MD020202 Llengua Catalana

CEIP GUILLEM DE MONTGRÍ

PROGRAMACIÓ D’AULA DE PRIMÀRIA

PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA

LLLENGUA CATALANA

RESPONSABLE Marga Martorell BarcelóCURS ESCOLAR 2015/2016 NIVELL PRIMER

1.- OBJECTIUS GENERALS

1. Fer ús de la llengua per participar en diverses situacions comunicatives de l’activitat social i cultural, activament i de manera adequada, aplicant les estratègies, habilitats i normes bàsiques de comunicació i adoptant una actitud respectuosa i de cooperació, per prendre consciència dels propis sentiments i idees i per controlar la pròpia conducta.

2. Comprendre discursos orals i escrits que es presenten en l’àmbit escolar i en el context social i cultural pròxim, i analitzar-los amb sentit crític.

3. Utilitzar els coneixements sobre la llengua per expressar-se per escrit amb correcció i cuidar l’estructura del text, els aspectes normatius, la cal·ligrafia, l’orde i la netedat; per parlar de manera adequada, coherent i correcta; i per comprendre texts orals i escrits.

4. Usar de manera eficaç les destreses i habilitats bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir i escriure) com a instrument d’aprenentatge, recerca, recull i procés d’informació, així com per escriure texts propis de l’àmbit escolar.

5. Expressar-se oralment i per escrit, en diferents suports, amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, segons l’edat, en diverses situacions i contexts de l’àmbit acadèmic, social i cultural per satisfer les necessitats de comunicació i desenvolupar la creativitat, respecte i estètica en l’ús personal del llenguatge.

6. Llegir amb fluïdesa i entonació correctes diferents tipus de texts adequats a l’edat i utilitzar la lectura com a font per ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

7. Conèixer, respectar i interessar-se per la diversitat lingüística d’Espanya, de la nostra comunitat autònoma i de la societat en general, entendre-la com a fet cultural enriquidor i integrador i prendre consciència de la importància del domini de llengües en un món cada vegada més global.

MD020202



8. Utilitzar la lectura com a font de plaer, aprenentatge i enriquiment personal, fent ús de la biblioteca d’aula i centre per fomentar l’hàbit lector i apreciar el valor dels diferents texts de la tradició literària.

9. Comprendre texts literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions formals específiques del llenguatge literari.

10. Utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació de manera eficient i responsable per a la recerca i tractament de la informació, per a la interpretació i valoració de diferents opinions, entenent-les com a recurs per a l’aprenentatge tant individual com col·laboratiu que s’ha de fomentar.

11. Reflexionar sobre la llengua i el seu ús en els diferents contexts socials per tal d’evitar els estereotips lingüístics, les discriminacions i els prejudicis per raó de classe, raça, gènere o creença.

12. Utilitzar els diversos tipus d’escrits mitjançant els quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques o privades, en situacions relacionades amb l’escola i la seva activitat.

13. Posar en pràctica diferents estratègies i hàbits de treball que afavoreixin la feina tant individual com en grup, així com col·laborar activament, amb respecte i responsabilitat en la dinàmica de grup.

2.- SEQÜÈNCIA TRIMESTRAL DE CONTINGUTS

Primer trimestre

Unitat 1:

• Interpretació de les idees expressades en el text oral.

• Resolució de les activitats de comprensió plantejades.

• Expressió de les opinions i les experiències pròpies o atenció a les opinions alienes.

• Adquisició de lèxic del material escolar i dels elements de l’aula.

• Identificació i pràctica lectoescriptora de les vocals i de les consonants l, m, s, p.

• Diferenciació auditiva de l’obertura de les vocals e i o.

• Compleció de frases que inclouen la lletra i i la o com a nexe.

MD020202



• Relació de l’article definit amb el nom amb què concorda.

• Pràctica de cal·ligrafia.

• Elaboració d’un dictat

Unitat 2




• Adquisició de lèxic relacionat amb les parts del cos.

• Identificació i pràctica lectoescriptora de les lletres p, t, n, d, c (ca, co, cu) i el dígraf qu.

