Abril, 2013Núm. 114

La primera organització empresarial del Penedès Garraf celebra 25 anys

ADEG

• Electrònica Joan • Especialitats Masdeu• Genil

Reportatges d’empresa

Pilar Chacón,directora de Magatzems Chacón

Gent emprenedora

3

5

6

7

8

9

10

12

1415

18

20

22

27

28

30

ContextLa problemàtica Pime avui . . . . . . . . . . .

L’art de viure A la recerca de sentit . . . . . . . . . . . . . . . .

Tuits d’empresaL’opinió de la Gent d’Empresa . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

Instal·lacionsEl Gremi d’Instal·ladors del Garraf alerta d’empreses que instal·len calderes prohibides . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ADEG · Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrès Opulència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .250 anys del sandvitx . . . . . . . . . . . . . . .

Estrelles i forquillesGenilMés de 40 anys de passió per les tapes!

FinançamentFòrum Local d’InversorsInversors d’aquí disposats a finançar projectes locals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

AniversariDes de 1988 al costat de les empresesL’ADEG celebra el 25è aniversari de la seva fundació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Premis ADEG 2013Palmarès de guardonats . . . . . . . . . . . .

EDEProgrames acadèmics per millorar la competitivitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ComunicacióNeix ADEGcomL’ADEG ofereix serveis de comunicació a les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

34

36

38

40

43

45

46

47

48

49

50

L’empresaElectrònica JoanExperts en electrònica i informàtica amb el valor afegit de l’assessorament

L’empresaEspecialitats MasdeuEspecialistes en bases per a ser farcides per al canal Horeca . . . . . . . . . .

ADEG Formació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraPilar Chacón«Hem d’apostar per un turisme rural i adreçar-nos a comarques molt properes» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cultura i empresaGran èxit d’acollida a l’exposició “Del Realisme al Noucentisme, a la col·lecció BS” . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès . . .

Empreses de l’ADEG• MKProm . L’objectiu és reduir les despeses diàries de les empreses per aconseguir eficiència . . . . . . . . . . . . . . . .• Unics . Al servei de l’hostaleria del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Inglés Estilistes . Pioners en estils i tendències d’imatge al centre de Vilafranca i Vilanova . . . . . . . . . . . . . . . .• Hotel Avinguda Sofia . El primer hotel d’Europa amb la certificació Leed Platinium en ecologia i sostenibilitat . .

Converses a l’AntaraEl gran oblidat de la taula parada . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . + 34 902 106 700 Fax + 34 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

Subscripció: 60 €Subscripció socis ADEG: Gratuïta

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaEDE · Escola de Direcció d’Empresa

DifusióEnviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.200 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

Els «Lectors» de Roser Oter es poden trobar a la llibreria de l’ADEGwww.llibresdempesa.cat

Pregunteu per les vostres celebracions especials, a Vilarnau (fetes particulars, amb amics, per a empresa, casaments, bateig o comunions, …)

VILARNAU us convida a visitar les seves caves2x1 · Et regalem l’entrada del teu acompanyant

Promoció especial Socis ADEG!

WWW.VILARNAU.ES

Sant Sadurní d’Anoia

5

La problemàtica Pime avui En el moment en què cavalquem el sisè any de crisi resulta incongruent fer ús de pal·liatius cosmètics per tal de fer menys dramàtica la situació que estem patint .

Tal vegada, el primer any endolcir els caires vius de la crisi fou convenient per reduir l’alarma social però enguany, submergits en una recessió crò-nica que arrossega sis trimestres consecutius de caiguda del PIB, quan Brussel·les avança recessió pel 2014 i a Catalunya hi ha 648 .451 aturats a tancament de 2012, cal l’objectivitat de reconèixer que el país se’n va en orris sinó es canvia radicalment la política econòmica . El bloqueig per fal-ta de mesures de suport a les empreses escapa de qualsevol consideració econòmica per esdevenir un principi de lògica cartesiana: si no s’alteren les causes que donen lloc als efectes, la crisi continuarà fent estralls . Dit d’una forma planera, no podem esperar que la crisi es solucioni per generació espontània, és a dir, sense aplicar polítiques econòmiques actives i can-vis a la política fiscal i laboral orientats a revitalitzar el teixit empresarial i engrescar el consum i la inversió .

Està clar que això és just el contrari del que s’està fent i els resultats són anihiladors per una part cabdal de la classe mitjana del nostre país, que rep els impactes per partida doble, com a ciutadans amb la resta de la clas-se mitjana i com a empresaris o empresàries de pimes, que exposen els seus diners, la seva feina i el seu futur, contribuint a crear riquesa i ocu-pació al país . L’empresariat de les pimes tira endavant com pot, tot i rebre el suport nul i el menyspreu generalitzat d’organismes públics i institu-cions financeres . El resultat és el tancament d’empreses, la decrepitud de les sobrevivents i l’alta mortalitat de les de nova creació . La concatena-ció d’aquests fets retroalimenta la crisi, que s’acarnissa sobre consum i inversió .

A les comarques del Penedès-Garraf, amb una població aproximada de 350 .000 habitants, l’any 2007 hi treballaven 108 .779 persones; a tanca-ment del 2012, 86 .945 . És a dir, s’han destruït 21 .834 llocs, equivalents a un 20% de la força de treball . La mortalitat ha estat cruenta, tant pel que fa als treballadors assalariats com pel relatiu als autònoms .

A les tres comarques, els 86 .945 llocs de treball del tancament 2012 es repartien en 63 .811 assalariats i 23 .134 autònoms, és a dir, un 27% del total . La incidència més alta d’autònoms es correspon amb les comarques on està menys present la gran indústria; concretament, al Garraf amb el 32’3%, el Baix Penedès amb el 29’8% i a l’Alt Penedès, amb el 20’2% .

Aquests col·lectius d’autònoms, sociològicament arrelats a les classes mit-janes -gent amb inquietud emprenedora, sovint amb bona preparació de base i experiència- són majoritàriament els empresaris i empresàries de les pimes, locomotores transcendents de l’economia de Catalunya . Durant sis anys les pimes sobrevivents han suportat la tempesta sense cap mena d’ajuda, mentre la part del sistema financer “gestionat” per directius mal-destres era rescatada amb l’aportació de desenes de milers de milions d’euros amb càrrec a la butxaca de la ciutadania .

No dubtem que la salut del sistema financer és essencial pel funcionament del sistema econòmic, però no és igualment obligat arbitrar mesures per revitalitzar el teixit empresarial? S’ha pensat mai en obrir línies de crè-dit de fàcil accés, a interès assequible per a les pimes? Feia falta retardar fins a primer de gener de 2014 per assolir que les pimes no paguessin l’IVA abans d’haver cobrat les factures? Els pagaments de l’Administració no poden agilitar-se per donar alè a les febles tresoreries de les pimes? Final-ment, tenint en compte que hi ha noves “vocacions” pimes, perquè les ganes d’anar endavant i arriscar-se en l’aventura empresarial estan vives encara, la “finestreta única” és una realitat consolidada? Tot, preguntes sense resposta o amb respostes ambigües .

A les nostres comarques l’economia de l’Alt Penedès va malament per l’impacte de la crisi, però gaudeix d’una infraestructura econòmica de forta base industrial que tal vegada li permetrà reprendre el tren de la recuperació . Les dues comarques costaneres van molt malament, condi-cionades a més a més per una infraestructura econòmica feble, basada en comerç i turisme i l’ombra llunyana del que fou la indústria . A nivell total, les tres comarques perden ocupació interanual 2012 versus 2011 –Garraf, 5%; Baix Penedès, 4%; Alt Penedès, 3’9%; Catalunya 3’8%- accentuant-se la caiguda de l’ocupació al Garraf . Les tres comarques perden ocupació en tots els sectors d’activitat, dos dígits a la construcció i un dígit a la resta de sectors . No obstant, l’estat de decaïment de les tres economies comar-cals no depèn només de les diferències de les respectives infraestructures econòmiques, sinó del fet que per raons diverses l’inici de la crisi fou en moments diferents en cadascuna d’elles .

La visió parcial i sintètica de la situació econòmica de les tres comarques afectades per la crisi és una mostra que no difereix gran cosa de la res-ta de les quaranta-una comarques catalanes submergides en un tràngol d’abast global . Aquestes notes no són una mirada pessimista sinó objec-tiva de la realitat que ens afecta, doncs, malgrat tot, ens queda espai per l’optimisme de creure que si es fessin totes les coses que cal fer i que és possible fer, reeixiríem a ajudar les pimes a resistir una mica millor l’embat de la crisi . Potser la punta de pessimisme recalcitrant el produeix l’immobilisme dels agents socials responsables que, afectats d’un “don-tancredismo” agut, assisteixen com a convidats de pedra allà on haurien de ser els actors protagonistes .

«Cal aplicar polítiques econòmiques actives i canvis a la política fiscal i laboral orientats a revitalitzar el teixit empresarial i engrescar el con-sum i la inversió . . .»

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

66

En aquesta trobada periòdica amb els lectors de la revista Pers-pectiva voldria recomanar un llibre que considero essencial per l’Art de Viure . El llibre es titula L’home a la recerca de sentit, una autobio-grafia del doctor en psiquiatria Víktor Frankl (1905), on explica l’experiència viscuda pel psiquiatra en un camp de concentració nazi . Una de les seves principals argumentacions destaca que a la persona se li pot treure tot, llevat d’una cosa: l’elecció de l’actitud personal davant de les circumstàncies, la capacitat de decidir la manera de fer front a la vida . Evidentment que a l’ésser humà li afecta el seu entorn, però l’experiència i l’observació científica sobre aquesta situació porten al metge a concloure que sempre hi ha un espai interior per a cultivar la llibertat espiritual, la dignitat i la independència mental, una actitud d’independència a la qual-no es pot renunciar ni en les més adverses situacions psíquiques o físiques .

Aquesta declaració se sustenta en una afirmació axial: la força interior que permet resistir els infortunis és tenir motivacions per fer-ho . Desastres tan terribles com els soferts i detectats a l’entorn de Viktor E. Frankl l’avalen per formular aquesta afirmació .

Va estar internat durant tres anys en un camp de concentració nazi per la seva ascendència jueva . Doctor en Medicina des del 1930 i catedràtic de neurologia i psiquiatria a la Facultat de Medicina de Viena, l’any 1942 el van fer empresonar amb la seva primera dona, Tilly Grossner –embarassada del primer fill . Durant aquest temps passaria per quatre camps de concentració, fins a recalar a Auschwitz .

En els camps de concentració van morir Tilly i el seu fill, els seus pares i el seu germà . La seva germana va poder escapar a Aus-tràlia . El mateix Frankl va poder deslliurar-se, ja que va obtenir un visat per viatjar a Estats Units, que el va refusar a fi de compartir la sort de la seva família . Finalment, l’abril de 1945 és alliberat del seu captiveri, finalitzant el que ell va anomenar el seu “experimentum crucis” i que va suposar haver d’aprendre a ser home de nou . L’obra L’home a la recerca de sentit descriu en poc més de cent pàgi-nes les reaccions psicològiques dels seus companys i la capacitat de supervivència . A Auschwitz li van confiscar un manuscrit pre-parat per a ser publicat i els seu desig de reconstruir el llibre el van estimular a suportar els rigors del camp .

Va poder confirmar que la salut psíquica precisa un cert grau de tensió interior . La tensió existent entre el que la persona ha acon-seguit i el que li queda en la vida per aconseguir . Els camps de concentració li van permetre fer la prova: els presoners que millor s’adaptaven eren els que tenien expectatives -que algú els esti-gués esperant o aquells amb la responsabilitat de complir una missió . A través d’una atenta observança de la capacitat de pati-ment humà va comprovar que només aquells que tenien un motiu o una tasca per dur a terme: una família, un Déu, un somni . . ., eren

A la recerca de sentit

els que sobrevivien . A tots els hi arribaven moments difícils de superar, d’esgotament, desesperança, dolor o fam insuportable; si en aquestes situacions límits no hi havia una cosa diferent d’ells mateixos, una raó per transcendir, la temptació de sucumbir era tan forta que podia amb la vida .

La seva teoria sosté que el sentit de l’existència i la recerca del sig-nificat és una força primària que prové de la dimensió espiritual de l’home . No és una qüestió de fe sinó que és un fet . Segons Frankl no només en situacions extraordinàries l’home pot transcendir de si mateix, sinó també en el dia a dia, en concret quan té la clara cons-ciència de la seva missió personal . Saber que existim per quelcom o per a algú és el que més incentiva a l’acció .

Per a l’home no és suficient centrar-se en ell mateix, necessita anar més enllà i aquesta transcendència constitueix l’essència de l’existència humana . Defineix l’home com un ésser espiritual amb una capacitat d’estima com a potent motor de vida .

En conclusió, aquest llibre de referència defensa tres posiciona-ments que són essencials per entendre els humans: el primer és que viure és acceptar amb dignitat el desafiament que planteja la vida, amb la seva càrrega d’adversitat; el segon, és que les perso-nes necessiten tenir una missió per viure, trobar el sentit de la seva vida i del seu sofriment i quan la tenen són capaces de sobreviure a les pitjors circumstàncies; i la tercera és que cadascú té l’opció de decidir la seva actitud enfront les diferents situacions, la capacitat de triar la manera de fer front a la vida . No són els altres qui provo-quen les nostres reaccions, és la interpretació del que fan o diuen el que determina la nostra resposta . Per tant, quan portem les reg-nes de la nostra vida som lliures de decidir l’actitud més convenient per al nostre benestar .

