LI 114

Lluita Internacionalista 114, febrer 2012 1

nº 114 febrer/març 2012 - donatiu 2 euros nº 114 febrer/març 2012 - donatiu 2 euros nº 114 febrer/març 2012 - donatiu 2 euros nº 114 febrer/març 2012 - donatiu 2 euros nº 114 febrer/març 2012 - donatiu 2 eurosEditorial pàg 3Pàg centrals: pàg 10-11

El nou Govern emprèn l'ofensivaPolítica: Reforma laboral pàg 4-6 Pressupostos de la GeneralitatSindical: Sector aeri, Spanair, Newco... pàg 8-98 de març: pàg 12-13

"No cosirem les vostres retallades"Creix el feixisme. Contra multa Salt-Girona pàg 13-14

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

Internacional: pàg 15-20Argentina, Brasil, Síria, Grècia25 anys de la mort de Nahuel Moreno

Suplement: A Tunisia, a un any de revolució

Especial:VIII Conferència de LI: "Aturar l'ofensiva capitalista"

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

2Lluita Internacionalista 114, febrer 20122

CALA

IX D

E SAS

TRE

MillenMillenMillenMillenMillenium: Los hombrium: Los hombrium: Los hombrium: Los hombrium: Los hombres quees quees quees quees queno amaban a las mujerno amaban a las mujerno amaban a las mujerno amaban a las mujerno amaban a las mujereseseseses,del dirdel dirdel dirdel dirdel director David Fincherector David Fincherector David Fincherector David Fincherector David Fincher.....

LA NOSTRA CRÍTICA RECOMANA...

Aquest és el remake nordamericà del primer film defactoria sueca que va fer-se sobre el mega-famós llibrede l’autor Stieg Larsson (un dels més venuts de lahistòria). Les segones versions tenen mala premsa, peròde vegades en trobem algunes que permeten lescomparacions perquè passen amb nota i, fins i tot, arri-ben a superar la versió original. Aquest remake n’és und’aquests casos i és el motiu de la nostra recomanació.Llàstima que no fos aquesta la versió que s’estrenés fados escassos anys!

Tots coneixem de sobres la història (aquí ja vamrecomanar el film suec quan es va estrenar): un perio-dista, Mikael Blomkvist, que investiga activitatspolèmiques és condemnat per difamació. Un poderósempresari el contracta per descobrir una desaparició, iapareixerà en escena Lisbeth Salander -una brillanthacker d’aspecte gòtic amb un passat convuls-: juntsinvestigaran un seguit de crims a partir del primerencàrrec. Però és la venjança i la violència contra lesdomes la veritable trama que ho embolcalla tot plegat.

Si la història ja la coneixem de memòria, i ens va agra-dar la primera versió, on rau la gràcia de tornar a veure’nuna altra? Doncs serà que no hem vist versions deSherlock Holmes! Es tractava de reinventar un producte(que és la gallina dels ous d’or, cal dir-ho també), peròaquesta versió nordamericana no s’emporta -comacostuma a fer el cinema d’aquell país- la història acasa seva, la deixa a Suècia. Salander i Blomkvist sónpersonatges suecs però ara es reparteixen elprotagonisme, que abans es menjava força ella. I elpaissatge serà el tercer protagonista: el fred de fons i lagelada neu, la corrupta i brutal Suècia, model decorrecció ètica i política.

L’encarregat d’aconseguir un veritable thriller, i demillorar la mecànica criminal, és el director David Fincher,recordem altres obres seves que hem vist i ens hanagradat per diferents motius com «El club de la lucha» i«Seven», «La red social» o «El curioso caso de BenjaminButton». Evidentment no ho aconsegueix tot sol: elguionista que hi contribueix és Steven Zaillian (ni més nimenys que el responsable d’obres com Gangs of NewYork i La lista de Schindler) Amb aquests antecedentsera difícil no encertar-la de ple.

I una recomanació: no arribeu tard a la sessió perquèla pel·lícula comença amb un impressionant videoclip,una versió de l’homenatge de Led Zeppelin a los vikingos,Immigrant song.


EDIT

ORIA

LA

La situació per atu-rar els plans de la UEi el FMI és la quecrea la lluita delstreballadors i treba-lla-dores grecs.... Jan’hi ha prou, haarribat l’hora delluitar i enfrontar elGovern als carrers.Vaga General.

Arrrrrrrrrrenca el Goverenca el Goverenca el Goverenca el Goverenca el Govern del PPn del PPn del PPn del PPn del PP

El Govern com era d’esperar, arrencatraient tota l’artilleria contra els treballadors i

treballadores. La seva composició, lligada directamentals interessos empresarials, i les primeres mesures,congelant sous de funcionaris i apujant l’IRPF,marcaven l’inici de la legislatura. Ara, amb la ReformaLaboral, l’ofensiva s’accelera. Els PressupostosGenerals, previstos per a març, seran el següentobjectiu.

Amb la reforma laboral s’abarateixen elsacomiadaments, se’n facilita la tramitació, es redueixla negociació col·lectiva donant l’opció a l’empresaride «despenjar-se», cosa que li permet unilateralmentretallar els salaris, es lliuren més diners públics al’empresari... Inevitablement, el PP rep el suport entu-siasta de la CEOE i de CIU. El partit de la burgesiacatalana demostra així que primer és burgesia i desprésés catalana, doncs la política econòmica del Governporta associada una retallada a l’autonomiapressupostària de les comunitats autònomes.

Rajoy anunciava que la seva Reforma Laboral -agressiva com la qualifica De Guindos- provocaria unavaga general,però Toxo i Mén-dez assegurenuna vegada mésque no és elmoment. A quèesperen perquèsigui el moment?La realitat ésque CCOO iUGT estanpidolant unesengrunes acanvi de deixarque s’apliqui totel pla patronal.Anuncien quevolen seguirnegociant ambel Govern...què, si la Refor-ma Laboral en-tra immediatament en aplicació? La política de lesdireccions traeix els interessos dels treballadors/es,perquè el temps juga en favor del Govern i l’aplicaciódels seus plans. A més, acaben de signar amb la pa-tronal la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris.

La situació per aturar els plans de la UE i el FMI és laque crea la lluita dels treballadors i treballadores grecs.S’enfronten a un bloc format per la majoria absoluta delparlament, per un govern d’unitat nacional, darrera delqual actuen la UE, el FMI, i, no obstant això, no deixende lluitar. La traïció de la CES i dels sindicats majoritarisés deixar aïllada la lluita grega. Però és evident que si elsplans passen a Grècia, passaran a la resta d’Europa.

Ja n’hi ha prou, ha arribat l’hora de lluitar i enfrontarel Govern als carrers. Vaga General.

mb la resistència a Síriamb la resistència a Síriamb la resistència a Síriamb la resistència a Síriamb la resistència a Síria

La resistència no s’atura, segueixen lesmanifestacions mentre el règim no dubta a

massacrar a la població, bombardejant amb armespesades Homs i altres ciutats, i assassinant centenarsde sirians. Aquest és el punt de partida de qualsevolanàlisi del que està passant. Estem del costat delsmanifestants, del poble, i amb ells diem: Fora Bachar!

Des del chavisme i els corrents neoestalinistes esneguen els fets, com abans a Líbia. El cas més curiósés Hezbollah, que a Líbia va estar amb el movimentpopular i ara es col·loca del costat del règim, seguintels passos de l’Iran. Tots ells asseguren que la revoltapopular i la repressió són mentides, un gran muntatge.L’efecte del silenci imposat pel règim, que impedeixl’accés a la premsa, es converteix en el pretext per aavalar-lo. Encara així arriben les proves de la massacrei és possible contactar amb activistes de ciutats comHoms que ho corroboren tot. Però aquests correntssegueixen negant la realitat. Sembla increïble, però vistamb una mica de distància històrica, l’estalinismesempre ha estat expert en amagar les reaccionspopulars sota suposats complots internacionals i acu-sar els qui hi donaven suport d’agents del’imperialisme...

L’imperialisme mai espera de braços plegats i inten-ta a Síria condicionar el que vindrà després de lacaiguda del règim, que potser ja és inevitable. Però noens hem de confondre. Durant mesos, l’imperialisme-com va fer amb Gadafi- va apostar per la sevacontinuïtat. Quan això ja no sigui possible o quan siguiun element de desestabilització de la zona, optarà perdesfer-se’n. Amb aquest objectiu ha creat el ConsellNacional Sirià sota l’auspici del Govern turc de Erdogán,per controlar la sortida. Es pot especular sobre si alfinal haurà intervenció militar directa o no, però aquestapossibilitat no pot condicionar el suport al movimentde masses massacrat pel règim.

Com assenyala el manifest que presentem en aquestnúmero de LI, no es pot esperar res de l’imperialismeen benefici del moviment popular: la seva intenció seràpreservar els seus interessos i evitar qualsevol sortidaque pugui incomodar a Israel, el seu portaavions a lazona. Per això rebutgem tota intervenció imperialista,per la via militar o per fora d’ella. Certament, entre lesforces de resistència hi ha sectors amb il·lusions sobreuna intervenció limitada per aturar la sagnia de morts iferits. Estem contra tota agressió imperialista, fins i totcontra una dictadura (com vam dir a les Malvines o al’Iraq), però no cal oblidar que el desencadenant de lasituació a Síria no és un pla imperialista per a canviarel règim d’Al-Assad, sinó un aixecament popular queel qüestiona. I aquesta intervenció es gestaràprecisament per a avortar el procés revolucionari.

No té sentit condicionar el suport a una lluita perquèno garanteix el seu futur. Ningú hauria entès aquestareacció, per exemple, davant la l luita contra elfranquisme: al final, el règim es va preservar, acabant,

(segueix a pàg. 16)


POLÍ

TICA

Malalta de desigualtat, l’economias’atura i la burguesia aplica lamedicina tradicional per a garantirels seus beneficis: destrucció demitjans de producció: treball, capital,infraestructures. Mentre lestransferències als bancs continuen(5,2 bilions d’euros a Europa),mentre la reforma constitucional delPSOE i PP garanteix la prioritat delpagament del deute per sobre de lesdespeses socials, mentre el crèditprivat no arriba a la economiaproductiva, es faciliten les eines perllançar una gran operaciód’abaratiment del treball, mantenintl’atur i la pobresa en cotes altes pera garantir el poder d’intimidació depatronal i govern. És la reformalaboral número 52 des de 1980, tantdel PSOE com del PP. Després de lesgrans transferències de diner públicals bancs, després de la retallada dedespeses socials públiques, arribal’hora de l’abaratiment del treball.CCOO, UGT i CEOE havien signat 15dies abans un acord que enterraval’actualizació dels salaris ni a l’IPCreal ni a l’IPC previst, i preveiapèrdues certes de poder adquisitiuper als 4 propers anys i una fórmulaque les fa segures per al futur, iavançava mesures de modificació decondicions salarials i de sortida delsconvenis que la 52 reforma laboralha superat.

Mesures i conseqüències- Endur iment de les- Endur iment de les- Endur iment de les- Endur iment de les- Endur iment de les

condic ions de l ’a turcondic ions de l ’a turcondic ions de l ’a turcondic ions de l ’a turcondic ions de l ’a tur. -. -. -. -. -aplicació de normativa delaplicació de normativa delaplicació de normativa delaplicació de normativa delaplicació de normativa delgovern Aznar segons lagovern Aznar segons lagovern Aznar segons lagovern Aznar segons lagovern Aznar segons laqual si es rebutgen 3 ofertesqual si es rebutgen 3 ofertesqual si es rebutgen 3 ofertesqual si es rebutgen 3 ofertesqual si es rebutgen 3 ofertesde treball («adequades») esde treball («adequades») esde treball («adequades») esde treball («adequades») esde treball («adequades») esperd el dret a la prestació.perd el dret a la prestació.perd el dret a la prestació.perd el dret a la prestació.perd el dret a la prestació.

- Nou contracte per a- Nou contracte per a- Nou contracte per a- Nou contracte per a- Nou contracte per aempreses (i autònoms)empreses (i autònoms)empreses (i autònoms)empreses (i autònoms)empreses (i autònoms) demenys de 50 treballadors itreballadores ambacomiadament gratis(indemnització zero) el primerany, amb la cobertura d’unfals període de prova.L’empresa tindrà dret abonificacions encara quel’acomiadi durant el primerany o després (ambacomiadament procedent odisciplinari). L’empresa podràdesgravar el 50% de laprestació que cobrava eltreballador que estava al’atur.

- E ls nous- E ls nous- E ls nous- E ls nous- E ls nousacomiadaments esacomiadaments esacomiadaments esacomiadaments esacomiadaments esconverteixen en realitat totsconverteixen en realitat totsconverteixen en realitat totsconverteixen en realitat totsconverteixen en realitat totsen procedentsen procedentsen procedentsen procedentsen procedents (barats) perl’expedient d’afegir com unade les seves possibles cau-ses «la disminució persistentdel seu nivell d’ingressos ovendes durant els últims trestrimestres». Això duu la

indemnització a 20 dies per anytreballat amb un màxim de 12mensualitats, tant per alstreballadors i treballadores ambcontracte fix antic com recent.Els acomiadamentsimprocedents passen a serresiduals. Veure detalls en elsenllaços per alsacomiadaments improcedentsde treballadors i treballadoresamb contracte fix antic.

