Liniaeixample 43

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona 15 de juliol de 2014 · Núm.43 · www.liniaeixample.catlíniaeixample

“El turisme generaincomoditats, però

també llocs detreball: seria un

error oposar-s’hi”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona

pàgs 6 i 7 Oci pàg 8

L’emblemàtica ‘platja’de la Torre de les Aigüesja ha obert al públic

Obres pàg 8

El consistori urbanitzaràla plaça de les Glòriesde forma provisional

Comerç pàg 12

Encants Nous regala 1.000euros en vals de compra

Esports pàg 14

La cursa Barça vorejarà eldistricte el mes de setembre

Comerciants i veïns no volenun Mercadona a l’antic Niza

L’Ajuntament diu que el vell cinema “és privat” i que només pot controlar la “legalitat” del nou projecte pàg 12

Ciutat pàg 3

El ‘running’ es consolidamentre els cardiòlegsalerten dels seus riscos

Música pàg 8

L’espectacular directede Bigott arriba divendresal centre cívic Golferichs

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 15 juliol 2014líniaeixample.cat

3 | En Portada 15 juliol 2014 líniaeixample.cat

En els darrers anys qualsevolbarceloní que trepitgi el carrerhaurà detectat que per la ciutatvolta una nova ‘espècie urbana’:és el runner o, com se n’ha ditsempre, el corredor. La febre peraquest esport s’ha estès de ma-nera espectacular i ara mateix aBarcelona es viu com una au-tèntica moda.

La dimensió que està aga-fant la pràctica d’aquest esportno para de créixer i es pot veu-re fàcilment. La gent que escalça les vambes i surt a entre-nar per diferents zones de la ciu-tat també té l’oportunitat degaudir durant els caps de set-mana d’un altre fenomen a l’al-

ça lligat a aquesta pràctica es-portiva: les curses populars. Elcalendari d’aquestes proves, enalgunes ocasions no tan popu-lars pel creixent nivell dels par-ticipants, també ha experimen-tat una crescuda notable. Quanaquest 2014 finalitzi, només aBarcelona s’hauran celebratmés d’una cinquantena de cur-ses de diferents distàncies.

L’OPINIÓ D’UN REFERENTPer tenir un diagnòstic precís del’expansió d’aquest esport, unade les veus més autoritzades ésla del veterà atleta Domingo Ca-talán. Aquest barceloní d’ori-gen aragonès, guanyador de laprimera Cursa d’El Corte In-glés, campió del món de 100 qui-lòmetres i integrant a finals dels70 del primer equip català que vacórrer la primera marató de

Nova York, atribueix el boomd’anar a córrer al fet que “lagent hi veu una forma de fer sa-lut més barata que anar al gim-nàs”. Catalán creu que no estemdavant d’una moda passatgera,ja que “es tracta d’una pràcticamolt saludable. Això ja no para,es consolidarà”, apunta.

Sobre les curses que durantmolts caps de setmana es pro-gramen, el veterà atleta troba“molt bé” que se’n facin, peròtambé avisa que molts dels seusclients –Catalán té una botiga aSants– li diuen que són cares.“Defenso els organitzadors per-què organitzar curses és car,però també cal vigilar que no mo-rin d’èxit”, adverteix. Per últim,insisteix a remarcar la impor-tància de les revisions mèdiquesque, a parer seu, “se n’hauria depassar una a l’any”.

El ‘running’ envaiex la ciutat » La moda de córrer es consolida gràcies a les facilitats que ofereix aquest esport per practicar-lo

» El calendari de curses de diferents distàncies que acull enguany Barcelona supera la cinquantena

Albert RibasBARCELONA

AVÍS4La cardiòloga Marta Sit-ges, coordinadora del Grup detreball de Cardiologia Esporti-va de l’Hospital Clínic, formatper 17 metges, explica que “elscardiòlegs estem preocupatsperquè som els primers inte-ressats en què es faci activitat fí-sica però ara, en alguns casos,hem passat a l’altre extrem. Devegades sembla que, si no fasuna ultramarató, no ets ningú”.

Tot i que Sitges remarca queés molt diferent una prova d’ul-traresistència que una cursapopular de 10 quilòmetres, ex-plica que “de vegades quedemesgarrifats perquè la gent va a la

brava i no pren precaucions”.“Hem notat un augment consi-derable de problemes cardíacsi cal ser conscients que un delsefectes que produeix l’exercicicontinuat de resistència és eldels canvis en el cor, que en al-gunes persones acaben essentuna malaltia”, afegeix.

Aquesta especialista en car-diologia esportiva insisteix queel més important, més que es-tablir l’obligatorietat d’una re-visió mèdica perquè “és un temaque es pot debatre molt”, ésque “la gent disposi d’informa-ció sobre els riscos perquè ara ladesinformació és absoluta”.

Els cardiòlegs, preocupatsper alguns comportaments

Imatge de la sortida de l’edició 90 de la cursa degana de Barcelona, la Jean Bouin, disputada el novembre de l’any passat. Foto: Arxiu

| 4Opinió15 juliol 2014líniaeixample.cat

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniaeixample.cat Dipòsit legal: B.43220-2010

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Aunque en nuestros corazonestengamos la necesidad de creerque nos importan las duras en-fermedades a las que se enfren-tan los demás, en el fondo nosasustan y vencen cuando nosalejamos de ellas si no están ennuestros entornos.

Los verdaderos héroes y he-roínas de este mudo no chutanbalones por cantidades millona-rias, ni cantan, ni conducengrandes coches, ni actúan, ninada de todo eso. Los verdade-ros héroes y heroínas de estemundo chutan en el culo a en-fermedades que les hacen lucharpor algo tan maravilloso comoes la vida. Ellos y sus familias,son los verdaderos héroes deeste mundo.

