redacció: 93 624 25 17- liniaeixample@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelona 11 de març de 2014 · Núm.39 · www.liniaeixample.catlíniaeixample

Societat pàg 10Ja està en marxa el judici pel triple crim de la Sagrada Família

Història pàg 9Troben una via romanadel segle I dC sota elMercat de Sant Antoni

Comerç pàg 12CorEixample escalfa motorsper a un nou Street Market

Esports pàg 13Obertes les inscripcions pera la cursa d’El Corte Inglés

Llum verda al projectede la nova Escola dels Encants

L’equipament educatiu, llargament reivindicat pels veïns, s’edificarà al voltant de la plaça de les Glòries pàg 4

Futur incertpàg 10

Podrien enderrocar l’interior de l’edifici més antic de l’Eixample

Ciutat pàg 3L’Ajuntament impulsaun pla per “protegir”les botigues històriques

Agenda Nacional pàg 9La plataforma Súmate parla d’independènciaen castellà a Fort Pienc

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 11març 2014líniaeixample.cat

3 | En Portada 11març 2014 líniaeixample.cat

Han format part del paisatgeurbà de la ciutat durant les da-rreres dècades d’història. Handonat un gran servei i una aten-ció personalitzada i propera, devegades inexistent a les grans su-perfícies. I ara molts establimentsemblemàtics de la ciutat estan enperill de desaparèixer per diver-ses raons, com la inviabilitat delseu negoci, la manca de successióo l’augment dels lloguers dels lo-cals a causa de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU) a finals d’any.

Per tal de capgirar aquesta si-tuació, el govern municipal vapresentar la setmana passada unabateria de mesures amb l’objectiu

de “protegir i promocionar”aquests establiments antics. Entred’altres, proposa la redacció d’unllistat de comerços emblemàtics dela ciutat –el consistori calcula quen’hi ha uns 400– per part d’unacomissió especial i suspendre pro-visionalment les llicències d’o-bres i d’activitat per impedir ac-tuacions que puguin transformaraquests locals o desmantellar laseva activitat. “El Pla vol garantirla conservació patrimonial i elvalor comercial que exerceixen”,explica Raimond Blasi, regidor deComerç, Consum i Mercats.

UN PLA INSUFICIENT?Per a l’Associació EstablimentsEmblemàtics aquesta mesura degovern “no soluciona res”, se-gons explica a Línia Eixample Jo-sep M. Roig, secretari de l’asso-ciació. “Portem tres anys denun-

ciant la situació dels nostres co-merços i el partit de govern hapassat del tema fins ara, quan lapressió mediàtica és més intensa”,afegeix Roig, que posa en valor l’e-xistència d’aquests tipus d’esta-bliments històrics.

Des d’Establiments Emble-màtics es demana a l’Ajuntamentque aquestes botigues siguin de-clarades patrimoni de la ciutat iasseguren que el govern muni-cipal “està més interessat en elnegoci de les grans marques”,que són les que sovint ocupen elsespais que deixen els comerçosantics que han hagut de tancar,com la Llibreria Catalònia, la Lli-breria Canuda o Joguines Mon-forte. Però la llista dels que estanen perill de tancar les seves ve-tustes portes, com el ColmadoQuílez o el tèxtil El Indio, és en-cara més llarga.

El tancament de la memòria» L’Ajuntament presenta un nou pla per “protegir” els comerços antics de la ciutat en risc de tancar» L’associació Establiments Emblemàtics denuncia que aquesta mesura de govern “no soluciona res”

F. Javier RodríguezEIXAMPLE

REDACCIÓ4Els propietaris delsestabliments emblemàtics de laciutat tenen marcat aquest 2014com l’any de la fi de la moratò-ria de la Llei d’Arrendaments Ur-bans (LAU), que dispara els llo-guers d’aquests comerços. Moltsd’ells no poden fer front a les no-ves tarifes que imposen els pro-pietaris dels locals i es troben enrisc de tancament.

La Llei 29/1994, de 24 de no-vembre, d’Arrendaments Ur-bans, permet extingir de coptots els contractes de lloguer delocals comercials signats abansde l’any 1994. Aquesta llei, però,va introduir una moratòria de

vint anys perquè tots els localsllogats abans del 1985 mantin-guessin la renda antiga. El tempss’esgota i el degoteig de comer-ços històrics que corren perill oestan tancant no té aturador.

L’alarma social i la pressiódels comerciants està obligantl’Ajuntament a treballar per talde frenar el desastre. Tanma-teix, la problemàtica d’aquestscomerços, a banda de la llei d’a-rrendaments, és també sovint lamanca de successió o la invia-bilitat del negoci. Uns elementsque posen en perill la històriacomercial i la memòria de laciutat de Barcelona.

Any 2015: la fi de lamoratòria de la LAU

Molts comerços antics de la ciutat podrien patir el mateix destí que Joguines Monforte, que va tancar el passat gener. Foto: F. Javier Rodríguez

11 març 2014

Eixample| 4

líniaeixample.cat

EDUCACIÓ4La plaça de les Glò-ries i els seus voltants estan pa-tint una renovació constant.Després que l’antic mercat delsEncants canviés d’ubicació i es-trenés la nova instal·lació i quel’enderrocament de l’anella deles Glòries ja estigui en marxa,el consistori va presentar unnou projecte per a la zona, laconstrucció de la nova Escola ElsEncants. Aquest, a més, és unequipament molt reivindicatpels veïns i veïnes.

Aquest centre serà una es-cola d’educació infantil i pri-mària i es construirà al carrer deConsell de Cent amb Cartagena.En l’últim Plenari Municipal del'Ajuntament es va aprovar lamodificació del Pla especial ur-banístic i de millora urbana quepermet la concreció de l'equi-pament docent. A més, l'ÀreaMetropolitana de Barcelona vaaprovar el mes passat l’expe-dient de contractació i licitacióde les obres del projecte execu-tiu de l'Escola dels Encants perun valor de 5.998.945 euros.

Aquest és un dels equipa-ments més reivindicats pelsveïns de la zona i estava recollital Compromís per les Glòries

signat el 2007 per partits polí-tics i entitats veïnals. Ara s'hadesencallat gràcies al convenientre l'Ajuntament de Barcelo-na i l'Àrea Metropolitana deBarcelona.

Des de fa sis anys, l'Escoladels Encants es troba en una si-tuació provisional en mòdulson hi falten espais d'ús comú. Ladirecció del centre i l'AMPAhan participat en l'elaboració delnou projecte per tal d'exposar lesseves necessitats en el procés deconstrucció del nou centre.

La nova escola estarà ubica-da en un edifici de planta baixai quatre plantes, amb una su-perfície total construïda de4.149,37 metres quadrats. L'es-cola disposarà de diversos espaiscomuns com una pista polies-portiva, un pati, una zona de jocsde primària, biblioteca i aulad'informàtica i gimnàs, entrealtres.

