

s e c r e t a r i de 1-I.E.C.)

L'any 1920 e l s Cursos f o r e n p o s a t s s o t a l a d i r e c c i ó d'en

F r a n c e s c M a r t o r e l l (membre de l ' I . E . C . ) 1 R a f a e l Campalans

(membre d e l C o n s e l l de P e d a g o g í a ) .

Es f e r e n e n t r e 1915-1923 un t o t a l d ' l l E s t a c i o n s .

E l s c u r s o s e r a n a g r u p a t s en s e c c i o n s :

- F i l o s o f í a , P s i c o l o g í a i P e d a g o g í a

- C i é n c i e s F í s i c o - M a t e m á t i q u e s

- C i é n c i e s B i o l ó g i q u e s

- F i s i o l o g í a

- H i s t o r i a

- L i t e r a t u r a , A r t

- T e c n o l o g í a

- G e o g r a f í a

E l b a l a n ? d e i s C u r s o s f o u p o s i t i u peí f e t de p o s a r en

c o n t a c t e e l s e s t u d i o s o s locáis amb e l s i n v e s t i g a d o r s

e s t r a n g e r s i amb l e s noves c o r r e n t s c i e n t í f i q u e s d e l m ó n

c u i t e .

397

Es c o n v e r t i r e n en un i n s t r u m e n t per a s s o l i r a l t r e s

f i n a i i t a t s molt i m p o r t a n t s i n e c e s s á r i e s :

- N e c e s s i t a t d ' e s t a b l i r d i áleg amb e l món científic ( t a s c a en l a q u a l l ' I . E . C . s ' e s f o r ^ a v a f e i a a l g u n s a n y s ) .

- N e c e s s i t a t d'estímular l a r e c e r c a p e r s o n a l i inédita en e l s n o s t r e s medis c i e n t í f i c s .

- N e c e s s i t a t d'informació d i r e c t a , immediata i rápida d e i s

d a r r e r s d e s c o b r i m e n t s i t r e b a l l s .

- N e c e s s i t a t d'un órgan o f i c i a l de r e l a c i ó i c o m u n i c a c i ó en

e l s n o s t r e s medis c i e n t í f i c s .

- N e c e s s i t a t de fomentar e l t i p u s d'ensenyament de s e m i n a r i

amb pocs alumnes c o l . l a b o r a n t amb un p r o f e s s o r .

La Secció de Ciéncies B i o l ó g i q u e s f e u e l s següents c u r s e t s

o s e m i n a r i s :

l a E s t a c i ó . 1915

- " E l mecanisme en B i o l o g í a i e l f e t b i o l ó g i c p u r .

Introducció a l e s p r a c t i q u e s de f í s i c o - q u í m i c a i de

química b i o l ó g i c a " , per August P i i Sunyer.

- " P r a c t i q u e s de Q u í m i c a b i o l ó g i c a " per Manuel Balmau,

a n t i c alumne d e l P r o f . A b d e r h a l e n , a l a U n i v e r s i t a t de

H a l l e .

- " P r a c t i q u e s de mesures f í s i c o - q u í m i q u e s " per J.M. B e l l i d o

i G o l f e r i c h , P r o f e s s o r a l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de

S a r a g o s s a , i Pau A g u s t í , I n t e r n a l L a b o r a t o r i de

F i s i o l o g í a de B a r c e l o n a .

- "Técnica de v i v i s e c c i ó " p e r Leandre C e r v e r a , A s s i s t e n t a l

L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a de

B a r c e l o n a .

2a E s t a c i ó . 1916

- " E l mecanisme en B i o l o g í a i e l f e t b i o l ó g i c p u r " , p e r

August P i i Sunyer.

D e s p r é s de l'any 1916, amb l a i n c o r p o r a c i ó d'August P i i

Sunyer com a C a t e d r á t i c t i t u l a r de F i s i o l o g í a a l a F a c u l t a t

de M e d i c i n a de B a r c e l o n a , e l s c u r s o s i e l s c o 1 . l a b o r a d o r s

p a s s a r e n a i n c o r p o r a r - s e a i s t r e b a l l s de l a C á t e d r a (25).

Peí que f a a l e s ciéncies de l a v i d a , l a major p a r t d e i s

c u r s o s f o r e n d o nats per c i e n t í f i c s c a t a i a n s , j a que en

aquest camp l a p r o d u c c i ó a u t ó c t o n a seguía e l s n i v e l l s

e u r o p e u s .

398

6.3.8. INSTITUCIÓ ESCOLAR D'ESTUDIS SUPERIORS

Creada per a c o r d de l'Assemblea de l a Mancomunitat en

sessió de 24 de f e b r e r de 1921. P o r t a l'empremta de l e s

i n i c i a t i v e s c u l t u r á i s d'en P u i g i C a d a f a l c h .

"La seva finalitat és donar ais estudiants de la

Universitat i ais estudiosos de fora de 1'ensenyament

oficial, els mitjans indispensables pera llur completa

formació.

La Universitat actual, tal com l'Estat la té establerta

no pot avui donar-la. Dona una formació professional i

encara defectuosa. El curs del doctorat son unes

assignatures mes que cal aprovar i una tesi que moites

vegades s * improvisa. Si excepcionalment surt de la

Universitat l'home orientat ais treballs de recerca i

investigació, la vocació és ofegada per falta de medis

i orientació.

Les institucions d'estudis que en l'actualitat depenen

de la Mancomunitat, ja per regir-les directament, ja per

subvenci onar-les amb quant i tats importants,

constitueixen una veritable Universitat, on totes les

disciplines fonamentals son professades. Unas foren

creades amb finalitats d' invest igació pura; altres per

treure de la ciencia la u t i l i t a t ja industrial, ja

administrat iva. Entre totes reúne ixen gran quant i tat de

costos material cient i fie necessari per a les

invest igacions superiors i compten sobretot amb

veritables mestres, homes formats en contacte amb la

realitat i amb el treball diaria d'invest igació.

Les nostres inst i tucions poden ésser un valuós auxili

ais estudiants que no cursen les nostres ensenyances;

per aixó l'assisténcia ais nostres seminaris,

laboratoris i servéis és sovint demanada per professors

i alumnes universitaris. El contacte que es podrá

establir amb la Universitat, tot esperant la seva

nacional i tzació catalana o la seva autonomía, será

profitós per a tots i sobretot prestará a deixebles i

professors deis centres oficiáis l*'ús deis mitjans

d'estudi durant anys, amb penes i grans dispendis

reunits.

399

Posar a la disposició deis estudiosos la bibllogra fia,

1 'instrument, el laboratori indispensable a tot treball,

mitjans que escapen a la possibi1itat individual i sense

els quals és impossible arribar a resultats

considerables, heus aquí 1'objecte de la Institució

Escolar d'Estudis Superiors" (26).

O r g a n i t z a d a en onze grans s e c c i o n s o d e p a r t a m e n t s :

I- H i s t ó r i a N a t u r a l i B i o l o g í a

I I - Q u í m i c a

I I I - E l e c t r i c i t a t i M e c á n i c a

IV- Meteoro l o g i a

V- Matemát i q u e s

VI- E n g i n y e r i a

VI I - F i l o s o f i a

VI I I - F i l o l o g í a ( l l e n g u e s c l á s s i q u e s i modernes)

IX- H i s t o r i a

X- P r e h i s t o r i a , A r q u e o l o g í a , H i s t o r i a de l ' A r t

X I - Dret

La Institució f u n c i o n a v a com un s e c r e t a r i a t e n c a r r e g a t de

posar en c o n t a c t e cada s o l . l i c i t a n t amb e l p r o f e s s o r

c o r r e s p o n e n t , e l q u a l r e b i a de 1'Institució per l a seva

t a s c a o r i e n t a d o r a una r e t r i b u c i ó t a r i f a d a . A l a vegada

p o s a r i a a d i s p o s i c i ó d e i s alumnes t o t s e l s e l e m e n t s de

t r e b a l l n e c e s s a r i s ( b i b l i o t e q u e s , l a b o r a t o r i s ) .

Requi s i t s:

I n s t a n c i a s o l . l i c i t a n t l 'ingrés, a l a I n s t i t u c i ó d ' E s t u d i s

Super i o r s

E s t u d i s f e t s (oficiáis o e x t r a o f i c í a l s )

Coneixement d'Idiomes

Coneixement d e l C á t a l a i r e s i d i r a C a t a l u n y a

Tema c o n c r e t que es p r o p o s e n e s t u d i a r

P r o v a d'ingrés d i s c r e c i o n a l

400

A d s c r i p c i ó a un Departament i T u t o r

Duració d'un any, p r o r r o g a b l e

( p r e v i i n f o r m e f a v o r a b l e d e l d i r e c t o r d e i s t r e b a l l s )

Beques o a j u t s econdmics per a alumnes pobres

C u r s e t s s u p l e m e n t a r i s

Memoria de f i n a l de c u r s

P e n s i o n s d'ampliació d ' e s t u d i s a l ' e s t r a n g e r

La pensada d'aquesta institució p o r t a e l s e g e l l t i p i e i

p e r s o n a l d'En P u i g i C a d a f a i c h , que en f o u l'únic i tenag

impu1 s o r .

A l p r e s s u p o s t de l'any 1922 es v a d e s t i n a r una p a r t i d a de

5000 p t s .

A l p r e s s u p o s t de l'any 1923 es v a d e s t i n a r una p a r t i d a de

15.000 p t s .

S e c r e t a r i de l a Institució: S r . F r a n c e s c M a r t o r e l l , nomenat

C o n s e l l e r técnic d e l C o n s e l l de P e d a g o g í a l ' a b r i l d e l 1922.

E l Conse 1 1 Permanent e l 15-10-1923, va p r e n d r e l ' a c o r d

d'admetre l e s següents s o l . l i c i t u d s :

- Per 1 ' I n s t i t u t de F i s i o l o g í a

. Joan C a n a l s i C a r r e ñ o , E s t u d i s e s p e c i á i s de B i o l o g í a

, Josep Puche i A l v a r e s , E s t u d i e x p e r i m e n t a l d e i s r e -

f l e x o s v i s u a l s

, L u i s C a r u l l a i M i q u e l , F u n c i o n a l i s m e r e n a l en l'embarás

i e s t a t s p a t o l ó g i c s d ' a q u e s t .

- Per a l S e r v e i d ' A s s i t é n c i a S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s

. Conrad X a l a b a r d e r , T u b e r c u l o s i

- Per a l P r o f . D r . A n t o n i R i e r a de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a

. Joan V á z q u e z , E m b r i o l o g í a

Aquí trobem, e n t r e e l s noms d e i s alumnes, f u t u r s

c a t e d r á t í e s o caps de s e r v e i .

401

E l s c u r s o s m o n o g r á f i c s i l a Institució E s c o l a r d ' e s t u d i s

s u p e r i o r s , han e s t a t d e f i n i t s com " l a U n i v e r s i t a t f o r a de

l a U n i v e r s i t a t " , j a que p r o v e i e n t o t a una s e r i e de

p r o f e s s o r s i I n s t r u m e n t s de t r e b a l l p r o p i s d'una

u n i v e r s i t a t moderna i v i v a , pero f o r a de l a (27)

U n i v e r s i t a t o f i c i a l , que no s a b i a o no p o d i a t r a n s f o r m a r - s e

i s i n t o n i t z a r amb l e s n e c e s s i t a t s i e l s deures de l a

s o c i e t a t que l ' e n v o l t a v a .

En no d i s p o s a r de competéncies sobre 1'ensenyament

u n i v e r s i t a r i , l a Mancomunitat u t i l i t z á a q u e s t s s i s t e m e s de

promoció i re c o l z a m e n t de l a r e c e r c a i l a d o c e n c i a a n i v e l l

s u p e r i o r , e x e r c i n t una funció de s u p l e n c i a , pero sense

v o l e r I l i g a r e l seu destí a l a U n i v e r s i t a t o f i c i a l .

402

6.3.9. NOTES

(1) C o a i s s i ó d'Educació G e n e r a l . B a r c e l o n a , Mancomunitat

de C a t a l u ñ a , 1922.

(2) C o B p i I a c i ó d e i s Servéis M a n c o m u n á i s d'interés d i r e c t e

p e l s M u n i c i p i s de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Mancomunitat

de C a t a l u n y a , 1923

(3) L*Obra r e a t l i z a d a 1914-1923. I I C u l t u r a i I n s t r u c c i ó .

B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1923, p.70.

(4) Rodríguez P u j o l , J . : L a S o c i e d a d C i v i l C a t a l a n a .

B a r c e l o n a , La V a n g u a r d i a d o m i n i c a l , 5 a b r i l - 1 6 Agost

1987

(5) B u t l l e t í . P o r t a v e u de 1'Assoeiació d ' E s t u d i a n t s de l a

U n i v e r s i t a t Nova. B a r c e l o n a , gener 1922, Any VI

página 15.

(6) d'Ors, E u g e n i : G l o s s a r i 1906-1910. B a r c e l o n a , S e l e c t a ,

1950, p.261-262.

(7) B u t l l e t í . P o r t a v e u de 1'Assoeiació d ' E s t u d i a n t s de l a

U n i v e r s i t a t Nova. B a r c e l o n a , 1922, V I , p.23.

(8) C.O.M., 1921, V o l I I , 10 Mar?, pági n a 70.

(9) C.O.M., 1923, I V , p á g . 2 1 3 .

(10) F a r g a s , M i q u e l A.: P r o j e c t e de l a nova Institució

M a t e r n a l c a t a l a n a . ( M e m o r i a ) . B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó

P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , 1914.

(11) P l a n s I n s t i t u t F r e n o p á t i c . A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l

B a r c e l o n a , Any 1915. L l i g a l l NQ 2782.

(12) Resum d e l a c o r d s d e l C o n s e l l Permanent: Novembre 1917

- Gener 1918. B a r c e l o n a . Mancomunitat de C a t a l u n y a ,

1918.

403

(13) A r x i u D iputació P r o v i n c i a l B a r c e l o n a : L l i g a l l NQ 2798

(14) C.O.M., 1921, V o l l I - I I , p ágina 119

(15) S i g u a n i S o l e r , M.: M o n o g r á f i c R a m ó n T u r r ó (1854-

1926). B a r c e l o n a , Ciencia, 1987, V I I , ( 5 4 ) , p. 3-7-

(16) B u t l l e t í de l ' E s c o l a de D e f i c í e n t s . B a r c e l o n a ,

Imprenta M u n i c i p a l , 1919, NQ l .

(17) G a l í , A.: H i s t o r i a de l e s i n s t i t u c i o n s i d e l moviment

c u l t u r a l a C a t a l u n y a 1900-1936. B a r c e l o n a , F u n d a c i ó

A l e x a n d r e G a l í , 1983, L l í b r e I X , p. 300.

(18) C a r r e r a s y A r t a u , J o a q u í n : La v i d a s u b c o n s c i e n t de l a

imatge m e n t a l . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1926, V o l I , p á g .

345-349.

Vegueu t a m b é :

Pi i S u n y e r , C a r i e s : La f o r m a c i ó d e l coneixement en

l e s ciéncies g r á f i q u e s . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1927, V o l

I I , p á g . 449-453.

(19) Danon B r e t o s , J . : Los o r í g e n e s de l a " S o c i e t a t de

B i o l o g í a de B a r c e l o n a " . B a r c e l o n a , M e d i c i n a e

H i s t o r i a , 1977, nQ 65.

( 2 0 ) Barbany, J.R. i Granados, E.: La r e c e r c a en la

m e d i c i n a b á s i c a d u r a n t e l a Mancomunitat i l a

G e n e r a l i t a t (La r e c e r c a a i s p a i s o s C a t a l a n s , I l i b r e

d'homenatge a J o r d i Rubio). B a r c e l o n a , C o n g r é s de

C u l t u r a C a t a l a n a , 1978, p. 51-75

(21) V i d a i o b r a d'August P i i S u n y e r . L l í b r e commemoratiu

d e l c e n t e n a r i d e l seu n a i x e m e n t . B a r c e l o n a , T r e b a l l s

de l a S o c i e t a t C a t a l a n a de B i o l o g í a , 1967.

V i d a l S i v i l l a , S a n t i a g o : Augusto P i S u ñ e r , su o b r a y

su f i g u r a de p r o f e s o r u n i v e r s i t a r i o . B a r c e l o n a ,

M e d i c i n a e H i s t o r i a , NQ 26, 1966.

404

(22) P i i Sunyer, August: Las nuevas i n s t a l a c i o n e s

b i o l ó g i c a s de B a r c e l o n a ( C o n f e r e n c i a p r o n u n c i a d a en

e l Congreso de M a d r i d de l a A s o c i a c i ó n Española p a r a

e l p r o g r e s o de i a C i e n c i a ) . M a d r i d , Imprenta de

Eduardo A r i a s , 1913.

(23) G l i c k Thomas, F.: W a l t e r B. Cannon i l a f i s i o l o g i a

b a r c e l o n i n a d ' e n t r e g u e r r e s . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1984,

V o l , IV (NO 3 4 - 3 5 ) , p. 40-51.

(24) L'Obra r e a l i t z a d a . I n s t r u c c i ó . B a r c e l o n a ,

Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1923, p. 214-216

(25) Roca i R o s e l i , A n t o n i : Les p o s s i b i 1 i t a t s d'una

pr o d u c c i ó científica c a t a l a n a . E n t o r n de l'acció de

l a Mancomunitat de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , R e c e r q u e s ,

1983 nQ 14, p. 81-95.

(26) L'Obra r e a l i t z a d a . I n s t r u c c i ó . B a r c e l o n a ,

Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1923, p. 198-202.

(27) C a s a s s a s Ymbert, J o r d i : La R e c e r c a . E l marc

i n s t i t u c i o n a l o f e r t p e r l a Mancomunitat. (La r e c e r c a

a i s P a i s o s C a t a l a n s , l l i b r e d'homenatge a J o r d i

Rubio). B a r c e l o n a , Congrés de C u l t u r a C a t a l a n a , 1978,

p. 25-36.

405

6 . 4 . ACCIO SOCIAL "La cuestión del trabajo no es una cuestión de la

•ateri a , la aateria no tiene ni puede tener

cuestiones, no puede di s c u t i r , toda cuestión es

es p i r i t u a l , las luchas son entre espíritus

opuestos".

(Josep Torras i Bages, "El espíritu en el

problema del trabajo", sessió inaugural de la

"Setmana Social" de Barcelona, 1910).

406

Les raons per i n c l o u r e l ' e s t u d i de 1'Acció S o c i a l de l a Mancomunitat d i n s e l p r e s e n t t r e b a l l son de dos t i p u s :

1- E l s e s t u d i s i p r o p o s t e s d'ordre " s o c i a l " e l a b o r a t s per

encárrec de l a Mancomunitat están r e c o l l i t s a i a secció de

B e n e f i c e n c i a , f i n s a l'any 1921, en qué es c r e a formaiment,

a l s i d e l C o n s e l l E x e c u t i u , l a P o n e n c i a de Pol í t i c a S o c i a l , i

2- Perqué l a B e n e f i c e n c i a i l a S a n i t a t son a s p e c t e s c o n c r e t s

d'una r e a l i t a t mes ampia i g l o b a l que és l'Acció S o c i a l , o i a

Política S o c i a l en termes mes moderns.

S i l e s competéncies legislatíves i a d m i n i s t r a t i v e s de l a

Mancomunitat de C a t a l u n y a j a eren migrades en e l camp s a n i t a r i ,

l e s a t r i b u c i o n s i c a p a c i t a t de decisió p o l í t i c a en un camp com

l'Acció S o c i a l , t a n a m p l i , c o n f l i c t i u i d e c i s i u , e r e n quasibé

n u l . l e s . Sense poder l e g i s l a t i u , amb un e s t r e t marge de m a n i o b r a ,

pero p r e s s i o n a d a per l a r e a l i t a t s o c i a l d e l c a r r e r , l'Acció

S o c i a l de l a Mancomunitat s'exercí en s e c t o r s c o n c r e t s , pero

sense g a i r e i n c i d e n c i a en l'evolució d e i s problemes s o c i a l s a

C a t a l u n y a . Sens d u b t e , l e s p a r c e l . i e s mes t r e b a l l a d e s i m i l l o r

r e s o l t e s de l'Acció S o c i a l de l a Mancomunitat f o r e n l a

B e n e f i c e n c i a i l a S a n i t a t , e n c a r a que també amb l i m i t a c i o n s .

A questa f a l t a de competéncies en Pol í t i c a S o c i a l no i m p i i c a v a

f a l t a d'interés en e l tema per p a r t d e i s r e c t o r s i prohoms de l a

I n s t i t u c i ó . A i x ó es posa de m a n i f e s t a través de:

1- E l s e s t u d i s e n c a r r e g a t s p e r l a Mancomunitat, r e f e r e n t s a i s

problemes s o c i a l s .

2- Les recomanacions o p a r t i c i p a c i ó a i s organismes i i n s t i t u c i o n s

de l ' E s t a t e n c a r r e g a t s d e i s assumptes de p o l í t i c a s o c i a l .

3- E l s u p o r t i l a coo r d i n a c i ó a i n i c i a t i v e s i i n s t i t u c i o n s

p r i v a d e s , m u n i c i p a l s o p r o v i n c i a l s , amb l a m a t e i x a f i n a l i t a t .

407

6.4.1. ANTECEDENTS HISTORICS

L'ésser huma no v i u a i l l a t , com a i n d i v i d u s o l i

d e s c o n n e c t a t . V i u en c o m u n i t a t , forma s o c i e t a t s , mes o

menys f o r t e s i d e s e n v o l u p a d e s . Aquest v i u r e s o c i a l , es a

d i r en i n t e r r e l a c i ó , comporta uns c e r t s a v a n t a t g e s . E n t r e

aqüestes a v a n t a t g e s , en pot r e s u l t a r e l r e c o l z a m e n t mutu en

cas d ' i n f o r t u n i p e r s o n a l d 'algun d e i s seus membres.

Les formes i e l s medis u t i l i t z a t s per l e s d i f e r e n t s

a g r u p a c i o n s s o c i a l s , per f e r f r o n t a l i n f o r t u n i d e i s seus

membres, han v a r i a t a l l l a r g de l a h i s t o r i a , i han c r e a t

d i f e r e n t s t i p u s d ' o r g a n i t z a c i o n s i i n s t i t u c i o n s .

Durant l'Edat M i t j a n a , a C a t a l u n y a i a E u r o p a , es c r e a r e n :

l e s arques de m i s e r i c o r d i a , l e s c o n f r a r i e s , e l s p ó s i t s , e l s

monts de p i e t a t , e t c . Tot e s a q ü e s t e s i n s t i t u c i o n s de

I ' A n t i c R é g i m , t e n i e n l a funció o f i n a l i t a t d ' a u x i l i a r , de

s o c o r r e r a q u e l l s que es t r o b a v e n en d i f i c u l t á i s e c o n ó m i q u e s

o de s a l u t . És l a filosofía que p o d r í e m denominar d e i s

" s o c o r s mutus" o " a u x i l i s o c i a l " . Quan algum membre es

t r o b a en situació d ' i n f o r t u n i , e l cos s o c i a l t r a c t a

d ' a j u d a r - l o , en l a mida de l e s poss i b i 1 i t a t s d e l moment.

Aixó f a que l a m a j o r i a de l e s ve g a d e s , l ' a u x i l i s o c i a l

s i g u i minso o d i s c o n t i n u a t , depenent d e i s f a c t o r s

c o n j u n t u r a l s que i n f l u e i x e n sobre l a c a r i t a t p ú b l i c a i l a

p r i v a d a ( 1 ) .

E l s e g l e X V I I I , marca un c a n v i d ' o r i e n t a c i ó en e l

t r a c t a m e n t d e i s problemes de 1 ' i n f o r t u n i . A l s e g l e d e l

R a c i o n a l isme, l a I l u s t r a d o i l a l l u m , v e i a e l naixement de

l a filosofía u t i l i t a r i s t a . A A n g l a t e r r a , Jeremy Bentham

(1748-1832), p r o p o s a l e s C a i x e s d ' E s t a l v i , una institució

sense p r e c e d e n t s a E u r o p a , com e l remei más a p t e per a

r e s o l d r e , sense e l c o n c u r s de l'Església o de l ' E s t a t , e l s

problemes e c o n ó m i c s d e r i v a t s de 1 ' i n f o r t u n i de l a c l a s s e

o b r e r a . La filosofía u t i l i t a r i s t a , d e s c a n s a v a en dos

p o s t u l a t s molt i m p o r t a n t s : e l r e s p e c t e a l a d i g n i t a t de l a

persona i e l d e i x a r f e r a c a d a s c ú ( " l a i s s e z f a i r e " ) ,

p o t e n c i a n t l a i n i c i a t i v a i n d i v i d u a l . La c r e a c i ó de l e s

408

p r i m e r e s c a i x e s d ' e s t a l v i s , s i g n i f i c a un c a n v i f o n a m e n t a l ,

de t i p u s q u a l i t a t i u en ¡'organització de l a l l u i t a c o n t r a

l ' i n f o r t u n i ; marca e l naixement de l a Previsió S o c i a l . És

a d i r , j a no s ' e s p e r a l a d e s g r a c i a ( p o b r e s a , m a l a l t i a ,

i n v a l i d e s a ) desarmat i c o n f i a n t que l a c a r i t a t pública o l a

s o l i d a r i t a t p r i v a d a i n t e r v i n g u i . La P r e v i s i ó S o c i a l és un

e s f o r ? o r g a n i t z a t i c o o r d i n a t , que t r e b a l l a i programa, per

f e r f r o n t a l ' i n f o r t u n i i n d i v i d u a l amb e l s u p o r t

c o l . l e c t i u .

Aquest pas q u a l i t a t i u de l ' A u x i l i a l a Previsió en

1'organització s o c i a l d e l s e g l e X V I I I , és t a n i m p o r t a n t com

e l donat en e l camp de l a m e d i c i n a en e l s e g l e XX, des de

l a g u a r i c i ó a l a prevenció de l e s m a l a l t i e s .

E l s e g l e X I X , amb e l naixement d e i s s i n d i c a t s , a

consequéncia de l a p r o l e t a r i t z a c i ó d'una p a r t de l a

s o c i e t a t , p e l s e f e c t e s de l a R e v o l u c i ó I n d u s t r i a l , es

produirá un a l t r e c a n v i i m p o r t a n t , que tindrá consequéncies

d e c i s i v e s a l s e g l e XX. La P r e v i s i ó S o c i a l és

i n s t r u m e n t a l i t z a d a per 1'Estat i p a s s a a c o n v e r t i r - s e en

una asseguran<;a o b l i g a t o r i a , amb l a d e n o m i n a c i ó de

S e g u r e t a t S o c i a l . E l c a p d a v a n t e r d'aquesta política s o c i a l ,

fou l'Alemanya de B i s m a r c k , que a l a d é c a d a d e i s 80, imposá

1'asseguran^a o b l i g a t o r i a de t o t s e l s a s s a l a r i a t s , c o n t r a

l a m a l a l t i a , e l s a c c i d e n t s d e l t r e b a l l i l a v e l l e s a .

A n t e r i o r m e n t , per i n f l u e n c i a de l e s i d e e s s o c i a l i s t e s , a l

s i de l e s s o c i e t a t s o b r e r e s , n a i x e r e n l e s s o c i e t a t s mutues,

l e s c a i x e s de r e s i s t e n c i a , l e s c o o p e r a t i v e s , e l s ateneus i

a l t r e s o r g a n i t z a c i o n s típiques d e l p r o l e t a r i a t i n d u s t r i a l

d e l X I X , c r e a d e s amb l a f i n a l i t a t de s u p l i r , amb l ' e s f o r ?

mancomunat, l e s mancances i n e c e s s i t a t s d'una c l a s s e s o c i a l

desamparada e n f r o n t de l a m a l a l t i a , l ' a t u r f o r ? ó s , l a

v e l l e s a , e t c .

409

6.4.1.1. ANNEX

EL PROBLEMA POLÍTICO DE LA SANIDAD PUBLICA

G. Pittaluga

La gran guerra ha revé lado, en forma perentoria y aguda, el

valor económico de la vida humana. Por consiguiente, ha

impuesto, con carácter apremiante, la resolución de los

problemas higiénicos y sanitarios, y ha obligado a

reconocer importancia primordial a lo que suele indicarse

con el nombre de Sanidad pública. Así ocurre siempre que el

capital humano, el hombre, se halla sometido a un riesgo de

tal magnitud que hace peligrar todos los rendimientos que

se obtienen con los productos de su trabajo. Así ocurrió,

por ejemplo, en el Canal de Panamá, después del desastre

financiero de la empresa capitaneada por Lesseps. Sólo

cuando los norteamericanos acomet ieron los trabajos de

saneamiento, y lograron 1 levar los a cabo con la

perseverancia y energía de Gorgas, el hombre insigne que

los dirigió, sólo entonces, al cabo de años fue posible

reanudar la obra que ha de reunir el At lánt ico al Pací f i co.

Lo mismo ha ocurrido y ocurre en muchas empresas

coloniales. en que el europeo comprende que no vale la pena

lograr un dudoso resultado cuando en el intento se pierde

fataImente la vida. Pero la evidencia del valor económico

de la vida humana, teóricamente pensada y demostrada desde

hace mucho tiempo, no aparecía como una verdad sentida ni

por el pueblo ni por sus gobernantes en las condiciones

ordinarias en que se desliza la vida de las col ect ividades.

Los estragos de la guerra, la penuria de hombres, la

desesperada necesidad de la resistencia, los cálculos sobre

la potencialidad numérica de las reservas del enemigo y de

las propias, las rencorosas previsiones demográficas para

las cont iendas del porvenir, transformaron esa verdad

intuitiva en una realidad trágica; y desde entonces, los

gobernantes, aceptando bajo el imperio de esta realidad las

tímidas sugestiones de la ciencia y de la caridad, han

tenido que encontrar soluciones a los problemas de la

Sanidad pública.

410

Conviene ahora que nos entendamos con mayor exactitud

acerca de la significación de los conceptos de Higiene,

Sanidad pública, Medicina social y del tipo de actividades

humanas que estas palabras representan.

Durante el siglo XIX, hasta sus últimos lustros, los

esfuerzos de los estudiosos se han mantenido, en lo que

atañe a la obra sanitaria, en un plano puramente

científico, y la actuación de la sociedad se ha desenvuelto

sobre bases meramente sentimentales. Por un lado, la

burguesía industrial y el Estado laico y abstencionista

decían a los médicos, a los higienistas, a los

investigadores, a los bacteriólogos, a los fisiólogos y a

los químicos: "Debéis hacer ciencia". Por otro lado, se

envolvía el cuidado de la vida humana en un velo de

pietismo, y se aplicaba la caridad como lenitivo a los

dolores y a las miserias del pueblo.

De ello es f i e l reflejo el hecho de llamarse "Beneficencia

pública" a los servicios de Asistencia y de Sanidad, en

España, hasta hace aproximadamente veinte años.

Ahora bien: es evidente que el conjunto de las medidas

encaminadas a conservar y aumentar el bienestar y la salud

de los ciudadanos ni pueden const i tuir una ciencia, con el

sentido de abstracción que encierra esta palabra, ni pueden

asentarse sobre la espontaneidad irresponsable de un

sentimiento individual como la caridad.

No; no se trata ni de una ciencia ni de un sent imiento. Se

trata de una obra política, en el más exacto y preciso

sentido de la palabra política.

Hace ahora cuatro años, yo sometía a un examen crítico esta

misma cuestión, en un Discurso de apertura de Is Sociedad

Española de Higiene (1917). Cuatro grandes sendas -decía yo

entonces- recorre el espíritu humano, por encima de los

menesteres comunes o económicos de la vida: la Filosofía,

la Ciencia, el Arte, la Política. La primera, desde la

Lógica -estudio de los procedimientos de que nos servimos

para pensar- hasta la Metafísica y la Teología, trata de

alcanzar el conocimiento de la cosa en sí, de las esencias

que están detrás de los fenómenos.

411

La segunda -la Ciencia- procura f i j a r en todos sus

detalles, y luego en sus leyes generales, la serie

innumerable de los fenómenos naturales, comprendidos los

que atañen a la especie humana -Antropología-, a la

sociedad humana -Sociología-, a la evolución humana -

Historia-, a la mente humana -Psicología-.

La tercera -el Arte- tiende a modificar los fenómenos

naturales, en cuanto se refieren a las cosas o a las

imágenes que rodean al hombre, y a completarlos; en cierto

modo, aspira a perfeccionarlos para el supremo deleite,

bien sea físico, bien sea espiritual, de la raza humana.

La cuarta -la Política- intenta precisamente coordinar los

esfuerzos, las energías, los inst intos, los apet i tos, las

neces idades biológicas y las supremas aspiraciones ideales

de los individuos y de las sociedades humanas, para lograr

con ellos lo mismo que el Arte con las cosas, con los

objetos natura les, a saber: modificarlos, completar los,

perfeco ionarlos poco a poco.

Por esto es "política" la Pedagogía. Por esto es "política"

la Higiene.

¿Es acaso, la Higiene una ciencia? Recordemos sus

fundamentos y su final idad. Lo que se refiere a la

constitución y al metabolismo del cuerpo humano es

Fisiología. Los datos acerca de los materiales a 1iment i c ios

y de su aprovechamiento los ofrecen la Botánica, la

Zoología, la Química, la Zootecnia, la Agricultura.

Aquellos que se refieren al intercambio de las mercancías,

a los precios, a los salarios, nos los proporcionan la

Econonía política o la Sociología. Los que atañen a las

causas de enfermedad proceden de la Patología o de la

Microbiología. ¿Qué queda, pues, para la Higiene?

La Higiene es el arte de aplicar los datos científicos a la

conservación y al perfeccionamiento de la vida humana. Mas

ya hemos visto que cuando el Arte tiene como objeto de su

intervención, de su act ividad, al hombre como ser

individua 1 o colectivo, se transforma en política: se llama

y es la "Política".

Por eso la Higiene, la Sanidad pública, la Medicina social

no son otra cosa más que una modal idad de la política.

412

Y sus dificultades y sus obstáculos son exactamente del

mismo orden que los que se encuentran para modificar o

perfeccionar las costumbres sociales,las leyes que rigen a

la sociedad humana: dificultades de ineducación, de

incomprensión, de ignorancia, de recelos, de intereses

materiales, económicos, técnicos; dificultades, a veces,

insuperables, o que requieren, cuando menos, un gran

esfuerzo de persuasión, un convencimiento hondo de las

verdades científicas en que nos apoyamos, una tenacidad y

una persistencia, y, a veces, una duct ilidad y

flexibilidad, capaces de superar las borrascas y las

tempestades, como de sortear los escollos y de evitarlos.

Por encima de todo ha de guiarnos aquella sentencia del que

fue el espíritu político de la Revolución francesa, Danton:

"Sauvons le peuple malgré lui". Salvemos al pueblo a pesar

suyo.

El problema complejo de la salud y del bienestar de la raza

humana, que es, por tanto, como se ha visto un problema

político muy especialmente ligado con la estructura de las

naciones, entraña para su resolución el conecimiento previo

y el aprovechamiento de factores científieos y técnicos,

por un lado, de factores económicos y sociales, por otro,

y, por fin, de factores intelectuales o culturales y

morales. Según predominen, en un sector determinado de la

organización social o política destinada a los cuidados de

la salud pública, los factores del uno o del otro tipo, se

tratará más bien de Higiene o de Sanidad pública, o

propiamente de Medicina social.

Llamamos Higiene al conjunto de reglas, normas, costumbres,

creencias, métodos -empíricos o científieos, según el grado

de cultura de un pueblo-, en virtud de los cuales se regula

el equilibrio entre el bienestar fisiológico, por un lado,

y las causas de enfermedad y de muerte, por otro lado, así

en los individuos como en las colectividades. Su punto de

arranque es la Eugénica, "ciencia y arte del bien nacer",

desde el punto de vista estrictamente biológico.

En estos últimos años la Eugénica ha adquirido,

principalmente entre los pueblos anglo-sajones, y sobre

todo en los Estados Unidos, gran predicamento y numerosos

prosélitos. Bástenos recordar el libro clásico de Davenport

("Heredity in relation to Eugenios", Londres, Williams and

413

Norgate, ed. 1912), con riquís ima bibliografía, y otros

posteriores, como los de Castle ("Genetic and Eugenios",

Cambridge, 1916), de Walter ("Geneties and introduction to

the study of heredity", New York, 1913), de Mott

("Heredity and Eugenio in relation to insanity", Londres,

1912), y los de Gal ton, Wilson, Morgan y otros, que se

refieren a la herencia de los caracteres mende1ianos, como

soporte de una eugénica de la especia humana.

Existen, además, inst i tuciones dedicadas al estudio

experimental de la Eugénica por medio de la selección de

los progeni tores. La primera, de tipo más bien estadíst ico,

fue creada en Washington por el Dr. Alexander Graham Bell

(1888). Más tarde, en 1906, Sir Francis Gal ton contribuyó

a la fundación de un Laboratorio de Eugénica en el

"University College" de Londres, bajo la dirección de

Pearson. En 1910 surgió el "Eugenio Record Office de New

York" relacionado con la Sección de Eugénica de la

"American Breeder's Association" (Asociación de productores

americanos), bajo la dirección de Mr. Laugjlin. Por fin, el

"Life Extensión Inst i tute", de Nueva York (25, West

Forby Fifth Street), presidido por Taft, y del cual formó

parte hasta su muerte, ocurrida hace meses, el general

Gorgas, comprende, entre otras, que se refieren a

estadíst ica, higiene mental, higiene industrial, ejercicios

físicos, organización de la filantropía, etc., una sección

de Eugénica. Este Instituto funciona bajo la dirección de

Mr. Irving Fischer, catedrático de Economía política de la

Universidad de Yale.

Ensueño de muy lejanas posibi1idades, la eugénica es, sin

embargo, como un enlace entre los esfuerzos materiales para

mejorar las condiciones de la vida humana y la ley moral,

que debería, en una sociedad ideal, obligar a los hombres

a una severa preparación orgánica y espiritual para el

matrimonio, y a una se lección cuidadosa de las parejas

destinadas a la reproducción. Estamos muy lejos de ellos,

y lo estaremos durante muchos siglos.

De todos modos, la Eugénica es Higiene. Y a ella siguen

luego la Higiene del niño, la Puericultura, la Higiene

escolar, que acompañan a las nuevas generaciones hacia las

horas difíciles de la pubertad; y luego la Higiene sexual,

y más tarde la Higiene del trabajo, la Higiene industrial,

414

la Higiene urbana, que debe resolver los gravísimos

problemas de la habitación, del abastecimiento de desecho

y de las aguas sucias; la Higiene rural y otras formas de

relaciones entre el criterio higiénico, cuya base es

cient ífica, y las diversas manifestaciones de la act ividad

humana.