En aquest moment convuls de canvi en què vivim situacions molt complexes, cal tenir presents aquestes afirmacions de Viktor E. Frankl i actuar en conseqüència . El resultat serà el lideratge de la pròpia existència i una vida amb sentit .

Qui té un perquè per a viure suporta gairebé qualsevol com. Nietzsche

L’art de viurePilar García

7777

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? La crisi ens ha fet estar més actius que mai amb noves propostes que donen al nostre restaurant un valor afegit i que a hores d’ara ja són el nostre tret diferencial .Hi ha motius per a l’optimisme? És molt difícil preveure els esdeveniments . Nosaltres ens concentrem en el dia a dia i en oferir productes atractius i innovadors . Cal no prerdre mai el positivisme i treballar de valent .Com valora l’actuació de la classe política? Nosaltres deixem la política per als polítics, que ja ho tenen prou complicat, tot i que creiem que a la petita empresa catalana se la podria ajudar bastant més i amb més celeritat .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Cap a la sostenibilitat i les aliances territorials de les peti-tes empreses, cap a un objectiu comú i competitiu per fer front a les grans empreses que mouen el mercat ja que elles tenen el suport i la força per seguir endavant en aquests temps difícils .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? La C-15 ha estat per nosaltres una millora comunicativa molt important . Ens ha aportat nous clients més enllà dels habituals de la nostra zona; això sí, pensant sempre en els caps de setmana i festius, que és quan la gent pot dedicar més temps a distreure’s .

Teresa TardàRest. La PedreraRestauracióCanyelles

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? L’essència és la mateixa, però no l’operativa: reducció de costos, variació de tarifes, ajust d’estructures a la nova situació, prescindir del finançament modificant el mitjà de cobrament als clients, etc . També és una oportunitat per revisar conceptes i millores .Hi ha motius per a l’optimisme? La vida és un repte i hem d’afrontar-ho cada dia . L’empresari/ària ja ho té això de ser optimista, va en el propi ADN . Com valora l’actuació de la classe política? Està molt condicionada per la política de partits . A tots plegats, els demanaria que siguin valents i pensin en com aplicar solucions “ara” per protegir aquells que més ho necessiten .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Amb tot allò que aporti un valor afegit, que sigui dife-renciador i ens faci ser competitius; buscar oportunitats en els països de la UE i l’exportació a països pròxims emergents . Oferir els nostres serveis a un mercat que també el tenim a l’abast . Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? És una millora important . Les bones comunicacions sempre són cabdals pel desenvolupament del territori i els seus ciutadans . És molt bo per a tots .

Amèlia CantosAudigestradeAssessoramentVilanova i la Geltrú

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Vam néixer amb plena crisi, així que els nostres primers passos han estat aportant molt de valor als clients i amb preus competitius .Hi ha motius per a l’optimisme? Sí, la situació és més exigent però qui escolti els seus clients i aporti valor con-tinuarà endavant i sortirà reforçat de la crisi .Com valora l’actuació de la classe política? Els governs estan protegint els interessos de poderosos i grans empreses descuidant-se de qui està patint i aportant riquesa al país .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? El Penedès té moltes oportunitats a l’entorn de l’enoturisme . Ara toca deixar de dir que s’hi ha d’apostar i començar a fer-ho amb convicció .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Facilitar la mobilitat a tots els nivells per fer créixer el poten-cial de territoris fora de l’àmbit estricte de la gran metròpoli catalana .

Xènia PorcelSocial MirrorMàrqueting i comuni-cació digitalSt. Sadurní d’Anoia

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Nosaltres som una empresa de serveis mèdics . La nostra qualitat assistencial ha de millorar dia a dia; per tant, el nostre canvi ha de ser en noves inversions en màrqueting i optimitzar recursos . Hi ha motius per a l’optimisme? Sí, els temps de canvi són moments per a aprofitar les oportunitats de millo-ra .Com valora l’actuació de la classe política? La dels líders polítics, malament . No són sensibles als problemes dels ciutadans i no transmeten transparència . Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Si em fixo en els països rics, em sembla que hauríem de centrar-nos en augmentar la producció i millorar els serveis, en lloc de dependre de les fluctuacions dels mercats, esperant que altres arreglin els nostres problemes .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Augmentarà el trànsit de persones entre el Garraf i l’Alt Pene-dès .

Alejandro AlcubierreAis DentalClínica dentalVilanova i la Geltrú

Tuits d’Empresa

L’opinió de la Gent d’Empresa

HumorQuimèriques, per Quim#

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim . El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www .adeg .cat/cat/publicacions_humorgrafic .php .8

“Porc In Crop Circles- Inversions - “

9

Instal·lacions

El Gremi d’Instal·ladors del Garraf alerta d’empreses que instal·len calderes prohibides

El Gremi d’Instal·ladors del Garraf ha detectat que a la comarca encara s’instal·len calderes atmosfèriques a les llars tot i estar prohibides pel govern estatal des de l’1 de gener de 2010.

Davant d’aquesta situació, els professionals del gas agremiats adverteixen als ciuta-dans dels riscos de confiar en les empreses que ofereixen la instal·lació d’aquestes cal-deres, malgrat ser il·legals .

Les calderes atmosfèriques –també ano-menades de tir natural o de tir obert- són menys segures, ja que treballen amb un sistema amb el qual és més fàcil la intoxi-cació . Aquestes calderes absorbeixen l’aire de l’estança on estan instal·lades i expulsen els gasos resultants del procés de combus-tió mitjançant una xemeneia . Per això, els defectes de la combustió o al tir de la xeme-neia poden provocar casos d’intoxicació més fàcilment que les calderes permeses (estanca, de baix Nox o de condensació) .

A més, són menys eficients, ja que consu-meixen molt més gas per obtenir el mateix nivell de calor o d’aigua calenta que amb una caldera més moderna, fet que suposa un increment de la despesa econòmica a la llar .

D’altra banda, permetre la instal·lació d’una d’aquestes calderes també pot compor-tar altres tipus de perjudicis econòmics als consumidors . I és que en una revisió de la instal·lació, els professionals podrien obligar al client a desinstal·lar-la perquè incompleix la normativa . A més, com que el titular és el màxim responsable de la seva instal·lació, hauria d’assumir les conseqüències econò-miques que se’n derivin, com el muntatge d’una nova caldera autoritzada .

A més, les calderes atmosfèriques són més contaminants per al medi ambient que la resta, ja que emeten més monòxid de car-boni a l’aire .

L’afectació als instal·ladors Les empreses i professionals que han decidit treballar al marge de la llei i amb pràctiques fraudulentes també afecten els qui ho fan complint la normativa, amb una formació específica superada, amb els cer-tificats d’instal·lador habilitat actualitzats, amb les assegurances necessàries contrac-tades i amb la resta de documentació que exigeix la Subdirecció General de Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya .

D’una banda, suposa una competència deslleial, ja que davant d’aquests profes-sionals que s’estalvien despeses derivades de la regularització de la seva activitat, els instal·ladors que compleixen la legislació no poden presentar pressupostos competents i en molts casos acaben perdent la feina .

D’altra banda, afecta la credibilitat i el pres-tigi dels instal·ladors homologats, perquè han de demostrar i justificar als clients que són ells en qui han de confiar .

10

Gent de ràdio

13.12.12 · Expectatives campanya de Nadal- Rodolfo Martínez, Albert Newton - Oliver Sharpe, Salsa Verde- Alejandro Eguía, Hotel Antemare

10.01.13 · Expectatives 2013- Samuel García, Unió de Comerciants i Empresaris de Les Roquetes - Núria Mir, Sitges Houses- Jaume Ruiz i Michel Vautherin, Prosubastas

Teixits Ràdio Maricel (107.8 FM) · Els dijous, a les 10h (quinzenal)

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Els divendres, quinzenalment, a les 13h15

Podeu consultar la resta de programes emesos a l’apartat de mitjans radiofònics del web de l’ADEG www.adeg.cat

05.12.12 · Fòrum Local d’Inversors- Mònica Zambrana, Mon-Cor- Èric Enguita, Art Cava

21.12.12 · Campanya de Nadal - Bruno Clarasó, Restaurant El Secreto

18.01.13 · Expectatives 2013- Joan Ingles, Ingles Estilistes- Noemí Martínez, Òpera Joies- Jordi Sanglas, Aula de formació del Penedès

01.02.13 · Innovació- Salvador Casals, Casal Societat La Principal- Núria Camps, Fuig Poll- David Delgado, Calmatiasacasa

15.02.13 · Imatge personal- Eva Santos, Cosmonou Cosmètics- Maria Beatriz Spaltro, Natureza

11

Gent de ràdio

111111

05.12.12 · ADEG Autònoms- Maria Beatriz Spaltro, Natureza- Josep Maria Tello, Immomax Vilanova - Núria Camps, Fuig Poll

12.12.12 · Fòrum Local d’Inversors- Albert Colls, Praxis- Xavier Navarro, ADEG - Carles Valero, VelaVilanova

19.12.12 · Campanya de Nadal - Núria Nicolau, Gelats i Torrons Llorens- Oliver Sharpe, Salsa Verde - Montse Domingo, Over Vilanova Tours

09.01.13 · Expectatives 2013- Sergi Marrugat, AGGER- Joaquim Martínez, Sintagmes audiovisuals- Xavier Mestres, IRC Avi Pau- Celso Besolí, Automòbils Besolí

16.01.13 · Rebaixes- Lídia Bascompte, Mobles BascompteVa d’Empresa2a Mostra Gastronòmica- Dolors Pons, Gremi Comarcal d’Hostaleria de l’Alt Penedès

23.01.13 · Dones empresàries - Amèlia Cantos, Audigestrade - Maria Isabel Medina, Coquo Càtering

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

Penedès Gamma Extra

Aquest mes de febrer l’ADEG suma un nou programa als seus espais radiofònics de la mà de Carla Sanmartín i dins el magazín Penedès Gamma Extra .

Un cop al mes, els dimarts a les 10h, i amb una durada de 30 minuts, els empresa-ris del Penedès Garraf tenen un nou espai per a poder debatre les seves inquietuds i donar a conèixer les seves novetats a tra-vés dels micròfons de Ràdio Vilafranca .

05.02.13 · Formació- Maria Batet, Valor d’Emprendre- Andrew Ashurst, St . Paul’s English Academy

Gamma Extra Ràdio Vilafranca (90.2 de la FM) · Dimarts a les 10h (mensual)

Esteu interessats en participar en alguna de les tertúlies ràdiofòniques de l’ADEG? Envieu un correu a adeg@adeg.cat

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

1212

ALBÀRambla Principal, 2208800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 931 732 Fax 938 145 458Venda al detall de roba interior

AS. DE PERIODISTES DEL GARRAFRambla de l’Exposició, 61-6908800 Vilanova i la GeltrúTel. 936 571 221www.periodistesgarraf.orgEntitat no lucrativa

AVENIDA SOFÍA HOTEL & SPAAvinguda Sofia, 2008870 SitgesTel. 938 113 500www.hotelavenidasofia.comHostaleria

BCN CONSULTORSCarrer de Balmes, 150, 1r 1a08008 BarcelonaTel. 932 929 930 Fax 934 265 467www.bcnconsultors.comAssessorament i consultoria

BLAUMAR LIMPIEZASCarrer del Baluart, 6, 2n 5a08812 Sant Pere de RibesTel. 669 429 115Servei de manteniment, neteges...

