Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

44
Juny 2011. Nº 1 Juny 2011. Nº 1

description

El primer nmero de la revista editada per l'IES Gregori Maians d'Oliva (La Safor). Juny 2011

Transcript of Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

Page 1: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

Juny 2011. Nº 1Juny 2011. Nº 1

Page 2: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

2 IES Gregori Maians

Índex

SALUTACIÓ DEL DIRECTOR............................3

NOTA DE LA REDACCIÓ...................................3

Notícies...............................................................4

Mediació.............................................................9

El laboratori de biologia....................................11

Excursió a la Marjal..........................................12

Concurs “Desafiament Robot 2011”..................13

Parlant, parlant ens entenem ... i nosaltres podem fer-ho en molts idiomes........................15

DÉJEUNER DU MATIN DOCTEUR..................22

ALICANTE........................................................23

DIOS ES NEGRA Y SIN PAPELES..................24

Intercanvi cultural amb Hassfurt.......................26

La Rosa............................................................27

Mi instituto no es un instituto cualquiera porque…...........................................................31

El instituto.........................................................32

Qui és qui?.......................................................33

Las aventuras de Politrón.................................34

Algo sobre las matemáticas..............................37

Col·laboradors:

Marisa Villena Sevilla

Miguel Àngel Miñana

Joan Escrivà

Salvador García

Aure Rubio

Joan Salelles

Isabel Martínez

Salvador Domínguez

Margarita Alcaraz

Josep Gràcia

Yolanda Lloret

Alicia Muñoz

Carmen Ballester

Joaquina Cebrià

Emma Martínez Soria

Luis S. Verrone C.

Rosa Sánchez Malonda

Marta Bertomeu Mena

María Hans Montilla

Delphine Gentou Ch.

Rabia Hakmi

Àngela Esteve Lleches

Vanessa Ruíz Sebastià

Maria Alemany

Claudia Morell

Esther Climent

Maria Climent

Carla Mayol Salamero

Sònia Girau Escrivà

Valentín Delgado

Mar Savall

Page 3: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 3

SALUTACIÓ DEL DIRECTORSALUTACIÓ DEL DIRECTOR

Joan Escrivà

És el nostre afany treballar per un servei educatiu públic i de qualitat que contemple la gran heterogeneïtat de la societat actual. Un dels grans reptes (que no problema) del nostre sistema educatiu és integrar en un mateix sistema les distintes situacions i la diversitat pròpia del món actual, i el nostre institut no és aliè a aquesta conjuntura.

En aquest sentit, el nostre institut ha anat diversificant la seua oferta educativa durant aquests darrers cursos i això ha estat possible, entre altres, perquè disposem d'un equip humà de professorat molt competent i específicament preparat per a la seua tasca que, juntament amb altres factors, ha creat una estructura i oferta educativa diversa i complexa que ha culminat amb la plena implantació d'una Família Professional, la d'Educació Física, que ja a partir del proper curs 2011 – 12 ofereix tant el grau mitjà com el superior.

El nostre Centre ha tingut diverses publicacions en cursos anteriors i ara aquesta revista, que d'alguna manera és la continuació de l'esperit informatiu, reflexiu i argumentatiu, volem que siga un espai participatiu, que tinga continuïtat i que faça pública per tot arreu, però sobretot per la nostra localitat, les nostres inquietuds, també els nostres problemes i els fruits i realitzacions, projectes i tot allò que forma part de la nostra tasca educativa, essencial per a la societat actual.

No voldria estendre'm molt més, deixar-vos amb aquestes pàgines, que gaudiu del seu contingut, i agrair especialment a tot l'equip redactor el notable esforç que ha significat editar i traure a la llum allò que teniu ara entre les mans.

NOTA DE LA REDACCIÓNOTA DE LA REDACCIÓ

Marisa Villena Sevilla

Aquest final de curs és per a nosaltres especial. Assistirem tots junts al naixement de la nova revista escolar de l'IES Gregori Maians, Llig-me. Es tracta d'un projecte emmarcat dins del Programa d'Enriquiment Curricular i Altes Capacitats que per segon any consecutiu s'ha desenvolupat al nostre centre.

Llig-me constitueix un aire fresc i jove amb l'essència d'ésser la veu i la imatge d'una gran i sòlida família escolar que espera ansiosa les sorpreses que els presenta la vida.

Llig-me és directa, ens impel·leix que la llegim. Té caràcter. A l'interior trobarem notícies, ens divertirem amb els seus relats, còmics, passatemps, acudits, ens adonarem de la nostra elevada disposició a les llengües i com no, ens emocionarem amb la poesia i, fins i tot, amb un petit racó per als records en la simpàtica secció: “Qui és qui?”.

No vull acomiadar-me sense felicitar i agrair a totes aquelles persones que d'un mode desinteressat han col·laborat en l'edició de Llig-me. A aquells que han estat els guanyadors del concurs de portades i altres concursos, la nostra enhorabona. I anime i convide la resta d'integrants de la comunitat educativa de l'IES Gregori Maians a participar-hi en les pròximes edicions.

Page 4: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

4 IES Gregori Maians

NotíciesNotícies

Concurs “Moments de lectura”:Amb motiu de la celebració del Dia del

llibre, que es celebra cada 23 d'abril, aquest any i des del departament de Llengua Castellana es va llançar la proposta de fotografiar diferents moments de lectura. Molts moments originals i divertits van ser objecte de les instantànies que els agosarats alumnes van prendre amb picardia, ingeni i les seues càmeres. I després d'una votació popular, el millor moment va estar el protagonitzat per Maria Hans i Mar Savall.

Concurs de Portades de revista:Per tal d'elegir la portada de la nova revista de l'IES Gregori Maians es va convocar els alumnes

per tal que crearen una. Han estat molts els treballs presentats, la qual cosa mostra la bona acollida que ha tingut el concurs. Gràcies a tots els participants i enhorabona als guanyadors!

A continuació us presentem les millors portades:

1r. Premi: Luis S. Verrone Carrascosa, 2n. Batxillerat-A

2n. Premi: Rosa Sánchez Malonda, 2n. Batxillerat-A

3r. Premi: Marta Bertomeu Mena,

1r. ESO-C

Page 5: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 5

Premis als Millors Expedients de la Universitat de València

El passat 16 de febrer al Certamen anual de Premis als Millors Expedients de la Universitat de València van ser premiades dos ex-alumnes de l'IES Gregori Maians, Andrea Pérez Cortell i Neus Sabater Llorens. Ambdues estudiants van estar seleccionades pels seus destacats expedients durant el curs anterior; Andrea, per la seua nota final a la Prova d'Accés a la Universitat (PAU), i Neus, per les seues qualificacions en el seu primer curs d'Edificació. Al Paraninf de la Universitat Politècnica del Campus de Vera reberen de mans del Rector Juan Julià els guardons corresponents a les seues categories i un premi en metàlic valorat en 600 €. Durant el curs 2010-11 Andrea estudia primer d'Arquitectura i Neus, segon d'Edificació.

Amb aquest esdeveniment ja són dos cursos seguits que ex-alumnes de l'IES Gregori Maians resulten guardonats en aquests certàmens. Recordem a Vicent Ortiz al curs 2009-10, qui actualment estudia Ingenieria Industrial a la mateixa universitat.

