Llengua catalana - editorialcasals.cat · ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4. ESO. LLENGUA...

40
ESO BA Llengua catalana i Literatura

Transcript of Llengua catalana - editorialcasals.cat · ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4. ESO. LLENGUA...

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 1

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA

ESO BA

Llengua catalana i Literatura

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 2

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA

03

0408101214

2224252628

323334

36

38

39

Il·lu

stra

ció

de Jo

sep

M. M

ador

ell i

Mun

tané

(192

3-20

04),

del l

libre

Ave

ntur

es e

xtra

ordi

nàrie

s d’

en M

assa

gran

, de

Jose

p M

. Fol

ch i

Torr

es (1

880

-195

0).

ÍNDEX

Codi obert

ESO. Llengua catalana i LiteraturaClaus del projecteMaterial de l’alumnatEl llibre de l’alumnat. Pas a pasMaterial del docentÍndex de continguts

BA. Llengua catalana i LiteraturaClaus del projecteMaterial de l’alumnat Material del docentEl llibre de l’alumnat. Pas a pasÍndex de continguts

BA. Literatura universalMaterial de l’alumnat Material del docentÍndex de continguts

eCasals. Portal de recursos educatius i llibres digitals

Pla lector

Material complementari

3

Codi obert és el denominador comú del conjunt de projectes que conformen la proposta educativa d’Editorial Casals. Respon a la necessitat d’oferir-vos un material pedagògic coherent i complet, atent als corrents de renovació pedagògica que ens interpel·len i compromès amb les noves tecnologies a l’aula. És l’expressió de la voluntat comuna d’estar oberts al món, un món que canvia amb celeritat i que ens anima a desplegar una actitud desperta i diligent, a obrir la ment als nous reptes, a estimular els talents.

Dotar els nostres joves d’instruments útils, extrets de la vida real, és un dels pilars de la nostra proposta educativa: oferir-los el codi que els haurà de servir per interpretar la realitat, per estimular el sentit crític, per participar en la construcció del futur, per créixer com a persones autònomes i, en definitiva, per ser més lliures i feliços.

Codi obert, a més, dota tots els seus projectes de recursos digitals actuals. Uns recursos que han estat

concebuts especialment per al treball a l’aula, entesos com un material clau per a l’aprenentatge, perquè estem oberts a les noves tecnologies i oberts al futur.

Codi obert, en consonància amb l’ensenyament basat en les metodologies actives, ofereix un seguit

de materials que ajuden l’alumnat a generar aprenentatges significatius i vivencials. Partim de la premissa que els nostres

alumnes són individus actius, estimulats i creatius; per aquest motiu, estem oberts a la motivació com a principi generador de l’aprenentatge.

De sempre, l’escola ha estat un espai natural on aprendre la vida, tant per prendre consciència de nosaltres mateixos i viure la pròpia individualitat, com per aprendre a conviure en la diversitat, perquè els valors i les actituds només s’adquireixen a través de la vivència compartida. En definitiva, Codi obert és un projecte pensat per als nostres joves, ciutadans de demà, i per a vosaltres, educadors, pilars de l’educació, per acompanyar-vos en la vostra feina.

Perquè qui té el codi per desxifrar el coneixement, té la clau del futur

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA CLAUS DEL PROJECTE

OBERT AL CONEIXEMENT COMPARTIT

1. Transferir aprenentatges entre àrees

Fem projectes per aplicar l’aprenentatge de la llengua i la literatura a contextos reals.

Centrem l’objecte d’estudi en la realitat, i el que passa a la vida real no està dividit en compartiments sinó que és global. Per tal de promoure la tranferència d’aprenentatges entre blocs curriculars o àrees calen activitats en context i projectes que activin les ganes d’aprendre, investigar i experimentar. Com més interacció amb la realitat, millor aprenentatge.

1PROJECTEAquest soc jo

i aquests som nosaltres

T’ho explico a través de l’art

7sessions

mou les teves capacitats

Comunicació i argumentació

Creativitat Eines digitals Treball en equip

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

QUÈ HAS DE SABER PER EXPLICAR COM ETS?

PRODUCTE FINAL

Alguns de vosaltres us coneixeu d’anys previs, però d’altres és la primera vegada que coincidiu dins d’una aula. Ser un grup cohesionat dotarà de sentit tot el que passi al llarg del curs, i per a això cal que us conegueu, no creieu?

Amb aquest projecte, us coneixe-reu els uns als altres d’una manera diferent del que esteu acostumats. T’animes? T’agrada la música?

Per mostrar als altres qui ets, hauràs de posar en joc coneixements i habilitats que ja tens i altres que practicaràs:

• Prendre consciència dels aspectes que et caracteritzen.

• Comprendre i analitzar el significat de les cançons.

• Expressar gustos, emocions, senti-ments... en un collage.

• Usar programes d’edició d’arxius d’àudio.

Cadascú de vosaltres ha d’escollir un fragment de cançó en què se senti identificat i fer un collage que en reculli la idea. Després, entre tots compondreu una «nova» cançó recollint els frag-ments de cadascú.

Què aprendràs?

ComunicacióDescriuràs els trets que et caracteritzen utilitzant la lletra d’una cançó.

CreativitatPosaràs en marxa la teva creativitat per fer un collage que et descrigui.

Eines digitals Usaràs eines digitals per editar el fragment de la cançó que has escollit.

Treball en equipDebatreu i col·laborareu amb tots els membres de la classe per crear entre tots la cançó que us caracteritza com a grup classe.

Projecte 1 Aquest soc jo i aquests som nosaltres

IndividualmentSessió 1 Analitzar-te a tu mateixa o a tu mateix. Buscar una cançó en què t’identifiquis.

Qui soc jo? Com soc? Quina cançó em caracteritza? Per què? Busquem la cançó.

Sessió 2 Analitzar el contingut de la cançó escollida.

En quins aspectes d’aquesta cançó m’identifico? Analitzem la cançó escollida.Rutina de pensament: paraula-idea-frase.

Sessió 3 i 4Fer un collage que reculli aspectes diversos per explicar com ets.

Escollim el fragment de la cançó que més ens identifica.Fem un primer esborrany del collage, utilitzantdibuixos, imatges, papers, textos, petits objectes... Fem la versió definitiva del collage.

Sessió 5 i 6 Aquest soc jo. Vol saber-ne res més, sobre mi?

Compartim amb els companys i companyes el collage mentre sona de fons la cançó escollida per cadascú. No cal explicar res: el collage ha de parlar per ell mateix. Preguntem, si cal, coses que es vulgui saber sobre els altres (per escrit).

En grupSessió 7Aquests som nosaltres. Ho expliquem cantant.

Creem la versió final de la cançó que ens defineix com a grup classe.

Esteu preparats?Us heu de presentar a la resta del grup sense paraules: mostrant-los el vostre collage mentre la vostra cançó sona com a música de fons.

I com a grup...Heu d’ajuntar els fragments de cançó de cadascú per compondre una «nova» cançó col·lectiva que us definirà com a grup.A Internet trobareu webs que us ajudaran a tallar i ajuntar les cançons

La teva professora o professor t’avaluarà amb la rúbrica que et presentarà. Aquesta rúbrica valorarà els aspectes següents: Individualment:• El grau en què la cançó escollida reflecteix la teva manera de ser, gustos...• La coherència entre la informació que conté el collage i els trets de la ca.çó que

sents com a propis.• La creativitat en l’elaboració del collage.Com a grup: • El respecte cap a les presentacions dels altres i la implicació en el treball de grup.

«Si camines sol arribaràs més ràpid;

si caminem junts arribarem més lluny »

Proverbi xinès

QUÈ FAREU?

VEIEM ELS VÍDEOS!

QUÈ AVALUAREM?

Capacitats integrades dins del projecte

Pautes generals per desenvolupar

el projecte

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 5

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA CLAUS DEL PROJECTE

OBERT ALS REFERENTS LITERARIS FEMENINS

2. Visibilitzar el paper de les dones en la història de la literatura Incorporem l’obra literària de les autores que van participar de manera activa en la cultura del seu temps.

No hi ha una història sense dones. Per això, emfasitzem la presència de les autores que, malgrat la seva capacitat creativa i intel·lectual, han hagut de lluitar contra tota mena de prejudicis per la seva condició femenina o que simplement han quedat silenciades.

OBERT A LA NORMATIVA ACADÈMICA

3. Incorporar les novetats ortogrà-fiques i gramaticals de l’IEC Introduïm de forma didàctica les noves propostes de l’IEC.

Les novetats ratificades pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (2016) s’han d’anar incorporant a la pràctica diària de la llengua. Ens apropem, doncs, amb rigor a les noves versions de l’Ortografia catalana i la Gramàtica catalana, i apliquem els canvis amb un enfocament pràctic i pedagògic.

1PROJECTEAquest soc jo

i aquests som nosaltres

T’ho explico a través de l’art

7sessions

mou les teves capacitats

Comunicació i argumentació

Creativitat Eines digitals Treball en equip

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE

QUÈ HAS DE SABER PER EXPLICAR COM ETS?

PRODUCTE FINAL

Alguns de vosaltres us coneixeu d’anys previs, però d’altres és la primera vegada que coincidiu dins d’una aula. Ser un grup cohesionat dotarà de sentit tot el que passi al llarg del curs, i per a això cal que us conegueu, no creieu?

Amb aquest projecte, us coneixe-reu els uns als altres d’una manera diferent del que esteu acostumats. T’animes? T’agrada la música?

Per mostrar als altres qui ets, hauràs de posar en joc coneixements i habilitats que ja tens i altres que practicaràs:

• Prendre consciència dels aspectes que et caracteritzen.

• Comprendre i analitzar el significat de les cançons.

• Expressar gustos, emocions, senti-ments... en un collage.

• Usar programes d’edició d’arxius d’àudio.

Cadascú de vosaltres ha d’escollir un fragment de cançó en què se senti identificat i fer un collage que en reculli la idea. Després, entre tots compondreu una «nova» cançó recollint els frag-ments de cadascú.

Què aprendràs?

ComunicacióDescriuràs els trets que et caracteritzen utilitzant la lletra d’una cançó.

CreativitatPosaràs en marxa la teva creativitat per fer un collage que et descrigui.

Eines digitals Usaràs eines digitals per editar el fragment de la cançó que has escollit.

Treball en equipDebatreu i col·laborareu amb tots els membres de la classe per crear entre tots la cançó que us caracteritza com a grup classe.

Projecte 1 Aquest soc jo i aquests som nosaltres

IndividualmentSessió 1 Analitzar-te a tu mateixa o a tu mateix. Buscar una cançó en què t’identifiquis.

Qui soc jo? Com soc? Quina cançó em caracteritza? Per què? Busquem la cançó.

Sessió 2 Analitzar el contingut de la cançó escollida.

En quins aspectes d’aquesta cançó m’identifico? Analitzem la cançó escollida.Rutina de pensament: paraula-idea-frase.

Sessió 3 i 4Fer un collage que reculli aspectes diversos per explicar com ets.

Escollim el fragment de la cançó que més ens identifica.Fem un primer esborrany del collage, utilitzantdibuixos, imatges, papers, textos, petits objectes... Fem la versió definitiva del collage.

Sessió 5 i 6 Aquest soc jo. Vol saber-ne res més, sobre mi?

Compartim amb els companys i companyes el collage mentre sona de fons la cançó escollida per cadascú. No cal explicar res: el collage ha de parlar per ell mateix. Preguntem, si cal, coses que es vulgui saber sobre els altres (per escrit).

En grupSessió 7Aquests som nosaltres. Ho expliquem cantant.

Creem la versió final de la cançó que ens defineix com a grup classe.

Esteu preparats?Us heu de presentar a la resta del grup sense paraules: mostrant-los el vostre collage mentre la vostra cançó sona com a música de fons.

I com a grup...Heu d’ajuntar els fragments de cançó de cadascú per compondre una «nova» cançó col·lectiva que us definirà com a grup.A Internet trobareu webs que us ajudaran a tallar i ajuntar les cançons

La teva professora o professor t’avaluarà amb la rúbrica que et presentarà. Aquesta rúbrica valorarà els aspectes següents: Individualment:• El grau en què la cançó escollida reflecteix la teva manera de ser, gustos...• La coherència entre la informació que conté el collage i els trets de la ca.çó que

sents com a propis.• La creativitat en l’elaboració del collage.Com a grup: • El respecte cap a les presentacions dels altres i la implicació en el treball de grup.

«Si camines sol arribaràs més ràpid;

si caminem junts arribarem més lluny »

Proverbi xinès

QUÈ FAREU?

VEIEM ELS VÍDEOS!

QUÈ AVALUAREM?

Presentació del producte final

Avaluació per rúbriques

Seqüenciaciód’activitats

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 6

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA CLAUS DEL PROJECTE

OBERT A L’ERA DIGITAL

4. Activar les ganes d’aprendre i investigar Personalitzem l’ensenyament mitjançant les TIC.

Comptem amb més de 80 recursos digitals per curs, que tenen una doble finalitat:

1. Associar els continguts amb la vida quotidiana de l’alumnat per tal que els comprenguin millor.

2. Dur a terme activitats contextualitzades que ens permeten transferir coneixements entre àrees, com també elaborar, processar i gestionar informació.

ESTRUCTURA

[54]

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]3

Competències de l’àmbit lingüístic: 1-2 (act. 13), 3 (act. 13e), 4-6 (act. 14). Actitudinals: 1

2. El diari de viatge És una narració en què un viatger, com si fos un diari personal, explica en pri-mera persona les experiències i emocions viscudes durant un recorregut. Sol il·lustrar-se amb dibuixos i fotografies. Molts es publiquen en blogs, on els lectors poden deixar-hi comentaris.

Camp base de l’Everest al TibetPublicat el 2 de juny de 2017

Divendres, 28 d’abril de 2017Dia 16: Shigatse – Monestir Sakya – Camp base de l’Everest

Després de matinar com el primer, baixem al menjador on esmorzem amb tranquil·litat, sense cap símptoma de mal de muntanya. Carreguem les motxilles al cotxe i ens arribem al monestir Sakya, la nostra primera parada d’avui.

Fem el trajecte envoltats de paisatges increïbles: el cel estava esquitxat de núvols que sem-blaven de cotó i la terra era ocupada per petits pobles plens de color. Arribem al monestir, situat a 4.200 metres d’altitud. Són les 11:30 del matí. Com tota la resta d’edificis d’aquesta zona del Tibet, el monestir és de color gris cendra. Es va construir pensant en la defensa del territori, per això hi ha talaies als murs que l’envolten. En visitem l’interior: el gran pati, la sala de reunions amb les seves columnes d’arbres tibetans portats de zones llunyanes, les capelles...

A les 13:30 donem per acabada la visita i ens disposem a menjar en un restaurant que hi ha davant del monestir: un plat de fideus fregits amb carn i verdura, arròs, aigua per 90 rmb (11,5 €) per persona. Tot estava per llepar-se’n els dits.

Al voltant de les 14:30 tornem a posar-nos en marxa cap al camp base de l’Everest, per-dent-nos entre paisatges de somni cada vegada més salvatges i rierols que trenquen les muntanyes deixant unes cicatrius bellíssimes.

Viatge al Tibet en 19 dies (text adaptat).

Títol

Dia i data

Relat de l’experiència

Pronoms en 1a persona

Lèxic que expressa

sentiments

Expressions col·loquials

Recorregut

13 Respon les preguntes sobre el text anterior.

a Qui ha pogut ser-ne l’autor? Ha fet el viatge sol? En quina persona l’ha escrit?

b A qui va dirigida la narració? c AS Situa en el mapa el lloc on transcorre aquest

relat.

d Són a l’inici, al mig o al final de la ruta? e Què és una expedició? Creus que l’autor del text

està fent una expedició?

f On acaba la ruta el divendres 28 d’abril?

14 Imitació de models. Escriu vuit línies que relatin la ruta des del monestir Sakya fins que es veu l’Everest, a la serralada de l’Himàlaia. Segueix les instruccions.

1 15:00 hores. Breu parada a 5.200 metres. Estirar les cames.

2 Entrada al Parc Nacional de l’Everest. Dos con-trols per documentació. Paisatge àrid. 100 km de ruta.

3 Apareix l’Everest a l’horitzó. Majestuós.

ACTIVITATS

Índia Birmània

TailàndiaMar d’Aràbia

Nepal

Bhutan

Xina

Pakistan

AfganistanIran

Oman

AràbiaSaudita

Iemen

BanglaDesh

Índia

Índia

NepalBhutan

Nepal

XinaXina

BanglaDesh

Shigatse

Monestir Sakya

Camp base de l’EverestTibet

Everest

Cho Oyu N

0 50 km

[56]

3

Competències de l’àmbit lingüístic: 3 (2d), 4-6 (1-5), 7 (2c). Actitudinals: 1

COMUNICACIÓ ESCRITA [ELABORACIÓ DE TEXTOS]

FASES DEL PROJECTE

1 Objectiu Narrar una experiència viscuda durant una excursió cultural (d’un dia de durada) a la ciutat de Tarragona, on destaquen els monuments i ruïnes romans.

2 Obtenció d’informació a Completa el text amb els mots que hi falten: capi-

tal, colònia, circ, ibèrica, guerres, fòrums, romans, prosperitat.

b Relaciona cada element assenyalat al plànol de la part superior de la pàgina amb la seva activitat.

Temple Combats de gladiadorsFòrum Camí ample i transitatCirc Obres dramàtiquesVia Culte a l’emperadorAmfiteatre Curses de carrosTeatre Centre administratiu

c Mira el vídeo i respon les preguntes sobre la ciu-tat romana de Tàrraco.

1 Quina gran plaça destaca a la plana? 2 Quin monument hi ha fora de la muralla i a prop

del mar? 3 On es troba l’amfiteatre? 4 En quina zona hi ha el fòrum de la província?

d Busca a la web del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona on van trobar les següents restes: mosaic de la Medusa, estàtua femenina i nina articulada d’ivori.

3 Planificació i organització de la informació Pensa en l’estructura que tindrà la teva narració:

• Cada paràgraf (entre quatre i cinc) inclourà un fet imaginari succeït durant la visita a Tarragona.

• És millor que expliquis els fets cronològicament (al matí..., després de dinar..., a la tarda...).

4 Producció: imitació de models Fes una narració sobre experiències viscudes du-

rant una excursió cultural a Tarragona seguint el model de l’activitat 7 de la pàgina 52.

5 Revisió Repassa l’ortografia i els signes de puntuació del

text; evita les possibles repeticions de paraules. Valora la teva narració segons els criteris que hi ha a les taules del document adjunt.

L’any 218 aC, els ▲ van arribar a Hispània i van fundar la ciutat de Tàrraco, prop d’una ciutat ▲ que ja existia. Els segles II i III van constituir una època de ▲ per a Tàrraco; Juli Cèsar li va concedir l’estatus de ▲. Fins i tot l’emperador Octavi August hi va residir un temps per dirigir les ▲ contra els càntabres i els asturs. Tàr-raco era aleshores la ▲ d’una província anomenada Tarraconense. Disposava de dos ▲: el provincial i el local i s’hi van construir un teatre, un ▲ i un amfiteatre.

Taller d’escriptura AA AD AP PROJECTE: ESCRIURE UN RELAT DE VIVÈNCIES (15 línies)

Circ

Via Augusta

Fòrum local

Temple d’August

Necròpolis

Amfiteatre

Teatre

Associació d’un contingut sobre tipologia textual a un documental

audiovisual.

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 7

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA CLAUS DEL PROJECTE

OBERTA DIVERSES FORMES D’APRENDRE

5. Personalitzar l’ensenyamentRealitzem una adaptació curricular del llibre de l’alumnat.

Ajustem i modifiquem la proposta curricular desenvolupada a cada curs amb l’objectiu d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials. L’adaptació curricular es porta a terme seguint els mateixos apartats que conformen la unitat del llibre de l’alumnat.

ESTRUCTURA

[54]

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]3

Competències de l’àmbit lingüístic: 1-2 (act. 13), 3 (act. 13e), 4-6 (act. 14). Actitudinals: 1

2. El diari de viatge És una narració en què un viatger, com si fos un diari personal, explica en pri-mera persona les experiències i emocions viscudes durant un recorregut. Sol il·lustrar-se amb dibuixos i fotografies. Molts es publiquen en blogs, on els lectors poden deixar-hi comentaris.

Camp base de l’Everest al TibetPublicat el 2 de juny de 2017

Divendres, 28 d’abril de 2017Dia 16: Shigatse – Monestir Sakya – Camp base de l’Everest

Després de matinar com el primer, baixem al menjador on esmorzem amb tranquil·litat, sense cap símptoma de mal de muntanya. Carreguem les motxilles al cotxe i ens arribem al monestir Sakya, la nostra primera parada d’avui.

Fem el trajecte envoltats de paisatges increïbles: el cel estava esquitxat de núvols que sem-blaven de cotó i la terra era ocupada per petits pobles plens de color. Arribem al monestir, situat a 4.200 metres d’altitud. Són les 11:30 del matí. Com tota la resta d’edificis d’aquesta zona del Tibet, el monestir és de color gris cendra. Es va construir pensant en la defensa del territori, per això hi ha talaies als murs que l’envolten. En visitem l’interior: el gran pati, la sala de reunions amb les seves columnes d’arbres tibetans portats de zones llunyanes, les capelles...

A les 13:30 donem per acabada la visita i ens disposem a menjar en un restaurant que hi ha davant del monestir: un plat de fideus fregits amb carn i verdura, arròs, aigua per 90 rmb (11,5 €) per persona. Tot estava per llepar-se’n els dits.

Al voltant de les 14:30 tornem a posar-nos en marxa cap al camp base de l’Everest, per-dent-nos entre paisatges de somni cada vegada més salvatges i rierols que trenquen les muntanyes deixant unes cicatrius bellíssimes.

Viatge al Tibet en 19 dies (text adaptat).

Títol

Dia i data

Relat de l’experiència

Pronoms en 1a persona

Lèxic que expressa

sentiments

Expressions col·loquials

Recorregut

13 Respon les preguntes sobre el text anterior.

a Qui ha pogut ser-ne l’autor? Ha fet el viatge sol? En quina persona l’ha escrit?

b A qui va dirigida la narració? c AS Situa en el mapa el lloc on transcorre aquest

relat.

d Són a l’inici, al mig o al final de la ruta? e Què és una expedició? Creus que l’autor del text

està fent una expedició?

f On acaba la ruta el divendres 28 d’abril?

14 Imitació de models. Escriu vuit línies que relatin la ruta des del monestir Sakya fins que es veu l’Everest, a la serralada de l’Himàlaia. Segueix les instruccions.

1 15:00 hores. Breu parada a 5.200 metres. Estirar les cames.

