Liniaeixample 37

redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

barcelona 21 de gener de 2014 · Núm.37 · www.liniaeixample.catlíniaeixample

Urbanisme pàg 12En marxa la remodelaciódel tram central delPasseig de Gràcia

Sant Antoni pàg 12Arriben els Tres Tombs,plat fort de la FestaMajor del barri

Comerç pàg 8El districte tindrà una oficinade promoció econòmica

Esports pàg 213.500 corredors participena la cursa de Sant Antoni

El districte concentra un terçdels accidents de la ciutat

Els accidents de trànsit amb víctimes augmenten el 2013 però es redueix un 27% el nombre de morts pàg 8

Sant Pau, una joiaa punt d’obrir pàg 17

Ciutat pàg 3Més de 400 personeses manifesten a favorde l’avortament lliure

Entrevista pàg 19Roser Pujol, de l’EixEncants Nous: Obrint més hores no vens més”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 21gener 2014líniaeixample.cat

3 | En Portada 21gener 2014 líniaeixample.cat

L’1 de febrer Madrid serà l’esce-nari d’una gran mobilització con-tra l’avantprojecte de la nova lleide l’avortament aprovat pel Go-vern de Mariano Rajoy el passatdesembre. Associacions a favordels drets de les dones, moltes d’e-lles de Catalunya i de Barcelona,estan posant en marxa una granconcentració a la capital espanyolaamb l’objectiu de reunir gent d’a-rreu de l’estat.

La iniciativa ha rebut el nomd’El tren de la llibertat i ha estatideada per dues associacions fe-ministes d’Astúries. Des que vanfer pública la intenció de fer lamacro convocatòria, dia a diavan sumant suports d’associa-

cions de la resta de l’estat i, fins itot, de fora.

L’objectiu és lliurar un mani-fest al registre del Congrés dels Di-putats amb el lema Perquè jodecideixo. El text exigeix al Governde Mariano Rajoy que no deroguil’actual llei de Salut Sexual i Re-productiva i d’Interrupció Vo-luntària de l’Embaràs, la qualpermet l’avortament dins de lesprimeres 14 setmanes de gestació.

El manifest diu que “com a és-ser humà autònom em nego a sersotmesa a tractes degradants,ingerències arbitràries i tuteles co-actives en la meva decisió de sero no ser mare”. Aquesta cita fa re-ferència a l’avantprojecte de lleide Protecció a la Vida del Conce-but i Drets de la Dona Embaras-sada proposat pel ministre deJustícia, Alberto Ruiz Gallardón,que només permet l’avortament

en cas de violació o de malaltia fí-sica o psíquica de la mare si aixího certifiquen dos metges.

Les signants també subrat-llen que “cap majoria política nas-cuda de les urnes, per molt abso-luta que sigui, està legitimada perconvertir els drets en delictes i obli-gar-nos a seguir principis religio-sos mitjançant sanció penal. Coma ciutadana, exigeixo als que ensgovernen que no transformin elpoder democràtic, salvaguarda dela pluralitat, en despotisme”.

TAMBÉ A EUROPALa Llei Gallardón s’ha quedatsense suports a l'Eurocambra du-rant el debat sobre l’avortament.Fins i tot una eurodiputadad’UPM, partit representant de ladreta francesa, ha lamentat elretrocés que suposa l'aprovaciód’aquesta llei a Espanya.

Tot(e)s contra la Llei Gallardón» Més de 400 barcelonins es van manifestar dissabte passat a favor de l’avortament lliure i gratuït» L’1 de febrer està convocada una gran mobilització a Madrid de rebuig a la nova llei espanyola

Neus MàrmolEIXAMPLE

REDACCIÓ4Tot i tractar-se d’u-na convocatòria de barri va aca-bar esdevenint, més aviat, unamanifestació de ciutat. Més de400 barcelonins, la majoria do-nes, es van reunir aquest passatdissabte a la plaça de la Virrei-na, a Gràcia, per mostrar el seu

rebuig a la reforma de l’avorta-ment impulsada pel govern es-panyol. La marxa va recórrer di-versos carrers del barri amb elslemes Avortem la contrarefor-ma i Nosaltres parim, nosaltresdecidim, finalitzant a la Diago-nal amb Passeig de Gràcia.

Barcelona se suma a la lluita pel dret a decidir

La manifestació de dissabte passat a Barcelona a favor de l’avortament lliure i gratuït. Foto: Youtube

| 4Opinió21 gener 2014líniaeixample.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@PilarRahola: Gallardón treu el Cristo grosi ens amenaça. És molt propi dels reac-cionaris creure que les seves amenaces ensaturaran.

@xaviflorensa: Rajoy es dedica a negar laconsulta davant d'Obama, en un país on lagent vota fins i tot per escollir el sheriff delseu poble. #Democràcia

@miquelcalcada: Acabo d'exercir el dretde petició gràcies als amics de l'#assem-blea ANC. Endavant! #Signaunvotperlain-dependència

Yo soy hija de inmigrantes enCataluña, madre de Almería ypadre de Zaragoza, algo de loque me siento muy orgullosa.

Nací en Barcelona y los quevivimos lejanos a nuestras raícesnos hemos hecho a las nuevasautonomías que nos acogieron.Hoy en día muchos nuevos in-migrantes han venido a trabajaraquí en España con una Seguri-dad Social universal que lesacoge. Según el diario 20 Minu-tos del día 11 de enero de esteaño, el pasado 26 de diciembrefue aprobada una enmienda enla que se establece que aquellosespañoles sin contrato, o sin de-recho de prestación o sin subsi-dio de desempleo, perderán au-tomáticamente su derecho a lasanidad pública española si emi-gran tres meses en busca de tra-bajo al extranjero.

Este hecho, más otras leyescomo la del aborto, me provocanun fuerte rechazo hacia esta Es-paña injusta y llena de enmien-das abusivas. Todo ello hace quemis dudas por una Catalunya in-dependiente hayan desapare-cido. Cada vez me siento menosidenti ficada y representada poreste Gobierno Español.

4Española, noPer Maribel Silva

La nostra societat en pocs anysha canviat en moltes coses imés que en canviaran, cada ve-gada més ràpid. L’economia,les relacions laborals, els estu-dis, la immigració i l’emigració,la cultura, els contactes amb al-tres nacions i cultures d’arreudel món, la indústria i el co-merç interior i exterior, etc.

Però hi ha un canvi que ésmolt més potent, és la impli-cació de la ciutadania en elsafers públics que vol influir i co-llar els nostres dirigents peremprendre un nou camí, el dela independència. Una societattransversal que en comunióentre tots, salvant les naturalsdiferències ideològiques, té unprojecte de futur fora d’Espa-nya. Aquesta és la seva força iels dirigents d’alguns partits po-lítics s’han adonat del canvi deparadigma. El nervi de Cata-

lunya ja no és el que era, ara ésmés transversal i s’obre unaporta a un nou espai en el qualentre tots iniciem un camí llargi costerut, que no serà gens fà-cil, però amb un horitzó d’a-conseguir un país millor per atots els catalans -els que voleni els que no volen la indepen-dència-.

