L’aparellmediàtic delPP no dónatreva a ZPEls mitjans de la‘Brunete’ escridassenper la ruptura de latreva d’ETA i demanendimissions i eleccionsanticipades pàg. 09

ESTAT

Índia, entrel’eufòria i lainsurrecciónaxalitaLes lluites entre els diri-gents d’India amb laguerrilla maoístacomencen a entrebran-car l’estabilitat del paísi a preocupar el Governpàg. 06-07

INTERNACIONAL

Una jutgessa acusaRita de desobeïr lajustícia al Cabayalpàg. 13

+ Notícies

CULTURES

Antònia Font a Dénia pàg. 21

29 DE JUNYEstiu 20071,5 euros

www.lavanc.com

#130

LA CAJEI li lliura aCamps centenars deplaques franquistespàg. 11

El ciment segueix amenaçant el litoral

INFORME PLANS PER EDIFICAR 466.000 HABITATGES

Els Ovidi 2007 homenatgen Lluís MiquelEl premi amb més prestigi, el de millor disc, va ser atorgat a Oscar Briz, pel seu nou treball Quart Creixent, on la sonoritat acústica i electrònica van de la mà amb l’esperit crític pàgines centrals

Greenpeace relata en el seu informe que en la costa valenciana s’hi van projectar durant el 2007 466.685 habitatges, 16 camps de golf i 5 ports esportius. pàg. 10-11

02 L’Avanç informació, 29 de juny de 2007

OPINIÓFRANCESC CAMPS

“Els valencians estem fins la coroneta

del govern del PSOE.”

JOSEP VICENT BERGON EX-ASSESSOR D’EUPV

Potser el simple enunciat d’aquesttitular els sone a xinesc a moltsdels nostres polítics esquerrans o

pseudoesquerrans, amb tots els afegitsi sensibilitats que aquest tarannà com-porta. I dic açò perquè ja hi són moltsels anys que duguem –jo diria que qua-si tota una vida- amb una bona part d’a-quests polítics fèrriament aïllats i em-paredats amb les seues idees, algunesd’elles políticament arqueològiques, comen un terrorífic conte d’Allan Poe.I el ben cert és que “no hi ha més cec queel que no vol veure”. Sobretot quan estracta d’allò que hi ha al seu entorn i queli és per tant més pròxim. Allí, ja sabeu,on es produeix ininterrompudament iamb més o menys rapidessa, eixa cons-tant i lògica evolució de fets i circumstàn-cies que modifiquen i canvien el parer dela ciutadania. És un error per tant el continuaradreçant-se a la mateixa, a la societat ac-tual, amb els enrevessats discursos desempre amb els quals molt díficilment espot identificar aquesta, al marge de la in-dubtable verosimilitut i honradessa delsmissatges emesos. I més encara quan re-sulta que hi són de molt escassa o nul.laimportància para eixa gran “masa” de laque feia esment el Sabato. Producte alcapdavall de l’egoïsme imperant a ho-res d’ara. No són temps aquestos, en efecte, deparlar de complicades qüestions ide-ològiques, les quals a més caldria expli-car ben bé, cosa que mai no es fa. I si esfa, no amb la correcció deguda o de ma-nera insuficient.Cal parlar, preferentment, del dia a diaqüotidià, de les persones i els seus pro-blemes, moltes vegades cassolans i apa-rentment de poca importància, però devegades no per a ells.

Cal recordar que el futur és dels joves, isi no ho és ho serà, i el recanvi dels queocupen la “poltrona” és sempre neces-sari en temps i forma. Els altres, la gentmés major que seguim pensant en unPaís i en una esquerra sense renúncies ique amb major o menor fortuna ja hemdeixat transcòrrer el nostre temps, de-vem deixar el pas lliure als que vénen da-rrere, el mateix que aquestos, alhora,deuran fer el mateix al seu moment, per-què en això consisteix una de les gran-deses de la democràcia.I cal, per supost des de les esquerres i alnostre entendre, oferir alternatives và-lides a tantes i tantes coses que no ensagraden. La qual cosa hem trobat a man-car a tota la legislatura passada. Tot i queés possible que tampoc s’hagen sabut vi-sualitzar. La crítica per la crítica, en la qual algunsi algunes continuen entestats, no con-dueix ni conduirà enlloc. Devem ser in-tel.ligents si de veres volem recuperar elterreny perdut i aspirar certament atransformar una societat cada vegadamés lluny de les nostres idees, i servar aun calaix momentàniament, però senseoblidar-ho mai, allò que pensem i al queaspirem i que és la nostra raó de ser. Perque és clar que el discurs, almenysde moment, ja no pot ser el mateix.Per posar un exemple, ens trobem a ho-res d’ara amb una clase obrera, tradi-cional vivàrium de les esquerres, que anivell personal té les seues hipoteques,sí, però també i molt majoritàriament,el seu cotxet i la seua caseta de camp oplatja, a més d’haver pujat en dos o tresgraons el seu estat de benestar. El discurs per tant, no pot ser exagera-dament crític carregant les tintes sobrela seua explotació. Un discurs a més, queen no referir-se únicament a la clase

obrera i presentar-se tanmateix ambconsideracions i dogmes de fe que ambel pas del temps han restat obsoletes oanacròniques, és clar que deu de variarintel.ligentment alguns dels seus contin-guts ajustant-los a la realitat, al temps enquè vivim i la tessitura en què ens tro-bem. I és a partir d’ací, amerant la societat d’u-na ideologia indiscutiblement sempre va-luosa i vàlida i obviant eixes estúpidesbatalletes internes característiques del’esquerra, cafitades d’immaculades pu-resses quan no d’egoïsmes personals, iemprant sense renúncies l’adient “mo-dus operandi”, guaitant senzillament i decontinu la realitat, com deurien de plas-mar-se les reflexions i l’anàlisi subse-güent.Perquè si del que es tracta és de garbe-llar aigua una vegada més parlant delsexe dels àngels i el.ludir responsabili-tats els uns i els altres llençant-se els tras-tos al cap –però això si, sense anar-s’enningú a sa casa- , quan en realitat i enqualsevol cas tindríem que ser els seusafins els que se’ls llençàrem, les esque-rres mai no avançaran ni un pam.Ara per ara, amb aquestos vímets i al-guns dels falsos o descolocats argumentsofertats, de tan escàs atractiu per als pos-sibles votants, la seua recuperació, men-tre es trobe immersa als paràmetres ac-tuals, sembla impossible. També podria ser, en aquesta desorien-tada cruïlla en que ens trobem, que elsnostres polítics dirigents, absents i su-rant sempre a la seua bombolla tancadai cega, s’hagen fet seguidors de l’Hume. Ja sabeu, aquell nihilista que per supostmolt legítimament, negava l’existènciade la realitat substancial. Coses més estranyes s’han donat en po-lítica.

L’Anàlisi de la realitat substancial

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

Com hem comentat més d'una vegada des de lespàgines d'aquest periòdic, la democràcia quegaudim els habitants d'aquest Estat, no és més que

un sistema polític pel qual triem a un dictador que ensgovernarà durant quatre anys. En la nostra democràcia noexisteix la separació de poders, com tampoc existeixen elsmecanismes necessaris perquè la ciutadania pugaparticipar obertament en la presa de decisions de lesnostres institucions. D'aquesta manera qui resulta triat pera ocupar la cadira de comandament del nostre govern, jasiga estatal, autonòmic o municipal, acaba acumulant unpoder només limitat per algún dels altres dos òrgans depoder. Aquesta falta de participació de la ciutadania en la presade decisions s'agreuja en les institucions que teòricamentté més prop com ara els ajuntaments. Un alcalde és triatper quatre anys i se sent legitimat per a fer i desfer al seugust sense necessitat de rendir comptes als i lesciutadanes. Però, això que sembla d'una obvietataixafadora deixa al descobert les debilitats del nostresistema. Un ajuntament com el de València que governa a més de700.000 persones no pot estar subjecte a aquestesarbitrarietats. Ja que si la majoria de ciutadans apostenper una determinada forma de fer política en qüestiód'urbanisme, pot ser perquè no els afecta, de manera queuna majoria pot perfectament aupar al poder a algú quexafe decididament a una minoria que naturalment no lidóna suport. Això ve a col·lació per la recent reelecció deRita Barberà com alcaldessa del Cap i Casal. La nostrabatllessa s'ha obstinat a perllongar Blasco Ibañez destruintpel camí tot un barri: el Cabanyal. I ara, amb la seua novamajoria, se sent més legitimada que mai per a fer-ho. Peròés necessari delimitar els seus poders. Els vots no són unxec en blanc perquè el mandatari de torn ho utilitze al seuantull. És imprescindible arribar a pactes amb laciutadania i pactar els projectes que afecten als diferentsbarris amb aquells que hi viuen. La recent sentència dels tribunals desautoritzant alconsistori a destruir Béns d'Interès Cultural en el barri delCabanyal ve a reafirmar aquesta necessitat. La sentènciaconsidera una arbitrarietat que un ajuntament declareaquest tipus de béns i els protegisca i poc després intentefer el contrari. I el pitjor de tot és que darrere d'aquestesarbitrarietats hi ha persones que viuen aterrides per lapossibilitat de perdre les seues cases. El mateix succeïxamb el solar de Benicalap, declarat pel mateix ajuntamentcom zona d'ús públic per a dotacions esportives i que arael mateix consistori vol cedir al València CF SocietatAnònima Esportiva per a la construcció del nou estadi delprincipal club del País. En ambdós casos s'ha obviatl'opinió dels habitants d'aquests barris davant els quals lanostra alcaldessa presenta la seua majoria absoluta com aaval a la seua actuació. Algú hauria de recordar-li que lamajoria aconseguida per Adolf Hitler en unes eleccions nova legitimar l'extermini dels jueus, que la majoriademocràtica aconseguida per Milosevic no li va legitimarper a cometre totes les atrocitats contra els pobles quehabiten l'antiga Iugoslàvia. O és que es pensen que siNerón hagués estat triat per les urnes la crema de Romahagués estat legítima?

La legitimitat de les urnes

El 21 de juny va començar l'hivern en l'hemisferi sud. I,encara que les restriccions de tot tipus estan a l'ordre deldia a l’Argentina en aquests últims anys, la gent pretén

resoldre el fred amb gas (la Capital Federal i algunes ciutatsimportants), amb gas de bombona (població suburbana i del'interior del país) o amb estufes a queroseno (els sectors socialsmés empobrits). Però, avui, per a parlar de gas, hem d'incloure ales companyies que es dediquen a l'energia elèctrica. Les empreses transnacionals espanyoles es van encarregar derefredar un poc més l'hivern surenc en deglutir les companyieslocals d'energia, gas i petroli. Les dues elèctriques més gransd'Espanya (Endesa i Iberdrola) controlen avui el mercat del'energia argentina amb diferents percentatges de participació.Endesa, la primera elèctrica espanyola, té la meitat dels seusclients dintre d'Espanya i l'altra meitat en l'exterior. A més, vaincrementarfortament la seuapresència en elmercat del gas, delque avui és el segonoperador a Espanya.Pretén també arribara una major quota enel mercat liberalitzatdel gas. De lesespanyoles, nomésEndesa s’endinsà en elmercat europeu, amés de comptar ambinversions en el sectortant detelecomunicacions com de consultoria. Iberdrola, la segonaelèctrica d'Espanya, controla també una bona porció del mercatespanyol de gas, encara que pretén seguir augmentant-lo, sobretota costa de Gas Natural (la qual s'està ficant en el terreny privat deles elèctriques). També es va diversificar cap a Mèxic i Brasil,intentant també fusionar-se amb Repsol i Iberdrola (la qual cosa,per motius obvis, va posar en peus de guerra a Endesa). Acís’afegeix la presència de la petroliera espanyola Repsol, que vanéixer en 1987 sense dimensió internacional i avui ocupa lacinquena posició a Europa i és la setena petroliera del món. En1999 va comprar YPF (Jaciments Petrolífers Fiscals) d'Argentina, ien l'actualitat és un dels seus objectius estratègics invertir tambéen electricitat ja que compta amb el gas. Repsol-YPF és una de les grans guanyadores en aquests anys quehan passat des de la gran devaluació de 2001, encara que continuaqueixant-se a pesar de controlar el 40% del gas que consumeixArgentina. Tampoc s'ha d'oblidar a les grans transportadores degas (Transportadora Gas del Sud i Transportadora Gas del Nord)les quals, des de la devaluació esmentada continuen acumulantguanys a costa de la inversió.El resum de tot el que veiem és que avui, dia d'hivern cru enaquelles terres, els argentins tenen greus problemes de proveïmentsense vies de solució, ja que la mateixa passa per una presa deconsciència per part de les companyies encarregades delsubministrament d'energies que l'única cosa que fan per destacar-se és pensar en l'optimització de les ingents guanys que, de totesmaneres, ja obtenen. Però el de tenir consciència social sembla queés solament per als piqueteros que continuen sortint a redoblar elbombo reclamat justícia i accés als béns que els han robat.

FRANCESC CAMPS Al seu discurs d’investidura el president de la Generalitat ha reclamat ésser una comunitat de pri-mera i no de segona. Això podria estar be, però hau-ria de recordar que va ser ell el que pactà amb elPSOE un estat que li correspon a una comunitat de segona.

CDPLa Coalició Democràtica de Parcent, que vaguanyar a les passades eleccions s’ha posatdura amb el PAI que afecta al poble i quetriplicaria la seua població. La coalició estàestudiant la fòrmula per a derogar-lo senseque li coste diners al poble.

03OPINIÓL’Avanç informació, 29 de juny de 2007

L’hivern i les multinacionals

L’AMÈRICA

JOSEFINA JUSTE

els argentins tenen greus problemes de proveïment sense vies de solució, ja que la mateixa passa per una presa de consciència per part de les companyies encarregades del subministrament d'energies que l'única cosa que fan per destacar-se és pensar en l'optimització dels ingents guanys.

Educar ciutadans no és una opció

GUILLEM FONT

ENRIC MORERASECRETARI GENERAL DEL BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ

Fins última hora no vaig sabersi podria acudir a l’entregade la IIII eeddiicciióó ddeellss PPrreemmiiss

OOvviiddii. Un sopar previst amb ante-rioritat i un xiquet amb calentura,n’eren la causa. Finalment, totarreglat. No tornaré sobre el temade la situació dels músics a estePaís. N’he parlat manta vegades.Els músics valencians continuensense escenaris i això és completa-ment anormal. Hui es commemorael Dia de la Música, fantàstic. Delsgrups premiats ahir, no n’actuacap. Dissabte serà Elton John qui,gràcies a la Diputació, omplirà laplaça de bous de XXààttiivvaa. Molt bé. Ami m’agrada que el PPaaííss VVaalleenncciiààestiga dins del circuit dels gransconcerts de caire internacional.Però voleu dir que no hi ha pastísper a tots? Estos dies dos granscaixes d’estalvi implantades a casanostra també ens anuncien els seusconcerts: LLaa CCaaiixxaa ens durà tot unseguit de grups entre els quals des-taca, DDoovveerr, CCoottii i l’OOrreejjaa ddee VVaannGGoogghh. BBaannccaaiixxaa per la seua bandaens durà HHeerrooeess ddeell SSiilleenncciioo. Capretret, a mi també m’agraden, peròtambé tenim bons músics a casanostra, per a mi els millors delmón. Veterans com LLlluuííss MMiiqquueellque ahir va rebre un merescuthomenatge o novells com SergiContrí. Són els nostres, però per aalguns no compten, són inexis-

tents.

FestersRecorde quan ma germana va serfestera de l’Alqueria de laComtessa, el poble de ma mare. Acasa ho vam viure de diferentsmaneres. Per una banda ma mare,

ma germana i les meues ties.Semblava que s’acabava el món. Del’altra, els meus germans i jo queho vèiem amb una total indiferèn-cia. Demà estaré a Alacant peracompanyar Toni Arques i els com-panys del BLOC d’esta ciutat enalguns actes de Fogueres. A la nitperò, estaré a l’Alqueria perquè esfarà la presentació dels Festers iFesteres 2007. No me la vull per-dre de cap de les maneres. Carles iIsabel, els fills d’uns magníficsamics, Adela i Josep i Miquel iEmpar, seran dos dels protagonis-tes d’este acte que obrirà lesFestes de Sant Pere. I mira per on,pense en estos joves festers, quehe vist nàixer i fer-se grans i recor-de com de malament em vaig por-tar amb la meua germana. Marian,accepta les meues disculpes enca-ra que siga vint-i-huit anysdesprès.Com passa el temps! Fa anys -dèiem-: “Ara quan el Carles i laIsabel siguen festers, farem això iallò…”. Ho vèiem lluntíssim i ja hotenim ací. L’any que ve, la festeraserà la meua neboda Laura quetindrà com a companys l’Adrià, elfill de Paco i Tuli, i el Guillem, elgermà de Carles. Hem passat demudar-nos per anar de batejos icomunions, a fer-ho per acompan-yar-los de festers. Això és la vida.Això també són les festes.

Música

No hi ha democràcia possiblesense demòcrates, sensedefensors de la llibertat. I a

ser demòcrata s’aprén. La històriaens indica que ni naixem demòcra-tes ni defensors dels drets humans.Cal, doncs, que ens “eduquem”.Aleshores, per què la jerarquiacatòlica s’oposa amb intransigèn-cia a l’assignatura d’educació perla ciutadania? Què hi ha darrered’aquest suposat debat? Per quèafirmen que és una ingerència enla moral, un “adoctrinament”? Perquè s’entesten en demanar que lamal nomenada assignatura de reli-gió (no passa de ser catecisme)siga avaluable?Tot i que el govern del PSOE els hagarantit el finançament públic tor-nen a la càrrega. Està en joc ni més

ni menys que el manteniment delformidable poder que encaragogen. Si per poder entenem lacapacitat de què uns altres facen ono facen el que tu desitges, és evi-dent que l’hegemonia social d’unaproposta moral que es pretén comla veritable i única (i quina millormanera que el control de l’escola?)els permetrà continuar immiscint-se en les decisions de moltes per-sones, encara que no siguen prac-ticants d’aquesta confessió.No oblidem que bona part delscatòlics ho són per tradició, cosaque aprofiten els guardians de l’or-todòxia per instrumentalitzar-la enclau política: decisions tan bàsi-ques com, entre altres, la sexuali-tat, la família, la mort i l’educacióvolen continuar marcant-nos-les.