2 Entrada al Parc Nacional de l’Everest. Dos con-trols per documentació. Paisatge àrid. 100 km de ruta.

3 Apareix l’Everest a l’horitzó. Majestuós.

ACTIVITATS

Índia Birmània

TailàndiaMar d’Aràbia

Nepal

Bhutan

Xina

Pakistan

AfganistanIran

Oman

AràbiaSaudita

Iemen

BanglaDesh

Índia

Índia

NepalBhutan

Nepal

XinaXina

BanglaDesh

Shigatse

Monestir Sakya

Camp base de l’EverestTibet

Everest

Cho Oyu N

0 50 km

[56]

3

Competències de l’àmbit lingüístic: 3 (2d), 4-6 (1-5), 7 (2c). Actitudinals: 1

COMUNICACIÓ ESCRITA [ELABORACIÓ DE TEXTOS]

FASES DEL PROJECTE

1 Objectiu Narrar una experiència viscuda durant una excursió cultural (d’un dia de durada) a la ciutat de Tarragona, on destaquen els monuments i ruïnes romans.

2 Obtenció d’informació a Completa el text amb els mots que hi falten: capi-

tal, colònia, circ, ibèrica, guerres, fòrums, romans, prosperitat.

b Relaciona cada element assenyalat al plànol de la part superior de la pàgina amb la seva activitat.

Temple Combats de gladiadorsFòrum Camí ample i transitatCirc Obres dramàtiquesVia Culte a l’emperadorAmfiteatre Curses de carrosTeatre Centre administratiu

c Mira el vídeo i respon les preguntes sobre la ciu-tat romana de Tàrraco.

1 Quina gran plaça destaca a la plana? 2 Quin monument hi ha fora de la muralla i a prop

del mar? 3 On es troba l’amfiteatre? 4 En quina zona hi ha el fòrum de la província?

d Busca a la web del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona on van trobar les següents restes: mosaic de la Medusa, estàtua femenina i nina articulada d’ivori.

3 Planificació i organització de la informació Pensa en l’estructura que tindrà la teva narració:

• Cada paràgraf (entre quatre i cinc) inclourà un fet imaginari succeït durant la visita a Tarragona.

• És millor que expliquis els fets cronològicament (al matí..., després de dinar..., a la tarda...).

4 Producció: imitació de models Fes una narració sobre experiències viscudes du-

rant una excursió cultural a Tarragona seguint el model de l’activitat 7 de la pàgina 52.

5 Revisió Repassa l’ortografia i els signes de puntuació del

text; evita les possibles repeticions de paraules. Valora la teva narració segons els criteris que hi ha a les taules del document adjunt.

L’any 218 aC, els ▲ van arribar a Hispània i van fundar la ciutat de Tàrraco, prop d’una ciutat ▲ que ja existia. Els segles II i III van constituir una època de ▲ per a Tàrraco; Juli Cèsar li va concedir l’estatus de ▲. Fins i tot l’emperador Octavi August hi va residir un temps per dirigir les ▲ contra els càntabres i els asturs. Tàr-raco era aleshores la ▲ d’una província anomenada Tarraconense. Disposava de dos ▲: el provincial i el local i s’hi van construir un teatre, un ▲ i un amfiteatre.

Taller d’escriptura AA AD AP PROJECTE: ESCRIURE UN RELAT DE VIVÈNCIES (15 línies)

Circ

Via Augusta

Fòrum local

Temple d’August

Necròpolis

Amfiteatre

Teatre

Vídeos que permeten transferir coneixements.

LLENGUA CATALANA I LITERATURA 8ESO

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA MATERIAL DE L’ALUMNAT

1 ESO Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6661-0NOVETAT! 2 ESO Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6662-7PRÒXIM CURS

3 ESOLlibre de l’alumnatISBN: 978-84-218-6663-4NOVETAT!

4 ESO Llibre de l’alumnatISBN: 978-84-218-6664-1PRÒXIM CURS

Descobreix l’índex de continguts dels llibres a les pàgines 14-21 del catàleg.

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 9

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA MATERIAL DE L’ALUMNAT

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 9

RECURSOS DE L’ALUMNAT

L’alumnat disposa dels recursos següents:

Vídeos per analitzar aspectes de comunicació oral, tipologies textuals, gèneres literaris i història de la literatura: documentals, informatius i pel·lícules.

Vídeos per relacionar la literatura amb la música, l’art i el cinema.

Interactius d’activitats per consolidar un coneixement.

Àudios amb cançons per exemplificar conceptes de poesia.

Àudios amb dictats.

Enllaços al DIEC i a altres institucions oficials relacionades amb la llengua.

Enllaços a pàgines web per tal de processar i gestionar informació.

Tots els recursos de l’alumnat

disponibles a

on-line i off-line.

Descarrega l’App eCasals AR

(Realitat augmentada) per accedir

directament als recursos.

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 0

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA EL LLIBRE DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

1. Punt de partidaUna tipologia textual, un gènere o un període literari com a fil conductor de la comunicació oral i escrita.

4. Síntesi de la unitat Resum amb els continguts de la unitat.

[23]

1 CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Nom o substantiu

Propi

Comú

• Topònim (nom de lloc)• Antropònim (nom de persona)

• Concret (éssers i coses materials)• Abstracte (idees immaterials)

• Individual (un sol ésser o cosa)• Col·lectiu (un conjunt d'éssers o coses )

• Comptable (unitats diferenciades)• No comptable (no unitats diferenciades)

Comunicació

Verbal (a través de la

llengua)Escrita: artificial, canal visual, diferida, perdurable, perdurable,

context no compartit, signes tipogràfics o gràfics, elaborada.

Oral: natural, canal auditiu, immediata, fugaç, context compartit, signes no verbals, espontània.

Codi visual, auditiu, olfactiu, gustatiu i tàctil.No verbal

(a través dels cinc sentits)

Elements de la comunicació

Emissor: dona la

informació.

Receptor: rep la

informació.

Missatge: informació

donada.

Codi: sistema de

signes utilitzat.

Canal: mitjà físic de

circulació.

Context: circumstàncies que es donen.

Funcions del llenguatge

Expressiva: informació subjectiva.

Conativa: influir en el

receptor.

Estètica: crear

bellesa.

Metalingüística: aspectes de la

llengua.

Fàtica: procés de l'acte

comunicatiu.

Referencial: informació objectiva.

Variació lingüística

Segons el parlant

Històrica Social Geogràfica (dialectes)

Segons la situació comunicativa

Estilística (registres)• Formals: estàndard, cientificotècnic, culte o literari. • Informals: col·loquial, vulgar.

[23]Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

[202] Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

1 CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

QUÈ ÉS LA LITERATURA?És una forma d’expressió que pretén crear bellesa i sorprendre el lector a través de la forma del missatge (pre-domina l’estètica per damunt de la informació).

TEXT LITERARI TEXT NO LITERARI• La intenció principal és crear bellesa amb les paraules

(es pretén commoure, sorprendre, transmetre sensa-cions...).

• L’única intenció és comunicar alguna cosa amb les pa-raules.

• És tant o més important la forma que el contingut (allò que es diu).

• La seva forma (la manera com es diu) no crida l’atenció per ella mateixa.

• El missatge o alguns aspectes del text són ambigus (es poden interpretar de maneres diferents).

• El missatge que transmet és clar i unívoc (tothom l’en-tendrà de la mateixa manera).

QUÈ SON ELS GÈNERES LITERARIS?Són els grups en què classifiquem el textos literaris segons les seves formes i temes.NARRATIVA Relat de sucessos que passen a uns personatges en un temps i un lloc determinats explicats en

primera o tercera persona per un narrador.TEATRE Diàleg directe entre els personatges sense la intervenció del narrador.POESIA Expressió dels sentiments del poeta en primera persona, amb to confessional i íntim.

ELEMENTS DE LA NARRACIÓ

NARRADORÉs la veu imaginària que explica la història.

INTERN EXTERN• Explica els fets generalment en primera persona.• Participa en la història. Es classifica en: protagonista

(personatge principal), testimoni (personatge no prin-cipal) i múltiple (personatges diferents).

• Explica el fets en tercera persona.• No participa en la historia. Segons el coneixement que

té dels fets es classifica en: omniscient (ho sap tot) i observador (només allò que veu i sent).

PERSONATGESSón éssers que protagonitzen els fets de la narració i els que, amb les seves accions, fan avançar l’acció.

SEGONS EL PAPER EN LA HISTÒRIA SEGONS LA CARACTERITZACIÓ• Principals: prenen la iniciativa de l’acció. Hi trobem el

protagonista i l’antagonista.• Secundaris: tenen una participació limitada a la trama

i subordinada al personatge principal.

• Plans: la seva manera de pensar i el seu caràcter es mantenen igual al llarg de la història.

• Rodons: el seu caràcter i la seva forma de compor-tar-se canvien al llarg del relat: evolucionen i aprenen de les seves experiències viscudes.

TEMAIdea central o assumpte del relat.

ARGUMENTConjunt de fets que succeeixen al relat explicats de ma-nera resumida.

ESTRUCTURA DE LA NARRACIÓ• Plantejament: situació inicial d’equilibri.• Nus: a partir de un succés, comença el conflicte.• Desenllaç: resolució del conflicte.

ESPAIÉs el lloc on succeeix l’acció.

TEMPSINTERN EXTERN

És la duració del relat des que comença l’acció fins que acaba. Es poden donar salts temporals dins del temps intern:• Retrospecció o flashback (cap al passat).• Anticipació o flashforward (cap al futur).

Època o moment històric en què se situa l’acció de l’obra.

[112]

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

6FITXA TÈCNICA: «Especial bullying», dins del programa InfoK (02-05-2016). © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA.TIPOLOGIA ORAL: Instruccions. SITUACIÓ COMUNICATIVA: Els alumnes de tercer d’ESO són tutors antibullying d’alumnes de primer d’ESO dins del programa «Tutoria entre iguals» de l’Institut Front Marítim de Barcelona.

ACTIVITATS

1 AS Què és la tutoria entre iguals? Per què ha posat en marxa aquest projecte l’institut?

2 AS Què és el bullying? Es tracta d’un assetjament físic, psíquic o tots dos casos?

3 AS Indica què fa falta per ser un tutor antibullying.

a Ser alumne de tercer d’ESO.

b Ser un guardaespatlles de l’alumne tutoritzat.

c Aportar maduresa i sentit comú a la situació.

d Ser simpàtic.

e Actuar de forma preventiva.

f Ser un gran conversador.

g No utilitzar la violència per resoldre els conflictes.

4 Qui creus que és la Judith? Una professora de l’ins-titut? Una formadora de tutors?

5 AS Per què el programa «Tutoria entre iguals» s’aplica al llarg de tot el curs?

6 AS Per què hem de combatre el bullying? Digues la teva opinió.

Stop bullying

Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-6). Actitudinals: 2

Una cosa rere l’altra Comunicació oral

Escoltar: Instruccions contra el bullying Parlar: A l’escola, bon rotllo!

Comunicació escritaLlegir75 consells per sobreviure als exàmens, María Frisa Escriure1 Què és un text amb funció conativa? Elaboració de textos1 Escriure un text amb els connectors adequatsTaller d’escriptura: un text instructiu

Coneixement de la llengua [Gramàtica]1 L’adverbi2 La preposició3 La conjunció4 La interjeccióVinga, doncs: a analitzar!

Un cop d’ull als conceptes bàsics

Competències a punt! Text informatiu: guia d’accióParlem de bullying, Consell de la Joventut de Barcelona Text literariHarry Potter i la pedra filosofal, J.K. Rowling

[113]

COMUNICACIÓ ORAL [PARLAR]

1 AS Detectem situacions de perill a classe. Per grups, classifiqueu les situacions inferiors amb el següent codi de color. A continuació, poseu en comú les respostes i proposeu un canvi perquè cada situa-ció d’alerta i de perill passi a ser adequada.

Adequat. Actues correctament amb un company. Alerta. Estàs molestant un company. Perill. Estàs sent violent físicament o psicològicament

amb un company de forma intencionada i recurrent.

Convidar a sortir amb el teu grup d’amics un company que últimament notes una mica trist.

Perseguir un company fins a casa seva dient-li paraules ofensives.

Burlar-te d’un company cada vegada que parla.

Agredir un company.

Escoltar i tenir en compte les opinions dels teus com-panys.

No ajudar avui un company que té dubtes sobre algun tema perquè no disposes de temps.

Denunciar una situació d’assetjament.

Difamar un company amb comentaris falsos a les xar-xes socials.

Trencar la motxilla d’un company.

Robar el material escolar a un company.

Discutir amb un company que, sense voler, t’ha fet mal mentre jugàveu.

2 AS Jo sí que jugo a això. Per grups, dividirem un foli en sis parts de manera que cadascuna contingui una pregunta sobre els companys de classe i un espai per contestar. Es tracta de formular preguntes per-què puguem saber les qüestions que ens uneixen amb els companys de classe. Per exemple:

A qui li agrada practicar es-port?

Qui ha viajat alguna vegada amb caravana?

Qui parla més de tres idiomes?

Qui té una mas-cota a casa?

Qui no té Face-book?

A qui li agrada patinar?

A continuació, cada grup passa les seves preguntes a un altre i aquest ha de contestar-les amb el nom de companys de classe. Guanya el grup que respongui abans totes les preguntes de manera correcta. Per això, es llegiran les preguntes en veu alta i els com-panys que s’hi vegin representats aixecaran la mà.

3 AS AV Un vídeo contra la violència. Tots contra el bu-llying és un vídeo realitzat per l’escola canadenca Robert Lands Academy per combatre l’assetjament entre iguals. Ara el grup classe gravarà un vídeo per tal de denunciar l’assetjament. Per això, entre tots escriureu un text sobre la problemàtica del bullying, tenint en compte tant l’assetjador com la víctima i l’observador. Graveu el vídeo de forma que cada company de classe digui una frase i poseu-li un títol suggeridor.

ACTIVITATS

A l’escola, bon rotllo!Yo a eso no juego (2016) és un informe sobre persecució i ciberpersecució a nens de 12 a 16 anys realitzat a Espanya per l’organització Save the Children. El resultat és molt preocupant: un de cada deu nens afirma que ha estat víctima d’assetja-ment i un 7 % diu que n’ha sofert a través d’Internet o del mòbil.

L’informe ha detectat també que els col·lectius més vulnerables són les nenes (un 10,6 % de nenes, un 8 % de nens) i els més joves (hi ha més casos entre estudiants del primer cicle de l’ESO que del segon cicle de l’ESO).

El principal motiu que donen els nens agressors és que «no saben per què ho fan» i el segon és per «fer una broma». Tant si som víctima, agressor o observador, el bullying és un conflicte que afecta a tots i cal que identifiquem i afrontem les si-tuacions de maltractament entre iguals per tal de resoldre-les de la millor manera possible.

Competències de l’àmbit lingüístic: 4-6 (act. 3), 7-9 (act. 1-3). Actitudinals: 2 [190]

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR- PARLAR]

LITERATURADIMENSIÓ LITERÀRIA

La narrativa: hi havia una vegada...Comunicació oral

Escoltar: ReportatgeParlar: Entrevista

Literatura1 Què és la literatura?2 Els gèneres literaris3 La narració literària

Literatura i cinema: Els personatges dels contes

Un cop d’ull als conceptes bàsics

Lectura d’una obra: Tigre, tigre, de Lynne Reid Banks

Taller de lectura: Com pot començar una història?

Taller d’escriptura: Màquina expenedora de narracions exprés

Competències a punt! Text informatiu: gràfic de columnesHàbits de lectura a CatalunyaText literari La increïble història de la dentista dimoni,David Walliams

1FITXA TÈCNICA: Info K (07-03-2018). © Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals, SA 2018.TIPOLOGIA ORAL: Narració no literària.SITUACIÓ COMUNICATIVA: Un replec en el temps és la nova pel·lícula de Disney basada en la novel·la de Madeleine L’Engle que es diu igual, d’Editorial Bambú.

ACTIVITATS

1 El text és un fragment d’un reportatge inclòs dins l’Info K, espai de notícies del Canal Super 3, destinat al pú-blic infantil i juvenil. Quin enunciat inferior en reflec-teix l’estructura?

a Primer hi ha les dades d’un llibre, convertit en pel-lícula, i després se n’explica l’argument.

b Primer hi ha l’argument d’un llibre, convertit en pel·lícula, i després se’n donen les dades.

2 Per què està neguitosa la Meg? De quina manera pot solucionar-ho?

3 Elabora una fitxa del llibre que inclogui el títol origi-nal de la novel·la, el títol traduït al català i el nom de l’autora.

4 AD Consulta l’enllaç i escriu les altres quatre novel-les que expliquen les aventures de la família de la Meg.

5 Per què l’autora del llibre va tenir tants problemes per publicar-lo? Quantes còpies se n’han venut a tot el món?

6 AV Per parelles, prepareu una breu entrevista en què un de vosaltres pregunta a l’altre sobre els prepara-tius per a un viatge a una dimensió desconeguda.

Llibres que salten al cinema

Competències de l’àmbit lingüístic: 3 (act. 4), 7 (act. 1-3, 5), 9 (act. 6). Actitudinals: 2

DIMENSIÓ LITERÀRIA [LITERATURA]

1. Què és la literatura?Els dos textos que tens a continuació —un és literari i l’altre és informatiu— parlen de cues de vehicles que tornen quan acaba el cap de setmana. Però, què fa que un sigui literari i l’altre no?

La literatura és una forma d’expressió que pretén crear bellesa i sorprendre el lector a través de la forma del missatge (predomina l’estètica per damunt de la informació).

Competències de l’àmbit lingüístic: 1, 10-11 (act. 1, 2). Actitudinals: 1 [191]

La literatura també és un conjunt d’obres literàries.

1 Llegeix els textos i digues quines d’aquestes afirmacions corresponen al text A i quines al text B.

ACTIVITATS

Els qui cada diumenge, muntats en automòbils, passen formant corrua1 per la carretera,pugen de vora mar fins a l’ombra dels boscos o baixen de muntanya fins al sol de les platges.Tots es senten els muscles feixucs2 per la setmanade por i de solitud que els ha tocat de viurei escruten3 l’horitzó, com la gent dels grans èxodes4,davant la solitud i la por que els esperen.Cada automòbil és una capsa tancada,un món insòlit, una fortalesa,i la gent que els habita és sorruda i esquerpa5.Jo, que me’ls miro des del bell mig d’una tardaimmensa i delirant6 de colors i formes,us demano un record per a la seva angoixa7.

Miquel Martí i Pol

L’operació tornada va ser complicada al tram de la C-16 que transcorre al nord del Berguedà. Segons el Servei Català de Trànsit, s’hi va registrar al llarg del dia més de 10 quilòmetres de cua en sentit Barcelona que co-mençaven a la Nou de Berguedà. A la tarda és quan es van concentrar el cúmul més important de cotxes en aquest punt i és que hi va haver fins a 14 quilòmetres de retencions. Al vespre encara hi havia en aquest tram 11 quilòmetres de cua.Al vespre es va anar complicant la circulació a les co-marques de la Catalunya Central més properes a la zona metropolitana de Barcelona, que és quan van recollir els trànsit de les persones que han passat uns dies fora pel pont i tornaven ahir a casa. A la C-55 es van regis-trar tres quilòmetres de cues a l’alçada de Castellgalí, segons els Servei Català de Trànsit, i també diversos punts de l’A-2: a Jorba dos quilòmetres i quatre a Es-parreguera.

Regió7 (16/10/2017)

VOCABULARI

1 Corrua: filera llarga; caravana de vehicles.

2 Feixucs: pesats. 3 Escruten: observen detinguda-

ment. 4 Èxode: massa de persones que

marxen forçadament del seu país.

5 Sorruda i esquerpa: poc amiga-ble, de tracte difícil.

6 Delirant: apassionada. 7 Angoixa: malestar profund per la

sensació d’un perill indefinit.

A B

a És escrit amb l’única intenció de comunicar alguna cosa.b És escrit amb la intenció de commoure’ns, de transmetre’ns sensacions o

sentiments.c És escrit amb una finalitat sobretot estètica, és a dir, pretén crear bellesa

amb les paraules.d És tant o més important la forma —la manera com es diu— que el contingut

—allò que es diu—. e La seva forma —la manera com es diu— no crida l’atenció per ella mateixa,

sinó que únicament serveix per transmetre d’una manera entenedora allò que es diu.

f El missatge que transmet és clar i unívoc (tothom qui l’hagi llegit l’entendrà de la mateixa manera).

g El missatge o alguns aspectes del text són ambigus; no tothom els interpre-tarà necessàriament igual.

2 Quin dels dos textos creus que és el literari? Explica’n el perquè.

Una hora més amunt del poble de Cabó es troba cal Favà, una gran masia arrecerada al marge esquerre del riu, al peu d’una roca blanquinosa. El mas, avui deshabitat, era en temps passats una de les millors cases de la vall. A més dels espaiosos corrals adossats a la vivenda, disposava d’un molí, construït més avall vora el llit del riu i, dins dels mateixos murs de la casa, d’una capelleta dedicada a Santa Marga-rida. El rector de Cabó hi havia de pujar a dir la missa cin-quanta vegades a l’any.Conten els vells que als soterranis de la masia hi havia un pou molt fondo on s’encauava una serp monstruosa. L’ani-mal no es deixava veure per ningú, tret de l’hereu de cal Favà. Aquest podia contemplar-lo uns instants, la nit de Sant Bar-tomeu, patró de les masies del Cap de la Vall. L’única vegada, doncs, que el monstre sortia del pou era per la Festa Major. Tan aviat com el serpent treia el cap per la boca del pou, els xicots del Favà giraven cua horroritzats i se’n tornaven cap als pisos de dalt, pujant els esglaons de tres en tres.De tota la rècula d’hereus que al llarg dels segles van néixer a la masia, tan sols un va ser prou valent per aguantar l’apa-rició de la serp. Uns moments després de sortir del pou, el monstre es transformà en una xicota molt maca. L’hereu se’n va enamorar a l’acte i li demanà que l’acompanyés al ball, a la plaça d’Anell. La noia, sense dir ni que sí ni que no, es va posar al seu costat, disposada a anar on ell volgués. Al cap d’una estona, es van presentar plegats a la plaça d’Anell, on s’havien aplegat tots els veïns de les masies de Cap de la Vall. La noia duia un vestit tan elegant i ballava tan bé que totes les altres mosses es morien d’enveja. I tot déu es preguntava d’on dimonis l’havia tret aquell pom de flors, l’hereu del Favà. Dos o tres balls més tard, ell li va proposar d’arribar-se a fer un traguet d’aigua a la font de la Caixa. Ella, en lloc de respondre, li va agafar la mà i van abandonar la plaça, davant les mirades malicioses i els xiuxiuejos dels altres balladors.A la font de la Caixa, ell la va abraçar apassionadament.