La Sanidad pública es propiamente la organización de los

medios de acción con que el Estado o el Poder público

fiscaliza, encauza, dispone, reglamenta, corrige, castiga

y crea cuanto se refiere a la conservación o preservación

de la salud de los ciudadanos, precaviéndose, muy

principalmente, contra las causas patógenas externas, esto

es, las enfermedades infecciosas, las endemias y epidemias,

las enfermedades exót i cas, las emigraciones e inmigraciones

de grupos humanos y de gérmenes dentro del terri torio

nacional y en sus relaciones con otros pueblos. Por tanto,

en la Sanidad pública se concentran, en cierto modo, los

poderes políticos que el estado según el grado de

comprens ion de estos problemas, destina a los cuidados

sanitarios e higiénicos de la colectividad. Se trata, en

efecto, de un organismo a la vez técnico y económico, que

exige un personal adecuado (factores intelectuales y

técnicos), medios económicos y fuerza coactiva sobre los

ciudadanos.

Por fin, la Medicina social es el conjunto de las

instituciones públicas o privadas, de las disposiciones

legales y de los acuerdos entre las grandes fuerzas

productoras de la nación, encaminados a garantizar el

disfrute de un mínimum bienestar fisiológico, o de amparo

en la enfermedad, a la población nacional. Comprende, por

tanto, la Asistencia pública, con todos sus inst i tutos

(hospi tales, hospicios, manicomios, casas-cuna, nurseries,

créches, gotas de leche, dispensarios, consultores,

sanatorios, preventoriums, orfelinatos, brefotrofios,

inclusas, maternidades, pensionados), de los cuales ninguno

debe sustraerse a la vigilancia del Poder público; y por

otro lado, se extiende hasta los seguros sociales y las

obras de previsión, que intentan aminorar o compensar los

riesgos de la enfermedad y de la vejez, en sus relaciones

con el rendimiento del trabajo, esto es, con el valor

económico de la vida humana.

415

Parece inútil recordar que en estos últimos años, desde que

Newmann empleó por primera vez los términos de "medicina

social", su definición ha sido objeto de largos debates

entre los sociólogos y los higienistas. Bastará leer un

trabajo reciente del profesor Tropeano, publicado en el

primer número (julio de 1920) de la Revista Internacional

de Sanidad, que edita en Ginebra la Liga de las Sociedades

de la Cruz Roja sobre "Definición y 1 imitación de la

Medicina social", para darse cuenta de la confusión que

domina todavía en estos asuntos. Los profesionales, los

técnicos, renuncian difícilmente a cobi jarse bajo las

grandes alas protectoras de la Ciencia. Y hasta riñen

batallas para disputarse la sombra amiga, amparadora, a

veces, de sus nobles ocios. Así, los sociólogos sostienen

que la Medicina social es una ciencia creada por ellos,

desprendida, como una rama, del tronco frondoso de la

Sociología; y los médicos contestan que toda la Socio logia

es Biología, como los ingenieros pretenden, con argumentos

muy atendibles, que la mayor parte de la Higiene no es otra

cosa que Ingeniería sanitaria, y los biólogos afirman que

todo ha de supeditarse al interés supremo de la raza,

conforme a los dictados de su ciencia.

La verdad es que nuestras act ividades burocrát icas o

profesionales, nuestra acción de proselitismo, los

esfuerzos de adaptación de nuestros convencimientos a las

costumbres de la colect ividad en que vivimos, no conservan

con lo que se llama la Ciencia -nombre que debería

pronunciarse con mayores respetos- más que vínculos y lazos

lejanos de una remota génesi intelectual. Esas act ividades,

esa acción, esos esfuerzos y los organismos públicos o

privados que los encauzan y aprovecha, no pueden nunca

constituir una ciencia, sino, muy al contrario, representan

una política, y sólo en virtud de una amplia concepción

política podrán intervenir con eficacia en la vida de las

naciones y de los pueblos.

Higiene, Sanidad pública. Medicina social no son, pues,

otra cosa más que tres aspectos, tres modal idades de una

política sanitaria.

De estos tres diferentes aspectos, el primero (Higiene

propiamente dicha) estaba encomendado, hasta ahora, en

416

cuanto a su divulgación, en primer término a la obra

pedagógica del Estado (con las cátedras de Fisiología e

Higiene de los Inst i tutos de segunda enseñanza; con las

cátedras de Higiene y Bacteriología sanitaria de las

Facultades de Medicina); en segundo lugar, al proselitismo

y a la propaganda de grupos de entusiastas o de personas

especial izadas; en tercer término, a la acción civi1izadora

de la competencia industrial y comercial, que crea nuevas

necesidades y procura los medios materiales para

sat isfacerlas, elevando poco a poco el nivel medio de la

vida de los ciudadanos. La higiene escolar asomaba con un

esbozo de organización en los ministerios de Instrucción

pública. La higiene rural intentó establecerse con el

nombre de Sanidad del campo en el ministerio de Fomento,

aquí en España; y en otras partes (Alemania, Italia) tuvo

y conserva representación oficial en los ministerios de

Agricultura, Industria y Comercio. La higiene urbana está

a la merced de los Ayuntamientos.

La Sanidad pública, por su carácter más estrictamente

ejecutivo, estuvo encomendada, en los Estados que habían

conservado o imitado la constitución napoleónica, como

Francia, Italia, España, al ministerio del Interior o

ministerio de la Gobernación; esto es, al ministerio

esencialmente político. En Alemania, los servicios de

Sanidad -"Gesundheitsant"- formaban parte, y dependen

todavía, del "Ministerium fur VoIkswoh1fahrt", que es como

decir ministerio para el Bienestar o la Salud del Pueblo.

En Inglaterra, la organización sanitaria mantuvo siempre

un carácter de cierta independencia, por las tradiciones de

la "Poor Law Administration", de carácter esencialmente

local, desprendida casi por completo de toda relación con

las autoridades centrales, salvo las pequeñas 1 imitaciones

introducidas por el Parlamento en 1834 ("Poor Law

Asmendment Act") y en 184 7 (creación del "Poor Law Board"

con representación parlamentaria), y aún después de la

institución del "Local Government Board", en el año 1871.

De esta oficina, y en parte del llamado "Home Office",

departamento dirigido por el secretario de Estado para los

asuntos interiores ("Home Affaires"), dependieron en

Inglarerra los servicios sanitarios, conservando siempre

una gran libertad de acción y organización local, hasta

estos últimos tiempos en que fue creado el "Ministry of

Health" (ministerio de la Salud).

417

El tercer aspecto del problema sanitario -el que llamamos

Medicina social-, por un lado ha ido elaborando

p a u l a t i n a m e n t e sus soluciones, con la espontaneidad de las

cosas socialmente inevitables, sugeridas por la piedra,

amparadas por la sensibilidad individual o colect iva,

impuestas por las rebeldías, aceptadas por la conveniencia,

mediante las antiguas instituciones llamadas benéficas; y

por otro lado se ha ido completando con los estudios

socio lógicos, con las doctrinas del socialismo, con el

sentimiento de solidaridad humana que dio al socialismo,

durante años, cierto aroma de religiosidad, y, por fin, y

por encima de todo, con la evidencia del valor económico de

la vida humana; y ha empezado a tomar cartas de naturaleza

en las instituciones sociales y políticas, en España

también, con el Instituto de Reformas Sociales, con el

Instituto Nacional de Previsión, con algunas disposiciones

del ministerio del Trabajo; más resueltamente en otras

partes, sobre todo en Francia, como veremos, con la

creación del ministerio de Higiene, de Asistencia pública

y de Prevision social.

De este estado de cosas se desprenden dos consecuencias

evidentes.

En primer lugar, existe una dispersión lamentable de

act ividades y energías, que obedecen a cri terios directivos

di st intos y, por tanto, divergentes. Los resultados no

corresponden al esfuerzo.

En segundo lugar, se supedita la acción política de la

Sanidad pública, lo que debemos llamar "la política

sanitaria", a un ministerio que tiene una visión y una

finalidad polít ica completamente distinta, puesto que no ha

de tener en cuenta, para desenvolver su acción, el valor

económi co y biológico de la vida humana, sino el valor

ideológico o psicológico de los ciudadanos como partícipes

o instrumentos o subditos de una comunidad organizada en

Estado, con una determinada estructura histórica y legal.

Por tanto, el ministerio de la Gobernación puede, en cierto

modo, ser llamado a ejercer una acción antagonista de las

puras finalidades biológicas encomendadas a la Higiene, a

la Sanidad, a la Medicina social. La forma más cruda, más

baja, más vergonzosa de este antagonismo polít ico, es la

ut i 1 i zación del médico rural y de toda su influencia moral

y su acción sanitaria como instrumento de los intereses del

cacique o del partido, negándole la independencia económica

a que tiene derecho si ha de ejercer una función inspectora

y ejecutiva por encargo del Estado.

418

Veamos ahora cómo se puede modificar este estado de cosas

y qué han hecho para resolver estos problemas las

principales naciones europeas.

Aquellas que más cruelmente habían sufrido las

consecuencias de la guerra, que habían visto romperse su

contextura social y política, que habían llegado, por las

hecatombes de sus hijos, por los desastres de sus

ejércitos, por la ruina de sus haciendas, por la pérdida de

todos los vínculos legales y éticos, a la situación caótica

de las sociedades primit ivas, fueron las primeras que en

cuanto asomó la trabazón de una nueva, aunque provisional,

organización política, sintieron la necesidad de un fuerte

organismo sanitario, con poderes en cierto modo

dictatoriales, llamado a restañar las heridas y a encauzar

las energías vitales de los pueblos, transidos de dolor y

de espanto.

Fueron Rusia y Hungría las que primero crearon

departamentos de Salud pública en sus gobiernos

revolucionarios. En Rusia regía hasta hace poco -ignoramos

qué pasa en la hora actual- el departamento de Sanidad

pública el comisario Peronkis, quien, auxiliado por un

grupo de mujeres, animadas por una gran voluntad,

emprendió, con la colaboración de Lunacharsky, el comísario

de la Educación nacional, la obra gigantesca de la

puericultura y de la higiene de los niños y de los

adolescentes. Los que han leído el relato de Wells acerca

de las enormes dificultades materiales y morales en que se

desenvueIve esta labor, deben comprender que sus resul tados

no pueden ser, de momento muy halagüeños.

En Inglaterra, un formidable movimiento de opinión,

principalmente dirigido por los médicos, y que se acentuó

sobre todo cuando ei Reino Unido tuvo que apelar al

servicio militar obligatorio, obligó el Gobierno a llevar

a las Cámaras el bilí para la creación del ministerio de la

Salud pública ("Ministry of Health"). El bilí fue aprobado

en tercera lectura el día 9 de abril de 1919, y pocos meses

más tarde el departamento funcionaba bajo la dirección del

doctor Addison. De momento, sobre la base de la

organización sanitaria del "Local Government Board", de la

obra antituberculosa, que en Inglaterra había adquirido

extraordinario vigor, y de los servicios sanitarios del

Ejército, que durante la desmovilización, fueron

cuidadosamente aprovechados por el nuevo departamento, éste

dispone de medios económicos que no bajan de quince

millones de libras esterlinas.

419

El movimiento de opinión que llevó a la creación del ministerio tuvo sus arranques, en Inglaterra, en la necesidad de amparar - desde el punto de vista biológico; esto es, en todas sus necesidades vitales: habitación, viviendas, alimentación, enfermedades, natalidad, mortalidad- a centenares de miles de familias separadas de improviso, y por mucho tiempo, de los hombres aptos al trabajo, alistados en el ejército.

Al propio tiempo, el servicio militar obligatorio puso de relieve circunstancias que habían pasado como inadvertidas en el opt imismo ficticio de las estadíst icas y de la firme creencia en la superioridad física de la raza; a saber: que las grandes infecciones crónicas (sífilis, tuberculosis) y las desviaciones somáticas de la descendencia alcanzaban cifras y proporciones mucho más graves de lo que hubiera podido suponerse, sin hablar del alcoholismo y de otras causas morbosas.

En Francia, en cambio, el impulso para la creación de un departamento autónomo, que se llamó "Minis tere de l'Hygiene, de 1 'Assistance et de la Prévoyance Sociale", surgió más bien en los ambientes industriales y sociales, con la intención de encauzar y coordinar las obras de previ s ion y los seguros por enfermedad, por embarazo, maternidad y puerperio, por invalidez para el trabajo y por vejez.

Hasta tal punto predomina este criterio en la organización del nuevo departamento ministerial (creado en los primeros meses del año 1920), que en la sesión de la Academia de Medicina, de París, del día 15 de junio último, el director del Instituto Pasteur, doctor Roux, se creyó obligado a someter a una crítica severa la distribución de los fondos de su primer presupuesto. Asciende el presupuesto global del nuevo ministerio, para el año económico 1920-1921, a 242 millones de francos; de los cuales, 106 millones se dedican a la asistencia, el resto a los seguros y a la previsión social, y sólo 2.730.000 francos a la Higiene. Esta cifra parece, en verdad, deficiente. Roux protestó vivamente contra esta distribución arbitraria de los fondos. Claro está que persisten en Francia, aun después de la creación del nuevo ministerio, otros organismos dedicados a la Sanidad pública, quizás indispensables en el

420

período de tránsito entre la vieja y la nueva organización,

como la dirección misma de Sanidad en el ministerio del

Interior. Pero es indiscutible que la cifra indicada

presupone un abandono lamentable de las obras de

saneamiento urbano y rural, que nada tienen que ver con la

asistencia pública y la previsión social, desde el punto de

vista de su realización técnica, de los medios económicos

para llevarlas a cabo, y de su misma eficacia, menos

directa, quizás más tardía, pero de extraordinaria

importancia en la lucha contra las enfermedades endémicas

y epidémicas, que en estos últimos años han aumentado

considerablemente la proporción de su respectiva morbilidad

y mortalidad. La Academia, sobre propuestas de Roux, adoptó

un acuerdo en el sentido de pedir que fuera aumentada la

consignacion para Higiene.

Alemania e Italia conservan, por ahora, los servicios

sanitarios en los respect ivos ministerios de Fomento y

Salud del Pueblo ("Volskwohlfahrt"} y del Interior. En

Italia, sin embargo, no transcurrirá mucho tiempo sin que

la reforma sea acometida en modo resuelto y en el mismo

sentido de Francia e Inglaterra. En Alemania, la necesidad

de la autonomía política de los servicios sanitarios es

menos sentida, en primer lugar, porque estos servicios no

dependen de un ministerio que tenga su propia y peculiar

misión política como lo era en Francia y lo es en Italia el

ministerio del Interior, y como lo es en España el de la

Gobernación, y, en segundo lugar, porque la disciplina y la

cultura hacen a los ciudadanos y a los gobernantes más

exquisitamente atentos al cumplimiento de sus deberes.

Un ministerio de Sanidad e Higiene pública debería

organizarse, a nuestro entender, sobre la base de tres

Direcciones generales, a saber:

I -Dirección general de Sanidad:

lá sección.- Sanidad interior (que debe comprender la

jefatura y organización del Cuerpo de Inspectores

provinciales de Sanidad, los Inspectores de distrito y

los Inspectores municipales u Oficiales sanitarios,

estos últimos también con sueldo o gratificación del

Estado, que no ha de bajar de 1.000 pesetas anuales,

puesto que sus servicios, en relación inmediata con

todos los Ayuntamientos, han de const i t u i r el fundamento

de toda la organización sanitaria nacional).

4 2 1

2ñ sección.- Sanidad exterior (Cuerpo de Sanidad exterior, Médicos de puertos y fronteras, Estaciones sani tarias de puertos y fronteras, Delegación de España en el Office International de París, etc.).

3a sección.- Laboratorios e Institutos de Higiene

(Instituto Nacional de Higiene de Alfonso XIII, Oficina

central de Comprobación de sueros y vacunas, Inst i tutos

provinciales o regionales, Laboratorios municipales o de

mancomunidades de Ayuntamientos, Inspección de

Laboratorios privados).

4a sección.- Servicios y productos farmacéut icos

(Registros de especialidades, Inspección de servicios y

materiales farmacéuticos en las estaciones sanitarias,

etc.).

sa sección.- Servicios veterinarios (Inspección de

mataderos y de carnes; legislación, reglamentación y

vigilancia sobre enfermedades transmisibles de los

animales al hombre; relaciones con la Sanidad pecuaria).

6a sección.- Ingeniería sani taria (Cuerpo técnico de

ingenieros sanitarios; inspección, revisión, aprobación

o estudio de proyectos de saneamiento urbano y rural).

II- Dirección general de Asistencia pública y Previsión

social

la sección.- Asistencia médica (personal). (Comprende el

Cuerpo de Médicos titulares, los Cuerpos de Beneficencia

municipal, su inspección, los Cuerpos de Beneficencia

provincial, los Colegios de Médicos y sus sindicatos,

los Colegios y Sindicatos de profesiones auxiliares,

comadrones, practicantes y enfermeros o enfermeras, el

Cuerpo de Médicos de baños, etc.).

2a sección.- Asistencia farmacéut ica (Servicios

farmacéut i cos en todas sus relaciones con la

asistenciapública, servicios de hospi tales, servicios

municipales gratuitos, etc.; Colegios de

Farmacéut icos).

422

33 sección.- Hospi tales (Locales, edificios, camas,

organización, material, administración, etc.)

43 sección.- Inst ituciones de asistencia especial izada.

Manicomios, Hospicios, Asilos, Casas-Cunas, Gotas de

Leche, Sanatorios, Dispensarios, Cónsul torios,

Sanatorios marit irnos, Preventorium, Colonias escolares,

Orfelinatos, Maternidad, etc.),

53 sección.- Instituciones y obras de beneficencia

privada y de previsión social (Inspección y organización

de la beneficencia privada; Cajas de ahorro para

enfermedad, Cooperat ivas y Sociedades de asistencia

profesional, inst i tuciones benéficas anejas a las

grandes industrias, etc.).

63 sección.- Seguros sociales (Leyes de accidentes del

trabajo y organi zación de una comprobación profesional

para las enfermedades consideradas como accidentes;

seguros para maternidad, lactancia, enfermedad, vejez;

pensiones obreras, etc. Relaciones de la Sanidad con el

Instituto nacional de Previsión)

III- Dirección general de Higiene pública

13 sección.- Eugénica, Puericultura e Higiene escolar

(Estudios estadísticos y demográficos, lucha contra la

mortalidad infantil. Cuerpo de Médicos escolares, etc.)

23 sección. - Hieiene urbana (Inspección del Estado sobre

los arquitectos municipales y su intervención sanitaria;

casas y barriadas obreras; Higiene y localización de los

cementerios; Mataderos, alcantarillados, etc.).

33 sección.- Aguas potables (Traídas de aguas,

abastecimiento de las poblaciones, dictámenes,

inspecciones, depuración, etc. de las aguas potables).

43 sección.- Higiene del trabajo (Vigilancia y

reglamentación del trabajo domiciliario. Higiene del

trabajo industrial y sus inspectores),

423

5§ sección.- Higiene sexual (Prostitución; organización

de la lucha contra las enfermedades venéreas).

6ñ sección.- Instituciones y propagandas higiénicas

(Cruz Roja, Exploradores; Deportes; Sociedad Española de

Higiene, etc.; Prensa profesional, etc.).

La parte legislativa, el estudio de las disposiciones

legales y de los proyectos de ley, etc., será encomendado

al ministro, con el asesoramiento del Real Consejo de

Sanidad (Cuerpo consultivo).

Funcionarán independientemente, en relación directa con el

ministro, por la gravedad de los problemas cient i f icos y

sociales que entrañan, las Comisiones e Insti tuciones

siguien tes:

1) Comisión para la lucha contra la Tuberculosis.

2) Comisión ejecutiva para el saneamiento de comarcas

palúdicas.

3) Instituto para el estudio del Cáncer.

Naturalmente, el ministerio exige la organización de una

Sección administrat iva y de una Contabi1idad.

El presupuesto para un ministerio organizado conforme a

este plan asciende aproximadamente a setenta millones de

pesetas, de los cuales cuarenta millones (que comprenden el

pago de los médicos titulares por el Estado) pueden ser

recaudados sobre los presupuestos municipales, y otros

diez, quizás, por medio de impuestos directos de carácter

sanitario.

¿Puede acaso afirmarse que haya llegado la hora de

emprender en España una transformación honda, esencial y

formalmente nueva, de la organización sanitaria?

424

Yo pienso, claro está, que nada se crea, en este orden de

cosas, con caracteres de vital idad que no surja de las

entrañas mismas del cuerpo social. Pienso en la

indiferencia de nuestra masa social, en la apatía de

nuestros organismos burocráticos, en la desdeñosa incuria

de nuestros Parlamentos, en la escasísima estimación que

tienen en nuestro ambiente político los técnicos y los

profesionales, y me quedo como dudando antes de afirmar que

la hora ha llegado.

Sin embargo, nótase desde hace tiempo una vigorosa

resurección del espíritu corporativo entre las clases

sanitarias; y si esta act ividad renovadora, preñada de

promesas, hiciese presa en un medio social momentáneamente

enriquecido, agitado por vivos anhelos económi cos, como

acontece ahora en España, con el apoyo además de las justas

peticiones obreras, bien podríamos preconizar una solución

relativamente próxima, si no inmediata, del problema

político de la Sanidad pública.

No tendremos Sanidad pública -a pesar de los esfuerzos del

hombre ilustre que hoy la dirige- mientras no se otorgue a

esta forma de las act ividades del Estado una autonomía

política que la haga capaz de disponer de las dos grandes

fuerzas que encauzan y rigen las colect ividades humanas: la

sanción coactiva y la autoridad moral.

No olvidemos, de todos modos, aquellas palabras de Renán,

fruto al propio tiempo de un amargo escepticismo y de una

íntima y persistente fe: "Que los intereses materiales y

egoístas, neutral izándose los unos con los otros, dejan un

empuje al mundo un modesto esfuerzo hecho en pro del

ideal".

425

6.4.2. EL SEGLE XX A ESPANYA

L'any 1883, e i Govern c r e a l a "Comisión de Reformas

S o c i a l e s " . L'únic f r u i t d ' a q u esta " C o m i s i ó n " , f o u l a L l e i

d ' A c c i d e n t s de T r e b a l l , de l'any 1900, que i n a u g u r a e l

s e g l e i i n i c i a l a legislació " s o c i a l " e s p a n y o l a . A q u e s t a

l l e i , de carácter v o l u n t a r i , c o n v i d a v a a i s p a t r o n s i o b r e r s

a a s s o c i a r - s e en mutues d ' a c c i d e n t s , i o b l i g a v a e l s amos a

pagar l e s despeses o c a s i o n a d o s p e r l'atenció a i s seus

o b r e r s a c c i d e n t a t s peí t r e b a l l . T r a c t a v a també de promoure

una m i l l o r a de l e s c o n d i c i o n s de t r e b a l l , p e r d i s m i n u i r l a

q u a n t i t a t i g r a v e t a t d e i s a c c i d e n t s , l a q u a l c o s a d i s m i n u í a

l e s c árregues e c o n ó m i q u e s a s a t i s f e r peí pat r ó en concepte

d'assisténcia a i s a c c i d e n t a t s . Peí seu car á c t e r v o l u n t a r i ,

tingué una f e b l e r e p e r c u s s i ó en e l nombre t o t a l d ' o b r e r s

a f i l i a t s a l e s mutues d ' a c c i d e n t s .

L'any 1903, l a "Comisión de Reformas S o c i a l e s " es

t r a n s f o r m a en e l " I n s t i t u t o de Reformas S o c i a l e s " . E l s

governs de c a i r e " p r o g r e s s i s t a " de l a " R e s t a u r a d o " v a r e n

a d o p t a r un t i p u s d ' i n t e r v e n c i o n í s m e s o c i a l anomenat

" i n t e l . l e c t u a l " o " p r o j e c t i s t a " . És a d i r , a través

d'aquests organismes c o n s u l t i u s , e l que a v u i s e r i e n

anomenats " c e n t r e s d ' e s t u d i s " , t r a c t a v e n d ' i n f l u i r , m o t i v a r

i o r i e n t a r l a política s o c i a l , sense d e c i d i r - s e a

i n t e r v e n i r d i r e c t a m e n t l e g i s l a n t p e r p r e s e r v a r l a p u r e s a de

l a d o c t r i n a l i b e r a l i s t a .

Pero l'any 1908, accedí com a cap d e l G o v e r n , un de c í d i t

" i n t e r v e n c i o n i s t a " : C a n a l e j a s . Aquest m a t e i x any es c r e a

l ' " I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n " amb l a f i n a l i t a t de:

" c o o r d i n a r , fomentar i i m p u l s a r e l desenvolupament de l e s

as s e g u r a n c e s p o p u l a r s en t o t e s l e s seves man i f e s t a c i o n s

d i v e r s o s " (2). En l a c r e a c i ó i funcionament de 1 ' " I n s t i t u t o

N a c i o n a l de P r e v i s i ó n " , h i tingué una i n f l u e n c i a i paper

d e s t a c a t , un cátala a f i n c a t a M a d r i d i r e l a c i o n a t

p r o f e s s i o n a l m e n t amb e l camp de l e s a s s e g u r a n c e s : J o s e p

M a l u q u e r . Aquest f o u , t o t a l a seva v i d a , un d e f e n s o r i

decídit i m p u l s o r de l a in t e r v e n c i ó p ú b l i c a en e l camp de

l e s a s s e g u r a n c e s s o c i a l s ( 3 ) . Maluquer f o u anomenat

C o n s e l l e r - d e l e g a t de l ' I . N . P ,

E l D.R. L l e i d ' l l de mar? d e l 1919, o s t a b l i n t e l régim

o b l i g a t o r i d e l R e t i r O b r e r , amb q u o t e s a pagar p e r p a r t d e l

patró i 1'obrer, t r o b a s e r i e s r e s i s t é n c i e s en a q u e s t s

ú l t i m s , i no es posa en p r á c t i c a f i n s l ' a n y 1921.

426

L'última f i t a i m p o r t a n t de l a legislació s o c i a l de p r e v i s i ó

en aquest p r i m e r q u a r t d e l s e g l e XX a Espanya, f o u e l

S u b s i d i o b l i g a t o r i de m a t e r n i t a t , de l'any 1923, que

a q u e s t a vegada sofrí 1'oposició d'algunes a f i l i a d o s a l a

C o n f e d e r a d o N a c i o n a l d e l T r e b a l l , que e l c o n s i d e r a v e n

a n t i f e m i n i s t a , dones gravava e c o n ó m i c a m e n t e l t r e b a l l de l a

dona.

De gran i m p o r t a n c i a d o c t r i n a l , e n c a r a que sense r e p e r c u s i ó

p r á c t i c a o l e g i s l a t i v a immediata, poden c o n s i d e r a r - s e una

s e r i e de " C o n f e r e n c i e s " , d'abast e s t a t a l , que r e u n i r e n una

s e r i e de persones i i n s t i t u c i o n s , d u r a n t e l p r i m e r q u a r t

d e l s e g l e XX, i n t e r e s s a d e s o i r a p l i c a d e s en l e s a s s e g u r a n c e s

s o c i a l s .

E l p r i m e r Congrés d'Assegurances S o c i a l s , tingué l l o c a

B i l b a o , per l ' o c t u b r e d e l 1902. A p i e g á un grup h e t e r o g e n i

de g e n t . T a l vegada, e l mes s i g n i f i c a t i u f o u , l'any

s e g ü e n t , l a t r a n s f o r m a d o de l a "Comisión de Reformas

S o c i a l e s " en un organisme mes o p e r a t i u " I n s t i t u t o de

Reformas S o c i a l e s " ,

La següent C o n f e r e n c i a de P r e v i s i ó P o p u l a r , esreuní a

M a d r i d l'any 1904, s o t a e l p a t r o n a t g e de l ' " I n s t i t u t o de

Reformas S o c i a l e s " . La p a r t i c i p a d o f o u mes h o m o g é n i a . S'hi

r e u n i r e n 24 c a i x e s d ' e s t a l v i s . S ' a s s e n t a r e n l e s bases per

a l a creació de l ' " I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n " .

Acabada l a p r i m e r a Gran G u e r r a , i en un any d ' a g i t a c i ó

política a E s p a n y a , es reuní a M a d r i d , a l ' o c t u b r e d e l

1917, l a " C o n f e r e n c i a N a c i o n a l de Seguros S o c i a l e s " , amb l a

c o n c u r r e n c i a de p a t r o n s , o b r e r s i organismes

e s p e c i a l i t z a t s . Es p reconitzá I ' a s s e g u r a n ? a f o r ? o s a

d ' a c c í d e n t s , d ' i n v a l i d e s a , d ' a t u r , i de m a t e r n i t a t (no

m a l a l t i a ) . Es p r i o r i t z á : 1er) l e s c o n t i n g é n c i e s l a b o r á i s ,

2on) l e s c o n t i n g é n c i e s f a m i l i a r s . L'únic r e s u l t a t v i s i b l e ,

en f o u l a l l e i de 1919, de 1'asseguranga o b l i g a t o r i a de

r e t i r s o b r e r s .

La " C o n f e r e n c i a N a c i o n a l de Seguros de Enfermedad,

I n v a l i d e z y M a t e r n i d a d " , tingué l l o c a B a r c e l o n a , p e i

novembre d e l 1922. En a q u e s t a c o n f e r e n c i a , es c o n s i d e r a p e r

p r i m e r c o p, l a p o s s i b i l i t a t d 'establír una a s s e g u r a n ? a

o b l i g a t o r i a de m a l a l t i a . Es produí l a p r i m e r a p a r t i c i p a d o

d e i s p r o f e s s i o n a i s s anitáris en l a d e f i n i c i ó ideológica

d'aquest assumpte. L'únic r e s u l t a t t a n g i b l e d ' a q u e s t a

" C o n f e r e n c i a " , en f o u e l S u b s i d i o b l i g a t o r i de m a t e r n i t a t ,

e s t a b l e r t l'any s e g ü e n t .

427

6.4.3. E L S E G L E XX A C A T A L U N Y A

A C a t a l u n y a , com a regió i n d u s t r i a l , e l s problemes o b r e r s

eren v i u s i p r e s e n t s en t o t e s l e s capes de l a s o c i e t a t .

A l g uns metges h i g i e n i s t e s d e l s e g l e X I X , j a s'ocuparen d e i s

problemes de l a h i g i e n e l a b o r a l i s o c i a l , a casa n o s t r a .

D ' a l t r a banda, e l s e n t i t de P r e v i s i ó , també e r a p r e s e n t a

p r i n c i p i s de s e g l e , amb mes o menys f o r g a , a t o t e s l e s

capes de l a s o c i e t a t .

La c o m b i n a d o d'aquests dos f a e t o r s , no és e s t r a n y que

produís un b r o u de c u l t i u , a p t e per a l desenvolupament

a u t ó c t o n de l a P r e v i s i ó S o c i a l . Aixó f o u e l r e s u l t a t lógic

d'una s i t u a c i ó , i no pas una imposició b u r o c r á t i c a . La

v i t a l i t a t d e l fenómen m u t u a l i s t a c á t a l a , es posa de

m a n i f e s t per l e s i n s t i t u c i o n s e x i s t e n t s a l tombant de

s e g l e , l a f l o r i d a que es p r o d u i e x a p r i n c i p i s d e l s e g l e XX,

i peí nombre d ' a s s o c i a t s , aproximadament 1/3 de l a població

a c t i v a l a b o r a l . No o b s t a n t a i x ó , aquest moviment m u t u a l i s t a

e r a f r a g m e n t a r i i d i s p e r s , i l a m a j o r i a de l e s mutues

t e n i e n una v i d a lánguida i mancada de r e c u r s o s e c o n ó m i c s .

Les p r e s t a c i o n s e r e n també l i m i t a d e s , i en a l g u n s c a s o s ,

q u a s i s i m b ó l i q u e s . M o l t e s de l e s mutues e r e n o t e n i e n un

o r i g e n p r o f e s s i o n a l . Aquesta d i s p e r s i ó d ' e s f o r g o s , f e i a que

e l s r e s u l t a t s p ráctics en e l camp de 1'assisténcia s o c i a l

f o s s i n molt l i m i t a t s .

La b urguesía i n d u s t r i a l de p r i n c i p i s de s e g l e , agrupada a

1'entorn de l a L l i g a R e g i o n a l i s t a , e r a c o n s c i e n t d e l

problema o b r e r , i de l a n e c e s s i t a t de f e r quelcom per

e n c a r r i l a r - l o per l a v i a p a c í f i c a i c o n s t r u c t i v a . La L l i g a

es d o t a d'un programa de t i p u s r e f o r m i s t a , que contemplava

l a c r e ació o p o t e n c i a d o d'organismes o i n s t i t u c i o n s que

a j u d e s s í n a c o n s e g u i r l a pau s o c i a l , n e e e s s á r i a p e r a l

c r e i x e m e n t e c o n ó m i c , c u l t u r a l , e t c . L ' a j u t a l e s f a m i l i e s

d e i s o b r e r s en i n f o r t u n i , p a s s a v a peí r e f o r ? a r a e n t de

l ' e s t r u c t u r a s o c i a l , a través de l a P r e v i s i ó S o c i a l .

Com a p r e c e d e n t s d'aquesta manera de p e n s a r de l a b u r g u e s í a

i n d u s t r i a l , trobem que l'any 1884, -un any després de l a

creació de l a "Comisión de Reformas S o c i a l e s " - , en Joan A.

S o r r i b e s ( p a d r a s t r o de F r a n c e s c M o r a g u e s ) , funda l a r e v i s t a

"Los S e g u r o s " , que f o u d u r a n t m o l t s anys e l v e h i c l e

d ' e x p r e s s i ó d ' e s t u d i s s e r i o s o s s o b r e l a p r e v i s i ó s o c i a l .

428

A l mes de mar? de l'any 1901, es produí una vaga

g e n e r a l i t z a d a d e l t e x t i l a l e s comarques g i r o n i n e s , en l a

qué e l s o b r e r s demanaven: l a c r e a c i ó de "germandats" o

"montepíos" amb a p o r t a c i o n s d ' o b r e r s i p a t r o n s , amb v i s t e s

a f i n a n ? a r p e n s i o n s per a l a v e l l e s a . L ' A s s o c i a c i ó de

F a b r i c a n t s de l e s v a l l s d e l Ter i F r e s s e r , d e c i d i r e n e l

tancament de l e s f a b r i q u e s , l a q u a l c o s a f o u coneguda com

e l " P a c t e de l a Fam". La vaga duré, una setmana, i acaba

sense r e s u l t a t s p o s i t i u s .

La situació d ' i n s a t i s f a c c i ó p r o d u i d a per l a i n t r a n s i g e n c i a

d e i s p a t r o n s , p r o v o c a una nova vaga a l f e b r e r d e l 1902, a

l a p r o v i n c i a de B a r c e l o n a , que a f e c t a p r i n c i p a l m e n t l a

m e t a l u r g i a i e l t e x t i l , pero també l e s f l e q u e s i e l s

q u e v i u r e s . Aquesta v a g a , d'una setmana de d u r a d a , acaba amb

l a r e p r e s s i ó g o v e r n a t i v a , amb f e r i t s , morts i d e t i n g u t s .

Fou coneguda com l a "Vaga G e n e r a l " .

Aquesta ú l t i m a v a g a , fou e l punt á l g i d , que m o g u é e l s

elements mes a v a n g a t s d e l n a i x e n t p a r t i t de l a L l i g a , a

b u s c a r camins a l t e r n a t i u s de m i l l o r a de l e s c o n d i c i o n s

o b r e r e s , per e v i t a r e l s c o n t i n u a t s e n f r o n t a m e n t s e n t r e l a

b u r g e s i a i e l p r o l e t a r i a t , que només c o n d u i e n a l a

v i o l e n c i a , sense cap b e n e f i c i per ambdues p a r t s .

La r e s p o s t a no es f e u e s p e r a r . Dues a c c i o n s ho demostren

palesament: 1er) E l 3 de mar? s'obrí una s u b s c r i p c i ó

p ú b l i c a , e n c a p ? a l a d a p e l s prohoms de l a b u r g e s i a , per

a j u d a r a i s f e r i t s i a s s i s t i r a i s f a m i l i a r s d e i s morts

durant l a "Vaga G e n e r a l " . Es r e c a p t a r e n 87.741,79 p e s s e t e s ,

que c o n s t i t u i r e n p a r t d e l c a p i t a l i n i c i a l en l a fundació de

l a C a i x a de P e n s i o n s per a l a V e l l e s a ; 2on) E l d i a 10 de

mar? s o r t i a a l a l l u m e l p r i m e r n ú m e r o de l a " R e v i s t a

S o c i a l " , d e d i c a d a a l ' e s t u d i i d i f u s i ó d e i s problemes i

s o l u c i o n s que p l a n t e j a l a q u e s t i ó o b r e r a o l e s r e l a c i o n s

e n t r e e l c a p i t a l i e l t r e b a l l , amb una p e r s p e c t i v a s o c i a l .

Com a promotor d'ambdues i n i c i a t i v e s , trobem e l S r .

F r a n c e s c Moragues i B a r r e t , a d v o c a t , m i l i t a n t de l a L l i g a

R e g i o n a l i s t a , home i n t e r e s s a t en aquest t e r r e n y , que a v i a t

n ' e s d e v i n d r i a 1'ánima i s e r i a e l p r i m e r d i r e c t o r de l a

C a i x a de P e n s i o n s . E n t r e e l s seus a n t e c e d e n t s c a l d e s t a c a r

que e l seu a v i f o u p r e s i d e n t de l a C a i x a d ' E s t a l v i s i Mont

de P i e t a t de B a r c e l o n a , i que e l l m a t e i x c o l . l a b o r a i

dirigí l a r e v i s t a d e l seu p a d r a s t r e "Los S e g u r o s " .

429

Podem c o n s i d e r a r a en Moragues, I'element mes i n t e I . l i g e n t ,

a c t i u i e f i c a ? d e l panorama de l a previsió s o c i a l a

C a t a l u n y a , d u r ant e l p r i m e r t e r ? d e l s e g l e XX. Amb e l seu

t a c t e , e v i t a que l a institució que d i r i g i a caigués en l a

dialéctica o l l u i t a p a r t i d i s t a . C o l . l a b o r a , a títol

p e r s o n a l , amb l e s i n i c i a t i v e s s o c i a i s d e i s governs de

1'Estat i de l a Mancomunitat, pero sabent m a n t e n i r a q u e l l a

i n d e p e n d e n c i a de c r i t e r i s i a m p l i t u d de m i r e s , n e c e s s a r i s

per f e r una o b r a s o c i a l p e r d u r a b l e . Moragues e v o l u c i o n a des

de p o s t u r e s i n d i v i d u a 1 i s t e s i de no i n t e r f e r e n c i a e s t a t a l

( 1 9 0 2 ) , f i n s a l a d e f e n s a de i e s a s s e g u r a n c e s o b l i g a t ó r i e s

i de l a r e g u l a d o o f i c i a l d e l régim de t r e b a l l .

