LLIIDDEERRAATTGGEE PPEERR AA LL’’AAPPRREENNEENNTTAATTGGEE II IINNNNOOVVAACCIIÓÓ PPEEDDAAGGÒÒGGIICCAA CCOOMM AA EELLEEMMEENNTTSS

CCLLAAUU PPEERR AA LL’’ÈÈXXIITT EEDDUUCCAATTIIUU EENN LLEESS EESSCCOOLLEESS DDEELL SS..XXXXII..

EL CAS DE L’ESCOLA MARTINET A CATALUNYA.

L’escola ha de servir per millorar la societat, formant ciutadans crítics, ll iures, compromesos i feliços. Les proves de competències no mesuren aquests aspectes tan importants en eldesenvolupament de les persones. El Martinet proposa un projecte pedagògic que té cura de totes les dimensions de la persona, on l’aprenentatge de tota la comunitat es basa en la

convivència, les relacions socials, el respecte per l’alteritat, l ’auto coneixement i, finalment, la recerca de la felicitat.

Col· laboració i aprenentatgede

tota la comunitatObjectius comuns

Escola com organització que aprèn

Visió compartida Aprenentatge en equip

Lideratge educatiu

- Documents de centre: PEC (Projecte Educatiu de Centre),planificacions educatives, horaris, planificació de reunions,informes d'avaluació, plans individual itzats.- Dades socio-econòmiques i demogràfiques de Ripollet delVallès.- Articles de divulgació educativa escrits per l 'equip docent idirectiu de l 'escola.- 4 entrevistes semi-estructurades.- Observació directa a l 'escola amb protocols.

- Directora del centre.- Cap d'estudis.- Coordinador d'estudis de la comunitat dels grans.- Dos investigadors.- Nens i nenes de l'escola i mestres.

L’article aborda preguntes cabdals pel futur de l ’escola a Catalunya. Com es pot mil lorarl ’aprenentatge dels estudiants del s. XXI? Quins són els elements que fan que una escola sigui

un entorn potent d’aprenentatge? Com s’ha d’entendre el l ideratge en una escola com aorganització i comunitat que aprèn?

AAnnaall ii ttzzaarr eell ss eell eemmeenn ttss ddee ll ii ddeerraattggee ppeerr aa ll ''aapprreenneenn ttaattggee iidd '' ii nnnnoovvaaccii óó eedduuccaattii vvaa ddee ll ''eessccooll aa MMaarrttii nneett ddee RRiippooll ll eett ddeell VVaall ll èèss..

Dimensions d'anàlisi :Innovació educativa: Elements innovadors a l 'escola tenint en comptediversos aspectes tant organitzatius com metodològics.

Lideratge per a l 'aprenentatge: S'ha focalitzat la mirada en detectar elselements de lideratge per a l 'aprenentatge a l 'escola.

Establir una direcció(visió compartida,expectatives, metes delgrup fixades enl’aprenentatge delsalumnes).

Establir metes iexpectatives (objectiusd’aprenentatge).

Sostenir, avaluar ifomentar la qualitatdocent.

Enfocament enl ’aprenentatge com unaactivitat.

Promoure eldesenvolupamentprofessional de l ’equipdocent.

Obtenir i assignar elsrecursos de maneraestratègica (humans imaterials).

Fixar metes, avaluar-les irendir comptes.

La creació de condicionsfavorables per al ’aprenentatge.

Redissenyarl ’organització (l ideratgedistribuït).

Planificació, coordinació iavaluació del’ensenyament i delcurrículum.

Administració financeraestratègica i gestió delsrecursos humans.

Un diàleg i una pràcticaexplícits, discutibles itransferibles.

Gestionar els programesd’ensenyament iaprenentatge (coordinarel currículum, gestionarels recursos, supervisar iavaluar els resultats,fomentar la motivació iiniciativa dels docents).

Promoció i participacióen l’aprenentatge i eldesenvolupamentprofessional docent.

Col•laboració amb altrescentres educatius (xarxaeducativa).

Lideratge distribuït.

Assegurar-se un entornordenat i de suport(protegir els espais itemps d’aprenentatge).