La previsió és que les obress'adjudiquin durant el mes demaig i que puguin començar eljuliol d'aquest mateix any. L'ob-jectiu és que l'escola pugui estarenllestida el mes de setembre del2015, coincidint amb l'inici delcurs escolar.

L’Eixample tindrà dues superi-lles. Aquest és el projecte que hapresentat l’Ajuntament, que con-templa crear 5 superilles pilot enels pròxims quatre anys i en elque preveu invertir 10 milionsd’euros. Al districte n’hi hauràdues: a l’Antiga i la Nova Es-querra de l’Eixample i una altraal voltant de la Plaça de les Glò-ries, la més emblemàtica.

Una superilla és una àread’organització urbana on es tre-ballen objectius concrets de mo-bilitat sostenible, revitalització del’espai públic, foment de la bio-diversitat i el verd urbà, cohesió

social, autosuficiència energèti-ca i participació ciutadana, in-dependentment dels límits te-rritorials o demogràfics. És adir, zones més petites que un ba-rri on s’hi prenen mesures comla reducció del trànsit o el fomentdels espais verds.

La superilla de les Glòries sesitua al voltant dels carrers Ara-gó, Castillejos, Badajoz i Tànger,i ha de ser l’emblema del canvi demodel de mobilitat i implicacióciutadana en l'apropiació dels es-pais públics.

La de l’Antiga i la Nova Es-querra de l’Eixample, entre elscarrers París, Entença, Muntaneri Mallorca, serà la més pobladade les que s’han dissenyat icomptarà amb grans equipa-ments com l’Hospital Clínic.

L’esquerra de l’Eixample i lesGlòries tindran una superilla

» Formen part d’un pla pilot de nova organització territorial a la ciutat» L’Ajuntament vol canviar i pacificar l’actual model de mobilitat

» L'Ajuntament i l'Àrea Metropolitana donen llum verda al projecte de construcció de l'Escola Els Encants» L’equipament, llargament reivindicat pels veïns, s'edificarà al voltant de la plaça de les Glòries

Una nova escola als Encants

RedaccióEIXAMPLE

Així serà la nova Escola Els Encant. Foto: Ajuntament

Participació | Compromís per les GlòriesL’Ajuntament i diversos representants veïnals van constituir la Comissió de Seguiment per al

projecte de remodelació de la Plaça de les Glòries i els seus entorns l’any 2003. Fruit de les reunions i de la feina del Grup de Treball en va sortir el document Compromís per les Glòries

que va recollir les propostes de Modificació del Pla General Metropolità en aquesta zona.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 11març 2014 líniaeixample.cat

| 6Opinió11març 2014líniaeixample.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@monicapunti: Feina a fer el #DiadelaDona:'Una de cada tres dones europees ha estatvíctima d'una agressió sexual o física'.#stopviolènciadegènere.

@nuriaingles: Regalem a en Monago un"cuadernillo de matemáticas básicas". Compot governar la incultura i l'estultícia? #ba-lancesfiscals, #balancesmonago.

@omnium: Manifest #somescola 10F: Noconsentirem que es rebenti el sistema educatiu català. Ens hi juguem el futur.L’escola en català.

Potser el títol és una mica con-tundent tenint en compte quesom on som… El fet és que la cosaes posa interessant. Fa uns dies elpresident Mas ens anunciava quesi la consulta no es podia dur aterme, hauria de convocar elec-cions anticipades i plebiscitàries.No és el que vol -Déu lo guard!-però, si no hi ha cap més remei…

Calia enganyar/distreure elscatalans amb estatut(et)s, mar-tingales fiscals i consultes? No,perquè sempre ens han dit queels catalans som una societat ma-dura. És a dir, cornuts i per pagarel beure a part dels espanyols i apart d'alguns dels mateixos denosaltres.

Així doncs, sembla ser quehem entès tots plegat què cal fer.Ens ho han dit per activa i perpassiva i els darrers a adonar-nos-en hem estat els catalans. De totesmaneres, és normal perquè els ca-talans ho veiem des d’un punt devista emocional i sentimental i ésdes del punt de vista racional ques’han d’encarar aquests temes. Enaquest sentit, al final, ens veuremabocats a una Declaració Unilate-ral d’Independència (DUI), ensagradi o no ens agradi.

4La DUI s’albiraper Carles Costa

Les persones tenim moltescares o facetes i hauríem detenir-ne dues ben destacades.Una d’aquestes seria la de sub-misos, dòcils, obedients; comxais o coloms. L’altra, la d’in-submisos, rebels, astuts, crítics;com llops o serps.

Submisos a tot allò positiu icreatiu de tots i per a tots. Obe-dients a la consciència. Dòcils ala “silenciosa i suau veu de laVida”, a la que pertanyem. Enqualsevol situació (bona o do-lenta), i malgrat tot, com a ex-pressió de confiança bàsica quela vida es mereix i ens demana.Deixant-nos ensenyar per unaeducació democràtica, quecerca treure el bo i millor quetots tenim. Bons minyons ambels pares quan ja són grans.Amb memòria per recordar elsorígens i la identitat. Cooperanten xarxa, amb actitud positiva,per construir el bé comú i pre-servar el que és de tots.

Insubmisos a tot allò nega-tiu i destructiu del bé comú o lamajoria. Crítics amb el quediuen pels altaveus o ens mos-tren per les pantalles. Reticents

a uniformes, modes o el quèdiran. Astuts per no donar unxec en blanc a la feina i per nodonar per suposat que els nos-tres estalvis (minsos o no),estan en bones mans. Esquerpsamb la doble moral de bonapart de la dreta i amb el sovintdogmatisme de l’esquerra. Re-bels a una educació autoritàriaque “busca obrers o soldatsobedients”. Combatius amb lacorrupció i els abusos autorita-ris. Contestataris amb que la ri-quesa estigui en mans de pocs.

No hi ha muntanyes nomésamb solei o només amb obaga.No hi ha dia sense nit. No hi hamonedes només amb una cara.Les dues són necessàries perser. Així, les persones, per ser-ho, vivim amb moltes cares,però amb dues ben marcades;doncs si no seríem mesells, rí-gids, frígids o panxes conten-tes. “Si només vas on et diuen,no arribes enlloc”.

Com xais o com llops; depe-nent d’on, de què, de com iquan. Amb tan sols una carano seríem humans i el mónseria inhabitable.

#AraMésQueMai#DiaDeLaDona

4Submissió, insubmissióper Joan-Andreu Macià

#BalancesMonago

En la meva infantesa em solienexplicar un relat sobre un influ-ent personatge del judaismed'origen català, nascut a Barce-lona. El seu nom era SalomonBen Aderet.