Su lucha, es contra aquellosbichitos que entran en sus cuer-pos y que no desean que vivanmás. El ver como se enfrentan aellos es el verdadero ejemploque nos regalan al resto de la so-ciedad.

Gracias por sonreír a la du-reza de una verdadera lucha.

4Héroespor David Creus

#QuartaEstrella#HiHauràTrobada #Absolució

4Rebel·lió a la granjaper Jordi Lleal

Estimado (o no) Ministro deDefensa:

Te escribo sorprendido porla noticia de que os vais a gastar143.000 euros en sables. Enfin, vayamos por partes, comodice Alicia Sánchez-Camachocuando se pinta los labios. Po-dría comprender (poniendomucho empeño y anestesiandomi pacifismo con unos cuantoswhiskys dobles) que compra-rais misiles, aviones o tanquescon la intención de parecer unejército moderno. Seguiría encontra de este tipo de gastospero podría tener algún sen-tido, aunque fuera darle gustitoa los militares para que se que-den tranquilitos en el bar deoficiales o de suboficiales,mientras se cuentan hazañasmilitares entre los vapores etí-licos. Pero, ¿comprar sables?¿Qué tipo de militares queréisformar en vuestras academias?¿D’Artacán y los tres mosque-perros?

Estaría bien que plantearaiscursos de formación para losmilitares del tipo: “En el sigloXXI la gente ya no se pelea consables” o “Los únicos sablazoslos da Montoro”. No quedaserio que un marine americanotenga una GoPro en el casco y

conexión con un satélite y queel militar español vaya por loscampos de batalla con un sablesupermolón pero bastante in-eficaz frente a un F/A-18E/FSuper Hornet, que no tengo niidea de qué capacidades tienepero que, por el nombre, parecebastante fardón.

Mira, ¿sabes qué te digo?Después de todos los recortesque los peperos habéis hechoen sanidad y educación, des-pués del magnicidio que habéiscometido con los derechos so-ciales y después de la reformalaboral, lo mejor que podéishacer es potenciar la economíachina. ¿Cómo?, te estarás pre-guntando. Muy fácil. Envías aalgún becario a un bazar chinoque tengas cerca del Ministe-rio. Le dices que compre unossables de plástico, de los que sevenden por Carnaval, si tequieres disfrazar de mosque-tero y ya verás cómo flipan tussoldaditos. Más barato. Superchachi molón. Y, sobre todo,bastante mas ético en los tiem-pos que corren. El siguientepaso que sería recomendablepasaría por un ERE en el ejér-cito. Pero ese es otro tema.Venga… izquierda, izquierda,izquierda, derecha, izquierda.

por Àlex Ribes (@alexsocietat)

4D’Artacan y el ejército español

Vet aquí una granja, alla al migd’un país en un lloc del qual norecordo, on el bestiar i l’avirames revolta. Els corders es negu-en a ser esquilats, les vaquesamaguen el cul i no es deixen xu-clar les mamelles, les gallineshan dit prou i no pondran capmes ou, el pollastre no vol sercapo, el conillet de vellut esta fo-tut, el cavall no estira del carro,el bou diu que prou i es deslliu-ra del jou, les cabretes no es dei-xen espremer les tetes, els porcsestan anorexics i no fan pernils,les oques no es deixen desplo-mar i els anecs tampoc, el cara-gol ni treu la banya ni puja a lamuntanya i el ruc catala repar-teix guitzes a tort i a dret.

Tots n’estan tips de viure enmales condicions, exigeixen aug-mentar la qualitat dels seus es-tables, corrals i quadres; volenmillorar les seves condicions

higieniques i ambientals; de-manen repartir equitativamentels beneficis produïts pel seu tre-ball i explotacio. Finalment, de-manen que se’ls reconegui eldret a decidir lliurement entretots el seu benestar.

El granger hi esta d’acord,pero resulta que les decisions esprenen alla lluny a 600 quilò-metres, en un centre de poder dela Meseta, i ell vol fer el mes con-venient des del mateix territori.Tot el bestiar hi esta d’acord, ifan pinya per poder deslliurar-se de qui es queda amb els be-neficis de la granja i a mes els hidiu com han de renillar, clo-quejar, bramar, mugir o belar. Elgranger, que ja no pot mes, ex-plota i etziba un crit dirigint-seal bestiar i l’aviram que el con-templa expectant: “S’ha acabatel broquil, vosaltres ja m’ente-neu!”.

@vilallongapac: Mas i Rajoy parlen pertelèfon per veure com ho tindrien perquedar per parlar de quadrar agendes pertenir una trobada per parlar. #diàleg

@ernestfolch: El Govern que tants'indigna amb la sentència del Parlament:va ser decisió seva portar el cas a l'Audièn-cia Nacional (amb Manos Limpias!).

@xlemus: Alemanya campiona. Justaguanyadora del Mundial. És la selecció méscompleta, malgrat que Argentina també hatingut opcions per vèncer.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 15 juliol 2014 líniaeixample.cat

| 6 15 juliol 2014líniaeixample.cat

Darrerament, l’actualitat barce-lonina ha girat entorn de CanVies. S’ha gestionat bé aquestconflicte?No. Un espai que ha estat ocupatdurant 17 anys és un error. El queha passat a Can Vies és una equi-vocació acumulada de molts anys.Cal recordar que alguns que araem critiquen són els que van anaral jutjat a demanar que es des-allotgés aquest espai. I cal lamen-tar també la lentitud excessiva dela justícia, que ha tardat set anys adictaminar que s’havia de des-allotjar. Tot plegat ha generat unasituació estranya que no tenia ga-ires solucions. La sentència s’haviad’executar i crec que el que s’hafet és el que s’havia de fer. I si estornés a produir aquesta situació,tornaria a prendre la mateixa de-cisió.