La noia el deixà fer, sense dir paraula. Després, van tirar riu avall fins al molí de l’Amador, on de nou el xicot va des-fogar els seus instints juvenils. En comptes de tornar al ball, la parella van travessar el riuet i van enfilar el camí de l’obaga del bosc. De tant en tant, s’havien d’aturar per-què ell, de petons i d’abraçades, no en tenia mai prou.La fresca de la matinada els va despertar al peu d’una roca, on s’havien endormiscat una estona abans. Llavors la noia, que no havia badat boca en tota la nit, va dir:–I ara què? –i va desaparèixer per sempre.D’aquella feta, aquesta roca que avui encara planta al mig del bosc, al costat del camí que puja de Favà a Senyús, és coneguda com el Roc del Què.

Pep Coll, Muntanyes maleïdes.

I ara què?

[204]

1

Com pot començar una narració?No sempre les narracions presenten el fets ordenats cronològicament seguint l’ordre de plantejament, nus i desenllaç. De vegades el plantejament no és al principi.

1. Ab ovo El plantejament és a l’inici de la narració: es presenten els personatges i es descriu el temps, l’espai i les circumstàncies en què viuen. Es coneix amb el nom ab ovo, que en llatí significa ‘des de l’ou’ o, el que vol dir el mateix, ‘des de l’inici’.

a Quin fet estrany succeeix en aquesta història? b Un cop la serp s’ha convertit en noia, aquesta té un

comportament normal? Explica el perquè. c Si tinguessis l’oportunitat de contemplar la serp de

la mateixa manera que els hereus de cal Favà, què faries tu quan aparegués?

d A què o a qui fa referència el narrador quan parla «d’aquell pom de flors»?

e Què creus que volia dir la noia amb l’expressió «i ara què»? Per quin motiu creus que va desaparèi-xer per sempre?

f Fins on faries arribar el plantejament d’aquesta llegenda? Creus que s’ajusta a la definició de plan-tejament ab ovo? Justifica la resposta.

g Identifica’n també el nus i el desenllaç.

Competències de l’àmbit lingüístic: 1, 10-11 (lletres a-g). Actitudinals: 1

TALLER DE LECTURA

[205]

2. In medias res El relat s’inicia en un punt entremig de l’argument —que acostuma a ser un moment en què succeeix un fet important— per, després, retrocedir en el temps i situar-se a l’inici de la història que es vol explicar.

3. In extrema res La història s’inicia pel final. Davant d’això, el lector sap la resolució de la història, però vol saber què ha succeït per arribar a aquell final, que acos-tuma a ser una situació esborronadora (sovint una mort o un assassinat).

A la corda fluixa

L’Àlex va encaixar malament que no anés amb ell a Londres. «Si no en tenies ganes, m’ho podies haver dit», em va re-treure amb els ulls plens de ràbia. La discussió va durar més d’una hora. No vaig aconseguir fer-li entendre que per a mi era imprescindible anar a Berlín. Volia parlar, però ell no em deixava. Volia que entengués que no era un caprici canviar els plans del viatge, però en lloc d’escoltar-me s’embolicava en un monòleg inacabable i va convertir la meva negativa en una traïció. Feia sis mesos que sortíem plegats i aquell migdia de juny la nostra relació es gronxava, perillosament, a la corda fluixa.

Gisela Pou, La noia de la mitjanit.

Avís important

No hi ha gaires noies de tretze anys acusades d’assassinat, dutes a judici i declarades culpables. Jo en vaig ser una. I la meva història encara té prou valor per ser explicada, tot i haver passat força anys enrere. Amb compte, però, això no és un relat del tipus Història d’un noi entremaliat o El que la Kathy va fer. Si les idees fortes i l’acció us ofenen, no conti-nueu llegint. Busqueu algun altre col·lega amb qui compartir el vostre temps lliure. Per la meva part, intentaré explicar la veritat, tal com la vaig viure.

Avi, La veritable confessió de Charlotte Doyle.

h Quin és el fet important que es planteja ja a les pri-meres línies d’aquesta novel·la?

i Què vol dir la narradora quan afirma que la relació «es gronxava, perillosament, a la corda fluixa»?

j Què recomanaries a la narradora que fes per mirar de solucionar aquest conflicte que ens explica ja de bon començament?

k Quin tipus de narrador apareix en aquesta història? l Pensa quins motius poden haver portat el protago-

nista de la narració a trobar-se en una situació tan terrible.

m Per què creus que l’autor de la novel·la inicia la his-tòria d’aquesta manera?

Competències de l’àmbit lingüístic: 1, 10-11 (lletres h-m). Actitudinals: 1

TALLER DE LECTURA1

Gènere literariTipologia textual

Conceptes bàsics en un cop d’ull

Taller de lectura, amb estratègies per afrontar

el comentari d’un text.

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 1

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA EL LLIBRE DE L’ALUMNAT. PAS A PAS

[208]

COMPETÈNCIES A PUNT!1

1 Comprensió a Quin barem segueix el gràfic per classificar els

lectors en freqüents o bé ocasionals? b En quin any hi va haver més lectors freqüents? c En quin any hi va haver més lectors ocasionals? d Ordena de manera ascendent els anys segons el

percentatge de no lectors. e Es refereixen els tres paràgrafs de la dreta a les

dades del gràfic o diagrama de columnes? f Ordena de manera descendent els anys segons el

percentatge de lectura en el temps lliure.

2 Comunicació a Identifica en el text allò que hi ha de comunicació

verbal i de no verbal. b Qui és l’emissor del text? c A part de la llengua catalana, s’hi utilitza cap altre

codi? Raona la resposta. d Quina és la intenció de l’emissor? Creus que es

tracta d’informar o bé d’instruir?

3 AM Càlcul a Quants punts percentuals s’ha incrementat el

nombre de lectors freqüents entre 2011 i 2016? b Calcula la mitjana dels percentatges de lectura

de llibres en el temps lliure.

4 AD Mira el vídeo on es recullen les opinions d’al-guns teleespectadors sobre el polèmic tema de si el llibre digital acabarà amb el llibre de paper i fes les activitats.

a Quina data assenyalada ha estat el motiu pel qual el reporter Marc Pérez fa la connexió a l’exterior del plató (al carrer)?

b Escriu els enunciats que apareixen a la pantalla i que resumeixen les idees principals de cada per-sona entrevistada pel reporter (Eulàlia, Jaume, Esther, Marta i Josep).

5 Argumentació. Fas una valoració positiva o nega-tiva de les dades aportades pel gràfic de columnes? Estaries a favor d’ engegar una campanya per tal d’incentivar la lectura entre les persones de la teva edat?

6 AV AD Elaboració d’un diagrama circular i d’un diagrama lineal

Converteix el gràfic de columna corresponent als hàbits de lectura de l’any 2016 en un diagrama cir-cular o de sectors i els percentatges que indiquen la lectura de llibres en el temps lliure en un diagrama lineal.

GRÀFIC DE COLUMNES

Dades de població de 10 a 13 anys a Catalunya 2016 (2014 sense dades)

Font: DGCEC. Institut Català de les Empreses Culturals. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Lector freqüent(almenys un copa la setmana)

Lector ocasional(menys d’un copa la setmana)

No lector (gairebé maio mai)

67,6

%

14,3

%

18,1

%

2011

72,8

%

13,3

%

13,9

%

2012

72,2

%

2013

16,1

%

11,7

%

2015

73,3

%

13,0

%

13,7

%

2016

72,6

%

14,1

%

13,3

%

Un 86,7 % dels infants llegeixen el seu temps lliure unamitjana de 10 llibres a l’any.

Un 13,3 % dels infants nollegeix en el seu temps lliure(mai o quasi mai)

Entre 2011 i 2016, l’índexd’infants de 10 a 13 anys que llegeix llibres en el seu temps lliure s’ha incrementat4,8 punts percentuals,de 81,9 % a 86,7 %.

Lectura de llibres en el temps lliure

81,9 % 86,1 % 88,3 % 86,3 %

2011 2012 2013 2015 2016

86,7 %

HÀBITS DE LECTURA A CATALUNYA 2016: LECTORS DE 10 A 13 ANYS

2011 2016

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 1-3), 3 (act. 4, 6), 4-6 (act. 5), 7 (act. 4). Actitudinals: 1

TEXT INFORMATIU

2. ContingutsEnfocament pràctic i didàctic de la comunicació escrita, i el coneixement de la llengua i la literatura.

3. Transferència del coneixementConeixements, habilitats i actituds que posem en funcionament per donar resposta a situacions concretes.

5. AvaluacióAplicació del saber a textos informatius i literaris.

[209]

COMPETÈNCIES A PUNT!

Anàlisi i valoració del contingut1 AD Busca al diccionari el significat de les paraules

del text que estan destacades en negreta.

2 Hi havia a la classe de l’Alfie algun nen a qui li agra-dava anar al dentista?

3 Per què l’Alfie era el rei d’odiar anar al dentista de veritat, de veritat, de veritat?

4 Quan tots els nens abaixaren les mans, per què molts companys de l’Alfie el van mirar?

5 AP Resumeix el contingut del text en quatre línies.

6 AP Escriu el tema del text en una línia.

7 Valoració. Volia la dentista calmar els alumnes o gaudia fent-los patir? Posa’n exemples del text.

8 Intenció de l’autor. De part de qui està el narrador: de la dentista o de l’Alfie? Raona la teva resposta.

Anàlisi i valoració de la forma9 Títol. Com avança el títol el contingut del text que

vindrà a continuació?

10 Gènere literari. Es tracta d’un text narratiu, teatral o poètic? Indica’n les característiques.

11 Narrador. Quin tipus de narrador hi ha al text: om-niscient o observador? Com ho saps?

12 Personatges. Qui són el protagonista i l’antagonista d’aquest relat? Per què?

13 Estructura. Divideix el text en plantejament, nus i desenllaç.

14 Temps. Quant de temps transcorre des de l’inici fins al final de l’escena narrada? Es tracta del temps in-tern o extern?

15 Figures literàries. Quina figura literària apareix dues vegades al fragment subratllat? Per què?

LA DENTISTA DIMONI

La senyoreta Arrel, que es feia dir «la Mami», era la nova dentista de l’escola. Va demanar quants d’ells odiaven d’anar a l’odontòleg.Tots els nens menys un van alçar la mà. En realitat a ningú li agradava anar al dentista. Com a màxim ho tole-raven. El nen que no va alçar la mà estava massa ocupat enviant missatges de mòbil.L’Alfie va alçar la mà tan amunt com va poder.—Oh! Quantes mans! Ha, ha! —va riure la dona, però no de manera que suggerís que ho trobava divertit.Llavors va preguntar, amb la seva cantarella, quants d’ells odiaven «DE VERITAT, DE VERITAT, DE VERITAT» anar al dentista.La majoria de mans van restar alçades, i l’Alfie fins i tot es va aixecar de la cadira perquè la seva arribés més amunt que cap. Aquell noi era el rei d’odiar anar al dentista de veritat, de veritat, de veritat. Després que li arrenquessin un queixal equivocat, no hi havia ningú a l’univers conegut que odiés tant anar al dentista com l’Alfie.—Ho, ho, ho! —va exclamar la dentista—. Doncs bé, la Mami ha vingut per dir-vos que no heu de tenir absoluta-ment por de res...Les paraules es van quedar dansant en l’aire quan va aca-bar de parlar. Si el que pretenia era que el to semblés tran-quil·litzant, no ho havia aconseguit. Sonava tot el contrari de

tranquil·litzant. De fet, era decididament intranquil·litzant.Llavors la senyoreta Arrel va demanar que un voluntari aixequés la mà.Totes aquelles manetes que havien estat aixecades ara estaven avall. Per evitar confusions, l’Alfie va abaixar les mans fins als peus. Si les baixava més quedarien sota terra. Volia que hi hagués una possibilitat inferior a zero que l’escollissin a ell. Fins i tot els nens aplicats i els fan-farrons van callar.Per això la senyoreta Arrel va preguntar, amb un ronc sa-tisfet, que qui feia molt de temps que no havia anat al dentista.Els alumnes van començar a xiuxiuejar entre ells i a mirar al voltant. De seguida centenars de parells d’ulls es van fixar en l’Alfie. En algun moment o altre, tothom a l’escola s’havia fixat en la seva dentadura. Estava tan ma-lament que en podria haver fet perfectament una atracció turística. Fins i tot podria haver-hi muntat una cafeteria i una botiga de records.La dentista el va assenyalar amb el seu dit llarg, prim i guerxo.—Tu, nen. Vine amb la Mami...

David Walliams, La increïble història de la dentista dimoni. (text adaptat)

Competències de l’àmbit lingüístic: 3 (act. 1), 11 (act. 2-15). Actitudinals: 1

TEXT LITERARI

[51]Competències de l’àmbit lingüístic: 1-2 (act. 1-6), 4-6 (act. 4). Actitudinals: 1

3 COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]

1. Què és una narració?És un text en el qual es relaten fets reals o imaginaris protagonitzats per diferents personatges en un espai i en un temps determinats. TIPUS DE NARRACIÓ

NARRACIÓ LITERÀRIA(novel·la, conte)

NARRACIÓ NO LITERÀRIA (notícia)

A mesura que la barca s’hi acostava, el rugit es va anar tornant més fort i més sinistre. La Faith de seguida va distingir l’entrada de la gruta, una negror més fonda que s’obria com el badall d’un gat.L’onatge s’havia apoderat d’ells i els rems lluitaven impotents contra el xarboteig de l’aigua blanca. A la Faith, el ruixim d’escuma li feia picor als ulls. A la fi, una onada els va entomar i els va impel·lir irremissiblement cap endavant, fins a l’interior de la boca de la gruta. El cel es va apagar com un llum i només els va deixar la resplendor del quinqué. Els rugits de l’aigua i el rocam ressonaven amb una força eixordadora.

Frances Hardinge, L’arbre de les mentides.

Rescatat l’espeleòleg Xisco Gràcia, perdut a la cova sa Piqueta, de Manacor, des de dissabte a la tarda. L’han trobat 630 metres cova endins. Gràcia és biòleg de la Universitat de les Illes Balears i havia accedit a aquest in-dret de Cala Romàntica amb un company per recopilar informació topogràfica de la gruta.El submarinista es va quedar sense aire a les ampolles i ha estat fins aquesta nit en una bossa d’aire dins la cova. Els equips d’emergències, després de tres hores de busseig, han pogut rescatar-lo, un xic desorientat però en bon estat de salut.

Notícies (18-04-2017), © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

• És un relat de fets imaginaris. • L’autor selecciona els esdeveniments que li resulten

més interessants per al seu relat.• Els fets no sempre han d’explicar-se cronològica-

ment, pot haver-hi salts temporals.• L’autor relata els fets de forma subjectiva (des de la

seva perspectiva). • El llenguatge és elaborat (amb adjectius, compara-

cions, llenguatge expressiu...).• Té la finalitat d’entretenir i emocionar el lector.

• És un relat de fets reals.• L ’autor no selecciona els esdeveniments sinó que els

relata minuciosament.• Els fets s’expliquen cronològicament.

• L’autor relata els fets de forma objectiva (sense ex-pressar la seva opinió).

• El llenguatge és clar i precís.

• Té la finalitat d’informar.

1 En tots dos textos la cova és un element comú, però ¿té el mateix significat per a la Faith que per a l’es-peleòleg?

2 En el primer text, ¿els fets s’expliquen cronològica-ment? Raona la resposta.

3 Creus que les expressions marcades en blau en el primer text serien adequades per a una notícia? Són dades objectives o subjectives de l’escriptora? Es-criu-les de forma objectiva.

4 Identifica la seqüència de l’acció en el primer text (la barca s’apropa a la cova, l’onatge és fort, la Faith veu l’entrada de la cova...) i reescriu-lo amb finalitat informativa.

5 Creus que les expressions topogràfica i equips d’emergències serien adequades per a un conte?

6 Identifica les dades de tipus objectiu del segon text: Què ha passat? A qui? On? Quan? Com? Per què?

ACTIVITATS

[216]

2 DIMENSIÓ LITERÀRIA [TEATRE]

Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

2. El teatre com a espectacleQUÈ ÉS EL TEATRE?

QUIN ÉS EL SEU ORIGEN?

PER QUÈ ÉS UN ESPECTACLE?

Gènere literari en el qual l’acció dra-màtica es desenvolupa a través del diàleg directe entre los personatges sense que hi intervingui cap narrador.

Edifici destinat a la representació d’obres dramàtiques.

Art de representar una obra dramà-tica davant del públic.

Teatre Nacional de Catalunya, inaugurat l’11 de se-tembre de 1997.

Els actors Lluís Homar i Albert Prat en una escena de Cyrano, dirigida per Pau Miró (2017). © David Ruano

El terme teatre prové del grec theatron, que significa ‘lloc per veure’. El teatre va néixer a l’antiga Grècia amb motiu de la cele-bració de festes sagrades en honor a Dionís, déu de la vegetació i el vi. Originàriament, un cor masculí cantava himnes al déu, en els

quals es lloaven les seves proeses, el vi i la fertilitat. Posteriorment, aquests himnes es van convertir en peces dramàtiques. El seu ori-gen és, doncs, ritual.

Teatre d’Epidaure a Grècia. Segle iv aC

Perquè l’obra t eatral és representada per uns actors davant d’un públic i requereix una posada en escena. El lloc on es fa la representació s’anomena espai escènic.

7. Bambolina8. Bastidor9. Teló10. Escenari11. Prosceni12. Orquestra13. Sala

1. Graella2. Fòrum3. Ciclorama4. Teló de fons5. Bateria de llums6. Arc prosceni o Boca escena

1

2 3

4

8

87

9

1011

12 13

6

5

[116]

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]6

Competències de l’àmbit lingüístic: 1 (act. 1-5), 2 (act. 6, 9), 3 (act. 7, 8), 4-6 (act. 10). Actitudinals: 1

Recuperació de la informació 1 AP Completa l’esquema amb els títols de les seccions

del text i els consells que s’hi donen.

_______________ Consell ___: ______________ _______________ Consell ___: ______________ _______________ Consell ___: ______________ _______________ Consell ___: ______________ _______________ Consell ___: ______________ _______________ Consell ___: ______________ _______________ Consell ___: ______________ _______________ Consell ___: ______________

2 Ordena les conclusions a les quals arriba l’autor del text en el mateix ordre en què apareixen.

a Quan queda molt per estudiar, val més no po-sar-se nerviós.

b Els aparells electrònics són uns poderosos ene-mics per a la força de voluntat de l’estudiant.

c Per evitar que l’estudiant es desconcentri, cal prescindir de la música.

d Algunes tècniques mentals poden ajudar en mo-ments crítics.

e El professor no repeteix les coses prou vegades.

3 Com s’indica al text que una recompensa (un osset de gominola) ajuda a continuar estudiant?

Interpretació del text4 Què volen dir les oracions penses [...] en tot el totxo

que et falta per estudiar?

a El llibre és gruixut com un totxo. b El llibre és pesant com un totxo.

5 Quin efecte es busca repetint algunes vocals en tres mots del text (NOOOOOOOO, tooooooooooooooot, ALLU-NYAAAAAAAA’LS)? Especifica-ho en cadascun dels casos.

6 Tenint en compte el context de cada paraula, escriu un sinònim dels següents mots subratllats:

a —Avui és dijous, babau. b [...] no és bona idea que comencis a cronometrar

l’estona... c No hi ha manera de convèncer-lo que... d [...] però el millor és [...] portar-los a una altra ha-

bitació. e Excepte si tens una mica de sort...

7 AD Al text hi ha el verb passar amb el sentit de ‘renun-ciar a participar en una cosa’ (Passa de la música). Busca a l’enllaç el significat de les frases fetes passar de llarg, passar per alt, passar de la ratlla i passar la mà per la cara.

8 AD AC El consell 30 del text suggereix crear una zona lliure de wifi. Consulta a l’enllaç quan cal mantenir les grafies Wi-Fi o wifi. Es tracta d’una paraula masculina o femenina?

Reflexió i valoració de la forma i el contingut9 En quin mode estan la majoria dels verbs dels con-

sells del text? Per què?

10 AS Creus que el sistema educatiu actual dona massa importància als exàmens? Quin altre sistema d’avalu-ació consideres que demostra el que saben realment els alumnes?

ACTIVITATS

AUTOAVALUACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORAComprova les solucions amb l’ajuda del teu professor o professora, i completa la taula al teu quadern amb la puntuació que et proporcioni de cada pregunta.

ACTIVITAT1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 TOTAL

PUNTUACIÓ1. Recuperació de la informació · 3,33 =

2. Interpretació del text · 2 =

3. Reflexió i valoració de la forma i el contingut · 5 =

[36]

2

Competències de l’àmbit lingüístic: 3 (2c), 4-6 (1-5). Actitudinals: 1

COMUNICACIÓ ESCRITA [ELABORACIÓ DE TEXTOS]

AC AD AP PROJECTE: DESCRIURE UN BUNGALOU (15 línies)

FASES DEL PROJECTE

1 Objectiu Descriure un tipus d’edificació, després d’infor-mar-se sobre ella i observar-ne les característiques principals.

2 Obtenció d’informació a Completa la definició del mot bungalou amb les

paraules que hi falten: vacances, càmpings, petita, complexos, planta.

b Observa la imatge del bungalou i indica a la taula inferior les característiques que li corresponen.

Forma de la planta quadrangular rectangular

Formade la teulada cònica piramidal

Inclinacióde la teulada

pocpronunciada

moltpronunciada

Material de la teulada palla teules

Material de les parets pedra canyes

Nombre de plantes una dues

Tipus d’assentament sobre un solar sobre l’aigua

c La paraula bungalou és l’adaptació d’un mot an-glès. Busca al diccionari la seva procedència.

d Lèxic per descriure l’interior d’una casa. Completa els enunciats amb les paraules se-

güents: sostre, golfes, porta, paret, finestra, escala.

Per veure-ho, s’abocà a l’ampit de la ▲. No el va deixar passar del llindar de la ▲. L’àvia sempre descansava al replà de l’▲. Aviat caldrà restaurar les motllures del ▲. La sala sembla més gran amb l’ample fris de la ▲. Les bigues de les ▲ sostenen la teulada de l’edifici. 3 Planificació i organització de la informació

La descripció objectiva o tècnica presenta una es-tructura definida, amb tres parts imprescindibles. Fixa’t en algunes de les preguntes de control que t’indicaran la informació que necessites.

Presentació del tema

Què es descriu en el text?En quins llocs acostumem a trobar-lo?

Caracterització

Quina és la seva mida?Amb quins materials està fabricat?Quantes plantes té?Com són els elements que presenta (entrada, portes, finestres...)?

Tancament

Quin ús se li dona?De què està envoltat?

4 Producció: imitació de models Amb la informació que has obtingut fes una des-

cripció del bungalou de la imatge d’aquesta pàgina seguint el model de l’edifici de la pàgina 31, tenint en compte les preguntes de control de l’apartat an-terior. La teva descripció ha de començar així: El bungalou és una construcció...

