L'Avanç110

L’amenaçadels aboca-dors segueixactivaMalgrat les paraules deCarlos Fabra, la conselle-ria de Territori no haparalitzat els projectesde les Coves i laSalzadellapàg. 12

COMARQUES

CarlosGaviria: “El2010 sereml’alternativa”Entrevistem CarlosGaviria, que es comfirmacom a candidat de l’es-querra colombiana a presidir el paíspàg. 06-07

INTERNACIONAL

El concert nazi finalment no va tindre llocpàg. 21

+ Notícies

ENTREVISTA

Javier Cousopàgines centrals

15 DE SETEMBREEstiu 2006 1,5 euros

www.lavanc.com

#110

Mercadona tracta decomprar l’acomiada-ment dels vaguistespàg. 22

Sense pacte guanya elPP i perd el País Valencià

PUNT MORT ESTANCAMENT DE LES NEGOCIACIONS

La batalla per llevar el “trenet” Cronologia d’un episodi històric dels moviments veïnals de la ciutat de València, la lluita dels veïns deBenimaclet per soterrar les vies del “trenet”, el ferrocarril que travessava el barri. pàg. 16-17

Quadern

INQUIET VENTURAL’edició d’enguany d’Inquiet, el festival de cinema envalencià, li dedica una recomanable retrospectiva altambé inquiet director de cinema Ventura Pons.

L’enrocament d’EU en una proposta que el Bloc considera “inassumible” deixa en l’aire lapossibilitat d’aconseguir una aliança per forçar el canvi a la Generalitat pàg. 09-13

02 L’Avanç informació, 15 de setembre de 2006

OPINIÓPLATÓN

“La burla i el ridícul són, entre totesles injúries, les què menys es perdonen”

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 [email protected] · www.lavanc.org

Ja ho vam dir en el numero 106 de L’AVANÇ correspo-nent a la primera quinzena de juny, i no ens equivocà-rem. Parlàvem del possible pacte entre EU i el Bloc i

apuntàvem el fet que als de Glòria Marcos poc o gens els in-teressava anar en coalició amb els nacionalistes. Ja avançà-rem en el seu moment que Esquerra Unida es dedicaria a po-sar tots els impediments possibles perquè l’acord no prospe-rés. I així ha estat. La pregunta que molts es faran és perquès’entra en una taula de negociació quan realment no es volnegociar. La resposta és molt senzilla: qui s’opose al pacteserà vist com el culpable d’una nova majoria absoluta del PP.O almenys així ho visualitzarà part de l’electorat de l’esque-rra. O siga que EU no podia dir simplement que no a un pacteque no volia. I ací ve el malabarisme polític: entrem en la tau-la de negociació i fem una proposta inadmissible per a l’altrapart. Que siguen ells els què diguen que no. D’aquesta manera EU (153.496 vots en coalició amb elsVerds en les últimes eleccions autonòmiques) oferix al Bloc(113.792 vots) dos candidats de deu amb possibilitats d’a-conseguir escó. EU es queda amb sis, cinc que ja té en lescorts i s’adjudica el què actualment ocupa Carles Arnal envirtut de l’acord que va mantenir amb Els Verds per a les últi-mes eleccions autonòmiques. Els altres dos restants s’els hirepartirien ERPV(7.553 vots) i a Els Verds. No sabem quina representació obtindrien els ecologistes perseparat, ja que duen més de deu anys presentant-se en coali-ció amb diferents forces, des del PSOE fins a EU passant pelBloc. Però si que sabem els vots que va obtenir ERPV en lesúltimes autonòmiques, i tot i el previsible creixement de laformació independentista en cap cas arribaria a la meitat delsvots que obtingueren els nacionalistes, que lidera Morera,que és l’”equilibri” de forces que proposa EU. Amb aquestaoferta EU dóna per liquidat el veritable pacte i aconsegueixaglutinar al seu al voltant unes quantes sigles, que d’una ban-da li donaran un tint ecologista (els Verds) i nacionalista(ERPV), i als què a més a més neutralitzarà; per una altras’assegura no quedar fora de les Corts i finalment ho presen-ta com el pacte que tots desitgen per fer fora al PP. Altra pregunta que caldria fer-se és perquè EU no vol pactaramb el Bloc. La resposta cal buscar-la en l’interior de lesseues files. La coalició que lidera Marcos es troba en un delsseus pitjors moments. La cohesió necessària per a mantenirun partit mínimament unit, en EU, simplement no existeix.Les lluites internes, tant entre les diferents famílies com en-tre destacats dirigents, situen a aquesta formació en una difí-cil situació, que aconsegueix salvar gràcies al repartimentd’escons i llocs d’assessor entre les diferents famílies. Altreproblema greu és la postura del corrent majoritari, Esquerrai País, del qual no es fien ni el sector oficial ni el PCE. Actual-ment aquest corrent es manté dintre de la coalició gràcies alsllocs institucionals que els oferix el partit. Però molts temenque amb el Bloc en les corts els què lidera Pasqual Mollà aca-baren pactant el seu ingrés en el Bloc. És a dir que el futur del nostre país podria estar, en aquestsmoments, pendent de les intrigues internes d’Esquerra Uni-da, que en aquest afer ha demostrat una habilitat increïble enfontaneria política però una miopía greu que no li permetveure la problemàtica i les necessitats de la societat valencia-na en el seu conjunt

Entrebancs al pacte VICENT ÁLVAREZ Membre del CONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

El Cap i Casal és la mostramés evident de la ciutatque ells i elles volen, una

espai on els negocis urbanísticsfuncionen, amb operacions im-mobiliaris inqualificables, unaciutat sense ciutadans, sino ambsubdits desinformats, un con-junt de vanitats, i al mateixtemps, de grans problemes sen-se solucionar, com s´ha eviden-ciat de forma tràgica amb lacoincidència de láccidents delmetro i la visita del Papa.A València és viu una falsa rea-litat, una euforia basada la supe-ficialitat i la mediocritat. Al Mu-seu d´Història de la ciutat elsresposables polítics fan proyec-tar un video, el qual dona límat-ge d´ una ciutat , la qual, amb lademocràcia va a canviar el mo-del desenvolupista del franquis-mo. La veritat és que la situacióactual sembla més aviat ser lacontinuació del “Plan Sur” i elsseus deliris de grandesa.Lésquerra de la ciutat vol i as-pira a un canvi . Lésquerra és,però, plural puix respon a idea-ris i utupíes. Hi ha aquella esquerraque sempre s´ha quedat el realismei el canvi. L´ operació “Carme Albort”és la seua jugada de fons. Les altresesquerres, igualment, estan em-plaçades a estar a lálçada del mo-ment. Des de la meua experiència,en tant que he participat en algunesde les batalles electorals municipals

de la ciutat, crec que el moment exi-geix altura de mires.L´ experència de 1987-1991, legisla-tura en la qual va funcionar un grupmunicipal EUPV-UPV, és un referenta no oblidar. Un ampli sector de laciutadania va veure com podia haver-hi una nova forma de fer les coses, desumar i no restar, de condicionar i

forçar al PSOE. Aquella curtaexperència, també, dissortada-ment, va evidenciar la miopíadels aparells, tant el dÉUPVcom el de l´ UPV.Algú em va replicar, no fa gaire,com les coses ara havien canviat.És cert. El que continua és la ne-cessitat de sumar, i , de gaudirde més capacitat i riqueza d´ ide-es o propostes de canvi. La ca-pacitat per presentar a la ciuta-dania una candidatura més enllàde les soles segles dÉsquerraUnida, deuría estar oberta, i notancada en funció de la reafir-mació partidista.Es tracta de suma de valors i op-cions que apostaren per un mo-del urbà sostenible, de recupe-ració de les identitats de la ciu-tat, d´ igualtats socials i de gène-re, de valencianitat. Que cal undebat , és obvi. Que les decisionsdeuen sustentar-se en una visióamb perspectiva i no immedia-tista.Per altra banda, voler estar pre-sent al consistori com experi-menta el Bloc es just, ara bé, una

alianza deu sustentar-se en bases ideu mantindre´s, tenint present queobtindre una regidoria al cap i casalcomporta més que tindre varies po-bles menuts. La millor oferta electo-ral unitaria és aquella que apareix ne-cesaria i amb garanties de continui-tat. Almenys, eixa vivència és lameua.

Perspectives al Cap i Casal

Aquest és el nom, que obeint al seu contingut, havia deportar la recentment aprovada Llei de la Memòria Històrica.Aquesta Llei, aprovada a l’estiu amb indubtable mala

intenció, no arreplega ni un dels objectius importants que elmoviment republicà reivindica pel que fa a la Memòria Històrica.De fet, establix una equiparació moral entre feixistes irepublicans, mentres que ratifica per omissió la desigualtatjurídica entre els uns i els altres.La Llei no constituïx la reclamada “Comissió de la Veritat” per acrims contra la Humanitat, no ja amb l’objectiu de castigar–encara que aquestos delictes no han prescrit- ni tan tan sols pera investigar i donar llum a la “memòria històrica”; no articula elsmecanismes governamentals necessaris per a establir el paradorde les desenes de milers de despareguts i afusellats pelfranquisme; no reconeix jurídicament la condició de víctimes delspresos, exiliats, assassinats i la resta de represaliats, tampocestablix indemnitzacions per les confiscacions i expropiacions;manté la vigència de les sentències dictades pels tribunalsd’excepció; i d’acord amb tot això no establix la retirada de lessimbologia feixista delsespais públics. El Governamb aquesta llei manté elpacte que van establir enla Transició, ocultantnovament la realitat iobstaculitzant des del’acció governativa lareparació jurídica, moral ipolítica de les víctimes delFeixisme. Terreny abonatperquè la història esrepetisca.La Llei de Memòria Històrica se suma així a les reformes delsestatuts d’autonomia i al que ve a ser una revalidació de laTransició per mitjà del canvi aparent dels elements mes injustos ierosionats del sistema per altres exactament iguals, i per tanttambé injustos, però nous, acabats d’aprovar. Esperem que elparany no dure altres 30 anys. El govern de Zapatero perd aixíamb aquesta llei tot el crèdit que els sectors més moderats delrepublicanisme li donaven, excloc als del pur folklore quecontinuaran veient en ell la resurrecció d’Azaña.La pressió política generada pel creixent avanç del movimentsocial i polític per la III Republica, articulada fonamentalmententorn de les organitzacions i coordinadores republicanes i lesassociacions de recuperació de la memòria històrica, primer vanobligar que les forces de la “esquerra monàrquica”, aquelles quecontinuen abraçant la Transició i la Constitució del 78, a declararel “Any de la Memòria Històrica”. Una vegada passat el gros de lescelebracions del 75 aniversari de la proclamació de la II Repúblicai el 70 aniversari del triomf del Front Popular el Govern aprova laja trista llei de memòria històrica. Del manteniment i creixementdel moviment republicà dependrà que aquesta llei no siga mes queun pas en fals per tancar el debat i la ruptura democràtic pendenten l’Estat espanyol. En cas contrari, podem assistir a novesdesfilades de vells militars republicans colze amb colze amb elsseus botxins franquistes i, per que no, amb algun tendre ancià dela Legió Còndor dels nazis.El republicanisme no es contenta ja amb fotos o declaracionssimpàtiques dels polítics de l’esquerra institucional, tampoc ambdocumentals més o menys amables en la TV sobre la Guerra Civil iel Franquisme. Exigix la derogació de la Llei de Punt Final vigent ireclama sense complexos la III República i el dret al’autodeterminació dels pobles.

ACTES VANDÀLICS Baixem als autors dels darrers actes vandàlicscontra la Universitat i la tomba de Joan Fuster aSueca, però sobre tot baixem a les autoritatscompetents, que continuament miren cap auna altra banda quan aquests individus actuen.

OLEGUER PRESAS Pugem al jugador del Barça pel seu compromíssocial. El món de l’esport no destaca per laseua implicació política. Però el jugador delBarcelona és de premi. Va acudir a l’ofrena del’11 de setembre amb una samarreta de sal-vem l’Horta.

03OPINIÓL’Avanç informació, 15 de setembre de 2006

Llei de Punt Final

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

El Govern amb aquesta llei manté el pacte que van establir en la Transició, ocultant novament la realitat i obstaculitzant des de l’acció governativa la reparació jurídica, moral i política de les víctimes del Feixisme.

EMILI OLMOSProfessor i POETA

0me per inventar lesvacances -imposadesper produir més i mi-

llor després- que creen unagradós miratge de digni-tat i desopressió. Però quèdir quan no et deixen nidescansar com ens passa ala gent de les comarquesinteriors? A la Salzedella -Baix Maestrat-, les Covesde Vinromà -Plana Alta- iFanzara -Alt Millars- volenclavar-nos 3 abocadors deresidus tòxics i perillosos.A l’agost anàrem a 3 manisi una concentració. Què di-ríem si a València una maniarreplegara 3’2 milions de persones,el quàdruple de la població? Aixòpassà a Fanzara que té 250 habitantsi albergà la mani del PV amb mésdensitat per quilòmetre quadrat desdel 1238. Els tres pobles per una es-tranya casualitat irrepetible tenengovern peperenc. La Gene, davantles protestes massives i contundentsd’aquest estiu, diu que no és ella quiha de retirar els projectes sinó lesempreses concessionàries. Això ésllibertat i no el que passava al fran-quisme. I per què hem estat tan ba-docs de nàixer a l’interior? Les ad-ministracions, preocupadíssimesper la salut pública, han decidit ambseny desbocat ubicar els abocadorsa pobles despoblats perquè morapoca gent que a més ja no tenia fu-tur. Què els diríem si l’abocador ana-ra al Parc Ribalta de Castelló, TerraMítica o als Jardins capitalins del Tú-ria? L’abocador de La Salzedella es-tarà a 2’4 quilòmetres de Tírig. Laplataforma Antiaboca-dor ha orga-nitzat manis, xarrades, vídeos, con-ferències, ha visitat l’abocador de re-sidus tòxics de Mejorada del Campo-Madrid-, i ha donat informació: a laSalzedella arribaran 180 milions dequilos de residus industrials per any,35 milions d’ells perillosos. Es con-sideren residus perillosos els explo-sius, comburents -substàncies quereaccionen contundentment en con-tacte amb altres-, inflamables, irri-

tants, nocius, tòxics, cancerígens,corrosius, infecciosos, teratogènics-per inhalació poden produir malfor-macions congènites-, mutagènics -per inhalació poden provocar defec-tes genètics hereditaris-, ecotòxics-poden provocar riscos al medi am-bient-. Cap ajuntament ha cedit lo-cals per a actes antiabocador i aixòvulnera l’article 9.2 de la Constitu-ció, manifesta la plataforma. MiguelZaragozá, alcalde covarxí, en escritoficial deia el 24.VII.06 que la cessióde locals municipals es fa d’acordamb el bé general i no amb falses in-formacions. A les festes patronals elrector digué en l’homilia catòlica quealguns porten el dimoni dins i en ei-xir a la plaça el trauen, en referèn-cia a la mani que havia tingut lloc ales Coves, i després donà la pau no-més a les autoritats que no portavendins el dimoni. Caldrà agrair la re-cent visita papal de Ratzinger XVIperquè ha propiciat un reforç espi-ritual important en els seus funcio-naris terrenals, que segons les Into-cables Escrip-tures, estan sempre alcostat de la gent pobra i oprimida.D’altra banda l’alcalde salzedellencmanifestava en un ple que ell repre-sentava al PP. Potser a les oposicionsmunicipals de fa 3 anys no estudiàtots els temes. I per què la mania deno voler abocadors? Els tres poblesi voltants són d’economia agríco-la/ramadera i no generen residus in-

dustrials, amb excepció de laforta inversió estatal en in-dústria penitenciària al pobled’Albocàsser. Les empresesque gestionen abocadors par-len de contaminació d’aqüí-fers. El doctor Josep Ferris iTortajada, especialista en tu-mors, manifestava a Les Co-ves que un medi ambient con-taminat influïa en la salut deles persones i sobretot delsembrions humans, xiquetes igent major. Madrid està divi-dida en 11 àrees de salut i en-tre 1993 i 1998 el 55% de tu-mors es detectaren en unaúnica àrea situada entre un

abocador i una incineradora. Què fa-rem si tenim poca aigua i contami-nada? Què farem si l’índex de nata-litat és quasi negatiu i l’abocadormalforma els embarassos? Per quèno prohibir el sistema de producciói consumisme aberrant que obliga aabocadors insultants? La plataformaconsidera inacceptable que el 30%dels residus estatals vinguen als 3abocadors. S’han replegat més de6000 signatures o 2’4 milions en pro-porció als habitants de la capital del’Horta. La plataforma celebra que laincineradora projectada a La Valld’Alba s’haja paralitzat gràcies a lapressió popular. També suren leseleccions municipals del 2007. Peròel problema autèntic rau en què enstrobem clarament davant d’una bocad’or, a la cunyada de l’alcalde salze-dellenc li donaran 5 milions d’eurosen 20 anys, tampoc és greu perdreles eleccions. Encara recorde laimatge d’uns familiars a la porta dela casa de l’alcalde protegint la bús-tia dels nostres inofensius intentsper introduir-li un full de protestamentre cridàvem justícia. Per aixòens tornarem a manifestar el 30 desetembre a Castelló. PS. Un dia, ambaixò de l’escalfament del planeta,l’aigua inundarà la costa, els nostrespobles interiors esdevindran costa-ners i aleshores algunes polítiquesvoldrien no haver sembrat cemente-ris. Bruixes i encanteris.

