1.- Introducció

2.- Definició Líder

3.- Característiques Líder

4.- Classes de Líder

5.- Lideratge femení

6.- El/la líder i la comunicació

7.- El/la líder polític

8.- Lideratge a les Agrupacions

9.- Conclusions

10.- Bibliografia

1.- Introducció:

En aquestes pàgines es pretén tractar el tema de la figura del líder, la seva personalitat, el lideratge polític, la seva vessant comunicativa és a dir la importància del llenguatge en el líder.

Es farà un resum del concepte de líder i es veuran algunes de les seves definicions, així mateix també es tractarà el tema del lideratge femení.

Una altra part del treball estarà destinada al tema del lideratge polític i la seva aplicació al món polític de les agrupacions, com un dels mitjans més proper per l’actuació del lideratge.

Es veuran algunes de les característiques indispensables dels líders polítics com pot ser tenir humilitat, la rellevància del concepte de passió, en relació a la seva gestió, al seu treball.

És comentarà la importància que té que un líder mostri una actitud de servei, donat que les nostres polítiques van adreçades a les persones.

Es tractarà també la importància de què el líder sigui una mica psicòleg, • que es preocupi pels demés, • que sigui amable,• que tingui la capacitat de somriure, • que tingui la capacitat de pensar, • que tingui criteris propis i elabori el seu propi discurs, • que gaudeixi veient com els altres companys són líders, • que sàpiga donar el relleu als més joves, • que sàpiga situar-se en un lloc més relegat en determinats moments, en definitiva, un líder que sigui capaç de CANVIAR i TRANSFORMAR LA REALITAT.

Un líder fort físicament, moralment i ideològicament com va dir Felipe Gonzalez.

Gandhi va dir de si mateix:“no sóc un visionari; pretén ser un idealista pràctic”. “La funció d’un resistent és provocar la resposta”.

2.- Definició del Líder:

Des del seu origen l’home s’ha agrupat en comunitats. Comunitats que, per a la seva subsistència, van tenir que prendre decisions, coordinar esforços i portar a terme accions enfocades envers el progrés i el benestar comú.

Al llarg de la historia han sorgit individus que han destacat per exercir sempre aquestes funcions. A aquests individus se’ls ha anomenat sota el títol de líders.

S’han donat moltes definicions del terme i s’ha estudiat des de diversos punts de vista. He aquí alguns d’ells:

1.- segons el diccionari de la llengua espanyols: lideratge es defineix com la direcció, o conducció d’un partit polític, d’un grup social o d’altra col·lectivitat.

2.- El diccionari de Ciències de la conducta ho defineix com les “qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d’altres individus”.

3.- Altres definicions remarquen el tema comunicacional i la interacció entre el líder i el grup. Així la definició de Gibson “el lideratge és un intent de influència interpersonal, adreçat a través del procés de comunicació, per tal d’aconseguir una o varies metes”.

Hi ha cinc elements que són constitutius de qualsevol definició moderna de lideratge: influència, voluntat, comunicació interpersonal, capacitat per ajudar al grup a definir i assolir objectius, i superació i esforç suplementari.

Sobre aquesta base, es pot definir el lideratge:

com el conjunt d’activitats i de relacions i comunicacions interpersonals, que permeten a una persona exercir diversos nivells d’influència sobre el comportament dels membres d’un grup determinat, aconseguint que aquest grup defineixi i assoleixi de manera voluntària i eficaç els seus objectius.

3.- Característiques del Líder:Respecte a la teoria de les característiques del líder es basa en el supòsit, de què és possible trobar un número definible de qualitats individuals que determinen la capacitat per exerceix el lideratge. Aquestes qualitats poden ser trets de personalitat, capacitats intel·lectuals, aptituds i actituds, depenen de l’interès específic de cada estudi.

Entre altres investigadors que es van abocar a la tasca de trobar un patró regular de característiques en els líders, es troba:

Ghiselli, qui va trobar que: intel·ligència, habilitat de supervisió, iniciativa, seguretat en si mateix i nivell socioeconòmic autopercebut, eren atributs comuns als dirigents avaluats.