- Acomiadaments- Acomiadaments- Acomiadaments- Acomiadaments- Acomiadamentsprocedents (barats) per alsprocedents (barats) per alsprocedents (barats) per alsprocedents (barats) per alsprocedents (barats) per alstreballadors i treballadorestreballadors i treballadorestreballadors i treballadorestreballadors i treballadorestreballadors i treballadoreslabora ls f ixos de leslabora ls f ixos de leslabora ls f ixos de leslabora ls f ixos de leslabora ls f ixos de lesadministracions públiques,administracions públiques,administracions públiques,administracions públiques,administracions públiques,doncs es preveu una nova cau-sa possible «quan es produeixiuna situació d’insuficiènciapressupostària sobrevinguda ipersistent (tres trimestres) peral finançament dels serveispúblics corresponents».Indemnització de 20 dies perany treballat amb un màxim de12 mensualitats.

- Possibilitat de modificar- Possibilitat de modificar- Possibilitat de modificar- Possibilitat de modificar- Possibilitat de modificarunilateralment la quantia delsunilateralment la quantia delsunilateralment la quantia delsunilateralment la quantia delsunilateralment la quantia delssalaris (i la jornada, l’horari,salaris (i la jornada, l’horari,salaris (i la jornada, l’horari,salaris (i la jornada, l’horari,salaris (i la jornada, l’horari,la localitat o les funcions)la localitat o les funcions)la localitat o les funcions)la localitat o les funcions)la localitat o les funcions) perpart de l’empresari quanexisteixin raons econòmiques,tècniques, organitzatives o deproducció, «es considerarantals les que estiguinrelacionades amb lacompetitivitat, productivitat oorganitzación tècnica o deltreball en l’empresa». Això potfer-se a treballadors itreballadores individuals, grupso la totalitat de la plantilla. Entots els casos l’empresari potfer-lo de forma unilateral,només que si s’aplica al 10%o menys de la plantilla (llegircasuística en decret) és directe,i si s’aplica a una part major otota la plantilla es retarda unmes. El treballador podràdemanar la rescisió del seucontracte i tindrà dret a la

ReforReforReforReforReforma laboral númerma laboral númerma laboral númerma laboral númerma laboral número 52o 52o 52o 52o 52

Més atur, acomiadamentsi pobres amb treball


POLÍ

TICA

indemnització d’un acomiadamentprocedent (20 dies per any treballatfins a un màxim de 12 mensualitats).

- Expedients de regulac ió- Expedients de regulac ió- Expedients de regulac ió- Expedients de regulac ió- Expedients de regulac iód’ocupaciód’ocupaciód’ocupaciód’ocupaciód’ocupació sense autoritzaciósense autoritzaciósense autoritzaciósense autoritzaciósense autoritzacióadministrativaadministrativaadministrativaadministrativaadministrativa, tant els de suspensióo reducció de jornada (temporals)com els que acomiadin.

- Fi de la ultraactivitat.- Fi de la ultraactivitat.- Fi de la ultraactivitat.- Fi de la ultraactivitat.- Fi de la ultraactivitat. Aquestconcepte implica que el convenianterior és vàlid mentre no se’nnegocia un de nou. La ultraactivitats’acabarà si en dos anys no es ne-gocia un conveni nou, i lescondicions mínimes retrocedeixenals mínims de l’Estatut delstreballadors, que en un context dedepressió i elevat atur, esmantindran amb baixes condicionslaborals.

- Sort ida de l conveni .- Sort ida de l conveni .- Sort ida de l conveni .- Sort ida de l conveni .- Sort ida de l conveni . Sil’empresa té dos trimestres seguitsde disminució d’ingressos o vendes,l’empresari pot demanar que esdeixi d’aplicar el conveni. En cas dedesacord amb els representantsdels treballadors i treballadores, espot arribar a un arbitratge obligatori.

- Preeminència dels convenis- Preeminència dels convenis- Preeminència dels convenis- Preeminència dels convenis- Preeminència dels convenisd’empresa per sobre dels de sec-d’empresa per sobre dels de sec-d’empresa per sobre dels de sec-d’empresa per sobre dels de sec-d’empresa per sobre dels de sec-tortortortortor.- Això deixa als treballadors i

treballadores de les petites i mitjanesempreses sense cap poder denegociació.

- Es facilita l’acomiadament perl’acomiadament perl’acomiadament perl’acomiadament perl’acomiadament perabsències justif icadesabsències justif icadesabsències justif icadesabsències justif icadesabsències justif icades com lesbaixes per malaltia, com haviacomençat el govern del PSOE

-Els treballadors/es que cobrinEls treballadors/es que cobrinEls treballadors/es que cobrinEls treballadors/es que cobrinEls treballadors/es que cobrinla prestació d’atur podran serla prestació d’atur podran serla prestació d’atur podran serla prestació d’atur podran serla prestació d’atur podran serobligats a fer feines als serveisobligats a fer feines als serveisobligats a fer feines als serveisobligats a fer feines als serveisobligats a fer feines als serveispúbl ics,públ ics,públ ics,públ ics,públ ics, mentre continuen elsacomiadaments i reduccions desalarials i de jornada a la funció pú-blica.

- Les- Les- Les- Les- Les ETT podran fer funcionsETT podran fer funcionsETT podran fer funcionsETT podran fer funcionsETT podran fer funcionsd’agències privades d’ocupaciód’agències privades d’ocupaciód’agències privades d’ocupaciód’agències privades d’ocupaciód’agències privades d’ocupació,cosa que puposa la privatització delServer Públic d’Ocupació.Aprofundeix la reforma del PSOE.

-El contracte a temps parcialEl contracte a temps parcialEl contracte a temps parcialEl contracte a temps parcialEl contracte a temps parcialpodrà inc loure horespodrà inc loure horespodrà inc loure horespodrà inc loure horespodrà inc loure hores extres(flexibilitat total)

Lluitem contra elsacomiadaments, les rebaixessalarials, l’atur i la pobresa.

Per la defensa dels drets socials ilaborals:

Garantia per a pensions i salaris.Garantia per a pensions i salaris.Garantia per a pensions i salaris.Garantia per a pensions i salaris.Garantia per a pensions i salaris.Repartiment del treball entre elsRepartiment del treball entre elsRepartiment del treball entre elsRepartiment del treball entre elsRepartiment del treball entre els

braços disponibles sense pèrduabraços disponibles sense pèrduabraços disponibles sense pèrduabraços disponibles sense pèrduabraços disponibles sense pèrduade salari.de salari.de salari.de salari.de salari.

Pla d’inversions públiques ambPla d’inversions públiques ambPla d’inversions públiques ambPla d’inversions públiques ambPla d’inversions públiques ambocupació i salari dignes.ocupació i salari dignes.ocupació i salari dignes.ocupació i salari dignes.ocupació i salari dignes.

No als acomiadaments ni a lesNo als acomiadaments ni a lesNo als acomiadaments ni a lesNo als acomiadaments ni a lesNo als acomiadaments ni a lesreduccions salarials ni al sectorreduccions salarials ni al sectorreduccions salarials ni al sectorreduccions salarials ni al sectorreduccions salarials ni al sectorpúblic ni en el sector privat.públic ni en el sector privat.públic ni en el sector privat.públic ni en el sector privat.públic ni en el sector privat.

Nacionalització de la banca iNacionalització de la banca iNacionalització de la banca iNacionalització de la banca iNacionalització de la banca ide ls sectors v i ta ls de lade ls sectors v i ta ls de lade ls sectors v i ta ls de lade ls sectors v i ta ls de lade ls sectors v i ta ls de laeconomia, per a posareconomia, per a posareconomia, per a posareconomia, per a posareconomia, per a posar-los sota-los sota-los sota-los sota-los sotacontrol dels i les treballadores.control dels i les treballadores.control dels i les treballadores.control dels i les treballadores.control dels i les treballadores.

No a l pagament de l deuteNo a l pagament de l deuteNo a l pagament de l deuteNo a l pagament de l deuteNo a l pagament de l deuteaquests diners es necessiten peraquests diners es necessiten peraquests diners es necessiten peraquests diners es necessiten peraquests diners es necessiten pera mantenir els serveis socials ia mantenir els serveis socials ia mantenir els serveis socials ia mantenir els serveis socials ia mantenir els serveis socials icomençar a crear ocupació pú-començar a crear ocupació pú-començar a crear ocupació pú-començar a crear ocupació pú-començar a crear ocupació pú-blica.blica.blica.blica.blica.

Ni ara ni mai és el moment deNi ara ni mai és el moment deNi ara ni mai és el moment deNi ara ni mai és el moment deNi ara ni mai és el moment depactes socials, ni amb la patro-pactes socials, ni amb la patro-pactes socials, ni amb la patro-pactes socials, ni amb la patro-pactes socials, ni amb la patro-nal ni amb els governsnal ni amb els governsnal ni amb els governsnal ni amb els governsnal ni amb els governs

Cal mobilitzarCal mobilitzarCal mobilitzarCal mobilitzarCal mobilitzar-nos i cr-nos i cr-nos i cr-nos i cr-nos i crear des deear des deear des deear des deear des debaix un moviment cap a la vagabaix un moviment cap a la vagabaix un moviment cap a la vagabaix un moviment cap a la vagabaix un moviment cap a la vagageneral.general.general.general.general.

Víctor Messeguer

NOTA.- Enllaços a http://ves.cat/a6DW . La cita d’una webo un autor no implica avalar la sevalínia política.

Després del 19F, què?


POLÍ

TICA

Pressupostos de la Generalitat de CatalunyaPressupostos de la Generalitat de CatalunyaPressupostos de la Generalitat de CatalunyaPressupostos de la Generalitat de CatalunyaPressupostos de la Generalitat de Catalunya

Empobriment o resistènciaera que el cicle econòmic en lesdues circumstàncies era l’oposat.El 2003 CIU aconseguia tenir undeute declarat del 7,5% del PIB,en ple ‘auge de la major bombollaimmobiliària del món; el 2010 elTripartitt tenia un deute major i ungran dèficit per la caigudad’ingressos fruit de la punxada dela bombolla tres anys abans i de se-guir a Solbes en la ignorància pre-meditada de la situació.

En dos anys -2011 i 2012- elgovern de CIU ha rebaixat uns4.300 milions d’euros delspressupostos del sector públic -Generalitat, organismes iempreses- l’equivalent a un 11%del pressupost de 2010. Ha tancatquiròfans, llits hospitalaris, allargatles llistes d’espera (en alguns ca-sos són eternes), abandonat deprotocols d’oncologia (veureenllaços)... Per l’any 2012 espreveu una nova retallada en elssalaris dels treballadors i

Les crisis en l’economia de EEUUi en la zona euro amenacen ambuna nova recessió mundial. Eltraspàs de diners públics als bancs(4,8 bilions d’euros a Europa) nos’atura sinó que s’intensifica.L’arquitectura dissenyada en l’acordde Maastrich fa que el Banc Cen-tral Europeu presti als bancs, queal seu torn especulen augmentantels interessos als quals presten alsestats. Els bancs s’estanrecapitalitzant amb diners públicsmentre acomiaden, desnonen,reparteixen milions als seus directiusi tallen el crèdit a l’economia pro-ductiva. També tallen o encareixenel crèdit a les administracions,sobretot a les de menor dimensió,ajuntaments i autonomies. D’aquí elrecurs de diverses autonomies alsbons que venen a particulars. ElGovern de la Generalitat de CIUencara el seu segon any. CIU varebre la Generalitat en una situaciófinancera pitjor del que la va lliurar alprimer govern Tripartit. La diferència

treballadores públics (que pot arri-bar al 30% en el cas d’interins), 1.500acomiadaments de laborals fixos ales empreses públiques i un nombreindeterminat d’acomiadamentsd’interins i de treballadors itreballadores laborals temporals.També pretenen crear o pujar taxesi impostos: un euro per medicamentfins a un màxim de 60 anuals, queafectaria sobretot pensionistes ifamílies sense ingressos o baixosingressos, increment dels impostosde l’aigua, una taxa turística,augment de l’impost de la gasolina.L’impost del patrimoni que primerZapatero va eliminar i a última horava reinstaurar sumarà 240 milionsanuals. Venda d’edificis per 900milions. Vegem que elsacomiadaments, les retalladessalarials i la majoria de taxes iimpostos menys el turístic i el depatrimoni afecten als treballadors itreballadores. Fonts sindicals esti-men el frau fiscal a Catalunya en16.000 milions anuals (veureenllaços). Comparem aquesta xifraamb els 4.300 milions de lesretallades en dos anys i ensadonarem que hi ha altre camícomençant per la persecució de lesborses de frau fiscal, que es con-centren en rendes altes i empreses.