La boca d’or -A Tírig, el meu poble-

LA PETARDÀ• Sembla que el Bloc NacionalistaValencià ha decidit aparcar l’expe-dient disciplinari que havia obert auns dirigents de Castelló, que s’ha-vien oposat al pacte amb EsquerraUnida. El que no està tan clar ésque s’haja paralitzat el procés per la

possible ruptura de negociacionsamb la coalició que dirigeix GlòriaMarcos.• L’empresari castellonenc JesúsGer no alça el cap des de fa mesos.A més d’haver perdut el favor delPP i haver perdut la guerra contra

Lubasa, constructora propera aFabra, ara han aparegut diversesWebs en les que es critica a MarinaD’Or. I és que des que Fabra elrepudiara l’empresari va com caga-lló per séquia buscant padrins polí-tics.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 15 de setembre de 2006

ALTRES VEUS

Lésforç que han de fer les famílies percomprar un habitatge es va elevar alfinal del primer semestre de lány fins

al 40,9 per cent de la seva renda bruta, lataxa més alta dels últims deu anys, segonsles últimes dades del Banc dÉspanya.El percentatge de renda que han de desti-nar les llars per a ládquisició dún immobleva créixer així, per tercer trimestre conse-cutiu, i es va situar més de quatre punts persobre de lésforç que havien de realitzar faun any, equivalent al 36,5 per cent de la sevarenda. Amb aquest nou increment, les ta-xes désforç requerit per comprar un habi-tatge sácosten cada vegada més als pitjors

moments viscuts per les llars que a mitjansde lány 1995 havien de dedicar el 47,1 percent de la seva renda per fer-se amb un im-moble. L´última vegada que les famílies vannecessitar realitzar un esforç tan gran comláctual va ser el juny de 1996, quan feia fal-ta destinar el 41 per cent de la renda percomprar un immoble.Davant d’aquestes dades - injustes, esfe-reïdores i insostenibles - tenim que a casanostra és on els salaris són més baixos, hanaugmentant molt per sota de l’IPC darrersanys i la inflació és de les més elevadesd’Europa. En la qüestió concreta dels sa-laris fa gràcia, per no dir que fa plorar, veu-re com en les estadístiques oficials se’nsdiu que tenim un salari mitjà de 1.900 eu-

ros mensuals però resulta que la gran ma-joria de la població no arriba a guanyar ni1.000 al mes; fins i tot fent hores extres isuportant una precarietat i una prepotèn-cia empresarial molt accentuada. En síntesi, vivim en una democràcia moltpoc ortodoxa, en què el teòric progrés haestat substituït per l’explotació i l’habitat-ge ha esdevingut l’element que crea mésdesigualtats socials i fa més rics els rics imés pobres els pobres. No ens en sortimperquè la política ha mort. La crisi és es-tructural. L’economicisme neoliberal–amb l’habitatge com a líder- s’ha conver-tit en el regulador despòtic de tota l’acti-vitat humana. És una crosta conservado-ra terrible.

L’Habitatge, la crosta conservadora

Es ven plomaperiodística

DAVID

SEGARRA

L’AMÈRICA

La situació per la qual està travessant l’i-lla de Cuba, digna i rebel, després dela malaltia de Fidel, es pot presentar

com exemple paradigmàtic de com la propa-ganda dels centres de poder global ha arri-bat als diferents mitjans de comunicació a l’ús;de com les realitats es poden retorçar fins aconvertir-se en la més vil de les mentides; i decom bona part de la suposada esquerra euro-pea no mereix ni tan sols tal qualificatiu. I ésque, els qué estimem a Cuba; els què reconei-xem els enormes esforços realitzats per la re-volució i els seus assoliments (a pesar d’errorsi reculades, a pesar del bloqueig, a pesar dela solitud), veiem en aquest poble un exem-ple en diferents àmbits. Un exemple que, enel cas concret de la cooperació internacional,és únic en el món. Des del moment mateix del triomf de la Re-volució la qual, no ho oblidem, va acabaramb una etapa de fèrria dictadura militar tu-telada pels EEUU, es va mostrar la voluntat

internacionalista del nou sistema revolucio-nari. En una primera etapa, aquesta solidari-tat es va reflectir en el decidit suport cubà ales lluites populars que es desenvolupaven endiferents països d’Àfrica i Amèrica del Sud i,paral·lelament, en l’aire fresc que, en l’esce-na internacional, es va donar al Grup de Paï-sos No Alineats. El model cubà, conscient de la tàctica impe-rialista del bloqueig, no es va tancar en si ma-teix i una vegada s’aassentaren els assoli-ments a l’illa, va passar a projectar els princi-pis del sistema revolucionari a tercers països.Si, com va escriure Neruda “la solidaritat ésla tendresa dels pobles”, llavors Cuba és el po-ble més tendre de tot el planeta. A dia d’avui i a pesar dels continus atacs i lespermanents dificultats, Cuba manté els seusprogrames de formació i assistència sanitàriaen nombrosos països (entre ells, Guatemala,El Salvador o Nicaragua, que són els primersa donar suport a resolucions de l’ONU con-tra l’illa); continua donant suport diplomàti-ca i políticament als processos de superació

de les injustícies a Bolívia i Veneçuela; i se-gueix enarborant la bandera de la integracióregional llatinoamericana, encara quan el ventbufa de cara. En un escenari global com l’actual, infiltratfins a la medul·la pel neoliberalisme, la coo-peració Sud-Sud practicada per Cuba repre-senta un potent instrument per a superar nosolament els obstacles que s’oposen al desen-volupament, sinó també les fractures Nord-Sud que continuen alimentant les relacionsdesiguals i els conflictes, a més d’amenaçarla pau i l’estabilitat. És en aquest sentit quel’exemple cubà conté en si mateix la poten-cialitat per a introduir profunds canvis en lesrelacions internacionals a nivell regional, ba-sats en el respecte a la sobirania popular coma fonament d’un nou ordre econòmic inter-nacional. ¿Algun dia aquests bells exemples de solida-ritat arribaran a les pàgines dels periòdics, oes comentaran en les ràdios, o es presenta-ran en els telediaris de les nostres flamants ibienpensantes democràcies occidentals?

Cuba la tendresa d’un pobleDiego Jiménez

ACSUD-LAS SEGOVIAS

Segons ens informa la BBC, deuperiodistes de Miami van rebre dinersdel govern d’Estats Units per difondre

opinions anticastristes als mitjans decomunicació. El pagament a periodistes noes nou a l’Estat espanyol, Catalunya i el PaísValencià.Arran de l’escàndol, El Nuevo Herald s'havist obligat a despatxar a Pablo Alfonso perhaver cobrat 175.000 dòlars i a Olga Connorper embutxacar-se 71.000. El cas va serdestapat per The Miami Herald que vapublicar que també hi han mitjans creatsdirectament pel govern. Ràdio i TV Martí,per exemple, són programes propagandísticsque només aquest any han rebut 37 milionsde dòlars. El reporter Juan Manuel Cao varebre 11.400 dòlars de TV Martí per actuaragressivament contra Cuba. En unaentrevista a l’Argentina, el propi FidelCastro li va preguntar de qui estava cobrantper fer el seu treball. Cao va assegurar que“no hi ha res sospitós en això”, “jo ho fariagratis. Però les regulacions no ho permeten.Cobre simbòlicament, per sota dels preusdel mercat”. Una extraordinària mostra decompromís. Experts en ètica periodísticadels Estats Units comparen el cas amb el delperiodista Williams al 2005, quan es varevelar que havia cobrat del govern Bush perpromoure les seues polítiques a través delseu programa.Carlos Alberto Montaner, conegutcolumnista a Espanya, és un altre dels deude Miami. El periodista va ser condemnat en1961 per participar en atemptats terroristes.En ple franquisme va aparèixer per l’Estatespanyol iniciant la seua carrera editorial. Ésmembre de la Fundació Hispano-cubanalligada al PP. Montaner és col·laborador, ambRaúl Rivero, en nombrosos mitjans de dretescom El Nuevo Herald, Cubanet, Encuentro oLibertad Digital.Davant d’aquest últim cas de perversió delperiodisme cal recordar les investigacions dela historiadora francesa Stonors Saunders ide l’advocada nord-americana Eva Golingerque han demostrat com Estats Units hafinançat, i finança, sistemàticament aintel·lectuals i periodistes per defensar lesseues polítiques.A l’Estat espanyol, els conflictes basc icatalà ens han mostrat com els fonsreservats i de rèptils locals també s’hanutilitzat per fustigar la dissidència.L’esperançador és que a la llarga elsperiodistes a sou sempre acaben sentdescoberts. Potser Losantos, Rahola,Villatoro, Juaristi, Boadella o Savater es vanposar a tremolar al llegir les investigacionsprovinents de La Florida. O potser no. Quequan u es troba al cim del poder es creuintocable. Clar, fins que arriben els vertadersperiodistes. I es carreguen el xiringuitocultural i mediàtic.I al País Valencià? Qui serien els que es vanposar a tremolar al llegir la notícia? Quihaurà venut la seua ploma periodística iintel·lectual?

JOSEP M. LOSTE I ROMERO

Parlava a un recent article del fet dequè “la polèmica sobre el pacte o nopacte s’ha perllongat durant els me-

sos de juliol i agost amb un encreuament demanifestacions al respecte per part de qua-si totes les organitzacions polítiques a l’es-querra del PSOE, al meu entendre no sem-pre encertades.”Al setembre, però, i arran de l’ajustada vo-tació del Consell Polític d’EUPV, les coseshan restat més clares en aquest tira i arron-sament polític -cafitat d’egoïsmes i intere-sos personals- entre aquesta formació i elBloc, amb la única esperança per a les pre-tensions d’aquest que l’Assemblea d’EUPVde començaments d’octubre canvie la corre-lació de forces existent a hores d’ara al seusi.I es podrà criticar o no la proposta final d’a-questa, establida sota el suposat llibre de

comptes de 10 diputats, en la proporció de6 per a EUPV, 2 per al Bloc, 1 per a Els Verdsi 1 per a ERPV, però no discutir la seua le-gimitat.Apel.la en efecte Esquerra Unida en pre-sentar-la a allò de la pluralititat i estem d’a-cord, i ho hem dit per activa i per pasiva, peròaquesta pluralitat citada també -i semblalògic- podria reflectir-se amb arranjamental nombre de vots obtesos a les darreres elec-cions, com diu el Bloc. I en tal cas, no sem-bla massa correcte que amb 114.000 vots iescaig, Esquerra Unida triplique el Bloc enla llista d’eixida dels possibles diputats.Allò que rau al fons d’aquesta decisió sonqüestions d’un major calat. La feblesa delsindependents que comanda Glòria Marcos-el corrent més minoritari al si de l’organit-zació- que tenen que fer i fan encaix de boi-xets per mantindre’s al seu front, la por delPC zorrocotroco de veure’s diluït en unapossible aliança nacionalista,.....

A més de què també és cert, tot hi ha quedir-ho, que en obtindre el Bloc els 3 dipu-tats pretesos, ben bé podria deslligar-se d’a-quest pacte com ja ho va fer a la dècada dels80.Enfí, el fet és que en aquesta cruïlla de difí-cil solució -i m’agradaria ser tan optimistacom el Manolo Muñoz-, en aquest pegar-livoltes a la ruleta on indefectiblement eixiràsempre el “tots perden”, totes aquelles per-sones allunyades a hores d’ara -per motiusmés o menys justificats- de la militància es-querrana/nacionalista que conformen -con-formem-, una immensa majoria, restaremdecebuts i desorientats una vegada més.Jo, francament, no sé el que faré. Perquè què es pot esperar d’un PSOE quesi de veres vol guanyar les eleccions va a ne-cessitar el major nombre de recolzamentspossibles, i tanmateix diu que l’esquerra ambla qual m’identifique, que qualifica de radi-cal i burocràtica, està amorrada al fracàs.

La dificil cruïlla del pacteJOSEP VICENT BERGON

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 15 de setembre de 2006

Quan un poble o alguns dels seus represen-tants, plantegen que el seu territori ha deser independent, lliure, tenir la sobirania

plena sobre els assumptes que l’afecten (excepteels que es deriven de la situació plantejades pelsacords, pactes, tractats o contextos que el lliguenper dalt i abasten altres països o estructures), ales-hores es posen en funcionament idees i opinionsque intenten evitar la possibilitat que avance enla construcció de dinàmiques i processos que elpoden portar a la desagregació respecte de l’Es-tat-nació, del qual ha format part durant molt detemps i encara en forma. Amb aquestes idees-handicap (que s’assemblenmés a desqualificacions, exabruptes i insults), l’ob-jectiu no és un altre que paralitzar les ments i elsesforços dels qui cerquen solucions alternatives,que molts veuen com a recanvi de la situació queha estat propiciant la seua dependència d’interes-sos forans, la manipulació de les seues necessitatsreals, la paràlisis col·lectiva, l’espoli econòmic i fis-cal, el finançament més eixut, la injustícia gene-rada respecte d’altres comunitats estatals, la in-defensió més absoluta, etc. Com que la memòriacol·lectiva no ha estat totalment destruïda i els sec-tors més dinàmics i intel·ligents rellegeixen comcal la situació del present i tenen la capacitat d’i-maginar alternatives que els traguen de la situa-ció de postergació, menyspreu i insult permanent,les seues teoritzacions i dinàmiques intenten anarmés enllà de l’estatus quo que els manté atrapatsal context estatal dins el qual han viscut i hi viuenles persones durant generacions, tant si es tractadels naturals del país com dels nouvinguts incor-porats a la societat on s’hi instal·len. Davant una possible emergència i expansió per di-ferents sectors i capes socials de l’atmosfera dereivindicació i d’aparició de les idees de desagre-gació del Tot (l’Estat) com a fórmula que portaràla comunitat a una situació diferent en tots els àm-bits, l’Estat, que en el nou context europeu és re-baixat, de ser un Tot, a un quasi-Tot, sempre harespost generant un discurs entorpidor –en oca-sions una violència desaforada- de les aspiracionsd’una veritable i completa autonomia. Algunes deles idees d’aquest discurs, que són autèntiquesfal·làcies, configuren una part del que anomenempropaganda, i el seu objectiu no és aclarir les co-ses sinó enredar-les encara més. Vegem-les: Sovint, i sobretot, en contextos multiculturals imultinacionals, com en el cas espanyol, si algund’eixos territoris (com Catalunya, Euskadi, Galí-cia) proclamés la intenció d’efectuar una consul-ta d’autodeterminació en el seu àmbit geogràfi-co-polític, ¿hauria de votar exclusivament la gentd’eixe territori en exclusiu o la consulta hauria d’e-fectuar-se a tot el territori, el territori espanyol, oneixa comunitat hi està enclavada?. És a dir, hau-ria d’efectuar-se una consulta per a l’autodetermi-nació d’Euskadi o Catalunya sols en aquests te-rritoris o a tot l’Estat? Caldria, per a un tal menes-ter, consultar la ciutadania d’Euskadi o de Cata-lunya?, la de tota Espanya? o sols les Corts Espan-yoles? Bé, em sembla que aquest és un argumentprou ximple i que no mereix comentari algun. Noobstant, ha arribat a formular-se sense cap pudorni vergonya. Si en l’actualitat al Canadà hi ha unaqüestió que alguna de les seues províncies ha plan-tejat, com el cas del Quebec, la consulta d’auto-determinació sols ha estat efectuada en aquest es-tat als seus habitants, i no a totes les provínciesde la confederació canadenca. I sempre i en totesles parts ha estat així. Qui decideixen són les po-

blacions que veuen i tenen eixa possibilitat al da-vant i que han d’expressar la seua opinió si volenquedar-s’hi o anar per lliure. D’una altra banda ésgrotesc, com algú ha dit per aquestes latituds, dirque cal fer un Referèndum d’Autodeterminacióper veure si la part majoritària (Espanya en aquestcas) volgués acceptar una annexió d’algun terri-tori que li ho proposés. De fet aquesta possibilitatcrec que no ha aparegut mai a la història. Els te-rritoris s’envaeixen i conquisten (“just dret de con-questa” en diuen) per als sues amos i això incloula gent que hi ha, o s’acull de bona gana la seuaentrega o adhesió, perquè se suposa que fa mésgran el país, la pàtria o la nació. En aquest segoncas, es barallen criteris que són requisits (règimpolític democràtic, defensa dels drets humans,abolició de la tortura, abolició de la pena de mort,economia lliure de mercat, etc.). Una altra fal·làcia apareix quan es considera quesi les votacions d’un plebiscit a un territori enconcret, que es vol autodeterminar, dóna com aresultat que el 52 % ho decideix favorablement iel 48% restant no ho vol, en adduir l’argument quediu que cal respectar les minories ¿la majoria re-sultant en una tal votació i, per tant, aqueix terri-tori, no podrà autodeterminar-se i iniciar el camícap a fórmules de major sobirania i/o d’inde-pendència si així ho vol? Per què si la majoria ésuna representació reduïda de persones no es con-sidera que malgrat això és la majoria i està plena-ment legitimada per engegar el camí cap on eixamajoria desitja? Per què, fins i tot, si en alguns llocsles minories tenen legitimitat per governar, aques-ta legitimitat se’ls discuteix o se’ls nega a una op-ció –la del 51 o 52%- que té de la seua banda la ma-joria encara que aquesta siga petita i, per tant, estàmés legitimada que no pas quan es dóna la situa-ció de minoria? Si resulta que gallecs, catalans i bascos, és a dir,tots aquells que no som d’arrel castellano-espan-yola i tenim uns altres paràmetres constitutius ique defensar, ja vivim en un context democràticcom és l’espanyol i podem, per tant, gaudir delsdrets fonamentals constitutius de les persones ique defineixen les persones ¿és i ha de ser aixòprou, donat que la nostra vida gaudeix dels dretsdemocràtics fonamentals propis de les societatsoccidentals, avançades, desenvolupades econò-micament i política? Significa això que la democrà-cia sols pot ocórrer dins el marc espanyol i no encap altre lloc?. Si els ciutadans bascos, valencians,mallorquins, navarresos, gallecs o catalans, votenen un referèndum d’autodeterminació a l’interiordels seus territoris per a decidir si volen la seuaemancipació i desagregació de l’Estat en què ac-tualment hi són ¿no és això un exercici de de-mocràcia, també?. I no poden aconseguir la plenarealització democràtica si, esdevinguts països in-dependents de l’Estat Espanyol, resten dins el

