llengua catalana 2010.pdf

7/29/2019 llengua catalana 2010.pdf

1/12

avaluacieducaci

pririacurs2009-2010

llenguacatalana

competncialingstica:


2/12

instruccions

Per er la prova necessites un bolgra.

Prier has descoltar un dictat i has de copletar els espais en blanc.

Seguidaent has de llegir atentaent uns textos i respondre a unes preguntes sobre el

que has llegit.

Finalent has descriure un text sobre el tea que set deana.

Hi ha dierents tipus de preguntes per respondre. La ajoria les has de respondre arcant

ab una X el requadre que consideris correcte; en daltres, has de arcar tab ab

una X si la rase s verdadera o alsa, i en alguna altra has descriure.

Contesta tan b co spigues cada pregunta. Si ho necessites, pots rellegir els textos i

les preguntes.

EXEmPLE 1

El sol s:

a. Un planeta

b. Un satllit

c. Una estrella

d. Un asteroide planeta

EXEmPLE 2

Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els ets?

A.

Es va despertar tard i esva aixecar rpidament.

B.

Va arribar a tempsdagafar lautobs.

C.

Encara no havien obertla porta de lescola.

D.

A casa, no va prendreres per esmorzar.

a. D C B Ab.A B C Dc.A D B Cd.D A B C

Nos hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, pots ratllar-la i

arcar claraent la nova resposta.

Tens 45 inuts per er la prova. Llegeix atentaent els textos i les preguntes per contestar

tan b co et sigui possible.


3/12

avaluaci educaci primria 3

llenguacatalana


DICTAT

Ara escoltars un text dues vegades. La primera s per entendrel b i

la segona s per completar els espais en blanc.

El senyor Guillem viu al bosc i t molta dels lladres.

El senyor Guillem no s ric, els lladres no

saben. Desprs de rumiar, va decidir

escriure rtol i a la porta.

Es prega als lladres que toquin el timbre. Podran entrar

lliurement i podran amb els seus propis ulls

que no hi ha res per . Si vnen de nit, han de

trucar ben fort, tinc un son .

Signat el senyor Guillem.

que una nit va sentir el timbre.

Som els lladres! va sentir que cridaven.

0-1

a

0-1

h

0-1

l

0-1

i

0-1

b

0-1

c0-1

d

0-1

e0-1

f

0-1

g

0-1

j

0-1

k


4/12

4 avaluaci educaci priria

TEXT 1

Llegeix aquest text ab atenci.

1.On volia aagar la troballa el protagonista de la histria?a. Al damunt de la xemeneia

b. Al sal

c. Al dormitori

d. Al menjador

Un daquells dies vaig descobrir a la pa-

ret un escorp femella gros que portava

una cosa que a primer cop dull sembla-

va un abric de pell de color de camell.

Una inspecci ms a prop em va demos-

trar que aquesta pea era una massa de

menuts minsculs adherits al llom de la

mare. Aquesta famlia em va captivar i

vaig decidir dentrar-los damagat a casa,

al meu dormitori, per poder-los guardari veurels crixer. Amb compte innit

vaig moure la mare i la famlia perqu

es quessin a dins una capsa de llumins

i llavors vaig afanyar-me cap a casa. Vaig

tenir la mala sort que just entrar estaven

servint el dinar; vaig posar amb molt de

compte la capsa de llumins sobre la llei-

xa de la xemeneia del sal.

Distret amb el menjar i escoltant com dis-cutia la famlia, vaig oblidar del tot les me-

ves apassionants captures recents. Final-

ment, en Larry, havent acabat, va portar

les cigarretes al sal i es va reclinar a la

cadira, sen va posar una a la boca i va aga-

far la capsa de llumins que jo havia dut.

Ara armo, com aquell dia, que lescorp

femella no tenia cap intenci de fer mal.

Estava inquiet

i un xic enfadat

destar tancat tant de

temps dins una

capsa de llumins

i, per aix, va apro-

tar la primera oportunitat per escapar-

se. Es va llanar fora de la capsa moltrpidament, amb els menuts adherits

desesperadament, i va fugir corrents

per sobre del dors de la m den Larry.

No gaire segur del que havia de fer des-

prs, lescorp femella va aturar-se a la

m amb el bl corbat enlaire i a punt.

En Larry, en sentir el moviment de les

seves pinces, va donar-hi un cop dull

per veure qu era, i des daquell momentles coses es van fer ms i ms confuses.