L ' o c t u b r e d e l m a t e i x any 1902, a l C o n g r é s d'Assegurances

S o c i a i s de B i l b a o , Moragues p r e s e n t a un p r o j e c t e de creació

de " C a i x e s de P e n s i o n s " .

A l a C o n f e r e n c i a de P r e v i s i ó P o p u l a r de M a d r i d de l'any

1904, Moragues en r e p r e s e n t a d o de l a C a i x a de P e n s i o n s per

a l a V e l l e s a , a c onseguí g a r a n t i e s d ' i g u a l t a t de tráete per

a l e s i n s t i t u c i o n s p r i v a d e s d e d i c a d e s a l a previsió s o c i a l ,

r e s p e c t e a l a nova c a i x a n a c i o n a l d ' a s s e g u r ances que hom

proposava de c r e a r . Aquest punt f o u a c c e p t a t i r e s p e c t a t

per l a l e g i s l a d o d e r i v a d a de l a C o n f e r e n c i a , i es

c o n f i g u r a així un d e i s a s p e c t e s mes origináis de

1'organització de l a s e g u r e t a t s o c i a l a Espanya f i n s a l

1939: l a f o r t a d e s c e n t r a 1 ització i a u t o n o m í a .

1904: A p r o v a c i ó d e i s e s t a t u t s i c r e a c i ó de l a C a i x a de

P e n s i o n s per a l a V e l l e s a i d ' E s t a l v i s , amb en F. Moragas

com a p r i m e r d i r e c t o r g e n e r a l .

1908: C r e a c i ó de 1 ' I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n .

1910: P r i m e r c o n v e n i e n t r e l ' I . N . P . i l a C a i x a de P e n s i o n s ,

com a e n t i t a t c o 1 . l a b o r a d o r a i g e s t o r a en t o t e l t e r r i t o r i

de C a t a l u n y a , per a t o t e s l e s o p e r a c i o n s de p r e v i s i ó s o c i a l

basades en l ' e s t a l v i , que t i n g u i n per base l a v i d a humana,

sa d u r a d o o q u a i s e v u l l a de ses i n c i d é n c i e s .

L'any 1922 es f i r m a e l segon c o n v e n i e n t r e l ' I . N . P . i l a

C a i x a de P e n s i o n s , com a c o n s e q u é n c i a de l'apiicació des de

l'any a n t e r i o r de 1'asseguranga o b l i g a t o r i a de r e t i r s

o b r e r s .

430

Aquest m a t e i x any 1922, a u s p i c i a d a per en F r a n c e s c Moragues

i l a C a i x a de P e n s i o n s , es reuní a B a r c e l o n a l a

" C o n f e r e n c i a N a c i o n a l de Seguros de Enfermedad, I n v a l i d e z

y M a t e r n i d a d " . En a q u e s t a c o n f e r e n c i a , d e sprés que Espanya

hagués f i r m a t e l Conveni de Washington sobre s e g u r e t a t

s o c i a l , s'estudiá l a p o s s i b i l i t a t d ' e s t a b l í r , amb car á c t e r

o b l i g a t o r i , 1'asseguranga s o c i a l per c o n t i n g é n c i e s

f a m i l i a r s , és a d i r , no laboráis o d e r i v a d o s de

contingéncies no c o n t r a c t u a l s , com l a m a l a l t i a i l a

matern i t a t .

La C a i x a de P e n s i o n s e r a l'única que tenía e x p e r i é n c i e s

própies en e l camp de 1'asseguranga m a t e r n a l , a través de

1'Asseguran?a M a t e r n a l de l ' I n s t i t u t de l a Dona que

T r e b a l l a ( 4 ) ( c o n t i n u a d o r de l ' I n s t i t u t de Santa Madrona,

fundat l'any 1901 p e i b i s b e Morgades de B a r c e l o n a ) .

Mantenía una clínica i d i s p e n s a r i s m a t e r n a l s . T a m b é f e i a

poc, h a v i a e n t r a t en e l camp de 1'assisténcia a i s

t u b e r c u l o s o s , amb un s a n a t o r i i d i s p e n s a r i s .

L'únic r e s u l t a t t a n g i b l e d ' a q uesta C o n f e r e n c i a en f o u e l

R.D. d e l 21-VI11-1923, que c r e a v a e l " S u b s i d i o O b l i g a t o r i o

de M a t e r n i d a d " , i n s p i r a t en gr a n p a r t en l ' o b r a de

1 ' a s s e g u r a n ? a m a t e r n a l c a t a l a n a .

La d i s c u s s i ó de 1 ' a s s e g u r a n ? a o b l i g a t o r i a de m a l a l t i a ,

d espertá l'interés de l a c l a s s e m é d i c a c a t a l a n a , que

expressá l a seva veu a través d e l recentment f u n d a t

" S i n d i c a t de Metges de C a t a l u n y a " . A l e s p l a n e s d e l seu

" B u t l l e t í " , es poden t r o b a r l e s o p i n i o n s , p r o j e c t e s i

ponéncies que e l a b o r a r e n i p r e s e n t a r e n a l r e s p e c t e .

La s i t u a c i ó s o c i a l i e c o n ó m i c a de l a m a j o r i a de l a c l a s s e

m é d i c a c a t a l a n a d e l p r i m e r q u a r t de s e g l e , e r a p r e c a r i a .

L ' e x e r c i c i p r o f e s s i o n a l s o f r í a f o r t e s p r e s s i o n s , mancances,

f r a g m e n t a c i ó , i n t r u s i s m o i e s t r e t o r e c o n ó m i c a . Tot a i x ó ,

f e i a a i s metges fácilment v u l n e r a b l e s a l o s a r b í t r a r i e t a t s

de l e s companyies p r i v a d o s d'asseguranga do m a l a l t i a , com

a i s p oders p ú b l i c s r e l a c i o n a t s amb l a s a n i t a t : a j u n t a m e n t s ,

d i p u t a c í o n s i l ' E s t a t . Les companyies d ' a s s e g u r a n c e s

pagavon poc i t a r d . E l s a l c a l d e s o s e c r o t a r i s d e i s

a j u n t a m e n t s c o n t r a c t a v e n i d o s p a t x a v e n metges t i t u l a r s a

v o l u n t a t . Les d i p u t a c i o n s no c o m p i l e n e l s seus deures

s a n i t á r i s . La legislació de l ' E s t a t o r a i n c o m p l i d a .

431

L ' e x e r c i c i p r i v a t , només e r a r e n d i b l e per a a l g u n s p o c s . La

m e d i c i n a r u r a l e r a dominada peí c a c i q u i s m e . Les e s t r u c t u r e s

p r o f e s s i o n a l s a s s o c i a t i v e s , t a n t o f i c i á i s { C o l . l e g i de

Metges, R e i a l Academia de M e d i c i n a ) com v o l u n t a r l e s

( I n s t i t u t M é d i c o - F a r m a c é u t i c d e i s Sants Cosme i D a m i á ,

e t c ) , e r e n b u r o c r á t i q u e s i i n o p e r a n t s , o f e b l e s i

ant i q u a d e s .

E l S i n d i c a t de Metges de C a t a l u n y a , c r e a t l'any 1920, per

d e f e n s a r e l s ínteressos moráis i m a t e r i a l s de l a c l a s s e

m é d i c a , i per extensió també d e i s m a l a l t s i de l a s a n i t a t

en g e n e r a l , tingué a v i a t una a m p l i a a c o l l i d a e n t r e e l s

p r o f e s s i o n a l s , no solament de B a r c e l o n a , s i n o de t o t

C a t a l u n y a . R e p r e s e n t a e l p r i m e r s i n d i c a t de c l a s s e , d ' e n t r e

l e s p r o f e s s i o n s u n i v e r s i t a r i o s , modern, d i n á m i c i e f e c t i u .

A c o n s e g u í a g l u t i n a r l a m a j o r i a d e i s metges c a t a l a n s , f e r

s e n t i r l a seva veu en l e s q u e s t i o n s p r o f e s s i o n a l s ( t a n t

s a n i t á r i e s com e c o n ó m i q u e s ) , c r e a un f o n s de p r e v i s i ó

s o c i a l i a c o n s e g u i r r e c u p e r a r e l r e s p e c t e per l a c l a s s e

m édica d e i s poders públics i p r i v a t s , i a l h o r a l a d i g n i t a t

d e i s metges.

Cansáis com e s t a v e n e l s metges de l e s v e x a c i o n s i mals

t r a c t o s que r e b i e n d e i s organismes s a n i t a r i s o f i c i á i s i

p r i v a t s , en comengar a p a r l a r de l a p o s s i b i l i t a t o

c o n v e n i e n c i a , d ' e s t a b l i r per l l e i una a s s e g u r a n g a

o b l i g a t o r i a de m a l a t i a , v a r e n e l a b o r a r i p r e s e n t a r a través

d e l S i n d i c a t , l a seva p r o p o s t a d ' o r g a n i t z a c i ó i

f u n c i o n a m e n t . E l s metges se s e n t i e n d i r e c t a m e n t implicáis

i com a p a r t i n t e g r a n t de t o t esquema d'asseguranga

o b l i g a t o r i a de m a l a l t i a . B a s á i s en l ' e x p e r i e n c i a p e r s o n a l ,

e s i a b l i r e n uns c r i t e r i s , que, des d ' a l e s h o r e s f i n s a r a ,

e n c a r a son v á l i d s , i a s s u m i t s per l a m a j o r i a d e i s metges

c a t a l a n s .

P r o f e s s i o n a 1 i t a t = B u r o c r a c i a

D e s c e n t r a l i t z a c i ó i A u t o n o m í a de l a g e s t i ó = U n i f i c a c i ó

P r e s i a c i ó e c o n ó m i c a = P r e s t a c i ó de servéis

T u t e l a o f i c i a l o p ú b l i c a = G e s t i ó e s t a t a l

432

En un e d i t o r i a l a p r i m e r a p l a n a d e l B u t l l e t í d e l S i n d i c a t

de Metges de C a t a l u n y a , d e l j u l i o l d e l 1922, t i t u l a t : " E l

Segur S o c i a l d ' E n f e r m e t a t s " , exposava i a c o n v e n i e n c i a

d ' o r g a n í t z a r - l o legalment i a d m i n i s t r a t i v a m e n t , en base a

l a c o o r d i n a c i ó de l e s e n t i t a t s i organismes j a e x i s t e n t s a

C a t a l u n y a : l a F e d e r a d o de S o c i e t a t s de Socors Mutus + l a

C a i x a de P e n s i o n s per a l a V e l l e s a + l a Mancomunitat. T a m b é

es r e s a l t a v a l a

"necessitat de representado en els organismes de

planificació i gestió, per elements medies elegits per

entitats mediques" (5).

La p o n e n c i a d e l S i n d i c a t de Metges de C a t a l u n y a p e r a l a

" C o n f e r e n c i a N a c i o n a l de Seguros de I n v a l i d e z , Enfermedad

i M a t e r n i d a d " , f o u p r e p a r a d a peí D r . G i r o n a i T r i u s , un

d e s t a c a t i convengut m u t u a l i s t a , que f o u d i r e c t o r de l a

" Q u i n t a de S a l u d La A l i a n z a " de B a r c e l o n a ; l a mes p o p u l a r

de l e s e n t i t a t s de p r e v i s i ó s a n i t a r i a a C a t a l u n y a , fundada

a p r i n c i p i s de s e g l e . La p o n e n c i a p o r t a v a per t í t o l : " E l

c r i t e r i o p r o f e s i o n a l en e l Seguro de Enfermedades" ( 6 ) .

E x p r e s s a v e n 1 ' o p o r t u n i t a t i c o n v e n i e n c i a de 1 ' e s t a b l i m e n t

de 1'asseguranga de m a l a l t i a , per a l e s c l a s s e s

treba11 a d o r e s , r e s p e c t a n t l a n o s t r a tradició amb e l s i s t e m a

de l e s " i g u a l e s mediques o c o n d u c t e s mediques".

A s s e n y a i a que p e r a 1'estab 1 iment de 1'asseguranga s o c i a l

de m a l a l t i a i e l seu é x i t , e r a n e c e s s a r i e l c o n c u r s i l a

c o l . l a b o r a c i ó de:

. Les M u t u a l i t a t s i M o n t e p í o s , per a 1'estab1iment de l e s

bases e c o n ó m i q u e s .

. La c l a s s e m é d i c a , en l ' a s p e c t e s a n i t a r i - t é c n i c .

. E l s f u t u r s a s s e g u r a t s , per g a r a n t i r - n e l a raoralitat.

En l a P o n e n c i a s ' a s s e n y a l a v e n l e s c o n c l u s i o n s s e g ü e n t s :

"IQ) El Estado debe delegar a las distintas

organizaciones de seguro de enfermedad,

mutualidades y maternidades creadas o que se creen

con funciones aseguradoras, reglamentándolos para

garantizar su vida y proteger debidamente a los acogidos.

433

2Q) El seguro de enfermedad, inutilidad y maternidad, debe implantarse paulatinamente, y las cuotas y derechos deben variar según las circunstancias.

3Q) Para la debida asistencia al enfermo, el inútil o

la madre, debe aceptarse la mutua libertad de

escoger el cliente al médico de su confianza, y el

médico la aceptación del cliente o servicio que se

le solicita, siempre que no sea en menoscabo de la

asistencia ni de las posibilidades económicas que

se determinarán".

D'aquestes c o n c l u s i o n s se'n desprenen t r e s i d e e s , que

conformen l a concepció (teórica i p r á c t i c a ) , que l a m a j o r i a

de l a c l a s s e médica c a t a l a n a , agrupada a I ' e n t o r n d e l

S i n d i c a t , t e n i a d e l que d e u r i a ésser e l marc o r g a n i t z a t i u

i de r e l a c i o n s de l a nova a s s e g u r a n g a s o c i a l o b l i g a t o r i a de

m a l a l t i a que es p a r l a v a d ' i m p l a n t a r :

l ^ " ^ . A u t o n o m í a

2"^. C o o r d i n a d o

3". L l i b e r t a t

A u t o n o m í a e n t e s a com e l terme mig e n t r e d e p e n d e n c i a i

i n d e p e n d e n c i a . Com a q u e l l a situació en q u é e x i s t e i x p l e n a

i t o t a l c a p a c i t a t d ' i n i c i a t i v a i r e a l i t z a c i ó per p a r t d e i s

i n d i v i d u s i de l e s o r g a n i t z a c i o n s que formen e l t e i x i t

s o c i a l , pero en un marc d'harmonia i s o l i d a r i t a t .

L l i b e r t a t e n t e s a com a q u e l l d r e t i n a l i e n a b l e que a s s i s t e i x

e l s i n d i v i d u s i l e s o r g a n i t z a c i o n s , en p r e n d r e d e c i s i o n s

que e l s a f e c t e n com a s u b j e c t e s o o b j e c t e s de l e s m a t e i x e s ,

p e r d a i m a t e i x temps r e s p e c t a n t l a l l i b e r t a t a l i e n a .

C o o r d i n a d o e n t r e t o t s e l s i n d i v i d u s i l e s i n s t i t u c i o n s

d e d i c a d o s a 1'assisténcia m é d i c o - s o c i a l , per e v i t a r

e s f o r g o s o despeses innecessár i es i l o g r a r l a c o o p e r a d o de

t o t s e l s elements i l a o p t i m i t z a c i ó d e i s s e r v é i s i r e c u r s o s

a 1'abast de l a s o c i e t a t .

434

Aqüestes i d e e s p r o g r a m á t i q u e s , -que per a l t r a p a r t no poden

ésser c o n s i d e r a d o s com f r u i t d'unes c i r c u m s t á n c i e s

c o n j u n t u r a l s , o d e i s Í nteressos c o n c r e t s d'un c o l . l e c t i u

p r o f e s s i o n a l , s i n o en e l marc mes a m p l i d e l s e n t i r de t o t

un p o b l é - , f o r e n i han e s t a t l e s r o i n v i n d i c a c i o n s de l a

c l a s s e m é d i c a c a t a l a n a ( i d e i s u s u a r i s ) , e n f r o n t d'un

s i s t e m a d'assegurances s o c i a l s cada cop mes c e n t r a l i s t a ,

b u r o c r á t i c i u n i f o r m i s t a .

Pero a q u e s t a c o n c e p c i ó d e l "Segur S o c i a l d ' E n f e r m e t a t s " , no

er a c o m p a r t i d a per l a r e s t a de l a c l a s s e m é d i c a e s p a ñ o l a ,

que j a somniava amb 1' e s t a b 1 iment de l a c a t e g o r í a de

"médico f u n c i o n a r i o d e l Seguro S o c i a l de enfermedad" ( 7 ) .

P o r t a v e n de cap 1' e s t a b l iment d'un cos de metges

f u n c i o n a r i s , semblant a l d e i s d ' a s s i s t e n c i a p ú b l i c a

d o m i c i l i a r i a (A.P.D.) d e i s a j u n t a m e n t s .

Després d'unes r e u n i o s p r é v i e s , e n t r e r e p r e s e n t a n t s de l a

"Federación N a c i o n a l de S i n d i c a t o s M é d i c o s " i d e l S i n d i c a t

de Metges de C a t a l u n y a , sembla que e l s r e p r e s e n t a n t s d e l

S i n d i c a t a c o n s e g u i r e n f e r a c o s t a r l e s p o s i c i o n s d e i s de l a

F e d e r a d o , i a c o n s e g u i r algún punt d ' a c o r d , com e l tema de

l a I l i u r e e leceió de metges per p a r t d e l m a l a l t ( 8 ) . Així

l e s c o s e s , s'arribá a l'esmentada " C o n f e r e n c i a N a c i o n a l " ,

en l a q u a l no es prengué cap r e s o l u c i ó , n i en sortí cap

i n i c i a t i v a l e g i s l a t i v a que a f e c t e s e l "Segur o b l i g a t o r i de

m a l a l t i a " . Pero una c o s a és p a l e s a : l a d i f e r e n t c o n c e p c i ó

o r g a n i t z a t i v a i f u n c i o n a l de l a f u t u r a a s s e g u r a n g a

o b l i g a t o r i a de m a l a l t i a , que en t e n i e n e l s metges c a t a l a n s

i e l s de l a r e s t a d'Espanya. P o s i c i o n s fonamentaIment

d i f e r e n t s , e n c a r a que aparentmont c o n c i l i a d e s en algún

moment o punt c o n c r e t .

E l S i n d i c a t p a r t í a d e l model m u t u a l í s t a ( 9 ) , una r e a l i t a t

p r e s e n t i v i v a , coneguda i f a m i l i a r , e n c a r a que n e c e s s i t a d a

d'una t r a n s f o r m a c i ó i a d a p t a c i ó , d'una t u t e l a i l e g i s l a d o .

E l mutualismo p r o s o r v a v a e l s v a l o r s m o r á i s , m a t e r i a l s i

s o c i a l s de l a c o 1 . 1 e c t i v i t a t c a t a l a n a : I l i b e r t a t , a u t o n o m í a

i s o l i d a r i t a t . No es t r a e t a v a do c r o a r quelcom de n o u , s i n o

de m i l l o r a r e l j a e x i s t e n t . D'extondro -a l a t o t a l i t a t d e i s

a s s a l a r í a t s - l a seva c o b e r t u r a f e n t - l a o b l i g a t o r i a ; i

d 'aprofundír l a q u a n t i t a t i q u a l i t a t d e i s s e rvéis p r e s t a t s

( 1 0 ) .

435

La "Federación N a c i o n a l de S i n d i c a t o s M é d i c o s " propugnava

un model e s t a t a l i s t a , de t i p u s c e n t r a l i s t a , b u r o c rátic i

u n i f o r m i s t a , basat en l a e x p e r i e n c i a de 1'organització

s a n i t a r i a a s s i s t e n c i a l d e i s a j u n t a m e n t s i d i p u t a c i o n s

p r o v i n c i a l s . E l s metges de 1'asseguranga o b l i g a t o r i a de

m a l a l t i a , f o r m a r i e n un cos d i n t r e 1'administració de

l ' e s t a t , a l q u a l s ' a c c e d i r i a per l e s c o r r e s p o n e n t s

o p o s i c i o n s , amb p o s t e r i o r s ascensos d i n t r e de l'escalafó.

La t i p i f i c a d a m e n t a l i t a t e s p a n y o l a d e l f u n c i o n a r i .

E v i d e n t m e n t , a q ü e s t e s dues p o s i c i o n s e r e n d i f í c i l s de

c o n j u m i n a r , i e l Govern e s p a n y o l f a l t a t de d i n e r s , d e i x a

aquest p r o j e c t e a j o r n a t , en e s p e r a de raillors temps a

1'aven i r .

436

6.4.3.1. ANNEX

PRESSUPQSTOS DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914-1924)

Resum per c a p f t o l s d e l P r i m e r P r e s s u p o s t de despeses de l'any

1914

PESSETES

1 . Govern i A d m i n i s t r a c i ó 137.658,10

2. C á r r e g u e s — 3. Obres p u b l i q u e s — 4. C u l t u r a i Ins t r u c c i ó — 5. Benef i céncia — 6. S a n i t a t i A c c i ó s o c i a l — 7 . C a i x a de Crédit Comunal — 8. I m p r e v i s t o s 38.334,46

9. A l t r e s despeses 2 3 . 5 0 0 , —

10. R e s u l t e s — T o t a l 199.492,56

En aquest p r i m e r e x e r c i c i , l e s despeses c o r r e n t s de l a

B e n e f i c e n c i a f o r e n c o b e r t e s p e l s p r e s s u p o s t o s de l e s d i p u t a c i o n s

r e s p e c t i v e s .

437

Resum p e r capítols d e l Segon P r e s s u p o s t de despeses de l'any 1915

PESSETES

1 . Govern i A d m i n i s t r a c i ó 226.336,76

2. Cárregues 165.303,60

3. Obres p u b l i q u e s 517.377,05

4 . C u l t u r a i Instrucció 4.947,50

5 . Benef i c e n c i a 839. 198,69

6. S a n i t a t i Acció s o c i a l 8 . 0 0 0 , —

7 . C a i x a de Crédit Comunal 4 0 . 0 0 0 , —

8 . Imprevi s t o s 120.165,62

9. A l t r e s despeses — 10. R e s u l t e s 12. 171,33

T o t a l 1.943.500,55

En aquest segon e x e r c i c i , e l capítol de l a B e n e f i c e n c i a és e i mes

a f a v o r i t , amb un 43,17% d e l p r e s s u p o s t , és a d i r 839.198,69

p e s s e t e s p e r a despeses d ' i n v e r s i ó en t e r r e n y s i immobles que

e r e n p r e v i s t o s de c o n s t r u i r ( m a n i c o m i ) , no p er a despeses

c o r r e n t s . A p a r e i x unn ou c a p í t o l , S a n i t a t i A c c i ó S o c i a l , per a

l e s campanyes a n t i p a l ú d i q u e s i s u b v e n c i o n s a e n t i t a t s de c a i r e

s o c i a 1.

438

Resum per capítols d e l T e r c e r P r e s s u p o s t de d e s p e s e s . d e l'any

1916

PESSETES

1 . Govern i A d m i n i s t r a c i ó 266.489,04

2. C á r r e g u e s 223.315,--

3. Obres p u b l i q u e s 2.050.274,79

4. C u l t u r a i Instrucció 48.233,07

5. B e n e f i c e n c i a 930.562,49

6. S a n i t a t i A c c i ó s o c i a l 8 . 0 0 0 , —

7. C a i x a de Crédit Comunal 55 . 0 0 0 , —

8. I m p r e v i s t o s 37 . 3 5 0 , —

9. A l t r e s despeses

10. R e s u l t e s 395.534,79

T o t a l 4.014.759,12

En aquest t e r c e r e x e r c i c i , e n c a r a que e l p r e s s u p o s t g l o b a l es

d u p l i c a , l e s despeses a i s c a p í t o l s de B e n e f i c e n c i a , S a n i t a t i

A c c i ó s o c i a l , m a n t i n d r a n l e s m a t e i x e s q u a n t i t a t s i p r e v i s i o n s

( 2 3 , 3 7 % ) , degut a que l e s o b r e s de l a c l í n i c a mental e n c a r a no

s ' h a v i e n i n i c i a t .

439

Resum per c a p f t o l s d e l Quart P r e s s u p o s t de d e s p e s e s de l ' a n y 1917

PESSETES

1 . Govern i A d m i n i s t r a c i ó 483.832,32

2. Cárr e g u e s 416.027,21

3. Obres p u b l i q u e s 3.344.504,47

4. C u l t u r a i Instrucció 235.331,77

5 . Benef i c e n c i a 988.275,28

6. S a n i t a t i Acció s o c i a l 8.000,--

7 . C a i x a de Crédit Comunal 1 0 0 . 0 0 0 , —

8. Imprevi s tos 31 .594,52

9. A l t r e s despeses --

10. R e s u l t e s 623. 166,98

T o t a l 6.185.732,55

E l s c a p í t o l s de B e n e f i c e n c i a , S a n i t a t i A c c i ó s o c i a l , mantenen

l e s m a t e i x e s p r e v i s i o n s de despeses que, degut a l c r e i x e m e n t

d ' a l t r e s p a r t i d e s , es c o n v e r t e i x en e l 16,10% d e l p r e s s u p o s t

t o t a l .

440

Resum per capít o l s d e l C i n q u é P r e s s u p o s t de despeses de

l ' e x e r c i c i 1918-1919

PESSETES

1 . Govern i A d m i n i s t r a c i ó 979.279,26

2. C á r r e g u e s 734.693,82

3. Obres p u b l i q u e s 4.485.840,84

4. C u l t u r a i Instrucció 570.123,92

5 . Benef i cénc i a 1.309.210,61

6. S a n i t a t i A c c i ó s o c i a l 40.150,00

7. C a i x a de Crédit Comunal 129.937,50

8. Imprevi s t o s 38.458,87

9 . A l t r e s despeses 55.000,--

10. R e s u l t e s 802.885,87

T o t a l 9.145.580,69

L' i n c r e m e n t de l a p a r t i d a de B e n e f i c e n c i a , r e f l e c t e i x l ' i n i c i de

l e s obres d e l s a n a t o r i mental de S t a . Coloma de Graraanet, i es

manté com l a segona p a r t i d a (14,75%) mes i m p o r t a n t d e l

p r e s s u p o s t .

441

Resum per capítols d e l Sisé P r e s s u p o s t de despeses de l ' e x e r c i c i

1919-1920

PESSETES

1. Govern i A d m i n i s t r a c i ó 175. 153,05

2. B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t 1.104.970,08

3. Instrucció p ú b l i c a 518.952,23

4. A c c i o s o c i a l 8. 134,00

5. Obres p u b l i q u e s 4.061.460,03

6. Obres h i d r á u l i q u e s 58.363,63

7. F e r r o c a r r i l s s e c u n d a r i s 106.252,24

8. Te iéfons 581.052,41

9. A g r i c u l t u r a 318.992,96

10. Hi senda 1 . 175.890,74

11 . R e s u l t e s 2.035.226,63

T o t a l 10.144.448,00

Notem que a p a r t i r d'aquest e x e r c i c i , e l s capí t o l s de

B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t van p l e g a t s i d i f e r e n c i a t s de l'Acció

s o c i a l . A i x ó és degut a que en 1'organigrama d e l govern a q ü e s t e s

dues árees t i n d r a n un C o n s e l l e r cada una, entenent que l a

B e n e f i c e n c i a i l a S a n i t a t son a c t i v i t a t s de t i p u s a s s i s t e n c i a l ,

mentre que l'Acció s o c i a l és de t i p u s r e d i s t r i b u t i u .

442

Resum per capítols d e l Seté P r e s s u p o s t de despeses de l ' e x e r c i c i

1920-1921

PESSETES

I . Govern i A d m i n i s t r a c í ó 648.784,52

2. B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t 7.814.467,98

3. Instrucció pública 1 .761 .475 ,60

4. A c c i o s o c i a l 57.719,00

5 . Obres p u b l i q u e s 4.227.672,57

6. Obres hidráuliques i sanejament 10.715,15

7. F e r r o c a r r i l s s e c u n d a r i s 114.717,25

8. Teléf ons 1.147.283,49

9. A g r i c u l t u r a 712.940,71

10. H i senda 5.555.082,69

11. Resu1 t e s 2.953.136,69

T o t a l 25.003.995,75

Aquest nou e x e r c i c i , amb l a m a t e r i a l í t z a c i ó d e i s t r a s p a s s o s de

servéis i d o t a c i ó e c o n ó m i c a de l e s d i p u t a c i o n s a l a Mancomunitat,

e l p r e s s u p o s t e x p e r i m e n t a un c r e i x e m e n t e s p e c t a c u l a r , e s s e n t l a

B e n e f i c e n c i a i l a S a n i t a t e l p r i m e r capítol d e l p r e s s u p o s t , amb

e l 31,25% d e i s r e c u r s o s d i s p o n i b l e s . T a m b é c r e i x e n

s í g n i f i c a t i v a m e n t i e s de s p e s e s d'Acció S o c i a l , p e r p a l . l i a r l a

c r i s i de l a p o s t g u e r r a e u r o p e a .

443

Resum per c a p í t o l s d e l V u i t é P r e s s u p o s t de de s p e s e s de l ' e x e r c i c i

1921-1922

PESSETES

1. Govern i A d m i n i s t r a c i ó 618.717,92

2. B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t 7 .894.232,85

3. Instrucció p ú b l i c a 2 .088.997,11

4. A c c i o s o c i a l 44.570,05

5 . Obres p u b l i q u e s 5 .763.097,15

6. Obres h i d r á u l i q u e s i sanejament 76.365,97

7. F e r r o e a r r i l s s e c u n d a r i s 110.820,63

8. T e l é f o n s 806.530,76

9. A g r i c u l t u r a 724.910,28

10. H i s e n d a 6 .400. 120,94

11. R e s u l t e s 4 . 191 .390,66

T o t a l 28 .719.756,32

Es mantenen e l m a t e i x n i v e l l l e s p r e v i s i o n s de despesa en l e s

p a r t i d e s de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t i A c c i ó s o c i a l , que

r e p r e s e n t e n e l 27,64% d e l p r e s s u p o s t . C a l n o t a r l a p r e s e n c i a d e l

capítol d e s t i n a t a Obres h i d r á u l i q u e s i s a n e j a m e n t , de f o r t a

r e p e r e u s i ó en e l camp de l a s a l u t ( c o n d u c c i o n s d ' a i g u a p o t a b l e ,

c l a v e g u e r a m , c e m e n t i r i s , e s c o r x a d o r s , e t c . ) .

444

Resum per capítols d e l N o v é P r e s s u p o s t de despeses de l ' e x e r c i c i

1922-1923

PESSETES

1 . Govern i A d m i n i s t r a c i ó 745.056,80

2. B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t 8.846.163,86

3. Instrucció p ú b l i c a 2. 197.048,39

4. P o l í t i c a s o c i a l 83.306,87

5. Obres p u b l i q u e s 7.071.462,64

6. Obres h i d r á u l i q u e s i sanejament 140.807,52

7. F e r r o c a r r i l s s e c u n d a r i s 156.984,25

8. Te l é f o n s 1 .412.741,54

9. A g r i c u l t u r a 799.912,85

10. Hi senda 6.853.023,24

11. Resu1 t e s 4.378.627,77

T o t a l 32.685.135,73

Les despeses de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t , c o n t i n ú e n ocupant e l

p r i m e r l l o c p e r c a p í t o l s , amb un 27,81% d e l p r e s s u p o s t .

445

Resum per capítols d e l D e s é P r e s s u p o s t de despeses de l ' e x e r c i c i

1923-1924

PESSETES

1. Govern i A d m i n i s t r a c i ó 1.119.320,00

2. B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t 8.403.975,66

3. Instrucció p ú b l i c a 3.161.062,63

4. Política s o c i a l 121.400,00

5. Obres p u b l i q u e s 13. 153. 146,50

6. Obres hidráuliques i sanejament 279.000,00

7. F e r r o c a r r i l s s e c u n d a r i s 355.500,00

8. Teléfo n s 1.057.835,00

9. A g r i c u l t u r a 985.095,00

10. H i s e n d a 7.591.849,26

T o t a l 36.228.184,05

Es m a n t é e l p r e s s u p o s t de despeses p e r a B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t

i P o l í t i c a S o c i a l ( 2 3 , 5 3 % ) , e n c a r a que es veu s u p e r a t enguany per

l e s Obres p u b l i q u e s .

446

6.4.4. ACCIO SOCIAL DE LA MANCOMUNITAT

E l Musen S o c i a l

La p r i m e r a institució o f i c i a l , r e l a c i o n a d a amb l ' e s t u d i de

l a d inámica s o c i a l , f o u cre a d a l'any 1907, p e r l a D i p u t a c i ó

P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , en co 1. l a b o r a d o amb l ' A j u n t a m e n t ,

i per i n i c i a t i v a de Ramón Albo.

La f i n a l i t a t d'aquesta institució e r a l ' e s t u d i c i e n t í f i c de

l ' e s t r u c t u r a i l a dinámica s o c i a l s c a t a l a n e s , u t i l i t z a n t

e l s m é t o d e s mes moderns com a r a l e s e n q u e s t e s ,

1'estadística, e t c . L'atenció p r i n c i p a l es dirigía a

l ' e s t u d i de l a c l a s s e o b r e r a , l e s seves c o n d i c i o n s de v i d a

i t r e b a l l , amb l a f i n a l i t a t d ' e x t r e u r e profítoses i

p r a c t i q u e s c o n c l u s i o n s que a j u d e s s i n a h a r r a o n i t z a r e l s

ínteressos d e l c a p i t a l i d e l t r e b a l l .

D i rigít per en Josep María T a l l a d a , un e n g i n y e r i n d u s t r i a l ,

m í lítant de l a L l i g a R e g i o n a l i s t a , i membre de l a C o m i s s i ó

de P o l í t i c a S o c i a l d e l r e f e r i t p a r t i t , f e u una m e r i t o r i a

t a s c a de r e c o p i l a d o e s t a d í s t i c a , que f o u p u b l i c a d a

regularraent i acuradament en e l But l l e t í d e l Museu S o c i a l ,

e n t r e e l s anys 1910-1919 ( 1 1 ) .

L'any 1909, a en Josep R u i z C a s t e l l á , advocat i s e c r e t a r i

que e r a d e l Museo S o c i a l , l i f o u c o n c e d i d a una " b o r s a " de

v i a t g e d ' e s t u d i s , de l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a .

V i s i t a i n s t i t u c i o n s o f i c i á i s i p r i v a d e s de F r a n g a , S u i s s a ,

B é l g i c a i Alemanya, que es d e d í c a v e n a 1 ' o r i e n t a d o d e l

j o v e n t en 1'eleceió de l ' o f i c i o t r e b a l l que d e s i t j a v e n

emprendre en a c a b a r 1 ' e s c o l a p r i m a r i a . C i n c anys mes t a r d ,

e l 1914, es posa en marxa e l S e c r e t a r i a t de 1'Aprenentatge,

amb l a f i n a l i t a t d ' o r i e n t a r c o r r e c t a m e n t l e s v o c a c i o n s

p r o f e s s i o n a l s i a c o n s e g u i r l'adaptació d e l s u b j e c t e d e l

t r e b a l l a l ' o b j e c t e de l a p r o d u c c i ó . A q u e s t s e s f o r g o s e r e n

d i r í g i t s p r i n c i p a l m e n t a r e d u i r e l s e f e c t e s de l ' a t u r e n t r e

e l s j o v e s i l a m á d'obra no q u a l i f i c a d a ( 1 2 ) .

L'éxit d e l S e c r e t a r i a t de 1'A p r e n e n t a t g e , m o g u é a l a J u n t a

de Govern d e l Museo S o c i a l a s o l . l i c i t a r de l a D i p u t a c i ó

P r o v i n c i a l l'ampliació de l e s seves i n s t a l . I a c i o n s i

f u n c i o n s . D'acord amb l'Ajuntament de B a r c e l o n a , e l

447

S e c r e t a r i a t es t r a n s f o r m a , l'any 1918, en un I n s t i t u t

d'Orientació P r o f e s s i o n a l , s o t a l a d i r e c c i ó d'en R u i z

C a s t e l l a , amb t r e s d e p a r t a m e n t s : E s t a d í s t i c a , L a b o r a t o r i

d 'Antropometría i L a b o r a t o r i de P s i c o m e t r i a . P e r l a seva

relació i r e l e v a n c i a en e l camp de 1' i n v e s t igació b i o -

m é d i c a , será e s t u d i a t a i f i n a l d'aquest c a p í t o l .

La B o r s a de T r e b a l l de B a r c e l o n a , f o u una a i t r a de l e s

i n i c i a t i v e s c o n j u n t e s de l a D i p u t a c i ó i l'Ajuntament de

B a r c e l o n a . Comenga a f u n c i o n a r l'any 1910. Les seves

f u n c i o n s e r e n f a c i l i t a r o p o s a r en c o n t a c t e 1 ' o f e r t a amb l a

demanda de t r e b a l l . P e r a l g u n s o f i c i s , en una c i u t a t

i n d u s t r i a l g r a n com l a B a r c e l o n a de p r i n c i p i s de s e g l e , es

f e i a difícil de t r o b a r e l que b u s c a v e n , t a n t per p a r t d e i s

p a t r o n s com d e i s o b r e r s . E r a un a l t r e i n s t r u m e n t , - p r e c u s o r

de 1 ' a c t u a l INEM- d'apropament e n t r e e l c a p i t a l i e l

t r e b a l l .

Amb a q ü e s t e s i n i c i a t i v e s , e l s poders piiblícs, m o l t s

i n f l u e n c i a t s per l a d o c t r i n a l i b e r a l d e l "laíssez f a i r e " ,

pero c o l p i t s p e l s e f e c t e s n e g a t i u s de l a v i o l e n c i a que

engendraven unes r e l a c i o n s laboráis d e s p r o v i s t e s d'un marc

l e g a l i d ' I n s t r u m e n t s de d i á l e g , t r a c t a v e n de m i n i m i t z a r l a

l l u i t a , sense a c o n s e g u i r - h o . Pensaven que apropant e l s

c o n t r i n c a n t s , s ' a p r o p a r i e n també l e s seves p o s i c i o n s

d i a l é ctiques i e v i t a r i e n l e s t o p a d e s . A q u e s t a e t a p a de no

i n t e r f e r e n c i a d e l poder p ú b l i c en l e s Iluítes laboráis i

d'intervenció m a r g i n á i s , es r e v e l a e s t é ril i impotent p e r

l o g r a r 1'harmonització o l a c o n v i v e n c i a s o c i a l .

