Nou Treball 114

of 8 /8
Portaveu del Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu N=114 Maig 2012 www.psuc.org 2 EDITORIAL 3 MATAR ELEFANTES; VAGA A L’ENSENYAMENT PÚBLIC 4 AQUESTS XICOTS SÓN PERILLOSOS 5 CRÒNICA DE L’ALBA: UN PIQUET A MERCABARNA; MUCHOS MOTI- VOS PARA LA HUELGA, EN CATALUNYA MÁS 6 CAL RECUPERAR LA CONSCIÈNCIA DE CLASSE I CONSTRUIR UN MOVIMENT JUVENIL COMBATIU 7 EUROVEGAS: EL MALSON

Embed Size (px)

description

Portaveu del PSUC viu - Maig 2012

Transcript of Nou Treball 114

  • Po r t ave u de l P a r t i t S o c i a l i s t a U n i f i c a t d e Ca t a l u nya V i uN=114Maig 2012 www.psuc.org

    2 EDITORIAL 3 MATAR ELEFANTES; VAGA A LENSENYAMENT PBLIC 4 AQUESTS XICOTS SN PERILLOSOS 5 CRNICA DE LALBA: UN PIQUET A MERCABARNA; MUCHOS MOTI-VOS PARA LA HUELGA, EN CATALUNYA MS 6 CAL RECUPERAR LA CONSCINCIA DE CLASSE I CONSTRUIR UN MOVIMENT JUVENIL COMBATIU 7 EUROVEGAS: EL MALSON

  • 2Desprs de la victria a les principals ciu-tats del pas de les forces republicanes a les eleccions municipals, el 14 dabril de 1931 era proclamada per aclamaci popular la Repblica en un esclat dalegria i illusi, que obria la porta a un emocionant procs de transformaci social que trencava amb una convulsa histria dintrigues, conspi-racions, pronunciamientos i caciquismes. El rgim oligrquic turnista i bipartidista de la Restauraci feia fallida per implemen-tar nous i fins aleshores desconeguts mo-dels de convivncia que aspiraven per al conjunt de la ciutadania. a un devenir de llibertat, progrs, i modernitat

    Tot i la seva brevetat, aquesta Repblica de treballadors va representar un autntic aven en tots els mbits de la vida pblica situant al nostre pas a lavantguarda soci-al, poltica i cultural. Amb una separaci efectiva de poders, el sufragi universal (in-cloent-thi el vot femen), un projecte de re-forma agrria que avanava cap a una dis-tribuci efectiva de la terra, una aposta per lequiparaci de les condicions de vida de la ciutat i el camp desenvolupant poltiques digualtat no noms entre els individus sin tamb entre les regions ms prosperes i les ms pobres, el foment de leducaci i la cultura, lart i la investigaci cientfica, aix com el debat intellectual i la vida uni-versitria, la introducci de modernssimes iniciatives pedaggiques, o limpuls duna assistncia sanitria pblica universal. Tot plegat, va fer de la II Repblica espanyola un projecte que va generar belles realitats que ens haurien pogut canviar una his-tria de submissi als mateixos poders (esglsia,exrcit i grans propietaris) que es van encarregar de dilapidar-la.

    Reivindicar la II Repblica s reivindicar una histria enterrada pels guanyadors i silenciada pels demcrates en pro de la con-vivncia, el consens i la reconciliaci. Una Repblica que tot i les seves mancances estava assentada sobre valors de llibertat, igualtat i justcia social trencant aix amb una histria dabusos,opressi i explotaci, i que sense cap mena de dubte encetava un veritable procs de transformaci social. Una II Repblica legalment constituda per

    elecci popular i derrocada pel cop destat del general Franco amb el suport de naci-onalsocialistes i feixistes, no sense la com-plicitat de les potncies capitalistes que desprs configurarien el bloc aliat. Una his-tria de lluita i resistncia antifranquista, la histria dels venuts i la dels que encara resisteixen. La histria duns valors i duns ideals que no sn passat, que sn vigents ara ms que mai. s grotesc i un insult a la intelligncia que desprs de trenta anys de democrcia encara ens vulgui fer creure que aquesta Repblica estava condemnada al fracs des dabans de nixer, tot plegat, pels seus propsits, errors i carncies.

    Aquesta revisi de la histria que nica-ment pretn absoldre els franquistes de la responsabilitat del cop destat que va inter-rompre la legalitat constitucional, i del que Paul Preston ha anomenat com lholocaust espanyol, mereix sense contemplacions una oposici frontal. s delirant encara, haver de recordar on estava la llei i on el delicte. s vergonys limpacte editorial de pamfletaris neofranquistes com Po Moa o Csar Vidal, per especialment, expressi-ons tals com lhagiografia feixista del Dic-cionario Biogrfico de la Real Academia de la Historia. Aquest estat de coses no es pot explicar sense tenir en compte linexistent voluntat de dur a terme poltiques pbli-ques de memria que ha caracteritzat el perode democrtic. rem postmoderns abans de ser postfranquistes que deia el Manolo Vzquez Montalbn. Es el preu de la Transici que deia un altre. Un procs imprevisible que degut a una correlaci de debilitats seria finalment controlat i tutelat pels mateixos franquistes i venut com a mo-dlic i exemplar que en pro de consensos i reconciliacions dilapidava el sediment tic i el patrimoni democrtic assolit durant la II Repblica i posteriorment, pels lluitadors antifranquistes. El consens sobre la histria produa una bona memriafonamentada sobre responsabilitats equitatives i impuni-tats equiparades que sinhibia del conflic-te, representant aix res ms que una nova derrota per a la mateixa Histria. La omer-t transaccional garantia que ning pogus utilitzar el passat per tirar-se els plats pel

    cap. Havem de ser responsables amb el present i el futur que ens reclamava. LEs-panya lampedusiana que deia un tercer.

    Aquest patrimoni errant segellat per una Transici elevada als altars, no s un ens abstracte allunyat de la quotidianitat de les persones sin ben al contrari. Les relaci-ons centre-periferia, una judicatura hereva dels valors retrgrads, uniformitzadors i totalitaris del franquisme, el bipartidisme consagrat per una llei electoral excloent que nega voluntats i opcions poltiques al-ternatives, per sobretot, els privilegis dun burgesia,especialment la financera, que es tradueixen en constants i indiscriminats atacs a lescs estat del benestar assolit, en sn bons exemples.