Mentre nosaltres ho tenimclar, les forces polítiques espa-nyoles i l’aparell de l’estat, ambrares excepcions, no han cop-sat que realment les coses hancanviat tant a Catalunya com aEspanya i resten quiets -o pot-ser paralitzats- i no saben comreaccionar davant del reptedel nou paradigma que no ésnomés pel tema de la inde-pendència, també és en el ves-sant social, econòmic, laboral,etc. Allà ells, nosaltres a fer elnostre camí!

#SignaUnVot#AvortamentLliure #ResEnComú

Aquesta és la sensació que tincsobre la reacció d’uns quantspares de la pàtria espanyoladavant l’exigència de mocràticadel dret a decidir dels catalans.No sóc el primer que ho dic isuposo que som molts els queens hem adonat d’aquest fet.Davant la manca d’arguments,davant la voluntat de no volerdialogar, primer procurenarmar rebombori, després pro-voquen situacions en les qualssembli que no han intervingut,o sí, i per últim, s’entra en elterreny de les amenaces. Elspersonatges d’aquesta repre-sentació teatral real són dife-rents: uns agiten, uns altresprovoquen i els restants ame-nacen, encara que n’hi hagi quefan uns quants papers del’auca. Per ara, la provocació ésla més perillosa i crec que nohauríem de caure en el paranyque ens preparen.

El ministre de l’Interior,Jorge Fernández Díaz, ha acu-sat el Govern català de treballarperquè Catalunya sigui unpoble dividit, fracturat social-ment i familiarment. Ha afir-mat que algunes famílies nos’han reunit per Nadal, comfeien habitualment, perquè elprocés català les ha dividit. Aixòés pura agitació i provocació.Les famílies no es reuneixenper Nadal, quan dos membresimportants s’han insultat, quanun ha malparlat de l’altre, quanun ha estafat l’altre, quan un hafet canviar l’herència als paresa favor seu, quan s’han barallato s’han pegat, etc., són moltesles causes de desavinença dinsles famílies, però les ideologiespolítiques són la darrera causa

de trencament, si els familiarssón persones responsables i de-mòcrates.

El Sr. Fernández Díaz ha desaber que els independentistesno han sorgit a partir de la con-vocatòria d’un referèndum de-mocràtic. Els independentistesexisteixen des que amb la forçade les armes, Espanya es vaapoderar de Catalunya, o desque amb la força de les armeses va canviar la dinastia mo-nàrquica i es va fer passar delsÀustries als Borbons. Els pri-mers respectaven Catalunyacom a nació i els segons l’hanvolguda fer desaparèixer.

Si sempre hi ha hagut inde-pendentistes, sempre hi hauriapogut haver trencaments fami-liars, i això no preocupava enabsolut al qui és ara ministred’Interior. També hauria desaber que el Govern espanyol,mitjans de comunicació afins itertulians de tota casta s’hanencarregat de fer independen-tistes i que s’arribi al nombreactual. Aquesta actuació sevadeplorable i no democràtica ésel que els hauria de preocupar,perquè tot això transcendirà al’àmbit internacional. Amena-çadors i provocadors d’aquests,apareixen quan el poble es ma-nifesta pacíficament o demanapoder votar una opció, com eldret a decidir o l'autodetermi-nació, que els Drets Humans iels dels Pobles contemplen enels seus suposats. Intenten des-estabilitzar un procés impara-ble (i ells ho saben) perquèvolen fer creure que els que elreclamen (tot un poble) sónpersones violentes. Ningú nose'ls creu, però.

Per Joan Lladonet

4Provocació i amenaces 4Canvi de paradigmaPer Jordi Lleal

líniaeixample.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.43220-2010

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

amb el suport de:

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 21gener 2014 líniaeixample.cat

| 6Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] gener 2014líniaeixample.cat

@quimnadal: Si s'està a favor del dret adecidir i es vol la Constitució per exercir-lo(150.2), com poden votar-hi en contra elsconstitucionalistes?

@JordiPauls9: Pasqual Maragall, RaimonObiols, Montserrat Tura, Antoni Castells…orfes de partit, com Catalunya orfe de so-cialistes. #TantSiEsVolComSiNo

@clarajordanvila: L'única explicació quese m'acut pel NO del PSC a la votació de di-jous és que la medalla, a Madrid, se la volenpenjar ells.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Avesats a commemorar derrotes, per-què la glòria passada ens queda mas-sa lluny; 300 anys després, el conflic-te amb Castella -que torna a estar mésviu que mai-, entra en la fase definiti-va. Els auguris són que l'Estat espanyol-políticament i econòmicament arru-ïnat- ja accepta que a Catalunya hi haun repte sobiranista molt fort, que s'in-ternacionalitza i que no poden evitarde cap manera. Aquesta vegada Cata-lunya ho ha d'aprofitar i n'ha de sor-tir victoriosa. Cal constatar que no es-tem a les portes d’una revolució socialsinó de la independència de Catalunya.Aquest fet, per si sol, ja representa unavenç i una oportunitat històrica, atèsque trenca el pacte de les oligarquiesdel postfranquisme, que té la sevamàxima expressió en la Constitució es-panyola de 1978, i perquè és un bonpunt de partida per plantejar una re-distribució més democràtica dels re-cursos i per a construir un nou país.

En el moment actual, qui no apos-ti per la independència estarà fent eljoc a l’statu quo, i des d’una posturaprogressista i d’esquerres l’immobi-lisme resulta impensable i injustifica-ble. Això mateix és el que ha conver-tit el PSC de Pere Navarro en una ca-ricatura o el que amenaça d’esfondrarels fonaments de partits com UDC, ICVo EUiA. La ruptura és l’opció de les es-querres. I, aquesta opció passa, inevi-tablement, per donar la veu al pobleamb la convocatòria, amb permís osense, d’un referèndum sobre la in-dependència, amb una pregunta cla-ra (tal com proposa l’ANC): “Vol queCatalunya sigui un estat indepen-dent?”.

El procés independentista no és capconxorxa ni cap cortina de fum de CiUni d'Artur Mas. Simplement, som onsom gràcies a la mobilització popular.Aquesta constatació desmenteix leslectures esbiaixades que es fan tant des

de l’espanyolisme com des d’algunssectors de les esquerres i de l’antica-pitalisme. L’opció rupturista, però,implica, necessàriament capgirar la pi-ràmide i situar el poble al capdavantdel procés cap a la independència, sen-se esperar que aquesta ens vingui do-nada per cap parlament, estadista opartit polític. Si el govern obeeix el po-ble,la independència està guanyada!