Conducta responsable i precaucióAmb el lema “Conducta responsable i precaució” és que el Centre d'Educació Vial de la

Policia Local d'Oliva i el seu responsable, Paco Tortosa, han volgut acostar-se als centres educatius per tal d'ensenyar què és això d'una conducta responsable amb precaució. D'eixa manera és que al llarg de quasi dos trimestres s'ha desenvolupat la tasca d'ensenyament i concienciació dels joves en una conducció més sana. Al voltant de quinze sessions, en les quals han participat directament els alumnes de PQPI de l'IES Gregori Maians i els seus tutors, han estat testimoni d'imatges, notícies i experiències on s'han vist les conseqüències de la irresponsabilitat al volant o en la direcció de qualsevol mitjà d'automoció. A més a més, hem pogut assistir en directe a les pràctiques de rescat per part del cos de bombers i serveis sanitaris en un accident, intercanviar experiències en un encontre amb la Policia Local, la Guàrdia Civil, Creu Roja i Protecció Civil, i fins i tot ens hem pogut acostar a un helicòpter de la Direcció General de Tràfic que va aterrar molt a prop de nosaltres per tal de mostrar-nos el seu funcionament. Increïble!

A més a més, l'alumnat del PQPI d'Agrària de l'IES Gregori Maians ha deixat una empremta per sempre al parc d'educació viària d'Oliva, ja que a càrrec d'ells i els professors Josep Escrivà i Àlvar Minyana va córrer la pràctica de plantació d'una série d'arbres i plantes. Una activitat molt enriquidora pel seu valor en pro del medi ambient i la seua connotació a la labor constituïda pel grup d'alumnes participant.

Page 6: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

6 IES Gregori Maians

Fira del cavall

El passat dijous 31 de març de 2011 a la fira de mostres de València es va celebrar la Fira del Cavall a la qual van assistir els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de l'IES Gregori Maians d'Oliva. Tres alumnes del Cicle van participar en una prova de hípica anomenada "TREK" que consisteix a superar 10 proves tècniques amb el cavall en el menor temps possible i sense penalitzar en les proves (bot d'obstacles, ziga-zaga, laberint, pas per una ria,...). En la competició van participar cinc centres amb un total de 9 participants. Després de gaudir amb la participació de tots els alumnes, els nostres representants, Borja Felis i Maria Bertomeu, van quedar classificats en primer i segon lloc, per tant guanyadors del concurs. Els professors del mòdul "Conducció de grups a cavall" els van preparar al llarg de tres setmanes en el centre hípic "el Mas de Xetà" on s'impartix aquest mòdul i estaven molt contents en veure els resultats obtinguts.

A més a més, vam visitar les instal·lacions de la Fira del Cavall on estava tenint lloc un concurs de races de cavalls, demostracions de doma, tendes d'articles relacionats amb l'hípica, etc.

7é Encontre de Mediadores i MediadorsEn finalitzar l'any 2010 va tindre lloc a València el 7é Encontre de Mediadores i Mediadors de

la Comunitat Valenciana a l'IES Benlliure de València amb el lema: “La mediació és una pluja fina que va calant poc a poc”. En aquesta ocasió l'equip de mediació del l'IES Gregori Maians va participar-hi per primera vegada com a ponent. Dos alumnes representants de la primera generació d'alumnes mediadors, Mireia Fernández i Mar Just, van estar les encarregades de presentar el nostre projecte a la resta d'equips participants. Entre altres aspectes, van contar la seua experiència viscuda a l'alberg d'Ador, on s'han desenvolupat les tasques de formació tant de la primera com de la segona generació d'alumnes mediadors del nostre centre. Seguidament, i per tancar l'acte els deu representants vam col·locar al mural, que entre tots els participants vam fer, les dues

gotes de la mediació, eixes que, com deia el lema, van calant poc a poc.

Page 7: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 7

XI Fira de l'Estudiant a Gandia

L'IES Gregori Maians ha estat present en la XI Fira de l'Estudiant a Gandia els dies 13, 14 i 15 d'abril. Per quart any consecutiu el nostre centre ha mostrat a tots els participants i assistents a la fira la seua oferta educativa. A l'estant del recinte ferial de l'IES Gregori Maians vam poder trobar als professors encarregats d'impartir el cicle de grau mitjà d'activitats físicoesportives, els quals van rebre moltes visites i demanda d'informació.

Olimpíades matemàtiques i Proves Cangur

L'IES Gregori Maians ha participat com cada any en les Olimpíades matemàtiques i les Proves Cangur amb uns resultats excel.lents. A la fase comarcal de les Olimpíades, celebrades el dissabte 16 d'abril a L'IES Lluís Simarro de Xàtiva, es van presentar 4 alumnes en el Nivell A i 5 alumnes en el Nivell B i 3 alumnes han quedat seleccionats per a la Fase Provincial. Bona sort!

Pel que fa a les Proves Cangur 2011, organitzades per la Societat Catalana de Matemàtiques i celebrades el 24 de març al Campus de Gandia de la UPV, hi van

participar 19 alumnes en els quatre nivells. Tots han obtingut molts bons resultats en els seus nivells corresponents, però destacarem l'alumne Raúl Bellón Fernández (3r. ESO) qui ha resultat premiat al 10é lloc del Nivell 1 d'entre 1342 alumnes i estarà present a la cerimònia d'entrega dels Premis Cangur 2011. Moltes felicitats!

Caps de setmana per a excel.lentsAquest curs i per segon any consecutiu l'IES Gregori Maians dins del seu Programa

d'Enriquiment i Altes Capacitats ha participat en els Caps de Setmana per a excel.lents convocats per la Fundació per a la Qualitat de l'Educació (FUNCAE) presentant candidats amb bons expedients acadèmics als diferents caps de setmana convocats. Els caps de setmana han estat: Cap de setmana “Disfruta amb les matemàtiques”, Cap de setmana “Mediambiental i d'Energies Renovables”, Cap de setmana “Astronomia”, Cap de setmana “Tecnologia de la ceràmica”, Caps de setmana “Esports a la mar”.

Page 8: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

8 IES Gregori Maians

Solucions a “Qui és qui?”

Joaquina Cebriá, Marisa Villena, Joan Escrivá, Josep Gràcia, Carmen Ballester, Salvador García, Alicia Muñoz, Margarita Alcaraz, Yolanda Lloret.

XIX TROBADA LÚDICO ESPORTIVA A LA PLATJA D'OLIVA

El passat dimecres 11 de maig els alumnes de 3r d'ESO van participar en la Trobada lúdico-esportiva que organitzem diferents IES de la Comarca de La Safor i La Marina des de fa "19 anys".

En la trobada es practiquen activitats a l'aire lliure en la zona de la "Mitja Galta" de la Platja d'Oliva al llarg de tot el matí. Les activitats van ser Volei Platja, Futbet, Baló Torre, Bèisbol, Baló-tir, Frisbee - ultimate i Rugbi. Els alumnes van per equips (cada centre escolar tenia 3 ó 4 equips) i juguen durant mitja hora en cada activitat.

Els centres participants aquest any van ser els dos instituts de secundària d'Oliva, l'IES Veles i Vents del Grau de Gandia, l'IES Enric Valor de Pego i el Col.legi Cooperativa Sant Josep de la Muntanya d'Oliva. Una concentració de quasi 400 alumnes de 3r d'ESO, els quals van jugar i es van divertir practicant aquestes activitats. A més a més, van poder fer noves amistats i van gaudir d'un espai tan meravellós com és la nostra platja.