    Aquest exercici de recuperaci de la me-mria no ha de ser des de la nostlgia i el romanticisme sin des de la dignitat cvica i el comproms amb la construcci i laven cap a un model de convivncia plenament democrtic on linters collectiu sigui el ms alt dels objectius.. Un projecte repu-blic que basi el seu funcionament sobre els pilars de la democrcia participativa i econmica, un estat plurinacional, pluri-cultural i plurilingstic, fonamentat en la solidaritat interterritorial com a responsa-bilitat compartida, i amb una forta capaci-tat redistributiva, tant de la gesti com dels recursos. Per tant, un model federal soli-dari de lliure adscripci i autodetermina-ci dels actors integrants en base a lacord federal que ha de suposar una distribuci de competncies entre els diferents nivells dorganitzaci de la gesti col lectiva, de manera que cada un dells tingui sobirania per a lexercici de les seves competncies prpies, superant el model de negociaci entre les parts sobre la base de la correla-ci de forces que existeixi en cada moment per aix garantir la igualtat substancial de drets socials aix com el blindatge de les condicions de vida de tots, incloent als menys afavorits: regulaci nica de sala-ris mnims, de drets laborals, de garanti-es socials en sanitat, educaci o pensions, ciutadans ... Tot aix, independentment del lloc de residncia. I dall on va nixer, el projecte republic ha de fomentar la muni-

    cipalitat com a element de ladministraci ms prxim a la gent i als problemes de la vida diria, on s ms fcil fomentar la par-ticipaci de la ciutadania per tal dorganit-zar i gestionar la vida del seu propi entorn. Una Repblica amb separaci efectiva de qualsevol confessi religiosa, que elimini els privilegis de lEsglsia fonamentats en el Concordat de 1953, com lexcepci fiscal, la inclusi dintre el pressupost general de lEstat i ladoctrinament religis en els cer-cles escolars i deducaci.

    Aquests plantejaments no sn elucubra-cions utpiques i irrealitzables sin que estan en el debat quotidi sobre el model destat. Adduint a les legtimes aspiracions dels pobles dEspanya, semmascara el fals debat entre els nacionalismes retroalimen-tats darrel neoliberal que comparteixen les diferents faccions de la burgesia. Aques-ta lgica aix sexpressa en el Pacte Fiscal perseguit pel Govern de CiU, aix com en els concerts basc i navarrs que atempten contra el principi digualtat i solidaritat re-produint un model de negociaci entre les parts sobre la base de la correlaci de for-ces que hi hagi en cada moment. Paradig-mtic s el cas catal, on el Govern de CiU, avantguarda del neoliberalisme a Espanya, pretn justificar les grans retallades socials amb el dficit fiscal, i aix negar lextrema lluita de classes existent a Catalunya i lEs-tat espanyol. El model repblica i federal s plenament vigent i representa la soluci democrtica.

    Aix mateix, reivindiquem Repblica per que la dinastia borbnica, que no ha aban-donat la seva particular i intestina guerra de successi (Froiln dxit), s anacrnica, corrupta i vulnera qualsevol exigncia de normalitat democrtica. En la darrera en-questa general del CIS, la Casa Real ja sus-penia, abans, fins i tot, de lesclat del cas Urdangarn. La Casa Real representa la continutat institucional amb el franquis-

    me. Reivindiquem Repblica avui, per que desprs de lxit de 29-M contra lofensiva als drets socials i laborals, representats histricament en laspiraci del moviment obrer expressat en la Comuna de Pars i la Revoluci dOctubre, ara pretenen negar el conflicte social laminant els drets i les llibertats civils repre-sentades en les aspiracions de la Revoluci francesa. La democr-cia liberal es treu la mscara i di-lapida el que ha estat el seu escs verns de legitimitat. s aquesta levidencia que la democrcia no ha estat durant la histria una reivindicaci del liberalisme, sin que ha estat possible grcies a la lluita i la mobilitzaci de la classe obrera organitzada.

    EDITORIAL

  • 3Higinio Polo __________________________Militant del PSUC Viu

    A veces, los das nos traen burlas renova-das en las fechas ms inesperadas. En un 14 de abril, aniversario de la digna Re-pblica espaola, llegan las noticias de que Juan Carlos de Borbn (a quien los ciudada-nos podan suponer preocupado, es un decir, por el estado progresivo de ruina del pas, trabajando para sacar a Espaa del hoyo) ha sufrido un accidente mientras se encontraba en Boswana, a donde haba ido a cazar ele-fantes, una ocupacin que, por lo visto, debe considerar imprescindible, con la que est cayendo. Si hubieran podido, como en otras ocasiones, sus cortesanos y funcionarios del besamanos hubieran ocultado los hechos. No ha podido ser, y podemos imaginar el mano-jo de nervios que son ahora esos cortesanos que dan servicio a la monarqua, con el di-nero del ciudadano, para limitar los daos, para tapar el despilfarro de aviones privados utilizados por el monarca, para pedir que se cierren pginas web de la empresa que or-ganiza esos safaris millonarios, para retirar todas las imgenes del rey que puedan au-mentar el escndalo. Seguro que los telfonos arden en el palacio de la Zarzuela, agobiados no por la sucesin de escndalos, sino porque los ciudadanos los conozcan: del palacete del hijo, pagado con el dinero pblico, al abuso de los centenares de criados y personas a su servicio; de los viajes de relajo, a la corrup-cin de Urdangarn, a los negocios turbios, a tantos episodios de la regalada vida del mo-narca. Slo le faltaba una historia de safaris millonarios en el preciso momento en que Espaa atisba el fantasma de la ruina, de la intervencin y del rescate. Ya est bien.

    No es la primera vez que Juan Carlos de Borbn, un rey caprichoso, roza el ridculo y esquiva despus el bulto. Lo ha hecho en muchas ocasiones: cuando fue a ver las pin-gineras antrticas, o cuando caz un oso en Rusia, en circunstancias lamentables; o cuan-do, hace unas semanas, proclam que no le dejaban dormir los problemas del pas y de la juventud y unos minutos despus se puso a hacerlo en la mesa del acto que presida. A estas alturas de reinado, son tantas las picar-das, tantas las burlas, tan repetidas las bufo-nadas insultantes, tan constante el abuso que hace el monarca de la prudencia del pas, que se hace difcil imaginar qu esperamos para renovar el aire viciado de esta habitacin l-brega y oscura, cerrada, en que se ha conver-tido Espaa.