5 Revisió Repassa l’ortografia i els signes de puntuació del

text; evita les possibles repeticions de paraules. Valora la teva descripció segons els criteris que hi ha a les taules del document adjunt.

Casa ▲, generalment d’una sola ▲, que s’usa com a allotjament de ▲ i es troba especialment en ▲ o en ▲ turístics.

Taller d’escriptura

Literatura

Comunicació escrita

Comprensió lectora de textos seguint paràmetres PISA.

Text informatiu tipus prova PISA

Taller d’escriptura seqüenciat en activitats dirigides.

Rúbrica d’avaluació

Text literari

+ 1 projecte trimestral

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 2

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA MATERIAL DEL DOCENT

1 ESOProposta didàcticaISBN: 978-84-218-6762-4NOVETAT!

2 ESOProposta didàcticaISBN: 978-84-218-6763-1PRÒXIM CURS

3 ESOProposta didàcticaISBN: 978-84-218-6764-8NOVETAT!

4 ESOProposta didàcticaISBN: 978-84-218-6765-5PRÒXIM CURS

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 3

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA MATERIAL DEL DOCENT

RECURSOS DEL DOCENT

El docent disposa dels documents didàctics següents:

Programació de cursDesenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques– Programació d’aula– Solucionari– Autoavaluació– Resum de la unitatAvaluacions trimestrals Rúbriques d’avaluacióBanc d’activitats per contingutsRecursos digitals del llibre de l’alumnatActivitats del material associat Aprèn el que és bàsicTreball per projectes:– Bases metodològiques del treball per projectes

de Casals– Presentació del projecte del llibre de l’alumnat– Sessions de treball i tasques assignades– Rúbrica d’avaluació de disseny del projecte,

rúbrica d’avaluació del projecte i rúbrica d’autoavaluació de l’alumnat

ADAPTACIÓ CURRICULAR

Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.– Quadern per al docent en format fotocopiable,

perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumnat en un nivell bàsic.

– Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumnat.

– Inclou solucionari.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumnat per unitats,

apartats i tipus de recurs.

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Material disponible a

i al DVD del docent.

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 4

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 ÍNDEX DE CONTINGUTS

AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valorsAA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic

LLENGUA. DIMENSIÓ COMUNICATIVA

COMUNICACIÓ ORAL AL AS AV

COMUNICACIÓ ESCRITAAL AP AV

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA(GRAMÀTICA) AL AP

COMPETÈNCIES A PUNT! AP AV AL

PROJECTE 1 Aquest soc jo i aquests som nosaltes. T’ho explico en una cançóComunicació, creativitat, eines digitals, treball en equip

UNITAT

1EscoltarLa diversitat lingüística

ParlarLa comunicació no verbal

LlegirLa tele boja, Mary Rodgers AS

LLENGUA I SOCIETATLa comunicació: elements de la comunicació; comunicació verbal i no verbal; comunicació oral i escrita; funcions del llenguatge. La variació lingüística: varietats històriques, socials geogràfiques. Els registres lingüístics: formals i informals AS

Text informatiuEmojis AS

Text literariRemember. Un amor inoblidable, Ashley Royer AA

CONEIXEMENT DE LA LLENGUAEl mot: lexema i morfema. El nom o substantiu: classes de noms; gènere i nombre

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

UNITAT

2EscoltarLa descripció del personatge d’una pel·lícula

ParlarCreant un superheroi

LlegirCrepuscle, Stephenie Meyer AV

EscriureQuè és una descripció? La descripció objectiva o tècnica

Elaboració de textosQuè és un text?

L’adjectiu: gènere i nombre; classes d’adjectius; el grau de l’adjectiu; adjectiu especificatiu i explicatiu; posisicó dels adjectius

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuPlànol i tarifa de preus AM

Text literariLa pell freda, Albert Sánchez Piñol AA

UNITAT

3EscoltarEl tràiler d’una pel·lícula

ParlarLa narració d’una història

LlegirHachiko, Lluís Prats AS

EscriureQuè és una narració? El diari de viatge

Elaboració de textosPer què un text ha de ser adequat?

Els determinants. Classes de determinants: els articles, els demostratius, els possessius, els indefinits, els numerals, els quantitatius, els interrogatius i exclamatius

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuInfografia AM

Text literariWonder, R. J. Palacio AA

PROJECTE 2 Geolocalitzem la presència de la llengua catalana al nostre entorn properAutonomia i iniciativa, pensament crític, eines digitals, treball en equip

UNITAT

4EscoltarL’exposició científica

ParlarLa coherència textual

LlegirLa porta dels tres panys, Sònia Fernández-Vidal AC

EscriureQuè és una exposició?

Elaboració de textosEscriure un text amb coherència

Els pronoms. Classes de pronoms: els pronoms personals; els pronoms determinatius (demostratius, possessius, indefinits, numerals, quantitatius, interrogatius/exclamatius)

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu Plànol AV

Text literariMonster Nanny, Tuutikki Tolonen AA

UNITAT

5EscoltarEl diàleg

ParlarL’entrevista

LlegirMatilda, Roald Dahl AS

EscriureQuè és un diàleg? El còmic, un text dialogat

Elaboració de textosLa cohesió lèxica

El verb: persona i nombre; temps; aspecte; mode; formes no personals; conjugació verbal; formes simples, compostes i perifràstiques. Conjugació dels verbs model: verbs regulars i verbs irregulars ANNEX: Conjugació dels verbs cantar, témer i perdre, dormir i servir

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuEntrevista digital AS

Text literariUn petó de mandarina, Eulàlia Canal AA

UNITAT

6EscoltarInstruccions contra el bullying

ParlarA l’escola, bon rotllo!

Llegir75 consells per sobreviure als exàmens, María Frisa AS

EscriureQuè és un text amb funció conativa?

Elaboració de textosEscriure un text amb els connectors adequats

L’adverbi: classes d’adverbis, locució adverbial. La preposició: classes de preposicions. La conjunció. La interjecció.

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuGuia d’acció AS

Text literariHarry Potter i la pedra filosofal,J. K. Rowling AA

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 5

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA. DIMENSIÓ COMUNICATIVA

COMUNICACIÓ ORAL AL AS AV

COMUNICACIÓ ESCRITAAL AP AV

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA(GRAMÀTICA) AL AP

COMPETÈNCIES A PUNT! AP AV AL

PROJECTE 1 Aquest soc jo i aquests som nosaltes. T’ho explico en una cançóComunicació, creativitat, eines digitals, treball en equip

UNITAT

1EscoltarLa diversitat lingüística

ParlarLa comunicació no verbal

LlegirLa tele boja, Mary Rodgers AS

LLENGUA I SOCIETATLa comunicació: elements de la comunicació; comunicació verbal i no verbal; comunicació oral i escrita; funcions del llenguatge. La variació lingüística: varietats històriques, socials geogràfiques. Els registres lingüístics: formals i informals AS

Text informatiuEmojis AS

Text literariRemember. Un amor inoblidable, Ashley Royer AA

CONEIXEMENT DE LA LLENGUAEl mot: lexema i morfema. El nom o substantiu: classes de noms; gènere i nombre

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

UNITAT

2EscoltarLa descripció del personatge d’una pel·lícula

ParlarCreant un superheroi

LlegirCrepuscle, Stephenie Meyer AV

EscriureQuè és una descripció? La descripció objectiva o tècnica

Elaboració de textosQuè és un text?

L’adjectiu: gènere i nombre; classes d’adjectius; el grau de l’adjectiu; adjectiu especificatiu i explicatiu; posisicó dels adjectius

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuPlànol i tarifa de preus AM

Text literariLa pell freda, Albert Sánchez Piñol AA

UNITAT

3EscoltarEl tràiler d’una pel·lícula

ParlarLa narració d’una història

LlegirHachiko, Lluís Prats AS

EscriureQuè és una narració? El diari de viatge

Elaboració de textosPer què un text ha de ser adequat?

Els determinants. Classes de determinants: els articles, els demostratius, els possessius, els indefinits, els numerals, els quantitatius, els interrogatius i exclamatius

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuInfografia AM

Text literariWonder, R. J. Palacio AA

PROJECTE 2 Geolocalitzem la presència de la llengua catalana al nostre entorn properAutonomia i iniciativa, pensament crític, eines digitals, treball en equip

UNITAT

4EscoltarL’exposició científica

ParlarLa coherència textual

LlegirLa porta dels tres panys, Sònia Fernández-Vidal AC

EscriureQuè és una exposició?

Elaboració de textosEscriure un text amb coherència

Els pronoms. Classes de pronoms: els pronoms personals; els pronoms determinatius (demostratius, possessius, indefinits, numerals, quantitatius, interrogatius/exclamatius)

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu Plànol AV

Text literariMonster Nanny, Tuutikki Tolonen AA

UNITAT

5EscoltarEl diàleg

ParlarL’entrevista

LlegirMatilda, Roald Dahl AS

EscriureQuè és un diàleg? El còmic, un text dialogat

Elaboració de textosLa cohesió lèxica

El verb: persona i nombre; temps; aspecte; mode; formes no personals; conjugació verbal; formes simples, compostes i perifràstiques. Conjugació dels verbs model: verbs regulars i verbs irregulars ANNEX: Conjugació dels verbs cantar, témer i perdre, dormir i servir

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuEntrevista digital AS

Text literariUn petó de mandarina, Eulàlia Canal AA

UNITAT

6EscoltarInstruccions contra el bullying

ParlarA l’escola, bon rotllo!

Llegir75 consells per sobreviure als exàmens, María Frisa AS

EscriureQuè és un text amb funció conativa?

Elaboració de textosEscriure un text amb els connectors adequats

L’adverbi: classes d’adverbis, locució adverbial. La preposició: classes de preposicions. La conjunció. La interjecció.

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuGuia d’acció AS

Text literariHarry Potter i la pedra filosofal,J. K. Rowling AA

LLENGUA - DIMENSIÓ COMUNICATIVA

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA AL AP

ORTOGRAFIA LÈXIC

Sons i lletresSo i grafia La vocal neutra O/U àtones B/V ESSA sorda i ESSA sonora J/G X/IX TX/IG Apòstrof i contracció

AccentuacióLa síl·laba. Els hiats i els diftongs Síl·laba tònica i síl·laba àtona Mots aguts, plans i esdrúixols Quan s’accentua un mot? E i O amb accent obert o tancat? Què és l’accent diacrític? Què és la dièresi?

PuntuacióEls signes de puntuació El punt Els signes d’interrogació i d’exclamació La coma Els parèntesis

DiccionariEl diccionari Quina informació donen els articles? El sentit literal i el sentit figurat

Fenòmens semànticsLa polisèmia L’homonímia Els camps lèxics L’ésser humà El vestit Les relacions familiars L’habitatge L’interior de la llar El menjar Les frases fetes

Formació de paraulesLa formació de mots: derivació La formació de mots: composició

BarbarismesEls barbarismes

LITERATURA - DIMENSIÓ LITERÀRIA

COMUNICACIÓ ORAL AL AS AV

LITERATURAAL AA AD

LECTURA D’UNA OBRA AL AP AV

TALLERSAL AP AV

COMPETÈNCIES A PUNT! AL AP AV

PROJECTE 3 I tu, què has llegit? Fem un lapbookComunicació i argumentació, creativitat, eines digitals, autonomia i iniciativa

UNITAT

1EscoltarReportatge

ParlarEntrevista

Què és la literatura? Els gèneres literaris. La narració literària Literatura i cinema: Els personatges dels contesNoms de la literatura: Mercè Rodoreda i Pere Calders

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Tigre, tigre, Lynne Reid Banks AS

Taller de lecturaCom pot començar una narració?

Taller d’escripturaMàquina expenedora de narracions exprés

Text informatiuGràfic de columnes AM

Text literariLa increïble història de la dentista dimoni, David Walliams AA

UNITAT

2EscoltarReportatge

ParlarExposició

El diàleg en la llengua escrita. El teatre com a espectacle. Elements del teatre Literatura i cinema: Romeu i Julieta Noms de la literatura: Àngel Guimerà i Lluïsa Cunillé

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

La princesa del desert, Rodolf Sirera

Taller de lecturaCom interpreto el contingut d’un text?

Taller d’escripturaEls fantasmes del teatre

Text informatiuSociograma d’una obra teatral AS Text literariJoan, el Cendrós, Carles Alberola i Roberto GarcíaAA

UNITAT

3EscoltarCançó

ParlarRecitació de lletres de cançons

La descripció subjectiva. Què és la poesia? El vers. L’estrofa. La composicióLiteratura i música: La poesia cantada Noms de la literatura: Montserrat Abelló i Vicent Andrés Estellés

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Antologia de poemes sobre animals

Taller de lecturaÉs la vida!

Taller d’escripturaUn poema per alliberar el geni

Text informatiuCartells promocionalsAA

Text literariPoema del bon matí, Olga XirinacsAA

ANNEX: Les figures literàries

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 6

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA - DIMENSIÓ COMUNICATIVA

COMUNICACIÓ ORALAL AS AV

COMUNICACIÓ ESCRITAAL AP AV

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA(GRAMÀTICA) AL AP

COMPETÈNCIES A PUNT! AL AP AV

PROJECTE 1

UNITAT

1Textos predictius: classes de prediccions i característiques lingüístiques de la tipologia textual

LLENGUA I SOCIETATLa varietat geogràfica. Els dialectes occidentals (nord-occidental, valencià). Els dialectes orientals (central, balear, rossellonès, alguerès) AS

Text informatiu

Text literari

CONEIXEMENT DE LA LLENGUAEl sintagma nominal (SN): nucli, determinants i complements del nom (CN)

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

UNITAT

2Textos narratius: el resum. Passos per fer un resum. Resums de textos històrics i literaris

El sintagma verbal (SV): nucli i complements. Verbs regulars

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

UNITAT

3Textos descriptius tècnics i literaris d’espais interiors. Descripcions estàtiques i dinàmiques. Descripcions d’espais exteriors (topografies)

El sintagma verbal (SV): verbs irregulars principals

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

PROJECTE 2

UNITAT

4Textos expositius: característiques lingüístiques i tipus d’estructura (inductiva, deductiva, enquadrada)

Sintagma adjectival (SAdj): nucli i complements de l’adjectiu (CAdj)

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

UNITAT

5L’esquema: idees principals i secundàries. El mapa conceptual o d’idees: passos per fer-lo

Sintagma adverbial (SAdv): nucli i complements de l’adverbi (CAdv)

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

UNITAT

6Textos conversacionals formals: el debat. Argumentació i refutació. Com fer un debat?

Sintagma preposicional (SPrep): absència de nucli i estructura

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valorsAA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 7

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA - DIMENSIÓ COMUNICATIVA

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA AL AP

ORTOGRAFIA LÈXIC

Sons i lletresRepàs dels temes de 1r ESO:

La vocal neutra O/U àtones B/V ESSA sorda i ESSA sonora J/G X/IX TX/IG Apòstrof i contracció

La lletra HL/LL/L·LP/B, T/D, C/GM/N/MPEl guionet

AccentuacióEls hiats i els diftongs Normes d’accentuació Accentuació de E i O L’accent diacrític La dièresi

PuntuacióEls signes de puntuació

La coma El punt i coma Els dos punts Els punts suspensius

DiccionariTipus de diccionarisEls diccionaris temàtics i visuals Fenòmens semànticsEls sinònims Els antònimsLa polisèmiaL’homonímia Els camps lèxics

Les malalties L’estat d’ànim El medi urbà i el medi rural Els animals El comerç El transport

Formació de paraulesLa derivació. La família de paraules La composició

Precisió lèxica Paraules apropiades a cada context

BarbarismesEls barbarismes

LITERATURA - DIMENSIÓ LITERÀRIA

COMUNICACIÓ ORAL AL AS AV

LITERATURAAL AA AD

LECTURA D’UNA OBRA AL AP AV

TALLERSAL AP AV

COMPETÈNCIES A PUNT! AL AP AV

PROJECTE 3

UNITAT

1Escoltar

Parlar

Accepcions del mot literatura. Repàs de les figures literàries de 1r ESO (anàfora, metàfora, metonímia, símil, antítesi, hipèrbaton, hipèrbole, enumeració), paral·lelisme

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Antologia de poemes Taller de lectura

Taller d’escriptura

Text informatiu

Text literari

UNITAT

2Escoltar

Parlar

Temes literaris. Diferència entre tema i argument. Personatges: evolució de l’heroi

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Obra narrativa Taller de lectura

Taller d’escriptura

Text informatiu

Text literari

UNITAT

3Escoltar

Parlar

Autors i obres més representatives de la literatura catalana dels segles xii al xv

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Obra teatral Taller de lectura

Taller d’escriptura

Text informatiu

Text literari

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 8

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA. DIMENSIÓ COMUNICATIVA

COMUNICACIÓ ORAL AS AV AL

COMUNICACIÓ ESCRITAAP AV AL

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA(GRAMÀTICA) AP AL

COMPETÈNCIES A PUNT! AL AP AV

PROJECTE 1 Un mur d’Instagram en paper de contes tradicionalsComunicació, eines digitals, treball en equip, pensament crític, valors

UNITAT

1EscoltarFabra-icar paraules AA

ParlarLa teva paraula preferida

LlegirEn començar el dia, Pere Calders AP

LLENGUA I SOCIETATLa diversitat lingüística. Les famílies lingüístiques: indoeuropea i romànica. Influències entre llengües al llarg de la història: origen i formació del català; influències lingüístiques posteriors; influències en l’actualitat (neologismes, manlleus i calcs) AS

Text informatiuGràfic circular AM

Text literariEl noi del pijama de ratlles, John Boyne AS

CONEIXEMENT DE LA LLENGUAEl sintagma: tipus de sintagmes. L’oració: estructura. El subjecte: com es pot reconèixer; estructura; verbs impersonals; tipus de subjecte; substitució pronominal

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

UNITAT

2EscoltarEnganxat: un curtmetratge amb missatge

ParlarTens habilitats persuasives?

LlegirThe Eye of Minds, James Dashner AS

EscriureQuè és la persuasió? Què és la publicitat? Les funcions del llenguatge en la publicitat. La imatge a la publicitat. Característiques lingüístiques de la publicitat

Elaboració de textosQuè és l’adequació? L’adequació en els textos expressius i apel·latius

El predicat: estructura; classes de verbs (transitiu, intransitiu, pronominal); les perífrasis verbals. Tipus de predicat: nominal; verbal. Classificació de les oracions segons el predicat

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuL’anunci publicitari AA

Text literariUna confabulació d’imbècils, John Kennedy Toole AV

UNITAT

3EscoltarVincles CM

ParlarI tu, què en penses? CS

LlegirLa revolta dels animals, George Orwell AP AV

EscriureQuè és una argumentació? Quins tipus d’argumentacions hi ha? Quina estructura té una argumentació? Quins tipus d’arguments hi ha? Quines característiques lingüístiques té una argumentació?

Elaboració de textosCom podem escriure texts coherents?

Els complements verbals (I): el complement directe (CD): forma i substitució pronominal; el complement indirecte (CI): forma i substitució pronominal

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuGràfiques estadístiques AS

Text literariLa plaça del Diamant, Mercè Rodoreda AA

PROJECTE 2 Com recomanaries aquest llibre? Fem un book trailerComunicació, eines digitals, treball en equip, valors

UNITAT

4EscoltarNit de museu entre mòmies AS

ParlarA primera línia de la notícia

LlegirLa guerra dels mons, H. G. Wells AP

EscriureQué és una notícia? A quin tipus de gènere pertany? Quina estructura té una notícia?

Elaboració de textosLa cohesió lèxica dels textos

Els complements verbals (II): l’atribut (Atr); verbs copulatius; forma i substitució pronominal; el predicatiu (Pred): forma i substitució pronominal

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu Infografia AC

Text literariLes llums del setembre, Carlos Ruiz Zafón AA

UNITAT

5EscoltarEl mestre de cerimònies

ParlarPreparem una entrevista

LlegirEls jocs de la fam, Suzanne Collins AP

EscriureQuè és una entrevista? Quins tipus d’entrevista hi ha? Quina estructura té una notícia?

Elaboració de textosQuè són els organitzadors del text?

Els complements verbals (III): el complement circumstancial (CC): situació, tipus, forma i substitució pronominal; el complement de règim verbal (CRV): preposicions, forma i substitució pronominal; el complement agent (CAg)

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuLínia de temps: evolució dels mitjans de comunicació

Text literariBlanc com la neu, Salla Simukka AA

UNITAT

6EscoltarRobots del món AC

ParlarPreparem una exposició

LlegirRes no s’oposa a la nit, Delphine de Vigan AP

EscriureQuè és un reportatge? I una crònica?Elaboració de textosCom expressem causa i conseqüència?

Les combinacions dels pronoms personals febles: quan es combinen? On se situen? Com s’uneixen al verb i entre ells? Quines combinacions hi ha?

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiuPrograma de competició: Ultra Pirineu 2018 AC

Text literariHarry Potter i el calze de foc, J. K. Rowling AA

AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valorsAA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 9

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA - DIMENSIÓ COMUNICATIVA

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA AL AP

ORTOGRAFIA LÈXIC

Sons i lletresLa vocal neutra [ə] O/U àtones B/V ESSA sorda i ESSA sonora J/G X/IX TX/IG R/RR Els dígrafs

AccentuacióL’estructura de la síl·laba L’accentuació L’accentuació de la E i la O L’accent diacrític La dièresi

PuntuacióEls signes de puntuació La coma El punt i coma Els dos punts Els punts suspensius El guió Les cometes

Fenòmens semànticsEls sinònimsEls antònimsLa polisèmia L’homonímiaEls hiperònims i els hipònims Els camps lèxics Els fenòmens atmosfèrics Els mitjans de comunicació Els esportsCanvis en el significat de les paraulesEls refranys Les frases fetes Les locucions

Formació de paraulesLa derivació. La família de paraules La composició La parasíntesiLes abreviacions

BarbarismesEls barbarismes

LITERATURA - DIMENSIÓ LITERÀRIA

COMUNICACIÓ ORAL AL AS AV

LITERATURAAL AA AD

LECTURA D’UNA OBRA AL AP AV

TALLERSAL AP AV

COMPETÈNCIES A PUNT! AL AP AV

PROJECTE 3 El podcast de la classeAutonomia i iniciativa, comunicació i argumentació, treball en equip, eines digitals

UNITAT

1Escoltar i parlar

Què és una obra clàssica? Els subgèneres de la narrativa: novel·la, conte, faula, rondalles i llegendes. Els subgèneres del teatre: tragèdia, comèdia i drama. Els subgèneres de la poesia: lírica (ègloga, elegia, oda) i èpica. Mètrica: recompte sil·làbic, rima, versos d’art menor i d’art major.Figures literàries: al·literació, asíndeton, paradoxa, pleonasme, polisíndeton.Noms de la literatura: Maria-Mercè Marçal i Jacint Verdaguer Literatura i art: Els herois de la poesia èpica clàssica en l’artCuriositats literàries: Quin és l’escrit en català més antic que es coneix? Per què hi ha tan poques dones escriptores al llarg de la història de la literatura? Com s’escrivia a Europa abans de l’arribada del paper? Quin és l’escriptor de la literatura catalana que ha escrit més llibres? AS AA

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Poemes de Joan Vinyoli: «Fi de tardor», «Runa», «Gall»

Taller de lecturaComentari de poemes que tracten el tema de la pluja

Taller d’escripturaLa vida és bonica però complicada: l’oda i l’elegia

Text informatiuLes imatges visuals AA

Text literariEls narradors de la nit, Rafik Schami

UNITAT

2Escoltar i parlar

Narrativa: tipus de discurs (narració, descripció i diàleg en estil directe, indirecte i indirecte lliure). Repàs dels elements narratius: tema, argument, trama, punt de vista i tipus de narrador, personatges, espai i temps. Tòpics literaris: l’amor, la vida i el pas del temps, la natura. Noms de la literatura: Víctor Català (Caterina Albert) i Joanot Martorell Literatura i cinema: La llegenda de Robin HoodCuriositats literàries: Quan i qui va inventar el bolígraf? Per què els trobadors escrivien en occità, malgrat ser catalans? Qui va inventar els cal·ligrames? AS AA

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Wonder, de R. J. Palacio

Taller de lecturaFinals monstruosos

Taller d’escripturaHistòries amagades darrere de fotografies

Text informatiuEl premi literari AA

Text literariL’ombra caçadora, Suso de Toro

UNITAT

3Escoltar i parlar

Els segles xvi i xvii: Causes de la Decadència. Literatura culta. Literatura popularLiteratura i música: La llegenda i la música: el comte Arnau

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Les cartes d’Hèrcules Poirot, Jaume Fuster

Taller de lecturaGrans personatges del teatre

Taller d’escripturaFem una narració… de llegenda!

