Com escribien els romans? L’origen de l’escriptura,

l’abecedari i els signes de puntuació

Amparo Gasent MoscardóDept. Cultura Clàssica

IES Vilamarxant

On i com va nèixer l’escriptura?

L’escriptura va sorgir en les societats urbanitzades. El sistema d’escriptura més antic que coneguem és els dels sumeris, que van habitar Mesopotàmia des de mitjans del mil·lenni IV a.C.

Evolució dels sistemes d’escriptura

1. Escriptura pictogràfica e ideogràfica.

Cada signe simbolitza un concepte i representa una paraula. Ex. Jeroglífics egipcis; escriptura xinesa contemporània; senyals de tràfic…

2. Escriptura sil·làbica Cada signe representa una síl·laba. Aquest sistema va sorgir en diverses formes entre el 1500 i el 1000 a. de C. A aquest tipus d'escriptura pertanyen els sistemes anomenats LINEAL A (o cretense) i LINEAL B ( micènica). El lineal A encara no ha estat desxifrat.

Disc de Festos – Lineal A Tauleta Micènica – Lineal B

3. Escriptura alfabètica A la fi del segon mil·lenni es va anar conformant un sistema alfabètic en diversos llocs. És el tipus d'escriptura més evolucionat i amb menor nombre de signes (el que fa més fàcil el seu ús), la majoria dels alfabets tenen entre 20 i 35 lletres.

L’alfabet grecCap al segle IX a.C., els fenicis van introduir l'alfabet a Grècia. Els grecs ho van reelaborar i van introduir les vocals. AL principi, l'alfabet només constava de lletres majúscules, les minúscules van aparèixer en el segle VIII de la nostra era.

En el segle VI a.C. una de les varietats de l'alfabet grec es va introduir a Itàlia i d'ell va evolucionar l'alfabet llatí.

Tots els alfabets europeus deriven del grec, directament o a través de l'abecedari llatí.

L’alfabet grec

L’alfabet llatí

Graffitis de Pompeia

Inscripció Romana en pedra

La pronúncia de l’alfabet llatí

Pronúncia

(G suau), GU = GU

Ø (PH > F)

(K)

Grafia

G

H

I (semivocal)

U/V

C

LL

QU

X

Y / Z (transc. Grec)

I (+ cons) / Y (+vocal)

U

(L·L)

QU (qü)

X

υ / ζ (ü/ ds)

Un poc de pràctica

Roma in Italia est. Italia in Europa est. Graecia in Europa est. Italia et Graecia in Europa sunt. Hispania quoque in Europa est. Hispania et Italia et Graecia in Europa sunt. Aegyptus in Europa non est, Aegyptus in africa est. Gallia non in Africa est, Gallia est in Europa. Syria non est in Europa, sed in Asia. Arabia quoque in Asia eest. Syria et Arabia in Asia sunt. Germania non in Asia, sed in Europa est. Britannia quoque in Europa est. Germania et Britannia sunt in Europa.

Estne Gallia in Europa? Gallia in Europa est. Estne Roma in Gallia? Roma in Gallia no n est. Ubi est Roma? Roma est in Italia. Ubi est Italia? Italia in Europa est. Ubi sunt Gallia et Hispania? Gallia et Hispania in Europa sunt. Estne Nilus in Europa? Nilus in Europa non est. Ubi est Nilus? Nilus in Africa est. Rhenus ubi est? Rhenus est in Germania. Nilus fluvius est. Rhenus fluvius est.

Els fonemes llatins

CONSONANTS

sonores

sordes

bilabials dentals guturals

b

p t

d

C, k, q

g

OCLUSIVES

NASALS

LÍQUIDES

SILBANTS

m

l r

n

s ph

VOCALS

Ĭ / ī

ĕ/ē

ŭ/ū

ŏ/ō

ă/ā

Breu: ˘Llarga: ˉ

Diftongs Ae , au, oe

L’AccentuacióEn llatí no hi ha titlla (accent gràfic). Els llatins sabien si una síl·laba era o no tònica segonsla successió de síl·labes llargues o breus.

Algunes normes

-No hi ha paraules agudes. Els monosíl·labs són tòniques excepte preposicions, conjuncions i enclítiques.

-Les paraules bisíl·labes són planes

-Les paraules de més de dues síl·labes: si la penúltima síl·laba és llarga, paraula plana; si és breu, esdrúixola.

Síl·labes llargues i breus

- Una síl·laba és llarga per naturalesa si la seua vocal és llarga..

- Una síl·laba amb diftong (ae, oe, au) és llarga.

- Vocal + dues consonants o consonant doble: llarga.

- Vocalis ante vocalem, corripitur: vocal davant de vocal, s’abreuja.

Alguns exemples

APOLLO

HOSPITIUM

VLIXES

MOENIA

ILLIUS

SUPERBUM

A-PŌL- LO

HOS-PI-TĬ-UM

V-LĪ-XES

MOE-NĬ-A

IL-LĬ-US

SU-PĒR-BUM