A totes i a tots. Com han fet els dosdarrers dos mil anys.Però en democràcia si hi ha algunacosa “sagrada” és la llibertat. Pucno compartir que una dona inte-rrompa voluntàriament el seuembaràs, que un malalt decidiscadesconnectar-se d’una màquina,que un es gite amb persones delseu mateix sexe però, tot i això, undemòcrata defensarà el dret que téaquella o aquell altre a fer-ho, per-què són drets fonamentals de qual-sevol ciutadà.La ciutadania democràtica és unaforma de convivència que ensgaranteix (si més no parcial-ment) la llibertat. La meua i ladels altres. També la de culte.Així que senyors bisbes: al Cèsarel que és del Cèsar.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 29 de juny de 2007

ALTRES VEUS

Després del fracàs electoral delCompromís, els partits que en for-men part estan demostrant un greu

espectacle davant el seu electorat. No ésèticament admissible que tota la feina itota la il·lusió dels darrers mesos se’n vajaen orris per culpa d’unes desavinences fra-tricides absurdes i infantils, que podenportar-nos al desastre més absolut, quantfa a les perspectives electorals i a les espe-rances de poder redreçar el panorama polí-tic al País Valencià.No és acceptable que els vots dels milersde persones que hem optat pel Compromísse’n vagen a fer la mà per culpa de la irres-ponsabilitat d’uns dirigents polítics quesembla que només pensen en el seu futurpersonal. Tothom sabíem que açò delCompromís no anava a ser bufar i ferampolles i pensàvem que, a partir del 27 demaig, començaríem a caminar cap a la seuaconsolidació i no cap a la seua destrucció.Tot i els problemes que es puguen generarentre els partits socis del Compromís pelPaís Valencià, no haurien de ser un obsta-cle per a continuar sent un instrument quepuga fer possible un canvi de polítiques iuna nova manera de fer-les. No podem per-metre que entre en crisi, de cap de lesmaneres. No es pot abandonar l’electoratque ha confiat en nosaltres. Seria un suïci-

di polític per a totes les forces que l’hanformat, ja que pot anul·lar la poca credibi-litat manifestada en la passada davalladaelectoral. Les causes del desastre del Compromíshan estat diverses. Cal dir que la desfeta jahavia estat una mica anunciada. No és tole-rable políticament que un pacte autonòmicno haja quallat a nivell local. No és creïbleque es puga pactar per les altures, sensearribar a un acord municipal ample. Si hemde pensar globalment i no actuem local-ment, malament del tot. I així ha estat en lamajoria dels llocs. El poc èxit delCompromís pel País Valencià ha estat unaconseqüència de la manca d’entesa en cadapoble, en cada barri. Tampoc no es podiail·lusionar amb un pacte a quatre mesos deles eleccions. Això ho sabia tothom i nocalia fer un màster en màrqueting per aadonar-se’n. Una part important de lapoblació, ni tan sols coneixia la nova marcaelectoral, quasi amagada pels mitjans o perla superposició de missatges contradictoriso pel bombardeig mediàtic dels grans par-tits. Una ciutadania valenciana que ja en téprou amb la tele, el futbol, l’america’scamps, les falles, la hipoteca, el cotxe o elscentres comercials. S’ha posat de manifest en aquestes elec-cions que les candidatures locals no han tin-gut tanta atracció o claredat com per a quèla gent votara en funció de les persones idels projectes a realitzar. Sembla que hi ha

hagut un vot visceral global conservador–que ens hauria d’esglaiar–, amb una des-mobilització del vot de l’esquerra, quepodria produir un sotrac letal per als pro-pers anys. Aquesta desatenció de l’electoratd’esquerres ha estat el resultat, també, de lamanca d’entusiasme amb què s’ha constituïti la poca il·lusió en què s’ha treballat.La plataforma del Compromís ha estat launió d’unes forces polítiques que, quant faals seus programes polítics, es diferencienmolt poc. De fet, els 16 compromisos glo-bals signats i presentats com a programacomú són i van a ser un referent necessariper al futur País Valencià, passe el que pas-se. Si aquest programa col·lectiu té encaravigència en les diferents formacions políti-ques que el varen aprovar, haurem deseguir mantenint-lo i defensant-lo, malgratles picabaralles internes. Si aquest progra-ma ha estat vàlid per a vendre’l a l’electo-rat, ara no s’hi pot renunciar i, per tant,tampoc no es pot abandonar la idea delcompromís amb què es va pactar. Potser caldrà revisar i rectificar algunsvicis de funcionament i d’altres qüestionsamb la idea de consolidar la democràciaparticipativa i representativa al si delCompromís, però en cap cas no es pot ban-dejar una plataforma que, si era vàlidaabans del mes de maig, també ho haurà deser després. Hi ha un compromís amb el Compromísque és ineludible. S’ha de fer un esforç per

buscar fórmules que unesquen i no queseparen. S’ha de renunciar a l’excessiu par-tidisme i donar entrada a noves formes defer política, de debò i de veres. Cal demos-trar que podem posar en pràctica allò queprediquem. Cal anar obrint la política a laparticipació col·lectiva en cada barri i encada poble, a base de posar en marxa movi-ments assemblearis que facen de contra-pés a les màquines massa burocratitzadesdels partits i que donen credibilitat a uncanvi en el futur. Tot i salvar les distàncies, és molt interes-sant tenir en compte el procés que s’estàproduint en plataformes com NAFARROABAI, i veure la generositat en què han arri-bat a un pacte de representació i de parti-cipació directa, amb un protagonisme fona-mental de la societat civil, que ha fet possi-ble un creixement inversemblant i unapopularitat que sembla imparable. Si el Compromís no actua amb una mica detrellat i demostra que és capaç d’aprendredels errors, el bipartidisme al País Valenciàestà més que servit. Si no tenim la capaci-tat de recordar i d’aprendre de la història,ens haurem de conformar a repetir-la.Tenim les eleccions generals de l’any queve per a demostrar que hem aprés delserrors comesos; de fer una veritable pinyaque faça possible la sinergia que ens ha fal-tat en les darreres eleccions; que un altrePaís Valencià és possible i que serà d’es-querres o no serà.

Sense Compromís, el bipartidisme està servitVoro Torrijos i Tàrrega

ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

Esquerra ve denunciant a través delsmitjans el dèficit fiscal i el problemadel finançament del País Valencià

des del 2005 (Levante 30-05-2005), encaraque coneixíem l’existència del problemades de molt abans i, també des del primermoment hem vingut dient que aquest greuproblema és un problema de tots els valen-cians, parlen la llengua que parlem, siguinde dretes o d’esquerres. Fins i tot el patei-xen els nous ciutadans nouvinguts quepaguen imposts i reben, com tots nosal-tres, uns serveis per baix del que la contri-bució fiscal que fem podria permetre.També en articles posteriors (Levante 6-11-2006) varem donar la “benvinguda aldèficit” al Partit Popular que a traves delseu vicesecretari regional, Ricardo Costa,en aprofitar una crítica als pressuposts del2007, va admetre la realitat del problema. Hem parlat de la relació entre infraestruc-tures, dèficit i competitivitat. En definitiva,hem aconseguit que el problema del dèficitfiscal passi a estar en l’agenda política comun punt de primera importància per alsvalencians i el seu benestar.Passades les eleccions el Consellerd’Hisenda Gerardo Campos va anar mésenllà i demanà un sistema de finançamentindexat a la població (al nombre d’habi-tants i, jo mateix en un article que va serpublicat, entre altres, pel Levante durantla segona setmana de juny i titulat“Cinisme Polític. Ignorància econòmica”

vaig titllar la proposta de poc “ambiciosa iacomplexada”, pel fet que ens remetia almodel de finançament previst per l’estatutandalús (criteri de població) mentre quedes del punt de vista del futur i tenint encompte que el País Valencià és una de leszones de major concentració de capital pri-vat de l’Estat i si volíem estar en el mónglobal en primera divisió ens convenia unaindexació al Producte interior brut (modelde l’estatut del principat de Catalunya).Ara torno a reafirmar el que vaig dir.Encara que sé que no tinc moltes possibili-tats d'ésser escoltat, atès que tot el quepugui parèixer-se a lo català, encara quesigui el que ens interessa als valencians,serà negat pels nostres representants polí-tics acomplexats i una part de la nostrasocietat més retrògrada.Bé, com que cal ésser equànimes, calreconèixer que, al menys, s’han mogut.Que es plantegen el problema que varenoblidar o, millor no van voler plantejar-sequan calia: el nou Estatut d’Autonomia.Era el moment adequat com demostra elfet que així consta als estatuts d’Andalusiai de Catalunya.Aquesta setmana el molt honorable presi-dent de la Generalitat Valenciana (nom,per cert que ve des de que formàvem partde la mateixa corona catalano-aragonesa)ha presentat recurs d’inconstitucionalitatpel tema del finançament contra l’EstatutAndalús (el que defensa el mateix sistemaque el seu Conseller d’Hisenda va demanarla setmana passada) i, cal recordar que ja

n’havia presentat contra el català.Ja veuen, l’últim de la classe espia alsaltres que han fet els deures i li ho diu almestre. Per tal de no quedar, ell, enevidència. Com a ciutadà tant sol puc dir que sentovergonya en veure al president de tots elsvalencians, al “meu” president fent d’espie-ta dels seus companys representants de laresta de les nacions i nacionalitats del’Estat que s’han adonat que el sistema definançament perjudica el benestar delsseus pobles. És, simplement, patètic.Fins i tot s’ha atrevit més encara i vol fercreure que tot obeeix a una tàctica per talde dur la discussió del problema delfinançament a l'organisme pertinent de l’es-tat de política fiscal i financera que ho con-trola ara, com si això fos una garantia. Si hofos, no estarien amb el problema damunt.Però... tornant al molt honorable Presidentde tot els valencians, estic molt preocupat,perquè amb tanta tàctica, estratègia i flori-tura, o bé s’ha fet marxista o va de políticflorentí. Que no s’havia acabat això amb elConseller Ciprià Ciscar?Amb el simple que és “simplement defen-sar els interessos dels valencians”, que peraixò l’han elegit i li paguem. Enfrontis al’Estat, denunciï de manera clara que ensenvia menys diners des de fa molt, peròque molt de temps. Dugui’l alConstitucional.Li demano, President Camps. que, simple-ment, deixi de fer el ridícul. Que faci el queha de fer: lluitar per aconseguir que acabi

aquest “dèficit històric” (atès que existeixal menys des de 1987, hagi governat quihagi governat a Madrid des d’aleshores).Que s’aliï amb qui s'ha d'aliar que són elsque pateixen el mateix problema de mane-ra clara i evident, és a dir Catalunya i lesIlles Balears.Li demano que reflexioni, perquè es notamolt que està deixant-se utilitzar per lesforces estatals que no volen que el sistemade finançament canviï. I això tant sols hopot admetre un polític representant de totun poble que posa els seus interessos per-sonals per damunt dels de la col•lectivitata la que representa. Vol ser ministre? Volseguir la carrera política de Zaplana?Crec que li eixirà mal. El seu cap, el que elpot fer ministre, ja ha matisat la sevademanda. No s’avergonyeix d’haver-nos fetfer el ridícul als valencians dues vegadesen 48 hores?Li demano que no ens avergonyeixi mésfent de funcionari del ministeri fiscal enlloc de president dels valencians.No li pareix més adult, lògic i normal que sitenim el mateix problema de finançamenten lloc de denunciar als altres el que cal-dria fer és reunir-se amb ells per anar totsjunts en defensa dels diners que tant a uns,com altres ens falten?Deixi de denunciar a tothom (TV3 inclo-sa). Faci's adult. Plantegi el debat a la ciu-tadania que ens varen negar a l’hora del’Estatut, que hi pugem participar-hi tots,inclosos els nous ciutadans que paguenimposts també.

Camps I, “l’espieta”Celestí Gimeno

SECRETARI POL. ECONÒMICA D’ERPV

El poble ha parlat -ara a les urnes muni-cipals i autonòmiques- i els dos granspartits –PP i PSOE- es mostren satis-

fets: els primers han guanyat en vots i elssegons en representants. I com que si hem defer cas dels entesos, el poble mai no s’equivo-ca, la seua decisió -a més d’inapel·lable- és lamés encertada.Alguns analistes, però, a la vista del augmentde vots que els “populars” han aconseguit,han conclòs que la crispació dóna bons rendi-ments electorals. Que els atacs continuatscontra el govern de Rodríguez Zapatero –alparlament, a les manifestacions orquestradespel PP, als actes partidistes o institucionalsurbi et orbe, amb la cobertura mediàtica de laCOPE i els diaris afins- són políticament ren-dibles, per més que moralment –des de lamoral catòlica al menys- són condemnables,per l’ús sistemàtic i continuat de la mentida,la calumnia, la desqualificació i l’odi, de quèels “populars” han fet ostentació, durant totala legislatura.Al respecte, el comunicat d’ETA, confirmantel trencament de la treva indefinida, els dóna“ales” en els seus atacs al govern. I no calesperar del PP cap autocrítica, reconeixentque ells han estat el factor determinant delfracàs, en haver assetjat a RodríguezZapatero, des del primer moment en què elpresident començà a treballar en la recercade la pau: tothom sap com de rendible els ésals “populars” –electoralment parlant-, l’ame-naça terrorista i com, ara més que mai, es tro-ben a punt d’assaltar la Moncloa per “comba-tre” un terrorisme, la desaparició del qual novolen a cap preu.Altrament els politòlegs estant analitzant,amb perplexitat, com és possible que lacorrupció urbanística –i altres corrupcionsparal·leles-, no ha passat factura als políticsque les han protagonitzat. Al menys no a tots.Perquè si bé a Cienpozuelos, la dimissió delalcalde socialista -implicat en un escàndolurbanístic- ha suposat la devaluació del seupartit i l’augment de vots per al PP, no haestat així en Andratx, en Alhaurín, en Mogáni en Las Navas del Marqués –entre altres-, onels protagonistes dels escàndols han estatedils del PP i encara han guanyat vots (!).Més a prop ens toca el cas Fabra, imputat ennombrosos affaires que, beneficiant-se de lalentitud de la justícia i la singularitat d’un jut-jat, amb canvis continuats de titular –Nules-,encara li ha permès guanyar suport popular.Vol dir això que la moral va per una banda i elrecolzament “popular” per una altra? O, potser, que les lleis –algunes lleis al menys-poden ser infringides impunement, amb bonsadvocats al darrere? O que si hi ha diners arepartir, la consciència no compta? O que enpolítica tot val?Aleshores els “populars” s’apressen a presen-tar el resultat de les eleccions municipals iautonòmiques, com una “victòria total” sobreel president Rodríguez Zapatero –la seuaobsessió malaltissa-, argumentant que hanobtingut cent trenta mil vots més. Cert.Amaguen, però i interessadament, que nohan aconseguit cap canvi significatiu en elmapa polític espanyol –municipal i autonò-mic- i que, en tot cas, han crescut on ja tenien“clientela”: Madrid i València. A Madrid –capi-tal i “comunidad”-, que s’ha convertit en refu-gi dels centralistes enyoradissos d’un passat

polític millor, on ells eren sense discussió elcentre –ja se sap la Puerta del Sol, Km. 0- i laresta, “provincias” –o perifèria-. I ara –en unaEspanya constitucional i democràtica-Madrid ha de compartir l’exercici del poder,amb altres punts geogràfics i entitats del con-junt de l’Estat, com ara els governs autonò-mics. I això, una bona part dels habitants deMadrid –capital i “comunidad”-, no ho supor-ten i carreguen les culpes a RodríguezZapatero –partidari de descentralitzar i com-partir el poder en una Espanya plural-, men-tre que victoregen a Rajoy –defensor a capa iespasa de l’estat centralista i napoleònic-. AValència –ciutat i “comunidad”- també hancrescut, exercint ara més que mai de “sucur-sal” de la capital –Madrid- i lloc emblemàticde fastos “populars”: la vinguda del Papa,l’Amèricaaaassscaaaap i, properament, el cir-cuit urbà de la fórmula I.Mentrestant passen de puntetes –els del PP-per damunt de fets tan contundents i desfa-vorables per a ells, com la pèrdua de majoriaabsoluta, a llocs emblemàtics de la prepotèn-cia espanyolista, com Navarra i Balears i esqueden al darrere a Canàries i, com sempre,al País Basc i Catalunya. I no serà per falta deganes: el cas de Navarra ha constituït la mani-pulació més barroera de la fibra patriòtica,acusant Zapatero –ells mai no li diuen el cog-nom de son pare, Rodríguez- d’haver venut(!) Navarra a ETA i s’han recreat en manifes-tacions “populars”, on els insults i les amena-ces han estat el llenguatge habitual dels quèno saben altra cosa que escridassar. I ves peron, allà on volien eliminar els nacionalistes elshan fet créixer considerablement, fins al puntque tenen la clau –els nacionalistes- de lagovernabilitat d’aquell territori -Navarra iPamplona-.Així doncs, com a mínim, el resultat d’aques-tes eleccions ha estat singular, en unademocràcia sui generis. Ja se sap Spain is dif-ferent.En les eleccions, cada situació i àmbit té laseua dinàmica. Així al conjunt de l’Estat espot acusar els socialistes de porucs front alsatacs permanents i injustos del PP i de pocresolutius, a l’hora d’abordar temes com lavertebració d’Espanya, amb estatuts propor-cionats a cada territori i respectuosos amb laseua identitat i aspiracions legítimes. O en larecerca de la pau, el govern de l’Estat hauriad’haver obviat la campanya de difamació delspopulars, desitjosos de perpetuar el conflicted’ETA –que els dóna vots-, i hauria d’haverafrontat amb coratge els termes del diàlegpolític, amb les forces democràtiques nacio-nalistes. I el més trist de tot és que les seues“cauteles” han servit de ben poc, doncs ni hanacontentat al PP, ni s’ha avançat en la fi delterrorisme: l’anunci d’ETA, de trencar la tre-va, ho confirma.A la Comunitat Valenciana –com a la resta deterritoris- les eleccions autonòmiques i muni-cipals, s’han “proclamat” amb arguments depolítica espanyola. Tot i que la iniciativa haestat del PP, el PSOE ha caigut en el parany,per voler contrarestar aquells “arguments”,en lloc de desoir-los i entrar a debatre elsgran reptes de l’àmbit local, que és el quetocava. El PP sabia el que es feia: d’una ban-da “escurçava” la legislatura i, abans d’hora,jugava a unes eleccions generals “anticipa-des”, en forma de “primàries” i, de l’altra,

amagava la retafila d’affaires que esquitxenmoltíssims governs locals i autonòmics queells controlaven: Andratx i les Balears esde-venen botons de mostra de la corrupció urba-nística on ells governen. Encara que no calanar tan lluny: ací hem assistit perplexos a ladestitució i processament de l’alcalded’Oriola –del PP-, al processament deld’Alacant –del PP-, a la dimissió del de Vila-real –del PP- i a l’encausament del presidentde la Diputació de Castelló –també del PP-,entre altres, i per affaires del tot innocents:cobrament d’honoraris astronòmics per“assessories”, inflament de censos en locali-tats rurals, obertura de nombrosos comptesbancaris amb fons de procedència dubtosa,tràfic d’influències i frau fiscal...Cosa de res.Com innocent ha estat l’episodi de “TerraMítica”, amb factures falses i immensos“forats” de quantitats “desaparegudes”, senseque ningú es faça responsable. Tampoc hi haresponsables en els “honoraris” milionarisque el folklòric de Julio Iglesias (ei!) rebia dela Generalitat Valenciana (!) per promocionar(?) la Comunitat Valenciana a l’ “exterior”. Nitampoc ningú és responsable dels 43 morts ala línia 1 del metro de València, que el conse-ller Anton afirmava ser del tot “segura” (!?),encara que ara es destinaran diners a “millo-rar-la”. Tots aquest temes i alguns més, hanestat convenientment silenciats. A més, l’esquerra valenciana ha reaccionattard i malament, amb líders poc –o gens-carismàtics, que han fet una oposició aCamps, tèbia i poc creïble. I la veritat és quede motius no n’han faltat i en quantitat. Fronta tot això, però, hem vist un Pla sense garra icomplagut en la seua condició de secundari,que ha pactat amb el PP un estatut de rebai-xes, per presentar-lo al govern de Madrid,com un exemple (?) de “col·laboració institu-cional”, entre els dos grans partits “nacionals”D’altra banda, els acords electorals no hanenglobat la totalitat de l’esquerra i el persona-lisme s’ha imposat al pacte, com en el cas delsrepublicans, que han anat al seu aire, restantaixí vots –i escons- als del “Compromís”. Amés, els socialistes s’han mirat amb recel l’a-cord de l’esquerra i no l’han abonat amb entu-siasme, a part d’haver-los deixat a soles i maihaver recolzat les manifestacions i movimentsciutadans a favor de la llengua i el País, perpor de ser acusats de “catalanistes”. I clar, elsvotants de centre i d’esquerra no s’han mobi-litzat, mentre que els de la dreta i extremadreta feien cua, de bon matí, als col·legis elec-torals.A la ciutat de València, a més, hem patit la fol-clorada d’un festival permanent, patrocinatper l’alcaldessa vitalícia, Sra. Rita Barcerà:jardins ostentosos, festes i petards -...paratodos...para los niños también- i altres fastos,com l’America’s cup o la vinguda del Papa, alsque s’han destinat pressupostos milionaris–...lo que haga falta- etc., que ens han endeu-tat fins al coll. Cap problema, però. Malgratels conflictes com el de la subestació elèctri-ca de Patraix, la construcció d’un centre d’a-tenció diürna per a disminuïts en una plaçapública, l’abandó dels barris perifèrics i altresaffaires, ací són tot flors i violes.Així doncs, caldrà concloure que el resultatd’aquestes eleccions ha estat singular, en unademocràcia sui generis. Ja se sap Spain is dif-ferent.