marc europeu i construeixen el seu propi marc es-tatal democràtic? Si allò que ens porta a la pleni-tud de drets ciutadans i polítics, és ser demòcra-tes, ¿açò sols és possible d’aconseguir dins el marcdels estats democràtics –per exemple l’Estat es-panyol- perquè aquest Estat és una democràcia?I si apareix qualsevol altre marc al marge de l’exis-tent? El cas de Txèquia i Eslovàquia és palmari. Itambé el de Estònia, Letònia i Lituània. I el de Croà-cia, el de Bòsnia-Hertzegòvina i el de Eslavònia.S’han desagregat dels estats on eren i han formatestats sobirans i entraran a la Unió Europea. Sónper això menys democràtics que quan estaven lli-gats a Iugoslàvia? No poden arribar a ser-ho si, entant que estats independents, també arriben a ex-hibir els patrons de democràcia típics que circu-len entre nosaltres? Una democràcia que es vol construir sobre fona-ments segurs i importants no hauria de començarper poder tenir, també, la capacitat d’exercir so-bre el que és el primer dels drets democràtics fo-namentals com el dret d’autodeterminació? I nohauria de ser possible, per a pobles i comunitatsnacionals, que a partir d’aquest principi es cree unàmbit democràtic diferent on també es puga fun-cionar democràticament? Per al cas de l’Estat es-panyol, pot ser l’àmbit de decisió basc, català, oqualsevol altre, un àmbit de decisió democràtic,encara que no estiga inserit dins Espanya? Si quan es decideix que guanyar per un percen-tatge petit deslegitima el referèndum d’autodeter-minació i, per tant, no legitima la majoria -els seusrepresentants polítics- per encetar el procés capa la sobirania més plena i/o la independència ¿perquè, llavors, es deslegitima el procés d’autodeter-minació quan la minoria que perd per ben poc enaqueix referèndum no se li aplica el criteri oposata aquell altre que permet paralitzar el procés d’au-todeterminació quan aconsegueix una majoria es-cassa, i es diu que no és suficient per a encetar elprocés, ja que les minories s’han de respectar? Ésa dir: quan es guanya per poc perquè és “massapoc”, i quan es perd per poc perquè no s’ha guan-yat, llavors el procés d’autodeterminació semprequeda aturat. No és açò una mica estrany i, a més,pervers? No es fa trampa, sempre, en la direccióde no permetre que s’avance en aqueix procés isí, en canvi, en el sentit del manteniment de l’es-tatus quo que el lliga a l’organització estatal, i quel’impedeix ser una realitat sobirana i independent? Una curiositat ben empipadora: com és que en elcontext d’un estat democràtic, quan es realitzeneleccions i la ciutadania decideix abstenir-se enun percentatge superior al 50% en les votacions,aquest estat no declara la seua situació de ruïnapolítica i deixa de ser una realitat amb capacitatd’autodeterminar-se, o el que és el mateix, deixade ser un estat sobirà? Per què entrebancar unacomunitat que vol ser sobirana fent-li acomplir re-

gistres que a dures penes alguns estats actualsarriben a aconseguir en alguns moments de la seuahistòria? I si no els aconsegueixen ¿per què no s’ex-pulsa aquests estats per antidemocràtics d’orga-nitzacions com les Nacions Unides i altres fòrumsinternacionals i se’ls despulla de la seua sobirania?Hi hauria sorpreses ben empipadores com el casdels EUA, on la democràcia de les grans corpora-cions no arriba, en ocasions, a ser recolzada pel50% de la població i on sols un exigu 19% recolzaels punts de vista del partit que ostenta la presidèn-cia del país. Una altra fal·làcia que també es fa servir és la quediu que si sobre el context espanyol, Catalunya,per exemple, té dret a l’autodeterminació i, pertant, té poder per arribar a proclamar la seua in-dependència, llavors una ciutat catalana, comper exemple Sabadell, on el resultat fos que el par-tidaris de la independència hagueren estat mino-ria, té dret -també- a proclamar la seua pròpia au-todeterminació i, per tant, proclamar la possibleindependència (i per tant romandre en la seua ad-hesió a Espanya) respecte d’una Catalunya quees vol autodeterminar o ha guanyat el referèndumd’autodeterminació? La resposta és que Sabadelltindrà el dret que li assisteix per pertànyer a unaCatalunya que majoritàriament hauria votat la sevaindependència respecte d’Espanya i, per tant, d’a-justar-se a la decisió del que resulte de la voluntatdel poble de Catalunya expressada en les elec-cions. Si majoritàriament Catalunya votés la sevaindependència, Sabadell serà, amb la resta de Ca-talunya, independent. Això li passà a Euskadi quanno votà la Constitució Espanyola, a la qual se l’o-bligà, per pertànyer a Espanya, a restar dins elmarc espanyol i a acceptar unes regles de joc queella, majoritàriament, no votà, ni per això se la vadeixar fora del marc espanyol. O quan algunes ciu-tats i pobles de l’Estat espanyol votaren la no en-trada a l’OTAN, es quedaren per això fora d’aques-ta organització? Doncs no! Tingueren que accep-tar el que la majoria havia votat. Sabadell, Terras-sa o Hospitalet del Llobregat, la Franja de Po-nent, la Catalunya Nord, Victòria, Euskadi Nord(Lapurdi, Baixa Navara i Zuberoa), etc., són te-rritoris de Catalunya i Euskalherria –no per justdret de conquesta- i no es poden desmembrar delcos d’aquestes nacions. A l’inrevés: la Franja, Ca-talunya nord i Euskadi nord estan desmembrades,dividides de la resta per ocupació i partició delsestats espanyol i francès. Aquests arguments, doncs, són fal·làcies que solsvolen desorientar i confondre al personal per evi-tar que la gent veja clarament i sense dificultats lasenzillesa de les qüestions polítiques transcenden-tals en la vida dels pobles ara sotmesos a altres po-bles degut a avatars, inèrcies, interessos o conve-niències històriques. Post Scriptum: el 21 de maig del 2006 Montene-gro decidí, tranquil·lament i sense cap entrebanc,com els aduits pels defensors d’aquestes fal·làcies,el seu destí en un Referendum d’Autodetermina-ció i no passà res d’anormal. Votaren en Referèn-dum, votaren sols els montenegrins i montenegri-nes únicament, ho feren amb normalitat democrà-tica, han esdevingut un país a part que no ha dei-xat per això de ser democràtic, han conservat laseua integritat en el procés i ningú ha reclamat resde res. Guanyà el 55’3 per cent i ara Montenegrose separarà de Sèrbia, i aquests dues nacions esveuran un dia a Brusel·les. I punt i final. Oi que noha estat tan complicat de portar a terme? Fins itot Europa ha estat capaç de comprendre-ho iacceptar-ho. No deu ser, doncs, tan difícil d’enten-dre, oi?

Les fal·làcies contra el dret a l’AutodeterminacióS. Llàtzer

L’ALQUIBLA

06 L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

INTERNACIONAL

LUCAS MARCODAVID SEGARRA

Carlos Gaviria, candidat de l'opositorPolo Democrático Alternativo deColòmbia (PDA) , una formació ambtot just vuit mesos de vida, va visitardiferents ciutats de l'Estat espanyolconvidat pel Centre d'Estudis Polí-tics i Socials (CEPS) el passat mesde Juliol. Gaviria va dur a la seua for-mació als millors reultados de l'es-querra colombiana en unes eleccionspresidencials el passat mes de Maig.Ara, amb la vista posada en les prò-ximes eleccions de 2010 tracta deconsolidar els seus resultats.

Com valora els resultats electoralsde les passades eleccions presi-dencials?El resultat per a l'esquerra colom-biana de les passades eleccions del28 de Maig és excel·lent i històric tantsi ho analitzem en la proporció ob-tinguda pels altres partits i organit-zacions polítiques que van participar,com en termes absoluts. La nostravotació va ser aproximadament de2.615.000 vots, la votació més altaque havia obtingut l'esquerra en uneseleccions presidencials. Quatre anysarrere, en les anteriors eleccions, l'es-querra va obtenir aproximadament670.000 vots, de manera que quasimultipliquem per quatre aquesta vo-tació. Hem entès que la unitat és unaprecondició per a poder-nos presen-tar en política com una opció de po-der. A més, aquestes eleccions vanser bastant estimulants ja que es-tem en un gran procés de consolida-ció i un resultat tan positiu funcionacom un catalitzador per a la unitat.No estàvem treballant a curt termi-ni, no esperàvem guanyar les elec-cions, però vam obtenir un resultatque en principi és millor del que es-peràvem. Ara estem interessats aconsolidar la unitat de l'esquerra.

Quines perspectives de futur té elPolo després d'aquests resultats?Anem a treballar ara per a les elec-

cions locals d'Octubre, a tractar deguanyar alguns ajuntaments i algu-nes governacions i després seguir tre-ballant per a les eleccions de 2010 enles quals podrem presentar-nos comuna opció real de poder. Seria per pri-mera vegada a Colòmbia l'esquerra

una opció real de poder. Ja tenim unsuport popular gran i volem mante-nir-lo i augmentar-lo. Tenim raons pera estar optimistes a mitjà i llarg ter-mini.

El PDA és un con-

junt de forces molt heterogènies.Quina estratègia política plantejaper a liderar el descontentament so-cial que hi ha a Colòmbia?Dins del Polo hi ha diferents opinionsi aqueixa és una discussió que cal do-nar internament. L'ideal seria cons-tituir un partit, un moviment de l'es-til del Frente Amplio d'Uruguai, elque permet que partits de molta tra-dició i que es neguen a dissoldre'sen una entitat major subsistisquen en

un partit que comprenga totes aques-tes organitzacions, un moviment dinsdel qual totes aqueixes organitza-cions puguen seguir mantenint enti-tat pròpia. Aquest moment no és pera conrear el sentit de pertinença alpartit menut sinó a l'organitzaciógran que els va a permetre no no-més subsistir sinó fins i tot créixer.De manera que no puc anticipar qui-na serà la sort del Polo, però el quesi crec és que tots els sectors estanmolt obstinats en la unitat.Quina és la situació dels mitjansde comunicació a Colòmbia?La llibertat de premsa a Colòmbia ésbastant esbiaixada i limitada. Hi hauna gran aliança entre els mitjans i elpoder, el que és sumament inconve-nient. Aparèixer en l'oposició no ésper a ells negoci.

Com ha influït aquesta situació enla campanya electoral?Durant la campanya vam tenir un ac-cés relatiu als mitjans i específica-ment a la televisió en la mesura quela Llei de Garanties així ho disposa-va, però és un accés realment insig-nificant en comparació de l'accés ofi-cial. El president celebra setmanal-ment el que ell anomena consellscomunitaris, un dissabte sencer através de la televisió en el qual parladirectament als colombians; nosal-tres no tenim aqueixes possibilitats.Ens cal fundar els nostres propis mit-jans de comunicació justament enaquesta etapa en la qual estem ex-plorant les millors possibilitats.

Amèrica Llatina està vivint en elsúltims temps una ona de governsesquerrans molt diversos. Què potaprendre l'esquerra colombiana d'a-quests èxits?En quasi tots aquests països hi ha ha-gut una tradició de lluites populars,en el cas de Bolívia, un moviment in-digenista molt fort, en el cas d'Uru-guai, el Front Ampli té una història ien el cas de Veneçuela, les cir-cumstàncies són distintes però po-dem detectar lluites populars ques'han donat com precedent d'un go-vern d'esquerres. Hem d'aprendreque cal catalizar i canalitzar als mo-viments populars i que, sens dubte,són el precedent necessari perquè un

CARLOS GAVIRIACANDIDAT DE L’ESQUERRA A PRESIDIR COLÒMBIA“EN LES ELECCIONS DE 2010 PODREM

APARÉIXER COM UNA OPCIÓ REAL DE PODER

UNA ALTERNATIVA D’ESQUERRES HA DE TINDREEN COMPTE LES PECULIARITATS DE C0LÒMBIA

“

Carlos Gaviria, candidat de l'esquerra colombiana, tracta en aquesta entrevista concedida al quinzenal valencià L'Avanç les perspectives de futurde la seua formació arran dels darrers resultats electorals, a més de la resolució del conflicte entre l'Estat i la insurgència i les migracions.

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

programa d'esquerres arribe a triom-far. Les característiques d'un governi les seues peculiaritats estan dona-des per molts factors de les nostresnacions, dels nostres països. Quan hiha moltes analogies també hi ha mol-tes dissimilituds, l'estil personal jugatambé un paper gran. Hauríem de

construir una alternativa d'esquerresa Colòmbia responent a la nostrapeculiaritats i tenint en comú ambtots aqueixos governs el tenir cons-ciència del benefici que s'ha de pres-tar als tradicionalment exclosos peròmantenint una certa identitat.

Què opina de l'estratègia d'ÁlvaroUribe para finalitzar amb el conflic-te entre l'Estat i la insurrecció ar-mada?Uribe va proposar com única solu-ció la victòria militar sobre la guerri-lla. Van passar quatre anys i la victò-ria militar sobre els guerrillers era

cada vegada més distant i costosa envides humanes, en deterioració delsdrets humans, en dependència delsEstats Units i en diners; per tant nosembla que aqueixa siga la via. El pre-sident Uribe nega l'existència d'unconflicte a Colòmbia, el que és con-traevident, però ho nega al meu ju-dici perquè no vol investigar, no volque es pregunte per les causes delconflicte: la pobresa generalitzadad'entre un 60 i un 65% de la pobla-ció colombiana, un 25% en la misè-ria, som el país més inequitatiu deLlatinoamèrica i el sisè país més ine-quitatiu del món, d'acord amb la Co-missió Econòmica per a Amèrica Lla-tina (CEPAL) en matèria de distri-bució equitativa de la riquesa, Colòm-bia no s'ha mogut un mil·límetre desde 1946, fa 60 anys. La conjecturanostra sí té a veure amb l'existènciad'un conflicte, per tant el que l'Estathauria de fer és dedicar-se pro-gramàticament a atacar la pobresa,la misèria, la desigualtat. Si ÁlvaroUribe nega l'existència del conflictea Colòmbia és perquè la seua pro-posta tendeix a altre objectiu: con-solidar un statu-quo molt inequitatiuamb la complacencia d'una gran partde l'opinió.

Què proposa la seua formació polí-tica de cara a la solució del con-flicte?En la campanya electoral nosaltresproposàvem la via del diàleg i de lesconverses, però també que l'Estatatacara progressiva i sistemàtica-ment les causes del conflicte. Molts

sectors comencen a veure en nosal-tres una proposta raonable i sòlida, iper tant els vots que rebem els per-cebem com un suport a la solució dia-logada del conflicte, pensem queaquesta és l'única solució possible.

Com percep la situació dels immi-grants colombians?En les ocasions que he pogut parlaramb immigrants colombians en dife-rents països europeus, m'he adonatque no hi ha cap colombià que no tin-ga desitjos de regressar al seu país,cap. Vaig trobar persones que es tro-ben vivint en guettos, molt margina-des de la vida dels països on viuen.El fet que no haja cap colombià queno vulga regressar a Colòmbia és benpreocupant perquè això significa queestan en contra de la seua pròpiavoluntat per a millorar la seua situa-ció.

Què proposa el PDA de cara apal·liar aquesta situació?Si la gent ix del país perquè se sentamenaçada en raó de les seues con-viccions cal crear un ambient on elrespecte pel punt de vista aliè sigaimportant. La tradició és d'into-lerància, propiciada pel propi govern.Cal dir amb tota claredat que moltsgoverns han estat ells mateixos in-tolerants, qualificant de terroristes oguerrillers a tots els que no compar-teixen les seues propostes. Això calcorregir-lo substancialment. Final-ment, l'altra situació a la qual em re-ferisc és la creació de possibilitatsd'ocupació.

COMARQUES08 L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

SERGIO DE CASTRO MÈXIC

Després de les jornades de repres-sió i violència que va sofrir el muni-cipi de San Salvador Atenco a prin-cipis de maig a mans de les policiesmunicipal, estatal i federal deMèxic, un total de 216 personesvan ser dutes a presó, acusades dedelictes de sabotatge i segrest, Lapressió internacional i la plantada -coneguda com “el plantón de San-tiaguito”- que des de l'endemà alsfets es va organitzar en la porta delpenal de Almoloya de Juárez, vanaconseguir que la major part fóraposada en llibertat sota fiança. Noobstant això, 30 encara romanen apresó. Tres d'ells en el penal d'altaseguretat del Palmell.

Les il·legalitats, al marge de lesevidents mostres de brutalitat poli-cial, van començar abans del propiprocés legal atès que, com assenya-la Pedro Raúl Suárez Treviño, undels advocats que duu la defensa,"ens enfrontem a un fet netamentpolític". Segons ell, "a les deten-cions es van violar totes les garan-ties de qualsevol ciutadà" ja que esvan fer sense ordres de detenció iaplanant les cases sense ordre deregistre. A continuació, ens explicaHeriberto Sales, membre destacatdel Front dels Pobles per la Defen-sa de la Terra i imputat en el cas,"es van fabricar delictes per apoder dilatar l'estada dels imputatsa presó, es va tractar de prendredeclaracions sense la presènciad'advocats i fins i tot es va proposarl'eixida sota fiança a canvi derenunciar als advocats i substituir-los per uns altres d'ofici designatsper l'estat". A tot això, a més, calsumar que el jutge que va dictaracte formal de presó, Jaime Maldo-

nado, la jurisdicció de la qual ésToluca, ho va fer d'acord a uns fetsocorreguts a Texcoco.

Más de tres mesos després, lesdiligències del cas segueixen el seucurs i les irregularitats, també.

Segons ens explica Juan de DéuHernández Monge, la defensa estàseguint quatre línies. Des del puntde vista nacional, una de caràcterordinari en l'estat de Mèxic, unaaltra referida als recursos d'emparai finalment les denúncies per tortu-ra davant la Procuraduría Generalde la República; també s'estudiaapel·lar a la justícia internacional.

Dintre del context nacional, lesirregularitats són vàries. Principal-ment, ens comenta Juan de DéuHernández Monge, "no existeixindividualizació de les conductes"la qual cosa va en contra de la lleiatès que "és obligació del ministeripúblic demostrar què va fer cadas-cuna de les persones per a poderdemostrar la seua possible respon-sabilitat". "Per tant l'acte quemanté presos als imputats ésil·legal" (principi que, d'altrabanda, sí ha servit per a no enjudi-ciar als membres dels cossos poli-cials). D'altra banda, assenyalaHeriberto Sales, "hi ha consigna del

govern de l'estat de Mèxic a seguirallargant el procés". En aquest sen-tit el jutge encarregat del cas va sersubstituït per un altre que, a la set-mana de prendre possessió de laseua nova destinació, se'n va anarde vacances. A la seva volta, haviacanviat tot el seu equip, el qualhagué d'estudiar un expedient enel qual hi ha 216 imputats. Durantaquest temps, els documents pre-sentats van ser rebutjats fins adues ocasions per considerar-seil·legibles.

El 9 d'agost, durant la cinquenaaudiència d'alleujament de proves,els cinc policies cridats a declararno es van presentar, la qual cosa vasuposar la impossibilitat d'avançarel procés. Una crida ja de per simateix il·legal atès que, en tant queles preguntes als vora 65 policiessuposadament testimonis dels fetsimputats als acusats són fixes, iatès que es tracta, segons Juan deDéu Hernández Monge, "d'unaprova col·legiada i indivisible"davant la qual han de comparèixertots els testimonis a un mateixtemps, "al comunicar-se els policiesque ja han declarat amb els qualsno han declarat, es desnaturaliza laprova", davant la possibilitat que es

posen d'acord en les respostes adonar.