Gerard Durrell,

La meva famlia i altres animals. 1988

(text adaptat)

0-1

m


5/12

avaluaci educaci priria 5

llenguacatalana


TEXT 1

2.Per qu va agaar els escorpins?a. Perqu en feia collecci

b. Perqu volia veurels crixer

c. Perqu volia espantar la famlia

d. Perqu tenia gana

3. Quina daquestes rases resueix illor el prier pargra?

a. Mentre dinava, vaig oblidar-me de la meva troballa

b. Lescorp se sentia a gust a la capsa de llumins

c. La mare escorp portava les cries adherides a lesquena

d. La famlia descorpins va despertar el meu inters

4. Lescorp es va llanar ora de la capsa

a. perqu tenia gana

b. perqu en Larry va cridar

c. perqu volia fer mal

d. perqu volia ser lliure

5. A continuaci tens unes rases que sidentifquen ab unes lletres (A, B, C, D).

Segons el text, quin s lordre correcte en qu passen els ets?

A.Vaig posar la meva

troballa en una

capsa de llumins.

B.Vaig descobrir

un escorp

femella.

C.Vaig veure com en Larry va

agafar la capsa de llumins

que jo havia deixat al sal.

D.Lescorp va

sortir rpidament

de la capsa.

a. B C A D

b. B A C D

c. A B C D

d. D C A B

0-1

n

0-1

o

0-1

p

0-1

q


6/12


TEXT 1

6.Al protagonista de la histriaa. lapassiona observar tot tipus danimals

b. li agrada jugar amb llumins

c. li volia fer mal en Larry

d. li agrada omplir la lleixa de la xemeneia

7. Ab quina rase el protagonista ens explica el desconcert de lescorp?

a. Va enganxar-se a la paret

b. Va fugir per sobre de la m den Larry

c. Va aturar-shi amb el fibl corbat enlaire i a punt

d. Va ficar-se dins duna capsa

8. Quan parla deles meves apassionants captures recents es reereix

a. a la seva famlia a punt de dinar

b. a la seva collecci de capses de llumins

c. a labric de color de camell

d. a la famlia descorpins

9. Qu vol dir el protagonista de la histria quan diuaquesta famlia em va

captivar?

a. Que el va encantar

b. Que el va espantar

c. Que el va capturar

d. Que el va inquietar

10. Lescorp eella portava unamassa de menuts minsculs adherits al llom.

Elsmenuts minsculs sn:

a. Taques a la pell

b. Les seves cries

c. Petits animals parsits

d. Granets de sorra

0-1

r

0-1

s

0-1

t

0-1

u

0-1

v


7/12


llenguacatalana


TEXT 1

11.Una histria confusa s el CONTRARI duna histriaa. complicada

b. trbola

c. embolicada

d. precisa

12. Una de les paraules segents NO t relaci ab les altres. Quina s?

a. Corba

b. Curvatura

c. Corbar

d. Corbata

13. Tria el verb correcte perqu la rase tingui sentit.

Lescorp estava inquiet perqu dins una capsa de llumins.

a. havia estat tancat

b. haur estat

c. est tancat

d. estaria tancat

14. Senyala loraci que triaries per continuar la rase:

Lescorp femella li va clavar el fibl al dit gros

a. perqu tota la famlia havia estat contemplant lescena

b. i en Larry va sentir un dolor terrible

c. quan en Larry sentia un dolor terrible

d. i en Larry sel treu del damunt amb una plantofada

0-1

w

0-1

x

0-1

y

0-1

z


8/12


TEXT 2

Llegeix aquest text ab atenci.

NAVILIS I GALIONS

Els navilis, juntament amb els galions,

sn els vaixells que podem veure a les

pellcules de pirates i que tamb surten

als contes com, per exemple, la histria de

Peter Pan, on el capit Gar en mana un.

En posici datac es posaven tots els vai-

xells duna mateixa ota, un darrere delaltre, i sanaven situant davant per da-

vant dels vaixells de la ota enemiga. Una

vegada collocats comenaven a disparar.

Contra el que ens han mostrat les pel-

lcules, aquells vaixells eren ms resis-

tents del que pot semblar. Estaven fets

amb grans peces de fusta de primera

qualitat i el ms normal, quan rebien

una canonada, era que la bala rebots.