Des del Departament d'Educació Física us animem a tots i a totes que, ara que s'acosta el bon temps i l'estiu, participeu en activitats com aquestes en l'arena de les nostres platges. D'eixa manera, al mateix temps que feu exercici i us divertiu, podeu fer-vos “morenets”.

Esperem que en noves edicions d'aquesta activitat el nostre centre puga participar perquè es tracta d'una experiència molt enriquidora per a tot l'alumnat. Ànim!

Page 9: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 9

MediacióMediacióAquesta vinyeta de Mafalda resumeix molt

bé l'essència de la mediació. La idea del grup de mediació és treballar perquè la convivència del centre siga cada vegada millor. En qualsevol grup de persones hi ha conflictes, però la manera de resoldre'ls ens fa avançar i créixer com a persones o tot el contrari.

Però, saps qui som?

Per si encara no ho saps.....

Alumnat:

1ª generació de mediadors Curs 2009/2010 2ª generació de mediadors Curs 2010/2011

Professorat:

i alguns més ...

Page 10: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

10 IES Gregori Maians

On estem?

En l'aula de mediació de la planta baixa al costat de l'entrada principal.

Quan estem?

L'horari el teniu a la porta. Però també podeu dirigir-vos directament a qualsevol membre de l'equip de mediació.

Què fem?

• Intentem ajudar a resoldre els conflictes sorgits al centre entre: alumnes, alumnes i professorat, entre qualsevol membre de la comunitat educativa.

• Organitzem activitats que milloren la convivència i les relacions personals de tothom que estudia, treballa...conviu ací. Per exemple: Sopar de convivència, Jornades, Celebracions,...

• Participem en encontres de mediadors de diferents centres educatius.

• Formem l'alumnat perquè puga ser mediadora/or i axí puga col·laborar en totes aquestes activitats.

• I intentem implementar nous recursos que ens ajuden a tots, sobretot als estudiants. Per exemple: l'ajuda entre iguals, l'alumnat tutor, etc.

Què desitgem?

Desitgem que de debò la nostra tasca no siga un fet aïllat. Volem expandir la filosofia del diàleg i l'empatia entre tothom; que vosaltres ens feu arribar idees; que col·laboreu; que ens pugam divertir juntes i junts... i que aquest curs participeu en el sopar de convivència el dia 10 de juny. Estem tots convidats, mares i pares, alumnat, professorat, personal no docent, antics alumnes, etc.

Page 11: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 11

El laboratori de biologiaEl laboratori de biologia

Emma Martínez Soria

Este any ha sigut el primer any que he tingut laboratori. Ha sigut molt més millor del que em pensava. Hem treballat sobre mescles de materials, plantes, rèptils, peixos, insectes... Hem vist coses molt interessants i també hem aprés moltíssim.

A mi, la professora m'ha agradat molt perquè ha fet que les classes no resulten pesades. Trobe que he aprés molt en aquesta assignatura i que si el pròxim any poguera tornar a cursar-la, ho faria gustosament.

El que més m'ha agradat ha sigut que no hem estat treballant sempre el mateix, sinó que hem anat combinant-ho tot. Hem vist cèl·lules amb un microscopi, fulles amb lupes, hem vist vídeos sobre com es treballa en un laboratori i les normes que s'han de complir, etc.

També ha sigut divertit perquè tota la classe portava una bata de laboratori i de vegades ens posàvem uns guants de làtex, ja que tocàvem ronyons, cors, ulls...

Jo recomanaria aquesta assignatura a tota la gent que li agrade la biologia.

Page 12: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

12 IES Gregori Maians

Excursió a la MarjalExcursió a la Marjal

Maria Alemany, Maria Climent i Esther Climent

El passat 15 de febrer els alumnes de 4t d'Eso que cursem l'optativa de Biologia vam realitzar una excursió en bicicleta al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva. Encara que el viatge va estar prou accidentat, tant a l'anada com a la tornada, ho vam passar prou bé. Gràcies a aquesta eixida vam poder aplicar els coneixements que havíem aprés al llarg del curs, en particular, l'ecologia. Tot haguera estat perfecte si la pluja no ens hagués interromput. Entre les nombroses coses que vam veure es trobava l'ecotò (zona de transcició entre dos ecosistemes amb gran diversitat), algun pardal difícil de reconéixer per la distància a què ens trobavem.... També vam pujar a la "Montanyeta Verda" des d'on teníem una vista perfecta de quasi tota la marjal. Dalt d'aquesta vam fer un exercici relaxant en el qual havíem de tancar els ulls i guardar silenci per poder escoltar tots els sorolls que ens oferia la natura. Els experts ens van explicar certes espècies, tant del medi aquàtic com del terrestre. Pel que fa a la flora hi predominaven: senillars, joncs i canyes. A més a més, hi havia una planta invasora en el riu que amenaçava les espècies autòctones, al igual, que diverses espècies animals com la tortuga de Califòrnia. Vam poder comprovar la qualitat de l'aigua gràcies als bioindicadors d'aquesta (caragolets, tipus d'algues...). Aquesta qualitat es deu, en part, a la gran quantitat d'ullals que posseïx i que vam veure.

Per acabar, cal dir que ha estat una experiència positiva per al nostre aprenentatge i que....

ESPEREM QUE ES TORNE A REPETIR!

Page 13: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 13

Concurs “Desafiament Robot 2011”Concurs “Desafiament Robot 2011”

El passat divendres 15 d'abril va tindre lloc a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València la tercera edició del concurs “Desafiament Robot” en el qual va participar un grup de 12 alumnes de quart d'ESO del nostre institut amb un total de 5 robots construïts i programats a classe de Tecnologia durant el segon trimestre del curs.

CategoriesCategoriesEl concurs estava dividit en tres categories de robots, atenent a les seues característiques:

Categoria Lego: per robots construïts amb la plataforma “Lego Mindstorms” i controladores Lego RCX o Lego NXT.

Categoria Lliure: per robots construïts amb materials diversos i diferents sistemes de control, i que no facen ús de materials o controladores Lego.

Categoria Especial: són robots amb dissenys o característiques molt especials, en els quals prima més la seua vistositat i disseny que no pas la seua programació o les seues capacitats.

ProvesProvesAl concurs, cada robot, segons la categoria a què pertanyés, devia passar una sèrie de proves, algunes

de les quals eren:Prova “Atenció al pot”: Dins d'un espai delimitat per una línia negra pintada al terra hi ha tres

pots de refresc pintats de color negre i altres tres pintats de color blanc. El robot devia, en el menor temps possible, traure fora de la línia negra els tres pots negres, i deixar dins els blancs. Els pots blancs trets per error penalitzaven amb temps.

Prova “Velocitat”: El robot devia completar el més ràpidament possible un circuit marcat per una línia negra pintada al terra.

Prova “Ball”: El robot o conjunt de robots devia executar una coreografia durant 2 minuts al so d'una música triada pels propis participants.

Els robots de les categories Lego i Lliure devien fer les proves “Atenció al pot” i “velocitat”, mentre que els de la categoria Especial només havien de realitzar la prova de “Ball”.