• Ús dels numerals un, una, dos, dues i l’article definit atenent a la concordança amb els noms a què acompanyen.

• Escriptura de plurals que impliquen el canvi -ca, -ques.


• Elaboració d’un dictat

Unitat 3




• Adquisició de lèxic treballat en la unitat.

• Identificació i pràctica lectoescriptora de les lletres i els dígrafs h, f, g, gu, r, rr, x, tx.

• Iniciació a l’ús de la forma hi ha en les produccions pròpies.

• Escriptura de plurals que impliquen el canvi -ga, -gues.

• Recompte de síl·labes de paraules.


• Compleció d’oracions.

MD020202



• Elaboració d’un dictat.

Unitat 4

Interpretació de les idees expressades en el text oral.




• Identificació i pràctica lectoescriptora de les lletres i els dígrafs b, z, tz, c, ç, j, tj, g, tg.

• Identificació dels sons sonor i sord de la essa.

• Relació de concordança de noms amb articles segons el gènere i el nombre.

• Formació d’oracions.

• Audició i memorització d’una cantarella.



Unitat 5





• Identificació i pràctica lectoescriptora de les lletres i els dígrafs v, ll, l·l, k, ny.

• Discriminació dels sons de ll i l·l.

• Distinció de la pronúnica de be i de ve baixa.

• Formació d’oracions.

• Audició i memorització d’una nadala.



• Elaboració d’un arbre de Nadal.

MD020202



Segon Trimestre

Unitat 6





• Identificació i formació d’augmentatius.

• Identificació i pràctica lectoescriptora de paraules amb els grups consonàntics br, bl, pr, pl.

• Comentari oral d’imatges donades.

• Composició de texts propis.



Unitat 7





• Identificació i relació de sinònims.

• Identificació i pràctica lectoescriptora de paraules amb els grups consonàntics cr, cl, gr, gl.

• Lectura i comprensió de rodolins.

• Composició de rodolins.



Unitat 8

MD020202







• Identificació i relació de sinònims.

• Identificació i pràctica lectoescriptora de paraules amb els grups consonàntics cr, cl, gr, gl.

• Lectura i comprensió de rodolins.

• Composició de rodolins.



Unitat 9





• Identificació de paraules antònimes.

• Combinació de lletres i síl·labes per formar paraules.

• Escriptura de paraules amb majúscula en començar a escriure i en els noms propis.

• Escriptura del punt final d’oració i paràgraf.

• Lectura i compleció de textos descriptius.



Unitat 10



MD020202




• Relació de les paraules d’una mateixa família lèxica.

• Identificació i classificació de noms comuns.

• Lectura i anàlisi de textos informatius.



• Resolució i elaboració d’endevinalles.

Tercer Trimestre

Unitat 11

Interpretació de les idees expressades en el text oral.



• Identificació de paraules compostes.

• Escriptura d’articles fent la concordança amb els noms presentats.


• Identificació i escriptura de paraules amb guionet: numerals i paraules compostes.

• Lectura i creació de textos instructius.



Unitat 12



• Identificació i escriptura d’onomatopeies.

• Qualificació de noms amb adjectius.

• Localització de la dièresi en les paraules presentades.

• Lectura i comprensió de diàlegs.

MD020202



• Interpretació i elaboració oral de diàlegs per parelles.


Unitat 13




• Adquisició de lèxic de les parelles d’animals.

• Identificació del gènere del nom amb l’ús de l’article.

• Formulació de preguntes i respostes per usar les formes per què/perquè.

• Localització i ús de la coma en les enumeracions.

• Lectura i comprensió de textos publicitaris.

• Elaboració de textos publicitaris.



Unitat 14




• Pràctica de formació de comparacions.

• Identificació del nombre del nom amb l’ús de l’article.

• Escriptura de plurals que impliquen el canvi -ga/-gues, -ca/-gues.

• Identificació de les grafies que representen la essa sorda.

• Comprensió i redacció del desenllaç d’un relat.



Unitat 15

MD020202






• Reconeixement, lectura i escriptura de les lletres de l’abecedari.