Les e x p e r i é n c i e s n e g a t i v o s , f o r g a r e n e l s poders p ú b l i c s a

c a n v i a r d ' e s t r a t é g i a i f e r - s e i n t e r v e n c i o n i s t e s , p renent

una p a r t a c t i v a en l a r e s o l u c i ó d e i s problemes s o c i a l s i de

l e s s eves c a u s e s , a través de d i s p o s i c i o n s l e g á i s . És

l ' e t a p a l e g i s l a t i v a en qué e l s poders p ú b l i c s , d e i x a n t

l ' a c t i t u d p a t e r n a l i s t a basada en e l s c o n s e i l s o e l c á s t i g ,

sense cap mes i n t e r f e r e n c i a , es d e c a n t e n , cada vegada mes,

per un p r o t a g o n i s m o a c t i u , j a siguí en e l t e r r e n y

l e g i s l a t i u , j a s i g u i en l ' a r b i t r a t g o d e i s c o n f l i c t o s .

A q uesta e t a p a s'iniciá en a c a b a r l a P r i m e r a Gran G u e r r a ,

cap a l f i n a l de l a segona déca d a d e l s e g l e XX, c o i n c i d i n t

amb un e n d u r í m e n t de l e s I l u i t e s s o c i a l s . La creació de

l ' O f i c i n a I n t e r n a c i o n a l d e l T r e b a l l ( O . I . T . ) , e s t i m u l a

a q u e s t a t e n d e n c i a de c o - r e s p o n s a b í 1 i t a t .

448

L'any 1916, en p l e n a G u e r r a E u r o p e a , sense c r i s i de

t r e b a l l , en l ' e t a p a que es c o n s i d e r a no i n t e r v e n c i o n i s t a ,

e l C o n s e l l Permanent encarregá a en Josep M a r í a T a l l a d a ,

D i r e c t o r d e l Museu S o c i a l , un informe s o b r e a c c i o n s s o c i a l s

a emprendre per l a Mancomunitat ( 1 3 ) . Com a r e s u l t a t

d'aquest i n f o r m e , se l i e n c a r r e g á un e s t u d i mes d e t a l l a t

sobre 1' o r g a n i tzació d'un s i s t e m a de p e n s i o n s per a l a

v e l l e s a ( 1 4 ) , i 1'organització de s o c o r s a i s o b r e r s sense

feína ( 1 5 ) , que f o u p r e s e n t a t a l'Assemblea l'any 1917.

T a l l a d a e r a p a r t i d a r i d'una o r g a n i t z a c i ó c o m p l e t a de l e s

a s s e g u r a n c e s s o c i a l s que abarques: a c c i d e n t s , m a l a l t i a i

v e l l e s a (o i n v a l í d e s a ) . P e r l e s seves d i f i c u l t a t s d ' o r d r e

t é c n i c , en quedaría exclós l ' a t u r f o r ? ó s .

Peí que f a r e f e r e n c i a a i s s u b s i d i s de v e l l e s a , es f e i a un

repás d e i s t r e s s i s t e m e s e s t a b l e r t s a l ' E u r o p a de l'época:

l ^ ^ ) S i s t e m a Anglés (1910) d'Auxíli S o c i a l .

2°'.) S i s t e m a Alemany ( 1889) d' A s s e g u r a n ? a S o c i a l

o b l i g a t ó r i a .

3^^ ) S i s t e m a B e l g a ( 1900) d'Asseguranga v o l u n t a r i a

s u b v e n c i o n a d a .

H i c a l c u l a v a l a despesa que a l a Mancomunitat l i r e p o r t a r í a

1'estab1iment de s i s t e m e s de p e n s i o n s a n á l e g s a i s

e s t a b l e r t s en e l s esmentats p a i s o s , suposant que l e s

c o n d i c i o n s d e m o g r á f i q u e s i de r e p a r t i m e n t de l a r i q u e s a

f o s s i n i g u a l s en e l n o s t r e p a í s :

- S i s t e m a a n g l é s 14.510.000 P e s s e t e s / a n y

- S i s t e m a alemany 1.600.000 "

- S i s t e m a b e l g a 4.200.000 "

T a l l a d a r e c o m a n á e l s i s t e m a alemany, p e r ésser o b l i g a t o r i

i mes b a r a t .

R e s p e c t e a 1'asseguranga de m a l a l t i a , d e i a que e s t a v a

p a r c i a l m e n t r e s o l t p e r l e s "germandats", que a C a t a l u n y a

eren molt nombroses i p o p u l a r s . Segons l e s seves

e s t a d í s t í q u e s de l'any 1913 n ' h i h a v i a 1.791, arab una

m i t j a n a d'uns 200 s o c i s cada una, r e p r e s e n t a n t unes 360.000

p e r s o n e s p r o t e g i d o s , l a m a j o r i a caps de f a m i l i a .

449

A p a r t d ' a i x d , també e x i s t i e n e l s H o s p i t a l s ( D i p u t a c i ó ,

Ajuntament) p ú b l i c s i l a c o b e r t u r a d o m i c i l i a r i a

p r o p o r c i o n a d a per 1'Assisténcia P ú b l i c a D o m i c i l i a r i a

Mun i c i p a 1 .

Per a i s s o c o r s a i s o b r e r s sense f e i n a ( l ' a t u r l a b o r a l ) .

T a l l a d a recomanava: l a c r e a c i ó de b o r s e s de t r e b a l l a i s

m u n i c i p i s grans i 1'organització de fons d ' a t u r p e r p a r t de

l e s o r g a n i t z a c i o n s de c a r á c t e r p r o f e s s i o n a l , n o d r i d e s amb

l a cotització p e r i ó d i c a i o b l i g a t o r i a d e i s seus membres.

Mort en P r a t de l a R i b a , 1'octubre de 1918 f o u nomenat en

Josep U l l e t , C o n s e l l e r - p o n e n t d'Acció S o c i a l , amb

1'encárrec d ' e s t u d i a r l e s m e m ó r i e s e n t r e g a d o s l'any

a n t e r i o r . Fou d o t a t amb un p r e s s u p o s t de 1.500 p e s s e t e s per

e l desenvolupament d'aquesta t a s c a .

A l a p r i m e r a Reunió o r d i n a r i a de l'Assemblea de l a

Mancomunitat de l'any 1919, j a f o r e n p r e s e n t á i s i a p r o v a t s

e l s P r o j e c t e s s o b r e :

- P e n s i o n s a i s v e l l s

- C r e a c i ó de b o r s e s de t r e b a l l m u n i c i p a l s .

A l marg d e i s m a t e i x any i a instáncies d e i s C o n s e l l e r s S r s .

B a r t r i n a , U l l e t i V a l l e s , f o u c r e a d a l a I n s t i t u c i ó C a t a l a n a

de P o l í t i c a S o c i a l , per t a l de teñir un organisme c o n s u l t i u

i e x e c u t i u de l a po l í t i c a s o c i a l de l a M a n c o m u n i t a t .

En p l e n a campanya per 1'Autonomía p o l í t i c a i l'aprovació de

1 ' E s t a t u t , l a Mancomunitat va c o n v o c a r a l mes de mar? d e l

1919, una C o n f e r e n c i a d e l T r e b a l l ( 1 6 ) . A q u e s t a c o n f e r e n c i a

que a p l e g a v a f o r c e s p o l í t i q u e s , s i n d i c á i s i p a t r o n a l s ,

t e n i a per m i s s i ó l'elaboració de l ' E s t a t u t d e l T r e b a l l , és

a d i r , e l p r i m e r marc l a b o r a l de c o n v i v e n c i a p a c t a t .

És i m p o r t a n t a s s e n y a l a r l a s i m u l t a n e i t a t i c o m p l e m e n t a r i t a t

en l'elaboració d e i s dos E s t a t u t s : e l d'Autonomia i e l d e l

T r e b a l l , e l po l í t i c i e l s o c i a l . A m b d ó s e l a b o r a t s amb

p a r t i c i p a c i ó i consens de l e s f o r g e s p o l í t i q u e s i s o c i a l s

i m p l i c a d o s . A m b d ó s c o n j u n t a m e n t , buscaven 1'estab1iment

d'un marc de I l i b e r t a t , a u t o n o m í a i s o l i d a r i t a t p o l í t i c a i

s o c i a l per a C a t a l u n y a . D i s s o r t a d a m e n t , cap d e i s dos

E s t a t u t s , p a c t a t s a C a t a l u n y a , f o u a s s u m i t p e l s Governs de

l ' E s t a t e s p a n y o l ; i aixó p r o d u í l ' i n e s t a b i l i t a t p o l í t i c a i

s o c i a l de l a d é c a d a d e i s anys 20.

450

A p a r t i r de l'any 1920, es p r o d u i r e n una s e r i e

d' i n i c i a t i v e s l e g i s l a t i v o s , per p a r t de l'Assemblea de l a

Mancomunitat, d e l C o n s e l l Permanent i d ' a l t r e s i n s t i t u c i o n s

p u b l i q u e s o p r i v a d e s , que m e r e i x e n ésser esmentades.

Algunes es quedaren en p r o p o s t e s ; a l t r e s a r r i b a r e n a ésser

aprovades i teñir v a l i d e s a l e g a l , e n c a r a que de v i d a

e f í m e r a , no a s s o l i n t e l seu p i e desenvolupament, i per

t a n t , c a r e n t s de r e s u l t a t s p r á c t i c s . P e r o s i aquí en fem

esment, és amb e l propósit d ' e s b r i n a r com pensava i

t r a c t a v a de s o l u c i o n a r , l a s o c i e t a t c a t a l a n a , e l s problemes

s o c i a l s d e l seu temps.

A p r i n c i p i s de l'any 1921, l a F e d e r a d o de S o c i e t a t s

M u t u a l i s t e s de l a p r o v i n c i a de B a r c e l o n a , f e u a r r i b a r una

i n s t a n c i a a l'Assemblea de l a Mancomunitat, demanant e l

p a t r o n a t g e de l a Mancomunitat per a c r e a r un I n s t i t u t

A u t ónom de P r e v i s i ó i E s t a l v i a C a t a l u n y a ( 1 7 ) . L ' a b r i l d e l

m a t e i x any, e l C o n s e l l Permanent n o m e n á una P o n e n c i a ,

p r e s i d i d a peí c o n s e l l e r S r . V a l l e s i P u j á i s , e n c a r r e g a d a de

l ' e s t u d i de l'esmentada i n s t a n c i a , p e r f e r - n e una p r o p o s t a

a l a p r o p e r a reunió de l'Assemblea ( 1 8 ) .

La r e s p o s t a no es. f e u e s p e r a r . A i x ó p r o v á 1'interés que

d e s p e r t a v e n en a q u e l l s moments a q u e s t s assumptes. E l 20 de

j u l i o l d e l 1921, l a P o n e n c i a I l i u r a v a a l C o n s e l l Permanent,

un p r o j e c t e de creació de l a " F u n d a c i ó C a t a l a n a de

P r e v i s i ó , T r e b a l 1 i E s t a l v i . C a i x a de P r e v i s i ó de C a t a l u n y a "

( 1 9 ) . E l c o n v e n i d e l " I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n " i de

l a C a i x a de P e n s i o n s , sembla qxie f r e n a r e n e l p r o j e c t e , per

e v i t a r un augmet de l a b u r o c r a c i a i de l e s despeses

a d m i n i s t r a t i v e s .

A l setembre d e l m a t e i x any 1921, f o r e n d e s i g n a t s e l s S r s .

J . B o f i l l i M a t e s , J . V a l l e s i P u j á i s , Roma S o l i Pauií

G a l í , com a r e p r e s e n t a n t s de l a Mancomunitat en 1'organismo

d i r o c t i u do l a S e c c i ó de R e t i r for?ós de l a C a i x a de

P e n s i o n s , d e s i g n a d a cora a c a i x a c o l . l a b o r a d o r a r e g i o n a l p e r

a C a t a l u n y a i B a l e a r s ( 2 0 ) . E l f e t que t o t s q u a t r e membres,

ho f o s s i n a l b o r a d e l C o n s e l l Permanent, dona l a i d e a de l a

i m p o r t a n c i a i 1'interés que l a Mancomunitat h i p r e s t a v a a

l a i m p l a n t a d o de l a l l e i d e l régim o b l i g a t o r i de R e t i r s

o b r e r s ( 2 1 ) .

451

A l m a t e i x temps, d e s e n v o l u p a n t e l Reglament de 21 de gener

i 24 de j u l i o l de 1921 sobre 1 ' i m p l a n t a c i ó d e l régim

o b l i g a t o r i de r e t i r f o r ? ó s , es c r e a e l " C o n s e l l R e g i o n a l

d ' I n v e r s i o n s S o c i a l s " ( 2 2 ) , per a l q u a l en f o r e n d e s i g n a t s

e l s membres s e g ü e n t s :

P r e s i d e n t : E l de l a Mancomunitat de C a t a l u n y a :

J . P u i g i C a d a f a l c h

V o c a l s : En r e p r e s e n t a d o de l a Mancomunitat:

Roma S o l

J . B o f i l l i Matas

V o c a l s en representació de l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l B a l e a r :

G u i l l e m A l c o v e i Sureda

V o c a l s en r e p r e s e n t a d o de l a C a i x a de P e n s i o n s :

F. Moragues i B a r r e t

V o c a l s en r e p r e s e n t a d o d'organismes s o c i a l s de p r é s t e c i

construcció d ' e s c o l e s i cases b a r a t e s :

L l u i s F e r r e - V i d a l i S o l e r

V o c a l s en r e p r e s e n t a d o d ' i n s t i t u c i o n s s o c i a l s a g r í c o l e s :

Pere Mas i C o d i n a

V o c a l s en r e p r e s e n t a c i ó de d i s p e n s a r i s i c l í n i q u e s s o c i a l s :

R a món Albo i Martí

V o c a l s en r e p r e s e n t a d o d ' h o s p i t a l s :

Joan V a l l e s i P u j á i s

V o c a l s en r e p r e s e n t a d o de s a n a t o r i s i i n s t i t u c i o n s

d'educació d'anormals:

Josep Rogent i P a d r o s a

V o c a l s en r e p r e s e n t a c i ó de c o o p e r a t i v a s i agrupaments

s o c i a l s de p r e v i s i ó :

A i b e r t B a s t a r d e i S a n t p e r e .

Com es pot v e u r e , h i e r e n r e p r e s e n t a d e s t o t e s l e s branques

d e l frondós a r b r e de l a p r e v i s i ó s o c i a l a C a t a l u n y a , j u n t

amb l ' e n t i t a t g e s t o r a i l a i n s t i t u c i ó de g o v e r n . Aquest

o r g a n i s m e , de carácter c o n s u l t i u i e x e c u t i u , e s t a v a

d e s t i n a t a e s d e v e n i r una pega c l a u en l'organització i e l

desenvolupament autdnom, d e l moviment m u t u a l i s t a i

c o o p e r a t i u c á t a l a .

452

La XVI reunió o r d i n a r i a de l'Assemblea de l a Mancomunitat

de C a t a l u n y a (23) c e l e b r a d a a B a r c e l o n a a fináis d'agost

d e l 1921, prengué una a l t r a d e c i s i ó s i g n i f i c a t i v a en e l

reconeixement de 1' i m p o r t a n c i a i t r a n s c e n d e n c i a p o l í t i c a de

l'Acció S o c i a l . F i n s aquest moment, h a v i a e s t a t I l i g a d a a

l a p o n e n c i a de B e n e f i c e n c i a . A r a es c r e a v a l a p o n e n c i a de

P o l í t i c a S o c i a l . En f o u nomenat C o n s e 1 l e r - p o n e n t en Jaume

B o f i l l i Matas ( 2 4 ) . E r a l a m a n i f e s t a c i ó i 1 ' i n s t r u m e n t ,

d e l que p r e t e n i a ésser un i n t e r v e n c i o n í s m e t u t e l a r de l a

Mancomunitat, en l a p o l í t i c a s o c i a l d e l p a i s . Tot

r e s p e c t a n t i c o o r d i n a n t l e s m i l l o r e s i i n s t i t u c i o n s j a

e x i s t e n t s , es r e c o n e i x i a l a n e c e s s i t a t d'una p r e s e n c i a mes

a c t i v a , d'un compromís explícit d e l poder públic en l a

p r o f i l a x i i t r a c t a m e n t d e i s problemes s o c i a l s .

En F r a n c e s c Moragues, D i r e c t o r de l a C a i x a de P e n s i o n s , f o u

nomenat C o n s e 1 l e r - a d j u n t .

E l Departament de Política S o c i a l , per c o m p l i r m i l l o r l e s

seves f u n c i o n s , es d o t a amb dos organismes de c a r á c t e r

técnic i c o n s u l t i u a l b o r a , amb composició m i x t a :

1^^ ) L ' I n s t i t u t Cátala de M u t u a l i s m e , amb r e p r e s e n t a c i ó

de l a Mancomunitat, l a C a i x a de P e n s i o n s i l a

F e d e r a c i ó de S o c i e t a t s de Socors Mutus

( M u t u a l i t a t s ) (25) p r e t e n i a c o o r d i n a r , r e c o l z a r i

p o t e n c i a r t o t e s l e s i n s t i t u c i o n s d e d í c a d e s a l a

previsió s o c i a l .

2°°.) La Institució C a t a l a n a de P o l í t i c a S o c i a l , amb

r e p r e s e n t a c i ó de l a Mancomunitat, e l s p a t r o n s i e l s

o b r e r s , d e v i a ésser e l l l o c de c o n f l u e n c i a de l e s

t r e s p a r t s i n t e r e s s a d e s en l a r e s o i u c i ó d e i s

problemes s o c i a l s . E r a un i n s t r u m e n t d ' e s t u d i i

d i s c u s s i ó e n t r e l e s p a r t s i n t e r e s s a d e s i á d h u c

d ' a r b i t r a t g e en e l s l i t i g i s e n t r e c a p i t a l i

t r e b a l 1 .

L ' i n s t r u m e n t de premsa o v e h i c l e de c o m u n i c a c i ó d e l

Departament de P o l í t i c a S o c i a l f o u e l "Butlletí d e l

T r e b a l l " , a p aregut d u r a n t e l s anys 1921 i 1922.

453

L'any 1923 f o u c r e a t e l P a t r o n a t de Previsió S o c i a l a C a t a l u n y a .

A causa de l a c u r t a durada d'aquest Departament, no t e n i m

q u a s i r e a l i t z a c i o n s que ens p e r m e t i n f e r un b a l a n ? , p o s i t i u

0 n e g a t i u , de l a seva a c t u a c i ó . Pero e l que sí ens

i n t e r e s s a r e s s a l t a r - a l r e p a s s a r l e s o p i n i o n s , e l s

p r o j e c t e s , l e s p o n é n c i e s , e l s organismes i l e s

i n s t i t u c i o n s , de l e s e n t i t a t s p r i v a d e s o p u b l i q u e s , que

durant e l p r i m e r q u a r t d e l s e g l e XX, s ' a i x e c a r e n a

C a t a l u n y a , amb e l propósit de c o n t r i b u i r a l a pau i l a

j u s t i c i a s o c i a l - és que e l l e s m a n i f e s t e n uns t r e t s corauns,

1 d i f e r e n c i á i s - a l h o r a - , amb l a f i l o s o f í a e s p a n y o l a .

454

6.4.4,1. ANNEX

INSTITUT CÁTALA DE MUTUALISME

"La darrera Assemblea de la Mancomunitat acordá, a proposta

del Consell Permanent, la creació, dintre d'una vasta

Fundació Catalana de Previsió, Treball i Es taIvi, d'una

Secció de Mutualisme i Previsió, els elements integrants de

la qual haurien estat aportats principalment per la

Federado de Socorrs Mutus que abans es dirigí a la

Mancomunitat sol.licitant la seva tutela.

L'acord de creació de l'esmentada Fundació Catalana era en

els seus termes i condicions prou dar i explícit; tant,

que no calia fer altra cosa sino convocar a una Junta de

const itució de la Secció de Mutual i sme i Previsió, que

segons l'acord, s'havia de constituir primer que cap altra,

i així era preocupació primordial en aquest afer del

Conseller de Política social la de proposar al Consell

Permanent la des Ignacio de les persones que havien de

constituir el Patronat de la susdita Secció, posar-la en

marxa i donar-1 i adequada reglamentado, i, altrament.

actuar de Consell interí de tota la fundació.

Mentre estava pendent d'execució l'acord de l'Assemblea, es

produiren dos fets nous en la quest ió: d'una banda, la

incorporado al Consell de la Mancomuni tat del Conseller

Sr. Moragas i Barret, Director de la benemérita Caixa de

Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, que per la seva

especial competencia i per representar l'organisme áutónom

encarregat de l'aplicado de les assegurances socials a

Catalunya, dintre de les quals s'haurá d' integrar

harmónicament la de la malaltia, havia, naturalment,

d'ésser cridat a col. laborado en 1'execució d'aquell

acord; d'altra banda, el fet independent de la nostra

voluntat, d'anunciar-se la conferencia oficial de segur

obligatori de malaltia, precursora d'una actuació

legislativa de l'Estat, en la qual convé intervenir, si mes

no, in formant i documentant al legislador, en termes que

salvin 1'organització tradicional d'aquestes assegurances

a Catalunya, ja que, altrament, peri1larien de fracasar,

albora, 1'actuació legislativa i els lloables propósits que

induiren a la Federado de Socorros Mutus a adregar-se a la

Mancomunitat.

455

A propósit d'aquesta anunciada actuació de l'Estat, s'agita

l'opinió entre els mutualistes catalans, temerosos de noves

immixt ions del poder públic en la vida de llurs

agrupacions, i en previsió del dany que pogués resultar

d'una actitud exclusiva de l l u i t a entre les germandats i

els orgues de previsió social de 1'Estat,el Consell delega

al sotscrit Conseller perqué, amb la indispensable

col. laborado del Consel ler adjunt Sr. Moragas i Barret,

veles, en conferencies i gestions amistosos, de posar

d'acord les Germandats amb la Caixa de Pensions, delegada

de l'Institut Nacional de Previsió, a f i de poder i n f l u i r

en la futura conferencia oficial d'assegurances de

malaltia, i per mitjá d'ella en la ulterior legislado i

organi tzació del ram.

El sotscrit Conseller de Política social i el Conseller

adjunt Sr. Moragas i Barret celebraren conferencies amb els

representants de la Federado de Socorsos Mutus, de les

quals anaren donant compte al Consell Permanent amb

1'intent d 'aportar al problema de 1'assisténcia social deis

malalts que l'Estat planteja solucions en les quals, si les

Germandat s garant i ss in el respecte a les característ iques

tradidona 1s, la Caixa de Pensions assegurés l'exactitud i

el rigor d'una técnica perfecta, i el máxim de benef i c i s

legáis, per ésser delegada de l'Institut de Previsió,

havent-se arribat, mercés a la lloable géneros i tat de tots

els elements interessats i a la natural convergencia de

llurs finalitats, a 1'acord que estableixen les

consideracions i els documents que acompanyen aquest,

DICTAMENT

Ates que l'acord de l 'Assemblea de la Mancomunitat de crear

la Secció de Mutualisme i Previsió, de la Fundació Catalana

de Previsió, Treball i Estalvi, s'encaminava en realitat a

acollir els precs de les Germandats catalanes donant-los-

hi tutela oficial i la sunsegüent autoritat moral que, el

mes possible i en defecto d'una sanció legal, els protegís

de les escomeses de la f iscal i tat i dones a llur Federado

major poder per a imposar a les peti tes Germandats normes

de perfecció i d'eficacia en llur funcionament.

4 5 6

Ates que semblants propósits podran obtenir-se plenament

acollint les conclusions de la Federació de Socorsos Mutus

i de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis,

incorporant-les a 1'acord de 1 'Assemblea, amb la qual cosa

restará, demés, complerta 1'aspirado de les Germandats

reiteradament expressada, d'influir la legislacio espanyola

del segur de malaltia, fent-lo mes perfecte i obtenint un

régim legal especial que consagri el seu peculiar carácter

benéfic.

El subscrit Conseller té 1'honor de proposar al Consell

Permanent 1 'adopció del següent

ACORD

Ir. S'autoritza el senyor President perqué, per sí o

delegant en el Conseller de Política social, o en altres

persones i complimentant 1'acord de l'Assemblea de 2 de

setembre últim, procedeixi a constituir un Institut Cátala

de Mutualisme, d'acord amb la representació de la Caixa de

Pensions per a la Vellesa a tenor de les següents bases,

previament acceptades per les entitats a les quals afecten:

La Mancomuni tat de Catalunya, la Caixa de Pensions per a la

Vellesa y d'Estalvis, i la Federació de Societats de

Socorsos Mutus, desi tjant cooperar al compliment deis

acords de la Conferencia d 'Assegurances socials, ce lebrada

a Madrid l'any 1917, entre les conclusions de la qual,

aprovades, figuren les que proposá el Sr. Moragas, en el

sentit que l'organització de 1'asseguranga de malalties

prengui per base el mutualisme representat per les

societats de socors mutus, i sigui regulat per una l l e i

especial, i desitjant també contribuir de manera eficag al

desenrot1lament i perfecció deis socors mutu, acorden la

creació de 1'Institut Cátala de Socorsos Mutus, annex a la

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'estalvis, que

funcionará d'acord amb les bases orgániques següents:

Iñ, L'Institut Cátala de Socorsos Mutus, com anexe a la

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, té

per finalitat essencial la defensa, desenrot1lament i

perfecció del principi mutualista i de les apiicacions

i derivacions que hi dona el socors mutu en la

práctica de les societats de socors mutus, germandats,

457

montepius i al tras mutua 1 i tats ana logues, així com la

vida i funcionament de dispensaris, elíniques i altres

organismos d'assisténcia fundats per a bé del

mutualisme. El domicili de 1 ' Institut Cátala de

Socorsos Mutus será durant un any el mateix que té

actualment, i després podrá ser el de la Caixa de

Pensions per a la Vellesa i d'estalvis, i a 1'efecto,

aquesta Institució habí 1 i tara el local i les oficines

a propósit.

2ñ. L'Institut Cátala de Socorsos Mutus desenrot1lará

aquesta finalitat realitzant els següents objectius:

Ir. defensa i protecció social, económica, fiscal i

legal, de les entitats mutualistes afiliades a

1 'Institut; 2ñ Perfeccionament técnic del socors mutu;

3r. Organització i sosteniment d'assegurances í

reassegurances auxiliars i complementáries, i 4rt.

Obra de cooperado i assisténcia médica.

3ñ. L'Institut Cátala de Socorsos Mutus realitzará

1 'objectiu primer contribuint amb els seus treballs i

concurs directes, amb les seves iniciat ives própies i

amb el seu apoi a les gestions de les mutualitats, a

obtenir deis poders i autoritats legislat ius,

governatius i administratius de 1'Estat, la Regió, la

Provincia, i el Municipi els següents beneficis a

favor deis montepius i mutual i tats afiliades a

1 ' Institut:

a) El respecte a llur existencia, vida i funcionament

propis; b) La concessió deis majors beneficis

possibles de carácter legal, dins la legislado

general i d'una legislació especial que els sigui

adequada i convenient; i c) El reconeixement a llur

favor de les exempcions fiscals i tributarles de tots

els ordres.

43. El segon objectiu es real i tzará mi t jangant una oficina

técnica, estadíst ica i actuarial que recopilará les

dades estadíst iques necessár ies per a la preparado de

taules de morbi1 i tat i de totes les bases técniques

que siguin convenients per a perfeccionar els socorsos

mutus en totes les seves manífestacions, donant-hi les

eficácies de 1'asseguranga científica. Aquest servei

técnic estará dirigit i portat a terme per personal de

la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis,

d'acord amb l'Institut.

458

Sá. L'Institut Cátala de Socorsos Mutus plante jará i

desenrot1lará el seu tercer objectiu, creant un servei

d'asseguranga apte per a faci1itar a les entitats

afiliades les avantatges següents: a) Reasseguranga de

les malalties exceptuados que sigui possible; b)

Reasseguranga de les malalties 1 largues, en quant

excedeixin deis límits máxims reglamentaris deis

motepius; c) Asseguranga deis socis pertanyents a

montepius dissolts i d'aquelles altres persones que

per llurs circumstáncies no pertanyin a germandats o

montepius acceptats, i d) Asseguranga o reasseguranga

ais motepius que ho s o l . l i c i t i n de determinades

modalitats deis socors mutu, auxiliars o

complemetáries de les que figuren com a principals en

llurs reglaments.

6ñ. L'obra de cooperació i assisténcia médica, compresa

dins el quart objectiu d'aquest Institut, es

realitzará mi tjangant una organi tzació adequada, i

podran gandir deis seus aventatges en les formes i amb

les condicions i tarifes reglamentarios els socis deis

montepius a f i l i a t s a l'Institut.

7a. Ultra els anteriors object ius, aquest Instituí podrá

també rea 1 i t zar el de const i tuir un fons per efectuar

avengos económics, en determinades condicions, a

aquellos germandats o montepius a f i l i a t s que, per rao

d 'epidémies o d'altres causes justificades, es trobin

momentániament impossibilitats de complir llurs

compromi sos.

83. L ' Inst i íut Caíala de Socorsos Mutus procurará també a

favor de les germandats afi1iades toís els aveníaíges

que siguin possibles en les operacions i funcionamení

de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Esíalvis.

93. Tindran el carácter d'entiíats afiliades els montepius

i altres germandats i societats de socorsos mutus que

ho s o l . l i c i t i n , acceptaní aquesíes bases i el

reglamení per la seva apiicació, cooperaní a llur

complimení i abonant a l'Institut la quota que

s 'estipul i.

459

lOñ. La Caixa de Pensions per a la Vellesa d 'Estalvis podrá

concertar amb l 'Institut Cátala de Socorsos Mutus el

reassegur deis riscos que aquest cobreixei, com també

podrá assegurar directament amb les germandats

aquelles modalitats que l 'Institut no practiqui.

Ilñ. La Caixa de Pensions per a Vellesa i d'Estalvis

conserva el dret d'establir directament dins el seu

funcionament les organitzacions d'assisténcia i socors

mutu que cregui convenient, inscrivint les de socors

mutu que estableixi en l'Institut Cátala de Socors

Mutus.

12§. L'Institut Cátala de Socorsos Mutus estará regit i

governat: a) Per un Consell de Patronat, compost per

nou individus (tres representants de la Mancomunitat,

tres de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i

d 'Estalvi s i tres de la Junta administrat iva de

l'Institut Cátala de Socorsos Mutus, i b) Per una

Junta administrat iva, composta per quinze individus,

elegits per sufragi entre les organi tzacions

mutuali stes adheridos.

13§. El Director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa

i d 'Estalvis tindrá veu i vot en la Junta

administrat iva com a Conseller-delegat del Patronat,

i exercirá les funcions d'assessor técnic i inspector

general de l'Institut".

2n. Del precedent acord se'n donará compte a

l'Assemblea, per tal que se serveixi aprovar

l'actuació del Consell, en compliment de l'acord

d'Assemblea de 2 de setembre últim. - JAUME BOFILL I

MATAS.

En compliment del segon extrem, el Consell Permanent

comunica l'acord a 1 'Assemblea.

Barcelona, 9 de febrer de 1922. -El President, J. PUIG

I CADAFALCH - Els Consellers: JAUME BOFILL I MATAS -

JOSEP ESTADELLA - ANSELM GUASCH - PERE LLORET - PERE

MIAS - AGUSTI RIERA - ROMA SOL - JOAN VALLES I

PUJALS. "

460

6.4.5. NOTES

(1) Riu, Manuel (Editor): La pobreza y la asistencia a los

pobres en la Cataluña H e d i e v a l . Bacelona, C.S.I.C.,

1980 y 1982 (2 volúmenes)

(2) Blanco, Juan Eugenio: Planificación de la Seguridad Social Española. Barcelona, Ediciones Marte, 1964, pág. 27.

Blanco, Juan Eugenio: Antología del nacimiento de la

previsión social española 1908-1910. Madrid, Instituto

Nacional de Previsión, 1959.

(3) Urcelay Repolles, Mariano: Previsión y Seguros Sociales. Madrid, Instituto Nacional de Previsión, 1950.

(4) Dexeus Font, S.: La primera obra catalana de protecció médico-social de la dona embarassada. Segur maternal de l'Institut de la dona que t r e b a l l , organisme de la Caixa de Pensions. IV Congrés Metges Llengua Catalana, Girona, 1921, II, 637-641.

Veure:

Rovira i Rivas, F.: Obra d'assisténcia médica de l'Institut de la Dona que treballa, organisme de la Caixa de Pensions. IV Congrés Metges Llengua Catalana, Girona, 1921, II, 631-636.

(5) Editorial: Segur Social d'Enfermetats. Barcelona, Butlletí Sindicat de Metges de Catalunya, Juliol 1922, Vol III, NQ 26, página 1.

(6) Girona i Trius, J.: Ponencia para la Conferencia

Nacional de Seguros de Invalidez, Enfermedad y

Maternidad, Barcelona. Noviembre 1922.

"El Criterio profesional en el Seguro de Enfermedad".

Barcelona, Butlletí Sindicat de Metges de Catalunya, octubre 1922, Vol III, NQ 30, página 3.

461

(7) E d i t o r i a l : Sobre l a C o n f e r e n c i a N a c i o n a l d e l Segur O b l i g a t o r i . B a r c e l o n a , B u t l l e t í S i n d i c a t de Metges de C a t a l u n y a , novembre 1922, V o l I I I , NQ 3 1 , p á g i n a 1.

(8) V i c t o r i a d e l S i n d i c a t . Un f r o n t u n i t p e r a d e f e n s a r

l e s n o s t r e s c o n c l u s i o n s . B a r c e l o n a , B u t l l e t í d e l

S i n d i c a t de Metges de C a t a l u n y a , decembre 1922, V o l

I I I , NQ 32, página 1.

(9) S o l e r i B r u , Joan: M u t u a l i s m e . B a r c e l o n a , B u t l l e t í d e l

S i n d i c a t de Metges de C a t a l u n y a , gener 1923, V o l IV,

NQ 33, P á g i n a 3.

(10) G i r o n a i T r i u s : E l s metges i l e s m u t u a l i t a t s .

B a r c e l o n a , Butlletí de Metges de C a t a l u n y a , maig 1923,

V o l I V , NQ 37, p. 2-4.

G i r o n a i T r i u s : E l Segur de M a l a l t i a . B a r c e l o n a ,

B u t l l e t í de Metges de C a t a l u n y a , setembre 1923, V o l

IV, NQ 4 1 , página 2.

M e s t r e i P u i g , J . : P o n e n c i a s o b r e e l Segur o b l i g a t o r i

de m a l a l t i a . B a r c e l o n a , B u t l l e t í d e l s i n d i c a t de

Metges de C a t a l u n y a , a b r i l 1924, V o l V,NQ 4 4 , p á g i n a 4

(11) P r e s e n t a d o . B u t l l e t í d e l Museo S o c i a l , NQ 1.

B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l , 1910.

( 1 2 ) Granada P i c h , A g u s t í : R e a l i d a d e s y E s p e r a n z a s .

B a r c e l o n a , A n a l e s d e l I n s t i t u t o P s i c o t é c n i c o , 1948, p.

3-19.

(13) R e p o r t d e l C o n s e l l Permanent a l ' A s s e m b l e a , Maig 1917.

B a r c e l o n a , M a n c o m u n i t a t de C a t a l u n y a , 1917, p. 247-257.

(14) R e p o r t d e l C o n s e l l Permanent a l ' A s s e m b l e a , Novembre,

1917. Anexe NQ 36. B a r c e l o n a , Mancomunitat de

C a t a l u n y a , 1917, p. 413.

(15) R e p o r t d e l C o n s e l l Permanent a l ' A s s e m b l e a , Novembre

1917. Anexe NQ 37. B a r c e l o n a , Mancomunitat de

C a t a l u n y a , 1918, p. 429.

462

(16) Resum d e i s a c o r d s d e l C o n s e l l Permanent. Maig 1919. B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1919.

(17) C.O.M., 1921, V o l I I , p.119.

(18) C r e a c i ó de l a p o n e n c i a e n c a r r e g a d a de l ' e s t u d i de l a

i n s t a n c i a de l a F e d e r a d o de S o c i e t a t s M u t u a l i s t e s de

l a p r o v i n c i a de B a r c e l o n a . C.O.M., 1921,Vol I I , p . l l 9 .

(19) P r o j e c t e de creació de l a F u n d a c i ó C a t a l a n a de

P r e v i s i ó , T r e b a l l i E s t a l v i . C a i x a de Pr e v i s i ó de

C a t a l u n y a . C.O.M., 1921, V o l I I , p. 215-217.

(20) C.O.M., 1921, Vol I I , p, 282.

(21) A r x i u de l a D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de B a r c e l o n a : L l i g a l l

NQ 2794.

(22) C o n s e l l R e g i o n a l d ' I n v e r s i o n s S o c i a l s . C.O.M., V o l I I ,

1921, p á g . 315.

(23) P r o j e c t e s d'acord p r e s e n t a t s a l a XVI reunió o r d i n a r i a

de l'Assemblea de d i p u t a t s de l a Mancomunitat de

C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a ,

setembre 1921.

(24) C.O.M., 1921, V o l I I , p. 394.

(25) C o n s t i t u c i ó de l ' I n s t i t u t C á t a l a de M u t u a l i s m e .

C.O.M., 1922, V o l I I I , p. 62-63.

463

VII. DISCUSSTO.

464

7.1. DISCUSSIO.

La Mancomunitat (1914-1924) s i g n i f i c a e l p r i m e r pas cap a

l a r e c u p e r a d o de l ' a u t o g o v e r n de C a t a l u n y a , d i n s l a

h i s t o r i a c o n t e m p o r á n i a . Aquesta e x p e r i e n c i a , p l e n a de

c o n t r a d i c c i o n s , és f r u i t de l a v o l u n t a t a u t ó c t o n a i de l e s

circumstáncies polítiques d e l moment. Tant l e s f e b l e s e s com

e l s e n c e r t s d'aquesta Institució son f r u i t de l a dialéctica

e n t r e ambdues f o r c e s .

E l p r o j e c t e p o i í t i c de l a Mancomunitat l i d e r a t p e r E n r i c

P r a t de l a R i b a , que n'és també l'ideóleg, pretén

r e c o n s t r u i r l a p e r s o n a l i t a t n a c i o n a l de C a t a l u n y a ,

d e t e r i o r a d a per uns s e g l e s de d e c a d e n c i a i d e p e n d e n c i a .

Aquesta recuperació es basaría en l a r e v i t a l i t z a c i ó de

C a t a l u n y a , que és a s s i m i l a d a a un organisme v i u , pero que

es t r o b a v a en e s t a t l e t á r g i c , segons l a d o c t r i n a d e l

n a c i o n a l i s m e o r g á n i c , exposada per P r a t en e l l l i b r e "La

N a c i o n a l i t a t C a t a l a n a " ( 1 9 0 6 ) .

