LES GUIES DOCENTS EN ELS TREBALLS FI DE GRAU...TFG, que cal entendre més aviat com un projecte...

NOUS ESPAIS DE QUALITAT EN L’EDUCACIÓ SUPERIOR. Una anàlisi comparada i de tendències.

1

LES GUIES DOCENTS EN ELS TREBALLS FI DE GRAU

Glòria Estapé-Dubreuil* - Mercè Rullan Ayza† - Carlos López Plana‡ - M. Dolores Márquez Cebrian*

Cristina Monforte Royo§ - Jordi Pons Aróztegui† - Daniel Tena Parera** - Carlos Broto Blanca††

GI-IDES: Treballs Fi de Grau - Universitat Autònoma de Barcelona

*Facultat d’Economia i Empresa. Edifici S. Campus Sabadell. 08202 Sabadell.

E-mails: [email protected] - [email protected] † Escola d’Enginyeria. Edifici Q, Campus de la UAB, 08193 Bellaterra. E-mail [email protected]

i Edifici S. Campus Sabadell. 08202 Sabadell. E-mail: [email protected] ‡Facultat de Veterinària. Edifici V, Campus de la UAB, 08193 Bellaterra. E-mail: [email protected]

§Escola Universitària d’Infermeria i de Fisioteràpia Gimbernat. Secció Infermeria. Avinguda de la Generalitat s/n, 08174 Sant Cugat del Vallès. E-mail: [email protected]

**Facultat de Ciències de la Comunicació. Edifici I, Campus de la UAB,08193 Bellaterra.

E-mail: [email protected]

††Facultat de Ciències. Edifici C, Campus de la UAB, 08193 Bellaterra. E-mail: [email protected]

Resum

La comunicació pretén ser una eina de reflexió útil en el moment de confeccionar la guia docent del

treball final de grau (TFG) de qualsevol titulació, independentment de l’àrea de coneixement on estigui

adscrita. Amb aquesta finalitat, s’analitzen diverses guies docents per als treballs fi de grau que es fan

servir actualment a diferents universitats arreu del món en diferents àrees de coneixement. Es comparen

les guies des del punt de vista dels seus continguts i en funció dels requeriments previstos pel TFG en

cada cas. Es consideren també altres característiques, com ara la seva presentació i posició dins el Web

del centre o Universitat, i l’estil amb el que s’adrecen als estudiants. A partir d’aquesta comparativa,

presentem una proposta de guia docent pel TFG en titulacions de la universitat espanyola. El disseny que

proposem conté criteris suficientment flexibles per a adaptar-se als requeriments de diversos Graus,

encara que les seves concepcions del TFG obeeixin a objectius finalistes diferents.


2

Aquesta comunicació ha estat realitzada per membres del grup d’innovació docent GI-IDES: Treballs fi

de grau, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i forma part d’un estudi més ampli sobre la

problemàtica de la implantació dels TFG a la Universitat.

Paraules clau: Treballs fi de grau; Guies Docents; Supervisió/Tutorització

Abstract:

The final objective of the paper is to provide a tool of reference for the task of designing a Student’s

Guidelines for the Bachelor Thesis (BT) in any undergraduate course, independently of the area of

knowledge to which the Degree is ascribed. To this end, a number of educational guides used nowadays

at diverse Universities all over the world are analyzed, taking into account both its contents and the

foreseen requirements of the BT in each case. Furthermore, other external characteristics, such as the style

used to address the student, or its position within the Web of the University or Faculty are considered.

Using this analysis, a second part of the paper makes a specific proposal of educational guide to be used

in the Spanish Universities. The proposed design contains criteria flexible enough to be adapted to the

requirements for several Degrees, even if its conceptions of the Bachelor Thesis are different.

The paper is a product of the group of educational innovation GI-IDES: Treballs Fi de Grau, Universitat

Autònoma de Barcelona, and is a part of a more extensive study regarding the challenges derived of the

introduction of the compulsory Bachelor Thesis in the Spanish Universities.

Keywords: Bachelor Thesis; Student’s Guidelines; Thesis Advisor


3

1. Introducció

Arran de l’harmonització que suposa la construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior

(EEES), s’introdueix a Espanya el Grau com a primer cicle d’ensenyaments de caràcter

universitari. Els estudis tenen com a finalitat “l’obtenció, per part de l’estudiant, d’una formació

general, en una o diverses disciplines, orientada a la preparació per a l’exercici d’activitats de

caràcter professional”. Aquest primer cicle, amb 240 crèdits, “conclourà amb l’elaboració i

defensa d’un treball de fi de Grau”, que “haurà de realitzar-se en la fase final del pla d’estudis i

estar orientat a l’avaluació de competències associades al títol” 1. L’ordenament universitari fa

seguir al Grau dos altres cicles, Màster i Doctorat, que completen l’oferta formativa

d’ensenyaments universitaris de caràcter oficial2.

La introducció d’un treball de fi de Grau, amb caràcter general i per a totes les titulacions, és una

novetat a les nostres Universitats. Fins ara només en els estudis conduents a titulacions

d’enginyeria figurava com a condició per a obtenir el títol la superació d’un projecte de fi de

carrera3. És possible trobar dissenys semblants en altres titulacions, però gairebé sempre amb

caràcter optatiu, a través de l’oferta d’una assignatura de segon cicle amb característiques

similars al que podria ser un “treball fi de carrera” (veure per exemple Vilardell, 2009), o

relacionades amb la memòria realitzada per un estudiant en el marc d’unes pràctiques curriculars.

Però en el marc de l’EEES, cap de les mencionades és exactament el que hauria de definir un

TFG, que cal entendre més aviat com un projecte orientat al desenvolupament d’una recerca, una

intervenció o una innovació en el camp professional (Mateo, 2009).

1 Extret del Real Decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel que s’estableix la ordenació dels ensenyaments

universitaris oficials (BOE núm. 260, de 30 d’octubre de 2007). 2 En els plans d’estudis conduents a títols de Màster cal incloure igualment un treball fi de Màster. Com és obvi els

estudis de doctorat conclouen amb l’elaboració d’una Tesi Doctoral. 3 Llei de 20 de juliol de 1957 (BOE de 22 de juliol de 1957), citada per Valderrama (2009).


4

En canvi, els treballs fi de grau (TFG) amb caràcter obligatori són una pràctica comuna per una

bona part d’estudis de primer cicle en les Universitats arreu del món. Els TFG juguen un paper

central en l’educació superior, i s’han descrit sovint com el test “definitiu” pels estudiants abans

de graduar-se (Lundgen i Halvarsson, 2009). A diferència de qualsevol altre tasca que

s’encomana als estudiants, on el domini de coneixement que s’exigeix està ben definit, un treball

fi de grau no té un contingut pre-determinat. Essencialment, el TFG reflecteix la maduresa

intel·lectual i acadèmica de l’estudiant, que s’enfronta a la tasca alhora més descoratjadora i

estimulant de la seva carrera universitària (Sachs, 2002).