    Seguro que no cree que el pas merezca una explicacin. Va a darlas la peculiar Casa Real, ese organismo absurdo que gasta lo que no tenemos? Seguro que esos funciona-rios reales encuentran razonable gastar una verdadera fortuna en un viaje intil y osten-toso, aunque se hubiera mantenido oculto de no ser por un inoportuno accidente. Seguro que no les importa que se siga desvalijando al pas.

    Mientras se suceden los escndalos de co-rrupcin, el robo de los presupuestos, el sa-queo de empresas pblicas y cajas de ahorro, los sueldos millonarios de quienes componen una casta que exprime al pas, mientras cam-pea el vergonzoso nepotismo, parece que el desprecio de los poderosos no tiene lmites: cuando los trabajadores empiezan a soportar una reforma laboral que hace retroceder a Es-paa a los aos ms duros de la ferocidad y la avaricia empresarial; cuando esos empre-sarios se permiten rebajar salarios, aumentar jornadas, echar a patadas a la calle a obreros (como si fueran escoria y no fuesen quienes se esfuerzan en que el pas no se hunda), cuando ni al gobierno ni a los banqueros, los empresarios, los prelados de la Iglesia, pare-ce importarles que se est echando a la calle a decenas de miles de familias, desahuciadas, cuando no parece que se conmuevan porque millones de personas tengan miedo por su futuro, nos llega esa ridcula noticia de un accidente de caza de Juan Carlos de Borbn.

    Ya est bien. No podemos saber cunto tiem-po ms tendremos que soportar esta monar-qua, este escarnio, esta sucesin de fami-liares corruptos, de parsitos prximos, de escndalos, que sigue los pasos de la corte de los milagros que narrara Valle-Incln. No sa-bemos a qu punto de codicia llegarn estos incompetentes empresarios que viven satis-fechos en esta corte de los milagros, en que, mientras el pas se hunde, el jefe del Estado se marcha a cazar elefantes. Si tuviera digni-dad, si mirase un instante la charca ptrida, la asfi xiante atmsfera en que se ha conver-tido el pas, si reparase en el sufrimiento so-cial que el despilfarro y la incompetencia de los suyos han creado, Juan Carlos de Borbn abdicara de inmediato y Espaa terminara con una servidumbre que ser duramente juzgada por la historia. Parece una broma de mal gusto, pero no lo es: para combatir la crisis en que nos han metido, Juan Carlos de Borbn se va a matar elefantes.

    Ya est bien.

    Matar elefantes

    El dia 22 de maig no noms s la continutat dun procs de mobilitzacions de dos anys contra les retallades, sin que ha dobrir un procs de confrontaci directe amb els dos governs que continu fi ns a frenar les retallades i posar les bases per recuperar el que, per dir-ho grfi cament, ens estan robant com a ensenyament pblic i com a professorat. Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT, CGT han decidit convocar una jornada de vaga uni-tria i manifestacions pel dia 22 de maig per conscienciar i sumar treballadors de lensenyament a la mobilitzaci.

    Les retallades sn:

    - Reducci de les hores lectives de la tasca coordinadora i tutora de prctiques dFP, la reducci de les dues hores dels desdobla-ments dESO i de la reducci de plantilles a les ZER i les substitueix per les retallades de Wert, per tant, el nou quadre de retalla-des a afegir a les que ja venem patint des del 2010 quedaria aix

    - Increment de la jornada lectiva del profes-sorat com a mnim a 25 hores a primria i 20 a secundria.

    - Increment de les rtios amb carcter ge-neral, segons la segent distribuci: P3 i 1r de primria fi ns a 27 alumnes; 1er dESO fi ns a 35 alumnes ; al batxillerat fi ns a 40 alumnes; a lFP 35 alumnes. Aquestes rtios poden venir modulades per dos factors: el principi dinclusi escolar i les caractersti-ques socioeconmiques del centre.

    - No es nomenar personal extern al centre per cobrir les substitucions fi ns transcor-reguts deu dies lectius des de linici de la baixa. Aquesta mesura pretenen aplicar-la ja aquest mateix curs.

    - Es mantenen les 28 hores de permanncia al centre en secundria i les retallades al primer estadi aix com els nous crdits per accedir a cada estadi.

    Vaga a lensenyament pblic el 22 de maig

  • 4Aquests xicots sn perillososDonde hay poca justicia es peligroso tener razn

    Francisco de Quevedo

    Llus Orri _____________________________Responsable de Moviment Republic

    Quedi clar que els xicots perillosos del ttol no sn els empresonats des de la vaga ge-neral del 29M, sin, entre daltres, els Srs. Felip Puig i Jorge Fernndez Daz, conseller dInterior i ministre de lInterior, respecti-vament. A un mes de la vaga general tres joves segueixen en pres preventiva i cada dia apareixen notcies de noves detencions arreu de lestat relacionades amb aquella important mobilitzaci, en algun cas de-cretant-se tamb la pres provisional. Sem-bla clara la lectura poltica daquests fets: desprs de lxit que va suposar el 29M, tots els intents per desprestigiar el sindicalisme de classe i tots els sectors que es van sumar a la seva convocatria sn pocs. Fracassa-da la campanya meditica de desprestigi dabans del dia de la vaga i tenint poques possibilitats de continuar-la desprs da-vant de la massivitat de la resposta, ara toca la repressi pura i dura amb levident intenci descarmentar i contenir les mobi-litzacions que no cessen ni cessaran davant la intensitat i extensi de lagressi contra els drets econmics i socials i, ara tamb, poltics.

    Laplicaci de la pres provisional als tres joves detinguts el mat de la vaga general a la zona universitria de Barcelona s, a ms, una aberraci jurdica, sustentada en una interpretaci forada de la llei i aplica-da per lacci confluent dun seguit dope-radors decidits a aplicar lescarment abans referit: en primer lloc del propi conseller dInterior, conegudes les seves manifesta-cions, estil i conducta abans i desprs de la vaga; en segon lloc, per la fiscalia, doncs sense la seva petici de pres provisional el jutjat dinstrucci no podia acordar-la i dacord amb els principis dactuaci del ministeri pblic unitat i jerarquia - no s possible pensar en una actuaci per comp-te propi del fiscal de torn; i, en tercer lloc, del jutjat dinstrucci, doncs, una cosa s que necessiti com a requisit per acordar-la la petici de part de la pres provisional i laltra s que la petici no s vinculant i pot acordar una altra mesura cautelar o no acordar-ne cap. El dia que els tres com-panys van passar a disposici judicial hi havia com cada dia a Barcelona - tres jutjats de gurdia de detinguts, noms un va acordar la pres provisional, els altres dos sembla que van tenir ms cura a lhora dacordar una mesura tan lesiva per a un dret fonamental com s la llibertat. Pres-sions a la jutgessa?, potser s, per no s necessari, abunden a la carrera judicial els integrants educats en valors reaccionaris i conservadors o, ni tan sols aix, educats en una visi formalista i rgida de la llei sense tenir en compte per res el context en el qual sha daplicar. La composici de la carrera judicial i fiscal s tamb un problema per a una regeneraci democrtica que neces-sita un ministeri pblic i un poder judici-al inequvocament compromesos amb els drets humans i els principis de la justcia

    i la llibertat, des duna clara independncia respecte de qualsevol tipus de pressi.

