La dreta esresisteix a reti-rar els símbolsde FrancoPartits d’esquerra i asso-ciacions de víctimesdenuncien algunes institu-cions per ignorar l’ordred’eliminar les referènciesa l’antic règimpàg. 08

ESTAT

Darfur agonitza perla maledicciódels recursos200.000 morts i més dedos milions de desplaçatssón les xifres d’un conflic-te on hi ha poderosos inte-ressos geopolítics en jocpàg. 06-07

INTERNACIONAL

Josep Chaqués, president de la Fundació Samboripàg. 18-19

+ Notícies

MONOGRAFIC

Ruestapàgines centrals

9 DE NOVEMBRETardor 2007

1,5 euroswww.lavanc.com

#137

Informe d’Endavantsobre l’evolució de l’habitatgepàg. 20-22

Agustín García Gasco, elcardenal de la polèmica

TRAJECTORIA! UNIO DE FET AMB EL PP

No hi ha més cera que la que cremaEl govern del PP aprova la Llei de Pressupostos per al 2008 amb pretensions “socials” i amb la crítica de la resta dels partits parlamentaris valencians i de molts sectors socials pàg. 10

El nomenament de l’Arquebisbe de València com a cardenal consagra una trajectòria d’esquenesa la realitat cultural i lingüística valenciana, lligada als sectors més reaccionaris del PP pàg. 10

02 L’Avanç informació, 9 de novembre de 2007

ROBERT BARTON

“Allà on deu té un temple

el dimoni alça una capella”

EMILI OLMOS Professor i POETA

21 d'octubre, Suïssa: 31 esconsa la dreta clàssica, 20 al PartitVerd -en puja 5-, 43 al Socialis-

ta -en baixa 9- i 62 al partit nazi UDC-SVP -en puja 6-. Amb un 29% delsvots l'UDC basà la seua campanyaelectoral en la irritació/provocacióxenòfoba/racista. Els carrers de Suïs-sa inundats amb un rostre multimi-lionari de putrefacte somriure defe-cal i 67 anys d'edat. També el polè-mic cartell on apareixen 3 ovellesblanques dins la bandera suïssa i unaquarta -negra- que és foragitada d'u-na potada: per tindre més seguretat,diu l'eslògan. El senegalés DoudouDiène, relator de l'ONU per al Racis-me ha denunciat el fet a les autori-tats helvètiques. 10.000 miserablesnazis execrables i alguns milers d'an-tiracistes, ecologistes i antifeixistess'enfrontaren a Berna: 48 ferits i des-trosses de 50.000 euros. Però Blo-cher -que si ordenara els seus bit-llets en filera podria anar i tornar aBirmània- somriu, l'electorat de par-la alemanya el recolza. Projectes: de-portar menors delinqüents estran-gers amb les seues famílies, prohibirla construcció de minarets a les mes-quites i criminalitzar la immigraciómusulmana i extraeuropea. Peròdesprés sí que consumeixen produc-tes immigrants: el café de Colòmbia-o qui sap si de l'Equador, Sergi!-, elte de Sri Lanka, l'ordinador o lescreus gamades baratetes, de la Xina,les navalles d'Albacete. Cínics, mésque cínics, que vivim -viviu!- en la glo-balització! No ataquem els valors delsdemés sinó que defensem els nos-tres. Conclusió, als demés que els fo-ten i ací estem nosaltres, els més xu-

los, guapos i masclistes, si cal. A lespresons suïsses més del 70% són es-trangers, diu Perrin, president delpartit. Freysinger -diputat- està con-tra l'avortament i el matrimoni homo,a favor de la immigració triada -exà-mens d'oposició a immigrants!- i d'unretorn al paper tradicional de la dona:llar i família, a més pronostica la fid'Europa amb tanta musulmana. Elperill no és únicament el retorn al'Europa nazi sinó la liquidació de lesestructures democràtiques des de lapròpia democràcia. Caldrà recordarque Hitler arribà al Parlament ale-many democràticament i ja dins li-quidà parlament i democràcia. Per aquè serveix la història? li pregunte joal meu alumnat. Les miserables cam-panyes publicitàries del nazi suís odel nazi -perdó, feixista- italià Ber-lusconi es basen en què ambduesmultimilionàries paguen fins al da-rrer cèntim de la campanya electo-ral, guanyen les eleccions, i en estardins posen l'Estat al servei dels seuspropis interessos. però cap inventnou, això es diu dictadura, monar-quia, assassinarquia o escurabutxa-ques. Per aprendre els errors del pas-sat i no repetir-los, em contestendues alumnes. Quants bilions d'eu-ros s'hauran invertit en seguretatvial? Tots estan ben justificats, la vidade moltes persones està en joc, en-cara que potser seria més fàcil anaren bicicleta o tren. La majoria de lagent té un costum estrany, s'estimala vida, li agrada viure, per tant totaçò entra en contradicció amb par-tits, ideologies o persones nazis. Ésper això que caldria invertir molts bi-lions en protegir-nos de l'escòria nazi

o potser podríem anar en bicicleta,és a dir, educar la gent des dels ini-cis, prohibir que Rajoy exalte ambmanifestacions el recalcitrant fran-quisme ibèric, jutjar Franco, obligarla seua família a retornar els bilionsembutxacats, desarticular i perse-guir els grups nazis amb la con-tundència que es fa amb els etarres,prohibir els partits nazis. Simple-ment estic dient que nazisme i terro-risme és el mateix, els grups terro-ristes maten, lleven la vida indiscri-minadament com ho fan els nazis.Quantes voltes una terrorista d'ETAha estat detinguda per dur bombes icom no les havia explosionat li handeixat continuar el camí? Per quèSergi Xavier Martín està lliure (Zo-rra inmigrante de mierda!) mentre lajove immigrant agredida i vexadamasclistament té por d'eixir al ca-rrer? Per què Sergi pot anar ara a unprograma rosa? Per què no es fancontrols per detindre nazis o s'i-rromp a les seues seus? La policias'organitza quan sap què ETA ha fur-tat 4000 pistoles. Però als nazis noels cal dinamita per assassinar, la por-ten al disc dur. Per què Manolo Es-cobar pot cantar Que Viva España,plagi miserable d'un himne mussoli-nià Che viva il fascismo! Per què nose li ha prohibit la cançó o l'Associa-ció de Drets d'Autora l'ha deportat?Esperem que amb la Llei de la Memò-ria Històrica la cançó esdevinga il·le-gal i posen Escobar a la presó. 1940:un policia sent una mare cridar el seufill, Lenin, vine ací! Aquell agafà elmenut pels dos peus i li estampà elcap contra la paret. Excrements decreus gamades i bombes de l'univers!

Bombes i excrements

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL!LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIO: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques enCatalà (APPEC).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València ! 96 333 93 68redaccio@lavanc.org ! www.lavanc.org

Sembla ser que el senyor García-Gasco ja prepara lamaleta per a desplaçar-se al Vaticà a ocupar la seuaplaça cardenalicia. Evidentment no trobarà a faltar

aquesta terra, per la qual ha mostrat un profund menyspreuen tot el seu mandat com arquebisbe. Agustín García-Gasco va ocupar el seu càrrec en l’arquebisbatamb una clara finalitat: escampar la doctrina eclesial mésrància en terres valencianes. I ho ha fet a la perfecció, d'ací elseu merescut premi. Amb la seua arribada va arraconar a lapart més valenciana i progressista de la curia autòctona,convertint-se en botxí d'heretges, fent seua la paraula de laCope i seguint al peu de la lletra l'evangeli de JiménezLosantos i passant la paraula de déu pel colador del programadel Partit Popular. Tan escandalosa ha estat la implicació del’arquebisbat amb el partit de Camps, que en la majoria delscasos no quedava clar on acabava la paraula de déu icomençava la de Camps. A aquesta bona sintonia entre podereclesial i polític li devem la restauració de la Catedral deValència, finançat per la Generalitat amb els impostos de totsels valencians i explotat divínament per l'Església que cobraentrada a autòctons i forans. El colofó del mandat del pare Agustín ho va posar el Papal'any passat, per a confirmar les polítiques ultradretanes del’arxidiocesi valenciana. Un viatge paguem entre tots i elscomptes del qual encara no s'han fet públics. I mentre elPapa donava la benedicció als rics d'aquest món damunt d'unpont engalanat per a tal esdeveniment, els pobres malvivíensota altre pont a tot just 1 quilometre de l'escenari papal. L'últim espertenec d'aquest onerós mandat ha estat labeatificació dels “martirs” de la guerra i la remodelació de lafàbrica Cross de l'antic camí fondo del Grau en esglésiadedicada a aquests “Sants Martirs”, oblidant-se García-Gascodels centenars de milers de ciutadans que van morirassassinats per les bales dels “seus” durant els anysposteriors a la guerra. Cap esment al Rector Peset, republicàque va impedir la crema de la catedral de València que tantsbenficis aporta ara a l'església i que va ser afusellat per ordred'aquell que van dur durant 40 anys sota pal·li. Adeu Agustín i que el Papa et tinga en la seua glòria.

Els amics dels feixistesSegons denúncies dEsquerra Unida, el Bloc Nacionalista Valen-cià i Esquerra Republicana del País Valencià, el nostre país és elquè més agressions provinientes de l'extrema dreta registra entot l'Estat espanyol. La majoria dels casos ni s'investiguen i evi-dentment es mantenen impunes. Però no sorprèn l'actitud delsfeixistes. Al cap i a la fi fan el seu treball: agredir, posar bombes,amenaçar als demòcrates, etc… El que realment sorprèn és l'ac-titud de la dreta “civilitzada” valenciana que no condemna elsatemptats, com l'últim patit pel Bloc i que s'ha negat a condem-nar el president de la Diputació de València, Alfonso Rus. Aixòens ha de fer reflexionar: Fins a quan seguirem oferint l'altragalta als feixistes i els seus amics?

Que els rics s’acosten a mi

La caracterització sistemàtica de determinats conflictes isituacions com a racistes amaga la seua vertaderanaturalesa, el classisme. I encara que en un conflicte polític

i social és habitual que es desenvolupen simultàniament ambdóselements, la marginació, explotació i repressió d'una classe socialper una altra és un conflicte que diferix en l'essencial del racisme,guerra contra un poble o ètnia. Esta distorsió de la realitat vedonada fonamentalment per l'intent d'ocultar la lluita de classescom a element tan real i vigent com a director deldesenvolupament dels pobles i de la relació entre ells. De fet nosols és un intent de negar la lluita de classes com a tal i avançaren la senda del fi de la història, és en essència l'intent d'ocultarl'existència de les classes socials i en particular de la classetreballadora.Amb poques línies per a teoritzar anem als exemples sagnants enquè veiem com fins l'esquerra tan ben intencionada, en estaocasió, com inofensiva cau en l’ “error”. Més enllà que en laCanayada Reial de Madridarrasen les cases i xabolesal·legals dels marroquinsmentres a Marbellal'ajuntament enjardina lesmansions il·legals delsmilionaris àrabs, Bolívia,el Kurdistan i Itàliaproporcionen bonsexemples de conflictesmoguts per la lluita de classes i el classisme contra elstreballadors emmascarats de conflictes ètnics i racistes.A Bolívia es parla regularment de l'indigenisme enfront de lahistòrica dominació blanca. La tossuda realitat mostra els obrers deEl Alto i masses campesines units en l'objectiu comú del socialismeenfront de l'oligarquia, terratinents i la burgesia. La marginació delsindígenes és certa, com ho és que Evo Morales i el Movimento AlSocialismo no és un moviment nacional-indígena sinó la clàssicaunió propugnada pel marxisme d'obrers i llauradors, de falçs imartells. Davant, indígenes i blancs propietaris de terra i mitjans deproducció lliguen els seus interessos i supervivència al'imperialisme fonamentalment nord-americà.En el Kurdistan, tant a Turquia com a Iraq l'enemic és el Partitdels Treballadors, el PKK. Els partits de Barzani o Talavani,dirigents kurds a Iraq, no són ni terroristes ni enemics. Al contrariafavorixen els interessos de l'imperialisme i de les multinacionalscom a part d'ell. L'aprovació per ells de la Llei d'Hidrocarburs pera deixar el petroli d'Iraq en mans de les multinacionals és l'últimamostra. En contra dels kurds opera bàsicament que s'organitzenentorn al PKK i els seus objectius. Els mateix Estats Units queoperen afavorint a Barzani i Talabani a Iraq espenten la soluciómilitar contra els kurds a Turquia. Hi ha conflicte nacional peròsobre el terreny l'única línia divisòria entre les parts la determinenels interessos i la pertinença de classe. A Itàlia, la violació i assassinat de la dona d'un militarpresumptament per un romanés porta al govern socialdemòcrata aaprovar tres dies després una llei que permet tirar del país a milersd'emigrants de la Unió Europea. Xenofòbia, racisme... el dirigentneofeixista Gian Franco Fini proposa poder aplicar la mesura aqualsevol immigrant sense papers o sense treball. El perill no éstant la nacionalitat com els pobres, treballadors sense ocupació nirecursos que res tenen a veure amb violadors i assassins. Ací,burgesos de distintes nacionalitats obliden les seues fòbies per adefendre la monarquia, la constitució i els seus interés.

AVA L’Associació d’Agricultors demana, ara, ajudes peral camp, concretament per als cítrics. Desprésd’haver sigut la comparsa del consell en la seuaguerra per el trasvasament de l’Ebre i haverpermés que es gastaren el pressupost en “aguapara todos” ara paren la ma.

GREMI D’EDITORS DEL PAIS VALENCIAEl grem d’editors ha organitzats durant elsmesos d’octubre i novembre unes jornades quèsota el títol de “coneixem els nostres autors”,ha volgut donar a coneixer als autors en llenguaautòctona a la resta de la societat.

03OPINIÓL’Avanç informació, 9 de novembre de 2007

Més classisme que racisme

LA MARJAL

CESAR LLEDO

El perill no és tant la nacionalitat com els pobres, treballadors sense ocupació ni recursos que res tenen a veure amb violadors i assassins

Assegurances nacionals

RAFA CASTELLÓPROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ENRIC MORERASECRETARI GENERAL DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ

Quina moguda s’ha muntatamb el concert d’Heroes delSilencio. Un despropòsit

amb nom i cognoms. Els responsa-bles de la desorganització són bensabuts i també és ben sabut què fala nostra Generalitat per defensarels drets dels assistents. Tenim lanostra primera entitat financera,Bancaja donant suport a este con-cert interessant però cap gallet pera la música en valencià. Res de res.Ara, que La Caixa, els del nord tam-poc. Que si Dover, la Oreja de VanGogh…i als músics d’allà dalt ques’apanyen. Ho tenim mal. Però, quina setmana més negra peral PP, els d’ací i els d’allà. Els d’allàcontinuen adobant la teoria de laconspiració. Zaplana, el del pis de500 m2 en plena Castellana és uncrac. No s’immuta. Ell, racaraca….De fet treballa per l’escena-ri post Rajoy. Li estan fent el llit i ellíder popular quasi cau un bac quananava a llegir el posicionament delseu partit sobre la sentència de l’11

M. Està acabat i se li nota. AZaplana també se li nota un lleugersomriure. Que vagen preparant-seels del PP d’ací. Francisco Camps iel seu equip s’han situat al costatde Rajoy i a Rajoy li queden dostallaes de monyo. Des de Madridhan deixat amb el cul a l’aire al d’a-cí. De l’esmena als pressupostos del’Estat sobre el trasvassament, resde res. Una peça clau en l’estratè-gia electoral del PP valencià ha cai-gut. Els han deixat amb el cul a l’ai-re. I és que els els valencians nopintem res. Ni tan sols Camps dinsdel seu partit. Ens poden passar en cançons iraons i nosaltres sempre ofrenant.Bé nosaltres a treballar per situar-nos a Madrid. Amb tots aquells quevulguen construir la tercera potade la política valenciana : des delvalencianisme, l’esquerra nodogmàtica, l’ecologisme. Hi ha unaforta coincidència entre amplessectors del poble valencià. El nos-tre camí és, salvant la distància

atlàntica, el BNG. Una organitzacióplural, innovadora i que ha produïtel canvi a Galícia. S’entén el nostreposicionament. Ho vaig poder comprovar dimecresa Alcoi, al Centre Ovidi Montllor iahir, dijous dia de Tots Sants aCocentaina. I poc després l’alegriade la setmana. Tenim nebodetanova: Gràcia, filla dels meus cun-yats Carme i Manolo. La primeraneboda de la meua dona.Enhorabona. Ara me’n vaig al’Hospital Públic de La Plana, ons’ha introduït -de moment és l’únic-el part natural seguint els consellsde l’OMS. Quines casualitats. Resulta queVila-real va ser repoblada per gentde Biar desprès de l’expulsió delsmoriscos. Tenen la mateixa patro-na, la Mare de déu de Gràcia i estaxiqueta de mare biaruda i pared’Aras de los Olmos i que quanencara no havia vist el món per unforat ja la comptaven entre elsMoros Vells, va i naix a Vila-real.