Participació de l'IES Gregori MaiansParticipació de l'IES Gregori MaiansDurant el segon trimestre, 12 alumnes de quart d'ESO de Tecnologia van estar construint i programant un

total de cinc robots.A l'institut no disposem de material Lego, per tant la nostra idea era participar a les categories Lliure i

Especial. Volíem presentar dos robots a la categoria Especial i els altres tres a la Lliure, però al final no vam tenir temps per enllestir el ball dels robots de la categoria Especial i no participarem en aquesta categoria. Només ho vam fer amb tres robots a la categoria Lliure. Millor així, ja que el disseny, coreografia, presentació i temps de preparació de la resta de robots participants de la categoria Especial era força més elevat que el que preteníem presentar nosaltres.

Encara que no vam guanyar cap premi, la nostra participació va ser bastant bona, ja que un dels tres robots va tindre una actuació molt notable a les dues proves en què consistia la categoria.

Les actuacions dels tres robots que presentàrem a la categoria lliure van ser:

Robot CoasterBot-II: aquest robot va tindre la participació més discreta dels tres, ja que se'n va eixir del circuit a les dues proves.

Robot CosterBot-I: aquest era el robot en què teníem dipositades majors esperances que fera un bon paper. Va completar el circuit de la prova de velocitat en 30 segons, un temps una mica superior a la mitjana de la categoria.

Page 14: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

14 IES Gregori Maians

A la prova d’atenció al pot va tenir una actuació que, encara avui, no hem pogut explicar-nos. Quan va començar, immediatament va localitzar un pot, es va acostar cap a ell, va detectar (correctament) que era blanc, es va allunyar d’ell i, a continuació, VA DEIXAR DE MOURE’S!! Es degué quedar amb poca bateria i el programa va fer un reset.

Robot CoasterBot-triple: Aquest era el robot amb un disseny una mica diferent a la resta. Va completar la prova de velocitat en 20.6 segons. A la prova d’atenció al pot vam tenir molt mala sort, ja que en molt poc temps el robot va detectar i traure correctament dos dels tres pots negres, a més de detectar i deixar els blancs. Però, quan anava a pel tercer i últim pot, el jutge es va despistar i va deixar al circuit el pot negre que acabava de traure. El robot el va tornar a detectar i en anar cap a ell se'n va eixir del circuit, ja que el pot ja estava fora. El jurat ens va deixar repetir la prova, però tampoc vam tenir sort, perquè després de traure també dos pots negres, va entropessar de costat amb un de blanc, el va tombar, i es va encarar al fons del pot, que com no estava pintat, va confondre al robot (no distingia si era blanc o negre) i va acabar eixint-se’n del circuit.

Page 15: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 15

Parlant, parlant ens entenem ... i nosaltresParlant, parlant ens entenem ... i nosaltres podem fer-ho en molts idiomes.podem fer-ho en molts idiomes.

In der Schule: Suchen Sie 20 WörterE V G T U J M K I F D V O L S S F VH V T B U C H O F N J O A C K C R BM G H U U I E S E R G H J U I H D RA N G F D S F L A A W E S R T Ü S GL E H R E R T A S C H E P H E L W SK V E R T Y H N D S A D I E R E G HA S C H F A Q D E H J K T M H R T FS G V S A K W K U R S O Z X S I Z DT U R Z E U G A D W S A E N T N A LE S D G H G M R A D I E R G U M M IN O T E V E S T K L M H G F N I A NE R T F G L F E D R T E R T D O T ET R E W D S F G H J S W R M E U H AA N G E S C H I C H T E L J G F E LO R G S D H B M H G T R F G T Y U IL K J H H R G F D S A X C V T B N MQ E R B L E I S T I F T R T A T Y UL O I U J I H G F D S A W T F T H BA S D F G B G H M Ä P P C H E N J KK R E I D E M N B V C X Z A L W R TL K J H H R G F D S A Z X C V B N M

Die Zahlen

Page 16: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

16 IES Gregori Maians

FRÜHSTÜCK IST FERTIG!

1 2

3

4 5

6

7

8 9

10 11

12

Senkrecht:

1.Apfel, Banane, Orange

2.Damit rührt man den Zucker im Kaffee um.

3.Es gibt sie beim Bäcker in vielen Varianten.

4.Käse, Jogurt und Butter sind alle aus ... gemacht.

5.Es ist sehr gesund und schmeckt lecker mit Obst, Milch oder Jogurt. Leute, die es nicht mögen, nennen es “Körnerfutter”.

7.Wenn den Kaffee nicht schwarz und bitter mag, tut Milch und ... rein.

9.Daraus trinkt man Wasser, Milch oder Saft.

11.Das Weisse muss fest sein und das Gelbe noch weich: das perfekte 4-Minuten-...

Waagrecht :

5.Das braucht man, um die Marmelade aufs Brötchen zu streichen.

6.In England trinkt man zum Frühstück gerne.

8.Er ist süss und gesund, jedenfalls gesünder als Marmelade.

10.Man stellt sie voll auf den Tisch, und jeder kann sich selber Kaffee oder Tee einschenken.

12.Man trinkt daraus Tee oder Kaffee.

Page 17: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 17

Delphine Gentou Charbonier

2n. Premi (4t. ESO) en el concurs de creació en francés en la categoria “Bande Dessinée”

Page 18: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

18 IES Gregori Maians

Page 19: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 19

Page 20: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

20 IES Gregori Maians

Rabia Hakmi

1r. Premi (4t. ESO) en el concurs de creació en francés en la categoria “Bande Dessinée”

Page 21: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 21

Page 22: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

22 IES Gregori Maians

DÉJEUNER DU MATIN DOCTEURDÉJEUNER DU MATIN DOCTEUR

Àngela Esteve. 2n Batxillerat-B

Elle est dans le bureau du commissaire. C’est petit, le bureau.

Elle est assisse, elle a les cheveux longs, bruns, mal coiffés, une jeune fille désolée: Gina.

Le vieux commissaire, les cheveux blancs, avec de grandes lunettes, lui pose des questions.

Il y a deux heures que quelqu’un a téléphoné à Gina pour lui dire qu’on a trouvé le corps mort d’un jeune homme, son fiancé, Paul. Ils ont passé la nuit ensemble, une nuit merveilleuse, mais au matin, ils se sont fâchés.

Il est parti, sans rien dire, sans la regarder.

Le commissaire: Mademoiselle, où étiez-vous, hier soir?

Gina: J’étais avec Paul.

Le commissaire: Vous avez passé la nuit ensemble?

Gina: Oui.

Le commissaire : Et ce matin?

Gina: Quand je me suis levée, il était dans la cuisine. On s’est disputés parce que je voulais qu’il quitte sa femme; Il était marié à l’héritière de Galeries Lafayette. Il m’a toujours dit qu’il m’aimait, moi. Il a commencé à crier et à dire que je devrais accepter ça. Il semblait un autre homme. Il est devenu fou.

Le commissaire: Vous êtes ensemble depuis quand?

Gina: Depuis cinq ans. Nous nous sommes connus dans un café. Il était assis à une table, il fumait une cigarette et buvait un whisky…

Maintenant, elle pleure. Les souvenirs de Paul se reproduisent dans sa tête. Elle ne réalise pas sa mort.

Gina: …je l’aimais à la folie.

Le commissaire: Après votre dispute, qu’est-ce qui s’est passé?