Una estratègia que segons Heri-berto Sales tracta "de mantenir alsnostres companys presos amb lafinalitat d'escarmentar al movi-ment perquè no seguisca lluitant".Es tracta d'una "criminalitzaciódels moviments" socials, expressióque comparteixen els advocatsdefensors del cas ja esmentats.

L'estratègia d'acudir a la justíciainternacional està seguint doscamins. D'una banda apel·lar a laComissió Interamericana deDDHH; opció que es veu dificultadapel requisit necessari d'esgotar lesinstàncies nacionals per a poderacudir a ella; requisit que es potsalvar en cas de demostrar riscd'impunitat. Per un altre, acudir ala Cort Penal Internacional. Enambdós casos ha de tractar-se dedelictes de lesa humanitat, qualifi-cació establerta per la ComissióNacional de Drets Humans(CNDH), encara que pendent d'es-pecificar. Per als advocats consul-tats es referiria a delictes de tortu-ra, el que suposaria que per prime-ra vegada en la història de Mèxicuns ciutadans acusarien al governde delictes d'aquesta naturalesa.

No obstant això, segons JavierEnríquez Sanz, coordinador delCol·lectiu Contra la Tortura i laImpunitat (que està treballant ambels advocats en aquesta línia), laCNDH no està fent la seva tasca: "Sibé al principi va registrar el fets i vaaixecar tota la informació necessà-ria, no s'ha pronunciat respecte alsfets ni ha donat a conèixer la infor-mació". "La CNDH està tractant dedelegar en una Comissió estatal (lade l'estat de Mèxic) on "es vol bai-xar el perfil a un acte planejat pelstres nivells de govern". En definiti-va el problema és que la Comissió"no és una autoritat imparcial alie-na als interessos polítics".

Un procés, en definitiva, quetracta de jutjar uns fets motivatsper uns interessos polítics que entant es mostren al marge de la llei ialiens a qualsevol escrúpol moral,haurà d'acabar en una cinquenaacció legal que busque, tal comassenyalen els advocats del cas,"que les autoritats tinguen la certe-sa que han de ser castigades" i"veure entre reixes als responsa-bles materials, però principalmentintel·lectuals, d'aquest acte terro-rista comès en contra d'un pobledigne".

Irregularitats en el judici contraels imputats pel cas Atenco

El plantón de Santiaguito. Marxa i plantada de solidaritat a les portes de la presó on encara són reclosos 30 detinguts.

MÈXIC DENUNCIES CONTRA LA POLICIA PER TORTURES

La defensa delsdetinguts recorrerà alstribunals internacionalsper conduïr lesautoritats responsablesa la justícia, en el quepodria ser el primer casque uns ciutadansmexicans denuncieninternacionalmentl’estat per tortures

ARXIU

Els advocats delsdetinguts acusen lacomissió local de dretshumans de treballarmediatitzada perinteressos propers a les autoritats

09COMARQUES L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

COMARQUES

ANNA COLL VALÈNCIA

Tenen uns programes electoralsque gairebé semblen calcats; com-parteixen presència a plataformes,manifests, actes reivindicatius i ma-nifestacions al carrer, i bona partdels seus votants semblen tallats perun mateix patró ideològic i social.Aspiren a representar la part de lasocietat valenciana més perjudica-da i farta de les polítiques socials,culturals i econòmiques del PartitPopular, i la seua unió podria con-tribuir decisivament a expulsar-lo dela Generalitat després de 10 anys dedomini absolut de la dreta més re-calcicrant.

Tammateix, les negociacions en-tre Esquerra Unida i el Bloc per for-jar el canvi a 2007 es troben en unpunt mort de difícil -però no impos-sible- solució. En el calaix hi ha unacomplicada relació d’encontres i de-sencontres, enfrontaments perso-nals i desconfiança mútua que nonomés afecta ambdúes formacionssinó també al conjunt de l’esquerraplural i nacionalista valenciana, in-closes les famílies internes d’EU.

Una relació d’amor/odi que ja vaprovocar un pacte a les eleccions de1989 entre la coalició d’esquerres il’antiga Unitat del Poble Valencià(UPV) que finalment va acabar comel rosari de l’aurora amb la marxa delgrup parlamentari per part dels na-cionalistes; i que va tensar-se dura-ment a les eleccions de 2003 desprésque el Bloc decidís presentar-se ensolitari i no concórrer junt amb EUdins la plataforma de l’Entesa.

Demanda popularMalgrat els tortuosos precedents,res feia presagiar els entrebrancsque travessarien les negociacionsentre ambdúes formacions quan,una vegada assumida la necessitatdel pacte i anotat el missatge unita-ri expressat pels assistents a la pas-sada manifestació del 25 d’abril, elsseus respectius òrgans de decisiódesfullaren la margarida i donarenel tret d’eixida per a les negocia-cions.

Condicions prèviesLa Permanent d’EU va acordar ales-hores, per unanimitat, els “requisitsmínims” que posava damunt la tau-la: que el pacte fóra sense exclu-

sions, amb la possibilitat que en for-maren part altres organitzacionscom ERPV o Els Verds, que seria no-més d’àmbit autonòmic i s’hauriad’articular al voltant d’un programad’esquerres, valencianista i ecolo-gista sense "diluir" la imatge ni la de-nominació d’EU, i que la marca elec-toral fóra Compromís pel País Va-lencià. Per la seua banda, des delBloc l’executiva aprovava una reso-lució que cridava a negociar unacord electoral “nacionalista i d’es-querres”, a partir de la representa-tivitat electoral de cadascún delspartits interessats, "garantint lapresència nítida de les sigles i delperfil valencianista i d’esquerres delBloc".

Les principals diferències entreambdós partits radicaven, doncs, enel tamany dels respectius logos a lamarca electoral i la relació dins del

grup parlamentari a les Corts. Pelque feia a la confecció de les llistes,el principal escull estava en la de lescomarques de Castelló, on el Blocdemanava el primer lloc d’eixida ba-sant-se en què tradicionalment hi témés votants que EU, mentre que lacoalició d’esquerres apostava per lacontinuïtat de Ramon Cardona. Tantdes del Bloc com EU es recneixiaque aquest era un punt flexible queno impediria la consecució del pac-te

EU trenca la barallaLa sorpresa vindria després de van-cances, amb l'enrocament d'EU enuna proposta que xoca frontalmentamb les condicions prèvies acorda-des pel Bloc i no qüestionades ante-riorment per la coalició d’esquerres.L'objecte de la disputa no és cappunt del programa de la candidatu-

ra conjunta, que s'ha consensuat rà-pidament i sense polèmica, sinó lamare de tots els conflictes a qualse-vol aliança electoral: la confecció deles llistes. Si abans ningú a EU haviaqüestionat la voluntat dels naciona-listes de confeccionar unes llistesproporcionals al suport electorald’ambdúes formacions, ara es trac-ta d’imposar - per sorpresa- el con-trari.

El Comitè Permanent d'EU(153.496 vots en coalició amb elsVerds i Esquerra Valenciana en lesúltimes eleccions autonòmiques) vaaprovar a inicis de setembre la pro-posta "inamovible" d'oferir-li als na-cionalistes (114.374 vots, tan sols39.374 de diferència) dos candidatsdels 10 amb possibilitats d'aconse-guir escó. EU es quedaria amb sis,cinc que ja té actualment a les Corts,i s'adjudicaria el que actualment

ocupa Carles Arnal en virtut de l'a-cord que va mantenir amb Els Verdsper a les últimes eleccions autonò-miques. Els altres dos restants se'lsrepartirien, si volen, ERPV(7.553

Els entrebrancs del pacte

AAccttoorrss ddee ll’’aalliiaannççaa.. La manca de pacte podria acabar amb unes Corts valencianes bicolors. ACPV

CCRRIISSII ESTANCAMENT DE LES NEGOCIACIONS

El sorpresiu enrocament d'Esquerra Unida en una proposta considerada inassumible pel Bloc deixa en un punt mortles negociacions que ambdúes formacions venien mantenint per forjar una aliança que permetera contribuir decisivament a desallotjar el PP de la Generalitat a les autonòmiques de 2007. El pacte es troba en un punt mort.

Abans de l’estiu EU nova posar cap pega a laproposta del Bloc d’uneslistes proporcionals alsvotants dels dos

La lluita pel poder al’interior de la coalicióestà en l’origen d’uncanvi de criteri que posaen perill el pacte


vots) i Els Verds de Joan FrancescPeris, enfrontats als d'Arnal.

La coordinadora d'EU, Glòria Mar-cos, ha manifestat per activa i perpassiva que la proposta és intocable,i que si el Bloc la rebutja "serà res-ponsable de quatre anys més de go-vern del PP". En realitat Marcos re-presenta el sector dins d’EU més re-ticent a pactar amb els nacionalistesi ha protagonizats les declaracionsque més qüestionaven l’aliança. Elgrup a l'interior de la seua formacióque més ha estat per la llavor ha es-tat la majoria minoritària d'Esquerrai País de Pasqual Mollà, que va pro-tagonitzar amb un corrent intern delBloc, el Bloc d'Esquerres i Sobira-nista (BES), la primera ronda decontactes per difondre entre les ba-ses i les directives d'ambdúes for-macions la necessitat de segellar elpacte.

Clau internaLa proposta de Mollà a la votació delConsell Nacional -que va perdre pelspèls gràcies a la pinça entre els in-dependents de Marcos i el PCPV deMarga Sanz- consistia a donar-li alBloc els 3 llocs d'eixida que demana.Pel seu pes electoral, a la formaciónacionalista li correspondrien qua-tre escons assegurats, però EnricMorera prefereix cedir-ne un a lesformacions verdes que vullguen in-tegrar-se a l'aliança. El que no estàdisposat a acceptar -sobretot perquèles bases del partit se li tirarien a so-bre- és l'oferta de Marcos, que con-sidera "deningrant" perquè "suposauna imposició més de la tanca elec-toral del 5 per cent".

Les raons de l'enrocament d'EUles trobem en la bronca interna alPCE i a Izquierda Unida entre elspartidaris de fer una Refundació

Comunista -Paco Frutos- i els segui-dors de Llamazares, que prefereixenaprofudir en la línia d'Iniciativa perCatalunya. Ambdós grups estan re-plegant forces a la coalició i a les ins-titucions on tenen representació pera l’enfrontament definitiu entreambddúes corrents.

Glòria Marcos i el PCPV estan ambFrutos i li tenen pànic a què l'entra-da del Bloc a les Corts valencianespuga deixar-los "en minoria" amb lacreació d'un grup independent ons'integren els diputats d'Esquerra iPaís i els Verds amb els nacionalis-tes.

Rebutjar obertament un pacteque recolza la majoria dels seus vo-tants seria un suïcidi. Però estan dis-posats a fer el possible per impedir-ho, ni que siga a costa que el PP con-trole durant quatre anys més el des-tí de valencians i valencianes.

REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat 25 d’abril milers de ciu-tadans eixiren al carrer exigint unpacte d’esquerres, nacionalista iverd que forçara un canvi en laGeneralitat valenciana després detres legislatures de governs delPP. Ara que les negociacions sem-blen estancades, l’esperit d’aque-lla demanda segueix en peu mani-festant-se a desenes de pàginesweb i fòrums d’internet.

Cada dia són més els ciutadansque fan servir la xarxa com a ins-trument de participació ciutadanaper expressar la seua opinió sobreels temes més diversos de l'actua-litat política, i el pacte per desa-llotjar el PP de la Generalitat,lluny de ser una excepció, estàprovocant un allau d'opinions idebats.

“Si no pacten no els pensevotar”, opina un usuari de lacolumna de lliure publicació de lapàgina web de L’Avanç. Altres lirebaten l’argument mentre s’afe-geixen veus que el recolzen, en undiàleg que ocupa pràcticament lameitat dels missatges de la colum-na.

A l’actiu fòrum nacionalista deValencianisme.com, emprat com apunt de diàleg sobretot per sim-patitzants del Bloc i ERPV, s’hicomenta la marxa de les negocia-cions des d’un punt de vista moltcrític amb el posicionament d’EU.Una major i relativa comprensiós’hi pot trobar als fòrums de RacóCatalà.

El mateix ocorre amb els inci-pients blogs de temàtica política isocial valencians, que són unamena de diaris personals o col·lec-

tius on es presenten cronològica-ment anàlisis, comentaris i anota-cions sobre l'actualitat més diver-sa que a la seua vegada poden sercomentats pels lectors o altresbloggers, establint-se un diàlegque a voltes és més interessantque l'article que el provoca.Aquest és el cas de Pixelades, unblog on es comenta l’actualitatvalenciana des d’un punt de vistacrític i un pèl humorístic. Tambéés el cas del veterà País Valencià2007, que presenta un recull detotes les informacions que ha anateixint a la premsa sobre el pacte.El mateix que fa Anna Notícies,on s’hi poden llegir interessantsdebats entre els autors d’aquestapàgina col·lectiva, entre els qualshi ha membres d’EU i el Bloc.

També hi ha blogs creatsexpressament arran de les nego-ciacions del pacte. Militants d’EU iel Bloc que aposten per ell hanobert un blog on comenten críti-cament el punt mort en què estroba i les possibilitats de trobar-hi una eixida. El politòleg VicentBoix analitza les interioritats i lamarxa de les converses des delseu Tripartit Valencià. Qualsevollloc de l’Internet valencià és boper a deixar caure la pròpia opi-nió, i conéixer les opinions delsaltres.

+ info:www.lavanc.comwww.valencianisme.comwww.racocatala.catpixelades.blogspot.compaisvalencia2007.blogspot.comeu-bloc.blogspot.comwww.annanoticies.comtripartitvalencia.blocat.com

PARTICIPACIÓ DIVERSITAT DE CRÍTIQUES I OPINIONS

L’esperit del 25 d’abril s’expressa a l’Internet valencià


A finals de 1987 i principis de 1988La Comissió ha mantingut reunionssobre l'oferta d'EUPV de pacte au-tonòmic ampli amb les forces políti-ques explicitades en l'acord del Con-sell Nacional de 17 de juny, traslla-dant-los els cinc punts de tal acord.Només hem rebut una resposta ne-gativa a participar en l'acord ampli,per part del PCPE. La resta de for-ces polítiques no han donat respos-tes categòriques finals encara que sípredisposició a l'acord. La propostad'acord que hem realitzat s'ha con-cretat en els aspectes següents:

1. AAccoorrdd dd''ààmmbbiitt aauuttoonnòòmmiicc. To-tes les forces polítiques estan d'a-cord, excepte ERPV que volia queles grans ciutats entraren en l'acord.Per la nostra part es va explicar queeixa possibilitat està en mans de lesnostres organitzacions locals res-pectives i que es traslladara a eixeàmbit per la seua banda eixa possi-bilitat.

2. PPrrooggrraammaa ttrraannssffoorrmmaaddoorr. To-tes les força polítiques van apreciarpositivament la nostra proposta pro-gramàtica. No hi ha cap inconve-nient seriós a basar el programa con-junt de la coalició en el nostre do-cument. A més s'ha arribat al com-promís entre totes les forces d'in-corporar com a documents pro-gramàtics de l'acord els diferents"Compreels meus" subscrits per lesforces polítiques.

3. AAccoorrdd sseennssee eexxcclluussiioonnss. Ex-cepte el PCPE cap força política hadonat un no definitiu a entrar en unacord ampli.

4. PPeerrffiill nnííttiidd dd''EEUUPPVV. Totes lesforces polítiques han acceptat quesiga EUPV la que encapçale l'acorden la seua denominació i que el nomcomú siga "Compromís pel País Va-lencià".

5. IInnccrreemmeenntt ddee llaa rreepprreesseennttaacciióódd''EEUUPPVV. En les negociacions s'hamantingut que la nostra represen-tació actual és de 6 diputats (1 perCastelló, 3 per València, i 2 per Ala-cant) i que la negociació havia derespectar eixa franja mínima. A méss'ha fet constar que l'acord del Con-sell Nacional obliga que EUPV par-ticipe també en el marge de milloraprevisible.

Finalitzada per tant la fase de ne-gociació entre EUPV i la resta de for-ces polítiques progressistes i d'es-querres (a les que ens vam dirigirper manament del Consell Nacio-nal), i concloses les reunions senseun acord definitiu per a l'elaboracióde les candidatures autonòmiques,EUPV acorda oferir aquesta pro-

posta per a aconseguir l'objectiu deconfigurar una candidatura quepossibilite que no es perda cap votper a guanyar les eleccions a la dre-ta, al mateix temps que permetaaplicar polítiques reals d'esquerra.

Aquesta estratègia electoral deconfigurar un front ampli progres-sista i d'esquerres passa per unacord amb les següents caracterís-tiques:

Acord de coalició a utonòmica

1. Constitució de la coalició iàmbit:

Des d'Esquerra Unida volem quela coalició la integre el més ampliventall de forces polítiques que hanmanifestat la seua disposició a con-formar una candidatura de l'esque-rra alternativa, l'ecologisme i el va-lencianisme progressista: EsquerraUnida del País Valencià, Bloc Nacio-nalista Valencià, ERPV, Els Verds-Esquerra Verda, Els Verds-EsquerraEcologista, … ; candidatura ques'estructurarà entorn d'un progra-ma transformador.

La coalició es formalitza per a pre-sentar candidatures a les Eleccionsa Corts Valencianes que tindran lloc

al maig del 2007. L'àmbit de la coalició electoral és

el País Valencià (oficialment Comu-nitat Autònoma Valenciana) en lestres circumscripcions electorals:Castelló, València i Alacant.

2. Denominació de la coalicióautonòmica

Esquerra Unida-Bloc-ERPV-Verds…: Compromís pel País Va-lencià

3. Logotip autonòmic

El símbol d'EUPV ha de tindreuna visualització clara i preferent.Un estudi tècnic definirà una pro-posta que es presentarà davant dela comissió negociadora abans de lacelebració del referèndum.

4. Comissió política de la coa-lició autonòmica

Es crearà com a òrgan col·legiatde coordinació política (Article 44.2de la Llei Orgànica del Règim Elec-toral General) amb participació detotes les forces polítiques integrantsde la mateixa amb les funcions ques'indiquen en la llei.

