L’aparició de l’escriptura cap a l’any 3500 aC a Mesopotàmia, l’actual Iraq, marca l’inici de la Història i de la seva primera etapa: l’Edat Antiga.

L’Edat Antiga s’estén des que hi ha humans que comencen a escriure, fa uns 5.500 anys, fins a la caiguda de l’Imperi romà, l’any 476 dC.

De la llarga etapa que hi hagué abans de l’Edat Antiga en diem Prehistòria.

I de l’edat que començà després de l’Edat Antiga en diem Edat Mitjana.

La primera cultura urbana de la història, ja coneixedora de l’escriptura, va ser Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys.

La cultura mesopotà-mica es localitzava a Àsia, al nord del Golf Pèrsic.

MESOPOTÀMIA

Golf Pèrsic

Altiplàde l’Iran

Penínsulad’Aràbia

Mesopotàmia significa entre rius. Aquesta civilització s’anomena així perquè es va desenvolupar en un territori entre dos rius.

MESOPOTÀMIA

A Mesopotàmia es va generalitzar l’ús de la roda i això va fer avançar molt el transport i el comerç.

Mesopotàmia vivia sobretot de l’agricultura, molt rica gràcies a l’aprofitament dels rius amb la construcció de canals, recs i dics.

riucanalcamps

regpou

Les ciutats mesopotàmiques tenien carrers, places, edificis públics, muralles, palaus i temples.

CIUTATS DEMESOPOTÀMIA BABILÒNIA

A Mesopotàmia manaven els reis. La invenció de l’escriptura va permetre la redacció de lleis. Una de les lleis va ser el Codi d’Hammurabi, del segle XVIII aC.

La religió era politeista, és a dir, amb la creença en diversos déus. Per exemple, Enlil era el déu dels vents, i Ishtar, la deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat.

ISHTAR

Els ziggurats eren una enorme torre construïda amb maons i tova, amb diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació.

També fa més de 5.000 anys que es va desenvolupar una civilització a Egipte.

La història de l’antic Egipte també està lligada a un riu: el Nil.

El riu Nil proporcionava terres fèrtils de conreu en una zona desèrtica.

El riu Nil també servia com a mitjà de comunicació i de transport de mercaderies.

El faraó era senyor de tot el regne: la terra i les collites eren propietat seva, controlava el comerç, les pedreres i les mines.

A més, el faraó era considerat un déu.

El faraó havia de mantenir l’ordre, la seguretat i la justícia dins del regne. Va formar un poderós exèrcit que va consolidar el domini egipci a la zona.

Els sacerdots i els alts funcionarisformaven una classe privilegiada dins la civilització egípcia.

A l’Antic Egipte era important el comerçamb les regions veïnes.

Les piràmides són la construcció més famosa de l’Antic Egipte.

Es tracta d’unes tombes monumentals per als faraons. La idea era contenir l'«essència» del faraó per tota l'eternitat.

A l’Índia fa més de 4.500 anys hi va haver una civilització amb escriptura. Fa uns 2.500 anys, la civilització índia arribà a la màxima esplendor.

Estàtua de pedra d’un rei(aprox. any 2000 aC)

Peça de ceràmica(aprox. any 1300 aC)

La cultura hittita es va desenvolupar fa uns 4.000 anys.

Els hittites van viure a Anatòlia, l’actual Turquia.

HITTITES

Mar Mediterrani

Grècia

Egipte

Mesopotàmia

La cultura hittita és coneguda perquè va ser la descobridora de la tècnica de la forja i del treball del ferro.

Els hittites eren molt hàbils en el treball de la plata i el bronze.

Fa uns 4.000 anys, la civilització feníciatenia ciutats comercials riques.

FENICIS

Egipte

Arvad

Mar Mediterrani

BiblosSidó

Tir

Hittites

Els fenicis van ser els primers grans mercaders de l'antiguitat.

Al llarg de les costes mediterrànies, els fenicis van fundar diverses colònies.

IbusimGadir Panormus

Tharros

Kurion

Leptis Magna

CartagoSiga

De totes les colònies fenícies, Cartagova ser la més poderosa i va fer l’Imperi Cartaginès.