Per la seva pròpia naturalesa, l’activitat principal que desenvolupa un estudiant en la preparació

del seu treball fi de grau és autònoma. És a dir, l’estudiant ha de gestionar de forma activa el seu

propi procés d’aprenentatge. Però a més també ha d’establir objectius i prioritats, i desenvolupar

habilitats específiques (complementàries de les aconseguides en etapes prèvies del grau) que

l’ajudin a completar la tasca (Vermunt, 1998).

Les activitats d’aprenentatge implícites en els TFG són per tant més complexes que les

experiències en assignatures cursades anteriorment, ja que demanen capacitats de gestió de la

informació, d’anàlisi i síntesi, d’organització i planificació, etc. Diversos estudis portats a terme

en relació a l’actitud i expectatives amb que els estudiants s’enfronten a la tasca d’escriure el seu

TFG semblen indicar que una actitud positiva a l’inici, sovint afavorida per l’ús d’un enfocament

a fons de l’aprenentatge, en el que es vol entendre el que s’aprèn i es vol integrar el que s’aprèn

en el que ja es sap (Sachs, 2002), tendeix a donar resultats positius: els estudiants descobreixen

que tenen les habilitats per a emprendre i completar amb èxit la tasca que representa el TFG.

Altres variables també són significativament importants. En particular, les tasques de supervisió

o tutorització que es duguin a terme durant la realització del TFG. Una bona supervisió, que

encoratgi el pensament crític de l’estudiant, és important tant per l’actitud de l’estudiant durant la

realització del TFG com en treballs futurs (Vehviläinen, 2009). Altres variables d’entorn s’han


5

demostrat igualment significatives en estudis específics. Per exemple, Löfgren i Ohlsson (1999)

observen que, en l’entorn d’estudiants d’economia de dues Universitats sueques, l’establiment

d’una normativa estricta per a la presentació del TFG (únicament en determinants períodes

durant el curs), afavoreix la probabilitat de que els estudiants acabin en el temps previst els seus

TFG.

En un estudi efectuat amb estudiants d’infermeria, Lundgren i Halvarsson (2009) llisten els punts

principals que descriuen expectatives i recels dels estudiants abans de començar els seus TFG.

Entre aquests, els estudiants expressen ansietat derivada de les dificultats que preveuen tenir per

triar un tema convenient pel seu TFG, planificar adequadament les tasques que requereix la seva

realització, organitzar-se de forma efectiva el propi temps, etc.

Disposar d’una guia docent del TFG, en la que s’expliquin de forma detallada i explícita què

s’espera de l’estudiant mentre efectua el seu TFG, quins procediments cal seguir, quines dates i

terminis cal complir, què pot esperar del seu supervisor, etc. sembla doncs una eina no només

útil sinó gairebé imprescindible en aquest context. A més, la guia docent del TFG ha de poder

donar seguretat a l’estudiant, deixant ben clars aquells aspectes generals que es poden preveure

fàcilment. D’altra banda, una “bona” guia permetrà també evitar que el docent que supervisa un

TFG tingui més “feina” de la estrictament acadèmica de guiar el treball, un objectiu que és també

desitjable tenint en compte la càrrega docent que representen els TFG.

L’objectiu d’aquesta comunicació és precisament efectuar una reflexió sobre els continguts que

seria convenient incorporar a una guia docent de TFG, de qualsevol titulació, independentment

de l’àrea de coneixement on estigui adscrit el grau. Per a fer-ho, ens hem basat en l’anàlisi d’un

conjunt de guies que actualment es fan servir als graus (bachelor) de diverses universitats d’arreu

del món, i en especial europees. La metodologia seguida per al treball de camp efectuat, així com

per a la selecció de les guies analitzades, constitueix el segon apartat d’aquesta comunicació. En

el tercer es descriuen els principals elements que constitueixen les guies triades, i es fa una


6

anàlisi crítica de les mateixes. A continuació la comunicació presenta una proposta-guió

comentada dels elements que creiem imprescindibles per a una guia docent de TFG que sigui un

bon referent per als estudiants. Unes observacions finals conclouen la comunicació.

2. Metodologia de treball

El nostre punt de partida per a estudiar les guies docents en treballs fi de Grau ha estat la recerca

de guies docents que es fessin servir en estudis de grau en Universitats que no fossin del nostre

país. Aquesta opció és el resultat del desigual tractament dels treballs fi de carrera en el mateix,

que, com s’ha comentat a la introducció, només afectaven fins ara de forma obligatòria a l’àrea

d’enginyeria. Tot i que l’experiència en aquest camp és molt valuosa, i creiem que cal tenir-la en

compte, ens semblava més interessant efectuar una recerca no condicionada per l’àrea de

coneixement, i veure com diferents cultures del nostre entorn s’aproximaven al fet de guiar per

escrit el TFG dels seus estudiants.

La recerca de guies docents es va fer a través d’Internet, posant diverses paraules clau (Bachelor

Thesis, Bachelor Dissertation; Bachelorarbeit; Tesi di Laurea, Travail de fin d’études; Mémoire

fin d’études), i revisant les adreces obtingudes per verificar que es tractés de guies universitàries

sobre treballs fi de grau. La recerca primària es va realitzar durant el mes de gener de 2010, i

posteriorment es van efectuar altres recerques específiques per a localitzar guies d’universitats i

facultats específiques. L’objectiu bàsic ha estat la obtenció d’un espectre mínim, en el que

figuressin almenys tots els àmbits de coneixement bàsics. D’acord amb aquesta metodologia de

recerca, en aquest treball només s’han tingut en compte guies que la Universitat o el centre

pertinent ha posat a disposició en la seva web, i per tant d’accés totalment públic.

El material obtingut amb aquesta recerca s’ha classificat en primer lloc en funció del volum

d’informació que, en una lectura ràpida, proporcionava cada guia. D’aquesta manera s’han


7

descartat tots aquells fitxers que contenien poca informació i de caràcter més aviat general, més

semblants a un “syllabus” amb informació sobre la matèria que no pas a una guia docent

completa. Els restants, més d’una vintena de guies, s’han sotmès a una doble revisió

independent per part de dos membres diferents de l’equip d’autors d’aquest treball4. Aquesta

revisió s’ha fet a través d’una fitxa, elaborada en dues fases a partir de diversos models proposats

per membres del grup, a la que s’han anat afegint criteris a mesura que avançava el procés de

revisió. La fitxa identifica cada una de les guies i les contextualitza (universitat, idioma, crèdits,

etc.), fent referència també a temes formals (posició de la guia dins la web; tipus de presentació,

existència d’annexes, etc.) i destacant els aspectes més interessants de la mateixa. A més, es va

optar per donar una puntuació numèrica (de 0 a 10) al grau d’interès en relació a tres aspectes

concrets: complexitat, extensió i utilitat de cada guia.

El conjunt de la doble anàlisi efectuada en cadascuna de les guies, i en particular les puntuacions

numèriques relatives al grau d’interès de les mateixes, han determinat la seva inclusió final en

l’estudi. S’han seleccionat únicament les que han estat qualificades com de complexitat baixa i

utilitat alta, amb graus d’interès iguals o superiors a 7 en almenys 4 de les 6 puntuacions

atorgades a la guia (3 per cada revisor).

