1. COMENCEMEL CURS

6

7

8

OBJECTIUS• Conversar sobre la trobada de tot el grup al començament del curs. • Crear sentiment de grup i expectatives conjuntes.

ACTIVITATS• Conversa en gran grup suggerida per la il·lustració de les dues pàgines anteriors (Què deuen dir, la

mestra i els nens i les nenes? Què diem, nosaltres, quan arribem a l’escola? Quins amics fa molttemps que no veiem? Hi ha nens nous? Quines coses ens fan il·lusió d’aquest curs?).

Trobareu aquest apartat al darrere de cada pàgina. És un espai obert i lliure perquè les propostespuguin ser diferents per a cada infant en funció del seu procés d’aprenentatge, i es poden orien-tar cap a l’ampliació o cap al reforçament. Les activitats que s’hi facin tant les poden proposar la mestra o el mestre com els mateixosinfants. A vegades demanen de fer un dibuix, o de provar d’escriure una paraula, o de practicard’escriure ben de pressa el seu nom... i es tracta de tenir un espai per poder-ho fer. Aquest espaitambé pot quedar en blanc, i així donar joc als diferents ritmes de treball.

ACTIVITATS LLIURES

9

NOM

COGNOMS

EDAT

TELÈFON

OBJECTIUS• Omplir una fitxa personal per familiaritzar-se amb aquest tipus de documents.• Saber escriure les dades personals.

ACTIVITATS• Es conversa en gran grup sobre aquest tipus de document (On n’heu vist? Per a què serveixen els espais en

blanc?, etc.).• Es compara amb altres models d’impresos que poden haver portat els mateixos alumnes o que ja hi ha

a l’escola (permís de sortides, pagaments al banc, inscripció a una activitat, etc.).• Cadascú escriu les dades personals en el document.• Cada infant enganxa la seva fotografia, o es dibuixa, dins el marc.

10

ACTIVITATS LLIURES

Faig 1r de Primària

a l’escola

Tinc molts amics i amigues!

A PRIMER HI HA NENS.

A NENES.

A MESTRES.

11

OBJECTIUS• Saber escriure el nom de l’escola i el nom d’alguns amics i amigues.• Identificar i fer servir la forma impersonal hi ha.

ACTIVITATS• Es llegeix la primera frase. Després, es busca com s’escriu el nom de l’escola (als fulls d’impresos, a

la porta del centre...). Es memoritza. La mestra o el mestre fa adonar a les nenes i als nens que aquestnom està escrit amb majúscula.

• Es llegeix la segona frase i es comenta entre tots. S’observen les semblances i les diferències de lesparaules amics i amigues.

• Activitat lliure. Dins el requadre, poden dibuixar-hi amics i amigues de la classe o de fora de l’escola,escriure-hi el nom, una petita frase explicant què fan, com són, què els agrada, etc.

• Es llegeix la frase fent-los adonar de la forma impersonal hi ha. Es completen les altres frases seguintel model.

12

ACTIVITATS LLIURES

ELS NENS I LES NENES DE LA CLASSE

13

Tots els noms de persona comencen amb majúscula.

Per fer aquest full, cal fotocopiar per a cada alumne la llista amb tots els noms dels nens i les nenes dela classe (vegeu www.llegimiescrivim.com). Després de treballar-hi, la llista es pot enganxar dins elrequadre.

OBJECTIUS• Reconèixer els noms dels nens i les nenes del grup.• Observar, comparar, classificar, etc. les lletres que formen els noms dels nens i les nenes de la classe. • Aprendre que tots els noms de persona s’escriuen amb majúscula inicial.

ACTIVITATS• De forma col·lectiva, els nens i les nenes de la classe observen els noms i hi busquen semblances i

diferències. Es pot suggerir de buscar els noms que són curts, els que són llargs, els que tenen lletresrepetides, els que comencen per la mateixa lletra, els que comencen per una lletra determinada, elsque acaben igual, etc. L’escriptura a la pissarra d’aquests noms –feta pels mateixos infants o per lamestra o el mestre– els pot ser d’ajuda.

• Cadascú encercla al seu full els noms de nena amb color blau, i els noms de nen amb color verd.• El mestre o la mestra llegeix la frase del requadre de sota. Es comenta entre tots. Després s’explica

que més endavant aniran trobant altres requadres com aquest. Tots aquests requadres diuen cosesimportants que s’han de tenir ben presents per llegir i escriure bé. Se’ls convida a descobrir-ne d’al-tres, que es poden anotar a l’espai en blanc que hi ha a les pàgines de les orientacions per a la mestrao el mestre o en un mural de l’aula.

14

ACTIVITATS LLIURES

LES VOCALS

15

Ha, ha, ha!

La a, quin tip de riure es fa.