Escultura cartaginesaAmulet cartaginès

La cultura minoica es va desenvolupar a l’illa de Creta fa més de 3.500 anys.

L’illa de Creta es troba prop d’Egipte, dels Hittites i de la Grècia continental.

CRETAMar Mediterrani

Egipte

Grècia

Itàlia

Hittites

A la Creta de la cultura minoica ja s’hi construïen palaus.

Els palaus minoics tenien les parets pintades amb frescos alegres i vius.

La gent de la cultura minoica també creia en diversos déus, eren politeistes.

Aquesta estàtua ésconeguda com aDeessa de les serpsi data de l’any 1600 aC.

A la Xina els primers escrits són de fa més de 3.500 anys.

Copa de bronze(aprox. 1200 aC)

Destral bronze(aprox. 1400 aC)

La civilització de la Grècia antiga es va crear al voltant de les ciutats i el comerç marítim fa uns 3.000 anys.

La cultura grega es va desenvolupar a l’actual Grècia, a les illes del mar Egeu i a la costa oest d’Anatòlia.

Mar Mediterrani

Egipte

GRÈCIA

Itàlia

MarEgeu

Anatòlia

Com a totes les civilitzacions de l’Edat Antiga, la majoria dels grecs i gregues treballaven a l’agricultura.

A la Grècia antiga, també tenia molta importànciael comerç.

Els treballs més feixucs els feien els esclaus i les esclaves.

Les ciutats, anomenades polis, eren independents les unes de les altres, com si fossin petits estats.

Atenes

Esparta

Corint

Rodes

Milet

Focea

Algunes de les polis gregues

Les polis s’ajudaven les unes a les altres enfront dels pobles estrangers, que anomenaven bàrbars.

La democràcia té el seu origen a Atenes l’any 507 aC. Això vol dir que no hi manava un rei o un emperador sinó que la gent triava els seus governants.

Dins del govern només podien participar els homes lliures: els esclaus, els estrangers residents i les dones no tenien dret a intervenir en política.

Les seves obres d’art, com per exemple els temples i les escultures, encara perduren i són un exemple de perfecció i bellesa.

El Partenó, temple grec a

Atenes.

Algunes escultures gregues són molt famoses.

El Discòbol (segle V aC.)

La Venus de Milo(segle II aC.)

La gent de l’antiga Grècia explicaven l’origen del món a través de mites. Deien que els fenòmens naturals eren obra de diversos déus i deesses.

Estàtua que representa el déu

Zeus

Escultura que representa la deessa Hera

Es considerava que els déus i deesses vivien a l’Olimp, el cim més alt de Grècia.

El mont OlimpRelleu dels déus Posidó, Apol·lo i Àrtemis

Els antics grecs van construir temples en honor dels déus i deesses i van crear els Jocs Olímpics per honorar-los.

Ceràmica grega on hi ha representats jocs olímpics

El rei macedoni Alexandre el Gran, s. IV aC, va conquerir les polis i van deixar de ser independents.

Al segle VIII aC. es funda la ciutat de Roma al costat del riu Tíber, a la península Itàlica.

Mar Mediterrani

Grècia

ROMA PenínsulaItàlica

Riu Tíber

La major part dels romans i romanes treballaven al camp.

Els patricis eren rics propietaris de grans terres.

Els plebeus eren petits propietaris, pagesos o artesans.

Els esclaus eren presoners de guerra o fills d’esclaus. No eren lliures ni tenien drets. Eren una possessió més.

Durant la República, els romans van dominar la península Itàlica (any 275 aC).

PenínsulaItàlica

Roma

Abans d’acabar el s. III aC, Roma ja havia conquerit més territoris.

Cartago

RomaHispània

Al segle I aC, les conquestesde l’ImperiRomà ja tenien unagran extensió.

Hispània

Àfrica

Roma

Gàl·liaMacedònia

Síria

Àsia

Al segle I dC, l’ImperiRomà va arribar ala seva màxima expansió

Hispània

Àfrica

Roma

Gàl·liaMacedònia

Àsia

Síria

Egipte

Britània

Els romans i les romanes eren politeistes, creien en molts déus i deesses, que eren semblants a les divinitats olímpiques de Grècia.