El resultat final d’aquest treball de camp ha estat la selecció d’un total de 15 guies, totes

d’Universitats diferents, ja que s’ha optat per triar només una guia per Universitat, de 10 països

diferents, la majoria europeus. A la taula 1 es pot veure el detall de totes elles.

Una de les limitacions de l’estudi efectuat i que cal mencionar per a finalitzar aquesta secció, té

relació amb l’idioma de redacció de la guia. Només hem tingut en compte guies complertes

redactades en un idioma vehicular que facilités la comprensió per part de tots els membres de

l’equip. Per aquesta raó moltes de les guies incloses en l’estudi (el 60% del total) estan 4 Volem fer notar que altres membres del grup GI-IDES Treballs fi de Grau, a més dels signants d’aquesta

comunicació, han participat també en la valoració d’una o més de les guies analitzades.


8

redactades en anglès, sigui per ser l’idioma nadiu de la Universitat corresponent (G01; G03;

G12, G13; G14) o el vehicular de la majoria de TFG presentats (G04; G06; G09; G10). De les

guies restants, les dues en italià (G07; G08) i la redactada en francès (G15) no han comportat

problemes de comprensió a l’equip, però hem volgut incloure també dues guies en alemany

(G02; G05) que només han pogut valorar dos membres del grup, i una guia en holandès (G11)

que ha hagut de ser parcialment traduïda per a facilitar-ne la valoració.

Taula 1. Relació de guies docents de TFG analitzades

Codi Universitat Estudis G01 Memorial University. of Newfoundland - Canadá Geografia G02 Universität St.Gallen - Suïssa Tots els de la universitat G03 Central Queensland University - Austràlia Psicologia G04 Tallinn University of Technology - Estònia Economia i ADE G05 Fachhoschschule Köln – Alemanya Traducció i Interpretació G06 Oulu University of Applied Sciences - Finlàndia Enginyeries / comú Univers. G07 Università degli studi di Salerno – Itàlia – Guia no oficial Informàtica G08 Università degli studi di Pavia - Itàlia Arquitectura G09 Erasmus Universiteit Rotterdam - Holanda Economia G10 Universiteit Twente - Holanda Estudis Europeus G11 Vrije Universiteit Amsterdam - Holanda Matemàtiques G12 London External University – Regne Unit Dret G13 University of Surrey – Regne Unit Sociologia G14 The University of Warwick – Regne Unit Formació permanent G15 Université de Liège - Bèlgica Veterinària

3. Anàlisi crítica de les guies seleccionades

3.1. Presentació de les guies

El conjunt de guies seleccionades per aquesta comunicació, tot i no constituir una mostra extensa

i representativa, presenta característiques diversificadores que permeten observar un ampli


9

espectre de propostes diferents, totes elles prou interessants. Entre les diferències observades,

destaquem les següents:

• Les guies fan referència a TFG de diversa extensió: entre les analitzades, n’hi ha que fan

referència a TFG de 6, 8, 9, 10, 12 i 15 crèdits (ects).

• S’han inclòs guies de tots els àmbits de coneixement: predomina l’àmbit de ciències socials i

jurídiques (amb un total de 7 guies), però n’hi ha també 2 de ciències de la salut, 1 de

ciències, 3 de l’àmbit de les enginyeries i arquitectura, i 1 d’arts i humanitats.

• Tot i que moltes de les guies es refereixen a treballs fi de Grau d’una única titulació, algunes

són més àmplies i estan dirigides a diversos ensenyaments dins la mateixa facultat o

departament (G03; G04; G10; G13) o són inclús guies generals per a tots els Graus de la

Universitat (G02; G06). En algun cas s’adrecen a diversos nivells d’ensenyament, perquè

inclouen també treballs fi de Màster (separant les explicacions de les de TFG quan hi ha

diferències entre els dos nivells d’ensenyament) (G04).

Les guies són també diverses pel que fa al seu format de presentació, i a la posició en que cada

Universitat ha decidit oferir-la dins el seu web. Pel que fa a aquesta darrera característica, podem

assenyalar tres models diferents:

(1) La guia es pot trobar en un únic fitxer (generalment pdf), al que s’accedeix des d’una

pàgina web més general sobre els estudis de grau o sobre el centre que els organitza. En

aquest cas, s’ofereix generalment molt poca informació addicional sobre el TFG a la pàgina

que conté l’enllaç. En el fitxer s’inclouen tots els annexes a que es fa referència dins el text.

(2) S’ha dissenyat una pàgina web específica per a oferir informació sobre el TFG de la

titulació. A partir d’aquesta pàgina s’enllaça la guia, en alguns casos en un únic fitxer base,

però sovint també amb altres annexos (formularis, cronogrames, model de formateig de la

memòria escrita del TFG, etc.) enllaçables a partir de la mateixa pàgina.


10

(3) La guia està formada per un conjunt de pàgines web inter-connectades entre sí que

expliquen en detall (fitxers html) els procediments a seguir, amb crides ocasionals a fitxers

annexes (formularis, essencialment).

Per últim, i en relació als models (1) i (2), en què trobem una guia amb el format més

“tradicional” d’aquest mot, hem observat també diferències en quant a la seva presentació:

(a) Prenent la forma d’un “assaig” o treball acadèmic més o menys estàndard. En aquest cas es

fa servir un llenguatge d’exposició relativament formal, i el text està dividit en diferents

parts numerades, començant per una introducció al tema, i sovint incloent índex i

bibliografia, mostrant l’ús de peus de pàgina i funció dels annexos. La presentació acurada

inclou també una pàgina inicial formal amb referència a la Universitat, estudis, etc.

(b) La guia té una aparença més “informal” on, malgrat efectuar una divisió rigorosa d’apartats

per separar els diferents temes tractats, s’ofereix un discurs de tipus més aviat verbal. Així,

s’explica als estudiants en termes no formals que poden/han d’esperar del TFG, quina ha de

ser la seva actitud durant la realització del TFG, s’inclouen exemples més detallats de

temes a triar (què seria o no adient), etc. En algunes ocasions s’ofereixen FAQs (Frequently

Asked Questions) sobre els TFG com a índex informal de la guia.

3.2. El contingut de les guies estudiades

Evidentment el contingut de les guies varia amb cada proposta, així com el nivell de detall de la

informació que es proporciona en cada cas. La ordenació seguida és també variable, ja que el

discurs de presentació del TFG pot seguir diversos ordres tots ells congruents. Per això en

aquest apartat ens limitarem a oferir informació de caràcter més aviat quantitatiu que qualitatiu

sobre el contingut de les guies analitzades.


11

Com a resultat de l’anàlisi, hem subdividit la informació que es proporciona a les guies en un

total de 10 apartats diferents. En l’ordre que els presentarem a continuació, aquests apartats són:

• Introducció: reservada generalment a una primera explicació sobre què és el TFG i com s’ha

definit per a la titulació corresponent, amb indicació d’objectius, crèdits, període de

realització, etc.