No obstant això, cal preveure queel procés no serà lineal ni tan lúdic comhan estat moltes de les manifestacionsdel sobiranisme. Cal tenir en comptela constant històrica de la lluita de clas-ses als Països Catalans, que ve marcadaper unes burgesies que sempre hanavantposat els seus interessos de clas-se a l’interès nacional. Per tant, si arano hi posem remei i si no arraconemel derrotisme, aleshores la tensió de-mocràtica s’acabarà desinflant i de-sembocarà en algun dels escenarissegüents: un bloqueig institucional, unnou pacte entre oligarquies o bé unasituació d’involució similar a la que japateixen al País Valencià i a les IllesBalears.

No és el moment de tancar-se alsquarters d’hivern i esperar que arri-bin temps millors. Ara és el momentde posar tota la carn a la graella. Noés el moment dels càlculs electorals ipartidistes. És el moment de la con-frontació i la desobediència enfront del’estat ocupant espanyol i les oligar-quies que el sostenen a casa nostra. Ésel moment d’avançar i propiciar unanova correlació de forces favorable alsinteressos de les classes populars,per poder canviar-ho tot. És el mo-ment d’emplaçar i col·laborar amb leslluites socials, amb l’ANC i ambnous agents com el Procés Constitu-ent, perquè és amb ells que podremdonar sentit a la unitat popular, ferpossible la independència i l'estat detots els catalans.

4Moment decisiu Per Fiona Camps

En conversa amb un grup d’editors depremsa local i comarcal, surt el lamentdel poc o nul interès d’alguns governslocals envers la premsa “de casa”. Ésmés, en alguns casos l’alcalde veta la pu-blicitat al periòdic que no li és plaent.És un exercici punible infecte queatempta directament contra la cultura,la llibertat d’expressió i la decència.

El municipi ha de plantejar-se lapremsa local com a eina de cultura, nopas com a eina de poder des del poder,com desafortunadament veiem ambtanta freqüència. Cal ser conscients queles tecnologies de la informació i la co-municació poden millorar la comuni-cació intercultural i l’enteniment mutu,en particular gràcies a la promoció -acada municipi on hi ha premsa local-del pluralisme cultural i lingüístic, lacreació de vincles interculturals i l’a-profitament compartit municipi-prem-sa de coneixements i informació en di-ferents formes, mitjançant la creació dexarxes comunicatives entre comunitatsi persones, aprofitant les noves possi-bilitats i la revolució en els mitjans decomunicació: premsa i televisió digital,ràdio i telefonia, tot a l’abast de les em-preses de comunicació local.

El procés precisa del compromís detres estaments: l’editor local, l’ajunta-ment i la Generalitat. Les possibilitatshi són totes, la complementarietat estàper fer. Sorgeix tota sola una pregun-ta: per què? En el futur de la premsa ca-talana i en català, intervindrà el dinerpúblic amb decisió com ha intervinguten el sector audiovisual? Els editors del’Associació Catalana de la Premsa Co-marcal, per exemple, reclamen “valorpolític per deixar de jugar amb el foc dedeterminats diaris de Barcelona, i crearamb decisió una política real de la co-municació (escrita) a Catalunya” (llibreblanc de la Premsa Comarcal. 2006).

El desenvolupament constant denoves tecnologies, el naixement denous canals de comunicació (amb l’es-clat imparable de la premsa digital) i laincorporació a la vida quotidiana d'u-na immigració creixent, desconeixedoradels elements culturals més elementalsde casa nostra, situa la premsa comar-cal en un estat de transició que ens abo-ca a destriar la dicotomia crisi culturalo crisi de mitjans.

Si des del punt de vista de mitjans de

comunicació local hi és, aquesta dico-tomia, ben segur que no és percebudapel lector. Però sí que ho ha de ser pera l’Administració local, que no té cons-ciència plena del valor afegit que re-presenta per al municipi el fet de dis-posar de premsa local. Els ajuntamentshan d’ajudar l’editor local perquè afron-ti amb garanties l’allau d’immigrants detotes les contrades del món, fins i tot demolt remotes, i l’editor ha de fabularamb l’administrador per a posar-se aldia i combatre amb arguments culturalspropis la incorporació dels nous indi-vidus a la seva localitat, acostar-s’hi i in-corporar-los, lentament i amb segure-tat, com a nous lectors.

Aquest delicat moment de transicióde la premsa ofereix dues vies: la de sor-tida o la via morta. No hi ha dubte queels editors de premsa local han situat lalocomotora a la via de sortida. Veuremquè farà l’Administració local, que hasuperat moments semblants allunyant-se, lamentablement, de l’editor depremsa tot confegint un esplendorósgabinet de Comunicació, no per establirmillors relacions amb la premsa de laseva ciutat sinó per treure al carrer unacompetència il·lícita i sense ètica: unpretès butlletí d’informació local, en laimmensa majoria de casos d’auto pro-paganda de l’alcaldia i del partit que go-verna. L’antítesi d’un element cultural.

Hi ha molts pocs ajuntaments quedonin suport transparent i decidit a lapremsa privada del seu poble. Diríemque ja els està bé que quedin a la via mor-ta. Ni tan sols hi cerquen complicitat.

És un bon moment ara, ficats dinsla transició dels mitjans de comunica-ció i de la mateixa cultura, per projec-tar eficaçment des de cada ajunta-ment una política de suport a la prem-sa local en just reconeixement a laseva tasca –considerada arreu, fins a lesmés altes instàncies europees- comuna premsa compromesa amb les ar-rels culturals i lingüístiques de cada ciu-tat, de cada comarca, del país sencer.

El tricentenari del 1714 també potengreixar la simbiosi local de premsa iadministració i acabar amb les alcal-dades. Hi ajudaria aquesta nova llei, queno acaba d’arribar, que ha de garantirdeterminada igualtat entre la premsageneralista de la capital i la premsa lo-cal. I no només en l’àmbit publicitari.

4La premsa local, a debatPer Estanis Alcover (ex president de l’Associació de Premsa Comarcal)

21 gener 2014

Eixample| 8

líniaeixample.cat

El 2013 a Barcelona es van re-gistrar 8.595 accidents de tràn-sit amb víctimes. D’aquests, gai-rebé una tercera part, 2.781, un32,36%, van ser a l’Eixample.Això fa que el districte encapçaliel rànquing de sinistralitat de laciutat.

Les dades es van presentar lasetmana passada en l’anàlisi del’accidentalitat de 2013. Els mésde 8.500 accidents amb víctimesde l’any passat suposen un aug-ment d’un 2,13% respecte del2012. Si ens fixem en les dadesdel districte, els sinistres tambéaugmenten respecte de l’anypassat i l’Eixample segueix con-centrant gairebé un terç delsaccidents de la ciutat. El seguei-xen Sarrià-Sant Gervasi, SantMartí i Sants-Montjuïc, amb poc

més del 10% dels accidents cadaun d’ells. Els quatre districtes,però, suporten més de la meitatdel trànsit de Barcelona.