Democràcia sui generis

05OPINIÓL’Avanç informació, 29 de juny de 2007

NousAjuntaments

VICENT ÀLVAREZ

CVC

Ja s´ han constituït els nousajuntaments. En alguns casosles majories de govern han

estat el resultat de pactes deprogrés, en altres , però, hem vistalguns pactes de difícil explicaciódes del punt de mira delesquemes o el enquadraments, iés que de vegades als pobles hi hafactors que van més enllà de lalògica i son explicables sols enfunció de qüestions personals od’una visió estreta de la política.A partir d´ ara tindrem queobservar com es fa ús del’autonomia municipal, de com lescompetències de les corporacionslocals son exercides . Elsajuntaments, regits encara peruna llei de regim local obsoleta almeu entendre, i amb un recursosescassos, tenen important podersen matèria urbanística, com hempogut comprovar. Hi ha moltesprevisions legals que sonignorades, citarem exemples: elsplans especials de protecció delsbens patrimonials, la mancad’aplicació de la llei de PatrimoniArbori, no haver-ne fet ús delregistre de solars d’edificacióforçosa.Aquesta nova legislatura ve acoincidir amb una importantreforma de la legislació del sol.Davant dels problemes que s’hangenerat amb l’abús del dret aconstruir, l’estat s’ha dotat d’unanova llei que tracta de corregir oesmenar la línea dominant en lamatèria, la llei publicada al BOEde 29 de maig passat aposta peruns principis de desenvolupamentterritorial i urbà sostenible.La norma, almenys en la seuamotivació i objectius, aposta perun model de ciutat compacta is’enfronta a las greusinconvenients d´ una edificaciódispersa i desordenada,perjudicial per les seuesconseqüències ambientals, desegregació social, i costosenergètics, tal i com llegim al’exposició de motius de la novallei.Els nostres ajuntaments, i lesadministracions superiors,deuriem corregir el ritme actualde desenvolupament urbanístic.Sembla que s’han previst cursetsper a membres de lescorporacions locals, cosa que noesta mal, caldrà ,però, tindre cura,i vigilar si les previsions de lanova llei s’apliquen i esrectifiquen algunes erròniesdecisions.

MARC ANTONI ADELLPsicòleg

06 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

INTERNACIONAL

ALBERTO CRUZ*

Índia és el segon país més poblatdel món i, al mateix temps, un delsmés desconeguts. Mentre que d'unabanda Rússia i Xina estan coquete-jant amb Índia per crear un contra-poder real als Estats Units, l'oligar-quia d'aquest país vol trencar persempre aquesta hipotètica aliança iper a això empra l'assumpte nuclear.No obstant això, la proposta delsEUA de compartir tecnologia i com-bustible nuclear amb Índia no comp-ta amb el beneplàcit hindú en untema crucial: la realització o no de no-ves proves nuclears. Els EUA s'hioposen mentre que Índia consideraque plegar-se a les exigències nord-americanes limitaria el seu dret a pro-cessar combustible atòmic empobrit,un pas clau per a l'obtenció de plu-toni, i limitaria la seua sobirania.

Aquesta no és només la posturaoficial del govern, sinó també de l'o-posició (esquerrana i dretana) i delscientífics, que exigeixen que l'acordno es ratifique si abans no ho fa elParlament. En això tant el Partit Co-munista d'Índia (marxista), que té 44escons d'un total de 543 que té el Par-lament de Nova Dehli, com el dretàBharatiya Janata (138 escons) estand'acord i sense ells no és possibleaconseguir la majoria suficient en elParlament de Nova Dehli. La pressióés important en tant que si el primerministre, Manmohan Singh, ho rati-

fiqués sense aquesta aprovació par-lamentària significaria el punt finaldel seu govern de coalició. Paga lapena esmentar que el govern està for-mat per una aliança de tres partitscentristes liderats pel Congrés Na-cional de l’Índia (145 escons), elRashtriya Janata Dal (21 escons) i elDravida Munnetra Kazhagam (16 es-cons), amb el suport puntual des defora del govern del front d'Esquerra(Partit Comunista d'Índia -Marxista-44 escons, i el Partit Comunista d'Ín-dia, 10 escons) al costat d'altres par-tits de tall regionalista i ètnic.

L'Administració Bush va iniciar elprocés d'acostament a Índia en laqüestió nuclear al març de 2006,coincidint amb el començament dela crisi nuclear amb Iran. Aquestacostament consistia en el reconei-xement, per part dels EUA, de la ca-pacitat nuclear d'Índia i es va justifi-car com a part de l'obstinació deBush de prevenir l'extensió d'armesnuclears, evitar la carrera d'arma-ments entre Índia i Pakistan i re-forçar les relacions entre els EUA iÍndia. S'acabava així amb un embar-gament en matèria nuclear de 30anys, imposat a Índia -que no és sig-natària del Tractat de No Prolifera-ció d'Armes Nuclears, mentre que

Iram sí ho és- el 1974, quan va realit-zar la seua primera prova atòmica. Envirtut d'aquest acord, que ara està enl'aire, Índia acceptaria la presènciad'inspectors de l'Organisme Interna-cional per a l'Energia Atòmica(OIEA) en 14 de les seues instal·la-cions nuclears i separaria claramentels aspectes civils i militars del seuprograma nuclear.

Però l'acord anava més enllà: espretenia que Índia trenqués tots elsseus acords energètics i militars ambIran. L'oferta dels EUA incloïa un re-forçament dels llaços comercials ambKazakhstan i Turkmenistan, dos es-tats asiàtics amb grans reservesenergètiques, especialment gas, aixícom amb Afganistan i Pakistan per acontrarestar la manca energèticad'Índia si trencava amb Iran.

Tant Índia com Pakistan tenen sig-nat un conveni amb Iran per cons-truir un oleoducte, “l’oleoducte de lapau”, per a distribuir gas als tres paï-sos -amb un muntant econòmic de7.000 milions de dòlars- i que s'espe-ra estiga finalment concretat de ma-nera formal el 30 de juny. Això és elque els EUA intenten evitar coste elque coste ja que per finals d'aquestmes té previst tornar a la càrrega enel Consell de Seguretat de l'ONU amb

una nova bateria de sancions, mésdures, contra Iran per no haver atu-rat el seu programa nuclear. Ja s'es-tan produint les primeres pressionsnord-americanes cap als països quecomponen el consell de l'ONU per-què les empreses gasístiques s'inclo-guen dintre de les sancions. Com decostum, la política exterior dels EUAcomporta una innegable dosi de pres-sió i, en aquest cas, no és menor: acanvi de la signatura de l'acord nu-clear l'Administració Bush donariasuport a l'ingrés d'Índia en el Consellde Seguretat de l'ONU en qualitat demembre permanent, encara que sen-se dret a veto.

Segons la reforma de l'ONU que vainiciar amb timidesa Kofi Annan, elConsell de Seguretat de l'ONU seriaampliat tenint en compte la nova re-alitat mundial i s'integrarien en el ma-teix en qualitat de membres perma-nents, però sense dret a veto, Ale-manya per Europa, Nigèria o Sud-àfrica per Àfrica, Brasil o Mèxic perAmèrica Llatina i Índia o Japó perÀsia. El criteri que manejava Kofi An-nan era el pes democràfic i econòmic,adornant-lo amb criteris d'una majorrepresentació en l'òrgan executiu del'ONU dels diferents pobles i cultu-res.

La insurrecció maoísta i la lluita per la terraÍndia aspira a convertir-se en un po-der regional sense rivals cap a 2015.Per aconseguir-ho, és vital que tingagarantides les seues necessitatsenergètiques (petroli i gas, prefe-rentment) i és en aquest aspecte onl'energia nuclear juga un importantpaper. Des de la seua independènciade Gran Bretanya, Índia ha intentattreure partit del que es pot denomi-nar "economia de dimensió", és a dir,treure profit del seu potencial ge-ogràfic i poblacional. No obstant això,a pesar de les enormes diferènciessocials les forces revolucionàries o, sies prefereix, d'esquerra, han pro-gressat amb dificultat ja que el capi-talisme s'ha seguit desenvolupantlentament, però de forma constanten una situació que pot explicar-seperquè des del mateix moment de laindependència (el 1947) va disposard'una indústria relativament desen-volupada i d'una burgesia rica, pode-rosa i molt hàbil tant en l'àmbit de lapolítica internacional (no cal oblidarel pes d'Índia en la creació del Movi-ment de Països No Alineats) com enel nacional, compaginant les mesu-res socials -encara que sense abolirel sistema de castes- amb les pròpia-ment capitalistes.

No obstant això, durant els últims18 anys Índia ha vingut impulsant po-lítiques neoliberals, desmantellant apoc a poc la seua economia centra-litzada i privatitzant els principalssectors a l'abric d'una bateria de lleisque han protegit les Inversions Es-trangeres Directes, de forma especialles d'origen nord-americà que enaquest temps han passat dels 76 mi-lions de dòlars als 4.000 milions. Enaquests moments el producte inte-rior brut d'Índia se situa en els786.000 milions de dòlars, quatre ve-gades el de la resta de països del sudd'Àsia.

Aquesta política ha afavorit l'auged'una classe mitjana propera als 300milions de persones, els quals veuenles pel·lícules de Bollywood, emigrena Europa o Estats Units i s’aïllen, cadavegada més, de les classes més des-favorides no només en les tradicio-nals divisions en castes, sinó en qües-tions econòmiques. S'estima que mésde 700 milions d'indis viuen en la po-bresa més absoluta. Gairebé la pràc-tica totalitat d'ells són camperols queviuen de les seues parcel·les de te-rreny que no arriben a l'hectàrea ique depenen de les grans empreses

Índia, entre l'eufòria nuclear i la insurrecció naxalita

ANÀLISI UNA LLUITA QUE PREOCUPA L’ELIT DEL PAÍS

Mentre s’apropa als EUAper defensar-se de lainfluència xinesa i russa,les lluites de classe ambla guerrilla maoístacomencen a entrebrancarl’estabilitat del país

Els EUA pressionen Índiaperquè trenque les seuesrelacions amb Iran iabandone la pretensió de fer proves nuclears

Per plantar cara a laguerrilla maoísta elgovern està emprantforces paramilitars al’estil centreamericà

Guerrillers naxalites en una trobada a Índia-

07INTERNACIONALL’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

privades per al subministrament dellavors, abonaments i materials. Amés, han de sobreviure enmig d'im-pressionants projectes industrials(extracció de minerals, especial-ment) i hidràulics que bayen lesseues terres o les hi expropien apreus irrisoris. A això cal sumar l'o-pressió tradicional que les castes in-feriors vénen sofrint des de temps im-memorials i la presència, cada vega-da major, dels paramilitars al serveidels grans propietaris.

No és d'estranyar, per tant, que enaquests moments a Índia s'estiga es-tenent com una taca d'oli pel paperuna insurrecció maoísta que abastaja 14 dels 28 estats d'Índia (Chatis-garh, Jharkhand, Uttar Pradesh,Asma, Uttaranchal, Kerala, TamilNadu, Bengala Occidental, Gujarat,Andhra Pradesh, Madhya, Pradesh,Orissa, Maharashtra i Bihar) i que, enxifres, significa que en 165 districtes-d'un total de 602 que està dividit ad-ministrativament el país- són els ma-oístes qui controlen la situació. De feten els cinc últims estats esmentatsmés amunt es pot parlar que és un fetel "poder popular de nova democrà-cia" que proclamen els maoístes jaque són ells qui controlen el poder entot el camp, cobren impostos a lesgrans empreses en les seues zonesd'influència, construeixen dics, sis-temes de regadiu, imparteixen justí-cia, destrien els problemes de boguesde terres entre els camperols i hansuprimit, per exemple, els matrimo-nis entre nens. El primer ministreSingh va reconèixer l'avanç maoístael 23 d'agost de 2006 a l'afirmar, demanera solemne en el Parlament, que"s'han convertit [els maoístes] en eldesafiament intern més gran per a laseguretat que té Índia".

Paramilitars a l'estil centreamericàPer a plantar cara a l'auge maoísta elgovern de Nova Dehli va engegar laconeguda estratègia dels EUA a Viet-nam i perfeccionada després a Amè-rica Central durant els processos re-volucionaris d'El Salvador i, sobretot,

Guatemala: la creació de les zones es-tratègiques i la formació de patrullesparamilitars que defensarien aquestsindrets (com les Patrulles d'Autode-fensa Civil de Guatemala). A Índiasón coneguts com Salwa Judum (quees traduiria com "Caçadors de lapau") i tenen la categoria “d’agentspolicials especials” en els poblatscamperols. Són especialment actiusa Chatisgarh i és contra ells contra elsquals està centrant en aquests mo-ments la seua ofensiva la guerrilla. El15 de març una emboscada va causar50 morts a una força conjunta de pa-ramilitars i policies. La principal ac-tivitat dels paramilitars és el des-plaçament forçat de camperols cap a“camps temporals” que ha creat enles àrees de Bhairamgarh, Gedam iBijapur i en els quals s'amunteguenen aquests moments 50.000 perso-nes.

Pagats per terratinents i pel propiestat indi, els paramilitars cobren undesitjable sou de 1.500 rupies men-suals (uns 26 euros). La guerra con-trainsurreccional, com en els païsoscentroamericans esmentats o a Perúi Colòmbia, intenta tallar a força deterror l'avanç de l'escamot. S'estimaque són uns 5.000 els integrants delSalwa Judum i l'ideòleg, a l'estil delsparamilitars colombians que va em-parar l'actual president, Álvaro Uri-be, durant la seva etapa com gover-nador d’Antioquia, va ser el principaldirigent del Partit del Congrés a Cha-tisgarh. Aquest és el partit al que per-tany el president Singh. A ells cal su-mar uns 2.000 policies “contraterro-ristes”, que han seguit un curs de for-mació similar al que va donar origenal tristament cèlebre Batalló Atlacald'El Salvador, que va cometre in-nombrables assassinats massius, ve-xacions, intimidacions i desplaça-ments forçosos. Per si aquesta for-mació paramilitar no és suficient peraturar la guerrilla, el govern atorga, amés, recompenses d'un milió de ru-pies (uns 17.000 euros) per la dela-ció dels principals dirigents guerri-llers.

Aquesta estratègia està en marxa

preferentment en la "zona roja", de-nominació que el govern hindú ator-ga als estats d’Andhra Pradesh,Madhya Pradesh, Orissa, Maharash-tra i Bihar, encara que en els últimsmesos s'ha deslligat una impressio-nant campanya militar guerrillera aChatisgarh que ha fet que l'executiude Nova Delhi pose els seus ulls enaquest estat deixant un poc aparcatsels seus plans en els anteriors. La raóper la qual els maoístes s'estan cen-trant a Chatisgarh és que aquest es-tat, al costat del de Jharkhand, s'estàconviertint en la punta de llança dela política neoliberal del govern des-prés de la signatura de suculents con-tractes de milions de dòlars amb lesgrans corporacions industrials, na-cionals i multinacionals, de l'acer, fe-rro, carbó i de l'electricitat, que su-posen un nou auge de l'èxode decamperols als barris misèria de lesciutats. De fet, el més recent atacguerriller es va produir el 3 de junycontra la central elèctrica de Nara-yanpur, un districte de Chatisgarh.

Els maoístes solen ser molt parcsa l'hora de reivindicar les seues ac-cions. És un fet que el control gue-rriller d'aquest estat és gairebé total,amb 10 dels 16 districtes que el com-posen en el seu poder i que les seuesaccions militars són cada vegada mésaudaces, incloent atemptats contraautoritats, policies, representants po-lítics i objectius estratègics econò-mics i industrials.

La pretensió governamental és cir-cumscriure la presència maoísta enaquesta “zona roja” i evitar que s'es-tenga amb igual força per la resta delpaís. Una vegada aconseguit l'objec-tiu, la repressió se centraria en el quees pot denominar “bases de suport”o zones alliberades. No obstant això,són els diferents estats qui tenen res-ponsabilitat en qüestions de segure-tat i no el govern central, per aquestmotiu en la repressió participa la po-licia i no l'Exèrcit, i hi ha diferents opi-nions sobre la millor forma d'enfron-tar-se a l'auge guerriller. A AndhraPradesh hi ha una tendència a en-taular negociacions directes mentreque a Chatisgarh es fomenta el feno-men paramilitar, per esmentar els dosexemples més extrems. En aquestespostures influeix el paper que l'es-querra moderada té en els diferentsgoverns i, fins i tot, en el govern cen-tral que sense aquest suport cauria,com s'ha dit més amunt. Aquesta ésla raó per la qual s'estan intentant en-gegar tímides reformes agràries entota Índia i que té com experiènciapilot la que el 2005 es va engegar al'Estat mare de l'escamot: BengalaOccidental.