• Temes pel TFG: en el que s’explica quin tipus de temes es poden triar, i, si és el cas, quin és

el procediment de presentació de propostes i els criteris d’idoneïtat de les mateixes.

• Supervisió: on es presenten el paper i les funcions dels tutors o supervisors de TFG.

• Coordinador de TFG: es defineix la figura i les seves funcions.

• Avaluació: descriu el procés d’avaluació que es segueix, així com les qualificacions que es

poden obtenir. S’inclou també en aquest punt la relació d’agents avaluadors, així com de

criteris que es fan servir, a més d’altres elements relacionats.

• Procediment per desenvolupar el TFG: s’hi sol descriure les etapes que cal seguir per a

poder desenvolupar i escriure el TFG, incloent sovint cronogrames de treball i altres ítems.

• Estil i forma de la memòria escrita: s’inclou en aquest apartat des d’annexos sobre com

citar bibliografia fins a manuals d’estil i models de portada del TFG, entre d’altres.

• Requisits administratius: informació relativa als processos de presentació de proposta,

memòria escrita, etc.

• Procediment de defensa: si està prevista la defensa del TFG, s’explica quins seran els

passos a efectuar, així com requisits previs.

• Elements addicionals: hem recollit en aquest apartat els ítems, sovint més particulars sobre

algun centre, que ens han semblat d’interès.

En cada un d’aquests apartats, a més, hem distingit els diversos elements que l’integren, obtenint

així un total de 63 ítems, que cobreixen el conjunt de totes les informacions que s’ofereixen com

a mínim en una de les guies considerades. És clar que no totes les guies ofereixen informació


12

sobre tots els ítems, i en alguns casos les informacions tampoc serien pertinents (per exemple,

informar sobre el procediment de defensa d’un TFG en el que no es preveu aquest tipus

d’avaluació). No obstant, val la pena remarcar que la major part de les guies considerades

ofereixen informació d’entre el 40% i el 50% del total d’ítems considerats, un volum que cal

considerar força notable.

En les taules que es relacionen a continuació hem detallat, per cada una de les guies analitzades,

si aporta informació o no (en blanc en el quadre corresponent) sobre cadascun dels ítems

considerats. Per qüestions d’extensió ens ha calgut fraccionar la informació en un conjunt de

quatre taules.

En primer lloc, a la taula 2 es pot observar que hi ha força coincidència entre totes les guies en

què cal començar-la amb una introducció que contextualitzi els treballs final de grau dins la

titulació, fent al·lusió gairebé sempre als seus objectius i al moment en que es pot/s’ha d’iniciar

aquesta tasca dins el currículum del grau. Una explicació general sobre la memòria escrita que

n’ha de resultar és també habitual.

Gairebé totes les guies analitzades fan referència a titulacions en les que es demana als estudiants

que triïn el tema pel seu TFG5, i que justifiquin la seva elecció com a primer pas per a la seva

posterior realització. Aquest és segurament el motiu de que el segon apartat de la Taula 2 sigui

extensament tractat en totes elles. Constatem igualment el paper preponderant de les

explicacions sobre funcions del professor al que es demana o s’assigna la supervisió d’un TFG.

5 Lògicament seria igualment possible emmarcar el TFG dins un tema genèric que tots els estudiants hagin de

tractar, o bé oferir una llista més o menys tancada de temes. No volem entrar aquí en quina és la metodologia més adient, simplement constatem el fet perquè té repercussions sobre l’enfocament que es dóna a la guia docent.


13

Taula 2. Elements d’informació bàsica de la guia sobre TFG

G01

G02

G03

G04

G05

G06

G07

G08

G09

G10

G11

G12

G13

G14

G15

Introducció 1 Explicació general X X X X X X X X X X X X X X X2 Objectius / Competències X X X X X X X X X X X3 Tipologia de treballs X X X X X X X X4 Quan es pot començar el TFG X X X X X X X X X X X X5 Cursos preparatoris X X 6 Especificacions sobre treball individual/grup X X X X X X X 7 Com ha de ser la memòria. Explicació general X X X X X X X X X8 Com ha de ser la presentació oral/defensa X X X X X X9 Bibliografia general (enfocament TFG) X X X X X X X Temes que poden tractar-se al TFG 10 Explicació general sobre tipus temes X X X X X X X X X X11 Com s’escull un tema X X X X X X X X X 12 Criteris per a decidir la idoneïtat del tema X X X X X X 13 Condicions de presentació propostes X X X X X X X X Supervisió 14 Qui pot ser tutor/director d’un TFG X X X X X X X X X X15 Com es tria el tutor/supervisor X X X X X X X X X X16 Funcions del tutor/supervisor X X X X X X X X X X X X X17 Funcions del supervisor extern (si n’hi ha) X X X X X 18 Normativa sobre supervisió X X X X 19 Desacords estudiant/supervisor X X 20 Llistat de professors que supervisen TFG X X X El coordinador de TFG 21 Explicació general i funcions X X


14

En canvi, es parla del coordinador de TFG en molt poques de les guies analitzades. Atribuïm

aquest fet més aviat a la poca relació directa amb l’estudiant que s’atribueix al dit coordinador en

les titulacions corresponents. Creiem però que no se’n pot concloure que la figura de coordinació

no existeixi en els graus on no es menciona. De fet, les referències que hi hem trobat, només en

dos casos, són més aviat indirectes, com a garants de tot el procés organitzatiu del TFG i

referència final pels estudiants en cas de “problemes”.

A la taula 3 consignem els apartats que les diferents guies dediquen a donar indicacions als

estudiants sobre el procediment que cal seguir per a desenvolupar el TFG. Gairebé totes

contenen una explicació general més o menys extensa sobre com enfocar la seva tasca, i en

algunes d’elles hem trobat indicacions molt acurades sobre el procés de redacció de la memòria

(com cal redactar-la, en quin moment fer revisions, etc.).

Destaquem també que moltes guies agrupen en uns quants passos diferenciats les diferents

tasques que constitueixen el TFG, i que dediquen un sub-apartat a explicar cada pas,

complementant-los en algunes ocasions amb els terminis d’entrega de material al supervisor. Un

cronograma més o menys detallat s’inclou també a la majoria de guies, complementat sovint per

un calendari de dates clau que marquen exigències sovint administratives: el moment d’entrega

del projecte de TFG, avaluacions intermèdies si existeixen, quan cal entregar un esborrany de la

memòria final, etc.

Un apartat dedicat a l’avaluació, també detallat a la taula 3, està òbviament present en totes les

guies. Com a mínim s’inclou el detall dels agents avaluadors del TFG, però en la major part de

casos hem trobat una explicació força més àmplia. Els criteris d’avaluació emprats són llistats o

comentats en la majoria de guies, en algunes ocasions complementats pels formularis que han

d’omplir els avaluadors, on figuren aquests criteris. Destaquem el nivell de detall d’algunes

guies, que inclouen també els procediments per demanar la revisió de la qualificació final

atorgada a l’estudiant.


