3

Les aventuresd’en Joan,na Ninai na Tana

1

E n En Joan i na Nina són a fer el cap de setmana a casa dels avis perquè els seus pares han anat de viatge. Ara s'acaben de despertar i van directes a la cuina, on senten l'oloreta del menjar

que prepara l'àvia Maria. Els seus concos han decidit dur-los d'excursió al Pilar, una de les platges verges més admirades de Menorca, i l'àvia els prepara el dinar.

–Àvia, àvia! Què cuines? –diu en Joan, que encara va amb el pijama posat.

–Com que sé que us agrada dinar d'un panet amb truita, en faig una; però aquesta serà especial.

–Com és açò? –demana na Nina, ben intrigada.–Perquè la faig amb uns ous de gallina de raça menorquina que m'ha

donat un amic pagès. No són bons de trobar, a les botigues, però avui els provareu. Mirau quina closca més blanca que tenen i quin rovell més vermell.

–Oooh...! –fan els dos germans.–Au, anau a vestir-vos mentre jo acab de preparar les motxilles, que

prest vindran a cercar-vos. Ho passareu molt bé, avui fa un bon solet!

2

3

Per anar fins al Pilar han deixat els cotxes a l'aparcament i passen caminant per un alzinar molt fresc i frondós. En Joan i na Nina s'entretenen mirant els arbres, les plantes i el paisatge mentre comencen a sentir la remor de la mar.

Al cap d'una estona arriben al Pilar i, des de dalt de les roques, veuen com s'obre una platja preciosa d'arena vermellosa.

–Oh, quina platja més impressionant! –diuen tot dos amb la boca oberta.

El seu conco els explica:–No és fàcil arribar fins aquí, però val la pena caminar un poc, eh?

I just abans de baixar a l'arena podreu entrar a unes coves que, en la prehistòria, el poble talaiòtic emprava com a necròpolis; és a dir, com si fossin un cementeri.

Els fillets fan una volta per les coves, que són molt fresques i semblen miradors a la platja, i després giren a la dreta per veure la petita font d'on surt aigua dolça i la figura d'una mare de déu del Pilar amagada entre les roques.

–Que curiós! –asseguren tots dos.

4

5

Al cap d'una estona, en Joan i na Nina s'asseuen a l'arena per menjar. En Joan ja no pot esperar i comença a mossegar el panet amb truita.

–Mmm... Que bo!–Mmm, sí..., tenia raó l'àvia que avui la truita seria més bona. Com

deu ser que les gallines fan ous tan diferents? –es demana na Nina.Però abans que cap dels dos pugui pensar una resposta se sent una

renou per darrere d'una roca...–Psst, psst! –fa una veueta familiar.–Tana! –criden els dos germans a la vegada.–Hola amics! Com estau?–Molt bé! Ara menjàvem una truita molt bona, en vols un poc? –li

ofereix en Joan.–No, gràcies. Tota per a tu, que has de créixer! Però si voleu aprendre

més coses sobre d'on surten aquests ous podem fer una de les nostres excursions.

–Sí! –exclamen mentre ja s'agafen a la coa de la sargantana i surten volant.

6

7

En Joan, na Nina i na Tana aterren molt a prop del Pilar, a Ciutadella. Els dos germans estan esglaiats. Files i files de gàbies de gallines i galls negres omplen tot l'espai. Els animals picotegen gra, beuen, fan renous i també els miren a ells.

–Quantes n'hi deu haver? I qui pot tenir tantes gallines? –comenta na Nina.

–Exactament cent vuitanta gallines i trenta galls! I són de l’Associació Gallina de Menorca –els explica en Josep, un amic de na Tana.

–Però què hi fan aquí tancades? –insisteix na Nina ben encuriosida.–Heu de saber que la raça de gallina menorquina va estar a punt de

desaparèixer a l'illa. Fa uns anys només n'hi havien dues-centes! Per açò es va crear aquesta associació, i ara ja en són més de cinc-centes –explica na Tana.