L'any 1256, Salomon BenAderet comença a dirigir com arabí els jueus que habitaven aBarcelona. Aquesta era una co-munitat molt pròspera, tant enel vessant econòmic com en elcultural, i el llegat històric és im-mesurable tal com podem apre-ciar en les més del total de10.000 responses que el rabí vaescriure, en la seva majoria enla que era la seva llengua ma-terna, el català.

De petit em fascinava unrelat de la seva vida, sobre unadona coneguda com "la boja delveïnat". Un dia ella va anar aveure el rabí, a queixar-se sobreel mal comportament del seumarit, amb l'exigència d'un im-minent divorci i ser remune-rada amb una manutenció.

El rabí va cridar el seu espòsi li va requerir que alliberés ladona del calvari al qual estavasotmesa. Però el marit amb certsarcasme li va replicar: “Potserdonaràs credibilitat a les parau-les de la meva dona? No sapsque està boja?”

El rabí li va respondre ambuna frase la qual jo atresorocom una gran saviesa rabínica:“La teva dona potser pot estarboja, però els bojos tambésaben el que volen d'ells matei-xos, ja que manifesten el seu

propi interès i ho fan amb vehe-mència, i fan sortir a la llum laveritat”.

Aquest relat va fer que en elmeu primer viatge a Barcelonabusqués entre els carrerons delCall jueu la casa on el rabí Salo-mon Ben Aderet havia viscut, iconèixer el lloc on va dictaminar"que els bojos també saben vet-llar pels seus propis interessos."

El cert és que no la vaig tro-bar, la casa, però avui, quan ca-mino pels carrers del Call, lesseves pedres em murmurenhistòries que desperten el meuinesgotable interès pel tema.

Em relaten la història delpoble jueu, la forma en què hansabut integrar-se en la societat,els camins pels quals li ha tocatcaminar buscant vetllar per in-teressos en comú de la nostracultura i del lloc on ens ha tocatviure.

Avui sóc rabí a Barcelona.Són temps en què Catalunyaestà immersa en un profunddebat del qual escoltem el seuressò constantment, als carrers,sobretaules de restaurants o alscafès de mig matí. Són els sonsque clamen una voluntat devoler fer les coses per nosaltresmateixos sense dependre d'al-tres. I entre tots poder viure mi-llor i en harmonia.

I llavors em repeteixo unavegada i una altra: si el boig tédrets... Tots hem i podem fer es-coltar la nostra voluntat. El dià-leg trenca barreres i marcafronteres il·limitades.

per David Liebershon (Rabí de Jabad Lubavitch)

4Abans i avui

líniaeixample.catLes cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.43220-2010

redacció: liniaeixample@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 11març 2014 líniaeixample.cat

| 8Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com11març 2014líniaeixample.cat

@Iaia_Toneta: Diu Monago que si ens po-dem carregar un tros de Portugal perquèExtremadura pugui tenir port, que és injustque Catalunya en tingui i ells no.

@gcalvetbarot: La dimissió de la periodistarussa és un exemple de coratge i compro-mís per la democràcia. Aquests gestos síque fan història.

@PostureigCatala: Avui s’ha anunciat laretirada del millor capità de la història delBarça: Carles Puyol #GraciesPuyol #Etern-capità.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Llevo veinte años impartiendo clasesentre adolescentes con muchos hipe-ractivos por medio. ¿Qué decir de la hi-peractividad? Pues que sí, que existe,pero no como una enfermedad sinocomo un negocio por un mal hábitoadquirido.

Artículos científicos, observacionesescolares e investigaciones de médicosratifican lo anterior. Malas costumbresal dormir, abuso de azúcares antes deir a la cama, ausencia de rutinas encasa, ausencia de esfuerzo en tales ru-tinas, ausencia de disciplina y de lí-mites más la impulsividad que elloconlleva, son las causas probadas quemuchos estudios clínicos han demos-trado y que explican como la sociedadpermisiva de hoy en día promueve laplaga actual del TDAH.

Ante el anterior alud de pruebas, nose comprenden dos cosas. La prime-

ra, cómo un trastorno que se dia-gnostica por observación y no poranálisis clínicos, se trata con anfeta-minas. Parece más lógico que si la hi-peractividad resulta algo conductual yadquirido por unos malos hábitos,no debería tratarse con psicotrópicos,drogas que cuestan 30 euros la cajetillay con efectos secundarios no deseados.

Debo mencionar aquí que la mayo-ría de alumnos hiperactivos que he co-nocido sufrían algún desmayo en cla-se bajo tales narcóticos, retrasos en sucrecimiento y desidia como estudian-tes. La segunda cosa que no se en-tiende es cómo se permite que existancursos oficiales de formación perma-nente sobre el TDAH para docentes ypersonal sanitario si existen dudascontrastadas sobre lo que se predica.¿No está resultando la hiperactivi-dad dudosa un lucrativo negocio?

4Hiperactividad: un negociopor David Rabadà

per Jordi Lleal

La vicepresidenta del govern espanyolanuncia el nou “Pla hidrològic de laConca de l’Ebre” dient que la decisió espren amb el diàleg entre les parts i ambestudis tècnics favorables. Quin diàlegi quins tècnics? A algú li estranya la de-cisió del govern espanyol?

Per a mi no hi ha cap novetat, aques-ta nova escaramussa no pretén res mésque furgar perquè, a Catalunya, una partdels territoris es divideixin en dos bàn-dols. A favor: la comunitat de regantsque estan la mar de contents perquè aixípodran regar uns milers d’hectàreesmés, als que s’afegeixen els constructorsque s’encarregaran de fer els embas-saments i canalitzacions necessàries. Encontra: els ecologistes i la gent del del-ta que alcen el crit al cel perquè això re-portarà més salinització de les aigues de

“lo riu” i més regressió del delta ambl’empenta del mar i la poca aportació desòlids.

Ja tenim el teatre d’una picabarallaque comportarà divisió entre interes-sos contraposats a la societat catalana.Penso que s’ha de ser curosos en el trac-tament i la negociació entre les partsoposades, no cal prioritzar una opció ol’altra, s’han de poder conjuminar lesdues, ningú ha de sortir content ni en-fadat del tot i s’haurà de tenir molta màesquerra per arribar a tancar un acord.El que és cert és que 3.000 hectòmetrescúbics a l’any segons els tècnics im-parcials són insuficients i segons la gentde la zona també. Amb les experiènciesanteriors de com actua el ministre Ca-ñete, no serà que volen fer un transva-sament “d’amagatotis”?

4La batalla de l’Ebre

La polèmica torna a estar servida.Aquesta vegada totes les mirades secentren en l’avantprojecte de llei or-gànica “per la protecció de la vida delnounat i els drets de la dona emba-rassada” o la col·loquialment anome-nada “reforma de la llei de l’avorta-ment”. El títol de l’avantprojecte ja ésun clar indicador d’un conservadoris-me extravagant perquè s’abandonala consideració de l’avortament comuna qüestió de “salut sexual i repro-ductiva” per passar a ésser contem-plada com una matèria relativa a la“protecció de la vida del preconcebut”i, paradoxalment, “dels drets de ladona embarassada”. Drets? On són?Estem davant de la que podrà ser la lleimés restrictiva de l’avortament apro-vada en tota la democràcia i, a més, s’a-parta clarament dels paràmetres de-finits a la Resolució CE 1607 (2008) del’Assemblea Parlamentària.