15

Taula 3. Elements relatius a l’elaboració i avaluació del TFG

G01

G02

G03

G04

G05

G06

G07

G08

G09

G10

G11

G12

G13

G14

G15

Procediment a seguir per desenvolupar el TFG 32 Explicació dels passos a seguir per l’estudiant X X X X X X X X X X X X X33 Cronograma X X X X X X X X X X X34 Terminis entregues parcials/passos a seguir X X X X X X X X X35 Calendari de dates clau X X X X X X X36 Explicació sobre el procés de redacció X X X X X X X 37 Fonts bibliogràfiques / Bases de dades disp. X Avaluació/Qualificació: 22 Explicació general X X X X X X X X X X X X X23 Aspectes que es tenen en compte X X X X X X X X X24 Criteris per a qualificar la memòria escrita X X X X X X25 Criteris per a qualificar la defensa X X X X26 Agents avaluadors X X X X X X X X X X X X X X X27 Barems de puntuació. Indicadors X X X X X X X28 Formularis informes d’avaluació del tutor X X X29 Formularis autoinformes estudiants X 30 Formularis informes empreses externes X 31 Procediment per demanar revisió qualificació X X

Hem reservat la taula 4 per deixar constància dels apartats que les guies destinen a elements més

formals del TFG, tant pel que fa a l’estil i forma de la memòria escrita, com en relació als

requisits administratius que cal complir. Destaquem que bona part de les guies incideixen en

explicacions sobre les parts que ha de tenir la memòria, i posen fites a l’extensió total que han de

tenir. Sovint es comenta també el format de presentació de la memòria, arribant en alguns casos

a un nivell de detall força notable, en el que es detallen, a més del més freqüent estil de la


16

portada de la memòria, altres elements com ara el tipus de lletra o el format de les taules. Així

mateix, es solen donar recomanacions d’estil referides a les cites bibliogràfiques de la memòria.

Taula 4. Elements formals: estil de la memòria escrita i requisits de presentació

G01

G02

G03

G04

G05

G06

G07

G08

G09

G10

G11

G12

G13

G14

G15

Estil i forma de la memòria escrita 38 Referències a manuals de forma X X X X X X X 39 Guió de les parts que ha de tenir la memòria X X X X X X X X X X X X40 Com es descriu una aplicació informàtica X X 41 Format detallat (espaiat, paginació, etc.) X X X X X X X X X42 Extensió treball (pàgines/paraules) X X X X X X X X X X X43 Com cal fer referències bibliogràfiques X X X X X X X44 Llenguatge i estil X X X X X X X X X 45 Document base amb el formateig fet X 46 Model de portada de la memòria X X X X X X Requisits administratius 47 Explicació general passos a seguir X X X X X X X X X X X X X48 Formularis a omplir X X X X X X X X X

49 Llistat punts per comprovar compliment requisits X X X

50 Autorització de la presentació memòria escrita X X X X X

Per últim, la taula 5 conté la relació d’altres elements d’informació que apareixen a les guies

considerades. Hem separat en un apartat les dedicades al procediment de defensa, que no està

previst en tots els casos6, ni té sempre el caràcter de defensa oral (es preveuen també proves

6 A la taula apareix ombrejat aquest apartat per aquelles guies on no s’ha previst procediment de defensa.


17

escrites). Fem notar que l’apartat dedicat a l’avaluació d’aquesta defensa només està inclòs si és

específic; en canvi, si l’explicació és general només consta a la taula 4.

Taula 5. Altres elements d’informació, incloent procediment de defensa (si existeix)

G01

G02

G03

G04

G05

G06

G07

G08

G09

G10

G11

G12

G13

G14

G15

Procediment de defensa 51 Causes de la no admissió a defensa d’un TFG X X X 52 Explicació etapes defensa X X X X X53 Elements a tenir en compte per a l’avaluació X X X X X54 Qualificacions defensa X X X X X55 Preparació del material per a la presentació X X X X56 Preparació de l’entrevista amb els revisors X 57 Consells pràctics per a la defensa oral X X Elements addicionals 58 Copyrights TFG X X 59 Convenis a signar amb empreses externes X 60 Plagis X X X X X X61 Consideracions ètiques sobre recerca en TFG X X X X 62 Exemples de TFG recentment presentats X X X X 63 Experiències de graduats recents X

3.3. Elements a destacar

Totes les guies analitzades destaquen per alguns aspectes en particular, que l’equip de recerca

d’aquesta comunicació ha trobat especialment interessants. Voldríem doncs finalitzar aquest

apartat citant alguns d’aquests aspectes, i hem triat de fer-ho seguint un guió similar al que hem

fet servir per fer l’anàlisi. Naturalment ens hem limitat a considerar els dos o tres aspectes que


18

ens han cridat l’atenció, sense que això vulgui dir que altres no citats no siguin igualment

interessants.

Quant a l’estructuració general de la guia, hem de destacar G06, una guia ben pensada entre

diverses titulacions. Igualment notable és el cas de la G15, que té una redacció en forma

d’assaig on es localitzen bé tots els apartats. L’índex en forma de FAQ que proposa G13 té tocs

també interessants.

Tant l’explicació introductòria de G14, amb comentaris i exemples raonats sobre el què pot ser i

el què no pot ser un TFG, com el to de l’explicació de tota la guia, amb moltes recomanacions

dirigides a l’estudiant sobre com ha de portar a terme el treball, són de lectura interessant. Els

comentaris i consells de G09 respecte al temps “real” de què disposa l’estudiant per elaborar el

TFG poden també resultar útils. En un sentit similar hem de mencionar també G12, que té una

introducció molt estructurada i amb un to molt positiu, que engresca a l’hora que crida a la

responsabilitat de l’estudiant en el seu TFG. En general, a l’equip de recerca li ha semblat

interessant introduir el TFG als estudiants presentant-lo com una oportunitat de fer una feina

engrescadora, per a la que s’han estat preparant durant tots el seus estudis de Grau. Els exemples

inclosos en algunes guies, com ara l’apèndix amb títols de projectes presentats recentment de

G13 o els comentaris d’alumnes ja graduats de G12, són també possibles elements a tenir en

compte.

La presentació de la metodologia per triar tutor i tema de TFG que es fa a G11 és també

destacable. Pel que fa a la tria de tema, hem de mencionar també l’annex que acompanya G10,

amb els criteris de valoració per decidir la factibilitat i acceptació d’un projecte de TFG. La

delimitació de responsabilitats de l’estudiant i del supervisor que conté G13 és significativa. En

relació a aquest mateix tema, la presentació que es fa a G04 del paper del supervisor feta en

funció de (i en relació a) les diferents fases d’elaboració del TFG mereix ser destacada. En


19

relació als apartats destinats a l’avaluació, remarquem els indicadors d’avaluació que presenta

G15, i el llistat de criteris per qualificar el TFG d’un dels annexos de G10.