En Josep afegeix:–Les tenim aquí perquè les estudiam i seleccionam. Fa uns anys vam

triar les més polides de forma i colors i ara escollim les més ponedores, perquè si una raça dóna molts ous és més fàcil que s'expandesqui.

8

9

En Joan està encantat amb les gallines i els galls:–Mira Nina! Que negres que són... i tenen les orelles blanques com

una ametla pelada! I les crestes ben vermelles! Però jo no sé quins són els galls i quines les gallines...

–La cresta dels galls està ben recta cap amunt, mentre que la de les gallines tomba cap a un costat –respon en Josep.

–Però què feis amb els ous? –demana en Joan, pensant en la truita tan bona de l'àvia.

Els quatre entren a una habitació amb una espècie de neveres. En Josep obre una porta i els germans hi fiquen el cap per mirar. Hi ha diverses fileres plenes d'ous ben blancs.

–Els millors ous els posam en aquestes incubadores especials. Donen diferents graus de calor i al cap de tres setmanes... sabeu què passa?

–Què? –volen saber en Joan i na Nina.–Que neixen pollets! Aquí mateix en podeu veure alguns que van

sortir de l'ou fa només deu dies.–Oooh... que polits!Després de tocar-los una estona, s'agafen de la coa de na Tana i

continuen l'aventura.

10

11

–On som ara? Sembla un lloc... –diu en Joan.–Més o menys... Som a Sa Granja. Antigament era un lloc, però des

de l'any 1922 és un centre per millorar l'agricultura de Menorca. Aquí estudien els joves que volen ser pagesos.

–I tenen animals? –demana na Nina.–I tant que en tenim! –fa una veu, la del director de Sa Granja–.

Veniu i us mostraré les gallines menorquines.Els fillets veuen quatre galliners grans plens d'animals que entren

i surten de les casetes i caminen d'una banda a l'altra. El director els explica:

–Aquí vénen els millors exemplars que l'Associació de Criadors de Gallines Menorquines ha triat. Nosaltres col·laboram en el seu estudi i, així, tenim una reserva genètica.

–I què vol dir, açò? –s'interessa na Nina.–Que si un dia les gallines de Ciutadella estan malaltes o tenen un

problema, la raça menorquina no desapareixerà, perquè aquí, a Sa Granja, en guardam un altre grup.

12

13

14

Na Tana els diu que vagin a un costat del galliner:–Ja sabeu que ara les gallines menorquines ponen pocs ous i tothom

intenta que en facin més; però abans no era així. Quan tots els llocs tenien aquestes gallines, eren una raça molt ponedora. Mirau per aquest forat del temps!

En Joan i na Nina posen tot d'una els ulls devora el forat i veuen el mateix paisatge de Sa Granja, però amb gallines damunt una taula i una fila de senyors.

–Què és Tana? Què fan?–Som a l'any 1929, quan es va celebrar el primer concurs de gallines.

Els pagesos van dur les millors gallines, van comptar tots els ous que van fer durant un temps i va guanyar la més ponedora de totes!

–Mira Joan! Li donen un diploma i tot...! I ara, els pagesos, que també tenen gallines menorquines, Tana? –demana na Nina.

–Agafau-vos de la coa i ho veureu.

15

Els tres amics tornen a volar i aterren a un lloc prop d'Alaior. Té unes cases molt grans i senyorials. Na Tana diu:

–Ara som a Llumena Nou. Veniu, que us presentaré un amic.–Hola! Jo som en Jesús, i visc aquí amb la meva família –diu un

fillet.–Hola Jesús! –contesten els dos germans.–Mirau quines gallines i quins galls que tenim. N'hi ha vint-i-sis, i

estan amollats per dins aquests corrals grossos, on tenen un cobert per si plou. Però també surten a fer una volta pel lloc, ja que si passegen ponen més ous. I quan estan en aquesta època de fer ous ens encanta menjar-ne, perquè són molt més bons que els normals!