Gràcia

Em sembla vergonyós, patètic iinsultant per als demòcrates. Si-guen del signe polític que si-

guen.La matinada del 8 al 9 d'octubre, a la por-ta de la Seu Nacional del BLOC, un veíes troba amb un artefacte que resultaser un artefacte explosiu casolà i, segonscomentaris d'un dels molts policies na-cionals que van ser desplaçats al lloc:«esto va en serio».Els veïns que hi arribaven no podien en-trar a casa i els que eren a casa no po-dien sortir. ¡¡Un artefacte explossiu dei-xat en mig del carrer!!Encara estic esperant la condemna il'explicació de les actuacions realitza-des per part del Delegat del Govern, elsocialista Bernabé. Encara estic espe-rant les seues declaracions de preocu-pació per la seguretat i la vida de les per-sones, siguen militants o veïns, que esmouen pels voltants de la seu d'un par-tit polític que, sistemàticament, actuadintre dels marges de la legalitat vigent.Encara estic esperant que el Presidentde la Generalitat Valenciana, el popularCamps, condemne la salvatjada i insteal Govern central, competent en as-sumptes de terrorisme, a actuar ambcontundència, en aplicació de la Llei An-

titerrorista, contra els grups terroris-tes d'extrema dreta, feixistes i racistesque, impunement, es mouen pels ca-rrers de les ciutats del nostre país (a laProcessó Cívica (?) del 9 d'octubre alCap-i-Casal hi anaven), i amenacen lavida de les persones de bé que viuen alseu territori, el valencià.En canvi, n'estic tip d'escoltar les con-demnes del Delegat del Govern, el so-cialista Bernabé, per la crema de fotocò-pies de fotos del Rei o la família reial.Acte simbòlic que puc no compartir,però no posa en perill la vida de ningú.N'estic fart, de sentir que els terroris-tes bascos han cremat caixers automà-tics o contenidors de fem. Actes tambépolíticament condemnables i penalmentperseguibles. I què passa al País Valen-cià?M'he d'avergonyir, necessàriament, deviure en un país on els líders polítics, so-cialistes o populars, tenen prioritats tanextravagants: ¿és més perillós cremarunes fotocòpies que un artefacte explo-siu deixat al carrer? Les persones ambaquestes prioritats m'han de semblar,necessàriament, patètiques pels seussistemes de valors. I m'insulta com a ciu-tadà, i com a persona humana, el valorque atorguen a la meua seguretat i que,

damunt, pretenguen que compartiscales seues prioritats.Però ja se sap: cadascú assegura el queli interessa. Ahir, passava pel carrer Mar-qués de Sotelo de València i vaig voreun cartell publicitari que mai no m'ha-via cridat l'atenció. España, SA. He in-tentat informar-me. Resulta que és unaantiga (des de 1928) empresa d'assegu-rances (hi ha qui diu, pel que he llegiten algun lloc, que lloga pisos i, després,persegueix els inquilins per tal que elslloguers roten més ràpidament, i aug-mente el marge de benefici). «Compa-ñía nacional de seguros», acompanya elnom de l'empresa.Doncs això, cadascú s'assegura el queli interessa: Rajoy s'enrotlla en la ban-dera i Zapatero corre a convidar al Reia reunions polítiques. No sé qui va po-sar una bomba en un carrer de Valèn-cia, però sé qui va cremar unes fotocò-pies en una plaça d'aquesta ciutat. AlPaís Valencià, la valoració de Zapateroavantatja la de Rajoy en 4 centèssimes,que els que treballem amb enquestessabem que vol dir que no l'avantatja enres. I amb això,... he d'estar més tran-quil, senyor Bernabé? O he de canviarde nació per tal d'estar més tranquil iviure més segur?

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 9 de novembre de 2007

Per a Ador, unapedrera sense horitzó

XAVIER RODENAS

Corrien els anys 80 quan els pocs grups excursio-nistes que eixien a la muntanya (scouts, centresexcursionistes i poc més) solien anar a fer algu-

na acampadeta a la Font del Sister d’Ador.Era una excursió molt guapeta, ja que es tractava d’ei-xir d’Ador, que aleshores era un poble valencià, ambuna estructura de poble valencià i amb uns carrers iunes cases ben valencianes, i penetraves de sobte enun bosc mediterrani de pi blanc que enigmàticamenthavia resistit als incendis devastadors dels anys 70; unbosc que no abandonaves ja fins arribar a la mateixafont i al Pla, que un poc més amunt rebia els visitantsamb una magnífica vista sobre el racó d’Alfauir. Erenquasi 45 minuts per dins del bosc, sense cap clarot dematollar, amb llesques de bancals abandonats que elbosc havia recuperat per als seus arbres i amb la gratacompanyia d’un castell musulmà del segle XI, el Castellde Palma… Certament, un conjunt ben singular al nos-tre malmés país. Bé, la pineda curiosament va esquivarla multitud d’incendis dels anys 80 i primers dels 90,però no va superar el destructiu model territorial quecada dia s’havia anat imposant amb més força a la co-marca: el formigó. Així doncs, una primera pedrera,que ja havia començat a rosegar part de la pineda, vaveure que el futur li era ben grat i els pins van anarcaient davant de les màquines i els explosius, fins alpunt extravagant i il•lògic de destruir el magnífic pinar,aïllar la Font del Sister i el seu Pla i sitiar el Castell mu-sulmà com en temps passat… De nou, un país de tai-fes.Ara la pedrera no camina en direcció al castell: per fi sen’han adonat que és un BIC, tot i que encara no hancaigut en la necessitat de restaurar-lo. Durant molt detemps la pedrera d’Ador ha sigut (és?) també –tot i queil•legalment-, la d’Alfauir, perquè envaïa el seu termesense permís, i solament la mobilització i denúncia delsveïns ha posat el tema sobre la taula, ja que certes au-toritats volien fer la vista grossa –elles en deien nego-ciació-. Ara la pedrera continua el seu camí, no sabemben bé amb quin horitzó, perquè del tema ningú volparlar. Continuen les barrinades que molesten; i allàhan quedat les falses regeneracions de zones ja explo-tades (en aquells llocs on han estat executades, perquèhi ha altres zones que no s’han restaurat). Des de laPlataforma pels Pobles volem denunciar l'actual situa-ció, així com la deixadesa de les autoritats que hauriende prendre cartes en l'assumpte.Hem arribat al 2007, ben fotuts, amb una pedrera in-creïblement gran, que mai va estar on calia i que ha su-perat els límits tècnics i racionals; una pedrera que hadestruït un dels pocs pinars mediterranis extensos dela Safor, i que ha minvat un actiu cultural tant impor-tant com un castell del segle XI. A això se li diu visió defutur. A això podríem dir-li planificació del territori. O,també, mirar pels nostres fills; o sentir-se un bon valen-cià i defensar la nostra cultura. Fins i tot, des del puntmés egoista, podríem dir-li potenciar el turisme d’inte-rior i generar alternatives econòmiques per al poble.Som un país de cracks: no hi haurà muntanyes pela-des? No hi haurà límits racionals? No hi haurà un altremodel de país? Un altra forma de créixer? Els crackspensen que la bassa sempre estarà plena, quins cracks!Molts opinem que estan ben equivocats, els nostres fillsrebran una terra plena de finques, polígons i un paisat-ge de formigó i no hi haurà volta enrere; això sí, allà, afer punyetes, alguna taifa de pi banc els quedarà peranar a fer el cabra. Quins cracks!, pensen molts veïns iveïnes, mentre els tremola el barandat amb les contí-nues barrinades de la pedrera.

DE PROP

El 23 de juny passat es va publicarla nova llei del llibre a nivell esta-tal. Aquesta novetat legislativa

marca com punt de partida considerarque la lectura deu ser un dret que per-met als ciutadans accedir al coneixe-ment en condicions d’igualtat. La fraseés, com es pot veure, redona, i ningú oS’atreviria a negar-se a signar-la.La part que precedeix a l’articulat, el seupreàmbul, afirma que les institucionspúbliques estan obligades a promoureaccions tendents a fomentar la lectura,destacant-ne el paper del llibres i de lesbiblioteques. El contingut de les normesafecta a tot el territori de l’estat espan-yol, i implicarà que les normes autonòmi-ques existents tinguen que adaptar-se enalgunes parts. Les novetats que han estat objecte demés comentaris públics han estat aque-lles que afecten al preu fix dels llibres, i

a les excepcions a aquest principi, aixícom el tema comercial. La llei ,però, con-te coses que han passat un pot desaper-cebudes. Jo destacaria algunes obliga-cions que afecten a les institucions, lesquals implicarien per part del poderspúblics accions que des de la ciutadaniadeurem exigir: plans de foment de la lec-tura, campanyes de promoció delsescriptors en les diferents llengües del’estat, premis, i recolzaments a les lli-breries.Al meu parer aquesta nova llei, 10 de2007, deurà aplicar-se, puix, obligarà,cas d’haver coherència, cosa de vegadesque tirem a faltar, a inversions en prode la cultura, el llibre i els autors. La lleivalenciana de 2002 era ambigua i no con-cretava. Ja veurem com van les coses,puix, com ja sabem, fer llei és una cosa iaplicar-les altra.La qüestió del llibre i la lectura en porta

a un consideració prou negativa: els polí-tics, cantera de les cambres legislativesi dels governs, no dona cap exemple enallò de llegir. La classe política estaobsessionada per aparèixer a la foto,dedicant-se a signar notes de premsaque a la fi li preparen els equips depremsa del partit. Cada vegada resultamés manifesta la manca d’interès per lalectura, i aquesta malaltia afecta en pri-mer terme a la gent que fa política, mal-grat que en ocasions aquest personalrecite, als sols efectes de lluir-se, algunafrase literària, en general d’algun poema.Acollim amb alegria la nova llei, ara be, elprimer que caldria seria demanar a lagent que ha fet la llei, als legisladors, i ala resta de la classe política, que donenexemple. Tal vegada eixe exemplepodria servir per a que altra gent, també,mediàticament coneguda seguira elmateix camí.

Llibres i lectura

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

El diumenge 28 d'octubre va havereleccions presidencials a Argentina.Enmig de les conseqüències pro-

duïdes pel desastre ecónomico-polític-so-cial de 2001, la gent va votar. Amb poc en-tusiasme, però va votar. No havia sorpresesprevistes, i no només a candidats es refe-reix "la sorpresa", també a projectes, a ex-pectatives. Cristina Kirchner, la gairebé se-gura guanyadora en els moments previs,tampoc feia preveure moltes sorpreses. Defet, i excepte per veleitats i càlculs feminis-tes, el seu cognom de soltera (Fernández)gairebé no apareix ja que és la continuïtatdel període Kirchner el què està en la pa-lestra. Malgrat tot, va haver alguna diferèn-cia: el nucli dur d'assalariats i no assalariatsperonistas que li van donar la victòria a Nés-tor Kirchner en 2003 no van ser els què lahi van donar a Cristina. Aquesta vegada lamajoria dels vots va provenir essencial imassivament dels pobres: llevat de Mendo-za, Cristina va rebre la major quantitat devots dels pobres que es registra des de l'ad-veniment de la democràcia en 1983. Si bé lagent va registrar positivament el creixementeconòmic i la disminució de la pobresa, elrebrot de la inflació, la crisi energètica i lareaparició dels caps peronistas durant bonapart del mandat de Néstor Kirchner, van ferque les classes mitges es retragueren a l'ho-ra de votar. Veure en escena als caps del pe-ronisme que en principi van ser tan menys-preats per la seua nefasta i corrupta actua-ció en anys anteriors (entengue's pre-sidències de Menem i De la Rúa) buscantuna coalició, no va servir per a mostrar-li ala classe mitja que les coses canviaven pera millor. Encara es recorda a Argentina el passat pe-ronista amb Perón: la presència en l'última

presidència de Perón (1973/74) de la seuaesposa (Isabel Martínez) com vice, va ser laporta d'entrada a la repressió i la dictadu-ra de Videla i Massera. Com en altres temps,el poble va respondre massivament al "pe-ronisme sense Perón". Tots temen que continuen els subsidis alsserveis públics domiciliaris: uns, perquè de-sapareguen, uns altres perquè no volen con-tinuar amb la imposició de la solidaritat.Malgrat tot això, el gran, grandíssim temorés que Argentina haja entrat en la terra delsimpossibles. L'esquerra i el centre-esque-rra apareixen com perduts quan més es ne-cessitava que aparegueren en escena, i aixòno es perdona, almenys els seus votantsd’antuvi no ho perdonen. Argentina avui es debat enmig d'una criside representativitat: les lluites del passates donen, per a molts, per perdudes. Laclasse política està, tota ella, més perdudaque mai, el mite de la riquesa inextingui-ble ja no serveix enfront de milions de per-sones que es debaten entre la subsistènciadiària (molts) i tenir un present per a po-der buscar el futur (gairebé tots). Enmig

de tot això, van aparèixer les multinacio-nals i la globalització econòmica amb el seullast d'expoli i corrupció disfressada a coll,generant noves falses opcions que no no-més els argentins intenten resoldre. Perací, està circulant la figura de MauricioMacri (el Berlusconi argentí), nou presi-dent de el Govern de la Ciutat de BuenosAires, i té entre els seus plans de futur pre-sentar-se a les pròximes eleccions. Així queel gran dilema hauria de ser plantejar-sequant se li pensa permetre a aquest cap-davanter de la dreta dura I en això entra lagestió d'aquesta presidenta acabada d’es-trenar.El lector ha d'estar pensant que se'ns va ex-traviar el tema i que ens oblidem de Cristi-na i el seu triomf....però, ara per ara, així dedescafeïnada és la figura d'aquesta novapresidenta. Els argentins, el seu poble, esmereixen una mica més que la incertesa deldesastre en el qual continuen immersos i ésde desitjar que Cristina Kirchner puga en-carrilar una mica millor els destins de tots.No parlem de miracles, parlem d'honeste-dat i esperança.

Eleccions a Argentina…

JOSEFINA JUSTEEX-PROFESSORA UNIVERSITAT POPULAR “MARES PLAÇA DE MAIG”

05OPINIOL’Avanç informació, 9 de novembre de 2007

Després de comprovar una vegada més,l’eficàcia de la Fundació Jaume II elJust a l’hora de difondre i defensar la

cultura i la llengua... dels castellans, crec queha arribat el moment de plantejar-nos-hi unasèrie de reflexions. Què hem guanyat nosal-tres els valldignencs amb la creació d’aquestcentre que pretén ser cresol i llum dels saber?Jo, personalment, no ho sabria escatir ambcertesa, perquè la veritat és que ningú peraquestes contrades, pareix poder llevar-se deldamunt la impressió que el monestir de Simat,s’ha convertit en una espècie de bunker o fun-dació privada que existeix totalment d’esque-na als pobles que l’envolten. El tema de la llen-gua és potser ben significatiu. Qui açò subs-criu va assistir el passat 15 setembre a la inau-guració de l’obra pictòrica del Nobel deLiteratura Dario Fo (un goig, per cert) i vapoder-hi comprovar, una volta més, el poc res-pecte que sent aquesta fundació i laGeneralitat valenciana per l’idioma dels habi-tants d’aquesta comarca. Una comarca, val adir, que a banda dels emigrants i alguna casaïllat més o menys anecdòtic, és catalanopar-lant en un 100 %. I que conste que, en princi-pi, no sentim cap animadversió per la cultura ila llengua dels castellans. La veritat, però, ésque ací, molts com jo, creiem que una institu-ció d’aquestes característiques deuria donar

suport, sobretot, al valencià. Com s’enten,doncs, que la llengua oficial dins del monestirsiga la castellana? Com s’entén que la majoriadels seus escrits estiguen redactats en aques-ta llengua?Ja són moltes les ocasions en què hem vistcom, tant els programes, com els actes, comels empleats i, fins i tot, els visitants (que nin-gú sap massa bé d’on ixen), fan servir exclusi-vament aquest idioma.Així doncs, ningú no es va sorprendre de quèla traducció simultània de les paraules del dra-maturg italià foren, el dia que he esmentat, encastellà. Ni tampoc que el llibre “Festa Teatre”que es repartí gratuïtament entre el públic,estigués escrit en un 95 % també en la llenguaoficial d’Espanya. Al capdavall això ja ha suc-ceït en molts altres esdeveniments culturalsdel recinte monacal.Però creiem fermament que açò hauria decanviar, tot i que ja sabem que una Generalitatque es vanaglòria de la bona salut del valenciàparlat i escrit (glup!), poc fiable serà a l’horade defensar cap cultura ni llengua autòctones.Realment, ben contents i desvanits estaran elsdel PP, ja que aquest partit ha demostrat mas-sa vegades que per a ells, l’estat ideal de lanostra llengua és el d’un fet anecdòtic i folklò-ric –i conservat en formol– que s’ha de mante-nir aïllat i endormiscat per a mostrar-lo –com

qui mostra un vell vestit d’un avantpassatdesat a l’armari– en certs dies determinats.

Fa uns anys l’estat ruïnós del monestir deSanta Maria de la Valldigna (ara anomenatReal Monasterio) era un fet lamentable quecrispava l’ànim a qualsevol persona amb unmínim de sensibilitat i inquietuds culturals.Per això molts ens vam alegrar quan aquestvenerable edifici fou comprat per laGeneralitat Valenciana. Això sens dubte facili-taria la recuperació de tan emblemàtic recintehistòric. Però si el preu que hem de pagar perla restauració i la conservació del Convent deSimat, és el de deixar que certes personesforasteres s’apoderen d’aquestes ruïnes pertal d’administrar-hi fundacions privades alho-ra que de, tant en tant, es concedeix graciosa-ment l’entrada als indígenes de l’indret (perallò d’admirar i bacabadar-se amb la pompa ifastuositat de l’aristocràcia política i cultural),la veritat és que caldria plantejar-nos, si noens cal, ara mateix, una revisió en profunditatde la tasca d’aquesta institució.I si no, no tindrem més remei que pensar quetal vegada estàvem millor abans. Si més no elsvells enderrocs cistercencs servien perquè elsxiquets i els jóvens simaters jugaren i es diver-tiren per la zona.Tant que ens va costar desfer-nos dels frares,i ara haurem d’aguantar aquests nous amos?

La Fundació Jaume II el Just i el Monestir de la Valldigna

SICO FONS

O seremdestruïts coma poble

JORDI MARTIFONT

El 2 de setembre, els vidresde Ca Revolta, al Carme deValència, rebien l’impacte

dels trets d’una escopeta d’airecomprimit, una amenaça?Dilluns 1 d’octubre, un grupd’ultres del Grup d’AccióValencianista (GAV) agredia algunsdels assistents a una exposició del’Institut d’Estudis Catalans a laUniversitat de València.Dijous 4 d’octubre, joves blaversprovocaren els assistents a laconcentració antimonàrquicaconvocada pel Sindicatd’Estudiants dels Països Catalansal jardí de la Facultat de Filosofiade València.El 5 d’octubre, el Correllengua deGandia patia diverses agressionsd’un grup format per blavers delGAV i skins d’ultradretasimpatitzants d’España 2000. Uncàmera de Gandia TV fou agreditpels ultres. El Correllengua deGandia venia precedit de laprohibició de l’Ajuntament del PPa Torrent “perquè ningú utilitzésla flama per cremar fotos del rei”.España 2000, el partit de JoséLuis Roberto, propietari deprostíbuls i de Levantina deSeguridad, amenaça des del seufòrum a Internet el periodista de“L’Avanç” Lluís Adell, especialistaen extrema dreta. És la segonaamenaça a “L’Avanç”, la primera,feta des d’ordinadors amb IP de laDirecció General de Policia.La matinada del dilluns 8 aldimarts 9 d’octubre, la seunacional del Bloc NacionalistaValencià patia un atemptat ambbomba, no condemnat pel PP. Elsdarrers tres anys, el partit hasofert més de 50 agressionsfísiques, amenaces o crema devehicles a regidors; el darrer,Santiago Rosado, de Mislata,apallissat la matinada deldimecres 26 de setembre perjoves feixistes després de ser“assenyalat” des de fòrums delweb d’'España 2000.La impunitat, quan no laprotecció, ha estat la resposta queha rebut des del poder la violènciapolítica dretana i espanyolista alPaís Valencià. Tot per ferimpossible el redreçament quefaria possible la construcció delnostre futur col·lectiu en llibertat.Sense copiar-los els mètodes, enscal reaccionar. “O ens recobremen la nostra unitat o seremdestruïts com a poble”.

