L'escola en paraules 2013 Escola Sant Gregori

download L'escola en paraules 2013 Escola Sant Gregori

of 44

  • date post

    10-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    219
  • download

    5

Embed Size (px)

description

Des de l’any 2002 la nostra revista escolar L’Escola en paraules es presenta als pares com una fórmula de revisió de totes les activitats singulars que s’han celebrat al llarg del curs, i també com un moment de reflexió sobre el sentit del treball escolar, amb un mostreig, a ser possible, de cadascuna de les seves etapes.

Transcript of L'escola en paraules 2013 Escola Sant Gregori

  • Escola Sant Gregori Nm. 13 - Estiu del 2013

  • LESCOLA EN PARAULESPublicaci de la Fundaci Sant Gregori

    DirecciXavier Ibez

    Consell de redacciMontserrat Argem Carme Bassas Francesc BlasiMontserrat GalMarta de GispertXavier IbezIgnasi LasherasLaura de MasEva MiraballDuniel Po Josep PujolBegoa Remolina Rafael SalinasPablo SandovalPau TorcalConsuelo Villaroya

    Disseny gr cEstudi Juste Calduch

    ContacteEscola Sant Gregoric/ Carles Riba 11-1508035 BarcelonaTel. 93 212 31 08Fax 93 211 12 78sgregori@santgregori.orgwww.santgregori.org

    COLLABORADORS EN AQUEST NMERO DE LA REVISTA

    Mar lvarez, investigadora mediambiental

    Carme Bassas, administrativa i professora de teatre

    Montserrat Benavent, mestra de Llar I

    Francesc Blasi, professor de fsica i tecnologia a ESO i BTX

    Cristina Bonastre, professora dangls a ESO i BTX

    Oriol Bonet, pare de lEscola

    Oriol Brugarolas, professor de piano

    Helena Camb, lla de Francesc Camb

    Blanca Camell, bibliotecria

    Iago Cavaller, pare de lEscola

    Cristina Daz, mestra de Llar I

    Manfred Dez, professor dhistria a ESO i BTX

    Isabella Farrs, professora dangls a primria i ESO

    Montserrat Gal, professora dhistria i dhistria de la msica i directora

    Maria de las Nieves Garca, mestra de Llar I

    Gemma Gaseni, mare de lEscola

    Elisabet Gener, mestra de Llar I

    Xavier Ibez, professor de loso a i sotsdirector

    Ignasi Lasheras, professor de loso a, ciutadania i economia a ESO i BTX

    Anna Margenat, mare de lEscola

    Alcia Marin, professora de matemtiques a ESO i BTX

    Isabel Massaneda, professora dangls a primria i ESO

    Nria Montes, mestra de Llar I

    Imma Prez, professora de castell i de francs a primria i ESO

    Josep Pujol, professor de religi i de castell a primria

    Vanesa Sala, professora dangls a primria, ESO i BTX

    Rafael Salinas, pianista i director de lEscola de Msica Sant Gregori

    Pablo Sandoval, professor de llengua, dhistria i de loso a a ESO i BTX

    Eullia Snchez, mestra de Llar I

    Laura Sans, mestra dangls a educaci infantil i primria

    Dolors Valls, professora de plstica a primria i ESO

    Begoa Vendrell, biloga marina

  • NDEX

    3 EDITORIAL

    4 ARTICLE DE FONS LAntrtida: per qu les balenes van a alimentar-se a un desert gelat? Begoa Vendrell

    8 LENTREVISTA a Helena Camb, Manfred Dez i Pablo Sandoval

    12 AIRES DESCOLA

    12 El pati: un mn de records Montserrat Benavent, Cristina Daz, Maria de las Nieves Garcia, Elisabet Gener, Nria Montes i Eullia Snchez

    14 Can I have bread and chocolate, please? Laura Sans

    16 Proyecto Grimm Imma Prez, Josep Pujol y Dolors Valls

    18 Yes, we clil! Cristina Bonastre, Isabella Farrs, Isabel Massaneda, Vanesa Sala

    20 Com s laire que respirem a lescola? Mar lvarez

    22 ESCOLA DE LES ARTS

    22 Homenatge a Joana Raspall Els tutors de primria

    24 Escuchar con los ojos a los muertos Pablo Sandoval

    26 Gustav Klimt a laula Oldenburg Dolors Valls

    28 Cinc anys fent teatre Carme Bassas

    29 El so de lescola de msica Oriol Brugarolas i Rafael Salinas

    31 NOVES REALITATS

    31 Turing Alcia Marin i Xavier Ibez

    33 Robtica Francesc Blasi

    34 Xarxes Xavier Ibez i Ignasi Lasheras

    38 RACONS

    38 RAC DE LA BIBLIOTECA Tintn i els altres Blanca Camell

    39 RAC DE LESCOLA DE PARES La vida interior Anna Margenat, Oriol Bonet, Iago Cavaller i Gemma Gaseni

    40 DELS ESPORTS Esportistes delit Les tutores de 2n de BTX

  • Des de lany 2002 la nostra revista escolar LEscola en paraules es presenta als pares com una frmula de revisi de

    totes les activitats singulars que shan celebrat al llarg del curs, i tamb com un moment de reflexi sobre el sentit

    del treball escolar, amb un mostreig, a ser possible, de cadascuna de les seves etapes. Mestres, professors i direcci

    mirem danar explicant com som, quines idees pedaggiques regeixen la nostra tasca i com responen els nostres

    alumnes a tots aquests estmuls extraordinaris programats per a nodrir la seva curiositat i les seves ganes daprendre.