• Identificació i escriptura de les paraules que indiquen acció en les oracions.

• Identificació de les grafies que representen la essa sonora.

• Anàlisi i elaboració d’invitacions.



• Comprensió i elaboració d’acudits


3. CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge fan que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixin en qualsevol àrea es puguin aplicar a l’aprenentatge de les altres. Aquest ús social de la llengua en diferents contexts comunicatius evidencia, per tant, la contribució directa al desenvolupament de tots els aspectes que formen la competència en comunicació lingüística.

Les estratègies que constitueixen la competència comunicativa s’adquireixen a partir d’una llengua determinada, tot i que els coneixements adquirits contribueixen a augmentar la competència sobre l’ús del llenguatge en general. I en aquest sentit, la lectura i la comprensió lectora inserides partint d’un pla de lectura sistemàtic seran un dels pilars fonamentals per al desenvolupament d’aquesta competència.

L’accés al saber i a la construcció de coneixements mitjançant el llenguatge es relaciona directament amb la competència per aprendre a aprendre i amb el sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. El llenguatge, ja sigui oral o escrit, permet als éssers humans relacionar-se i integrar noves informacions, que, juntament amb les experiències i els coneixements previs, possibiliten seguir aprenent de forma permanent. Esdevé, així, un mitjà de representació del món i és la base del pensament i del coneixement, permet analitzar problemes, elaborar plans i emprendre processos de preses de decisions i iniciatives personals. Per tant, regula i orienta la pròpia activitat amb una autonomia progressiva. El seu desenvolupament i millora des de les àrees lingüístiques

MD020202



contribueix a organitzar el pensament, comunicar afectes i sentiments, i regular emocions, per la qual cosa afavoreix el desenvolupament d’ambdues competències. A més, el llenguatge ajuda a l’expressió i comunicació de la creativitat, lligada a l’esperit emprenedor que es pretén desenvolupar.

Les àrees de llengües permeten identificar preguntes o problemes i obtenir conclusions basades en proves, amb la finalitat de comprendre i prendre decisions o resoldre les qüestions. Per tant, es localitza, s’obté, s’analitza i es representa informació qualitativa i quantitativa per tal d’identificar i plantejar preguntes diverses, hipòtesis o solucions. Tots aquests processos col·laboren en la construcció i desenvolupament de la competència matemàtica i competències bàsiques en ciències i tecnologia, basant-se en una lectura atenta i en la comprensió literal i deductiva d’enunciats.

Quant al desenvolupament de la competència digital, les àrees de llengües proporcionen coneixements i destreses per a la recerca, selecció i tractament de la informació, la seva comprensió, estructuració i organització textual i per a la seva utilització en la producció oral i escrita.

L’ús de les noves tecnologies suposa el maneig de diferents suports per al treball de composició de texts, tant individual com grupal. Aquest canvi de suport afecta les operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió, etc.) i, per tant, l’ús sistemàtic millora la competència digital. També el treball de llengua (oral, i sobretot escrit) dins entorns col·laboratius permet la participació en comunitats d’aprenentatge formals i la generació de produccions creatives i responsables, en el marc d’un vertader intercanvi comunicatiu.

Les llengües contribueixen poderosament al desenvolupament de la competència social i cívica, en tant que són el mitjà per al treball de les habilitats i destreses per a la convivència, el respecte i l’entesa entre les persones. Aprendre llengua és, abans de res, aprendre a comunicar-se amb les altres persones, a comprendre el que aquestes transmeten, a prendre contacte amb realitats diverses i a assumir la pròpia expressió com a modalitat fonamental d’obertura als altres. Així, l’educació lingüística ha de valorar totes les llengües com a igualment aptes per exercir les funcions de comunicació i representació, i ha de respectar les seves variants i manifestacions i evitar prejudicis i imatges estereotipades del món. D’aquesta manera es contribueix al desenvolupament d’aquesta competència.