    La pres provisional s en el nostre orde-nament una mesura cautelar destinada a garantir que es puguin assolir les finali-tats del procediment penal arribant a una sentncia sobre el fons de lassumpte amb totes les garanties per les parts afectades, en primer lloc, per la persona imputada. Necessita la concurrncia de determinats supsits i requisits i, com deia abans, que sigui sollicitada per alguna de les parts acusadores; no pot acordar-la dofici el jutjat. El primer su-psit s que concr-rin indicis slids de la comissi dun de-licte amb pena igual o superior a dos anys de pres. Aqu pot venir la primera trampa: respecte a uns fets es pot forar la interpretaci per poder calificar-los de manera que sarribi als dos anys de pres. Desprs venen els re-quisits: el primer, que apareixin indicis s-lids tamb per considerar que una persona pot ser lautora del delicte (recordis que es-tem parlant de la fase dinstrucci, per tant de judicis de probabilitat, amb la presump-ci dinnocncia intacta i noms destruble en el moment de la sentncia, i, a ms, en aquest cas, duns companys detinguts molt abans de que es produssin, per la tarda, actes de vandalisme que res tenen a veure amb les tradicions i prctiques de lluita del moviment obrer i popular). I a continuaci, i

    aix s molt important en un cas com el que ens ocupa, que la pres provisional busqui algun dels segents objectius: garantir la presncia de la persona en el moment del judici, impedir que pugui destruir proves, evitar que pugui atemptar contra bns de la presumpta vctima, o evitar que pugui tornar a delinquir. Cal dir que aquestes fi-nalitats de la mesura o, com a mnim, al-guna delles, sn cumulatives respecte del supsit de la pena prevista igual o superi-or als dos anys i, evidentment, amb que hi

    hagin indicis de lau-toria de la persona a la que se li aplica la mesura. Doncs b, en el cas dels tres com-panys, sembla evi-dent que ni hi ha risc de fuga, ni perill de destrucci de proves, ni datemptar contra bns de la vctima, i aix, sense ms ex-tensi, es deriva de les mateixes carac-terstiques dels fets, aqu acceptant-los

    als nics efectes dargumentaci per de-mostrar el disbarat que suposa la mesura. La darrera de les finalitats que pot buscar la pres provisional i que invoca la jutges-sa, que els tres xicots puguin tornar a delin-quir amb motiu del Primer de Maig o de les accions contra la reuni del Banc Central Europeu, s, directament, una ximpleria. Seguint aquest raonament, que ens em-presonin a tots i a totes perqu tothom que participi a qualsevol mobilitzaci contra la injusticia s un factor de risc segons aquella concepci. A efectes especulatius suggerei-

    xo que apliqueu els anteriors requisits als casos Millet i Montull, Urdangarn i Cris-tina, Botn, etc., i feu un interessant exerci-ci per trobar les set diferncies amb el cas dels tres companys.

    Com a resum, la deriva autoritria al nostre pas, amb els canvis legislatius que sanun-cien, sn un refor ms per plantejar la ne-cessitat dun canvi de rgim que garanteixi els drets econmics, socials, laborals i pol-tics, les llibertats individuals, collectives i nacionals. Desprs de la ruptura unilateral del pacte constitucional ms o menys for-at per que fins fa poc havia garantit un nivell, millorable per tamb apreciable, de drets i llibertats - no hi ha un altre cam.

    PS: un consell al Sr. Felip Puig, no publiqui fotografies fomentant la delaci i vulnerant els drets de les persones a la presumpci dinnocncia, a lhonor i a la prpia imat-ge; es queda curt, obliguins directament a posar-nos una estrella al pit per tenir-nos permanentment identificats, aix s, per fa-vor, que lestrella sigui roja i als seus xicots i xicotes de les unitats antidisturbis, no els hi posi nmero de identificaci, no cal, direc-tament posils-hi un xip, els animals han danar degudament identificats.

    I acabo amb un fragment del poema de Martn Fierro, que tamb ve molt al cas (lortografia s loriginal):

    La ley es tela de araa. En mi ignorancia lo esplico: no la teme el hombre rico, nunca la tema el que mande, pues la ruempe el bicho grande y solo enrieda a los chicos

    Sr. Felip Puig, es queda curt, obliguins directa-ment a posar-nos una estrella al pit per tenir-nos permanentment identifi-cats, aix s, per favor, que

    lestrella sigui roja.

  • 5Crnica de lalba: un piquet a Mercabarna

    Lluis Orri _____________________________Responsable de Moviment Republic

    Dimecres 28 de mar a la nit; un grup de companyes i companys de la federaci Agroalimentria de CC.OO. i daltres or-ganitzacions sen van cap a Mercabarna a complir amb la funci de piquet informa-tiu per garantir lxit de la vaga general de lendem, 29 de mar, convocada pels sin-dicats de classe i amb ladhesi de nombro-ses organitzacions i entitats socials, contra les retallades de drets econmics i socials, sota el lema Sho volen carregar tot. Co-mena la nit tranquil.la. Els sindicats han fet un bon treball entre els treballadors i treballadores de Mercabarna i els mercats centrals del peix, de fruites i hortalisses i lescorxador shan sumat a la vaga. Cal no-ms vigilar que no entrin ni surtin camions de transport llevat daquells que els sindi-cats han pactat puguin fer-ho per garantir que les mercaderies no es malmeten i que podran ser posades a la venda lendem de la vaga, amb una actitud responsable lluny de la que pregonen aquells que volen desprestigiar al sindicalisme de classe. No hi ha cap mena dincident. Els companys i companyes xerren sobre la vaga i procu-ren escalfar-se al voltant de les fogueres protegint-se de la humitat que desprn el Llobregat. Algun cami que pretn entrar o sortir de les installacions s informat i sen-se majors problemes gira cua o es queda a linterior de Mercabarna.