Un altre enfocament és el de les teories conductuals, que proposen els anomenats estils de lideratge.

Mentre que la teoria de les característiques tracta d’explicar el lideratge sobre la base d’allò que “és” el líder, la dels

estils de lideratge l’explica segons allò que el líder “fa”.

Les característiques d’un vertader líder social són.carisma, popularitat, credibilitat i optimisme.

4.- Classes de Líder:Es poden identificar dues orientacions bàsiques de comportament en el líder:

1.- envers la tasca, 2.- envers les persones.

En aquest sentit, els autors distingeixen:

-entre líders estructurals i considerats,

- entre líders que es concentren en la producció i en els empleats,

-entre líders rigorosos i generals,

-entre líders autoritaris i democràtics.

“Existeixen múltiples interpretacions del lideratge, cadascuna amb els seus propis estils de

comprensió, però cadascuna continua essent una explicació incomplerta”

(Bennis i Nanus).

Gordon, va elaborar un instrument psicomètric que mesura 7 trets de personalitat:

1.- ASCENDÈNCIA: aquelles persones que són verbalment predominants, que prenen un paper actiu en el grup, que estan segures de si mateixes i que tendeixen a prendre decisions.

2.- RESPONSABILITAT: les persones que poden persistir en qualsevol treball que els sigui assignat, que són perseverants i decidits i en qui es pot confiar.

3.- SOCIABILITAT: les persones a qui els agrada trobar-se entre la gent i treballar amb ella i que són gregàries i socials.

4.- CAUTELA: els individus que són summament cautelosos, que consideren amb molta cura els assumptes abans de prendre decisions, i a qui no els agrada provar oportunitats o córrer riscs.

5.- ORIGINALITAT: les persones que agraden de treballar en problemes difícils són intel·lectualment curiosos, gaudeixen en les qüestions i discussions que fan pensar i agraden de pensar en noves idees.

6.- RELACIONS PERSONALS: persones que tenen molta fe i confiança en la gent, i que són tolerants, pacients i comprensives.

7.- VIGOR: caracteritza a persones que són vigoroses i enèrgiques, a qui agrada treballar i moure ràpidament, i que poden aconseguir fer més que la persona mitjana.

5.- Lideratge femení :

El concepte de lideratge femení encara no està del tot arrelat al llenguatge de les dones.

Per aconseguir una real igualtat d’oportunitats hem de rescatar la nostra identitat, treballar i liderar des de la nostra identitat de dones.

Avui dia, sembla ser que algunes de les característiques del líder han de ser: la franquesa, la confiança, la capacitació permanent i la comprensió, elements que les dones incorporen en el seu estil de lideratge. Sandi Redenbach (experta en el tema del lideratge) diu:

“El líder/la líder deu ser un/una col·leccionista de somnis, esperances i desitjos”.

Estem davant una nova concepció de lideratge, en el que la creativitat i la sensibilitat estan presents, juntament amb l’element de la comunicació i el respecte, a demés de sentir-se com un autèntic aprenent, que vol estar aprenent contínuament.

Ann Morrison conceptualitzaria aquesta idea per referir-se a la barrera transparent o a la forma de discriminació subtil que hi ha contra les dones, la qual impedeix que arribin a determinats llocs de responsabilitat per l’únic fet de ser dones.

Però a vegades hi ha obstacles per a què aquest lideratge pugui ser portat a terme per les dones, com pot ser: la manca de igualtat en els salaris, la discriminació a diferents nivells, la sensació d’aïllament, l’existència d’estereotips i l’efecte de sostre de vidre.

Tot sembla indicar que com hem dit estem davant una nova concepció del lideratge, en la que la creativitat i la sensibilitat necessàriament estan presents, el mateix que la comunicació; en un sistema d’organització menys jeràrquica, més horitzontal, en el que la multilateralitat i la divergència de perspectives, pensaments i sentiments mereixen total respecte.

Es tracta d’humanitzar les relacions: les personals, las professionals, les comercials, les polítiques, les familiars;

Com? Creant espais per a l’opinió, la crítica, que propicien trobades en llocs amigables.