DE PROP

Els socialistes ja han encetat la precam-panya a les eleccions generals de marçvinent. Fa uns dies ens vam assabentar

que l'eslògan preelectoral que ha escollit elPSOE ha estat “ Con Z de Zapatero”. Unavegada més els socialistes estan convençutsque el principal capital que té el partit és laimatge del seu president. Sembla que lesenquestes que tenen en el seu poder així horatifiquen i basaran tota la precampanya enintentar explicar l'electorat l'obra de governrealitzat en aquesta legislatura.És veritat que si comparem la imatge deZapatero amb la de Rajoy, val a dir que no hiha color. El líder del PP és la imatge calcadade la dreta espanyolista: casposa, rància, ladel diguem no a tot, agressiva dialècticament,la que sempre està cridant a l “cerrazón”. Finsi tot deia l'altre dia l'exsecretari general delPCE, Santiago Carrillo, que “ la dreta actualés la mateixa que la del nacionalcatolicis-me de 1936”, una dreta que continua “ ambles mateixes idees” i amb ” els mateixos car-denals i bisbes”.En canvi, i si davant de qualsevol tema hom jasap més o menys quina serà la posició deRajoy, també és veritat que, malgrat la caraamable del líder socialista, mai ens hempodem refiar què en farà Zapatero.No cal dirque d'entrada tot seran promeses, bonesparaules i bon rotllo, però l'experiència d'a-questa legislatura ens diu que en més d'unaocasió ha sigut un venedor de fum. Si no queli ho diguen als socialistes bascos que, des-

prés d'haver-los promés que acceptaria ladecisió del PSE sobre un possible pacte ambNaBai, els obligà a donar-los en safata elgovern basc al PP. Però si els bascos han eixitescaldats dels socialistes espanyols, més hohan estat els catalans que, confiant en laparaula de Zapatero que aprovaria l'Estatutque isquera del Parlament, van haver d'ac-ceptar les retallades que li féu AlfonsoGuerra.Les declaracions que fa uns dies feien l'expre-sident Pasqual Maragall i el líder de CiUDuran Lleida, són força significatives i pale-sen aquest descontent. Per un costat Maragallva admetre que confiar en Zapatero va ser unerror, doncs va dir d'ell que “era un federa-lista castellanolleonés” i que “ una vegadaes va veure en la necessitat de governar

(…) va optar per la línea de FelipeGonzález”. El mateix Maragall, decebut, vaadmetre que s'ha esborrat del PSC , doncs jano paga la quota. Per altra banda, Duran iLleida va ser també molt clar i amb un todivertit va dir que “ El pZoe debería Zaberque en Cataluña eZtamos haZta la coroni-lla de que Ze noZ tome el pelo aunque Zehaga Zonriendo”.I és que estem d'acord que “con talante” lescoses s'hi poden solucionar millor, però la rea-litat és que les expectatives que molts ciuta-dans i ciutadanes van dipositar en José LuísRodríguez Zapareto s'han esvaït. Seguramentmolts, com el mateix Maragall, van creure enles promeses del president. Van confiar queZapatero faria un pas cap a l'articulació fede-ral de l'estat, que es creia això de la plurina-cionalitat i que encetaria una necessària sego-na transició. Però, res més lluny. En aquestsentit, i en tants altres, les posicions del PP idel PSOE són les mateixes. A uns quatremesos de les properes eleccions generals, iper a molts ciutadans i ciutadanes que jaestan farts del bipartidisme PP-PSOE, l'eslò-gan “ Con Z de Zapatero” no els diu res,doncs saben que és més del mateix. Pel que respecta a casa nostra, al PaísValencià, aquest frec a frec entre populars isocialistes, així com les seues majories, no hafet més que perjudicar-nos. Afortunadamentcada dia hi ha més ciutadans que així hoveuen i opten per votar a altres opcions polí-tiques. Els valencians i valencianes necessi-tem tindre al parlament espanyol partits decasa nostra que defensen millor els nostresinteressos, expectatives i il·lusions.

Les promeses de ZapateroVicent Luna i Sirera

00 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 200706

JUAN MILIAN VICENT PALLARES

Sota la sorra del desert sudanès ungran llac d’aigua ha aparegut comraig d’esperança per una regió cas-tigada durant dècades. Fins i tot al-guns analistes s’han atrevit a pro-nosticar la fi del conflicte existent aDarfur, una regió a l’oest de Sudanoblidada fins ara per la comunitat in-ternacional. Ara bé, les guerres i laviolència a aquest país han estat unaconstant des de la seua inde-pendència. De fet, unes arrels delconflicte profundes i enrevessades,com ara l’antiga gestió colonialbritànica, uns interessos econòmicsglobalitzats i una gran diversitat èt-nica i religiosa, fan creure que unaresolució pacífica sigui encara unautopia.

Donat els antecedents podempreveure que l’aigua, lamentable-ment, no serà pas una solució, sinóque paradoxalment pot esdeveniruna causa més de conflicte. Com béreflexiona Fareed Zakaria, editordel prestigiós setmanari nord-ame-ricà Newsweek, en zones on la de-mocràcia no està assentada els des-cobriments de recursos acaben sentuna autèntica maledicció que fo-menta les dictadures corruptes o els

conflictes violents.

Antecedents: un passat colonial en un país multiculturalL’administració colonial britànica aSudan i l’enorme pluralitat ètnica,religiosa i lingüística de la regió hanestat la base primària del conflicte.Els britànics van tenir poc en comp-te tota aquesta complexitat al donarun gran poder polític a la comunitatàrab del Nord, menyspreant, així,les comunitats cristianes i animistesdel Sud, o els musulmans no àrabsde la regió de Darfur. D’aquesta ma-nera, al 1956, quan Sudan va rebrela independència formal de GranBretanya i Egipte, el govern colonialno havia creat una estructura fede-ral com havia promès. La guerra ci-vil entre el Nord i el Sud va esclatari la lluita no va parar fins 1972, quanun acord de pau va garantir al Suduna regió autònoma amb com-petències per gestionar els seus as-sumptes interns.

Una segona guerra civil va co-mençar al 1983 després que el lla-vors president Jaafar Nimeri dero-gués l’acord de pau i anunciés queconvertiria Sudan en un estat àra-bo-musulmà en què prevaldria la xa-ria, fins i tot en les províncies delSud, on s'incloïen, entre d’altres càs-

tigs, l’amputació d’extremitats o lalapidació. La lluita entre el govern iels diferents grups rebels va conti-nuar durant dues dècades, tot i elsdiferents processos de pau, en partpromoguts per EUA. Finalment, unacord es va signar al 2005. Al Sudse li donava una autonomia tempo-ral de 6 anys que hauria de con-cloure amb un referèndum sobre lasecessió. Fet que, temem, pot donarpeu a un altre conflicte entre lesdues parts.

Resultat de les guerres Nord-Sud:un total de dos milions de personesassassinades i quatre milions dedesplaçats. Però entre les dues gue-rres va haver un descobriment quecanviaria la idiosincràsia del con-flicte: el dels jaciments petrolers.Això també es va veure plasmat altractat de pau. Els beneficis del pe-troli se’ls repartirien a parts igualsentre el govern central i les provín-cies del Sud. Malgrat tot, els diri-gents del Sud ja fa temps que acu-sen Jartum, la capital sudanesa, dequedar-se la major part del petroli ide promoure les milícies àrabs con-tra el Sud.

Uns recursos temptadors i el sentir de Xina a l’ÀfricaTot i que els pous de petroli van ser

trobats, sobretot, a la regió agràriadel Sud -formada per 10 provínciesde terra fèrtil regada pel Nil-, aquestfenomen tindria una importànciacabdal per al futur de les poblacionsde l’àrida Darfur. Des de l'any 2003diferents grups rebels d’aquesta re-gió s’han aixecat per lluitar contrala marginació social i política. Ara jano podem parlar d’un factor religiós–huntingtonià- com a catalitzadordel conflicte, ja que les dues partssón essencialment musulmanes. Síque cal destacar, però, que mentrela població de Darfur és majorità-riament negra, la majoria governanta Jartum i les parts afavorides peraquest a la regió occidental sónàrabs.

De seguida es van organitzar unesmilícies àrabs –anomenades janja-weed- amb l’objectiu de defendreels seus privilegis. Els janjaweed,amb el vist-i-plau del govern de Jar-tum, han atacat a la població nativano àrab durant aquest últims quatreanys i, mentre la comunitat inter-nacional discutia si es podia parlarde genocidi –com defensa EUA- ono, el nombre de víctimes a la regióha augmentat fins als 200.000 mortsi els més de dos milions de des-plaçats.

Com és possible que la comunitat

Darfur, la maledicció dels recursosGuerra. Des de 2003 Darfur és un camp de batalla entre grups rebels i les minories en el poder. ARXIU

ANALISI! UNA NOVA RUANDA AGONITZA ENMIG DE LES INTRIGES GEOPOLITIQUES I ECONOMIQUES

Darfur és un cas paradigmàtic de la geopolítica que es va dibuixant en els nostres dies de la postguerra Freda. En el seudrama hi apareixen creuats el naixement d’altres superpotències alternatives als EUA –com ara la mateixa Xina, Índia,la revitalitzada Rússia de Putin o la Unió Europea,- i la vital importància de recursos com el petroli, el gas o l’aigua.

On la democràcia noestà assentada els descobriments de recursos acaben sent una autèntica maledicció

El petroli sudanès és cobejat fonamentalment pels Estats Units, França i el nou aliat del govern de Jartum: la Xina

07L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007 INTERNACIONAL

internacional hagi repetit l’error queva cometre a Ruanda? Tot i que EUAha titllat el conflicte de genocidi i haintentat castigar amb sancionseconòmiques el govern sudanès,aquest ha trobat un aliat poderós:una Xina que des de fa uns anys haposat els ulls sobre Àfrica. Els re-cursos naturals del continent el fanmolt atractiu i la tolerància xinesarespecte a les violacions dels DretsHumans fa que els dictadors afri-cans vegin el gegant asiàtic com unvaluós soci comercial que paga i nopregunta.

No només Xina té grans interes-sos a Sudan, també EUA té podero-ses raons. En aquest cas, per ende-rrocar un govern sudanès que haprotegit a Ossama Bin Laden, queexpandeix l’islamisme i que s’haaliat amb la pròpia Xina. Aquestatambé ha denunciat que empresespetroleres com la francesa Total vandarrere del petroli sudanès. No sa-bem quina relació hi ha, però és bencert que els últims dies també haexistit una ofensiva del flamant mi-nistre d’Afers Exteriors francès Ber-nard Kouchner per intervenir a Dar-fur. Aquest fundador de Metges sen-se Fronteres pareix decidit a aplicarel “deure d’ingerència”. I és que elseu president, l’hiperactiu NicolasSarkozy, està també molt interessaten Àfrica.

Llavors, si tant EUA com Françavolien intervenir en Sudan, què elsfrenava? Això bé ho sap el governsudanès: el dret de vet de Xina alConsell de Seguretat de les NacionsUnides. Si Sudan ha permès la mortde centenars de milers de personesa Darfur ha estat perquè es veia pro-tegit per la nova superpotència, qui,a més, és l’inversor primer en la in-dústria petrolífera sudanesa i quicompra més del 60 % del petroli allíextret. Sense el vist-i-plau xinès nohi ha possibilitat de sancions de l'O-NU.

Un exemple d’aquesta aliançal’hem vist recentment. El Consell deSeguretat de Nacions Unides vaanunciar el 31 de juliol l’enviamentde 26.000 cascs blaus a a Darfur. Estractava d’un segon raig d’esperançaen poc temps, ja que estem davantla que podria ser l’operació huma-nitària més gran fins ara. Però Xinano ha trigat a suavitzar la resoluciófinal del Consell. El termini per en-

viar les tropes serà el 31 de desem-bre. Sabent d’aquesta arribada, du-rant els propers quatre mesos les ac-cions violentes es podrien multipli-car. De fet, el cap de la diplomàciaeuropea, Javier Solana, ja ha dema-nat que el desplegament sigui el mésprompte possible. D'altra banda, adiferència del que es plantejava alsesborranys, la resolució no contécap referència a les polítiques deJartum, ni tan sols la possibilitat d’u-nes futures condemnes en cas deque Sudan no protegeixi al personalhumanitari. També s’ha eliminat lapossibilitat de comunicar immedia-tament els incompliments. I, peracabar d’arrodonir la ineficàciapràctica d’aquesta resolució, les tro-pes internacionals no podran con-fiscar armes il·legals. És a dir, unaaltra esperança frustrada.

Sudan: un esborrany

de la geopolítica del segle XXIDarfur és un cas paradigmàtic de lageopolítica que es va dibuixant enels nostres dies de la postguerraFreda. Veiem aparèixer tensions en-tre Occident i una Xina que ja no esconforma en ser una potència co-mercial i industrial, sinó que tambété aspiracions de superpotència po-lítica i militar. Un pas important haestat agafar posicions estratègiquesentorn dels recursos energètics aÀfrica. De la mateixa manera, EUApren posicions a l’Orient Mitjà i l’À-sia central: Aràbia Saudita, Iraq, Af-ganistan, Pakistan o Uzbekistan.

El naixement d’altres super-potències alternatives als EUA–com ara la mateixa Xina, Índia, larevitalitzada Rússia de Putin o laUnió Europea,- i la vital importàn-cia de certs recursos –com ara el pe-troli, el gas o l’aigua- són dues de leslínies més importants d’aquest di-

buix geoestratègic. Dues línies, odos eixos de conflicte, que s’hancreuat lamentablement a Sudan.

A Darfur una vegada més hemvist la inoperància del que algunsvan veure com un embrió de governmundial, les Nacions Unides. Ruan-da, la implosió dels Balcans, Iraq,Txetxènia són només altres exem-ples. La nova geopolítica no pareixformar-se al voltant d’un govern su-pranacional que vetlli pels Drets Hu-mans d’una manera eficaç, sinó alvoltant de noves aliances a primeravista antinaturals. És el cas de l’a-propament de l'atea Xina a governsislamistes, o de la xiïta Iran a Ve-neçuela, o dels EUA a la exportado-ra de wahabisme Aràbia Saudita.

No hem de perdre l’esperança,però en el cas de Darfur es repeteixel que tantes vegades s’ha dit “toolittle, too late” (“massa poc, massatard”).

Fracàs. A Darfur una vegada més s’ha vist la inoperància de les Nacions Unides.

El nombre de víctimes de la regió ha augmentat fins als 200.000 morts i els més de dos milions de desplaçats

L’enfrontament entre els EUA i Xina ha paralitzat els intents de la comunitat internacional per aturar el genocidi

08 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

ALEX ROMAGUERA

La controvertida Llei de la memòriahistòrica ha superat el darrer escullabans d’entrar en vigor. Després queel 17 d’octubre fos aprovada en la Co-missió Constitucional del Congrésamb els vots favorables de tots elsgrups tret d’ERC i del PP, només que-da pendent la seua ratificació en elplenari de la Cambra i la posterior pu-blicació de la redacció a les pàginesdel Butlletí Oficial de l’Estat (BOE),moment en què serà d’obligat com-pliment.

A falta de l’últim escull, ja han aflo-rat els primers casos d’ajuntaments ide comunitats autonòmes que esmostren reticents a complir l’article15 del projecte, el qual estableix l’eli-minació de qualsevol simbologia fran-quista. Exactament, l’article ordenaque “les administracions públiquesprenguen les mesures oportunes pera la retirada d’escuts, insígnies, pla-ques i altres objectes d’exaltació de larevolta militar, de la Guerra Civil i dela posterior repressió de la dictadu-ra”, a més de preveure la col·labora-ció del Govern central amb les enti-tats i administracions locals perquèelaboren el catàleg a fi i efecte de pro-cedir a la retirada. En canvi, no que-da clar què faran les administracionsamb els noms de pobles vinculats a lapersona del general Franco, com araGuadiana del Caudillo, a Badajoz, oLlanos del Caudillo, a Ciudad Real; nitampoc el futur de monòlits o d’està-tues catalogades en el seu momentcom a béns d’interès cultural. Unaqüestió que ha generat força males-tar entre les víctimes del franquisme,ja insatisfetes amb un text que, al seuentendre, dóna “caràcter legal” al rè-gim de Franco en no anul·lar els judi-cis pels quals van ser afusellats milersde lluitadors republicans i antifran-quistes.

Entre els monuments “protegits”que han aixecat més polèmica es tro-ba el de la batalla de l’Ebre, de Torto-sa, situat al bell mig de l’Ebre i que,

tot i ser despullat d’anagrames per-sonals de Franco l’any 1985, encaraconserva una àguila imperial fran-quista que l’alcalde de la població, elconvergent Ferran Bel, no consideranecessari eliminar. “Tortosa té altresprioritats que obrir un debat polític iciutadà sobre la conveniència d’en-derrocar el monument ni sobre quècaldria posar a la pilastra que ara ocu-pa”. Una postura que ha estat con-testada pels grups de l’oposició i perdiferents associacions en defensa dela memòria històrica, les quals consi-deren que la retirada de l’àguila im-perial passa per davant de qualsevolcaràcter patrimonial d’un monumentcom aquest, que ICV ha proposattransformar en un símbol pacifista,“dignificant-lo, il·luminant-lo i con-vertint-lo en el gran atractiu turísticde la localitat”.

Nostàlgics a Pamplona A part del monument de la batalla del’Ebre, també plana el dubte sobre el

futur del monòlit situat al carrer Cer-vantes de Lleida, respecte al qual laPaeria s’ha compromès a retirar-neles referències falangistes que té in-crustades, o l’escut franquista quepresideix l’edifici de Capitania a Bar-celona, que, en ser catalogat com a béd’interès cultural, podria ser conser-

vat intacte.Navarra és la comunitat espanyo-

la on la dreta, representada pels so-cis del PP (UPN) i els sectors més re-accionaris de l’Església catòlica, méses nega a eliminar la simbologia fran-quista dels seus carrers i places. Elmés emblemàtic és el Monumento deNavarra a sus muertos en la Cruzada,a Pamplona, que tant l’Executiu deMiguel Sanz com l’alcadessa YolandaBarcina es neguen a retirar amb l’ar-gument que no es tracta d’un símbolfranquista tot i les evidències que de-mostren el contrari –cal recordar queallà se celebra cada 20 de novembreuna missa en record del general Fran-co. Igualment, dins el cementiri de laciutat, es manté un espai reservat perals falangistes morts amb les respec-tives referències, i desenes de carrersencara reten homenatge a personat-ges vinculats al règim feixista. Nomsque també es conserven en altres co-munitats, el futur dels quals encara ésuna incògnita.