Com acabarà tot plegat?No ha de perquè acabar malament.Si és per part de l’administració,acabarà bé. Però ha d’imperar elsentit comú en ambdues parts. La

voluntat de l’Ajuntament és col·la-borar amb els col·lectius que volenfer coses. Així ho demostren altrescasos, com la Flor de Maig o l’Har-monia, per exemple. Coses que nohavien fet anteriors governs, nosal-tres les estem fent. Però hi ha d’ha-ver un mínim d’ordre.

No va ser un error iniciar l’en-derroc per després aturar-lo?No ho crec, sincerament. Cadascúha de complir les seves obliga-cions. Tothom ha de fer el seupaper. I utilitzar tots els mecanis-mes per afavorir el diàleg mai noés una equivocació. Hi ha qui no hiestà d’acord, és cert. Però jo crecque la gestió de la ciutat no passanomés per l’ordeno y mando, sinóque s’ha de tenir capacitat per ma-niobrar. Jo el que vull és carregar-me de raons, perquè acabi comacabi tot plegat, pugui tenir laconsciència tranquil·la. La mevaaposta és pel diàleg. Ara caldràveure quina és l’aposta dels dife-rents col·lectius de Can Vies, per-què en aquest espai s’hi barregencauses de malestar diverses.

Una d’elles és la crisi i els seusefectes, com l’atur i la precarie-tat. L’oposició el critica perquè

diu que no ha fet una política deplans d’ocupació...El que m’he trobat és una situació,provocada pels que ara estan a l’o-posició, d’un atur insuportable.Això és molt greu, perquè els queara diuen això són els que ens hanportat a aquesta situació. Crec queestem a la punta de llança de sor-tida de la crisi econòmica. Barce-lona és, amb l’àrea metropolitana,la que ens traurà d’aquesta realitat.Estem fent moltes coses: ajuts a l’a-tur juvenil, les bonificacions perdonar feina als majors de 40 anys...La nostra obsessió és generar llocsde treball amb el turisme, la gas-tronomia, el comerç, el tercer sec-tor i amb les noves tecnologies,que són un àmbit molt important.Aquí és on apostem fort i això creallocs de treball. I hi ha una altracosa que fem i que de vegadescosta d’entendre: anar pel món ivendre Barcelona.

La crisi també ha fet augmentarles desigualtats entre els barrismés rics i els barris més pobres.Què s’està fent per revertir la si-tuació?La crisi s’ha produït perquè hi hahagut un malbaratament de re-cursos amb un model de creixe-

ment econòmic absolutamentequivocat. La primera cosa ques’ha de fer és quadrar els números,no fer dèficit. Segona, que hi hagiactivitat econòmica i que es creïocupació. I tercera, que hi hagi ha-bitatge. Si Barcelona està una micamillor, això és perquè hem creatactivitat econòmica. També hemaugmentat les prestacions socialsun 30% en els últims tres anys ifem coses que no ens tocaria fer.Hem cobert l’atenció als menja-dors escolars, les emergències so-cials han tingut atenció prioritària,hem intentat buscar les màximessolucions possibles amb els des-nonaments, ara farem habitatgede lloguer social... Són mesures acurt i a llarg termini.

Una altra de les queixes delsbarcelonins és el preu del trans-port públic. Es podria haver evi-tat l’augment de les tarifes?És difícil d’evitar. L’Estat ha dismi-nuït la seva participació i, en els úl-tims anys de govern socialista id’Iniciativa, també es va reduir l’a-portació de l’Ajuntament. Això haportat el transport públic de la ciu-tat a una situació d’un deute acu-mulat de 560 milions d’euros. Entemps de crisi, una solució és

l’augment moderat de les tarifes itambé la necessitat que l’Ajunta-ment, la Generalitat i l’Estat hiaportin més diners. Si no és així,anem cap a la catàstrofe del trans-port públic. Quan alguns partitsque han estat governant diuenque no s’han d’augmentar les ta-rifes, la meva pregunta és: Per quèvostè va disminuir l’aportació del’Ajuntament durant dos anys?

Barcelona també pateix el pro-blema de la contaminació. Espot frenar aquest fenomen?Barcelona té graus de contamina-ció importants quan l’anticicló ge-nera condicions atmosfèriquesmolt perjudicials per a la ciutat. Enels últims 30 anys la situació hacanviat molt. Ha disminuït la con-taminació per partícules però ésveritat que, segons quines condi-cions es generen, hi ha graus decontaminació. Per lluitar contraaixò s’ha de pacificar el trànsit, po-tenciar el transport públic, anar apeu i en bicicleta i fer una apostaper l’energia elèctrica.

L’altre gran tema de debat és elturisme. La ciutat s’hi està en-tregant en excés?No. El turisme és una sort per a Bar-

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Pamela Martínez

“El turisme genera incomoditats, però tambéllocs de treball: seria un error oposar-s’hi”

Entrevista

7 | 15 juliol 2014 líniaeixample.cat

celona. Si no fóssim una ciutat tu-rística, ho passaríem molt mésmalament i la crisi seria molt mésgran. Cada cop tenim un turismede més qualitat. És evident queaquest sector també genera inco-moditats, però també llocs de tre-ball. Ens equivocaríem si ens hiposéssim en contra. El que hemde fer és estendre’l per tota la ciu-tat i que tothom se’n puguin be-neficiar.