Text informatiuLes entrades de teatre AA

Text literariCiutat de vidre, Cassandra Clarke

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 0

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA - DIMENSIÓ COMUNICATIVA

COMUNICACIÓ ORALAL AS AV

COMUNICACIÓ ESCRITAAL AP AV

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA(GRAMÀTICA) AL AP

COMPETÈNCIES A PUNT! AL AP AV

PROJECTE 1

UNITAT

1Textos administratius: la carta a l’Administració. Estructura i passos per fer-la

LLENGUA I SOCIETATLlengües en contacte i diversitat de situacions que es produeixen. Llengües oficials i llengües minoritàries

Text informatiu

Text literari

CONEIXEMENT DE LA LLENGUAL’enunciat: l’entonació. Les modalitats dels enunciats. Repàs dels tipus de sintagma

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

UNITAT

2Textos administratius: la instància. Estructura i passos per fer-la

L’oració simple. Classificació segons el predicat. Concepte d’oració composta

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

UNITAT

3Textos administratius: el curriculum vitae. Estructura i passos per fer-lo

Les oracions compostes juxtaposades. Les oracions compostes coordinades: tipus

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

PROJECTE 2

UNITAT

4Textos administratius: la sol·licitud de feina. Estructura i passos per fer-la

Les oracions subordinades. L’oració subordinada adjectiva. Els pronoms relatius

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

UNITAT

5Textos administratius: la carta de presentació. Estructura i passos per fer-la

L’oració subordinada substantiva: tipus. L’estil directe i l’estil indirecte

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

UNITAT

6Textos administratius: el formulari. Estructura i passos per fer una reclamació

L’oració subordinada adverbial: tipus (pròpies i impròpies)

Vinga, doncs: a analitzar!

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Text informatiu

Text literari

AC Àmbit cientificotecnològic / AL Àmbit lingüístic / AD Àmbit digital / AP Àmbit personal i social / AS Àmbit social / AV Àmbit cultural i valorsAA Àmbit artístic / AM Àmbit matemàtic

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 1

ESO LLENGUA CATALANA I LITERATURA 4 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA - DIMENSIÓ COMUNICATIVA

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA AL CA

ORTOGRAFIA LÈXIC

Sons i lletresRepàs dels temes de 3r ESO: La vocal neutra O/U àtones B/V ESSA sorda i ESSA sonora J/G X/IX TX/IG R/RR Els dígrafsLa lletra HL/LL/L·LP/B, T/D, C/GM/N/MP Apòstrof, contracció i guionet

AccentuacióEls hiats i els diftongs L’accentuació. L’accentuació de E i O L’accent diacrític La dièresi

PuntuacióEls signes de puntuació La coma El punt i coma El punt Els dos punts Els signes d’interrogació i d’exclamació Els punts suspensius El guió Les cometes Els parèntesis

Fenòmens semànticsEls sinònims Els antònimsLa polisèmiaL’homonímiaEls hiperònims i els hipònimsCanvis en el significat de les paraules Els camps lèxics Els oficis i les professions Les eines L’empresa L’administració Els espectaclesLes frases fetes, les locucions i els refranys Formació de paraulesLa derivació. La família de paraules La composicióLa parasíntesiLes abreviacions

HabilitacióHabilitació

Precisió lèxica Mots jòquer o comodí

BarbarismesBarbarismes, manlleus i neologismes

LITERATURA - DIMENSIÓ LITERÀRIA

COMUNICACIÓ ORALAL AS AV

LITERATURAAL AA AD

LECTURA D’UNA OBRA AL AP AV

TALLERSAL AP AV

COMPETÈNCIES A PUNT! AL AP AV

PROJECTE 3

UNITAT

1Escoltar

Parlar

Autors i obres més representatives dels segles xviii i xix

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Antologia de poemes Taller de lectura

Taller d’escriptura

Text informatiu

Text literari

UNITAT

2Escoltar

Parlar

Autors i obres més representatives del segle xx (des del 1900 fins al 1939)

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Obra narrativa Taller de lectura

Taller d’escriptura

Text informatiu

Text literari

UNITAT

3Escoltar

Parlar

Autors i obres més representatives del segle xx (des del 1939 fins al final de segle)

CONCEPTES BÀSICS EN UN COP D’ULL

Obra teatral Taller de lectura

Taller d’escriptura

Text informatiu

Text literari

ANNEX: Les figures literàries

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 2

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA CLAUS DEL PROJECTE

Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

3 EL SINTAGMA: ESTRUCTURA I FUNCIONS CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

66

6.1 L’ordre dels pronoms

Podem reconèixer la funció que fan els pronoms en una oració tant per la forma com per l’ordre que ocupen, ja que, tal com pots veure en el quadre següent, l’ordre no és aleatori, sinó que obeeix a una regularitat:

Ordre dels pronoms

3a pers. reflexiu CI / CD

2a pers.CI / CD

1a pers.CI / CD

3a pers. CI

SN definit o neutreCD / Atr

CD indefinitAtr quantificat

CRV (amb prep. de)CPred (fer­se i dir­se)

CPredCCCRV

es et / us em /ens li / els el / la / els / les / ho en hi

Anem pas a pas. Partim, per exemple, de l’oració següent:

Vols portar el compte als clients?

1. Identifiquem les funcions que fan els diversos sintagmes:

Vols portar el compte als clients (tu)? CD CI Subj el�líptic

2. Identifiquem el pronom feble que pot substituir cada sintagma:

el compte: CD (SN definit) elals clients: CI (3a pers. plural) els

3. Substituïm els sintagmes pels pronoms febles corresponents, tenint en compte l’or-dre en què han d’aparèixer : al quadre, el pronom els en funció de CI apareix abans que el pronom el:

Els el vols portar? CI CD

4. Si van darrere del verb, hem d’utilitzar les formes corresponents:

Vols portar-los-el? CI CD

6.2 Remarques sobre combinacions pronominals

Hi ha alguns casos especials pel que fa a les combinacions de dos pronoms febles que cal que tinguis en compte:

a Ordre invers (CD + CI): Malgrat que l’ordre més habitual de la combinació binària és de CI + CD, aquest ordre s’inverteix en la majoria dels dialectes si es donen, al mateix temps, aquestes dues condicions:

– Que el CD sigui determinat: el, la, els, les.

– Que el CI sigui una 3a persona del singular no reflexiu: li.

Quan combinem dos o més pronoms, de vegades s’han d’apostrofar.

• Les normes d’apostrofació dels pro-noms segueixen la normativa ortogrà-fica general: l’apòstrof se situa tan a la dreta com sigui possible:

Se’n va. Se n’ha anat.

• La combinació se us no s’apostrofa:

Se us cremarà el sopar!

OBERT AL MÓN

1. Ensenyar per a la vida Desenvolupem un aprenentatge competencial.

L’escola és vida, no una preparació per a la vida, i el que hi aprenem és una eina eficaç de futur. Per tant, ens unim al canvi cap a una escola centrada en un aprenentatge útil i eficaç per al dia a dia, amb alumnat autònom, crític, amb opinió pròpia i amb capacitat per desenvolupar una vida plena en una societat que es transforma a gran velocitat.

OBERT A LA NORMATIVA ACADÈMICA

2. Incorporar les novetats ortogràfiques i gramaticals de l’IEC Introduïm de forma didàctica les noves propostes de l’IEC.

Les novetats ratificades pel Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (2016) s’han d’anar incorporant a la pràctica diària de la llengua. Ens apropem, doncs, amb rigor a les noves versions de l’Ortografia catalana i la Gramàtica catalana, i apliquem els canvis amb un enfocament pràctic i pedagògic.

Codis de colors per a les diferents funcions sintàctiques

Alertes amb les errades més comunes

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 3

BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA CLAUS DEL PROJECTE

5 EL TEXT DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUAL

127Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

EXEMPLE

Observeu en el text següent la funció cohesionadora que fan els diversos tipus de marcadors que hi ha.

Un joc amb proverbis

No havia llegit encara La llibreta del professor Browne, la nova publicació resultat de l’ex-traordinari Wonder, de R.J. Palacio –un llibre amb més d’un milió de lectors arreu del món, que fa molts mesos que és un dels més venuts en català i la traducció del qual in-sòlitament duplica el tiratge de la versió castellana–, i per tant no l’havia pogut recoma-nar per Reis. Es tracta d’un bloc de notes acompanyat amb centenars d’aforismes i proverbis –tradicionals, d’autors clàssics i de personatges de ficció– inspiradors i consis-tents amb l’emocionant història de l’August, el protagonista del Wonder original. Ara, la llibreta pot ser una bona alternativa a l’hora de fer els canvis de regals... Sigui com sigui, i aprofitant que és Reis, proposo un joc als lectors a partir d’una tria que he fet d’algunes de les màximes d’aquesta nova publicació de La Campana.Per començar, citaré el «Keep Calm, i sigues considerat» (anònim) acompanyat amb aquest altre aforisme: «Sigues considerat, perquè tothom que coneixes està lliurant una dura batalla», d’Ian Maclaren. Podria recórrer al «Tu ja m’entens», però per si cal ser més explícit recordaré que qualsevol acord en ferm, en política però també en qualsevol terreny de la vida, demana una bona dosi de confiança. I la confiança només pot partir del reconeixement de la bona fe de la posició de l’altra part. És a dir, l’acord neix de la consideració pels arguments de l’altre i no del seu menyspreu.La llibreta del professor Browne és plena de màximes i proverbis que apel�len a la cons-tància i la tenacitat, més necessàries que mai en aquest any que comença. Vegeu-ne al-gunes: «Cau set vegades, i aixeca-te’n vuit» (proverbi japonès); «Una ensopegada pot prevenir una caiguda» (proverbi anglès); «Per llarga que sigui la nit, el sol tornarà a sortir» (proverbi africà); «Si no t’hi porta el vent, agafa els rems» (proverbi llatí). I si els proverbis no us mereixen prou confiança, feu-ne a Thomas Jefferson: «Quan arribis al final de la corda, fes-hi un nus, i aguanta». Encara que, pel que fa al nostre tema, ens pot ser útil aquest anònim: «Si el pla A no funciona, recorda que l’alfabet té 25 lletres més».És clar, però, que la tenacitat no és només una qüestió de tossuderia o d’aguantar. Cal una actitud positiva. Per això, sempre es pot recórrer al clàssic Virgili: «La fortuna somriu als audaços». I és que «El que compta no és el que et passa, sinó com reaccionis tu» (Epictet). En aquest sentit, per trobar una solució al desafiament inèdit que tenim davant, és convenient seguir Ralph Waldo Emerson, que aconsella: «No vagis per on et porti el camí, vés per on no hi hagi camí i obre-hi una senda». I, sobretot, com que aquesta senda no la podem fer en unes condicions ideals, cal escoltar l’àvia Nelly: «Juga amb les fitxes que tens». Encara que als que troben que tot s’està complicant massa els aniria bé apli-car-se aquell proverbi jueu: «No demano una càrrega més lleugera, sinó unes espatlles més amples». [...]Per acabar, destacaria tres màximes definitives. Una de sant Francesc d’Assís: «Comença fent primer el que és necessari, continua fent el que és possible, i de cop i volta estaràs fent l’impossible». En segon lloc, la del Dr. Wayne W. Dyer: «Si has de triar entre tenir raó o ser considerat, tria ser considerat», una actitud que ens donarà la flexibilitat necessària. I, si volem contribuir cadascú des de la pròpia posició a l’èxit col�lectiu, fem cas al Joseph, també personatge de Wonder: «Quan sigui fosc, sigues tu qui encén el llum».

Salvador Cardús, Un joc amb proverbis.

Funció dels marcadors

i per tant: Indica conseqüència. Ara: Insisteix, posa èmfasi.sigui com sigui: Reprèn el tema principal.

Per començar: Marca l’inici. però per si cal ser més explícit: Fa un acla­riment.però també: Uneix copulativament.És a dir: Fa un aclariment.

Vegeu-ne algunes: Exposa exemples.

I si: Expressa una condició. Encara que: Expressa objecció.

És clar: Expressa convicció, posa èmfasi.però: Indica oposició.Per això: Indica conseqüència.I és que: Afegeix informació.En aquest sentit: Afegeix informació.I, sobretot: Posa èmfasi.com que: Indica causa.Encara que: Indica objecció.

Per acabar: Introdueix la part final.Una... En segon lloc..: Marca les parts del paràgraf. I, si: Indica una condició.

OBERT A L’ERA DIGITAL

3. Situar l’alumnat en el centre del seu aprenentatge Personalitzem l’ensenyament mitjançant les TIC.

Les tecnologies digitals formen part de la nostra vida quotidiana i intervenen de manera eficient en el procés d’aprenentatge. Per tal d’aprendre d’una manera més personalitzada, competencial i vinculada a l’entorn, afavorim el treball en entorns digitals.Les TIC permeten fomentar la motivació a l’aula, aprofundir en els continguts, desenvolupar un aprenentatge col·laboratiu i elaborar i gestionar informació perquè l’alumnat sigui protagonista del seu propi aprenentatge.

OBERT AL FUTUR

4. Afrontar amb èxit les Proves d’Accés a la Universitat Proporcionem a l’alumnat coneixements i habilitats per tal d’exercir la seva futura funció social i professional amb responsabilitat i competència.

El Batxillerat és una etapa decisiva, ja que l’alumnat ha de prendre una decisió transcendental per a la seva vida: la tria d’una professió. Per això ens unim al propòsit d’assolir les aptituds i els coneixements necessaris en aquesta etapa i d’afrontar amb èxit les PAU, per tal d’accedir a la Universitat i d’optar a cursar la carrera desitjada.

Exemples resolts com a model

Competències de l’àmbit lingüístic

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 4

BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA MATERIAL DE L’ALUMNAT

1 BATXILLERATLlibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6701-3

NOVETAT!

2 BATXILLERAT Llibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-6702-0PRÒXIM CURS

Descobreix l’índex de continguts dels llibres a les pàgines 28-31 del catàleg.

RECURSOS DE L’ALUMNAT

L’alumnat disposa dels següents recursos:

Vídeos per al treball de la comunicació oral i tipologies textuals (a l’inici de la unitat).

Vídeos (documentals, programes televisius, entrevistes) sobre continguts relacionats amb els temes treballats amb una activitat associada.

Vídeos que relacionen la literatura amb altres arts: cinema, art, música.

Vídeos d’obres literàries versionades en pel·lícula o en cançó associats a una activitat.

Enllaços sobre continguts relacionats amb els conceptes treballats amb una activitat associada.

Enllaços amb recursos en línia d’ajuda a l’escriptura (diccionaris, relació de diccionaris, webs que recullen normativa i nous usos, webs de serveis lingüístics, etc.)

Àudios amb varietats dialectals

Resum interactiu de cada unitat. NOVETAT!

Tots els recursos de l’alumnat

disponibles a

on-line i off-line.

Descarrega l’App eCasals AR

(Realitat augmentada) per accedir

directament als recursos.

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 5

BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA MATERIAL DE L’ALUMNAT

RECURSOS DEL DOCENT

El docent disposa dels documents didàctics següents:

Programació de cursDesenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques– Programació d’aula– SolucionariAutoavaluacióAvaluacions trimestrals Banc d’activitats per contingutsRúbriques d’aprenentatgeInstruments d’avaluacióRecursos digitals del llibre de l’alumnat

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumnat per unitats,

apartats i tipus de recurs.

Accés a la Proposta didàctica en PDF, desglossada per unitats.

Material disponible a

i al DVD del docent.

1 BATXILLERATProposta didàctica ISBN: 978-84-218-6802-7

NOVETAT!

2 BATXILLERAT Proposta didàctica ISBN: 978-84-218-6803-4PRÒXIM CURS

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 6

BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA LA UNITAT. PAS A PAS

1. Punt de partida Vídeo i activitats per tal de contextualitzar alguna qüestió de la unitat a partir de la comunicació oral o bé una introducció (a les unitats de literatura).

3. Transferència del coneixementConeixements, habilitats i actituds que mobilitzem per tal de respondre a situacions quotidianes.

Competències de l’àmbit lingüístic: 7 (act. 1-5), 8-9 (act. 6). Actitudinals: 1

5COMUNICACIÓ ORAL: El reportatge

1 El text2 L’adequació textual3 La coherència textual4 La cohesió textual

Mecanismes de recurrència Mecanismes de substitució Mecanismes de connexió

Activitats

1. Completa la taula amb les dades del grau del qual es parla en el reportatge.

Centre que l’imparteix

Universitat a què pertany el centre

Localitat on es troba el centre

Durada del grau

Nombre d’alumnes que el cursen

2. CM Dues de les persones que intervenen en el reportatge coincideixen a l’hora d’expressar les sortides laborals que tenen els alumnes d’aquest grau. Quines són?

3. L’argumentació és un tipus de text que té com a finalitat convèncer el receptor que una idea és certa. Quins dos arguments principals es donen per convèncer el teleespectador que cursi aquests estudis i, més concretament, en aquest centre?

4. Els arguments poden ser de diversos tipus (raonament lògic, cita d’autoritat, exemple, dada, opinió personal...); localitza i extreu del vídeo un exemple de dada i un d’opinió personal.

5. Fixa’t en l’enunciat que apareix al començament del vídeo i respon les preguntes: «[...] es formaran professionals capaços de contextualitzar, dissenyar i programar continguts dirigits a l’entreteniment digital i aptes per difondre en diferents plataformes i dispositius mòbils.»

a Es tracta d’un enunciat expositiu o argumentatiu? Per què?

b Quina funció del llenguatge hi predomina? c S’hi utilitza la llengua estàndard o culta?

6. CP Formeu grups de tres persones i penseu tres arguments diferents per convèncer els altres sobre la conveniència d’exercir una feina determinada. Després, cadascun dels tres membres del grup explicarà en veu alta un dels tres arguments.

Treballem jugant?

FITXA TÈCNICA:Fragment de «Nou grau de la UPC de videojocs»,

LA 7MANA Vallès Occidental.

TIPOLOGIA TEXTUAL:Text expositiu, argumentatiu.

SITUACIÓ COMUNICATIVA:Una veu en off informa que s’acaba de posar

en marxa el grau de disseny i desenvolupament de videojocs.

El text

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORADIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUAL

106

HistòriaTradicionalment el terme edat mitjana designa l’etapa històrica que se situa entre l’edat antiga i l’edat moderna i que abasta des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident (segle v) fins a l’ocupació de Cons-tantinoble per part dels turcs (segle xv). Aquest vast període se sol dividir en alta edat mitjana (segle v a x) i baixa edat mitjana (segle xi a xv).

Durant l’edat mitjana es gesten les actuals nacions europees i les seves respectives llengües, moltes de les quals evolucionaran a partir del llatí vulgar. Durant l’etapa que coneixem amb el nom de Re-naixement (segle xvi), els segles medievals van ser considerats com a foscos i decadents, però des del moment en què va aparèixer el moviment romàntic (segle xix) fins als nostres dies han estat revalorats, d’una banda, des del punt de vista intel·lectual i historiogràfic, i recreats i mitificats, de l’altra, des del punt de vista artístic.

170 Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

7L’edat mitjana

DIMENSIÓ LITERÀRIA

SocietatQuatre estaments socialsLa societat medieval està estructurada en tres estaments: nobles

(reis, senyors feudals, cavallers...), eclesiàstics (papa, bisbes, abats, monjos...) i pagesos, que treballaven per a un senyor feudal. A partir del segle xiv, el creixement de les ciutats fa aparèixer un quart grup, el dels burgesos, dedicats a l’artesania i al comerç.

La dona té un paper relegatLa lírica trobadoresca equipara en termes amorosos el poder de la dona al poder del senyor feudal, però no ens deixem guiar per les aparences: la dona medieval està relegada a un paper secundari, i per això són poc freqüents els casos de literatura femenina.

Teocentrisme i EsglésiaL’Església té un paper fonamental durant tot el període de l’edat mitjana, i per això no és estrany que la seva influència es noti fer-mament en la literatura. Hi ha autors medievals que de fet usen la literatura o algunes tècniques literàries amb un propòsit exclusiva-

ment evangelitzador. És el cas de Ramon Llull o dels autors que fan el que etiquetem com a literatura religiosa i moralitzant. D’altra banda, se sol dir que la societat medieval és una societat teocèn-

trica, és a dir, una societat que considera Déu o allò diví com a centre de tota la realitat.

CulturaLa cultura, patrimoni d’uns pocsFins a finals del segle xiii, la cultura es forja sempre al voltant de les corts o dels monestirs. A partir del segle xiv, però, el saber es va estenent cap a la classe social urbana, la qual aporta també la seva mentalitat i el seu punt de vista a la literatura.

Moltes obres s’han perdutHi ha moltes obres que sabem que van existir però que no les co-neixem perquè no ens n’ha arribat el text, i n’hi ha moltes altres que ni tan sols sabrem mai que van existir: el que coneixem avui dia de la li-

teratura medieval és el que ens n’ha arribat.