Els artillers apuntaven als pals i a les

veles, per evitar que el vaixell pogus

maniobrar, o b a les troneres, els forats

per on surten els canons, perqu si hi

caven una bala, i aquesta tocava la pl-vora, era fcil que el vaixell sincendis.

De fet, la majoria dels naufragis tenien

aquesta causa.

Els navilis eren vaixells molt grans, duns

50 metres deslora, i com un edici de

cinc o sis pisos dalada. Portaven una

tripulaci duns sis-cents homes, que ha-

vien destar a vegades ns a sis mesos

a alta mar. El fet destar tant de tempsen un espai tant redut feia que sovint

hi haguessin baralles, i aix, a la vegada,

feia que el capit hagus dimposar una

disciplina molt frria, amb cstigs molt

severs. Els mariners feien la seva vida

all on podien. Normalment dormien en

cois, que sn com hamaques, compar-

tint espai amb els canons, i val a dir que

no era una vida gens fcil.

Alba Espargar,Cavall Fort

1. marca ab una X si s verdadera (V) o alsa (F) cada una daquestes rases.

V F

a. Els navilis eren naus de guerra

b. Avanaven amb la fora del vent

c. Navilis i galions sassemblaven poc

d. Eren naus frgils fetes de fusta

0-1

aa

0-1

ab

0-1

ac0-1

ad


9/12


llenguacatalana


TEXT 2

2. En quin oent coenaven a disparar els navilis?

a. Quan veien lenemic a prop

b. Quan la flota estava collocada

c. Quan sentien la primera canonada

d. Quan la flota carregava els canons

3. Qu causava la ajor part dels nauragis?

a. Les tempestes

b. El vent

c. El foc

d. Les males maniobres

4. Les troneres sn els orats

a. dels canons

b. per posar-hi les hamaques

c. on es colloquen els pals i les veles

d. per on surten els canons

5. Per qu el capit havia diposar cstigs olt severs?

a. Perqu era un home molt dspota

b. Perqu era el capit i era qui manava

c. Perqu havia de demostrar que ell era ms fort

d. Perqu havia de posar pau entre els mariners

6. Qu s leslora dun vaixell?

a. La llargria

b. La part davantera

c. El costat dret

d. La part posterior

7. Quin pargra ens parla de la tripulaci dels navilis i galions?

a. El primer pargraf

b. El segon pargraf

c. El tercer pargraf

d. El quart pargraf

0-1

ae

0-1

af

0-1

ag

0-1

ai

0-1

ah

0-1

aj


10/12


TEXT 2

8. Quina daquestes rases s la s correcta per resuir el contingut del text?

El text dna inoraci sobre

a. com es defensaven els navilis i els galions

b. els navilis i els galions, en general

c. els cstigs que rebien els pirates

d. com es construen els navilis i els galions

9. A la rase el ms normal era que la bala rebots, rebotarvol dir que la bala

a. feia un bot

b. es llanava a laire

c. canviava de direcci

d. queia a terra

10.Els vaixells es posaven un darrere de laltre signiica que es collocaven

a. en parallel

b. en filera

c. de dos en dos

d. de costat

11. Una de les opcions segents s incorrecta. marca-la:

a. Flota de vaixells

b. Flota davions

c. Flota pesquera

d. Flota descoles

12. marca el nexe que aries servir per unir les dues oracions segents:

Els ariners eien la vida co podien lespai era redut.a. amb

b. per si

c. com que

d. perqu

13. Quina de les rases segents est ben puntuada?

a. El capit, que senfadava sovint era molt bon home.

b. El capit, que senfadava sovint, era molt bon home.

c. El capit que senfadava, sovint, era molt bon home.

d. El capit que senfadava sovint, era molt bon home.

0-1

ak

0-1

al

0-1

am

0-1

ao

0-1

an

0-1

ap


11/12


llenguacatalana


rEDACCI

Escriu un ni de 10 lnies. Si escrius enys lnies no set corregir

la redacci i es veur aectada la teva puntuaci. Fixat b en el queescrius. Quan hagis acabat, llegeix-ho de nou i corregeix el que convingui.

Si ho necessites, pots utilitzar el ull de darrere per er un esborrany o un

esquea.

EL mEU ANImAL PREFERIT

Explica quin s, co es diu, co s, qu a, etc.

0-1-2

CA

0-1-2

L

0-1-2

O

0-1-2

M

0-1-2

AF


12/12

llengua catalana 2010.pdf

Documents

Transcript of llengua catalana 2010.pdf