La dreta es resisteix a retirar tota la simbologia franquista

Valle de los Caídos. La dreta no vol que es toque.

! Llanos del Caudillo

! Gévora del Caudillo

! Guadiana del Caudillo

! Guadalcacín del Caudillo

! Bembézar del Caudillo

! Águeda del Caudillo

! Alberche del Caudillo

! Bardena del Caudillo

! Ribadelago de Franco

ENCARA HI HA NOUPOBLES AMB EL NOMDE FRANCO

JUSTICIA! POLEMICA A NAVARRA

L’alcalde convergent de Tortosa no considera necessari eliminar el monument de la batalla de l’Ebre

ARXIU

El govern de Navarra i l’alcaldessa de Pamplona es neguen a llevar el ‘Monumento de Navarra a los muertos de la Cruzada

Franco al peu del cavallSantander té el trist privilegi deser l’única ciutat espanyola aconservar una estàtua eqüestrede Francisco Franco. Dos anys imig després que el Ministeri deFoment ordenés la retirada del’estàtua que el dictador tenia ala plaça de San Juan de la Cruz, ala zona dels Nuevos Ministeriosde Madrid, el govern de la capitalcàntabra, en mans del PP, buscasubterfugis per evitar lasupressió d’aquest vestigi quecada 20 de novembre reuneix alvoltant seu desenes defranquistes exaltats. Desoint lesexigències de la llei i la cridaciutadana expressada en milersde signatures i mocions al’Ajuntament per part del’oposició, l’alcalde GonzaloPiñeiro ha posposat el trasllat delmonument argüint que les obresd’ampliació del futur Museud’Història de Cantàbria, on had’ubicar-se l’estàtua eqüestre,encara estan en marxa. Per a lesforces d’esquerra, les maniobresde Piñeiro busquen acontentarals sectors més conservadors deCantàbria, la comunitat on LaFalange té més regidors.

Vacil!lacions

VestigisVestigis

Partits d’esquerra iassociacions devíctimes denuncienalgunes institucions perignorar l’ordre d’eliminarles referències a l’anticrègim, tal com preveu laLlei de la Memòriaaprovada el dia 17

10 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

JULI CAPILLA VALENCIA

El dia 17 d’octubre, va saltar la noti-cia: Agustín García Gasco, arquebis-be de València, havia estat nomenatcardenal per Joseph Ratzinger, al-trament conegut com a Benet XVI,actual Papa de Roma. Aquesta noti-cia va estar acollida amb una granalegria en les files del Partit Popular,tant Francisco Camps com Rita Bar-berà reaccionaren d’immediat: a lafi, ja tenim cardenal.

Feia més de cent anys que cap ar-quebisbe de València havia gauditd’aquesta dignitat. L’alegria dels po-pulars era justificada, ara ja tenim laCopa Amèrica, el Circuit Urbà deFormula 1 i de retruc fan cardenal aun dels nostres.

Però aquest goig dels populars nos’ha traslladat a la immensa majoriadels ciutadans i ciutadanes de Valèn-cia. Diguem-ne que la noticia ha pas-sat sense pena ni glòria, en tot casamb més pena, segons en quins sec-tors de la societat i amb més glòria,segons en quins altres.

Objectivament, aquest nomena-ment, és un assumpte ben poc sig-nificatiu, tant per al nomenat, comper a l’Església valenciana i molt es-pecialment per a la nostra societaten general.

Caldria dir que la paraula carde-nal ve de la paraula llatina ‘cardo’(amb açò no vull insultar ningú),aquesta paraula es podria traduir alvalencià com a frontissa, és a dir,aquell element rotatori que fa queuna porta estiga subjecta al seu marci a més, puga girar per obrir-se o tan-car-se, tot plegat estem davant d’unconcepte que indica punt de suporti recolzament. Exactament això ésun cardenal, un col·laborador direc-te del Papa, que a més pot presidirun Dicasteri romà, es a dir, allò quevulgarment coneixem com ministe-ri i que finalment, té el dret i l’obli-gació de triar al nou papa, quan esproduesca el traspàs de l’actual.

En el cas de García Gasco, el no-menament és quelcom retòric, i sols

té importància en tant que palesal’actual política del Vaticà, per altrapart, suficientment coneguda, pelseu conservadorisme radical, però elben cert, és que García Gasco noocuparà cap Dicasteri (Ministeri) i aben segur, donada la seua avançadaedat, tampoc participarà al conclaveque haurà de elegir el nou papa, a lafi tot quedarà en canvi en el colordel seu hàbit, de morat al roig, finsi tot, podrà allargar vint metres mésla cua de la seu capa, si més no, totqueda reduït a pur folklore.

Aquest fet, però, cobra molt mésd’interès si analitzem les raons perles quals, l’actual arquebisbe deValència ha estat promogut a tan altadistinció eclesiàstica.

Quan Benet XVI decideix fer car-denal a García Gasco està enviant unmissatge clar i contundent: allò quediu, fa, pensa i executa l’actual pre-lat de València, representa la líniaoficial de la cúria romana (govern del’Església) i per això cal premiar ambcàrrecs i dignitats a aquells que en-carnen de manera pregona aquestspostulats.

Certament García Gasco encarnaaquesta línia de pensament i de go-vern i fa un perfecte equip amb elsseus companys de cardenalat, Rou-co (Madrid) i Cañizares (Toledo).

Tots tres han estat el referent méspalès de l’actual revifalla del nacio-nalcatolicisme espanyol, sobretotarran de la victòria socialista en leseleccions del 2004, ja que calia do-nar veu al sector més dur de l’epis-copat espanyol per tal de mostrar lesurpes afillades a l’executiu socialis-ta que, a més havia de governar ambel suport de “les esquerres perifèri-ques” o nacionalistes, amb la finali-tat d’avortar qualsevol vel·leïtat queposés en l’actual sistema de fi-nançament de l’Església i les seuesprerrogatives en el camp de l’ensen-yament.

Rouco, Cañizares i Gasco, recol-zats per altres bisbes espanyols demenor importància, es llancen doncsa la tasca cercar el govern socialistatot actuant amb uns eixos ben defi-nits: la unitat d’Espanya, la llibertatd’ensenyament, la oposició a qual-sevol aprofundiment de la legislacióen matèria d’antidiscriminació perraons de sexe així com o de regula-rització de les línies d’investigacióamb cèl·lules mare i en conseqüèn-cia, en defensa del model patriarcalde família.

Com hom pot constatar, una po-tent carcassa que dia rere dia ha anatesclatant i que fins i tot es ha mos-trat la insòlita imatge de bisbes pan-

carteros encapçalant manifestacionsa Madrid, pels més diversos motius.

Però la veritat finalment s’ha d’im-posar i en el cas que ens ocupa, calressaltar que D.Agustin Garcia Gas-có és un clergue mediocre, crispat icrispador, que ha fet girar la seua ac-tuació pastoral en els eixos del po-der, en aquest cas amb una col·labo-ració més que escandalosa amb elPartit Popular i tot just d’ací ha tretels seus gran aconseguiments, di-guem-ne pastorals i que han estat elseu aval per a accedir al caredena-lat.

La creació de la Universitat Catò-

lica, l’Encontre de les famílies, hanestat les seues dues gran accions.Tot just amb la creació d’ altres en-titats i fundacions de marcat caràc-ter integrista i sense massa incidèn-cia en la vida social valenciana mal-grat rebre el suport incondicional ipermanent de les institucions va-lencianes.

Una altra acció de l’arquebisbe haestat l’impuls a l’edificació de noustemples a la ciutat de València, grà-cies a la generosa permuta de te-rrenys de propietat municipal. Unita aquesta febre edificadora, hi ha laseua acció més cridanera i més ca-rregada de simbolisme ultradretà,amb la creació del Santuari als Màr-tirs de la Guerra Civil, tot just al cos-tat de la Ciutats de les Ciències i quepot esdevenir una mena de ‘Valle delos Caidos ‘ en versió valenciana.

Una peculiaritat ben remarcablede Garcia Gasco ha estat la seua con-tumaç negativa a oficialitzar els tex-tos litúrgics en valencià, emparant-se, en un primer moment en la man-ca d’autoritat normativa per a des-prés, una vegada aprovada la llei del’Acadèmia Valenciana de la Llengua,continuar amb la seua negativa, totmostrant la més absoluta actitud an-tivalenciana.

La seu línia doctrinal ha estat benmediocre i ancorada en els llocs co-muns del nacionalcatolicisme ambtocs obsessius contra el nacionalis-me democràtic. La “defensa de launitat de Espanya com a un bé mo-ral” és una de les notes peculiars delseu pensament.

Més o menys aquest és el panora-ma pastoral i doctrinal del nou car-denal. Cal dir però que una part im-portant del clergat valencià viu d’es-quenes a l’arquebisbe, passen d’ellcom diríem vulgarment. Certamentla vida pastoral de l’Església valen-ciana, s’ha reclòs a les parròquies,desvertebrada, mancada de coordi-nació i conduïda per la manca desensibilitat pastoral a una mena de“campe qui puga”.

Una Església governada per unacúria que gràcies a la voluntat deGarcía Gasco es troba circumscritaexclusivament a l’àmbit d’influènciade l’Opus Dei, les Comunitats neo-catecumenals, altrament conegutscom els ‘kikos’ i els tenebrosos Le-gionarios de Cristo.

Una acció pastoral ralitzada d’es-quenes a la realitat cultural i lin-güística de la societat valenciana, ba-sada en la connexió amb el poder ci-vil que detenta el Partit Popular, i fi-nalment centrada en els postulatsdels nous moviments de caràcter re-accionari, han fet de l’Església en-tre nosaltres, un ens antivalencià, unespai tancat, cada vegada més a ladefensiva i perillosament hipotecata la influència política dels sectorsmés reaccionaris del PP. Aquesta ésla tasca i el legat de Sa Eminència elCardenal Agustin García Gasco.

El Vaticà premia la líniaintegrista de García Gascó

Entre amics. Rita Barberà i Francesc Camps feliciten el nou cardenal pel seu nomenament.

ANALISI! JA TENIM CARDENAL

La línia doctrinal de García Gasco ha estat ancorada en els llocs comuns del nacionalcatolicisme

ARXIU

El Santuari als Màrtirs de la Guerra Civil aspira a ser una mena de ‘Valle de los Caídos”a la valenciana

El nomenament decardenal a l’arquebisbede València consagrauna trajectòriad’esquenes a la realitatcultural i lingüísticavalenciana i lligada alssectors més reaccionaris

11COMARQUES L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

REDACCIO VALENCIA

El ministeri d’Indústria del Governespanyol, a través del secretari d’Es-tat de Telecomunicacions i per a la So-cietat de la Informació, FranciscoRoig, anunciava dimarts 23 d’octubreque pensava concedir el tercer Multi-plex al País Valencià, condicionat a unacord entre les Generalitats valencia-na i catalana perquè els respectiussenyals televius de les dues primerescadenes d’ambues comunitats esveieren arreu dels seus territoris. I,efectivament, així quedava oficialit-zat en el següent consell de ministresespanyol de divendres dia 26, quan eldepartament dirigit per Joan Clos do-nava ordre de publicació en el BOEde la concessió del tercer Multiplex.

Amb la nova concessió, que igualael número de Multiplex del País Va-lencià amb els que ja tenia Catalunya,s’iniciava una nova etapa en què la re-ciprocitat de recepció superava al-guns del entrebancs que el Consell deCamps havia posat a la resolució delcontenciós, tot i que deixava algunsflecs ben importants damunt la taula,com ara la possible reciprocitat ambla Televisió Balear o la situació en quèvan a quedar els segons canals tant dela Corporació Catalana com de RàdioTelevisió Valenciana.

El dia en què Francisco Roig feial’anunci, advertia, però, que l’acord dereciprocitat, tot i estar molt més apropque mai, depenia de cada Adminis-tració autònoma, i que res no estavafet encara. Deixava així la pilota en lateulada del PP valencià, que era quisempre ha mostrat reticències quanno oberta i dura oposició a la recep-ció de TV3 al País Valencià, ja què ambla mesura pressa finalment els socia-listes tant a Madrid com a Barcelonaacabaven amb la deixadesa que elsprovocava que el senyal de Canal 9arribara també a Catalunya.

La mesura de concessió del tercerMultiplex, tot i estar clarament orien-tada a resoldre la qüestió valenciana,no és, però, exclussiva. Afecta a totesles comunitats autònomes que vul-guen establir acords de reciprocitatamb comunitats veïnes, i de formamolt especial també a les Illes Bale-ars.

La Generalitat Valenciana mou peçaUn dia més tard, amb una sorprenentrapidesa donat el tema de què es trac-ta, el portanveu del Govern valencià,Vicent Rambla, anunciava que la Ge-neralitat Valenciana rebia amb satis-facció la concessió i declarava la vo-luntat valenciana d’establir un acordde reciprocitat amb la Generalitat de

Catalunya.A hores d’ara, aquesta és la nova si-

tuació. Falta que aqueix acord que to-tes les parts declaren voluntat d’esta-blir es concrete i es signe.

Les diferents reaccions polítiquesLa majoria de les reaccions han sigutpositives, sobretot entre les forces po-lítiques. Sense dubte, perquè d’a-questa manera a més de tancar-se unafer incòmode a propòsit de la recep-ció d’un senyal televisiu aconseguitgràcies a l’acció voluntària de milersde ciutadans preocupats, sobretot,per augmentar la presència de la llen-

gua pròpia dels valencians en l’ofertade canals, aclaparadorament en cas-tellà, de retruc i com a propina acon-seguien presentar davant els valen-cians la consecució de la igualtat detracte amb Catalunya.

La principal reacció cautelar ha si-gut la d’Acció Cultural del País Va-lencià, justament l’entitat que va ferpossible durant més d’una dècada larecepció de TV3 al País Valencià, jaque denuncien que el possible acordde reciprocitat deixarà fora la resta decanals de la Corporació Catalana deRàdiotelevisió i que tampoc té encompte inicialment la reciprocitatamb la Televisió Balear.

Eliseu Climent. Denuncia que tampoc es té en compte la reciprocitat amb la Televisió Balear. ARXIU

La mesura de concessió del tercer multiplex afecta totes les comunitats autònomes que arriben a acords

El govern valencià ha rebut amb satisfacció la concessió i anuncia la voluntat d’acordar la reciprocitat amb TV3

NEGOCIACIONS! S’APROVA EL NOU MULTIPLEX

L’acord de reciprocitat entreTV3 i Canal 9 més a prop

La multa imposada a Acció Culturaldel País Valencià, de 300.000 eu-ros, continua plenament vigent, al’igual que l’ordre de tancament ju-dicial de la xarxa de repetidors quel’entitat va posar en marxa per re-bre el senyal de TV3 amb una subs-cripció popular de milers de valen-cians.Precísament, ACPV ha tornat a re-petir la jugada per fer front a lamulta que, ara sí que podria fer-limolt més mal, ja que té en propie-tat el Centre de Cultura Contem-porània Octubre a la capital valen-

ciana i aquest podria ser embargaten cas d’impagament. La soluciól’ha trobada l’entitat presidida perEliseu Climent en una doble acció.D’una part, l’edició d’una sèrie li-togràfica signada per Antoni Ta-pies, d’altra part amb la més purademanda de solidaritat a partits,institucions i entitats, a la qual jahan respost el Bloc NacionalistaValencià, demanant als seus mili-tants que compren la litografia, oConvergència Democràtica de Ca-talunya, que cobrarà una qüota ex-traordinària als seus.

La multa que no cessa

Acció Cultural es queixa que el Govern valencià mantindrà la multa i que el futur pactedeixarà en l’aire les emissions dels altres canals de que la televisió catalana emet en TDT

Política

! Els polítics del PSOE nosón els únics que s’hanafanyat a fer-se la foto ambl’excandidat demòcrata iexvicepresident dels EUA,Al Gore, en la seua visita al’Estat espanyol. El conse-ller ‘meló d’alger’, EstebanGonzález Pons, del PP, sel’ha pogut fer amb ocasióde la presentació d’un pro-jecte per extreure metanola partir de la taronja.100.000 euros ha costat labroma. I la foto, és clar.

100.000 eurosper una foto

! Segons s’afirma des delsquartells d’Iniciativa del Po-ble Valencià, la formacióestà creixent a marxesforçades tan sols dues set-manes després de la seuacreació. Si bé la militànciareal de la majoria de partitsés un secret millor guardatque l’edat de les tonadille-res de la faràndula espan-yola, l’embrió d’on sorgeix,Esquerra I País, tradicional-ment arreplagava un 30per cent dels militantsd’EU, i és per ací per ondeuen d’anar els trets.

A Iniciativa diuenque creixen

! El regidor de Cultura i Jo-ventut de l'ajuntament deMeliana, César Rodríguez,del PP, ha retirat una enci-clopèdia temàtica de la Bi-blioteca Municipal per tin-dre el pecat de contindreexpressions com "País Va-lencià", "Països Catalans"o "català". El polític anun-cia que aplicarà el mateixcriteri amb qualsevol altrellibre o publicació que con-tinga paraules o contin-guts que no siguen del seugrat.

Censura a Meliana

! L’alcaldessa d’Aldaia, lasocialista Empar Navarro,ha modificat una orde-nança municipal sobre ne-teja d’una manera tantrestrictiva que els col!lec-tius socials del poble hi de-nuncien una voluntat decensura encoberta. L’asso-ciació de Joves L’Aixada-CAJEI va irrompre al plemunicipal per criticar elque consideren la culmina-ció d’una política d’asset-jament.

Aldaia contra les pintades

REDACCIO

Aquest 26 d’octubre el govern va-lencià aprovà la Llei de Pressupos-tos de la Generalitat per a 2008 illiurà amb ‘pendrivers’ a les Corts Va-lencianes les grans xifres que regi-ran l’activitat econòmica i política delPaís Valencià l’any que ve. L’enca-rregat de la protocolària posada enescena va ser el conseller d’Econo-mia, Hisenda i Ocupació, GerardoCamps, que en el moment de pre-sentar-los va declarar que “són elspressupostos més socials de la Histò-ria” (així, perquè conste en acta i nohi haja dubtes) i per subratllar l’afir-mació encara destacava que el80,3% corresponen a despesa social,que augmenta un 7,8% respecte lavigent enguany. I és que les xifres,com les ‘boutades’, són molt sofridesi pràcticament ho permeten tot…

El conseller d’Economia tambéexplicava, ‘pendrive’ en la mà, queaquests pressupostos presentatss’enmarcaven dins de les perspecti-ves financeres de la Unió Europeaper al període 2007-2013, en què elPaís Valencià ja no és Objectiu I, i pertant els fons europeus són notable-ment menors que en anteriors perí-odes, fet que hauria d’obligar, segonsCamps, al Govern estatal a “aug-mentar les inversions en partides so-cials”. El conseller d’Economia jus-tifica aquesta pretensió en el fet queno s’haja renegociat el model de fi-nançament autonòmic per contem-plar el prop d’un milió de residentsmés al País Valencià que “ens obligaa destinar més diners en despesessocials sense que això estiga com-pensat de cap manera”.