Gina: Après la discussion, je me suis habillée. Lui… Il a mis le café dans la tasse. Il a mis le lait dans la tasse de café. Il a mis le sucre dans le café au lait et avec la petite cuiller, il a tourné. Il a bu le café au lait et il a reposé la tasse, sans me parler. Il a allumé une cigarette, il a fait des ronds, avec la fumée. Il a mis les cendres dans le cendrier, sans me parler, sans me regarder. Il s’est levé. Il a mis son chapeau sur sa tête. Il a mis son manteau de pluie, parce qu’il pleuvait, et il est parti, sous la pluie, sans une parole, sans me regarder. Alors moi, j’ai pris ma tête dans ma main et j’ai pleuré.

Quelqu'un peut tuer par amour? Par jalousie?

L'amour est un sentiment si fort que nous ne pourrons jamais le guider.

«Scène théatrale» à pàrtir du poème «Déjeuner du matin» de Jacques Prévert

1r. Premi de batxillerat en el concurs de creació en llengua francesa organitzat per l'Associació de professors de francés i l'Institut Francés de València.

Page 23: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 23

ALICANTEALICANTE

Vanessa Ruíz Sebastià. 2n Batxillerat-B

Je suis dans mon appartement à Alicante, dans le salon, seul. Je fume ma dernière cigarette. Le paquet de Marlboro vide est sur la table, près d’une orange solitaire qui a oublié ses amies au jardin.

L’air frais entre par la fenêtre de la chambre en face, où une jeune femme dort dans mon lit placidement.

Je vois sa robe violette sur le tapis.

Elle est complètement nue. Je la regarde. Je ressens un grand plaisir à la regarder comme ça.

Elle ne bouge pas; elle dort paisiblement.

Elle est vraiment jolie, elle est vraiment calme…

La regarder, c’est comme regarder un ange, comme regarder le bleu du ciel, comme regarder les étoiles dans cette nuit, dans cette ville, dans ma ville, Alicante.

C’est…c’est comme un présent. Oui! Comme un doux présent du présent; un présent pour moi, mais, peut-être, uniquement pour ce soir.

Je voudrais l’aimer toujours; je voudrais avoir sa beauté avec moi, son innocence. Mais…le voudra-t-elle aussi? Peut-être…Pourquoi pas?

La fraîcheur de la nuit la couvre comme les draps blancs, soyeux comme sa peau. L’air la touche, la caresse…

Elle est si belle!

Je voudrais la caresser aussi; je voudrais lui dire que je l’aime avec tout mon cœur; je voudrais, après ça, l’embrasser et pouvoir dormir à ses côtés, mais…seulement si elle le veut aussi. Je serais son chevalier servant!

Je vais la respecter toujours! Je le jure!

Je m’approche de mon lit; je la couvre; elle se réveille…

Un regard, un sourire, un baiser sur le front. Elle essaye de me dire quelque chose, mais je l’arrête.

Je pose mon doigt sur ses lèvres et dans la fraîcheur de la nuit je lui dis doucement les premiers mots de cette veillée:

«Camille, tu es la chaleur de ma vie…»

«Récit» à pàrtir du poème «Alicante» de Jacques Prévert

2n. Premi de batxillerat en el concurs de creació en llengua francesa organitzat per l'Associació de professors de francés i l'Institut Francés de València.

Page 24: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

24 IES Gregori Maians

DIOS ES NEGRA Y SIN PAPELESDIOS ES NEGRA Y SIN PAPELES

Isabel Martínez

Imagina que diste a luz el domingo pasado en un hospital público marroquí. Un niño precioso.

Imagina que te dieron el alta al día siguiente, lunes.

Imagina que volviste a casa, cansada, sangrando del post-parto, con dolores aún en un útero que lucha por volver a su sitio.

Imagina que en casa te está esperando tu niña de dos años y dos meses y tu pareja.

Imagina que esta mañana mientras bañabas al bebé comenzaste a ver que le costaba respirar.

Imagina que corriste al hospital público marroquí.

Imagina que te dijeron que no podían atenderte.

Imagina que fuiste dos veces.

Imagina que la tercera vez tu bebé dejó de respirar casi en la puerta del hospital.

Imagina que pediste auxilio por tu bebé muerto.

Imagina que se lo llevaron a la morgue del hospital.

Imagina que a ti, a tu niña de dos años y dos meses y a tu pareja os llevaron a comisaría.

Ahora imagínate retorciéndote de dolor en las entrañas, el dolor agrio de la muerte de tu hijo, el dolor de un útero que te recuerda recién parida, el dolor de una leche que sube a tus senos duros como piedras. Pero imagínate NEGRA, imagínate AFRICANA, imagínate POBRE, imagínate SIN PAPELES.

Estás sentada, doblada sobre tu vientre en aquel sucio despacho de policías que van y vienen y te hablan en una lengua que no entiendes. Allí te miro e intento traducirte las preguntas que me parecen estúpidas, crueles e inhumanas.

Quieren saber qué hacéis en su reino, cómo habéis entrado y cuánto tiempo lleváis aquí. Quieren saber cómo os llamáis, cómo se llaman vuestros padres y porqué habéis venido.

Tu pareja grita y pide piedad. Sabe que todas las preguntas van dirigidas a justificar una deportación al desierto. Tu pareja grita y te tranquiliza llamándote “honey”.

Tu niña sonríe, juega con su gorro y canta “aleluya”.

Page 25: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 25

La policía busca un intérprete de árabe a inglés para hacer el parte y llevaros a Tribunal.

Me dices que si te deportan al desierto y allí te violan no crees que aguantarás el dolor, que aún estás recién parida.

Un policía se me acerca y me pregunta: ¿Por qué hacéis esto? ¿Por placer? Este amable policía llama “esto” a acompañar a unos padres sumidos en el dolor, a comprar algo de comida para una niña que lleva todo el día sin probar bocado y a intentar traer un poco de humanidad o al menos de buen trato a esa puñetera comisaría.

Entonces le miro, me horroriza su frialdad, y le contesto, lo hacemos por amor. Veo en él a esos seres que comen, cagan y hacen de policía para poder seguir comiendo y cagando. Siento lástima.

Detienen a tu pareja en comisaría y me dicen que como caso humanitario te dejan dormir en casa. Mañana tienes que pasar el Tribunal junto a tu marido.

Te hundes. Es la primera vez que te veo enderezar ese vientre que te duele. Gritas y lloras hasta que un policía te manda callar.

No lo soporto, me puede la escena y le pido por favor que entienda que tu hijo ha muerto hoy, que estás recién parida, que te duelen las entrañas.

Me responde con desprecio que en este reino hay unas leyes, que aquí se hace lo que dice el procurador del rey y que tú eres una NEGRA CLANDESTINA.

Mañana iremos al Tribunal, mañana un hombre de este reino decidirá si te tiran a ti y a tu niña al desierto de madrugada. A partir de ahí la suerte decidirá si serás violada, si tu hija será raptada o por qué no violada también.

Imagínate que todo eso te ha pasado hoy.

Imagínate que a todas nos duelen sus entrañas.

Imagínate que a todas nos duelen nuestras entrañas».

(Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

+ Fr. Santiago Agrelo Martínez

Arzobispo de Tánger

Page 26: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

26 IES Gregori Maians

Intercanvi cultural amb HassfurtIntercanvi cultural amb Hassfurt

Maria Alemany i Claudia MorellOn 3 April, over 40 people from Spain caught a bus and drove towards Germany. Despite taking such

a long time, we enjoyed the trip. As we arrived in Hassfurt, everybody were waiting for us and,even some of them had a paper with our name written on it. It made us fell comfortable and happy.