D’això es pot deduir que la intuïció, l’empatia, la disponibilitat per treballar en equip i el bon tracte, que són les qualitats femenines, haurien de ser apreciades per qualsevol organització.

6.- El líder i la comunicació :

Rafael Campalans, com s’assenyala en el pròleg del llibre “El manual del Principe”, va encunyar la frase:

“Política vol dir pedagogia”.

Avui en dia, en l’esfera política s’afegeix una nova dimensió que fa perfectament vàlida la frase “Política vol dir comunicació”. Així , la nostra gestió de govern, les polítiques que hem portat a la pràctica o la tasca del nostre equip són avaluades cada quatre anys.

El lideratge és una forma particular d’interacció que és comunicativa. La rellevància del procés comunicatiu és important doncs a través d’aquest procés es contribueix a l’establiment de les condicions per a la pròpia comunicació i, per extensió, formes de aprehendre la política, relacions entre persones, entre persones i institucions i, per consegüent, entre les mateixes institucions que influeixen de nou damunt els individus.

c

Els líders polítics, les seves forces polítiques, no són res si no poden publicitar-se, donar-se a conèixer, donat que avui dia non videm non est, i això només és possible a través dels mitjans.

Si com hem dit el lideratge polític és, a més a més d’un procés polític, un procés comunicatiu, els esforços dels líders i de les seves forces polítiques per donar-se a conèixer entren de ple en l’àmbit de la comunicació política.

I és en aquest procés comunicatiu on cobra una gran importància el missatge i el seu contingut.

El líder polític utilitza els mitjans sota la certesa de què aquests transmeten un tipus de missatge amb certs continguts expressius i amb certs efectes.

En aquest ordre de coses, el líder utilitzarà el mitjà televisiu, l’escrit o la radio segons el seu interès en transmetre imatges o missatges.

En primer lloc, com en tot procés persuasiu, el líder deu captar la atenció i, per això, la seva imatge, així com tot allò que li envolta, té que ser atractiu. La similitud entre la font (líder) i l’audiència, la familiaritat i la simpatia, són crucials. El prestigi, per la seva part, és una de les grans forces que faciliten la persuasió i l’adhesió al líder.

Per últim, el líder necessita ser creïble, la credibilitat del líder neix de la competència i sinceritat que pugui transmetre, que aniran acompanyats de l’exposició dels assoliments del seu lideratge.

Totes aquestes característiques que deu transmetre el líder polític, es concentren en la seva imatge i en el seu missatge.

El missatge polític és fill de la retòrica i la propaganda, ho és en la seva verbalització i en la seva no verbalització. Tot missatge deu estar ben preparat, ser comprensible i clar: la claredat en l’expressió deurà anar acompanyada de la suficient força i velocitat de la mateixa.

En definitiva, el lideratge, tendeix a la personalització, per la necessitat estètica i espectacular dels missatges, que deuen ser escoltats. El marketing polític treballa sobre la imatge del líder per poder captar els vots dels electors, treballa sobre el suposat de què el líder deu presentar una imatge tal que, pels seus votants, sigui l’únic capaç de resoldre els seus problemes, el que millor satisfaci necessitats de tot tipus (materials i espirituals).

La dominació mediàtica de la política ha creat una tendència irreversible envers la personalització de la política. A vegades per damunt dels partits, els electors voten persones, i en l’exercici de la política, en els grans debats del país o en decisions del govern, és aquesta imatge personal la que permet un marge de maniobra decisiva per demanar la confiança dels ciutadans.

7.- El lideratge polític:

El vertader lideratge és aquell que encamina el progrés d’un estat a un altre superior. Això és també l’essència de la transformació, que és el pas preliminar a la vertadera innovació, que actualitza i assegura l’organització.

El lideratge polític pot ser definit com el conjunt d’activitats, relacions i comunicacions interpersonals, que permeten a un individu mobilitzar persones d’una organització, comunitat o societat específica, de manera voluntària i conscient, per a què aconsegueixen objectius socialment útils.