Quant a la planificació del treball a fer, cal destacar la llista de punts a tenir en compte que es

presenta a G04, o la taula que proposa G10 amb la divisió en sis passos del procediment a seguir,

amb les explicacions de cada un. El detallat calendari de dates clau de G01 (apèndix C), o el de

G03 en un sentit similar, són igualment interessants. I així mateix ho és el cronograma en

setmanes que es presenta a G10, situant en moment zero (t=0) quan el projecte a realitzar en el

TFG és aprovat. Es mesura el temps per acabar el TFG en setmanes a partir d’aquest punt,

mentre que pel temps anterior a la presentació es consideren tant les setmanes com els mesos

precedents.

L’extensió de les explicacions sobre com redactar la memòria, i en particular tots els documents

del web “el procés d’escriptura” de G09 són notables, així com la web dinàmica annexa a G10,

que també mereix una visita. Pel que fa a les parts de la memòria escrita del TFG, la consulta de

G04 pot resultar interessant. Per l’estil i format de la memòria, destaquem tant l’apartat FAQ de

G07 com la descripció de G01, i sobre tot els criteris formals que es compilen a G06. En

particular, si es tracta de descriure treballs de software, val la pena veure G07. En la part relativa

a la defensa oral del TFG, la guia a consultar és sens dubte també G07, on es comenta de forma

planera i detallada la preparació i realització de la mateixa.

I en relació a aspectes burocràtics o més formals, el formulari d’entrega (apèndix B) de G01, o el

check-list de tasques a fer abans de presentar la memòria, de la mateixa G01, són d’interès. De

manera similar, cal destacar l’apartat dedicat al plagi de G13 o el detall de la informació de

contacte que presenta la mateixa guia.

Per últim, en relació a la disposició de la guia dins el web del centre, destaquem tres guies.

D’una banda, G09, totalment interactiva i escrita en html, i de l’altra G02, amb una pàgina


20

principal que presenta els TFG i que, a partir de les diferents explicacions, guia a diversos

annexes en format pdf. L’elecció de presentació de G05 és similar a la de G09. Tot i amb un

desplegament inferior de subapartats, conté la possibilitat de transformar les pàgines html en

versions fàcilment imprimibles, afegit que cal també tenir en compte.

4. La nostra proposta de guia docent per a TFG

L’extens estudi efectuat a l’apartat anterior creiem que deixa ben clar que hi ha diversos

exemples de “bones” guies docents de TFG, i que aquestes no corresponen a un únic model ni

exactament al mateix format o ordenació dels diferents elements que ha d’incloure. En

particular, deixem als responsables de la confecció de la guia la tria del llenguatge (grau de

formalitat en la redacció de la guia) amb que es vol fer arribar la guia a l’estudiant.

De la mateixa manera, la posició de la guia docent de TFG a la web dels estudis corresponents

pot seguir diversos models igualment interessants. Sempre que sigui possible, seria recomanable

una pàgina web dedicada als TFG en que s’oferissin els diversos recursos disponibles, i en la que

es donés una primera aproximació als diferents aspectes que comporta la realització del TFG.

Des d’aquesta pàgina caldria enllaçar els diversos recursos a disposició de l’estudiant, siguin en

format pdf o html amb diferents nivells de profunditat i cada un d’ells amb una versió imprimible

des de la mateixa pàgina.

Sigui com sigui, caldria que la guia reunís un mínim de tres requisits: ser pública i accessible per

a tots, mantinguda de manera dinàmica, i estar ben identificada. Pel que fa a aquest darrer

requisit, ens sembla important tant documentar bé la Universitat, el Centre i els estudis pels que

s’ha confeccionat la guia, com la data en la que s’ha fet la darrera actualització del document

pertinent.


21

Per a facilitar l’elaboració de la guia i els diferents nivells d’aprofundiment de la mateixa,

proposem una estructura en tres parts, més un conjunt d’annexes que les complementin.

Aquestes tres parts, que hem anomenat blocs, serien els següents:

• A: Bloc Introductori de la Guia Docent de TFG: té com a objectiu presentar de forma

general el TFG que s’exigeix a la titulació corresponent, i inclou els tres elements centrals

per a l’estudiant en el moment que es planteja la seva confecció: com cal seleccionar un tema

pel TFG, quins ajuts (en termes de supervisió) se li ofereixen, i com serà el procés

d’avaluació que es seguirà.

• B: Bloc de Treball: està destinat a ser d’ajut a l’estudiant durant la realització del TFG. En

conseqüència, conté en primer lloc totes les directrius (formals i informals) que necessita per

a fer-lo, així com els requisits de presentació de resultats: la memòria escrita i la defensa

posterior del TFG.

• C: Bloc de “posta a punt”: Conté elements que són necessaris a l’estudiant en diferents

moments, però sobre tot cap a la part final del procés. Per això s’hi inclouen consells sobre

la preparació de la defensa del TFG i tots els requisits administratius.

En les taules que segueixen, numerades del 6 al 8, hi ha el detall dels elements que proposem que

s’incloguin a les diferents parts de la guia docent, una taula per a cadascun dels tres blocs, A, B i

C. Com a criteri general, i per a no fer molt llarga l’explicació de cap dels ítems, suggerim fer

referència a annexos (enllaçables directament dins la guia, sigui html o pdf) sempre que es vulgui

ampliar la informació sobre el punt en qüestió. Per exemple, aquesta referència apareix en el

punt 3 de la proposta de guia docent, per a detallar àmpliament competències i indicadors

d’aprenentatge associats al TFG de la titulació; o en el detall de temes proposats pel TFG (punt

8), si és que es preveu aquesta opció.


22

Taula 6. Proposta de guia docent de TFG – Bloc Introductori (A)

INTRODUCCIÓ 0. Presentació de la guia, explicant la seva necessitat i utilitat. 1. Explicació general sobre el TFG, els crèdits que té, quan es pot començar, si s’ofereixen (o són

obligatoris) cursos de recolzament (com escriure bé, com utilitzar programes de referència bibliogràfica, etc.)

2. Contextualització del TFG dins els estudis – diferències i similituds amb altres tasques que es demanen a l’estudiant, etc.

3. Objectius (sense detallar massa, enviant a un annex si es vol facilitar un esquema molt complert de competències i indicadors d’aprenentatge)

4. Explicació (bàsica) sobre com l’estudiant ha de treballar el TFG (incidint en el treball autònom i mencionant la supervisió) i responsabilitat de l’estudiant en el procés. Especificació de condicions sobre treball individual o en grup (si cal).

5. Coordinador del TFG: funcions i vies per a posar-s’hi en contacte SELECCIÓ DEL TEMA PEL TFG

6. Explicació general dels tipus de TFG que es proposen pel Grau, i el procediment per fer l’elecció. 7. Condicions de presentació de propostes (si les ha d’elaborar l’estudiant) o de tria d’un tema ofert

per la titulació. Remetre a l’annex per veure el detall de les condicions. SUPERVISIÓ

8. Qui pot supervisar un TFG i com es tria (si és que l’estudiant ho pot fer) o com s’assigna. 9. Funcions del supervisor. Referenciar-les en relació a les tasques que ha d’efectuar l’estudiant

durant el TFG. 10. Possibilitat i causes de canvi de supervisor. Procediment a seguir. 11. Possibilitat de supervisió externa al Grau/Universitat. Paper i funcions.