Poder interrompre l’embaràs du-rant les primeres 14 setmanes deixa deser un dret. Així mateix, dels tres su-pòsits d’avortament, que tradicional-ment han estat despenalitzats, en sub-sistiran només dos: la violació i el “greuperill per a la vida, la salut física o psí-quica de l’embarassada”. En cas de vio-lació, l’avortament haurà d’ésser prac-ticat dins les dotze primeres setmanesde gestació, exigint-se la denúnciadels fets.

Si existeix un greu perill de l’em-barassada, es demanarà la presentacióde dos informes mèdics motivats, in-dependents i diferents al centre mèdicon es pugui arribar a practicar l’avor-tament.

El tercer supòsit, “malformacionsfetals greus”, queda eliminat i noméses contemplarà si la malformació fe-

tal causa un “perill per a la salut psí-quica de l’embarassada”, entenentcom a anomalia fetal, la mort del fetuso del nounat; la qual requerirà ser acre-ditada per un informe mèdic motivat.

En els processos d’avortament queafectin menors d’edat entre 16 i 18 anyso majors d’edat en règim de curatela,serà necessari l’assentiment dels pro-genitors. Si afecta menors de 16 anys,el consentiment exprés dels progeni-tors esdevé obligatori. En cas de dis-crepàncies entre ambdues parts, s’hau-ran de resoldre a través d’un procedi-ment nou habilitat a tal efecte i esta-blert a la Llei d’Enjudiciament Civil. I,si no es pot consultar els progenitors,serà el jutge qui decidirà sobre laqüestió.

Tal com hem pogut comprovar, elcaràcter retrògrad de la futura llei or-gànica es troba palès al llarg de tot l’ar-ticulat. Als nombrosos requisits jurí-dics que generen certa inseguretat, s’hisuma un ostensible moralisme. Bar-rejant religió i moralitat amb políticai lleis tan sols podem obtenir còctelsagres, com aquest.

És evident que cap regulació rela-tiva a l’avortament aconseguirà acon-tentar tothom, però el que no podempermetre és un foment de l’avortamentclandestí a causa d’una involució i unretorn al passat dins una societat mo-derna i globalitzada com l’actual.

Per què en lloc de modificar les dis-posicions del Codi Penal relatives a l’a-vortament no es modifiquen les delsdelictes econòmics per tal de comba-tre la corrupció? És evident que el go-vern actual utilitza l’avortament coma cortina de fum amb la finalitat de notractar temes que el perjudicarien a ellelectoralment parlant.

4La modernitat retrògradaper Anna-Clara Martínez

9 |

11març 2014

Eixamplelíniaeixample.cat

A finals d’anys es va descobrir iara ja s’ha començat a investigar.Les excavacions del Mercat deSant Antoni han permès localit-zar un nou tram de via romana al-timperial (segle I dC) que, desprésd’haver-se executat tota la llosad’estintolament del nou mercat,des del mes passat s’ha començata excavar en extensió.

Es tracta d'una part del ramalcostaner de la Via Augusta. La viaestà molt ben conservada i con-firma la presència romana albell mig de l'Eixample. A bandadel camí pròpiament dit, on s'ob-serven les roderes que van mar-car els carros romans, també s'han localitzat diverses estruc-tures, entre les quals destaca uncarreu que podia haver estat uti-litzat com a polleguera d'una

porta, posteriors a la via. Amb lanova campanya d’excavació ja sen’han documentat i excavat 12metres dels 50 possibles que espodrien conservar per sota delglacis del baluard de Sant Anto-ni, així com noves estructures quede moment no se’n poden de-terminar la funció, ja que elstreballs acaben de començar.

Tot i això, segons els primersindicis, el nou tam es tractariad’una via sepulcral. I és ques’ha localitzat un possible mau-soleu del segle I dC, la qual cosarefermaria l'existència d'unaimportant àrea de necròpolisd'època romana vinculada a unavia d'entrada a l’antiga ciutat ro-mana de Bàrcino.

Les excavacions ja s’han reprès. Foto: Ajuntament

Troben una via romana sotael Mercat de Sant Antoni

» Es tractaria d’un nou tram de via sepulcral datat del segle I dC» La troballa confirma la presència romana al bell mig de l’Eixample

Súmate parla d’independènciaen castellà a Fort Pienc

AGENDA NACIONAL4Súmate,la plataforma de castellanopar-lants a favor de la independèn-cia de Catalunya, va desembar-car dimecres passat al Centre Cí-vic Fort Pienc per fer pedagogiadel procés sobiranista.

Sota el lema Construyendola Cataluña del futuro, Eduar-do Reyes, president de l’asso-ciació, acompanyat per l’actiuMontserrat Carulla i Jordi Millà,economista i membre del CercleCatalà de Negocis, va liderar

una xerrada per convèncer elsveïns i veïnes del barri que la in-dependència de Catalunya és lamillor opció de futur per al país.

“Som persones que hem pen-sat que la vida pot ser molt mi-llor”, deia el president de Súmateal principi de l’acte, el qual afe-gia que la seva opció és “lluitarper Catalunya”. Per la seva ban-da, Carulla també va fer peda-gogia de la independència encastellà, perquè, com va dir, “ami no em pesa, sóc bilingüe”.

CULTURA4Després de gairebécinc anys de rehabilitació, ja haobert al públic el conjunt moder-nista de l’Hospital de Sant Pau.Fins aquest cap de setmana, amés, el recinte es podrà visitar gra-tuïtament, però després costarà 8euros o 14 si s’opta per una visitaguiada.

Les obres de l’antic Hospital deSant Pau, considerat PatrimoniMundial de la Humanitat per laUNESCO, de moment han costat72 milions d’euros, però encara no

han finalitzat. I és que, dels 12 pa-vellons que va construir Lluís Do-mènech i Muntaner entre 1902 i1926, només la meitat han estat re-habilitats. Dos estan en fase de re-forma i la resta està a l’espera d’a-conseguir més recursos.

Del projecte queda pendentl’adequació d’un espai museísticsobre el modernisme, Domènechi Muntaner i la història de la me-dicina, així com una anella verdaque divideixi la part històrica i elnou edifici de l’hospital.

Dels 72 milions que han cos-tat fins ara les obres, un 40% l’haaportat el Patronat, anomenat laMolt Il·lustre Administració (MIA)i format per l’Ajuntament de Bar-celona, el Capítol Catedralici i laGeneralitat; un 30% la Generali-tat i el 20% restant l’Estat.