La contribució de les àrees lingüístiques al desenvolupament de la consciència i expressions culturals ve definida pel fet de reconèixer les llengües com a elements culturals de primer orde, i la lectura, la comprensió i la valoració de les obres literàries prenen part necessària en aquest desenvolupament. Des de

MD020202



les àrees de llengües es promou una actitud positiva en relació amb la comprensió de diferents expressions culturals, el respecte per les opinions, valors, idees i creences dels altres, així com l’interès per conèixer les diferents expressions culturals i la valoració de la seva importància dins la societat actual.

4.- METODOLOGIA

La introducció de les competències bàsiques en el currículum comporta una nova visió metodològica. Resulta imprescindible la coordinació entre els plantejaments didàctics de les llengües castellana i catalana, que aprofitin els aspectes comuns per incidir en els diferencials per tal de millorar la competència comunicativa en les dues llengües i la funcionalitat dels aprenentatges. La distribució coherent dels continguts en cada llengua i la unificació de la terminologia i dels criteris i estratègies metodològiques ajudaran a aconseguir els objectius proposats d’una manera eficaç i adequada als interessos dels alumnes, i els facilitarà el descobriment de l’efecte sinèrgic que el coneixement d’una llengua té sobre l’aprenentatge de l’altra.

- Funcionalitat i significativitat

Cal tenir en compte que les llengües s’aprenen en l’ús social, en les necessitats de comunicació, pel que cal dissenyar situacions d’aprenentatge reals on es faci necessari l’ús de les estratègies lingüístiques, tant de les assolides com de les que es trobin en procés d’aprenentatge, així com del seu ús reflexiu.

Comptar amb la realitat social, lingüística i cultural de la nostra societat fa necessari no només un plantejament comú de les llengües, sinó la transversalitat en la resta d’àrees curriculars.

El disseny d’activitats funcionals i significatives que constitueixin contextos reals d’ús de la llengua o els reprodueixin permet abordar tant els diferents continguts de l’àrea des de la perspectiva de la seva aplicabilitat per a l’expressió, per a la comprensió i per a les relacions socials, com valorar l’eficàcia de les estratègies que s’utilitzen en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge de la llengua.

- Parlar, conversar, escoltar

MD020202



En tota l’educació primària s’ha de prestar atenció especial al llenguatge oral, que constitueix una eina fonamental per a l’ensenyament. Com succeeix amb la resta de continguts, no s’ha de plantejar com un recurs espontani i ocasional, sinó amb rigor sistemàtic. En primer lloc, perquè l’expressió oral incideix directament en la pròpia activitat, perquè parlar i escoltar són activitats més habituals que la lectura i l’escriptura; perquè és el punt de partida per a la llengua escrita (el seu ús repercuteix necessàriament en l’escriptura), i també pel fet que, en la major part d’activitats de llengua, l’expressió oral i l’escrita van unides. Les activitats destinades específicament al desenvolupament de les destreses orals han d’estar presents en les programacions didàctiques: debats, jocs, dramatitzacions, resums, diàlegs, planificació d’activitats, exposició de conclusions o resultats, etc., tant de manera individual com en grup, i s’ha de tenir en compte també l’exposició pública, en classe o en altres situacions.

En les produccions orals cal incidir en l’organització i en la claredat del discurs, que s’ha de servir d’elements no lingüístics per guanyar en expressivitat; en el rebuig de les formes que suposin algun tipus de discriminació; en la participació activa i cooperadora en les situacions d’interacció, i en el respecte per les aportacions de les altres persones i per les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu.

Pel que fa a la comprensió oral, al llarg de l’etapa s’han d’oferir als alumnes textos que els permetin anar més enllà de les idees explícites de manera progressiva, descobrir sentits figurats o missatges no implícits. La selecció dels textos, que han de ser adequats a l’edat i als interessos, incideix directament en la capacitat d’escoltar, que també s’ha de treballar a l’aula. En aquest sentit adquireix rellevància especial el text literari.

L’anàlisi de les característiques dels textos, el resum de les idees principals i les activitats que potencien la memòria comprensiva (memorització, recitat i reproducció de poemes, cançons, embarbussaments, dites, refranys, etc.), per millorar l’atenció, el gest, l’expressió, la desinhibició, etc. són alguns dels aspectes que cal incloure en la comprensió de textos orals.