El problema és que els governs,ja siguin nominalmentsocialdemòcrates com el Tripartitt,Zapatero, Papandreu o Sòcrates aPortugal o directament de dretescom els de CIU, el PP Merkel oSarkozy o els «tecnòcrates» deGrècia i Itàlia, pretenen que se surtde la crisi estenent la pobresa.D’aquesta manera simplements’amplifica la crisi de sobreproducció,que precisament es produeix per unpagament salarial (suma de directe,indirecte i diferit) insuficient quedeprimeix les demandes internesdels països. Aquest efecte s’hapogut ajornar mitjançant lageneralització i allargament determinis del crèdit o mitjançant lacreació de diners ficticis. Però elsdeutes es tornen impagables quanpersisteixen els salaris baixos, i quanaixò ha succeït en el passat el


capitalisme ha recorreguthistòricament a la destrucció defactors productius: treballadors itreballadores, capital, fàbriques,instal·lacions. Això pot ocòrrer perguerres o pel desmantellament decapacitat productiva. Això permetreiniciar l’activitat i augmentar la taxade benefici dels capitalssupervivents. No és tant que el seubenefici sigui la nostra pobresa comque el sistema per a garantir elsbeneficis capitalistes implica lanostra pobresa. Aquesta no és lasortida de la crisi per als treballadorsi treballadores, sinó per alscapitalistes.

La lluita contra les retallades delgovern de CIU, com la lluita contrales retallades del govern del PP iabans el del PSOE, s’inscriuen enles l luites dels treballadors itreballadores europeus per a trencarels plans de la UE i el FMI: 1.- No al

pagament del deute, aquests dinerssón necessaris per mantenir elsserveis socials bàsics i començar acrear ocupació pública. 2.-Nacionalització de la banca i delssectors vitals de la economia, pera posar-los sota control delstreballadors i treballadores. 3.- Plad’inversions públic amb salari dig-ne; 4.- Repartiment del treball en-tre els braços disponibles sensepèrdua de salari, 5.- Garantia per a

pensions i salaris. Cal crear unmoviment cap a una vaga general.

Víctor Messeguer

NOTA: <http://ves.cat/a2vi>Aquí hi ha uns enllaços. La cita noimplica avalar la línia de la web o del’autor.


SIND

ICAL

El divendres 27 de gener, lacompanyia Spanair declaraval’aturada dels seus vols, i deixava alcarrer els treballadors de la sevaplantilla i els de les empreses que lipresten serveis, com handling,càtering i neteja d’aeronaus. Tambées quedaven perden els seus bitlletsdesenes de milers de viatgers, més

TTTTTancament de Spanairancament de Spanairancament de Spanairancament de Spanairancament de Spanair

HI HA SOLUCIÓ: NACIONALITZACIÓ!HI HA SOLUCIÓ: NACIONALITZACIÓ!HI HA SOLUCIÓ: NACIONALITZACIÓ!HI HA SOLUCIÓ: NACIONALITZACIÓ!HI HA SOLUCIÓ: NACIONALITZACIÓ!

El tancament de Spanair torna a posar en evidència la política dels empresarisde l’estat espanyol davant la crisi: que paguin els treballadors i treballadores i lesseves famílies, i que financiïn les seves pèrdues els diners públics. 4.000 nousacomiadaments, en bona part a Barcelona, en un moment en que l’atur creix araó de 600 lloc de treball perduts cada dia. Però el cas de Spanair és especialmentgreu perquè es tracta d’una empresa que ha rebut en els últims 3 anys 150milions d’euros de diner públic, dels quals ningú en donarà compte. A més, amb lafórmula de ‘concurs de creditors’ –ja utilitzada per Díaz Ferrán a Newco, empresaque sobrevivia gràcies a les subvencions a Spanair-, el cost dels acomiadamentsi dels EROs associats correrà a compte de l’Estat mitjançant el Fons de GarantiaSalarial (FOGASA).

Les negociacions dels EROs associats al tancament de Spanair, així com lacreació de borses per a la recol·locació d’una part dels acomiadats i acomiadades,s’estan fent a Madrid, excloent forces sindicals com la CGT de Newco, amb granimplantació a Barcelona, i d’esquena als treballadors i treballadores que reben lainformació tard i malament.

En les seves manifestacions, els treballadors exigeixen la recol·locació, mantenintles condicions laborals i salarials actuals, a les companyies i empreses ques’encarreguin d’ocupar l’espai que deixa el cessament d’activitat de Spanair. Tambéexigeixen informació i participació a les negociacions.

Cal donar forma i organització a la lluita, i cal imposar el control de la negociacióper les assemblees de treballadors i treballadores de tots els centres. Assembleeson es triïn comitès de lluita per la defensa dels llocs de treball en les mateixescondicions, i que controlin els que estan negociant a Madrid. En cas contrari, elsnegociadors acabaran signant i acceptant la pèrdua de llocs de treball, la temporalitati les rebaixes en salaris i condicions laborals. Juntament amb això, per a evitar ladispersió actual, cal avançar cap a la creació d’una coordinadora dels diferentscentres que unifiqui la lluita a escala estatal.

Recol·locació total en les mateixes condicions laborals i salarials.Recol·locació total en les mateixes condicions laborals i salarials.Recol·locació total en les mateixes condicions laborals i salarials.Recol·locació total en les mateixes condicions laborals i salarials.Recol·locació total en les mateixes condicions laborals i salarials.Cap decisió sense votació a les assemblees de tots els centres i empresesCap decisió sense votació a les assemblees de tots els centres i empresesCap decisió sense votació a les assemblees de tots els centres i empresesCap decisió sense votació a les assemblees de tots els centres i empresesCap decisió sense votació a les assemblees de tots els centres i empreses

afectades. Coordinació estatal de la lluita.afectades. Coordinació estatal de la lluita.afectades. Coordinació estatal de la lluita.afectades. Coordinació estatal de la lluita.afectades. Coordinació estatal de la lluita.Però a més, la lluita ha d’enfocar-se cap al centre del problema que ha dut a

aquesta situació i que continuarà deixant a les plantilles del sector aeri a expensesde les fluctuacions financeres i dels capricis dels voltors de torn. Per a això calabordar la solució de fons:

Nacionalització de SpanairNacionalització de SpanairNacionalització de SpanairNacionalització de SpanairNacionalització de Spanair, i posada en funcionament sota contr, i posada en funcionament sota contr, i posada en funcionament sota contr, i posada en funcionament sota contr, i posada en funcionament sota control delsol delsol delsol delsol delstrtrtrtrtreballadors i treballadors i treballadors i treballadors i treballadors i treballadoreballadoreballadoreballadoreballadores. Pla de viabilitat sota contres. Pla de viabilitat sota contres. Pla de viabilitat sota contres. Pla de viabilitat sota contres. Pla de viabilitat sota control obrol obrol obrol obrol obrererererer.....

Absorció de les plantilles afectades a la companyia pública.Absorció de les plantilles afectades a la companyia pública.Absorció de les plantilles afectades a la companyia pública.Absorció de les plantilles afectades a la companyia pública.Absorció de les plantilles afectades a la companyia pública.Auditoria pública dels comptes i que els directiusAuditoria pública dels comptes i que els directiusAuditoria pública dels comptes i que els directiusAuditoria pública dels comptes i que els directiusAuditoria pública dels comptes i que els directius

responguin amb el seu patrimoni de la situació que hanresponguin amb el seu patrimoni de la situació que hanresponguin amb el seu patrimoni de la situació que hanresponguin amb el seu patrimoni de la situació que hanresponguin amb el seu patrimoni de la situació que handeixatdeixatdeixatdeixatdeixat

Tancaments en cadena desprésde rebre diner públic

SpanairSpanairSpanairSpanairSpanair, Newco, A, Newco, A, Newco, A, Newco, A, Newco, Aviaserviaserviaserviaserviaservice…vice…vice…vice…vice…

de 400.000 segons alguns mitjans.Els directius de la companyia aèriahavien rebaixat a la meitat les sevesmilionàries retribucions un mesabans de la fallida. Així, mentre elstreballadors s’enfronten al’acomiadament, el President de lacompanyia, Ferrán Soriano, lligat al’antiga junta del F. C. Barcelona,

«només» cobrava 300.000• anualsdes del passat desembre.

El deute de la companyia s’acostaals 500 milions d’euros, i durant elsúltims 3 anys, Spanair ha rebut 150milions d’euros públics del’Ajuntament de Barcelona i de laGeneralitat de Catalunya. Aquestsfons fonamentaven l’aposta de laburgesia catalana per unacompanyia local forta, per a, entrealtres coses, evitar que l’aeroport deBarcelona quedés únicament enmans de les companyies de baixcost. Però això no ha agradat a laburgesia espanyola que, a través dela Ministra de Foment, Ana Pastor,retreu a les autoritats catalanes unapolítica que contrasta amb la quepractica el govern central de donarsuport a Iberia/British Airways, i alseu pla de centralitzar les sevesoperacions a Madrid. Aquest plad’Iberia/British, que és el que vadeixar 1.200 treballadors en suspensel 2006 i els va dur a ocupar lespistes de l’aeroport del Prat en de-fensa dels seus llocs de treball, estàacompanyat de la creació de filialsde baix costa a Barcelona (primerClikair, reconvertida en Vueling, i aral’anunciat l lançament d’IberiaExpress).

Les companyies de baix cost–especialment Ryanair i Vueling-s’han llançat a la rapinya de les líniesde vol de Spanair, i proposen inte-grar una part de les plantil lesafectades pel tancament… rebaixantles seves condicions laborals isalarials! Hi ha qui parla d’ofertes de600 • amb pitjors condicions detreball.

Per la seva banda, com que moltsdels afectats havien protagonitzarl’ocupació de pistes el 2006 abansde ser subrogats des d’Iberia, l’Estatva desplegar d’entrada un fortdispositiu policial per a evitar que elstreballadors i treballadores esconcentressin a l’Aeroport de Bar-celona i impedir-los el pas a la zonade seguretat on treballaven, i fins itot els van desallotjar de la cantinalaboral.


La «liberalització» del sectoraeri en el territori espanyol esva emprendre a instàncies dela UE, i en plena sintonia ambla burgesia espanyola quedóna suport aquest projected’integració ‘europea’ comsoci pobre. La seva finalitatdeclarada era acabar amb elmonopoli de les companyiesaèries públiques. Ha estat uncamí ple d’acomiadaments isubrogacions, rebaixessalarials i pèrdua de condicionslaborals dels treballadors itreballadores; i també detancaments fulminants quehan deixat a centenars demilers de viatgers amb elsbitllets pagats, d’escàndolsfinancers associats alstancaments i la utilització defons públics per a ‘arreglar’nyaps empresarials i donarsuport a projectes privats. Eltancament de Spanair és unpas més en aquesta direcció.Més del 85% de la companyiapertany a IEASA (IniciativesEmpresarials Aeronàutiques,formada per Avançsa, Volcat2009, Iticsa, Fira de Barcelona,Catalana d’Iniciatives, Turismede Barcelona i Cimalsa), en laqual estan representatsl’Ajuntament de Barcelona i laGeneralitat –que han aportatuns 150 Milions d’euros durantels 3 últims anys.

Al final, seguint els objectius de laliberalització, s’ha acabat amb elmonopoli que exercia la Iberia pú-blica, sí, però substituint-lo pelmonopoli privat de la mateixacompanyia, després de la sevaprivatització i un procés de fusió-absorció per British Airways; ambl’excepció de l’espai –molt sucós isubvencionat- de les companyies‘low cost’, algunes pertanyents ala pròpia Iberia. L’esquema ha estatel següent:

1) Desmuntar la companyia pú-blica Iberia amb el foment de la‘suposada’ competència,especialment amb companyies lowcost –escenari del que Iberia també

participa, a través de companyiesfi l ials o participades- quecontribueixen a abaratir costos,especialment els laborals: pitjorscondicions en els nous contractes,subrogació de personal a altresempreses –cas del personal de han-dling d’Iberia a Barcelona, que vaocupar les pistes a l’estiu del 2006,i va acabar subrogat a companyiesde nova creació, provinents del ca-pital de la construcció i sectorsfinancers.

2) Sanejament i reestructuraciógeneral del sector, abaratiment desalaris i costos, reducció de plantillesi finançament de projectes ambdiners públics. Noves «àrees denegoci» als aeroports:externalitzacions de serveis d’AENA,subcontractes, botigues, controls deseguretat privada... Unaconseqüència de tot això és laconsolidació de companyies ‘lowcost’, com a producte del’abaratiment generalitzat de costos.