Des que les obres van comen-çar la tardor del 2009, més de 300persones i 30 equips d'arquitecteshan treballat per recuperar tots elselements arquitectònics del con-junt modernista.

RedaccióEIXAMPLE

Un moment de l’acte de Súmate a Fort Pienc. Foto: Youtube

Portes obertes a Sant Pau

PSC | Comença la campanya electoral de les primàriesAhir es va donar el tret de sortida, de manera oficial, a la campanya electoral de les

primàries del PSC de Barcelona que culminarà amb la primera volta el pròxim 29 demarç, jornada en la qual la ciutadania està cridada a participar-hi. Carmen Andres,

Laia Bonet, Jaume Collboni, Jordi Martí i Rocio Martínez-Sampere són els candidats.

| 10Eixample11març 2014líniaeixample.cat

Comença el judici pel triplecrim de la Sagrada Família

SOCIETAT4El principal acusatde l’assassinat de tres personesen un pis del barri de la Sagra-da Família va negar ahir davantdel jutge que fos l’autor del crim.Segons recullen diversos mit-jans, Alejandro C.G., que s’en-fronta a una pena de 81 anys depresó, va apuntar la possibilitatque la seva exparella haguéscontractat uns sicaris per co-metre el crim.

L’home està acusat de mataramb un martell els pares de laseva exparella i una neboda quevivien junts en un pis de la Sa-grada Família, el gener de 2012.Durant la investigació es van tro-bar restes de sang a les seves ulle-res, fet que l’ha convertit en elprincipal sospitós del cas. Se-gons l’acusat, les restes van arri-bar a ell perquè es va ocupar delgos de la família després del crim.

Llum verda a la reforma de l’avinguda Diagonal

URBANISME4El mes de junycomençaran les obres de refor-ma de l’avinguda Diagonal entreel Passeig de Gràcia i FrancescMacià, ja que la Comissió d’Hà-bitat Urbà va donar llum verdaal projecte amb l’aprovació ini-cial. Ho va fer amb els vots fa-vorables de CiU i PP, l’abstenciód’UpB i els vots en contra de PSCi ICV-EUiA.

L’objectiu de la reforma, quedurarà deu mesos i començaràsimultàniament pels dos ex-trems, és ordenar i millorar laqualitat de l’espai urbà, am-pliant les voreres destinades alsvianants, creant un carril se-gregat per a bicis i sense modi-

ficar el tronc central destinat a lacirculació de transport públic ivehicles privats. A cada costat,entre les dues fileres d'arbres, escrearà un vial lateral de 3 metresper a vehicles i un carril bici se-gregat de 2 metres, a més d’unafranja de càrrega i descàrrega iaparcament per a motos.

El projecte, que per a aquesttram d'1,3 quilòmetres tindrà unpressupost de gairebé 19 milionsd’euros, se sotmet ara a un pe-ríode d'exposició pública detrenta dies hàbils per tal queveïns, associacions i grups polí-tics puguin presentar-hi al·le-gacions, abans de la seva apro-vació definitiva.

El futur de la Carboneria és in-cert. Després que fos desallotja-da fa unes setmanes, ara diver-sos mitjans apunten que el seuinterior podria ser enderrocat.Un fet especialment significatiu,ja que es tracta d’un dels edificismés antics de l’Eixample queexisteixen actualment.

Segons va informar la set-mana passada TV3, els actualspropietaris de l’edifici de la CasaTarragó, situada a la cantonadaentre el carrer Comte d’Urgell iel carrer Floridablanca i cone-guda com la Carboneria, po-drien enderrocar algunes partsde l’interior de l’edifici, com lesescales, però de moment no te-nen permís per tirar-lo tot a te-rra. Experts, veïns i els boti-guers que encara hi queden,però, reclamen que l’edifici esquedi tal com és.

El principal motiu és la sevaantiguitat. El bloc data de 1864i és un dels primers que es vanconstruir a l’Eixample i que en-cara existeixen. Tot i això, no estàcatalogat com a patrimon i peraixò podria acabar enderrocant-

se o fer-hi reformes per cons-truir-hi habitatges o un hotel.

Segons informa el mateixmitjà, els veïns reclamen queaquesta finca pugui acollir equi-paments o habitatges de pro-tecció oficial.

DESALLOTJAMENT ACCIDENTATLa Carboneria estava ocupadades del 2008 per un col·lectiuque l’havia convertit en un cen-tre social on feien activitats i ta-llers. El passat 19 de desembre

els Mossos d’Esquadra van des-allotjar l’edifici i en van tapiar lesportes i finestres, per ordre ju-dicial.

Durant el desallotjament,dos joves es van penjar ambcordes a la façana de l’edifici perendarrerir l’operació policial.Aquella mateixa tarda, cente-nars de persones es van mani-festar pels carrers de l’Eixample,algunes de les quals van causardisturbis amb la crema de con-tenidors i llançament d’objectes.

La façana de l’edifici de la Carboneria, ja tapiat. Foto: Línia Eixample

Podrien enderrocar l’interior de l’edifici de la Carboneria

RedaccióSANT ANTONI

11 |

11març 2014

Districtelíniaeixample.cat

La cultura, el coneixement, laformació, la tradició, l’associa-cionisme. Tot això és el el que ofe-reixen i fomenten els 51 equipa-ments que formen la Xarxa deCentres Cívics de Barcelona i quees distribueixen per tot el territo-ri de la ciutat per oferir un serveide qualitat i de proximitat.

Els Centres Cívics són equi-paments que tenen com a objec-tiu el desenvolupament social i cul-tural i la promoció de la vida as-sociativa de la ciutat. No noméscom a generadors de cultura, sinótambé com a informadors i difu-sors de l’oferta cultural del districtei de la ciutat i donant suport a lesiniciatives culturals ciutadanes.

De fet, aquest és un dels gransobjectius de cara al futur en el qualla Xarxa de Centres Cívics deBarcelona està treballant: obrir elscentres a les iniciatives que neixendel territori per enfortir el movi-ment associatiu i crear vincles decol·laboració. En altres paraules,aconseguir que la relació amb laciutadania sigui bidireccional.

Cada un dels 51 Centres Cívics

té el seu propi catàleg d’activitats,però tots ofereixen formació, es-pectacles culturals (dansa, arts es-cèniques, música, etc.), exposi-cions i seminaris, entre moltes al-tres. A banda d’aquests serveis, elsequipaments també disposen

d’espais per llogar i cedir a les as-sociacions dels barris, com bucsd’assaig, escenaris o sales d’actes.

INSCRIPCIONS MÉS SENZILLESLa Xarxa de Centre Cívics, a més,està treballant per facilitar l’accésdels ciutadans a l’oferta dels di-ferents centres. Per això s’ha cre-at un aplicatiu que permet ma-tricular-se a tots els cursos i tallersdes de casa.