The next day, we spent the whole day in the school. We went around , visited some lessons and did some sports. In addition everybody met in a youth center in order to be able to know one another.

On Wednesday, we headed off to Nuremberg, where we saw a museum about the period of time of Hitler. After that, we went sightseeing through the city. At night, i had a barbecue with the exchanges partners who lived close to me.

On Thursday, we drove all together (it means German and Spanish) to a “tirolina”park and after climbing we had the whole afternoon to visit Wurzburg, to shop around or just to relax ourselves.

The next day, we attended to a part which was made into the school by students who were going to leave this year. Just that night we met to go bowling and, of course, to drink beer, as well! You'd be surprised if you saw how much beer they are able to drink! It has really impressed me!

At the weekend, we drove to Bamberg with other Spanish partners and we ate the typical sausage from Germany. If i tell you the truth, none of the Spanish could finish it because of its size, it was an enormous one! And, when the night was coming, we had a big party in a German's house.

On Sunday, I stayed with my host family and I watched a match in which Moritz's brother played.

Monday morning, we said goodbye to everyone and despite being so sad, we took the bus to back home.

El 3 d'abril , més de 40 persones d'Espanya agafàrem l'autobús i viatjàrem cap a Alemanya. A pesar de la llarga durada del viatge, ens ho passàrem bé. Quan arribàrem a Hassfurt, tot el món estava esperant-nos i, fins i tot, alguns dels alemanys portaven un paper amb el nostre nom escrit. Açò va fer que ens sentírem com a casa.

El següent dia, estiguérem tot el dia en l'escola. Férem un “tour” per aquesta, acudírem a algunes classes i practicàrem esports. A més a més, tothom quedà en un centre de joves per tal de conéixer-nos millor.

El dimecres, ens dirigírem cap a Nuremberg,on vérem un museu sobre Hitler i els nazis. Després, anàrem a fer turisme per la ciutat. A la nit, férem una barbacoa amb la gent que vivia prop d'on jo ho feia.

El dijous,vam anar tots (alemanys i espanyols) a un parc de tirolines i després d'escalar, tinguérem tota la vesprada lliure per visitar Wurzburg, per comprar o per relaxar-nos.

El següent dia, anàrem a una festa que estava organitzada pels estudiants del Gymnasium que estaven en el seu últim any. Eixa nit, quedàrem per anar a la bolera i, per suposat, per beure cervesa també. Us quedaríeu sorpresos si veiéreu quanta cervesa són els alemanys capaços de beure!

Açò m'ha impressionat prou.

El cap de setmana, visitàrem Bamberg amb altres de l'intercanvi i menjàrem la típica salsitxa d'Alemanya. Si et dic la veritat, cap dels espanyols pogué acabar-se -la tota, era grandíssima! A la nit , férem una gran festa en la casa d'un alemany.

El diumenge em vaig quedar amb la família i miràrem un partit en el qual jugava el germà de Moritz.

El dilluns pel matí diguérem adéu a tots i, malgrat no voler, abandonàrem Alemanya.

Page 27: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 27

La RosaLa Rosa

Maria Hans Montilla, 1r premi de narració curs 2009-2010

Estaba sentada junto a la chimenea, pensando en qué sería, qué pasaría si volviera a verlo. Si me reconocería, si se acordaría de mí. Pero era una pregunta muy difícil de responder. Él era alto, moreno, de ojos almendrados, del color de la miel. Nos encontramos en el parque por primera vez. En el suelo había una rosa brillante, que cogí, cuando de pronto alguien se plantó ante mí.

-¿Dónde la has encontrado?-me dijo. Yo le dije que estaba en el suelo y tuve el impulso de tomarla en la mano.

-¿Cómo te llamas?-me preguntó.

-Laura, Laura Montes, ¿Y tu?

-Eduardo, pero puedes llamarme Edu.

Al paso del tiempo, nos fuimos haciendo muy amigos, hasta el punto en que éramos inseparables. Íbamos juntos a la biblioteca, quedábamos en la cafetería después de las 17:00h. y no dudábamos en llamarnos si alguno de los dos tenía algún problema. Esto pasó hace ya siete años, cuando yo tenía exactamente quince. Poco a poco nos fuimos enamorando. Tuvimos algunas discusiones, pero no aguantábamos una semana. La relación duró cinco años así, y cuando estábamos a punto de casarnos ya con nuestros veinte años, él tuvo un accidente, y nunca asistió a la ceremonia. Yo pensé que me había dejado plantada, y estaba muy nerviosa porque no me cogía el teléfono. Pero en cuanto mi mejor amiga, Estefanía, me contó lo que en realidad había pasado, no pude dejar de pensar en ello durante meses. Me dijo que en el accidente perdió la memoria y que su tía, Deborah, se lo llevó lejos, con la escusa de que no le volviera a pasar, pero yo sabía que era para que no lo volviera a ver. Nunca le gusté. Y ahí estaba yo, preguntándome si él estaría con otra o si tendría el mínimo recuerdo de lo que pasamos juntos.

Eran las ocho y media de la tarde, y estaba descansando unas horas antes de irme a Estados Unidos , ya que ahora tenía los veintidós y me dijeron que tenía que acabar mis estudios allí. Os estaréis preguntando por qué ahora, después de dos años, seguía haciéndome esa misma pregunta que he mencionado antes, pero no es raro en mí. Ésa era la pregunta que me hacía todos los días.

-Ding dong - sonó la puerta.

- ¿Quién es? - pregunté yo.

-Estefanía, ¿quién tiene que ser? -dijo mi amiga con su voz agradable, que siempre me alegraba.

-Podría ser el cartero. Bueno, ahora abro -dije riéndome disimuladamente.

Me dijo que me diera prisa, que nos estaba esperando el taxi para llevarnos al aeropuerto. Cogí mis maletas y rápidamente bajamos hasta llegar a la calle. Cuando llegamos a Washington, Esteff y yo estábamos demasiado cansadas, pero todavía teníamos que ir a la universidad para acomodar nuestras cosas, lo que nos llevó unas dos horas y media más. Por suerte, la academia abría a las ocho cuando las clases empezaban y acababan a las cuatro. Así que teníamos toda la tarde para estudiar y tener un poco de tiempo libre. Esteff y yo teníamos la costumbre de ir a correr todas las tardes antes de hacer nuestras tareas, y un día cualquiera, ví a un chico que me sonaba mucho. ¡Era Eduardo! Pero desapareció entre la multitud. ¿Me lo había imaginado?. No estaba segura. Esa noche se lo conté a Estefanía, y ella aseguraba que había sido producto de mi imaginación. Que tenía que olvidarme cuanto antes de él, y que me deshiciera de esa rosa, que desde ese momento guardaba. Puede que ella fuera la responsable de que no lo pudiera olvidar. Cuando acabé la universidad, después de tres años, no ví otra vez su imagen, pero no olvidé ese momento. Esteff y yo estudiamos para profesoras del colegio de secundaria Official School of Languages, donde cada mes, grupos de adolescentes de diferentes países iban para aprender inglés. Era parecido a Oxford, pero éste sólo era para adolescentes de 13 a 16 años.