La n a c i o n a i i t a t , a l i g u a l que una p e r s o n a , té t r e s v e s s a n t s

i n d e s t r i a b l e s : 1'económica, l a c u l t u r a l i s o c i a l , que es

c o r r e s p o n e n amb l ' a s p e c t e : f í s i c , i n t e 1 . l e c t u a l i moral de

l ' i n d i v i d u . Aquesta i n t e r d e p e n d e n c i a e n t r e e l s d i v e r s o s

membres o elements d e l cos s o c i a l o n a c i o n a l , i m p l i c a un

desenvolupament g r a d u a l i e q u i l i b r a t ( o r g á n i c ! ) , que

p o t e n c i i per un i g u a l t o t s e l s ám b i t s que i n f o r m e n l a

n a c i o n a i i t a t . Des d'aquesta p e r s p e c t i v a , l'acció de govern

de l a Mancomunitat busca e l r e e q u i l i b r i i n t e r n d'aquest

organisme v i u i l a seva projecció e x t e r i o r .

Per dur a terme aquest p r o j e c t e , es c o n j u m i n a r e n t r e s

elements i n d i s p e n s a b l e s en l a p o l í t i c a c o n t e m p o r á n i a : una

i d e o l o g í a , un p a r t i t i uns f u n c i o n a r i s , r e p r e s e n t a t s en: e l

N a c i o n a l i s m e , l a L l i g a i e l s i n t e l . l e c t u a l s

p r o f e s s i o n a l s . E l s c r i t e r i s de l'acció de govern

s ' a r t i c u l e n en base a i s c o n c e p t e s de c a t a l a n i t a t ,

g l o b a l i t a t i m o d e r n i t a t . En t o t e l t r e b a l l és p r e s e n t l a

n e c e s s i t a t d ' e d i f i c a r un poder p ú b l i c c á t a l a , e n t e s com a

generador de s e r v é i s , que compiementin i a l h o r a e s t i m u l i n

l e s i n i c i a t i v e s p r i v a d e s . A q u e s t a s i t u a c i ó d ' e q u i l i b r i

e n t r e l ' e s t a t i s m e i l'acció s o c i a l és una c o n s t a n t en l a

Mancomunitat.

465

L'obra sanitaria i social de la Mancomunitat de Catalunya és necessariament incompleta per les limitacions legáis, polítiques i económiques de la propia Institució. Cal dístingir dos períodes ciarament diferenciats. El primer (1914-1919), básicament projectista, en qué es defineixen les bases socio-sanitáries autóctonas, mitjangant grups d'estudi, i el segon (1920-1924) en qué s'adopta una posició mes intervencionista.

La Mancomunitat fou un deis primers organismes públics en

reconéixer i donar valor económic a la salut i a la

sanitat. Amb la Mancomunitat s'iniciá la Planificació

sanitaria que tractá de preveure les necessitats i es

diferencia de la Legislació sanitaria que normativitzá i

protocolitzá les actuacions.

Durant el primer ter? del segle XX a Catalunya, es

desenvolupá un model socio-sanitari mixte o de

complementarietat, amb la intervenció deis organismes

públics (campanyes de l l u i t a contra algunes endémies

concretes: tuberculosi), i la concurrencia d'entitats de

previsió social o mutues (l'Alianga en el camp de

1'assisténcia, etc.). Aquest teixit socio-sanitari, és

fruit de la manera d'ésser consubstancial del nostre poblé,

en armonitzar la Ilibertat, l'autonomia i la soli d a r i t a t ,

entre els individus i les institucions autóctonos.

En el contexte europeu, el programa polític desenvolupat

per la Mancomunitat i els seus técnics, manifestá la

influencia de les cultures veínes mes desenvolupades. La

Beneficencia rebé un fort influx francés en la seva forma

organitzativa; mentre que la Sanitat rebé 1'impromta deis

anglosaxons, innovadors en aquest terreny; i l'Acció Social

es veié fortament influida peí model alemany, com a peoners

en aquest camp.

Els viatges d'estudi i els pensionats a l'estranger, foren

les principáis vies d'entrada de la ideología i les

innovacions técniques de les cultures veines, destinades a

desvetllar i renovar les própies potencialitats per

resoldre els problemes socio-sanitaria. Els inpulsors

d'aquesta política foren en J , Pijoan i en Prat de la

Riba.

466

A l s e g l e X IX, l'assisténcia a i s a i i e n a t s e r a a o s t i n g u d a per

dos p o s t u l a t s : l a d i g n i t a t de l a p e r s o n a humana i l a

h i g i e n e d e l m a l a l t m e n t a l . A l s e g l e XX, e l s dos conceptes

básics son: e l v a l o r e c o n ó m i c de l a v i d a humana, i l e s

p o s s i b i 1 i t a t s de g u a r i c i ó . A i x ó es fonamenta en l e s

p r e m i s s e s s e g ü e n t s : a) i a s o c i e t a t és p a r c i a l m e n t

r e s p o n s a b l e de l e s p e r t o r b a c i o n s m e n t á i s ; b) e l t r a c t a m e n t

mai será a n t i e c o n ó m i c ; c) l ' o b j e c t i u és i a t r a n s f o r m a c i ó

d e i s a i i e n a t s en elements útils i p r o d u c t i u s ; i d) l o g r a r

l a seva r e i n t e g r a d o a l a v i d a s o c i a l . P e r a s s o l i r a q u e s t s

o b j e c t i u s , l a Mancomunitat es dota d'un "Centre

d'observació i clínica per a l t r a c t a m e n t d e i s m a l a l t s

mentáis aguts r e c u p e r a b l e s " (a Santa Coloma de Gramanet).

Aquest e s t a b l m e n t e r a e l n u c l i i n i c i a l d'una cadena de

c e n t r e s n o s o c o m i a l s d i s t r i b u i t s per t o t C a t a l u n y a .

Les f u n c i o n s a s s i g n a d e s a aquest p r i m e r c e n t r e eren de

carácter a s s i s t e n c i a l , docent i i n v e s t i g a d o r . E r a l a seu

d e l f u t u r " I n s t i t u t de P s i q u i a t r í a de C a t a l u n y a " , que

p r e t e n i a c o o r d i n a r a q u e s t a x a r x a d ' i n s t i t u c i o n s

p s i quiátriques de n i v e l l p r i m a r i i s e c u n d a r i que es

p l a n e j a v a e s t a b l i r . E l s e s t a b l i m e n t s de n i v e l l s e c u n d a r i

f o r e n e l s c e n t r e s p s i q u i á t r i c s e s t a b l e r t s o p e r c r e a r a l e s

q u a t r e p r o v í n c i e s , com: e l s m anicomis, l e s colónies

a g r í c o l e s , c e n t r e s per p s i c ó p a t e s c r i m i n á i s , c e n t r e s per a

nens subnormals, e t c . " L ' a s s i s t é n c i a f u i g d e i s grans

c e n t r e s per c r e a r c e n t r e s p e t i t s o m i t j a n s que e s t i g u i n

prop d e i s que t i n d r a n n e c e s s i t a t de r e c ó r r e r - h i " . E l s

d i s p e n s a r i s p s i q u i á t r i c s a e s t a b l i r en e l s n u c l i s

i m p o r t a n t s de p o b l a c i ó c o n s t i t u i r i e n e l n i v e l l p r i m a r i de

l'assisténcia, amb f u n c i o n s de p r e v e n c i ó i r e h a b i 1 i t a c i ó .

Conceptualment, 1 ' i n i c i a l " S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a a i s

a i i e n a t s " d e l p r i m e r p e r í o d e de l a Mancomunitat amb

f u n c i o n s merament c u r a t i v e s , e v o l u c i o n a r á cap un " S e r v e i de

l l u i t a c o n t r a l e s n a l a l t i e s m e n t á i s " en c o n s o n a n c i a amb e l s

moderns c o r r e n t s de l a P s i q u i a t r í a de l a segona d é c a d a d e l

s e g l e XX. A i x ó es m a n i f e s t a r á en una p r o g r e s s i v a

t r a n s f o r m a c i ó de l'interés de l e s a u t o r i t a t s p o lítiques i

s a n i t á r i e s , des d e i s grans e s t a b l i m e n t s p s i q u i a t r i c t a n c a t s

a i s p e t i t s d i s p e n s a r i s o b e r t s , d e l t r a c t a m e n t n o s o c o m i a l a l

t r a c t a m e n t a m b u l a t o r i , de l ' a i l I a m e n t a l a c o n v i v e n c i a

s o c i a l , de l a c u r a a l a p r e v e n c i ó .

467

Un Decret del Consell Permanent de la Mancomunitat de l'any 1916 autoritzava la sortida temporal de malalts psiquiátrics internats ais manicomis, amb el permis facültatiu del Director del Centre i sense intervenció del jutge. L'any 1918, va crear-se el "Patronat per ais alienats guarits", amb la f i n a l i t a t de f a c i l i t a r i tutelar la seva reintegrado social i laboral en el període crític de convalescéncia. També es feren alguns intents, no reeixits per manca de suport so c i a l , d'assisténcia familiar deis alienats. Es a d i r , viure amb famílies d'acollida, sota la supervisió directa i continuada del personal facültatiu d'un manicomi de referencia.

L'acumulacíó de dades estadístíques deis malats ingressats en establiments psiquiátrics per compte de la Mancomunitat des de 1914, possíbílitá la utilització d'aquest material cora a base d'una prudent i correcta planificació de l'assísténcia, i constitueix l ' i n i c i de 1'epidemiología psiquiátrica entre nosaltres. La Mancomunitat fou pionera en l'intent d'introduir la profilaxi social i la higiene mental, ais seus centres terapéutics i ais seus esquemes assistencíals. L'any 1923 fou membre fundador de la Societat Internacional d'Higiene Mental.

La Mancomunitat no es conforma amb 1'administracíó de les

antigües incluses decímonóniques. Coherents amb l'esperit

de modernitat i de servei públic que calía donar ais

establiments benéfíco-sanitaris, Prat de la Riba i Miquel

A. Fargues impulsaren la transformado en un servei

d'atencíó materno-infanti 1 en sentit ampli, que comtemplés

la protecció, promoció i assisténcia materno-infanti 1 de

tota la societat, especialment les obreres industriáis i no

solament les capes marginados (mares solteros, pobres) com

era tradicional. Aquest interés do 1'administrado pública

per la salut materno-infantil, sintonitza perfectament amb

les idees eugenésiques (protecció de la ra9a) i de

protecció de la maternitat obrera, en boga a tot Europa a

principis de segle. Aquest sistema cátala d'atenció

materno-infantil, fóra de carácter médico-social, no

limitant-sea 1'assisténcia médica, i extenent-se al suport

social de la maternitat, amb un sistema de subsidis i

servéis complementaris (guarderies, etc).

468

La Institució Maternal Catalana, creada l'any 1916 i inaugurada el 1923, constituía el primer esglaó d'aquesta xarxa assistencial. Centre de referencia o de tercer nivell l i foren encomanades funcions de: docencia, investigació i assisténcia materno-infanti 1. Entre les tasques docents encomanades hi havia la formació de metges especialistas en toco-ginecologia i pediatría, així com de llevadores i infermeres guarda-infants. El segon nive l l d'assiténcia, era constituit per les Maternitats provincials ja existents. El primer nivell serien els dispensaris municipals, amb el personal d'atenció materno-infantil de l'assisténcia pública domiciliaria.

Amb l'objectiu de completar la xarxa d'hospitals provincials de beneficencia, la Mancomunitat comengá la construcció deis de Lleida (1922) i Tarragona (1924). La Mancomunitat, coherent amb la idea d'exemplaritat del servei públic, efectúa importants millores i ampliacíons en tots el servéis de beneficencia que regenta a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona: inclusas, sanatoris, hospitals, manicomis, etc.

En aquest període, es racionalitá la gestió de les institucions benéfiques de t i t u l a r i t a t pública. Foren abandonáis els c r i t e r i s paternalistas, en favor d'una gestió mes professionalitzada, amb c r i t e r i s homogenis per a tots e l l s . També els organismes benéfics de t i t u l a r i t a t privada que rebien subvencions a fons perdut, foren reclamáis d'enviar informes de les seves a c t i v i t a t s , i el repartiment es realitza amb c r i t e r i s mes objectius.

El "Pla de regionalització sanitaria" elaborat peí Dr.

Cinto Raventós l'any 1917, per encárrec d'en Prat de la

Riba, representa el primer intent serios de potenciar els

hospitals-asils de caire privat, municipal o comarcal, i

les formacions sanitáries locáis, amb la f i n a l i t a t de crear

una xarxa sanitaria d ' u t i l i t a t pública, que racionalitzés

i fes assequible a tota la població catalana els recursos

materials i humans existents. L'any 1922 fou creada una

Oficina d'Estadístiques del Servei de Beneficencia, per

c l a s s i f i c a r la informació recollida que servís de base a

futurs treballs de millora del Servei.

469

L ' o r g a n i t z a c i ó b e n é f i c a de l a Mancomunitat s e g u e i x l a

" t e o r i a o r g a n i c i s t a " , en qué e l " c e n t r e ordenador" d e i s

" n u c l i s v i v e n t s " e l a b o r a un "pía o r g á n i c g e n e r a l " p e r

o b t e n i r 1 ' i n d i s p e n s a b l e c o m p e n e t r a c i ó e n t r e e l s s e r v é i s ,

sense v u l n e r a r n i c o h i b i r l a I l i b e r t a t e s s e n c i a l de l e s

i n s t i t u c i o n s , i a i x ó d'una manera g r a d u a l . Una p e c u l i a r i t a t

d e l s i s t e m a b e n é f i c de l a Mancomunitat, f o u e l

reconeixement de l a n e c e s s i t a t de r e i n s e r c i ó s o c i a l

d'alguns d e i s a s i i a t s , i p r e v e u r e ' h e l s mecanisnes que l a

f a c i l i t i n . Aquest és e l cas de l a " C a i x a d ' E s t a l v i s d e i s

E s t a b l i m e n t s de B e n e f i c e n c i a de l a Mancomunitat de

C a t a l u n y a " .

La S a l u t P ú b l i c a a l s e g l e XVIII e r a un a f e r m i l i t a r de

carácter d e f e n s i u . A l s e g l e XIX, es c o n v e r t e i x en un a f e r

c i v i l de t r a n s c e n d e n c i a e c o n ó m i c a . F i n a l m e n t , a l s e g l e XX,

és un a f e r p o l í t i c amb f o r t a r e p e r c u s i ó s o c i a l . Amb e l

c a n v i de s e g l e , c o n s t a t e m l a t r a n s f o r m a c i ó de l a H i g i e n e en

S a n i t a t , i de l a B e n e f i c e n c i a en A c c i ó S o c i a l . Amb l a

Mancomunitat, se s e n t a r e n l e s bases teóriques i p r a c t i q u e s

de l a moderna s a n i t a t c a t a l a n a . L a p r e o c u p a c i ó d e f e n s i v a ,

es t r a n s f o r m a en n e c e s s i t a t o f e n s i v a ; l a p a s s i v i t a t en

i n t e r v e n c i o n í s m e , de l a p r o t e c c i ó de l a s a l u t es p a s s a a l a

p r o m o c i ó ; de l e s mesures p a 1 . 1 i a t i v e s , a l e s mesures

p r o f i l á c t i q u e s ; de l a i m p r o v i s a c i ó a l a p l a n i f i c a c i ó . La

manca d ' a t r i b u c i o n s i c o m p e t é n c i e s de l a Mancomunitat no

s i g n i f i c a pas manca de v i s i ó o s e n s i b i l i t a t e n v e r s l e s

n e c e s s i t a t s s a n i t á r i e s de C a t a l u n y a . La u t i l i t z a c i ó de v i e s

a d m i n i s t r a t i v e s a l t e r n a t i v o s ens ho demostra p a l e s a m e n t .

Podem d i s t i n g i r - h i dues e t a p e s : l a p r i m e r a (1914-1919), amb

l a c r e ació d e l S e r v e i d ' E s t u d i s S a n i t a r i s , amb t r e s

s e c c i o n s : P a l u d i s m e ( D r . P i t t a l u g a ) , T u b e r c u l o s i ( D r . S a y é )

i M a l a l t i e s i n f e c t o - c o n t a g i o s e s ( D r . Dalmau); i l a segona

(1920-1924), amb l a c r e a c i ó d e l S e r v e i de S a n i t a t i t o t e s

l e s seves s e c c i o n s e s p e c i a l i t z a d e s . P e r p r i m e r cop a

C a t a l u n y a , es q u a n t i f i q u e n l e s p é r d u e s e c o n ó m i q u e s i

humanes causados per un problema s a n i t a r i ( e l p a l u d i s m e ) ;

i es dona v a l o r e c o n ó m i c a l a s a l u t i a l e s i n t e r v e n c i o n s

s a n i t á r i e s . A i x ó r e p r e s e n t a un c a n v i q u a l i t a t i u i m p o r t a n t

i s i g n i f i c a t i u por p a r t de l e s a d m i n i s t r a c i o n s i de l a

s o c i e t a t .

470

E l p a l u d i s m e f o u e l p r i m e r o b j e c t i u s a n i t a r i de l a

Mancomunitat, i e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e f o u l a

p r i m e r a e s t r u c t u r a o r g a n i t z a d a p e r d o n a r - l i s u p o r t , l'any

1914. Fou e s c o l l i t peí f e t de c o n s t i t u i r un problema

s a n i t a r i i económic a l b o r a ; per a f e c t a r l e s q u a t r e

p r o v í n c i e s , per l e s p o s s i b i 1 i t a t s t e r a p é u t i q u e s ; i per

1 ' e x p e r i e n c i a p r e v i a a l d e l t a d e l L l o b r e g a t . La l l u i t a

a n t i palúdica prengué un carácter e d u c a t i u o p e d a g o g í a , t a n t

per a l a població a f e c t a d a com per a i s quadres técnics en

f o r m a c i ó .

E l p r i m e r t r e b a l l d e l S e r v e i T é c n i c d e l P a l u d i s m e f o u l a

realització d'un e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c de carácter g e n e r a l

per conéixer e l s principáis f l a g e l l s sanitáris de

C a t a l u n y a , així com l'elaboració d'un mapa de m o r b i d i t a t i

m o r t a l i t a t per comarques.

L' o r g a n i t z a c i ó d e l p r o j e c t e adopta l a forma de " l l u i t a "

segons l a definí J a r n o t a fináis d e l s e g l e X I X , per

c o n s i d e r a r que e r a e l métode mes adequat per a s s o l i r

l ' o b j e c t i u p r o p o s a t . En aquest p r o j e c t e es donaren l e s

c o n d i c i o n s per a una a c t u a c i ó i n t e r d i s c i p l i n á r i a ;

e n g i n y e r i a , s a n i t a t i a g r i c u l t u r a ; amb l a pa r t i c í p a c i ó de

técnics (metges, h í g i e n i s t e s , g e ó l e g s , e c o n ó m i s t e s ) , i d e i s

estaments s o c i a l s implícats ( p r o p i e t a r i s , a d m i n i s t r a c í ó ,

a f e c t a t s ) .

Amb l a cr e a c i ó d e l "Carnet s a n i t a r i " p e r a i s t r e b a l l a d o r s

f o r a n i s temporers a l e s c o l l i t e s d ' a r r ó s , l a Mancomunitat

és p i o n e r a en e l camp de l a s a l u t l a b o r a l , i e s t a b l e i x

normes de política s a n i t a r i a de compiiment o b l i g a t o r i .

Durant e l p r i m e r t e r ? d e l s e g l e XX, l a t u b e r c u l o s i

c o n stituí un gran problema de s a l u t p ú b l i c a a C a t a l u n y a ,

com també a t o t a 1'Europa i n d u s t r i a l i t z a d a . A i x ó e r a f r u i t

de l e s c o n d i c i o n s a n t i h i g i é n i q u e s de v i d a i de t r e b a l l de

l e s p o b l a c i o n s p r o l e t á r i e s . A q u e s t a s i t u a c i ó c a t a s t r ó f i c a ,

m o b i l i t z á a i s p r o f e s s i o n a i s s a n i t á r i s ("Pía de l l u i t a

a n t i t u b e r c u l o s a " d e l D r . Víct o r S o l e y i G a l y ) , i a l a

s o c i e t a t ( " P a t r o n a t de C a t a l u n y a p e r a l a l l u i t a c o n t r a l a

t u b e r c u l o s i " ) , per t r a c t a r de m i n i m i t z a r e l s e s t r a l l s de l a

m a l a l t i a , a través de 1'educació s a n i t a r i a i l a creació de

d i s p e n s a r i s i s a n a t o r i s .

471

Les p r i m e r e s enquestes e p i d e m i o l ó g i q u e s d e l s e r v e i

a n t i p a l ú d i c , p o s a r e n de m a n i f e s t l a i n t e n s i t a t i l ' a m p l i t u d

d e l problema tubérculos a C a t a l u n y a . A instáncies d e l

d i r e c t o r d e l S e r v e i ( e l D r . P i t t a l u g a ) , l ' I . E . C . d e c i d í l a

creació de l a Secció de l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a , l'any 1917,

e n c a r r e g a n t - l i a l D r . S a y é . Com a punt de p a r t i d a es

prengué e l t r e b a l l d e l D r . S e i x s o b r e : " M o r t a l i d a d

t u b e r c u l o s a en C a t a l u ñ a y e s p e c i a l m e n t e en B a r c e l o n a " ( T e s i

d o c t o r a l ) . La p r i m e r a t a s c a de l a S e c c i ó f o u l a r e c o l l i d a

de dades e p i d e m i o l ó g i q u e s e s p e c i f i q u e s de B a r c e l o n a c i u t a t .

Les c o n c l u s i o n s d'aquests dos p r i m e r s anys d ' e s t u d i de l a

Secció f o r e n que: a) e l p r i n c i p a l r e s e r v o r i és l'home

tubé r c u l o s ; b) l e s c o n d i c i o n s s o c i o - e c o n ó m i q u e s d e f i c i e n t s

p r o p i c i e n l a d i s s e m i n a c i ó ; c) n e c e s s i t a t d'un t r a c t a m e n t

precog d e i s casos i d e i s seus c o n t a c t e s ( f a m i l i a r s ,

l a b o r á i s , e s c o l a r s , e t c ) .

L'any 1920, en c r e a r - s e e l S e r v e i de S a n i t a t de l a

Mancomunitat, l a Secció de t u b e r c u l o s i s es c o n v e r t í en e l

S e r v e i de l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a . S'elaborá un programa

q u i n q u e n a l de l l u i t a i n t e g r a l m é d i c o - s o c i a l . E l segon p a s ,

un cop coneguda l a t a x a de m o r t a l i t a t , e r a e s t u d i a r l a t a x a

de m o r b i l i t a t , l a q u a l es d e s c o n e i x i a t o t a l m e n t . Sayé

o r i e n t a l ' e s t u d i , no cap e l nombre t o t a l de m a l a l t s t í s i c s ,

s i n o i n t e n t a n t d e s c o b r i r e l s p o s s i b l e s f o c u s de c o n t a g i .

E l t e r c e r pas e r a o r g a n i t z a r l a p r o f i l a x i , amb l a creació

d'una x a r x a de d i s p e n s a r i s d i s t r i b u i t s per t o t C a t a l u n y a .

E l p r i m e r ( e l c a r r e r Rades de B a r c e l o n a ) f o u i n a u g u r a t e l

23 d ' a b r i l de 1921. E r e n e l p r i m e r e s g l a ó de l'Obra

a n t i t u b e r c u l o s a : c e n t r e s de d i a g n o s i , t r a c t a m e n t i

p r o f i l a x i .

Segons S a y é , una o r g a n i t z a c i ó a n t i t u b e r c u l o s a c o m p l e t a ha

de d i s p o s a r d'un: a) N i v e l l p r i m a r i o de C o n t e n c i ó a i s

d i s p e n s a r i s , amb l a f i n a l i t a t de d e s c o b r i r e l c a s o s de

m a l a t i a i g n o r a d a , per m i t j á d'enquestes d o m i c i l i a r l e s ,

reconeixement s i s t e m á t i c d e i s f a m i l i a r s d e l m a l a l t ,

r e v i s i o n s e s c o l a r s , l a b o r á i s , e t c . b) N i v e l l s e c u n d a r i o de

T r a c t a m e n t , I l u i t a n t c o n t r a l a m a l a l t i a e s t a b l e r t a , p e r

mitjá de: s a l e s d ' i s o l a m e n t a i s h o s p i t a l s , s a n a t o r i s ,

p r e v e n t o r i s , c o l ó n i e s industriáis o a g r í c o l e s p e r a

c o n v a l e s c e n t s . c) N i v e l l t e r c i a r i o de P r e v e n c i ó ,

m i t j a n ? a n t mesures l e g i s l a t i v a s , e c o n ó m i q u e s , e d u c a t i v a s ,

u r b a n í s t i q u e s , e t c .

472

La t a s c a de contenció no es p o d i a f e r e x c l u s i v a m e n t a i s

d i s p e n s a r i s . E r a n e c e s s a r i conéixer e l l l o c on e l n a l a l t

v i v i a , t r e b a l l a v a o e s t u d i a v a , per d e s c o b r i r s i algú mes

h a v i a e s t a t a f e c t a t p e r l a t u b e r c u l o s i o n ' e r a eí fo c u s

d ' i n f e c c i ó . Amb a q u e s t a f i n a l i t a t es formaren l e s

"In f e r m e r e s v i s i t a d o r e s " . Segons S a y é , e l s elements

n e c e s s a r i s per a 1 ' e f i c i e n c i a de l a l l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a

e r e n : 1) D i s p o s a r de técnics e s p e c i a l i t z a t s (metges,

i n f e r m e r e s ) ; 2) T e ñ i r medis e c o n ó m i c s s u f i c i e n t s ; 3)

Comptar amb un e s t a t d'opinió f a v o r a b l e .

Amb l e s campanyes mas s i v e s de v a c u n a c i ó B.C.G. per t o t

C a t a l u n y a , i n i c i a d e s l'any 1924, es d i s p o s a v a j a de

1'instrument i d o n i per a l a p r o f i l a x i t u b e r c u l o s a en gran

e s c a l a , i es completava e l c i c l e en t r e s f a s e s de: a)

e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c ( 1 9 1 8 ) , b) d e s p i s t a t g e clínic (1921);

c) v a c u n a d o p r e v e n t i v a ( 1 9 2 4 ) .

E l propósit d e l " S e r v e i d ' a s s i s t é n c i a s o c i a l a i s

t u b e r c u l o s o s " no e r a l a de b a s t i r una complexa e s t r u c t u r a

d ' i n s t i t u c i o n s a n t i t u b e r c u l o s e s de d i v e r s o s n i v e l l s , per

a b s o r b i r l a major p a r t de 1'assisténcia de m a l a l t s

t u b e r c u l o s o s ; ans a l c o n t r a r i , r e s p e c t a n t e l s e s f o r g o s

r e a l i t z a t s per l a i n i c i a t i v a p r i v a d a , t r a c t a r d ' o r a p l i r e l s

b u i t s e x i s t e n t s en e l camp de l a formació d ' e s p e c i a l i s t e s ,

c o o r d i n a r l e s a c t i v i t a t s i i n s t i t u c i o n s e x i s t e n t s en aquest

á m b i t , i promoure l a p r o f i l a x i , t o t e x e r c i n t l e s f u n c i o n s

d'estímul i d i r e c c i ó própies d e i s poders p ú b l i c s .

Les m a l a t í e s i n f e c t o - c o n t a g i o s e s , i en p a r t i c u l a r l e s de

transmissió h í d r i c a , eren molt f r e q ü e n t s a C a t a l u n y a , a

p r i n c i p i s d e l s e g l e XX. Les causes e r e n m ú l t i p l e s : a)

N a t u r a i s ( c l i m á t i q u e s , g e o l ó g i q u e s , g e o g r á f i q u e s , e t c ) , b)

S o c i a l s ( f a l t a d ' h i g i e n e i n d i v i d u a l i c o l . l e c t i v a ) , c)

P o l ítíco-económiques ( f a l t a d ' i n s t a l . l a c i o n s s a nitáries a i s

l l o c s p r i v a t s i p ú b l i c s ) . A i x ó c o n s t i t u í a un problema amb

r e p e r c u s i o n s s a n i t á r i e s , s o c i a l s i e c o n ó m i q u e s g r e u s .

La legislació de l ' E s t a t e r a b a s t a n t c o m p l e t a , pero

i n e f e c t i v a , degut a l a f a l t a de s u p e r v i s i ó i r e c u r s o s

económics e s m e r g a t s . Amb f r e q ü é n c i a , l a legislació

s a n i t a r i a e r a l a " c o n s e q u é n c i a de" una e p i d e m i a , i no e r e n

generalment d i c t a d e s en "pre v i s i ó de". La Secció de

m a l a l t i e s i n f e c t o - c o n t a g i o s e s de l a Mancomunitat, f o u

o r g a n i t z a d a l'any 1917 a l s i de l ' I . E . C . L'any 1920, es

t r a n s f o r m a en un S e r v e i , amb l a L l u i t a c o n t r a l a f e b r e

t i f o i d e a .

473

Les tasques r e a l i t z a d e s , per o r d r e c r o n o l ó g i c f o r e n ; a)

Enquesta epidemiológica per t o t C a t a l u n y a , p e r conéixer l a

magnitud d e i s problemes ( 1 9 1 8 ) ; b) E l a b o r a c i ó d'una memoria

i un c a r t e l 1 amb l e s mesures p r o f i l á c t i q u e s c o n t r a

l ' e p i d e m i a de G r i p ( 1 9 1 9 ) ; c) V a c u n a c i o n s a n t i t í f i q u e s

profiláctiques a váries p o b l a c i o n s i e s t a b l i m e n t s b e n é f i c s

de l a Mancomunitat ( 1 9 2 0 ) ; d) E n q u e s t a sobre l'abastament

d'aigua p o t a b l e i l'eliminació d'aigües r e s i d u a l s a t o t e s

l e s p o b l a c i o n s de C a t a l u n y a ( 1 9 2 1 ) ; també s ' i n i c i a r e n l e s

análisis b a c t e r i o l ó g i q u e s de l ' a i g u a de beguda de f o n t s i

pous; e) S'iniciá l'elaboració de vacuna a n t i t i f i c a peí

p r o p i S e r v e i de S a n i t a t ( 1 9 2 2 ) ; f ) S'iniciá l'análisi de

sang i p r o d u c t e s p a t o l ó g i c s d e i s s u b j e c t e s s u s p e c t e s

d'infecció tífica a i s laboratorís d e l S e r v e i ; E s t u d i s

p r e l i m i n a r s sobre l ' a b a s t i m e n t d ' a i g u a p o t a b l e i e l i m i n a c i ó

d'aigües r e s i d u a l s a d i f e r e n t s p o b l a c i o n s de C a t a l u n y a

(1923); g) D e s i n f e c c i ó de pous i c a s e s ( 1 9 2 4 ) .

La Mancomunitat cop?á l a i m p o r t a n c i a s a n i t a r i a de l e s Obre

hidráuliques i de sanejament. L a s o l u c i ó d'alguns problemes

de s a l u t , s o b r e p a s s e n l'ámbit e s t r í e t e de l a m e d i c i n a

clínica o de l a h i g i e n e c o l . l e c t i v a , p e r e n t r a r en e l camp

de l ' e n g i n y e r i a s a n i t a r i a . Les o b r e s empreses f o r e n de t r e s

t i p u s : a b a s t i m e n t d'aigües p o t a b l e s a i s m u n i c i p i s , o b r e s de

regularització de c a b a l s i endegament de r i u s , i sanejament

de t e r r e n y s p a n t a n o s o s .

La m a j o r i a de m u n i c i p i s no d i s p o s a v e n d e i s m i t j a n s t é c n i c s ,

económics n i de l a i n f r a s t r u c t u r a b u r o c r á t i c a per emprendre

aquests t i p u s d ' o b r e s , i per a i x ó l a Mancomunitat e l s h i

o f e r i a i ' a j u t s e g ü e n t : e n g i n y e r s e x p e r t s , c r édits t o u s i

s u p o r t a d m i n i s t r a t i u , p e r dur a terme o b r e s cora: m e r e a t s ,

c e m e n t i r i s , e s c o r x a d o r s , c l a v e g u e r a m , d i p ó s i t s d ' a i g u a ,

e t c . La Mancomunitat p e r l a s e v a p a r t , e m p r e n g u é obres

s u p r a m u n i c i p a l s de sanejament de comarques o r e g u l a r i t z a c i ó

de c a b a l s i endegament de r i u s , t o t e s e l l e s amb una

r e p e r c u s i ó m a n i f e s t a s o b r e l a s a l u t p ú b l i c a .

E l S e r v e i de D e m o g r a f í a i E s t a d í s t i c a s a n i t á r i e s ,

s'organitzá comuna Se c c i ó d i f e r e n c i a d a d i n s e l Departament

de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t l ' a n y 1922, en r e u n i r l e s

o f i c i n e s que s'ocupaven d ' a q u e s t s a f e r s a B e n e f i c e n c i a i

S a n i t a t a n t e r i o r m e n t . E l D r . S a n t i a g o P i i Sunyer en f o u

nomenat r e s p o n s a b l e . T e n i a p e r o b j e c t e l ' e s t u d i de l e s

e p i d é m i e s , l a p u b l i c a c i ó de m o n o g r a f i e s r e s p e c t e a l e s

i n f e c c i o n s mes e s t e s e s i l a u t i l i t z a c i ó de m i t j a n s de

propaganda per e v i t a r l a p r o p a g a c i ó de l e s m a l a l t i e s e n t r e

l a p o b l a c i ó .

474

Les B r i g a d e s S a n i t á r i e s , c r e a d e s l'any 1921, e r e n uns

e q u i p s sanitáris d'urgéncia i m ó b i l s , p r e p a r a t s per atendré

i a c t u a r e n f r o n t de q u a l s e v o l b r o t e p i d é m i c o emergencia

s a n i t a r i a que es p r e s e n t e s . T a m b é s'ocupaven de l'educació

s a n i t a r i a de l a p o b l a c i ó , i de l a r e c o l l i d a i tramesa de

l e s dades epidemiológiques de l a seva área d ' i n f l u é n c i a .

L'organització d'aquests e q u i p s s a n i t á r i s , f o u p r e c e d i d a

d'un e s t u d i d e l mapa s a n i t a r i , que conduí a l a d e l i m i t a c i ó

de q u a t r e agrupaments de comarques d'una c e r t a

h o m o g e neitat.

D i n s 1'esquema s a n i t a r i d e s c e n t r a l i t z a t de l a Mancomunitat,

es f e i a n e c e ssária l'existéncia de l a b o r a t o r i s d ' h i g i e n e

f i x o s d'ámbit t e r r i t o r i a l , com a s u p o r t logístic q u a l i f i c a t

per a l e s f u n c i o n s de: análisi d ' a i g u e s de begudes,

b r o m a t o l ó g i c , m i c r o b i o l ó g i c i p a r a s i t o l ó g i c , t o x i c o l ó g i c ,

e t c .

E l s c u r s o s ambulants de diagnóstic de l a b o r a t o r i de l e s

m a l a t i e s i n f e c c i o s e s i p a r a s i t a r i o s per a sanitáris

(metges, farmacéuti e s , v e t e r i n a r i s , e t c ) , f o r e n e l s

p r e c u r s o r s de l a formació c o n t i n u a d a t a l com a v u i

l'entenem. L ' o b j e c t i u que p e r s e g u i e n e r a d o b l e : l o g r a r l a

c o o p e r a d o d e i s p r o f e s s i o n a i s en l ' o b r a s a n i t a r i a

mancomunal, i m i l l o r a r l e s h a b i l i t a t s d i a g n o s t i q u e s d e i s

p r o f e s s i o n a i s que v i u e n a l l u n y a t s d e i s grans c e n t r e s

c i e n t í f i e s .

A p r i n c i p i s de s e g l e , l a situació de l a i n f a n c i a a

C a t a l u n y a no e r a gens bona, com ho posen de m a n i f e s t l e s

e s t a d í s t í q u e s de m o r b i i i t a t i m o r t a l i t a t . E l t r e b a l l

prematur i l a f a l t a d ' e s c o l a r i t z a c i ó e r e n s i t u a c i o n s

h a b i t u á i s . La i n f a n c i a anormal o marginada r e s t a v a sense

cap atenció a s s i s t e n c í a l . A t o t a i x ó , c a l a f e g i r una minva

c o n t i n u a d a de l a t a x a de n a t a l i t a t . A q u e s t a r e a l i t a t f e u

s o r g i r a l g u n e s persones i i n s t i t u c i o n s , m u n i c i p a l s o

p r i v a d e s , i n t e r e s s a d e s en m i l l o r a r a l g u n e s de l e s c a r é n c i e s

d e t e c t a d e s en l a i n f a n c i a . L'Ajuntament de B a r c e l o n a c r e a

e s c o l e s de bosc o de mar, o r g a n i t z á c o l ó n i e s e s c o l a r s , e t c .

Es formaren e n t i t a t s com: l " ' I n s t i t u t p e r a l a D e f e n s a d e l

Nen" o l a " L l i g a d ' H i g i e n e E s c o l a r " , e t c .

La Mancomunitat dona s u p o r t i n d i r e c t e a l ' o b r a d'en Lluís

F o l c h i T o r r e s des de l a " J u n t a p r o v i n c i a l de P r o t e c c i ó n de

l a I n f a n c i a " . Aquest realitzá una t a s c a o r i g i n a l i

m e r i t o r i a d ' e s t u d i i t r a c t a m e n t d e i s i n f a n t s a c o l l i t s o

t u t e l a t s p e r l a J u n t a , amb e l seu m é t o d e de l a P e d a g o g í a

c o m p e n s a t o r i a .

475

Les t e o r i e s e n g e n é s i q u e s , en boga a t o t Europa a p r i n c i p i s

de s e g l e , sobre 1 ' e n f o r t i m e n t de l a r a g a , i 1 * i d e a l

n o u c e n t i s t a d ' e q u i l i b r i i c o n s o l i d a d o c u l t u r a l , es v e i e n

amenagats a C a t a l u n y a per una b a i x a s o s t i n g u d a de l a

n a t a l i t a t i un manteniment de l a m o r t a l i t a t . A i x ó ens

abocava a un e n v e l l i m e n t de l a p o b l a c i ó , i posava en p e r i l l

l a c o n t i n u i t a t de 1 ' e s f o r g n o u c e n t i s t a de f e r - s e un f o r a t

en e l c o n c e r t de l e s n a c i o n s c i v i l i t z a d e s . A q u e s t a

t e n d e n c i a comportava; un a f e b l i m e n t de l a r a g a , un f r e a

l ' i m p e r i a l i s m e c u l t u r a l , i un estancament d e l c r e i x e m e n t

e c o n ó m i c .

Per i n v e r t i r a q u e s t a t e n d e n c i a , dos d e s t a c á i s d i p u t a t s

( Hermenegild P u i g i S a i s , i L l u í s N i c o l a u d ' O l w e r ) ,

p r e s e n t a r e n a l'Assemblea de l a Mancomunitat, un p r o j e c t e

de c a r á c t e r n a t a l i s t a basat en e l s punts s e g ü e n t s :

l e g i s l a d o , t r i b u t a d o , e d u c a c i ó i a s s i s t é n c i a .

