LES SALINES DE SANTA POLA DANI REINON CLAUDIA FORT PAULA FDEZ.

CIÈNCIES NATURALS – CARMEN SANZ

13 DE MARZO DE 2015

LES SALINES DE SANTA POLA INDEX

A aquest treball parlarem sobre l’ ecosistema de les Salines de Santa Pola.

Tractarà de quatre punts principals:

Localització

Zona climàtica on es troba

Biocenosi

Biòtop

LOCALITZACIÓ

Les Salines de Santa Pola són un parc natural situat a Alacant (Comunitat

Valenciana, Espanya).

Aquest paratge

de 2.570

hectàrees va ser

declarat parc

natural pel

govern valencià el

12 de desembre

de 1988. Es troba

en la comarca del

Baix Vinalopó, al

sud de la

província

d´Alacant.

Al començament de l´Albufera es troba la Torre de Tamarit, que s’utilitzava com

a torre de vigilància costera.

L’actual territori que constitueix les salines de Santa Pola i el Fondo 1 conformava

antigament una gran zona humida coneguda com l’albufera d’Elx. Aquesta zona

va ser aterrada per a l’ús agrícola durant el S. XVII.

La dinàmica de les salines consisteix en fer circular l’aigua marina per un circuit de

basses per obtenir una progressiva concentració de sals, resultants de

l'evaporació.

La gran importància i interès biològic de les salines mediterrànies consisteix en

que el flux d'aigua no es deté durant l'hivern.

1 Parc natural situat entre les localitats de Crevillent i Elx, en la comarca del Baix Vinalopó.

ZONA CLIMÀTICA

El parc presenta un clima mediterrani amb característiques semiàrides pròpies

del sud-est de la península Ibérica.

La presencia

d’aquest clima a

les salines fa que

tinguen uns

estius secs i

calorosos, i unes

tardor i

primaveres amb

temperatura i

precipitacions

variables.

Aquest parc és

reconegut pel

seu bon clima; normalment, els turistes acudeixen a aquest parc natural perquè

és un bon lloc per poder respirar aire pur i poder relaxar-se.

BIOCENOSI (FLORA)

Les formacions de vegetació al Parc Nacional de les Salines de Santa Pola són

molt variades i tenen gran interès, podent diferenciar tres grans unitats de

vegetació:

El saladar és la formació vegetal dominant en el paisatge. Es tracta d'unes

comunitats molt originals per la seva adaptació a unes condicions extremes de

salinitat en l'aigua.

Aquestes plantes desenvolupen una

sèrie d'estratègies com són

l'acumulació de les sals en els seus

teixits, adoptant formes o bé, tenen

glàndules excretores per eliminar les

sals, pel que és freqüent veure en

aquests ecosistemes plantes amb

tiges i fulles cobertes de sal

(Limonium).

Entre aquestes últimes trobem el Limonium Santapolense, varietat endèmica

d'aquesta zona.

La segona unitat correspon als canyissars,

la vegetació més representativa en el

centre del parc, així com envoltant la

major part de les basses i els canals on

l'aigua és més dolça. Per últim, tenim la

vegetació dunar, que es desenvolupa

sobre grans dunes paral·leles a la línia de

platja. En aquest ambient podem trobar

plantes com el segolet, lliri de mar,

crucianela marítima, card marí, creu,

eruga marina, herba melera, etc. Per

darrere d'aquestes formacions se situa una banda de pins pinyoners i blancs,

producte d'antigues re poblacions per a fixar les dunes.

Crucianela Marítima

BIOCENOSI (FAUNA)

Les grans colònies de cria d'algunes aus tenen gran interès. La alena, la

camallonga, el corriol camanegre, la mongeta o el xatrac comú, són exemples de

la varietat faunística de aquest enclavament natural. Destaca també la presència

com a nidificant de l'ànec blanc i de la rosseta, una espècie molt difícil de trobar a

Europa. Altres aus, atretes per aquesta zona que els proporciona aigua i menjar

en qualsevol època de l'any, també ocupen les salines temporalment.

En aquesta situació es troba el

flamenc, que es pot observar al parc

en concentracions de fins a 8.000

individus, els anàtids, com l'ànec

cullera, l'ànec colorit, el boix o el

xarxet i limícoles com les alenes, les

camallongues, els corriols, les agulles

cuanegres, els territs i els tiforts.

També es poden observar amb facilitat: agrons, cabussons, xatracs, fumarells,

gavines, rasclons, fotges i polles

d'aigua. Les aus no catalogades com

aquàtiques, però lligades a ecosistemes

humits, tenen una important presència

a les Salines de Santa Pola. Exemplars

de arpella, d'esparver cendrós, de

boscarla i de bigotut s'observen en

aquest parc.

D'altra banda, té gran interès biogeogràfic la

presència a la zona del fartet, un peix

ciprinodòntid endèmic de la geografia

valenciana. La sargantana cua-roja, la

sargantana ventafocs i alguns invertebrats de

difícil localització als arenals costaners fan

més atractiva encara la visita a les salines.

Fartet (Aphanius iberas)

Sargantana Ventafocs