Page 28: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

28 IES Gregori Maians

-Estefanía, Laura, ¿podéis salir un momento?- dijo el director del centro cuando tocó el timbre de la última clase.

-Si señor. ¿Qué desea?- contestamos las dos al mismo tiempo.

-Siento comunicaros, que el sustituto de Estefanía ya ha llegado, y tendrá que irse a otra clase, o sea que tendrá que cambiar de compañero, señorita Laura.

-Lo comprendemos- dijimos nosotras- no nos oponemos ya que fuimos nosotras las que le propusimos la apuesta hasta que volviera mi verdadero compañero.

-Me alegra que siempre seáis tan positivas. Ya puede entrar a su clase, señorita Laura. Acompáñeme Estefanía.

-Si señor- dijo Esteff- Adiós, Laurita- se despidió ella. Por supuesto, toda esta conversación con el director fue en inglés. Claro está. Si no, ¿cómo nos íbamos a entender?

Después de haber explicado a mis alumnos el motivo de la ausencia de Esteff, tocaron a la puerta. Seguramente sería mi compañero. Todos nos quedamos mirando a la puerta mientras entraba. No lo pude reconocer rápidamente ya que entraba de espaldas, para poder cerrar la puerta posiblemente. O tal vez, para no mostrar la cara que ponen todos los profesores al entrar por primera vez después de unas vacaciones a su primera clase. En cuanto se giró, mi sonrisa de bienvenida se me borró de la cara. Supe que era hombre, por cómo iba vestido antes de entrar, pero su rostro me dejó en blanco. Tenía un boli en la mano, y de pronto, ¡paf!, cayó al suelo. Era alto, moreno, de ojos almendrados del color de la miel, y definitivamente, era Edu; mi Edu. Deduje que tenía que reaccionar ya que los veinte adolescentes que estaban frente a mí se preguntarían por mi reacción, al igual que él. Me agaché, recogí mi bolígrafo, y le saludé lo más disimuladamente que pude. Les dije a los chicos que esa clase sería especial, y que el profesor Edu haría su presentación y respondería, si no le importaba, algunas preguntas que los alumnos plantearan. Cuando acabó la clase, por fin, recibí un mensaje de Estefanía, que decía que no podría ir a tomar un café, pues se encontraba mal, y se iba a casa.Así que le dije a Edu si quería tomar un café conmigo, y hablaríamos sobre lo que habíamos dado y aprendido los alumno a lo largo del primer trimestre. Él aceptó y, en cuanto recogimos, nos fuimos hacia la cafetería. Hablamos durante una hora. Le entregué los horarios que tenía fotocopiados, y le dije que me contara un poco de su vida. No habíamos hecho más que hablar del colegio. Él me contó que antes vivía en España, pero que tuvo un accidente y se mudó aquí porque su tía dijo que estarían mejor allí con una vida nueva. Su tía le había dicho que él mismo pasó mientras un coche estaba pasando, porque una chica le había tratado muy mal.

Yo no pude callarme y dije un poco alterada: -¡Mentira!. Ella no te trató mal.

-¿Qué estás diciendo, Laura?- dijo él muy extrañado.

- No, nada, es que mi novio desapareció cuando estábamos a punto de casarnos, y cuando lo encontré, me dijo que una amiga le había dicho que yo le ponía los cuernos; que hablaba muy mal de él. Total, que le llenó la cabeza de mentiras.

-Lo siento- dijo él- pero todavía no entiendo por qué has reaccionado así. Si justamente es mi tía, nunca me mentiría.

-Lo sé, y lo siento, pero en cualquier situación parecida a la mía, me pongo un poco, no sé, alterada. Perdón.

- No importa. Sonreí. Cuando llegué a casa se lo conté todo detalladamente a Esteff,. Ella estaba muy sorprendida, y me dijo que tenía que hacer todo lo posible por acercarme a él y averiguar lo que en realidad había pasado. Así que decidimos dejar de tomar el café, simplemente iríamos al gimnasio por la tarde y le contaría lo que había hablado con Eduardo en la cafetería. Cada día fuimos cogiendo más y más confianza. Yo tenía unas fotos preparadas, las cuales nos habíamos hecho juntos unos días antes de nuestra boda, que le entregaría en el momento adecuado.

Un día me invitó a su casa; me dijo que a su tía no le gustaba que fueran extraños a casa, pero que como ese día no estaba y tenía que enseñarme el plan de clase que había preparado, podíamos ir esa misma tarde. Estábamos ya en su casa, y después de unos quince minutos de la explicación de la clase, me dijo si quería que habláramos un poco, o si quería que fuéramos a dar un paseo. Yo le dije que prefería

Page 29: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 29

quedarme allí; no me apetecía mucho andar. Estaba un poco cansada después de haber caminado desde una punta de la ciudad a otra para ir a su casa.

-Que ¿Ya te has echado novia?- le pregunté. Quería ver su reacción y lo que suponía, que me dijera que sí.

-No creo, a no ser que tenga y no me haya enterado.

Los dos nos reímos un poco y después volvimos a la conversación. -Siento que no puedo enamorarme, porque en el fondo, aunque no recuerdo bien quién es, sé que esa chica por la cual me intenté "suicidar", todavía está dentro de mí.

-¿Por qué dices suicidar entre comillas? Se supone que tu tía nunca miente. Me dijo que no lo tenía muy claro ya que había visto una denuncia puesta el mismo día que le pasó el accidente. Un coche se había saltado el semáforo cuando tenía el paso a su favor. Le dije que lo olvidara que no valía la pena estar preocupado por el pasado, tenía que preocuparse del presente. Me miró y me dijo que le ayudara a olvidar si tanto interés tenía en que lo hiciera, y en cuanto se acercó a mí para darme un beso, apareció su tía de entre la nada.

-¿¡Qué estas haciendo!?- dijo ella de muy mal humor.

-Nada, es que le estaba enseñando el plan de trabajo que tengo para nuestros alumnos a mi compañera. Yo no me giré. Tenía miedo de que me reconociera.

-Bueno, será mejor que vuelva a mi casa- dije con voz baja. Y mirando hacia abajo, cogí mis cosas y me dirigí hacia la puerta, pero eso no impidió que Deborah me reconociera. Se me quedó mirando con mala cara, como de asco o repugnancia, y eso me incomodó muchísimo. Cuando salí de la casa, intenté llegar lo más rápido posible a la mía; tenía muchas ganas de contárselo todo a Estefanía. Al día siguiente su tía me buscó por todas partes hasta que me encontró, y creedme, no me resultó muy agradable verla.

-¿Qué quiere, señora Deborah?

-Lo sabes perfectamente. ¿Qué le has contado a mi sobrino?- dijo con un tono de voz muy alterado. -Nada, no le he dicho nada. No quería decirle que su tía es una mentirosa, alguien en quien no se

puede confiar.

-Mira muchachita, tú me das igual. El único que me importa que esté a mi lado es mi sobrino. Así que no te metas en su vida. ¿Te queda claro?

-Diré lo que tenga que decir. Ella se marchó dando una vuelta muy "estilosa" de señora poderosa de mucho dinero. Total, lo que era.

-¿Puedo preguntar lo que te ha dicho mi tía tan enfadada?-me dijo Eduardo tras haber escuchado la conversación a escondidas.

-Nada, un problemilla de nada. No te encontraba, y estaba un poco alterada por lo de ayer. Me ha dicho que no se vuelva a repetir, sólo eso.