Segons Peter Drucker les organitzacions que cobraran rellevància en el futur seran les que descobreixen com aprofitar l’entusiasme i la capacitat d’aprenentatge de la gent en tots els nivells de l’organització.

Aquesta visió trenca amb la visió personalista i carismàtica del líder, per tal de centrar-se en la idea de què el lideratge té que ser adequat i funcional amb el tipus d’organització de què es tracti (sigui un grup religiós, una comunitat rural, un partit polític o una societat determinada)

i amb la capacitat per a què aquest lideratge produeixi els efectes desitjats, a saber, la consecució dels objectius de l’organització.

objectius

El líder democràtic és aquell que reuneix les següents característiques: capacitat d’influència, capacitat de produir la mobilització voluntària dels seus seguidors, capacitat de proposar una visió integradora i capacitat de conduir als seus seguidors la consecució d’objectius socialment útils.

Aquest tipus de lideratge es dóna en el context d’esquemes institucionals democràtics, que afavoreixen la creació de consensos i que volen la integració de tots els sectors.

És un lideratge basat en la negociació i concertació com condició per a la inclusió de les majories en el sistema polític.

L’exercici del lideratge democràtic comporta el desenvolupament equilibrat i efectiu de les institucions polítiques.Els líders polítics de les democràcies del nou segle estaran determinats per una doble condició:

a.- per una banda, els límits que la societat els imposi com resultat del desenvolupament de les seves institucions i de les capacitats autònomes dels ciutadans per controlar les seves accions;

b.- i, per l’altra, els referents ètics que desenvolupin com resultat de la seva evolució personal en la pràctica de viure en democràcia.

8.- Lideratge a les Agrupacions:

Que necessitaria l’agrupació de badalona per tenir una millor relació amb el seus militants?

Un líder/una líder que tiri endavant propostes d’aproximació per exemple:

-Trobades amb els/les militants- Escoltar les seves opinions/debats- Sortides- Creació d’ un xat interactiu on els/les militants de l’agrupació poguessin parlar amb els/les seus líders polítics, i a la vegada els/les militants poguessin comunicar-se entre si.

El/la militant a de ser partícip dels projectes de l’agrupació.

El líder d’una Agrupació no pot generar falses expectatives, ha de generar confiança, ha de recuperar valors i liderar la societat postmoderna en la que vivim.

A de ser un líder que vulgui tenir al seu voltant gent implicada; aquest líder a de tenir capacitat de comandament i fer que la política sigui comprensible per a tot el món, de forma senzilla i clara (simplicitat en la quotidianitat).

Un líder democràtic que acompleixi les següents característiques:

- Actua basant-se en el diàleg i convenciment, no en la imposició.

-Planteja un lideratge basat en el coneixement de l’organització i en la claredat sobre la missió i visió de la mateixa.

- Articula la diversitat que caracteritza tota organització humana, més encara, permet la diversitat d’enfocaments i metodologies com un factor de creixement i aprenentatge.

- Respecta el lideratge dels demès.

- Expressa valors concrets; no és democràtic només per allò que diu o per la metodologia que aplica, ho és perquè expressa en les seves relacions humanes i en el seu comportament valors profondament democràtics: com la tolerància, el pluralisme, etc.

- És interdependent, en aquest sentit reconeix que els demés són importants per a la consecució dels objectius de l’organització.

9.- Conclusions

La història del segle XX va intentar viure amb l’abandonament de tota una sèrie d’idees que havien acompanyant a la nostra humanitat durant molt de temps. Va morir Déu,

va morir l’home,

va desaparèixer la matèria,

però encara semblava possible que poguessin seguir pensant que malgrat totes aquelles morts i desaparicions d’idees, altres de noves anirien apareixent; a tota aquesta sèrie d’absències també es va incorporar una altra:

La història ha terminat, i això va fer que alguns es plantegessin la següent pregunta, què es trobaran les properes generacions?

La continuïtat d’altres fets, d’altres circumstàncies, d’altres ideals, en definitiva, la continuació de l’esdevenir històric. La nostra vida és un continuo caminar, un continuo construir, és la realització constant d’un projecte que estem fent en la història, en el passar de la vida.