Un sentit compartit deresponsabil itat pelsresultats.

Leithwood et. al (2006) Viviane Robinson (2007)Pont, Nusche u Moorman(2008) OCDE, Improving

School l idership

Mcbeath, Swaffield i Frost(2009)

- Recerca qualitativa.- Estudi d´un cas.

Lideratge per l’aprenentatge és un termerelativament nou que se centra específicament en el disseny,l ’apl icació i la sostenibi l itat d’entorns d’aprenentatgeinnovadors i potents a través d’activitats i relacions,distribuïdes i connectades, d’una sèrie de líders formals iinformals al l larg de tot un sistemad’aprenentatge.La importància del l ideratge per a l ’aprenentatge és quedibuixa el camí cap a l’aprenentatge a organitzacions cadavegada més complexes del s.XXI .

Elements clau del l ideratge per l 'aprenentatge segons alguns autors:

- L’estudi de l ’escola Martinet ha permès observar com es desenvolupa un projecte

d’innovació educativa molt potent i coherent amb uns elements de lideratge per a

l ’aprenentatge molt clars i arrelats en totes les dimensions del projecte educatiu.

- És un exemple d’escola pública diferent que permet conèixer a la comunitat

educativa una nova manera d’enfocar l ’educació. Dóna una visió de com es poden

material itzar en un projecte educatiu idees pedagògiques innovadores.

- Un projecte com aquest és possible gràcies a l’esforç, la reflexió, la creativitat i la

iniciativa de persones que se senten compromeses en mil lorar l ’educació.

- Bolívar, A. (201 2). Políticas actuales de mejora y Liderazgo educativo. Málaga: Ediciones Alj ibe.S.L.- Bonàs, M. (2007). Los posibles de la escuela pública. Cuadernos de pedagogía, 428, 55-59.- Esteban, L. , Navarro, M. I Romera,O. (201 3). Repensar l ’escola, els seus temps i els seus espais. Perspectiva

Escolar, 367, 20-28.- Dimmock, C. (201 3). Congrés Internacional de Lideratge per a l ’Aprenentatge. El repte de dissenyar escoles

centrades a l’aprenentatge. Barcelona: 201 3.- Gairín, J. (2000). I I I Congreso Internacional sobre Dirección de centros educativos: l iderazgo y organizaciones

que aprendren. Cambio de cultura y organizaciones que aprenden, (p. 73-1 35). Bilbao: Universidad de Deusto.- Instance, D. , Stol l , L. , Jolonch, A. , Martínez, M. , Badia, J. (201 3). Liderar per aprendre. Del diàleg entre la

recerca i la pràctica. Barcelona: Fundació Jaume Bofi l l .- Martínez, M. , Badia, J. , Jolonch, A. (Coords.). (201 3). Lideratge per a l ’aprenentatge. Estudis de cas a

Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofi l l .- Salavert, R. (201 3). Congrés Internacional de Lideratge per a l ’Aprenentatge. Comunitats Professionals

d’Aprenentatge: Canvi i mil lora sostenible. Barcelona: 201 3.

BIBLIOGRAFIACONCLUSIONS

RESULTATS

OBJECTIU

MARC TEÒRIC

Hi ha un notable acord internacional ensituar a la innovació educativa com undels motors per mil lorar l ’èxit educatiu ales escoles del s.XXI .Des de la innovacióes cerca la creació de nous entornsd’aprenentatge rics i potents, queadeqüin les condicions d’aprenentatgedels alumnes a les necessitats de s.XXI .Un nou enfocament que implica redefinirquin és el paper dels mestres, delsalumnes i dels líders del centre.

El cas de l'escola Martinet(Ripollet del Vallès)

- Escola pública inaugurada el curs 2003-2004.- Dues línies.- Educació Infantil i Primària.- 450 infants/ 32 mestres/ 4 membres del'equip directiu.

MÈTODE

PARTICIPANTS

INSTRUMENTS

Horitzontal Distribuït

Comunitats Professionalsd'Aprenentatge

Autora: Katia Acosta Valencia

Tutor: Jordi Longás Mayayo