Una altra de les apostes de laxarxa són els projectes culturals deciutat: aprofitar els grans esde-veniments culturals i de coneixe-ment de la ciutat, com ara con-gressos, per organitzar activitats

als Centres Cívics. És el cas de lacommemoració del Tricentenari,de la qual n’ha sortit l’exposicióL’Aposta Catalana, que arriba atots els districtes i que s’ha adap-tat a la història de cada un dels ba-rris on es pot visitar.

FOTOGRAFIAR LA CIUTATUn d’aquests projectes de ciutat ésObjectiu BCN, que es fa a 12 Cen-tres Cívics i que vol oferir un re-trat de diferents visions de la ciu-tat. Es tracta d’un projecte de fo-tografia documental comissariati coordinat per Samuel Aranda,premi World Press Photo 2012, ien el qual un grup de persones decada un dels Centres Cívics tre-ballaran per oferir un retrat foto-gràfic de la ciutat.

Durant els mesos que duraObjectiu BCN (de febrer a juny de2014), els participants rebran elsconsells d’alguns dels millors fo-tògrafs del panorama internacio-nal, els quals faran de professors.

Les places per participar enaquestes classes estan exhauridesperò també es faran 4 sessionsmagistrals al Museu del Dissenyobertes a tothom. Les impartiranalguns fotògrafs tan reconegutscom Navia, David Airob o Cristi-na García-Rodero.

La cultura, a prop de casa» A Barcelona hi ha 51 Centres Cívics que donen un servei de proximitat a tots els districtes

» L’oferta d’aquests equipaments inclou la formació, les arts escèniques, i el foment de la creativitat

RedaccióEIXAMPLE

El projecte ObjectiuBCN fomenta la

fotografia a la ciutat

CENTRE CÍVIC LA CASA ELIZALDE4Plaça Fort Pienc, 4 / 932327827- www.fortpienc.org.

CENTRE CÍVIC URGELL - C. CULTURAL TERESA PÀMIES4Carrer Com-te d’Urgell, 145 / 934536480 - www.ccurgell.cat

CENTRE CÍVIC COTXERES BORRELL4Carrer Viladomat, 2 / 933248350- www.cotxeresborrell.net

CENTRE CÍVIC CASA GOLFERICHS4Gran Via de les Corts Catalanes,491 / 933237790 - www.golferichs.org

CENTRE CÍVIC SAGRADA FAMÍLIA4Carrer Provença, 480 /934508917 - www.ccsagradafamilia.net

CENTRE CÍVIC LA CASA ELIZALDE4Carrer València, 302 / 934880590- www.casaelizalde.com

Centres Cívics de l’Eixample

Fotografia de Samuel Aranda per il·lustrar el projecte Obejctiu BCN i un cartell de l’oferta d’activitats dels Centres Cívics. Fotos: Centres Cívics de Barcelona

El nou web de la Xarxa de Centres Cívics ja està operatiu a bcn.cat/centrescivics

Recursos | Nou web i compte de TwitterPer agilitzar l’accés als serveis oferts per la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona s’ha

estrenat un nou lloc web (bcn.cat/centrescivics), des d’on es pot fer la inscripció als cursos i tallers, consultar totes les activitats i reservar espais, entre d’altres. També s’ha

creat un compte de Twitter (@CcivicsBCN) on s’informa de les últimes novetats.

11 març 2014

Comerç| 12

líniaeixample.cat

El comerç de proximitat català jacompta amb una nova llei d’ho-raris. El passat 12 de febrer el Par-lament va aprovar la llei d’hora-ris comercials amb els vots de CiU,ERC, ICV-EUiA i PSC, una nor-mativa que pretén “preservar elmodel comercial català” i “blin-dar-lo” davant les onades libera-litzadores provinents de Madrid.En aquest sentit, el canvi signifi-catiu és l’increment dels dies fes-tius d’obertura, que passen de 8a 10, seguint la recomanació delConsell de Garanties Estatutàries.

Des de la Confederació de Co-merç de Catalunya s’ha valoratmolt positivament aquesta novallei, ja que “regula la situaciócreada pel recurs d’inconstitu-cionalitat del Govern espanyol”,segons indica l’organització. Pelque fa a la Fundació BarcelonaComerç, l’aprovació d’aquestanova normativa suposa “un punti final al marc normatiu que ha de

regir el model comercial català”,tal com afirma a Línia EixampleVicenç Gasca, president de lafundació, que es mostra satisfetde la fi de “la indefinició en laqual es movia el comerç català”.

DEFENSA DEL MODEL CATALÀAquesta norma va ser impulsa-da ara fa poc menys d’un any perpart de CiU i ERC, després queel govern de Madrid decidís re-córrer davant el Tribunal Cons-titucional (TC) un decret de laGeneralitat que regulava els ho-raris comercials, i que encara estroba en suspensió. El desem-bre, el Consell de Garanties varecomanar ampliar els festiusd’obertura a la nova legislacióper tal d’evitar la inconstitucio-nalitat de la norma. A canvi, elsgrups van decidir que aquestsdos dies els puguin determinarlliurement els ajuntaments decada municipi. A partir d’ara, leshores setmanals d’obertura aCatalunya seran 72, i els únicsestabliments exempts seran elsdels municipis turístics i els co-merços d’alimentació més petitsde 150 metres quadrats.

NEGUIT PELS GRANS CENTRESUn altre tema que preocupa es-pecialment els comerciants són lesampliacions de les grans superfí-cies comercials. En aquest sentit,la Fundació Barcelona Comerç esva reunir el passat dia 13 de febreramb el president de la Generali-tat, Artur Mas, i el conseller d’Em-presa i Ocupació, Felip Puig, perexpressar el seu “neguit” per lesinformacions que apunten a l’o-bertura de quatre nous centres co-mercials, dos a Barcelona –a la Sa-grera– i dos a la seva àrea me-tropolitana –l’outlet de Viladecansi un a Cerdanyola–.

Segons s’informa des de laFundació a aquesta publicació, elsdirigents es van mostrar “recep-tius” amb les demandes dels co-merciants i van afirmar el seucompromís per reduir el màximpossible l’ampliació de grans su-perfícies comercials al país.

Les ampliacions suposarienun nou sostre comercial que arri-baria als 300.000 metres qua-drats, el que segons la Fundacióequivaldria a uns 3.300 establi-ments i a una “pèrdua de la iden-titat del model comercial”.

Aquesta llei va ser impulsada el març de l’any passat. Foto: Parlament

Els botiguers, satisfets amb lanova llei d’horaris comercials

» El sector creu que es posa fi a la “indefinició” del marc legal comercial» La gran novetat serà l’ampliació dels festius d’obertura, de 8 a 10

Les millors truites de la ciutat, al Mercat de la Concepció

CONCURS4La 18a edició delconcurs de Truites de Mercats deBarcelona va entregar els premisa les truites més maques i sabo-roses de tota la ciutat al Mercatde la Concepció.