    A les 500 h. de la matinada el piquet sen va, segons lacordat, a lestaci de metro de Santa Eullia on conflueix amb daltres in-tegrants de piquets per garantir que els ser-veis mnims pactats es compleixin. Aix s i tampoc aqu hi ha incidents fora dalguna sortida de to duns vigilants de seguretat, sense major trascendncia.

    A les 700 h. el piquet torna a Mercabarna per garantir que la vaga general es pu-gui desenvolupar en condicions tenint en compte que s lhora que poden comenar a entrar els treballadors de les nombroses empreses auxiliars i de serveis que hi ha a linterior del recinte. Tamb tranquillitat completa. Els pocs treballadors i treballa-dores que volen entrar molts dells immi-grants ves a saber en quina situaci i tots en

    condicions laborals penoses- reben les ex-plicacions del piquet i assumeixen la neces-sitat i justcia de la vaga. Tots, per, tenen por. La seva situaci s precria, si volun-triament fan la vaga perdran la feina (on s i qui fa la coacci?). Per prcticament tots, desprs de trucar a lempresa dient que un piquet no els permet accedir, giren cua i sen tornen a casa, sense cap signe de contrarietat. El piquet ha complert les se-ves missions: garantir que es respectin els serveis mnims i que no es converteixin en excusa per rebentar la vaga i neutralitzar la coacci de la patronal perqu es pugui exercir el dret fonamental i constitucional de vaga.

    Cap a primera hora del mat arriben els pocs problemes en tota lactuaci del pi-quet. Uns ssers estranys, vestits de blau, amb aparena tosca i agressiva, sense iden-tificar, semblant una espcie perillosa per no en perill dextinci (desgracidament), escalfen innecessriament lambient (ja no cal, el sol ha comenat a fer-ho). Els ms ve-terans no poden evitar recordar actuacions de fa uns anys quan uns altres ssers, tam-b amb aparena tosca i agressiva encara que vestits de gris o verd, emprenyaven a les dones i homes que lluitaven pels seus drets. Per tampoc no t majors repercussi-ons (llevat dalguna citaci judicial).

    El piquet sen va cap al centre de la ciu-tat. Per la Gran Via es van sumant altres piquets. Sarriba a la plaa Universitat. Es prepara tot per la gran manifestaci de la tarda. Satisfacci per lxit de la convoca-tria i resoluci per tornar-hi fins donar-li la volta a la truita. Es celebren els resultats dAndalusia i Astries. Sesperen els de Frana. Tot ajuda i tot va en el mateix sen-tit. Preocupaci per les detencions de com-panys i companyes que en dies posteriors es repetiran. Ms preocupaci i mala llet perqu algun jutge o jutgessa decreta pre-s provisional. Dies desprs el sheriff Fe-lip Puig publica fotos amb el wanted, es suposa que vius. Tornar el TOP? Aquells ssers estranys, vestits de blau i sense iden-tificar, sembla que de vegades mosseguen; caldr posals-hi morri.

    Reproduit del Mundo Obrero

    Marc Lla

    No es ninguna exageracin afirmar que CiU y por ende, las polticas desarro-lladas desde el Govern de la Generali-tat ostentan la vanguardia neoliberal en el estado espaol. Dos aos de brutales recor-tes en la inversin pblica, especialmente en sanidad, educacin o servicios sociales, que se complementan con el copago sanita-rio y el aumento de tasas, impuestos sobre el consumo y precios pblicos, conforman la hoja de ruta en el proceso de desmante-lamiento del ya dbil estado del bienestar. Y en lo que ha sido competencia de las cor-tes espaolas legislar, lo han votado a fa-vor: las reformas laborales de PSOE y PP, la reforma de las pensiones, la reforma de la constitucin que establece un techo de dfi-cit. De manual avanzado de ESADE est si-endo el troceado y desmontaje del Institut Catal de la Salut, incluyendo su presiden-te, pluriempleado en un holding cataln de la sanidad privada, o un conseller de sanidad exjefe de la patronal de hospitales privados de Catalunya. Muy probablemen-te, ni el mismsimo Milton Friedman ha-bra definido mejor el plan de privatizacin de los servicios pblicos.

    A este estado de cosas se le suma la he-gemonizante costra nacionalista catalana que, retroalimentada por un nacionalis-mo espaol fuertemente impregnado en muchos casos, de una visin neofranquista y homogeneizadora, instrumentaliza las justas aspiraciones del pueblo cataln. Esta lgica se expresa en el pacte fiscal perse-guido por el gobierno cataln, que adems de atentar contra el principio de igualdad y solidaridad reproduciendo un modelo de negociacin entre las partes sobre la base de la correlacin de fuerzas imperante en cada momento, pretende justificar los re-cortes sociales con el dficit fiscal, y as de paso, negar la extrema lucha de clases exis-tente en Catalunya.

    Por todo esto, y ante una Reforma Laboral que acaba de dinamitar el muy insufici-ente consenso constitucional de 1978 con el mayor ataque sucedido nunca a los de-rechos de la clase trabajadora, la Huelga General del 29-M tomaba en Catalunya una dimensin amplia, ciudadana. Partiendo del conflicto fundamental que se expresa en el centro de trabajo, tenamos que sumar obligatoriamente a los diferentes sectores sociales en lucha: los barrios organizados en el movimiento vecinal, las organizacio-nes de usuarios y las plataformas en defen-sa de los servicios pblicos, los colectivos de inmigrantes, los afectados por las hipo-tecas, los estudiantes, el movimiento del 15M

    Y as fue. La Huelga General convocada por CCOO y UGT fue un xito rotundo. 1,9 millones de trabajadores la secundaron en Catalunya. El consumo de energa estuvo por debajo del de un domingo, paralizando la industria, el transporte, la construccin, cerrando rotativas y la televisin y radio pblicas, y un relevante seguimiento de los trabajadores de la administracin p-blica. Pero, por si hubiera dudas, 800.000 personas salieron por la tarde a las calles de Barcelona y en ciudades y municipios como Girona, Tarragona o Santa Coloma, se vieron las manifestaciones ms masivas de la historia reciente. Ni la dificultad de una huelga con 5 millones de parados que no pueden ejercer su derecho a huelga, ni unos gobiernos, el espaol y el cataln, fu-ertemente respaldados en las urnas, ni una Reforma laboral ya en vigor en forma de Decreto-Ley, ni el silencio meditico previo o el mismo piquete patronal (ms de 200 empresas fueron denunciadas por CCOO y UGT en Catalunya ante Inspecci de Tre-ball por coaccin y vulneracin del derecho de huelga), han conseguido ensombrecer esta gran movilizacin expresin de digni-dad, compromiso y solidaridad. Tampoco los disturbios y el fuego ritual de la tarde que haca recordar la Barcelona de otros tiempos. Por mucho que se empee el con-seller Felip Puig.