- Llegir i escriure

L’aprenentatge de la lectoescriptura es circumscriu, també, al tractament funcional i significatiu de l’àrea. El clima de l’aula ha de potenciar la necessitat de llegir i d’escriure, ha de despertar l’interès per fer-ho i per accedir a nous coneixements a través de la lectura i de l’escriptura. L’expressió oral és

MD020202



espontània però, al menys en els primers moments d’accés al codi, la lectura i l’escriptura es focalitzen en aquelles situacions en què és necessari escriure o llegir, per la qual cosa els continguts referits al codi han d’estar vinculats a situacions i necessitats. La difusió dels escrits respon també a la funcionalitat d’aquestes situacions.

El procés de lectoescriptura s’inicia des del significat, amb el descobriment i el reconeixement de les relacions entre so i grafia en el context de paraules significatives per als infants, del propi nom, etc. En aquest procés l’aprenentatge compartit juga un paper essencial.

Des del començament cal incidir en les primeres estratègies del procés de producció de textos escrits, que s’ampliaran al llarg de l’etapa: planificació, confecció d’esborranys, revisió, etc., amb atenció a la coherència cada cop major del discurs (des dels enllaços simples fins a la coordinació i inserció d’oracions...). En la producció dels textos escrits s’han de preveure, a més, els aspectes formals, que han de ser coneguts prèviament pels alumnes (presentació, ordre, creativitat, etc.).

No hem d’oblidar que la finalitat última del procés de la lectura i de l’escriptura no és que els alumnes aprenguin a llegir i escriure, sinó que adquireixin la competència comunicativa necessària en aquest aspecte i que desenvolupin l’hàbit lector. El significat, la motivació i l’interès per la lectura i per l’escriptura des dels primers moments són, per tant, imprescindibles. La selecció de lectures engrescadores, la multiplicitat de recursos, l’ús de la biblioteca, la lectura comentada, la participació en activitats literàries de l’escola o d’altres àmbits, són útils per aconseguir aquesta motivació. S’han de preveure moments per què els alumnes seleccionin les pròpies lectures, per tal que desenvolupin criteris personals en les seves preferències, i moments per parlar dels llibres, per recomanar-ne i per expressar les emocions que ens transmeten.

En la lectura, al llarg de l’etapa s’han d’ampliar les estratègies que permeten anticipar i complementar el contingut, les tipologies textuals i la forma de lectura (personal, col·lectiva, en silenci, en veu alta, dramatitzada, etc.).

La creació d’un clima de reflexió dins l’aula, que valori l’error i l’aprofiti de manera creativa, permet analitzar en un primer moment aspectes ortogràfics i lingüístics bàsics, fins arribar a l’observació i l’experimentació d’aspectes

MD020202



gramaticals, lèxics o sintàctics, entre d’altres, i a l’explicitació de coneixements que es tenen de manera intuïtiva.- Recursos i materials

Els recursos de les biblioteques són eines indispensables per aconseguir que l’alumnat gaudeixi amb la lectura i adquireixi l’hàbit lector. La implicació dels infants en l’organització i en la gestió de la biblioteca contribueix a establir vincles amb els llibres i amb el món de la lectura.

Els recursos audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació són atractius i adequats per a l’àrea: l’enregistrament de produccions orals per analitzar-les posteriorment; l’enregistrament en vídeo de dramatitzacions i d’interaccions comunicatives; la visualització d’anuncis i de presentacions per valorar-ne els missatges, l’ús de programes informàtics de processament de textos i d’altres que complementin les activitats de llengua, la recerca d’informació a través d’Internet, i els recursos concrets per a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu són algunes de les seves utilitats a l’escola.

- La diversitat

La diversitat i heterogeneïtat de l’alumnat a les aules s’ha d’interpretar com un factor enriquidor, i més a un centre d’integració com el nostre, amb alumnat amb necessitats especials. La combinació també de diferents tipus d’agrupaments permet aprofitar les diferències d’interessos, de formes d’aprenentatge, de capacitats, de motivacions i de comportaments per al desenvolupament de les competències comunicatives individuals i socials.