Pensar que aquells ideals de la Revolució Francesa: llibertat, igualtat, fraternitat, avui dia encara existeixen, ens ha de portar a reflexionar a què hem de continuar lluitant per una societat distinta, una societat distinta que no vindrà mai donada per una política de dretes. El nostre objectiu a de continuar essent la reducció i la progressiva eliminació de les desigualtats i la injustícia.

Vivim en un determinat moment, en un temps, en una època determinada i l’home com ser dinàmic i viu, ha d’aplicar el seu quefer polític en la societat en la que viu; perquè la societat ho mateix que l’home també té un quefer, però un quefer en comunitat, en relació amb el món i amb els demés homes.

És aquesta visió d’amplitud, de progrés, la que ens ha de portar a comprometre’ns amb una societat democràtica i d’esquerres.

Vivim a partir d’una noció simplificada de l’home i de la societat, del coneixement i de la racionalitat. Hem d’aprendre a estar a la terra. Hem d’aprendre a ser, a viure, a compartir, a comunicar, a estimar com humans del planeta terra. La presa de consciència d’una sola comunitat humana i el nostre destí terrestre ha de ser un dels elements claus d’aquest segle.

La complexa societat actual, amb tants desafiaments científics i socials, requereix que arribin al govern les persones millor preparades. Avui dia, en aquesta societat moderna, s’ha reconegut que també la dona, en la seva qualitat d’individu, deu tenir participació política i laboral.

Les nostres líders

La política és, l’àmbit que permet a l’ésser aconseguir la plenitud de la seva realització. D’aquesta manera la politeia configura una dimensió de la vida humana: és la culminació de l’ètica.

Implica una concepció de l’home-líder, de la virtut i de la felicitat oposada a l’idea del poder com espai d’ambicions egoistes, l’afany de possessions i riqueses o el goig hedonista.

Actualment la felicitat ja no està vinculada amb la virtut i la perfecció sinó amb la possessions de bens materials.

Actualment, la política s’ha separat de l’ètica. L’ètica s'ha retirat de l’espai compartit de la ciutat per refugiar-se a l’interior de la consciència individual. La interacció social es redueix al feroç antagonisme dels interessos personals.

A mesura que la societat s’atomitza, l’agressivitat i l’egoisme, mecanismes reguladors de l’economia capitalista, s’interpreten com inherents a la naturalesa humana.

A la vegada, el vincle social es redueix a la competència entre voluntats individuals. Les persones són presoneres d’aquesta societat capitalista.

Per això,

els/les líders socialistes, han de continuar treballant per impulsar reformes i projectes que ens apropin a tots a la societat justa que volem.

Josep Montilla en el seu discurs durant el Consell Nacional del PSC celebrat el passat dia 30 de març de 2008 va dir: “Cap altra força política conserva una presència tan majoritària, estable i homogènia en un cicle electoral. El nostre partit té la responsabilitat de representar i liderar la centralitat del catalanisme polític”.

Necessitem líders que portin de nou a l’home a la compressió de si mateix, dels seus ideals d’esquerres i federalistes.

Líders que siguin portadors d’un nou diàleg que ens apropi allò més simple, allò més quotidià, per tal de començar a transformar el nostre caminar, la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el món.

Els nostres líders

“Comença tot allò que puguis fer i que somnis poder fer. El

valor implica genialitat, força i màgia” Goethe

“El líder deu ser un col·leccionista de somnis, esperances i desitjos”. Sandi Redenbach

“Afalaga la teva visió i els teus somnis ja que són els fills de la teva ànima, els models dels teus assoliments

definitius”. Napoleón Hill

“ No hi ha millor medicina que l’esperança, ningú incentiu és tan gran, ningú tònic és tan poderós com

l’expectativa d’un demà millor”. Orison Swett

Lideratge és la capacitat de transformar una visió en realitat.

“EL LIDERATGE DEL TEU MÓN COMENÇA PEL LIDERATGE DE LA TEVA VIDA”

Diplomatura de Postgrau :Lideratge per a la Gestió Política i Social Tutora: Montse FranchAlumna: Mari Carmen LozanoCurs 2007-2008