    Los trabajadores y trabajadoras catalanes continuamos latiendo. El sindicalismo de clase es expresin de salud democrtica. El sindicalismo de clase sale fortalecido. La movilizacin va a tener que continuar, de forma sostenida, diversa, creciente y con-tundente. Ms organizacin, ms razones e ideas fuerza en perspectiva participativa y situando lo colectivo y lo unitario por encima de todo. Porque la nueva ofensiva expresada tanto por el gobierno cataln como por el espaol, pasa tambin por el ataque a los derechos y libertades civiles. El liberalismo se desprende de su barniz democrtico. Desde aqu, nuestra ms pro-funda solidaridad con Isma, Dani i Javi, los estudiantes en prisin preventiva des de la maana del 29-M detenidos por partici-par en un piquete estudiantil. Vergenza! Asco!

    Muchos motivos para la huelga. En Catalunya, ms.

  • 6Cal recuperar la conscincia de classe i construir un moviment juvenil combatiuNria Llavina _________________________

    Benjam Moles va nixer a Vielha, a la Vall dAran, el 1988. Estudia Sociolo-gia a la UB, on va comenar a treballar amb lAEP, i fa 4 anys que milita a Joves Co-munistes. Des del passat mes de mar ns Secretari General.

    Quins sn els principals eixos aprovats en aquest V Congrs de Joves Comunistes, que es va celebrar a finals de mar, que per cert, va es-tar carregat de consens?

    Un dels reptes del nostre Congrs ha estat explicar com sha produt aquesta crisi i quin s el seu abast. Necessitvem fer un bon anlisi per fer una proposta poltica realista, que signifiqus una resposta a la situaci de crisi i que es cenys a les necessi-tats dels treballadors i treballadores, i ms en concret a la joventut treballadora. Un dels eixos dels nostres documents parla de la crisi a lEstat espanyol i les seves greus conseqncies, fruit de la crisi capitalis-ta. Ara b, si aquesta darrera no shagus produt, lEstat espanyol estava abocat amb tota seguretat cap a una crisi del propi mo-del. Un model de producci en part hern-cia del franquisme, i impulsat per PSOE i PP, i per CiU, s clar.

    El nostre Congrs ens ha perms concretar la lnia poltica en la que Joves Comunistes venia apostant i desenvolupant des de fa anys. En primer lloc, el nostre projecte es-tratgic s el dengegar un procs constitu-ent amb diferents sectors de la societat, que vagi en la direcci de construir la III Rep-blica; no tant sols com a forma dEstat, sin com a forma de superar lactual context de crisi. Una Repblica que aposti per la par-ticipaci democrtica i la justcia social, per la pau i la igualtat entre les persones. En aquest cam, nosaltres ens proposem dos objectius a mig termini: la reconstrucci de la conscincia de classe del conjunt dels treballadors i treballadores, i la construcci dun moviment juvenil combatiu.

    En laspecte ms organitzatiu, hem concre-tat el nostre model. No hi hagut cap canvi substancial. La proposta aprovada al Con-grs va en la direcci dassolir una major organitzaci i permetre un contacte ms directe all on hi ha el conflicte: als centres de treball, als centres destudi i als nostres barris.

    En el dia a dia, com sha de concretar aquesta lnia poltica? Quins paper creus que ha de jugar la JC dins dAlternativa Jove i lAEP ?

    Els eixos que acabo de descriure shan de materialitzar a partir duna doble via: per una banda a partir del treball propi, com a Juventut, i dirigint-nos a la joventut, fent campanyes, activitats i comunicats propis i promovent la mobilitzaci com a mecanis-me de lluita. Per altra banda, la nostra ac-tivitat passa per la participaci en els dife-rents fronts de masses. Aquesta intervenci en els fronts sha de caracteritzar per donar

    un sentit global i unitari a les diferents llui-tes que es donen a partir duna realitat con-creta, amb lobjectiu de dotar als diferents moviments duna mateixa direcci poltica.

    En aquest sentit, el treball a Alternativa Jove s molt important per aglutinar, en es-pecial, els i les joves que es troben a cadas-cun dels barris. Que se sumin en la lluita per la defensa dels drets sobre el treball, a una vida digna i les llibertats civils. El tre-ball que es pot realitzar als barris s molt ampli: participaci a casals de joves, plata-formes ciutadanes (en defensa de la sanitat pblica, en contra dels desnonaments, anti-feixisme, etc.), associacions de vens, movi-ment republic, etc.

    Pel que fa el nostre treball al moviment es-tudiantil, seguim apostant pel nostre refe-rent, lAEP. El nostre treball en aquest espai passa per potenciar el seu carcter comba-tiu per tal que esdevingui el referent clar de lestudiantat precari i amb una clara vo-caci socio-poltica. Apostem perqu lAEP

    treballi per la mobilitzaci sostinguda en la defensa dels drets de lestudiantat, per tamb per incloure nous sectors agredits per lactual ofensiva. Com a darrer punt, assenyalem Estudiantes en Movimiento com a sindicat de referncia pel conjunt de lestudiantat a nivell estatal.

    I dins del PSUC-Viu?

    Els acords assolits al nostre Congrs i la po-ltica aprovada pel PSUC Viu en el seu XIV Congrs estan en plena sintonia. El darrer cicle electoral ratifica lencert del PSUC-Viu i Joves Comunistes en la seva aposta ine-quvoca per EUiA i IU. I per altra banda, el paper imprescindible de CCOO en les dar-reres mobilitzacions i lxit de la Vaga Ge-neral tamb reflecteix lencert de continuar apostant per CCOO com el nostre sindicat de referncia, imprescindible en la defensa dels drets de la classe treballadora.