CASA GILCarrer dels Caputxins, 3908800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 931 937Formatgeria i xarcuteria

CLELIA GÁLVEZ SOSA-VERBISTCarrer de l’Hort Gran, 1408870 SitgesTel. 938 110 007www.cleliagalvez.comPsicòloga-psicoterapeuta

DANIEL CHICO LÓPEZAv. Diagonal, 662-664, 1a planta • Ed. Planeta · 08034 BarcelonaTel. 651 406 433www.bancomediolanum.esAssessoria financera

ESTUDI ACarrer de Bailén, 1908800 Vilanova i la GeltrúTel. 660 186 729www.estudi-a.comArquitectura, interiorisme i consultoria

FLEXIC AUDIOVISUAL STUDIOCarrer de Lepant, 2008800 Vilanova i la GeltrúTel. 931 195 096www.flexic.esVídeo, fotografia i so

GEMMA MOMPART · MÀRQUET. ONLINEAvinguda del Garraf, 2308800 Vilanova i la GeltrúTel. 617 320 980www.linkedin.com/in/gemmamompartComunicació 2.0, xarxes socials

GRUPO YAENCONTRE.COMAv. Vilafranca del P., 11-13 · P. I. S. Pere Molanta · 08799 OlèrdolaTel. 902 362 435www.yaencontre.comVenda de publicitat online

INSTITUTO ESPAÑOL DEL CAFÉCarrer de Pompeu Fabra, 3708860 CastelldefelsTel. 936 363 938www.iecafe.esFormació i consultoria especialitzada

LONAS Y TEJIDOS J.N.B.Carrer de l’Àncora, 33, nau 1208800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 103 073 Fax 938 151 080www.jnb.esTeixits tècnics per a la nàutica i altres

PRO SUBASTASCarrer Castella, 40, loc 108018 BarcelonaTel.. 669 806 994www.prosubastas.esIntermed. comercial on line de subhastes

ROJAS • DISTRIB. MATERIAL OFICINARambla Samà, 58-6008800 Vilanova i la GeltrúTel. 609 709 154Distrib. de material d’oficina i escolar

SALSA VERDE • TALLER DE COCINACarrer de Víctor Balaguer, 20-2208870 SitgesTel. 931 188 770www.salsaverde.esTaller de cuina

TEIXITS BAIGCarrer de l’Aigua, 77, bxos.08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 143 506www.teixitsbaig.comVenda al detall de teixits

TRADUCCIONS CULINÀRIESCarrer de Palou08810 Sant Pere de RibesTel. 938 961 843Traduccions de cartes de restaurants

VELA VILANOVAPlaça de la Mediterrània, 708800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 103 103www.velavilanova.catCentre de vela i lloguer d’embarcacions

XTA · XARXA DE TELECO. ALTERNAT.Pl. Àgora. 1 · Nau F · Pol. Ind. Domenys II08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 975 222 Fax 938 975 200www.xta.catInfraestruct. de fibra òptica i enllaços ràdio

Podeu consultar el directori complet d’empreses associades al web www.adeg.cat

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

1414

Tot fa pensar que ja han passat, de moment, els temps d’abundància plena i que han arri-bat èpoques de vaques magres . De petit, a casa, em feien menjar tot el que hi havia al plat i, sempre, no paraven de recordar-me que hi havia molts nens pobres que no podien menjar res i que m’ho havia de men-jar i que no es podia llençar . Sempre m’ha quedat present aquell mestratge i acos-tumo a deixar els plats tan nets com una patena, com es diu col·loquialment; vaja, que quasi no cal ni rentar-los .

Avui dia crec que aquesta formació no és habitual o bé no funciona . Quan veig els carros de compra plens fins dalt i la compra compulsiva de moltes persones m’esgarrifo! Com també quedo estorat quan els comen-sals s’acosten als bufets lliures de molts establiments d’hostaleria i es fiquen uns plats molt plens, com si no haguessin men-jat mai, o els hi manqués, i després veiem com quasi la meitat del menjar que s’han posat se’l deixen a taula i, com aquell que res, van i tornen a emplenar-se un altre plat .

És de lloar la iniciativa que sorgeix de les àrees d’Hàbitat Urbà, Medi Ambient i Ser-veis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona i que compta amb la col·laboració de l’Institut Municipal de Mercats (IMMB), dins del Pla de Prevenció de Residus de Barcelona, que vol reduir en un 10% la generació de residus a la ciutat . Fins al proper 16 de març s’ha posat en marxa als mercats de Barcelona una campanya sota el nom “El menjar no es llença”, amb tallers gratuïts de cuina i repre-

sentacions teatrals en molts mercats . La gent que hi participi podrà aprendre a con-feccionar plats aprofitant tots els aliments que han sobrat -les sobres que coneixem amicalment- i donaran consells i algun que altre truc per utilitzar-los per unes altres menges . Cal saber comprar per saber men-jar i hem de planificar bé el que necessitem, no pas el que volem, evitant les compres excessives i el rebuig habitual de certs ali-ments per la seva estètica . A Catalunya, segons un estudi encarregat per l’Agència de Residus de Catalunya, es malgasta un 7% dels aliments adquirits .

L’informe presentat per l’Institut d’Enginyers Mecànics britànic adverteix que entre el 30% i el 50% dels 4 .000 milions de tones d’aliments que es produeixen cada any al món es perden i no arriben a la taula, van directament a les escombraries . Diferents ONG, agències de les Nacions Unides i tam-bé la Unió Europea han alertat en els últims anys que una quantitat immoral de fruites,

carn, cereals, peix . . . es llença, tant en els països rics com en els pobres, on milions de persones segueixen morint de fam . Al segle XXI, el nombre de famolencs s’acosta als mil milions, una xifra similar a la dels ciutadans amb sobrepès . És molt important l’energia que es perd en el procés d’aconseguir ali-ments i també més de 500 .000 milions de metres cúbics d’aigua que s’utilitzen cada dia en cultius que no s’arribaran mai a con-sumir; i que l’aigua emprada es podria fer servir per altres usos . Ja fa temps que dic que la propera confrontació mundial pot venir a causa de l’escassetat de l’aigua

Així, senyors, crec que hauríem de començar a conscienciar-nos i pensar en el nostre futur i el futur dels altres . Sé perfectament que a molts tant els fa perquè gaudeixen d’una opulència del tot innecessària i aquesta sobreabundància d’ara tant de bo no l’hagin de menester demà .

El comentari

Opulència

Saviesa popular

“A Catalunya els pollastres sense cap van a la cassola”Es podria associar amb la frase “ anar com un pollastre sense cap” a qui actua sense ordre ni concert, que camina desorientat i va de pet cap a una catàstrofe, ja sia personal o col·lectiva No sé si vostès han vist mai caminar un pollastre sense cap, ho esquitxa tot i es

va donant cops per arreu. Cal vigilar, doncs, el nostre cap.

“Qui guarda quan té, menja quan vol”Per desgràcia aquesta comparança està d’actualitat. S’ha arribat a guanyar el que mai s’havia guanyat i com diuen popularment “el que fàcil entra ... fàcil se’n va”. Potser s’hauria de tenir en compte que volem viure molts anys i el raconet se’ns fa imprescindible.

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

1515

La ciutat britànica de Sandwich (sud-est d’Anglaterra) ha celebrat aquest proppassat any els 250 anys del famós emparedat, creat segons la lle-genda pel IV Comte de Sandwich, John Montagu .

Tot va sorgir a causa del vici pel joc que tenia . El 1762, Montagu va estar vint-i-quatre hores seguides davant una taula de joc durant les negociacions de la pau d’Aquisgrà . Per calmar la gana, va demanar una mica de carn entre dues llesques de pa per seguir jugant sense interrupcions . A aquest nou refrigeri se li va posar el nom de sandvitx, en honor al comte . Pre-ocupats per això, els seus criats se les van enginyar per preparar aliments que pogués menjar sense

deixar de jugar a les cartes . Així doncs, el comte es va acostumar a utilitzar dues llesques de pa per evitar tacar-se els dits amb les carns fredes que li servien per menjar, el que li permetia satisfer la seva gana sense deixar de jugar com un veritable cavaller bri-tànic . Els que estaven amb ell van demanar “el mateix que Sandvitx” . Així va néixer el llegendari entrepà .

A la ciutat de Sandwich, d’on era originari, s’ha celebrat l’efemèride amb diversos actes . Durant tota una tarda, actors abillats amb vestits del segle XVIII interpretaren la vetllada esmentada amb els resultats ja apuntats . De l’anglès sandwich, la grafia va entrar a formar part de la Real Académia de la Llengua Española, el 1927 .

Sol consistir en dues llesques de pa de motlle anglès entre les quals es col·loquen altres aliments com ara carn, formatge, verdu-res o altres, de vegades amb condiments, salses o altres acompanyants .

Curiositats

250 anys del sandvitx

Impr

essi

ons

“ultr

a-fa

shio

n” a

uns

pre

us d

’esc

àndo

l !!

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5x5

,5 c

m.

Sob

res:

form

at 1

1 x

22 c

m -

2 ti

ntes

Din

A4:

pap

er o

ffse

t 90g

r. -

2 tin

tes.

250 c

arpete

s +10

00 ta

rgetes

259

€ara

!ab

ans 52

2 €

500 c

arpete

s +20

00 ta

rgetes

329

€ara

!ab

ans 59

9 €

+Fly

ers+

Pack Car

petes

Pack

Re

gal

199

€ara

!

ara!

3000

flye

rs +

500

targe

tes

219

€ara

!

1000

dípti

cs +

targe

tes de

rega

l

2000

dípti

cs +

targe

tes de

rega

l

229

€60

00 fl

yers

+ 10

00 ta

rgetes

239

€i V

ernís

per

un m

illor a

caba

ttro

quel

gratuï

t

AUTO

PLEG

ABLE

per l’

encà

rrec d

e

Díptics

Targe

tesTa

rgetes

Targ

etes

Díp

tics:

pap

er e

stuc

at b

rilla

nt 1

35 g

r. 4+

4 tin

tes

- fo

rmat

10

x 21

cm

.

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Flye

rs: p

aper

est

ucat

bri

llant

135

gr.

4+4

tinte

s -

form

at 1

0 x

21 c

m.

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Pack

dig

ital

Pack

dig

ital

Pack

dig

ital

300 fl

yers

+ 10

0 targ

etes

+Fly

ers

119 €

Targe

tes

Flye

rs: p

aper

est

ucat

mat

e 13

5 gr

. 1

cara

- fo

rmat

A6

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

270g

r. 4

tinte

s -

1 ca

ra. f

orm

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Car

pete

s: p

aper

est

ucat

mat

e 35

0 gr

. 1

cara

- 4

tint

es -

form

at a

utop

lega

ble

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4

tinte

s -

1 ca

ra -

form

at 8

,5 x

5,5

cm

gratis

!la

2ª

cara

Carpet

es

gratis

!25

02 c

ares

Pack

Ofi

cina

1000 +

1000

299

€ara

!

1000

grat

is!

la 2

ªca

ra10

00

Pack

Ea

sy

APARADORS

RÈTO

LS

Tot e

l que

ens

pro

posi

am

b ga

rant

ia d

e qu

alita

t i b

on s

erve

i

ferpala@ferpala.es - www.ferpala.es Av. Eduard Toldrà, 111 Vilanova i la Geltrú - T. 93 893 70 11 F. 93 893 36 08

Im

pres

sion

s “u

ltra-

fash

ion”

a u

ns p

reus

d’e

scàn

dol !

!

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5x5

,5 c

m.

Sob

res:

form

at 1

1 x

22 c

m -

2 ti

ntes

Din

A4:

pap

er o

ffse

t 90g

r. -

2 tin

tes.

250 c

arpete

s +10

00 ta

rgetes

259

€ara

!ab

ans 52

2 €

500 c

arpete

s +20

00 ta

rgetes

329

€ara

!ab

ans 59

9 €

+Fly

ers+

Pack Car

petes

Pack

Re

gal

199

€ara

!

ara!

3000

flye

rs +

500

targe

tes

219

€ara

!

1000

dípti

cs +

targe

tes de

rega

l

2000

dípti

cs +

targe

tes de

rega

l

229

€60

00 fl

yers

+ 10

00 ta

rgetes

239

€i V

ernís

per

un m

illor a

caba

ttro

quel

gratuï

t

AUTO

PLEG

ABLE

per l’

encà

rrec d

e

Díptics

Targe

tesTa

rgetes

Targ

etes

Díp

tics:

pap

er e

stuc

at b

rilla

nt 1

35 g

r. 4+

4 tin

tes

- fo

rmat

10

x 21

cm

.

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Flye

rs: p

aper

est

ucat

bri

llant

135

gr.

4+4

tinte

s -

form

at 1

0 x

21 c

m.

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4+

4 tin

tes.

form

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Pack

dig

ital

Pack

dig

ital

Pack

dig

ital

300 fl

yers

+ 10

0 targ

etes

+Fly

ers

119 €

Targe

tes

Flye

rs: p

aper

est

ucat

mat

e 13

5 gr

. 1

cara

- fo

rmat

A6

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

270g

r. 4

tinte

s -

1 ca

ra. f

orm

at 8

,5 x

5,5

cm

.

Car

pete

s: p

aper

est

ucat

mat

e 35

0 gr

. 1

cara

- 4

tint

es -

form

at a

utop

lega

ble

Targ

etes

: pap

er e

stuc

at m

ate

350g

r. 4

tinte

s -

1 ca

ra -

form

at 8

,5 x

5,5

cm

gratis

!la

2ª

cara

Carpet

es

gratis

!25

02 c

ares

Pack

Ofi

cina

1000 +

1000

299

€ara

!

1000

grat

is!

la 2

ªca

ra10

00

Pack

Ea

sy

APARADORS

RÈTO

LS

Tot e

l que

ens

pro

posi

am

b ga

rant

ia d

e qu

alita

t i b

on s

erve

i

ferpala@ferpala.es - www.ferpala.es Av. Eduard Toldrà, 111 Vilanova i la Geltrú - T. 93 893 70 11 F. 93 893 36 08

18

Estrelles i forquilles

GenilMés de 40 anys de passió per les tapes!

Els pares del Poli i la Dolors, sense experiència empresarial, van decidir muntar un bar amb la convicció que ho farien bé, ja que farien allò que sabien fer (cuinar) . Ara fa quaranta anys . I se n’han sortit prou bé! Avui el Genil és un dels bars de referència de les tapes de Vilanova .

El Poli Gómez és el gerent del Genil, junta-ment amb la seva germana Dolors . Aquest és un bar familiar que neix al 1971 i que ha estat regentat, en un moment o altre, per tots els membres de la família; primer els pares, després els germans més grans i, des de fa més de 20 anys, pel Poli i la Dolors .