La darrera afirmació de GerardoCamps per explicar les grans xifresdels Pressupostos remarcava que“van a assegurar el creixementeconòmic, afiançar la creació d’ocu-pació, millorar la qualitat dels serveispúblics i augmentar la cohesió so-cial” i acabava en una frase que do-nava ja la idea exacta i la clau per en-tendre políticament els pressupos-tos de l’any que ve: “La millor ga-rantia perquè continuem guanyantel futur”. I és que 2008 és any d’e-leccions i el govern del PP a la Ge-neralitat Valenciana té la mirada po-sada lluny: a la Moncloa.

Finalment, el titular d’Economiasituava en el 3,3% el creixement pre-vist per a 2008, una xifra lleugera-ment inferior a les previsions ante-riors. “Els ingressos van a crèixer,però serà un creixement molt menorque el que acostumàvem”, argu-mentava per a després explicar queles circumstàncies per les que tra-

vessa l’economia mundial després dela denominada “crisi inmobiliària”, lapujada dels tipus d’interès, el preudel petroli i la desaceleració econò-mica en conjunt, fan que les previ-sions actuals hagen de ser menys op-timistes. Camps augurava una etapade menor consum intern i de la in-versió privada, així com un creixe-ment menor del sector de la cons-trucció que, tot i això, continuariasent el de major creixement, i al ma-teix temps anunciava una millora del’exportació.

Les crítiques de l’oposicióLa resta de formacions de l’arc par-lamentari valencià han mostrat laseua crítica als números presentatspel PP.

El PSOE valencià assenyalava, ja

d’entrada, que resultava com a mí-nim estrany que es denuncie la faltade més inversions per part del go-vern estatal, quan al mateix tempses rebaixen els impostos en els pres-supostos de la Generalitat per al2008, una circumstància que els so-cialistes valencians van qualificarcom a “hipocresia fiscal”. I és que elspressupostos presentats per Gerar-do Camps també signifiquen deixarde recaptar més de 1.100 milionsd’euros via impostos, via bonifica-cions fiscals a determinats sectorssobretot, i això al mateix temps quees reclamen 500 milions d’euros mésd’inversions al govern de Zapatero.

Per la seua banda, el grup Com-promís pel País Valencià, en la veudel diputat del Bloc, Enric Morera,assenyalava la incongruència quesignifica reclamar un nou marc de fi-nançament per al País Valencià quetinga en compte el criteri poblacio-nal quan l’Estatut té a penes un me-sos i els seus valedors no van fer capesment a la capital qüestió durant laseua elaboració i aprovació. Respec-te dels pressupostos en si, tant elBloc, com EUPV com IdPV, les prin-cipals organitzacions que composenhui CpPV, s’han mostrat profunda-ment crítiques i han denunciat la fal-ta de voluntat de millora real del ser-veis públics, com ara els transports,les comunicacions o les xarxes d’a-tenció primària en Sanitat, l’atencióa a la tercera edat o l’erradicació del“barraquisme” en el sistema educa-tiu, de desenvolupament de noves

atencions com les que desenvolupala Llei de Dependència. Mireia Mollà,portaveu de Compromís a les CortsValencianes, resumia la posició delgrup en què “el Conseller vol fercreure que estos pressupostos tenenun caràcter social quan representenla línia continuïsta del Partit Popu-lar. Es maquillen les dades però lespretensions del Consell no es co-rresponen amb les polítiques queduen després a la pràctica i que com-porten nombroses mancances a ni-vell d’educació, sanitat i benestar so-cial”.

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

Propaganda. Gerardo Camps, conseller d’Economia, ensenya el ‘pendrive’ amb els pressupostos.

La xifra global dels pressupostos és de 13.828 milions d’euros, un 7,2% d’augment respecte l’exercici 2007

Es preveu un creixement econòmic per a 2008 al voltant del 3,3%, lleugerament per baix de les previsions anteriors

MAQUILLATGE! DE CARA A LES ELECCIONS

Pressupostos 2008, no hi hamés cera que la que crema

El govern del PP aprova la Llei de Pressupostos per al 2008 amb pretensions “socials” iamb la crítica de la resta dels partits parlamentaris valencians i de molts sectors socials Com cada any, ben prop de

Nadal, la litúrgia de la pre-sentació dels pressupostos éscom una carta als reis o santaClaus. Cada govern demana perl’any següent allò que li ve degust per a la ciutadania i ho faen forma de partides compta-bles… I el 2008 és un any elec-toral, i ja se sap que els governsvolen perpetuar-se en el càrrec.Per això, els pressupostos pre-sentats pel Consell de la Gene-ralitat Valenciana, pel governde Camps, s’han d’entendre en-guany en aquesta línia…Però…, sempre hi ha un però.Què li demana el govern del PPen la Generalitat Valenciana alsreis? Doncs si es llegeixen, nique siga per damunt, les xifresdels Pressupostos valencians,la posada en escena de les polí-tiques que impliquen i les fras-ses que han acompanyat la pre-sentació dels mateixos, la de-manda dels homes i dones deCamps té la mirada posada aMadrid, i molt més concreta-ment a La Moncloa… El conti-nuisme en les línies mestres ésl’afirmació comptable de què alPaís Valencià tot rutlla prou bé,i la identificació de la falta d’in-versions estatals, de l’augmentde la població i de la no consi-deració d’un nou model de fi-nançament autonòmic, assen-yala amb el dit el causant delsnostres possibles problemes enel futur, o siga cap a Z, ja senseP. Camps i el seu govern mirenLa Moncloa i han demanat en laCarta als Reis d’enguany que liregalen un altre govern a Ma-drid, un Rajoy president del go-vern espanyol a partir de marçde l’any que ve.

L’Apunt

Carta als Reis

JOAN S. SORRIBES

- Es preveu la creació de 56.000nous llocs de treball

- El major increment pressupos-tari correspon a la conselleria deGovernació, que augmenta un23,1% destinat, sobretot, a l’aten-ció d’emergències

- Sanitat supera per primera ve-gada els 5.400 milions d’euros i els4.000 en Educació

- Les partides destinades a polí-tiques d’igualtat d’oportunitat enBenestar Social augmenten un18,8%

- Les despeses de millora de lesretribucions del personal sanitari,doncent i de justícia augmenten,fent que tot el capítol 1 dedicat a la

millora de la qualitat dels serveisofereixca el major augment

- El 20,8% d’augment en l’apar-tat d’Indústria, dedicat sobretot ala xarxa d’Instituts tecnològics i al’impuls de la competitivitat, aixícom el 8,5% dedicat a l’I+D+i, volenmostrar l’aposta econòmica del go-vern del PP.

- Els comptes recullen per pri-mera vegada l’equilibri pressupos-tari en compliment del Programad’Estabilitat per al període 2005-2007 i en termes de comptabilitatestatal en allò previst en el Progra-ma d’Estabilitat per a l’any 2008que “permet enfrontar-se a perío-des de menor creixement”.

CLAUS ECONOMIQUES

Pressupostos 2008

REDACCIO

Enric Morera, portaveu adjunt delgrup parlamentari Compromís pelPaís Valencià, va presentar el da-rrer mes dues propostes a consi-deració de les Corts Valencianes,que incideixen en aspectes rela-cionats amb les finances valen-cianes.

La primera és una esmena a latotalitat a la Proposició no de LleiRE 1870 que presentà el PP sobreles repercussions dels pròximspressupostos generals de l'Estatespanyol per a l'any 2008 en el

País Valencià. En essència, Com-promís demana en aquesta esme-na que el poder legislatiu i execu-tiu valencià insten el govern es-panyol a acabar amb la situació dediscriminació, referida sobretotals últims deu anys, aconseguintque les despeses d'inversió i des-pesa corrent per habitant s'incre-menten fins arribar a la mitjana del'Estat, així com a publicar les ba-lances fiscals, que són uns instru-ment imprescindible per podercomparar la situació financera deles aportacions i de les inversionsde i a les diferents comunitatsautònomes.

Segons fonts de la mateixa In-tervenció General de l'Estat, lamitjana destinada en inversió pú-blica al País Valencià entre elsanys 1997 i 2003 només arriba al5,15% del total, quan el percen-tatge del PIB que representem elsvalencians en el mateix període ésdel 9,6% i si atenem a criteris po-blacionals és del 10,6%. Dit d'unaaltra manera, els valencians pa-guem moltíssim més a l'Estat que

allò que l'Estat inverteix al PaísValencià, una situació que no técap explicació per raó de solidari-tat interterritorial i que s'ha man-tingut així sistemàticament ambindependència que al poder esta-tal o al poder valencià estiguerenPSOE o PP.

La segona iniciativa posada aconsideració de les Corts Valen-cianes pel grup Compromís pelPaís Valencià incideix en la ne-cessitat d'elaborar un nou modelde finançament per als valen-cians, malgrat que l'aprovació del'Estatut d'Autonomia que ja fixa-va un model renunciant als ins-truments que ara tots semblenreivindicar complica l'explicaciópública d'aquesta necessitat.Compromís defensa la creaciód'una Comissió especial que estu-die un nou model de finançamentautonòmic en un termini de sismesos, un model que hauria de sercapaç de corregir el dèficit fiscalautonòmic, tant estructural comhistòric, i els desiquilibris en la ba-lança de pagaments-inversions.

ESMENA! PER CORREGIR EL DEFICIT VALENCIA

Compromís exigeixequilibrar les balances

13COMARQUES L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

Enric Morera.

El grup parlamentaripresenta una esmena ala totalitat que insta alpoder legislatiu i executiuvalencià a exigir-li algovern espanyol acabaramb la situació dediscriminació del PaísValencià

nombroses cases senyo-rials fan una idea de la im-portància d'aquest pobledurant l'Edat Mitjana.De Ruesta, el Camí desantiago passava pel ba-rranc Regal i arribava alpriorat de Santiago deRuesta, edificat en el se-gle XI al costat de l'anticcamí de Ruesta a Undúesde Lerida. En el segle XI,el priorat serà propietatde l'abadia francesa de LaSauvre-Majeure i va ser-vir d'alberg per a pele-

grins. Avui està reduïda ala categoria d'ermita iabandonada. D'allí el Camípujava a la forest de Fene-rol cap a Serramiana, avuidespoblat, on queden ves-tigis de l'església i de nom-broses cases: baixada perUndúes i Lerda (aquest úl-tim despoblat) entrava aNavarra i arribava a San-güesa.

ExcursionsExcursions curtes, a peu,amb bicicleta o en canoa:

Ermita de Santiago deRuesta: des de la zona d'al-bergs s'accedeix a ella re-corrent la senda que duual camping. És un passeigper a fer-lo a peu en apro-ximadament 10 minuts,accessible per a tot el món. Ermita de San Sebastian:per a arribar a ella, hem deprendre el camí de Santia-go des de Ruesta en direc-ció Artieda. Aconsellemanar a peu (aproximada-ment 25 minuts) Mirador de Vidiella: es

tracta d'un punt d'obser-vació forestal situat en l'altdel pic Vidiella. Posseïxuna excepcional vista, lacanal de Berdum, la serradels Pintanos, la serra deLeyre i tot l'embassamentde Yesa. Des dels albergshem de prendre l'únicapista que puja noméscreuar la carretera. És uncamí per a fer-lo a peu,manté un pendent cons-tant fins a arribar al cim(aproximadament 45 mi-nuts).

L'embassament: en 1977,es va inaugurar la pista queaccedeix al pantà des delsalbergs. Es pot anar a peu(Cinc minuts) o amb cot-xe. La pista està situada ala dreta, uns 100 metresabans d'arribar a Ruesta,venint des d’Artieda, i ensduu fins a un pla a la voradel pantà, on podem pren-dre el sol, banyar-nos o llo-gar una canoa i endinsar-nos en el pantà. Ruta en canoa: una visitaal Pantà en canoa pot ser

una experiència inoblida-ble. Aconsellem la ruta quecomença al final de la pis-ta que duu al pantà. A par-tir d'ací hem de prendre ladirecció al riu Regal ques'endinsa fins a arribar alcamping. La temporadaideal per a fer aquesta rutaés a la primavera, ja que elpantà està habitualmenten el seu millor nivell. Éspossible que tinguem al-guna dificultat per a sorte-jar els arbres i la vegetacióque ens trobem mentre

naveguem. A Pintano: recomanem re-alitzar aquesta ruta ambbicicleta de muntanya.L'entrada a la pista quehem d'agafar es troba a dosquilòmetres des dels al-bergs en direcció a Sos delRei Catòlic, just després depassar el pont sobre el riuRegal i 100 metres abansd'arribar a l'entrada delcamping per carretera.Arribar a Pintano en la bi-cicleta ens pot costar alvoltant d'una hora i quin-

ze minuts, encara que per-fectament podem quedar-nos a mitjan camí i pren-dre un bon esmorzar en al-guns dels prats i alberedesproperes. Camí de Santiago: unabona opció pot ser fer unaetapa del camí de santia-go, en concret Ruesta-Un-dués de Lerda. La marxaens durà al voltant de dueshores i mitja. una vegadaen Undués de lerda, po-dem visitar una gelera me-dieval i part de la calçada

romana.

Zones d’acampada i activitatsA la vora del riu se situa lazona d'acampada, ambuna superfície de 16.000metres quadrats, total-ment coberta d'arbrat i en-voltada de vegetació (rou-res, arces, sabines, gine-bres, etc.). L'acampadaestà travessada per unaantiga ruta Xacobea, de laqual queden restes del'empedrat i del pont sobre

el riu; així mateix, la zonaés regada per la font, de-nominada de Santiago, delsegle XVIII, en la pista fo-restal que serveix d'accésa l’acampada està situadal'ermita de Sant Jacobo,del segle XI, d'estil romà-nic. L'acampada contaamb lavabos, inclosa aiguacalenta i servei de menjars,aigüeres i safarejos, botigaamb els productes bàsics irecepció-farmaciola, om-bra que acull les botigues,així com les taules menja-

dor; hi ha a més a la dispo-sició dels campistes asa-dores de llenya. L'obertu-ra d'aquesta és de prima-vera a tardor. La proximitat del Pantà deYesa i les possibilitats derealitzar excursions alsvoltants i valls properesfan de Ruesta un lloc ido-ni per a la pràctica delcampisme individual icol·lectiu. Enumerem suc-cintament les possibles ac-tivitats que es poden rea-litzar:

Esports nàutics: Embassa-ment de Yesa i riu Aragó. Excursionisme: Pistes fo-restals, cicloturisme, reco-rreguts per les valls piri-nenques. Visites turístic-artístiques:ruta del romànic aragonèsi navarrès, Camí de San-tiago, conjunts històricspropers (Sos, Uncastillo,etc.). Altres activitats: ala delta,alpinisme (Zurita, Ansó,Belagua), safaris fotogrà-fics.

Un paratgeallunyat de la civilització

15MONOGRAFICL’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007MONOGRAFIC14 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

Al’entremig d’Osca ila Navarra euskal-duna, en el pre Pi-

rineu aragonès, s’hi trobaplena de nova vida la vilaabandonada de Ruesta, acavall de les saragossanescomarques de las CincoVillas Altas i l'Alto Zara-goza. El riu Aragó, quediscorre per la vall, formala denominada Canal de laBerdún, corredor naturalpel qual discorre el camíde sant Jaume.La Serra de Leyre, alNord, i la Peña Musera, alSud, abrigallen l'enclava-ment rocós sobre el qualestà el poblat, dominant lavall i l'embassament deYesa; als peus de Ruestadiscorre el petit riu Regal,que desemboca en elpantà. L'altitud de Rues-ta és de 554 m. sobre el ni-vell del mar i l'altura de lesserres properes és de1.000 m., aproximada-ment; la seua climatologiaés la típica de la baixamuntanya, amb lleus ne-vades a l’hivern, primave-res i tardors plujoses i es-tius càlids; la temperatu-ra hivernal no és excessi-vament baixa, agradable ala primavera-tardor i ele-vada a l'estiu amb fres-ques nits. L'entorn mun-tanyenc i la proximitatdels Pirineus fan de Rues-ta un lloc de riquíssimaflora i fauna, abunden lescarrasques, els roures, elspins, els xops i alvers a lesvores dels rius i ja endin-sant-se al Pirineu, els fa-jos. Les raboses, rebecos,esquirols formen tambépart del paisatge d'aquestpetit poble del pre Piri-neus aragonès.Al juny de 1988 la Confe-deració Hidrogràfica del'Ebre (CHE) va cedir l'úsde Ruesta a la Confedera-ció del Treball d'Aragó,cessió que s'inscriu en lapolítica de la CHE de re-cuperar nuclis abando-nats per la construcciód'embassaments. Al novembre de l'any

1992 es va prorrogar lacessió per 50 anys; que amés del nucli urbà incloudiversos centenarsd'hectàrees de les terrescircumdants del poble. La Confederació Generaldel Treball, en col·labora-ció amb el Col·legi Oficiald'Arquitectes d'Aragó, haafavorit l'estudi de reha-bilitació realitzat per unprestigiós arquitecte, es-tudi que inclou una abun-dant documentació histò-rica, planimetría i Pla in-tegral de Rehabilitacióper fases. A l'agost del 93es va concloure la prime-ra actuació en el nucliurbà, recuperant un edifi-ci per al seu ús com albergamb capacitat per a 32persones, dotat d'habita-cions amb lliteres, serveide menjador, calefacció,terrassa i bar. Des de l'any1995, entra en servei unsegon alberg. Aquests dosalbergs estan integratsdintre de la xarxa delCamí de Santiago, la seuaconstrucció manté el sa-bor tradicional i en ells espresta un servei hostelercomplet a preus molt in-teressants, amb des-comptes per a col·lectiusi grups.

HistòriaEls musulmans van erigirla fortalesa de Ruesta i lavan abandonar en el segleX. Immediatament, elsnavarresos van edificar,prop de la fortalesa, elmonestir de San Juan dela Ruesta i de 1016 a 1018van tornar a reconstruir lafortalesa. En l'any 1054, elrei de Navarra va conce-dir la ciutat de Ruesta alrei d'Aragó. A partir de lla-vors, la fortalesa de Rues-ta tindrà un paper clau enla defensa del Canal de laBerdún. En 1283, l'infantAlfonso prega als habi-tants de Tiermas i Ruestaque fortifiquen les ciutatsper defensar-les dels mu-sulmans. L'Església deRuesta com també les

RuestaVIATGE! POBLE ABANDONAT REHABILITAT PER LA CGT

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

Antifa

! José Luís Tirado, el polè-mic assessor de l’ex alcaldede Castelló a la Ciutat deles Llengües, investigat perdifondre discursos nazis enla seua al!legal Castalia TV,va protagonitzar una altrapolèmica a les eleccionsestatals de 2004, quan liva concedir una entrevistade prop de mitja hora al lí-der d’España 2000 JoséLuís Roberto, a qui va de-fendre contra les acusa-cions de ser un ultra.