- El paper del professorat

En totes les situacions d’aprenentatge els mestres tenen el paper de model i de referent de llengua. És recomanable aprofitar aquest aspecte, de manera que l’alumnat associï una llengua amb una persona i augmentin les seves oportunitats de comunicació en les dues llengües.

L’actitud del professorat, sempre respectuosa amb la diversitat lingüística, que aprofita per enriquir dinàmiques i aprenentatges a l’aula, contribueix a fer que els infants interioritzin una actitud positiva cap a les llengües i que augmenti el seu interès per expressar-se en una llengua diferent

MD020202



a la seva. Els mestres han de potenciar la iniciativa i l’autonomia dels seus alumnes, per tal que adquireixin la confiança necessària i no depenguin sempre dels estímuls que se’ls ofereixen.

- Els agrupaments

L’ensenyament de llengua es fonamenta en la diversitat de situacions comunicatives. Cada situació necessita un tipus diferent d’agrupament (individual, en parelles, en grup gran o petit, assemblees, tutories, etc.), per la qual cosa la distribució de l’espai ha de ser flexible. Si l’establiment de rutines és desitjable, especialment en els primers nivells, també ho és, sobretot a mesura que els infants es fan grans, rompre aquestes rutines amb activitats que suposin tipus d’intercanvis diferents.

- La participació

Les activitats de llengua han de ser tan reals i funcionals com sigui possible; cal aprofitar totes les situacions que la dinàmica escolar ofereix i proporcionar activitats de simulació d’activitats comunicatives: dramatitzacions, simulació de programes o de textos propis dels mitjans de comunicació, simulació de rols, etc. Els treballs d’investigació de temes suggerits L’avaluació inicial permet detectar i conèixer les idees prèvies dels alumnes i les representacions sobre el que esperen aprendre en l’àrea. L’avaluació durant el procés d’aprenentatge incideix en la regulació de les formes d’organització i de planificació del pensament i l’acció. Aquesta avaluació ha de tenir en compte els progressos en l’assoliment de les competències i la consecució dels objectius fixats.

Cal planificar també una avaluació final, d’acord amb els criteris d’avaluació, en la qual s’haurà de comprovar el desenvolupament de les competències a partir de la proposta de situacions o problemes en relació amb els quals s’hagin d’aplicar els coneixements apresos per donar-hi resposta.

L’avaluació també serà contínua i global. Contínua perquè es puguin introduir immediatament les modificacions necessàries per optimitzar el procés i millorar-ne els resultats. L’avaluació contínua proporciona informació que possibilita prendre decisions per regular l’ensenyament i així ajudar l’estudiant a aprendre més i millor (funció formativa de l’avaluació), i proporcionar a l’estudiant informació perquè pugui prendre decisions d’autoregulació del seu procés d’aprenentatge (funció formadora de l’avaluació). L’avaluació contínua no es tracta de fer proves, tests o “exàmens”, sinó de recollir informació sobre

MD020202



el procés d’aprenentatge que faciliti tant al docent com al mateix estudiant anar prenent decisions per millorar el procés. Ha de servir als professors per diagnosticar i detectar errors i obstacles que dificulten l’aprenentatge, detectar estratègies d’èxit i conèixer el progrés dels estudiants. L’avaluació també ha de ser global pel caràcter transversal de l’àrea de valors socials i cívics que impregna la resta d’àrees del currículum.

És convenient que els alumnes coneguin els criteris d’avaluació que se seguiran i que participin del propi procés d’avaluació, que aprenguin a autoavaluar-se i autoregular- se.

5.- CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

T1

1. Escoltar i comprendre el sentit global dels textos de la unitat.

2. Desenvolupar les capacitats d’atenció i d’interès davant els missatges orals rebuts.

3. Usar adequadament el lèxic treballat: l’escola.

4. Llegir i escriure paraules amb les lletres a, e, i, o, u, l, m, s, p. 5. Discriminar auditivament els sons vocàlics de la e i la o. 6. Usar les vocals i, o com a conjuncions.