La impremta revoluciona el món culturalFins a l’inici del segle xiii els autors europeus acostumen a escriure en tauletes de cera, que permeten esborrar i corregir. Els copistes trans-criuen els textos de les tauletes al pergamí, procediment lent i car. A l’inici del segle xiii, es comença a generalitzar l’ús del paper, que, procedent de la Xina, és introduït a Europa pels àrabs. El paper permet als escriptors fer obres més llargues i elaborades. L’invent de la

impremta de Gutenberg el 1450, ja a les acaballes de l’edat mitjana,

revoluciona definitivament la manera de transmetre la informació, que ara arriba a més gent i amb més rapidesa. El primer llibre en català es publica a València l’any 1474.

Competències de l’àmbit lingüístic: 2. Actitudinals: 1

4 L’ORACIÓ SIMPLE I L’ORACIÓ COMPOSTA CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

96

ACTIVITATS

15.Inventa lespreguntesd’aquestaentrevista iclassifica-lessegons els subtipus de modalitat interrogativa.

a ▲ ENTREVISTAT: Vaig entrar en contacte amb el món de l’handbol a l’edat de deu anys.

b ▲ENTREVISTAT: És lògic que t’ho preguntis: sí que alguna vegada he estat a punt d’engegar-ho tot a rodar...

c ▲ENTREVISTAT: Ui, vols saber moltes coses, tu! El millor en-trenador que he tingut és el que tinc en aquests moments.

d ▲ENTREVISTAT: No, durant aquest últim any no he patit cap lesió important, afortunadament!

e ▲ENTREVISTAT: He viscut el meu millor moment esportiu a la final de la copa d’Europa.

f ▲ENTREVISTAT: I tant que m’agradaria anar als Jocs Olím-pics! És el meu somni i el compliré!

Interrogativa directa total ▲, ▲

Interrogativa indirecta total ▲

Interrogativa directa parcial ▲, ▲

Interrogativa indirecta parcial ▲

16.Classificalesoracionssegonslamodalitatquehipredo-mina.

a Com m’agradaria localitzar tots els amics i amigues de la infància...

b Informa’t bé sobre el tema abans de prendre una deci-sió.

c Les xarxes socials han proliferat molt durant els últims anys.

d Algun dia potser escriurà una novel�la sobre aquells fets històrics.

e Molts investigadors van fer els seus descobriments mit-jançant un seguit d’experiments.

f Que meravellosa és una posta de sol! g L’empresa no té cap mecanisme de control a la sala de

màquines. h Tant de bo la crisi econòmica s’acabi en el termini d’un

parell d’anys. i Per molts motius el jove de pràctiques no té intenció de

fer-ho. j No doneu aliments als animals del zoològic! k Qui sap si els tiets ens diuen tota la veritat sobre allò. l Quanta paciència s’ha de tenir!

17. Indica la modalitat de les dues oracions que constitueixen elseslògansd’aquestacampanya.Explica,també,elsignificatliteralielsignificatfiguratdelprimerdelsdosenunciats.

18.Escriuunaoració,sobreelmateixtema,queexemplifiquilaresta de modalitats no presents a l’activitat anterior.

19. Encara que hi ha una modalitat que predomina, a vegades els enunciats en poden tenir més d’una. Relaciona les ora-cions amb les combinacions de dues modalitats (subrat-llem la modalitat predominant).

a Em passes la grapadora? b I tant que m’agradaria saber-ho! c Vols dir que en sabem tots els detalls? d No t’atreveixis a dir el seu nom! e Qui no voldria aquest cotxe?

1. Dubitativa + interrogativa 2. Exclamativa + desiderativa 3. Desiderativa + interrogativa 4. Interrogativa + exhortativa 5. Exhortativa + exclamativa

20. Indica la modalitat predominant de cadascuna de les in-tervencions d’aquest diàleg.

FILLA: Papa, encara falten dues hores perquè arribi la mama.PARE: Què podríem fer mentre esperem que torni de la feina?FILLA: Potser se m’ha acudit una de les meves idees «brillants».PARE: Ja m’esgarrifo quan tens una de les teves idees «bri-llants»!FILLA: Anem al rebost i busquem tots els ingredients per fer un pa de pessic.PARE: Si ens el poguéssim menjar...

Modernitza’t! Recicla! és l’eslògan d’aquesta campanya pel reciclatge dels envasos. De quina modalitat oracional és l’enunciat?

194

7 L’EDAT MiTJANA ACTIVITATS FINALS

6. En el Poema XIII «Colguen les gents ab alegria festes», Ausiàs March, de manera semblant a Roís de Corella, parteix de tòpics de la poesia trobadoresca com la mort per amor de l’enamorat o la falta de mercè de la dama. La diferència amb la resta de poetes és la capacitat d’introspecció i d’anàlisi del seu jo; el despullament dels seus pensaments i de les seves emocions, en definitiva. Llegeix-lo atentament i respon les preguntes que tens a continuació.

XIII I Colguen les gents ab alegria festes, lloant a Déu, entremesclant deports; places, carrers e delitables horts sien cercats ab recont de grans gestes1,5 e vaja jo los sepulcres cercant, interrogant ànimes infernades, e respondran, car no són companyades d’altre que mi en son continu plant. II Cascú requer e vol a son semblant,10 per ço no·m plau la pràtica dels vius: d’imaginar mon estat són esquius, sí com d’hom mort de mi prenen espant. Lo rei xipré2, presoner d’un heretge, en mon esguard no és malauirat,15 car ço que vull no serà mai finat, de mon desig no·m porà guarir metge. III Cell Teixion3 qui·l buitre·l menja el fetge e per tots temps brota la carn de nou e en son menjar aquell ocell mai clou,20 pus fort dolor d’aquesta·m té lo setge, car és un verm qui romp la mia pensa, altre, lo cor, qui mai cessen de rompre, e llur treball no·s porà enterrompre sinó ab ço que d’haver se defensa.25 IV E, si la mort no·m dugués tal ofensa: fer mi absent d’una tan plasent vista, no li graesc que de terra no vista lo meu cos nu, qui de plaer no pensa de perdre pus que lo imaginar30 los meus desigs no poder-se complir; e, si·m cové mon derrer jorn finir, seran donats térmens a ben amar. V E, si en lo cel Déu me vol allogar, part veure a Ell, per complir mon delit35 serà mester que·m sia dellai dit que d’esta mort vos ha plagut plorar, penedint vós com per poca mercé mor l’ignocent e per amar-vos martre4, cell qui lo cos de l’arma vol departre5

40 si ferm cregués que us dolríeu de se. VI Llir entre cards, vós sabeu e jo sé que·s pot bé fer hom morir per amor: creure de mi que só en tal dolor, no fareu molt que hi doneu plena fe.

I Que la gent celebri festes amb alegria,lloant Déu, entremesclant divertiments;que places, carrers i jardins delitosossiguin recorreguts amb recontament de grans gestes1,i que jo vagi recorrent els sepulcres,interrogant les ànimes condemnades, i respondran, car no les acompanyaningú més que jo en el seu plany continuat.II Cadascú requereix i vol el seu semblant,per això no em plau el tracte amb els vius:esquiven imaginar el meu estati s’espanten de mi com d’un home mort.El rei de Xipre2, presoner d’un infidel, en comparació a mi no és pas malaurat,perquè el que jo vull no tindrà mai fi,del meu desig no em podrà guarir cap metge.III Aquell Tició3 a qui el voltor es menja el fetgei eternament brota de nou la carni aquell ocell mai no para de menjar,un dolor més fort que aquest m’ha posat setge,car és un corc que em destrueix el pensamenti un altre el cor, que mai no s’aturen de destruir,i el seu treball no es podrà interrompresinó amb això que no es deixa obtenir.IV I si la mort no m’hagués de dur l’ofensade fer-me absent d’una visió tan plaent,no li agraeixo que no vesteixi de terrael meu cos nu, que no pensa perdrecap altre plaer sinó imaginarque els meus desigs no es podran complir;i, si em cal acabar els meus últims dies,serà donat acabament al ben amar.V I, si Déu em vol posar al cel,per satisfer el meu delit em caldrà, a més de veure’l a Ell,que allí em sigui ditque us ha plagut plorar a causa d’aquesta mort,penedint-vos que per poca mercè vostrahagi mort un innocent i màrtir4 per estimar-vos:aquell que separaria el cos de l’ànima5

si cregués fermament que us doldríeu d’ell.VI Lliri entre cards, vós sabeu i jo séque es pot fer que un home mori per amor:no fareu molt donant plena fe a la creençaque jo estic en aquest dolor.

VOCABULARI1. Gestes: es refereix probablement a les composicions joglaresques (a les «gestes» que «reconten» els joglars). / 2. Lo rei xipré: Janus de Lusignan, rei que va ser derro-tat i capturat pels sarraïns el 1426. La humiliació a què va ser sotmès va causar una forta commoció en el món cristià contemporani. / 3. Teixon: gegant mitològic con-demnat a ser rosegat eternament pels voltors. / 4. Martre: un martre («màrtir» en català actual) és una persona que pateix turments o la mort per no renegar de la seva fe, dels seus ideals o d’una determinada causa. / 5. Departre lo cos de l’arma: separar «lo cos de l’arma» és una manera de dir que moriria.

(Adaptació de Josep Pujol)

194 Competències de l’àmbit lingüístic: 10, 11. Actitudinals: 1

Competències de l’àmbit lingüístic: 1-2 (act.3). Actitudinals: 1104

ACTIVITATS FINALS CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

3 Llegeix la notícia i fes les activitats que hi ha a continuació.

Una aplicació per a mòbils potenciarà la donació de sangLa Federació Catalana de Donants de Sang i l’empresa USE-IT han desenvolupat una aplicació per a mòbils Iphone

i Android, amb l’objectiu de potenciar la donació de sang a Catalunya.

A partir de la idea original de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell i amb el suport econòmic de la Diputació de Lleida i la col�laboració del Banc de Sang i Teixits, s’ha desenvo-lupat una aplicació encara inèdita i única al món de les aplicacions mòbils i els Smartphones, tot intentant apropar i facilitant –una mica més– el gest de donar sang.L’empresa USE-IT, especialitzada en projectes web i mòbils que afavoreixen la usabilitat de les noves tecnologies, a partir de la idea original de l’Associació de Donants de Sang de l’Urgell i en col�laboració amb la Federació Catalana de Donants de Sang, la Diputació de Lleida i el Banc de Sang i Teixits, ha desenvolupat una aplicació per a Smartphones totalment innova-dora, encara inèdita i única al món de les aplicacions mòbils, per facilitar la donació de sang.Amb aquesta aplicació s’ha fet una aposta ferma per les noves tecnologies i es posa a dispo-sició de la ciutadania, a través del seu terminal mòbil, una eina senzilla i útil per a la cerca de punts d’extracció de sang (centres fixos i unitats mòbils) d’arreu de Catalunya. Actualment, la trobem disponible per a Iphone, Ipod, Ipad i tots els Smartphones Android. L’aplicació permet consultar l’estat de les reserves de sang de tots els grups sanguinis, a temps real i actualitzat diàriament.Mitjançant un mapa interactiu l’usuari pot consultar l’horari, la localització i com arribar als punts de donació. Gràcies a la geolocalització es mostren els punts més propers on poder anar a donar sang, a partir de la posició actual de l’interessat. A més a més, cada vegada que es realitza una donació de sang, l’usuari pot registrar-la a l’aplicació. Més tard, passats uns mesos, aquesta envia un avís a l’escriptori del mòbil de l’usuari, per recordar-li que ja pot fer la següent donació.Aquesta aplicació per a mòbil, ràpida, fàcil i còmoda, s’ha pensat especialment per a captar el jovent com a nous donants, ja que és una de les eines que més usen diàriament. L’aplicació és pionera en l’àmbit mundial i, de moment, només ofereix les dades de Catalunya, les quals obté de la base de dades del Banc de Sang, i en català, tot i que està previst que s’im-plementi en castellà, anglès i francès.

Revista Donar, del Banc de Sang i Teixits (juny 2012).

a Classifica els sintagmes següents i subratlla’n el nucli, si n’hi ha: totalment in-novadora, amb aquesta aplicació, s’ha fet una aposta ferma, diàriament, les da-des de Catalunya.

b Indica tots els CN del titular i especifica’n l’estructura (SAdj, SPrep, SN o proposició).

c Busca al text i escriu un exemple d’oració atributiva i un altre d’oració pre-dicativa, subratllant-hi el nucli del SV.

d Construeix en veu passiva les oracions: L’empresa USE-IT ha desenvolupat una aplicació per a Smartphones totalment innovadora i aquesta (l’aplicació) envia un avís a l’escriptori del mòbil de l’usuari.

e Escriu la funció sintàctica dels constituents que hi ha subratllats al text. f Analitza la funció que fa cadascun dels sintagmes subratllats i pronominalit-

za’ls, de manera que et surtin combinacions binàries: 1 Ella donarà sang a la unitat mòbil; 2 l’aplicació permet la donació de sang a les persones interessades; 3 el donant agraí les atencions al voluntari del banc de sang; 4 el meu germà no s’ha penedit de la instal�lació de l’aplicació.

201 201

3 La societat medieval

Després de la lectura dels capítols seleccionats del Tirant lo Blanc, explica com està dividida la societat de l’edat mitjana (estaments, oficis...). Pots fer servir com a exem-ple els següents personatges, que representen diferents estrats socials: Tirant, Carmesina, Plaerdemavida, Hipòlit, el jardiner Lauseta, l’Emperador...

4 L’amor ahir i avui

A continuació comentarem dues composicions que par-len de l’amor però que han estat compostes amb vuit segles (vuit-cents anys) de diferència. La primera és el poema «Non es meravelha s’eu chan» («No és merave-lla si canto») del trobador Bernat de Ventadorn (segle xii) i la segona és la cançó «T’estimo molt (maite zaitut)», del grup musical Lax’n’Busto. Totes dues composicions parlen de l’amor i dels seus efectes en l’enamorat.

a Llegeix el poema de Ventadorn adaptat al català. A quin gènere trobadoresc creus que pertany? Quin tòpic trobadoresc que hem vist en un poema d’Au-siàs March i en un de Roís de Corella hi apareix? Relaciona el contingut de l’estrofa set amb l’equi-valència que al principi d’aquesta mateixa unitat hem dit que hi havia entre l’estructura de la societat feudal i la poesia trobadoresca. Ara fixa’t especialment en les estrofes quatre i sis, i enumera els efectes que l’amor causa en el poeta.

b La cançó «T’estimo molt (maite zaitut)» és una ver-sió d’una cançó en èuscar d’un grup anomenat Takolo, Pirritx eta Porrotx (maite zaitut en èuscar vol dir ‘t’estimo’). Després de llegir-la i d’escoltar-la, enu-mera també els efectes que provoca l’amor en el «jo

CM

CPCM

poètic». Quines semblances i quines diferències ob-serves amb el poema de Ventadorn? Creus que, mal-grat la distància temporal enorme que separa les dues composicions, la manera de descriure l’enamo-rament ha canviat gaire? Justifica la resposta.

c [ORAL] A l’edat mitjana els metges afirmaven que l’enamorament era una malaltia que provocava ma- lenconia i bogeria. Els símptomes d’aquesta «patolo-gia» eren insomni, tristesa, rebuig de tota companyia, pèrdua de l’apetit, dificultats de raonament... En canvi, la definició que avui dia dona el diccionari DIEC2 d’enamorar-se és la següent: «Inflamar-se d’amor per algú o alguna cosa. Ex.: La meva germana es va ena-morar del fill del metge.» Per què creus que avui dia l’enamorament no es considera una malaltia? Penses que els enamorats de l’època medieval patien uns «símptomes» que els del segle xxi no tenen?

ACTIVITAT DE CREACIÓ

5 Ara és el moment que escriguis el teu propi text. Pots basar-te en una de les propostes següents:

a Escriu un sirventès contra algun personatge popular seguint les pautes següents: pren com a model formal el sirventès «Cansoneta leu e plana» de Guillem de Berguedà; fes servir el mateix nombre de síl·labes a cada vers i una rima consonant. Cada estrofa haurà de tenir el mateix nombre de versos, i els dos darrers han de ser el refrany que s’anirà repetint a la resta d’estrofes. Pots fer tantes estrofes com vulguis, però com a mínim n’haurà de tenir tres.

b Hem vist que al Llibre dels fets de Jaume I, a través de l’explicació interessada de certes situacions, es pretén destacar indirectament, com qui no vol la cosa, trets posititus de la personalitat del rei. Ho vèiem en el fragment de l’oreneta que fa el niu en el tendal de la tenda reial i també en aquell altre en què Jaume I rep l’impacte d’una sageta al front. Imitant Jaume I, escriu una situació real o inventada que et serveixi per des-tacar, també d’una manera indirecta, un aspecte po-sitiu de la teva personalitat.

c Si has llegit la selecció de capítols del Tirant lo Blanc, imagina que ets un periodista que treballes per a la premsa del cor i redacta una notícia exclusiva sobre algun episodi desconegut dels amors entre Tirant i Carmesina.

TANquem L’edAT mITjANA

Competències de l’àmbit lingüístic: 4-6 (act. 3-5), 11 (act. 4), 12 (act. 5). Actitudinals: 1, 2 (act. 4)

Llengua Literatura

Vídeo per a la comunicació oral

Context històric, social i cultural del període

literari contemplat

Activitats d’exercitació i en context

Actitivats per tancar blocs de continguts

Textos literaris adaptats

Actitivats per tancar períodes literaris

Competències contemplades

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 7

BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA LA UNITAT. PAS A PAS BATXILLERAT LLENGUA CATALANA I LITERATURA LA UNITAT. PAS A PAS

2. ContingutsDesenvolupament dels continguts de gramàtica, gramàtica textual, llengua i societat, i literatura.

4. AvaluacióSimulació d’una prova de Selectivitat i síntesi de la unitat en format PowerPoint.

1 LES VARIETATS DE LA LLENGUA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

8 Competències de l’àmbit lingüístic: 1, 7 (activitat). Actitudinals: 3

2.3 Els dialectes catalans

BLOC ORIENTAL

Dialecte Subdialecte

rossellonès o septentrional

central

septentrional de transició

barceloní

tarragoní

salat

xipella

balear

mallorquí

menorquí

eivissenc i formenterer

alguerès

BLOC OCCIDENTAL

Dialecte Subdialecte

nord-occidental

ribagorçà

pallarès

lleidatà

tortosí

valencià

castellonenc o valencià septentrional

apitxat

alacantí o valencià meridional

A més de dividir-se en orientals i occidentals, els dialectes catalans també es poden classificar en constitutius i consecutius:

– Els dialectes constitutius –el català central, el nord-occidental i el rossellonès– són els que van néixer a conseqüència de diferències en el procés de transformació del llatí vulgar al català. Els diversos dialectes constitutius van formar part de la llengua des del moment mateix en què aquesta va començar a existir com a tal.

– Els dialectes consecutius –valencià, balear i alguerès– són més joves i són conseqüèn-cia de la implantació del català en nous territoris arran del procés de conquesta i repoblació (amb població de parla catalana) de territoris de la península Ibèrica i de la Mediterrània durant els segles xiii i xiv.

Els dialectes del català

Guardamar

ElxOrihuela

AlacantAspe

AlcoiDénia

Eivissa

l’Alguer

illa deSardenya

Palma deMallorca

Maó

GandiaSueca

València

Sagunt

Vinaròs

Tortosa

Gandesa

Reus

Tarragona

BarcelonaMontblanc

IgualadaFraga

Lleida

Tamarit Solsona

Benavarri

Català occidental

Català oriental

Nord-occidental

Alguerès

Central

Parlars de transició

EivissencMallorquíMenorquí

Parlars de transició

Valencià apitxatValencià meridionalValencià septentrional

Sud-occidental o valencià

Insular o balear

Septentrionalo rossellonès

Tremp

Perpinyà

Figueres

GironaVic

Berga

SalsesFormiguera

Prada

CeretSort

ViellaAndorrala Vella

FRANÇA

Morella

Vall-de-roures

Segorbe Castelló dela Plana

Chiva

Ontinyent

Villena

Énguera

NoveldaElda

el Carxe

MA R

ME D I T

E R R À NI A

Activitat. Mira el capítol «Especial lec-tura» del programa Caçadors de pa-

raules i respon:a Quin dialecte es parla a la Fatallera? Quins

són els elements lèxics i fonètics que et permeten deduir-ho?

b Què és una bressola?c Quines motivacions, segons l’entrevistada,

duen els pares a matricular els seus fills a la Bressola?

d Esmenta alguns dialectalismes rossellone-sos que apareixen al programa.

Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

4 L’ORACIÓ SIMPLE I L’ORACIÓ COMPOSTA CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

88

5 Les oracions coordinades

Les característiques de les proposicions coordinades són:

1. Mantenen una relació semàntica, és a dir, de significat, entre elles. El diccionari ens diu que el verb coordinar és ‘posar en ordre amb l’objectiu de formar un conjunt’; encara que expressin relacions de sentit diferent, les proposicions contigües parlen del ma-teix tema. (Les oracions coordinades comparteixen aquest tret amb les oracions juxtaposades.)

2. Presenten independència sintàctica, o sigui, les diferents proposicions es troben en un mateix nivell (no n’hi ha una més important que l’altra) i podrien anar soles per-què no fan cap funció sintàctica dins d’una altra. Dit d’una altra manera, les proposi-cions funcionarien com a oracions simples si no pertanyessin a una unitat lingüística més gran. (Les oracions coordinades comparteixen aquest tret amb les oracions juxtaposades.)

3. La presència d’un nexe (conjunció o locució conjuntiva) que serveixi d’enllaç entre les proposicions és el tret distintiu més important en aquest tipus d’oració compos-ta; hi pot haver algun signe de puntuació però sempre hi haurà, com a mínim, un connector.

5.1 Classes de coordinades

Coordinades copulatives

n Relació de significat: indiquen una unió o suma d’elements.

n Nexes

n i

Quan els elements són més de dos, la i només precedeix el darrer.

Els nens jugaven i les mares els vigilaven atentament. N N N CD N CCM ________ ________ _________ ________________________ SN subjecte1 SV predicat1 SN subjecte2 SV predicat2 ________________ ___________________________________ proposició1 proposició2

_____________________________________________________oració composta: coordinades copulatives

n ni

Si els elements són negatius, ni es posa davant de cada element de la sèrie, excepte davant del primer.

El delinqüent no es penedí dels fets ni s’allunyà de les víctimes. (ell) N N CRV N CRV _____________ ______________________ ________________________ ____ SN subjecte1 SV predicat1 SV predicat2 (SN subjecte2) ____________________________________ _________________________ proposició1 proposició2 _________________________________________________________________ oració composta: coordinades copulatives

• copulatives

• disjuntives

• adversatives

• distributives

• il�latives

• continuatives

• explicatives

Classes de coordinades

A diferència del castellà, el nexe coordi-nant i no es canvia a e quan hi ha una altra i a continuació:

Castellà:

Ideó e impulsó el proyecto.