Durant aquests processos, elsdiners públics s’han fet servir permillorar i posar a puntd’infraestructures –majorment ambobres públiques als Aeroports a tra-vés d’AENA, que ho va fer engreixanta contractistes de la construcció,primer, i alleujant-los després del’esclat de la seva bombolla espe-culativa immobiliària. També es faservir per a les subvencions acompanyies com Ryanair (una baixcost subvencionada de granimplantació que comença enaeroports ‘petits’ i ara ja es plantejaocupar els grans, com Barcelona).També, com és el cas de Spanair,els diners públics serveixen per in-tentar posar fre al procés decentralització en determinatsaeroports (Madrid) i a la implantaciódel submonopoli de les companyiesde baix cost en la resta, fomentantcompanyies que pretenen ser‘alternatives’, tant a les ‘grans’ coma les de baix cost. El tancament deSpanair deixa via lliure a Vueling iIberia Express –ambdues fil ialsd’Iberia- al costat de Ryanair oEasyjet en el terreny del low cost, iel monopoli d’Iberia/British quedaconsolidat.

El pròxim acte de la liberalització–la privatització dels aeroports- estàmomentàniament aturat, esperantel sanejament d’AENA, que inclouels costos laborals, i la definicióde les parts que poden serll iurades als monopolisfinancers privats, preparatsper a accedir al sucóspastís dels beneficis de lagestió dels gransaeroports, pastís per arapúblic.

Luis Carlos Gómez-Pintado (Luca)

L’ externalització del Servei de Direccióde Plataforma, substitució del Servei deControl de Plataforma, i cedit per AENA al’empresa INECO –participada seva- haprovocat la convocatòria de vaga per alsdies 22, 23 i 24 de febrer, 16 i 19 de març,4, 8 i 30 d’abril, i 2 i 3 de maig de 2012. Lamesura, a més d’externalitzar un serveipropi d’AENA, suprimeix 9 llocs de treballdel col·lectiu de Tècnics de Programació iOperacions de la plantilla de l’aeroport,incomplint així diversos acords, entre ellsl’Acord de Garanties i l’Acta dedesconvocatòria de la vaga anunciada elmarç de l’any passat.

L’empresa, amb nou President i nou Di-rector de RRHH a Barajas procedents delgrup Vocento, on van reduir la plantilla a lameitat, mostra clarament amb aquestasupressió de llocs de treball estructurals, iamb l’externalització de treballs propis, lal ínia que aplicarà per preparar laprivatització. La vaga, primera resposta aaquestes mesures, ha estat convocadaper tots els sindicats presents en el Comitè(CSPA, UGT, USO, CCOO i CGT, que téla majoria en Barajas). Inicialment, laconvocatòria afecta al personal deProgramació i Operacions de l’aeroport deBarajas, però no es descarta que puguiser ampliada a la resta de col·lectiusprofessionals.

La liberalització del sector aericondueix al monopoli privado

Convocatòria de vaga aConvocatòria de vaga aConvocatòria de vaga aConvocatòria de vaga aConvocatòria de vaga aBarajas pel comitè deBarajas pel comitè deBarajas pel comitè deBarajas pel comitè deBarajas pel comitè decentre d'AENAcentre d'AENAcentre d'AENAcentre d'AENAcentre d'AENA


POLÍ

TICA

Ofensiva frontal contra elsOfensiva frontal contra elsOfensiva frontal contra elsOfensiva frontal contra elsOfensiva frontal contra elstreballadors/as:treballadors/as:treballadors/as:treballadors/as:treballadors/as:

L’arribada del PP al governaprofundeix una ofensiva contra elstreballadors/es que ja havia iniciatel PSOE en el primer tram de lacrisi. Amb De Guindos com aministre d’economia, ex executiude Goldman Sachs, la política delgovern combina el pagament deldeute com a prioritat amb lareducció de la despesa pública iuna política de privatitzacions, i ladesregulació del mercat de treball.

Va arrencar amb la congelació delsou dels funcionaris i l’augmentgeneralitzat de l’IRPF, va seguir laReforma Laboral, abaratintl’acomiadament i facilitant la sevatramitació, es liquida la negociaciócol·lectiva, facilitant que l’empresaries «despengi», permetent-li larebaixa unilateral de salaris il ’empit jorament condicionslaborals, a més de destinar mésrecursos públics al finançament deles empreses.

La Unió Europea va aplaudir laReforma Laboral, però menys de24 hores després ja demanavanoves mesures i més retallades.Amb la «reforma financera» Rajoy iDe Guindos anuncien nousprocessos de fusió, al servei decompletar la privatització i l’entregade les caixes als bancs. El següentobjectiu és al març, amb elsPressupostos Generals de l’Estat,un ampli pla de privatitzacions,però abans ja se senten veus per«regular» el dret a la vaga.

L’ofensiva antiobrera esdesenvolupa en tots els fronts i elGovern sap que ara pot atacar fortperquè preval la desmobilització. Elssindicats demanen temps per se-guir negociant, quan no hi ha resque negociar i el temps juga a fa-vor del Govern, que actua amb fetsconsumats. A què esperen lesdireccions de CCOO i UGT perllançar la lluita? Acaben de signar

l’acord amb la patronal queassegura la pèrdua de poderadquisitiu dels salaris en els properstres anys, a canvi de... res. Larecessió ja està confirmada i elBanc d’Espanya anuncia quecontinuarà en els propers trimes-tres amb 1’5 punts de caiguda delPIB. Ja hi ha 5’4 milions d’aturatsi el govern preveu arribar aviat als6 milions.

Més cops no suposen mésMés cops no suposen mésMés cops no suposen mésMés cops no suposen mésMés cops no suposen mésmobilització,mobilització,mobilització,mobilització,mobilització, com va passar en laGran Depressió dels anys 30. A

Grècia la lluita obrera ha estatmassiva i condiciona el panoramade crisi i inestabilitat política alGovern, fins i tot pot condicionarel resultat de les propereseleccions si les forces de l’esquerraanticapitalista són capaces dereorganitzar-se per donar una al-ternativa. Aquest no és el casd’Irlanda o Portugal, països tambéintervinguts.

No podem esperar. Lesdireccions de CCOO i UGT són lesque poden posar dia i hora a lavaga general i establir un calendaride lluita, però es resisteixen. Calcrear un moviment des de la baseper exigir a tots els sindicats unaconvocatòria unitària de vaga ge-neral amb un pla que li donicontinuïtat.

Recentralització «tecnocràtica»Recentralització «tecnocràtica»Recentralització «tecnocràtica»Recentralització «tecnocràtica»Recentralització «tecnocràtica»de l’estat... aprofitant la criside l’estat... aprofitant la criside l’estat... aprofitant la criside l’estat... aprofitant la criside l’estat... aprofitant la crisi

Els anys de majoria absolutad’Aznar amb els intents derecentralització política i econòmicavan provocar una greu crisi entrela burgesia central i la perifèrica (ca-talana o basca). Es va arribar a unenfrontament amb el PNB, enplantejar la suspensió de lesautonomies, el processament dellendakhari, la disputa pel BBVA...Això va provocar un gir «radical»d’un sector de la burgesia bascaamb Arzallus al capdavant. Enparal·lel el deteriorament del pacteconstitucional enfrontava també elGovern amb la burgesia catalana, iamplis sectors populars van girarcap a la ruptura amb al constituciói la Monarquia.

Zapatero va rebre l’objectiu debuscar un nou equilibri entre el cen-tre i la perifèria burgesa. Aquestacord es va anomenar «reformaestatutària». La pedra de tocd’aquesta reforma era el pacte ambla burgesia catalana, per desprésabordar el tema basc, mentre escompletava la fi definitiva d’ETA.Amb la reforma estatutària catala-na es continuava -amb el café paratodos del duc Suárez- emprenentles reformes estatutàries de la res-ta d’autonomies.

El fracàs de l’actual itzaciód’aquest acord va arribar a la sevamàxima expressió en la sentènciadel constitucional i la resposta alcarrer massiu el 10 de juliol del 2010.El nou equilibri estava trencat, il’esquerda entre la Monarquia i lesseves institucions i el poble catalàera més profunda. La qüestió estàoberta i sense resoldre quan arribaun nou intent de recentralització del’estat. Després de les reformes iles necessitats «tècniques», elGovern prepara una LOAPAfinancera, amb control del dèficit deles autonomies, i sancions sis’incompleix. CiU calla, perquè elsseus interessos de classe s’imposen

El nou Govern empr


als nacionalistes. Els intents derecentralització de l’Estat i deretallada política i financera de lesautonomies van a prosseguir, ambun aspecte més tecnocràtic imenys ideològic que sota Aznar.

Hi havia sectors de l’esquerrabasca que valoraven que seria mésfàcil la negociació amb el PP peracordar la fi d’ETA i la solució delspresos/es. Però tot indica elcontrari. El PP va ser qui va treuremés rèdit a «l’amenaça terrorista»i mantenir-la viva li dóna un pluspolític. El Govern de Rajoy no hafet el més mínim moviment per fa-cilitar la solució d’armes per pre-sos/es i posarà cara, molt cara,qualsevol mesura que demandil’organització armada o l’esquerraabertzale. No estem davant unareedició de les negociacions sobreel final d’ETA-PM amb el ministreMartín Vila. Les properes eleccionsqueden lluny, la qual cosa no obli-ga al PP a posar en qüestióimmediatament nous processosd’il·legalització de candidaturesabertzales. Rajoy no té cap pressai seguirà aprofitant aquest factorper afeblir l’eufòria inicial del’esquerra abertzale.

Realineación total darrera delsRealineación total darrera delsRealineación total darrera delsRealineación total darrera delsRealineación total darrera delsEstats UnitsEstats UnitsEstats UnitsEstats UnitsEstats Units

El Govern Zapatero es va estre-nar traient les tropes de l’Iraq imarcant una certa distància ambla política unilateral dels EstatsUnits, i reivindicant el marc del’ONU com a instrument comúd’intervenció. Era el resultat de lapressió exercida per la mobilitzacióde centenars de milers als carrerscontra la guerra i en les horesprèvies a les eleccions després del’atemptat de Madrid. Certamentno va haver-hi una ruptura amb lapolítica de l’imperialisme i de lamateixa manera que es treientropes de l’Iraq s’augmentaven aAfganistan, al servei de l’ocupaciónord-americana del país i del seugovern titella, però havia de posar

distància de l’Aznar del «trio de lesAçores» i del suport incondicionala Bush. L’arribada d’Obama a laCasa Blanca va faci l i tar lanormalització de relacions desubordinació a l’imperialismeamericà.

Rajoy arrenca posant la indústriamilitar al comandament de la polí-tica de Defensa. Morenés ha estatdirectiu d’Instalaza (que fabrica ar-mes prohibides de fragmentació) iMBDA (principal fabricant demissils). Com a Secretari d’Estatde Defensa i número dos, escol·loca Pedro Argüelles, ex-executiu de Boeing. En l’anteriorperíode de Govern Aznar i ambMorenés aleshores Secretarid’Estat de Defensa, es van dispa-rar els contractes de comprad’armament del Govern.

El cirEl cirEl cirEl cirEl circ de la justícia. Tc de la justícia. Tc de la justícia. Tc de la justícia. Tc de la justícia. Tororororornananananal’Espanya catòlica.l’Espanya catòlica.l’Espanya catòlica.l’Espanya catòlica.l’Espanya catòlica.

Per completar la reaccióideològica, Rajoy posa en Justíciaa Gallardón, progre ex-OPUS,que anuncia la cadena perpètuarevisable, el copagament de lajustícia, i la penalització dels re-cursos, de manera que si perds ireclames pagues els costos.

Gallardón arriba en un momenten què la justícia és tot unespectacle. El judici en el qualCamps ha estat declarat no cul-pable és un escàndol: tothom hapogut escoltar les cintes en les

èn l'ofensiva.quals l’ex-president de laGeneral itat Valencianapasterejava, comprava i veniafavors i càrrecs. Ara toca el torn aMatas, ex-president del PP i del’autonomia balear. I tambéassistirem a veure com s’ho fanper seguir el judici contraUrdangarín sense malmetre laimatge de la Monarquia, que noés cosa fàcil.

Mentre això es dóna Garzón,jutge instructor del cas Gurtel, re-sulta ser l’únic sancionat en aquestassumpte. Mentre Garzón va ata-car l’esquerra independentista bas-ca o catalana tenia tot el suportde la legislatura i els grans partits,quan va entrar a tocar draps brutsdel PSOE o del PP, o a desente-rrar el passat franquista, es vanacabar les contemplacions il’aparell judicial -molts dels jutgesenfonsen les seves arrels en el vellrègim- va anar a per ell.

Les promeses de Gallardón al’Església Catòlica de restringir lalegislació de l’avortament obren unaltre front. I en contrast amb la po-lítica de retallades es manté elfinançament amb fons públics al’Església Catòlica… i veurem si nomillora.

POLÍ

TICA


DONA

El 1912, les treballadores de lallar van fer vaga aMassachusetts per defensar elsseus drets. 100 anys desprésencara estem mobilitzades perdemanar el mateix: Volem pa ivolem roses. I és que els nostresgovernants pretenen que lesclasses populars, i especialmentles dones, paguem la crisid’aquest sistema capitalista ipatriarcal. Tenim motius percreure que el nombre esgarrifósde dones mortes, víctimes de laviolència de gènere, s’agreuja

amb la pobresa que s’instal·laa milers de llars.