MÍNIM HISTÒRIC DE MORTSLa dada positiva del 2013 és laxifra de morts. Només 22 per-sones van perdre la vida en ac-

cidents de trànsit l’any passat,un mínim històric des que es re-gistren les dades. Aquesta xifrasuposa una reducció de gairebéun 27% de la mortalitat respec-te del 2012 (30 morts). Dels 22morts, 10 eren conductors demotocicletes i 10 més vianants,els col·lectius més vulnerables.

L’Eixample lidera el rànquing de sinistralitat de la ciutat. Foto: Google Maps

Un terç dels accidents de trànsitde la ciutat són a l’Eixample

» El districte lidera el rànquing de sinistralitat de Barcelona el 2013» A la ciutat van morir 22 persones, un 27% menys que l’any passat

El districte tindrà una oficina de promoció econòmica

ECONOMIA4L’Eixample tindràla primera Oficina de PromocióEconòmica descentralitzada dela ciutat. El Districte vol impul-sar el comerç i les empreses de lazona, que representen un terç del’activitat econòmica de la ciutat.

L’oficina, que s’ubicarà a laseu del Districte, treballarà, se-gons informa el Districte, pelfoment de l'ocupació, la promo-ció del comerç de proximitat, l'or-denació i reorientació del turis-me a l'Eixample i per fomentarl'emprenedoria.

El regidor del Districte, Ge-rard Ardanuy, explica que “la vo-luntat és apropar-nos al màximal ciutadà per tal de millorar la si-tuació de les persones, entitats iempreses del districte”.

L’Oficina de Promoció Eco-nòmica serà un dels tres punts dela ciutat on es farà el programapilot de l’Oficina d’Atenció al’Empresa (OAE), un servei quevol centralitzar els tràmits, de-mandes i consultes que hagin defer les empreses, per facilitar lainterlocució amb l’Ajuntament.

CULTURA4La Fundació AntoniTàpies va registrar l’any passat76.344 visites. Aquesta xifra ésinferior a la registrada l’any pas-sat, quan va morir l’artista, peròsuposa una evolució respectede les de 2011 i anys anteriors.

La Fundació explica que encomparació amb fa dos anys, elnombre de visitants ha aug-mentat un 8%. Des del museu esconsidera que la xifra rècordde 92.290 visitants del 2012respon a l’interès despertat per

la mort d’Antoni Tàpies, peròque les dades no són compara-bles amb les del 2013.

Per exposicions, Tàpies. Desde l’interior, amb gairebé 24.500visites, i Contra Tàpies, que vasuperar les 21.000, van ser lesque van cridar més l’atenció delpúblic. El públic de la col·leccióde la Fundació i de les activitatsescolars també ha crescut res-pecte d’anys anteriors.

Per a aquest 2014, la Fun-dació Antoni Tàpies ha progra-

mat diverses exposicions queexploraran alguns dels expo-nents de l’art nord-americà con-temporani. Es tracta d’Allan Ka-prow i de Kerry James Marshall.

A més, també es programa-ran les exposicions Antoni Tà-pies. Col·lecció, #7, a la prima-vera, primer, i Antoni Tàpies,Col·lecció, #8, a l’estiu, que pre-sentaran una selecció renovadad’obres de l'artista català per-tanyents al fons de la Col·leccióde la Fundació.

RedaccióEIXAMPLE

L’oficina s’ubicarà a la seu del Districte. Foto: Arxiu

Més visites a la Fundació Tàpies

La façana de la Fundació Tàpies, al carrer Aragó. Foto: Pierrot Heritier

Seguretat | Oposicions de Bombers i Guàrdia UrbanaL’Ajuntament ha aprovat la convocatòria de noves places per al cos de Bombers

i per al de la Guàrdia Urbana. L’oferta per al cos de policia serà de 100 noves places, mentre que n’hi haurà 67 per als bombers. La convocatòria es farà al

llarg del 2014, un cop s’aprovin les bases i el reglament de les oposicions.

Eixample11 | 21gener 2014 líniaeixample.cat

La Síndica demana a Trias unpla urgent per als ‘sense sostre’POBRESA4La síndica de greu-ges de Barcelona, Maria As-sumpció Vilà, veu “molt ur-gent” que l’Ajuntament posi enmarxa un pla específic d’actua-ció, amb un pressupost con-cret, per combatre l’importantnombre de persones sense llari l’exclusió residencial a la capitalcatalana.

Segons dades del Servei d’In-serció Social (SIS) de l’Ajunta-ment, el passat març hi havia ala ciutat 2.933 persones sensellar, un 45% més que l’any2008, a l’inici de la crisi. Del to-tal, 870 ciutadans dormien alcarrer, 595 vivien en assenta-

ments i 1.468 estaven allotjatsen recursos residencials de laXarxa d’Atenció a les PersonesSense Llar (XAPSLL).

Segons Vilà, la prevenció del’exclusió social s’ha de basar enproporcionar primer un lloc onviure dignament i després apro-fundir en la intervenció social ilaboral.

Tot i que la síndica valorapositivament que des del 2008també han augmentat un 28%les places per allotjar aquestespersones ofertes per l’Ajunta-ment, encara ho considera in-suficient per atendre totes lespersones necessitades.

El divendres dia 10 es van pre-sentar les deu propostes de re-modelació que participen alConcurs Internacional d’Ideesper transformar la Plaça de lesGlòries. Deu projectes diferentsque busquen un objectiu comú:ser escollits com la millor opcióper convertir les Glòries en lanova gran plaça i zona verda dela ciutat.

Segons el gerent adjunt d’Ur-banisme, Albert Civit, les deupropostes són “molt diferents so-bre un conjunt d'idees molt si-milar”. Civit valora que en elsprojectes hi veu “creativitat, in-novació i alhora propostes mésconservadores”.

Ara un jurat format per 12 ex-perts de diferents disciplinesque inclouen l’arquitectura, l’en-ginyeria i l’urbanisme i 2 repre-sentants veïnals seran els enca-rregats de triar quina és la milloropció. La decisió es farà públicael 14 de febrer.

Les deu maquetes presenta-des busquen solucions diferentsper als dos grans aspectes de laremodelació. D’una banda l’o-

cupació de l’espai lliure de 13hectàrees que resultarà de l’eli-minació del tambor i que prefe-riblement ha de ser un espaiverd. De l’altra els edificis que en-voltaran la plaça i que acollirandiversos equipaments.

ENDERROCAMENT DE L’ANELLALa principal actuació de les obresde remodelació de les Glòries ésla desconstrucció de l’anella vià-ria. Actualment aquest procéses troba en la fase d’execució

zero, que implicarà la nova ober-tura del carrer de Badajoz queenllaçarà amb el carrer de laIndependència. A partir del 16 defebrer es podrà circular peraquest carrer.

El mes de març començarà lafase 1 de la desconstrucció, quecomençarà pel costat mar. Aljuny, un cop acabada, començaràla fase 2, que s’allargarà fins al se-tembre, i que consistirà en l’en-derrocament de l’anella pel cos-tat muntanya.