AVALUACIÓ 12. Explicació general de la metodologia d’avaluació i dels diferents passos que comporta (si és el

cas), amb els pesos/importància relativa de cada un. 13. Agents avaluadors a cada etapa (si n’hi ha més d’una) 14. Requeriments bàsics per a poder arribar a la fase d’avaluació 15. Criteris de qualificació de cada etapa (incloure si és possible indicadors específics; així com

rúbriques per cada indicador si es considera convenient – potser en un annex). Barems de puntuació i mínims a assolir en cada cas.

16. Mecanismes de publicació de qualificacions. Procediment per a demanar la revisió de la qualificació (final) obtinguda al TFG.


23

Taula 7. Proposta de guia docent de TFG – Bloc de Treball (B)

EL PROCEDIMENT PER DESENVOLUPAR EL TFG 17. Explicació general dels passos a seguir per l’estudiant, procurant fer una distinció en un nombre

petit de passos (entre 3 i 6, per exemple). 18. Calendari de dates clau (com ara el termini per triar el tema i per les diferents etapes que

conformen l’avaluació). Referenciar a un annex pel cronograma detallat. 19. Explicació detallada de cada pas. 20. Si és procedent, detall de fonts bibliogràfiques o bases de dades a consultar.

ESTIL I FORMA DE LA MEMÒRIA ESCRITA 21. Explicació general, amb detalls d’extensió i altres bàsics, així com de les parts que estan

normativitzades (per exemple, la primera pàgina o l’estil de la bibliografia) i referència d’on poden trobar aquesta normativa (annex a la guia).

22. Estructura de la memòria, amb les parts mínimes de què ha de constar. 23. Explicació, si cal, del detall d’algunes de les parts.

ESTIL I FORMA DE LA PRESENTACIÓ/DEFENSA (ORAL) 24. Explicació general de les etapes de la defensa del TFG un cop finalitzat. 25. Elements a tenir en compte per a l’avaluació en aquesta fase.

Taula 8. Proposta de guia docent de TFG – Bloc de “posta a punt” (C)

CONSELLS PRÀCTICS 26. Llista de preguntes freqüents sobre diversos temes relatius a les etapes explicades més amunt. 27. Com preparar l’exposició oral/ la defensa (si n’hi ha, segons el tipus)

REQUISITS ADMINISTRATIUS 28. Explicació general dels passos a seguir 29. Llistat per comprovar que tot s’ha anat fent correctament, amb lligam als formularis necessaris 30. El plagi als TFG

A més del detall dels tres blocs, la guia que proposem ha d’incloure annexes. A molts d’ells ja

s’hi ha fet referència en el text de la taules anteriors, però algun dels que proposem és

independent. Per mantenir el nexe d’unió amb les parts principals de la guia, el conjunt

d’annexos que proposem a la taula 9 porten un codi que els vincula als diferents blocs (A, B, C)

de la proposta.


24

Taula 9. Proposta de guia docent de TFG – Annexes

ANNEXES I.A. Competències i resultats d’aprenentatge dels TFG II.A. Llistat de criteris per a decidir la idoneïtat del tema i proposta d’un TFG – Alternativament,

formulari que caldrà omplir per a valorar aquesta idoneïtat (sempre que contingui els detalls) III.A. Llistat de temes proposats (si cal triar-ne un) / Llistat de temes recentment tractats IV.A. Llistat de possibles supervisors – lligat si cal a temes generals o específics que supervisaran V.A. Llista de criteris detallats de cada etapa d’avaluació del TFG - Alternativament, detall dels

formularis que caldrà omplir pels agents avaluadors de cada etapa (amb detall suficient). I.B. Cronograma detallat de treball II.B. Formularis a tenir en compte per a certes qüestions ètiques relatives al TFG si és el cas III.B. Manual d’estil a aplicar a la memòria escrita del TFG (amb el detall que es cregui

convenient, des de simplement la portada o incloent taules, manera de citar bibliografia, etc.) I.C. Bibliografia recomanada II.C. Formularis (electrònics) a omplir per presentar la memòria escrita del TFG III.C. Autorització de dipòsit digital de documents, si és el cas IV.C. Exemplars de convenis a signar amb empreses externes

Cal dir per acabar que la llista de la taula 9 no és exhaustiva, i que la decisió de si un cert

material s’inclou en el “cos” principal de la guia o s’incorpora com a annex cal fer-la en cada

cas. Com a criteri general, però, creiem que la següent orientació té sentit: un annex ha de tenir

significat propi per separat, i servir d’eina de consulta (habitual o ocasional) a l’estudiant durant

la realització del TFG o d’una de les etapes del mateix.

5. Conclusions

La guia docent de TFG té algunes característiques que són comunes a les guies de qualsevol altre

assignatura. Però també en té d’altres molt específiques, que fan que una guia docent proposada

per totes les titulacions hagi de ser suficientment àmplia per adaptar-la a qualsevol titulació, però

alhora concreta i pràctica tant pels alumnes com per tots els altres agents que intervenen en els


25

TFG, des dels supervisors o tutors dels treballs fins a la resta d’agents avaluadors, inclosos

agents externs que puguin formar part de diversos processos dins la matèria. En particular, el

ventall de possibles TFG, fins i tot dins d’una mateixa titulació, requereix una guia on es puguin

descriure l’orientació o diferents tipologies de TFG.

El disseny d’aquesta proposta de model de guia ens ha fet veure l’envergadura d’aquesta

assignatura i les necessitats tant docents, com de formació, dels professors que han de supervisar

els treballs fi de Grau. El procés que hem seguit per elaborar aquesta comunicació ens ha portat

als docents que integrem el grup a fer una reflexió sobre com haurien de ser els TFG, quins

recursos tant materials com humans es necessitaran per desenvolupar-los, així com la necessitat

de crear una figura de coordinació dels TFG que s’encarregui dels aspectes de gestió, ja sigui de

nomenament de tribunals, coordinació dels professors, etc.

Disposar d’una guia docent sens dubte pot apropar a l’estudiant a les tasques de treball autònom

que ha de realitzar dins el TFG. Però a més pot facilitar la tasca acadèmica del supervisor i

descarregar d’aspectes administratius tant a l’alumne como al professor-tutor o supervisor.

Queda per fer una tasca complementària, que seria d’ajut tant a supervisors com al coordinador/a

del TFG: una guia per a supervisors. Els exemples que hem trobat d’Universitats on proposen

aquest tipus de guia no són tan abundants, però existeixen, i poden ser el punt de partida d’una

nova tasca que abordi a continuació el nostre grup de treball GI-IDES: Treballs fi de Grau.


26

Bibliografia

Löfgren, C. – Ohlsson, H. (1999). What determines when undergraduates complete their theses? Evidence from two economics departments. Economics of Education Review, 18, pp. 79-88.

Lundgren, S.M. – Halvarsson, M. (2009). Students’ expectations, concerns and comprehensions when writing theses as part of their nursing education. Nurse Education Today, 29, pp. 527-532.