La Mancomunitat no p o d i a r e s t a r i m p a s s i b l e amb a q u e s t a

r e a l i t a t . De t o t e s l e s i n t e r v e n c i o n s p o s s i b l e s , l a mes

lógica i s o c i a l m e n t a c c e p t a b l e e r a l a l l u i t a c o n t r a e l

f l a g e l l de l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l . L'any 1924, s'encarregá

a l D r . August B r o s s a , l ' e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c de l e s causes

i l a f o r m u l a d o d'un p l a d ' a c t u a c i ó , que es basa en

I'extensió d e i s d i s p e n s a r i s de p e d i a t r í a a t o t s e l s b a r r i s

i p o b l a c i o n s de C a t a l u n y a , í en l'educació materna en e l

t e r r e n y de l a p u e r i c u l t u r a .

E l g o l l e n d é m i c i e l c r e t i n i s m e c o n s t i t u i r e n un p r o b l e a a

s a n i t a r i en a i g u n e s comarques de muntanya de 1 ' i n t e r i o r de

C a t a l u n y a . Per i n t e n t a r r e s o l d r e aquest p r o b l e m a ,

s'encarregá un e s t u d i e p i d e m i o l ó g i c a i s D r s . G u a r d i a i

R i b a s Soberano, i un e s t u d i b i o p a t o l ó g i c a l ' I n s t i t u t de

F i s i o l o g í a . La liquidacíó de l a Mancomunitat f r u s t r a aquest

p r o j e c t e .

L ' I n s t i t u t d'Educaeió G e n e r a l c r e a t per l a M a n c o m u n i t a t ,

per inspiració d'en P r a t de lá R i b a , r e p r e s e n t a e l p r i m e r

e s f o r g d'un organisme p ú b l i c en f a v o r de l'educació p o p u l a r

i de l'educació d ' a d u l t s . L ' o b j e c t i u e r a i a m i l l o r a de l a

c o n d i c ió física i moral d e l n o s t r e p o b l é , i n d i s p e n s a b l e p e r

a s s o l i r l a p l e n i t u d n a c i o n a l . E l s ámbits d ' i n c i d é n c í a

f o r e n : e d u c a c i ó f í s i c a , e d u c a c i ó m o r a l , n a t a l i t a t ,

p u e r i c u l t u r a , h i g i e n e i n d i v i d u a l i c o l . l e c t i v a ( m i l l o r a de

l ' h a b i t a t g e r u r a l i u r b á , m a l a l t i e s v e n é r i e s , e t c ) . E l s

m i t j a n s emprats f o r e n : l a p u b l i c a e i ó de f u l l e t o n s , I l i b r e s ,

c a r t e l l s , c u r s o s i c o n f e r e n c i e s a d i f e r e n t s i n d r e t s de

C a t a l u n y a .

476

Si bé els resultats de l'educació sanitaria son difícils d'avaluar (canvis d'actituds i comportaments), el nombre de persones assistents a les conferencies i el nombre de publicacions distribuides ens dona una valoració positiva de la tasca realitzada per aquesta Comissió. La génesi i la influencia del llibre de Jaume Reventós "L'alimentació de l'home", publicat i distribuit per organísmes públics i privats, constitueix una mostra moderna d'educació sanitaria en sentit ampli del tema.

La Comissió d'Educació Física, creada l'any 1921, és fruit

de 1'interés social de la cultura moderna per l'esport, i

del reconeixement del seu valor social per part de la

Mancomunitat. La pedagogía esportiva tracta d'enfortir el

cos, endolcir l'esperit i educar en la convivencia social.

Es un instrument per assolir la bellesa física, la

serenitat de l'esperit i la participació social. La

Mancomunitat fou la primera a Espanya i pionera a Europa

entre les administracions publiques, a reconéixer el valor

pedagógic, sanitari i social de l'esport, i a fomentar-lo.

L'organització, per part de la Mancomunitat, d'una "Escola d'infermeres Auxiliars de Medicina", obeeix a raons de tres tipus: a) necessitat de formació del personal subaltern dedicat a la cura de malalts (motiu técnic o professional);

b) contribuir al desenvolupament social i oferir

oportunitats laboráis a la dona (motiu socio-económic); i

c) mitjá per disminuir la morbilitat de la població (motiu

sanitari-demográfic).

Una de les missions de l'Escola fou la realització de

cursos d'extensió, de tipus práctic, per al personal que ja

treballava en els establiments sanitaris de la Mancomunitat

(reciclatge, descentra 1itzat). Una innovació important de

l'Escola, era la possibilitat d'especíalitzar-se com a:

auxiliar de laboratori, guardainfants, assistents de

psiquiatría, infermeres visitadores, etc. El Pía d'estudis

de l'any 1923, preveía no sois la formació d'infermeres en

el vessant clínic, ans també com auxiliars de treballs

d'higiene pública.

La formació de 1'Assoeiació d'infermeres de la Mancomunitat, és una prova de 1'encert social i el dinamísme professional d'aquest c o l . l e c t i u , que entre altres f i n a i i t a t s , tenia la formació continuada de les seves associades (cursets de Maternologia, Puericultura, Massatge, etc. ).

477

A p e s a r de l a f a l t a de c o m p e t é n c i e s l e g i s l a t i v e s ,

d'inspecció i p u n i t i v o s de l a Mancomunitat en l'ámbit

l a b o r a l , a q u e s t a fou p r e c u r s o r a de l a M e d i c i n a , H i g i e n e i

S e g u r e t a t en e l t r e b a l l a E s p a n y a . E l Museu S o c i a l , c r e a t

per a l ' e s t u d i d e i s d i v e r s o s a s p e c t e s de l a "qüestió

s o c i a l " , t e n i a una Secció de S e g u r e t a t i H i g i e n e d e l

T r e b a l l , que realitzá una t a s c a molt i m p o r t a n t i

i n n o v a d o r a : a) E x p o s i c i ó permanent d ' e s t r i s i s i s t e m e s de

p r o t e c c i ó i s e g u r e t a t en e l t r e b a l l ; b) E s t a b l i m e n t de

normes d ' h i g i e n e i s e g u r e t a t per a l a m a j o r i a d ' o f i c i s i

t r e b a l l s industriáis o a r t e s a n a l s ; c) E s t u d i s de l a

t o x i c i t a t d'algunes s u b s t a n c i e s q u í m i q u e s emprades en l a

i n d u s t r i a i que poden a f e c t a r l a s a l u t d e i s m a n i p u l a d o r s .

L ' I n s t i t u t d ' O r i e n t a c i ó P r o f e s s i o n a l , c r e a t l'any 1919,

d i s p o s a v a d'un L a b o r a t o r i M é d i c - a n t r o p o m é t r i c , que r e a l i t z á

e l p r i m e r e s t u d i c i e n t í f i c d e l t r e b a l l des d e l punt de

v i s t a a n t r o p o m é t r i c i medie: a) a d a p t a c i ó física d e i s

i n d i v i d u s a l l l o c de t r e b a l l ( e l s p r i m e r s e s t u d i s

d'Ergonomia), i b) l a d e t e r m i n a c i ó de l e s c o n d i c i o n s

d ' a p t i t u d de c a r á c t e r s o m á t i c per a i s o f i c i s , i l e s seves

c o n t r a i n d i c a c i o n s (amb l a v a l o r a c i ó de mes de cent o f i c i s

d i f e r e n t s de t o t s e l s r a m s ) . E l L a b o r a t o r i P s i c o m é t r i c ,

realtizá l ' e s t u d i de l e s a p t i t u d s p s i e o l ó g i q u e s d e i s

i n d i v i d u s , n e c e s s á r i e s per a l m i l l o r desenvolupament d'una

det e r m i n a d a t a s c a o o f i c i , a i xí com 1'adaptació p s i c o l ó g i c a

d e i s i n d i v i d u s a l l l o c de t r e b a l l ( e l s p r i m e r s e s t u d i s de

P s i c o t é e n i a ) . També o r g a n i t z a r e n l a p r i m e r a r e u n i ó per

d i s c u t i r e l s m é t o d e s de mesura de l e s a p t i t u d s v i s u a l s i

a u d i t i v e s .

A p r i n c i p i s de s e g l e , es d e s p e r t á un v i u i n t e r é s , e n t r e e l s

científics i e l s p o l í t i c s , per l ' e s t u d i e x p e r i m e n t a l de l a

P s i c o l o g í a , de c a r a a l e s seves a p l i c a c i o n s p r a c t i q u e s en

e l camp de l a p e d a g o g í a , l a m e d i c i n a , l a i n d u s t r i a , e l

comer? o l a p o l í t i c a . La Mancomunitat en l a seva t a s c a de

s u p l e n c i a , c r e a i dota un L a b o r a t o r i de P s i c o l o g í a

e x p e r i m e n t a l , que f e u a p o r t a c i o n s t e ó r i q u e s i p r a c t i q u e s

s i g n i f i c a t i v e s i ú t i l s .

E l S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i s i o l o g i a r e p r e s e n t a 1 ' i n t e n t de

l a Mancomunitat de r e n o v a c i ó p e d a g ó g i c a de 1'ensenyament

u n i v e r s i t a r i , f e n t - l o mes p r á c t i e , e x p e r i m e n t a l i

c o m p e t i t i u , a d a p t a t a l e s n e c e s s i t a t s i r e a l i t a t s de

1'entorn. G a u d i a d'autonomia c i e n t í f i c a , e c o n ó m i c a i

a d m i n i s t r a t i v a . Fou f r u i t d e l Segon C o n g r é s U n i v e r s i t a r i

C á t a l a , i r e f l e x a l ' e s p e r i t i l e s l i m i t a c i o n s de l'época.

478

E l s Cursos M o n o g r a f i e s d ' A l t s E s t u d i s i d ' i n t e r c a n v i f o r e n

o r g a n i t z a t s amb l a intenció de p o t e n c i a r e l s e s t u d i s de

p o s t g r a u o t e r c e r c i c l e , posant en relació a grups r e d u i t s

d ' e s p e c i a l i s t e s amb c a p d a v a n t e r s c i e n t í f i c s f o r a n s , amb

matéries que no formen p a r t d e i s p l a n s d ' e s t u d i o f i c i á i s .

Es t r a e t a v a d ' e s t i m u l a r l a r e c e r c a p r o p i a , conéixer e l

métodes de t r e b a l l f o r a n s i f a c i l i t a r - n e e l c o n t a c t e

d i r e c t e amb e l s seus p r o t a g o n i s t e s .

La Institució E s c o l a r d ' E s t u d i s S u p e r i o r s f o u d e f i n i d a com

l a U n i v e r s i t a t f o r a de l a U n i v e r s i t a t , j a que posava a

l ' a b a s t d e i s e s t u d i a n t s de l'ensenyament o f i c i a l i

e x t r a o f i c i a l , una s e r i e de p r o f e s s o r s i i n s t r u m e n t s de

t r e b a l l p r o p i s d'una u n i v e r s i t a t moderna i v i v a , p e r d f o r a

de l a U n i v e r s i t a t o f i c i a l , que no a c o n s e g u i a a d a p t a r - s e a

l e s n e c e s s i t a t s de l a s o c i e t a t a u t ó c t o n a .

E l t r a c t a m e n t de l e s s i t u a c i o n s d ' i n f o r t u n i i n d i v i d u a l o

c o l . l e c t i u ha v a r i a t a l l l a r g de l a H i s t o r i a , s e g u i n t e l s

conceptes filosófics de cada moment. A l s e g l e X I X , es

p r o d u e i x a Europa un c a n v i q u a l i t a t i u f o n a m e n t a l : e l

naixement de l a P r e v i s i ó s o c i a l . Aquest pas des de l ' A u x i l i

s o c i a l a l a P r e v i s i ó s o c i a l , que es dona també a C a t a l u n y a ,

és f r u i t d'una p r o f u n d a transformació s o c i a l , p r o d u i d a per

l a R e v o l u c i ó i n d u s t r i a l .

A l a segona m e i t a t d e l s e g l e X I X , es p r o d u e i x una f l o r i d a

d ' e n t i t a t s d e p r e v i s i ó s o c i a l : m ú t u e s , c o o p e r a t i v e s , c a i x e s

d ' e s t a l v i i de r e s i s t e n c i a , e t c . , f r u i t de l a filosofía

s o c i a l i s t a , sense l a p a r t i c i p a c i ó de l ' E s t a t o de

l'Església. A p r i n c i p i s d e l s e g l e XX a C a t a l u n y a , un t e r ?

de l a p o b l a c i ó l a b o r a l a c t i v a e s t a v a a f i l i a d a en a l g u n a

e n t i t a t de p r e v i s i ó . N'hi h a v i a m o i t e s , pero f e b l e s .

Predominaven l e s p o s t u r e s i n d i v i d u a l i s t e s i e l s c r i t e r i s de

no i n t e r f e r e n c i a p e r p a r t d e i s poders p ú b l i c s .

Pero des de p r i n c i p i s d e l s e g l e XX, van prenent f o r ? a l e s

p o s t u r e s i n t e r v e n c i o n i s t e s (en l e s m o d a l i t a t s p r o j e c t i v a o

c o m p u l s o r i a ) , que propugnen una r e g l a m e n t a c i ó i intervenció

d e i s poders p ú b l i c s en l e s a s s e g u r a n c e s s o c i a l s , f e n t - l e s

o b l i g a t ó r i e s i c o n v e r t i n t - l e s en l a S e g u r e t a t S o c i a l .

La L l e i d ' A c c i d e n t s de T r e b a l l de l ' a n y 1900, i n a u g u r a l a

l e g i s l a d o s o c i a l e s p a n y o l a ; s e g u i d a p e r l a L l e i d e l R e t i r

o b r e r o b l i g a t o r i i l a d e l S u b s i d i o b l i g a t o r i de M a t e r n i t a t .

L ' I n s t i t u t N a c i o n a l de P r e v i s i ó c r e a t e l 1908, e r a

l ' i n s t r u m e n t de gestió d'aquestes a s s e g u r a n c e s . Durant e l

p r i m e r t e r ? d e l s e g l e XX, l a g e s t i ó de l e s a s s e g u r a n c e s

479

s o c i a l s a Espanya f o u modulada p e l s c r i t e r i s c a t a l a n s

d'autonomia, s o l i d a r i t a t i d e s c e n t r a l i t z a c i ó . L a C a i x a de

P e n s i o n s e r a l ' e n t i t a t g e s t o r a a C a t a l u n y a i B a l e a r s , amb

p a r t i c i p a d o d e i s o r g a n i s m e s p ú b l i c s (Mancomunitat) i

p r i v a t s a u t ó c t o n s . La p r e s t a c i ó d e i s servéis es f e i a a

través de l e s e n t i t a t s s o c i a l s e x i s t e n t s , I l i u r e m e n t

e s c o l l i d e s peí b e n e f i c i a r i , i a d e m i n i s t r a d e s p e l s

p r o f e s s i o n a i s s a n i t á r i s .

L a Mancomunitat, e n c a r a que mancada de c o m p e t é n c i e s en

1' e s f e r a s o c i a l , t e n i a c e r t s c r i t e r i s ( d e l substráete

ideológic de l a L l i g a ) que tractá d ' a p l i c a r en l a mesura de

l e s seves p o s s i b i l i t a t s legáis i e c o n ó m i q u e s . Trobem dos

p e r í o d e s : E l p r i m e r , f i n s a l a mort d'en P r a t de l a R i b a ,

s'adoptá una p o s i c i ó de l i b e r a l i s m e , que e x c l o u l a

intervenció d i r e c t a d e l poders p ú b l i c s en e l s a f e r s

s o c i a l s , l i m i t a n t - s e a i n t e r v e n c i o n s i n d i r e c t o s a través

d'organismes públics ( a j u n t a m e n t s o d i p u t a c i o n s , que c r e e n

e l Museu S o c i a l amb e l S e c r e t a r i a t d ' a p r e n e n t a t g e ; l e s

Bo r s e s de t r e b a l l ) , o l'estímul d ' e n t i t a t s p r i v a d e s

(creació de l a C a i x a de P e n s i o n s , s u b v e n c i o n s a m ú t u e s i

i n s t i t u c i o n s de c a i r e s o c i a l ) . E l segon, de 1918 en

endavant, es c r e a l a C o n s e l l e r i a d ' A s s i s t é n c i a S o c i a l , que

des de 1921 es d e n o m i n a r á de P o l í t i c a S o c i a l , és mes

i n t e r v e n c i o n i s t a , p renent una p a r t a c t i v a en l a r e s o l u c i ó

d e i s problemes s o c i a l s .

L'any 1917, fou p r e s e n t a d a a l ' A s s e m b l e a de l a Mancomunitat

un informe e l a b o r a t peí Museu S o c i a l , sobre l'organització

d'un s i s t e m a de p e n s i o n s p e r a l a v e l l e s a i l'organització

de s o c o r s a i s o b r e r s sense f e í n a . T a l l a d a e r a p a r t i d a r i de

l e s a s s e g u r a n c e s s o c i a l s c o m p l e t e s : a c c i d e n t s , m a l a l t i a ,

v e l l e s a (o i n v a l í d e s a ) i l ' a t u r f o r g ó s , de forma

o b l i g a t o r i a .

L'Assemblea de l'any 1919 a p r o v á e l s p r o j e c t e s de p e n s i o n s

per a i s v e l l s i l a c r e a c i ó de b o r s e s de t r e b a l l p e l s

a t u r a t s . T a m b é f o u c r e a d a l a Ins t i t u c i ó C a t a l a n a de

Política S o c i a l , amb c a r á c t e r c o n s u l t í u i e x e c u t i u a l b o r a ,

amb r e p r e s e n t a d o de l a Man c o m u n i t a t , e l s p a t r o n s i e l s

o b r e r s .

E l m a t e i x any 1919, en p l e n a campanya p e r 1 ' E s t a t u t

d ' A u t o n o m í a , l a Mancomunitat v a c o n v o c a r una C o n f e r e n c i a

480

d e l T r e b a l l , amb r e p r e s e n t a c i ó p o l í t i c a , s i n d i c a l i

p a t r o n a l , per e l a b o r a r 1 ' E s t a t u t d e l T r e b a l l , p r i m e r mare

l a b o r a l de c o n v i v e n c i a p a c t a d a . E s t a b l i a un mare de

I l i b e r t a t , a u t o n o m í a i s o l i d a r i t a t en l e s r e l a c i o n s

laboráis e n t r e e l s agents s o c i a i s i m p l i c a t s . La no

a s s u m p c i ó d'aquest E s t a t u t d e l T r e b a l l p e r p a r t d e i s

governs de 1'Estat e s p a n y o l , comporta l a i n e s t a b i 1 i t a t

s o c i a l de l a década d e l anys 20.

L'any 1921, l a F e d e r a c i ó de M u t u a l i t a t s s o l . l i c i t a l a

formació de l ' I n s t i t u t Autdnom de P r e v i s i ó i E s t a l v i de

C a t a l u n y a " . La p o n e n c i a e n c a r r e g a d a d e l seu e s t u d i proposá

l a creació de l a "Fundació C a t a l a n a de P r e v i s i ó , T r e b a l l i

E s t a l v i . C a i x a de P r e v i s i ó de C a t a l u n y a " . P e r e v i t a r

d u p l i e i t a t s , e l p r o j e c t e f o u f r e n a t , en s i g n a r - s e e l

c o n v e n i e n t r e l a C a i x a de P e n s i o n s i e l I n s t i t u t o N a c i o n a l

de P r e v i s i ó n . A l m a t e i x any, F r a n c e s c Moragues és nomenat

C o n s e l l e r a d j u n t de P o l í t i c a S o c i a l de l a Mancomunitat.

L'any 1922 es ereá l ' I n s t i t u t C á t a l a de M u t u a l i s m e , amb

r e p r e s e n t a d o de l a Maneomunitat, l a C a i x a de P e n s i o n s i l a

F e d e r a c i ó de S o c i e t a t s de Socors Mutus ( M u t u a l i t a t s ) , p e r

c o o r d i n a r t o t e s l e s i n s t i t u c i o n s d e d i c a d e s a l a previsió

s o c i a l .

La " C o n f e r e n c i a N a c i o n a l de Seguros de Enfermedad,

I n v a l i d e z y M a t e r n i d a d " , f o u convocada a B a r c e l o n a l'any

1922 per l a C a i x a de P e n s i o n s , amb l a f i n a l i t a t de d i s c u t i r

l a p o s s i b i l i t a t d ' i n t r o d u i r a q ü e s t e s p r e s t a c i o n s . Un cop

mes, l e s p o s i c i o n s de c a t a i a n s i e s p a n y o l s f o r e n d i v e r g e n t s

r e s p e c t e a l a forma d ' i m p l a n t a d o . E l S i n d i c a t de Metges de

C a t a l u n y a , proposava o r g a n i t z a r l e s noves p r e s t a c i o n s en

base a: l a F e d e r a c i ó de S o c i e t a t s de S o c o r s Mutus, l a C a i x a

de P e n s i o n s i l a Mancomunitat, és a d i r : e l poder p ú b l i c ,

1 ' e n t i t a t g e s t o r a i l e s e n t i t a t s de servéis (amb e l c o n c u r s

d e i s poders p o i í t i c , economic i s o c i a l e q u i 1 i b r a t s ) . A i x d

r e q u e r í a l a p a r t i c i p a c i ó de l e s m u t u a l i t a t s en l a p r e s t a d o

de s e r v é i s , d e i s metges amb l a s e v a c o m p e t e n c i a t é c n i c a , i

d e i s a s s e g u r a t s per m a n t e n i r l a m o r a l i t a t d e l p r o c é s .

Les bases filosófiques implícítes en t o t e s l e s p r o p o s t e s

c a t a l a n e s p e r a l'organització de l e s a s s e g u r a n c e s s o c i a i s ,

contenen e l s t r e s p r i n c i p i s de L l i b e r t a t , S o l i d a r i t a t i

A u t o n o m í a , en c o n t r a p o s i c i ó a l e s t e s i s C e n t r a l i s t a ,

B u r o c r á t i c a i U n i f o r m i s t a , d e f e n s a d e s p e r l a i d e o l o g i a

e s t a t i s t a .

481

VIII. CONCLUSIONS.

482

8.1. CONCLUSIONS.

1) La Mancomunitat de C a t a l u n y a , una e n t i t a t de carácter

a d m i n i s t r a t i u , pero c a r r e g a d a de s i g n i f i c a c i ó p o l í t i c a , f o u

6 l p r i m e r pas en l a r e c u p e r a d o de l ' a u t o n o m i a , perduda

d o s - c e n t s anys abans. Amb poc marge de m a n i o b r a , pero amb

una gran n e c e s s i t a t i v o l u n t a t d ' a c t u a c i ó , i n i c i a l a

t r a n s f o r m a d o e s p i r i t u a l i m a t e r i a l de C a t a l u n y a , per

a d a p t a r - l a i p o s a r - l a a l n i v e l l de l e s s o c i e t a t s mes

avangades d'Europa.

2) La Mancomunitat de C a t a l u n y a (1914-1924) c o n s t i t u e i x l a

m a t e r i a l i t z a c i ó o expr e s s i ó e x t e r n a i v i s i b l e , d'una

transformació i de l a v o l u n t a t de c a n v i a l b o r a , d e l c o n j u n t

de l a s o c i e t a t c a t a l a n a , per e n t r a r a l ' E d a t C o n t e m p o r á n i a ,

i f e r - s e un l l o c en e l c o n c e r t de l e s n a c i o n s mes

avangades. Manifestá una v o l u n t a t c o n s c i e n t de progrés i

m o d e r n i t z a c i ó , en t o t s e l s ámbits de l a v i d a i n d i v i d u a l i

c o l . l e c t i v a de C a t a l u n y a .

3) Una de l e s característ i q u e s mes d e s t a c a d o s de l a

Mancomunitat, fou 1 ' i n t e n t d ' h a r m o n i t z a r l e s capes de l a

s o c i e t a t c a t a l a n a , per mitjá de l'educació a t o t s e l s

n i v e l l s . Una segona característica f o u l a m o v i l i t z a c i ó i

reco l z a m e n t de l a s o c i e t a t c i v i l en e l procés de

m o d e r n i t z a c i ó e m p r é s .

4 ) Per omplír e l b u i t e n t r e e l desenvolupament i n t e l . l e c t u a l

i e l m a t e r i a l , es c r e a r e n i p o t e n c i a r e n e l s servéis

s o c i a l s ; B e n e f i c e n c i a , S a n i t a t i A c c i ó S o c i a l . Per

h a r m o n i t z a r l ' i n d i v i d u amb 1 ' e n t o r n , l a persona amb l a

s o c i e t a t , i omplír e l s b u i t s que es p r o d u i s s i n e n t r e e l

desenvolupament i n d i v i d u a l i c o l . l e c t i u és a d i r , e n t r e ' 1

progrés m a t e r i a l i e s p i r i t u a l , e r a n e e e s s á r i a l'existéncia

d'uns servéis s o c i a l s moderns i e f i e a g o s .

5) F i n s a l e s h o r e s , l a b e n i f i c e n c i a , l a s a n i t a t i l ' a u x i l i

s o c i a l e r e n árees depenents de d i f e r e n t s poders públics

( E s t a t , a j u n t a m e n t s , d i p u t a c i o n s ) o p r i v a t s ( E s g l é s i a ,

f u n d a c i o n s ) , sense cap r e l a c i ó , p l a n i f i c a c i ó n i

c o n t i n u i t a t . E l paper de l ' E s t a t es l i m i t a v a a l a

p r o m u l g a d o de liéis de dubtós i d i f í c i l compliment.

L'adveniment de l a Mancomunitat c o n s t i t u e i x l a p r i m e r a

m a n i f e s t a c i ó d'organització a u t ó c t o n a de l a v i d a p ú b l i c a

c a t a l a n a en a q ü e s t e s árees c o n c r e t e s .

483

En l'análisi d'aquesta o r g a n i t z a c i ó b e n é f i c o - s o c i a i

mancomunada, d e s t a c a e l c o n c e p t e " o r g á n i c " , que es r e f e r e i x

a l a i n t e r r e l a c i ó , connexió i i n f l u e n c i a e x i s t e n t s e n t r e

t o t s e l s a s p e c t e s de l a v i d a d e l cos s o c i a l . És a d i r , l a

S o c i e t a t i e l s i n d i v i d u s que l a i n t e g r e n , son a s s i m i l a t s en

l a seva e s t r u c t u r a i funció a un cos v i u . E l problema

e x i s t e n t o que a f e c t a una p a r t de l ' o r g a n i s m e , r e p e r c u t e i x

i n d e f e c t i b l e m e n t en l a r e s t a .

La Mancomunitat propugnava un "desenvolupament" harmonio i

g l o b a l de t o t e l p o t e n c i a l de C a t a l u n y a , en e l s seus t r e s

v e s s a n t s ; físic o e c o n ó m i c , mental o c u l t u r a l i s o c i a l o

e s p i r i t u a l . Per p r i m e r cop a c a s a n o s t r a , des de l e s

instáncies de g o v e r n , es r e c o n e í x í s ' a p l i c a aquest model

de desenvolupament, a l q u a l l a b e n e f i c e n c i a i l a s a n i t a t ,

c o n s t i t u e i x e n l a v e s s a n t s o c i a l i n d i s p e n s a b l e per o b t e n i r

un desenvolupament sostíngut i e q u í l i b r a t .

L'obra s a n i t a r i a i s o c i a l de l a Mancomunitat de C a t a l u n y a ,

no és un a f e r m a r g i n a l , p u n t u a l o r e s i d u a l de l a seva acció

de g o v e r n . Ocupa un l l o c i m p o r t a n t en e l c o n i u n t g e n e r a l .

a l c o s t a t de l e s ob r e s p u b l i q u e s i de l a c u l t u r a .

C o n s t i t u i e n e l trípode sobre e l qual s ' a s s e n t a v a e l pr o g r é s

s o c i a l . Formaven p a r t d e l p r o j e c t e n a c i o n a l de P r a t de l a

R i b a .

La filosofía s u b i a c e n t que g u i a t o t e s l e s r e a l i t z a c i o n s

s a n itáries i s o c i a l s de l a Mancomunitat, es basa en l a

l l i b e r t a t i n d i v i d u a l , l a s o l i d a r i t a t s o c i a l i l * a u t o n o m í a

i n s t i t u c i o n a l . Aquests t r e s v a l o r s , f o r t a m e n t a r r e l a t s a l

taranná col.lectíu d e l n o s t r e p o b l é , o r i e n t a r e n l'accíó

s o c i o - s a n itária de l a Mancomunitat, cap a l e s f u n c i o n s de

s u p l e n c i a i coordinació de l a i n i c i a t i v a de l a s o c i e t a t

c i v i l .

L ' o b r a b e n é f i c o - s a n i t á r i a i s o c i a l de l a Ma n c o m u n i t a t , no

fo u pas f r u i t de l a improvisació d e l moment. T é una

c o h e r e n c i a i n t e r n a i e x t e r n a . Respon a una v o l u n t a t de

c r e a r i n f r a e s t r u c t u r e s , de s u p l i r e l s b u i t s e x i s t e n t s en

c e r t e s á r e e s , de c o o r d i n a r e l s e s f o r g o s sense e n v a i r e l

t e r r e n y o l a i n i c i a t i v a a l i e n a ; de f e r una o b r a m o d é l i c a ,

exemplar; de t r e b a l l a r peí f u t u r , d i n s l a m o d e r n i t a t .

484

11) L'organització b e n é f i c o - s a n i t á r i a i d ' a s s i s t e n c i a s o c i a l , v e s t i d a per l a Mancomunitat, no f ou una s i m p l e r eorganització o racionalització d e i s servéis e x i s t e n t s , o l a c o p i a mimética de l'organització e x i s t e n t a a l t r e s p a i s o s . Es r e a l i t z a una c r e a c i ó , adaptació o reforma d e i s s e r v e i s. d'acord amb l e s n e c e s s i t a t s i e l taranná própis de

C a t a l u n y a .

12) E l funcionament de l e s i n s t i t u c i o n s i organismes b e n é f i c o -

s a n i t a r i s , públics o p r i v a t s , t u t e l a t s o d i r i g i t s per l a

Mancomunitat, es bas a r e n en una filosofía i n h e r e n t a l a

forma d'ésser i s e n t i r de C a t a l u n y a , e x p r e s s a d a en t r e s

p u n t s : 1 1 i b e r t a t . so 1 i d a r i t a t i a u t o n o m í a . Es partía d'un

r e s p e c t e implícit a l a I l i b e r t a t d e i s i n d i v i d u s i de l e s

o r g a n i t z a c i o n s o i n s t i t u c i o n s que j a operaven en e l camp de

l a s a n i t a t o de l'assisténcia s o c i a l . E l que es buscava o

p r e t e n i a o b t e n i r e r a l a cooperació o coordinació de t o t e s

l e s u n i t a t s j a e x i s t e n t s , envers un o b j e c t i u c o n f l u e n t ,

pero r e s p e c t a n t l'autonomia de cada i n s t i t u c i ó , és a d i r ,

r e s p e c t a n t l a manera p e c u l i a r d ' a s s o l i r e l s ma t e i x o s

o b j e c t i u s .

13) La Mancomunitat entengué que l a seva funció no consistía en

e n v a i r e s p a i s b e n é f i c o - s o c i a l s , que j a e s t a v e n c o b e r t s

d ' a n t u v i , ans a l c o n t r a r i , c o o r d i n a r - l o s i p e r f e c c i o n a r - l o s

per p r e c e p t o i per exemple. E n t e n i a l a seva funció com a

t u t e l a r i d ' e s t i m u l . Aixó es posa de m a n i f e s t en t o t e s l e s

seves a c t u a c í o n s en e l s departaments o conselleríes de

B e n e f i c e n c i a i Assi s t é n c i a S o c i a l .

14) E l c a n v i e n t r e e l s e g l e XIX i e l XX, e n t r e l a m e n t a l i t a t

moderna i l a contemporánia a C a t a l u n y a , es pot posa r de

m a n i f e s t a través de l ' e s t u d i de l e s t r a n s f o r m a c i o n s

q u a l i t a t i v e s i q u a n t i t a t i v e s que s o f r e i x e l concepte i l a

p r a x i de l a B e n e f i c e n c i a , l a S a n i t a t i l'Acció S o c i a l ,

d i r i g i d e s per l a Mancomunitat.

15) La B e n e f i c e n c i a d e l d i n o u e r a un r e f u g i de d e s v a l g u t s ,

p o b r e s , m a l a l t s , v e l l s i d e c r é p i t s , t o t s b a r r e j a t s ,

semiabandonats i a p a r t a t s d e i s u l l s de l a s o c i e t a t . Amb e l

c a n v i de s e g l e i l'adveniment de l a Mancomunitat, l a

filosofía v a r i a . Se sent l a n e c e s s i t a t de r e c u p e r a r i

i n c o r p o r a r a l a v i d a s o c i a l i l a b o r a l e l major nombre

p o s s i b l e de m a l a l t s i a t u r a t s . perqué c o n t r i b u e i x i n a c r e a r

r i q u e s a m a t e r i a l i e s p i r i t u a l . P e r a i x ó , es n e c e s s i t a l a

con t r i b u c i ó d e i s p r o f e s s i o n a l s , p e r d e s t r i a r e l s elements

r e c u p e r a b l e s d e i s i r r e c u p e r a b l e s .

485

16) Es f a l a d i s t r i b u c i ó e n t r e l a i n v a l i d e s a t r a n s i t o r i a de

m a l a l t s , o r f e s , a t u r a t s , e t c . i l a permanent de m u t i l a t s ,

b o j o s , v e l l s , d e c r é p i t s , e t c . P e r a i s p r i m e r s es

c o n s t r u e i x e n h o s p i t a l s , es m i l l o r a l'educació i es c r e e n

borses de t r e b a l l , e t c . que f a c i l i t e n l a seva recuperació

f í s i c a , mental i l a b o r a l ; i e l s p e r m e t i i n c o r p o r a r - s e a l a

s o c i e t a t d'una manera p l e n a o amb e l mínim de

m i n u s v a l i d e s a . P e r a i s s e g o n s , es m i l l o r e n l e s c o n d i c i o n s

d e i s manicomis i a s i l s , es c r e e n l e s p e n s i o n s de v e l l e s a i

i n v a l i d e s a , e t c . , per t a l de f e r l a s o c i e t a t r e s p o n s a b l e i

s o l i d a r i a amb l ' i n f o r t u n i d e i s seus i n d i v i d u s .

17) La s o c i e t a t c a t a l a n a de p r i n c i p i s d e l s. XX e x p e r i m e n t a una

t r a n s f o r m a d o , i també l a seva manera de veure i t r a c t a r

l ' i n f o r t u n i i e l s i n f o r t u n a t s , j a s i g u i n de t i p u s f í s i c ,

mental o s o c i a l . Es d e s e n v o l u p a e l concepte de

corresponsabí1 i t a t s o c i a l . L ' i n f o r t u n i no a f e c t a solament

l ' i n d i v i d u , s i n o t o t a l a s o c i e t a t , p r i v a n t - l a de r e b r e l a

contribució m a t e r i a l i e s p i r i t u a l de l a persona a f e c t a d a

per l a d e s g r a c i a . E r a c i a r d ones, que l a d e s g r a c i a

i n d i v i d u a l a f e c t a v a l a s o c i e t a t i v i c e v e r s a .

18) S i bé l a s o c i e t a t c i v i l c a t a l a n a d e l s e g l e X I X , j a

organitzá a l g u n s mecanismes de s o l i d a r i t a t s o c i a l per f e r

f r o n t a l ' i n f o r t u n i , sense haver d ' a e u d i r a l a c a r i t a t ,

será a p r i n c i p i s d e l s e g l e XX quan es p r o d u i r á l a f l o r i d a .

S o r g i r a n nombroses m u t u a l i t a t s , c o o p e r a t i v e s , e t c . En

aquest c o n t e x t , l a Mancomunitat p o r t a a terme una o b r a de

s u p o r t , c o o r d i n a d o i s u p l e n c i a en 1 ' e s f e r a s o c i a l ,

r e s p e c t a n t l a I l i b e r t a t , 1'autonomía i promovent l a

s o l i d a r i t a t i r e s p o n s a b i 1 i t a t s o c i a l .

19) Aquesta t a s c a de l a Mancomunitat, p r e t e n i a ésser

v e r t e b r a d o r a d e i s e s f o r ? o s d i s p e r s o s , c r e a d o r a

d ' e s t r u e t u r e s que d e s p e r t e s s i n i c a n a l í t z e s s i n l a

s o l i d a r i t a t i l a p r e v i s i ó s o c i a l . A l h o r a o m p l i a e l s b u i t s

en l e s árees d e s a t e s e s , f e n t una t a s c a e x e m p l a r . Es

r e a l i t z a r e n e s t u d i s , es donaren d i s p o s i c i o n s , es c r e a r e n

i n s t i t u c i o n s , e t c .

20) Aquesta t r a n s i d o des de l a B e n e f i c e n c i a elássiea a l a

S a n i t a t i A c c i ó S o c i a l modernes, comporta t a m b é , que no

solament es m i l l o r é s l'assisténcia, s i no que es tingues en

compte l a p r e v e n c i ó i també l a r e h a b i l i t a c i ó i reinserció

d e i s i n d i v i d u s a f e c t a t s . És a r a , quan l e s instáncies

p u b l i q u e s s'adonen de l a i m p o r t a n c i a i t r a n s c e n d e n c i a

económica i s o c i a l de l a p r e v e n c i ó i r e h a b i 1 i t a c i ó .

486

21) En e l camp de l a H i g i e n e pública f o r e n peoners en a s s i m i l a r

i o r g a n i t z a r e l s p r i m e r s e q u i p s de " L l u i t a " c o n t r a l e s

endémies dominants a C a t a l u n y a , a p r i n c i p i s de s e g l e :

p a l u d i s m e , t u b e r c u l o s i , f e b r e t i f o i d e a , m o r t a l i t a t

i n f a n t 1 1 , e t c .

22) E l s "Servéis d'assisténcia s o c i a l " a i s t u b e r c u l o s o s o a i s

dements de C a t a l u n y a , f o r e n peoners en e l concepte

d ' a s s o c i a r conjuntament l e s a t e n c i o n s o p r e s t a c i o n s

sanitáries i s o c i a l s , i n d i s p e n s a b l e s p e r a c o n s e g u i r l a

c u r a c i ó , r e h a b i 1 i t a c i ó i p r o f i l a x i d e i s m a l a l t s i d e l seu

e n t o r n s o c i a l .

23) E l Pía de regi o n a l i t z a c i ó s a n i t a r i a i com a r c a l i t z a c i ó

h o s p i t a l a r i a , és e l p r i m e r i n t e n t de r a c i o n a l i t z a c i ó de l a

x a r x a s a n i t a r i a i d i g n i f i c a d o de 1'assisténcia n o s o c o m i a l

pública i p r i v a d a a C a t a l u n y a .