En la Comissió Política la repre-sentació d'EUPV suposarà el 60%,el BNV el 20%, l'espai verd el 10% iel conjunt d'altres forces que inte-gren la coalició el 10% restant.

La Comissió Política conformaràles respectives comissions per a con-cretar la preparació i desenvolupa-ment de la campanya electoral, i eldesenvolupament dels documentsprogramàtics.

5. Acord de candidatures en leseleccions autonòmiques

Els llocs en les candidatures enles tres circumscripcions es confi-guren de la forma següent:

Candidatura de Castelló

1.- EUPV 2.- BNV 3.- EUPV 4.- (altres)

Candidatura de València1.- EUPV 2.- BNV 3.- EUPV 4.- EUPV 5.- (altres) 6.- EUPV

Candidatura d’Alacant

1.- EUPV 2.- EUPV 3.- (altres) 4.- BNV

Els llocs reservats davall l'epígraf"altres" estan destinats a les forcespolítiques minoritàries, específica-ment ERPV, Els Verds-EsquerraVerda, i Els Verds-Esquerra Ecolo-gista. En el cas que alguna d'aques-tes forces no entrara finalment enl'acord, EUPV gestionarà el lloc va-cant, seguint el mandat del ConsellNacional de fer un pacte en quèEUPV no renuncie al seu propi crei-xement.

La resta de les candidatures se-ran completades posteriorment so-bre la base de l'acord de les organit-zacions signants. Cada organitzacióproposarà a les persones correspo-nents en funció dels criteris marcatsper les seues respectives organitza-cions. En les paperetes, junt amb elnom de cada persona, figurarà les si-gles de la seua organització o la seuacondició d'independent.

Les candidatures finals hauran degarantir el criteri de paritat en cre-

La proposta de la polèmica

SSoommrriiuurreess.. Sessió de la comissió negociadora del pacte ARXIU

DDOOCCUUMMEENNTT LES CONDICIONS D’ESQUERRA UNIDA

Text íntegre de la proposta tancada que Esquerra Unida li ha fet al Bloc per a signar un pacte “ampli i plural” que permetadesallotjar al PP de la Generalitat i condicionar un govern tripartit d’esquerres. Considerada “inacceptable” i desproporcio-nada pels nacionalistes, el seu títol sencer és “lnforme i proposta al Consell Nacional de 9-9-2006 de la comissió nego-ciadora mandatada per acord del CN de 17 de juny passat, per a les negociacions formals d'un acord electoral per a 2007”.


AVANTATGES

RELACIÓ VOTS 2003 - LLOCS D’EIXIDA 2007

CORRELACIÓ DE FORCES AMB LA PROPOSTA

Esquerra Unida Bloc

Perdil nítid(en la denominació i logo)! "

Increment de la representació a les Corts! !

Control del grup parlamentari ! "

Detentar el càrrec del Síndic del grup! "

Llibertat de vot sobre els punts no inclo-sos al programa comú ! !

Expulsar el PP de la Generalitat NS/NC NS/NC

Condicionar un possible Govern tripartit NS/NC NS/NC

SACRIFICIS

Esquerra Unida Bloc

Cedir diputats respecte les eleccions celebrades el 2003 " "

Rebaixar la proporcionalitat diputats/pro-jecció de vots per a permetre l’entradad’altres formacions

" !

Perdre un peril nítid propi en denominació i logo " !

Estar en minoria al grup parlamentari " !

mallera.

5. Règim econòmic de la co-alició autonòmica

Les necessitats econòmiques dela coalició seran cobertes per crè-dits a la mateixa i per aportacionseconòmiques de les organitzacionsintegrants.

Totes les quantitats que s'ob-tinguen per subvenció dels resul-tats electorals de la coalició es des-tinaran en primer lloc al pagamentdel deute electoral que es contra-ga per al pagament de la campan-ya electoral per mitjà de la sub-venció oficial, i el sobrant, si ho ha-guera, es destinaria a recuperar lainversió inicial de cada força polí-tica en la proporció en què ho ha-guera fet cada una.

La distribució dels recursos delGrup Autonòmic serà:

- Cada Diputat/a cobrarà i pac-tarà amb la seua respectiva orga-nització les seues retribucions d'a-cord amb les normes internes decada una d'elles.

- La gestió de la subvenció delgrup parlamentari serà ajustadaals criteris que establisca la Co-missió Política de la Coalició.

L'administració de la coalicióestarà centralitzada en l'àmbit detot el País Valencià. Els adminis-tradors/es de la coalició seran de-signats prèviament a la formalit-zació de l'acord.

7. Grup parlamentari

Totes les formacions polítiquesintegrants de la coalició es com-prometen a crear un grup políticcomú únic en les Corts Valencia-nes (davall el nom i logo genèricde la coalició), on el programa dela Coalició serà la base política apreconitzar i defendre.

Correspondrà a un Diputat/ad'EUPV el càrrec de síndic delGrup, igual que la representaciódel mateix en la Mesa de Les Corts,si s'obtinguera.

El posicionament polític delGrup es fonamentarà en la defen-sa del programa comú. En aquellsaspectes no previstos en el pro-grama comú s'intentarà sempreaconseguir el consens en el GrupParlamentari. Excepcionalmentquan no fóra possible l'acord i no-més per qüestions que poguerensorgir que no estigueren inclosesen el programa comú, cada una deles parts podrà tindre llibertat devot, sempre que no es tracte deqüestions d'especial rellevànciacom la política d'aliances, vota-cions d'investidura, pressupostos,etc. en les que la posició haurà deser unívoca de tot el Grup Parla-mentari, comptant amb la posicióde la Comissió Política de la Coali-ció. Fora de les institucions es re-coneix el dret de les parts a de-fendre les seues opcions particu-lars en aquells temes que no esti-guen previstos en el programa.

El Grup es dotarà d'un regla-ment de funcionament intern quegarantisca tant la defensa del pro-grama comú de la coalició com elspunts del programa de cada forçapolítica no inclosos en el programa

comú. El personal administratiu ads-

crit al Grup d'EUPV-Entesa for-marà íntegrament part de la plan-tilla del futur Grup que es consti-tuïsca després de les eleccions.L'augment de la plantilla del futurGrup serà acordat, a proposta d'a-quest, per la Comissió Política dela Coalició, tenint en compte lesquotes de participació en la coali-ció de cada una de les forces polí-tiques integrants.

En el cas que algun Diputat/aabandone el Grup Parlamentari, sino dimiteix del seu càrrec, hauràde tornar a la coalició la quantitatde diners gastats en la campanyaelectoral per a l'obtenció del seuescó. Aquest compromís haurande firmar-ho per escrit cada undels candidats/es. La suma a re-clamar es calcularà dividint el to-tal de gastos generals consignatsen els balanços electorals de la co-alició pel nombre total de diputatsi diputades obtinguts.

8. Acord de candidatures enles eleccions autonòmiques

La política de pactes i aliancesde govern en l'àmbit autonòmicserà acordada per la Comissió Po-lítica de la coalició per unanimitat,en funció de l'acceptació del pro-grama comú previ debat i acord in-tern de les organitzacions inte-grants. En l'aprovació d'aquestapolítica es farà sempre un esforçper aconseguir el consens. Elsacords que s'adopten tindrancaràcter vinculant.

9. Duració de la coalició

La coalició té la mateixa dura-ció que la legislatura que s'inicieamb les Eleccions a Corts Valen-cianes de 27 de maig del 2007. Enqualsevol altre cas la dissolució dela coalició serà efectiva en el mo-ment en què la totalitat dels seusmembres acorden dissoldre-la perunanimitat. En la mesura que al-gun membre decidisca abandonar-la de forma unilateral, es procediràa retirar les seues sigles i símbolsde qualsevol representació o do-cument existent, havent d'abonarels deutes de campanya electoralspendents que tinguera amb la co-alició.

10. Calendari i organització

Aquest acord autonòmic hauràde ser refrendat per les organitza-cions polítiques integrants de lacoalició abans del 7 d'octubre prò-xim, data en què el Consell Nacio-nal que ha de tractar sobre l'Infor-me de Gestió per a la IX Assemblead'EUPV, ho refrendarà, si és el cas,i convocarà el referèndum de la mi-litància d'EUPV que hauria d'a-provar-ho definitivament. En elcas que les direccions de la restade forces polítiques de la coalicióno hagueren refrendat la seuaconstitució per a la dita data, elConsell Nacional, conforme al do-cument aprovat el passat 17 dejuny decidirà la fórmula electoralamb què EUPV concorrerà a lespròxima Eleccions a Corts Valen-cianes.

L’EntesaEU, Esq. Val.,

Els verds

PacteTots units

BlocEsquerra

Verda

153.460 vots el 2003

153.460 vots el 2003

2 diputats per al Bloc + 1 per als seus antics socis d’Esquerra Verda

6 diputats per a EU + 1 per a antics socis de l’Entesa

D’haver-se produït el 2003,l’aliança hauria tret267.582 vots


ESTIMACIÓ DE VOTS PER A LES CORTS

ANNA COLL VALÈNCIA

Si finalment no hi ha pacte entre elBloc i Esquerra Unida, ambdós par-tits es jugarien molt més que la con-fiança de les seues bases socials.Una cosa que sembla interessar-losmés: la pròpia supervivència. Men-tre que en el Bloc reconeixen l’ob-vietat que travessen una delicadasituació amb el manteniment del’endimoniada tanca electoral del 5per cent, dins de les files d’EU sónpocs els qui contemplen oberta-ment la possibilitat d’acabar foradel vagó parlamentari si finalmentes presenten sense els nacionalis-tes.

La precarietat a què ha arribat laformació que coordina Glòria Mar-cos és evident amb les dades de laseua evolució electoral. En plenacaiguda lliure des de 1995 l’únicadada positiva del seu historial elec-toral recent són les dues dècimesque va guanyar l’any 2003, amb el6,3 per cent dels vots, respecte el6,1 de la contesa anterior. Cal re-cordar que aquelles dos dècimescaldria atribuïr-les a què es pre-sentaren sota les sigles de l’Entesa,una candidatura molt semblant a laque podria presentar el 2007 si fi-nalment no arriba a cap acord ambel Bloc, i que es quedaria sense socinacionalista si no hi participaERPV. La reedició de l’Entesa sen-se el Bloc tampoc garantiria un bit-llet directe cap a l’estació de lesCorts, perquè la resta de xifres queenvolten el “nosaltres sols” de la co-alició d’esquerres mouen al pessi-misme.

Després de 2003, el revulsiu queva suposar l’Entesa no va poder im-pedir que EU continuara en la seuacaiguda cap a l’infern, una volta fra-cassat l’objectiu d’esdevenir la clauper combatre al PP. El 2007 serienextraparlamentaris si repetiren el4,7 per cent de les eleccions esta-tals de 2.004, o el 3,4 de les euro-pees del mateix any. Afegiu dos dè-cimes a eixos resultats si voleu...

Tampoc són gens afalagadors elsresultats de la darrera enquesta pu-blicada sobre intenció de vot al PaísValencià. L’estudi el·laborat perl’empresa Inmerco per al diari Le-vante li atorga a EU un insuficient4,6 per cent, la mateixa xifra que alBloc. Amb la diferència que mentreque els nacionalistes pugen res-pecte a les enquestes anteriors, EUbaixa. I això és una tendència devot.

Encara hi ha un tercer elementa considerar: a diferència dels na-cionalistes, que a l’hora de la veri-tat sempre han superat lleugera-ment les expectatives que els do-nava la demoscòpia, EU tradicio-

nalment ha obtingut menys vots re-als que els que li atribuien les en-questes més immediates, almenysdes de 1995. Si sumem a aquests in-dicadors la fustració i la desmobi-lització dels votants d’esquerra da-vant el trencament del pacte, el re-sultat podria ser d’allò més depri-ment.

Els números del Bloc tampoc di-buixen un panorama afalagador. Elsector del partit que advoca per laconcurrència electoral en solitari sejustifica en les “bones” dades de lesenquestes. Ací caldria recordar elsresultats dessastrossos de les elec-cions estatals (1,6 per cent) i euro-pees (1,1 per cent), que dibuixenuna tendència a la baixa fruït del’augment de la participació i de lamàxima tensió bipartidista que hi

hagué en aquelles conteses i que esrepetirà sense cap dubte a les elec-cions de 2007. Abans de la desfetade 2003 hi hagué altres enquestesque encara els donaven millors re-sultats electorals...

Als milers de ciutadans que sen-ten la necessitat imperiosa d’uncanvi en el Govern valencià, ex-pressat en quantes manifestacionsi declaracions públiques hi ha ha-gut en els darrers anys, poc els im-porten les qüestions internes i lesdisputes partidistes que estan fent-lo perillar. Si finalment l’acord noes produeix, el responsable o elsresponsables del trencament po-den acabar pagant una fracturahistòrica. Més encara si es veuenadvocats a superar-la des de l’inferntortuós de l’extraparlamentarisme.

ANÀLISI L’EXTRAPARLAMENTARISME TAMBÉ AMENAÇA ESQUERRA UNIDA

Condemnats a entendre’sL’evolució electoral delBloc i EU per separat elsdeixa a les portes d’ob-tenir representació a lesCorts valencianes

Nº Empresa Mes i any PP PSOE EU UV Bloc Altres

*Percentatges sobre el vot estimat des de 1995

EEllss ddooss ppoollss ddeell ppaaccttee. El partidisme podria esdevindre el suïcidi ACPV

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

AURORA MORA VALÈNCIA

Quina és la lluita iniciada pels fa-miliars i amics de José Couso arrandel seu assassinat a la guerra d'I-raq?La lluita és sobretot, en entendreque és un assassinat i que hi ha unaintencionalitat criminal, no sols res-pecte al meu germà, sinó a més pe-riodistes, perquè es tracta d'impedirel lliure exercici de la informació aIraq, començar una batalla per a in-tentar aclarir què va passar. Ho diemaixí, clarament: 'José Couso, crim deguerra' perquè considerem que hasigut un crim de guerra. De fet hi haun Dret Internacional Humanitarique contempla l'atac sobre civils i elsperiodistes ho són. Aleshores, no-saltres demanem investigació; pri-mer que es sàpiga què ha passat allài quan es determine, que hi haja jus-tícia. Vol dir açò que els responsa-bles puguen anar a un judici civil, espuguen defensar i es determine sisón culpables o innocents. S'ha detenir en compte que el nostre paísestà capacitat, com a signant delConveni de Ginebra, per jutjaraquest tipus de coses, és a dir, uncrim de guerra ho pot perseguir lalegislació espanyola. A més, hi haconvenis bilaterals entre EstatsUnits i Espanya, amb la qual cosa, anivell jurídic hi ha la possibilitat.

Com s'ha transformat el cas Cousoen un assumpte polític?Aquest ha sigut el nostre empeny,però clar, aquest és un assumpte po-lític i en eixe sentit, tant el Partit Po-pular com el partit que governa ara,per la seua submissió al què ells ano-menen "vincle atlàntic", ha hagutuna intencionalitat per a que no pu-gam seguir amb açò, és per això ques'ha convertit en una lluita política,tot i que la única cosa que volem ésel que qualsevol persona que viu aun Estat de Dret creu que hi ha, queés justícia, simplement. Ni tan solslinxar-los o venjar-nos, res d'això,nosaltres volem que eixos tres mili-tars, que sabem clarament que sónassassins, tinguen les garanties queno va tenir el meu germà. Eixa és re-alment la lluita.

Quines coses heu aconseguit?La primera cosa que hem aconseguit

és guanyar-los en el sentit que elmeu germà no ha sigut oblidat. Ellsel van matar i supose que el modelque manegen és el d'una família ques'afona, que es tanca amb el seu do-lor, però amb nosaltres han aconse-guit una altra cosa, que és que hemaconseguit, amb molt de dolor, per-què hem hagut d'apartar el dol i totel què implica la mort d'algú, i mésen aquestes circumstàncies, con-vertir-lo en un símbol. Un símbol

contra els crims de guerra, contral'ocupació d'Iraq, pel dret a la infor-mació i sobretot, com un símbol d'uncrim de guerra. En eixe sentit, hemguanyat en l'àmbit ciutadà. Jo crecque moralment els hem guanyat, ex-cepte gent obtusa, la majoria de lapoblació, llevant criteris partidistes,han acceptat que ha estat un crim,ho defensen o no ho defensen. Eneixe sentit, hem guanyat als EstatsUnits, inclòs quan jo estava per

aquell país, la pròpia població, enveure el vídeo i el què havia passat,es quedaven molt sorpresos i ara ensrecolzen.

I en el terrenys institucional i judia-cial?Això respecte a la victòria moral. Enel nivell institucional, hem portat elcas a diversos llocs; a parlaments au-tonòmics, a l'espanyol, etc. Hemaconseguit diversos pronuncia-

ments però no han servit de res, per-què si haguera hagut més implicacióper part del Parlament Europeu,igual hauríem pogut fer alguna cosa,encara que anem a intentar repren-dre eixe tema. Després, en el terreny judicial, síhem aconseguit una victòria, tot ique efímera, perquè durà molt pocde temps, però hem aconseguit laprimera ordre de recerca i capturainternacionals contra tres militarsd'Estats Units com a presumptes cri-minals de guerra. La primera vega-da en la història. Curiosament, cul-turalment sempre hem vist en lesseues pel·lícules a criminals de gue-rra, que era la pitjor cosa que podiaser un militar, que sempre eren mi-litars nazis i no, també són els seusmilitars. Així ho he vist jo a Iraq, nosols pel meu germà, jo he estat aFal?luja i he vist evidències de l'úsd'armes químiques, de napalm, as-sassinats de civils... jo crec que elscrims de guerra a dia d'avui a Iraqsón una constant per part de les tro-pes d'Estats Units. Llavors, nosaltres hem aconseguitaixò fins que tres magistrats de l'Au-diència Nacional, de la Sala SegonaPenal, acatant ordres, perquè jo séhi ha motius espuris darrere i de sub-missió, apartant-se del dret, han le-galitzat l'assassinat del meu germà,però la batalla judicial continua. No-saltres estem disposats a durar moltsanys.