Si voleu espantar algú

li heu de fer uuuu!

No sóc el zero sinó la o:

sóc molt més rodona, jo.

Estic entre nit i dia.

Tancada sempre al pis,

i sóc entremig de sis.

Si no tinguéssim es

no podríem dir res de res.

OBJECTIUS• Reconèixer les lletres vocals.• Observar que hi ha lletres vocals que tenen més d’un so.

ACTIVITATS• De forma col·lectiva, i amb l’ajuda del mestre o la mestra, es llegeixen els textos de cada una de les

lletres vocals.• Es busquen totes les paraules de cada text que contenen la vocal corresponent. Individualment encer-

clen totes aquestes vocals. • De forma col·lectiva, s’observa i es compara el so que fan en cada cas.

16

ACTIVITATS LLIURES

Font dels textos de la pàgina anterior: El Tatano, núm. 21, 22, 24 i 25.

NOMS QUE COMENCEN AMB

VOCAL

CONSONANT

17

OBJECTIUS• Distingir les lletres vocals i les lletres que no són vocals, les consonants.• Observar que hi ha lletres vocals i consonants que tenen més d’un so.

ACTIVITATS• Es busquen a la llista de noms de nens i nenes de la pàgina anterior (o en qualsevol altra llista penja-

da a l’aula) noms que comencin amb vocal i que comencin amb consonant, i els escriuen al lloccorresponent. Anirà bé que resolguin aquesta activitat per parelles, ja que així podran parlar del quefan i aniran assegurant el coneixement de les lletres. Mentrestant, la mestra o el mestre pot estimular i orientar cada grup, de forma individualitzada, en tot allò que necessiti.

18

ACTIVITATS LLIURES

ENDEVINALLES

19

(les tisores)

Dos anells t’has de posar

si vols fer-me treballar.

(el pinzell)

Cap pelut i cap pelat

es posa eixut i es treu mullat.

OBJECTIUS• Llegir i memoritzar les endevinalles.• Identificar les paraules que rimen.• Gaudir de l’enginy de cada endevinalla.

ACTIVITATS• Es demana als infants que identifiquin algunes de les paraules més significatives de cada endevinalla.

Es pot començar a fer per parelles i, després, es poden posar en comú els resultats amb tot el grup.Les solucions de les endevinalles es poden escriure a la pissarra.

• Cada nen o nena pot llegir en veu alta una de les endevinalles, la que vulgui.• Es localitzen les paraules que rimen i s’assenyalen les lletres que són iguals. Es comenta entre tots.

20

ACTIVITATS LLIURES

Escriu, de memòria, una de les endevinalles.

Les paraules difícils de l’endevinalla.

21

OBJECTIUS• Escriure autònomament un petit text que s’ha memoritzat abans.• Prendre consciència de les dificultats que comporta l’escriptura de certes paraules.

ACTIVITATS• S’ajuda els infants a memoritzar —si encara no ho han fet— les endevinalles de la pàgina anterior.

Després, per parelles, en poden fer la comprovació.• Cada nen o nena tria una endevinalla (la que li agrada més, la que recorda millor, la que li resulta més

fàcil, etc.) i l’escriu. Després, comprova si ho ha fet bé mirant com està escrita a la pàgina anterior.• Els infants comenten, de forma col·lectiva, quines paraules els han costat més d’escriure, i intenten

d’explicar-ne la causa. Aquestes paraules es poden anar escrivint a la pissarra. Poden fer-ho la mestrao el mestre o els infants mateixos.

• Finalment, cadascú escriu al seu full aquelles paraules que creu que li són més difícils.

22

ACTIVITATS LLIURES

23

L’ESCOLA

A l’escola hi ha de tot:

taules, llibres i pissarres,

papereres, penjadors,

guix, pinzells i esborradors.

Hi ha finestres i claror,

llapis, regles i cadires.

Nens i nenes riallers,

llums, prestatges i papers.

OBJECTIUS• Familiaritzar-se amb l’estructura formal del text poètic: els versos i la rima.• Llegir i memoritzar el poema.• Identificar les paraules que designen objectes de la classe.

ACTIVITATS• Per parelles, es pot fer una primera aproximació a la lectura del poema. El títol pot ajudar a copsar-ne

el sentit.• Es posarà en comú el que cada parella ha entès. Després, la mestra o el mestre llegirà el text de forma

seguida i s’apreciarà la sonoritat del joc de les paraules.• Per parelles, es memoritzarà una estrofa del poema, cadascú la que li agradi més, i després es recitarà

la poesia diverses vegades: col·lectivament, en petits grups i individualment (voluntàriament).

24

ACTIVITATS LLIURES

Font del poema de la pàgina anterior: R. BOIXADERAS i M. VENTURA. Repertori de recursos per a laglobalització. Vic: Eumo Editorial, 1988.