Un dels 10 projectes de remodelació de les Glòries. Foto: Ajuntament

Deu propostes per definir el futur disseny de les Glòries

RedaccióEIXAMPLE

El nombre de ‘sense sostre’ es dispara. Foto: Arxiu

Eixample| 12 21gener 2014líniaeixample.cat

En marxa la remodelaciódel Passeig de Gràcia

URBANISME4Dimarts passatvan començar les obres de reur-banització del Passeig de Gràcia,un dels grans projectes urba-nístics del districte per a aquest2014. La reforma eixamplaràles voreres i reduirà el trànsitdels laterals.

Les obres han començat altram central comprès entre laDiagonal i el carrer Mallorca, uncop acabat el pròleg de la remo-delació feta a Jardinets.

Durant l’actuació s'ampliaranles voreres eliminant els carrilslaterals. De fet, es convertiran envials de plataforma única, ambuna via de serveis que també po-dran utilitzar les bicicletes. Tam-bé es millorarà la il·luminació i

algunes parades d'autobús que-daran afectades, de manera ques'aniran traslladant a mesuraque avancin les obres.

El regidor del Districte, Ge-rard Ardanuy, va comentar que"el passeig de Gràcia, que per anosaltres és una via emblemàti-ca, ens servirà per provar siste-mes de gestió intel·ligent de ciu-tat", en relació al nou sistemad’il·luminació intel·ligent ques’hi instal·larà.

Quan s’acabin les obres d’a-quest tram, a l’abril, començaràla remodelació del passeig fins aPlaça Catalunya. L’actuació es-tarà enllestida el novembre itindrà un cost total de 7,4 mi-lions d’euros.

Aquest pròxim cap de setmanase celebra al barri de Sant Antonila popular i tradicional cavalca-da dels Tres Tombs, en la qual elsanimals en són els protagonistes.Una festa que s’emmarca dinsdels actes de la Festa Major delbarri, que va començar aquestpassat cap de setmana.

Divendres es va donar el tretde sortida a deu dies d’activitatspensades per fer gaudir tots elsveïns i veïnes del barri, ambactes per a infants, adults, gentgran i, evidentment, animals.

Dissabte ja es van celebrardos actes destacats, com són lacercavila de Festa Major i elpregó. També diumenge, amb laCursa Popular del barri de SantAntoni, que va aplegar més de3.000 corredors.

És aquesta setmana, però,quan es concentren la majoriade les activitats destacades. Di-mecres és el torn de la gentgran amb el gran ball. Agafen elrelleu els joves, que divendrescelebren el seu sopar. Tots dosactes es fan a l’envelat de l’a-vinguda Mistral.

Dissabte, però, arriba el mo-ment més esperat, amb la ca-valcada dels Tres Tombs a par-tir de les 10:30h del matí. Ladesfilada inclou cavalls i genets,carruatges, gossos i molts mésanimals que fan d’aquest dia laseva festa particular. I per tan-car un dia atapeït de propostes,nit jove i ball de Festa Major, a

partir de les onze de la nit a l’en-velat.

De cara a diumenge i peracabar la festa encara queden ac-tes destacats: matinades, tra-bucaires, el Seguici de Sant An-toni i el Correfoc Infernal. Totplegat per convertir Sant Anto-ni en el centre de la festa barce-lonina durant deu dies.

El cartell de la Festa Major de Sant Antoni 2014. Foto: Ajuntament

Arriben els Tres Tombs, plat fortde la Festa Major de Sant Antoni

RedaccióSANT ANTONI

Imatge de com serà el lateral de Passeig de Gràcia. Foto: Ajuntament

Eixample15 | 21gener 2014 líniaeixample.cat

Trias: “No permetre la consultaseria una greu equivocació”

POLÍTICA4L’alcalde de Barce-lona ha mostrat la seva confor-mitat amb la consulta planejadapel Govern de la Generalitat peral pròxim 9 de novembre. Aixího va manifestar el passat 15 degener en l’habitual trobada en-tre el batlle i periodistes alCol·legi de Periodistes de Cata-lunya. En un discurs de pocmés d’una hora de durada, Triasva enumerar els eixos de les ac-tuacions de l’Ajuntament per aaquest 2014, que passen, prin-cipalment, per tres tasques: l’a-tenció a les persones, la reacti-

vació econòmica i oferir unsserveis de qualitat.

Trias vol recuperar Barcelo-na de l’actual situació econòmi-ca perquè creu que la millor for-ma d’ajudar els que més ho ne-cessiten és “oferint feina”. A més,vol canviar la política d’habitat-ge de compra, que qualifica d’”ab-surda”, per una política de “llo-guer assequible”. En aquesta lí-nia, l’alcalde va anunciar que elgrup municipal de CiU votarà afavor de la proposta d’ICV de san-cionar els bancs que mantin-guin pisos buits a la ciutat.

L’atur i les condicions de treballcontinuen sent la principal pre-ocupació dels barcelonins. Aixího reflecteix la segona onadadel baròmetre municipal de2013. La desocupació és el prin-cipal problema per al 31,3% delsciutadans, tot i que un 45% delsenquestats creu que la seva eco-nomia familiar millorarà du-rant aquest any, una mostra quel’optimisme està arrelant entreels barcelonins.

Pel que fa a la gestió munici-pal, 7 de cada 10 barcelonins l’a-proven, un 6,4% més que a l’inicidel mandat actual.

CiU TORNARIA A GUANYAREl Baròmetre també recull laintenció de vot dels enquestatsdavant d'unes hipotètiques elec-cions. CiU tornaria a guanyar,obtenint un 13,7% dels sufragis,seguida d'Esquerra, que passa-ria a ser segona força amb el7,5%, i molt a prop IniciativaVerds amb el 6,9. Tot seguit, elPSC perdria vots fins a quedar-se amb el 5,1% i entraria la CUPamb el 3,3%. Per últim, Ciuta-

dans i PP recollirien l'1,9 i l'1,6%dels sufragis respectivament.Tot i això, un 54% dels enques-tats encara no tenen decidit a quivotarien si ara hi haguessin uneseleccions.

Pel que fa als líders munici-pals, l'alcalde Xavier Trias se-gueix sent el més ben valorat, i l'-únic que aprova, amb un 5,1. Dela resta, Jordi Martí obtindria un4,3, Alberto Fernández Díaz un

2,9, i Ricard Gomà i Jordi Por-tabella empatarien amb un 4 imig cadascú.

Finalment, i com a dada cu-riosa, un 55,9% dels barcelo-nins afirmen desconèixer que aBarcelona s’està celebrant el Tri-centenari. A més, entre els que síque ho saben, tres de cada qua-tre desconeixen els actes ques’han programat amb motiu d’a-questa commemoració.