De moment, la guerrilla està dei-xant a un costat les ciutats per cen-trar-se en el control total del camp,seguint la vella estratègia de voltar lesciutats des del camp. L'estratègia éspenetrar en les àrees rurals, consoli-dar-se en elles i, una vegada que con-sideren segures les seues bases de su-port, anar establint coordinacionseficaces i efectives entre les diferentscèl·lules en altres Estats. És l'es-tratègia clàssica i que tan bons resul-tats ha donat a Nepal. Igual que elsseus camarades nepalís, els maoíse-as indis respecten als càrrecs locals–incloent policies- si el poble consi-

dera que són honests i no estan com-promesos en casos de corrupció o re-pressió. També respecten les empre-ses que estan instal·lades en les seueszones d'influència, però les cobren un“impost revolucionari”, que oscil·laentre el 15 i el 20% dels seus benefi-cis, amb el qual financen les seues ac-tivitats.

Història dels naxalitesEls maoístes hindús són conegutscom naxalites, denominació que sor-geix del poblat de Naxalbari, pertan-yent a l'estat de Bengala Occidental,on van tenir lloc les primeres accionsarmades d'una organització denomi-nada Grup Guerrer del Poble, braç ar-mat del Partit Comunista d'Índia(marxista-leninista), que amb la con-signa d'una reforma radical de la pro-pietat de la terra manté des dels anys60 en escac a l'estat indi. Encara quela rebel·lió que van impulsar -presade terres, crema de registres del ca-dastre de propietat, derogació delsdeutes hipotecaris dels camperols iexecució dels més significats opres-sors i usurers- tot just va durar tresmesos, va acabar amb una duríssimarepressió que va causar més de10.000 morts i la gairebé desapariciódels quadres de l'organització. Peròalguns grups seguiren actius encaraque sense contacte entre ells. Això vaprovocar el fraccionament del PCI(m-l) que ha durat fins a l'any 2003,quan el Centre Comunista Maoísta iel Centre Revolucionari Comunistade la Índia s'unifiquen formant elCentre Comunista Maoísta de la Ín-dia (CCMI) i, un any més tard, en2004, es produeix altra unificacióamb una tendència del PCI (m-l) de-nominada "Guerra Popular". Així éscom sorgeix l'actual Partit Comunis-ta d'Índia (maoísta) i el seu principallema és “combat contra el feudalismei l'imperialisme”.

Si cal fer cas als informes dels ser-veis d'intel·ligència d'Índia, maoístesd'aquest país s'han “foguejat” en laguerra popular revolucionària de Ne-pal, on haurien adquirit una majorformació política i experiència mili-tar. Aquests serveis d'intel·ligènciaestimen que l'Exèrcit Guerriller delPoble (nom de la branca militar delsmaoístes indis) comptava l'any pas-sat amb 8.000 combatents, 25.000 mi-licians –defensen les bases de suporti realitzen labors d'intel·ligència i aju-da logística als combatents- i 50.000quadres polítics. Xifres petites si esté en compte que Índia és un país ambprop de 1.000 milions d'habitants,però el ràpid desenvolupament delmoviment maoísta ha encès les alar-mes entre l'elit política índia. La misè-ria de dues terceres parts de la po-blació índia i l'opressió social es con-traposen als desitjos de l'elit de con-vertir-se en una potència regional alcaliu de l'arma nuclear i l'acord ambels EUA. Avui els naxalites són unarealitat que cal tenir en compte. Talvegada els occidentals que recalen aÍndia hagen pogut comprovar que“naxa” ha passat al vocabulari delshindús com expressió equivalent a“camperol rebel” i que la lluita, actuali passada, dels naxalites forma partde la cultura índia moderna, fins i toten l'àmbit cinematrogràfic.

*CEPRID. Rebelión.

Homes contractats pel govern i els empresaris per atacar la guerrilla.

Monument als màrtirs de la guerrilla maoísta.

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

PEP MARTÍ

La cúpula del catolicisme viu mo-ments de debat teològic intens. I entots els fronts. És curiós com, men-tre el món viu agitat per problemesdramàtics, hi ha savis de la teologiaque reflexionen sobre el sentit delpecat, la reforma litúrgica de la mis-sa –que es vol modificar en el sentitde facilitar certes formes de la mis-sa preconciliar i l’ús del llatí– i l’e-xistència o no dels llimbs. Però hi had’haver de tot en la vinya del Senyor.En els últims anys, la jerarquia vati-cana reflexiona a fons sobre els pe-cats. El pecat és definit pel catecis-me de l’Església catòlica com una fal-ta contra la raó, la veritat, la cons-ciència recta, i és sempre una ofen-sa a Déu. Ara, l’Església catòlica volactualitzar la seva llista de pecats iposar-los al dia. Se solen dividir en-tre pecats mortals, els que no tenenremei, i els venials, que són més per-donables.

En el tractament dels pecats, elsdignataris vaticans es mouen en undifícil equilibri entre el ridícul i l’es-forç per reflectir en el missatge del’Església alguns dels problemes ac-tuals del món.

Bertone hi diu la seuaEl secretari d’Estat del Vaticà, el car-denal Tarcisio Bertone, un homeconsiderat conservador, va afirmaren el transcurs de la visita del papaal Brasil que els quatre pecats mésodiosos eren l’opressió dels pobres,l’homicidi voluntari, el pecat impurcontra natura i el frau en el salari alstreballadors. Va tenir cura a dir que

els quatre pecats tenien la mateixagravetat. També va insistir molt en lacrítica de l’Església al capitalisme i almarxisme igualment, una línia quesol ser present en el discurs de l’Es-glésia, però que després els fets des-menteixen. En realitat, l’acceptacióde l’economia de mercat és ben pre-sent en el discurs de l’Església.

Recentment, una figura de pes alVaticà com és el cardenal RenatoRaffaele Martino, president del Pon-tifici Consell de Justícia i Pau, va diren una llarga entrevista en la prem-sa italiana que calia incloure nous pe-cats lligats a la defensa del medi am-bient. Aquestes declaracions van seràmpliament recollides en molts mit-jans i han despertat força curiositat.Sembla que al Vaticà també han vistel famós documental d’Al Gore sobrel’escalfament climàtic.

Més enllà de les paraules del pre-

lat, el cert és que una comissió vati-cana està treballant un document so-bre els pecats vinculats a la destruc-ció de la natura i l’ecologia. D’aquí aun quant temps sortirà una instruc-ció vaticana en aquest sentit. Aquestés un filó que pot donar molt de joc.El cardenal va insistir en el fet que ladefensa de l’ecosistema no és exac-tament una preocupació nova en elmissatge evangèlic. Segons ell, Déuva encomanar a Adam i Eva que pro-tegissin el medi per a les generacionsque vindrien.

Martino concretava que la conta-minació era un greu insult a Déu ique el missatge cristià inclou la pre-servació de l’ecosistema. El dignata-ri fins i tot estipulava que també enel camp mediambiental els pecatspoden ser greus –o mortals– i ve-nials. Així, segons ell, una personaque llanci una borsa d’escombraries

al mig del carrer comet un pecat ve-nial. En canvi, una agressió que dan-yi fortament el medi és un pecat mor-tal, com, per exemple, participar enla destrucció de l’Amazònia.

Val a dir que aquest cardenal Mar-tino és un dels rostres més amablesde la Santa Seu. Sol pronunciar-sesobre els conflictes internacionals deforma més aviat progressista, sem-pre en els paràmetres del que és lacúria vaticana. I va tenir paraulesmolt dures contra l’expresident es-panyol Aznar quan aquest va donarsuport a l’Administració de Bush enla guerra de l’Iraq. De fet, ja en la ma-teixa entrevista, Martino va apel·larals dirigents dels països del G-8 a sersensibles a les urgències ecològiquesdel planeta.

L’elaboració del nou catecisme,que va ser presentat el 1992, ja vaservir per incloure en la llista de pe-

cats temes que fins llavors no havienestat considerats, com l’evasió d’im-postos i conduir en estat etílic. Desd’aleshores, el treball dels teòlegsper definir noves faltes ha estat cons-tant.

Pecats digitalsSi l’onada de preocupació per l’es-

calfament global ha arribat al cor del’Església, l’existència de nous pe-cats entorn de l’ús d’Internet té méshistòria. El 2004, a iniciativa de laPontifícia Acadèmia Alfonsiana deRoma, es va celebrar a Itàlia una im-portant trobada de prop de quaran-ta teòlegs amb l’objectiu d’estudiarla qüestió. Va ser l’inici d’un debatque ha tingut continuïtat.

Un teòleg com Sabatino Majora-no, ha arribat a dir que una personaque passa la nit xatejant en lloc detenir cura de la dona i dels fills co-met un pecat greu. A partir d’ales-hores, des de la teologia catòlica esva arribar a establir una llista de deupecats informàtics: piratejar; crear idifondre virus informàtics; baixaril·legalment de la xarxa films ocançons; enviar correu brossa; en-viar missatges electrònics amb in-formació falsa; robar programes; cre-ar o entrar en webs pornogràfiques;violar la seguretat dels sistemes; co-metre adulteri per la xarxa i abusardel xat. Déu n’hi do. Sobre YouTube,de moment, no han dit res.

Els llimbs, clausurats fins a nova ordreDe tota la moguda vaticana en eltema dels càstigs i dels premis, no sen’han escapat tampoc els llimbs. Faalgunes setmanes, la Santa Seuanunciava que una comissió de teò-legs pontifícia havia conclòs un de-bat d’anys sobre què calia fer ambaquest espai que, fins ara, era reser-vat per als nens que morien sense serbatejats.

En alguna de les pintures que s’-han volgut mostrar, els llimbs es pre-senten com una cova sense llum enquè els pobres nens no poden gau-dir de la llum del Senyor perquè hannascut tocats, com tots, pel pecatoriginal; però, com que no han pecaten la seva vida terrenal, tampoc nopoden ser castigats. Així, els llimbsapareixen com un espai sense premini càstig i se suposa que avorridís-sim.

La comissió teològica esmentadaha considerat que els llimbs repre-sentaven «una concepció massa res-trictiva de la salvació». Sembla queBenet XVI ha rebut amb molta sim-patia les conclusions dels teòlegs.Aquest tema ja duia de cap l’anteriorpontífex, Joan Pau II, que va ser l’im-pulsor de la formació del comitè desavis que han dictaminat en un sen-tit tan generós.

Els nens que neixin a partir d’araja respiraran més tranquils. Una pre-gunta a fer, però, és si la mesura técaràcter retroactiu.

L’Església es torna ‘ecologista’DEBAT EL CATOLICISME ‘ES RENOVA’

CCaannvviiaarr ppeerr sseegguuiirr iigguuaall. L’Església debat el seu encaix en les societats occidentals del segle XXI.

El catolicisme repensaels nous pecats del móni, després d’advertir delsperills dels xats,suprimeix els llimbs iprepara un document queconsiderarà un pecatgreu l’atac a la natura

E.L.

Ja ho va dir Mariano Rajoy, fa algunsmesos, al Congrés: si la treva es con-solidava i ETA deixava definitivamentles armes, Zapatero seria responsabled’haver-se agenollat a les demandesdels terroristes; però si, per contra, labanda trencava l’alto el foc, el presi-dent del Govern seria igualment res-ponsable d’haver donat aire a una de-bilitada ETA per tornar a matar.I dit i fet. Així que es va conèixer quel’organització armada basca donavaper acabada la treva després de quin-ze mesos, tot l’estol d’opinadors i mit-jans de comunicació afins a la dretaespanyola va activar de seguida el plaB per no abaixar el nivell de la cris-pació contra l’actual Govern central,amb treva o sense.De tota la literatura produïda durantaquestes dues darreres setmanes desd’això que Xabier Arzalluz va batejarcom a Brunete mediàtica, s’han po-gut llegir ben poques crítiques a l’ac-titud de l’organització terrorista: elque faça o deixe de fer ETA no els in-teressa si no és per dinamitar el Go-vern i la figura política de José LuisRodríguez Zapatero.Aquest cop, però, no solament volenfer llenya, sinó que volen un cop de

destral per tallar l’arbre de soca-rel.En efecte, des de diversos editorialsd’El Mundo, de La Razón, d’Abc i deLibertad Digital s’ha demanat aquestsdies insistentment la dimissió de Za-patero i la convocatòria d’eleccionsanticipades. «Déjenos en paz, que losespañoles sabremos escoger nuestrofuturo en libertad, en las urnas. Por-que se pueden cometer errores, perono traicionar a los españoles y ren-dirse a los terroristas», escrivia Igna-cio Villa, cap d’informatius de laCOPE, a Libertad Digital. Altres líderscavernaris, menys ambiciosos, recla-men com a mínim el cap del fiscal ge-neral de l’Estat, Cándido Conde-Pum-pido, i del president del PSE, JesúsEguiguren, a qui consideren princi-pals responsables d’haver donat vidaals terroristes. Ho feia Alfonso Ussía,a La Razón, el 10 de juny, amb un delsseus insultants articles.Zapatero és el gran responsable queETA pugui tornar a matar. En això nohi ha cap dubte. Zapatero ha anat decàndid innocent, ha tornat a ser aquellBambi davant dels violents i així li haanat. Això es desprèn de bona part dela producció de la Brunete, que fins itot ha encunyat un terme nou per de-finir el modus operandi de ZP: el bue-nismo. «Las alforjas con las que Za-patero comenzó este viaje eran de-masiado grandes para tan corto reco-rrido y, como ahora comprobamos,sólo había en ellas unos pocos gramosdel buenismo que le caracteriza y

unas cuantas toneladas de vaciedade incoherencia de un hombre con lamemoria de su abuelo», mossegavaManuel Martín Ferrand a Abc.Per a altres articulistes, però, el pre-sident del Govern la sap llarga i no ésde fiar. Aquest corrent d’opinió in-tenta dinamitar el sil·logisme que afir-ma que el final de la treva demostraque el Govern no ha fet concessionsals terroristes: «José Luis RodríguezZapatero y sus amigos no han dadopor cerrada la posibilidad de seguirhablando con los terroristas, tal vezhoy mismo, cuando Rajoy salga de laMoncloa», aventurava José MaríaMarco des de La Razón.

DISBARATSVejam qui la diu més grossa

‘La Razón’, 6 de junyCristina López Schlichting«¿Cómo explicamos las concesionestras las muertes de Diego Estacio yCarlos Palate? ¿Cómo aclaramos porqué hubo dos manifestaciones, unadel PSOE y otra del PP tras aquelatentado? ¿Cuál era la buena? ¿Losatentados se siguen llamando acci-dentes?¿Se puede decir “España”?Muchas gracias por responder, señorpresi.»

‘La razón’, 6 de junyGabriel Albiac«El pacto de Estado entre el PP y elPSOE –aun cuando, en la práctica,

violado por el segundo desde su ori-gen– daba cobertura fiable a una ciu-dadanía vasca en trance de oponerbatalla pública al independentismovasco; y aun al nacionalismo clásico.A duras penas si el PNV había logra-do mantener su poder en las anterio-res autonómicas. […] También aquí latregua indujo beneficios óptimos. Le-galizado el frente político abertzale, através de ANV, quebrado el tejido so-cial contrario al independentismo porlos sucesivos golpes de la administra-ción madrileña, el ascenso, tanto so-cial cuanto electoral de ETA, era pre-visible.»

‘La razón’, 9 de junyJosé María Carrascal«La tregua era falsa, pero más falsoaún es un presidente que con un ci-nismo digno de un lider totalitario si-gue negándose a reconocer su errory echando las culpas de su fracaso aquien advertía de la inutilidad de suapuesta. ¿Se imaginan ustedes dón-de estaríamos de haberse callado elPP ante el “plan de paz” de Zapatero?ETA no hubiera roto la tregua porqueno le habría hecho falta, al ser ya due-ña del País Vasco, Navarra y en cier-to modo de España, con un hombreal frente que va de la mentira patoló-gica a los sueños de grandeza.»

‘ABC’, 6 de junyIgnacio Camacho«El que habló de derrotar al terroris-

mo, de no ceder y de no negociar fueMariano Rajoy. Porque lo que el pre-sidente del Gobierno dijo ayer anteuna España que contenía el alientoentre el desasosiego y la alarma, fueque seguirá empeñado en “trabajarpor la pazzzzzzz” […], que “hay queadoptar acuerdos de convivencia através de métodos de diálogo” y que“el futuro de los vascos depende deellos mismos” (?). La habitual logo-maquia ambigua, incontestable porobvia y estéril por insubstancial, conque ha afrontado anteriores fracasosde su malogrado empeño. La mismanada envuelta en el celofán retóricodel buenismo, la oquedad idealista yel verdor inocente y virginal de laspraderas del Edén.»

‘Libertad digital’, 7 de junyJuan Carlos Girauta«Las concesiones han existido. Y loque demuestra el último comunicadoetarra es lo contrario de lo que afirmael progrerío. Demuestra que el apaci-guamiento, lejos de aplacar al terro-rismo, lo refuerza. Demuestra que nocabe negociar nada con la ETA, por-que es ilegal y porque sus mínimos“negociadores” no están en manos deningún gobierno, ya que afectan a launidad de España. Demuestra que losterroristas siempre interpretan lasconcesiones como signos de debili-dad, como señales inequívocas de quehay que atacar con más fuerza. Quees justo lo que advertían el PP, la AVTy el pensamiento libre.»

‘ABC’, 7 de junyMikel Azurmendi«¿Qué otra cosa es ya el PSOE sinoun partido para las maniobras detoma del poder, y no para la defensadel Estado de derecho y la libertad?¿Qué es un partido que ha afirmado(y pronto veremos que también ha fir-mado) «la naturaleza política del con-flicto» que tienen planteado con Es-paña ETA y los demás nacionalistas?¿Adónde puede llevarnos un partidoque no discrimina entre ETA y PP yantepone en sus pactos aquélla aéste? ¿Qué se puede esperar de unpartido que ha apoyado, prietas las fi-las, al Zapatero de la legalización deBatasuna […], de la sovietización delaparato judicial, del guiñol humanita-rista con De Juana, de las palmaditasal hombre de paz Otegi, del cordónsanitario alrededor del PP, un partidoque ve bien la terapia Zapatero de queel futuro de los vascos dependa de símismos?»

09L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

El sometent mediàtic del PP no dóna treva a Zapatero

CAVERNA EL GOVERN DEL PSOE HA SIGUT MÉS IMMOBILISTA QUE EL D’AZNAR

Els mitjans de la‘Brunete’ titllen elpresident del Govern de‘Bambi’ que s’ha deixatprendre el pèl per ETA idemanen dimissions ieleccions anticipadesTitulars de ‘La Razón’,d’‘Abc’ i d’‘El Mundo’:Zapatero hi apareix mésque ETA.

ESTAT

Diversos articulistessegueixen manifestantque Zapatero hapracticat el ‘buenismo’amb la banda armada

La realitat és que elpresident del Govern no ha mogut un dit permantindre obert elprocès de pau

FFiixxaacciióó. Titulars de ‘La Razón’, d’‘Abc’ i d’‘El Mundo’: Zapatero hi apareix més que ETA.