Mateo, J. (2009). Guia per a l’avaluació de competències en el treball de final de grau en l’àmbit de les ciències socials i jurídiques. Agencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. www.aqu.cat.

Sachs, J. (2002). A Path Model for Students’ Attitude to Writing a Thesis. Scandinavian Journal of Educational Research, 46 (1), pp. 99-108.

Valderrama, E. (2009), ed. Guia per a l’avaluació de competències als treballs de final de grau i de màster a les enginyeries. Agencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. www.aqu.cat.

Vermunt, J.D. (1998). The regulation of constructive learning processes. Higher Education 68, pp. 149-171.

Vehviläinen, S. (2009). Problems in the Research Problem: Critical Feedback and Resistance in Academic Supervision. Scandinavian Journal of Educational Research, 53 (2), pp. 185-201.

Vilardell, I. (2009). Anticipándonos al futuro: experiencias sobre el trabajo de fin de grado en ADE. Ponència presentada a la VI Jornada de Docencia en Contabilidad. Sevilla, Septiembre de 2009, organitzada per la Universidad de Sevilla i ASEPUC. http://personal.us.es/arquero/jornada

Referències de les guies analitzades:

• G01: Memorial University of Newfoundland (Canadà). Honour Essay or Dissertation in Geography: Student Guide. Department of Geography, 2004. Disponible a: www.mun.ca/geog/undergrad/HonInst.pdf (consultat el gener de 2010).

• G02: Universität St. Gallen (Suïssa). Studieninformationen Bachelor-Stufe. Bachelor-Arbeit. Merkblatt Bachelor-Arbeit, 2010. Disponible a partir de la pàgina: www.unisg.ch/org/lehre/bs.nsf/wwwPubInhalteGer/Bachelor-Arbeit?opendocument (consultat el febrer de 2010).


27

• G03: Central Queensland University (Austràlia). Guidelines for Fourth Tear Thesis/Dissertation (Bachelor of Psychology & Bachelor of Psychology with Honours; Postgraduate Diploma in Psychology; Bachelor of Arts (Honours) in Psychology) Department of Behavioural & Social Sciences, Department of Psychology, 2009. Disponible a: www.fseh.cqu.edu.au/FCWViewer/getFile.do?id=26518 (consultat el gener de 2010).

• G04: Tallinn University of Technology (Estònia). A General Guide to Writing and Defending Papers. School of Economics and Business Administration, 2007. Disponible a: www.ttu.ee/public/t/tallinn-school-of-economics-and-business-administration/Documents/Bakalaureuse/kirjaliket_dejuhendingliskeelne3.pdf (consultat el març de 2010).

• G05: Fachhochschule Köln – Cologne University of Applied Sciences (Alemanya). Informationen zur Bachelorarbeit. Merkblatt zur Bachelorarbeit im Studiengang “Mehrsprachige Kommunikation. Institut für Translation und Mehrsprachige Kommunikation, 2010. Disponible a partir de: www.f03.fh-koeln.de/fakultaet/itmk/studium/pruefungen/bachelorarbeit/ (consultat el febrer de 2010).

• G06: Oulu University of Applied Sciences (Finlàndia). Instructions for Bachelor’s Thesis and Maturity Test, 2001. Disponible a: www.oamk.fi/docs/opiskelijalle/opinnaytetyo/ohje_englanniksi.pdf (consultat el gener de 2010).

• G07: Scarano, V. (2002). Una “Guida” per la Tesi di Laurea. Indicazioni e Suggerimenti Practici. Dipartimento de Informatica ed Applicazioni “R.M. Capocelli”. Università di Salerno (Itàlia). Disponible a: http://www-lia.deis.unibo.it/Courses/RetiLS/guidatesi.pdf (consultat el febrer de 2010).

• G08: Università di Pavia (Itàlia). Laboratorio Tesi di laurea: guida all’uso. Corso di Laurea Magistrale in Ingegneria Edile – Architettura. Facoltà di Ingegneria, 2010. Disponible a: http://www-3.unipv.it/iea/didattica/labtesiguida.php (consultat el febrer de 2010).

• G09: Erasmus Universiteit Rotterdam (Holanda). Bachelor Thesis Website. Erasmus School of Economics, Studyguide 2009/2010. Disponible a: http://osc.few.eur.nl/edu/gids/2009/english/regels/bachelor/scriptie/index.htm (consultat el gener de 2010). Veure també: l’enllaç directe a la guia en format web: http://www.eur.nl/ese/english/information_for/students/additional_information_for_students/thesis_website/


28

• G10: Universiteit Twente (Holanda). Bachelor Thesis Guide 2009/2010. European Studies (Three year international bachelor programme ES (ESB)/ Third year bachelor programme BSK-ES (Double Diploma). Centre for European Studies, School of Management and Governance. Disponible a partir de http://www.mb.utwente.nl/ces/ba-dd o http://www.mb.utwente.nl/ces/ba-dd/Writing%20your%20Bachelor%20thesis/esbachelorthesisguide2006_2007.pdf (consultat el gener de 2010).

• G11: Vrije Universiteit Amsterdam (Holanda). Bachelorproject Wiskunde. Faculteit der Exacte Wetenschappen, 2010. Disponible a: http://www.few.vu.nl/~pasquott/Bachelorproject-Wis-2009-2010-2.pdf (consultat el març de 2010). Informació general de la titulació a partir de: http://www.few.vu.nl/nl/studenten/bacheloropleidingen/wiskunde/programma-derde-jaar/index.asp

• G12: University of London. External System (Gran Bretanya). Laws Dissertation Guide 2008-09. Disponible en diversos fitxers a partir de l’adreça: http://www.londonexternal.ac.uk/current_students/programme_resources/laws/subject_guides/dissertation/diss.shtml (consultat el març de 2010).

• G13: University of Surrey (Gran Bretanya). Final year undergraduate guidelines 2009-2010 (Sociology; Sociology, Culture and Media; Media Studies; Criminology and Sociology; Applied Psychology and Sociology). Department of Sociology, 2010. Disponible a partir de: http://www.soc.surrey.ac.uk/studentlogin_ug.htm#study (consultat el març de 2010).

• G14: University of Warwick (Gran Bretanya). Dissertation Guidelines for Undergraduate Study. Centre for Lifelong Learning, 2009. Disponible a : http://www2.warwick.ac.uk/study/cll/courses/undergraduatemodules/ce302dissertation/dissertation_guidelines_2009.pdf (consultat el gener de 2010).

• G15: Université de Liège (Bèlgica). Travail de fin d’études de Médecine vétérinaire. Guide du TFE. Faculté de Médecine Vétérinaire, 2009. Disponible a : http://www2.ulg.ac.be/fmv/horaires0910/2gmv/TFE/Instructions/Guide-du-TFE-2009.pdf (consultat març 2010).

LES GUIES DOCENTS EN ELS TREBALLS FI DE GRAU...TFG, que cal entendre més aviat com un projecte...

Documents

Transcript of LES GUIES DOCENTS EN ELS TREBALLS FI DE GRAU...TFG, que cal entendre més aviat com un projecte...