Una sessió d’orientació a una oficina de treball. Foto: Generalitat

L’atur continua sent la principalpreocupació dels barcelonins

RedaccióEIXAMPLE

L’alcalde Xavier Trias durant la trobada amb els periodistes. Foto: Ajuntament

Sant Pau, una joia a punt d’obrir17 | 21gener 2014 líniaeixample.cat

L’Hospital de Sant Pau és elconjunt modernista més impor-tant d’Europa i Patrimoni de laHumanitat per la Unesco. Ambaquesta carta de presentació idesprés de quatre anys d’inten-sa restauració, el recinte esperaconvertir-se quan obri, el febrer,en un dels principals reclams deldistricte i de Barcelona.

El conjunt arquitectònic, ons’hi ubicava l’hospital de la San-ta Creu i Sant Pau abans de la

construcció del nou edifici, es vaconstruir entre 1905 i 1930 sotales ordres de l’arquitecte LluísDomènech i Montaner. Ara, des-prés d’un acurat procés de po-sada a punt de molts dels seuspavellons, obre les portes al granpúblic com a mostra del llegat ar-tístic i arquitectònic de la ciutat.

Ho farà, això si, cobrant en-trada. Segons informa el diari ElPaís, aquells que vulguin po-dran fer una visita guiada d’unahora per uns 14 euros. Els dinersserviran per remodelar aquellesparts que encara esperen el seutorn. L’Ajuntament i la Fundaciófaran altres accions per promo-

cionar el recinte, com una sen-yalització especial a l’avingudaGaudí i als transports propers.Segons el mateix diari, l’hospitaltambé podria llogar algunes sa-les per acollir esdeveniments.

Les visites a l’històric hospi-tal de Sant Pau permetran veu-re les sales que abans acollienl’administració del centre i elservei d’urgències, entre altres,així com també els jardins inte-riors.

L’obertura està prevista per afinals de febrer, però sense unadata concreta, i es faran diversessessions de portes obertes perquès’hi apropin els veïns.

RedaccióSAGRADA FAMÍLIA

Fotografies: Ajuntament, Pierrot Heritier i Arxiu.

Sant Pau obrirà el febrerdesprés de quatre anys d’obres

21 gener 2014

Comerç| 18

líniaeixample.cat

El curt ‘Clautisme’ guanya el Premi Mercuri del ComerçCONCURS4El curtmetratge del’Equip Fergath, Clautisme, vaguanyar el primer Premi Mer-curi del Comerç Creu CobertaShopping & Shooting, una ini-ciativa de l’Associació de Co-merciants de Creu Coberta.

En la cerimònia d’entregad’aquest guardó, celebrada elpassat divendres a l’escenari delteatre de la Fundació CulturalHostafrancs, hi va ser present elregidor de presidència de l’A-juntament, Jordi Martí, i el di-

rector de comerç de Barcelona,Jordi Bailach, i es van projectartots els curtmetratges presentatsal concurs.

El curt guanyador del premiva ser dirigit per Pol Gonzàlez,Alex Miñarro i Lídia Artigas.D’altra banda, el premi del pú-blic va recaure en la peça Laclau. El president de Creu Co-berta, Lluís Llanas, va destacarla rellevància d’aquests premisque “acosten el cinema i el co-merç per primer cop”.

Torna per segon any latradicional Rifa del Porc

SORTEIG4Barcelona celebravaantigament una rifa relacionadaamb un dels animals més espe-cials de la nostra dieta, el porc.

En aquest sentit, el pròximdivendres 24 Sant Antoni Co-merç, en el marc de la Festa Ma-jor del barri i amb la col·labora-ció del mercat i del Districte, ce-lebrarà per segon any seguit laRifa del Porc, un sorteig que esva deixar de fer el 1882 i que vatornar l’any passat.

La idea, que va sorgir delsgrups Calaix Desastre i Flavio-laires de Sant Antoni, busca res-catar una tradició que consistiaa engreixar un porc al carrer du-rant uns dies per després sorte-jar-lo entre els veïns en una rifa.Enguany el concurs “està ac-tualitzat, ja que se sortegen pro-ductes de xarcuteria i cansala-deria”, explica a Línia EixampleRamon Puig, dinamitzador deSant Antoni Comerç.

El Parlament aprovarà a finals degener o principis de febrer l’am-pliació de vuit a deu els dies fes-tius en què els comerços podranobrir cada any. Aquesta reco-manació, que va fer el Consell deGaranties Estatutàries a finalsd’any, s’ajusta a l’exigència mar-cada per un Reial Decret del go-vern de l’Estat que indica que elsfestius amb possibilitat d’ober-tura comercial no poden ser in-feriors a 10 durant un any. Peraquest motiu, CiU i ERC pre-sentaran aquesta esmena queinclouran en la proposició dellei d’horaris comercials.

La tria d’aquests dos nousdies d’obertura quedaran enmans dels ajuntaments. “Estàbé que hi hagi més festius oberts,però que es col·loquin en aquelles

dates que ho requereixin”, expli-ca a Línia Eixample Vicenç Gas-ca, president de la Fundació Bar-celona Comerç. Gasca creu queaquests dos nous dies haurien defer-se coincidir amb aquells quetinguin una major afluència tu-rística o de congressos a la ciutat.

Ara per ara, la llei catalana decomerç es troba en suspens perpart del Tribunal Constitucional,

que considera que trepitja com-petències a l’Estat en aquestamatèria. Amb la nova llei d’ho-raris comercials, el Govern bus-ca redreçar aquesta situació idotar Catalunya d’una llei querespecti el model de comerç ca-talà i actuar contra la normativaliberalitzadora de Madrid. Lafutura llei d’horaris comercials estroba en fase d’aprovació.

Els ajuntament podran escollir els dos nous festius d’obertura. Foto: Arxiu

Els comerciants podran obrirfins a 10 festius durant l’any

» CiU i ERC inclouran aquesta esmena en la proposició de llei d’horaris» Fins ara només era possible obrir durant vuit festius anualment

RedaccióEIXAMPLE

La pista de gel BarGelonaregistra un milió de visitants

OCI4La pista de gel de plaçaCatalunya va tancar el passat di-marts 7 de gener amb un nouèxit de participació. Des de laFundació Barcelona Comerç escalcula que al voltant d’1 milió depersones han visitat les instal·la-cions de BarGelona des del pas-sat divendres 22 de novembre,dia de l’obertura.

D’aquesta xifra, uns 90.000hi han anat a patinar i gairebé200.000 els han acompanyat ala zona especialment habilitada.Aquestes xifres són fruit de lesprimeres estimacions, i cal su-mar les més de 700.000 perso-nes que han visitat aquesta tem-

porada la pista, tot i que no hihagin entrat a patinar.

La Fundació també ha volgutdestacar la participació dels ei-xos comercials de tota la ciutaten aquesta iniciativa. Els orga-nitzadors, que no tenien previ-sions tan optimistes en un prin-cipi, destaquen els dos passeigsque es van col·locar a banda ibanda de la pista, i que perme-tien creuar la plaça Catalunyades de la banda de mar a la demuntanya, i de la banda de Be-sòs a la del Llobregat, permetentun flux important de persones alvoltant de les instal·lacions lú-diques.