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

COMARQUES

REDACCIÓ

La patronal i la Generalitat valencia-na cada volta tenen més difícil justi-ficar l’urbanisme valencià. L’organit-zació ecologista Greenpeace ha tor-nat a situar en la picota a l’urbanis-me valencià en el seu informe anual“Destrucció coste el que coste” co-rresponent a 2007, en el qual su-bratlla mitjançant un al·luvió de xi-fres que solament enguany i a pesarde la crisi immobiliària s’han presen-tat projectes urbanístics per a cons-truir 466.685 habitatges en localitatsturístiques.

Greenpeace sosté, després decreuar les dades aportades per dife-rents associacions, institucions pú-bliques i mitjans de comunicació, queels projectes d’urbanització al PaísValencià es conten ”per milers,llançant enguany una xifra de466.685 habitatges incloses en elsplans urbanístics de les localitats cos-taneres a construir en els pròximsanys” i recorda que just abans de lacelebració de les passades eleccions,la conselleria de Territori va donarllum verda a 200 Programes d’Ac-tuació Integrada (PAIs). Cal recor-dar que aquesta escalada urbanísti-

ca va ser protagonitzada per l’ante-rior conseller de Territori, EstebanGonzález Pons, que va practicar unapolítica de relativa contenció que vaempipar els promotors valencians.Ara no repetirà en el càrrec i la Ge-neralitat valenciana pot llevar el tí-mid fre que va suposar la seua gestiói tornar als temps de desenfrè urba-nístic protagonitzats per Rafael Blas-co.

Els ecologistes destaquen les pre-visions urbanístiques de localitatscom Torreblanca on es preveuen46.000 habitatges sobre una pobla-ció actual de 5.650 persones(2.320%), els 47.800 habitatges pre-vistos a Orpesa, capaços de suportarun increment poblacional del 1.860%o els 38.680 habitatges previstes aGuardamar del Segura que suposenun augment de població del 826%.

Problemes amb la justíciaGreenpeace cita en el seu informe lainvestigació que està realitzant elParlament Europeu i la decisió, jaanunciada , de la Comissió Europeade recórrer la Llei Urbanística Va-lenciana davant el Tribunal de Justí-cia Europeu.

En el terreny domèstic, els ecolo-

gistes afirmen que el Tribunal Supe-rior de Justícia del Païs Valencià “es-tudia prop de 800 causes judicials re-lacionades amb delictes urbanístics id’ordenació del territori i ha paralit-zat ja cautelarment tres Programesd’Actuació Integrada (PAIs).

No obstant això, la “febre” segueixi segons publica el diari Levante elsubdelegat del Govern, Luis FelipeMartínez, ha comfirmat que desprésde la celebració de les eleccions mu-nicipals i autonòmiques, l’Advocaciade l’Estat havia presentat 8 nous re-cursos contra plans urbanístics apro-vats per la Generalitat en els quals noestà acreditada la disponibilitat derecursos hídriccs.

Segons Greenpeace, en el litoralvalencià existeixen almenys 33.175habitatges il·legals de les quals25.000 estan a Oriola.

La Fiscalia del TSJ va investigarl’any passat 43 denúncies relaciona-des amb l’ordenació del territori i esvan incoar diligències sobre 37.

Danys en el litoralSegons l’informe ecologista, nou mu-nicipis costaners de Castelló incom-pleixen la Directiva Europea de de-puració d’aigües residuals.

A més, Greenpeace dedica unapartat especial als ports esportius ia les infraestructures que alteren ladinàmica del litoral, que agreugen lesconseqüències que tindrà el canviclimàtic a la Comunitat, on s’esperauna regressió de la costa de fins a 100metres en alguns punts.

Entre les possibles agressions secita l’ampliació del port de València

Ni tan sols el Ministeri de Medi am-bient escapa a les crítiques ecologis-tes. Greenpeace denuncia que el de-partament de Cristina Narbona estàimmers “en una carrera desbocadaamb l’únic objectiu d’oferir aigua totsels desenvolupaments urbanísticsque es concentren en el litoral medi-terrani mitjançant la construcció deplantes dessalinitzadores”.

Es dóna la paradoxa que des de laGeneralitat valenciana s’acusa Nar-bona de negar-li l’aigua pels seus pro-jectes urbanístics

L’informe considera l’abocamentde salmuera en les proximitats de lesprades de Posidònia com el principalimpacte d’aquestes instal·lacions elsatribueix unes necessitats energèti-ques que requeriran l’emissió a l’at-mosfera de 11 milions de tones deCO2.

Com a conclusió, Greenpeace re-corda que l’informe de l’observatoride la sostenibilitat d’Espanya desta-ca que la Comunitat Valenciana «li-dera el desenvolupament insosteni-ble» d’Espanya pel mal ús que fa delseu litoral.

Més ciment al litoral

MMaarriinnaa dd’’00rr. Exemple d’urbanisme especulador i destructiu. ARXIU

Segons les dades aportades per l’informe de l’organització ecologista Greenpeace referent al’any 2007, s’han projectat 466.685 habitatges en el litoral, 16 camps de golf i 5 ports esportiusque inclouen 2.514 amarres. Els tribunals investiguen més de 800 causes relacionades ambl’urbanisme valencià, que acaba de ser novament denunciat per la Unió Euopea

INFORME PLANS PER EDIFICAR 466.000 HABITATGES EN EL LITORAL VALENCIÀ

LLeess ddaaddeess ddee llaa ddeessttrruucccciióó

2.999.743 nous habitatgesprojectades en plansurbanístics o territorials.

99.519 habitatges il·legals.

89 casos de corrupcióurbanística investigats i 354implicats (entre alcaldes,regidors, constructors,testaferros…) fins al moment.

316 nous projectes per aconstruir camps de golf.

202.250 noves placeshoteleres.

112 nous ports esportius oampliacions d'aquests per a38.389 amarris.

350 municipis amb abocamentsil·legals o dolenta depuració.

Xifres

11COMARQUES L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

1. Vinaròs. Manca de planta depuradora d’aigües re-siduals. 2. Benicarló. Plans d’urbanització per a sòlsinundables i protegits per Costes. Manca de plantadepuradora d’aigües residuals. 3. Peníscola. Projec-te per construir dos camps de golf. Manca de plantadepuradora d’aigües residuals. 4. Alcossebre-Al-calà. Manca de planta depuradora d’aigües resi-duals. 5. Torreblanca. 46.389 nous habitatges. 6.Cabanes. 71 habitatges en domini públic marítim te-rrestre. Depuració insuficient d’aigües residuals.Construcció del PAI Torre la Sal sense garantia de re-cursos hídrics. 7. Oropesa. 47.800 nous habitatges,7.500 places hoteleres i tres nous camps de golf.Depuració insuficient d’aigües residuals. 8. Benicàs-sim. PAI Benicàssim Golf: 2.500 habitatges i uncamp de golf. 9. Almassora. 2.000 nous habitatges.Extensió del polígon del Serrallo a la platja. Habitat-ges il·legals a la desembocadura del riu Mijares. 10.Burriana. PAI Pedrera Port a primera línia de costa.11. Nules. Projecte per construir un camp de golf. 42construccions il·legals a la zona de marjal. 241 habi-tatges en domini públic marítim terrestre. 12. Mon-cofa. 91 habitatges en domini públic marítim terres-tre. Projecte de nou port esportiu. Depuració insufi-cient d’aigües residuals. 13. Xilxes. Projecte perconstruir dos camps de golf. 93 habitatges en domi-ni públic marítim terrestre. Depuració insuficient d’ai-gües residuals. 14. Almenara. PAI Platja: 3.400nous habitatges. 97 habitatges en domini públic ma-rítim terrestre.15. El Puig. 17.136 nous habitatges. 16. Alboraia.Trasllat de centre comercial a zona d’horta. 800 ha-bitatges i dos hotels a primera línia. 17. València.Operació urbanística amb el camp de futbol de Mes-talla. Ampliació del port de València, que afecta lesplatges de la Malva-Rosa, El Saler i l’Albufera. 18.Catarroja. Projecte Nou Mil·lenni: 12.000 nous habi-tatges. 19. El Perellonet. Construcció de 208 habi-tatges. 20. El Perelló. Ampliació del port per conver-tir-lo en port esportiu. 21. Sueca. Denúncia contral’alcalde per permetre la construcció de 25 habitat-ges al PN l’Albufera. Condemna per abocamentsd’aigües residuals al litoral. 22. Cullera. “Manhattande Cullera”: 4.880 habitatges a 33 torres de 25 altu-

res, dos hotels de 40 plantes i un port de 700 ama-rratges a la desembocadura del Xúquer. 23. Taver-nes de la Valldigna. 5.500 habitatges, tres campsde golf i un port esportiu.24. Gandia. L’ampliació del port esportiu destruiràbancs de cloïssa i danyarà les platges adjacents. 25.Piles. Platja de Miramar: urbanització de l’últim tramverge de costa.26. Pego. 1.400 habitatges i un camp de golf. L’ex-alcalde ha estat condemnat a sis anys de presó perdelicte ecològic. 27. Dènia. El Pla General Territorialaugmenta l’edificabilitat. 2.500 habitatges senseclavegueram. 28. Xàbia. Platja del Tangó: construc-ció d’un espigó il·legal per part del Ministeri de MediAmbient. 29. Calp. Construcció a la platja de La Fos-sa d’un hotel de 104 metres d’altura, a sis metresde la línia de costa, malgrat tenir l’autorització deCostes caducada. 30. Altea. Pla Ponts del riu Algar:5.775 habitatges i un camp de golf al costat de ladesembocadura del riu. Ampliació del port es-portiu Luis Campomanes: destrucció de Po-sidonia oceanica. 31. L’Alfàs del Pi. 2.200nous habitatges. 32. Benidorm. TerraMítica. Requalificació per construir2.000 hotels apartament i un complexhoteler. Construcció de dues torres a lavora del mar a Punta Llisera. 33. La VilaJoiosa. 2.000 habitatges il·legals. Construccióde 35.000 habitatges. 34. El Campello. Cala Lanu-za: construccions que envaeixen la servitud de pro-tecció de Costes. La dessaladora de Mutxamel po-dria destruir la praderia de Posidonia oceanica. 35.Sant Joan. Pla parcial per requalificar el 25% del ter-me municipal.36. L’Albufereta (Alacant). Projecte de construcciódel port esportiu a la platja de l’Almadrava. 37. Ala-cant. Pla Rabassa: 15.000 habitatges sense submi-nistrament d’aigües assegurat per la CHX. Dessala-dora d’Alacant-Marina Baixa. Projecte d’instal·laciód’11 dipòsits de carburant al port.38. Cala dels Borratxos (Alacant). Projectes deconstrucció de platós aquàtics en el LIC Illa de Tabar-ca. 39. Santa Pola. Construcció de 5.000 habitatgesi un camp de golf al costat d'una zona humida prote-

gida. 40. Guardamar del Segura. 38.680 noushabitatges en el seu nou PGOU. 41. Oriola.67.000 nous habitatges. Pla Parcial Alamedadel Mar: 1.744 habitatges i un port esportiu al’últim tram de litoral verge. 42. Torrevella.92.000 nous habitatges. La dessaladoraafectarà la praderia de Posidonia oceani-ca. 43. Pilar de la Foradada.21.000 habitatges. Construc-cions il·legals a Serra Escalona.

ELS PUNTS NEGRES DEL LITORAL VALENCIÀ

48 amenaces

Existeixen alternatives a la de-predació del litoral. Greenpeaceaporta en el seu informe un se-guit de propostes que són com-partides per la majoria dels mo-viments ecologistes i platafor-mes com Compromís pel Terri-tori.1.- URBANISME: Greenpeaceha presentat un decàleg d'urba-nisme sostenible que proposaun canvi en la gestió urbanísti-ca que limite al 10% l'augmentpossible d'urbanització en elsplans municipals, elimine la fi-gura del conveni urbanístic, im-pedisca la construcció d'habi-tatges associats a camps degolf i ports esportius, faça obli-gatori identificar les necessitatsde recursos com l'aigua i l'ener-gia com requisit previ a la urba-nització i millore i fomente laparticipació ciutadana tant enel disseny de les ciutats com enel control de l'urbanisme. .

2.- TURISME: laprotecció del lito-ral està íntima-

ment lligadaal bon desen-

volupament dela indústria turís-

tica. Ha d'analit-zar-se la situació real d'aquestsector sobre la base de criterisde rendibilitat, sostenibilitat iperspectives de futur. D'igualforma, ha de fer-se una anàlisirigorosa de l'estat del litoralque permeti establir polítiquesque assegurin la supervivènciadel sector.

3.- CANVI CLIMÀTIC: resultaimprescindible engegar políti-ques i estratègies que incorpo-rin aquestes previsions en to-tes les actuacions que es por-tin a terme en el litoral. A mésés necessari portar a termeuna revolució energètica queacabi amb la dependència dels

combustibles fòssils mitjançantla seva substitució per energiesrenovables i redueixi l'emissiódels gasos d'efecte hivernacle.Totes les comunitats autòno-mes tenen suficient capacitatper a abastir la seva pròpia de-manda d'energia elèctrica mit-jançant mètodes nets i renova-bles.

4.- ALTRES IMPACTES EN ELLITORAL: el Ministeri de Mediambient ha d'abandonar lespràctiques d'enginyeria dura enel litoral i centrar els seus es-forços a protegir i conservar elsterrenys amenaçats per la cons-trucció. Ha de decretar-se unamoratòria en la construcció denous ports esportius i fomentarmesures com el lloguer d'em-barcacions. Acabar amb els pro-blemes d'abocaments i conta-minació ha de convertir-se enuna prioritat per a totes les ad-ministracions.

ATURAR LA DESTRUCCIÓ

Receptes

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

REDACCIÓ

Malgrat que fa més de 30 anys dela mort del dictador Franco, els ca-rrers valencians continuen plensde símbols que recorden la seuaèpoca.El passat 23 de juny la Co-ordinadora d’Assemblees de Jovesde l’Esquerra Independentista(CAJEI) va protagonitzar un actede lliurament de plaques del ‘Mi-nisterio de la Vivienda’ franquistaa les portes del Palau de la Gene-ralitat Valenciana, a la Plaça Mani-ses, que va aplegar una trentena dejoves i centenars de plaques fei-xistes. A les dotze del migdia s’hiva llegir el manifest de la campan-ya “Subversió per la llibertat. Forasimbologia espanyola i francesadels nostres carrers!” i va proce-dirse a l’exposició dels dos cente-nars de plaques extretes a dife-rents comarques del País Valenciàcom l’Horta, El Comtat, la PlanaBaixa i la Costera.

Durant la mostra de les plaques,els vianants del centre de Valènciavan rebut una octaveta informati-va que explicava el contingut d’a-questa acció i els objectius de lacampanya. Segons la CAJEI, l’ac-te, vigilat en tot moment per unadesena de policies nacionals, vaservir “per evidenciar el conflicte

entre els Països Catalans i els Es-tats espanyol i francès, els qualsmantenen intactes i impunes alsnostres carrers els seus símbols dedominació i exaltació dels tempsmés foscos per als Països Cata-lans”.

Al final de l’acte, dos militantsde la CAJEI van adreçar-se als tre-balladors de la porta de la Genera-litat amb la finalitat de lliurar unsobre amb una placa al presidentde la Generalitat Valenciana, Fran-cesc Camps. El lliurament no vapoder realitzar-se perquè el regis-tre tanca els cap de setmana i espostposà per al dilluns.

Des de la CAJEI es va recordarque les accions subversives segui-ran en els propers mesos arreu dela nostra geografia i que “el joventde la CAJEI no s’aturarà fins acon-seguir modificar el paisatge em-pastifat, actualment, amb la sim-bologia imperialista i impositiva”.Malgrat les contínues protestes dela ciutadania, les autoritats valen-cianes, hereves del franquisme,segueixen sense fer res per elimi-nar aquestes restes feixistes de lavia pública, tot i les contínues pro-testes de la ciutadania.

+info:www.cajei.net

CCAAJJEEII ACCIÓ DAVANT LA GENERALITAT

Lliurament de plaques del règimfranquista a Francesc Camps

L’acte s’emmarca dins de la campanya “Subversió i lliberat. Fora simbologia espanyola i francesa dels nostres carrers!”

Unes dues-centes plaques franquistes van ser desplegades davant la Generalitat.

13COMARQUES L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

REDACCIÓ

Una jutgesa ha evitat l’enderroca-ment de deu edificis afectats perl’ampliació de l’avinguda de BlascoIbáñez, al barri del Cabanyal. Lamagistrada ha declarat nules 10 deles 12 llicències concedides per l’A-juntament a l’empresa Aumsa perenderrocar immobles situats dinsdel Pla Especial de Protecció i Re-forma Interior (PEPRI) del Caban-yal, que és el nom que rep el pro-jecte d’allargar Blasco Ibáñez finsla mar. Els permisos, que van serrecorreguts per la plataforma Sal-vem el Cabanyal, afectaven set edi-ficis de la zona declarada Bé d’In-terés Cultural inclosa al Pepri, qua-lificat Conjunt Històric Protegit, ons’hi ubiquen els altres cinc immo-bles.La jutgessa li ha recordat a l’Ajun-tament que, tot i estar vigent el

PEPRI des de 2001, no pot haver-hi “operacions urbanístiques” per-què el plà urbanístic està pendentdel recurs de casació interposat da-vant del Tribunal Suprem contra lasuspensió cautelar del Pepri acor-dada per un aute del TSJ valencià.La jutgessa li ha recriminat a l’A-juntament que aquesta suspensiócautelar precisament va decretar-se per evitar que es concedirenaquests permisos. Al seu parer,això implica “una clara desobe-diència de l’administració de justí-cia. El jutjat considera, a més, “l’ú-nic criteri objectiu i valorable perconcedir les llicències d’enderro-cament resulta de què els edificissón propietat d’Aumsa” i denunciaque “tan sols persegueixen una fi-nalitat: l’obtenció de solars”. Això,recorda la sentència, portarà a ge-nerar “més degradació en la zonaafectada per l’apertura de l’ avin-guda que es projecta en el Pepri» .Així, les demolicions suposarienuna pèrdua “irreversible” d’edificisd’interès arquitectònic i, a l’esperaque s’hi pronuncie el Suprem, con-sidera que no està justificat l’en-

derrocament. La jutgessa determi-na que una acció d’aquestes carac-terístiques només pot donar-se encasos de ruïna o amb la finalitat d’e-dificar o executar un projected’urbnització, condicions que “noes compleixen”. D’altra banda, la magistrada no ha

acceptat el recurs de la plataformaveïnal en el cas de dos dels immo-bles -a Sant Pere 21 i a Francesc Ei-ximenis 32- per entendre que man-quen d’interès arquitectònic donatque no estaven inclosos en el catà-leg d’edificis protegits, tot i que ad-verteix que els solars s’hauran de

conservar en condicions higièni-ques i vallats.El president de Salvem el Caban-yal, Faustino Víllora s’ha felicitatper la sentència i demana que esdepuren responsabilitats per haverordenat enderrocar il·legalment elsedificis.