Català:

Ideà i impulsà el projecte.

5 EL TEXT DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUAL

116 Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

Els arguments subjectius

Els argument subjectius singularitzen els textos argumentatius. Els més habituals són:

– L’argument de coneixement general. Es defensa una idea amb l’argument que és comunament acceptada per la majoria de la gent: Tothom sap que els diners no donen

la felicitat.

– L’argument emotivo-afectiu. Es vol convèncer el receptor apel�lant als seus senti-ments, a la seva part més afectiva: Profe, aprova’m. Si em suspens, a casa em castigaran.

– L’argument de l’experiència personal. Les vivències i opinions personals de l’emissor serveixen d’argument bàsic per defensar una idea:

Hi ha pocs exercicis d’autoanàlisi tan forts com el que ve donat per la contemplació forçada d’un mateix en el mirall lluminós d’una perruqueria. Ens adonem que la mirada pròpia ens enganxa i som incapaços de mirar altra cosa.

Joan Barril, Teoria de la capil�larita.

La frontera entre allò objectiu i allò subjectiu és sovint molt poc definida.

L’argumentador normalment parteix de fets que exposa i descriu perquè són o consi­dera veritables.

Per això és habitual que les seqüències expositives i argumentatives s’encadenin en el mateix text, i que els textos expositius, descriptius i argumentatius comparteixin els mecanismes generals de cohesió i coherència textual.

La fal�làcia

L’argumentador pot combinar els arguments en defensa de la seva tesi amb l’exposició dels contraarguments, és a dir, dels raonaments que rebaten la seva tesi. Als contraar-guments, l’argumentador hi pot respondre amb concessions (és a dir, reconeixent-los certa part de raó) o amb refutacions.

En tota mena de textos, i encara més en el text argumentatiu, el receptor ha d’adoptar un paper decisivament actiu, com a lector crític. Pertany al receptor la decisió de quali-ficar un argument com a vàlid, d’acceptar-lo només en part o de rebutjar-lo titllant-lo de fal�làcia.

Les fal�làcies són raonaments falsos o erronis argumentats per ignorància de l’emissor o per manipulació conscient i tramposa d’aquest. Hi ha una llarga llista de trampes dia-lèctiques o fal�làcies. N’esmentem algunes:

– La falsa generalització: El Joan és metge i no fuma; per tant, els metges no fumen.

– La selecció deliberada i manipulada de dades: El fet que hàgim baixat 200.000 vots

en xifres absolutes és irrellevant. El nostre partit ha mantingut el percentatge de vot i per

tant, hem tret un resultat excel�lent...

– L’argument de la falsa causa: El Joan va tancar el gos al garatge i l’endemà tenia la ràbia.

Per tant, el gos va agafar la ràbia perquè el seu amo el va tancar.

172 Competències de l’àmbit lingüístic: 1. Actitudinals: 1

7 L’EDAT MiTJANA DiMENSiÓ LiTERÀRiA

• Segle xii i segle xiii > lírica trobadoresca

• Segle xiv i primera meitat del segle xv

> poesia de tradició trobadoresca

• Des de 1425 > Ausiàs March

Cort. Conjunt de persones que componen la família i la comitiva d’un sobirà, i, per extensió, dels nobles que go-vernen un determinat territori. Hi havia, doncs, una cort reial i altres petites corts corresponents als senyors feudals.Occitània. Conjunt de comtats i altres territoris amb una mateixa unitat cultural i lingüística que avui formen bona part del sud de França. La invasió francesa del segle xiii i la posterior annexió significà la pèrdua de la sobirania d’aquest país, que fins aquell moment havia mantingut relacions molt estretes amb la veïna Corona de Catalunya i Aragó. La Val d’Aran, al nord-oest de Catalunya, forma part d’Occitània.

Pintures romàniques de Sant Joan de Boí (s. xii). Representen joglars actuant.©Pedraferit/Wikimedia Commons.

Evolució de la poesia medieval

1 Els trobadors

1.1 La lírica trobadoresca

La poesia dels trobadors va néixer a les corts d’Occitània del segle xii, i des d’aquesta zona es va estendre a molts altres territoris de l’Europa occidental, especialment al nord d’Itàlia i a Catalunya. Aquesta poesia, principalment de temàtica amorosa, era composta per ser cantada davant d’un públic cortesà. És la primera mostra de lírica culta –o sigui, de lírica no popular– escrita en una llengua romànica, concretament en llengua occitana.

De tots els territoris on arribà la influència trobadoresca, als Països Catalans va ser on es mantingué més fidelitat al model original; els trobadors catalans van ser tan fidels que fins i tot en van adoptar la llengua, l’occità, per fer les seves composicions.

La poesia dels trobadors pròpiament dita es desenvolupa entre els segles xii i xiii, però entre el segle xiv i el xv, malgrat que la figura del trobador ja no existeix, en perdura la influència en aspectes com l’ús de l’occità, les formes poètiques i la temàtica. És el que s’ha anomenat poesia de tradició trobadoresca.

Com veurem més endavant, és Ausiàs March qui, a partir del segon quart del segle xv, trenca definitivament aquesta tradició: tot i que continuarà utilitzant-ne molts elements formals i alguns tòpics, deixa de banda la llengua occitana i renova completament els temes i el plantejament del poema.

Trobadors i joglars. Entenem per trobador (o trobairitz si és una dona) la persona que componia els poemes i els acompanyava d’una melodia. El terme poeta, en canvi, designava el qui escrivia poesia en llatí.

Si s’ho podia permetre, el trobador encarregava a un joglar que difongués les seves composicions. Els joglars, que provenien de classe social baixa, tenien com a ofici anar de cort en cort entretenint la gent. S’especialitzaven en la recitació de poemes, en balls o en números de circ.

Dels més de vint-i-cinc trobadors catalans documentats, dos dels més coneguts foren Cerverí de Girona i Guillem de Berguedà.

Gèneres. El gènere més habitual de la poesia trobadoresca és la cançó, poema amo-rós en què es desenvolupen els motius i tòpics de l’amor cortès. Un altre gènere im-portant va ser el sirventès, composició de to satíric amb què es vehiculaven atacs verbals o denúncies contra un enemic personal, polític o militar.

Tòpics. Els trobadors utilitzen un seguit de tòpics en moltes de les seves composi-cions. Els dos més importants són el de la mort per amor, que ja hem explicat en la unitat «Introducció a la literatura», i el de la dama sense mercè, en què l’atenció se centra en l’actitud despietada que la dama té cap al seu enamorat i que provoca en aquest un estat de profunda tristesa.

L’amor cortès. El tema per excel·lència, encara que no únic, de la poesia trobado-resca és l’amor cortès (anomenat fina amor pels trobadors). Aquest concepte d’amor és una transposició de l’estructura feudal a la poesia: el senyor a qui el vassall deu fide-litat es converteix en la dama a qui l’enamorat deu amor lleial i incondicional.

LITERATURA I ART Trobadors i joglars: rimar i cantar en la pròpia llengua

182

OBJECTIU UNIVERSITAT

7 Els tExtos dE rEgistrE Estàndard diMEnsiÓ CoMPrEnsiÓ lECtora diMEnsiÓ ExPrEssiÓ EsCrita i aUdioVisUal

Competències de l’àmbit lingüístic: 1-2 (act. 1). Actitudinals: 1

Llegeix aquest text i respon a les qüestions que et plantegem a continuació.

1. Comprensió lectora

1.1. Construeix una graella en què, de manera esquemàtica, es presentin les cites d’autoritat amb els ítems següents: nom de la persona citada / ofici / idea que explica o defensa / data i publicació en què ho fa.

[1 punt]

1.2. Llegeix el text atentament i indica si les afirmacions següents són certes o falses. [1 punt]

Cert Fals

a La gent pensa que el pessimisme banalitza la realitat i que, per això, és una actitud més intel· ligent que l’optimisme.

b El pessimisme social té una relació directa amb la qualitat de vida de les societats: com més desenvolupada és la societat, més pessimista és.

c Kahneman sosté que l’optimisme garanteix expectatives millors de supervivència i de superació davant les dificultats.

d Mill fa referència a una cita d’autoritat per argumentar la seva posició. Concretament cita a Housel.

e En la intimitat, la majoria de les persones són optimistes.

Recentment el periodista nord-americà Morgan Housel, expert en temes econòmics, es preguntava com és que a la gent li fa la impressió que el pessimisme és una actitud més intel· ligent que no pas l’optimisme. Particularment als articulistes i tertulians sembla que ens agrada dir que les coses van de mal en pitjor, fins i tot quan hi ha evidència empírica que cada vegada van millor per a més gent i durant més temps. I té raó: el pessimisme captiva perquè aparenta estar molt ben informat i tenir una gran profunditat crítica i intel· lectual. En canvi, l’optimisme sona com si es banalitzés la realitat o es menystingués el patiment dels individus. Ser optimista fa ingenu i insensible, com ha escrit el cien-tífic britànic Matt Ridley. Res de nou sota el sol. John Stuart Mill –recorda Housel en el seu article a The Motley Fool– ja havia fet la mateixa observació fa cent-cinquanta anys: «He observat», deia, «que la majoria de gent no considera pas savi l’home que es mostra esperançat quan els altres es desesperen, sinó l’home que es desespera quan els altres se senten esperançats». El cert és que el tema del pessimisme social ha estat àmpliament investigat i que ha rebut tota mena d’explicacions. Fins i tot n’hi ha que observen el pessimisme... amb molt d’optimisme. Són aquells que sostenen la teoria que el pessimisme té una base adaptativa positiva pel fet que els organismes –humans i no humans– que consi-deren les amenaces més urgents que les oportunitats tenen més pos sibilitats de sobreviure i de reproduir-se. És el que sosté el premi Nobel (2002) d’Economia Daniel Kahneman.El més interessant del pessimisme social, però, no és que socialment se sostingui tan sòlidament contra tota evidència en les anàlisis públiques. El que és encara més sorprenent són els treballs –com el de Roger Liddle a Social pessimism. The new reality of Europe (Policy Network, 2008)– que indiquen que el pessimisme sol ser més gran com més bones són les condicions de vida del pessimista. L’explicació és relativament senzilla: el pessimisme és un estat d’ànim que no es refereix tant al present com a les expectatives de futur.Segons les dades de l’Eurobaròmetre que utilitza Liddle, els europeus que el 2008 més creien que les seves vides millorarien al cap de 20 anys eren els estonians (78 %), els irlandesos (67 %), els polonesos (62 %) i fins i tot els espanyols (47 %). En canvi, a la fila dels pessimistes hi havia els britànics (36 %), els francesos (27 %) o els alemanys (20 %). Una divisió d’opinions que es mantenia, i en el mateix sentit, si es preguntava pel creixement de la desigualtat, pel futur de l’accés als tractaments mèdics o per la bona relació entre persones de diferents cultures, religions i nacionalitats. Ja se sap: qui sent més el risc de perdre alguna cosa és qui en té més, no el qui en té poques! [...] El pessimisme mola perquè apa-renta solvència intel· lectual. Però tinc el pressentiment que la majoria continuem sent optimistes, això sí, en secret. És el pessimisme de l’opinió en contra de l’optimisme de la vida.

Salvador Cardús, «El pessimisme mola» [text adaptat], La Vanguardia (17-02-2016)

183

OBJECTIU UNIVERSITAT

7 Els tExtos dE rEgistrE Estàndard diMEnsiÓ CoMPrEnsiÓ lECtora diMEnsiÓ ExPrEssiÓ EsCrita i aUdioVisUal

Competències de l’àmbit lingüístic: 1-2 (act. 1), 4-6 (act. 2), 2 (act. 3). Actitudinals: 1

1.3. Canvia els mots subratllats d’aquestes oracions per paraules o expressions sinònimes. [1 punt]

El pessimisme mola perquè aparenta solvència intel· lectual. Però tinc el pressentiment que la majoria continuem sent optimistes, això sí, en secret.

2. Expressió escrita

2.1. Creus que en la vida és millor ser optimista o pessimista? Raona-ho en un text de 150 mots. [1,5 punts]

2.2. Defineix i caracteritza el text humanístic en una redacció de 150 mots. [1,5 punts]

3. Reflexió lingüística

3.1. Completa les frases amb una forma de relatiu adequada, anteposant-hi, si cal, una preposició. Després, indica quina funció sintàctica fa el pronom relatiu en la seva oració (subjecte, CD...).

[1 punt]

Oració Funció sintàctica del relatiu

a Són uns comentaris _______ millor oblidar-se.

b És un poble petit _____ gairebé no hi ha canalla.

c El noi ___ has saludat juga molt bé a pàdel.

d Aniré de vacances en un poble del Priorat el nom _____ no recordo.

3.2. Completa les oracions següents amb una preposició adient o el símbol Ø. [0,5 punts] a El mestre s’ha oblidat ▲ que ja ho havia dit. d Tinc molt interès ▲ veure aquesta pel· lícula. b M’he acostumat ▲ viure amb pocs luxes. e Insisteix ▲ venir a classe com sigui. c Estic esperançat ▲ recollir fons per al projecte.

3.3. Reescriu aquestes oracions esmenant els errors que hi ha (pensa que en una no n’hi ha cap). [1 punt] a El client insisteix que vol descomptes. d Per als alumnes de 2n de batxillerat l’UPF és una bona universitat. b Hem de contribuir a què tot vagi bé. e La ACB es queixa de que no es juga prou a bàsquet. c El seu tic consisteix en parpellejar.

3.4. Completa la sèrie següent amb els sufixos de derivació adequats. [1 punt]

Arbre / planta Fruit Lloc

taronja

alzina

figuerar

pesolar

poma

3.5. Indica quina sèrie té tots els mots escrits correctament. [0,5 punts]

a agraïre, cacahuet, espès c fenòmen, òrgan, monòton e rodamón, plà, embenat

b ilustre, peixater, davantal d beneíssiu, exàmens, avaluació

Gramàtica

Gramàtica textual

Text i activitats tipus PAU

Literatura

Llengua i societat

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 8

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

UNITAT 1. LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Comunicació oral: L’entrevista1 La llengua catalana 1.1 Filiació, nom i unitat de la llengua 1.2 Extensió i nombre de parlants2 Les varietats de la llengua 2.1 Les varietats geogràfiques 2.2 Català oriental i català occidental 2.3 Els dialectes catalans

3 Les varietats funcionals o registres 3.1 El registre culte 3.2 El registre estàndard 3.3 El registre col·loquial

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

UNITAT 2. EL MOT: ESTRUCTURA I CLASSES

Comunicació oral: El reportatge1 El morfema 1.1 Morfema lèxic o lexema 1.2 Morfemes flexius o desinències 1.3 Morfemes derivatius o afixos2 La formació de mots 2.1 La derivació 2.2 La composició3 El substantiu 3.1 El gènere 3.2 El nombre4 L’adjectiu 4.1 Els graus de l’adjectiu 4.2 El gènere i el nombre: adjectius d’una i de dues terminacions5 Els determinants 5.1 L’article 5.2 Els possessius 5.3 Els demostratius 5.4 Els indefinits 5.5 Els numerals 5.6 Els quantitatius 5.7 Els interrogatius i els exclamatius

6 Els pronoms 6.1 Els pronoms demostratius 6.2 Els pronoms indefinits 6.3 Els pronoms interrogatius 6.4 Els pronoms personals 6.5 Els pronoms relatius7 El verb 7.1 La persona i el nombre 7.2 El temps, l’aspecte i el mode 7.3 La conjugació verbal 7.4 Els verbs regulars 7.5 Els verbs irregulars 7.6 Els verbs pronominals 7.7 Els verbs defectius 7.8 Les perífrasis verbals 7.9 Ús locatiu dels verbs ser i estar8 Els mots invariables 8.1 L’adverbi i la locució adverbial 8.2 La preposició i la locució prepositiva 8.3 La conjunció i la locució conjuntiva 8.4 La interjeccióQuadres de verbs irregulars

UNITAT 3. EL SINTAGMA: ESTRUCTURA I FUNCIONS

Comunicació oral: Les instruccions1 Classes de sintagmes 1.1 Coordinació de sintagmes2 El sintagma nominal 2.1 Els complements del nom (CN) 2.2 Els SN definits i indefinits3 El sintagma verbal4 L’oració simple 4.1 Estructura: SN subjecte i SV predicat 4.2 La veu activa i la veu passiva 4.3 Tipus d’oracions

5 Funcions sintàctiques 5.1 El subjecte 5.2 Els complements verbals 5.3 Altres complements6 Les combinacions pronominals 6.1 L’ordre dels pronoms 6.2 Remarques sobre combinacions pronominalsQuadres de combinacions pronominals

UNITAT 4. L’ORACIÓ SIMPLE I L’ORACIÓ COMPOSTA

Comunicació oral: L’entrevista1 L’enunciat. L’oració simple 1.1 L’enunciat 1.2 L’oració simple2 Anàlisi sintàctica de l’oració simple3 L’oració composta 3.1 Estructura 3.2 La proposició

4 Les oracions juxtaposades 4.1 Relacions de significat5 Les oracions coordinades 5.1 Classes de coordinades6 Les oracions subordinades 6.1 Classes de subordinades

Activitats finals de coneixement de la llengua

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 9

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LITERATURA

DIMENSIÓ LITERÀRIA

UNITAT 6. INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA

1 Literatura i llengua literària2 El tema3 Els tòpics literaris4 Les figures retòriques

5 Els gèneres literaris 5.1 Poesia 5.2 Narrativa 5.3 Teatre

Tanquem la introducció a la literatura

UNITAT 7. L’EDAT MITJANA

Història / Societat / Cultura / Llengua 1 Els trobadors 1.1 La lírica trobadoresca2 Ausiàs March3 Ramon Llull 3.1 El «doctor il·luminat» 3.2 L’Art 3.3 La faceta literària

3.4 La faceta lingüística 3.5 Llull, poeta 4 Les quatre grans cròniques 4.1 Recreant la veritat històrica: elements de la literatura a les cròniques catalanes5 Llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques 5.1 Tirant lo Blanc

Tanquem l’edat mitjana

UNITAT 8. L’EDAT MODERNA

Història / La Corona d’Aragó / LlenguaPeríodes i moviments 1 La poesia renaixentista i barroca2 La poesia popular: goigs i nadales, romanços i corrandes 2.1 Goigs i nadales 2.2 Romanços i corrandes

3 La narrativa 3.1 La narrativa popular: rondalles i llegendes4 El teatre culte5 El teatre popular: misteris i sainets

Tanquem l’edat moderna

UNITAT 9. EL SEGLE XIX

Història / Cultura / LlenguaPeríodes i moviments 1 El moviment romàntic2 Jacint Verdaguer 2.1 La poesia èpica 2.2 La poesia lírica3 L’arrencada de la narrativa contemporània 3.1 La narrativa costumista4 La novel·la realista i naturalista: la consolidació del gènere 4.1 El Realisme 4.2 El Naturalisme

5 Narcís Oller 5.1 El novel·lista de la Renaixença 5.2 Obra6 El teatre de la Renaixença 6.1 Característiques del teatre romàntic7 Àngel Guimerà 7.1 Producció teatral

Tanquem el segle XIX

LLENGUA

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORADIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUAL

UNITAT 5. EL TEXT

Comunicació oral: El reportatge1 El text 1.1 Concepte i propietats del text 1.2 El procés de producció del text 1.3 Classificació dels textos2 L’adequació textual

3 La coherència textual 3.1 La progressió temàtica: tema i rema 3.2 L’organització de la informació4 La cohesió textual 4.1 Mecanismes de recurrència 4.2 Mecanismes de substitució 4.3 Mecanismes de connexió

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 3 0

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

UNITAT 1. EL CATALÀ COM A FET HISTÒRIC I SOCIAL

Comunicació oral: El reportatge1 Comunicació i llenguatge El signe lingüístic. Les funcions del llenguatge2 Llengua i societat Bilingüisme individual. Bilingüisme social. Diglòssia3 Les llengües del món i d’Europa4 La Romània lingüística Del llatí a les llengües romàniques. Llatí clàssic i llatí vulgar. La família lingüística romànica

5 Història de la llengua catalana De les llengües preromanes al naixement del català. Segles x-xv: dels primers textos escrits a la plenitud medieval. Segles xvi-

xviii: la Decadència i la persecució de la llengua. Segle xix: la Renaixença. Segle xx: Pompeu Fabra i la normativització de la llengua. Segle xx: de la normalitat republicana a la repressió franquista. Un present controvertit

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

UNITAT 2. L’ORACIÓ SUBORDINADA

Comunicació oral: Les instruccions1 L’oració subordinada adjectiva Definició. Elements característics. Classificació. Els pronoms relatius. Anàlisi sintàctica2 L’oració subordinada substantiva Definició. Classificació. L’estil directe i l’estil indirecte. Anàlisi sintàctica

3 L’oració subordinada adverbial Definició. Estructura. Classificació. Anàlisi sintàctica

Objectiu universitat

UNITAT 3. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LES VOCALS

Comunicació oral: L’anunci publicitari1 Fonema, so i grafia L’alfabet fonètic internacional (AFI). L’aparell fonador humà i el procés de la parla. L’alfabet

2 El sistema vocàlic Vocals i síl·labes. Vocals pures i hiats. Vocals impures i diftongs. A i E. O i U. L’accentuació. La dièresi. La sinalefa i l’elisió. L’apòstrof i la contracció

Objectiu universitat

UNITAT 4. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LES CONSONANTS

Comunicació oral: El text literari poètic1 Classificació de les consonants2 Les oclusives3 Les fricatives Les labiodentals. Les fricatives i africades alveolars. Les fricatives i africades palatals

4 Les laterals5 Les vibrants6 Les nasals7 La lletra hac

Objectiu universitat

UNITAT 5. SEMÀNTICA I FORMACIÓ DE MOTS

Comunicació oral: El conte oral1 El significat del mot La informació del diccionari. Denotació i connotació. Sentit literal i sentit figurat. Monosèmia i polisèmia. Hiperonímia i hiponímia. Sinonímia. Antonímia

2 La formació de mots La derivació. La parasíntesi. La composició. Els manlleus i els neologismes. Les abreviacions

Objectiu universitat

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA - DIMENSIÓ EXPRESSIÓ ESCRITA I AUDIOVISUAL

UNITAT 6. LA LLENGUA ESTÀNDARD

Comunicació oral: El debat1 La llengua estàndard2 La correcció gramatical Eines d’ajuda per a la correcció. El corrector digital3 La correcció estilística

4 La correcció tipogràfica La presentació gràfica. Els tipus de lletra. Les majúscules i les minúscules

Objectiu universitat

UNITAT 7. ELS TEXTOS DE REGISTRE ESTÀNDARD

Comunicació oral: La notícia1 Tipologies textuals El text narratiu. El text expositiu. El text descriptiu. El text argumentatiu. El text instructiu2 Els mitjans de comunicació Tipus de textos dels mitjans de comunicació. Característiques de la llengua dels mitjans de comunicació