BarGelona registra 80.000 patinadors durant aquesta temporada. Foto: Arxiu

Llei d’horaris | Cor Eixample defensa el model de comerç catalàDes de l’eix comercial Cor Eixample han volgut defensar el model de comerç català, “un dels

màxims exponents del nostre estil de vida”, a més de ser “l’eix vertebrador de les nostres ciutats”. En aquest sentit, Cor Eixample demana una conciliació de la vida laboral i familiar

en relació a la llei d’horaris comercials que aprovarà el Parlament d’aquí a unes setmanes.

El comerciant del mes19 | 21gener 2014 líniaeixample.cat

Roser Pujol / presidenta d’Encants Nous Eix Comercial

La presidenta de l’Eix Encants Nous fa balanç de les rebaixes i qüestiona si una ampliació dels horaris comercials

d’obertura pot suposar un augment directe de les vendes

Com van les rebaixes? Esteuincrementant les vendesrespecte al 2013?

De moment està molt tranquiltot. Els comerços petits no solemfer rebaixes tan agressives comles grans superfícies. En aquestsentit, aprofitant que parlem deltema, segons com jo les entenc,les rebaixes representen el finald’una temporada on es treuen elsestocs que han quedat de la ma-teixa. El que no és lògic, per co-mençar, són les dates en què esfan les rebaixes. Es fan en plenatemporada d’allò que s’ha devendre. El juliol es fan les rebai-xes de les tovalloles de platja? Odels banyadors? I a l’hivern de laroba d’abrigar? Per a mi no és lò-

gic. A més, de rebaixes n’hi ha du-rant tot l’any, camuflades. Quècanvia, que posen un cartellet?

Us agradaria que les rebaixescomencessin una mica més tardi acabessin abans?Haurien de celebrar-se realmentquan acabés una temporada. Po-sar les rebaixes d’estiu al setem-bre, per exemple, per treure l’es-toc estiuenc, i no rebaixar-hodurant la temporada de calor. Sino, estàs traient valor a un pro-ducte i a la teva feina.

Va ser positiva la campanya co-mercial de Nadal? En general elscomerciants pensen que van sermillors que les de l’any passat...Depèn de la botiga, del sector. Hiha de tot. Nosaltres estem més li-mitats pel que fa al nombre detreballadors. L’empresari que tédependentes i es pot permetre fer

torns, li és igual obrir una que 24hores al dia. Però el petit co-merciant què pot fer? Dur elmatalàs aquí a la botiga? A més,les campanyes que duen a termeles grans superfícies són molt po-tents, arriben a tothom per di-versos mitjans.

Esteu d’acord amb l’ampliaciódels festius d’obertura?És una cosa recorrent en malesèpoques. Normalment el petitcomerç no reivindica una am-pliació dels horaris. Qui ho fa so-len ser grans centres comercials

o zones que pel seu pes turísticaixí ho demanen. És possibleque, en el cas dels creueristes, espugui obrir alguna zona puntual.Els turistes van a llocs que estanconcertats amb els turopera-dors. El petit comerç, de mo-ment, poc se’n beneficia d’a-quest turisme. M’agradaria queem diguessin si obrint més ho-res, es vendria més. Quan algús’omple la boca amb el comerçlocal, que digui si de veritat estàdefensant el comerç de proxi-mitat, quan estan permetentque s’ampliï la Maquinista o elsoutlets. Que algú m’expliqui compot ser possible que hi hagi tantexcedent d’articles.

Quines iniciatives posareu enmarxa aquest 2014?Estem posant molt d’èmfasi enacabar d’assentar el nostre eix idonar un nou aire a les galeries.

A més, enguany volem establir lesdiferències entre els EncantsVells i els Encants Nous. Som to-talment diferents, tot i que elsfundadors provenen dels En-cants Vells. Però nosaltres somEncants Nous. Hem de trans-metre a la gent que nosaltres es-tem aquí i ells estan allà, i ja fa 83anys que som aquí.

Teniu bones expectatives els co-merciants d’Encants Nous decara a aquest nou any que ara totjust acaba de començar?Depèn de les informacions que esdonin, que poden motivar que lagent tingui més confiança. Abanda, també tenim molta feinade conscienciació de la poblaciósobre la importància del petit co-merç de proximitat. Si la gentcompra al comerç petit, és ocu-pació que donen a la gent del ba-rri, i també el revitalitzen.

F. Javier RodríguezEIXAMPLE

“Obrint més horesno vens més”

“L’ampliació delshoraris és una

demanda recorrenten males èpoques”

21 |

21gener 2014

Esportslíniaeixample.cat

Una de les proves atlètiques méstradicionals dels barris barcelo-nins, la Cursa de Sant Antoni, vatenir lloc diumenge passat per36a vegada amb un bon rècordde participació. Uns 3.500 co-rredors, dels 4.000 inscrits ini-cialment, van prendre la sortidaa dos quarts de 10 del matí enaquest recorregut de 10 quilò-metres pel barri de Sant Antoni,que aquests dies es troba cele-brant la seva Festa Major.

La sortida va tenir lloc a l’en-creuament dels carrers Florida-blanca i Calàbria. A més, aques-ta cursa també va ser el 19è Me-morial Antonio Rodríguez. Enl’àmbit purament esportiu, elcinc vegades campió de la com-petició i favorit, Driss Lakhoua-ja, del Club Esportiu Montornès,

va revalidar el títol en imposar-se amb un temps de 30 minutsi 30 segons. El van seguir SamirAlt, del Domingo Catalán, segon,i Iván Espilez, en tercera posició.

En categoria femenina, Has-na Bahom, del Sansi, va ser latriomfadora amb un temps de 35minuts i 53 segons.

A banda de la cursa principaldels 10 quilòmetres, també esvan celebrar diferents provesen les categories aleví, infantil icadet, que van realitzar una mi-lla de distància, i les categoriesbenjamí i pre-benjamí, que vancórrer 400 i 200 metres, res-pectivament.

Enguany se celebrava la 36a edició de la prova. Foto: Cursa Sant Anotoni

Uns 3.500 corredors prenenpart a la Cursa de Sant Antoni

» La xifra de participants d’aquesta edició suposa un rècord històric» L’atleta Driss Lakhouaja va revalidar el títol per sisena vegada

Barcelona acollirà la final dela Champions de waterpolo

WATERPOLO4Barcelona es con-vertirà durant el 2014 i el 2015 enla seu de la Final Six LEN Cham-pions League, la competició finalde la Lliga europea de waterpo-lo masculí.

En l'acte de presentació i sig-natura del conveni, celebrat a fi-nals de desembre i que va vin-cular aquest esdeveniment a lacapital catalana, hi van assistir latinenta d’alcalde de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, MaiteFandos, el director de la LigueEuropéene de Natation (LEN),Marco Birri, i el president de la

Reial Federació Espanyola deNatació, Fernando Carpena, en-tre altres personalitats d’aquestesport aquàtic.