Josety va publici-tar España 2000

! L’alcalde de Xàtiva i pre-sident de la Diputació deValència, Alfonso Rus, s’hanegat a condemnar en unple municipal les agres-sions feixistes contra elBloc. El successor de Fer-nando Giner al!lega que alno haver-se detingut elsagressors no es pot sabersi són d’extrema dreta.Potser les creus gamadesque empastifen la seu delBloc a València li facenveure la llum. En realitat elque no vol és condemnarels atemptats.

Alfonso Rus ambels agressors

! SIL Internacional és l'or-ganisme encarregat degestionar els codis ISO ques'empren internacional-ment per fer referència atotes les llengües del món.La Reial Acadèmia Valen-ciana de la Llengua (RACV)va demanar-li la creaciód'un codi ISO "val" diferentdel "ca" que actualmentidentifica internacional-ment la llengua catalanade forma oficial. La peticiós’ha estudiat i ha estat de-negada.

La RACV es que-da sense ISO

! El cabreig que va agafaramb tothom el líder antica-talanista Juan García Sen-tandreu, davant els min-sos resultats obtinguts ales eleccions de maig perCoalición Valenciana, haestat a punt de fer-li tancarla paradeta. Ara li ha pro-posat a Unió Valencianaunir esforços amb unacandidatura unitària per ales estatals. Si no ho acon-segueix, es possible queno es presente.

Sentandreu tornaa la càrrega

REDACCIO

El partit neonazi Alianza Nacio-nal fou ignorat pel poble d'Ontin-yent el passat dissabte 3 de novem-bre quan pretenia difondre el seumissatge racista. La ciutadania vapreferir sumar-se a la convocatòriacontra el racisme que diverses as-sociacions del poble havien convo-cat a poca distància. Joves neonaziscapitanejats per Juan Manuel Soria,encausat a l'Operació Panzer i l'al-coià Antonio Vicedo, detingut perapologia del genocidi, corejarenconsignes com "donde están, no seven, los amigos de Guillem" (en re-ferència a Guillem Agulló). Nomésun parell de persones del poble s'u-ní a la protesta racista, ja que la ma-joria dels assistents venia d'altrespoblacions.

El partit racista Alianza Nacionalha tornat a evidenciar el seu caràc-ter marginal i neonazi el darrer dis-sabte a Ontinyent, un poble tranquilde la Vall d'Albaida on l'activitat ul-tra no és habitual. Els ciutadans res-pongueren ràpid i efectivament a laprotesta neonazi convocant unaconcentració contra el racisme a lamateixa hora a escassos 500 metresde l'acte d'AN, i que va aplegar qua-si 10 vegades més assistents que laconvocatòria ultra, que va donaruna patètica imatge de movimentmarginal davant la mirada incrèdu-la d'alguns curiosos que s'hi vanacostar a veure els nazis que haviendit desfilarien pel poble. Entre elsultres, cares habituals sense cap re-lació amb Ontinyent: Antonio Vice-do, un dels líders de la organització,i que compta amb antecedents perenganxar cartells de Hitler i de pro-paganda racista pels carrers d'Alcoi,

i que formava part de l'il·legalitzatCírculo de Estudios Indoeuropeos(CEI), un a organització neonazi en-coberta sota una associació cultu-ral, el relleu de la qual l'ha pres elCentro de Investigaciones SocialesNOVA EUROPA (CISNE), una or-

ganització de similars característi-ques. També capitanejava l'acteJuan Manuel Soria, cap territorialdel País Valencià de la formació ul-tra, i que prompte s'asseurà al ban-quet dels acusats durant el judici del'Operació Panzer, una investigacióde la Guàrdia Civil que va permetrela detenció de 22 neonazis que for-maven el Frente Antisistema (FAS),una organització clandestina a laque se li va incautar nombrós ar-mament. Fou durant el transcursd'aquesta operació quan es registràl'actual seu d'AN, que servia llavorsde local del FAS, al número 69 del'avinguda Tres Creus de València, ique encara hui alberga activitatssota la batuta del partit.

Els neonazis van cridar consignescontra la immigració i van insultaruna vegada més el jove assassinatper un militant del seu partit, PedroCuevas Silvestre, que figurava a lesllistes d'AN durant les darrereseleccions locals al poble de Xiva.

Crits de "dónde estan, no se ven, losamigos de Guillem" eren repetitspels joves skinheads neonazis queformaven el gros de la concentra-ció. La Policia Local evità una vega-da finalitzada la concentració, quealguns ultres accediren a la zona ones realitzava la protesta antiracista.

Però AN mai reconeixerà elfracàs. El seu objectiu d'estar pre-sent al carrer i d'eixir en premsa esveu complert a mitges: ixen al ca-rrer, però es troben amb un a opo-sició que els sobrepassa en quasi 10vegades més. Ixen en premsa grà-cies a les denúncies que fem, no pelsseus propis mèrits, tal i com ho de-mostren les notícies aparegudes alsmitjans. Aquests actes no fan mésque fer palesa la seua marginalitat iprovoquen el rebuig de la població,que mai s'identificarà amb el lúm-pen que nodreix les fileres neona-zis.! ! !

+info: www.antifeixistes.org

REACCIO! EXIT DE LA RESPOSTA ANTIFEIXISTA

Ontinyent li dóna l’esquena a la desfilada d’Alianza NacionalCrònica d’unaparticipació sotaamenaces en laProcessó Cívica de la Reial Senyera a València

Manifestació.

Durant la desfilada els neonazis corejaren càntics contra Guillem Agulló, assassinat per un membre del seu partit

Malgrat la presència entre els convocats d’un detingut a l’operació Pànzer, la manifestació va ser autoritzada

17COMARQUES L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

Avui, he vist a la televisió unanova compareixença del presi-

dent de la Generalitat de CatalunyaJosé Montilla, i m’ha esgarrifat unaaberració lèxica d’aquelles que esgasta, en concret aquesta vegadaemprava "ventages" per "avantat-ges". He de dir, i potser ja us n’hau-reu adonat, que jo no sóc precisa-ment, un exemple de la correccióextrema, i que segurament, a causade la modèstia de l’Avanç com a pro-jecte, haureu pogut trobar erradesortogràfiques a algun dels meus es-crits, als quals, d’altra banda, mai elspega una ullada un corrector qualifi-cat. No es tracta d’esdevindre inqui-sidor de la puresa de l’idioma, sobre-tot quan l’idioma es troba en situacióde retrocés evident. Només vull po-sar èmfasi en el fet que qui torturad’aquesta manera la llengua, no éssinó el president de Catalunya. Usimagineu el president del govern es-panyol, en un debat al Congrés delsdiputats, dinamitant l’idioma comuna vulgar Belén Esteban qualsevol?Doncs bé, això és el que fa en JoseMontilla, quan parla en català, i de-gut al seu càrrec ho ha de fer sovint.Sóc capaç d’entendre que suposa unesforç haver d’aprendre una llenguatan diferent de l’espanyol, i que és unsímbol de modernitat el fet que unapersona nascuda fora de Catalunyaarribe a ser president de la Generali-tat. La veritat, m’importa poc si elpresident nasqué a Andalusia o a Ga-nímedes. L’únic que demane és querespecte la llengua catalana, de lamateixa manera que no parla en es-panyol com un analfabet funcional,sinó d’una manera extremadamentcorrecta. La caricatura que fan d’ellal programa Polònia, de TV3 se li pa-reix més que ell mateix, amb la cons-tant aerofàgia verbal entretallada,colpejada, que fa patir quan se l’es-colta. Senzillament crec que l’interésque tenen els dirigents del PSC perla cultura autòctona es pràcticamentnul, i el president Montilla n’és unaprova amb potes. Últimament elPZOE ( amb aquesta Z impostada,reflexe de la parla madrilenya méscasposa, de la qual fan bandera per ala propera campanya electoral ) jas’ha tret la màscara i ens detalla cla-rament els seus plans: desmantellar idesactivar qualsevol pulsió nacionaldiferenciada a l’Estat Espanyol.Amb un plantejament prou senzill:manipular la voluntat de pobles fartsde la dreta encara més rància, i grà-cies a açò encaixar amb calçador isovint amb manilles als espanyolsperifèrics, com ells ens consideren.Tant és si han de donar el govern deNavarra als cacics de tota la vidad’UPN, o si han de signar estatutspeperos on calga, o empresonar alsdirigents d’un partit que voten el vintper cent dels bascs, però aquesta ésuna altra història. El que avui ensocupa és el símptoma d’una de-cadència que patim totes i tots elsque formem part de la cultura cata-lana, molta gent a Catalunya es pen-sava immunitzada, i hem hagut depatir la seua condescendència alparlar-nos dels nostres fatxes i bla-vers, i del nostre meninfotisme. Nisom tan divins uns, ni estem tanvençuts els demés... O ens recobremen la nostra unitat o tots serem des-truïts com a poble.! ! !+info: desdelilla.blogspot.com

Des de l’illa

La bona educació

MARC PERIS Professor

JOSEP NADAL LA MARINA

Escric aquest article quan ja favora un mes de les inundacions quevan deixar la meua comarca en lamés absoluta desolació. Em vaig au-tocensurar a mi mateix els dies se-güents del desastre perquè teniaben clar que escriure sobre aquesttema en calent m’hauria dut a fercertes afirmacions poc subtils i quepodrien haver acabat en processosjudicials, dels quals ja en tinc unacerta experiència i ja sé cap onagranen els jutges.

Si finalment m’he decidit a par-lar sobre això és per què m’és to-

talment impossible escriure sobrecap cosa més si abans no dic el quepense sobre el nostre desastre par-ticular.

Una de les coses que més em vasobtar de tot el tema, va ser que ales poques hores de l’hora H i quanels veïns començaven a retirar elfang de les cases i dels carrers, al-guns sabuts ja havien estés el ru-mor entre la població de què la cul-pa de tot plegat era de les canyesque taponaven els barrancs i perextensió dels ecologistes que im-pedien que es tallaren les canyes enqüestió.

A alguna gent els era ben igual

que la riuada hagués arrastrat cot-xes i cases, que el nombre de Km2d’asfalt que ha suportat la Marinaen els últims anys haja crescut demanera exponencial o que s’hagentaponat els llits de rius i barrancsde manera totalment irracional. Laculpa dels ecologistes.

Els experts diuen que l’existèn-cia de canyes en els nostres rius ibarrancs frena la velocitat del cab-dal de l’aigua, i que en els punts onles canyes poden fer una presa ésper què s’ha variat el recorregut delriu, en tot cas no seria més que unaanecdota si tota la resta fóra comcal.

El cas és que van complint-se demanera macabra totes i cadascunade les prediccions que “els ecolo-gistes” fem en cadascuna de lesal·legacions que presentem a cadanou PAI que se’l passa pel cap pro-jectar. La salinització dels aqüífersés un fet a la nostra comarca i cadavolta abasta més territori, l’aug-ment de la pobació i la poca plani-ficació han deixat els serveis pú-blics totalment obsolets i ara veiemcom la impermeabilització amb as-falt de grans zones de la comarcaprovoca l’augment de pressió derius i barrancs que en condicionscom les del 12 d’octubre no aguan-ten més i rebenten.

Front a això als empresaris de laprovíncia d’Alacant no se’ls ocorremés que declarar persona non gra-ta a la ministra Narbona per insi-nuar que la responsabilitat de lacatàstrofe és de l’urbanisme salvat-ge que tenim al País Valencià. Totaixò em recorda bastant a l’11 Mquan els responsables de les 190morts donaven la culpa a uns altresi encara tenien la cara dura d’eixirals carrers a demanar mà dura.

El pitjor de tot és que la cosa nos’acaba ací, faran un pont nou a Be-niarbeig i donaran ajudes a la gentque més ha patit per tindre’ls ca-llats, però ningú amb responsabili-tat de govern ha parlat de parar elsPAIs que hi ha projectats amb mi-lers de cases, ni tampoc s’ha parlatde fer cap planificació per a que lacosa no torne a passar. M’agradariaenganyar-me però veig que si en unparell d’anys tornen a caure unaquantitat de litres similars als quehem tingut en aquesta ocasió, elsdanys no seran similars, seran moltpitjors.

Polítics del PP i la majoria delPSOE, polítics d’altres partits queheu mirat cap un altre cantó quanvos estàvem demanant suport, pro-motores, immobiliàries, jutges i pe-riodistes venuts, jo vos acuse a totsi a cadascun de vosaltres de ladesgràcia que ha patit la meua gent.No cal dir noms, tots sabem qui soui vosaltres també sabeu de la vostraculpa, si jo estaguera en el vostrecas no podria dormir per les nits,però clar es veu que vosaltres soudiferents i els diners ho poden tot.

I nosaltres que fem? Tanta portenim que a hores d’ara ningú haparlat de fer cap mobilització perdemanar responsabilitats? Ací nopassa res?

Només em queda solidaritzar-meamb la gent que més ha patit i enespecial amb la companya Encarnaque ha perdut una persona estima-da. Ànims xiqueta, ens veiem enprimera línia, com sempre.! ! !

+info: blocs.mesvilaweb.cat/bloc/6103

OPINIO! ELS AIGUATS TENEN CULPABLES

La Marina arrassada: jo vos acuse

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

“La capacitat dels menuts per soprendre és inesgotable”

REDACCIO VALENCIA

Què és el Premi Sambori i aqui s’adreça? El premiSambori és un concurs de

literatura en valencià que s’a-dreça als alumnes de tots els es-taments educatius, des de les es-coletes infantils de 0-3 anys, In-fantil, Primària, Secundària, Bat-xillerats i Cicles Formatius, fins ala universitat, amb la finalitat depromoure i difondre l’ús literaridel valencià dins de l’àmbit do-cent.

Com va sogir la idea de crearaquest premi literari?El 1999, des d’Escola Valenciana,i juntament amb l’Associació d’E-ditors del País Valencià, l’Asso-ciació Professional d’Il·lustradorsde València, l’Associació d’Es-criptors en Llengua Catalana,l’Associació de Bibliotecaris Va-lencians, l’Associació de GestorsCulturals del País Valencià i l’As-sociació de Llibrers del País Va-lencià, decidírem crear un con-curs per tal de dignificar la nos-tra llengua i cultura.

Quina valoració feu d’aquests pri-mers 10 anys?L’any 2004, en constatar un in-crement progressiu de la partici-pació, ens vam decidir a crear la

Fundació Sambori. El concurs haarribat en aquests deu anys a totsels estaments educatius valen-cians, per tant, fem una valoraciómolt positiva. A més a més, laFundació Sambori també organit-za el premi Sambori a l’Alguer i elpremi Sambori-Òmnium al Prin-cipat

Quina participació heu tingut enaquesta dècada i quina espereuper a l’edició d’enguany?La valoració pel que fa a la parti-cipació: L’any 99, primera convo-catòria del concurs, participaren196 centres, 7.775 alumnes i 472professors d’arreu del País Valen-cià. A la darrera convocatòria,l’any 2007, han participat 467centres, 63.289 alumnes i 3.228professors. Les xifres parlen persi mateix del creixement i l’èxitque ha suposat, suposa, i supo-sarà, aquest premi literari que se-gueix creixent i creixent.Enguany esperem superar la par-ticipació de 70.000 alumnes tantde centres públics com privats,de les comarques valencianopar-lants i castellanoparlants. No hiha cap concurs de literatura quetinga tant de poder de convo-catòria i en el qual hi participe

tanta gent. Això demostra que elsvalencians i valencianes no somun poble de mesinfot, sinó quecuidem la nostra llengua i cultu-ra, perquè creiem que és tan pre-ciosa i vàlida com qualsevol altra.Els valencians demostrem d’unamanera clara que estimem la nos-tra llengua.

Quines activitats teniu prepara-des per tal de celebrar el deséaniversari?Per commemorar el 10é aniversa-ri, s’han encetat diferents tas-ques: s’han editat els treballs delsguardonats comarcals de Primà-ria des de l’any 2005 que entrendins la col·lecció Arc de SantMartí; s’enviaran a 3.399 centresles bases i els cartells anuncia-dors del 10é Premi Sambori; Es-cola Valenciana ha enviat, encar-tada a la revista Sembra, el catà-leg de tots els llibres editats alscentres valencians i, amb lacol·laboració d’Òmnium Cultural,també es distribuïrà als centresde Catalunya. Al mateix temps,hem fet el Club Sambori de subs-criptors, per a tots aquells i aque-lles que estiguen interessats enveure impresos en una qualitatmés que digna els treballs guar-

donats des de l’inici del PremiSambori.En definitiva, donar encara mésdifussió a la nostra activitat, pertal de fer arribar el Premi Sambo-ri a tots els pobles on es parla lanostra llengua..

Esteu satisfets amb la implicacióinstitucional als premis?D’una banda estem agraïts a laConselleria d’Educació pel recol-zament que ens dóna, encara quecreiem que el tema del valenciànecessita més implicació tanteconòmica com institucional pertal de normalitzar la nostra llen-gua. Ens agradaria que les nos-tres autoritats vingueren i parti-ciparen a la cerimònia anual delliurament dels premis de Paísque donem any rere any, tot s’hade dir, gràcies a les universitatsvalencianes que ens han cedit elsseus paranimfs per tal d’organit-zar, amb la seua col·laboració,l’acte més important dels premisSambori. D’altra banda, els nostres princi-pals patrocinadors són Bancaixa,l’Acadèmia Valenciana de la Llen-gua, i centenars d’ajuntamentsque, amb el seu modest pressu-post, fan possible que aquesta

maquinària puga funcionar ambun rendiment excel·lent. Tambéla Generalitat de Catalunya ensha ajudat econòmicament, ja que,des de l’any passat, convoquemconjuntament amb Òmnium Cul-tural el Premi escolar de literatu-ra en català..