–Ja ho sabem, ja! –surt en Joan tot d'una, que encara pensa en el panet amb truita que li ha preparat l'àvia.

Després de fer una volta pel lloc seguint les gallines que caminen per davall una figuera i les que roden pels estables, na Tana els diu que és hora de partir, perquè té una sorpresa molt especial per a en Joan i na Nina.

–Adéu Jesús! –s'acomiaden tots tres.

16

17

18

Arriben al port de Maó, però... és molt diferent. En Joan i na Nina veuen que no hi ha cotxes, ni restaurants, ni iots o llanxes com els que admiren quan van a fer una volta amb els pares. Hi ha cavalls i carretons, camins de terra, una gent vestida amb roba molt rara i vaixells de veles impressionants.

–Tana! On som? –exclama en Joan amb els ulls ben oberts.–Som al port de Maó, però hem anat uns quants segles enrere en el

temps. Ara som al segle XVIII, quan els anglesos dominaven l'illa. Heu de saber que, durant aquell segle, Menorca va ser uns anys espanyola, uns anys britànica i fins i tot durant un temps va ser francesa. Mirau allà!

En Joan i na Nina s'apropen a un vaixell amarrat i veuen com un grup d'homes carreguen menjar, caixes i... gallines menorquines!

–Què fan? Com és que les posen a dins? On les duen? –vol saber na Nina.

–Els anglesos van veure que les gallines menorquines eren una espècie bona i ponedora i van decidir dur alguns animals a la Gran Bretanya per millorar-los i fer-los criar. I ara agafau-vos fort que farem un viatge llarg.

19

20

En Joan i na Nina s'enlairen molt amunt, més amunt del que han anat mai amb na Tana! Veuen com l'illa de Menorca es fa petita petita, tan petita que les casetes i els animals semblen com els del betlem que munten per Nadal a casa.

Na Tana els duu encara més amunt i enfora del país. Travessen una part d'Europa i s'apropen a una altra illa, però molt més gran que Menorca!

–On anam, Tana? –crida na Nina perquè la sargantana la pugui sentir enmig del vent.

–Cap al centre de la Gran Bretanya!–Uauuuuuuuuuuu! –exclamen els dos germans.–Aquí veureu que la raça de gallina menorquina que els anglesos van

dur al segle XVIII encara existeix. I ben igual que a Menorca tenen l'associació de criadors, aquí, a Worcestershire, i des de 1962 també hi ha un club de criadors de gallina menorquina: The Minorca Club.

–Oooh!

21

Arriben a un recinte immens ple de gàbies amb aus de tot tipus i colors. Files i files d'animals són observats per molta gent que passeja i uns senyors els van puntuant.

–Açò és la Fira Nacional d'Aus de Corral. Hi ha més de quatre mil animals exposats. I mirau qui tenim aquí! –diu na Tana.

–Gallines menorquines! Oooh que polides que estan!–Aquí fan concursos de les millors aus i, a vegades, les menorquines

surten guanyadores.–Així, la gallina de Menorca la coneixen també en altres països...

–comenta na Nina.–I tant! La gallina de raça és l'animal propi de l'illa més internacional

que tenim. A més de participar en concursos a Menorca, a Espanya i a l'estranger, és una raça molt apreciada per criadors de països tan llunyans com els Estats Units, l'Argentina o Austràlia! –explica na Tana.

–La menorquina és ben famosa! –diu en Joan, que ja s'imagina la gallina rodejada de càmeres de fotos com si fos una estrella de Hollywood.

22

23

24

Després de fer una volta per la fira, na Tana els diu que és hora de tornar, i en un tres i no res ja són al Pilar.