En constant renovacióEl món que ens envolta està en constant canvi, per això des del Genil van modificant petits detalls que criden l’atenció dels seus clients . L’últim d’aquests canvis ha vingut propiciat pel 40è aniversari del bar i se l’ha anomenat “Metamorfosi” .

Fa un mes aproximadament vam baixar la reixa per donar-li un nou aspecte al local. La gent ens preguntava per què vam posar “Tan-

te de restaurant, nosaltres convertim el nostre en una “cosa” més gamberra. Hem fet un salt enrere en la història per arribar a un local on es serveixen tapes, on tothom pot anar-hi a fer l’aperitiu, a dinar o a sopar, on compartim amb la família, amb els amics o simplement amb la persona que tenim assentada al costat de la barra. Un bar a per tots. Un bar de sempre.

A poc a poc i amb bona lletraEn els seus orígens, fa més de 40 anys, el Genil va apostar per les tapes perquè segons comenta el Poli, era l’única cosa que sabíem fer.

Els seus pares, sense experiència empre-sarial, van decidir muntar un bar amb la convicció que ho farien bé, ja que farien allò que sabien fer (cuinar), però sempre

cat per Metamorfosi” en lloc de “Tancat per reformes”. Els podia sorprendre, però aquí està la màgia. Ara el Genil compta amb una carta nova, a la qual se li han incorporat tapes noves, se n’han recuperat algunes dels seus inicis i se n’han suprimit d’altres. També hem modificat el color de les taules, la seva distri-bució, i fins i tot, l’uniforme del personal.

Tot pot ser susceptible de canvi, tot menys el nom . Genil, nom que li ve donat pel riu Genil (Andalusia), és la nostra marca, és la nostra senya d’identitat, canviar-la és impen-sable. Sempre a contracorrentFa 40 anys, quan ningú apostava per les tapes, nosaltres ho vam fer. Ara, quan els bars intenten refinar-se per apropar-se al concep-

GenilCarrer Jardí, 77

Vilanova i la GeltrúT. 93 893 14 73

www.genil.es

www.pastisserialagranja.com www.raich-sonoritzacions.com

19

amb precaució . No pots obrir un bar i fer 70 tapes diferents de cop, si no saps si agrada-ran. És millor començar amb 4 tapes, com van fer els meus pares, però 4 tapes ben fetes. A poc a poc ja hem tingut temps d’anar incre-mentant més opcions a la carta, fins a arribar a les més de 70 tapes que es poden degustar avui en dia.

Genil de dia; Genil de nit El Genil és un bar que es troba obert a par-tir de les 9h . Un establiment on s’hi pot anar a esmorzar, a fer l’aperitiu, a dinar o a sopar . Un local amb diferents ofertes gastronòmi-ques ben adaptades a les necessitats dels comensals .

Al migdia s’hi poden trobar tres tipus de menús . El tradicional (primers, segons i postres ha escollir), un menú de tapes, que permet degustar un gran assortiment de tapes diferents, i el menú d’arrossos . Ens hem adonat que al centre de la Vila no es poden menjar arrossos, tots els restaurants especialitzats es troben al Passeig Marítim.

Així que hem decidit apostar per aquest plat tan típic de les zones costeres.

Per les nits no hi ha dubte, les tapes en són les protagonistes! Sobretot les braves, la tapa estrella del Genil, gràcies a la qualitat del producte i dels ingredients de la salsa (tots ells naturals), i els calamars a la roma-na, un plat recuperat dels inicis del bar i amb una presentació, si més no, divertida . Ens agrada servir els calamars amb un cucurutxu de paper d’estrassa. Els fem de forma artesa-na, posant-los un per un a la paella.

Si ets celíac, només ho has de fer constar i des del Genil et prepararem les tapes utilitzant un oli diferent. Volem complaure tothom!

SICTED · Sistema Integral de Qualitat Turístic en destí

El Genil forma part del SICTED, una certi-ficació que els permet treballar de forma més metòdica i, alhora, conèixer de prime-ra mà l’opinió dels seus comensals . Sempre

hem procurat fer les coses ben fetes, però quan t’apuntes a un sistema de qualitat o de control encara les has de fer millor.

Gràcies a les enquestes que realitzem vam adonar-nos que un dels principals problemes que teníem era el soroll ambiental. Sense elles, segurament no ho haguéssim detectat i no ho haguéssim pogut solucionar en la “metamor-fosi” que hem dut a terme recentment..

Il·lusió, l’ingredient clau per aconseguir l’èxitNo estaríem on estem si no treballéssim amb il·lusió. Rere la il·lusió s’hi poden posar moltes altres coses, com la formació, la preparació, la paciència o un bon equip humà, sense el qual també seria impossible seguir amb el projec-te. Hem de tenir il·lusió i l’hem de transmetre, tant al nostre equip com als nostres clients. Ens hem d’aixecar cada matí amb il·lusió! Hem de fer allò que ens agrada. Moltes vega-des aquesta il·lusió ve donada per petits nous projectes, ni que sigui pensar en quin serà el proper color dels tovallons.

20

Finançament

Fòrum Local d’InversorsInversors d’aquí disposats a finançar projectes localsEl Fòrum Local d’Inversors és una iniciati-va de l’ADEG amb la volun-tat de promoure la creació d’empreses, sent una eina de suport i estímul financer per a determinades inicia-tives empresarials que es vulguin implantar a la geo-grafia més propera .

El Fòrum Local d’Inversors ja aplega una vintena llarga de financers particulars que tenen disposició i vocació per donar suport a iniciatives empresarials que es vulguin desenvolupar en el nostre territori . La llis-ta és oberta a tots aquells estalviadors que vulguin donar suport a l’activitat empresa-rial, a prop de casa .

Fins al proper 31 de març es poden presen-tar plans d’empresa i propostes de negoci per a la seva validació per part del Comitè d’Avaluacions del Fòrum Local d’Inversors . La documentació es pot entregar a les seus de l’ADEG o a qualsevol de les enti-tats que participen d’aquesta plataforma de finançament de “km . 0”, com ara el Cen-tre Àgora de Vilafranca del Penedès, Nivell 10 de Sitges, la Unió Empresarial del Penedès, la Mancomunitat Penedès Garraf, l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Can Puig de Sant Pere de Ribes i l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (UPC) . Els projec-tes validats es posaran a l’abast del pool d’inversors . A mitjans de maig, aquesta vegada a Sitges, tindrà lloc la tercera llotja de presentació de propostes de negoci .

El FLINVEl Fòrum Local d’Inversors el formen ciutadans, a títol particular, que estan dis-posats a donar suport financer, de petita o mitjana quantia (de 6 .000 a 90 .000 eu) a nous projectes que poden desenvolupar-se en el territori del Penedès i el Garraf .

Hi ha satisfacció pel que fa al nombre d’inversors que han respost a la iniciativa . Tant o més importants, però, són els business plans . En aquest sentit, des de les entitats promotores del trampolí financer es fa una crida a tots els emprenedors i endegadors de noves activitats per tal que posin textos i xifres als seus projectes i els presentin al Fòrum Local d’Inversors, una alternativa de finançament que els resultarà més pro-pera, accessible i efectiva .

L’ADEG, la primera organització empresa-rial del Penedès Garraf, esmerça energies en la cerca de talent emprenedor, projec-tes i capital per fer-los confluir en iniciatives empresarials radicades a la regió del Pene-dès i el Garraf .

Qui són els inversors?Fins ara s’ha obtingut una bona resposta per part d’inversors locals que s’han deci-dit a apostar per idees de negoci que aviat podrien germinar ben a prop . També, de manera continuada, es reben business plans que, prèvia selecció, es presenten a la xarxa d’inversors locals i que s’ajusten a la inten-ció de promoure nova activitat al territori .

El perfil dels inversors no obeeix a una ruti-na ni a unes maneres determinades; ans alcontrari, es tracta de donar cabuda a totes aquelles persones que vulguin fer aporta-cions, en qualitat d’inversor o inversora, a alguna de les noves iniciatives que es poden desenvolupar properament en el nostre territori, al costat de casa .

En qualsevol cas, les persones que ho desit-gin poden inscriure’s com a inversors del Fòrum Local mitjançant un formulari sen-zill en què s’identifiquen, acoten les seves

intencions o preferències d’inversió en segons quins sectors o en segons quines activitats i anuncien una determinada dis-posició pel que fa a les quanties d’inversió .http://adeg .cat/FLInv/acreditacio .html .

Les primeres trobadesCinc noves iniciatives empresarials van ser escollides en la primera sessió del Fòrum Local d’Inversors, que va tenir lloc a prin-cipis de novembre a la seu de l’ADEG .

Els primers business plans exposats al club d’inversors locals, en la sessió que estre-nava el Fòrum, procedeixen del Penedès i el Garraf . Són projectes que tenen a veure amb els sectors tecnològic, vitivinícola, eno-turisme, esport i relacions socials .

El Centre Àgora de Vilafranca del Pene-dès ha estat el punt de trobada per als membres del Fòrum Local d’Inversors en la segona sessió d’audició de propos-tes d’empresa . En total s’han presentat cinc business plans, prèviament validats pel Comitè d’Avaluacions . Aquest Comitè el formen representants de les entitats pro-motores del mateix Fòrum . Ja s’ha obert el tercer termini per a la presentació de noves iniciatives . La tercera llotja s’emplaçarà a Sitges a mitjans de juny .

La nova convocatòriaS’ha obert el tercer procés i fins al proper 31 de maig es poden presentar propostes de negoci . El Fòrum Local d’Inversors es reunirà de nou el mes de maig . Les perso-nes que estiguin interessades en tenir més informació sobre el FLInv, tant projectis-tes com possibles inversors, només cal que es posin en contacte amb l’ADEG a info@adeg.cat o bé al 902 106 700 .

22

Aniversari

En el decurs de 2013 s’han previst diferents actes commemoratius però hi havia mol-tes ganes de festivar la data del 6 de febrer, el mateix dia que es complien 25 anys de trajectòria de la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf .

Jordi Pujol, l’expresident de la Generali-tat de Catalunya, va voler correspondre a la invitació de Xavier Cardona, el president de l’ADEG, i va ser el primer convidat del dinar de celebració, que va tenir lloc al Res-taurant La Cucanya, a Vilanova i la Geltrú .

De manera molt expressa, l’ADEG va voler comptar amb la participació del president Pujol pel fet que ha estat una de les figures polítiques més rellevants al nostre país en aquests mateixos darrers vint-i-cinc anys . El van acompanyar l’alcaldessa de Vilano-va i la Geltrú, Neus Lloveras, i destacats representants polítics de les nostres comar-ques que van voler participar d’aquest esdeveniment . A més, no hi podien faltar els dos presidents honoraris de l’entitat,

Des de 1988 al costat de les empresesL’ADEG celebra el 25è aniversari de la seva fundació

La data del 6 de febrer va coincidir amb la del primer document registrat a nom de l’Associació, l’any 1988, quan es va sol·licitar a la Generalitat de Catalunya el registre dels primers esta-tuts .

23

La programació commemorativa del 25è aniversari de l’ADEG rep el patrocini de Banc Sabadell, La Caixa, Mútua Penedès, Adecco, Finca Mas Solers, Dolce, Coral Transports, Sage i Sammer, terminal de càrrega del port de Vilanova i la Geltrú.

Josep Piqué i Joan Anton Matas; ells dos, juntament amb l’actual president, han lide-rat els darrers vint-i-dos anys de l’ADEG .

La celebració va comptar amb la col·laboració de VinsdeCatalunya.cat i el Restaurant La Cucanya .

Vint-i-cinc anys després, en una con-juntura gens favorable, la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf ha consolidat un mapa de vinculació proper al miler d’empreses i professionals associats.

26

27

Palmarès Premis ADEG 2013Consulta els guardonats

en les diferents edicions a

www.adeg.cat/premis

PREM

IS A

DEG

201

3

Premis ADEG 2013Premi ADEG 2013 en l’àmbit de la Nova creació i Premi Mútua Penedès

Socis Vilanova · Vilanova i la Geltrú

Per la iniciativa de la fira Temps de Vi, assolida amb un èxit molt remarcable, tot i en la seva primera edició

Premi ADEG 2013 en l’àmbit de la Competitivitat i Premi Sage

Redman · Vilanova i la Geltrú

Per la capacitat de descobrir noves vies de negoci, utilitzant la in-novació de producte i posicionant-lo en nous mercats

Premi ADEG 2013 a l’Entorn Laboral i Premi Adecco

AKO · Sant Pere de Ribes

Per conjugar el creixement de l’empresa i la seva expansió a nous mercats amb l’exercici de bones pràctiques en la gestió interna .