7. Iniciar-se en l’ús dels articles el, la i l’ en l’escriptura.

8. Fomentar l’autoavaluació i la reflexió en el procés d’aprenentatge propi.

T2



3. Usar adequadament el lèxic treballat: les parts del cos i els sentits.

4Llegir i escriure paraules amb de les lletres t, n, d, c (ca, co, cu) i el dígraf qu.

5. Iniciar-se en l’ús dels numerals un, una, dos, dues en l’escriptura.

6. Conèixer i aplicar normes ortogràfiques bàsiques: el canvi -ca, -ques.

7. Iniciar-se en l’ús dels articles el, la i l’ en l’escriptura.


MD020202



T3



3. Usar adequadament el lèxic treballat.

4. Llegir i escriure paraules amb les lletres i els dígrafs h, f, g, gu, r, rr, x, tx.

5. Iniciar-se en la construcció d’oracions amb la forma hi ha.

6. Conèixer i aplicar normes ortogràfiques bàsiques: el canvi -ga, -gues.

7. Iniciar-se en la identificació de les síl·labes d’una paraula.


T4




4. Llegir i escriure paraules amb les lletres i els dígrafs b, z, tz, c, ç, j, tj, g, tg.

5. Conèixer la concordança en gènere i nombre dels articles amb els noms a què acompanyen.

6. Saber i aplicar normes ortogràfiques bàsiques: la essa sorda i els sons palatals.

7. Iniciar-se en les normes ortogràfiques bàsiques.


T5



MD020202




4. Llegir i escriure paraules amb les lletres i els dígrafs v, ll, l·l, k, ny.

5. Formar oracions oralment i per escrit.

6. Reconèixer l’escriptura com a eina de comunicació útil i necessària.

7. Comprendre textos instructius senzills.


T6

1. Escoltar, llegir i comprendre el sentit global del conte de la unitat.


3. Comprendre i identificar el significat dels augmentatius.

4. Llegir i escriure paraules amb els grups consonàntics br, bl, pr, pl.

5. Expressar-se oralment de forma coherent i correcta.

6. Formar oracions per escrit.


T7



3. Comprendre i identificar el significat dels augmentatius.

4. Llegir i escriure paraules amb els grups consonàntics tr, dr, fr, fl.

5. Expressar-se oralment de forma coherent i correcta.

6. Formar oracions per escrit.


T8

MD020202





3. Comprendre i relacionar paraules sinònimes.

4. Llegir i escriure paraules amb els grups consonàntics cr, cl, gr, gl.

5. Llegir i interpretar rodolins senzills.

6. Elaborar textos creatius.


T9



3. Comprendre i relacionar paraules antònimes.

4. Separar i comptar les lletres i les síl·labes d’una paraula.

5. Usar la majúscula en els noms propis.

6. Fer un ús correcte de la majúscula inicial i el punt final d’oració.

7. Fer descripcions de persones senzilles.


T10



3. Comprendre i identificar paraules d’una família lèxica.

4. Identificar les paraules que són noms comuns.

5. Conèixer l’ús i la funció dels signes d’interrogació i d’admiració.

6. Llegir i comprendre el contingut de les notícies.

7. Comprendre el funcionament de les endevinalles.


MD020202



T11



3. Enriquir el vocabulari amb paraules noves: les paraules compostes.

4. Repassar l’ús dels articles definits i indefinits.

5. Identificar l’ús del guionet en els numerals i en alguns mots compostos.

6. Llegir i comprendre el contingut de textos instructius.

7. Fomentar l’autoavaluació i la reflexió en el procés d’aprenentatge prop

T12



3. Identificar les paraules que són onomatopeies.

4. Comprendre i identificar la funció dels adjectius.

5. Conèixer i iniciar-se en l’aplicació de la dièresi.

6. Conèixer el contingut i les característiques d’un text conversacional.


T13



3. Enriquir el lèxic amb les famílies d’animals.

4. Identificar el gènere de les paraules.

5. Saber la norma ortogràfica de per què/perquè.

6. Conèixer l’ús de la coma en les enumeracions.

7. Comprendre el contingut i les característiques d’un text publicitari.

MD020202




T14



3. Distingir i comprendre les comparacions.