A mesura que ha crescut el tu-risme ho ha fet també la polèmicadels horaris comercials. Final-ment hi ha hagut acord entre CiUi PP i els comerciants estan satis-fets. És la solució definitiva?És la d’aquest any. Hi ha gent quepensa que això és la solució de

moltes coses, però jo no ho com-parteixo. Alguns asseguren queobrir els diumenges és com elmannà, però això no és veritat.Veurem què passa i quina expe-riència en traiem. Crec que aquestés un bon acord, però per a aquestany. Després ja ho veurem.

Els acords de govern havienavançat, fins ara, gràcies al su-port del PP. Malgrat aquest pactepels horaris comercials, semblaque la tendència s’havia trencatúltimament. Per què?Nosaltres estem en minoria i go-vernem amb qui ens dóna suport.Jo he ofert dos cops al PSC entraral govern i ambdues vegades hoha rebutjat. En canvi, el PP ha vol-gut formar-ne part i li he hagut de

dir que no, perquè sabia com evo-lucionaria el clima polític. Amb elPP discrepem en certs aspectes,però és veritat que aquesta forma-ció, en molts temes, ha pres deci-sions de col·laborar per fer go-vernable la ciutat, i jo li agraeixosincerament. Què ens passarà apartir d’ara? Doncs és un misteri,perquè entrem en un any electo-ral i diversos partits estan canviantels seus líders. La situació políticaactual és complicada.

Veu alguna possibilitat de pactaramb el PSC de Jaume Collboni?Sí, i tant. Jo sóc capaç de pactaramb tothom. Però les línies d’ac-tuació ja estan marcades. Aquestany que queda serà d’execuciód’un conjunt de mesures que ja

estan en marxa. No es produirangaires canvis.

Fins a quin punt Can Vies i l’auged’ERC li poden complicar la pos-sibilitat de revalidar l’alcaldia elmaig del 2015?La gent que em vota sap com sóc ino espera un comportament gairediferent del que he tingut en el casde Can Vies. Si no és que em coneixpoc, i és bo que la gent et conegui.I respecte a Esquerra, què ens pas-sarà? No ho sé, ja ho veurem.

El preocupa la possible atomit-zació del Ple després de les elec-cions de l’any que ve?No em preocupa, però és veritatque segurament hi haurà unacerta atomització del vot i aparei-

xeran nous partits que generaranmés competència. Això és bo o do-lent? D’entrada, crec que el fet que l’Ajuntament tingui la representa-ció que ha de tenir és bo. I, ensegon terme, cal analitzar si aixòpot perjudicar-te o beneficiar-te.Jo sempre dic que em beneficiarà,perquè si torno a guanyar les elec-cions, l’any que ve segur que tro-baré alguna formació que voldràentrar al govern.

Es refereix a Esquerra?Depèn dels resultats que obtinguicadascú. Pot ser ERC, però també elPSC, perquè en funció de com livagin les eleccions, la seva actitudpot canviar molt. Però, de moment,el que he de fer és seguir treballantcom fins ara per a la meva ciutat.

“Si torno a guanyar, l’any que ve segur que trobaré alguna formació que voldrà entrar al govern”

“Alguns asseguren que obrirels diumenges és com el mannà,però això no és veritat”

Entrevista

La reforma de l’Avinguda Pa-ral·lel ha aixecat reticènciesentre alguns veïns, els qualsdiuen que han tingut poca ca-pacitat d’incidència en el pro-jecte. Creu que li ha mancatparticipació ciutadana?El projecte del Paral·lel s’està tre-ballant des de fa mesos en elmarc de la Comissió de Segui-ment del Paral·lel, on hi tenenpresència les principals entitats irepresentants del teixit associa-tiu dels barris del Raval, de SantAntoni i del Poble-sec. Estem tre-ballant braç a braç amb ells pertenir ben presents les necessitatsi demandes dels veïns i veïnesdels tres barris en aquesta trans-

formació. Per a nosaltres això ésel més important: posar les per-sones al centre d’aquesta re-forma. Cal recordar que aquestaés una actuació molt importantque transformarà el Paral·lel, quefins ara era una frontera entreCiutat Vella, l’Eixample i Sants-Montjuïc, en un espai de tro-bada per als veïns i veïnes delsbarris que l’envolten. Perquè elParal·lel és molt més que un car-rer de Barcelona, és un dels eixosvertebradors de la nostra ciutat.El Paral·lel compta amb el com-promís i la implicació, la qualagraeixo, de moltes personesperquè torni a lluir com un graneix cultural i gastronòmic.

“El projecte del Paral·lel s’estàtreballant braç a braç amb lesentitats i el teixit associatiu”

EIXAMPLE

15 juliol 2014

Eixample| 8

líniaeixample.cat

L’Ajuntament reurbanitzarà apartir del mes de setembre laplaça de les Glòries de formaprovisional per tal de donar unús ciutadà a aquest espai de laciutat mentre dura el seu procésde transformació.

Dijous passat, l’alcalde Xa-vier Trias va assegurar durantuna visita a les obres que “no po-dem tenir això així durant me-sos” i va destacar que la intenciód’aquesta reurbanització seràque els ciutadans “participin ivagin fent seu aquest espai, en-cara que no sigui el definitiu”.Amb un pressupost de 5,3 mi-lions, les novetats –que s’aca-baran de construir aproxima-dament el maig– consistiran enuna pèrgola, un mirador, pistesde petanca, un circuit d’atletis-

me, una pista de bàsquet, espaisper jocs infantils, una sala po-livalent que acollirà actes cul-turals i dos vivers on es planta-ran els arbres que més endavanthan de convertir aquesta plaçaen un dels grans espais verds dela ciutat.