Mariano Serrano, del BarManolo del mateix mercat, va en-dur-se el premi de la categoriaQuè bona amb una truita de pa-tates i ceba. En la categoria Quèmaca va ser premiada la truitacalçotada amb rovellons, calçotsi carn a la brasa de JoaquimAssó, de la parada de conservesde la Concepció. Pel que fa alguardó Què original, MontseAbril de les Xarcuteries Filó vaaconseguir la victòria amb una

truita de botifarra. El jurat delcertamen va decidir sobre elsguardons durant el passat dijousgras carnavalesc.

Però el concurs no va quedarnomés relegat al món físic, ja quetambé es va fer extensiu a la xar-xa via Facebook. Aquí es va pre-miar la truita més divertida,aconseguida per Gemma Valls,que va presentar una truita debotifarra d'ou, cansalada, mon-getes del ganxet i alls tendres.

El concurs de truites es facada any en un mercat diferenti és una de les activitats del Car-naval amb més participació d'en-tre les organitzades per Mercatsde Barcelona.

Cor Eixample escalfa motorsper a un nou Street Market

FIRA4La nova edició de la mos-tra comercial Cor Eixample Stre-et Market tindrà lloc els prò-xims dies 4 i 5 d’abril a la GranVia, entre Passeig de Gràcia i elcarrer Pau Claris.

“Aquesta és una fira comercialon els botiguers surten al carrera oferir tot tipus de serveis i pro-ductes”, explica a Línia EixampleElisabet Prat, dinamitzadora deCor Eixample. L’Street Marketcomptarà amb 35 carpes queoferiran productes dels comer-ciants associats de l’eix i activitats

diverses com tallers de treballsmanuals, de cocteleria, de sushii fins i tot un de llengua, on elsparticipants podran demostrartot el que saben d’idiomes. Perparticipar en aquests tallers cal-drà inscriure’s a la mateixa fira isón totalment gratuïts.

Aquesta mostra comercial,que va néixer el 2009, ha anatevolucionant i des de l’any passatrep el nom d’Street Market. Amés, la participació dels clients,asseguren des de Cor Eixample,creix any rere any.

F. Javier RodríguezEIXAMPLE

L’Street Market d’enguany comptarà amb 35 carpes. Foto: Cor Eixample

Premi | Els comerciants de Sagrada Família sortegen un creuerEl sorteig del creuer per a dues persones que l’Associació de comerciants de Sagrada Família

ofereix als seus clients tindrà lloc avui a partir de les cinc de la tarda a les oficines BalcellsZaragoza Gestió del carrer Cartagena. Durant el període de rebaixes els botiguers d’aquest

eix comercial han repartit butlletes als clients que han efectuat les seves compres a la zona.

13 |

11març 2014

Esportslíniaeixample.cat

Barcelona serà la seu delGrand Prix 2014 de patinatgePATINATGE4Barcelona ha tor-nat a ser escollida seu d’ungran esdeveniment esportiu.Divendres passat la FederacióInternacional de Patinatge(ISU) va anunciar que la capi-tal catalana acolliria la Final delISU Grand Prix de patinatge so-bre gel 2014 els pròxims dies 11,12, 13 i 14 de desembre.

Així ho va anunciar l’ens es-portiu internacional la setma-na passada, després de la reu-nió mantinguda el passat mesde febrer a Sotxi (Rússia) per latinenta d’alcalde de Qualitat

de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, amb represen-tants de la ISU i la FederacióEspanyola d’Esports d’Hivern,on es va valorar l’oportunitat deBarcelona de poder acolliraquesta cita mundial.

Fandos va valorar com una“gran notícia” aquest anunci iva destacar que aquest esdeve-niment apropa la ciutat a poderorganitzar els Jocs Olímpicsd’Hivern del 2026, a més de serun exemple que Barcelona“aposta fermament” per cele-brar aquesta gran cita.

Les inscripcions per participar enla 36a edició de la Cursa d’El Cor-te Inglés, la segona prova atlèti-ca popular més important delmón per darrere de l’australianaSun-Herald City 2 Surf, es vanobrir el passat dia 4 i no es tan-caran fins al pròxim 5 d’abril.

La tinenta d’Alcalde de Qua-litat de Vida, Igualtat i Esports,Maite Fandos, va assistir a l’ac-te de presentació i de tret de sor-tida de les inscripcions la set-mana passada, on va destacar laimportància d’aquesta cursa, quetravessa el districte de l’Eixam-ple de punta a punta, com aexemple de la capitalitat inter-nacional esportiva de la ciutat deBarcelona.

“La Cursa d’El Corte Inglés ésun exemple en què el vessant es-portiu i solidari de Barcelona esreuneixen en una competició”, vaafirmar Fandos sobre una prova

que cada any aposta per unabona causa i que, pel seu caràc-ter popular i obert a tothom,reuneix milers de participants.Enguany, la Cursa d’El CorteInglés col·laborarà amb la tascade la Fundació Ulls del Món.Aquesta entitat treballa per com-batre la ceguesa al planeta, queara per ara afecta gairebé 40milions de persones.

L’any passat, la Cursa va su-perar els 72.000 participants i vaassolir, així, els 2.035.624 parti-cipants si se sumen totes les edi-cions celebrades des del 1979. Peraltra banda, l’edició del 2013 varegistrar un 45% de dones par-ticipants, aspecte que conver-teix la cursa en la prova amb mésparticipació femenina de la ca-pital catalana.

La Cursa d’El Corte Inglés col·laborarà amb Ulls del Món. Foto: Ajuntament

Obertes les inscripcions per a la cursa d’El Corte Inglés

RedaccióEIXAMPLE

Un moment dels europeus de patinatge de l’any passat. Foto: Arxiu

Bàsquet | Victòria de la UE Gaudí al derbi davant l’IpsiEl derbi de bàsquet de l’Eixample entre la UE Gaudí i el CB Ipsi va finalitzar amb una victòriadels de Sagrada Família per 77 punts a 67, en el partit corresponent a la 22a jornada disputat

abans-d’ahir a la pista del Gaudí. D’aquesta manera, el conjunt lila es consolida vuitè a la meitatde la taula, mentre que l’Ipsi cau a la penúltima plaça de la classificació de Tercera masculina.

| 14Serveis i Agenda11març 2014líniaeixample.cat

AGENDA QUINZENALagenda@comunicacio21.com

DIJOUS 13 DE MARÇ19:30 Chicago. Projecció d’aquest film en el marc

del cicle de cinema Un hivern de musicals. De-bat posterior a càrrec de diversos especialis-tes en cinema. / Centre cívic Cotxeres Borrell.