Quina és l'actual situació dels pe-riodistes a Iraq?Ara mateix no hi ha espai per a rea-litzar una tasca d'informació inde-pendent d'Iraq. De fet, jo comenta-va en la xerrada que ha hagut una in-vestigació de periodistes i periòdicsiraquians i ens han contat que hi ha146 periodistes assassinats a Iraq,més que en cap guerra, dels quals125 són periodistes iraquians i la res-ta són periodistes occidentals. En-tre els assassinats i els segrests de33 periodistes s'ha aconseguit queno es puga informar sobre Iraq. Per-què els periodistes independents,que hi ha, van i tenen por de ser as-sassinats o des ser segrestats, perla qual cosa es limiten als hotels i ales zones colindants als hotels, querealment no do-

JAVIER COUSOGERMÀ DE JOSE COUSO, CÀMERA DE TELE 5 ASSASSINAT A L’IRAQ“HEM CONVERTIT EL MEU GERMÀ EN UN SÍMBOL

CONTRA ELS CRIMS DE GUERRA I L'OCUPACIÓ

PER PRIMERA VEGADA HEM ACONSEGUIT UN ORDRE DE RECERCA I CAPTURA CONTRA MILITARS D'ESTATS UNITS COM A PRESUMPTES CRIMINALS DE GUERRA

“El cas de l'assassinat del càmera de Tele 5, José Couso a l'Hotel Palestina de Bagdad conmocionava l'opinió pública espanyola en plena cam-panya contra el recolzament de l'aleshores govern Aznar a la guerra contra l'Iraq. Els familiars i amics de Couso, lluny de claudicar, han dut aterme una important campanya sobre el cas. En aquesta entrevista conversem amb Javier Couso, germà del periodista assassinat.

nen una visió del què està passant aIraq. Només informen dels cotxesbomba, que són les accions que elsagafen de més a prop. Llavors les in-formacions venen de mitjans d'agèn-cia, que a més, eixes grans agènciesviuen en llocs bunqueritzats, prote-gits per desenes de guàrdies de se-guretat, com és el cas de Reuters oalguna altra, que jo mateix vaig veu-re, i envien a treballar a periodistesiraquians que són els que moren.És una informació nefasta.

Què hi ha dels 'periodistes empo-trats'?Els 'periodistes empotrats' sónaquells que viatgen amb les tropesd'Estats Units i conten el què aques-tes volen. Jo crec que han aconse-guit, des del 8 d'abril fins ara, tancarmediàticament Iraq. La informacióque ens arriba és totalment esbiai-xada i contrasta directament amb elquè jo he percebut sobre el terreny

les dues vegades que he estat a Iraqo quan parle tots els mesos ambamics meus iraquians, que no emconten el que estem veient. De fet,jo he donat dades a la xerrada comque els atacs a les tropes de la coa-lició durant l'any 2005 van ser30.000 i sols l'1% eren atacs suïci-des, que és la única cosa que ix ací.

Potser eixe setge mediàtic del queparles per part d'EUA es deu a queno volen mostrar el desastre de l'o-cupació?Jo crec que es deu a diversos motius:en primer lloc, que no es sàpiguenels seus crims i en segon lloc que noes veja el desastre absolut en el quès'han clavat. També que la seua po-blació no percibisca que s'han re-colzat en els sectors menys de-mocràtics en el sentit literal del ter-me, en els iranians, que són un Es-tat teocràtic, que és la pitjor cosaque pot existir contrària a un règim

democràtic; però tampoc volen quela Resistència siga percebuda comuna cosa bona, perquè interessa pre-sentar-la com a terrorista per a queno hi haja recolzament solidari comva poder haver en El Salvador o enaltres guerrilles que han contat ambmolt de recolzament a Europa i al-tres llocs. Jo crec que volen acon-seguir totes eixes coses i per aixòells necessiten controlar la informa-ció, ja que a Iraq pràcticament,l'exèrcit no patrulla. Patrullen dequan en quan però sense posar elpeu en terra, van en unitats cuiras-sades i així han convertit eixe país,eixe buit de forces es plena mit-jançant les màfies, les milícies con-fessionals, els esquadrons de la morto la Resistència. Eixe és el panora-ma a Iraq, un panorama horrible. Peraixò entenc que necessiten el con-trol de la informació i a partir d'ara,serà sempre així en qualsevol esce-nari.

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

LLUUCCAASS MMAARRCCOO VALÈNCIA

El 8 d'Abril del 2003 una unitatde l'exèrcit dels Estats Unitsatacava l'Hotel Palestina a Bag-dad, causant la mort del càme-ra de Tele 5 José Couso. Prèvia-ment a aquest atac, l'exèrcitnordamericà havia bombardejatla seu d'al-Jazeera, provocant lamort d'un periodista jordà, i latelevisió d'Abu Dhabi.Des d'aquella tràgica data hanpassat tres anys i la situació al'Iraq, lluny de la normalitzaciódemocràtica impulsada perWashington, ha anant empitjo-rant dia rere dia. Les condi-cions d'inseguretat crònica pelssegrestos d'escamots no identi-ficats a periodistes i els assas-sinats han provocat una situa-ció de desinformació generalit-zada. Els periodistes occiden-tals, confinats a la zona verda -zona de Bagdad de màximaseguretat- relegant la tascaperiodística al carrer a col·labra-dors iraquians, només tenenaccés a la informació oficial del'exèrcit nordamericà.A més a més, des de l'inici dela guerra s'han afegit desenesde noms a la llista de periodis-tes, càmeres, fotògrafs icol·laboradors assassinats alpaís ocupat. Segons la Coordi-nadora Estatal Contra l'Ocupa-ció i per la Sobirania de l'Iraq(CEOSI) i el Tribunal Brussels,129 periodistes iraquians i unavintena de periodistes estran-gers han estat assassinats a l'I-raq des de l'inici de la invasió,segons dades recollides alperiòdic az-Zawra, òrgan d'ex-pressió del Sindicat de Periodis-tes Iraquians. Una gran majoriad'aquests periodistes han estatassassinats per milicies ohomes armats amb filiació des-coneguda. Per una altra banda,nombrosos periodistes hanmort en explosions i en com-bats o assassinats per les tro-pes dels EUA.Altres fonts, com ara ReportersSense Fronteres (RSF), assen-yalen que "98 periodistes i

col·laboradors dels mitjans decomunicacióhan estat assassi-nats a l'Iraq des del principi delconflicte, dos periodistes hanestat desapareguts". Inclúsaquesta organització, finançadaper la nordamericana NationalEndowment for Democracy(NED) ha afirmat que "la guerraa l'Iraq és sens dubte el conflic-te més mortífer pels periodistesdes de la II Guerra Mundial".Malgrat tot, cal destacar algu-nes excepcions com ara elperiodista independent DahrJamail, que ha estat durantmesos transmitint cròniquesdes de diferents punts del país,convivint amb la mateixa pobla-ció iraquiana i aportant infor-mació fins aleshores descone-guda sobre la realitat iraquianades de la invasió. Un altre casque va conmocionar l'opiniópública europea va ser elsegrest de la periodista italianade 'Il Manifesto', Giuliana Sgre-na. Segrestada mentre treballa-va sobre les massacres de lesforces ocupants a Fal·luja, Sgre-na va ser tirotejada pel 'focamic' de les tropes nordameri-canes poc després d'haverestat alliberada. Nicola Calipari,l'agent secret que havia gestio-nat l'alliberament de la perio-dista moria i un altre agent i lamateixa periodista resultavenferits. En una entrevista conce-dida a L'AVANÇ el Maig del pas-sat 2005, Sgrena afirmava que"els periodistes han parlat moltpoc sobre els problemes realsde la gent, sempre han parlatmolt més de les accions mili-tars o dels atemptats que esprodueixen a l'Iraq (...) Els ocu-pants i altres grups, com perexemple els que em van segres-tar no volen veure estrangers al'Iraq que conten la situació realdel país. Llavors arriba un punten el qual no hi ha notícies delque passa a l'Iraq en aquestsmoments".

++iinnffoo:: wwwwww..rrssff..oorrggwwwwww..ddaahhrrjjaammaaiilliirraaqq..ccoomm

Més d’un centenar de periodistes assassinats

Setge informatiu a l’Iraq

ARA MATEIX NO HI HA ESPAI PER A REALITZAR UNABONA TASCA D'INFORMACIÓ INDEPENDENT D'IRAQ

“

INTERNACIONAL16 L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

ANNA COLL VALÈNCIA

A finals de 1987 i principis de 1988la situació va tornar-se tan insoste-nible que prengué la metxa d'un mo-viment de protesta que, sortejant elsesculls plantejats per l'associació deveïns i els partits polítics, es decidía emprar una acció tan desespera-da, "incorrecta" i valenta com fruitde l’espontaneïtat col·lectiva: tallarel pas del trenet.

Aquesta és la cronologia de l’ini-ci de la revolta i de la repressió queva haver de patir. També és la histò-ria d'unes accions que van posarcontra les cordes les autoritats com-petents, obligant-les a baixar de laseua torre d’ívori. Un episodi de lahistòria col·lectiva dels movimentsveïnals de València que calia resca-tar, amb els seus actors, encerts i de-sencerts,com a eina per a la reflexiósobre el present i futur.x

Dissabte, 16 de gener de 1988Unitat d'Esquerres de Benimaclet(UEB) ha convidat al veïnat al re-corregut que les regidores d'EU-UPV, Carme Arjona i Empar Fe-rrando, realitzen pel barri. L'Asso-ciació de Veïns (AVV) i el PCE noacudeixen. Es denuncia la situaciódel trenet: morts i carrers tallats.

Dilluns, 18 de generMor arrossegada pel trenet, a l'altu-ra del carrer Dolores Marqués, l'es-tudiant valenciana de 23 anys, d'o-rigen libanès, Sahera Abdul RahmnSaleh.

Dimarts, 19 de generEl col·lectiu UEB proposa, a falta desolucions des de 1976, tallar el pasdel trenet. Es decideix passar la pro-posta a l'AVV.

Dijous, 21 de generPlantejat el tema a l'AVV, es deci-deix, per 6 vots a favor i 5 en contra,impedir el pas del trenet el dissab-te 30 de gener. Els membres delPCE assistents voten en contra.

Dilluns 25 de generEs reparteixen pamflets i es passamegafonia pel barri convocant a lesvies el dissabte 30 de gener.

Dimarts, 26 de generCarme Arjona proposa un acord a lacomissió d'urbanisme de l'Ajunta-ment.

Dissabte, 30 de generPrimer tall de les vies. La policia nointervé. Els allí reunits, constituïts

en Assemblea, decideixen concen-trar-se a les vies tots els dissabtes ales 12.00 del migdia, durant unahora.

Dijous, 4 de febrerL'AVV assumeix les accions, però laJunta Directiva no participa.

Dissabte, 6 de febrerSegon tall de les vies. Acudeixen lesregidores d'EU-UPV.

Dimarts, 9 de febrerEnviament de telegrames a José M.Del Rivero de FGV, a Rafael Blascoconseller de la COPUT, a l'alcaldeRicard Pérez Casado i als grups EU-UPV, CDS, AP i UV de l'Ajuntamentde València, amb el següent text:"Dissabte, dia 13 a les 12.00 carrerEmilio Baró al costat de les vies deFGV, esperem la seua presència pera donar solucions a situació tercer-mundista en Benimaclet.Garantim respecte i megafonia pera ser escoltat.Signen: Els veïns afectats."

Dimecres, 10 de febrerUEB fa una crida al veïnat per acu-

dir a les vies el dissabte.

Dissabte, 13 de febrerTercer tall de les vies. Acudeixen lesregidores d'EU-UPV i Tàrsilo Pilesd'UV.

Dijous, 17 de febrerEs denuncia que membres de l'AVVhan tapat amb cartells de Carnes-toltes els cartells, també de l'AVV,convocant a les vies. Es presentenfotografies dels fets.

Dissabte, 20 de febrerQuart tall de les vies a les 12.00 du-rant una hora. Per la vesprada i nitcelebració del Carnestoltes.

Dijous, 25 de febrerS'acudeix a la Federació d'AAVVsol·licitant ajuda i per a que es ge-neralitze el problema, aprofitant lesmobilitzacions per les al·legacions alPGOU. No hi ha resposta

Dissabte, 27 de febrerCinquè tall de les vies. Com tots elsdissabtes els viatgers descendeixendel tren i prenen un altre a l'altrecostat del tall de les vies.

Dijous, 3 de marçDesprés de mesos de conflicte, perfi, la Junta Directiva de l'AVV prenla decisió de crear la comissió deltrenet.

Divendres, 4 de marçEl Comitè del PCE a Benimacletaprova un document en el que es de-fineixen els talls de les vies com"mobilizaciones izquierdistas...efectuadas por una vanguardia" pos-teriorment s'adultera el document iaquestes frases són substituïdesper: "La mobilización que ha habidohasta ahora se caracteritza por sulocalismo y por la falta de unos ob-jetivos claros enmarcados dentro deuna planificación más global"

Dissabte, 5 de marçSisè tall de les vies. El veïnat conti-nua tallant les vies a falta d'una res-posta de l'administració. La únicaautoritat que es dóna per al·ludidaés el Governador Civil, el socialistaE.Burriel que envia puntualment ala policia.

Dilluns, 7 de març

A l'agrupació del PCE a Benimaclet,Àngel Guardia dóna orientacionsprecises per acabar amb els talls,postposant les mobilitzacions per amés endavant.Paral·lelament, Domingo Laborda,promou reunions amb la Junta deDistricte, per a "canalitzar" la pro-testa del trenet.

Dissabte, 12 de marçSetè tall del trenet al creuamentdels carrers d'Emili Baró amb Dr.Vi-cent Zaragozà.

Divendres, 18 de marçFalles i Setmana Santa. L'Assem-blea dels veïns que els dissabtes ta-llen les vies, es reuneixen a la Parrò-quia de San Lorenzo del carrer Al-bocàsser, on es desconvoquen elstalls dels dissabtes. Per la seua ban-da, Domingo Laborda porta una co-missió a parlar a la COPUT. Es do-nen per finalitzades de moment lesaccions sense haver obtingut cap re-sultat.

Dimecres, 6 d'abrilA les 11.00 es arrossegat pel trenetel xiquet de 9 anys, José Pérez, fill

La batalla per llevar el ‘trenet’

RReessiissttèènncciiaa.. Tallada de les vies del 17 de desembre de 1989 VB

CCRROONNOOLLOOGGIIAA UN EPISODI DE LA LLUITA VEÏNAL AL BARRI DE BENIMACLET

L'actual línia 3 del Metro que uneix València amb Rafelbunyol era coneguda antigament com el "trenet" i creuava lasuperfície de la ciutat fins arribar a l'estació del Pont de Fusta. Els barris per on passava estaven partits per la mei-tat i tenien col·lapsat el tràfic crònicament. Malgrat tot, allò que més preocupava el veïnat era el degoteig constantd'accidents mortals, que sobretot se cernia sobre la vida dels més desprotegits: els joves i els ancians.


del propietari de Toldos Pérez.A les 12.00 el veïnat que tallava lavia els dissabtes, ara de manera es-pontània es tiren a la via, sumant-semés veïns. Es decideix convocar ales 17.00.A les 17.00, nou tall del trenet. L'As-semblea de veïns que talla la via, de-cideix fer-ho tots els dies a les 17.00

Dijous, 7 d'abrilA les 17.00 es talla la via i els carrersper tres punts: per Emili Baró, perCuenca Tramoyeres i per PrimadoReig.Contradiccions al si de l'AVV.

Divendres, 8 d'abrilA les 17.00 es tornen a repetir elstalls als mateixos carrers. La JuntaDirectiva de l'AVV queda desborda-da pels manifestants.

Dissabte, diumenge i dillunsTalls espontanis.L'AVV convocaconcentració per al dimecres dia 13d'abril

Dimarts, 12 d'abrilPer a preparar la concentració deldia següent, reunió a l'AVV on laJunta Directiva organitza un serveid'ordre, encomana quines personessostindran la pancarta, quines con-testaran als periodistes i qui llegiràel comunicat final.

Dimecres, 13 d'abrilMORT EL XIQUET PEPITO PÉ-REZ.A la concentració acudeixen moltsveïns. Quan es vol donar per conclòsl'acte i llegir el comunicat, el mem-bre de la Junta Directiva es rodejati se li impedeix que done per fina-litzat l'acte. Els veïns i veïnes deci-deixen anar en manifestació a casade l'alcalde de València, Ricard Pé-rez Casado, que viu en els adossatsconstruïts per Gil Terrón, al final delcarrer Dolores Marqués. Des de l'in-terior de la casa es filma als mani-festants i posteriorment fan el pas-se de la pel·lícula a les regidoresd'EU-UPV.

Dijous, 14 d'abrilA les 16.00 se soterra el xiquet. LaJunta Directiva de l'AVV decideixque, per a respectar el dolor dels pa-res, diuen, no es talle la via. Els pa-res, pel seu compte, agafant les flors

del cementir, les depositen en lesvies, en el lloc de l'accident. El veï-nat continua tallant les vies.

Divendres, 15 d'abrilLa Junta Directiva de l'AVV es des-vincula dels talls de les vies.

Dissabte i diumenge, 16 i 17 d'abril Els veïns i les veïnes fan torns per atallar la via.

Dilluns, 18 d'abrilUn membre de la Junta Directiva del'AVV i una altra persona vinculadaa la mateixa, porten a Paula, Silvia iManoli, tres dones significatives quetallen la via, a visitar al GovernadorCivil Eugenio Burriel. Aquest ame-naça les veïnes amb detencions imultes de més d'un milió de pesse-tes o presó substitutòria -perquèningú se'n faria càrrec-, si no deixenles vies i que seria de lamentar queels xiquets patiren la càrrega de lapolicia i que els homes que allí esta-ven eren uns covards que s'escuda-ven en les dones, etc.Mentre, a la via, un tinent de la po-licia pregunta als manifestants si

eren de l'AVV.

Dimarts, 19 d'abrilEls veïns i les veïnes, conscients queestan venuts, decideixen en la ma-teixa via desconvocar les accions illigen el següent comunicat:

La Asamblea de vecinos que cor-ta el tránsito de los Ferrocarrils dela Generalitat Valenciana a la alturade la calle Emilio Baró, -formada enparte por familiares y amigos de lavíctimas del trenet, vecinos de la ca-lle Dolores marqués y adyacentes, yen general por personas cuya digni-dad de ciudadanos no quieren quesiga siendo pisoteada, socios la ma-yoria de la Asociación de Vecinos deBenimaclet-, es algo efimero y notiene vocación de perpetuarse.

La razón de su existencia ha sidola convicción profunda de que sinuna presión constante, la adminis-tración hará oidos sordos, una vezmás, a las peticiones que desde 1974Benimaclet está demandando.