Premi ADEG 2013 en l’àmbit del Compromís i Sostenibilitat

Nou Set · Vilafranca del Penedès

Per la seva acció a favor de la inserció de col·lectius en risc d’exclusió social o amb dificultats en la integració laboral

Premi ADEG 2013 en l’àmbit de la Innovació

Otonome · Vilanova i la Geltrú

En reconeixement a una nova solució tecnològica orientada a l’aprofitament de l’aigua, l’estalvi energètic i la sostenibilitat

Premi ADEG 2013 en l’àmbit de la Comunicació

Visit Sitges · Sitges

Per l’esforç i l’encert de l’empresa a difondre Sitges en els mercats internacionals, amb continguts també en anglès i rus

Premi ADEG 2013 al Mitjà de Comunicació en l’àmbit d’Economia

Penedès Econòmic · Vilafranca del Penedès

Per tractar-se d’una publicació impresa de periodicitat mensual i d’abast comarcal, especialitzada en notícies d’economia i empresa

ADEG 2013 al Mitjà de Comunicació en l’àmbit del Territori

Eix Diari · Penedès-Garraf

Per assumir el repte d’un mitjà de comunicació digital, d’actualització constant i dedicació expressa als 47 municipis del Penedès i el Gar-raf

Premi ADEG 2013 a l’Esdeveniment amb major projecció

ViJazz • Vilafranca del Penedès

Per consolidar un certamen de gran dimensió mediàtica amb atri-buts de singularitat i dinamització de la ciutat de Vilafranca del Penedès .

“Premi Joves d’Empresa”

“La Garrofa”, de Vilanova i la Geltrú

“Premi Dona • Estela Emprenedora 2013”

Judith Antolín, de Judith Antolín Studio, de Vilafranca del Penedès

“Premi Anxanet a les Tecnologies de la Comunicació”

Coral Transports & Stocks, de La Granada del Penedès

“Premi Social Mirror a l’Emprenedoria”

T de Tutor, de Vilafranca del Penedès

Amb motiu del seu 25è aniversari:

Cuines Duran, de Vilanova i la Geltrú

Amb motiu del 50è aniversari:

SIA Biosca, de Vilafranca del Penedès

Amb motiu del centenari

Calserra, de Vilanova i la Geltrú

Patrocinadors

Aniversaris 2013

Els patrocinadors de La Nit de l’Empresa 2013

Mútua Penedès ha renovat la seva presència com a sponsor de la trobada anual de l’ADEG . Enguany també cal destacar el patrocini de la companyia Sage, especialista de prestigi mundial en soft-ware de gestió .

A més, la programació commemorativa del 25è aniversari de l’ADEG compta amb el patrocini de les empreses Adecco, Banc Sabadell, Coral Transports, Dolce, Finca Mas Solers, La Caixa, Mútua Penedès, Sage i Sammer . El suport d’aquestes firmes també ha estat rellevant en l’organització de La Nit de l‘Empresa 2013 .

2828

Programa de Direcció de Pimes · PDP

Una conjuntura social i econòmica prou adversa per a l’activitat em-presarial, d’una banda, i un marc normatiu i fiscal cada vegada més sever i exigent, d’una altra, obliguen els empresaris i les empresàries, els directius i les directives, a conèixer les regles de joc i dominar les estra-tègies del món dels negocis.

La cursa contínua per la competitivitat i la cerca d’un millor posicionament del negoci demanen una posada al dia, una actualització de conceptes i una comprensió de les noves tendències. El compendi de tot plegat, amb l’anàlisi pertinent, és el que s’ofereix en aquest Programa de Direcció de Pimes, un curs de màxim nivell per als homes i dones que fan empresa

> 3a edició: ADEG VilanovaDimarts (8), del 7 de maig al 25 de juny, de 8h30 a 14h30

Cicle “Estratègies directives”Programa de Direcció de Persones

Dir que el món del treball està en procés de canvi és una obvietat. La tipologia de les feines dintre d’una empresa ha evolucionat d’una for-ma extraordinària. En canvi, però, la gestió de les persones respon so-vint a vells paradigmes, encara que sapiguem que la forma de gestio-nar que ens ha portat fins on som avui no ens serveix per avançar cap a nous futurs incerts.

Cal passar de la cultura de la producció a la cultura del treball, del treball en jerarquia al treball en xarxa, introduir nous conceptes com adaptabilitat, proactivitat, el potencial de les persones… Aquest bloc destinat a la gestió de les persones vol ser un estímul per als participants, un detonant energètic per aconseguir una forma més emprenedora de gestionar les persones d’una organització, que eviti el tedi i la desgana que semblen acompanyar aquest moment actual de crisi.

> Molí de Mar · Vilanova i la Geltrú · 2 sessionsDivendres 7 i 14 de juny · 8h30 a 14h30 (12 hores)

Cursos de l’Escola de Direcció d’EmpresaProgrames acadèmics per millorar la competitivitat

L’Escola de Direcció d’Empresa (EDE) és un segell exclusiu i de qualitat per a la formació d’empresaris i directius de petites i mitjanes empreses així com per als professionals liberals.

El rigor acadèmic, amb do-cents de reconeguda vàlua i ponents que han excel·lit en les respectives parcel·les em-presarials, troba el seu punt d’equilibri en l’estudi addicio-nal de casos reals que resul-ten propers i comprensibles per als públics de les pimes.

Per a major efectivitat, el mètode s’implementa en grups reduïts, amb un màxim de vint-i-cinc alumnes.

+ infoinfo@ede.catwww.ede.cat · 902 106 700

2a edició PDP (ADEG · Vilafranca - Gener 13’)

Programa de lideratge (Molí de Mar · Febrer 13’)

Cicle “Desenvolupament directiu”Programa de Branding Personal

Des que Tom Peters va introduir a finals dels 90 el concepte de marca personal hem anat prenent consciència que en una societat massificada i on la major part dels professionals són anònims, cal diferenciar-se i ser memo-rable. Igual que els productes del supermercat o les marques de cotxe, cal tenir visibilitat. Si no et coneixen no existeixes. Si no existeixes no vens. Els professionals també han de vendre i s’han de vendre, especialment si el que ofereixen són serveis.

Tots tenim una marca personal. El repte és convertir-la en una marca reconeguda que ens obri portes i ens ajudi a aconseguir els objectius que ens fixem. Una marca personal es pot dissenyar, desenvolupar i consolidar. Per això cal planificar el procés adequat i utilitzar les tècniques més adients en cada cas. Si ja tens una marca força coneguda, potser és l’hora de revisar-la, adequar-la, millorar-la o consolidar-la.

Tot això es pot fer amb una bona planificació estratègica i utilitzant les teves habilitats personals de comunicació i relació.

> Molí de Mar · Vilanova i la Geltrú · 2 sessionsDivendres 10 i 17 de maig · 8h30 a 14h30 (12 hores)

Cicle “Innovació i competitivitat”Programa d’Innovació Estratègica

L’actual situació d’incertesa derivada d’una crisi financera d’àmbit global demana anar més enllà de la gestió de costos i la millora de la produc-tivitat i donar prioritat a la innovació en sentit ampli, a tota l’empresa i en particular en la gestió dels projectes d’innovació, que caldrà dotar-los d’una perspectiva estratègica.

S’exigeix, per part dels directius, conèixer i aplicar les possibilitats de la innovació en totes les àrees de l’empresa, gestionant-la de forma que as-soleixi les fites previstes pel que fa a l’excel·lència, la rapidesa i els costos.

El curs pretén proporcionar coneixements avançats sobre la gestió òptima de la innovació des d’una perspectiva directiva.

> 3a edició: Molí de Mar · Vilanova i la Geltrú · 2 sessionsDimecres 22 i 29 de maig · 8h30 a 14h30 (12 hores)

Cicle “Innovació i competitivitat”Coolhunting: investigació creativa

La societat actual està experimentant un canvi sense precedents. El rol del ciutadà es clau. La redefinició del consumidor com a persona intel·ligent, la consolidació del consum més responsable i conscient i la integració de les noves tecnologies defineixen un escenari líquid i canviant que ens obliga a reinventar contínuament la nostra forma d’investigar i analitzar el món amb l’objectiu de detectar necessitats no cobertes que es poden traduir en oportunitats de negoci.

La idea d’aquesta sessió és fer un vol panoràmic al voltant del coolhunting, basat en l’anàlisi de tendències a partir del nou perfil del consumidor. A més, es tracta d’exposar les diferents metodologies que s’utilitzen, sempre des d’un punt de vista pràctic i basat en exemples que posen en evidència l’èxit del coolhunting con a metodologia d’investigació.

> ADEG · Vilanova i la Geltrú · 1 sessióDivendres 31 de maig · 10h a 14h (4 hores)

Prog. d’Innovació · 2a ed. (M. Cabanyes · Nov. 12’)

3030

Comunicació

L’ADEG inicia un nou projecte . Es tracta d’ADEG Com, un nou servei de comunica-ció corporativa i empresarial que s’ofereix als autònoms, empreses i institucions per ajudar-los a implantar estratègies de comu-nicació . Així, ADEG Com es vol convertir en el soci en comunicació de les empre-ses perquè, independentment de la seva grandària, puguin desenvolupar accions de comunicació adaptades a les seves necessi-tats, objectius i pressupostos .

ADEG Com es crea amb la finalitat de servir d’agència o gabinet de comunica-ció extern per donar suport professional a l’empresariat en la seva comunicació i imat-ge corporativa perquè pugui assolir els seus objectius empresarials .

ServeisADEG Com està preparada per assumir qualsevol tipus de servei de comunicació:

Pla de comunicacióElaboració d’estratègies integrals de la cor-poració per encaminar correctament tot allò que fa en comunicació .

Community Manager i xarxes socialsCreació i gestió de blocs i perfils a les xarxes socials de forma professional i planificada segons les necessitats de cada empresa i posicionament 2 .0 per millorar la presència a Internet i estar entre els primers resultats als cercadors .

Màrqueting de contingutsADEG Com ajuda a les empreses a ser un referent i a explicar el seu missatge a tra-vés de la difusió de continguts (textos, fotos, vídeos . . .) elaborats de forma efectiva i atractiva per fer arribar al públic desitjat .

Gabinet de comunicació i premsaIncrement de la visibilitat als mitjans, gestió de la relació amb els mitjans de comunica-ció, elaboració d’eines de comunicació de la pròpia corporació (newsletter, butlletins, revistes, presentacions . . .), seguiment del material publicat, relacions institucionals, comunicació interna . . .

Producció audiovisualCreació i producció d’espots, vídeos corpo-ratius, promocionals, publireportatges, etc . per a web, xarxes socials, fires i presenta-cions .

Consultoria i formació Suport en comunicació a través de consells i assessorament sobre estratègies, consul-toria, auditories de comunicació, cursos de formació, etc .

Tàndem comunicació-empresa ADEG Com també és un referent en la relació comunicació i empresa . Per això, centralitzarà en el portal web www.adegcom.cat continguts especialit-zats en la matèria i treballarà conjuntament amb la xarxa empresarial, a través de la convocatòria d’esdeveniments, xerrades, trobades, col·loquis, formació . . . per posar en comú les realitats dels empresaris amb els experts i professionals .

Per a la comunicació, la mida no importaLa comunicació és indispensable en les empreses que avui en dia volen sobre-viure en el context en què ens trobem actualment, perquè no podem oblidar que l’aposta en comunicació, de qualsevol pro-

Neix ADEGcomL’ADEG ofereix serveis de comunicació a les empreses

Aquest nou servei, anome-nat ADEG Com, estableix un vincle entre el món de la comunicació i l’empresa i ofereix serveis de màrque-ting, relacions públiques, gabinet de premsa i social media per a les empreses i institucions .

ADEG Com compta amb una llarga experiència en l’organització de tot tipus d’esdeveniments: jornades, conferències, presentacions de llibres, exposicions, ponències, fires, tast de vins, etc.

ADEG Com també ofereix la seva experiència en la gestió de la comunicació corporativa. Des de la redacció de notes de premsa, la gestió de relacions amb els mitjans, preparació de dossiers de premsa, elaboració de material audiovisual, presència de la marca a les xarxes socials; posicionament web, ...

31

jecte, és tan important com la que es pugui fer al departament comercial o al de des-envolupament tecnològic, per exemple . Oblidar-ho, o deixar de tenir en compte que hem de dedicar esforços en desenvolupar accions de comunicació i d’imatge corpora-tiva, pot ser el primer pas cap a un fracàs .

Tots comuniquem, tant les grans multina-cionals com les pimes del territori . I ho fem de forma voluntària o involuntària, per acció o omissió, amb un alta, baixa o simplement cap incidència, però tots comuniquem . Ara bé, això no vol dir que ho estiguem fent bé,

ni ens assegura que serveixi per assolir els objectius que, com a empresa, ens haguem marcat .

De la comunicació se n’ha de fer un ús rao-nat i planificat de forma professionalitzada ja sigui per marcar les directrius globals que vagin d’acord amb les estratègies de l’empresa o per promoure petits projectes concrets .

Només invertint en un mateix i donant la mateixa importància a tots els factors que conformen un projecte empresarial

permetem, quan tot funciona de mane-ra articulada, que les possibilitats d’èxit es multipliquin .

Sinergies Aquest nou servei de l’ADEG es pot dur a terme amb la col·laboració de l’empresa de comunicació Sintagmes, gràcies a l’afany de crear sinergies amb els associats, una premissa que sempre està present . A més, contempla la participació, com a proveïdors, d’altres empreses associades a l’ADEG .

Estratègia

Produccióaudiovisual

Gabinet de premsa

Consultoria

Formació

Màrqueting

Gestió Social Media

Organitzacióesdeveniments

Protocol

Consultoria i formació Conferències i presentacions Exposicions i fires

Monbus més de 100 anys portant persones

Felicitats ADEG

· Servei d’autocar discrecional· Transfers a l’aeroport

· Trasllats a hotels· Serveis a empreses· Circuits i excurcions

www.monbus.catCarrer Pagesia, s/n 08812 Sant Pere de Ribes Tel . 93 893 70 60info@monbus .cat

34

L’empresa

La idea de l’empresa va sorgir amb uns cone-guts, tot i que finalment vaig continuar pel meu compte, comenta Joan Torrents.