Les reformes del PSOE,abans, i ara del PP i CIU, delmercat laboral i de la

negociació col·lectiva es perfilencom una nova agressió contraels nostres drets. Lacongelació salarial, la flexibilitathorària, de feines i decontractes, la disminució sa-

larial de fins un 20% per les maresamb jornada reduïda al sectorpúblic, l’abaratiment de l’acomia-dament, la negació de les presta-cions de l’atur i del dret de vaga ales treballadores de la l lar, lesexclusions de la PIRMI, lesrestriccions a la Llei de Dependèn-cia, la reforma del sistema depensions... tot plegat impedeix lanostra independència econòmica iens barra el pas a una vida digna iindependent. Alhora, les retalladesen la despesa pública (sanitat,educació, serveis socials...),l’encariment del transport... http://t11targeta.blogspot.com impliquenmés càrregues de treball de curaper a les dones, agreujant desigualtatsi discriminacions. Aquestes retalladessón per a nosaltres una autènticadeclaració de guerra.

En particular, en aquestcentenari, donem especial suport ales exigències del sindicatSindihogar/Sindillar de treballadoresi treballadors de la llar de Barcelonaque s’han organitzat per aconseguir:

Que el seu treball sigui reconegut

i valorat com els altres. Que en elsllocs de feina no siguin denigradesper causa del seu color, ètnia,creences religioses, sexes,orientació sexual... La seva totalinclusió en el règim de la seguretatsocial. Una campanya de sensibilit-zació adreçada al conjunt de laciutadania i molt especialment a lespersones que contracten personaldomèstic, així com a les pròpiestreballadores d’aquest sector.

L’atur i la precarietat laboral entreles dones joves (47%), i laimpossibil itat d’accedir a unhabitatge a preus socials noespeculatius, anul·len els seusprojectes de vida, mentre lesdif icultats per accedir a unhabitatge dificulten les separacionsen cas de maltractaments. L’aturmasculí redueix també les opcionsper a les dones, que ens veuremcada cop més empeses a emigrar,a tornar a casa per assumir eltreball de cura, a la precarietat, oa anar als bordells organitzats perles indústries del sexe.

La crisi provocada per aquest sis-tema capitalista impedeix les do-nes joves gaudir del dret a la

maternitat desitjada, mentre quel’accés a l’avortament en el marcde la sanitat pública continua patintagressions per part d’aquestgovern, convertint el dret d’avortaren una carrera d’obstacles. Mentre,la ideologia de dretes d’una part dela societat i de la jerarquiaeclesiàstica, en un estatsuposadament laic, de la mà de lescongregacions més inf luents ireaccionàries, com l’Opus Dei, ladreta i l’extrema dreta, pretenenimposar la seva visió del món i liqui-dar el dret de les dones que nopensen com el ls, a decidir,augmentant la vulnerabilitat i lesviolències estructurals que patim acòpia de retallades també en els pro-grames de prevenció i coeducació.

Tot això és el resultat de lacombinació del Patriarcat i delCapitalisme més salvatge. ¡¡Les do-nes no l’hem de permetre, no ensho podem permetre!! Com deiarecentment el milionari americàWarren Buffet: «I tant que la lluitade classes existeix! La meva vaguanyant». Les dones hauríem deser tan lúcides com els nostresadversaris sistèmics.

8 de març 2012 - Dia Inter8 de març 2012 - Dia Inter8 de març 2012 - Dia Inter8 de març 2012 - Dia Inter8 de març 2012 - Dia Internacional de les Dones Tnacional de les Dones Tnacional de les Dones Tnacional de les Dones Tnacional de les Dones Trrrrreballadoreballadoreballadoreballadoreballadoreseseseses

No cosirem les vostres retallades.Volem pa i volem roses!

Pa i rosesPa i rosesPa i rosesPa i rosesPa i roses

A mesura que marxem cap a una nova albada.Milions de cuines fosques, milions de grises llars.S’il·luminen de joia amb la claror sobtada.Per tot arreu s’escolta: «Pa i roses! Pa i roses!»

Alçant-nos per ser lliures, també lluitem pels homes.Fórem les seves mares, seran nostres companys.La suor ve amb nosaltres al llarg de l’existènciaAmb l’ànima afamada. Volem pa i volem roses!

Recordarem el rostre de tantes dones mortes.Elles ens ensenyaren el crit antic pel pa.Gairebé no gaudiren de l’amor ni la bellesa.Amb nosaltres somriuen. Volem pa i volem roses!

A mesura que avancem s’allunyen les tenebres.Les dones obren via per a la humanitat.Mai no serem esclaves, mai més serem sotmeses.Cau una i deu s’aixequen. Volem pa i volem roses!


Els 9.000euros de multa a lacompanya i el company de Girona,suposen un graó més en l’incrementde repressió contra els movimentssocials, que es pot estendre a la pro-testa dels treballadors/es sanitarisdavant la visita de Boi o amb la deMas, i un nou càstig pels antifeixistesal servei dels feixistes, només cal veurel’aplaudiment d’Anglada a Felip Puigper les sancions. Increment de larepressió social i suport a lareconstrucció del feixisme, son lesdues cares de la mateixa moneda,amb la que el poder pretén impediruna reacció popular i treballadora con-tra la crisi capitalista.

La crisi econòmica accentua lapolarització social. El creixement del’atur, les retallades socials a dretsbàsics com l’educació i la sanitat, delsplans d’assistència social, elsdesnonaments, porten a situacionsdesesperades als sectors populars ifan créixer els drames en els nostresbarris i localitats. I és aquest marc queels grups racistes i neofeixistes trobenel seu espai per construir-se. El poderels utilitza per desviar l’atenció delsveritables responsables de la crisi (elsbanquers, la burgesia, els poderspolítics institucionals) per impedir queels treballadors/es s’uneixin, cercantdivisió i enfrontaments entre les classespopulars pels escassos recursos ifeines. Vivim una profunda crisi del sis-tema capitalista i –com a la dels anys30- una recomposició de l’extremadreta a tot Europa. No minimitzem el

massiu assassinat a Noruega realitzara joves socialdemòcrates en un espaisindical.

Cal aturar les organitzacionsracistes/feixistes com Plataforma perCatalunya. La lluita contra el feixismeexigeix la més àmplia unitat de totesles organitzacions que es reclamendels treballadors/es, polítiques isindicals i moviments socials. Com-promisos de solidaritat mútua, dedenúncia permanent de les sevesprovocacions contra els i lesimmigrants o contra les organitzacionsd’esquerres.

Però no és possible lluitar contra larecomposició dels grups feixistes iracistes sense atacar les polítiquesdels Governs que carreguen tota lacrisi sobre les espatlles delstreballadors/es i la creixent repressióque ens apropa a estats policials, enels quals s’utilitzen fitxers policialsil·legals per escapçar els movimentspopulars, amb lleis d’estrangeria quecriminalitzen els i les immigrants i lesempenyen cap a la marginalitat.

Retirada de les sancions.ProuRetirada de les sancions.ProuRetirada de les sancions.ProuRetirada de les sancions.ProuRetirada de les sancions.Prourepressió.repressió.repressió.repressió.repressió.

Fora PxC dels nostres barris.Fora PxC dels nostres barris.Fora PxC dels nostres barris.Fora PxC dels nostres barris.Fora PxC dels nostres barris.Feixisme ni a Salt ni enlloc.Feixisme ni a Salt ni enlloc.Feixisme ni a Salt ni enlloc.Feixisme ni a Salt ni enlloc.Feixisme ni a Salt ni enlloc.

Aturem les retallades, que la crisiAturem les retallades, que la crisiAturem les retallades, que la crisiAturem les retallades, que la crisiAturem les retallades, que la crisila paguin els bancs.la paguin els bancs.la paguin els bancs.la paguin els bancs.la paguin els bancs.

Girona,21 de gener 2012

Les dones volem cosir lesnostres alternatives:

- Dret a la sani tat i a- Dret a la sani tat i a- Dret a la sani tat i a- Dret a la sani tat i a- Dret a la sani tat i al’educació laica, pública,l’educació laica, pública,l’educació laica, pública,l’educació laica, pública,l’educació laica, pública,gratuïta i de qualitat.gratuïta i de qualitat.gratuïta i de qualitat.gratuïta i de qualitat.gratuïta i de qualitat.

- Contra la pujada del preu- Contra la pujada del preu- Contra la pujada del preu- Contra la pujada del preu- Contra la pujada del preudel transport: gratuïtat perdel transport: gratuïtat perdel transport: gratuïtat perdel transport: gratuïtat perdel transport: gratuïtat perles persones en situacióles persones en situacióles persones en situacióles persones en situacióles persones en situaciód’aturd’aturd’aturd’aturd’atur, pr, pr, pr, pr, precar ie tat oecar ie tat oecar ie tat oecar ie tat oecar ie tat opobresa.pobresa.pobresa.pobresa.pobresa.

- Dret a un habitatge dig-- Dret a un habitatge dig-- Dret a un habitatge dig-- Dret a un habitatge dig-- Dret a un habitatge dig-ne, a preus soc ia ls none, a preus soc ia ls none, a preus soc ia ls none, a preus soc ia ls none, a preus soc ia ls noespeculatius.especulatius.especulatius.especulatius.especulatius.

- T- T- T- T- Trrrrreball digne i salari dig-eball digne i salari dig-eball digne i salari dig-eball digne i salari dig-eball digne i salari dig-ne. Repartiment del treballne. Repartiment del treballne. Repartiment del treballne. Repartiment del treballne. Repartiment del treballsense reduccions salarials.sense reduccions salarials.sense reduccions salarials.sense reduccions salarials.sense reduccions salarials.Pol í t iques de p lenaPol í t iques de p lenaPol í t iques de p lenaPol í t iques de p lenaPol í t iques de p lenaocupació. Garant ia deocupació. Garant ia deocupació. Garant ia deocupació. Garant ia deocupació. Garant ia depensions dignes.pensions dignes.pensions dignes.pensions dignes.pensions dignes.

- Ni acomiadaments, ni- Ni acomiadaments, ni- Ni acomiadaments, ni- Ni acomiadaments, ni- Ni acomiadaments, nireduccions salarials al sec-reduccions salarials al sec-reduccions salarials al sec-reduccions salarials al sec-reduccions salarials al sec-tor públic, ni al privat.tor públic, ni al privat.tor públic, ni al privat.tor públic, ni al privat.tor públic, ni al privat.

- No al pagament dels- No al pagament dels- No al pagament dels- No al pagament dels- No al pagament delsdeutes i l · leg í t ims quedeutes i l · leg í t ims quedeutes i l · leg í t ims quedeutes i l · leg í t ims quedeutes i l · leg í t ims queengre ixen e ls prof i tsengre ixen e ls prof i tsengre ixen e ls prof i tsengre ixen e ls prof i tsengre ixen e ls prof i tsbancar is. Les dones nobancar is. Les dones nobancar is. Les dones nobancar is. Les dones nobancar is. Les dones nopagarem una crisi que nopagarem una crisi que nopagarem una crisi que nopagarem una crisi que nopagarem una crisi que noes nostra.es nostra.es nostra.es nostra.es nostra.

- Persecució del frau fis-- Persecució del frau fis-- Persecució del frau fis-- Persecució del frau fis-- Persecució del frau fis-cal, suprcal, suprcal, suprcal, suprcal, supressió de les SICAessió de les SICAessió de les SICAessió de les SICAessió de les SICAVVVVV,,,,,f isca l i ta t progress iva,f isca l i ta t progress iva,f isca l i ta t progress iva,f isca l i ta t progress iva,f isca l i ta t progress iva,aplicació dels impostos deaplicació dels impostos deaplicació dels impostos deaplicació dels impostos deaplicació dels impostos desuccessions i patrimoni.successions i patrimoni.successions i patrimoni.successions i patrimoni.successions i patrimoni.

- Creació d’una Banca- Creació d’una Banca- Creació d’una Banca- Creació d’una Banca- Creació d’una BancaPública sota control social.Pública sota control social.Pública sota control social.Pública sota control social.Pública sota control social.

- Responsabi l i tat de ls- Responsabi l i tat de ls- Responsabi l i tat de ls- Responsabi l i tat de ls- Responsabi l i tat de lshomes, repart iment de lhomes, repart iment de lhomes, repart iment de lhomes, repart iment de lhomes, repart iment de ltreball domèstic i de cura.treball domèstic i de cura.treball domèstic i de cura.treball domèstic i de cura.treball domèstic i de cura.

I per últim, No volemoblidar, en aquest dia, totesles dones i nenesinvisibilitzades de la nostrasocietat, víctimes del tràficd’éssers humans i del’esclavatge sexual, així comde totes les dones víctimesde la violència, la misèria i lamentalitat masclista d’ arreudel món. Les dones volem pa,però també volem roses!!!

Firmants: Vocalia DonesFAVB - Sindihogar/Sindillar(treballadores i treballadors

de la llar de Barcelona) -Col·lectiu de dones

feministes Gata Maula -Joves de EUiA - Vocalia de

Dones de l’Eixample -Dones d’Enllaç - Dones de

Cornella - Plataforma pelDret a no Ser Prostituïdes –

Grup de dones de LI -Dones Llibertàries - CGT .