SSEENNTTÈÈNNCCIIAA

La justícia evital’enderrocamentde deu edificicis al CabanyalLa jutgessa acusal’Ajuntament de“desobediència clara a la justícia”

15ESPECIALL’Avanç Informació, 29 de juny de 2007ESPECIAL14 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

El passat dimecres 21 dejuny van celebrar-se elspremis Ovidi Montllor

2007, que destaquen els millorstreballs editats enguany delsmúsics i cantants en valencià.50 treballs presentats optavenals 9 guardons atorgats pel ju-rat i a quatre reconeixementsespecials.

Si l’any passat Miquel Gil vaser clar triomfador de la nit,aquest any els resultats del ju-rat, format per Eduard Guillot,Juanma Játiva, Empar de La-nuza, Ricard Belda i Josep Vi-cent Frechina, han estat mésrepartits. El premi amb mésprestigi, el de millor disc, ha es-tat atorgat a Oscar Briz, pel seunou treball Quart Creixent. Untreball on la sonoritat acústicai electrònica van de la mà i onBriz continua la reivindicaciód’un ésser humà més noble iamb més capacitat crítica.Elspremis Ovidi Montllor estan or-ganitzats pel Col·lectiu de Mú-sics i Cantants en Valencià Ovi-di Montllor, el periòdic L’Avanç,Escola Valenciana, el Centre deCultura Ovidi Montllor d’Alcoii la Societat Coral El Micale-tuesta nit s’han celebrat elspremis Ovidi Montllor 2007,que destaquen els millors tre-balls editats enguany dels mú-sics i cantants en valencià. 50treballs presentats optaven als9 guardons atorgats pel jurat ia quatre reconeixements espe-cials.

Durant el seu parlament, Ma-nolo Miralles, president delCOM (Col·lectiu de Músics iCantants en valencià), ha des-tacat el “gran moment de lamúsica en valencià” i la proli-feració de treballs durant l’any2007, un total de 36 discs i 12maquetes. Tot això, ha afegit,en un context on “ser músic ocantant en valencià és un oficique requereix amor, dedicació,passió i ser una mica mag iequilibrista, per poder arribaral final de la corda fluixa, sen-se perdre massa coses, ni evi-dentment, caure a terra i aca-bar amb una cama trencada oalguna cosa mes”.

Després del lliurament delspremis, ha estat el torn de l’ac-tuació, com sempre corrossiva,de Xavi Castillo.

Els premis Ovidi Montllor es-tan organitzats pel Col·lectiude Músics i Cantants en Valen-cià Ovidi Montllor, el periòdicL’Avanç, Escola Valenciana-Fe-

deració d’Associacions per laLlengua, el Centre de CulturaOvidi Montllor d’Alcoi i la So-cietat Coral El Micalet.

Feliu VenturaMillor Cançó/Millor lletraSi el 2006 Feliu Ventura ambBarricades de Paper va estarnominat en diverses categoriesi no va aconseguir cap premi,enguany els Ovidi ha reconegutla qualitat del seu nou disc Al-fabets de futur, li ha valgut dosreconeixements del jurat: mi-llor cançó per Alacant (per in-terior) i millor lletra per SiVens. Amb aquest nou treballel cantautor de Xàtiva preténinventar nous llenguatges, ambla intenció d’esborrar els abe-cedaris caducs que han perdutcapacitat d’expressió i acció.Es tracta d’un perfecciona-ment del to àrid i bell del seudarrer treball Barricades dePaper.

Rafa XambóMillor disc de cançòEn la modalitat de millor discde cançó el guardonat pel juratha estat Rafa Xambó perCançons de la Memòria Trista.Xambó canta ara amb eixe puntd’arrogància rockera que el ca-racteritza però molt més me-surat i matisat que en anteriorsocasions; la seua veu, a més, esbeneficia dels densos arranja-ments erigits amb la complici-tat d’Albert Ortega —nom cru-cial pel que fa al resultat final—; uns arranjaments protagonit-zats per textures electròniquesadministrades cautelosament iuna trama de guitarres extra-ordinàries fetes servir amb gusti imaginació.

Pep GimenoMillor disc FolcEn la modalitat de millor discde Folc i Noves Músiques des-taca el premi a Pep Gimeno,“Botifarra” un dels músics demoda del moment que s’haconsolidat amb el treball Si empose a cantar cançons. Es trac-ta del seu primer disc en soli-tari després d’haver estatmembre de nombrosos grups, ihaver realitzat múltiples col·la-boracions. La cançó tradicionalés la seua base i es defineixcom un “mercenari de la co-pla”.

Sant GatxoMillor disc Pop-Rock

Hi havia també certa expecta-ció sobre qui substituiria LaGossa Sorda com a millor grupPop-Rock. Finalment el veteràgrup de la Vila Joiosa Sant Gat-xo s’ha fet amb el premi al mi-llor disc d’aquesta modalitat. Sitanque els ulls continua situantles guitarres com el seu eixidentitari i demostra que elgrup de la Marina Baixa ha viat-jat en els seus tretze anys d’-història del punk-rock a l’indied’influència britànica. Tot unluxe per la música en valencià.

Eva Dénia & Manuel HamerlinkMillor arranjamentsD’altra banda, Eva Dénia & Ma-nuel Hamerlink, han aconse-guit el premi Ovidi Montllor alsmillor arranjaments.

121 dbGrup revelacióEl premi ha recaigut en un grupjove i contundent que donaràmolt que parlar: 121db.

RapsodesMillor maquetaHa destacat també la inclusióen els premis d’un dels grupsque ha apostat de forma cap-davantera pel Hip-Hop en va-lencià, la formació Rapsodess’ha endut un merescut premia la millor maqueta.

Sva-tersPremi MuixerangaD’altra banda, el grup de l’Hor-ta Sud Sva-ters s’ha fet amb elpremi Muixeranga després deguanyar en vots en la votacióduta a terme ala pàgina web delperiòdic L’Avanç, amb més del27% del vots. El premi Muixe-ranga reconeix el millor discpel domini lingüístic per vota-ció popular.

Lluís MiquelTrajectòria artísticaTambé ha destacat el premi ala trajectòria artística, que hasigut atorgat a Lluís Miquel. Elcantautor valencià va ser l’ini-ciadors de la nova cançó alsPaís Valencià amb el grup 4Z.

La GiraPremi al suport a la música en ValenciàA més, La Gira, el Festival Iti-nerant de Música en Valenciàha rebut el premi al suport dela música en valencià. Aquestreconeixement l’atorga el

Col·lectiu de Músics i Cantantsen valencià Ovidi Montllor.

Soul AtacPremi FormentLa fusió de funk, jazz, rock isoul del grup Soul Atac li hamerescut el premi Formentque lliura el periòdic L’Avançen reconeixement a la tasca dedifusió de la música en valen-cià en un públic massiu.

TourboletReconeixement Escola ValencianaD’altra banda, Escola Valencia-na ha lliurat un reconeixemental organitzadors del Tourbolet,festival de metal-rock en va-lencià que enguany ha celebratla seua segona edició.

II PREMIS OOVVIIDDII MMOONNTTLLLLOORR

La gran nit de lamúsica en valencià

Imatges: Xavi Martí-nez. Hi apareixen al-

guns dels guardonatsamb els Ovidi 2007.Enguany el premi tor-

na a ser una litografiacedida pel pintor Mi-

quel Barceló de laseua sèrie dedicada

a Ovidi Montllor

REDACCIÓ

La fractura interna a EsquerraUnida del País Valencià es fa cada ve-gada més gran. Izquierda Unida, lacoalició que va crear el PCE per aglu-tinar totes les forces d'esquerres quevan participar en la campanya pel Noen el referèndum de l'OTAN, viu lesseues hores més baixes amb uns en-frontaments interns que semblen es-tar a punt de trencar-la. Més enllàdels personalismes esbombats per lapremsa convencional, s'hi enfrontendues estratègies diferents per enca-rar el futur i diferents concepcionsdel que significa ser un partit d'es-querres al segle XXI.. D'un costat hiha el sector del coordinador generalGaspar Llamazares, que aposta perrefundar el partit en una formacióecosocialista a l'estil d'Iniciativa perCatalunya i continuar l'estratègia desuport mantinguda amb el govern deJosé Luís Zapatero. De l'altre, la ma-joria del PCE i els sectors més situatsa l'esquerra, que en regles generalsi amb diferents matisos critiquen eldistanciament amb els movimentssocials i que la formació haja aban-donat, al seu parer, les polítiquesmés transformadores. Els sectors

crítics amb Llamazares, represen-tats per persones com el secretarigeneral del PCE Francisco Frutos ola dirigent Ángeles Maestro, tampocsón homogenis. Hi ha qui aposta peruna refundació comunista a l'estil del'italiana Rifundazione i qui prefereixretornar als orígens d'IU amb unamajor coordinació i penetració en elsmoviments socials. Qui vol centrarla identitat del partit en recuperaruns valors republicans que tornen aestar presents entre la joventut, i quicentra l’atenció en aprofundir en lalluita contra la globalització capita-lista. Siga com siga, tots coincidei-xen en voler fer fora Llamazares, itracten de forçar un congrès extra-ordinari abans de les eleccions de2008 perquè rellevar-lo com a can-didat.

Al País Valencià, la majoria queconformen el Partit Comunista(PCPV) i els independents que lide-ra la coordinadora, Glòria Marcos,formen part dels crítics amb el co-ordinador general. La derrota a lesurnes del 27-M ha reavivat els frontsque mantenen oberts amb les mino-ries més crítiques, que representenEsquerra i País i Projecte Obert in'ha creat de nous, fins el punt quela ruptura cada volta sembla més aprop

La història interna d'EU-PV és,simplificant-la molt, la de dos gransblocs -el Partit Comunista del PaísValencià (PCPV) i el corrent nacio-nalista Esquerra i País (EiP), en-capçalat per Pasqual Mollà- i unsquants satèl·lits que graviten entornd'ells, aprofitant cada tres anys les

assemblees per a comptar-se ambl'esperança de ser un més que l'al-tre. En essència, EiP ha anat en-greixant mentre els comunistes hanhagut de compensar la seua pèrduade terreny i mantenir el control dela direcció aliant-se amb minoriesamb les quals tenen la prevenció capal nacionalisme com a comú deno-minador.

Aquest escenari es va repetir enl'última assemblea, el passat no-vembre, que va escollir Glòria Mar-cos com a coordinadora general. Sibé Esquerra i País, lluny de seguirprogressant, va sofrir una lleugerareculada, continua representant unterç de l'organització. La candidatu-ra de Projecte Obert, encapçaladaper Josep Vicent Bort -amb els mo-derats del PCE liderats per Joan

Ribó- va assolir el 16 per cent delssuports, però en part a costa de lle-var-li vots a Mollà. La majoria d'EUes va mantenir i va aprofundir la di-visió interna en un conclau incubata la calor de les disputes entorn dela negociació del pacte autonòmicamb el Bloc.

Lluny de fer pinya després dels re-sultats negatius del 27-M, les dife-rents famílies d’Esquerra Unidasemblen estar prenint posicions peragafar forces front a una possibleruptura. Esquerra i País ha deciditeixir de la direcció d’EU i constituir-se com a partit intern. “Si Glòria Mar-cos ens tracta com partit, com si es-tiguérem en una coalició, potser ensconvé formar ja un partit i tindremmés garanties, com el PCE”, raonen.

Igualment, li han proposat al Blocexercir conjuntament la força quetenen al grup parlamentari . Dels setdiputats del Compromís a les Corts,dos pertanyen als nacionalistes i cincsón d’Esquerra Unida, però d’a-quests només tres són de la corda deMarcos. El partit nacionalista ha de-clinat l’oferta, tot i que molts analis-tes asseguren que simplement estàesperant a què la poma caiga de l’ar-bre i s’escenifique la ruptura.

Per la seua banda, els primers no-menaments institucionals d’Esque-rra Unida estan orientats a arraco-nar els sectors crítics. Així, qui aspi-rava a continuar de diputat a la Di-putació de València, Josep Bort (capvisible d’Espai Obert) ha estat subs-tituït pel comunista Jesús León. ABort l’avalava el suport per escrit del60 per cent dels regidors que ha ob-tingut EU a la demarcació, junt a cincdels set ajuntaments on governen.

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

La llarga crisi d’EU s’agreujadesprés dels resultats del 27-M

POSTURES ENFRONTADES LES DISPUTES SITUEN IZQUIERDA UNIDA A UN PAS DE LA RUPTURA

Lluny de fer pinya frontels resultats del 27-M,les diferents famílies dela formació d'esquerresaprofundeixen la divisióinterna i prenen forcesfront a un possibleescenari futur de ruptura

La coordinadora Glória Marcos és la portaveu del grup del Compromís a les Corts

17COMARQUES L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

R. T

Les fredes relacions entre els dosprincipals dirigents de Convergèn-cia i Unió (CiU), Artur Mas i JosepAntoni Duran i Lleida, llasten la fe-deració nacionalista i han agreujat lacrisi que aquesta pateix des de famesos. Les tensions entre els dospartits van esclatar el passat dilluns18 de juny, just quan el setmanari ElTriangle publicava en exclusiva queun sector d’Unió temptejava pre-sentar-se a les eleccions generalssense Convergència. El setmanaritambé es feia ressò de reunions ma-tingudes pel president d’UDC i se-cretari general de CiU, Duran i Llei-da, amb cercles polítics, intel·lec-tuals i econòmics per conèixer elsseus punts de vista sobre una “ope-ració Eusko Alkartasuna a Catalun-ya”.

Una de les persones sondejadesper Duran va manifestar a El Trian-gle que el líder democratacristià “síreconeixia la supremacia de JordiPujol, però se sent superior a ArturMas. I sembla que no s’entendranmai”. Les males relacions entre amb-dós líders vénen de fa temps. Gaire-bé ni es parlen des del 2006, peròs’espera que aquesta setmana s’as-seguen per parlar.

Els problemes també es nodrei-xen de les diferents estratègies queté cadascun d’ells. “Duran vol manarabsolutament sobre la política es-panyola i que Mas es quede la cata-lana. I això vol dir que pretén deci-dir les polítiques d’aliances i pactespostelectorals a Madrid, mentre queMas hauria d’acontentar-se amb lesmans lliures però tan sols dintre deCatalunya”, diu la font abans es-mentada. En aquesta conjuntura calsituar les paraules de l’expresidentJordi Pujol, que ha cridat al diàleg i

al consens en totes les decisions quees prenguen, en una al·lusió veladaa Duran perquè no es cregués quepodrà fer i desfer en les polítiques depactes postelectorals. Un comunicatoficial de Convergència recordavatambé que el pacte de la federacióparlava de consensuar aquestes re-lacions.

Estratègies divergentsMés enllà d’aquestes picabaralles so-bre quotes de poder, les diferènciessón més substancials. “La teoria deDuran és que CiU mai no obtindràmés vots que el tripartit i, d’aquestamanera, restarà a l’oposició durantanys. En aquesta tessitura, vol arros-segar una part del vot del PP i del votcatòlic i crear una gran força de cen-tredreta. Hi ha molta gent que no sesent còmoda votant el PP, però tam-poc no se sent representada amb Ar-tur Mas, per la qual cosa CiU ho po-dria aprofitar per créixer pel sectorno estrictament nacionalista. En al-tres paraules, els democratacristianstenen com a principal objectiu apri-mar el PP per reforçar Convergèn-cia”.

Aquesta estratègia, però, xocafrontalment amb la teoria del nuclidur de Convergència, que aposta perarrossegar vots a Esquerra Republi-cana de Catalunya (ERC). Aquestsector convergent està articulat en-torn de Felip Puig i David Madí, se-cundats per les joventuts del partit.En aquest sentit, les declaracionesde Daniel Terradelles sobre la ne-cessitat d’apartar Duran com a cap

de llista en les properes legislativesés un exemple de la batalla obertaentre les dues grans estratègies.

Una conseqüència d’aquesta di-vergència d’estratègies són les prio-ritats de cadascun dels dos partits:UDC vol entrar al Govern centralmane qui mane, el PSOE o el PP. “Eltema no està en el fet que Duran sigaministre o no, sinó que passa per unpacte programàtic i pel desplega-ment de l’Estatut. La nostra priori-tat és defensar els interessos de Ca-talunya on siga, des de tots els esce-naris possibles, fins i tot des del Go-vern central», diu una font d’Unió.A CDC, les prioritats són unes altres.El mateix Artur Mas ja va advertirDuran a través dels mitjans que ésdifícil un pacte amb el PSOE a Ma-drid quan a Catalunya el PSC és unenemic acarnissat de CiU. La postu-ra de Mas, que coincideix amb la pos-tura del seu nucli dur, és que un pac-te amb el PSOE a Madrid requereixcontraprestacions a Catalunya, és adir, que els socialistes facen Mas pre-sident.

Crítiques mútuesOficialment, tant fonts consultadesde Convergència com fonts d’Uniótracten de treure ferro al tema. “Mal-grat el que s’ha dit, Duran no va plan-tejar mai en el comitè de govern d’U-nió el trencament de la Federació–diu una font democratacristiana–.Això seria un greu error, un disba-rat”.

Dintre de les files d’UDC, però, hiha malestar perquè s’ha permès que

alguns dirigents convergents pose-saren en dubte el lideratge del se-cretari general de la federació. “Éscert que Artur Mas i altres dirigentshan apostat clarament i públicamentperquè Duran siga el pròxim cap dellista, però haurien de controlar mésels seus cadells perquè això és des-lleial. No pot ser que el qüestionen”.

Des de les files de CDC, s’apostaper la tranquil·litat. “Periòdicament,sorgeixen crisis com aquesta. O siga,ja estem acostumats i d’aquí a poctemps tornarem a la normalitat”, vadir un dirigent convergent al setma-nari El Triangle. En altres sectors,les crítiques cap als seus socis sónmés mordaces: “UDC té el que tégràcies a Convergència. Nosaltressom com un matrimoni i ho compar-tim tot, però s’ha de tenir en comp-te que tant el pes de la qüestióeconòmica com l’estructura territo-rial i organitzativa és gairebé tot deCDC. Si decideix presentar-se en so-litari a una campanya, a veure quansdiputats aconsegueix”.

Crisi a LleidaLluís Corominas, vicesecretari ge-neral i responsable de política mu-nicipal de Convergència (CDC), hademanat “disculpes a la ciutadania”de Lleida per les “discrepàncies” queexhibeixen en públic els dirigentsdel seu partit arran dels mals resul-tats electorals d’Isidre Gavín com acap de llista de CiU a la Paeria deLleida. Fa alguns dies, Isidre Gavínes queixava del “mal tracte” que re-bia per part de “determinats perso-

natges de la federació lleidatana deConvergència”. Quan la premsa li vademanar si s’estava referint a l’ex-conseller i actual diputat Josep Grau,Gavín va guardar un silenci més queeloqüent.

Els convergents lleidatans estanen ple ball de bastons. D’una banda,el president d’aquesta federació, Ra-mon Alturo, un home de la corda deGrau, està laminant les posicions deGavín, si bé aquest també comptaamb un sector fidel. Un altre mem-bre de la federació, l’alcalde d’Al-carràs, Gerard Serra, defensa Gavínen afirmar que és el “cap de turc”dels mals resultats electorals i quese li ha fet una “injustícia” en apar-tar-lo de les negociacions amb les al-tres forces polítiques pel control dela Diputació de Lleida, quan fins aran’ha estat el president.