–Gràcies Tana, ens ho hem passat molt bé!Mentre els germans s'acomiaden de la seva amiga, els concos els

criden:–Al·lots, on us havíeu ficat?–Corríem per les roques d'aquí darrere –diuen ells mentre riuen

perquè no poden desvetlar el seu secret.Quan tornen a casa dels avis, l'àvia Maria els anuncia:–Mentre éreu d'excursió ha vingut un senyor a dur un regal per a

vosaltres. L'ha deixat aquí devora. M'ha dit que era una sorpresa.En Joan i na Nina miren el paquet ben esglaiats. És una capsa quadrada

ben grossa, embolicada amb paper marró. L'obren ràpidament i...

25

–És una gallina de raça menorquina! –criden els dos germans just veuen la gallina negra amb les orelles blanques i la cara vermella.

–Oooh... –fa l'àvia Maria–. Hi ha una targeta que diu que el regal ve de part de l’Associació Gallina de Menorca. Els coneixeu?

–I tant! Són amics nostres! –diuen en Joan i na Nina.Els dos germans treuen la gallina de la gàbia i l'admiren ben

orgullosos. És una gallina perfecta! En Pirata també està ben espantat i observa la gallina molt quiet.

–Àvia, la durem a l'hort de l'avi Délio, on podrà passejar i rodar com vulgui, i així la podrem anar a veure cada setmana. I quan estigui a l'època de pondre ous, podrem menjar truites boníssimes! –proposen ells.

–Sí... i tant que en farem...! Truites, pastissos o coques... –contesta l'àvia Maria, que encara té els ulls ben oberts i no es pot creure que hi hagi una gallina corrent pel pati de ca seva.

I mentrestant, na Tana mira tota l'escena amagada darrere els geranis del jardí i riu, ben orgullosa de tot el que els fillets han après.

26

27

28

ASSOCIACIONS I ENTITATS

LA gALLINA mENOrquINA és la raça pròpia més internacional que tenim a Menorca. Durant la dominació anglesa del segle XVIII, aquests van treure les gallines de l'illa i, atrets per les seves qualitats ponedores, les van anar seleccionant i les van exportar arreu del món. Amb el temps, una raça que era molt comuna a Menorca es va anar perdent, fins que només n'hi van quedar uns dos-cents exemplars; però gràcies a l'esforç de l'administració i de les associacions s'ha aconseguit d'augmentar-ne la població i assegurar la seva supervivència com a raça. Cal dir que els criadors d'arreu del món l'aprecien molt com a au ornamental i per les seves característiques morfològiques.

Pel que fa a aquestes característiques, els galls i les gallines de Menorca són aus d'aspecte vigorós, inquietes, amb la cara vermella i les orelletes blanques en forma d'ametlla. Els barbons estan ben marcats i el plomatge és de color negre-verdós brillant. El pes mitjà dels galls és de 3,4 kg i tenen una cresta dreta i llisa amb sis dents uniformes. Pel que fa a la gallina, té un pes mitjà de 2,9 kg i la cresta cau completament cap a una banda del cap. Els ous són de color blanc i fan un pes mínim de 60 grams.

Associació gallina de menorcaInstitut de Biologia Animal de Balears, SAC/ dels Bijuters, 36, parcel·la 11 POICICiutadella 07760Telf: 971 38 47 45 / Fax: 971 48 06 19Adreça electrònica: assogame@wanadoo.es

Patronat per a la recuperació i Defensa de les races Autòctones de les Illes BalearsC/ del Capità Vila, 38, 6è-D07007 Palma de MallorcaTelèfon i fax: 971 27 44 16Web: www.racesautoctones.com / adreça electrònica: info@racesautoctones.com

ASSOCIACIONS I ENTITATS

Il·lustracions: ZacaText: 4 vents comunicació

Correcció lingüística: Pilar Vinent Barceló.Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Edició: Departament d’Economia i Medi Ambientdel Consell Insular de Menorca

www.cime.esDipòsit legal:

Imprès a Editorial Rotger