Com veieu des de la FundacióSambori la literatura infantil i ju-venil en valencià actual?Sempre hem volgut que els tre-balls que es presenten al concurssiguen de tema lliure, per això elsdiferents cursos reflecteixenunes preocupacions i una temàti-ca molt variada i diferent. Alsmés menuts prima la imaginaciólliure i pura que dóna un alè d’ai-re fresc a aquell qui ho llig. Almateix temps, trobem relats d’u-na delicadesa i sensibilitat foradel corrent que sobten fins i totels membres del jurat. La capaci-tat per sorprendre que tenen elsmenuts és inesgotable. D’altrabanda, a Secundària comencem atrobar també temes socials quepreocupen el jovent, com és elcas del famós bulling, les droguesi tot allò que els toca de prop.Tanmateix, darrerament desta-quen els relats que ens envien elsnouvinguts i nouvingudes. Ambun esforç admirable, aquests xi-quets i xiquetes aprenen a parlar,llegir i escriure la nostra llengua,i conten en un valencià correctís-sim les seues vivències personals,

JOSEP CHAQUESPRESIDENT DE LA FUNDACIO SAMBORI“ Arc de Sant Martí

Aquesta nova col!lecció de llibresrecull tots els contes guardonatsa nivell comarcal del PremiSambori. El títol de la col!lecció fareferència a l’arc de colors queapareix al cel quan plou i fa sol.S’ha aprofitat aquesta idea pertal que cada nivell de cicleeducatiu guardonat s’identifiqueamb un dels colors. El primercicle es publicarà en la sèrie roja,el segon en la taronja i el terceren la groga. Més avant el primercicle de secundària eixirà en lasèrie verda, el segon cicle en lasèrie blava, el batxillerat en lasèrie de color indi i elsuniversitaris en la lila, fins acompletar els colors de l’Arc desant Martí. Cada sèrie tindrà dosvolums anuals on es distribuiranels treballs per comarques.

Col!lecció

Una nova iniciativaPer tal que els llibres del Samboriarriben al màxim d’escoles,instituts, biblioteques,associacions i particulars s’hacreat el Club Sambori, al qual espoden subscriure els interessatsper a rebre anualment els títolsdel catàleg de publicacions de laFundació Sambori.

Club Sambori

19COMARQUESL’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

Drets

! El PP d’Ondara ha llevatla quatribarrada que one-java a l’ajuntament des defeia 19 anys. La decisió ésestranya en tant que l’al-calde, Ximo Ferrando, go-verna des de mitjans de lalegislatura anterior i finsara no havia tingut capproblema per continuaruna tradició que que va ta-cordar-se en un ple de1988 amb totes les forcespolítiques del poble a faq-vor.

Ondara sensequatribarrada

! L’Associació per a la Pro-moció de la Llengua delsEmpleats de les Caixesd'Estalvis (APLEC), ha fetarribar al Sr. José Luis Oli-vas Martínez, President deBancaixa i de la seua Fun-dació , una carta, amb mo-tiu de la retolació empradaa la cantonada principaldel nou Centre CulturalBancaixa de la ciutat deValència, on, sobre la por-ta principal, s'ha inscrit latitularitat de l'edifici encastellà, tot posant "centrocultural bancaja".

Bancaixa se-gueix Bancaja

! L'entitat cívica Recupe-rem la Model ha presentatper escrit al consistori deValència una al!legació fo-namentada sol!licitant queno es concedisca llicènciad'obres a la conselleriad’Hisenda per enderrocarl’edific. La plataforma esbasa en informes delCol!legi d’Arquitectes, elConsell Valencià de Cultu-ra, la Sindicatura de Greu-ges i el departament d’Artde la Universitat. Però desde quan això atura al PP?

Recuperem la Model

! La Junta de personal do-cent no universitari deCastelló ha fet una crida ala societat civil valenciana, batejada com el “mani-fest dels mestres”, per re-cuperar l’esperit de con-sens i concòrdia que vapossibilitar la signatura deles Normes de Castelló».Aquest organismeagrupaels cinc sindicats presentsen el sector (STEPV-IV,ANPE, FETE-UGT, CCOO,USO i CSI-CSIF).

El ‘manifest delsmestres’

l’experiència de l’exili, o simple-ment el fet d’haver de marxar delseu país per venir a viure ací. Vin-guen d’on vinguen, del nord, delsud, de terra endins, de marenllà... el valencià es mostra comuna llengua d’integració social d’a-quests alumnes en els pobles i ciu-tats de la nostra geografia. I el fetque hi posen tant d’interès s’ha deremarcar necessàriament.

Com s’estructura el premi Sambo-ri?

El Sambori s’estructura en tresfases ben delimitades: la primeracorrespon al Sambori de centre olocal, on en cada escola i institutes trien els tres millors treballs decada categoria (0-3 anys, P3, P4,P5, primer, segon i tercer cicle dePrimària, primer i segon cicle de

Secundària, i Batxillerat i CiclesFormatius). La segona fase és elSambori comarcal o Sambori Tro-bada, on a cadascuna de les 17Trobades que s’organitzen a tot elnostre territori es trien els

tres millors treballs de les catego-ries ja esmentades, i es lliuren elspremis comarcals del Sambori.

Fetes ja aquestes dues cribes,els que arriben a la tercera fasesón ja els millors textos de totesles comarques, és a dir, els guar-donats a les Trobades. Ací, a lafase de País, un jurat format pergent de l’educació, les lletres, elperiodisme i la cultura valenciana,delibera sobre els tres millors tex-tos en cadascuna de les seues mo-dalitats.

Els guardonats en la fase dePaís guanyen un viatge a PortAventura amb la seua família, viat-ge que realitzem tots junts, nor-malment a finals del mes de juny.En el cas del concurs universitaride narrativa, els premis són enmetàlic.

Després de l’èxit aconseguit, on usagradaria arribar?

Ens agradaria que el Samborilocal fóra una realitat en tots i ca-dascún dels pobles. Per això, caluna implicació per part dels ajun-taments, tot i que ja en són moltsels que col·laboren amb nosaltres,per tal de fer del Sambori de cen-tre un premi local on participarentots els alumnes.

També estem posant en pràcti-ca unes Jornades del Sambori, onla nostra Samborineta conta-con-tes va als centres del poble con-tant als alumnes històries que hanescrit xiquets i xiquetes de la co-marca o del mateix poble, per tald’incentivar la participació de l’a-lumnat. Al mateix temps, fem unesxerrades amb els mestres on elsexpliquem maneres d’utilitzar eltemps lliure en classe per crearhistòries, bé col·lectives o indivi-duals. Això mateix fem també ambels xiquets, on en una sessió de 30minuts creen un conte col·lectiu,demostrant-los així que no és tandifícil escriure la seua pròpiahistòria. En definitixa, tot per pro-mocionar el nostre premi arreu deles comarques.

Per la present m’agradaria con-vocar a tots els centres de totesles comarques a participar i jugaral Premi Sambori. ! ! !

+info: www.sambori.net

El Premi Sambori va nàixer l’any1998 i va ser una iniciativa impul-sada des d’Escola Valenciana pera promoure i difondre l’ús del va-lencià dins l’àmbit educatiu, a mésd’incentivar la creativitat artísticai imaginativa de les xiquetes i xi-quets valencians. L’any 2004, do-nat l’èxit del certamen, Escola Va-lenciana, juntament amb altres en-titats, va crear la Fundació Samborides de la qual s’impulsen els pre-mis.

Dels vora 8.000 xiquets i xique-tes que van presentar obres en laprimera convocatòria fa 10 anyss’ha arribat a més de 63.000 tre-balls presentats en l’ultima edició.Segons Josep Chaqués: "cada anyvan superant-se les expectatives departicipació, ja que en la IX ediciópreteníem arribar a les 55.000obres presentades i vam superat laxifra de llarg".

El Premi Sambori va adreçat al’alumnat de centres educatius d’E-ducació Infantil, Primària, Se-cundària, Batxillerat i Cicles For-matius del País Valencià.

Per a celebrar aquest aniversa-ri la Fundació Sambori presenta di-verses novetats com la creació d’unlogotip de commemoració dels 10anys del Premi Sambori, un catàlegde publicacions, la col!lecció Arc deSant Martí i el Club Sambori.

En aquesta desena edició delcertamen es repartiran més de6.000 cartells i 25.000 díptics

informatius per a promoure laparticipació que en l’edició passa-da va superar les 63.000 obres pre-sentades.

El lliurament d’obres es tancaràel 15 de febrer de 2008 i els guar-dons de la fase final s’atorgaran eldissabte 31 de maig de 2008 a laUniversitat d’Alacant.

10 ANYS DE SAMBORI

Aniversari

20 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

ENDAVANT-OSAN

Aquest document pretén ser un re-cull de la situació actual en què estroba el sector de l'habitatge i el delterritori als Països Catalans. L'anà-lisi dels diferents territoris no es faper igual manera, ni en profunditatni en forma. Paradoxalment, la des-centralitatzació de l'Estat Espan-yol en aspectes com el de l'habi-tatge o comunicacions ha portat ala creació d'eïnes estadístiques úni-ques per a cadasquna de les comu-nitats autònomes.

En conseqüència, multitud defactors i sèries estadístiques sóntractades de manera diferent, en eltemps i també en quantitat.

Poc més d'una dècada enrere l'I-NE (Instituto Nacional de Estadís-tica) produïa pràcticament el totalde les sèries estadístiques, el quefeia senzill el recull i tractament deles dades. Ara els diversos institutsd'estadística (valencià, català i ba-lear) treballen de manera aïllada en

l'el·laboració de les dades, en fun-ció de la necesitat particular del te-rritori, de l’ús que se li donen a lesdades o fins i tot del "NO" interésen la seua divulgació. Hem trobatgrans llacunes i dificultat per acon-seguir certes dades, com és el casde les vivendes protegides per mu-nicipi.

Aíxí i tot val a dir que l'Estat cen-tral encara juga un paper “col·lec-tor” d’informació generada per lescomunitats autònomes de maneraobligatòria. Sobre les sèries esta-dístiques és imprescindible desxi-frar la metodologia emprada. Coma exemple ens pot valdre les esta-dístiques sobre habitatge protegit.Fins ara les conegudes VPO (Vi-vendes de Protecció Oficial) erencreades i gestionades de maneraunilateral per l'Estat Central. Altraspassar les competències enmatèria d'habitatge, cada comuni-tat autònoma defineix el que enténper habitatge protegit. En uns ca-sos serà una habitatge on existeix

participació pública, per minsa quesiga, i en el mateix gruix es podenincloure les vivendes amb capital100% públic.

Per això cal anar amb peus deplom a l'hora de tractar eixes sè-ries estadístiques, ja que són pari-des pels polítics i carregades, tam-bé, d'interesos electoralistes.

Podem categoritzar sense em-buts que l'estadística és poder. Elspolítics han vist un filó per contro-lar l'opinió pública llençant de ma-nera continuada "números" que elsmitjans de comunicació traslladena la societat sense verificar ni l'ori-gen ni la certesa, i que en nombro-sos casos es contradiuen. Durantl'embrinonatge d'aquest documentse'ns ha fet veritablement difícil sa-ber quines són les xifres reals, ha-vent de conformar-nos amb valorsestimats.

ObjectiusCom intruduïem al començament,el document pretén servir com a

eina analítica d'aspectes tan es-sencials com l'habitatge i el terri-tori. És de vital importància avaluarel seus estats per extreure undiagnòstic el més real possible,però també per exposar les solu-cions als problemes derivats. Enaquest punt podríem establir queparlar sobre el que volem sense sa-ber el que tenim és faltar a la veri-tat. Cal ser rigorós i disposar de lamàxima informació possible per noser rebutjat o titllat de dogmàtic.Ara bé; es fa difícil conéixer l'estatde les coses quan cada cop més s'a-proven disposicions de lleis, novareglamentació.... que anulen les an-teriors sense apenes difusió públi-ca.

Tant l'habitatge com tot el queté a veure amb el territori esdeve-nen entre les principals preocupa-cions de la classe treballadora alsPPCC i l'Estat Espanyol. L'habitat-ge perquè al seu voltant s'ha mun-tat la més gran xarxa especulado-ra de tota europa, que ens impor-

taria de manera relativa si no fóraperquè la majoria de la població tévetat l'accés a un habitatge en con-dicions dignes. La mercantilitzaciósalvatge està portant a l'ofegamenteconòmic de molts treballadors itreballadores.

El territori, perquè sobre ell vi-vim, ens desenvolupem i consti-tueix la base de la nostra qualitatde vida. Un territori exhaurit, con-taminat i ofegat per l'acció de l'ho-me es tradueix en una pèrdua di-recta d'eixa mateixa qualitat i unacondemna per a les futures (i notan futures) generacions. Sense re-cursos pesquers, agrícoles o fus-ters exhaurim la biodiversitat, el pi-lar de càrrega de les cadenes tròfi-ques que aseguren l'estabilitat delséssers vius.

A curt termini el capital i les nos-tres administracions només veuenguanys financers. Però nosaltres amig i llarg termini veiem un esgo-tament de la Terra com la coneixemper l’anhilació dels caladers de pes-

Informe sobre l’habitatge

Okupasa. Acció contra una agència immobiliària.ARXIU

DOCUMENT! ESTAT DE LA VIVENDA ALS PPCC

L’accès a un habitatge digne s’ha convertit en una de les principals preocupacions del jovent. La mercantilització salvatge dels habitatges està portant a l’ofegament de molts treballadors i treballadores. A continuació us oferim l’informe sobre l’evolució del sector durant el 2007 confeccionat per l’organització Endavant-OSAN.

ca, la desertització per la urbanit-zació sense control i malbartamentde l'aigua, o la contaminació de sòlsi aigües per l'abús de substànciesquímiques en l'agricultura o la cre-ació desmesuarda de residus cadacop més difícils “d'amagar”

HabitatgeDes de fa anys l’habitatge esdevé elgran problema per als joves i no tanjoves, al mateix nivell que l'atur i laprecaritat laboral. El que és un dretreconegut en la Constitució Es-panyola esdevé un mal de cap pertothom en no garantir-se el seu ac-cés i observar-se una especulaciócom no s'havia vist feia temps ambqualsevol altre bé de consum.

Segons el Banc Europeu, l'EstatEspanyol concentra 1/3 del total debitllets de 500 euros que existeixena Europa.

Encara que cada cop tenim unparc d’habitages més gran, tant envalors absoluts com relatius (vi-vendes per persona), es més difícilaccedir a la tinença d'un habitatge,ja siga en règim de lloguer com enpropietat.

Context immediat (fins l’any 2003)Endavant-OSAN va crear dintre lacampanya "Capitalisme és preca-rietat" un document que ens va ser-vir per emmarcar aquest problemasagnant. Entre els trets més desta-cats d'aquest informe podem su-bratllar:

- La mitjana dels crèdits hipote-caris signats entre el 1998 i 2003 al'Estat Espanyol va ser de 20 anys(Federación de Usuarios-Cosumi-dores Independientes i l'Agrupacióde les Caixes d'Estalvi). Mentresque a meitat dels anys 90 eren de15 anys i només de 10 anys a la dè-cada dels 80.

- L'esforç econòmic que ha d'a-frontar un treballador/a a dia de huiés d'entre 11 i 18 anys de la totali-tat del salari per accedir a la com-pra d'un habitatge (any 2003).

- El nombre d’habitatges buïtsen l'Estat Espanyol al 2001 era de2.894.000 sobre un parc total d'ha-bitatges de 20'8 milions. Un 17%més que a principis de la dècadadels 90'. Els PPCC concentraven el31'4% amb 909.750 habitatges.

- Als diferents territoris històricsdels PPCC la suma d'habitatges se-cundaris i desocupats és: Illes Ba-lears 35.14%, Principat 27.96%,País Valencià 38.56%.

- El conjunt dels PPCC tenen uns

valors percentuals majors que l'Es-tat Espanyol tant en habitatges se-cundaris com desocupats. El18.84% i 15.05% d'habitatges se-cundaris i desocupats respectiva-ment, front al 14.92% i 13.68% del'Estat Espanyol.

Context actualLa percepció majoritària a dia dehui sobre l'economia espanyola, isobretot als PPCC, és un pes exce-siu de la construcció respecte al-tres sectors productius. Efectiva-ment no és només una sensaciósinó que és un fet constatable tal icom ens ho mostren algunes xifresque mostrarem a continuació.

Segons les dades de l'INE (Ins-tituto Nacional de Estadística) elsector de la construcció represen-ta més de l'11,4% del PIB a l'EstatEspanyol (any 2005). Als PPCCaquesta xifra s'incrementa espec-tacularment amb una afecció dife-renciada en els diferents territoris.En el cas del Principat és del 14%,un 16% a les Illes Balears i d'un18% al País Valencià (encara quealtres dades encara l'otorguen unmajor protagonisme).

Les persones ocupades en

aquest sector són d'un 13% a l'Es-tat Espanyol (no disposem de xi-fres per als PPCC).

Per arribar a aquesta situaciós'ha produit, de manera constant iimparable, un augment del pes dela construcció respecte altres sec-tors. Així doncs entre 1998 i el 2005vora el 20% dels nous ocupatss'han centrat en aquest sector.Aquest embull de dades és el cau-sant, en part, de la baixa producti-vitat espanyola, més accentuat enel cas valencià (amb altres motiusque no vénen al cas).

La productivitat és la capacitatde generar riquesa, valor mesura-ble també per treballador o per sec-tor. Històricament l'Estat Espanyolha sigut menys productiu que laresta d'Europa per focalitzar laseua economia, originàriament enel sector primari i posteriroment enuna indústria descentralitzada.Amb la terciarització de l'economiaa partir de la dècada dels 70, altrecop tornem a tenir una productivi-tat més baixa; i és que tots els tre-balls al sector terciari no són el ma-teix i no creen la mateixa riquesa.Així doncs un dependent d'unatenda de roba no genera la matei-

xa riquesa que un asesor financer,treballant tots dos al setor serveis.

Al fil del que volíem constatar, elsector de la construcció no és pre-cisament un dels que major nivellde productivitat arrosseguen, perser intensiu en ma d'obra i una uti-lització de noves tecnologies mo-derat. En realitat presenta una pro-ductivitat en termes globals menorque el sector serveis, i si al fet queels nostres territoris també fona-menten part de la seua productivi-tat en el turisme (altre subsectorde baixa productivitat), tenim endefinitiva una economia amb po-ques perspectives de millora subs-tancial a mig termini (veure re-quadre 1).

Edificació i construcció a l'Estat Espanyol i els PPCCAl 2005 es visaren més de 729.652habitatges l'Estat Espanyol, un 5%més que en el 2004 sent el màximdel cicle a l'alça que ve registrant-se des de 1998.

Durant el 2005 només s'incre-mentà en un 5% el total d'habitat-ges protegits a l'Estat Espanyol.L'habitatge protegit comença aagafar pes en les zones on el preu

21ECONOMIAL’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

Requadre 1. Font: Estudio Planner-Asprima. 2005. Elaboració pròpia

Requadre 4. Font: Institut Nacional d’Estadística. 2007.