CiU està a l’espera que es resol-guen els recursos sobre les llistesblanques del PSC i de CiU en les úl-times municipals perquè, en el casd’una improbable resolució favora-ble, això els donaria dos escons mésa la Diputació de Lleida, que els per-metrien recuperar-ne la presidència.En la visita que Corominas va fer aLleida la setmana passada, el vice-secretari general de CDC va repetirfins a tres vegades que Alturo teniatot el seu suport, però quan se li vapreguntar si Gavín seria president dela Diputació en cas que CiU guanyésel recurs i se li adjudiquessin dos es-cons més, Corominas no es va pro-nunciar. El destí de Gavín és ser capde l’oposició a la Paeria. Res més.

Convergència i DesunióCRISI MAS I DURAN DIVERGEIXEN EN EL PAPER PERSONAL I EN L’ESTRATÈGIA

El líder d’Unió intentacontrolar els pactespostelectorals a Madrid iles relacions amb altrespartits, mentre que estàdisposat a deixar a ArturMas les mans lliuresdintre de Catalunya

Josep Maria Pelegrí i Duran i Lleida en una reunió del comitè de govern d’UDC.

Duran vol manarabsolutament sobrela política espanyola i que Mas es quede la catalana

CDC i UCD mantenenestratègies divergentssobre com poder tornara governar la Generalitatde Catalunya

20 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

JOAN PALOMÉS

Durant els mesos de març i abril,el Banc d’Espanya es va desfer del20% de les reserves d’or: unes 80 to-nes equivalents a uns 2.000 milionsde dòlars en els mercats internacio-nals. Motius: «ajustaments tècnicsde les reserves». Va ser el molt con-servador The Daily Telegraph el queva provocar la tempesta en publicaruna anàlisi força reveladora sobre ladecisió del Banc d’Espanya de ven-dre part de les seves reserves d’oramb l’objectiu, segons el diari, depal·liar una imminent fallida econò-mica del país. El vicepresident i mi-nistre d’Economia Pedro Solbes vahaver de respondre una interpel·la-ció de l’oposició sense gaire éxit enles seves respostes: «L’or ja no ésrendible». I es va quedar tan ample.Tot i que el que s’està venent no ésnomés or: també divises, bons delTresor nord-americà i «altres ac-tius».

L’anàlisis del rotatiu britànic ésdevastador i alerta sobre la crisieconòmica i financera espanyola pelgreu dèficit per compte corrent i l’e-ventual “crisi bancària” si es pro-dueixen anomalies en el mercat im-mobiliari. De forma reveladora, haestat Goldman Sachs, un dels prin-cipals bancs d’inversió del món, quiha aturat el cop en lloar la sanejadaeconomia espanyola i el minso per-centatge de deute públic en relacióal PIB.

L’antic patró or Però la venda d’or no s’ha aturat. Elsetmanari financer Gold Forecaster-Global Watch ha detectat 28 tonesmés d’or durant el mes de maig quehan entrat en el mercat procedentsdel Banc d’Espanya. I no seria genssorprenent que les vendes conti-nuessin al llarg de l’estiu –«quietsummer»–. Julian W. Phillips, ana-lista del setmanari, se sorprèn queun «home tan altament qualificat»com Solbes parle públicament sobrela manca de rendibilidad de l’or. “Entot cas, nosaltres considerem quel’increment d’un 130% del preu del’or des de 1999 és rendible”. Lesvendes d’or procedents dels bancscentrals europeus els darrers anys

han coincidit amb l’augment del seupreu.

L’any 1999 els catorze bancs cen-trals nacionals europeus signavenamb el flamant Banc Central Euro-peu (BCE) el pacte quinquennal so-bre l’or, el Central Bank Gold Agre-ement (CBGA). L’acord pretenia li-mitar les vendes conjuntes d’or a 400tones anuals. Aleshores, l’or estavacaient per sota dels 300 dòlarsl’unçatroy (unitat de mesura equi-valent a uns 31 grams) i es tractavade recuperar el preu. El 2004 es ra-tificava de nou el CBGA i augmen-tava el límit de les vendes quin-quennals d’or de 2.000 tones a2.5000 tones. A finals de 2005, el

preu de l’or assolia els 500 dòlars perunçatroy, superant en pocs mesosels 700. Actualment, el preu s’ha es-tabilitzat en els 655 dòlars.

Anàlisi pessimistaTot i que han sortit unes 3.000 tonesd’0r del cofre europeu en els prop-passats vuit anys, els quinze bancssignataris –catorze, més el BCE–disposen actualment de 12.850 to-nes. I les caixes de cabals nacionalsn’estan ben assortides: Alemanya,per exemple, posseeix 3.423 tonesd’or, el 63% de les seves reservesglobals; França, 2.710 tones, el 57%de les seves reserves i l’Estat es-panyol, 417 tones, un 45% de les re-

serves pròpies.Aquesta alta proporció en les re-

serves nacionals –els expertes reco-manen que la proporció de les re-serves d’or no superi el 15% del to-tal d’actius de la reserva– i altres in-dicis han dut els analistes de GATA(Gold Anti Trust Action) a suggerirque les vendes dels darrers mesoshan estat una estratègia concertadaper mantenir el preu de l’or per sotad’un nivell que es considera crític,700 dòlars l’unçatroy, i evitar la fu-gida de les divises cap a valors sòlidscom l’or. Tot i que l’or va perdre des-prés de la I Guerra Mundial el seupaper de regulador del sistema mo-netari internacional, encara preser-va la seva condició de refugi segur –iúnic– davant de crisis, fallides o da-vallades. D’altra banda, el banc ho-landès ABN Amro ha pronosticatque el se preu assolirà per cap d’anyels 700 dòlars i, al 2008, els 740 dò-lars l’unçatroy. Així doncs, les ven-des espanyoles d’or s’han efectuatper sota dels preus futurs de mercat, una mesura que contradiu les ex-plicacions del vicepresident Solbes.Si més no, tenint present la voraci-tat compradora d’or de russos i xi-nesos –han adquirit ingents quanti-tats, segons GATA– al llarg de l’any2006, atesa la pretesa debilitat –perl’abundant liquidesa– del dòlar.

L’anàlisi de The Daily Telegraph,tot i el seu catastrofisme, revela unesdades inquietants. El dèficit comer-cial espanyol –que no públic, queestà força sanejat– és de 85.000 mi-lions d’euros, aproximadament un9% del PIB, i el rotatiu britànic ar-gumentava, precisament, que lavenda d’or paliaria els efectes d’unabrusca desacceleració.

Hi ha, però, altres peces del puzz-le que cal encaixar. El sector privatté un deute que supera els 600.000milions d’euros. El sector de la cons-trucció representa un 20% del PIB,segons els analistes de Morgan Stan-ley. I les inversions de cartera –enaugment exponencial– han assolitgairebé el bilió d’euros, segons da-des del Banc d’Espanya. Inversionsde cartera: a curt termini, fons d’in-versió, bons. Capital especulatiu...En els 90, en l’arruïnada AmèricaLlatina, a aquest tipus de capital sel’anomenava «capital oreneta»: arri-ba, fa niu, treu tot el profit que pot iquan percep els núvols foscos a lallunyania, toca el dos. La nocturni-tat de les vendes d’or de Solbes no-més afegeix més incògnites a l’e-quació.

El Banc d’Espanya ven el 20 per cent de les reserves d’or

FINANCES SENYALS DE CRISI IMMINENT

Les afirmacions delministre Pedro Solbessobre la rendibilitat delmetal han estat moltcriticades

ECONOMIA

Els analistes alertensobre una devastadoracrisi econòmica ifinancera pel greu dèficitper compte corrent

La majoria del capitalestatal està centrat enactivitats volàtils iarriscades que podenfer-lo desaparéixer

BBaanncc dd’’EEssppaannyyaa.. Seu del Banc d’Espanya a Barcelona.

ANTONI TÀPIES AMB LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

La Plataforma per la Llengua va presentar públicament elpassat dia 20 de juny a València a partir de les 19.30h del ves-pre l'obra original que el prestigiós artista Antoni Tàpies hacreat a benefici de l'organització. La presentació va tenir lloca l'Octubre, Centre de Cultura Contemporània, al carrer SantFerran, 12, de València. L'acte comptà amb les intervencionsde Joan Àngel Blasco, Catedràtic d'Història de l'Art i Doctoren Belles Arts per la Universitat Politècnica de València,que ha estat guardonat amb el Premi ''Espais'' a la Crítica del'Art; Ferran Suay, Professor del Departament de Psicobio-logia de la Universitat de València i d'Àlvar Kuehn, Portaveude la Plataforma per la Llengua País Valencià. L'obra s'ha edi-tat en forma de litografies amb una tirada limitada i seriadaque la Plataforma per la Llengua posarà a la venda. Qui es-tiga interessat a adquirir una litografia, es pot posar en con-tacte amb la Plataforma per la Llengua al telèfon 93 321 1803 o bé escriure un correu a info@plataforma-llengua.cat.L'obra també s'ha editat en forma de cartells que també esvendran. Des del País Valencià es poden adquirir algun car-tell, trucant al 695195908 o escriure un correu a paisvalen-cia@plataforma-llengua.cat. Els beneficis obtinguts amb lavenda de l'obra aniran destinats a la realització d'accions icampanyes per la promoció del valencià. Segons afirmen desde la Plataforma per la Llebgua, “cada 2 anys (aproximada-ment) la Plataforma per la Llengua demana a un artista co-negut, la realització d'una obra a benefici de la PL. Primerva ser en Joan Brossa, després en Perejaume, després enGuinovart i ara en Tàpies. És busquen artistes de renom.En Tàpies és un artista que sempre hem valorat molt i quea més a més el seu prestigi internacional fa que el seu com-promís per la llengua catalana siga conegut per tothom. Elcas és que gràcies a la col·laboració d'Albert Manent, mem-bre del consell consultiu de la PL, es va demanar una reu-nió amb Antoni Tàpies. Va ser una oportunitat per presen-tar-li la PL i explicar-li els objectius i el motiu de demanar- lila realització d'una obra. AntoniTàpies es va mostrar molt in-teressat i disposat a col·laborar, prova d'això és que en pocsmesos ens va ensenyar l'obra que havia realitzat, i que es valitografiar”.

+ info: www.plataforma-llengua.cat

L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

REDACCIÓ Els quatre grups que completen elcartell del festival de música en ca-talà de Dénia Rock a la Mar 2007s’han fet públics: Soul Atac, Antò-nia Font, Voltor i Mugroman actua-ran els dies 27 i 28 de juliol al portde la ciutat. Aquestes formacions,provinents de diferents punts deValència, Catalunya i les Illes, aca-ben d’arrodonir un cartell “de luxe”del que també en formen part ElCorredor Polonés, Lilit i Dionís,Gossos i Pirat’s Sound Sistema.

Els valencians Soul Atac fan “lamúsica que ens agrada, música ne-gra, i en la nostra llengua”, han des-tacat els membres del grup. Ritmesrythim & blues, soul, funk, jazz irock, l’elegància de les veus de lestres solistes femenines, ballarins debreak-dance i Dj’s per a presentar aDénia, la nit del dissabte 28, el pri-mer treball dels dotze músics quehan compost i interpretat la banda

sonora de la sèrie de RTVV Manià-tics.

Des de Mallorca, Antònia Font viat-jaran fins a la Marina per a desple-gar sobre l’escenari del Rock a laMar un espectacle d’“aventuresmusicals, industrials, turístiques,coloristes, psicoanalistes i d’anarper casa”. El títol del seu darrerdisc, Batiscafo Katiuskas, en diumolt de l’estil surrealista i inqualifi-cable que caracteritza aquest con-junt pop. Antònia Font actuarantambé el segon dia del festival.

Per a tancar amb contundència laprimera nit del Rock a la Mar, Vol-tor, des d’Aldaia, faran tremolar elpúblic amb la seua barreja de me-tall i hard-core, ben representadaen el primer treball de la formació,Aprenent a volar.

I Mugroman, de Xixona, seran elsencarregats de cloure el festival.

Un estil combatiu, mestissatge imolta festa; rock i ska aliats en unsegon disc, Esclaus de la nit, per afer ballar els assistents.

El Rock a la Mar arriba així, en-guany, a la tercera edició. El regi-dor de Cultura, Pau Reig, i VicentContrí en representació de l’Asso-ciació deCap, organitzadora del fes-tival, han assenyalat que un totalde 25 grups han fet possible la con-solidació d’aquesta proposta al llargde tres anys.

La cita amb el Rock a la Mar 2007tindrà lloc el 27 i 28 de juliol, alport de Dénia. L’entrada a tots elsconcerts és gratuïta i hi existeix lapossibilitat d’acampar, durant elsdies de durada del festival, en laplatja del Raset.

+ info:www.rockalamar.com

POP, SOUL, ROCK, REGGAEAL TERCER ROCK A LA MAR

ANTÒNIA FONT, VOLTOR, SOUL ATAC I MUGROMAN SE SUMEN AL CORREDOR POLONÉS, LILIT I DIONÍS, GOSSOS I PIRAT’S AL CARTELL

Quan es parla de la Fira de Frank-furt s’està parlant de més d’unconcepte a la vegada. Per unabanda, hi ha la Fira pròpiamentdita, que ocupa un espai total de200.000 metres quadrats al centrede la ciutat i té cinc dies de dura-da a principis del mes d´octubre.Per l'altra, s'està parlant de l’o-portunitat que significa ser el‘guest of honour’ (convidat d'ho-nor) de l'edició de la Fira. Des del’any 1988, en què Itàlia va serconvidada d’honor, a cada edicióde la Fira hi ha un espai dedicat ala promoció d’un país convidat. Lacultura convidada esdevé, així,l’eix d’un seguit d’activitats quetenen una doble proposta de pro-jecció. Per un costat, la possibili-tat de presentar internacional-ment la riquesa literària de la cul-tura elegida i, per l’altra, la decomplementar la seua projeccióinternacional amb la resta de dis-ciplines de l’àmbit de la creaciócultural.

Els orígens de la Fira del Llibrede Frankfurt es remunten al segleXV, quan Johannes Gutenberg vainventar els tipus mòbils – nomésa uns pocs quilòmetres de la ciu-tat-, esdevenint aquesta el centreindiscutible de la fira del llibre eu-ropea fins al segle XVII. Com aconseqüència d’un període d’agi-tació política i cultural, al segleXVIII Leipzig va començar a jugarun paper destacat. El 1949, aaquella tradició primerenca de lafira del llibre a Frankfurt se li vadonar una segona oportunitat: 205expositors alemanys es van reunirdel 18 al 23 de setembre a laPaulskirche de Frankfurt per ce-lebrar la primera fira del llibre dela Postguerra. Des d'aleshoress'ha convertit en la fira més grandel món en la seua categoria i elsegell distintiu per a activitats glo-bals en el camp de la cultura. Ambserveis actius durant tot l’any i ac-cés a la informació per al comerçinternacional, s’ha pogut consti-tuïr d’aquesta manera en el mer-cat mundial de les idees 365 dies al’any.

La Junta Directiva de la Fira deFrankfurt va decidir el 24 de fe-brer de 2005 que el convidat d’ho-nor de l’edició de l’any 2007 seriala cultura catalana. Una fita queva ser rebuda amb molta satisfac-ció perquè suposa la millor plata-forma que existeix en l’actualitat

per projectar la cultura i la litera-tura catalanes al món de la cultu-ra. La decisió, d’una importànciaestratègica vital per a les indús-tries culturals catalanes, va serpràcticament silenciada i ignoradaper la majoria dels mitjans de co-municació espanyols.

Tots els dies que durarà la fira,des de la inauguració oficial el 9d'octubre fins a la cloenda, el 14d'octubre del 2007, la delegaciócatalana ocuparà un total de 2.500metres quadrats en l'espai anome-nat Forum, on hi haurà dues otres grans exposicions i s’organit-

zaran taules rodones amb escrip-tors, presentacions d’obres literà-ries catalanes amb potencial cine-matogràfic a través del CDA, etc).

Fora del recinte firal, la ciutatde Frankfurt estarà literalmentinundada d’exposicions, especta-cles i esdeveniments que mostra-

ran la cultura catalana. La Fira delLlibre edita un programa específicdel convidat d’honor que abarcatotes les exposicions, espectaclesi activitats diàries.L’Institut Ramon Llull hi portarà130 autors, entre els quals hi havalencians com Joan FrancescMira o Gustau Muñoz. En total hiparticiparan 680 artistes a 160 ac-tes culturals i literaris a la ciutatde Frankfurt.

Eterna polèmicaLa cita més important de la cultu-ra catalana ha reobert una vellapolèmica, ampliada enguany perla magnitud de l’esdeveniment. Estracta de l’eterna discussió sobrequè entenem per cultura catalanai si dins d'aquesta cap incloure laliteratura escrita en castellà.

Els principals mitjans de comu-nicació i polítics espanyols noméss’han fixat en la cita per criticar lapoca presència d’autors que es-criuen en castellà, i la polèmicaestà ocupant planes i planes delsdiaris a Catalunya.

Unes declaracions d’EduardoMendoza han posat una mica deseny en la polèmica casolana queenvolta la Fira de Frankfurt d’a-quest any. L’autor de ‘La ciudadde los prodigios’, un dels més con-sagrats en llengua castellana deCatalunya, ha opinat que és lògicque siguen els escriptors en catalàels qui tinguen el protagonismedel certamen literari, que ell no hianirà perquè ja hi ha anat altresanys i que la polèmica sobre lapresència o no dels autors en cas-tellà és absurda.

Com tot el que passa en el móncultural català, l’edició de la Firade Frankfurt 2007 dedicada a la li-teratura catalana ha estat envolta-da de tota mena de debats. La queha sorgit amb més –mala– inten-ció ha estat la que ha liderat eldiari La Vanguardia sobre lapresència dels autors en llenguacastellana a Catalunya. Nomésaixí s’entén que el diari esmentattitulés una informació així: «Escri-tores en castellano esperan aúninvitación para Frankfurt».