    Ens felicitem per aquest fet de la mateixa manera que expressem el nostre mxim comproms, com hem fet fins ara, en recol-zar i participar de forma decidida en les diferents estructures del partit per tal de desenvolupar tota aquesta poltica comuna. De la mateixa manera, tamb he dexpres-sar el comproms i recolzament del partit a Joves Comunistes. Lactual direcci del par-tit es conscient que enfortir JC s enfortir el PSUC Viu, i el Congrs del partit tamb ha significat intensificar aquesta tasca.

    En el vostre Congrs tamb heu reflexionat en-torn a EUiA i la seva VI Assemblea, ens pots explicar una mica quins han estat els eixos de debat?

    La VI Assemblea dEUiA ha de significar lobertura dun nou cicle poltic. La coalici amb ICV ja presentava unes limitacions des del seu principi. En aquests anys no hem estat capaos de superar-les, i en els darrers mesos les contradiccions no han fet ms que augmentar, per aix creiem que shan de corregir els errors comesos. Creiem que s imprescindible ampliar la poltica dali-ances, i fer daquesta poltica no tant sols un instrument electoral-institucional, sin tamb una aliana social i de lluita.

    Valorem positivament el procs engegat de cara a la VI Assemblea. La preparaci dels documents ha estat oberta i plural, on ha prevalgut el consens en les decisions preses. Alhora, el contingut dels mateixos documents van en la direcci del anterior-ment esmentat: permeten ampliar la polti-ca daliances i introdueixen mecanismes i formes de fer per tal davanar cap a un mo-viment poltic i social. s important que el procs de debat i esmenes sigui el ms par-ticipatiu possible, ja que s un moment per sumar a gent i per clarificar alguns punts dels mateixos documents.

    Benjami Moles, nou secretari general de Joves Comunistes

    Els acords assolits al nostre Congrs i la poltica apro-vada pel PSUC Viu en el seu XIV Congrs estan

    en plena sintonia.

  • 7Quin s el perfil de la direcci que tacompanya en aquest nou cicle? Es pot dir que tenim una direcci fora homognia?

    Qualsevol militant de lorganitzaci podria haver assumit una responsabilitat de direc-ci. En termes generals aquest Congrs ha mostrat una vegada ms el comproms de tota la militncia i lamplia coincidncia en la poltica de lorganitzaci. Tot i aix, crec que lactual direcci de Joves Comunistes es caracteritza per reunir a aquelles perso-nes amb una major formaci, experincia, comproms i illusi en el projecte que sig-nifica Joves Comunistes. Tinc molta confi-ana en lactual direcci de lorganitzaci, i estic segur de les seves capacitats per de-senvolupar la poltica aprovada en el nostre Congrs.)

    Estem immersos en una crisi que est colpint de manera especialment dura a la joventut. Amb unes dades molt desesperanadores datur i desocupaci. (A Catalunya, latur dels joves dentre 16 i 24 anys s de gaireb el 50%, latur juvenil femen augmenta substancialment i els que tenen estudis universitaris han vist crixer la desocupaci un 19% ms el darrer any. Aqu cal afegir que de tots els contractes fets a joves el 2011, ms del 90% van ser temporals.) El pa-norama laboral, doncs s fora complicat. Com creieu que sha dabordar aquesta situaci des de Joves Comunistes?

    Des de Joves Comunistes reivindiquem el paper del sindicat com una eina de lluita de la classe treballadora que evidenci el conflicte en el centre de treball i avanar en la conquesta de nous drets laborals. En el darrer Congrs reafirmem el nostre com-proms amb CCOO com el nostre sindicat de referncia; apostem per un sindicalisme de classe i combatiu. Per aix creiem que sha dintensificar la nostra participaci a Acci Jove per tal que els joves prenguin un major protagonsime en els centres de treball, que s all on es dna el conflicte capital-treball. Creiem que la participaci de Joves Comunistes al moviment sindical juvenil servir per apropar Acci Jove a la realitat social i laboral actual, aix com per la renovaci de les formes de fer sindicalis-me donades les caracterstiques de les soci-etats actuals.

    A ms, dentre les actuals retallades que sestan fent als serveis pblics, nhi ha que afecten ms directament la joventut, com les que saplicaran a leducaci pblica. Les universitats en surten especialment perjudicades...

    Els Pressupostos Generals de lEstat, apro-vats el 30 de mar, redueixen la partida ge-neral dEducaci en gaireb un 30%. A aix cal sumar-li les retallades realitzades en els anys anteriors, que tant sols des del 2010 sumen un total de 3.400 milions deuros. Aquesta situaci es traduir en la degrada-ci de les condicions destudi i la qualitat de lensenyament, alhora que degrada la situaci laboral del conjunt de treballadors daquest sector. Podem apuntar alguns ele-ments: augment destudiants per aula, aug-ment de les taxes universitries, baixada de sou als funcionaris, acomiadaments mas-sius i no renovaci de les baixes.

    El moviment estudiantil s clau, s un dels subjectes poltics amb ms capacitat mobi-litzadora i amb un discurs ms elaborat. s important que les lluites sapropin al con-junt de lestudiantat, i tamb s important

    que les formes de lluita vagin en la direcci de sumar nous sectors. s de vital impor-tncia que el moviment estudiantil sigui conscient que la lluita s de llarg recorre-gut, i en aquest cam, s imprescindible la unitat del conjunt de la comunitat universi-tria, amb el personal docent i investigador (PDI) i el personal administratiu i de ser-veis (PAS), aix com lassoliment de marcs i estructures de coordinaci que permetin una mobilitzaci sostinguda en el temps.

    Com va viure la JC la Vaga General?

    Malgrat que ens trobvem en mig del pro-cs congressual, la nostra participaci en lorganitzaci de la vaga va ser satisfact-ria. La nostra participaci va ser doble: en primer lloc fent difusi de la convocatria en si, alhora que desenvolupvem el treball ms ideolgic dexplicaci de la reforma laboral i les seves greus conseqncies. En segon lloc, tota la militncia de JC va parti-cipar activament en la jornada de vaga ad-herint-se als piquets organitzats a diferents zones del territori.

    La vaga va ser un rotund xit. Ha perms situar el factor treball com lelement central que vertebra les societats actuals. Ha estat una vaga mplia, que ha anat ms enll dels centres de treballs, i es va convertir en una vaga socio-laboral. Sense dubte, un altre element a valorar s limportantssim paper de CCOO en la organitzaci de la vaga. Una vegada ms hem pogut compro-var com el nostre sindicat esdev clau en la lluita de la classe treballadora. La vaga ha perms una major organitzaci i presa de conscincia per part del conjunt de tre-balladors i treballadores. Ara s important que aquesta lluita es mantingui i la mobi-litzaci sigui sostinguda. JC tenim un com-proms ferm en laposta per la mobilitzaci com nic mecanisme en la defensa dels drets de la classe treballadora.