CRÍTIQUES DE COLLBONIL’aspirant a l’alcaldia pel PSC,Jaume Collboni, considera quela plaça de les Glòries s’està

convertint en un “pou sensefons”. En un comunicat emès di-jous passat, el candidat socialistava assegurar que “ara es gasta-ran 5,3 milions d’euros en unesobres provisionals. Trias no hapensat que es podrien fer defi-nitives?”. Segons Collboni, ladecisió demostra que “l’alcaldeTrias deixa en evidència la faltade projecte de ciutat, ja queconstrueix per després ende-rrocar i tornar a construir”.

Recreació de la urbanització provisional de la banda mar. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament reurbanitzarà les Glòries de forma provisional » S’hi construiran, principalment, equipaments esportius i culturals» Collboni creu que la zona s’està convertint en un “pou sense fons”

Neix Línia Barcelona Turisme, la publicació per als turistes

COMUNICACIÓ4El passat 1 dejuliol es va distribuir la prime-ra edició de Línia BarcelonaTurisme, una publicació tri-mestral orientada als turistes(forans i nacionals) que visitenla ciutat. Amb un tiratge de100.000 exemplars gratuïts ésel primer periòdic de la ciutatque s’imprimeix en quatre idio-mes (català, castellà, anglès ifrancès).

Aquest diari s’ha editat ambel suport publicitari de la Fun-dació Barcelona Comerç, l’Ajun-tament de Barcelona i la Gene-

ralitat de Catalunya. El seu ob-jectiu és informar els turistes so-bre indrets poc coneguts (elMonestir de Pedralbes, l’Hos-pital de Sant Pau, la zona del22@...), així com contribuir adescentralitzar de turistes elcentre de la ciutat.

La primera edició també fauna mirada al moment políticque viu el país, amb la qüestiósobiranista al centre del debat,i compta amb una entrevista al’alcalde Xavier Trias. La prò-xima edició de la publicacióserà el 23 de setembre.

L’espectacular directede Bigott arriba al Golferichs

MÚSICA4Aquest divendres l’ar-tista saragossà Bigott (BorjaLaudo) oferirà a partir de les vuitdel vespre al centre cívic Golfe-richs –entrada gratuïta– el seuespectacular directe en el marcde la programació dels estius ala fresca del districte.

Aquest representant del folk-pop més artesà torna a visitarBarcelona després que ara fa pocmés d’un any vingués a pre-sentar el seu sisè àlbum, Blue Je-ans, que destaca per la sevamàgia i naturalitat i que hacol·locat Borja Laudo com un

dels músics més destacats del’escena pop estatal.

UN CAS ESPECIALBiggot va irrompre amb força el2009 amb Fin, un disc que es vaendur l’elogi unànime de la crí-tica després d’haver-se autoedi-tat els seus dos primers treballs.Seguint el seu ritme, el 2010 vaveure la llum Beautiful Friends-hip i l’any següent The OrinalSoundtrack. Això, més la sevaactitud desenfrenada a l’escenari,han acabat fent d’ell un artistainimitable.

L’ emblemàtica platja de laTorre de les Aigües ja és obertaESTIU4Un estiu més, els veïnsde l’Eixample tornen a disposarde la seva particular platja des-prés que des de la setmana pas-sada ja està oberta al públic lapiscina situada a l’interior de l’i-lla de la Torre de les Aigües.

Per entrar en aquesta piscinamunicipal cal pagar un euro imig, a excepció dels menors d’unany i els majors de seixanta-cinc, que tenen l’entrada gratuï-ta. A causa de l’èxit d’anys ante-

riors, enguany s’ha afegit un so-corrista més els caps de setmana.Sergio Marcaida, responsable dela instal·lació, explica que “l’a-fluència setmanal es deu al preueconòmic. A part de la piscina, hiha un sorral on els nens juguen,tenim joguines que els usuarispoden fer servir i no hi ha l’aglo-meració que pot haver-hi a laplatja”. La piscina va ser cons-truïda l’any 1987, quan aquestailla es va convertir en jardí públic.

RedaccióEIXAMPLE

Homenatge | Descoberta d’una placa dedicada a Salvador EspriuEl passat 9 de juliol es va celebrar un acte d’homenatge al poeta Salvador Espriu que va servir perdescobrir la placa d’homenatge situada a l’hotel Casa Fuster, al passeig de Gràcia. Espriu va viureentre els anys 1942 i 1972 a la finca on actualment hi ha aquest hotel. Enguany es commemora el

centenari del naixement d’aquest poeta, considerat un dels grans poetes catalans del segle XX.

15 juliol 2014

Ciutat| 10

líniaeixample.cat

Redescobrint Barcelona» L’Ajuntament treballa per descentralitzar el turisme i fomentar noves rutes pels diferents districtes

» D’aquesta manera, els ingressos i la riquesa generada pels visitants es redistribuirà per tota la ciutat

CIUTAT VELLA4El primer dis-tricte de la ciutat compta amb es-pais històrics com la capella deSanta Llúcia o els carrers del call.

EIXAMPLE4Centre neuràlgic dela ciutat, l’Eixample aplega vialsmítics com el Paral·lel o el Passeigde Gràcia.

GRÀCIA4Aquest districte comp-ta amb un dels elements més re-presentatius de la ciutat: el famósPark Güell.

HORTA-GUINARDÓ4Un distric-te amb una història mil·lenàriaque compta amb elements patri-monials com el recinte moder-nista de Sant Pau.

LES CORTS4Aquesta zona acullracons com la masia de Can Ro-sés i l’església de Santa Maria.

NOU BARRIS4Situat a l’extremnord de la ciutat, el districteconté elements com l’aqüeducteDos Rius o el mas Can Ensenya.

SANTS-MONTJUÏC4Una de leszones més turístiques de la ciutat.La Font Màgica, als peus deMontjuïc, n’és un exemple.

SANT ANDREU4El districte deSant Andreu compta amb festestan tradicionals com els TresTombs, l’Esclat Andreuenc o lacomparsa dels trabucaires.