Un debat fals i caducatLa distinció entre si la literaturacastellana a Catalunya és tambéliteratura catalana sol assetjar pe-riòdicament el debat intel·lectualen el nostre país. Es tracta, però,d’una qüestió que es consideraforça superada. Pocs autors discu-teixen que el concepte de litera-tura va lligat a una llengua i queels autors catalans que escriuenbàsicament en castellà són litera-tura castellana. El concepte decultura ja és més ampli i permetmolts matisos. Si no es pot qües-tionar que Juan Marsé o EduardoMendoza pertanyen també a lacultura catalana, el més natural ésadmetre que el seu món literariestà vinculat a la llengua castella-na. En tot cas, si una cosa defineixuna cultura, és la seva particulari-

22 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

LITERATURA

HHoommeennaattggee aa llaa ccuullttuurraa ccaattaallaannaa aa llaa FFiirraa ddeell LLlliibbrree ddee FFrraannkkffuurrttLa Fira del Llibre més multitudinària i amb una major projecció internacional que hi ha al món, que se celebra del 9al 14 d’octubre a Frankfurt, se centra enguany en la cultura catalana. L’Institut Ramon Llull hi portarà 130 autorscatalans, valencians i mallorquins que participaran en 160 actes culturals. En total hi haurà 680 artistes dediferents disciplines en una cita no exempta de les polèmiques tradicionals. TEXT: P. M./REDACCIÓ

tat, que és diferent d’una altra.Màrius Sampere, un dels histò-

rics de la poesia catalana, creuque «calia escatir el matís entrecultura i literatura catalana, i crecque finalment s’ha delimitat bé.És clar que dins del concepte decultura també es podria inclourela dansa i la gastronomia, però laFira gira sobre la literatura i per ami és clar que és la de llengua ca-talana». Per a Sampere, «la Firaés una oportunitat que s’ha d’a-profitar. No valen problemes d’au-toestima. Jo m’autoestimo molt,com tots els escriptors, que tenimun punt de narcisisme. Hem deser conscients del patrimoni deles nostres lletres, d’una llenguaque parlen més persones que nopas el danès. L’únic handicap se-riós que tenim és no posseir unEstat».

Una cultura potentCarles Porta, autor de Tor, tretzecases i tres morts (La Campana),un dels grans èxits dels últimsanys, és un dels autors que serana la ciutat alemanya: «Estic moltcontent i agraït d’anar-hi. Jo elque diria és que anem a Frankfurtper sortir als diaris d’allà, oi? Crecque la política està perdent unagran oportunitat de romandre ensilenci i fer bé les coses. La polè-mica em sembla absurda perquèpodem perdre una oportunitathistòrica per explicar al món quèés la cultura catalana”.

Porta creu que “Frankfurt hade servir perquè a l’estranger sà-piguen que la cultura del nostrepaís ha estat perseguida i oprimi-da per una de les últimes dictadu-res d’Europa. I, malgrat això, ésuna cultura potent, i la seua lite-ratura és d’alta qualitat i disposade molts i bons autors. És aquestel sentit que ha de tenir una firacom la de Frankfurt. Si no, no en-tenc res. I trobe que la cultura ca-talana, tot i ser petita, fa moltapor. Si no, no es comprèn per quèse l’ataca de manera tan ferotge iamb tant de ressentiment”.

I com veu el tema un escriptornord-català com Joan-Lluís Lluís,premi Crexells per la seva obra Eldia de l’ós? Des de la realitat de laCatalunya Nord, Lluís asseguraque «per a la cultura catalana ésun esdeveniment molt important,el de més transcendència des delsJocs Olímpics. Hem d’aprofitar-loperquè tothom sàpiga que Cata-lunya no és una regió irrellevant».Lluís assegura que «tot el debatsobre si hi havien d’anar o no elsautors en castellà m’ha semblatd’un gran provincianisme. A partd’això, Frankfurt servirà sobretotperquè en entorns propers al nos-tre que ignoren la nostra realitatse n’assabentin. Penso, per exem-ple, en la regió parisenca. I esticsegur que aquí, a Perpinyà, si espregunta a molta gent quants lli-bres es publiquen cada any en ca-talà, ens respondrien que set o

vuit. Se’ls ha de dir que no, quesón 8.000».

Des del món editorial, s’hanproduït declaracions sorprenents,com la d’Antoni Comas, del Gremid’Editors, que ha reclamat lapresència d’escriptors en llenguacastellana i ha criticat el directorde l’Institut Ramon Llull, JosepBargalló, per la selecció d’autorsfeta. Però l’opinió de Comas no re-presenta la de tots els editors.

Martina Ros, d’Angle Editorial,es mostra crítica amb el planteja-ment general del programa, peròdes d’un altre punt de vista. Se-gons la seva opinió, calia definirmillor els objectius d’aquest certa-men: «Frankfurt és important per-què es conegui millor i en més ra-cons del món la cultura catalana,sobretot per revalorar-la. Tambéés fonamental establir una bonaxarxa de relacions entre els edi-tors del país i els de la resta delmón».

Els punts sobre les isLa campanya liderada per La Van-guardia per aigualir la presènciadel català ha superat totes les pre-visions. Fins al punt que ha obli-gat diverses entitats del país asortir en defensa del que és obvi.Òmnium Cultural ha recordat pú-blicament que són els autors queescriuen en català els qui han deser representats a la Fira. La posi-ció de l’entitat ha estat recolzadaper personalitats de l’alçada de

Josep Maria Espinàs, Joaquim Mo-las, Joan Triadú, Feliu Formosa,Josep Termes, Joan Francesc Mirai Josep Palau i Fabre. La Coordi-nadora d’Associacions per la Llen-gua (CAL) es va pronunciar en lamateixa línia amb una campanyaque du per lema «A la Fira deFrankfurt 2007, en català!».Cadascú explica la Fira segonscom li va, o com volen que vagi,però a alguns se’ls ha vist massa elllautó. Ho assenyalava aquestsdies Vicent Partal en un lúcid arti-cle a Vilaweb. Partal assenyalavauna carta enviada pel cònsol ge-neral d’Alemanya a La Vanguardiaen què posava els punts sobre lesis recordant que a Frankfurt elsconvidats són els autors en català.La carta va aparèixer en un tristracó del diari.

L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007 23

Dalt. Representants del’Institut Ramon Llullamb responsables de laFira del Llibre de Frank-furt. Baix. Moment de lapresentació de l’edicióde 2007 dedicada a lacultura catalana.

24 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007

REDACCIÓ VALÈNCIALa tercera edició del festival "Pop al Ca-rrer" se celebrarà com els darrers dosanys al Passeig dels Tarongers de la plat-ja de Tavernes de la Valldigna [la Safor], acinquanta metres i escaig de la Medi-terrània, a partir de les 20.30 hores delcapvespre del divendres 20 de juliol de2007. Enguany amplien el radi d'acció,mirant cap al nord, per a presentar duespropostes diferents però complementà-ries dins de la cultura rock. D'una banda,tindrem al pioner del rock català, un ar-tista inclassificable, provocador i visiona-ri: Pau Riba, qui vindrà amb l'espectacleRibaibal, acompanyat de la seua guitarrai de les projeccions i danses de MemiMarch i Aina March, respectivament. Id'altra, el nou projecte pop d'Helena Ca-sas, cantant del duet avant-folk Pomada,batejat amb el nom de Conxita, com la dela cançó del Pau Riba -"Ei Conxita Casas,si en fa d'anys!" Així mateix, comptaremamb tres propostes emergents de la mú-sica popular contemporània feta al PaísValencià: Senior [l'Horta], Arthur Cara-van [l'Alcoià] i Amanida Peiot [la Valldig-na]. I com a contrapunt, gaudirem de lesnoves cançons del mestre del rock medi-terrani, Remigi Palmero [la Ribera Alta].El festival es completarà amb la partici-pació especial de l'actor i poeta valenciàHéctor Arnau, qui exercirà de mestre decerimònies abans de cadascuna de les ac-tuacions que aniran alternant-se al dosescenaris, un de més menut per a les ac-tuacions més acústiques -format d'autor-,i un altre més gran per a les actuacionsmés elèctriques -format pop-rock. I coma novetat, s'inclouran les projeccions au-diovisuals de Daniel Olmo, componentdel grup multidisciplinar VerdCel, quetractaran principalment la temàtica de lacultura de carrer. Tot açò amb el patroci-ni de l'Ajuntament de Tavernes de laValldigna i de la Mancomunitat de la Vall-digna, amb la col·laboració de diversesentitats privades de la comarca, i de Gan-dia TV i Info TV. Les diferents activitatsdel festival es desenvoluparan en el se-güent ordre i horari:

[[2200..3300 hh]] PPrreesseennttaacciióó ddeell ffeessttiivvaall,, aa ccàà--rrrreecc ddee ll''aaccttoorr HHééccttoorr AArrnnaauu.. Fill delCap- i -Casal, Héctor Arnau es va des-plaçar a viure a la Ciutat Comtal a fi dedonar eixida als seus projectes personalsi artístics. El xicot Arnau és un agitador,un polvorí amb llengua de foc, un paladíde la llibertat, del moviment okupa bar-celoní, això sí: sense rastes, ni arracadesal melic. Ha editat dos poemaris, El in-somne, i, recentment, Y el hambre y losciegos, els quals nodreixen les seues sor-prenents performances. Per al nostrefestival Héctor se n'ocuparà d'introduirels altres artistes (ell també ho és) i defer seguir les parts de l'espectacle.

[[2211..0000 hh]] SSeenniioorr __rroocckk dd''aauuttoorr,, VVaallèènncciiaa..No és un nouvingut al món de la música,porta mitja vida entre cordes i vàlvules.Tampoc és un veterà de la resistència, fados anys que ha iniciat la seua carrera decantautor rock, després d'editar un parellde treballs amb Landy. Es tracta doncsde la reconstrucció personal de M. A.

Landete a través de microcròniques can-tades de la manera més crua i directa:amb el cor a la mà. Tot i que diu que sesent major -ací tenim la raó del seu nom-,les seues cançons vessen la mateixa sin-ceritat i entusiasme que els infants ambulls esbatanats.

[[2211..4455 hh]] CCoonnxxiittaa__ ppoopp ddoommèèssttiicc,, SSaabbaa--ddeellll.. Facturen el que ells anomenen "poptrist de la quotidianitat": lletres manlle-vades de poetes propers, paraules queapareixen als discos que escolten o queescriuen els amics amb qui fan la sobre-taula; cançonetes amb mel i llimona, fe-tes amb molta cura i sensibilitat, com elstitelles de la "tieta Assunción". L'any pas-sat editaren el seu primer treball dis-cogràfic, Amb lletra petita, amb el qualhan rebut el premi al millor disc pop-rockdel 2006 atorgat per la revista especialit-zada Enderrock.

[[2222..5500 hh]] PPaauu RRiibbaa__ ccaannççóó ppssiiccooddèèlliiccaa,,TTiiaannaa.. Heroi de la contracultura, artivistade la provocació, Pau Riba es revisitaperquè li ve de gust. Ribaibal, doncs. Unespectacle que conjumina la paraula ambles ombres xineses, les al·lucinacions so-nores amb les corregudes de caragols.Mentrestant, un pinzell guixa l'aire. Elsastres reben el senyal, els gripaus i lessargantanes prenen nota. Tot està prepa-rat. La disbauxa, garantida. Tan sols hifaltes tu.

[[0000..0055 hh]] RReemmiiggii PPaallmmeerroo__ ppoopp dd''aauuttoorr,,AAllggiinneett.. Després d'una temporada re-component les peces del seu laberint ar-tístic, Remigi Palmero torna lleuger comel vent, amb un repertori de novescançons, que continuen forjant-se dia adia en els escenaris que calciga. I és queel directe és la millor carta de presenta-ció per a un artista que muda de pell con-tínuament, en una prova inequívoca d'ac-ceptació de la màxima "Viu el moment".Un altre clàssic renovador entre nosal-tres, i per molts anys!

[[0011..0000 hh]] AArrtthhuurr CCaarraavvaann__ ppoopp vviiaattggeerr,,AAllccooii.. Projecte encapçalat per l'alcoiàPau M. Soler, l'altra cara del duet experi-mental Ix i guitarrista dels iconoclastesJalea Real, a més de ser el productor delsegon disc dels VerdCel, el qual ha obtin-gut diverses mencions i premis. Lesseues cançons omplin els carrerons d'unaflaire existencialista, sempre inconfor-mista, i delitosament evocadora i bucòli-ca.

[[0022..0000 hh]] AAmmaanniiddaa PPeeiioott__ ppoopp ttaavveerrnnííccoo--llaa,, llaa VVaallllddiiggnnaa.. La família peiotaire creix,mentre l'univers s'expandeix. Ara ja ensom sis els tripulants de l'espai interior,amb les incorporacions de Francesc Mif-sud a la trompeta i Gerard Verger a l'a-cordió i saxòfon. Així, els nous arranja-ments donen ales a aquesta formació dela Valldigna que presentarà el seu reper-tori més jogasser i lisèrgic. I és que laproclama continua sent la mateixa: "Tocael terra i mira les estrelles!"

+ info: http://lacasacalba.blogs-pot.com

TERCERA EDICIÓ DEL POPAL CARRER DE TAVERNES

L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007 25

PROGRAMACIÓ rrààddiioo ii tteelleevviissiióó

BrightcoveMíting CNT a Montjuicwww.brightcove.com|La TV a internet de l’anarquistaanglés Stuart Christie ha penjatl’històric míting de la CNT aBarcelona del 2 de juliol de1977, el primer des del 36

Internet

Demanen la desaparició de l’SGAEwww.alasbarricadas.org|

Televisió

Segons informen des del portal A la Barricadas, l’SGAE els ha demandat.L'excusa són uns comentaris sobre un dels seus més coneguts membres,José Ramón Julio Márquez Martínez, més conegut com Ramoncín. Diuenque s'ha violat “el dret a l'honor” de l'artista ‘’ mitjançant “greusexpressions atentatories contra l'honor del demandant”. I per això volenmultar amb 6.000 euros a l'administració d'aquesta coneguda webanarquista.

ACPV es felicita pel principi d’acord per TV3Dilluns a Diumenge| TV3 /C33

La concessió anticipada d’unsegon multiplex a la GeneralitatValenciana, condició exigida peraquesta per regularitzar lapresència de TV3 al País Valencià,pot representar el primer pas capa la solució d’un conflicte artificiali innecessari promogut pel PPcontra la llibertat d’expressió i elpluralisme informatiu, únicamentper interessos polítics. I si és així,si representa un primer pas pergarantir la presència del senyal deTV3 al País Valencià, des d’ACPV

ens felicitem sincerament. Des defa més de vint anys, un delsobjectius fonamentals de l’entitatés garantir i fomentar l’ofertamediàtica en català i la relacióinstitucional entre els territoris deparla catalana. Si amb aquestamesura s’aconsegueix consolidarparcialment un espai comunicatiucomú i el primer gran acordinstitucional en molts anys entreles dues Generalitats del país,estem davant un momenthistòric.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

RInfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV. R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi)21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NNOOTTEESS1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol·laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

DDee ll’’11 aall 1155 ddee jjuulliiooll ddee 22000077Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe·lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol·lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

SONS DEL MATARRANYADIVERSOS AUTORS

ANNA COLL CASTELLÓEl Matarranya, punt d'intercanvi i confluència deles terres sota administració aragonesa, valencia-na i catalana, ha esdevingut als darrers anys, mal-grat el silenci i la discreció, un territori fèrtil i efer-vescent en diferents propostes musicals arreladesa la comarca. Una bona mostra d'això és el dobledisc editat per l'Associació Cultural del Matarranyaque ací us presentem. Un recull de grups i propos-tes de la comarca, o bé íntimament relacionadesamb aquesta, que emprant "lo català" i des delrock, ska, folk, cançó d'autor, ens fan aproximar-nos una miqueta a la realitat de les terres d'inte-rior, sovint tant desconegudes des dels nuclis ur-bans més grans. Bandes com Azero, Mallacan,Gen, Prau, Los Draps, Trance, Comando Ramone,Temps Al Temps, Zurriburri, Manos Muertas, AngelVillaba, Asalto Liriko, Negocio De Cuervos, MoonHot Club, Grada 8, Tres En Un Sofà, Matarraña InLaif, Dechusban, i així fins un total de vint-i-sis. Itot això editat sota llicència Creative Commons.Cal recolzar açò.

Ed. A.C. Matarranya, 2007Preu: 10 euroswww.sonsdelmatarranya.tkwww.magofermin.org

ANNA COLL CASTELLÓLa imatge del País Valencià està bastida de llocs comuns iprejudicis, que repeteixen allò de la regió agrícola, on mengenpaella cada diumenge i que sempre estan de gresca. Tambées vol fer creure que els valencians i l’economia valencianasón profundament diferents dels catalans i la seva economia.Un cert sector de la societat està interessat a difondre aques-tes i altres tergiversacions, fomentant agitacions populistescontra Catalunya. Casos com la desvirtualització de les falles,que van passar de plataforma crítica contra el poder a con-vertir-se en “símbol” d’identitat valenciana per als turistes, oel tràgic de la llengua, que contra tota lògica i racionalitat ésmotiu de confrontació, en són exemples. Gisbert analitza i re-butja els prejudicis que defineixen el País Valencià com a unterritori agrícola, de "paelles els diumenges" i de la festa sen-se descans. El llibre contesta els tòpics i clixès que es fan ser-vir contra el País Valencià en particular i el nacionalisme ca-talà en general. L'autor analitza també les campanyes i elsfenòmens que promouen certs sectors de la societat valen-ciana, com els moviments populistes anticatalanistes, l'intentde desvirtuar les falles o el conegut conflicte lingüístic.Però,malgrat això, la realitat, tossuda, desmenteix els tòpics. Se-gons que ha declarat el seu autor, “el llibre neix de la sensacióque el País valencià és vist des de molts tòpics que funcionendes de fora del País Valencià però també des de dins. El quecal és apropar-s'hi i veure una realitat molt mésmatisada”.Toni Gisbert i Sempere és nascut a Alzira, capitalde la comarca valenciana de la Ribera Alta, l’any 1967. És lli-cenciat en Geografia i Història per la Universitat de València,de la qual va ser membre del Claustre i de la Comissió d’Esta-tuts. Actualment, és coordinador d’Acció Cultural del País Va-lencià (ACPV), entitat que juntament amb Òmnium Cultural iObra Cultural Balear (OCB) formen la Federació Llull. ACPV ésl’associació responsable de l’arribada de les emissions deTV3 al País Valencià, de les manifestacions del 25 d’Abril aValència, de la xarxa de Casals Jaume I, i de la creació delCentre Octubre, entre moltes altres coses.

QQuuaann eell mmaall vvee dd’’EEssppaannyyaaTONI GISBERT

Ed.Columna, 2007.Preu: 20 euros.www.columnaedicions.com

DISCOS LLIBRES

ULUT1916ANNA COLL CASTELLÓDes de Saragossa, continuant el camí iniciat ambaltres bandes anteriors com Nicotine o Submundo,arriben Ulut. Amb l'esguard posat a bandes refe-rencials com El corazón del sapo o Kuraia, Ulut te-nen poden considerar-se l'única banda hardcoreen aragonès. No es tracta de cap orgull, sinó mésbé d'una humil, honesta i innovadora aportació al'escena de música en aragonès. En definitiva unaproposta singular i interessant, que oscil·la musi-calment entre el post-rock i el hardcore-rock, de-mostrant que la seua "fabla" no té per què quedar-se tancada exclusivament a propostes més rela-cionades amb el folk o sons més tradicionals. A l'-hora, Ulut demostren una gran actitud tant a leslletres -entre allò més íntim i allò més polític-, comal posicionament a l'edició, optant com un bongrapat de bandes actuals aragoneses, per lesllicències Creative Commons.

Ed. Magofermin, 2007Preu: 5 euroswww.ulut.netwww.magofermin.org

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 29 de juny de 2007