Zeus Júpiter

El déu Zeus, dels grecs, i el déu Júpiter, dels romans, és el mateix. Tots dos són déu suprems del cel i déu del llamp

A les cases romanes hi havia un petit altar per a les divinitats protectores de la llar.

Lar de bronze del segle IAltar trobat a Pompeia

Al principi la religió cristiana no era especialment ben vista per les autoritats romanes.

En alguns moments, el cristianisme fou perseguit per l’Imperi Romà i, fins i tot, castigat amb la pena de mort.

Més tard, el cristianisme es va declarar legal. Al segle IV dC, es va convertir en la religió oficial de l’Imperi Romà.

Mosaic romà que representa Jesucrist

L’emperador romà Teodosi

va prohibir totes les religions menys el

cristianisme

L’arquitectura romana era molt avançada.

Coliseu, amfiteatre de Roma

Els aqüeductes, com aquest de Segòvia, transportaven aigua des de la font fins a les ciutats.

Els romans feien uns temples molt similars als grecs.

MaisonCarrée, a Nimes

Els teatres romans també eren semblants als teatres grecs.

Teatre romà de Mèrida

Als circs romans es feien curses de cavalls i de carros (bigues o quadrigues).

El fòrum era la plaça principal de la ciutat romana.

Fòrum de Roma

L’escultura romana va arribar a ser molt realista.

Estàtua del primer emperador romà, l’emperador Octavià August

Retrat de matrona de la dinastia Flàvia

Fa uns 2.500 anys, a l’est i sud de la península Ibèrica hi havia els ibers.

IBERS

Gals

Grecs

Fenicis

RomansCeltes

Cartaginesos

Hi havia diverses tribus a la cultura ibèrica. A la resta de la península habitaven altres civilitzacions.

Tribus ibèriques

Els ibers vivien en poblats emmurallats i situats als cims de turons.

Puig Castellar, poblat ibèric de la tribu dels laietans

Els ibers coneixien l’escriptura, però llurs escrits encara no s’han pogut traduir.

L’agricultura i la ramaderia eren les principals activitats econòmiques dels homes i les dones ibèriques.

Eines ibèriques de ferro per treballar al camp

Els ibers i les iberes conreaven sobretot cereals (blat, civada i ordi).

Escultura ibèrica que representa una parella de bous (s. III aC)

Els ibers també eren artesans i comerciants.

Moneda ibèrica(s. III aC)

Kalathos, típica ceràmica ibèrica en forma de barret de copa (s. II aC)

Els ibers dominaven bé la tècnica de la siderúrgia.

Falcata, típica espasa ibèrica

La civilització ibèrica va tenir relacions comercials amb la cultura fenícia i amb la cultura grega.

Empúries va ser una colònia grega a les

nostres terres

La Dama d’Elx és l’escultura més coneguda feta pels ibers.

Els romans van conquerir la terra dels ibers des de finals del segle III aC.

Les nostres terres van passar a formar part de la província romana Tarraconensis.

Els romans van fundar força ciutats a casa nostra. Les vies les comunicaven molt bé.

TarracoBarcino

Blanda

Emporiae

Baetulo

Cervaria

Dertosa

IlerdaIesso Egara Iluro

GerundaAusa

BergiumAeso

El llatí va esdevenir la llengua oficial de tot l’Imperi Romà i els ibers i les iberes van anar deixant de parlar el seu idioma.

Dibuix de la Tarraco del segle II dC

Les mostres arquitectòniques romanes a Catalunya són molt nombroses.

Arc de Berà, arc de triomf del

segle I aC

AqüeductedeTarragona(s. I aC)

AmfiteatredeTarragona(s. I dC)

Per realitzar millor la defensa i administració de l'Imperi Romà, l’emperador Teodosi el va dividir en dues parts a finals del segle IV dC.

Imperi Romàd’Occident Imperi Romà

d’Orient

Mentre que la part oriental va seguir mil anys més, l’Imperi Romà d’Occident va ser envaït pels pobles germànics i es va fragmentar en petits estats.

Roma va ser saquejada pels visigots i, més tard, pels vàndals. L’Edat Antiga acaba l’any 476 dC, quan finalitza l’Imperi Romà d’Occident.