SANT MARTÍ4El Parc del Clot ésun dels indrets situats en aquestdistricte on es pot reposar i gau-dir de la natura.

SARRIÀ-SANT GERVASI4Aquí espot trobar la Casa Orlandai, una deles joies modernistes de la ciutat.

Alguns indrets d’interès de la ciutat: El Laberint d’Horta (esquerra), la nòria del Tibidabo (a dalt) i el parc del Fòrum (a sota). Fotos: Ajuntament i Arxiu

Barcelona és molt més que elcentre i els grans monumentsque apareixen a totes les guiesturístiques. Barris singulars iracons amb una gran càrregahistòrica s’amaguen a diversosindrets de la ciutat. Llocs quemolt sovint són desconeguts finsi tot pels mateixos barcelonins.En aquest sentit, Barcelona ésuna ciutat encara per descobrirpels seus veïns i veïnes.

Per aquest motiu, l’Ajunta-ment vol promoure el trànsitde barcelonins i visitants entreels diversos barris amb l’objec-tiu de redistribuir per tot el te-rritori els ingressos i la riquesagenerada pel turisme. Cada dis-tricte i cada barri és un món ambla seva personalitat pròpia, elsseus monuments, les seves fes-tes i la seva configuració urba-

nística característica. Tanma-teix, quan un barceloní ha d’en-senyar la ciutat a una personaque ve de visita, cau en el tòpicde mostrar el seu barri i el cen-tre de la ciutat. Per trencar ambaquest vici, el consistori vol quetant barcelonins com visitantss’endinsin en els diferents dis-trictes per descobrir les Barce-lones més amagades.

D’aquesta manera, els dis-trictes podran atraure el turismeper tal de dinamitzat l’economiadel territori. En aquesta línia, elcomerç de proximitat i la res-tauració seran dos sectors que espodran beneficiar de l’arribada

de visitants, tant barceloninscom de fora de la ciutat, alhoraque es contribuirà a la millora dela imatge del territori entre elsciutadans.

NOUS ATRACTIUSLa marca Barcelona ofereix unselements que són coneguts in-ternacionalment. Tot i això, la re-descoberta d’indrets i elementsamagats als districtes barceloninsincorpora nous atractius a l’ofertaturística barcelonina i fomentaque els turistes repeteixin la sevavisita a la capital catalana.

En aquest sentit, l’Ajunta-ment està treballant per fer pos-sible aquesta descentralitzaciódel turisme a la ciutat, una accióque contribueix a descongestio-nar algunes zones tradicional-ment turístiques que reben unagran afluència de visitants i fo-mentar que els barcelonins co-neguin degudament la seva ciu-tat i en redescobreixin els seussecrets més ben guardats.

10 districtes, 10 Barcelones

Barcelona és moltmés que el centrei els monuments

RedaccióBARCELONA

Líders | Catalunya, destinació turística per excel·lènciaSegons les dades de l’Enquesta de Moviments Turístics a la Frontera (Frontur),

Catalunya es manté líder a l’Estat com a destinació principal del turisme internacional, ja que allotja 1 de cada 4 estrangers que viatgen a Espanya.

Entre els mesos de gener i maig, Catalunya va rebre 5,4 milions de turistes.

Ciutat11 | 15 juliol 2014 líniaeixample.cat

L’avinguda Diagonal viu un procés de transformació. Foto: Ajuntament

Les obres tornen a guanyarprotagonisme durant l’estiu

Un any més, l’estiu es converteixen sinònim d’obres. Com ja éshabitual, l’Ajuntament estàaprofitant els mesos estivals perfer un seguit d’intervencions a lavia pública aprofitant que durantel juliol i l’agost el trànsit a la ciu-tat disminueix.

Enguany hi ha programa-des un total de 25 obres. La ma-joria formen part de les gransobres de transformació de laciutat que ja estan en marxa,

com les urbanitzacions de l’a-vinguda Diagonal, el carrer Bal-mes, el passeig de Sant Joan o laPlaça de les Glòries. Està previstque algunes d’aquestes inter-vencions, a causa de la seva di-ficultat tècnica, afectin el tràn-sit, ja que la capacitat d’algunesde les principals vies de la ciu-tat es veurà reduïda.

PAVIMENTACIONS Una altra de les actuacions ha-bituals de l’estiu són les pavi-mentacions dels carrers de laciutat aprofitant les vacancesdel curs escolar. Aquests mesosde juliol i agost el consistori té

previst fer un total de 19 actua-cions de substitució o millora del’asfalt. S’hi troben, entre d’al-tres, quatre actuacions impor-tants a les Rondes, actuacionscomplexes a la Plaça Espanya oplaça Bonanova i l’asfaltat delcarril bus de Via Laietana.

On també l’Ajuntament téprevist fer actuacions és en lanova xarxa d’autobusos, amb laposada en marxa de la tercerafase d’implementació. El conjuntd’aquestes actuacions és inferiora les de l’estiu passat, quan esvan activar un seguit d’inver-sions previstes i aprovades al Plad’Inversions Municipals.

RedaccióEIXAMPLE

CIRCULACIÓ4El canvi de faseen les obres de la Ronda Gene-ral Mitre entre els carrers de Bal-mes i Mandri i diverses opera-cions en les obres de la Diagonalprovoquen durant aquesta set-mana algunes alteracions detrànsit temporals en aquestsdos carrers.

En el cas de la ronda Gene-ral Mitre, abans-d’ahir va co-mençar una nova fase de lesobres amb l’inici dels treballsd’urbanització de les voreres dela banda muntanya.