La importància d’estar al diaL’electrònica és un sector amb constant trans-formació, que no para d’avançar i evolucionar a gran velocitat, tant que a vegades sembla que és impossible arribar-hi o tenir les idees clares.

Per això, els professionals hem d’estar sem-pre buscant informació, adaptant-nos i renovant-nos, amb l’objectiu de conèixer

totes les novetats que van sorgint, ja sigui mitjançant els mateixos proveïdors, l’autoaprenentatge, la cerca o l’estudi. Avui dia es pot afirmar que invertim més temps bus-cant informació que treballant. Però, en el nostre sector, és bàsic estar al dia si no et vols quedar obsolet.

De fet, són els mateixos clients els que ens fan anar renovant-nos amb les seves demandes.

Clients diversos i fidelsNosaltres ens hem dedicat sempre a un client fidel. Tenim clients des de fa 34 anys, fins i tot alguns dels clients han passat de generació en generació, de pares a fills, pares que s’han jubilat i deixen el relleu als fills. La nostra clien-tela és molt fidel i això ens omple d’orgull. A vegades no els podem subministrar tot allò que ens demanen, però sempre els intentem ajudar en tot el que està al nostre abast.

Tot i que majoritàriament els clients d’Electrònica Joan són professionals del sector, la botiga està oberta a tot el públic en general, i per això està a peu de carrer .

Setmanalment, visitem clients de Cambrils, Reus, passant per Santa Coloma, Piera, Sant Sadurní, Vilafranca i Sitges; aquest cercle és el que fem cada setmana.

Productes ben diversosLa informàtica, els components electrònics i les antenes són les branques de l’electrònica a les que ens hem dedicat, ens dediquem i, si tot va bé, intentarem dedicarnos-hi durant molts anys més.

A Electrònica Joan s’hi pot trobar tot tipus de materials d’antena, des de receptors de satèl·lit fins a parabòliques, passant per una gran diversitat d’accessoris dedicada a l’antena o accessoris de cablejat . En defi-nitiva, tot tipus de components electrònics, sobretot petits components .

El sector evoluciona ràpidament i amb ell nosaltres. El món del component ha quedat pràcticament mort perquè no hi ha tècnics que reparin. Avui, tot es fa des d’un iPod, iPhone o tablet, tot es fa des d’una pantalla . Hem hagut de complementar tota la part del

Electrònica JoanExperts en electrònica i informàtica amb el valor afegit de l’assessorament Des de 1981 oferint manteniment a les empreses i als particulars

Joan Torrents va embarcar-se en el seu propi projecte empre-sarial a principis dels anys 80. Des d’aleshores el sector de l’electrònica ha avançat d’una manera estrepitosa i una de les seves grans preocupacions és la posada al dia contínua dels seus professionals.

www.coraltransports.com

35

negoci dedicada al muntatge per aquest altre món, la informàtica: tenim tablets, ordinadors, cables, accessoris, etc. Ens hem d’anar reno-vant al mateix ritme que avança tot.

Electrònica Joan és un referent al territori . Ens coneixen molt pel servei que oferim. Qual-sevol persona que té un problema d’electrònica ve buscant un bon servei. Sempre intentem donar el màxim suport al client. Si els podem solucionar nosaltres el problema, ho fem, sinó busquem qui ho pugui solventar.

El dol de la competència i la conjunturaLes grans superfícies estan fent molt de mal. Ha arribat un punt en què no val la pena repa-rar els aparells. Surt més a compte comprar-ne un de nou. I és que les grans superfícies estan baixant tant els preus que reparar un aparell surt car. Ningú sap com s’hi pot arribar amb

aquests preus. I és una pena, doncs aquesta situació està provocant que moltes empre-ses del sector es vegin obligades a tancar.

La conjuntura econòmica actual és complica-da. Des del 2006 no es construeix gairebé cap bloc de pisos, i això implica que no s’instal·lin antenes, suports de televisió, cablejat, etc. Però hem de seguir treballant moltíssim, mol-tíssimes hores, moltíssims dies, tots el dies de la setmana si cal, i és que ara és el que toca. Aquest és un dels problemes de ser autònom.

Amb la mirada al presentDe moment no hi ha projectes de futur. En aquest moment, només podem mirar el pre-sent i intentar-nos mantenir.

Fa 10 anys, al 2002, vam dir: “o renovar-se o morir” i vam obrir la botiga nova. Ara la situa-

ció ha canviat una mica i no podem pensar ni en el passat ni en el futur. Hem de treballar dia a dia i buscar camps nous, com és el de la il·luminació, per no quedar-nos enrere.

Els proveïdors que ens subministren porten bombetes, així que hem començat a incorpo-rar elements relacionats amb la il·luminació al nostre establiment, com làmpades de baix consum o leds. Hem d’adaptar-nos als nous temps oferint sempre el nostre millor servei, tota la nostra experiència i un cuidat assesso-rament tant en il·luminació com en electrònica i informàtica.

El nostre valor afegit és l’assessorament. És el que més valora la gent, tant el públic general com professional. Això no seria possible sense una prèvia actualització i renovació constant de tots els treballadors d’Electrònica Joan.

Fotografies de les instal·lacions d’Electrònica Joan al Carrer de Pare Garí, a Vilanova i la Geltrú.

Electrònica JoanC. Pare Garí, 19

Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 15 48www.electronicajoan.com

36

L’empresa

La tradició de pastisseria ve dels meus avis, que tenien un forn de pa al poble de Puigdàlber, comenta David Masdeu, actual director comercial d’Especialitats Masdeu. Des-prés, el meu pare el va continuar, sobre els anys 1975, però aviat es va independitzar dels meus avis, quan es va començar a especialit-zar en les galetes.

Durant la crisi del 1992 va fer un canvi d’estructura i de productes i va portar l’empresa cap a l’especialització en bases per ser farcides. Aquest tipus de productes són els que ens han obert l’empresa al mercat nacio-nal i, actualment, a l’exportació.

Les especialitats MasdeuSom especialistes en bases per ser farcides .Fa 5 anys vam crear Dream Food, una mar-ca sota la qual comercialitzem productes del món, especialment d’Itàlia, aprofitant el nos-tre canal distribuïdor nacional. La nostra estratègia cap a Dream Food va ser diver-sificar en oferta i oferir uns productes molt

innovadors de l’exterior, com ara conserves italianes, components amb oli, carxofes, productes d’alta gamma .

Dream Food està dirigit al mercat nacional i es distribueix pel canal Horeca: restaurants, càte-rings i tot aquest tipus de clients. En principi, ho vam crear per aglutinar sinergies: mateix canal, mateixa tipologia de producte, mateix distribuïdor, però al final, la crescuda que tam-bé ha anat agafant importància l’han tingut els nostres productes fabricats. Així que hem decidit focalitzar-nos en allò que som espe-cialistes i el que ens interessa més avui és la marca Masdeu i els productes que elaborem.

Actualment, les nostres vendes estan en un 90%, al food service, que englobaria dis-tribuïdors de gelateria, com distribuïdors de pastisseria I de restauració. Aquest any, estem creant una línia nova de productes, que actualment puja a un 4% de la nostra factura-ció, i estem obrint una altra franja de mercat que seria el cash and carry. Són canals de ven-da que creiem que ens poden ajudar a créixer i augmentar la facturació, sempre parlant de mercat nacional.

La importància de la innovacióEn les nostres especialitats tenim un proble-ma en les formes. Els formats, en 4 o 5 anys

Especialitats MasdeuEspecialistes en bases per a ser farcides per al canal Horeca«Des de fa vuit anys, exporta els seus productes arreu del món»

David Masdeu dirigeix l’empresa familiar que va néixer d’un petit forn de pa que van fundar els seus avis. «Actualment l’empresa ha crescut bastant, som uns 25 treballadors i tenim unes instal·lacions de 2.000 m2 ubicades a Puigdàlber».

Típics Macarons elaborats per Especialitats Masdeu de diversos gustos: fruites del bosc, xocolata, taronja, pistatxo, violeta, etc.

3737

poden passar de moda, llavors, la innovació és constant a la nostra empresa, ja que cada 3 o 4 anys hem de canviar de productes en un 50% de la nostra gamma de galetes. Si no hi hagués una forta innovació buscant nous pro-ductes i nous sabors seria un pas enrere per nosaltres. És una obligació per poder mantenir i créixer les vendes.

Primer fem recerca de nous sabors i produc-tes; intentem anar a fires de tot el món, tant a Nord Amèrica com Àsia, que et dóna mol-tes oportunitats de conèixer nous sabors, que al final acabem portant a Europa. Llavors el procés és cercar el producte que volem, el pas-sem a la fabricació amb la maquinària que tenim, adaptant-lo a la nostra manera de fer i fem proves. Una vegada trobem algun produc-te que ens agrada, fem un test de satisfacció entre els clients, mirem si el preu està ben situat i si tot funciona bé acabem llençant el producte al mercat. Aquest procés pot trigar entre mig any i un any. El dissenyem, el tastem, el fabriquem i el llencem al mercat.

De moment, aquest any, pel que tenim progra-mades dues fires: una al Japó i l’altra a Hong Kong. El nostre pla estratègic és créixer cap a Àsia, que és un mercat molt dinàmic i amb molta cultura de comprar productes especial-ment europeus.

Masdeu a l’exteriorUn 45% de la facturació de l’empresa és al mercat nacional i estem entre el 50% i el 55% en l’exportació a 18 o 19 països; estem pre-sents en 4 continents: Nord Amèrica, Europa,

Àsia i també tenim un client a Austràlia. Ens ha costat sobretot els últims 3 anys començar a consolidar-nos i créixer ja que hem ficat un primer peu en països molts nous. Una zona que ens està funcionant bastant bé són els països àrabs; des de fa un parell d’anys que estem presents a Dubai, Qatar, etc. Allà les vendes estan força bé i així absorbim les baixa-des de vendes del mercat nacional que ja fa 4 anys que estem amb decreixements continus. Esperem que enguany s’estabilitzin les previ-sions, d’aquesta manera, un cop s’estabilitzi el mercat nacional, ens permetrà poder fer uns creixements importants de facturació global dins la nostra empresa, ja que tindrem feta una bona feina d’exportació.

M’en recordo, fa 7 o 8 anys, quan vam començar, era un altre món. Hem hagut de fer un canvi de mentalitat dins la nostra empresa i ja ens és molt habitual etiquetar en àrab, en grec, en anglès, etc. Ens hem adaptat molt bé a tots aquests canvis tecnològics i psicològics de la forma de treballar que ens ha demanat l’exportació.

Productes ben diversosTenim una frase en les nostres targetes que diu: “Bases preparades per ser farcides”; això es el que oferim. A part, el que és el mercat català, fem encara unes típiques galetes que encara ho estem mantenint, però la nostra focalitza-ció és en les bases, des de bases petites per a aperitius, canapés de diferents formats. Estan funcionant molt bé també aquests últims anys uns mini-cornets neutres per fer aperitius que queden molt bonics i molt de moda.

A la línia mitjana podríem tenir també tartale-tes més grans com per fer plats o per fer el típic guix que es ven molt a Europa; també per fer dolços, postres, les tulipes per ficar-hi gelats o bases grans com per fer pastissos, tartes, el típic pa de pessic que serveixen per fer els famosos “braços de gitano”productes similars. Tant dolç com salat, fem tot tipus de mides de bases, de les petitones a les més grans.

En aquest últim any, els productes estrella són els mini-cornets. Tenim una capacitat produc-tiva d’unes 7.000 unitats al dia, habitualment estem a un 60% de productivitat. I després tenim tot el que són les tulipes, tots aquests recipients. Pel tipus de maquinària podem fer més formats i més formes, més colors, ban-yats de xocolata, etc. Aquest seria el segon producte que s’està venent més.

Certificats en seguretat alimentàriaFa dos anys que estem certificats amb l’IFS, què és d’Alemanya, i amb la BRC, què és angle-sa i americana. Aquestes dues certificacions ens permeten tenir uns controls estàndards de qualitat i de seguretat alimentària, que avui en dia són molt importants, especialment quan vens a països tan llunyans, ja què el produc-te està molts dies circulant en contenidors o camions, i això ens fa que hi hagi un plus cap a la nostra empresa.

A l’esquerra veiem les instal·lacions d’Especialitats Masdeu, a Puigdàlber.

I dins el marc carbassa, els mini-cornets, que estan triumfant tant dins el sector de la restauració.

Especialitats Masdeu

Camí de Bellavista, s/nPuigdàlber

Tel. 93 898 81 42www.masdeu.net

38

ADEG · Formació

Aplicacions web L’oficina al núvol

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu . . . . . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

02.05.13 – 4 horesDijousDe 9h30 a 13h3055 €ADEG Vilafranca

Què es pot arribar a fer amb un smartphone?