    I com sencaixen les detencions de dos membres de lAEP, el referent estudiantil de la JC?

    Els nostres companys de lAEP han estat empresonats per exercir un dret constituci-onal: el dret de vaga, i aix atempta contra les bases de la nostra societat. s un judici poltic que va acompanyat duna campanya de por i criminalitzaci, ms propi dun Es-tat autoritari que no pas de dret. La classe treballadora no es quedar en silenci front les poltiques neoliberals, sin que respon-dr a partir de la lluita quotidiana i dm-plies mobilitzacions. Tant el govern cen-tral com el de la generalitat sn conscients daquest fet, i s per aix que estan atacant al conjunt de lesquerra poltica i sindical organitzada, doncs aquesta s el motor de la lluita.

    Eurovegas: el malson

    Alfonso Salmern _____________________Responsable dEUiA a LHospitalet i de Poltica Municipal del PSUC Viu

    En aquests moments, els governs de la Ge-neralitat Catalunya i de la Comunidad de Madrid pugnen per emportar-se la ver-si europea de Las Vegas. En un territori i una economia en plena recessi i sense alternatives a la indstria del totxo, Ma-drid i Barcelona fan una exhibici de pro-vincianisme i falta de idees i lideratge en proclamar-se candidates a acollir el nou projecte del magnat Adelson. Els intents a la desesperada del govern dAguirre i de Mas per no perdre comba a la pugna, ofe-rint avantatges de tot tipus als inversors, sn un greu smptoma de dos governs que no tenen cap mena de projecte econmic. Desprs de parlar fins a la sacietat deco-nomia sostenible, projectes de valor afegit, impuls de leconomia productiva i un llarg etctera, que Mas i Aguirre enarborin lEu-rovegas com la panacea econmica per a rellanar leconomia s un gran insult a la intelligncia i un monument a la irrespon-sabilitat poltica.

    Eurovegas no s el que necessita la nostra economia. Eurovegas s la versi ms cu-tre dun model de creixement exhaurit que est en la base de lactual crisi econmica Hi ha molts motius per oposar-shi. Des del punt de vista econmic, sha dit que Eu-rovegas crearia uns 20.000 llocs de treball directes segons la Generalitat per la xifra no s certa. En el millor dels casos podrien parlar duna quarta part que en el cas dels que estan vinculats directament a la cons-

    trucci serien totalment temporals fins que duressin les obres i en la resta, vinculats als serveis, es tractarien de llocs de feina tem-porals, estacionals, precaris i mal remune-rats, i, aix, sense tenir en compte els llocs de treball que es destruirien en reorientar altres activitats terciries com el turisme, que quedarien impactades negativament.

    Des de la vessant mediambiental, limpacte sobre el territori on es vol construir seria irreversible. El Delta del Llobregat t un gran valor ecolgic, cultural i agrari, t la reserva hdrica ms gran de Catalunya. Eurovegas significaria vendre al millor postor una de les ltimes zones verdes de lrea Metropolitana

    Es carregaria dun sol cop anys de lluita per la conservaci del Delta del Llobregat, concretada tamb en apostes de gesti molt interessants com el Consorci del Delta o el Parc Agrari, que des de fa anys comena a donar resultats significatius en la qualitat de les aiges, en la riquesa de la biodiversi-tat com lavifauna, en la producci agrcola amb productes cada cop de major qualitat i identitat

    Eurovegas s una expressi de la incom-petncia i el provincianisme dun govern que sembolica en la senyera per serveix en safata de plata el seu territori i la seva identitat cultural als capital especulador i mafis dels Adelson and cia, i fins i tot est disposat a saltar-se tota la legislaci per arravatar-li a Madrid la capitalitat europea de la mfia i la prostituci. Un projecte de pas no gaire estimulant ni edificant, per cert. Aquesta crisi que no s una crisi sin una excusa del capital per millorar la co-rrelaci de forces contra la classe treballa-dora. Ens ha ensenyat que hem de decretar la fi de leconomia especulativa del totxo i el serveis i basat el desenvolupament en projectes arrelats al territori amb una nova rellevncia del sector pblic que posi leconomia al servei del desenvolupament hum.

    JC tenim un comproms ferm en laposta per la mobilitzaci com nic mecanisme en la defensa dels drets de la classe

    treballadora

    Eurovegas s la versi ms cutre dun model de creixement exhaurit que est en la base de lactual

    crisi econmica

  • noutreball.psuc.org - issuu.com/noutreball

    Seu Central: C. Doctor Zamenhof 16-18, 08020. Tel.: 93 412 2195 Fax: 93 307 38 47. Correo-e: [email protected]

    3 maig de 1977: 35 anys de la legalitzaci del PSUC

    El PSUC assoleix la seva legalitzaci labril de 1977. En pocs dies sintensifica les afili-acions i lobertura de locals. Les dades de major afiliaci - segons la secretaria dorga-nitzaci - estarien sobre els 40.000 carnets lliurats en 1978. Festes com el mting al camping La Tortuga Ligera seran con-centracions de masses on es veur la fora del partit, el tercer ms important dEuropa Occidental proporcionalment.

    El treball previ del Partit clandest va ser duna gran intensitat, organitzant el mo-viment venal, les Comissions Obreres , el Sindicat Democrtic dEstudiants i altres experincies de masses, que arriben fins a lactualitat i mantenen viu lesperit unitari i internacionalista que sempre caracteritz la formaci. A les eleccions a la Generali-tat del 1980, el PSUC va ser la tercera fora poltica ms votada, amb prop de 600.000 escrutinis.

    Desprs de diversos avatars, dinmiques negatives i escissions internes, lany 1998 es forma el PSUC viu, integrat a EUiA. Entre els dirigents que conformen el nou partit, shi troben Ramon Luque, Antoni Lucchet-ti, Alfred Clemente o lhistric lder comu-nista catal, protagonista de la legalitzaci del 1977, Gregorio Lpez Raimundo, junta-ment amb altres noms com ara Francisco Frutos, Antoni Gutirrez Daz i Pere Ardi-aca que en diversos moments han format part de la direcci del PSUC daquests l-tims 35 anys.

    Intervenci dAlberto Garzn a la caseta del PSUC viu a la Feria dabril

    a tv.psuc.org