MATERIAL D’AULA

MATERIAL D’ÚS PERSONAL

MATERIAL D’ÚS COL·LECTIU

25

OBJECTIUS• Identificar les paraules del poema de l’activitat anterior que designen objectes que formen part del

material d’aula.• Distingir el material d’aula d’ús individual del d’ús col·lectiu.

ACTIVITATS• Es conversa, en gran grup, sobre el material d’ús habitual a l’aula, distingint el que és d’ús individual

del que és d’ús col·lectiu.• Els alumnes rellegeixen el poema, hi identifiquen les paraules que representen algun tipus de material

d’aula i després les copien al quadre corresponent. Si volen, poden afegir alguna altra paraula a lesllistes. Al costat de les paraules es poden fer els dibuixos d’alguns dels objectes designats.

• La mestra o el mestre els pot fer adonar que en aquest cas els noms no s’escriuen amb majúscula sinóamb minúscula. Cal que recordin que els noms de les persones s’escriuen amb majúscula inicial i elsde les coses, amb minúscula.

26

ACTIVITATS LLIURES

Hi ha paraules d’1 síl·laba, com FULLS.Hi ha paraules de 2 síl·labes, com LLA – PIS.Hi ha paraules de 3 síl·labes, com TI – SO – RES.

PARAULES D’1 SÍL·LABAfulls

PARAULES DE 2 SÍL·LABESllapis

PARAULES DE 3 SÍL·LABEStisores

27

OBJECTIUS• Identificar les síl·labes de les paraules.• Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes.

ACTIVITATS• Partint de la mateixa cançó anterior, la mestra o el mestre pot fer adonar dels cops de veu (síl·labes)

amb què diem cada una de les paraules. Per fer-ho més evident, els infants es poden ajudar de recur-sos com picar de mans, picar la taula amb un objecte, etc.

• Després, d’un en un, cada alumne pot dir en veu alta un nom, el que vulgui, i entre tots comptar lessíl·labes que té.

• La mestra o el mestre anuncia en veu alta el nombre de síl·labes que ha de tenir una paraula, i cadainfant en pensa i en diu una a tot el grup.

• Cada alumne escriu les paraules al lloc corresponent (es poden buscar al poema anterior).

28

ACTIVITATS LLIURES

L’ABECEDARI

29

OBJECTIUS• Conèixer i utilitzar l’abecedari de la llengua catalana.• Saber que a l’abecedari les lletres estan ordenades sempre de la mateixa manera, alfabèticament.• Prendre consciència de les lletres que són ben conegudes i de les que es desconeixen o es coneixen

poc.

ACTIVITATS• S’observen les lletres del cartell i la mestra o el mestre pregunta als infants si saben de què es tracta,

si han vist mai un cartell semblant i, en cas afirmatiu, on l’han vist (seria convenient que a la classe hihagués algun abecedari penjat a la vista). Durant la conversa, haurien de sortir les paraules abecedari iordre alfabètic per tal que els infants les vagin coneixent i incorporant a la seva parla.

• Es comenten els dos tipus de lletra que hi apareixen: la majúscula de pal i la minúscula manuscrita.• Els infants llegeixen, d’una en una i en veu alta, les lletres de l’abecedari. Cal assegurar que en diuen

els noms de manera correcta.• Individualment, cada infant encercla les lletres de l’abecedari que sap bé i subratlla les que sap poc o

gens.

30

ACTIVITATS LLIURES

31

El DILLUNS va dir al DIMARTS

que anés a casa del DIMECRES

i preguntés al DIJOUS

si era cert que el DIVENDRES

havia dit al DISSABTE

que fes festa el DIUMENGE.

Avui és

Ahir era

Demà serà

Activitats que faré avui:

OBJECTIUS• Aprendre a escriure els dies de la setmana.• Conèixer i utilitzar els adverbis avui, ahir i demà.

ACTIVITATS• Es demana als infants que observin aquesta dita que juga amb la personificació dels dies de la setma-

na i que es fixin especialment en les paraules escrites amb lletra de pal. Les identificaran fàcilmentamb els dies de la setmana.

• La mestra o el mestre fa una lectura seguida de tot el text. Es pot comentar després de forma col·lecti-va (Quina mena de text és?).

• Es poden localitzar els dies de la setmana en alguns objectes de la classe (el calendari, la data a lapissarra...). En quins altres llocs també els podem trobar escrits? (diaris, agendes, cartells que anun-cien actes, etc.).

• En petit grup (els nens d’una taula, per exemple), poden provar de llegir les tres frases que hi ha escri-tes a continuació. Les paraules ahir, avui i demà poden ser reconegudes fàcilment pels infants perquès’usen molt sovint.