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

03.05.13 – 3 horesDivendres De 16h a 19h45 €ADEG Vilafranca

Rus · Inicial

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

06.05.13 – 21 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 12hConsulteu · Bonificable!ADEG Vilanova

Captar i fidelitzar els clients

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Protocol social

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Recepció i atenció a les visites d’empresa

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

07.05.13 – 6 horesDimarts i dijousDe 10h a 13h55 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

03.05.13 – 6 horesDivendresDe 16h a 19h55 € · Bonificable!ADEG Vilanova

07.05.13 – 4 horesDimartsDe 16h a 20h45 €ADEG Vilanova

Gestió de l’estrès

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

03.05.13 – 6 horesDivendresDe 10h a 13h55 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Com puc inscriure’m?Si esteu interessats en algun dels cursos que us proposem podeu gestionar la vostra inscripció al web www.adeg.cat o bé trucant al telèfon 902 106 700 .

Coaching professional

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

04.05.13 – 8 horesDissabtesDe 9h30 a 13h3065 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Joomla · Creació d’un web per a l’empresa

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu . . . . . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

06.05.13 – 12 horesDilluns i dimecresde 15h30 a 19h30125 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Gestió d’Impagats

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

06.05.13 – 6 horesDilluns i dimecresDe 10h a 13h125 € · Bonificable!ADEG Vilanova

Gestió del temps · Time management

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu . . . . . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

06.05.13 – 6 horesDilluns i dimecresDe 10h a 13h55 € · Bonificable!ADEG Vilafranca

40

Gent emprenedora

Pilar Chacón «Hem d’apostar per un turisme rural i adreçar-nos a comarques molt properes»

Pilar Chacón és llicenciada en Bioquímica, però el con-text de l’època, tant laboral com social, la van conduir a l’empresa familiar, un nego-ci del què en formava part des de feia anys i que no li desagradava . Magatzems Chacón la va fundar el pare, inicialment, venent cocos als mercats ambulants . Avui, té set botigues especialitzades en joguines i amb l’exclusiva de la marca JAC .

La gent que ha vingut de fora s’ha integrat en el dia a dia . Jo parlo de Vilanova, que és el que conec .

Un altre perill que teníem era un excés de població, que crec que també s’ha frenat una mica . Va créixer molt ràpidament i els serveis potser no es van adaptar prou bé . Hi havia molta indústria que ha deixat de ser-hi i potser no s’ha substituït, fet pel qual la gent ha de sortir a treballar fora . No s’han creat nous llocs de treball a la comarca .

El perill actual pot ser quedar-se enrere per-què no es creen indústries o nous llocs de treball i, aleshores, has de sortir, i quan has de sortir fora, has perdut . Cadascú ha de treballar dins de l’entorn, no?

· Com serà el futur paisatge del Penedès? Jo crec que s’hauria de potenciar una mica més el tema del port de Vilanova, tant per a les mercaderies com per al turisme, que a Vilanova està molt abandonat, i és inex-plicable . S’hauria de potenciar el sector del turisme: hotels, serveis . Jo crec que el port podria tenir un bon futur si s’arreglés bé .

Ens hem d’adreçar a comarques molt pro-peres i apostar per un turisme rural, que està funcionant molt bé a molts llocs . No s’està potenciant i hi ha molts espais per poder potenciar-lo .

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?El primer, evidentment, és abaratir els tras-llats, tant en tren, que és caríssim, com l’autopista . És quasi inviable poder anar cada dia per l’autopista, parlant en les dues direccions . Per exemple, vols anar en tren a Tarragona i està complicat, i l’autopista igual; tant en una direcció com en una altra surt car . És un greuge comparatiu ja que hi ha altres llocs que no són tan cars . Cap a Vilafranca, gràcies a Déu, un es pot des-plaçar còmodament, però, fins ara, hem estat una mica aïllats també .

En poblacions del Baix Penedès segueixen estant mal comunicats: no hi ha tren,

l’autobús és una aventura i el cotxe . . . La comunicació en aquest moment és correc-ta però és cara . Nosaltres tenim una botiga a Castelldefels i és caríssim anar cada dia d’aquí a allà; surt car, fins i tot en tren .

La feina dels polítics no es fa gaire bé però és complicada . Evidentment, eliminaria molts càrrecs polítics i sanejaria l’economia dels ajuntaments, perquè això de gastar el que no tenim no pot ser i ens trobem en una situació com en la que estem ara .

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector?Quan parlem de la joguina, per una ban-da ha evolucionat, ja que hi ha molt més comerç . Antigament tot s’havia de fer a Barcelona perquè aquí no n’hi havia, però, per altra banda, han vingut grans cadenes que s’han menjat el petit comerç . És una mica, el peix que es mossega la cua .

El comerç d’aquí va començar a funcio-nar però en el moment en què han vingut els grans s’ho han menjat tot i són els que manen, els que marquen les pautes . I això també és una mica trist . De l’única manera que es pot respondre des del petit comerç és donant un servei afegit d’explicació, d’amabilitat . Evidentment, en preus no pots competir . El petit comerç és sinònim de conèixer la gent, del tracte directe i perso-nal . Associar-te a associacions de compres i fer tot el què està al teu abast, però, de cara a la venda última, l’únic que pots donar és aquest valor afegit de conèixer el client, de tractar-lo diferent . S’hauria de protegir una mica el comerç local .

· Quants anys de l’empresa? Com comença l’aventura?Magatzems Chacón va sorgir del meu pare, quan va començar a venir d’Almeria, que va ser després de la Guerra . A Reus va començar a vendre cocos pels mercats . Després, quan es va casar amb la mare, van vendre bijuteria . Feien varis mercats . Vila-nova era una ciutat que li funcionava i, a més a més, li agradava ja què és una ciutat molt oberta, i es van quedar aquí .

· Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?El primer que té és un clima privilegiat, respecte a altres zones . Està molt ben comunicat, tant per carretera com per tren, i jo crec que això el fa molt atractiu .

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?Hi havia el perill que es convertissin en ciu-tat dormitori, que crec que no ha sigut així, .

4141

Van passar de la parada del mercat a com-prar el local d’aquí del carrer Lleida, on van muntar la primera botiga de joguines, que, durant l’any, barrejava joguines i plàs-tic . Quan arribava Reis, trèiem tot el plàstic i deixàvem les joguines i després ho tor-nàvem a col·locar . Quan es va jubilar mon pare, ma germana i jo vam muntar la socie-tat i, com que està tot com està, hem hagut d’anar obrint nous punts de venda per poder subsistir . Tenim tres botigues a la província de Tarragona, tres a Vilanova i una a Castell- defels, que hem obert fa poquet .

Mon pare va venir a Vilanova als anys 60, aproximadament; la primera botiga es va obrir als anys 70 . Ma germana, quan va acabar l’institut, ja va començar a treballar a la botiga i a partir d’aquí es va començar a obrir diàriament . La següent es deuria obrir sobre els anys 80, i cada dos d’anys n’hem obert una .

· Qui són els clients de Chacón?Considerem que tenim una clientela fixa de tota la vida, la gran majoria eren clients de mon pare, i la gent que ha vingut de Bar-celona se sorprèn gratament de trobar el comerç tradicional, de trobar botigues on hi ha de tot i que estan al dia .

· Com va ser això de fer-se empresària?Jo vaig créixer entre plats i gots perquè mons pares treballaven i no ens podien deixar soles a casa . És una cosa que he vis-cut sempre, que no m’ha desagradat mai i que en un moment que jo vaig acabar, no hi havia feina del que jo havia estudiat, per tant, havia d’anar fora, i vaig decidir que, com que no em desagradava el tracte amb el públic, al contrari, vaig continuar . Va ser sobre els anys 1983-1984 . Jo, a la meva filla, mai li aconsellaré el comerç perquè té un horari molt esclau, les vacances sempre queden per l’últim i t’ha d’agradar molt, ho has d’haver viscut sempre .

Si hagués tingut altres possibilitats, no sé si hagués pres una altra decisió . M’agrada el que faig i ho faig molt a gust i ara en aquests moments no ho canviaria, però

clar, veig a la gent que plega divendres a les 2 i no torna fins dilluns i això fa que la vida familiar sigui molt diferent . En aquest moment no me’n penedeixo .

· Quin creu que és el secret per consoli-dar i fer créixer una empresa?Conèixer molt el producte i les zones on et situes . Jo crec que el secret és conèixer allò que és teu, conèixer el producte . A nosal-tres, se’ns ha facilitat el poder obrir punts de compra al ser d’un grup de compres . Estem associats al JAC, això fa que, per una ban-da, tinguis uns beneficis i, per l’altra, has de tenir un volum de compres que et facilita el poder obrir un lloc nou sense haver de fer una despesa gran en la compra .

· Si tornés a començar què és el que no faria?Jo dic que les coses es fan perquè es pren una decisió . En principi no canviaria res . A vegades penses: què hagués fet? Mai saps què passarà . Jo crec que les decisions, un cop estan preses, endavant, ja que no pots modificar res del que has fet .

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?Molt complicada . En el meu cas, quasi que no en tinc, de social . És complicat, quan només tens un dia de festa, o descanses o surts, i normalment, en els horaris, no coin-cideixes amb la resta de gent .

En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Jo crec que clients més que amics; amics considero que és una paraula molt forta . Però coneguts, veïns . . . Jo crec que el tracte que hi ha amb els clients és el que pots tenir quan passes pel carrer i et trobes amb una veïna o gent coneguda .

Els fills, la continuïtat...A part de la meva filla, també està la meva neboda a la botiga de Castelldefels . Li agrada, ho fa bé, encara que és jove . El meu cunyat també està a l’empresa, però l’empresa és de la meva germana i meva .

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit... Les cames i el tren

2. Les seves vacances a... Canàries

3. La seva ciutat preferida Vilanova

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment? El señor del caos

5. Una cançó que la faci vibrar especialment... Paraules d’amor, del Serrat

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? No tinc mòbil

7. I quants correus electrònics? Entre 15 i 20

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí.

9. Per què paguem tants peatges? Perquè tenim uns polítics incompetents

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible? No, han de canviar moltes coses perquè sigui possible.

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? Mecànica

12. Es pot ser empresària i romàntica? Sí

13. I empresària i política? No

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Perquè és molt complicat.

15. Què els diria als nostres polítics? Que tinguin molt de sentit comú.

Magatzems ChacónC. de Lleida, 18

Vilanova i la GeltrúT. 93 814 24 81www.chaconjoguines.com

43

Cultura i Empresa

Gran èxit d’acollida a l’exposició ‘‘Del Realisme al Noucentisme, a la Col·lecció BS’’

De novem-bre a gener, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú va aco-llir l’exposició pictòrica “Del Realisme al Noucentisme, a la Col·lecció

BS”, a partir d’una selecció del catàleg de la Fundació Banc Sabadell.

La mostra temporal va reunir quadres de pintors catalans tan destacats com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Marià For-tuny, Anglada Camarasa o Joaquim Mir . Es tractava d’un recorregut excepcional pels moviments artístics de tombants de

segle (XIX al XX), que inclou magnífics pai-satges i retrats de l’època del Modernisme .

Sens dubte, i per molts motius que hi conflueixen, l’esdeveniment es pot qua-lificar de primer ordre des del punt de vista cultural . Alhora, és de la mateixa consideració des del punt de vista del món empresarial . L’exposició ha estat el primer fruit del diàleg iniciat entre els àmbits de l’empresa i la cultura . La con-secució d’aquest idil·li entre dos móns tan desconeguts entre ells mateixos i, aparen-tment, tan dissemblants ha estat possible per l’entesa entre l’Organisme Autò-nom del Patrimoni Víctor Balaguer i l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf .

Per part de l’ADEG, aquesta simbiosi con-solida la seva missió corporativa en el

sentit que manté un compromís amb el seu entorn social i econòmic.

La Llotja Víctor Balaguer és l’espai comú a partir del qual les dues institu-cions conviden la participació dels públics d’empresa i proposen una interrelació, un diàleg possible, entre la cultura del risc i el relat cultural .

Aquesta és la primera mostra temporal pro-vinent d’aquesta cooperació i té la voluntat de precedir un seguit d’actuacions, emmar-cades per una estratègia d’apropament entre la cultura i l’empresa . .

Cal destacar el patrocini de les empre-ses Món-Verd, Gràfiques Ferpala, Ballbeni, Vilarnau i Rètols El Tigre i la col·laboració especial de Banc Sabadell i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú .

Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès Carrer Casal, 26 1er pis · 08720 Vilafranca del Penedès · Tel . 93 890 17 07 · www. gremihostaleriapenedes.com

Restaurant Cal Pelegrí

RESTAURANT CAL PELEGRÍAvda Barcelona, 6 · Ordal (Subirats)Tel. 93 817 97 62 · www.calpelegri.com

Cal Ticus

Després de deu anys de la seva inau-guració, l’any 2003, Ticus Restaurant ha buscat ampliar la seva oferta i promoure-la participant en manifes-tacions socials i gastronòmiques, com són Tasta’l Penedès, la Ruta del Xató, la Ruta de Vins i Caves del Penedès, i la Cuina amb Préssec d’Ordal, entre d’altres .

A més, participa activament de l’Associació Som Sant Sadur-ní i s’adhereix a dos projectes de qualificació turístico-gastronòmic: AMED -Alimentació Mediterrània- i SICTED -Sistema Integral de qualitat en Destí-, dues eines creades amb la finalitat d’incentivar la recerca de la qualitat i el rigor en una alimentació sana i variada .