4. Identificar el nombre de les paraules.

5. Fer correctament el canvi ortogràfic -ga/-gues, -ca/-gues en la formació del plural.

6. Distingir el so sord de la essa i les grafies que el representen.

7. Comprendre i elaborar textos narratius.


T15



3. Conèixer l’abecedari.

4. Identificar les paraules que són verbs i conèixer-ne la funció en l’oració.

5. Distingir el so sonor de la essa i les lletres que el representen.

6. Comprendre la finalitat i les característiques de les invitacions.

7. Llegir i comprendre acudits.


ÁREA: LLENGUA CATALANA I CASTELLANA CRITERIS DE QUALIFICACIÓ (%): 1R CICLE

ÍTEMS BLOCS A QUALIFICAR

Comprensió oral - Comprensió literal. 20

MD020202



- Comprensió inferencial.

- Comprensió valorativa.

Comprensió escrita

20

Expressió oral - Vocabulari adequat.

- Producció de textos coherents. 15

Expressió escrita

- Cal·ligrafia.

- Ortografia i puntuació.

- Vocabulari adequat.

- Cohesió del text, estructura.

- Presentació.

25

Hàbits i actituds

- Compliment de les normes de l’aula i del centre.

- Esforç.

- Presentació i realització de tasques.

- Interès i participació.

20

6. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I REFORÇ

Programes d'activitats CLIC,

www.edu365.cat

Bloc d'aula de 1r.

Fitxes de reforç i ampliació.

Softwares educatius (Aprèn a llegir amb Pipo 1 i 2)

Biblioteca d'aula

MD020202

http://www.edu365.cat/



La diversitat

Els diferents ritmes d’aprenentatge i la diversitat personal, social i cultural dels alumnes, així com la necessitat de presentar els continguts de manera significativa i funcional, interessant i variada, ens obliguen a emprar diferents estratègies d’aprenentatge, amb agrupaments diversos i recursos materials variats, que permetin atendre els diferents punts de partida i ritmes d’aprenentatge. Combinar el treball en grup amb l’individual, aprendre fora de l’aula, realitzar treballs d’investigació, flexibilitzar els grups classe, entre d’altres, són estratègies que possibiliten aquesta adaptació dels continguts a les necessitats de l’alumnat.

7.- MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Els recursos de les biblioteques són eines indispensables per aconseguir que l’alumnat gaudeixi amb la lectura i adquireixi l’hàbit lector. La implicació dels infants en l’organització i en la gestió de la biblioteca contribueix a establir vincles amb els llibres i amb el món de la lectura.

Els recursos audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació són atractius i adequats per a l’àrea: l’enregistrament de produccions orals per analitzar-les posteriorment; l’enregistrament en vídeo de dramatitzacions i dinteraccions comunicatives; la visualització d’anuncis i de presentacions per valorar-ne els missatges, l’ús de programes informàtics de processament de textos i d’altres que complementin les activitats de llengua, la recerca d’informació a través d’Internet, i els recursos concrets per a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu són algunes de les seves utilitats a l’escola.

Pla lector del centre.

Altres recursos són:

Llibre de text de l'alumnat.

Quaderns d'activitats de reforç.

CD-ROM de recursos didàctics.

Bloc de l'aula: www.gmprimaria1.blogspot.com

Altres blocs d'aula del centre.

MD020202

http://www.gmprimaria2a.blogspot.com/



Diccionaris.

Diccionari visual

Murals, làmines, postals i contes il·lustrats.

Còmics i revistes.

Biblioteca del centre i de l'aula.

Recursos TIC i audiovisuals (ordinadors, pissarra interactiva, softwares educatius, tablets).

8.- ADAPTACIONS CURRICULARS (SI ESCAU)

Hi ha 1 alumne en estudi per part de l’EOEP, que té una previsió d’adaptació d’activitats i avaluació.

MD020202

MD020202 Llengua Catalana

Documents

Transcript of MD020202 Llengua Catalana