Requadre 3. Obres en edificació. Direcció General Programació Econòmica. Ministeri de Foment.

Requadre 2. Font: Obres en edificació. Direcció Genreal Programació Econòmica. Ministeri de Foment.

El sector de la construcció no és precisament un dels que major nivell de productivitat arrosseguen

Entre 1998 i 2005 vora el 20 per cent dels nous ocupats s’han centrat en el sector de la construcció

ECONOMIA22 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

és més elevat. Províncies com Ara-ba, Viscaia o Madrid comencen anotar (encara que amb baixa in-tensitat) la creació d’VPO (Viven-des de Protecció Oficial) fruït de laimpossibilitat de compra dels tre-balladors d'habitatges de rendalliure. Aquesta tendència és mésque probable que s'escampe a laresta de l'Estat.

El parc d'habitatges espanyol ésde 23.933.733 al 2006 (estimat)mentres que en el 2001 era d’unamica més de 20 milions (veure re-quadre 2).

Durant el període 2001-2005 alsPaïsos Catalans es van visar quasi950.000 habitatges. En eixe mateixperíode l'Estat Espanyol en va vi-sar 3.079.800. Això li dóna al nos-tre territori quasi un 30% de totsels nous habitatges visats a l'Estat(veure requadre 3).

Aquesta dada, sense comparar-la amb alguna altra dada de re-ferència no ens diu molt ‘a priori’.Per això hem triat la població exis-tent als PPCC respecte l'Estat Es-panyol, per saber quin és el "verta-der" volum dels nous habitatges iel pes que té la construcció a casanostra. Un altre valor que ens que-darà pendent d'analitzar (i com-plementari) per avaluar el valord'aquest subsector és el de la cons-trucció d'edificis no residencials il'obra civil (infraestructures fona-mentalment) (veure requadre 4).

L’increment del nombre de per-sones entre l’any 2001 i el 2005 espot vore en la taula anterior. Du-

rant eixe quinqueni l’Estat aug-menta la seua població vora un 7%mentres que a casa nostra l’incre-ment és de més d’un 10%. Espec-taculars resulten les dades de lesIlles Balears entre 1998 i el 2005amb l’augment de quasi el 22%!, ode l’11% al PV entre el 2001 i el2005 (veure requadre 5)

De la comparativa de l’incre-ment de població amb el nombred’habitatges creats duant el perío-de 2001-2005, el resultat és com amínim curiós.

A l’Estat Espanyol cada nou ha-bitant a vist aparéixer 0’89 habi-tatges. Els PPCC, per contra se l’a-signa un pes de 0’7% habitatgesnous per habitant. És paradoxalcom creant-se més del 30% delsnous habitatges no disposem d’unataxa tan elevada com l’Estat.Aquesta xifra posa en evidència elnivell d’atracció del nostre territo-ri, esdevenint el polus d’atracciópoblacional més important de totl’Estat Espanyol.

Evolució dels tipus d’interésL’anàlisi dels tipus d’interés delmercat hipotecari és una de les va-riables a tenir més en comte per co-néixer “l’estat” de l’habitatge. Pre-senta una doble importància, unaper l’influència en el mercat immo-bililari com a factor d’atracció o di-suassió en l’opció de compra. L’al-tra, perquè és un dels factors queafecten sobre la càrrega financerade les classes populars i que desi-deix la renda disponible a final de

mes.En el document el.laborat per

l’Assemblea de l’Horta d’Endavant,La precarietat en l’habitatge en laciutat de València 2006http://www.endavant.org/docu-ments/, s’explica com ha influït elstipus d’interés sobre l’accés a l’ha-bitatge. El fet que l’Euribor es man-tinguera baix va fer que els bancscompetiren entre ells per poderoferir hipoteques amb interesosbaixos. Aquest fet propicià que unapart de les classes populars pogue-ren asumir les mensualitats d’unahipoteca tot i l’accelaració delspreus de l’habitatge. Els terminishipotecaris eren assumibles peròles hipoteques s’allargaven en eltemps (veure requadre 6).

Aquesta gràfica recull l’evoluciódel tipus de l’interés hipotecaridesprés d’encetar-se l’explossióimmobiliària. En el 98 s’inicia elprocés, que encara continua, i queno s’endevina la seua aturada mal-grat alvirar-se una propera ralen-tització. Des de la data inicial s’a-precia una tendència a la baixa delstipus amb un punt d’inflexió, (ju-liol 2005), que inicia una tendènciaa l’alça imparable. Abans de l’any2000 ja s’havia produït un xicotetrepunt dels tipus però que ràpida-ment fou aplacat.

Durant l’el·laboracio d’aquestpunt del document, 22 són els me-sos en que el tipus d’interés no haparat de créixer, amb valors equi-parables als de 5 anys enrere.

Evolució del preu de l’habitat-geEn l’estudi de l’estat de l’habitatgerealitzat per Endavant-OSAN enl’any 2003 s’analitza de manera de-tallada el preu de l’habitatge alsPPCC. Es tracta d’un dels primersestudis que es realitzen a l’EstatEspanyol amb visió de futur i posi-blement el més important fet a casanostra.

D’eixes dades es despren que ennomés 6 anys, entre l’any 97 i inicidel 2003, el preu de l’habitatge a lescapitals de província augmenta enun 60%. La mitjana de creixementanual és d’un 10%, valor molt persobre de l’increment dels preus alconsum (IPC), i descaradament su-perior als salaris dels treballadorsi treballadores (veure requadres 7i 8).

El preu de l’habitatge als PPCCa partir de l’any 2003 és difícil d’es-brinar. Les séries estadístiques nosón homogènies ni el temps, ni enles fonts, ni en els criteris per rea-litzar-les.

Trobem informació fiable en lazona metropolitana de BCN i en al-guns indrets del Principat. En laresta dels PPCC només a la ciutatde València existeixen dades sufi-cientment fiables. És per això queaquesta gràfica recull informacióque a priori no és comparable. Dela ciutat de Barcelona (2001-2005),de València (2005-2006) i les capi-tals de província dels PPCC (entreels anys 2001 i 2003). Per al que sique ens serveix la gràfica es permostrar les tendències en l’incre-ment dels preus en tots els casos iarreu del territori. L’inici de l’ex-plosió immobialiària és paralela al’augment descontrolat dels preus.El procés comença a les zones ge-ogràfiques on la renda per càpita ésmés elevada (Illes Balears, Euska-di i Girona juntament amb Madridi BCN), per expandir-se progressi-vament a la resta d’àrees metropo-litanes i zones turístiques, i acabarcom un fet generalitzat arreu delsPPCC i l’Estat Espanyol.

Les dades més homogènies alrespecte provenen del “Ministeriode la Vivienda” però no reflexen elpreu real, molt allunyat del preu demercat. El fet que moltes transac-cions contemplen el pagament d’u-na part de diners “negres” dificul-ta una la tasació exacta dels habi-tatges. És una pràctica estesa en lacompra-venda d’habitages, peròque adquireix un to més que preo-cupant en les transaccions de com-pra-venda de sòl per part de lespromotores, bancs i caixes d’estal-vi.

Per altra banda, si compareml’increment % anual del preu del’habitatge amb el de l’IPC (a par-tir del qual es fixa l’increment sa-larial), el desnivell a mesura queavancemen en el temps és cada copmajor. Mentres l’habitatge incre-menta el seu preu en valors de 2 xi-fres, amb una mitjana d’un 10%anual, l’IPC ho fa amb valors d’unaxifra i no sobrepasant per regla ge-neral el 4%. D’aquesta manera lesclasses populars estan perdent po-der adquisitiu any rere any.! ! !

+info: www.endavant.org

L’inici de l’explosió immobiliària ésparal!lela a l’augment descontrolat dels preus dels habitatges

L’IPC puja menys que l’habitatge: les classes populars estan perdent poder adquisitiu any rere anys

Requadre 7. La série estadística de salari es refereix a l'Estat espanyol mentresla referida a habitatge fa refèrencia als PPCC.

Requadre 8. Referència. Informe Endavant-OSAN. Any 2003

Requadre 5. Obres en edificació. Direcció General Programació Econòmica.

Requadre 6. Font: Obres en edificació. Direcció Genreal Programació Econòmica

NEIX LA NOVA REVISTA “SONS DE LA MEDITERRANEA”

Des d'aquest novembre, SONS de la Mediterrània, revista es-pecialitzada en la música d'arrel dels Països Catalans i delMediterrani i de periodicitat bimestral, es pot trobar a quios-cos i llibreries. Aquesta nova capçalera és la continuació deFOLC, publicació que tanca una etapa de 36 números i sisanys.

La revista vol ampliar l'horitzó amb més continguts i un noudisseny, per a convertir-se en la referència del sector de lesmúsiques tradicionals i ètniques que poblen les ribes de laMar Mediterrània. SONS de la Mediterrània es complemen-ta amb discos, DVDs i d'una Guia de Cultura Popular, a mésde suplements monogràfics que s'oferiran gratuïtament ambcada edició.

L'acte de presentació, que es va realitzar el passat dissabte3 de novembre a Manresa en el marc de la Fira Mediterrà-nia, vacomptar amb les intervencions el director del Centrede Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana,Ramon Fontdevila; el gerent de la Fundació Mediterrània,Francesc Melià; el president del Centre Artesa Tradicionà-rius (CAT), Jordi Fàbregas; l'editor del Grup Enderrock, LluísGendrau i el director de redacció de la revista Sons de laMediterrània, Jordi Martí. La presentació comptà també ambl'actuació de Pep Gimeno 'Botifarra', veu revelació del cantd'estil valencià.

El primer número de SONS és un especial amb una visió ge-neral de les músiques de la mediterràna: ofereix una revela-dora conversa amb l'emergent Orquestra Àrab de Barcelo-na; entrevistes amb els artistes més significatius de tot l'arcque va des de Mallorca i el Marroc fins a Grècia o Palestina,i articles d'opinió, a càrrec d'especialistes reconeguts.

La revista, amb un preu de llançament de 2,50 !, també in-clou una guia-agenda de Cultura Popular als Països Catalans,un CD amb una selecció dels artistes que actuen a la Fira Me-diterrània de Manresa, realitzada per Toni Xuclà, conté unatraducció en castellà, italià, francès, anglès i àrab.

+ info: www.sonsdelamediterranea.cat

L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

REDACCIÓ Després de l’èxit de participació obtin-gut en les edicions anteriors, l’Associa-ció d’Estudis Fallers (ADEF), amb elpatrocini de l’editorial Denes, convocala quarta edició del Premi Enric Soler iGodes al millor article d’un llibret defalla de la comarca de l’Horta. L’objec-tiu és premiar l’esforç editorial conjuntque duen a terme les comissions de fa-lla i els seus col·laboradors, promoventla publicació en els llibrets d’articles itreballs diversos que contribueixen ala creació i la reflexió al voltant de lafesta de les Falles. Per això, l’Associa-ció d’Estudis Fallers (ADEF), amb elpatrocini de l’editorial Denes, convocaeste guardó, que està dotat amb 600euros, dividits en 300 euros per a l’au-tor o autors de l’article i 300 per a lacomissió de falla que el publica en elseu llibret, amb l’acompanyament d’undiploma acreditatiu i un estendard,respectivament. Els articles han d’es-tar redactats en valencià, ser originals ipublicar-se en un llibret (gran o infan-til) de qualsevol comissió fallera de lacomarca de l’Horta de l’exercici 2007-2008. Cada comissió i autor podranpresentar tants originals com vulguen. L’Associació d’Estudis Fallers es vacrear l’any 1990, amb l’objectiu de fo-mentar i divulgar l’estudi de la festa fa-llera en les seues diverses dimensions(històrica, estètica, sociològica, literà-ria, econòmica...). Al llarg d’estos anys,

l’Associació d’Estudis Fallers ha anatampliant-se amb la incorporació denous membres (professors i llicenciatsuniversitaris, artistes fallers i altrespersonalitats destacades de la festa),que han reforçat el caràcter multidisci-plinari de l’Associació d’Estudis Fallersi de la seua tasca investigadora.Des dels seus inicis, el treball de l’As-sociació d’Estudis Fallers s’ha traduït,d’una banda, en iniciatives col·lectives(l’organització de les Jornades de lesFestes del Foc, l’any 1995; la confecciódel llibre La festa de les Falles, publi-cat pel Consell Valencià de Cultural’any 1996; l’estudi sobre L’ús del va-lencià en les Falles de la ciutat deValència, per encàrrec de la Conselle-ria de Cultura de la Generalitat Valen-ciana, el 1997, o l’obra L’indult del foc.Catàleg raonat de la col·lecció de ni-nots indultats del Museu Faller, 2002-2005), i d’altra, en les aportacions indi-viduals dels seus membres (com ara lapublicació de llibres i articles en revis-tes especialitzades, o la participació endiversos congressos de sociologia,història i literatura). També per dur aterme els seus objectius inicials, l’As-sociació ha assumit l’edició de la Revis-ta d’Estudis Fallers, el primer númerode la qual va aparéixer el 1994, que esplanteja com un instrument per a ferarribar al món faller i al conjunt de lasocietat les distintes reflexions i estu-dis que es generen al voltant de la fes-

ta. Actualment, l’Associació d’EstudisFalles treballa en el disseny i la posadaen marxa del Centre de Documenta-ció, Informació i Difusió de la Festa deles Falles (CDF), dependent de l’Ajun-tament de València, un centre que téla voluntat de convertir-se en una re-ferència primordial per a la recerca i laconsulta de material gràfic, documen-tal i audiovisual sobre la festa de lesFalles, d’interés per a estudiosos, afi-cionats, fallers. L’editorial Denes va en-cetar l’activitat de les seues edicionsamb els diccionaris i les obres del le-xicògraf Francesc Ferrer Pastor, quedes de l’any 1956 desenvolupà el seutreball. Actualment continua la seuatasca mentre amplia el seu catàlegamb la incorporació de nous llibres en-caminats pedagògicament a l’ensenya-ment del valencià. A partir d’esta ini-ciativa s’han consolidat gradualmentdiverses col·leccions literàries (investi-gació, assaig, poesia, teatre, infantil ijuvenil) i l’editorial ha adquirit una im-plantació en el mercat i entre els lec-tors, els quals reconeixen l’esforç i elprestigi dels autors del seu catàleg.L’editorial Denes disposa d’un fons edi-torial de més de dos centenars de tí-tols que abasten les principals matè-ries de la cultura i està adreçat a satis-fer les inquietuds de qualsevol tipus delector.

+info: www.estudisfallers.org

L’ADEF I L’EDITORIAL DENES HAN CONVOCAT EL QUART PREMI ENRIC SOLER I GODES AL MILLOR ARTICLE D’UN LLIBRET DE FALLA

PARAULA FALLERA

IV PREMI ENRIC SOLER I GODES

AL MILLOR LLIBRET DE FALLA

24 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

RETALLSSOUL ATAC

de música en valencià

Soul Atac va oferir un concert en format semi-acústic la nit del divendres 26 al saló d'actesd’Octubre Centre de Cultura Contemporània, a la ciutat de València, en el marc dels XXXVII Premis Octubre. La formació va oferir així una de lesseues últimes actuacions en la gira del seu primer disc, que porta per nom Soul Atac, i del què ja s'han venut més de 2.000 còpies. Més de 100persones van poder gaudir durant una hora i mitja dels ritmes funky i soul amb lletres i versions en valencià.

Soul Atac porta el funky als Octubre.

L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007 25

ASPENCAT AMB SKALISSAI

text: Cesar Palazuelos :: imatges:: Xepo W.S.

Unes 300 persones van gaudir de l'espectacle de folk, ska i soul funky que van oferir Lilit i Dionís (Pego/Orba) i As-pencat (Xaló), amb la col!laboració d’Skalissai (Xaló) i la Cardiaca (Dénia) el passat 19 d’octubre a la plaça de l’església de Xaló. La nit va tenir unmoment emotiu quan la gent d'Aspencat va convidar a Skalissai a pujar a l'escenari (Skalissai tenia que actuar però no ho van fer perquè el bateriaestà en Londres). Un altre moment interessant va ser quan Aspencat va acabar la seua actuació amb la ja coneguda performance de Ramonet.

La festa està servida!

LILIT I DIONISRAMONET...

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 9 de novembre de 2007

PROGRAMACIO ràdio i televisió

Nous documentals sobrela Venezuela bolivarianaJa es poden veure a la xarxa una recopilació dedocumentals sobre els canvis i les realitats deVeneçuela realitzats pels membres de L'AvançDavid Segarra i Vicent Gençà: Identidad Barí, Unmundo por ganar i 13 de Abril. Tots ells a: http://davidsegarrasoler.blogspot.com

Televisió

El govern guanyaria set canals en castellà a canvi de "legalitzar" TV3TV3| www.tv3.cat

Aquestes son les paraules d’EliseuCliment al voltant de la proposta delPP valencià per a no tancar lesemissions de TV3 al País Valencià.Afirma Climent que, no podemobviar el fet que l’actual governvalencià pretén limitar i condicionarl’acord de reciprocitat en unquàdruple sentit, primer, perquèpretén reduir l’actual oferta de TV3,Canal 33, 3/24 i 300 a només elprimer dels quatre canals, cosa quesignificaria un pas enrera objectiu;

segon, perquè vol, amb la concessióde dos múltiplexs, que arriben alPaís Valencià 7 nous canals encastellà, i només 1,TV3, en català, laqual cosa significa una claradiscriminació contra la llenguapròpia, que encara es veuria mésminoritzada en el conjunt de l’ofertatelevisiva al País Valencià: per què nitan sols es contempla l’arribada delsenyal d’IB3, la televisió balear?,tercer, perquè d’aquesta manera estanca la porta per la via dels fets a

l’arribada al País Valencià del senyaldels futurs canals que puga impulsarla Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió, ja que no es preveu deixarcap canal lliure en previsió d’aquestfuturible; i quart, perquè el governvalencià posa com a condiciómodificar el llibre d’estil de TV3, ambla censura d’expressions com “PaísValencià”, pretensió absolutamentinadmissible des de qualsevol puntde vista, i que pot fer impossible totacord. És per tot això que ACPV fa

una crida el conjunt de la societat acontinuar col·laborant en la intencióde fer front col·lectivament a lamulta i a l’intent de tancament delsrepetidors, i a mantenir lamobilització i la tensió amb l’objectiud’aconseguir la plena legalització deles emissions de la CorporacióCatalana de Ràdio i Televisió al PaísValencià i, amb elles, fer un pasendavant en la normalització de lesrelacions entre el País Valencià iCatalunya.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIO DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MUSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANALISI22.45. VEUS LITERARIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MUSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANALISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIO.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV.

R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 12 al 26 de novembre de 2007Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ULTIMES NOTICIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIO

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESUM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.