La seva cuina es basa en un producte de mercat, de temporada i proximitat, oferint cada dia un arròs diferent, una peculiar patata brava amb oli de fum i all-i-oli de codonyat, i un menú diari amb la possibilitat de fer 1, 2 o 3 plats amb postre, pa i aigua o vi .

RESTAURANT-BOTIGA TICUSC. Raval, 19 · Sant Sadurní d’AnoiaTel. 93 818 41 60

El Racó de la Cigonya

Al juny de 2000, neix a Santa Marga-rida i els Monjos un nou concepte de cuina basat en la creació tradicional de la cuina catalana, la innovació i la creativitat . Tant l’exploració de nous mètodes d’aplicar els conceptes culina-ris tradicionals com el disseny propi de plats són components indispensables en la filosofia d’aquest jove equip ano-menat El Racó de la Cigonya .

Els millors productes de proximitat i de temporada, escollits amb bona cura, són transformats en plats clàssics i moderns que desperten els sentits a partir del gust, els aromes i l’estètica .

El Racó de la Cigonya no només des-taca pel nivell gastronòmic sinó que es cedeix important protagonisme als vins i caves .

El Racó de la Cigonya ofereix servei de cafeteria de 8h a 23:45h; de restau-rant de 13h a 16:00h i de pizzeria de 20h a 23h45 .

EL RACÓ DE LA CIGONYAAv. Catalunya, 26 · Sta. Margarida i els Monjos Tel. 93 898 11 01 · www.elracodelacigonya.com

El Restaurant Cal Pelegrí es troba situat al poble d’Ordal, al bell mig de la Serralada d’Ordal . Per això, ofereix els productes que identifiquen aques-ta terra penedesenca, amb productes típics del Penedès i de la cuina típica-ment catalana i mediterrània .

Des de 1950 que el restaurant tre-balla per oferir els millors esmorzars de forquilla i ganivet i uns bons àpats per dinar, tant al menú com a la carta . Obert de dilluns a diumenge, i els diven-dres i dissabtes a la nit . Disposa d’una capacitat per a unes 80 persones i un ampli saló per a celebrar-hi qualsevol tipus d’esdeveniment amb capacitat fins a 200 persones .

Entre els plats destacats, hi podem tro-bar, les Cuixetes d’ànec del Penedès al cava i gotims de raïm, el Gall del Pene-dès, amb peres i pomes al vi negre, el Bacallà amb musselina d’all i oli, el Xató, les calçotades, els cargols a la llauna, i tot un gran assortit de carns a la bra-sa, peixos i amanides, a més d’una gran extensa i exquisida selecció de postres artesans . Intenta buscar l’equilibri entre cuina casolana i tradicional amb la modernitat de productes i presentació .

45

46

Empreses de l’ADEG

46

MkPromL’objectiu és reduir les despeses diàries de les empreses per aconseguir l’eficiència

El gener de 2012 dos empre-nedors uneixen la seva expe-riència professional per donar forma a MkProm, el seu nou projecte empresarial .

Joan Márquez té una dilatada experiència en el departament financer d’una desta-cada multinacional i en la gestió i direcció d’equips comercials . Per la seva banda, Javier Matamala es va formar durant una dècada en el camp de la comunicació en una editorial barcelonina . Més tard, va deci-dir crear la seva pròpia empresa de serveis, el 2007 .

Els coneixements professionals i l’esperit emprenedor de tots dos han donat com a resultat MkProm, una jove empresa dedi-cada a la promoció de productes i serveis

professionals que resultin en importants retallades en les despeses diàries dels seus clients .

Actualment, MkProm ofereix als seus clients solucions per diferents necessitats:

- Consultoria en eficiència energètica- Direcció i orientació tecnològica- Cloud computing i social business- Solucions asseguradores- Salut, bellesa i benestar

Igualment, MkProm segueix tancant acords amb altres empreses amb l’objectiu d’oferir als seus clients més productes i ser-veis que ampliïn les possibilitats d’estalvi i optimització de recursos i que els ajudin a créixer .

MkPromEl Vendrell

617 106 666www.mkprom.com

47

Empreses de l’ADEG

UnicsAl servei de l’hostaleria del Garraf

Especialistes des de 1998 en vestir i decorar la taula amb productes d’un sol ús dirigits al canal Horeca .

Des de 1998, Unics distribueix tovallons, estovalles i altres productes d’un sol ús per a l’hostaleria . Són productes fabricats per primeres marques europees del sector i seleccionats per la seva capacitat d’oferir solucions pràctiques, noves i actuals, amb el més alt nivell de qualitat i al preu més competitiu .

Unics subministra a restaurants, cafete-ries, hotels i serveis de càtering afegint un nivell de qualitat a la seva mida .

A més, l’equip d’Unics està en constant recerca de totes les innovacions del sec-tor que permetin mantenir aquest altíssim nivell de compromís, atentent també als gustos i tendències de cada moment, per afegir-los al seu catàleg:- Tovallons i estovalles AIRLAID- Tovallons TISSÚ- Estovalles CEL·LULOSA - Posagots CARTOLINA - Personalitzacions - Complements

El 2011, Unics ha ampliat les seves instal·lacions per satisfer plenament les necessitats i exigències del sector Horeca al Garraf .

Unics Horeca C. Pagesia, 4 P. I. VilanovetaSant Pere de RibesT. 93 893 74 92www.unics-horeca.com

48

Empreses de l’ADEG

48

Inglés Estilistes,Pioners en estils i tendències d’imatge al centre de Vilafranca i de Vilanova

Inglés Estilistes porta una trajectòria professional molt extensa . Els seus treballs es publiquen a les millors revistes professionals del país amb difusió internacional .

Han treballat per a televisió, teatre etc . . . El 1991 van obtenir el 1r Premi nacional de pentinats de fantasia .

Són pioners en estils i tendències, rastes, extensions, tatuatges capil·lars etc . I tenen ple coneixement de les últimes tècniques d’avantguarda .

La varietat d’estils de les seves creacions, els seus tallats estructurats segons la mor-fologia del client, els fa diferents i són molt valorats pel públic i els professionals .

Des de 1986 Inglés Estilistes va realitzant gales, ateliers i cursos de formació per tot el territori espanyol per a professionals amb la finalitat de compartir la seva passió per a la perruqueria .

Integren un equip que combina la creació amb l’aspecte més comercial . Al seu estu-di realitzen part del vestuari, la postisseria i els complements que utilitzen en els seus shows .

L’èxit d’Inglés Estilistes rau en la seva constància, tenacitat i en transmetre la il·lusió pel seu treball a col·laboradors i clients i fer-ne una aventura apassionant .

En definitiva, l’èxit és la realització progres-siva d’un somni . Inglés Estilistes està en el camí .

Inglés EstilistesC. Parlament, 6 · VilafrancaAv. F. Macià, 124 · VilanovaT. 93 890 46 48www.inglesfashion.es

49

Empreses de l’ADEG

Hotel Avinguda SofiaEl primer hotel d’Europa amb la certificació Leed Platinium en ecologia i sostenibilitat

Sitges dóna la benvinguda a un nou concepte d’hotel a la vora de la Mediterrània, un lloc perfecte per a una escapada romàntica, punt de trobada per a reunions i celebracions, o com a escenari per a unes inoblidables vacances .

Dissenyat i concebut per portar un nou nivell de comoditat i estil a Sitges . El seu Spa de 600 m2 ofereix una àmplia selecció de pos-sibilitats . Compta amb piscina de relaxació, caldarium, frigidarium, sauna, bany de vapor, cabina d’oxigen, sala de fitness i un total de sis cabines incloent una cabina VIP privada amb piscina lúdica i hammam envol-tat per una espectacular zona ajardinada .

Compta també amb un total de 300 m2 dis-tribuïts en 6 magnífiques sales de reunió totalment articulades i panel·lables, totes elles amb la llum natural que entra a través de les grans vidrieres que formen el tan-cament i que unint es poden convertir en una gran sala per organitzar grans esde-veniments, amb capacitat de fins a 250 persones .

Ofereix diferents àrees per a gaudir de la seva cuina als restaurants d’interior i exte-rior . També es poden degustar els seus suggerents còctels al pub de l’hotel o a l’sky-bar situat a l’última planta, on es troba una piscina exterior, que convida a relaxar-se i gaudir amb les seves espectaculars vistes al mar, a muntanya i a tot Sitges . Aquests espais estan destinats a convertir-se en els nous llocs de trobada de Sitges pel seu con-fort i espectacularitat .

És el primer hotel d’Europa que tindrà La Certificació Leed Platinium que mesura la sostenibilitat d’un edifici en base a dife-rents paràmetres, com ara l’estalvi d’aigua, l’eficiència energètica, la qualitat de l’aire interior, la conscienciació del personal en matèria mediambiental, la pràctica d’una jardineria sostenible, la sembra de plantes natives, etc . Per a tot l’equip és molt impor-tant la sensibilitat cap a l’àmbit de l’ecologia, visible des de la mateixa redacció del pro-jecte en aspectes com la seva coberta de fusta certificada, la presència d’un aeroge-nerador i plaques solars, d’un pàrquing amb recàrrega gratuïta per a vehicles elèctrics, recollida selectiva de les escombraries tant a les habitacions com en els espais públics o un disseny molt innovador que es distingeix per les ones de la seva façana, que tenen una funció decorativa i, a més, protegeixen l’edifici de la radiació .

Avenida Sofia Hotel & SpaAvinguda Sofia, 20

Sitges93 811 35 00

www.hotelavenidasofia.com

50

Converses a l’antaraImma Pulido

Com qui no té altra fei-na a fer i sense cap tipus de pretensió científica, he aprofitat una estona lliure per anar a fer unes quantes compres a una superfície comercial mitjana, de capital de comarca .

Cinc de la tarda . Dijous . Al supermercat no hi ha grans aglomeracions però es van veient clients aquí i allà fent cua al mostrador del peix o escollint fruita i

verdura per omplir la nevera . Al lineal del vi no hi ha ningú . M’hi estic una bona estona . Fins i tot podria dir que una llarga estona . Nin-gú ha agafat ni una sola ampolla de vi en més de mitja hora . Una parella de mitjana edat s’ha acostat a tafanejar els vins rosats i una dona jove ha agafat una ampolla de ginebra al final del passadís . L’únic vi que ha entrat al carret de la compra han estat dos briks que ha agafat una senyora baixeta i molsuda .

L’experiment té credibilitat zero . Absolutament . Però m’ajuda a constatar allò que les enquestes reflecteixen any rere any i que sociològicament es pot observar a simple cop d’ull observant la fotografia d’una taula parada per dinar fa 20 anys o ara . Les tovalles han canviat, els gots i els plats, per sort, ja no són aquells Duralex vencedors de mil batalles i els coberts s’han refinat, però en essència, la taula continua sent la mateixa . Tot igual excepte el vi .Segons dades del Observatorio Español para el Mercado del Vino, el consum de vi a Espanya es situava al voltant dels 47 litres per persona i any, mentre que actualment les fonts més generoses el situen a l’entorn dels 20 litres, o dels 16 si fem cas de les dades faci-litades pel Ministeri d’Agricultura el 2011 .

Són xifres difícils per al sector que veu com els consumidors opten cada vegada més per estacionalitzar i reservar el vi per al cap de setmana o les ocasions especials . No en va el seu consum ha passat de ser un fet habitual a convertir-se en un element de socialització al que se li ha de sumar també el context socioeconòmic que no permet gaires alegries a les llars .

Segons un estudi encarregat aquest darrer any 2012 per l’Institut del Suro, Aecork, el 69% dels espanyols no està disposat a gastar-se més de 10 euros en una ampolla de vi o cava . El 24% afirma que es gasta entre 10 i 30 euros en una ampolla i finalment tan sols un 7% dels enquestats afirmava gastar-se més de 30 euros .

Poca alegria, per tant, en un sector minorista que cada vegada ha de recolzar-se més en el servei de vi a copes o en la distribució per poder continuar aixecant la persiana dels seus negocis .

Fa pocs dies l’emprenedor vilafranquí que regenta una de les boti-gues de vins de la població m’explicava com havia decidit deixar de vendre ampolles perquè el negoci era absolutament deficitari en aquest camp però en canvi aprofitava l’espai lliure per ampliar l’espai de bar on servir vi a copes . També aquests darrers dies ha quedat tancat al calaix un interessant projecte per crear una mena de gran magatzem de vins a les comarques del Penedès i el Garraf davant les poques expectatives de venda de producte .

Començo a pensar que els elaboradors, davant el panorama, han tirat la tovallola i han decidit concentrar tots els seus esforços en el mercat exterior . Més despeses de comercialització, més transport i més problemes, però com a mínim es cobra amb una certa segu-retat i regularitat, cosa que està permetent aguantar a més d’un i de dos petits elaboradors que veuen com el nus de la corbata els escanya cada dia una mica més .

Sort que sempre ens quedarà la Xina, on tothom diposita grans esperances, o països com el Canadà, on el consum de vi ha cres-cut tres vegades per sobre de la mitjana mundial, o el mateix Regne Unit, on el consum de vi ja ha desbancat el de la cervesa .

El gran oblidat de la taula parada