Este grupo de vecinos piensa quela presión en la calle, combinada conla presión en las instituciones, a tra-vés de la oposición, tanto en el

Ayuntamiento como en el Parla-ment Valencià, y muy en segundotérmino las visitas a los despachosenmoquetados de las autoridades,por parte de los vecinos, es la únicaforma de avanzar seriamente haciala consecución de nuestro objetivoque es LA TRANSFORMACIÓNDEL TRENET EN OTRO SERVICIOPÚBLICO MÀS SEGURO Y QUEPERMITA LA TOTAL APERTURAY URBANIZACIÓN DE LAS CA-LLES QUE ATRAVIESA Y LATRANSFORMACIÓN DE LA CALLEDOCTOR VICENTE ZARAGOZÀEN UNA ALAMEDA PEATONAL.

Las amenazas e intimidacionesque que se han realizado a través delseñor Burriel, -única autoridad quepor lo visto no tiene problemas deagenda para llamar a su despacho alos vecinos- nos dan una idea del ta-lante de esta administración.

Las palabras del señor Burrielmanifestando que seria lamentableque la actuación de la policía pudie-ra afectar a los niños que vienenacompañados de sus padres, hechasa las tres mujeres, junto a los dosmiembros de la Junta Directiva de

la AVV -que hicieron de interme-diarios entre el gobernador civil y lasrepresentantes de la Asamblea- jun-to a las amenazas de condena de cár-cel y la inhibición por parte de la di-rectiva de la AVV ante cualquier re-presalia, han hecho ciertamente me-lla en la mayoria de los manifestan-tes.

Pensamos que ahora, más quenunca, es necesaria la superación dediscrepancias y salvar el movimien-to iniciado, que no debe tener másvehículo natural, a pesar de todo,que la Asociación de Vecinos de Be-nimaclet.

Però ja era tard. En acabar de lle-gir aquest escrit, Burriel -amb lesmans lliures i amb tots els certifi-cats- va donar ordre de detenció.Calia omplir tots els cotxes de la po-licia i ho feren amb la detenció decatorze persones que van ser tras-lladades a les dependències policialsde Gran Via Ferran el Catòlic, on vanse fitxades, fotografiades i agafadesles seues empremtes digitals.

Ells sí que podien incomplirdrets: al treball, a la salut, a uns ha-bitatges dignes, etc. Però els veïnsno podien incomplir el dret a deixarcircular lliurement un trenet quematava, dividia i degradava un ba-rri.

Dimecres, 20 d'abrilAmb les mans encara tacades de latinta en què els havien pres les em-premtes digitals el dia anterior alcostat dels calabossos, Paula, Abe-lard, Víctor i d'altres transmetienaquesta brutícia a l'alcalde RicardPérez Casado, que els rebia a l'A-juntament amb un somriure en laboca...

Dijous, 12 de maigA les 20.00 al Centre Instructiu Mu-sical de Benimaclet, la Junta Direc-tiva de l'AVV anunciava a "bombo iplaterets" la vinguda del Consellerde la COPUT, l'inefable Rafael Blas-co, de la Federació d'AAVV i d'un re-presentant de l'Ajuntament.

Entre el públic corrien aquestversos:

El dia dotze al Musical / en estartot pacificat, vingueren les autori-tats. / Després que els dirigents veï-nals / ficaren dins de casa a tot el veï-nat.

Diuen que l'alternativa al trenet /un tramvia d'Amsterdam, és. / I queper fer-lo més guapet / ens el pinta-ran de colorets.

El poble de Benimaclet, / fami-liars de víctimes del trenet / i veïnsde Dolores Marqués / diuen que lesvies per a ells!

A la gent lluitadora, que tallava lavia, / demanant solucions, / el go-vernador, amb col·laboradors, / elsenvià la policia, / produint-se cator-ze detencions.

A pesar de la repressió i de tot ti-pus de pressions, / dirigents tots, feuatenció / a allò que el poble demanai crida: / que Dr.Vicente Zaragozà al-bereda peatonal siga, / que el trenetsoterrat estiga, / que els carrers quecreua tinguen eixida / i que les vies,a la fi, se les fiquen en la figa.

Tots el dia dotze al musical / ani-rem, de la mà de Caramelo, / a es-collir, del tramvia, el color. / Espe-rem que no siga blavero.

VBMMoobbiilliittzzaacciioonnss.. Ëls veïns actuaren moltes vegades al marge de l’AAVV.


G.C. VALÈNCIA

Divideix i venceràs. Aquesta con-signa típica de l'estratègia militarsembla ser l'emprada pel presidentde la Diputació de Castelló, CarlosFabra, en una lluita que va iniciar-se el dia que es va descobrir les in-tencions de construir tres aboca-dors de residus tòxics i perillosos ales terres de l'interior, en una zonade 65 quilòmetres de distància for-mada per les poblacions de les Co-ves, la Salzadella i Fanzara, que jaes coneix popularment com "eltriangle tòxic".

Després de mesos de mobilitza-

ció i pressió ciutadana i de l’emis-sió d’un programa de Línea 900 de-nunciant la situació del “triangletòxic”, Fabra va aprofitar les va-cances d’agost per eixir del pas ne-gant públicament l'existència delsprojectes de les Coves i la Salzade-lla i comfirmant per omissió el deFanzara.

Segons el president provincialdel PP mai van existir els tres pro-jectes. Una afirmació que contras-ta amb l'acció dels alcaldes i mili-tants del seu partit a les poblacionsimplicades, que han encarregat di-versos estudis per a dur a terme elsabocadors i els han defès a capa iespasa front el veïnat indignat i elsreporters de TVE.

De fet, una delegació de les pla-taformes antiabocador va visitar aprincipis de setembre la conselle-ria de Territori i Habitatge i vancomfirmar a través d’un tècnic queFabra els havia mentit: tots els pro-jectes segueixen el seu procès ad-ministratiu sense que ningú haja

donat l’ordre de retirar-los. Així doncs, la lluita continua. El

veïnat del “triangle tòxic” mantindràles seues protestes fins que no hihaja un compromís ferm i per escritper part de totes les institucions im-plicades a renunciar als projectes deles Coves i la Salzadella, i exigiranamb la mateixa força que no s’exe-cute el de Fanzara.

La plataforma antiabocador deFanzara apel·la a la llei de parcs na-turals per rebutjar el projecte. Lanormativa impedeix que en unazona d’amortiguació d’un parc na-tural com el de la Serra d’Espadàpuga construir-s’hi cap tipus d’abo-cador.

Els col·lectius assumeixen la ne-cessitat d’aquest tipus d’infrastuc-tures però es lamenten que les zo-nes escolides no semblen el lloc mésidoni per instal·lar els abocadors. Enel cas de Fanzara, la intenció ésconstruir-lo en una zona de massaforestal de gran valor ecològic, po-sant en perill els aqüífers que hi ha

al subsòl així com la salut de les per-sones que habiten les cases situades

a menys d’un quilòmetre.Les properes mobilitacions són el

16 de setembre a les 19,30 hores aAlcalà de Xivert i el dia 30 a les 19hores a Castelló.

+ infowww.nordecastello.netwww.lescoves.compersonales.ya.com/fanzarawww.freeforum.ca/fanzara

MENTIDER FABRA ASSEGURA QUE MAI HAN EXISTIT ELS PROJECTES

L’amenaça dels abocadorscontaminants continua planant pel “triangle tòxic”Les plataformes consta-ten que els expedientsdels abocadors conti-nuen en marxa a la con-selleria de Territorisense que ningú hajaordenat retirar-los

L’abocador de Fanzaraincompleix la llei deparcs naturals a l’estaren l’àrea d’influènciadel de la Serra d’Espadà


REDACCIÓ VALÈNCIA

Els somnis megalòmans de Juan Gar-cía Sentandreu cada volta són méslluny d’aconseguir-se. Fracassadesles negociacions per integrar les res-tes d’Unió Valenciana (UV) a Coali-ción Valenciana (CV), per a la provade foc de les eleccions de 2007 no-més li queda l’opció d’implantar-seterritorialment al País Valencià sig-nant acords amb xicotetes forma-cions amb una major, però precària,implantació local que la seua.

Un dels problemes estructuralsque tradicionalment han patit elsprojectes polítics de l'anticatalanis-me ha sigut la seua vertebració pertot el territori valencià. Centrat so-bretot en les comarques de València,a les d'Alacant i Castelló sempre s'havist advocat a pactar amb altres for-macions de l'espectre de la dreta.

Mentre que en els anys de l'ano-menada batalla de València les alian-ces de l'UV de Vicente González Li-zondo van signar-se sobretot amb re-ductes postfranquistes, a poc a pocels unionistes aconseguiren les sinèr-gies de quadres provinents de l'anti-ga UCD, de desafectes amb el PartitPopular i fins i tot trànsfugues delPSOE.

Però els temps han canviat. Moltsdels antics socis d'UV han desertat opassat a engrossar les files de la casacomuna del PP, i és tan poc el que potoferir Sentandreu que pràcticamentno s'ha beneficiat de la disputa entrezaplanistes i campsistes.

Tampoc sembla decidit a creuar elpont el president de la Diputació deValència, Fernando Giner. L'ex-membre d'UV acaba de signar la pauamb Francesc Camps i cada cop hi

ha menys possibilitats que decidiscaintegrar-se amb el seu sèquit i in-fluències a CV, element clau per a do-nar-li les mínimes possibilitats elec-torals a les comarques de València.

A l’espera d'un miracle, l'exfalan-gista Sentandreu ha posat els seusulls en altres grups marginals de l'ex-trema dreta, tornant a les vellesaliances de Lizondo. Amb la diferèn-cia que moltes d'aquestes han aca-bat en postures moderades, mentreque els nous socis de CV es mante-nen, com ell, en la lluita de sempre.Aquesta política de pactes per ne-

cessitat, suposa un canvi en l'es-tratègia de CV de rentar-se la imatged'extremista que l'allunya més enca-ra de la possiblitat d'entendre's ambUV.

A les comarques d’Alacant Sen-tandreu va signar el passat mes demarç, sense donar-li molta promoció,un acord electoral amb el PartidoDémocrata Español (PADE) queafecta a les eleccions municipals i au-tonòmiques de 2007. Segons ex-pressa un comunicat difós per amb-dúes formacions, presentaran candi-datures conjuntes a sis localitats, tot

i que encara no n’han formalitzat cap.El Pade és una escissió per la dre-

ta del PP liderada per Juan RamónCalero, antic secretari general adjuntde Manuel Fraga a Alianza Popular.Va nàixer amb el nom de Partido deAcción Democrática Española a fi-nals de 1996, després d’escindir-sealguns dirigents del PP crítics amb el“gir al centre” [sic] que va suposar ellideratge de José María Aznar. El de-tonant van ser els pactes d’investi-dura amb el PNB i Convergència iUnió d’aquell any. Es tracta d’un par-tit furibundament espanyolista i con-

servador.Un altre aliat de Sentandreu, que

entra dins del paquet del Pade, és elregidor de San Fulgencio FernandoGadea, que a les darreres eleccionsva obtenir el càrrec coaligat amb Es-paña 2000. Primer en solitari i des-prés des de la seua formació de tallpersonalista Progreso y Orden(PyO), Gadea ha coquetejat ambquasi tot l’espectre de l’extrema dre-ta: des dels tradicionalistes de Fa-lange fins els partidaris de l’anome-nada “autonomia històrica” com De-mocracia Nacional i España 2000.

L’acta de regidor a San Fulgenciol’han convertit en la nina dels ulls delspartits d’ultradreta que actuen alPaís Valencià. Però per la seua per-sonalitat autoritària i conflictiva, Ga-dea ha acabat trencant palletes ambtots ells, fins acabar optant per aliar-se, fins a nova ordre, amb els homesde Calero i Sentadreu.

Limitades possibilitats En la presentació del pacte entre CVi el Pade, Sentandreu va afirmar que“l’impuls obtingut per Coalición Va-lenciana a la província de València iCastelló es veurà refrendat ara peraquest avanç a Alacant”. A tenor delsanteriors resultats electorals delPade i la formació de Fernando Ga-dea, es tractarà d’un avanç molt li-mitat. En les eleccions generals de2004 el Pade va aconseguir 640 votsa tot el País Valencià, prou menys queels 1.233 que va obtindre a les elec-cions de l’any 2000. Gairebé la mei-tat –332 vots-, a les comarques d’A-lacant. A les eleccions autonòmiquesi locals de 2003 ni tan sols es van pre-sentar. Mentre que aquell mateix anyPyO va obtindre 161 vots a San Ful-gencio.

Durant la presentació del flamantpacte a Alacant, Sentandreu tambéva avançar que s’estan duent a ter-me converses amb altres formacionspolítiques, comfirmant que “s’estanestudiant cas per cas possibles in-corporacions de persones provinentsde les files del Partit Popular”. Lesseues ganes...

ELECCIONS SENTANDREU PACTA AMB XICOTETES FORMACIONS ULTRES

Sentandreu es veu advocat a pactar amb l’extrema dreta

UUnniittss ppeerr EEssppaannyyaa. Calero i Sentandreu durant la presentació del seu acord electoral. cv


REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat dissabte 26 d’agost vaser la data programada perquèset grups de música del panora-ma feixista espanyol es donarencita a València en un festivald’homenatge a Rudolf Hess bate-jat com Celtíberos.

La convocatòria va aparéixeranunciada a diverses pàginesd'Internet nazis i va ser denun-ciada immediatament pels movi-ments socials de la ciutat a partird'una informació donant la veud'alarma a la web de L'Avanç.

L'únic partit que va reaccionarva ser Esquerra Unida, que vaexigir-li immediatament al dele-gat de Govern, Antoni Bernabé,la prohibició de l’acte. La respos-ta del delegat va ser antològica.Bernabé afirmà que “no es tenia

constància que s’anés a produïrcap espectacle d’aquestes carac-terístiques” a València i que pertant no anava a prohibir un acteque no s'anava a fer. Va preferirdeshinibir-se'n en compte d'ave-riguar, per exemple, quin era elpropietari de l'únic número detelèfon donat pels organitzadors,que va ser marcat per diversosperiodistes i membres del movi-ment antifeixista sense queningú despengés el telèfon a l’al-tra vora de la línia.

Concert fantasma

Finalment el 26 d'agost va passarsense major pena ni glòria, gene-rant un debat sobre la possiblecelebració del concert nazi. Ladesaparició de la majoria de lesconvocatòries aparegudes aInternet i, sobretot, la nulapresència de nazis detectadaaquella jornada a València aixícom la manca de les agressionsultres que acompanyen aquesttipus d’esdeveniments, fan pen-sar que finalment el festival Cel-tíberos va ser suspès. Però n’hihaurà més intents.

XM / REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat dijous 14 de setembre va seratacada novament la Llibreria Tres iQuatre, de València. Un grup d’unesdeu persones van irrompre sobre lessèt i quart de la vesprada al local, si-tuat al carrer de Pérez Bayer, i van co-mençar a insultar els treballadors i elsclients que en aquell moment es tro-baven a la llibreria propietat de l'edi-tor Eliseu Climent.

El grup, que portava una gran ban-dera de la ciutat de València, vaacompanyar els insults amb procla-mes, com ara "catalanistes, fills deputa" o "fora de lo regne". L’agressió,que va durar uns minuts (fins que lagent del carrer va increpar els agres-sors), va acabar amb l’escampada perterra d’alguns dels llibres que es tro-baven als aparadors. Aquest atac, calrecordar, és el segon d’aquest tipusque pateix Tres i Quatre enguany. Elpassat 20 de gener, tres joves tapatsamb mocadors van provocar destros-ses en el mobiliari i van intentar agre-dir els treballadors i clients, atac queva despertar la repulsa i solidaritat degran part de la societat valenciana.

Els propietaris de la coneguda lli-beria han ressaltat que tanmateix, toti la gravetat i reiteració dels fets, nohi ha hagut cap detenció ni s’ha actuat

policialment o política contra els gru-puscles violents de l’extrema dreta.El passat atac al monument a JoanFuster, la pintada patida també fa unsdies per la llibreria de la Universitat il’agressió d’ahir a Tres i Quatre de-mostren la impunitat amb la que ac-tuen aquests grupuscles. La coin-cidència en la simbologia i les consig-nes demostren la relació entre elsagressors dels tres espais, i mostrenlamentablement quines són les con-seqüències de la política de crispaciósocial i foment de l’anticatalanismedel govern valencià. Igualment, la pas-sivitat de la Delegació de Govern pelque fa a les actuacions policials con-tra els extremistes els donen ales percontinuar amb les seues actuacions.

Per últim els propietaris de "Tres i

Quatre" insisteixen en deixar clar, queassaltar una llibreria és un acte debarbàrie. En qualsevol societat de-mocràtica és inadmissible l’atac a lesllibertats i el paper dels llibres i la cul-tura com a eina bàsica per a la vidacol•lectiva i el funcionament de la so-cietat. Per això, instem els responsa-bles de l’ordre públic a intervenir demanera enèrgica per aclarir els fets. Iinstem també les autoritats valencia-nes a condemnar inequívocamentaquestes agressions i els seus res-ponsables, i rectificar la seua línia d’in-citació a la crispació que només técom a resultat que una part de la so-cietat valenciana –la que s’identificaamb la cultura i la llengua pròpies–siga víctima permanent de l’agressiói l’insult.

IMPUNITAT ELS AUTORS DEL PRIMER ATAC SEGUEIXEN EN LLIBERTAT

Segona agressió física en un any contra Tres i Quatre

El dia que s’ànava acelebrar l’homenatge a Rudolf Hess no es va detectar cap moviment ni agressióneonazi a la ciutat

INTERNET LA CONVOCATÒRIA VA SER RETIRADA

El concert nazi fantasma a Valènciano se va celebrar


M. FONT

La vaga i les protestes dels treballa-dors del centre logístic que l'empre-sa valenciana de supermercats Mer-cadona, propietat de Juan Roig, té aSant Sadurní d'Anoia no s'han para-litzat durant el mes d'agost, tot i elsintents de la companyia de posar-hi fioferint importants sumes de dinersals vaguistes. L'últim capítol d'un con-flicte que fa més de sis mesos quedura, i va iniciar-se el passat 23 demarç, ha estat l'oferta d'indemnitza-ció que Mercadona va fer la setmanapassada a cinc dels vaguistes, tots ellsde nacionalitat equatoriana, per tal de"comprar" el seu acomiadament, al·le-gant, segons la CNT, que saben "queestan baixos de moral". La xifra as-cendia en total a 90.700 euros, peròels cinc treballadors van mantenir-seferms en la seua postura i van refusarla proposta de la companyia.