3 Institucions de cultura, ciència i educació Tipus de textos científics. Característiques de la llengua científica4 Administració i empresa Tipus de textos administratius i professionals

Objectiu universitat

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 31

BA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2 ÍNDEX DE CONTINGUTS

LLENGUA

DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

UNITAT 1. EL CATALÀ COM A FET HISTÒRIC I SOCIAL

Comunicació oral: El reportatge1 Comunicació i llenguatge El signe lingüístic. Les funcions del llenguatge2 Llengua i societat Bilingüisme individual. Bilingüisme social. Diglòssia3 Les llengües del món i d’Europa4 La Romània lingüística Del llatí a les llengües romàniques. Llatí clàssic i llatí vulgar. La família lingüística romànica

5 Història de la llengua catalana De les llengües preromanes al naixement del català. Segles x-xv: dels primers textos escrits a la plenitud medieval. Segles xvi-

xviii: la Decadència i la persecució de la llengua. Segle xix: la Renaixença. Segle xx: Pompeu Fabra i la normativització de la llengua. Segle xx: de la normalitat republicana a la repressió franquista. Un present controvertit

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

UNITAT 2. L’ORACIÓ SUBORDINADA

Comunicació oral: Les instruccions1 L’oració subordinada adjectiva Definició. Elements característics. Classificació. Els pronoms relatius. Anàlisi sintàctica2 L’oració subordinada substantiva Definició. Classificació. L’estil directe i l’estil indirecte. Anàlisi sintàctica

3 L’oració subordinada adverbial Definició. Estructura. Classificació. Anàlisi sintàctica

Objectiu universitat

UNITAT 3. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LES VOCALS

Comunicació oral: L’anunci publicitari1 Fonema, so i grafia L’alfabet fonètic internacional (AFI). L’aparell fonador humà i el procés de la parla. L’alfabet

2 El sistema vocàlic Vocals i síl·labes. Vocals pures i hiats. Vocals impures i diftongs. A i E. O i U. L’accentuació. La dièresi. La sinalefa i l’elisió. L’apòstrof i la contracció

Objectiu universitat

UNITAT 4. FONÈTICA I ORTOGRAFIA: LES CONSONANTS

Comunicació oral: El text literari poètic1 Classificació de les consonants2 Les oclusives3 Les fricatives Les labiodentals. Les fricatives i africades alveolars. Les fricatives i africades palatals

4 Les laterals5 Les vibrants6 Les nasals7 La lletra hac

Objectiu universitat

UNITAT 5. SEMÀNTICA I FORMACIÓ DE MOTS

Comunicació oral: El conte oral1 El significat del mot La informació del diccionari. Denotació i connotació. Sentit literal i sentit figurat. Monosèmia i polisèmia. Hiperonímia i hiponímia. Sinonímia. Antonímia

2 La formació de mots La derivació. La parasíntesi. La composició. Els manlleus i els neologismes. Les abreviacions

Objectiu universitat

LITERATURA

DIMENSIÓ LITERÀRIA

EL COMENTARI DE TEXT

UNITAT 8. DE L’INICI DE SEGLE XX ALS ANYS 30 (I)

Història/Períodes i moviments: Modernisme, Noucentisme, Avantguardisme, altres tendències1 La poesia fins al 1939 Característiques. La poesia modernista: Joan Maragall i l’Escola Mallorquina2 La poesia noucentista Josep Carner3 La poesia avantguardista Joan Salvat-Papasseit

4 La poesia de tradició simbolista Carles Riba5 Les propostes personals de J. V. Foix i de Josep M. de Sagarra J. V. Foix: la fusió entre tradició i avantguarda. El neopopularisme de Josep M. de Sagarra

Comentem el textos

Objectiu universitat

UNITAT 9. DE L’INICI DE SEGLE XX ALS ANYS 30 (II)

1 La narrativa modernista Prudenci Bertrana. Josafat. Joaquim Ruyra2 La narrativa dels anys vint i trenta3 El teatre fins al 1939 El teatre modernista. Santiago Rusiñol. Joan Puig i Ferrater

4 El teatre a partir del Noucentisme. Josep Maria de Sagarra

Comentem el textos

Tanquem de l’inici de segle XX als anys 30

Objectiu universitat

UNITAT 10. DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT (I)

Història/Períodes i moviments: La literatura de postguerra, la literatura contemporània1 La poesia de postguerra Característiques. Salvador Espriu. Joan Oliver «Pere Quart»

2 La poesia contemporània Vicent Andrés Estellés. Miquel Martí i Pol. Gabriel Ferrater

Comentem el textos

Objectiu universitat

UNITAT 11. DE LA POSTGUERRA A L’ACTUALITAT (II)

1 L’evolució de la narrativa2 Autors del període Llorenç Villalonga. Mercè Rodoreda. Pere Calders. Manuel de Pedrolo. Quim Monzó3 El teatre de postguerra i dels anys seixanta Característiques. Joan Oliver. Joan Brossa

4 El teatre a partir dels anys setanta Josep M. Benet i Jornet5 L’evolució de l’assaig i del memorialisme6 Autors del període Josep Pla. Joan Fuster

Comentem el textos

Tanquem De la postguerra a l’actualitat

Objectiu universitat

BA LITERATURA UNIVERSAL 3 2

BATXILLERAT LITERATURA UNIVERSAL MATERIAL DE L’ALUMNAT

1 BATXILLERATLlibre de l’alumnat ISBN: 978-84-218-4031-3

Descobreix l’índex de continguts dels llibres a les pàgines 34-35 del catàleg.

RECURSOS DE L’ALUMNAT

L’alumnat disposa dels recursos següents:

Vídeos que relacionen obres i períodes literaris amb la música, l’art i el cinema.

Formulari d’activitats TAC

Tots els recursos de l’alumnat

disponibles a

on-line i off-line i al DVD de l’alumne

BA LITERATURA UNIVERSAL 3 3

BATXILLERAT LITERATURA UNIVERSAL MATERIAL DEL DOCENT

MATERIAL DEL DOCENT

El docent disposa dels documents didàctics següents:

Programació de cursDesenvolupament de les unitats didàctiques: – Orientacions didàctiques– Programació d’aula– SolucionariAvaluacions trimestrals Recursos digitals del llibre de l’alumnat

1 BATXILLERAT Proposta didàcticaISBN: 978-84-218-4054-2

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumnat per unitats,

apartats i tipus de recurs.

Accés a la Proposta didàctica en PDF, desglossada per unitats.

Material disponible a

i al DVD del docent.

BA LITERATURA UNIVERSAL 3 4

BA LITERATURA UNIVERSAL ÍNDEX DE CONTINGUTS

0 Literatures orientals

–Context històric, social i cultural de les primeres civilitzacions–Les literatures mesopotàmiques: Codi d’Hammurabi, Poema de la Creació i Poema de Gilgamesh–La literatura egípcia –La literatura índia. El període vèdic: samhitas, brahmanas, sutras. El període postvèdic: Mahabharata i Ramayana. La literatura búdica. El drama, la poesia lírica, la faulística i la narrativa –La Bíblia: l’Antic Testament i el Nou Testament. El Talmud – L’Alcorà –La literatura xinesa

Comentari de text: «La creació», Gènesi I, 1-31

Literatura i cinema Relacions entre llegendes, mites grecs i temes bíblics, i obres cinematogràfiques que han sortit a partir d’aquestes narracions. El mite d’Amor i Psique en el cinema: Cyrano de Bergerac (1990), de Jean-Paul Rappeneau

1 Literatura clàssica

–Context històric, social i cultural –La literatura grega: la creació literària grega i les seves èpoques–La poesia èpica: el naixement de l’èpica, la Ilíada i l’Odissea–La poesia lírica: modalitats líriques i els grans poetes. Safo, Alceu i Píndar –El teatre grec: orígens del teatre. La tragèdia i els seus autors: Èsquil, Sòfocles i Eurípides. La comèdia i els seus autors: Aristòfanes i Menandre –La literatura llatina: trets i manifestacions creatives–La poesia èpica: els períodes èpics. L’Eneida–La poesia lírica i didàctica: les composicions. Virgili, Catul, Ovidi i Horaci. L’epigrama –El teatre llatí: els gèneres i la representació teatral. La comèdia i els seus autors: Plaute i Terenci. La tragèdia Comentari de text: Els perses, d’Èsquil

Literatura i arts plàstiquesEl mite com a germen de la literatura. L’heroi contra la bèstia: Teseu – David – Sígfrid – Superman

Literatura i músicaLa valquíria de Brunilda, heroïna de la mitologia nòrdica

2 Literatura medieval

–Context històric, social i cultural –Les literatures nacionals–Els cants èpics. Les cançons de gesta: la Cançó de Rotllan i els Nibelungs. Els poemes cavallerescos: el cicle artúric –La lírica medieval. La lírica popular tradicional: cantigues i nadales. La lírica culta: els trobadors i la poesia provençal. Els grans poetes personals: Villon i Ausiàs March. La poesia dels goliards. La poesia arabigoandalusa –Narracions en vers: els fabliaux, el Roman de Renart i el Roman de la Rose –Els narradors del «mester de clerecía»: Berceo i l’Arcipreste de Hita –El conte: Les mil i una nits –Els grans narradors: Ramon Llull i Chaucer –Els llibres de cavalleries –El teatre medieval: el teatre i els seus gèneres. El teatre religiós i profà: farses i danses de la mort

Comentari de text: El cavaller del lleó, de Chrétien de Troyes

Literatura i músicaLa dama de Shalott

Literatura i cinemaL’èpica i els herois en el cinema. La forja heroica

3 Renaixement i classicisme

–Context històric, social i cultural: els canvis del món i la nova visió de l’home. El pas de l’edat mitjana al Renaixement–Humanisme i Renaixement –El Renaixement italià i la seva influència a Europa. El «dolce stil novo». El petrarquisme i els nous temes i estils de la lírica europea: el Cançoner. Dante Alighieri i la Divina Comèdia. Giovanni Boccaccio i el Decameró–Renaixement i Classicisme a França: Montaigne i el naixement de l’assaig. François Rabelais. El teatre francès en els segles xvi i xvii: el teatre barroc i el teatre clàssic: Pierre Corneille i Jean Racine. Molière: L’avar i El malalt imaginari. El mite de Don Juan i les repercussions posteriors–El teatre isabelí a Anglaterra: Shakespeare i la seva influència en el teatre universal. Macbeth, Otel·lo i Hamlet. Romeu i Julieta i la creació de personatges universalsGuia de lectura: Hamlet, de William Shakespeare

Literatura i música Shakespeare: Romeu i Julieta i la concepció de l’amor impossible en relació amb el ballet de Prokofiev i la balada rock de Dire Straits

Literatura i cinema Shakespeare en el cinema. Adaptació cinematogràfica d’Enric V, de Kenneth Branagh (1989). Estudi de Ser o no ser (1942), d’Ernst Lubitsch

4 El segle de les llums

–Context històric, social i cultural: el sorgiment de l’esperit crític–Principals corrents literaris del segle xviii: Postbarroc, Neoclassicisme i Preromanticisme. Els gèneres literaris en el segle xviii–L’assaig a França: les idees de la Il·lustració. L’Enciclopèdia. Montesquieu, Voltaire i Rousseau–L’assaig a Itàlia, Anglaterra, Portugal i Alemanya–La novel·la del segle xviii. La narrativa anglesa: el naixement de la novel·la burgesa. La narrativa francesa: novel·la il·lustrada i sentimental. La narrativa alemanya: del classicisme al Romanticisme. Els hereus de Cervantes i de la picaresca: Jonathan Swift, Henry Fielding, Daniel Defoe–La poesia en el segle xviii. La poesia francesa: la poesia il·lustrada. La poesia anglesa: Alexander Pope. La poesia a Portugal: els àrcades. La poesia a Itàlia: Parinni. La poesia a Alemanya: el classicisme–El teatre en el segle xviii. El teatre francès: la comèdia burgesa. El teatre italià: música i teatre. El teatre anglès: els actors. El teatre alemanyValoració d’una obra: Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift

Literatura i arts plàstiques Somiant l’arquitectura moderna. L’arquitectura visionària de Boullée i Ledoux

Literatura i músicaFígaro i el naixement d’una nova consciència

Literatura i cinemaLes adaptacions cinematogràfiques de les grans obres de la literatura. Estudi i comparació d’escenes de Sentit i sensibilitat (1995), d’Ang Lee

BA LITERATURA UNIVERSAL 3 5

BA LITERATURA UNIVERSAL ÍNDEX DE CONTINGUTS

5 El moviment romàntic

–Context històric, social i cultural de la primera meitat del segle xix –El Romanticisme: definició i característiques –El Romanticisme: Sturm und Drang. Schiller i Goethe –El Romanticisme a Alemanya: Novalis, Hölderlin –El Romanticisme a Anglaterra. Precedents: Shelley, Keats, lord Byron. La novel·la històrica: Walter Scott i la seva influència posterior: Victor Hugo i Alexandre Dumas –El Romanticisme a França. El romanticisme conservador: Victor Hugo –El Romanticisme a Itàlia: Leopardi –El teatre romàntic –Els grans mites del Romanticisme: Frankenstein, Prometeu, Caïm, Faust Valoració d’una obra: Els miserables, de Victor Hugo

Literatura i arts plàstiques La pintura d’història contemporània: Géricault, El rai de la Medusa

Literatura i músicaGoethe, el mite de Faust

Literatura i cinema Frankenstein i el mite de Prometeu en el cinema. El doctor Frankenstein i el seu monstre a la gran pantalla

6 El Realisme i el Naturalisme

–Context històric, social i cultural de la segona meitat del segle xix –El Realisme i el Naturalisme –La novel·la francesa: Stendhal, Honoré de Balzac, Gustave Flaubert i Émile Zola –La novel·la russa: Tolstoi i Dostoievski –La novel·la anglosaxona: Charles Dickens, les germanes Brontë i Henry James –La literatura americana: Edgar Allan Poe, Herman Melville, Marc Twain

Comentari de text: Eugénie Grandet, d’Honoré de Balzac Guia de lectura: Oliver Twist, de Charles Dickens

Literatura i músicaOliver Twist, el musical

Literatura i cinemaEl paper de la dona en la novel·la del segle xix i la seva influència en el cinema. Moby Dick: comparació entre la novel·la i l’adaptació cinematogràfica

7 La poesia del segle XX

–La poesia del canvi del segle xix al segle xx. L’arrencada de la modernitat poètica: de Baudelaire al simbolisme. Rainer Maria Rilke i l’espiritualitat germànica. Yeats i el ressorgiment dels mites celtes. La renovació poètica de Walt Whitman: Fulles d’herba –La poesia del primer quart del segle xx. Poesia expressionista. Ezra Pound, T. S. Eliot, Pessoa i Kavafis. Surrealisme: Reverdy, Éluard, Artaud –La poesia des de la Segona Guerra Mundial. Poesia anglesa: Dylan Thomas, poesia beat i poesia negra –Nous corrents poètics Guia de lectura: Antologia poètica

Literatura i arts plàstiques Constantin Guys, el pintor de la vida moderna. El «flaneur». La metròpolis davant la naturalesa

Literatura i música El simbolisme i les noves formes de pensament a finals dels segles xix i xx Literatura i cinemaEl cinema com a art literari de masses El surrealisme

8 La novel·la del segle XX

–Context històric, social i cultural del món contemporani–Caracterització de la novel·la del segle xx–Corrents narratius fins a la Segona Guerra Mundial. Els continuadors de la novel·la realista: Henry James i Joseph Conrad. El naixement de nous gèneres novel·lescos. La narrativa avantguardista. Els grans renovadors: James Joyce i el Cercle de Bloomsbury, Marcel Proust, Thomas Mann i Franz Kafka. La Generació Perduda americana: Ernest Hemingway, Francis Scott Fitzgerald, John Dos Passos, John Steinbeck, William Faulkner. La novel·la existencialista: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir i Albert Camus. El neorealisme italià: Elio Vittorini, Cesare Pavese, Italo Calvino–Corrents posteriors a la Segona Guerra Mundial. El Nouveau Roman: Robbe-Grillet, Michel Butor, Marguerite Duras i Claude Simon. La novel·la de misteri: Patricia Highsmith, John Le Carré, Graham Greene i Ken Follet. La narrativa beat: William Burroughs. El «nou periodisme»: Truman Capote, Tom Wolfe, Norman Mailer, Hunter S. Thompson. La novel·la històrica. La narrativa fantàstica. La narrativa hispanoamericana. La novel·la crítica contemporània

Comentari de text: A la recerca del temps perdut. Pel cantó de Swann, de Marcel Proust

Literatura i músicaL’heroi contemporani

Literatura i cinemaLes grans pel·lícules i guions cinematogràfics del segle xx

9 El teatre del segle xx

–Transformacions del teatre en l’últim terç del segle xix: el teatre realista. Del teatre romàntic al teatre realista. Dramaturgs realistes renovadors: Txèkhov, Ibsen, Strindberg–La revolució teatral del segle xx: innovacions en els aspectes teòrics del teatre. El teatre lliure. André Antoine i la relació de l’actor amb el públic. Mètode de Stanislavski: identificació de l’actor amb el personatge. M. Reinhart i Piscator: tractament de l’escenografia. El teatre nu: Meyerhold. El distanciament crític: Bertolt Brecht –Tendències teatrals de la primera meitat del segle xx. Teatre d’avantguarda: Jarry, teatre expressionista, teatre de la crueltat. Teatre èpic d’entreguerra: Brecht–Tendències teatrals de la segona meitat del segle xx. El teatre existencialista: Sartre i Camus. El teatre de l’absurd: Ionesco i Becket. El realisme crític. El teatre anglès: els «joves irats». El teatre nord-americà: Arthur Miller i Tennessee Williams –Aportacions del teatre experimental a partir dels anys 60 –El repte del teatre en els últims anysComentari de text: Una casa de nines, d’Henrik Ibsen; Sis personatges en busca d’autor, de Luigi Pirandello; Diàlegs per a fugitius, de Bertolt Brecht

Literatura i arts plàstiques Del ritus al mite i viceversa. El teatre ritual, Beuys, l’accionisme, la instal·lació i la performance

ECASALS 3 6

ECASALS

portal de recursos educatius i llibres digitals

Continguts digitals

Programacions de la teva comunitat.

Proposta didàctica.

Banc d’activitats per unitat (ESO) o contingut (Batxillerat).

Recursos de l’alumne per unitat: inclouen totes les icones digitals i l’autoavaluació per unitat.

Rúbriques d’aprenentatge.

Instruments d’avaluació.

Digiteca. Cercador de recursos: vídeos, documents, pàgines web, imatges i recursos interactius vinculats al projecte. NOVETAT!

App eCasals AR: accedeix directament als recursos des del llibre de l’alumnat. NOVETAT!

Eines de personalitzacióper al docent

Llibre digital per projectar a la pissarra: adapta’l com vulguis mitjançant notes i marques; a més, el pots conservar per als propers cursos. NOVETAT!

Carpeta per al docent. Penja-hi els teus propis recursos.

Crea les teves pròpies activitats amb l’editor.

Generador de tasques: Busca entre totes les activitats digitals del llibre, combina-les i genera una tasca. NOVETAT!

Crea les teves pròpies rúbriques d’aprenentatge des de les plantilles. NOVETAT!

Gestió de treballsi seguiment de l’alumne

Crea els teus grups.

Comparteix amb els teus alumnes els recursos de la carpeta del docent.

Assigna les tasques als teus grups i/o per a alumnes de manera individual.

Qualificacions. Visualitza i avalua els resultats dels teus alumnes.

Avalua directament per rúbriques. NOVETAT!

Informes personalitzats. NOVETAT!

Fes servir el mur per comunicar-te amb la classe.

App eCasals: accedeix off-line al llibre digital. NOVETAT!

Compatible amb múltiples plataformes

–Integració amb les principals plataformes EVA. –Amb base al protocol Marsupial. –També està disponible per a la plataforma

BLINK, amb les funcions d’aquesta plataforma.

A la teva disposició tant amb connexió a Internet com sense

–eCasals: tots els recursos de l’alumne i del docent, on-line i off-line.

–App eCasals: llibre digital fora de línia. És una App compatible amb tots els sistemes operatius: Android, iOS, Windows, Linux, Mac i Chromebook.

–App eCasals AR: els usuaris del llibre en paper poden accedir de manera directa als recursos a través de l’App eCasals AR (Realitat augmentada).

eCasals és l’espai personal del docent on hi ha tots els recursos, continguts i eines digitals del projecte Codi obert.

Com s’accedeix als contiguts?

ECASALS 3 7

ECASALS

Prova una demo!Et convidem a provar totes les funcions del portal. Accedeix a ecasals.cat/demo

T’acompanyem! –Servei personalitzat d’assessorament i suport tècnic

dels nostres materials i recursos.

–Formació personalitzada de l’entorn digital.

–Estem a la teva disposició: [email protected]

Generador de tasques

Crea les teves pròpies rúbriques

Interactius d’activitats per consolidar un coneixement

Vídeos per relacionar la literatura amb la música,

l’art i el cinema

Informe de l’alumnat

3 8PLA LECTOR

PLA LECTOR

PLA LECTOR

El Pla Lector d’Editorial Casals ofereix lectures que milloren la competència lectora i desenvolupen l’hàbit lector de l’alumnat.

Cada títol del nostre Pla Lector disposa del material didàctic següent:– Una guia de lectura en format paper.– Unes activitats multimèdia associades,

presents en les proves de diagnòstic, que inclouen comprensió d’àudios.

– Un test autoavaluable que registra els tres processos de comprensió lectora de PISA.

Troba fàcilment tot el material didàctic de les lectures a bambulector.cat

Amb autors catalans reconeguts, com Jordi Cervera i Francesc Puigpelat.

Autors internacionals de prestigi, com Frances Hardinge i Madeleine L’Engle.

MATERIAL COMPLEMENTARI 3 9

MATERIAL COMPLEMENTARI

COMPETÈNCIES A PUNT!ESO

Activitats sobre comprensió lectora i coneixements i destreses de llengua, més 9 proves per quadern basades en els models d’avaluació diagnòstica i les proves PISA. Llibre de l’alumnat fungible, solucionari i taules de seguiment i informe final.

Autora: Remei Barberà64 pàginesCompetències a punt! 1ISBN 978-84-218-5313-9Competències a punt! 2ISBN 978-84-218-5314-6Competències a punt! 3ISBN 978-84-218-5315-3Competències a punt! 4ISBN 978-84-218-5316-0

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA 4 0

ESO LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA El nou projecteeducatiu d’Editorial Casals

ecasals.cat

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

Accedeix a ecasals.cat/demo i prova una demo

Segueix-nos a: @EditorialCasals

STC1901

Atenció al clientTel. 902 107 007 – 932 449 [email protected]

Il·lu

stra

ció

de P

ere

Gin

ard