24) E l desenvolupament de 1 ' e n g i n y e r i a , l'estadística i l a

mic r o b i o l o g í a sanitáries per p a r t de l a Mancomunitat, és un

s i g n e d'equílibrí i m o d e r n i t a t s a n i t a r i a , i e l r e s u l t a t de

l a revolució i n d u s t r i a l , s o c i a l i c i e n t í f i c a que tingué

l l o c a C a t a l u n y a a l s e g l e X I X .

25) La formació d e i s eos d ' i n f e r m e r e s v i s i t a d o r e s i a l t r e s

a u x i l i a r s de l a s a l u t pública a C a t a l u n y a , amb l a f i n a l i t a t

d'anar a b u s c a r e l problema s a n i t a r i " i n s i t u " , m a n i f e s t á

una a c t i t u d p r o g r e s s i s t a i i n n o v a d o r a per p a r t de l a

Mancomunitat.

26) L'educació i n t e g r a l , que compren l'educacíó s a n i t a r i a de l a

població i l a formació c o n t i n u a d a d e l p e r s o n a l s a n i t a r i a

t o t n i v e l l , sense o b l i d a r l a r e c e r c a b á s i c a , f o u un a l t r e

d e i s a s p e c t e s a v a n t g u a r d i s t e s de l a Mancomunitat.

27) La Mancomunitat no f o u a l i e n a a l e s c o n t i n g é n c i e s i

em e r g é n c i e s de l e s c l a s s e s menys a f a v o r í d e s económícament

i a l e s seves r e p e r c u s i o n s s o c i a l s . P r o m o g u é e s t u d i s i

r e a l i t z a c i o n s , própies o a l i e n e s , o r i e n t a d e s a p r e v e n i r o

s o l u c i o n a r e l s problemes d ' a t u r , de v e l l e s a i m a l a l t i a ,

m i t j a n ? a n t b o r s e s de t r e b a l l . p e n s i o n s i m u t u a l i t a t s .

28) M a l g r a t l a f a l t a de c o m p e t é n c i e s legislatíves i

a d m i n i s t r a t i v e s de l a Mancomunitat, l i m i t a d e s a l e s

f u n c i o n s de l e s d i p u t a c i o n s mancomunades, l a v o l u n t a d

política d e i s seus d i r i g e n t s f e u p o s s i b l e omplír de

c o n t i n g u t e c o n ó m i c , s o c i a l i c u l t u r a l . t o t e s l e s

i n i c i a t i v e s i r e a l i t z a c i o n s empreses.

487

29) Un a l t r e a s p e c t e i m p o r t a n t de l a P o l í t i c a S a n i t a r i a i

S o c i a l de l a Mancomunitat, és e l f e t de l a i n c o r p o r a c i ó

v o l u n t a r í a i e n t u s i a s t a d e i s i n t e l . l e c t u a l s i p r o f e s s i o n a i s

en l e s tasques de p l a n i f i c a c i ó i r e a l i t z a c i ó . P e r p r i m e r

cop a c a s a n o s t r a a 1'Época Moderna, una a d m i n i s t r a c í ó

pública i e l s p o l í t i c s que l a d i r i g i e n , teñen l a c a p a c i t a t

d ' a s s i m i l a r i e n g r e s c a r un nombres c o l . l e c t i u

d ' i n t e l . l e c t u a l s i p r o f e s s i o n a i s , que donaren l a seva

c o n t r i b u c i ó i emprempta a l ' o b r a g l o b a l de l a M a n c o m u n i t a t .

30) Amb l a Mancomunitat es p r o d u e i x a C a t a l u n y a e l tránsit des

de l ' a n t i g a B e n e f i c e n c i a a l a nova S a n i t a t í A c c i ó S o c i a l .

d i r i g i d a , c o o r d i n a d a í p o t e n c i a d a p e r 1'administracíó

p ú b l i c a , d'una manera c o n s c i e n t i p l a n i f i c a d a . J a no és l a

r e s p o s t a de l e s a u t o r i t a t s a l'epidémia que j a i m p e r a , s i n o

que es t r a c t a de p r e v e u r e , p r e v e n i r i p l a n i f i c a r l e s

n e c e s s i t a t s sanitáries i s o c i a l s , s e g u i n t una ideología o

política d e t e r m i n a d a , i e s s e n t c o n s c i e n t que l e s d e c i s i o n s

p r e s e s t i n d r a n una r e p e r c u s s i ó sobre e l desenvolupament

m a t e r i a l i e s p i r i t u a l de t o t a l a p o b l a c i ó .

31) C a l a s s e n y a l a r l a i n f l u e n c i a d e i s p a i s o s europeus mes

d e s e n v o l u p a t s , que servíren de model o i n s p i r a c i ó a c e r t e s

p o l í t i q u e s de l a Mancomunitat. L ' o r g a n i t z a c i ó de l a

B e n e f i c e n c i a f o u i n f l u i d a peí model f r a n c é s , mentre que l a

S a n i t a t rebé l a i n f l u e n c i a a n g l o - s a x o n a , i e l model alemany

de s e g u r e t a t s o c i a l i n s p i r a l e s p r o p o s t e s de l a

Manocmuni t a t .

32) L ' o b r a de l a Mancomunitat, en t o t s e l s a s p e c t e s á d h u c en e l

s a n i t a r i i s o c i a l , r e p r e s e n t a un c a n v i q u a n t í t a t i u i

q u a l i t a t i u molt i m p o r t a n t , que s i g n i f i c a l a t r a n s f o r m a c i ó

m a t e r i a l i e s p i r i t u a l de C a t a l u n y a , per a d a p t a r - s e a l m ó n

c o n t e m p o r a n i .

33) La t r a n s c e n d e n c i a de l ' o b r a s a n i t a r i a i s o c i a l i n i c i a d a o

promoguda per l a Mancomunitat, es posa de m a n i f e s t en e l

f e t que l a G e n e r a l i t a t r e p u b l i c a n a a s s u m í s i d e s e n v o l u p é s

e i programa s a n i t a r i mancomunal, a m p l i a n t - l o i

p e r f e c c i o n a n t - l o , m a l g r a t l a d i f e r e n t o r i e n t a c i ó p o l í t i c a

d e i s p a r t i t s en e l g o v e r n . Per a l t r a banda, l a v i g e n c i a de

l ' e s p e r i t de l l i b e r t a t . c o o r d i n a c i ó i a u t o n o m í a que i n s p i r a

e l s s e r véis s a n i t á r i s i s o c i a l s de l a M a n c o m u n i t a t , és

e v i d e n t e n c a r a a i s n o s t r e s d i e s en l e s empreses

d'inspíracíó a u t ó c t o n a .

488

La Mancomunitat, m a l g r a t l e s seves l i m i t a c i o n s , tingué l ' e n c e r t d ' o r i e n t a r l a P o l í t i c a S a n i t a r i a i S o c i a l a C a t a l u n y a , de t a l manera, que l a seva i n f l u e n c i a s ' e s t e n a l l l a r g dfi t o t e l s e g l e XX.

489

IX. BIBLIOGRAFÍA

490

9.1. B I B L I O G R A F Í A

Academia d ' H i g i e n e de C a t a l u n y a : L l i b r e d'Actes d e l

P r i m e r C o n g r é s d ' H i g i e n e de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , 1906.

Academia de Ciénci e s Mediques de C a t a l u n y a : C o a u n i c a c i ó

a l a Mancomunitat. A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a ,

1920, L l i g a l l nS 2797.

Academia i L a b o r a t o r i de Ci é n c i e s Mediques de C a t a l u n y a :

Memoria de l'Académia i L a b o r a t o r i a l a Mancomunitat de

C a t a l u n y a demanant a j u t p e r a 1 *investigació c i e n t í f i c a

en g e n e r a l . B a r c e l o n a , Annals de l'Académia i L a b o r a t o r i

de C i é n c i e s Mediques de C a t a l u n y a , 1918, X I I (Secció

C r ó n i c a ) 79-84.

Academia i L a b o r a t o r i de Ciéncies Mediques: P e t i c i ó a l a

Mancomunitat. A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a ,

1920. 1 l i g a l l nS 2668.

- A g u s t i i Peypoch, J . : H i s t o r i a de l ' H o s p i t a l d e l S a g r a t Cor (1879-1980) . B a r c e l o n a , Fundació U r i a c h , 1991.

A i g u a d e r i M i r ó , J . : A p o l o g í a de l a B i o l o g i a . B a r c e l o n a ,

La Ñ a u , 7 - I I I - 1929.

- A i g u a d e r i M i r ó , J . : D e s p r é s de t r e s a n y s . B a r c e l o n a .

M o n o g r a f i e s Mediques, 1929, 27 ( p . f o r a de t e x t ) .

- A i g u a d e r i M i r ó , J . : E l n o s t r e moviment c i e n t í f i c o -

m é d i c : I . L ' A c a d é m i a i L a b o r a t o r i de C i é n c i e s M e d i q u e s ,

I I . L ' I n s t i t u t de F i s i o l o g í a , I I I , L a b o r a t o r i

M i c r o b i o l o g í a , I V , E l s d e i x e b l e s de T u r r ó , V. D e s p r é s de

T u r r ó . B u t l l e t í d e l S i n d i c a t de Metges de C a t a l u n y a ,

1927, V I I I ( 1 2 ) , 10-13; 1928, I X , ( 2 ) , 9 -11 ; 1929, X ( 4 ) , 6 -9 ; 1929, X ( 6 ) , 9-12; 1929 X ( 8 ) , 3-6; 1929, X ( 9 ) , 10-12; 1929, X ( 1 1 ) , 26-28 ; 1930, XI ( 1 ) , 16-19; 1930, XI ( 3 ) , 19-21.

- A i n a u d , J.M., J a r d í , E.: P r a t de l a R i b a home de

g o v e r n . B a r c e l o n a , A r i e l , 1973.

- A l b o R.: B a r c e l o n a b e n é f i c a . B a r c e l o n a , ( s . i . ) , 1917.

491

A l o n s o Duat, J.C.: M i q u e l A. F a r g a s , v i d a y o b r a . ( T e s i s

D o c t o r a l ) , B a r c e l o n a . U n i v e r s i d a d de B a r c e l o n a , 1968.

Arag ó i M i t j a n s , I . : E l s h o s p i t a l s a C a t a l u n y a d i n s e l

s e g l e p a s s a t . A " L ' A c a d é a i a i l a B a r c e l o n a de f a cent

a n y s " . B a r c e l o n a . Academia de Ci é n c i e s Mediques de

C a t a l u n y a i B a l e a r s . 1972: (no e x t r a o r d i n a r i ) 54-85 .

Arag ó M i t j a n s , I . : E l c o n t r a t o de t r a b a j o e n t r e una

comunidad r e l i g i o s a y e l h o s p i t a l . B a r c e l o n a , R e v i s t a

E s t u d i o s sobre h o s p i t a l e s , 1971, na 46, p. 53-55.

Aragó i M i t j a n s , I . : E l s H o s p i t a l s a C a t a l u n y a .

B a r c e l o n a , A r i e l , 1967.

Aragó M i t j a n s , I . : La I n t e g r a c i ó H o s p i t a l a r i a i

S a n i t a r i a . B a r c e l o n a , A r i e l , 1969.

A s s e s s o r i a Técnica de l a C o m i s s i ó de C u l t u r a . Les

C o n s t r u c c i o n s E s c o l a r s a B a r c e l o n a . B a r c e l o n a ,

Ajuntament de B a r c e l o n a , 1922 (2a e d i c i ó ) .

A s s o e i a c i ó P r o f e s s i o n a l d ' E s t u d i a n t s de D r e t .

C o n f e r e n c i e s sobre l a U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a donades

a l ' A t e n e u B a r c e l o n é s . B a r c e l o n a , F u n d a c i ó P a t x o t , 1935.

B a d i a i M a r g a r i t , A.: C i e n c i a i p a s s i ó d i n s l a c u l t u r a

c a t a l a n a . B a r c e l o n a , P u b l i c a c i o n s de l ' A b a d i a de

M o n t s e r r a t , 1977.

B a l a r i i Jovany, J . : H i s t o r i a de l a Re a l Academia de

C i e n c i a s y A r t e s . B a r c e l o n a , R.A.C.A.B., 1895.

B a l c e l l s , A.: C a t a l u ñ a c o n t e m p o r á n e a . M a d r i d , S i g l o XXI

e d i t o r e s , 1977 (2 v o l u m s ) .

B a r a s , M.: A c c i ó C a t a l a n a , 1922-1936. B a r c e l o n a , C u r i a l ,

1984.

B a r b a r y , J.R. i Granados, G.: L a r e c e r c a en l a m e d i c i n a

b á s i c a d u r a n t l a Mancomunitat i l a G e n e r a l i t a t . (A: "La

r e c e r c a a i s P a i s o s C a t a i a n s ) . B a r c e l o n a , C o n g r é s de

C u l t u r a C a t a l a n a , 1978, 51-75.

492

B e l l i d o i G o l f e r i c h s , J . : E l Boviaent científic a

C a t a l u n y a d u r ant els anys 1900-1925. B a r c e l o n a , M o n o g r a f i e s Mediques, 1929, 30 {p. f o r a de t e x t ) .

B e l l i d o i G o l f e r í c h s , J.M.: O r g a n i t z a c i ó d'una E s c o l a

L l i u r e de M e d i c i n a . B a r c e l o n a , A n n a l s de Ciéncies

Mediques, 1924, X V I I I , 15-20.

Be r n a r d o A r r o y o , M. i Casas E s t e v e , R.: H i s t o r i a de l a

P s i q u i a t r í a a C a t a l u n y a . P u b l i c a c i o n s i E d i c i o n s de l a

U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a , 1983.

B l a n c o , J . E.: Antología d e l n a c i a i e n t o de l a P r e v i s i ó n

S o c i a l e s p a ñ o l a 1908-1910. M a d r i d , I n s t i t u t o N a c i o n a l de

P r e v i s i ó n , 1959.

B l a n c o , J . E . : P l a n i f i c a c i ó n de l a S e g u r i d a d S o c i a l

e s p a ñ o l a . B a r c e l o n a . E d i c i o n e s M a r t e , 1964.

B o f i l l i Mates, J . : P r a t de l a R i b a i l a c u l t u r a

c a t a l a n a . B a r c e l o n a , E d i c i o n e s 62 (Antología C a t a l a n a ) ,

1979.

Boquet, R.: I n f e c c i o n s i e s t e r i l i t a t ; r e g e n e r a d o de l a

r a g a o n i s s a g a c a t a l a n a ; h i g i e n e p o l í t i c o - s o c i o l ó g i c a .

B a r c e l o n a , A c t e s 1 e r . Congrés Metges L l e n g u a C a t a l a n a . ,

1913, 675-678.

Bosch i Gimpera, P.: La U n i v e r s i t a t i C a t a l u n y a .

B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62, 1971.

Bosch i M o n e g a l , E.: L ' h o s p i t a l d e l Mar en l a h i s t o r i a

de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , I n s t i t u t M u n i c i p a l d ' Assisténcia

S a n i t a r i a , 1986.

B r o g g i i V a l l e s , M.: F a r g a s , su é p o c a y su i n f l u e n c i a .

B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a y C i r u g í a , 1969, XLV, p.

443-453.

Busquets T e i x i d o r , T.: A n á l i s i s d e l p r o y e c t o de

o r g a n i z a c i ó n de l o s s e r v i c i o s p a r a p s i c ó p a t a s de l a

Mancomunidad de C a t a l u n y a . C o n f e r e n c i a en l a S o c i e d a d de

P s i q u i a t r í a y N e u r o l o g í a de B a r c e l o n a , 8-11-1924.

493

Busquets i T e i x i d o r , T.: L ' a s s i s t é n c i a d e i s a l i e n a t s a

C a t a l u n y a . G i r o n a . A c t e s d e l IV C o n g r é s de Metges de

L l e n g u a C a t a l a n a , 1921, I I , 395 - 402.

Busquets i T e i x i d o r , T.: M e a o r á n d u m de c o s e s v i s c u d e s

d u r a n t e l s v i n t - i - d o s anys de s e r v e i a 1*Inspecció

O f i c i a l d ' A l i e n a t s de l a p r o v i n c i a de B a r c e l o n a i de

C a t a l u n y a . Document i n é d i t , c i t a t peí D r . D i d a c

P a r e l l a d a a l e s "Bases H i s t ó r i q u e s de l a P s i q u i a t r í a

C a t a l a n a Moderna", B a r c e l o n a , P.P.U., 1987, 373.

Busquets i T e i x i d o r , T.: Memoria a n u a l p r e s e n t a d a p e r

1 ' i n s p e c t o r f a c ü l t a t i u d e l S e r v e i de Dements p o b r e s de

l a D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a . C.O.M. v o l . I I :

243-248 i v o l . I I I : 56-50.

Busquets T e i x i d o r , T.: Memoria s o b r e e l v i a j e a S u i z a ,

A l e m a n i a y F r a n c i a , con e l o b j e t i v o de e s t u d i a r l a

organización de l o s e s t a b l e c i m i e n t o s de a s i s t e n c i a y

t r a t a m i e n t o de p s i c ó p a t a s . B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó n

p r o v i n c i a l , 1926.

Busquets T e i x i d o r , T.: Memoria s o b r e l a a s i s t e n c i a a l o s

psi c ó p a t a s en S u i z a , A l e m a n i a y F r a n c i a . P l a n de

o r g a n i z a c i ó n de e s t o s s e r v i c i o s en l a p r o v i n c i a de

B a r c e l o n a . D i p u t a c i ó n p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a , 1927.

Busquets T e i x i d o r , T. : O r g a n i z a c i ó n t é c n i c a de l o s

S e r v i c i o s p r o v i n c i a l e s de Dementes. B a r c e l o n a ,

D iputación P r o v i n c i a l , 1925.

Bu x ó - D u l c e de V o l t e s , M.J.: C a t á l o g o de P u b l i c a c i o n e s de

l a Mancomunidad y G e n e r a l i d a d de C a t a l u ñ a . B a r c e l o n a ,

D i p u t a c i ó n p r o v i n c i a l , 1967.

C a l b e t i Camarasa, J.M.: L l u i t a a n t i t u b e r c u l o s a a

C a t a l u n y a . B a r c e l o n a . G i m b e r n a t , 1988. I X , 41-56.

C a l b e t i Camarasa, J.M.: Una p o l é m i c a s o b r e l a l l e n g u a

a r r a n d e l c o n g r é s de l a t u b e r c u l o s i de l ' a n y 1910.

B a r c e l o n a , G i m b e r n a t , 1985, IV, 69-74.

C a l b e t , J.M. y C o r b e l l a , J , : D i c c i o n a r i b i o g r a f i é de

metges c a t a l a n s . B a r c e l o n a , F u n d a c i ó S a l v a d o r V i v e s

C a s a j o a n a , i S e m i n a r i Pere Mata de l a U n i v e r s i t a t de

B a r c e l o n a . 1981-1983, (3 v o l u m s ) .

494

Camps i A r b o i x , J . : E l P r e s s u p o s t de C u l t u r a de 1908. B a r c e l o n a , R a f a e l Dalmau E d i t o r ( C ol.lecció E p i s o d i s de l a H i s t o r i a ) , 1974.

Camps i A r b o i x , J . : L a Mancomunitat de C a t a l u n y a .

B a r c e l o n a , B r u g u e r a (Quaderns de C u l t u r a , NQ 4 4 ) , 1968.

C a ñ e l l a s , C. i T o r a n , R.: P o l í t i c a e s c o l a r de

T A j u n t a m e n t de B a r c e l o n a 1916-1936. B a r c e l o n a ,

B a r c a n o v a , 1982.

Cardoner i P l a n a s , A.: C r e a c i ó i H i s t o r i a d e l R e a l

C o l e g i o de C i r u g í a de B a r c e l o n a ( d e l l l i b r e homenatge a

G i m b e r n a t ) . B a r c e l o n a , L a b o r a t o r i d e l Nort d'Espanya,

S.A., 1936, p.153-218.

C a r i e s i Mayno, F.: Com n a s q u e r e n e l s E s t u d i s

U n i v e r s i t a r i s C a t a i a n s . B a r c e l o n a , E s t u d i s U n i v e r s i t a r i s

C a t a i a n s , 1907, I , 35.

C a r r e r a y P u j a ! , J . : L a U n i v e r s i d a d , e l I n s t i t u t o , l o s

c o l e g i o s y l a s e s c u e l a s de B a r c e l o n a en l o s s i g l o s X V I I I

y X I X . B a r c e l o n a , B o s c h , 1957.

C a r r e r a V e r d a g u e r , F.: O r g a n i t z a c i ó h o s p i t a l a r i a a

C a t a l u n y a : M a t e r n i t a t . B a r c e l o n a . A c t e s 5 é . C o ngrés de

Metges de L l e n g u a C a t a l a n a , 1923, v o l . i : 449-464.

C a r r e r a s R o c a , M., M o n t s e r r a t F i g u e r a s , S.: H i s t o r i a de

l a R e a l Academia de M e d i c i n a de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a ,

R e a l Academia de M e d i c i n a , 1954.

C a r r e r a s R o c a , M.: D i s c u r s o s i n a u g u r á i s d e i s Congressos

de Metges de L l e n g u a C a t a l a n a . B a r c e l o n a , I I C o ngrés

I n t e r n a c i o n a l d ' H i s t ó r i a de l a M e d i c i n a C a t a l a n a , 1975.

C a r r e r a s i A r t a u , J . : L a v i d a s u b c o n s c i e n t de l a imatge

m e n t a l . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1926, I , 345-349.

C a s a s s a s , J . : C o n f i g u r a c i ó d e l s e c t o r " i n t e l . l e c t u a l -

p r o f e s s i o n a l " a i a C a t a l u n y a de l a R e s t a u r a c i ó (a

propósit de Jaume B o f i l l i M a t e s ) . B a r c e l o n a , R e c e r q u e s ,

1978, NQ 8, 101-131.

495

Casassas Ymbert, J.: La recerca. El marc institucional ofert per la Mancomunitat. (A: "La recerca ais Paisos Catalans"). Barcelona, Congrés de Cultura Catalana, 1978, 25-36.

Casassas, O.: La Medicina Catalana del segle XX.

Barcelona, Edicions 62, 1970.

Cases, F.: Laboratori Microbiológic Municipal.

Introdúcelo a un Centenari 1887-1987. Barcelona,

Ajuntament de Barcelona, 1988.

Castells Ballespí, C : Historia de la Legislación

Sanitaria Española desde los tieapos primitivos hasta la

promulgación de la Ley de Sanidad de 28 de Enero de

1855. Lérida, Imprenta y Librería de Sol y Benet, 1897.

Cerda, I.: Teoría general de la urbanización y aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Monografia estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856. Vida y obra de Ildefonso Cerda por Fabián Estapé. Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1968-1971, (3 volums).

Cervera i Astor, L.: La nostra gent: Ramón Turró. Barcelona, Catalónia (Quaderns Blaus), 1926.

Clotet, B.: Llibre d'Actes del I Congrés de Metges de

Llengua Catalana. Barcelona, 1913, p. 14.

Col.legi de Metges de Barcelona: Comunicació tramesa peí President del Col.legi, oferint l'ajut de la seva corporació a la Mancomunitat. C.O.M, 1922, vol.III, 217.

Col.legi de Praeticants en Medicina i Cirurgia: Instancia. Arxiu Diputació provincial Barcelona, 1920, L l i g a l l na 2797.

Comisión mixta de diputados de la Mancomunidad y

concejales del Ayuntamiento de Barcelona, que han de

entender los asuntos de Beneficencia a f i n de evitar la

simultánea persistencia de instituciones de dicho

carácter. Arxiu D.P.B., 1924, L l i g a l l nQ 2810.

496

Comissió d'Educaeió General. Barcelona, Mancomunitat de Catalunya, 1922.

Consell Regional d'Inversions Socials. C.O.M., 1921, II,

315.

Constitució de l'Institut Cátala de Mutualisme. C.O.M., 1922, III, 62-63.

Corbella, J.: Les etapes de la medicina catalana moderna, ler. Congrés internacional de la Medicina Catalana. Barcelona, Scientia, 1971, IV, 271-278.

Córdoba, J.: Organización metódica de la protección a la primera infancia en Barcelona. Barcelona, Butlletí S.C.P. 1929, II, 169-176.

Cornudella i Capdevila, J.: Historia de la Tisiologia a Catalunya. Barcelona, La Medicina Catalana, 1936, NQ 49-50, p. 84-87.

Cornudella Capdevila, J.: Estudio biográfico del Profesor Luis Sayé Sempere. Barcelona, Editorial Rocas, 1979.

Cornudella i Capdevila, J.: L'esperit huaanitari i social de la classe aédica catalana. Barcelona. Editorial A y m á , 1980.

Creació de la Ponencia encarregada de l'estudi de la instancia de la Federado de Societats Mutualistes de la provincia de Barcelona. C.O.M., 1921, II, 119.

Crónica Oficial de la Mancomunitat. (abreujat C.O.M.). Any I, 1920; Any 2, 1921, II; any 3, 1922, III; any 4, 1923, IV. Barcelona, Mancomunitat de Catalunya.

Cucurull, F.: Panorámica del nacionalisme cátala. París, Edicions Catalanes de París, 1975-1976.

Danón Bretes, J.: El ejercicio profesional en España y el Sindicato de Médicos de Cataluña 1919-1939. Salamanca, Cuadernos de Historia de la Medicina Española, 1974, XIII, 233-250.

497

D a n ó n , J . : Los orígenes de l a " S o c i e t a t de Biología de

B a r c e l o n a " . B a r c e l o n a , M e d i c i n a e H i s t o r i a , 1977, NQ 65.

D'Abadal, R.: Les M a n c o a u n i t a t s . B a r c e l o n a , L l i g a

R e g i o n a l i s t a , 1912.

De March i A y u e l a , P.: E s t u d i de l a infecció t u b e r c u l o s a

a B a r c e l o n a i n i c i a t peí D r . Sayé l'any 1921. B a r c e l o n a ,

Anales de M e d i c i n a , L X I I I , 1670-1672.

D'Ors, E.: G l o s s a r i 1906-1910. B a r c e l o n a , S e l e c t a , 1950.

Delegació de C u l t u r a : L'obra de l e s Colónies E s c o l a r s i

banys de n a r . Ajuntament de B a r c e l o n a , 1930.

Departament d'Instrucció Pública: E s c o l a d ' I n f e r n e r e s

A u x i l i a r s de M e d i c i n a . B a r c e l o n a . Mancomunitat de

C a t a l u n y a , 1922.

Dexeus F o n t , F.: La p r i m e r a o b r a c a t a l a n a de protecció

médico-social de l a dona embarassada. G i r o n a . A c t e s 4 r t .

Congrés Metges Llengua C a t a l a n a , 1921, I I , 637-642.

Diputación de B a r c e l o n a : Informe en e l dictamen de l a

Comisión de Hacienda r e l a t i v o a l t r a s p a s o a l a

Mancomunidad de Cataluña de l o s s e r v i c i o s de

B e n e f i c e n c i a , C u l t u r a y Deuda. A r x i u D.P.B., 1920,

L l i g a l l na 2668.

Documentos r e f e r e n t e s a l S e r v i c i o de Dementes pobres de

l a P r o v i n c i a . B a r c e l o n a , Diputación p r o v i n c i a l , 1911.

Domingo Sanjuan, P.: T u r r ó , hombre de c i e n c i a

m e d i t e r r á n e o . B a r c e l o n a , Pórtic H í s p ó n i c , 1970.

D u p l á a , C. Noucentisme i u n i v e r s i t a t c a t a l a n a .

B a r c e l o n a . L'Aven? (monográfic 150 anys de l a

restauració de l a U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a ) , s.d., p.

34-38.

E d i t o r i a l : Segur S o c i a l d ' E n f e r m e t a t s . B a r c e l o n a ,

Butlletí S.M.C., 1922, I V , (nQ 2 6 ) , 1.

E d i t o r i a l : Sobre l a C o n f e r e n c i a N a c i o n a l d e l Segur

O b l i g a t o r i . B a r c e l o n a , Butlletí S.M.C., 1922, IV,

(nQ 3 1 ) , 1.

498

E d i t o r i a l : V i c t o r i a d e l S i n d i c a t . Un f r o n t u n i t p e r a

d e f e n s a r l e s n o s t r e s c o n c l u s i o n s . B a r c e l o n a , B u t l l e t í

S.M.C., 1922, IV (nQ 3 2 ) , 1.

E s t a t u t de l a M a n c o n u n i t a t de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a ,

1914.

E s t e l r i c h , J . : E l p r o b l e a a c n l t a r a l de C a t a l u n y a i l a

seva s i t u a c i ó j u r í d i c a . B a r c e l o n a . F u n d a c i ó P a t x o t ,

1935, p. 112-147.

E s t u d i o encoaendado a l C o n s e j e r o S r . B a r ó n de V i v e r ,

r e s p e c t o a l o s o r g a n i s a o s de l a Mancomunidad que pueden

s u p r i m i r s e . A r x i u D.P.B., 1924, L l i g a l l nñ 2809.

E x p e d i e n t p e r s o n a l d e l D i r e c t o r d e l S e r v e i d ' E s t u d i s

S a n i t a r i s , S r , Gu s t a u P i t t a l u g a . A r x i u D.P.B., 1920,

L l i g a l l nQ 2974.

E x p e d i e n t p e r s o n a l d e l S u b d i r e c t o r d e l S e r v e i d ' E s t u d i s

S a n i t a r i s , S r . L l u í s Sayé i Sempere. A r x i u D.P.B, 1920.

L l i g a l l nQ 2974.

F a r g a s , M.A.: P r o j e c t e de l a nova I n s t i t u c i ó M a t e r n a l

C a t a l a n a . B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l , 1914.

Fernánd e z i P e l l i c e r , E.:

clíni q u e s a C a t a l u n y a .

I n t e r n a c i o n a l d'Históría de

I I I , 38-47.

E l s l a b o r a t o r i s d ' a n á l i s i s

B a r c e l o n a , I C o n g r é s

l a M e d i c i n a C a t a l a n a , 1970,

F e r r e r i G i r o n e s , J : H i s t o r i a de l a p e r s e c u c i ó de l a

L l e n g u a C a t a l a n a . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 6 2 , 1979.

F r a n c i s c o i Maymo, C : Com n a s q u e r e n e l s E s t u d i s

U n i v e r s i t a r i s C a t a l a n s . B a r c e l o n a , E s t u d i s U n i v e r s i t a r i s

C a t a l a n s , 1907, I , 35.

F r e i x a s i F r e i x a s , J . : En e l C i n q u e n t e n a r i de l*Acadé«ia

i L a b o r a t o r i de C i é n c i e s Mediques de C a t a l u n y a .

B a r c e l o n a , A n n a l s de M e d i c i n a , X X I , 165-169.

F u s t e r , J . : L ' a s s i t é n c i a p s i q u i á t r i c a a C a t a l u n y a .

B a r c e l o n a , Inédit m e c a n o g r a f i a t , 1960.

499

G a l i , A.: H i s t o r i a de l e s i n s t i t u c i o n s i d e l Moviaent c u l t u r a l a C a t a l u n y a 1900-1936. B a r c e l o n a , F u n d a c i ó

A l e x a n d r e G a l í , 1983.

G a r r i g a i Roca, M. : C i n c o D i r e c t o r e s de l a Casa de

M a t e r n o l o g i a . B a r c e l o n a , A r c h i v o s M é d i c o s B i o g r á f i c o s ,

NQ 32, 1953, ( s . p . )

G i r o n a i T r i u s , J . : E l c r i t e r i o p r o f e s i o n a l en e l Seguro

de Enfermedad. B a r c e l o n a , B u t l l e t í S.M.C., 1922, I I I ,

(nQ 3 0 ) , 3.

G i r o n a i T r i u s , J . : E l s metges i l e s m u t u a l i t a t s .

B a r c e l o n a . B u t l l e t í . S.M.C., 1923, IV, (nQ 3 7 ) , 2-4.

G i r o n a i T r i u s , J . : E l Segur de M a l a l t i a . B a r c e l o n a .

B u t l l e t í . S.M.C., I V , (nQ 4 1 ) , 2.

G i r o n a i Tuyas.: C a t a l a n i t z a c i ó de l a t e r m i n o l o g í a

m é d i c a . T a r r a g o n a . A c t e s 3 e r . C o n g r é s Metges L l e n g u a

C a t a l a n a , 1919. 258-260.

G l i c k , T.F.: W a l t e r B. Cannon i l a f i s i o l o g í a

b a r c e l o n í n a d ' e n t r e g u e r r e s . B a r c e l o n a . C i e n c i a . 1984.

IV, ( 3 4 - 3 5 ) , 40-51.

Goday, S. E l D r . Ca s a s s a y a s a l a M a t e r n i t a t . ( D i n s l a

pu b l i c a c i ó "A Joan C a s s a s s a y a s " ) . B a r c e l o n a , S o c i e t a t

C a t a l a n a de P e d i a t r í a , 1932, p . 32-37.

Goday i C a s á i s , S.: L ' h o s p i t a l i t z a c i ó de nens de p i t a

C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , A c t e s 5é C o n g r é s Metges L l e n g u a

C a t a l a n a , 1928, v o l . I , 465-469.

Gol i G u r i n a , J . : La S a n i t a t a i s P a i s o s C a t a i a n s .

B a r c e l o n a . E d i c i o n s 62, 1978.

Go n z á l e z Casanova, J.A.: F e d e r a l i s m o i A u t o n o m í a a

C a t a l u n y a , 1868-1938. B a r c e l o n a , C u r i a l , 1974.

Go n z á l e z A g a p i t o , J . : B i b l i o g r a f í a de l a r e n o v a c i ó

p e d a g ó g i c a i e l seu c o n t e x t , 1900-1936. P u b l i c a c i o n s

U n i v e r s i t a t de B a r c e l o n a , 1978.

Granada P i c h , A.: R e a l i d a d e s y e s p e r a n z a s . B a r c e l o n a .

A n a l e s I n s t i t u t o P s i c o t é c n i c o , 1948, 3-19.

500

G r e g o r i c h i S e r v a t , A.: H i s t o r i a de l a Mutual M é d i c a de

C a t a l u n y a i B a l e a r s . B a r c e l o n a , Mutual M é d i c a de

C a t a l u n y a i B a l e a r s , 1977.

G r e g o r i c h i S e r v a t , A.: E l S i n d i c a t de Metges de

C a t a l u n y a (1920-1940) y e l seu l l e g a t . B a r c e l o n a , R e i a l

Academia de M e d i c i n a , 1988.

H a u s e r , Ph.: L a G e o g r a f í a M é d i c a de l a P e n í n s u l a

I b é r i c a . M a d r i d , 1913.

I g l e s i a s F o r t , J . : E l s c o n f l i c t e s d e l c a n a l d ' U r g e l l .

B a r c e l o n a , R a f a e l Dalmau e d i t o r , 1968.

I m p l a n t a c i ó de mi l l o r e s en e l Manicomi de S a l t . R e p o r t s

C P . a i'A.M.C. Annex nS 26. B a r c e l o n a . Mancomunitat de

C a t a l u n y a , maig 1917.

I n s t i t u t de C i é n c i e s : T r e b a l l s d e l S e r v e i T é c n i c d e l

P a l u d i s m e 1915-1916. B a r c e l o n a , I n s t i t u t d ' E s t u d i s

C a t a l a n s , 1918.

J a r d í , E.: E l D r . Robert i e l seu temps. B a r c e l o n a ,

Aedos, 1969. '

J a r d í , E.: Eugeni d'Ors. B a r c e l o n a , S o c i e d a d de E s t u d i o s

y P u b l i c a c i o n e s , 1967.

J a r d í , E,: Les d o c t r i n e s j u r í d i q u e s i s o c i a l s d ' E n r i c

P r a t de l a R i b a . B a r c e l o n a , I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a l a n s ,

1974.

J a r d í , E.: P u i g i C a d a f a l c h , a r q u i t e c t e , p o l í t i c i

h i s t o r i a d o r de l ' A r t . B a r c e l o n a , Dalmau e d i t o r , 1975.

J o a n í q u e t , A.: A l f o n s o S a l a A r g e m i , Conde de E g a r a .

M a d r i d , E s p a s a - C a l p e , 1955.

J o r n a d a s conmemorativas d e l C i n c u e n t e n a r i o d e l H o s p i t a l

C l í n i c o y P r o v i n c i a l 1907-1957. B a r c e l o n a , E d i t o r i a l

R o c a s , 1959.

J u n t a d e l Govern de l e s Cases de C a r i t a t i de M a t e r n i t a t

i E x p ó s i t s de B a r c e l o n a : Les c a s e s p r o v i n c i a l s de

C a r i t a t i de M a t e r n i t a t i E x p ó s i t s de B a r c e l o n a .

B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l , 1917.

501

La "Lucha contra la «ortalidad i n f a n t i l de Barcelona"

s o l i c i t a un prenio para el concurso de bebés organizado

por dicho Centro. Arxiu Diputació provincial de

Barcelona, 1921. L l i g a l l nQ 266.

Labusquiere, R. : Santé rurale et Médecine preventivo en

Afrique. Paris, (s.e.), 1975.

Laín Entralgo, P.: La Facultad de Medicina de Barcelona.

Madrid, Archivos de la Facultad de Medicina de Madrid, Junio 1962, p. 198-207.

López i Alemany, M.: Contribució a la historia del

Paludisme a Anposta i delta de l'Ebre. I. Deis origens

a 1900. Barcelona, Gimbernat, 1988, v o l . I X , p. 179-194;

II. De 1900 a 1936. Gimbernat, vol. X, p. 193-204.

Llates, R. : Francesca Bonnemaison de Verdaguer i la seva obra. Barcelona, Fundació Salvador Vives i Casajoana, 1972.

Mancomunidad de Cataluña: Asuntos de Beneficencia y

Sanidad que han pasado a informe de otros servicios de

la Mancomunidad. Arxiu D.P.B. 1924. L l i g a l l nQ 2809.

Mancomunitat de Catalunya. Acord del Consell Permanent atribuint a la Ponencia de Beneficencia, l'oficina del Servei d'Estudis Sanitaris. Arxiu D.P.B, 1920. L l i g a l l nQ 2797.

Mancomunitat de Catalunya: Adquisició de l'Hospital de Santa Maria de Lleida. Arxiu Diputació provincial Barcelona, 1922. L l i g a l l nQ 2804.

Mancomunitat de Catalunya: Creació i funcionament de les

Juntes de Govern deis Servéis de Beneficencia de les

províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Arxiu D.P.B, 1920, L l i g a l l nQ 2798.

Mancomunitat de Catalunya: Estatut. Reglament de

l'Assemblea. Reial decret autoritzant la creació de

mancomunitats. Reial decret d'aprovació de l'Estatut.

Barcelona, 1914.

Mancomunitat de Catalunya: Llibre de deliberacions. I:

1913-1915. Barcelona, 1915.