Pel que fa a la transformacióde la Diagonal, aquest passat capde setmana es va demolir lailleta de la calçada central de lacruïlla amb el passeig de Gràcia.Des d’ahir i fins divendres el ca-rril lent sentit Llobregat entreMuntaner i plaça Francesc Ma-cià queda afectat durant el diaper la substitució de les voreresque preveu el projecte. El prò-xim cap de setmana s’ocuparandos nous trams de les tercianesde Diagonal que també provo-caran canvis en el trànsit.

Alteracionstemporals del trànsit

15 juliol 2014

| 12

líniaeixample.cat

Comerç

Més d’un centenar de veïns i co-merciants del barri de la Sagra-da Família es van manifestar elpassat dijous dia 10 a les portesde l’antic cinema Niza per de-manar a l’Ajuntament la retira-da del pla que pretén enderrocari reconvertir aquest espai en unMercadona.

Segons la plataforma Recu-perem el Niza, organitzadora dela protesta, la instal·lació d’a-questa gran superfície perjudi-caria el comerç de proximitat. Enaquesta línia es mou l’Eix Co-mercial de Sagrada Família, queconsidera que “la instal·lació d’a-quest Mercadona perjudicaria elmercat del barri i, de retruc, la res-ta de comerciants”, segons indi-quen fonts de l’associació a LíniaEixample. En aquest sentit, la pla-taforma organitzadora de les pro-testes constata en un comunicatel seu “suport al comerç de pro-

ximitat, del mercat, enfront delmodel de les grans superfícies quel’ofeguen econòmicament”.

A més, la plataforma consi-dera que el procés de tramitacióper instal·lar-hi aquesta superfí-cie “ha estat opac i tramitat d’es-quena al barri”, i assegura que im-pulsarà un procés participatiuperquè les entitats i el veïnatge delbarri debatin i acordin el futurd’aquest espai. De fet, demà di-mecres està convocada una as-semblea oberta de la plataforma

a partir de les 8 de la tarda a l’a-vinguda Gaudí amb Provença.

Per la seva banda, fonts mu-nicipals consultades per aques-ta publicació asseguren queaquest pla “s’ha comentat ambels veïns en diversos òrgans departicipació del districte, com elConsell de Barri”. A més, afegei-xen que “aquesta és una parcel·laprivada” i que aquí el consistorinomés pot tramitar el planteja-ment que presenta el promotorperquè s’ajusti a la legalitat.

Una imatge de la protesta del passat dia 10. Foto: Recuperem el Niza

Comerciants i veïns s’oposen al Mercadona projectat als Niza

SORTEIG4En el marc de lacampanya El Comerç Batega,l’Eix Comercial Encants Nous halliurat un total de 15 vals de com-pra per un valor de 1.000 euros,a bescanviar a les botigues as-sociades de l’eix.

Aquesta campanya es porta aterme des de fa un parell d’anysamb prou èxit de participació id’acceptació entre els clients.Fins ara s’havia fet de maneraanual o cada sis mesos, tot ique des de l’associació assegurena Línia Eixample que tenen lavoluntat de celebrar-los més so-vint “perquè la gent s’engresca iagraeix molt els premis que rep”,tal com afirma Roser Pujol.

Els premis consisteixen en 12vals de compra de 50 euros ca-dascun, 2 més de 100 euros i und’especial que compta amb unvalor total de 200 euros. Aquestsvals de compra es poden utilit-zar a les botigues de l’eix. Lesllistes amb els guanyadors estanpenjades a les diferents botiguesque han participat en aquestainiciativa comercial.

Encants Nouslliura 1.000 eurosen vals de compra

Dos mercats deldistricte rebranuna subvenció

COL·LABORACIÓ4La regido-ria de Comerç, Consum i Mer-cats, a través de l’Institut Muni-cipal de Mercats, ha atorgat sub-vencions per un import de47.800 euros a les associacionsde comerciants dels mercatsbarcelonins que participaran alllarg del 2014 en activitats con-juntes de promoció i dinamitza-ció amb els eixos comercials dela zona en què es troben ubicats.

Del total de tretze mercatsbarcelonins que participaran i esbeneficiaran d’aquesta iniciati-va, dos es troben a l’Eixample: elMercat d’Encants i també el deSant Antoni.

F. Javier RodríguezSAGRADA FAMÍLIA

Reobertura | Una botiga de roba a la Galeria Joan PratsEl local de l’antiga Galeria Joan Prats, un establiment que va ocupar durant prop de 40 anys

el número 54 de la Rambla de Catalunya, va reobrir divendres passat reconvertit en una botiga de moda de la dissenyadora Isabel de Pedro. La família Prats, antiga propietària del local, va decidir el maig centralitzar tota la seva activitat a la seva botiga del carrer Balmes.

15 juliol 2014

Esports| 14

líniaeixample.cat

DIJOUS 17 DE JULIOL20:30 En el marc de les nits d’estiu al jardí del

Palau Robert, el dijous 17 de juliol tindrà llocel concert de Las Migas, a partir de dosquarts de 9 del vespre.

DIJOUS 17 DE JULIOL12:00-14:00 Taller d’enquadernació manual de

contes, on s’ensenyaran diverses maneres decrear i enquadernar un llibre amb contes. /Centre cultural Teresa Pàmies.

DIVENDRES 18 DE JULIOL20:30 Visita guiada i degustacióEl banquet etern.

L’alimentació a l’antic Egipte, un recorregut te-màtic per les sales del Museu Egipci de Bar-celona. / Fundació Arqueològica Clos.

FINS AL 25 DE JULIOLMatí-Tarda Diàlegs. A càrrec de Virgínia Vidal,

aquesta mostra és un projecte pictòric que in-vestiga sobre la vida íntima i l’expressió ar-tística. Colors i textures potents i suggerents./ Centre cívic Casa Elizalde.