    Val a dir que de vegades ens preguntem: Vols dir que ens llegeixen, els pares i els alumnes?. Som conscients que

    avui hi ha mitjans ms rpids i sofisticats de transmetre la informaci, des de la mateixa pgina web fins a les xarxes

    socials. Especialment aquest any la pgina web sha consolidat com un instrument precis de transmissi immediata

    de tota la vitalitat escolar: aquest curs la veiem curulla dactivitats! I no cal dir que lEscola t ganes de fer-se present

    al mn. Tenim moltes coses a dir i hem de continuar treballant silenciosament a linterior per saber transmetre a lex-

    terior el nostre gust densenyar el de mestres i professors i les seves ganes daprendre les dels nostres alumnes,

    en les quals ens reconeixem tamb nosaltres.

    Com ho hem de fer, aix doncs, per a ser llegits i coneguts? En aix tamb estem treballant i, si tot va com est pro-

    gramat, el curs vinent tindrem una nova pgina web, ms gil encara, i, al mateix temps, endegarem una nova forma

    de comunicaci ms rpida i immediata a travs de la xarxa.

    Per, mentrestant, tornem a la revista. A nosaltres, els docents, encara ens agraden els llibres, el paper, el llapis i la

    ploma. No volem renunciar a colleccionar nmeros de revistes que podem endrear en un prestatge per a recordar,

    al cap duns anys, que el curs 2012-2013 es va celebrar lany Klimt; que vam preparar una obra de teatre sobre els

    contes de Pere Calders; que vam celebrar per primera vegada el cicle de concerts de Primavera mentre estrenvem el

    nou piano de cua de la sala dactes; que tamb celebrvem els 100 anys del naixement dAlan Turing, el 200 aniversari

    dels contes de Grimm i els 100 anys de la Joana Raspall les poesies de la qual havem triat per a recitar per Sant Jordi...

    Un curs ben productiu, en el qual comenvem a recollir el fruit merescut de tants anys de treball i de retocs cons-

    tants en el currculum per a millorar el nivell de langls de lescola, amb el seguiment de conferncies en angls

    impartides per professors de Batxillerat per als alumnes de tots els cursos dESO. El mateix curs en qu un treball

    cientfic demostrava que laire que respirem a lescola s un dels ms sans i nets de totes les escoles de Barcelona, i

    que aix afavoreix el rendiment dels nostres alumnes. Un curs, en fi, del qual sabreu encara ms coses si accepteu

    la nostra invitaci de girar pgina i comenar a llegir...

    s, com sempre, amb orgull i satisfacci que oferim aquest nou nmero de LEscola en paraules als nostres fidels lec-

    tors. I que aix sigui per molts anys!

    Montserrat Gal

    EDITORIAL

  • 4El dia 24 dabril de 2013, la professora Begoa Vendrell, investigadora del CSIC en Cincies del Mar, va impartir una conferncia sobre lAntrtida adreada als alumnes de 3r i 4t dESO. Membre de dues dues expedicions cientfiques a lAntrtida, la professora Vendrell, amb el suport de material audiovisual de producci prpia, ens va oferir una lli a mig cam entre el relat daventures i lexposici rigorosament cientfica duna temtica cabdal per a les cincies contempornies com s lecologia. Presentem aqu un resum del que va ser la part ms cientfica de la seva lli.

    ARTICLE DE FONS

    LAntrtida: per qu les balenes van a alimentar-se a un desert gelat?per Begoa Vendrell, Institut de Cincies del Mar (ICM-CSIC)

    1. VIDA EN TERRES INHSPITES

    LAntrtida s el desert ms gros que hi ha al nostre planeta. Les dures con-dicions climtiques amb temperatures que poden arribar a menys de -80 oC, pluviositats de menys de 50 mL lany en gran part del territori i vents de fins a 320 km/h i les immenses extensions gelades cont el 90% del gel del planeta! fan que laspecte del continent sigui gaireb desolador. I tanmateix, malgrat totes aquestes condicions extremes, nombrosos macro-organismes viuen tot lany en el continent glaat, com ara diferents espcies de pingins i de foques, i, a ms, algunes zones del continent sn visitades per diferents ocells que hi fan la cria. En aquests mateixos indrets, que compten amb con-dicions un xic ms temperades, tamb trobem les dues espcies de plantes fanergames que hi ha a lAntrtida. Donat el carcter aparentment inhspit daquest desert de gel, com s, aix doncs, que el trobem ple de vida? La clau de la vida a lAntrtida la trobem en lecosistema mar austral.

    A sobre: les foques de Weddell (esquerra) i els pingins emperador (dreta) sn de les poques espcies de vertebrats que viuen i crien a lAntrtida. Presenten adaptacions per a viure en aquesta ambient. Fotos: foca, crdit de J. Pltz; pingins, crdit de Simon&Simon Verlag.A sota: Iceberg atrapat pel gel mar.

    Begoa Vendrell, biloga marina.

  • 52. LECOSISTEMA ANTRTIC: UNA EXCEPCI AL PARADIGMA DE DISTRIBUCI LATITUDINAL DE LA BIODIVERSITAT

    Per comenar a respondre, cal advertir que al gel continental, que en certs in-drets supera els 4.000 metres de gruix, i que cobreix els ms de 14.000.000 km2 del continent, shi ha dafegir una extensi variable de gel mar, que cada any es forma i es desf en la superfcie de lOce Austral, i que pot arribar a co-brir ms de 18.000.000 km2 de mar al voltant del continent glaat. Doncs b: aquest gel mar, quan es forma, inclou dins la seva estructura porosa nombro-ses algues unicellulars que, atrapades dins el gel, continuen amb vida, fent la fotosntesi i acumulant greixos. El creixement daquestes algues s tal que poden arribar a tenyir el gel mar de color marr!

    El cas s que quan el gel es fon, a la primavera austral, les algues unicellulars queden alliberades en laigua de mar i comencen a reproduir-se veloment. La producci prim