• De forma individual, els alumnes escriuran dins el requadre el dia de la setmana que correspongui, ies fixaran molt bé en totes les lletres.

• Finalment, cadascú provarà d’escriure-hi com sàpiga alguna de les activitats que preveu fer aquell dia.

32

ACTIVITATS LLIURES

Dies de la setmana que anem a l’escola:

Dies de la setmana que no anem a l’escola:

Tots els dies de la setmana comencen per:

33

OBJECTIUS• Assegurar l’escriptura correcta dels dies de la setmana.• Observar que tots els dies de la setmana comencen per les mateixes lletres.

ACTIVITATS• Es comença mirant la il·lustració, un full de calendari, i s’observa que els dies estan escrits amb dos

colors diferents (Per què es deu fer així? Què es vol destacar?). És interessant que en la conversa apa-reguin les expressions cap de setmana, dies festius, dia de la setmana i dia del mes.

• En petit grup (els nens d’una taula o per parelles), es pot provar de llegir els enunciats dels tres exer-cicis. Després, en gran grup, es posa en comú el que s’ha entès. Finalment, la mestra o el mestre enfa una lectura completa.

• Cadascú resoldrà els exercicis escrits de forma individual. És important que quan acabin d’escriurecomprovin (mirant al mateix full o en qualsevol altre calendari) si han escrit bé els dies de la setmana.

34

ACTIVITATS LLIURES

JOC DE PARAULES

EL JOC DEL PENJAT

Paraules que puc proposar:

35

L L A P I S

E

I

O

U

llapis

carpeta llibre

pilotafull

OBJECTIUS• Jugar amb les lletres que formen les paraules.• Usar els mots paraula, lletra, vocal i consonant.

ACTIVITATS• Es parla dels jocs que utilitzen lletres i paraules de forma enginyosa per divertir-se. (Quins jocs conei-

xeu d’aquest tipus?: sopes de lletres, mots encreuats, el penjat, un vaixell carregat de...).• Es comenten els dos jocs que es proposen en aquest full, i el primer es resol per parelles. Es comenta

que a la columna ombrejada hi apareixen les cinc lletres vocals.• Es juga col·lectivament al joc del penjat unes quantes vegades (amb els noms dels nens de la classe,

el nom de la classe, de l’escola, etc.), i després es deixa que cadascú escrigui paraules que li agrada-ria proposar si li toqués dirigir el joc. S’hi pot tornar a jugar tantes vegades com es vulgui en dies suc-cessius.

36

ACTIVITATS LLIURES

HE APRÈS

1. Escriu el nom de dos companys.

2. Escriu el nom dels dies de la setmana.

3. Escriu les lletres vocals.

37

OBJECTIUS• Fer un seguiment del procés de lectura i d’escriptura de l’infant.• Constatar els progressos i adequar les activitats que calgui.

ACTIVITATS• S’explica la intenció dels dos fulls que porten per títol HE APRÈS, que trobaran al final de cada tema:

prendre consciència del que s’aprèn.

Exercici 1. La majúscula dels noms propis.Exercici 2. L’escriptura dels dies de la setmana.Exercici 3. Saber quines són les lletres vocals.

• Abans de posar-se a fer les activitats, anirà bé de fullejar les pàgines corresponents al tema que s’ava-lua. Es pot recordar el que s’ha après a cada pàgina i es comenta col·lectivament quina activitat haestat més fàcil, quina més difícil, etc.

• La mestra o el mestre anirà llegint els enunciats de cada exercici, i cadascú els resoldrà de maneraindividual.

38

ACTIVITATS LLIURES

4. Escriu una paraula dins de cada casella.

5. Dibuixa.

un llapis un llibre unes tisores

6. Subratlla la paraula que no lliga amb les altres.

• Joan, Maria, llapis, Jordi

• dilluns, divendres, dijous, diari

39

1 síl·laba

2 síl·labes

3 síl·labes

OBJECTIUS• Fer un seguiment del procés de lectura i d’escriptura de l’infant.• Constatar els progressos i adequar les activitats que calgui.

ACTIVITATS• S’explica la intenció dels dos fulls que porten per títol HE APRÈS, que trobaran al final de cada tema:

prendre consciència del que s’aprèn.

Exercici 4. Trobar paraules segons les síl·labes.Exercici 5. Comprensió de la lectura.Exercici 6. Comprensió de la lectura.

• Abans de posar-se a fer les activitats, anirà bé de fullejar les pàgines corresponents al tema que s’ava-lua. Es pot recordar el que s’ha après a cada pàgina i comentar col·lectivament quina activitat ha estatmés fàcil, quina més difícil, etc.

• La mestra o el mestre anirà llegint els enunciats de cada exercici, i cadascú els resoldrà de maneraindividual.

40

ACTIVITATS LLIURES