DIMECRES 19 DE MARÇ19:00 Xerrada a càrrec de Josefina Llargués Tru-

yols, naturòpata-homeòpata, sobre la im-portància de la dieta en la prevenció del càn-cer. / Biblioteca del Fort Pienc.

A PARTIR DE L’11 DE MARÇMatí-Tarda Tal com érem. Retrats de veïns i veï-

nes de la Dreta de l’Eixample. Una exposicióque presenta un recull de fotografies de di-ferents veïns del districte que van viure a prin-cipis de segle XX. Aquestes fotografies formenpart del fons fotogràfic de Finestres de me-mòria. / Casal Elizalde.

DEL 5 AL 28 DE MARÇMatí-Tarda Mirades i veus del català.La dele-

gació de l’Eixample del Centre de Normalit-zació Lingüística acull des del 5 de març unamostra que vol donar a conèixer la diversitatde parlants en llengua catalana que viuen aCatalunya. / Delegació de l’Eixample delCentre de Normalització Lingüística.

DIMARTS 18 DE MARÇ18:00Un viatge sensorial. Narració de contes on

l’oralitat té el paper central. Contes inclusius,adaptats per a nens i nenes amb necessitatsespecials. Activitat a càrrec de Mon Mas. / Bi-blioteca Sagrada Família.

DIMECRES 19 DE MARÇ17:30 Un full en blanc. Proposta entorn de l’u-

nivers literari de l’escriptor Miquel Obiols. Ac-tivitat a càrrec de Roger Casadellà adreçadaa infants a partir de 4 anys. Entrada lliure. /Biblioteca del Fort Pienc.

DISSABTE 22 DE MARÇ18:00 Partit de bàsquet corresponent a la 24a

jornada de Copa Catalunya masculina entrel’AESC Ramon Llull i el CB Castellar. / Polies-portiu Estació del Nord.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

En el marc del programa d’activitats in-fantils de les biblioteques de BarcelonaLletra Petita, la biblioteca Sant Anto-ni-Joan Oliver ofereix aquesta activi-tat de narració de contes a càrrec de Dí-dac Micaló i adreçada a infants a par-tir de 4 anys.

Treure’s contes del barretD.l 17 de març a les 18:00

El Quartet Casals fa un recorregut per l’e-volució del quartet per a cordes partintd’un dels primers quartets de Beetho-ven fins a arribar a les breus creacions deWebern i Kurtág. El quartet de Debussyés una creació inspirada en la música definals del XIX. / Auditori.

Sortida a Osona

La Unió Excursionista de Catalunya or-ganitza el pròxim diumenge 16 demarç una sortida a l’Osona i el Ripo-llès, amb una durada de 5 hores i 30minuts i que pujarà a diferents cims dela comarca. / Unió Excursionista de Ca-talunya (Gran Via amb Muntaner).

La Comissió de Dones del Pla Comu-nitari de la Sagrada Família ha orga-nitzat una tarda d'activitats a l'Espai210 per commemorar el 8 de març, DiaInternacional de les Dones. / Espai 210,al carrer Padilla.

Dona’t espaiDj. 13 de març

A partir de les 18:00

Dg. 16 de març

ConcertQuartet Casals

Dj. 13 de març a les 20:30

Comença la preinscripció escolar» Ja està obert el període per poder fer la preinscripció escolar per al curs 2014-2015

» És un requisit indispensable per poder-se matricular després als centres públics i concertats

Com cada any, arriba el momentde fer la preinscripció dels alum-nes al centre educatiu per poder re-alitzar els estudis corresponents decara al curs 2014-2015. Enguanyel procés ha començat l’11 de març.

La preinscripció és el procés pelqual se sol·licita una plaça escolaren centres públics o concertats delServei d'Educació de Catalunya detots els nivells educatius, des de lesllars d’infants fins a la formacióprofessional de grau superior.Aquest procés comprèn també lamatriculació, que és la culminacióde tot el procés, un cop s’ha fet ladesignació definitiva del centreon estudiarà l’alumne.

Les sol·licituds de preinscrip-ció les poden presentar o bé les fa-mílies, en el cas d’infants o jovesmenors d’edat, o els mateixosalumnes quan són majors d’edat.

QUÈ CAL FER?Per dur a terme la preinscripció,primer s’ha d’escollir el centreeducatiu. Per fer-ho, cal conèixer

l’oferta educativa de la zona, és adir, quines escoles o instituts hi ha,les seves zones d’influència i els ni-vells que imparteixen. Durantaquestes dates els centres solen or-ganitzar visites o jornades de por-tes obertes per donar a conèixerel seu projecte educatiu. També caltenir present quins són els crite-ris de prioritat en l’admissió de l’a-lumnat.

Un cop escollit el centre, calpresentar una única sol·licitud es-pecificant per odre de preferènciaels centres on es volen cursar els es-tudis. Aquesta sol·licitud, conjun-tament amb la documentació ne-cessària, s’ha de presentar prefe-rentment al centre demanat en pri-mera opció o a l’oficina municipald’escolarització.

La documentació que cal pre-sentar és l’original i la fotocòpiadel llibre de família o altres do-cuments relatius a la filiació, i l’o-riginal i la fotocòpia del DNI de lapersona sol·licitant (alumne ma-jor de divuit anys, mare, pare o tu-tor) o de la targeta de residènciaon consta el NIE, si es tracta depersones estrangeres. Les dadesd’identificació o filiació per a in-fants estrangers poden acreditar-

se amb el document d’identitat,el passaport o el llibre de famíliadel país d’origen.

Un cop publicades les llistesd’admesos s’haurà de consultarquin centre ha resultat assignat acada alumne i formalitzar la ma-trícula. La publicació de les llis-tes amb els estudiants admesos,per al segon cicle d’educació in-fantil, primària i secundària, esfarà efectiva el 15 de maig.

CALENDARIEl període per fer la preinscripcióvaria en funció del tipus d’ensen-yament. De l’11 al 21 de març es potdur a terme la preinscripció en elsensenyaments de segon cicle d’e-ducació infantil, de primària i desecundària obligatòria. Per altrabanda, del 13 al 23 de maig es po-drà fer la del batxillerat i cicles for-matius de grau mitjà de formacióprofessional i d’arts plàstiques i dis-

seny. Pel que fa a les llars d’infants,cal consultar-ho amb l’ajunta-ment del municipi on es resideix.

Es poden consultar les dates depreinscripció per a la resta dels en-senyaments o qualsevol informa-ció sobre el procés de preinscrip-ció a la web gencat.cat/preins-cripció, als centres educatius, a lesoficines municipals d’escolarit-zació, als ajuntaments o a travésdel telèfon 012.

Tota la informació sobre la preinscripció escolar es pot consultar a gencat.cat/preinscripcio. Foto: Arxiu

RedaccióEIXAMPLE

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 11març 2014 líniaeixample.cat

| 16 líniaeixample.cat Pròxima edició: 15 d’abril