-No es cierto- Aseguró él.

-Tu no sabes nada, Edu.

-Lo sé. Por eso quiero que me lo cuentes.

-Yo no puedo.

-Sí que puedes. Esta tarde a las seis en la cafetería de siempre. De pronto, cuando iba a contestarle, se fue. El único error que cometió, fue decirle a su tía que ya no podríamos ocultarle nada mas; que me había citado para que se lo contara todo. Entonces, cuando iba hacia el bar, me la encontré, y me dijo que si se lo decía no me creería y que me ignoraría toda la vida, intentando llenarme la cabeza de sus estupideces. Yo hice como si me fuera a mi casa, pero di la vuelta cuando ella se fue y, por suerte, no me vio llegar allí. Después de cinco minutos esperando, llegó Edu. Primero le dije que no se enfadara porque no se lo hubiera contado antes, pero que estaba esperando el momento oportuno. Él no se negó a escucharme.

Page 30: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

30 IES Gregori Maians

-¿Recuerdas la historia que te conté? La de que yo iba a casarme pero que alguien le dijo que yo le trataba mal?

- Si. ¿Qué tiene que ver esto con ese secreto que os traéis mi tía y tú?

- Pues, que ese chico tuvo un accidente; perdió la memoria, y ya que su tía no lo quería cerca de mí, se lo llevó lejos, a Estados Unidos,y cuando fui a Washington para acabar mis estudios en la universidad, lo ví pasando la acera, pero al contárselo a mi mejor amiga Esteff, me dijo que fue producto de mi imaginación, y que tenía que olvidarle. Después de unos años lo vi de nuevo. Era mi compañero de trabajo. El que había estado de vacaciones después de unos cuantos años de trabajo allí. Y que había estado conmigo tanto tiempo, hasta que me dijo que su tía le había dicho que yo le trataba mal por detrás.

- Estas queriendo decir que..

-Sí. Le interrumpí yo. Él estaba muy confuso y se puso a tartamudear, con una expresión como si intentara no ponerse de mal humor, por la mentira.

-Sé que es difícil para ti. Por eso he traído esto. Era un sobre en el que había puesto nuestra rosa, y unas cuantas fotos.

- Esto, no es posible.

- Perdiste la memoria. Todo es posible en tu pasado.

- Es que ésta rosa me da mucho amor, pero no consigo acordarme, y las fotos representan hechos que han pasado con total seguridad, porque estamos ahí.

- No hace falta que te acuerdes. Simplemente, ya lo sabes. Ahora sólo hay que esperar, y con el tiempo, a lo mejor recuerdas. Siento haberte mentido, Edu.

- No importa, pero necesito tiempo.

- Está bien; me alejaré de ti unas semanas o unos meses. Lo que haga falta, pero...

- No- me interrumpió- necesito tiempo para acordarme, pero también te necesito a ti. Mientras he estado conmigo, aunque no sabía quién eras con exactitud, me he enamorado de ti, como antes.

Yo me quedé callada. Entonces se acercó a mi muy lentamente, y me besó. Fue el beso más bonito que me había dado.

- Te quiero- me dijo dándome después un beso en la frente.

- Yo también te quiero- le dije.

- Nunca he dejado de quererte. Después de unos meses nos casamos, pero esta vez, cuando llegué a la iglesia, no faltaba nadie, y él, ahí estaba; en el altar; esperándome. Y yo avanzando hasta mi príncipe azul. La ceremonia fue preciosa, y lo mejor fue que su tía se mudó a Noruega. No quería vernos nunca más, pero eso no nos afectó. Nuestra felicidad era estar juntos, y eso ya lo habíamos logrado. Y por otra parte, Esteff se casó unos meses antes. Así que, podría decirse, que nuestra historia es como un cuento de hadas. Fuimos felices y comimos perdices.

Page 31: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 31

Mi instituto no es un instituto cualquieraMi instituto no es un instituto cualquiera porque…porque…

Carla Mayol Salamero 1rB

Porque es el instituto en el que yo estudio, y eso para mí es especial.

Porque, aunque lleve unos cuantos años encima, se conserva de maravilla.

Porque en su cafetería, aunque sea algo pequeña, te sientes caliente y acogido.

Porque te puedes perder en su patio y la piscina la tenemos muy cerquita.

Además tiene taquillas que a veces te quitan un peso de encima.

Los pasillos son enormes y nos ahorran unos cuantos empujones.

Y por acabar porque la gente de este instituto es única.

Page 32: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

32 IES Gregori Maians

El institutoEl instituto

Sónia Girau Escrivà 2n Batxillerat-A

El instituto,

I.E.S Gregori Maians,

cuántos recuerdos

que no olvidaremos jamás.

Van pasando los cursos,

el tiempo parece que no para,

queremos que nos de una tregua,

para seguir viéndonos en las aulas.

Una clase se hace interminable;

dos, ya ni te digo.

Queremos que sea la hora del patio

para darnos un descansito.

Entramos a las ocho,

menudo madrugón,

seguro que a los profes

también les cuesta levantarse del sillón.

A los profesores, aunque no quieran,

también se les nota;

que ellos también padecen sueño

desde la primera hasta la última hora.

Si hablamos de exámenes,

ya ni os cuento;

cada uno de nosotros sabe

cuántos hacemos.

Para los profesores

tampoco es santo de su devoción.

Primero los tienen que preparar

y luego llevar a cabo su corrección.

Por darle final

a este poema,

hacemos las últimas rimas

en honor a nuestra faena.

Profesores y alumnos

tenemos que estar unidos en esto,

ellos nos enseñan a escribir,

y nosotros les damos su contento.

Aunque no lo parezca,

los profesores también han sido jóvenes;

han hecho exámenes,

para llegar hasta donde se les conoce.

Ahora compañeros y compañeras,

vamos a por todas;

tenemos que espabilarnos

y sacar mejores notas.

Para tener a los profes contentos,

hay que aprobar todos los exámenes;

estudiar mucho,

y participar en las clases.

A cambio de todo,

ellos nos dan el aprobado.

Gracias a eso,

no tenemos que estudiar en verano.

A todos, profesores y alumnos,

hay que currar,

pero ponedle muchas ganas

desde el primer día hasta el final.

Page 33: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 33

Qui és qui?Qui és qui?Ací et proposem resoldre el gran misteri, sabries dir a qui corresponen aquestes fotos?

Pista: tots són professors de l'IES Gregori Maians. Endevina-ho!

Page 34: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

34 IES Gregori Maians

Las aventuras de PolitrónLas aventuras de Politrón

Valentín DelgadoEl protagonista es Politrón, un ser esférico de color azul con la capacidad de materializar sus

emociones en forma de emoticonos. El cómic trata de que Politrón se encuentra una moneda de oro en un bosque y es robada por una ardilla traviesa y los intentos de éste por recuperarla.

Page 35: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 35

Page 36: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

36 IES Gregori Maians

Page 37: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 37

Algo sobre las matemáticasAlgo sobre las matemáticas

Luis S. Verrone

Page 38: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

38 IES Gregori Maians

Page 39: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 39

Page 40: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

40 IES Gregori Maians

Page 41: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 41

Page 42: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

42 IES Gregori Maians

Page 43: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

IES Gregori Maians 43

Page 44: Revista IES Gregori Maians Curs 10-11

44 IES Gregori Maians