Creix la repressió, esreconstrueix el feixismeDues cares de la mateixa moneda

FEIX

ISM

E


FEIX

ISM

E

Felip Puig vol sancionar amb 9.000euros dues companyes per lamanifestació antiracista de l’estiupassat a Salt de resposta a Angladai la Plataforma per Catalunya.

El dia 27 d’agost d’enguany unamanifestació amb el lema: «Aturemel feixisme. Salt diu no al racisme»,va recórrer els carrers de Salt iGirona. Va ser una manifestació fes-tiva i combativa que donavaresposta a l’intent de Josep Angladad’escampar odi racista, amb elmissatge que no ens deixarem divi-dir pel nostre origen, els papers ni elcolor de pell.

La Conselleria d’Interior de FelipPuig, seguint els desitjos de laregidora de la PxC a Salt que haviadenunciat la manifestació, va obrirun expedient sancionador contradues persones, conegudesactivistes dels moviments socials,com a suposades organitzadores dela manifestació. La proposta deresolució de l’expedient, que janomés està pendent que la ratifiquila mateixa Conselleria, els imposauna sanció de 9.000 euros, perquèla convocatòria no li havia estatformalment comunicada.

9.000 euros de multa permanifestar-nos contra el feixisme?

Salt. GironaSalt. GironaSalt. GironaSalt. GironaSalt. Girona

Denunciem que aquest cas for-ma part d’una estratègia derepressió sistemàtica, una forma decontrol social i polít ic de ladissidència, amb l’objectiud’impedir que ens mobilitzem,mitjançant la violència, lacriminalització, l’ofegamenteconòmic i la por i que pretén demica en mica anar trencant el teixitsocial i solidari dels movimentscombatius. La repressió, igual queles polítiques per a dividir-nos ambel racisme i la xenofòbia, és l’altracara de les retallades. Només aGirona, els processos oberts con-tra diverses companyes per laconcentració de rebuig a lesretallades sanitàries de Boi Ruiz deljuliol passat i contra estudiants itreballadores de la UdG després dela brutal càrrega dels mossosd’esquadra dins de la Universitatdurant la visita d’Artur Mas en sóndos exemples més.

Denunciem també que les duescompanyes encausades són elscaps de turc de l’estratègiarepressiva de Felip Puig i CiU. Lamanifestació de Salt provenia d’unaconvocatòria col·lectiva i per tant,

no es pot atribuir a dues personesser-ne les organitzadores pel simplefet d’estar-hi presents. Els mossosd’esquadra ni tan sols van identifi-car-les, perquè, una vegada més,han utilitzat els seus fitxers policialspolítics amb què persegueixen lesactivistes de les organitzacions i elsmoviments socials.

Però no se’n sortiran: la repressió,ni en forma de porres, ni de multes,ni d’amenaces de presó, no ensimpedirà mobilitzar-nos ni, perdescomptat, manifestar-nos contrael racisme i el feixisme.

Per tot això exigim:Que s’arxivi l’expedient sancio-Que s’arxivi l’expedient sancio-Que s’arxivi l’expedient sancio-Que s’arxivi l’expedient sancio-Que s’arxivi l’expedient sancio-

nador per la mani festac iónador per la mani festac iónador per la mani festac iónador per la mani festac iónador per la mani festac ióantifeixista del 27 d’agost a Salt,antifeixista del 27 d’agost a Salt,antifeixista del 27 d’agost a Salt,antifeixista del 27 d’agost a Salt,antifeixista del 27 d’agost a Salt,amb què el conseller Felip Puig volamb què el conseller Felip Puig volamb què el conseller Felip Puig volamb què el conseller Felip Puig volamb què el conseller Felip Puig volmultar amb 9.000 euros duesmultar amb 9.000 euros duesmultar amb 9.000 euros duesmultar amb 9.000 euros duesmultar amb 9.000 euros duescompanyes.companyes.companyes.companyes.companyes.

Que es respecti el nostre dret aQue es respecti el nostre dret aQue es respecti el nostre dret aQue es respecti el nostre dret aQue es respecti el nostre dret amanifestarmanifestarmanifestarmanifestarmanifestar-nos amb llibertat: ni-nos amb llibertat: ni-nos amb llibertat: ni-nos amb llibertat: ni-nos amb llibertat: nirepressió, ni feixisme, ni retallades.repressió, ni feixisme, ni retallades.repressió, ni feixisme, ni retallades.repressió, ni feixisme, ni retallades.repressió, ni feixisme, ni retallades.

http://peldretamanifestarnos.org/[email protected]

El 2 de febrer es van acomplir 32 anys de l’assassinat de lanostra companya Yolanda González. Tenia 19 anys. I en aquellmoment, com part dels actuals companys de LI, militava enl’organització trotskista PST (Partit Socialista dels Treballadors).

L’assassinat de Yolanda es va produir enmig de l’onada demobilitzacions estudiantils de finals dels 70 i primers mesos del80, contra la LAU (Llei d’Autonomia Universitària) i el ECD (Estatutde Centres Docents que afectava a secundària). La lluita va ge-nerar la Coordinadora d’Estudiants que convocaria jornades delluita i la posterior vaga general de desembre, i de la que Yolandaera membre.

La nit del 1 de febrer, diversos membres del denominat Bata-llón Vasco-Español de l’organització feixista Fuerza Nueva deMartínez Loza -després Frente Nacional-, van segrestar la Yolandaa casa seva, a Aluche (Madrid). El seu cadàver va aparèixer almatí.

Les raons de la seva lluita, tant com el seu assassinat a mansdels feixistes tenen la mateixa vigència avui. Per això repetim:YYYYYolanda, nosaltrolanda, nosaltrolanda, nosaltrolanda, nosaltrolanda, nosaltre no olblidem!e no olblidem!e no olblidem!e no olblidem!e no olblidem!

Suplement de LI sobre Yolanda:http://www.li-litci.com/catala/publicacions/lluita58/especial%20yolanda%20li58%20cat.pdf


«Parteixo d’un balanç més quepositiu per la lluita militant del Frontde l’Esquerra i els Treballadors. Ques’hagi donat la unitat delscompanys del PTS, del PO, d’IS, itambé de l’agrupació Marró [N.T.corrent del sindicat ceramista] a laqual jo pertanyo, i que haguem fetel pas de la lluita sindical a la lluitapolítica intentant construir una einapolítica dels treballadors. Això té unapotencialitat enorme per al conjuntdels treballadors en el marc d’unacrisi financera internacional que lavolen fer pagar als treballadors.Assumim l’escó obrer en la legisla-tura de Neuquén com una tribunamés de lluita en defensa de la nostraclasse.

Comencem la nostra activitat enla legislatura debatent amb la restade les forces, demostrant que la delFIT és l’únic escó que enfronta lapolítica del govern de Sapag i el MPNi defensa els interessos delstreballadors.

El nostre escó s’ha marcat unaltre programa des de l’inici. Enl’última sessió de l’any, vam presen-tar el nostre primer projecte, que téa veure amb demanar la pròrrogade les sessions ordinàries perquè hiha temes centrals que exigeixenuna solució immediata.

Els temes urgents. Un ésl’habitatge, hi ha més de 70 milfamílies que no tenen vivenda, i al’hivern llegim als diaris que moltesfamílies moren en incendis a lesseves precàries barraques.Nosaltres coneixem bé el temaperquè tenim molts companys queviuen a les ocupacions. Hi hacondicions per solucionar fàcilmentaquest problema, perquè perexemple FaSinPat fa 10 anys faterres i revestiments ceràmics, hi hadues fàbriques que fan maons buits,com a Ceramica del Sur i CeramicaStefani, que també estan sota con-

trol dels seus treballadors. La màd’obra també hi és, perquè hi haels companys de la UOCRA quesempre reclamen que es reactivil’obra pública, els recursos hi són,perquè estem en una província onhi ha molt gas i petroli i veiem elsmilions i milions que guanyen lespetrolieres; l’únic que falta és ladecisió política.

Els altres dos temes urgents sónla salut i l’educació. La salut estàen una situació de crisi profunda,de desmantellament, (...) volemsalaris que es corresponguin a costde la vida per als treballadors del’educació, volem que les escolesestiguin en condicions, també queels pares dels estudiants tinguintreball digne per poder enviar alsseus fills a l’escola, i per descomptatdefensar l’educació pública, contraaquesta reforma educativa.

L’últim tema que abordem és elde l’expropiació de la fàbrica Zanón.Fa 10 anys que està sota controlobrer, fa dos anys que es va votarl’expropiació en la Legislatura, i nos’ha finalitzat el tràmit d’expropiació,cosa que fa perillar els llocs detreball, perquè no poder ferrenovació tecnològica, no poderinvertir per contiuar produint, ensposa en una situació complicada(...) el que necessitem també ésuna decisió política. Si aconseguimque es reactivi l’obra pública i quees compri material a ceràmicaZanon, a Del Sur i Stefani les cosescanviaran. Si nosaltres poguéssimaccedir als crèdits com va poderaccedir-hi la família Zanon estaríemen una situació millor.

Un clar posicionament polític.Sobre la base d’aquests quatre te-mes demanem que s’estenguin lessessions ordinàries. Evidentment lamajoria dels diputats ja estaventenien els bitllets a la butxaca, aixíque van votar en contra.

No volem fer del nostre escó unescó testimonial, tenimposicionament polític, defensem elsinteressos del poble i la classetreballadora, però també ensproposem organitzar al conjunt delscompanys. Així com ens organitzemper recuperar comissions internes isindicats, també els treballadors enshem de donar l’espai per poderconstruir la nostra pròpia eina políti-ca, il’escó està al servei d’això,perquè aixequem una claraindependència de classe. En aquestsentit fem un balanç més que positiu.

En aquest temps ens ha estatmolt útilfuncionar en plenaris detreballadors oberts, perquè moltstreballadors ens diuen que és ma-nera com ha de treballar aquestescó, i que ha de ser mandatat pelconjunt dels treballadors i que hemde tenir els nostres espais perdebatre.»

21/12/2012

ArArArArArgentinagentinagentinagentinagentina

Zanon al Parlamentprovincial de Neuquén

El 9/12/2011, l’Alejandro López jurava elseu càrrec com a diputat provincial pelFront d’Esquerra i dels Treballadors «Perla Pàtria, per la lluita dels obrers ceramistesi la classe obrera que no té fronteres, perTeresa Rodríguez, per Carlos Fuentealba,Mariano Ferreyra, per la memòria deBoquita Esparza i Leopoldo Denaday i pels30.000 desapareguts, exercir f idel idegudament el càrrec de Diputat Provin-cial pel qual ha estat electe…», afirmant ensortir que «El veritable ‘escó’ de l’escóobrer estarà al carrer». Aquestarepresentació serà rotativa, i en un any,continuarà Raul Godoy, obrer de Fasinpati militant del PTS; després Angélica Lagu-nas, mestra, d’IS, i després GabrielaSupisich, treballadora de salut, del PO.

Reproduïm el reportatge de Nuestra Lucha nº 8 -periòdic militant delsindicalisme de base- de 21/12/2011, del dirigent ceramista AlejandroLópez, treballador de Zanón (Fàbrica-Sense-Patró, ocupada pelstreballadors, reconeguda com a cooperativa i en lluita perquè s’apliquil’expropiació aconseguida i sigui nacionalitzada sota control obrer)


INTE

RNAC

IONA

LJa fa deu mesos que us vau alçar

contra la ferotge dictaduraencapçalada per Baixar Al-Assad ien aquest temps són incomptablesels màrtirs, els detinguts i elsdesplaçats. Volem que sapigueuque estem al vostre costat i fer-vosarribar la nostra solidaritat en lalluita. A Síria no hi haurà pau finsque marxi l’assassí Bashar idesaparegui el seu règim repressiu,fins que tots els presos siguin lliuresi fins que els refugiats tornin a casa.

Els signants d’aquest text somconscients de la ferotge repressió ques’s’imposa a tot el país i en especiala les províncies de Homs, Idleb,Deraa i els suburbis de Damasc, i aixòdavant els ulls mateixos delsobservadors de la Lliga Àrab. Peròno oblideu que som molts els que,en el món àrab i al Nord d’Àfrica,estem amb vosaltres, i us donem elnostre suport perquè Baixar deixiimmediatament el poder.

També som conscients que lesnacions poderoses us han ignorat i

f ins i tot, més l l igat al’imperialisme (UE, OTAN) icontrolant la transició. Aixòhavia de ser un motiu per nodonar abans suport a la lluitaantifranquista ?

Estem amb la revolució,estem contra la intervenció im-perialista, aquests són els doseixos de la crida a solidaritzar-se amb la lluita del poble siri. Ifer-lo activament és la millormanera d’ajudar al procésrevolucionari i d’allunyar lesil·lusions sobre el paper del’imperialisme.

estan mirant cap a l’altra bandamentre continuen les matances,però tingueu en compte que sommolts els que, arreu del món, estemamb vosaltres i reneguem de la po-lítica de col · laboració d’aquestespotències i dels seus governs ambel règim de Baixar.