502

Mancomunitat de C a t a l u n y a : Mensaje del Consejo

Permanente en d e f e n s a de los derechos de la Lengua

Catalana. B a r c e l o n a , 1916.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : G u i a . B a r c e l o n a , 1917.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : Per 1'Autonomía de Catalunya.

Documents i acords. Fase 1. B a r c e l o n a , 1918.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : Estatut d'Autonomia de

C a t a l u n y a . Aprovat p e r I ' A s s e a b l e a de l a Mancomunitat

d e l 21-1-1919. B a r c e l o n a , 1919.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L l i b r e d ' a d r e g e s . B a r c e l o n a ,

1919.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L'Obra r e a l i t z a d a 1914-1919.

B a r c e l o n a , 1919.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L'Obra a f e r 1919. (Edició

p r o v i s i o n a l ) . B a r c e l o n a , 1919.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L'Obra a f e r 1920.

(L'empréstit de 50 m i l i o n s ) . B a r c e l o n a , 1920.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L l i b r e que c o n t é e l s a c o r d s

de traspás de servéis de l e s D i p u t a c i o n s a l a

Mancomunitat. B a r c e l o n a , 1920.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L l i b r e que conté e l s

i n c i d e n t s i trámits p o s t e r i o r s a i s a c o r d s de traspás de

l e s D i p u t a c i o n s a la Mancomunitat. B a r c e l o n a , 1921.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : G u i a . B a r c e l o n a , 1921.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : P e r l'Autonoaia de C a t a l u n y a .

Documents i a c o r d s . Fase 2. B a r c e l o n a , 1921.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : Llibre d ' a d r e g e s . B a r c e l o n a ,

1922.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L'Obra r e a l i t z a d a 1914-1923.

I . O r g a n i t z a c i ó i A d a i n i s t r a c i ó , I I . Cultura i

I n s t r u c c i ó , I I I . A g r i c u l t u r a . B a r c e l o n a , 1923.

503

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L'Obra r e a l i t z a d a 1914-1923.

I . B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t , I I . P o l í t i c a S o c i a l , I I I .

H i s e n d a . B a r c e l o n a , 1923.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : L'Obra r e a l i t z a d a 1914-1923.

I . T e l é f o n s , I I . F e r r o c a r r i l s , I I I . C a r r e t e r e s , c a n i n s i

p o n t s , IV. Obres h i d r á u l i q u e s . B a r c e l o n a , 1923.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : R e p o r t s d e l C o n s e l l Permanent

a l ' A s s e m b l e a de D i p u t a t s de l a Mancomunitat de

C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , novembre 1914, maig i novembre

1915, maig i novembre 1916, maig i novembre 1917, maig

1918. (8 v o l u m s ) .

Mancomunitat de C a t a l u n y a : Resum d e i s a c o r d s d e l C o n s e l l

Permanent de l a Mancomunitat de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a ,

novembre 1917 a setembre 1920, (10 v o l u m s ) .

Mancomunitat de C a t a l u n y a : P r o j e c t e s d 'acord p r e s e n t a t s

a l a ( 1 f i n s a l a 19) reu n i ó o r d i n a r i a de l'As s e m b l e a

de l a Mancomunitat de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , anys 1914 a l

1923; volums I a l X I X .

Mancomunidad de C a t a l u ñ a : Memoria que e l C o n s e j o

Permanente p r e s e n t a a l a d e l i b e r a c i ó n y a p r o b a c i ó n de l a

Asamblea de l a Mancomunidad de C a t a l u ñ a . B a r c e l o n a ,

1924 .

Mancomunidad de C a t a l u ñ a : P r e s u p u e s t o o r d i n a r i o p a r a e l

e j e r c i c i o de 1924-1925, aprobado por l a Asamblea.

B a r c e l o n a , 1924.

Mancomunidad de C a t a l u ñ a : Memoria que e l C o n s e j o

Permanente de l a misma r e m i t e a l I l t r e . S r . D i r e c t o r

G e n e r a l de A d m i n i s t r a c i ó n . B a r c e l o n a , 1925.

Mancomunidad de C a t a l u ñ a : L i q u i d a c i ó n de l a Mancomunidad

de C a t a l u ñ a . B a r c e l o n a , 1926.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : B r e u n o t i c i a de

l'organització i l ' o b r a . B a r c e l o n a , 1922.

Mancomunidad de C a t a l u ñ a : Bases que f u e r o n aprobadas p o r

unanimidad p o r l a D i p u t a c i ó n de L é r i d a e l 23 de O c t u b r e

y p o r l a de B a r c e l o n a , Gerona y T a r r a g o n a en 14, 16 y 21

de Noviembre de 1911. B a r c e l o n a , 1911.

504

Mancomunitat de C a t a l u n y a : C o m i s s i ó d ' E d u c a e i ó G e n e r a l .

B a r c e l o n a , 1922.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : C o m p i l a d o d e l Servéis

M a n c o m u n á i s d'interés d i r e c t e p e l s m u n i c i p i s de

C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , 1923.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : E l P a l u d i s a e en e l B a i x

L l o b r e g a t . A c t u a c i ó de l a C o m i s s i ó s i x t a p e r a l a l i c i t a

a n t i p a l ú d i c a , des de decembre de 1921 a novembre 1922.

B a r c e l o n a , 1923.

Mancomunitat de C a t a l u n y a : T r e b a l l s i g e s t i o n s p e r a

o b t e n i r de l ' E s t a t d e l e g a c i o n s de servéis de carácter

g e n e r a l amb l e s c o r r e s p o n e n t s compensacions e c o n ó m i q u e s .

A r x i u D.P.B, 1914, L l i g a l l nQ 2777.

Manent, A.: Jaume B o f i l l i M a t a s , Guerau de L i o s t .

L'home, e l p o e t a , e l p o l í t i c . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62, 1980.

Manresa i Formosa, G.: E l pensament c i e n t í f i c d e l D r .

Lluís S a y é . B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a , 1977, L X I I I ,

1686-1689.

Martí i J u l i a , D. : P e r l ' E s c o l a B i o l ó g i c a C a t a l a n a .

B a r c e l o n a , A n n a l s de M e d i c i n a , 1907, I , 54-62.

M a r t í n e z G a r c í a , P, : C ó m o f u i b i b l i o t e c a r i o de l a

Academia. { L i b r o de Oro de l a Academia de C i e n c i a s

M é d i c a s , p u b l i c a d o con m o t i v o de su 75 A n i v e r s a r i o ,

1878-1953) . B a r c e l o n a , Academia de C i e n c i a s M é d i c a s ,

1954, p. 41-44.

M a r t í n e z S a u r e t , A.: H i s t o r i a de l a F a c u l t a d de M e d i c i n a

de B a r c e l o n a . M a d r i d , Departamento C i e n t í f i c o L i a d e ,

1954.

Mas i J u n y e n t , J . : E l S i n d i c a t de Metges de C a t a l u n y a i

l a seva o b r a i l a seva o r g a n i t z a c i ó . B a r c e l o n a , S i n d i c a t

de Metges de C a t a l u n y a , 1932.

M a u r i n , J . : Los hombres de l a D i c t a d u r a . M a d r i d , C é n i t , 1930.

505

M e r c a d e r , J . : E l s c a p i t a n s G e n e r á i s . E l s e g l e X V I I I .

B a r c e l o n a , T e i d e , 1957.

Mestre i P u i g , J . : P o n e n c i a s o b r e e l Segur o b l i g a t o r i de

• a l a t i a . B a r c e l o n a , B u t l l e t í S.M.C., 1924, V,(nQ 4 4 ) , 4.

M i r a l d a , M.: Les b i b l i o t e q u e s d ' h o s p i t a l a C a t a l u n y a .

B a r c e l o n a , Quaderns de T r e b a l l s de l ' E s c o l a de

B i b l í o t e c á r i e s de l a G e n e r a l i t a t de Catalunya,1934,NQ l .

M o c i ó d e l C o n s e l l e r de B e n e f i c e n c i a i S a n i t a t encaminada

a l a fornacíó d ' h o s p i t a l s c o m a r c á i s . A r x i u D i p u t a c i ó

p r o v i n c i a l B a r c e l o n a . 1922, L l i g a l l nQ 2804.

M o l a s , I . : L l i g a C a t a l a n a . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62, 1972,

2 volums.

Moles R i b a l t a , P.: Los gremios b a r c e l o n e s e s d e l s i g l o

X V I I I . M a d r i d , C o n f e d e r a c i ó n E s p a ñ o l a de C a j a s de

A h o r r o , 1970.

M o n é s , J . : E l pensament e s c o l a r i l a r e n o v a c i ó

p e d a g ó g i c a a C a t a l u n y a 1833-1938. B a r c e l o n a , La Magrana,

1977.

M o n o g r á f i c , d i v e r s o s a u t o r s : La e p i d e m i a de f i e b r e

t i f o i d e a en B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , G a c e t a M é d i c a

C a t a l a n a , 1916, nQ 46.

Moreno G o n z á l e z , R. : H i s t o r i a de l a R e a l Academia de

M e d i c i n a de B a r c e l o n a . M a d r i d , L a b o r a t o r i o s Made, NQ 38.

( s . a . )

N a d a l , J . : La p o b l a c i ó n e s p a ñ o l a . B a r c e l o n a , A r i e l ,

1986.

Normes p e r a l a c o n c e s s i ó de s u b v e n c i o n s a i s

e s t a b l i m e n t s p a r t i c u l a r s de B e n e f i c e n c i a . A r x i u

D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l B a r c e l o n a , 1921, L l i g a l l nQ 2801.

N u b l ó l a y S o s t r e s , J . : T r e s m a e s t r o s de l a G i n e c o l o g í a .

B a r c e l o n a , A r c h i v o s M é d i c o s B i o g r á f i c o s , NQ 22, ( s . a . ) ,

( s . p . ) .

506

- O f e r i a e n t de l a C a i x a de P e n s i o n s a l a M a n c o a u n i t a t ,

d e i s servéis de r e h a b i l i t a d o de a u t i l a t s , r e c e n t a e n t

i n a u g u r a t . A r x i u D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de B a r c e l o n a ,

1922, L l i g a l l nQ 2804.

- O l i v a r B e r t r á n , R.: P r a t de l a R i b a . B a r c e l o n a , Aedos,

1964.

- O p i s s o , A.: M e d i c i n a S o c i a l . B a r c e l o n a , Manuales S o l e r ,

1910.

- O r i o l Anguera, J.A.: H i s t o r i a de l a T u b e r c u l o s i s

(Ensayos de Fisiología C o l e c t i v a ) . B a r c e l o n a , S a l v a t ,

1944.

Ortí S a l e s , J . : N e c e s s i t a t d ' o r g a n i t z a r caapanyes

sanitáries de d i v u l g a d o per m i l l o r a r l ' e s t a t s a n i t a r i

d'Espanya. G i r o n a . A c t e s IV Congrés de Metges de L l e n g u a

C a t a l a n a , 1921, I I , 647-655.

P a r e l l a d a , D.: E l D r . Tomas Busquet i T e i x i d o r , fundador

de l a Clínica mental de l a D i p u t a c i ó p r o v i n c i a l de

B a r c e l o n a i de l a G e n e r a l i t a t de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a ,

G i m b e r n a t , 1984, I I , 1-7.

Payne, S.G.: Los m i l i t a r e s y l a p o l í t i c a en l a E s p a ñ a

c o n t e m p o r á n e a . P a r í s , Ruedo I b é r i c o , 1968.

P e c h o l s , E.: O r g a n i t z a c i ó de l a Inspecció m é d i c a e s c o l a r

a B a r c e l o n a . G i r o n a , A c t e s IV Congrés Metges L l e n g u a

C a t a l a n a , 1921, I I , 619-629.

Pedro y Pons, A.: M a e s t r o s y d i s c í p u l o s . D i v a g a c i o n e s

a c e r c a de l a U n i v e r s i d a d . B a r c e l o n a , U n i v e r s i d a d de

B a r c e l o n a , 1960.

Pedro y Pons, A.: De l a s a n t i g u a s F a c u l t a d e s de M e d i c i n a

a l H o s p i t a l C l í n i c o de B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , M e d i c i n a e

H i s t o r i a , enero 1964, NQ 1.

Pérez B a r ó , A.: H i s t o r i a de l a c o o p e r a c i ó n c a t a l a n a .

B a r c e l o n a , Nova T e r r a , 1974.

P e r u c h o , A.: C a t a l u n y a s o t a l a D i c t a d u r a . B a d a l o n a ,

P r o a , 1930.

507

Peyrí Rocamora, J . : Apuntes de un e s t u d i a n t e

n o v o c e n t i s t a . B a r c e l o n a , M e d i c i n a C l í n i c a , 1944, I I I ,

514-521 i I I : 264-267.

P i Sunyer, A.: V i n t anys de l a S o c i e t a t de B i o l o g i a de

B a r c e l o n a . B a r c e l o n a , La M e d i c i n a C a t a l a n a , 1933, NQ 12.

(s.p.)

P i S u ñ e r , A.: Las nuevas i n s t a l a c i o n e s b i o l ó g i c a s de

B a r c e l o n a (Congreso de M a d r i d de l a A s o c i a c i ó n Española

para e l p r o g r e s o de l a C i e n c i a ) . M a d r i d , Imprenta

Eduardo A r i a s , 1913.

P i Sunyer, A.: La c i e n c i a a C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , La

R e n a i x e n g a , 1900, g e n e r , 7-8.

Pi Sunyer, A.: La c i e n c i a e x p e r i m e n t a l a C a t a l u n y a .

B a r c e l o n a , J o v e n t u t , 1901, I I : 638.

Pi S u n y e r , C. : La formació d e l coneixement en l e s

ciéncies g r á f i q u e s . B a r c e l o n a , C i e n c i a , 1927, I I , 449-

453.

P i j o a n , J . : La l l u i t a per l a C u l t u r a . B a r c e l o n a .

E d i c i o n s 62 (Antología C a t a l a n a nQ 3 5 ) . 1968.

P i t t a l u g a , G.: E l problema p o l í t i c o de l a s a n i d a d

p ú b l i c a . M a d r i d , C a l p e , 1921.

P i t t a l u g a , G.: I n v e s t i g a c i o n e s y e s t u d i o s s o b r e e l

p a l u d i s m o en E s p a ñ a . B a r c e l o n a , T i p o g r a f í a l a A c a d é m i c a ,

1903.

P l a Armengol , R.: C a t a l u n y a c i u t a t . B a r c e l o n a , A n n a l s de

l ' A . i L. de C.M. de C , 1918, X I I , p. 57.

P l a n e s T o r r e s , R.: P a l u d i s a e en e l P r a t d e l L l o b r e g a t

d e l 1918 a l 1925. G a v á , Museu M u n i c i p a l , 1983.

Pous i Mas, T.: B i b l i o g r a f í a a é d i c a d e l D o c t o r Jesús M»

B e l l i d o i G o l f e r i c h s . B a r c e l o n a , F u n d a c i ó Museu

d'Históría de l a M e d i c i n a de C a t a l u n y a , 1984.

P o r t e l l a R. : F e r c i e n c i a és f e r p a t r i a . B a r c e l o n a ,

J o v e n t u t , 1901, I I , 218.

508

P r a t de l a R i b a , E.: L a N a c i o n a l i t a t C a t a l a n a .

B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62, 1978.

P r a t de l a R i b a , E.: M e a d r i a a dre^ada a l a D i p u t a c i ó de

B a r c e l o n a peí seu P r e s i d e n t Don E. P r a t de l a R i b a (29-

X I - 1 9 1 0 ) . B a r c e l o n a , D i p u t a c i ó de B a r c e l o n a , 1910.

P r a t de l a R i b a , E.; E l pensament s o c i a l d ' E n r i c P r a t de

l a R i b a exposat per e l l m a t e i x . B a r c e l o n a , B o s c h , 1971.

P r a t de l a R i b a , E. ; Rubio i B a l a g u e r , J . ; J a r d í , E.;

G a l i , J . : P r a t de l a R i b a p r o p u l s o r de l a l l e n g u a i l a

c u l t u r a . B a r c e l o n a , E d i t o r i a l S e l e c t a ( B i b l i o t e c a

S e l e c t a nQ 4 7 6 ) , 1974.

P r a t de l a R i b a , E.: La n a c i o n a l i t a t c a t a l a n a .

B a r c e l o n a , A n t o n i o López E d i t o r , 1906.

P r o j e c t e de c reació de l a F u n d a c i ó C a t a l a n a de P r e v i s i ó ,

T r e b a l l i E s t a l v i . C a i x a de P r e v i s i ó de C a t a l u n y a .

C.O.M., 1921, I I , 215-217.

P r o j e c t e s d'acord p r e s e n t á i s a l a P r i m e r a reunió

o r d i n a r i a de l'Assemblea de d i p u t a t s de l a Mancomunitat

de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a . Mancomunitat de C a t a l u n y a , maig

1914.

P u i g A l f o n s o , F.: B e n e f i c e n c i a , a r t í c u l o s . B a r c e l o n a ,

1927 ( s . i . ) .

P u i g i A l f o n s o , F.: La meva a c t u a c i ó com a V o c a l i

P r e s i d e n t de l a J u n t a A d m i n i s t r a t i v a de l ' H o s p i t a l

C l í n i c de l a F a c u l t a t de M e d i c i n a . B a r c e l o n a , 1933

( s . i . ) .

P u i g i R e v i c a c h , M.: E l s c o n g r e s s o s u n i v e r s i t a r i s

c a t a l a n s . C a t a l a n i t z a c i ó i a u t o n o m í a de l a U n i v e r s i t a t .

B a r c e l o n a , U n d a r i n s , 1977.

P u i g i S a i s , H.: E l s n o s t r e s l a b o r a t o r i s i l a s e v a o b r a

( C o n f e r e n c i a donada a l a U n i v e r s i t a t I n d u s t r i a l , e l 9

d'agost de 1916). B a r c e l o n a , A n n a l s de l'Académia i

L a b o r a t o r i de Ciéncies Mediques de C a t a l u n y a , 1916, X,

193-202.

509

P u i g i S a i s , R i b a s i R i b a s , T r i a s i P u j o l , S i c a r t ,

M e s t r e , P r o u b a s t a , i G i r o n a ; P r o j e c t e d ' o r g a n i t z a c i ó

h o s p i t a l a r i a c i u t a d a n a , p r o v i n c i a l , r e g i o n a l o n a c i o n a l .

B a r c e l o n a , Butlletí S.M.C., 1921, v o l I I , nQ 17,

Q u i n t a n a , A.: P r o p o s i c i ó de reo r g a n i t z a c i ó t o t a l d e i s

S e r véis de B e n e f i c e n c i a de l a Mancomunitat. A r x i u

D.P.B., 1921, L l i g a l l nQ 2800,

R a v e n t o s , J . : L ' A l i m e n t a c i ó humana. B a r c e l o n a , I n s t i t u t

A g r í c o l a C á t a l a de Sant I s i d r e , 1915.

R e c o l o n s , L l . : La P o b l a c i ó de C a t a l u n y a 1900-1970.

D i s t r i b u c i ó t e r r i t o r i a l i ev o l u c i ó d e m o g r á f i c a .

B a r c e l o n a , L a i a , 1976.

Reventós C o n t i , J . : E l D r , C i n t o r e v e n t ó s i e l seu

e n t o r n . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62, 1984,

R e v e n t ó s , J . : Pía de Regíona1 ització S a n i t a r i a (1917),

C i t a t p er: Josep C o r n u d e l l a a "La Pneumologia a

C a t a l u n y a i e l s seus homes". B a r c e l o n a , A r i e l , 1975.

Rib e s i R i b e s , E.: Urgent n e c e s s i t a t de l a c r e a c i ó de

s a n a t o r i s m a r í t i m s a C a t a l u n y a peí t r a c t a m e n t de l e s

t u b e r c u l o s i s q u i r ú r g í q u e s . B a r c e l o n a , I C o n g r é s de

Metges de L l e n g u a C a t a l a n a , 1913, Ll í b r e d ' A c t e s , p.

889-898.

R i e r a , J . : R e f l e x í o n s s o b r e l a M e d i c i n a i l a C i e n c i a a i s

P a i s o s C a t a l a n s . P e ñ í s c o l a , IV Congrés de P e d i a t r e s de

L l e n g u a C a t a l a n a , 1988.

R i q u e r , B. de: R e g i o n a l i s t e s i N a c i o n a l i s t e s , 1898-1931.

B a r c e l o n a , Dopesa, 1979.

R i u , M. ( E d i t o r ) : L a p o b r e z a y l a a s i s t e n c i a a l o s

pobres en l a C a t a l u ñ a m e d i e v a l . B a r c e l o n a , C.S.I.C. 1980

y 1982 (2 v o l . ) .

Roca, J.Ma: A i s metges c a t a l a n i s t e s . B a r c e l o n a ,

J o v e n t u t , , 1900, I , 161.

Roca, A. i G l í c k , T.F.: F r a n c e s c Duran i R e y n a l s (1899-

1958). B a r c e l o n a , Ajuntament de B a r c e l o n a , 1986.

510

Roca i R o s e l l , A.: Les p o s s i b i 1 i t a t s d'una producció científica c a t a l a n a . E n t o r n de l'acció de l a Mancoaunitat de C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , R e c e r q u e s , 1983, ( 1 4 ) , 81-95.

Rodríguez O c a ñ a , E. : M e d i c i n a y acción s o c i a l en l a

España d e l p r i a e r t e r c i o d e l s i g l o X X . De l a

b e n e f i c e n c i a a l b i e n e s t a r s o c i a l . M a d r i d , Consejo

G e n e r a l de C o l e g i o s O f i c i a l e s de Diplomados en T r a b a j o

S o c i a l y A s i s t e n t e s S o c i a l e s y S i g l o XXI de España

e d i t o r e s , 1985: 227-266.

Rodríguez O c a ñ a , E. y O r t i z G ó m e z , T.; Los aédicos

españoles y l a i d e a d e l Seguro o b l i g a t o r i o de e n f e r a e d a d

en e l p r i m e r t e r c i o d e l s i g l o XX. M u r c i a , A c t o s d e l V I I I

Congreso N a c i o n a l de H i s t o r i a de l a M e d i c i n a , 1986.

Rodríguez O c a ñ a , E.: La constitución de l a M e d i c i n a

S o c i a l como d i s c i p l i n a en E s p a ñ a (1882-1923). M a d r i d ,

M i n i s t e r i o de Sanidad y Consumo (Colección Textos

clásicos españoles de s a l u d p ú b l i c a , nQ 3 0 ) , 1983.

Rodríguez P u j o l , J . : La s o c i e d a d c i v i l c a t a l a n a .

B a r c e l o n a , D o m i n i c a l de La V a n g u a r d i a , 5 a b r i l - 1 6 a g o s t ,

1987.

R e v i r a i R i v a s , F.: Obra d'assísténcia médica de

1 ' " I n s t i t u t de l a Dona que t r e b a l l a " , o r g a n i s a e de l a

" C a i x a de P e n s i o n s p e r a l a V e l l e s a i E s t a l v i s " . G i r o n a ,

Ac t e s IV Congrés Metges L l e n g u a C a t a l a n a , 1921, I I , 631-

636.

R e v i r a i V i r g i l i , A n t o n i : P r a t de l a R i b a . Próleg i

selecció d ' I s i d r e M o l a s . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62, 1968.

R u i z y P a b l o , A.: H i s t o r i a de l a R e a l J u n t a P a r t i c u l a r

de Comercio de B a r c e l o n a (1758 a 1847). B a r c e l o n a , J u n t a

de Comercio, 1919.

Rumeu de Armas, A.: E l seguro de enfermedad: sus

p r e c e d e n t e s h i s t ó r i c o s en E s p a ñ a . M a d r i d , R e v i s t a

I n t e r n a c i o n a l de S o c i o l o g í a , 1943, I : 191-207.

Rumeu de Armas, A.: H i s t o r i a de l a P r e v i s i ó n S o c i a l en

E s p a ñ a . M a d r i d , E d i t o r i a l R e v i s t a de Derecho P r i v a d o ,

1944.

511

S.A. A r t i c l e de p r e s e n t a c i ó . B a r c e l o n a , E m p o r i , 1907, I

(gener ) , s.p.

S a l v a t , M.: M i q u e l A. Fargas i Roca. B a r c e l o n a , La

M e d i c i n a C a t a l a n a , NQ 23.

S a n t a m a r í a , J.A., O r d u ñ a , E., M a r t í n - A r t a j o , R. :

Documentos p a r a l a H i s t o r i a d e l R e g i o n a l i s m o en E s p a ñ a .

M a d r i d , I n s t i t u o de E s t u d i o s de Administración L o c a l ,

1977,

S e c r e t a r i a t de 1'ámbit de " R e c e r c a " : La R e c e r c a a i s

F a l s o s C a t a l a n s . B a r c e l o n a , Congrés de C u l t u r a C a t a l a n a ,

1978.

S e i x , T. : Sayé o r g a n i t z a d o r de l a l l u i t a

a n t i t u b e r c u l o s a . B a r c e l o n a , A n a l e s de M e d i c i n a , 1977,

L X I I I , 1665-1669.

Sempere, J . : I d e a r i de Ramón T u r r ó . B a r c e l o n a , E d i c i o n s

62 (Antología C a t a l a n a NQ18), 1965.

S e r v e i de S a n i t a t : T r e b a l l s d e l S e r v e i de S a n i t a t 1917-

1921: I . P a l u d i s m o . B a r c e l o n a , Mancomunitat de

C a t a l u n y a , 1922.

S e r v e i de S a n i t a t : T r e b a l l s de L l u i t a A n t i t u b e r c u l o s a

1919-1922. B a r c e l o n a , Mancomunitat de C a t a l u n y a , 1923.

S i c a r t i S o l e r , H.: La h o s p i t a 1 ització a B a r c e l o n a .

B a r c e l o n a , Llíbre d'Actes l e r . Congrés de Metges de

L l e n g u a C a t a l a n a , 1913, p. 899-912.

Síguan i S o l e r , M.: M o n o g r a f í a Ramón T u r r ó (1854-1926).

B a r c e l o n a . C i e n c i a , 1987, V I I , ( 5 4 ) , 3-7.

S o l a , P.: E l s a t e n e u s o b r e r s i l a c u l t u r a p o p u l a r a

C a t a l u n y a , 1900-1939. B a r c e l o n a , La Magrana, 1978.

Solé T u r a , J . : C a t a l a n i s m o i r e v o l u c i ó b u r g e s a . La

s i n t e s a de P r a t de l a R i b a . B a r c e l o n a , E d i c i o n s 62,

1967.

S o l e r i B r u , J . : M u t u a l i s m e . B a r c e l o n a , B u t l l e t í ,

S.M.C., 1923, IV, (nQ 3 3 ) , 3.

512

S o i e v i l a , F.: Un s e g l e de v i d a c a t a l a n a , 1814-1930.

B a r c e l o n a , A l c i d e s , 1961.

Suárez de F i g u e r o a , J . : C o n t r i b u c i ó a l ' e s t u d i d e l

p a l u d i s m e en l a p r o v i n c i a de G i r o n a . B a r c e l o n a , A c t e s

2on. Congrés Metges de L l e n g u a C a t a l a n a , 1917, I I , 211-

218.

T a r r u e l l a , J . ; A i s metges c a t a l a n i s t e s . B a r c e l o n a ,

J o v e n t u t , 1900, I , 178.

T a r r u e l l a , J . : P s e u d o - c i é n c i a . B a r c e l o n a , J o v e n t u t ,

1901, I I : 573.

T u r r ó , R.: E l métode o b j e c t i u . B a r c e l o n a . C i e n c i a , 1987.

V I I , ( 5 4 ) , 48-52.

T u r r ó , R.: Memoria d e l señor P r a t de l a R i b a . B a r c e l o n a ,

La P u b l i c i d a d , (Enero d»as 10, 15 y 2 2 ) , 1911.

T r i a s i M a i x e n c s , A.: B i b l i o g r a f í a M e d i c a l de C a t a l u n y a .

I n v e n t a r i p r i m e r ( P a t r o c i n a t per l'Associació G e n e r a l de

Metges de L l e n g u a C a t a l á n ) . B a r c e l o n a , Imprenta

E l z e v i r i a n a , 1918.

T r i a s i M a i x e n c s , A.: B i b l i o g r a f í a m é d i c a c a t a l a n a .

( 1 e r . C o n g r é s I n t e r n a c i o n a l d ' H i stória de l a M e d i c i n a

C a t a l a n a ) . B a r c e l o n a , E d i t o r i a l S c i e n t i a , 1971, V o l IV,

p. 377-379.

T r i a s i M a i x e n c s , A.: E l s A n n a l s de l'Académia.

B a r c e l o n a , Annals de M e d i c i n a , 1928, X X I , 207-301.

U c e i a y R e p o l l e s , M.: P r e v i s i ó n y Seguros S o c i a l e s .

M a d r i d , 1950.

V i d a l S i v i l l a , S.: Augusto P i S u f i e r , s u o b r a y su f i g u r a

de p r o f e s o r u n i v e r s i t a r i o . B a r c e l o n a , M e d i c i n a e

H i s t o r i a , 1966, nQ 26.

V i l á V a l e n t í . J . : E l o r i g e n de l a i n d u s t r i a c a t a l a n a

moderna. B a r c e l o n a , E s t u d i o s G e o g r á f i c o s , 1960, 78.

V i v e s i C a s a j o a n a , S.: P r e s e r v a c i ó i l l u i t a c o n t r a l e s

m a l a t í e s m e n t á i s . G i r o n a , Imprenta E l A u t o n o m i s t a , 1922.

513

V i v e s i C a s a j o a n a , S.: L ' o r g a n i t z a c i ó de l'assisténcia

p ú b l i c a d e i s p s i c ó p a t e s a C a t a l u n y a . B a r c e l o n a , F u n d a c i ó S a l v a d o r V i v e s i C a s a j o a n a , 1979.

V i v e s i C a s a j o a n a , S.: Report s o b r e e l M a n i c o n i de S a l t ,

que e l e v a a l C o n s e l l Permanent de l a Mancomunitat de

C a t a l u n y a e l D i r e c t o r f a c ü l t a t i u d e l r e f e r i t C e n t r e .

R e p o r t s C P . a I'A.M.C nQ 25. B a r c e l o n a , Mancomunitat

de C a t a l u n y a , 1916.

V i v e s i C a s a j o a n a , S.: L ' a l c o h o l i s m e a l a p r o v i n c i a de

G i r o n a , 1919 - P s i c o p a t i e s i a l c o h o l i s m e a l e s comarques

de G i r o n a . T a r r a g o n a , A c t e s I I I Congrés de Metges de

L l e n g u a C a t a l a n a , 1919, p. 261-269.

V i v e s i C a s a j o a n a , S.: L a l l u i t a c o n t r a l e s m a l a t i e s

m e n t á i s i l a c o n v e n i e n c i a de c r e a r a C a t a l u n y a servéis

d ' H i g i e n e i p r o f i l a x i m e n t a l . C.O.M, 1923, v o l IV p.

389-402 i 427-428.

V i v e s Recasens, F.: T a r r a g o n a b e n é f i c a . Compendio

h i s t é r i c o - p r á c t i c o de l a s i n s t i t u c i o n e s b e n é f i c a s .

T a r r a g o n a , T i p . Suc. T o r r e s V i r g i l i , 1929.

V o l t e s , P. : Las c a j a s de a h o r r o s b a r c e l o n e s a s . Su

pasado, su p r e s e n t e y su p o r v e n i r . B a r c e l o n a , C a j a de

A h o r r o s de l a D i p u t a c i ó n P r o v i n c i a l , 1965.

Z a r i q u i e y , R.: Memoria p r e s e n t a d a peí D i r e c t o r d e l Cos

f a c ü l t a t i u de l a Casa P r o v i n c i a l de M a t e r n i t a t i

E x p ó s i t s , amb m o t i u d e l v i a t g e r e a l i t z a t j u n t amb

1 ' a r q u i t e c t o p r o v i n c i a l D. J o s e p B o r i i Gensana, p e r

v i s i t a r e l s a s i l s s i m i l a r s de S u i s s a i Alemanya ...

B a r c e l o n a , J u n t a de Govern de l e s Cases p r o v i n c i a l s de

C a r i t a t i de M a t e r n i t a t i E x p ó s i t s , 1917.

514

ABREVIACIONS O SIGLES UTILITZADES

A. i L.C.M. de C : Academia i L a b o r a t o r i de Ciéncies

Mediques de C a t a l u n y a .

R.A.C.A.B.: Re a l Academia de C i e n c i a s y A r t e s

de B a r c e l o n a .

R e p o r t s C P . a l'A.M.C: R e p o r t s d e l C o n s e l l Permanent a

l'Assemblea de l a Mancomunitat de

C a t a l u n y a .

A r x i u D.P.B.: A r x i u D i p u t a c i ó P r o v i n c i a l de

B a r c e l o n a .

C.O.M.: C r ó n i c a O f i c i a l de l a

Mancomunitat.

Butlletí S.M.C.: Butl l e t í d e l S i n d i c a t de Metges

de C a t a l u n y a .

B u t l l e t í S.C.P.: But l l e t í de l a S o c i e t a t C a t a l a n a

de P e d i a t r í a .

C.S.I.C.: Consejo S u p e r i o r I n v e s t i g a c i o n e s

C i e n t í f i c a s .

I . E . C : I n s t i t u t d ' E s t u d i s C a t a i a n s .

I.N.P.: I n s t i t u t o N a c i o n a l de P r e v i s i ó n .

515

X . TAULA DE CONTINGUT.

516

X. TAULA DE CONTINGUT

Página

I . I N T R O D U C C I Ó .

1. I . Introducció 2

I I . OBJECTIUS.

2.1. O b j e c t i u s 6

I I I . HIPÓTESI DE TREBALL.

3.1. Hipótesi de T r e b a l l 10

IV. ESTAT DE LA QUESTIO.

4.1. Breu panorámica d e l p r i m e r q u a r t de se­

g l e a C a t a l u n y a 14

4.2. E l moviment de renovació c i e n t í f i c a i

ped a g ó g i c a 29

4.3. La M e d i c i n a n o u c e n t i s t a 34

4.4. Notes 45

V. MATERIAL I METODE.

5.1. M a t e r i a l 50

5.2. M é t o d e 53

517

V I . RESULTATS.

6.1. Denef icéncia

6.1.1. S e r v e i d ' A s s i s t é n c i a a i s a l i e n a t s de Ca­t a l u n y a 58

6.1.1.1. Annex: A s s i s t é n c i a p ú b l i c a d e i s a l i e ­

n a t s a C a t a l u n y a : Esquema de l a seva

o r g a n i t z a c i ó , per S. V i v e s i C a s a j o a n a . 107

6.1.2. H o s p i t a l s 117

6.1.2.1. Annex: Institució M a t e r n a l C a t a l a n a ,

M.A. Fargas 133

6.1.2.2. Annex: P r o j e c t e de Reglament, per M. A.

Fargas 152

6.1.3. B e n e f i c e n c i a 157

6.1.3.1. Annex: Me j o r a s que pueden r e a l i z a r s e en

l o s e s t a b l e c i m i e n t o s de B e n e f i c e n c i a ,

per Puig A l f o n s o 168

6.1.3.2. Annex:Bases per a l a C o n s t i t u c i ó i f u n ­

cionament de l e s J u n t e s de Govern d e i s

E s t a b l i m e n t s de B e n e f i c e n c i a de l a

Mancomunitat 194

6.1.4. Notes 201

6.2. Sani t a t .

6.2.1. O r g a n i t z a c i ó d e l S e r v e i 213

6.2.2. L l u i t a c o n t r a e l P a l u d i s m e 222

6.2.3. P a t r o n a t d'Assisténcia S o c i a l a i s T u b e r c u

l o s o s 256

6.2.3.1. Annex: D i s c u r s i n a u g u r a l p r i m e r S e r v e i

d ' A s s i t é n c i a S o c i a l a i s T u b e r c u l o s o s ,

per L l . Sayé 278

6.2.4. S e r v e i d ' E s t a d í s t i c a i D e m o g r a f í a 285

6.2.5. L l u i t a c o n t r a l a Febre T i f o i d e a 286

6.2.6. Obres h i d r á u l i q u e s i sanejament { E n g i -

n y e r i a s a n i t a r i a ) 294

6.2.7. L l u i t a c o n t r a l a m o r t a l i t a t i n f a n t i l .... 299

6.2.8. B r i g a d e s s a n i t á r i e s 315

6.2.9. S e r v e i de c u r s o s ambulants i d e i s l a b o r a ­

torís 319

6.2.10. L l u i t a c o n t r a e l g o l l e ndémie i e l c r e t i ­

nisme 321

6.2.11. Nous p r o j e c t e s 323

6.2.11.1. Annex. P r o p o s t e s a l ' A s s e m b l e a , per

P u i g i S a i s 325

6.2.12. Notes 330

518

6.3. C u l t u r a i Educació S a n i t a r i a .

6.3.1. I n s t i t u t d'Educació G e n e r a l 336 6.3.1.1. Annex. P r o j e c t e d ' I n s t i t u t d'Educació

G e n e r a l , per E. P r a t de l a R i b a 350

6.3.2. Comissió d'Educació Física 358

6.3.3. E s c o l a d ' I n f e r m e r e s 362

6.3.4. I n s t i t u t d'Orientació P r o f e s s i o n a l 372

6.3.5. L a b o r a t o r i de Psicología e x p e r i m e n t a l ... 379

6.3.6. S e m i n a r i - L a b o r a t o r i de F i s i o l o g í a 389

6.3.7. Cursos M o n o g r á f i c s d ' A l t s E s t u d i s i

d'íntercanvi 396

6.3.8. Institució E s c o l a r d ' E s t u d i s S u p e r i o r s .. 399

6.3.9. Notes 403

6.4. Ac c i ó S o c i a l .

6.4.1. Antece d e n t s h i s t o r i e s 408

6.4.1.1. Annex. E l problema p o l í t i c o de l a

sa n i d a d p ú b l i c a , per G. P i t t a l u g a 410

6.4.2. Política s o c i a l a Espanya 426

6.4.3. Política s o c i a l a C a t a l u n y a 428

6.4.3.1. Annex: P r e s s u p o s t o s de l a Mancomunitat

( 1914-1924) 437

6.4.4. Acció s o c i a l de l a Mancomunitat 447

6.4.4.1. Annex: I n s t i t u t Cátala de Mutua 1 isme... 455

6.4.5. Notes 461

V I I . D I S C U S S I Ó .

7.1. D i s c u s s i ó 465

V I I I CONCLUSIONS.

8.1. C o n c l u s i o n s 483

519

I X . B I B L I O G R A F Í A .

9.1. B i b l i o g r a f í a 491

9.2. A b r e v í a c i o n s o s i g l a s u t i l i t z a d e s . ...... 495

X. TAULA DE CONTINGUT.

10.1. T a u l a de c o n t i n g u t 517

520