Durant l’acte, Maite Fandosva manifestar la seva satisfaccióper acollir novament un esdeve-niment internacional, desprésde l’èxit d’organització dels Mun-dials de Natació, celebrats durantel passat estiu. “Barcelona és in-discutiblement una capital del’esport, la segona del món”, enreferència al rànquing de ciutatsesportives, on Barcelona figuracom a segona a nivell mundial.

Quatre curses deixen 145.000euros per a les entitats socialsSOLIDARITAT4Els barceloninsvan demostrar durant 2013 laseva solidaritat mitjançant lapràctica esportiva. Els dinersrecaptats a través de les inscrip-cions a les curses de la Mercè, laMitja Marató, la Marató i laCursa dels Nassos van ascendira un total de 145.000 euros. Enaquest sentit, va ser la Cursa dela Mercè la que més diners va re-captar, 87.413 euros en total.

La tinenta d’alcalde de Qua-litat de Vida, Igualtat i Esports,

Maite Fandos, valora molt posi-tivament aquesta dada, i animaa fer-ne ressò d’aquest fet, ja que“és important que els ciutadansi les ciutadanes que participen enaquestes proves sàpiguen que laseva participació ajuda a millo-rar la vida d’altres persones”.

L’obtenció dels ingressos esrealitza mitjançant les inscrip-cions i a través de la campanyade reciclatge de xips d’un sol ús.En aquest segon cas, cada xip re-tornat representa 0,80 cèntims.

Últims dies per inscriure’sal BCN Sports Film

CONCURS4La cinquena ediciódel festival de cinema BCNSports Film ja escalfa motors.De fet, el pròxim 28 de febrer ésla data límit per a l’admissió deles pel·lícules que vulguin formarpart de la selecció oficial delcertamen.

El BCN Sports Film, que tin-drà lloc del 7 al 10 de maig, se ce-lebra des de fa cinc anys ambl’objectiu d’apropar el món au-diovisual sobre l’esport i els seus

valors al gran públic, a la vega-da que pretén oferir un espai dediàleg i intercanvi entre els pro-fessionals del sector. Aquestconcurs està organitzat per laFundació Barcelona Olímpica iNikita Events, i compta amb lacol·laboració de l’Ajuntament i elComitè Olímpic Espanyol.

Les pel·lícules, ja siguin curt-metratges o llargmetratges, hande tractar sobre temàtiques odisciplines esportives.

RedaccióSANT ANTONI

Moment d’un partit de waterpolo durant els Mundials. Foto: BCN2013

Bàsquet | Victòria ajustada de la UE GaudíLa UE Gaudí va derrotar abans d’ahir al CB Roser per 69 punts

a 67 en un partit molt disputat. Amb aquest resultat, els de l’Eixample escurcen distàncies amb l’equip de la Marina i es col·loquen vuitens a la

competició regular, amb una victòria menys que el Roser, setè.

| 22Agenda21 gener 2014líniaeixample.cat

DISSABTE 25 DE GENER10:30 Cavalcada dels Tres Tombs de Sant Antoni.La pregonera de l’edició d’enguany seràAnna Tarrés, ex seleccionadora de l’equip es-tatal de natació sincronitzada. La desfiladacomençarà al carrer Calàbria, cruïlla amb Flo-ridablanca.

DIMARTS 21 DE GENER19:00 La contaminació acústica ens afecta a totsés una taula rodona que mostrarà els efec-tes d’aquest tipus de pol·lució en les perso-nes, i quines mesures s’han de prendre pertal de disminuir aquest problema / Aulaambiental de la Sagrada Família.

FINS AL 7 DE FEBRERMatí-Tarda (What) Eden? Incongruències de la

memòria. Una exposició que qüestiona quèés l’Edèn, plantejant si és una construcció il·lu-sòria de l’home per donar sentit a la seva exis-tència o bé una condició que va existir i es vaoblidar. Mostra fotogràfica a càrrec de Phe-ed. / Casa Elizalde.

FINS AL 24 DE GENERTardaMiradocs. Mostra de cinema documen-tal que vol obrir una finestra a produccionsque rarament es poden veure en sales de ci-nema comercials. / Casa Elizalde.

DIMARTS 21 DE GENER17:30 A Babel amb patinet, a càrrec de NéstorNavarro, és un conte dedicat a nens i nenesa partir dels 3 anys que explica la història d’enBilal, que arriba a Babel, on està prohibit riu-re. / Biblioteca Sagrada Família.

DIMECRES 12 DE FEBRER18:00Un viatge per l’univers és una activitat adre-çada a nens d’entre 7 i 11 anys on els parti-cipants exploraran els diversos planetes queconfiguren el sistema solar. / Biblioteca Sa-grada Família.

DISSABTE 25 DE GENERMatí Caminades de marxa nòrdica per a la gentgran. Aquest és un esport que consisteix a ca-minar amb l’ajuda d’uns bastons similars alsd’esquiar. / Espai Sant Antoni.

AGENDA MENSUAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

24 de gener de 1977El dia 24 de gener de l’any 1977 quedarà per sempre gravat en la memòria col·lectiva i de la lluita antifeixista. Aquell dia, un escamot ultradretà assassinava cinc advocats laboralistes de CCOO a Madrid, en l’anomenada matança d’Atocha.

Bona nit i tapa't és un nou projecte quevol familiaritzar els nadons amb el móndel llibre des del primer any de vida.Això es fa a través de diverses propostessensorials que conviden a mirar, tocari escoltar. / Biblioteca Sagrada Famí-lia

Bona nit i tapa’tDv. 24 de gener a les 11:00

El documental del mes de gener a l’au-ditori del Centre és Casas para todos, deGereon Wetzel. Aquest film tracta de ma-nera explicativa el problema de la bom-bolla immobiliària a l’Estat.

Partit de l’AESC Ramon Llull

L’AESC Ramon Llull rebrà aquest prò-xim diumenge al CB Gavà, en la set-zena jornada de Copa Catalunya debàsquet. Els de l’Eixample intentaranno perdre de vista els primers llocs dela classificació, ara que són vuitens. / Poliesportiu Municipal Estació delNord.

Enguany es compleix el 75è aniversaride l’entrada de les tropes feixistes a Bar-celona, i el Centre cívic Golferichs haposat en marxa tota una sèrie de xe-rrades sobre la matèria. El pròxim di-marts, l’historiador Francesc Vilanovaparlarà sobre l’exili republicà arreu delmón.

75 anys de l’exili republicàDm. 28 de gener a les 20:00

Dg. 25 de gener a les 18:00

El documental del mesCasas para todos

Dm. 21 de gener

E F E M È R I D E

Pròxima edició: 11 de febrer| 24 líniaeixample.cat

Liniaeixample 37

Documents

Transcript of Liniaeixample 37