Som conscients també que unsector de l’esquerra antiimperialistaestà donant l’esquena a la revoluciócontra la dictadura de Bashar,negant fins i tot les matances delrègim; segons aquest sector, totseria un muntatge de l’imperialismei vosaltres estaríeu manipulats perIsrael. Els signants d’aquest manifestrebutgem rotundament aquestaacusació i recordem que el règimassassí de Síria ha reprimit alspalestins en les matances del campde refugiats de Tal Zaatar el 1976sota Hafez Al Assad, pare de Baixar.També ha assegurat sempre lesfronteres amb Israel i durant 30 anysno ha mogut un dit per recuperar elterritori ocupat dels alts del Golan.Dir que tot és un muntatge dels EUA

15 de febrerode 2012

Al poble de Siria (ve de l'Editorial, pág 3)


negant les manifestacions diàries noés altra cosa que menysprear elpoble sirià que diàriament s’estàjugant la vida contra els tancs, elsfranctiradors i els matons a sou delrègim de Baixar i menysprear elsmàrtirs de la revolució siriana, quehan donat les seves vides per lallibertat i la democràcia.

Som conscients, finalment, queles grans potències occidentalsnomés pretenen guanyar posicionsen aquesta situació i que no vindràres de bo de l’imperi nord-americà i

TTTTTunísia: unísia: unísia: unísia: unísia: Hajji Hadi (mare de Manel Boullagni, màrtir de la revolució); Hajji Mounir (sindicalista), Hajji Adnane (sindicalista de Redeyef, dirigent de lainsurrecció minera de 2008, presoner polític baix Ben Ali); Fahen Boukadous (pres polític de Ben Ali, militant del PCOT); Missaoni Hasna, Abidi Chadi iHaddad Yamina de l’Associació de Màrtirs de la Revolució de Regueb; Hsini Chatha i Kahli Chatha, fills de màrtirs de la revolució; Mohamed Doggie(professor universitari); Sadri Khiari ( sociòleg); Ridha Redaoui (advocat de Gafsa); Amine Jlali, Akrni Wahiba, Koussi Alidi, Abidi Mouldi, Hajji Raouf, RachidJaballi, Amatef Amri, Amri Amal, Sassi Lazreg, Nouha Amri, Tarek Amri, hendida Felhi, Amri Raja. Palestina:Palestina:Palestina:Palestina:Palestina: Rim Banna (artista); Mazeh Salah; ComunitatComunitatComunitatComunitatComunitatSiriana a l’Estat espanyol:Siriana a l’Estat espanyol:Siriana a l’Estat espanyol:Siriana a l’Estat espanyol:Siriana a l’Estat espanyol: Abdul Kader Yousfan; M. Nidal Najjar Malato, Razan Alzobi; Misham Yousfan, Ghaida Alhamwi, Almira del Holm; MowafakKanfach; Moufafk Asaad Amma; Zaki Alrifai, Raed Adjundi, Gabi Hassan, Estimar Alwani, Mahmud Alrisai, Heba Alrisai, Fàtima Jamila, Núria Elawab;Diana Altadmuri ; Hana Krichati; Samar Uyom Alsoud; R. Alkhouli; Mumsin Martínez; MM Zairaa Damasla; Baixir Doghmoct, Zayed Dolchmoct, EllachaiFouad, Mohamedd Alrifai, Ihab Alrifai, Ussama Jandali, Zinar Ala, Ziad Alrefai Alrifai; Maysaa Rifai, Baha Arefai.TTTTTurururururquia:quia:quia:quia:quia: Oktay Benol, Murat Yakin, BaranTurgut, Deniz Karadeniz, Sedat Durel, Yusuf Ekin Guvenceoglu, Ozan Çiftçi, Cemre Sava, Görkem Duru, Fuat Karan, Hakan Simsek i Semsi Gunes perÏscïcephesi (Front Obrer).

Santiago Alba Rico (escriptor); Pepe Díaz Sánchez de la Blanca (militant de Lluita Internacionalista, Estat Espanyol); Olga Rodríguez (periodista iescriptora); Carlos Varea González (Professor de la Universitat Autònoma de Madrid); Ignacio Gutiérrez de Terán Gómez- Benita (UAM: dep. Estudis Àrabsi Islàmics); Diego Rejón Bayo (membre del comitè d’empresa de SEAT. Estat espanyol) Miquel Blanch i Solé (delegat, membre del Corrent d’Opinió deCCOO-Girona i militant de Lluita Internacionalista. Estat espanyol); Liliana Olivero (diputada per Córdoba-Argentina-d’Esquerra Socialista i el Frontd’Esquerra i dels Treballadors-FIT); Orlando Chirino (Coordinador Nacional de FADESS-Front Autònom en Defensa del Salari i la Seguretat Social deVeneçuela i del corrent CCURA); Angèlica Lagunas (diputada electa per Neuquén-Argentina-d’Esquerra Socialista i el FIT, dirigent sindical docents), JoséCastillo i Juan Carlos Giordano, per Esquerra Socialista d’Argentina); Rubén «Pollo» Sobrero i Edgardo Reynoso (dirigents ferroviaris del Cos de Delegatsde Ramal TBA-Sarment d’Argentina); Baba (ex-diputat federal, dirigent nacional del PSOL de Brasil); Douglas Diniz Fernandes, Michel Oliveira i Nancyde Oliveira Galvao, dirigents del PSOL de Brasil;) Wellington Cabral, Joao Rosa i Davi Paolo de Souza Júnior (dirigents del Sindicat dos químics de SaoJose dos Campos, Sao Paulo-Brasil); Pedro Rosa Cabral, Lagier Antunes i Isabel Firmino (dirigents del Sindicat dos Trabalhadores dóna UniversidadeFederal Fulmínense, Rio de Janeiro-Brasil); Neide Solimoes, Cedacio Vasconcellos (dirigents del Sindicat dos Dervidors Públics Federais de l’Estat dePara-Brasil); Mario Amaral i Reginaldo Cordeiro (dirigents do Sindicat dos Rodoviário de Ananindeua i Marituba, Per-Brasil); Carlos Rojas , Carlos Barrerai Miguel Lamas (La Protesta de Bolívia); Enrique Fernández Chacón (ex diputat nacional, dirigent de Units en la Lluita del Perú); Rainier Rius (dirigent MST- Xile); Mario Mendoza (President Federació Empleats Municipals Rural Costa- Xile); Carmen Moncada Secretària Junta Veïnal Calderon de ExpresosPolítics de Paine-Xile); Matias Martínez (Vicepresident Federació Universitària UMCE-Xile); Matias Sotomayor (President de Centre d’Estudiants FilosofiaUniversitat Alberto Hurtado - Xile); Kina Hernandez (ex dirigent Centre Estudiants Filosofia Universitat de Valparaíso - Xile), José Bodes (Secretari Generalde la Federació Unitària de Treballadors Petroliers de Veneçuela-FUTPV); Francisco Lluna (integrant del Comitè Executiu de la FUTPV de Veneçuela);Emilio Bastidas (dirigent de UNT de Aragua-Veneçuela); Miguel Angel Hernández (Secretari General de la Unitat Socialista d’Esquerra-Partit Socialistai Llibertat-USI-PSL-de Veneçuela); Ricardo Georges Ibrahim (Estat espanyol); Javier Mestre Marcotegui (Escriptor. Estat espanyol); Jorge Riechmann(Escriptor. Estat espanyol); Karlos Zurutuza (Periodista. Estat espanyol); Raquel Mercedes Arroyo (resident a Qatar); Luis Martín-Cabrera (Professor deLiteratura, UC San Diego-EUA); Gilberto López i Rivas (Professor-Investigador Institut Nacional d’Antropologia i Història, Mèxic); John Brown (escriptor,Brussel·les); Javier Barreda Sureda (Dpt de Filologies Integrades de la UAM, Estat espanyol); Sinfo Fernández Navarro; Karim el Otmani (per ViaDemocràtica del Marroc, a Catalunya ); Manel Márquez, Franck Gaudichaud (França), Carlos Fernández Liria (Professor de la UCM. Estat espanyol);Jaume Pastor Verdú (Professor de la UNED. Estat espanyol), Carlos Azagra (dibuixant, Estat espanyol); Naomi Ramírez Díaz ( arabista, responsable dela pàgina Traductors de la Revolució Síria. Estat espanyol); Maria del Mar Sangrador Salan; Blanca Camps Ferrer; Neus Ortega García, Josefa Hernández;Joaquín Bejarano, Albert Casals, Pujol Grau; Cristina Mas (militant de Lluita Internacionalista) ; Luis Carlos Gómez-Pintado-Luca-(delegat sindicald’AENA, militant de Lluita Internacionalista); Raul Camargo, (Esquerra Anticapitalista-Madrid); Miguel Urban (Esquerra Anticapitalista-Madrid); EstherVivas (activista-Barcelona), Josep Maria Antentas (professor de sociologia de la UAB); Cornellà Sense Fronteres-Estat espanyol-, José de la VallLavandera (Astúries, ex pres polític en el franquisme); Marcos Martín Prior, José Martínez Prieto; Elizabet Ruiz Romero; Raquel Pagadigorria; Dania Medina; Ernesto Arce, Arnaldo Troncoso, Naymas Naima, Yony Méndez, Sergio Almirón, Clea David, Juan Alonso Fernández (militant de Lluita Internacionalista),Alberto Curiel, Lídia Curiel, Nerea Pescador, Albert Portillo, Daniel Utrera, Diego Mendoza, María Luisa Montijano ; Josep Lluís del Alcázar (delegatsindical, militant de Lluita Internacionalista); Muhitin Karkin (delegat sindical, militant de Lluita Internacionalista); Maria Esther del Alcázar i Fabregat(delegada sindical, militant de Lluita Internacionalista); Alvaro Saumeth (dirigent sindical docents i d'Alternativa Socialista, Colombia); Priscila Vásquez(dirigent nacional dels Treballadors del Seguro Social de Panamá); Virigilio Arauz (dirigent de Propuesta Socialista de Panamá); Emmanuel Santos(Socialist Core, EUA); Angel Luis Parras Sen (Corriente Roja); David Pérez Ramos (Concejal Tocina - Los Rosales, Estat Espanyol); Carme Álvarez(activista feminista i militant de Lluita Internacionalista)

dels governs occidentals que alsEUA ia Europa estan portant aterme un atac sense precedents ales condicions de vida dels treballa-dors. Multipliquen la desocupació,baixen els salaris, provoquen unamisèria cada vegada més gran.Aquests mateixos governs nodubten a rescatar els banquers ambmilions d’euros que ens prenen anosaltres. No confieu en ells, l’únicque volen és assentar la sevariquesa prenent-nos-la als treba-lladors, als pobles d’Amèrica i alspobles de l’Àfrica i l’Àsia, com van

fer a l’Iraq i a Líbia amb els seusbombardejos i com fan a Egiptedonant suport a la funesta i assassinajunta militar.

Fem públic aquest manifest,doncs, per fer-vos arribar la nostrasolidaritat i dir-vos que no esteu sols,que la vostra lluita és justa i quemilions de persones a tot el mónadmiren vostre coratge, senten elvostre dolor com a propi i rebran lavostra victòria com una victòria detota la humanitat contra la tirania.

que lluita contra la tirania


INTE

RNAC

IONA

L

Denúncia urgent!Denúncia urgent!Denúncia urgent!Denúncia urgent!Denúncia urgent!La comunitat de Pinheirinho (São

José dos Campos, Brasil, a 97 kmde São Paulo), l’ocupació urbanamés gran de l’Amèrica Llatina, estàassetjada militarment en aquestsmoments. La Policia Militar (PM), elcomandament del governador deSant Pablo, Geraldo Alckmin (Partitde la Socialdemocràcia Brasilera,PSDB), complint les ordres de lajutgessa Márcia Loureiro, va envairper sorpresa la comunitat on viuengairebé dues mil famílies i unes noumil persones, de les quals 2.600 sónnens i nenes. Està en marxa unoperatiu de guerra contra humilsfamílies treballadores sense sostre.

El desallotjament ordenat per lajustícia de l’estat és absolutamentil· legal, perquè desobeeix unadisposició de la justícia federal delBrasil.

La repressióLa repressióLa repressióLa repressióLa repressióAquest diumenge 22 de gener, a

les 6 hores del matí, uns doc milefectius de la força de xoc de la PM,provinents de municipis propers, hanatacat la comunitat amb helicòpters,bombes de gas pebre i lacrimògens,bales de goma i fins i tot foc real.Des de l’aire, la PM llança gasoscontra la població pobra, contra elshabitants de la comunitat, contratreballadors que només reivindiquenun lloc digne per viure. Com que la

comunitat estàassetjada (ningú potentrar ni sortir) notenim dades preci-ses de la quantitatde detinguts, ferits omorts.