FINS AL 25 DE JULIOLMatí-Tarda L’Última mina, d’Oriol Clavera, és una

exposició que tracta la problemàtica de la cri-si minera a l’Estat espanyol, una situació quemanté en alerta centenars de famílies. / Cen-tre cívic Ateneu Fort Pienc.

DIMARTS 15 DE JULIOL18:00 L’Hora del pati: contacontes, és una acti-

vitat de narració que té lloc a l’aire lliure. Enaquesta ocasió, s’explicaran històries sobre laterra i el mar. / Casa Golferichs.

DIMECRES 23 DE JULIOL17:00Taller en famílies de treballs manuals, adre-

çat a mares i pares amb infants de 4 a 6 anys./ Centre cívic Cotxeres Borrell.

DIMARTS 22 DE JULIOL17:30Taller Fitness mental i emocional, una ac-

tivitat que ofereix les eines necessàries perprendre consciència d’un mateix i aconseguirels objectius marcats. / Casa Elizalde.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Adreçat a infants i adolescents d’entre7 i 13 anys i les seves famílies, aques-ta activitat donarà respostes sobre elssecrets que encara falten per descobrirde l’obra de l’escultor català Antoni Gau-dí. / La Pedrera.

Taller audiovisualOperació Gaudí

Dc. 16 de juliol a les 10:00

AGENDA MENSUAL

Del 14 al 18 de juliol i de l’1 al 5 de se-tembre, el Museu del Disseny de Bar-celona oferirà els participants enaquest taller la possibilitat de gaudirdel treball creatiu de la mà de RoserRos. / Museu del Disseny.

Flic BarcelonaTaller Xup Xup

Fins al 5 de setembre

Aquesta activitat combina ioga i pilatesi serveix per tonificar i flexibilitzar lamusculatura corporal. També serveixper corregir mals hàbits posturals. /Centre cívic Casa Elizalde.

TallerIoguilatesDl. 21 de juliol

De gira per Europa, la Columbia JazzBand estatunidenca passarà per Bar-celona per oferir un únic concert. / Cen-tre cívic Casa Elizalde.

Concert solidariColumbia Jazz BandDl. 21 de juliol a les 19:30

La Cursa Barça se celebrarà el pròxim mes de setembre

ATLETISME4Barcelona torna-rà a viure una jornada atlètica elpròxim dia 7 de setembre amb laprimera edició de la Cursa Bar-ça, una prova de caràcter popu-lar que vorejarà la part esquerradel districte de l’Eixample.

El recorregut de la cursa,que serà de 10 quilòmetres, tin-drà la sortida i l’arribada a l’es-tadi del Futbol Club Barcelona.La prova, organitzada pel clubblaugrana, amb la col·laboracióde la Federació Catalana d’Atle-tisme i l’Ajuntament, està ober-ta a tots els atletes majors de 16anys i es dividirà en les catego-

ries absoluta general femenina,absoluta general masculina, ca-dira de rodes, i discapacitat sen-sorial i intel·lectual. La prova for-marà part del calendari de la Lli-ga Social de curses populars delFC Barcelona Corrent fem Bar-ça i de la Challenge BCN 10k del’Ajuntament i la Federació Ca-talana d’Atletisme.

Les inscripcions ja estanobertes a la pàgina web de la cur-sa i no tancaran fins al dimecres3 de setembre a les 23.59 horeso fins a arribar als set mil inscrits,la xifra màxima de places dis-ponibles.

El Parc de Joan Miró va ser l’es-cenari de la festa de cloendad’enguany del programa Activa’t,un acte que va reunir prop de 450persones el passat dijous dia 10de juliol, la majoria d’elles usuà-ries d’aquest programa de pro-moció de l’exercici físic entre lespersones majors de 40 anys, toti que està especialment dissenyatper al col·lectiu de gent gran.

La tinent d’alcalde de Quali-tat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, va assegurar du-rant l’acte que el consistori “estàfortament compromès en pro-moure l’envelliment actiu i sa-ludable”, i va posar l’accent en elsfactors favorables que l’activitatfísica té en la salut de les perso-nes. A més, Fandos va anunciarque durant el pròxim trimestrees posarà en marxa un nou puntActiva’t a Sagrada Família, in-crementant d’aquesta manera

a 16 els punts on es desenvolu-pa aquest programa físic.

Durant la jornada els assis-tents van poder gaudir d’unasessió d’exercicis físics en grup,d’una exhibició de tai-txí ambventalls i un esmorzar popular.

El programa Activa’t s’ha ce-lebrat enguany a 15 espais de la

ciutat repartits per tots els dis-trictes de la ciutat. Allà, durantdos dies a la setmana s’hi ha re-alitzat sessions suaus de tai-txí itxi-kung, gimnàstica recupera-dora, caminades i exercicis dememòria. Aquestes sessions sónd’accés lliure i són conduïdes perun monitor.

El districte tindrà un nou espai Activa’t, a Sagrada Família. Foto: Ajuntament

La cloenda de l’Activa’t aplegamés de 450 persones al districte

RedaccióEIXAMPLE

Solidaritat | L’acte central del Mulla’t per l’esclerosi, a BarcelonaL’acte central del Mulla’t per l’esclerosi múltiple va tenir lloc abans-d’ahir al DIR Diagonal de

Barcelona, i va comptar amb la presència de l’alcalde, Xavier Trias, i del conseller de Salut,Boi Ruiz, entre altres. Aquest esdeveniment convida els participants a mullar-se literalmentper lluitar contra aquesta malaltia neurodegenerativa que pateixen prop de 7.000 catalans.

| 16 15 juliol 2014líniaeixample.cat Pròxima edició: 16 de setembre

Liniaeixample 43

Documents

Transcript of Liniaeixample 43