La població delsbarris veïns s’estàsolidaritzant i tambéestà sent reprimida.A la zona de Cam-pos de Alemanes, ones van prepararunes precàriestendes per col·locarels habitants dePinheirinho, diversespersones es van rebel·lar, van cre-mas vehicles i van enfrontar-se ambla PM. El clima a São José dosCampos és d’enfrontament en di-versos punts de la ciutat. ToninhoFerreira, advocat dels habitants dela comunitat, va patir ferides de balade goma a l’esquena i altres partsdel cos quan s’apropava a dialogaramb la PM.

LLLLL’ i’ i’ i’ i’ intendent i e l governtendent i e l governtendent i e l governtendent i e l governtendent i e l governadornadornadornadornadorAlckmin són els responsablesAlckmin són els responsablesAlckmin són els responsablesAlckmin són els responsablesAlckmin són els responsables

Els responsables per aquestoperatiu de guerra contraPinheirinho i contra tot el movimentsocial llatinoamericà al servei de ga-rantir la propietat capitalista il’insaciable afany de lucre dels

especu ladorsimmobiliaris sónels governs es-tatal i municipaldel PSDB(Alckmin i Eduar-do Cury,respectivament)i la jutgessaMárcia Loureiro,tots compratspel gran capital.

Exigim algovern de Dilma

BrasilBrasilBrasilBrasilBrasil

Repressió a Pinheirinho, la majorocupació urbana d’Amèrica LlatinaEn resposta a la demanda de solidaritat que ens arriba des de la que era la major ocupació urbana d’AmèricaLlatina, Pinheirinho, brutalment desallotjada al servei de l’especulació urbanística, des de LluitaIntrnacionalista, a més de respondre’ls, volem difondre l’agressió i sumar-nos a les veus que exigeixen lanacionalització dels terrenys. Reproduïm un comunicat de la LIT-CI escrit el mateix dia dels fets.

que prengui cartes en l’assumpte iimplementi mesures concretes enfavor de Pinheirinho i contra aquestarepressió il·legal i inacceptable.

Envol tem de so l idar i tat aEnvol tem de so l idar i tat aEnvol tem de so l idar i tat aEnvol tem de so l idar i tat aEnvol tem de so l idar i tat aPinheirinho!Pinheirinho!Pinheirinho!Pinheirinho!Pinheirinho!

Des de la LIT repudiemenèrgicament aquest atemptatcontra la vida de famíliestreballadores i ens solidaritzemplenament amb la l luita dePinheirinho per conquerir un lloc dig-ne on viure.

Cridem a totes les organitzacionssocials i polítiques d’Amèrica Llatinai el món a expressar la sevasolidaritat activa amb la comunitatde Pinheirinho i a denunciar lesatrocitats del govern estatal de SãoPaulo, la municipalitat de São Josédos Campos i a la justícia civilbrasilera. Hem de seguir mobilitzatsi envoltant de solidaritat a les i elscompanys de Pinheirinho. La sevalluita és la nostra lluita!

Secretariat Internacional - LIT-CIDiumenge 22 de Gener de 2012

18:20


1.1.1 .1 .1 . Constatem que elsproblemes actuals i persistents delSistema Nacional de Sanitat (ESY) iles organitzacions que hi estanvinculades, no poden ser resolts perles demandes específiques i aïlladesque afecten als nostres interessosparticulars, perquè tots aquestsproblemes són el fruit d’una políticagovernamental impopular més ge-neral del neoliberalisme mundial.

2 .2 .2 .2 .2 . Constatem també que, fentreivindicacions particulars, nosaltresli fem el joc a un govern brutal.Aquest poder, per enfrontar-se alseu enemic -format pel poble afebliti dividit- fa tot el possible per impedirla creació d’un frontunit i popular a escalanacional i mundial quetingui interessoscomuns i exigènciescontra l’empobrimentsocial creat per lesautoritats polítiques, ales ordres dels poderseconòmics i financers.

3 .3 .3 .3 .3 . Per aquestaraó, posem elsnostres interessosparticulars en el marcgeneral der e i v i n d i c a c i o n spolítiques ieconòmiques que haplantejat una gran part del poblegrec, que està avui sota l’atac delcapitalisme més brutal. Aquestesreivindicacions han de serdefensades fins al f inal peraconseguir una cooperació entre lesclasses mitjanes i populars de lanostra societat.

4 .4 .4 .4 .4 . L’única manerad’aconseguir-ho és qüestionant, através de l’acció, no només lalegitimitat política, sinó també lalegalitat d’un poder arbitrari,autoritari i impopular que avança apas ferm cap al totalitarisme.

5.5 .5 .5 .5 . Els treballadors de l’hospitalgeneral de Kilkis responen a aquesttotalitarisme amb democràcia.Ocupem l’hospital públic i elsotmetem al nostre control directei total. A partir d’ara, l’hospital deKilkis serà autogovernat i l’únicaforma legítima de decisió seràl’assemblea general dels seustreballadors.

6 .6 .6 .6 .6 . El govern ha incomplert lesseves obligacions econòmiques dedotació de personal i material. Sicontinua ignorant aquestesobligacions, ens veiem obligats ainformar el públic d’aquesta situaciói a demanar al govern local i sobretot

a la societat civil que ens doni suportper tots els mitjans per:

a) a) a) a) a) La supervivència del nostrehospital.

b) b) b) b) b) El suport al dret a una sanitatpública i gratuïta.

c) c) c) c) c) El derrocament, a través d’unalluita comuna popular, de l’actualgovern i de tota política neoliberal,vingui d’on vingui.

d) d) d) d) d) Una democratització profun-da i substancial, és a dir, unademocratització que permeti a lasocietat real, i no a tercers, prendreles decisions que afecten al seufutur.

7 .7 .7 .7 .7 . El sindicat de l’hospital deKilkis comença, a partir del 6 defebrer, una vaga que nomésassegura les urgències fins alpagament complet de les horestreballades i la recuperació delssalaris al nivell anterior a laintervenció de Troïka (UE, BCE,FMI). Mentre, conscients de lanostra ( missió social i les nostresobligacions morals, protegirem lasalut dels ciutadans que vinguin al’hospital garantint tractamentsgratuïts a tothom qui ho necessiti,apel·lem al govern perquè assumeixiles seves responsabilitats i esperemque renunciï en l’últim minut a laseva crueltat social desmesurada.

8 .8 .8 .8 .8 . Decidim quese celebrarà unanova assemblea ge-neral el dilluns, 13 defebrer, al hall del nouedifici de l’hospital ales 11 hores, per acor-dar els procedimentsque calen peraconseguir una gestióeficaç dels serveisadministratius l’èxit del’autogestió del’hospital, quecomençarà a partird’aleshores. Lesassemblees generalsseran diàries i seran

l’instrument primordial per a la pre-sa de decisions en tot allò que afec-ta els treballadors i el funcionamentde l’hospital. ( Cridem a la solidaritatdel poble i els treballadors de totsels sectors, a la col·laboració de totsels sindicats de treballadors id’organitzacions progressistes, aixícom al suport de tots els mitjansque han escollit dir la veritat. Estemdecidits a continuar fins que elstraïdors que venen el nostre país ila nostra gent marxin. Són ells onosaltres!

Les decisions seran públiques en

GrèciaGrèciaGrèciaGrèciaGrècia

Un hospital sota control obrer

L’hospital general de Kilkis a Grècia (Macedònia central) està sota control obrer. Els treballadors handeclarat que els problemes que pateix des de fa temps el Sistema de Sanitat Nacional (ESY) no espoden resoldre amb revindicacions parcials davant la política governamental. D’ara endavant, totes lesdecisions seran preses pels «treballadors en l’assemblea general». Reproduïm aquí la seva declaració.

INTE

RNAC

IONA

L


Ap. Correus 23036 CP - 08080 de BarcelonaAp. Correus 206 CP- 17080 de GironaAp. Correus 92 CP-28320 de Madride-mail: [email protected]://www.li-litci.com

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesióen castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartatde correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La CaixaLa CaixaLa CaixaLa CaixaLa Caixa2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviarper correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos encontacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada enels articles signats.

una roda de premsa a la qual estan convidats tots elsmitjans el dimecres, 15 de febrer, a les 12:30 h. Les nostresassemblees diàries comencen el 13 de febrer. Informaremels ciutadans de cada fet important que tingui lloc al nostrehospital via comunicats i rodes de premsa. A més, faremservir tots els mitjans disponibles per difondre aquests fetsper a l’èxit d’aquesta mobilització.

Fem una crida a:Fem una crida a:Fem una crida a:Fem una crida a:Fem una crida a:

a) Els nostra) Els nostra) Els nostra) Els nostra) Els nostres conciutadans, per solidaritzares conciutadans, per solidaritzares conciutadans, per solidaritzares conciutadans, per solidaritzares conciutadans, per solidaritzar-se amb-se amb-se amb-se amb-se ambel nostre moviment.el nostre moviment.el nostre moviment.el nostre moviment.el nostre moviment.

b) Tb) Tb) Tb) Tb) Tot ciutadà injustament tractat al nostrot ciutadà injustament tractat al nostrot ciutadà injustament tractat al nostrot ciutadà injustament tractat al nostrot ciutadà injustament tractat al nostre país, ae país, ae país, ae país, ae país, areaccionar amb accions de protesta i oposició contrareaccionar amb accions de protesta i oposició contrareaccionar amb accions de protesta i oposició contrareaccionar amb accions de protesta i oposició contrareaccionar amb accions de protesta i oposició contraels seus opressors.els seus opressors.els seus opressors.els seus opressors.els seus opressors.

c) Els nostres col·legues d’altres hospitals, a prendrec) Els nostres col·legues d’altres hospitals, a prendrec) Els nostres col·legues d’altres hospitals, a prendrec) Els nostres col·legues d’altres hospitals, a prendrec) Els nostres col·legues d’altres hospitals, a prendredecisions similars.decisions similars.decisions similars.decisions similars.decisions similars.

d) Els empleats d’altres sectors públics o privats id) Els empleats d’altres sectors públics o privats id) Els empleats d’altres sectors públics o privats id) Els empleats d’altres sectors públics o privats id) Els empleats d’altres sectors públics o privats ials membres d’organitzacions sindicals i progressistesals membres d’organitzacions sindicals i progressistesals membres d’organitzacions sindicals i progressistesals membres d’organitzacions sindicals i progressistesals membres d’organitzacions sindicals i progressistesa actuar igual, per ajudar la nostra mobilització aa actuar igual, per ajudar la nostra mobilització aa actuar igual, per ajudar la nostra mobilització aa actuar igual, per ajudar la nostra mobilització aa actuar igual, per ajudar la nostra mobilització aprendre la forma d’una resistència universal obrera iprendre la forma d’una resistència universal obrera iprendre la forma d’una resistència universal obrera iprendre la forma d’una resistència universal obrera iprendre la forma d’una resistència universal obrera ipopular d’aixecament, fins a la victòria final contra l’elitpopular d’aixecament, fins a la victòria final contra l’elitpopular d’aixecament, fins a la victòria final contra l’elitpopular d’aixecament, fins a la victòria final contra l’elitpopular d’aixecament, fins a la victòria final contra l’eliteconòmica i política primer avui al nostre país i al móneconòmica i política primer avui al nostre país i al móneconòmica i política primer avui al nostre país i al móneconòmica i política primer avui al nostre país i al móneconòmica i política primer avui al nostre país i al mónsencersencersencersencersencer.....

"El 25 de gener de 1987 moria Nahuel Moreno, fundador delnostre corrent internacional. Un atac de cor acabava amb mésde 40 anys de militància obrera i internacionalista. El diari argentíEl Periodista parlava el 86 de Moreno com de “figura llegendària”,i Le Monde Diplomatique el qualifica avui com la principal figuradel trotsquisme “crioll”. Passats 20 anys de la seva mort, el nostrehomenatge no es basa en cap llegenda, sinó que comporta uncompromís més ferm que mai per seguir la seva tasca, i reafir-mar-nos en el mètode que reivindicava de Trotsqui de lanecessària construcció dels nostres partits dins de la classe obrerai de la incansable tenacitat per reconstruir la IV Internacional.

Pels que vam tenir l’honor de conèixer-lo, afegim a aquestrecord la duresa i passió de les seves discussions i l’afecte pacienti entranyable cap a cadascun de nosaltres per explicar les sevesposicions.

Volem rememorar-lo revivint traços de la seva vida que sónparts de la nostra història i plasmen la lluita incansable per cons-truir partits internacionalistes inserits en la classe obrera."

Així començava el suplement que vam dedicar a Moreno faara cinc anys, que tornem a reproduir i que pudeu trobar en lanostra web: http://luchainternacionalista.org/. No obstant aixòel major homenatge que podem fer-li és, com dèiem llavors,estar amb les lluites i persistir en la tasca de construir partitsrevolucionaris i reconstruir la IV Internacional

25 anys de la mortde Nahuel Moreno

LI 114

Documents

Transcript of LI 114