"Es tracta d'una qüestió de digni-tat. No volem els diners, volem elsllocs de treball i el que diem a Merca-dona és que les vagues no es compren,sinó que si volen acabar-la han de ne-gociar-ho amb la CNT, que és qui l'haconvocat", detallen des del sindicat lli-bertari. De fet, no és la primera vega-da que l'empresa intenta comprar elcomiat dels treballadors incòmodesque s'han rebel·lat contra el seu sis-tema. Així, a principis d'agost els di-rectius de Mercadona van posar da-munt la taula 300.000 euros d'indem-nització per aconseguir l'acomiada-ment dels vint vaguistes (els tres tre-balladors acomiadats de forma im-procedent i els dèsset que han para-litzat la seua feina en solidaritat). Enaquest sentit, des de la CNT es de-nuncia que l'única intenció de l'em-presa és acomiadar els treballadors,obviant la negociació. Els vaguistes,de la seua banda, reclamen la read-missió dels tres treballadors que vanperdre la feina el 23 de març i el seuretorn a l'activitat al centre de SantSadurní amb tots els drets laborals ga-rantits i sense represàlies per part deMercadona.

Millores en seguretatA banda d'això, des del sindicat lli-bertari també es demanen millores enla higiene i en la seguretat laboral. So-bre aquest aspecte, Inspecció de Tre-ball ha obert una acta d'infracció aMercadona a causa de l'incomplimentde la normativa de manipulació de cà-rregues i pesos. Amb la mesura pre-tén que l'empresa "garantisca la im-mediata adopció de mesures d'orga-nització adequades i mitjans idonisper reduir el risc que comporta la ma-nipulació manual de càrregues". Enles properes setmanes, l'organismepúblic haurà de dictaminar la grave-tat de la infracció i determinar l'abastde la sanció que haurà d'afrontar lacompanyia.

L'origen de la vaga va ser l'acomia-dament, declarat improcedent, detres treballadors que van intentar cre-ar una secció sindical de la CNT, enresposta al comitè d'empresa, con-trolat per la UGT. Des del seu inici, lesmobilitzacions dels treballadors hanestat constants i han demanat, entrealtres coses, el boicot a Mercadona.

Mercadona intenta comprarl’acomiadament dels vint vaguistes

ECONOMIACCOONNFFLLIICCTTEE LA CNT REBUTJA ELS DINERS I RECLAMA LA READMISSIÓ DELS TREBALLADORS DE SANT SADURNÍ

Manifestació. La CNT demana el boicot a Mercadona

Vaguista. Roig ha fracassat en l’intent de comprar-los

L'empresa desupermercats propietatde Juan Roig ha provat alllarg de l'agost d'acabaramb les protestes delsassalariats, iniciades facinc mesos, oferint-losimportantsindemnitzacions

AUTOINDEFINITS ARRANCA LÍDER D’AUDIÈNCIA

El programa d’humor “Autoindefinits” que emet Canal 9 vaencetar la temporada amb un 24,6 % d’audiència i més demig milió d’espectadors. Amb l'assistència de tot l'equip dedireccio i producció, així com tots els actors de la sèrie, espresentava la nova etapa d’aquest espai humorístic i es vandonar a conèixer que consistien els canvis per a aquest noulliurament, concretament la cinquena. Autoindefinits és unprograma de sketches d'humor que mostra des d'un puntde vista entranyable i divertit les contradiccions de l'indi-vidu urbà en la seua vida quotidiana. El format passa a serdiari, amb una durada aproximada de vint minuts. L'emis-sió serà després dels informatius (sobre les 21:40 h.). ToniBenavent, productor de la sèrie, va destacar "el bon fun-cionament del matrimoni artístic i empresarial entre Con-ta-Conta produccions i Albena-Teatre", així com "la im-portància de contar amb un gran equip de professionalsvalencians, que actuen com una gran família i que estan to-talment compromesos per a aportar el millor de cadascunal programa". Aquesta producció de Conta-Conta, AlbenaTeatre i l’ens públic valencià es podrà veure a bona part del’àmbit lingüístic ja que Canal 9 ha arribat a un acord ambla televisió del principat d'Andorra per a la venda delsdrets d'emissió dels 39 programes que componen les pri-meres tres temporades de la reeixida sèrie. No és la prime-ra vegada que Autoindefinits traspassa els límits del PaísValencià. L'any passat TV3 va adquirir els drets d'emissióde la primera temporada, que va emetre en horari de mà-xima audiència.

+ info: www.autoindefinits.com

L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

REDACCIÓ

El Festival de cinema Inquiet, quese celebrarà entre el 16 i el 28 d'oc-tubre a Picassent, València i Ala-cant, oferirà, durant les dates delfestival, una mostra d'un dels direc-tors cinematogràfics més impor-tants en la nostra llengua, VenturaPons. Aquest mostra, on es repas-sarà una part de la filmografiasel.leccionada pel propi director (alvoltant de 18 pel·lícules), es projec-tarà en llocs emblemàtics del cap icasal, com són l'IVAJ-La Filmoteca il'IVAM (Institut Valencià d'Art Mo-dern), aquest últim a falta de confir-mació.

Inquiet, que arriba a la seua segonaedició després de l'exit del passatany, inicia la cita del 2006 amb el su-port de la gran majòria del sector ci-nematogràfic valencià. Els directorsvalencians Sigfrid Monleón, guanya-dor de l'any passat i presentador deles bases de l'actual edició, RafaMontesinos o Pedro Pérez Rosadohan expressat públicament el seusuport al festival; a més gran partdel ventall de institucions públiques

valencianes donen suport a l'Inquiet(Generalitat Valenciana, AcadèmiaValenciana de la Llengua , Universi-tat de València, Universitat Politèc-nica de València, Universitat d'Ala-cant, Televisió valenciana).

Davant l'expectació, l'organitzaciódel festival ha decidit obrir nous es-pais i oferir al públic el millor del ci-nema en català. L'elegit, en aquestcas, ha sigut Ventura Pons. El direc-tor és un dels autors cinematogrà-fics més reconeguts, tant dins comfora de les nostres fronteres. Pelí-cul·les com “Ocaña, retrat intermi-tent” (1978) la seua opera prima iamb la que va obtindre el premi es-pecial de qualitat del ministeri decultura, o les guardonades “AmicAmat” (1998), “Anita no perd eltren” (2000) seran algunes de lesobres que es podran veure. VenturaPons s'ha caracteritzat durant elsúltims anys per l'adaptació de tex-tos literaris de Quim Monzó, Lluís-Anton Baulenas, Josep M. Benet iJornet o Sergi Belbel; al igual queper la creació de documentals.

Ventura Pons està actualment ro-

dant “ La Vida Abismal ”, una pel·lí-cula basada en la novel·la “La vidaen l'Abisme” de Ferran Torrent,guanyadora del Premi Planeta al2004, i que té moltes arrels valen-cianes. L'elecció de Ventura Ponsper part d'Inquiet per aquest mostraa València, està lligada a les fortescoincidències entre la idiosincràsiadel festival i la del director. Un Ven-tura Pons que s'ha caracteritzat perla normalització del cinema en ca-talà dins dels cinema espanyol, laseua vessant transformadora de larealitat i la seua vinculació a la reali-tat social i cultural en tot l'àmbit lin-güístic.

La retrospectiva estarà centrada en3 blocs: bloc documental on es po-dran vore films com “Ocaña” o “Elgran gato”. Un altre bloc d' adptacióliteraria: “Amor idiota”, “Animals fe-rits”, “El perquè de tot plegat”. I undarrer bloc conformat per les prime-res obres de Ventura.

+ info: www.inquiet.org

EL FESTIVAL INQUIET DEDICA UNARETROSPECTIVA A VENTURA PONS

FERRAN TORRENT, OSCAR JAENADA I VENTURA PONS AUTOR, ACTOR I DIRECTOR ULTIMEN EL RODATGE DE “LA VIDA ABISMAL”

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200524 L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006

XAVIER MARTÍNEZ VALÈNCIA

Segons Lluís Arcarazo guionista de“Salvador”, a principis dels anys se-tanta, el MIL, un grup d’esquerresformat per un grapat de militantsespanyols i francesos molt joves,porta de cap a la policia al cometrediversos atracaments a Catalunyaamb l’objectiu d’aconseguir dinersper donar suport als sectors méscombatius del moviment obrer. Enun primer moment, l’èxit de les se-ves accions espectaculars, provoca-dores i irreverents, proporciona alsjoves del MIL una sensació d’invul-nerabilitat que acaba bruscamentel setembre de 1973, quan efectiusde la Brigada Político Social parenunatrampa a dos dels seus militants.En el transcurs de la seva detencióes produeix un confús tiroteig en elqual mor un jove inspector de poli-cia. Salvador Puig Antich resultagreument ferit i, després de passarper l’hospital, ingressa a la presóModel de Barcelona, a l’espera d’unconsell de guerra. A partir d’aquestmoment, tant les germanes com elsseus advocats inicien, davant la in-diferència general, una cursa con-trarellotge per salvar la vida al joveactivista. Però el 20 de desembrede 1973, es produeix l’atemptatd’ETA contra el President del Go-vern Franquista, l’almirall CarreroBlanco, i, Salvador Puig Antich es-devindrà el cap de turc que un sec-tor del Règim Franquista reclama.El Consell de Guerra contra PuigAntich és una farsa i el jove Salva-dor és condemnat a mort. Malgrattots els intents por salvar-lo, fins i

tot una improbable i rocambolescafuga, resultaran inútils i el 2 demarç de 1974, Puig Antich és exe-cutat mitjançant el“garrot vil”. La seva mort tràgica icruel deixa una gran empremta,

durant anys, a tota una generacióque encara es pregunta si va poderfer quelcom per evitar una execu-ció tan terrible com inútil. Aquestahistòria, coneguda per a molts, des-coneguda per a molts altres és de

“Salvador”. Una pel·lícula de la qualen parlarem més abastament lesproperes setmanes i que ha generatrecels al si del moviment llibertàri idels antics companys de lluit d’enPuig Antich. Però sense dubte la

recuperaciò de la nostra memòriahistòrica més recent es mereix eldebat i la reflexió a través de la cre-ació artística.

+info: www.salvadorfilm.com

S’ESTRENA EL FILM DE MANUEL HUERGA SOBRE PUIG ANTICH

SALVADOR : LA PEL·LÍCULAEl 2 de març del 1974, el jove militant del Moviment Ibèric d'Alliberació (MIL), Salvador Puig Antich, va esdevenir l'últim pres polític executat a l’estatespanyol mitjançant el "garrot vil". Manuel Huerga reconstrueix la seua història i la dels intents desesperats de la seva família, companys i advocatsper evitar-ne l'execució. Més de trenta anys després del seu assassinat Puig Antich torna a ser notícia, no exempt de polèmica

!"#$%&'()#*+,-(.'/-0,1(2&1#(,*(-#(2,--(3,(4#-5#3&'(67+8(9*%+$0(((((((((((((((!"#$%&'()*$+(,$%'-.'($'%$&$/0,$'%1$%&,$+2'2'&3&'41$%&2&'5624*2(3,7

L’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006 25

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS I DIMECRES

14.45. Para Taula. (Espai de Cuina)

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.25. L’Oratge.

19.00. Universitat Oberta. PresentaArtur Balaguer.

19.45. Casablanca. Presenta BlancaGras. (Espai de Cinema)

20.10. Les Músiques d’Info TV.Presenta Clara Esteve.

20.45. L’Info. L’Entrevista.

21.20. Para Taula. (Espai de Cuina)

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’Oratge.

22.15. Tenim Paraula.

22.17. Animailades.

22.20. L’Info. (Anàlisi)

22.45. Veus Literàries.

23.15. L’Infoborsa.

23.20. Les Músiques d’Info TV

23.50. Especial.

00.30. L’Info (redifusió)

01.10. L’Info. L’Anàlisi (redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIMARTS I DIJOUS

14.45. Para Taula.



18.00. L’Info. Primera Edició. (R)

18.45. Especial.

19.30. L’Info. L’Anàlisi. (R)

20.00. Veus Literàries. (R)

20.30. Les Músiques d’Info TV. (R)

21.15. Para Taula. (R)

21.30. L’Info.

22.05. L’Oratge.

22.10. Tenim Paraula.

22.12. Animailades.

22.15. L’Info. (Anàlisi)

22.50. Els Debats d’Info TV alMicalet. Presenta Ignasi Munyoz.

23.15.Watts. (Videoclips).

23.45. Els Reportatges d’Info TV.

00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi. (Redifusió)


DIVENDRES

14.45. Para Taula


15.25. L'oratge.

15.30. Programació de Vesprada

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)


19.50. Meninfo TV. Presenta PauBlanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV. Des delTeatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.

22.10. Animailades.

22.15. Universitat Oberta.

23.00. Casablanca.

23.30. Infoborsa.

23.35. Les Músiques d’Info TV.

00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) (R)


DISSABTE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)


18.00. CasaBlanca. programa dedicata la informació cinematogràfica i al'emissió de curtmetratges. Presenta:Blanca Gras (redifusió).

19.45. L’Info (Anàlisi) Redifusió.

21.00. Els Debats d’Info TV. (R)

22.15. Les Músiques d’Info TV.

23.20. Meninfo TV. (R)

00.50. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)


20.00. La Setmana. (R) NoticiarisNocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca (R)

00.30. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programació d'InfoTV.

NOTES

1.- Durant la resta del dia InfoTV emetels espais Les músiques d'InfoTV, Lesentrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperenels moments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula.

2.- Info TV emet pel canal 42 aValència i l’àrea metropolitana. Encas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar unmòdul amplificador. Consulteul’antenista. A La Safor i adeterminades àrees de La MarinaAlta i de La Ribera Alta, a alguneshores del dia, Info TV es pot vore através de Gandia TV. I a Ontinyent ipart de la Vall d’Albaida, a través dela Televisió d’Ontinyent.

3.- Durant el cap de setmana Info TVemet amb la col·laboració de GandiaTV els partits del Gandia Bàsquet.

4. Aquesta quinzena destaca lareincorporació a la nit dels dimarts dela tertúlia d’expolítics des del TeatreEl Micalet, presentada per IgnasiMunyoz amb Pere Mayor, JoaquímAzagra, Albert Taberner i José RafaelGarcía-Fuster.

++ iinnffoo:: www.infotelevisio.com

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)

20:00 - 22:00 Maldición de Malinche

22:00-22:30 El Vaivén

22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN

16:30 - 17:00 Radio Ciencia

19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo

20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc.

21:30 - 23:00 Argento

23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES


16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures (Espai Sindical de la CGT)

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

DIJOUS 19


13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club amigos del crimen

22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES


13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES

1. El Magazine diari Lliure Directe inclouentrevistes a personatges del’actualitat, espais d’opinió, elsinformatius Democracy Now, Red ConVoz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.

2.- La resta del dia Ràdio Klara emetredifussions dels programes mésinteressants de la seua graella.

++ iinnffoo:: www.radioklara.org

NOTÍCIES PRÒPIES

Vivenda digna, XaviCastillo, Jo no t’espere

CORRUPCIÓIMMOBILIÀRIA

Compromís pel Territori,Lluites Veïnals aBarcelona

NOUS MITJANS

Ràdios Lliures,NoticiariInternacional de Barri

TREBALLADORS

Joventut i Precarietat,Mexicar, M. Moore

MICHAEL MOORE

Nova edició

AUTOR

Entrevista a DavidSegarra, Documental“Un mon per guanyar”,Perles Pasqual Serrano

CREACIÓ

Super TV

SOMRIU

Càlico enamorat, contraels marcians...

RESÚM EDICIONS

Resum de les edicionsanteriors amb elsmillors vídeos

CURTS

Secció especial decurtsmetratges

++ iinnffoo:: www.pluralia.tv

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv


Hola, Folleros i Folle-res! L’estiu està quasifiniquitat i LOF, que hatornat amb les forcesrenovades, vos propo-sa un altre format. Cau-ses majors ens hi obli-guen (però no vos con-tarem ara la nostravida). Així que hui en-cetem una nova pro-posta, una cosa quemai no s’havia fet (al-menys a l’Avanç): un fo-lletí seriat!!!

Hebdomadàriament,alhora que quinzenal,vos oferirem un nou ca-pítol d’esta novel·let·ta.Passeu, passeu...

ÉÉs curiós, perquè no era la primera ve-gada que li passava. Clar, que això no lirestava excepcionalitat al fenomen. La

primera vegada va ser un estiu, quan ella entenia quinze, i els pares encara tenien l’apar-tament a La Pobla de Farnals. Després es varepetir unes tres o quatre vegades.

Aquell dia, quan es va alçar, tenia ressa-ca. Una ressaca de por.

En eixir del vàter, allí estava el seu companyde pis, el Marcos. Estirat al sofà, liant-se uncanut ja a eixes hores del matí, amb el batíentreobert (allí Èrika va deixar de mirar), i méso menys el mateix semblant que ella. La di-ferència és que ell sí que se n’havia anat demarxa la nit anterior. Èrika no. Èrika estavapreparant-se les oposicions per a policia mu-nicipal, i feia quasi dos mesos que no eixia.

-MecaguensantPerentangailhostiaputa -vapensar per a ella-, per què de tot el món (i miraque hi ha milions de xinesos), la natura li ha-via de regalar eixe estrany do: patir les res-saques dels altres? Com era possible que, nohavent begut ella res -però sí els seus amics-, al dia següent compartira la seua ressaca?I més hui, que tenia examen a l’acadèmia.De fet s’havia quedat a casa preparant-se'l.

Els del pis havien fet un soparet i després

se n’anaren. De volta en quant ho feien, aixòd’anar-se’n de marxa tots plegats. No era ha-bitual, perquè tampoc és que tingueren unarelació megafantàstica, però amb este ritualfeien una mena d'actualització de la con-vivència.

-Collons, Marcos!! Ja estàs rulant, tio? Peròtu has vist quina hora és encara? A més, estàsinfringint la llei.

-Hòstia, mamà... que hui no treballe.

Encara que en eixos moments fóra inca-paç de mirar concretament ningun objecte delmón tangible, En Marcos Calatrava i Mola (varóblanc amb cabells negres, de 24 anys, 1’78mi 83 kg), d’ofici repartidor de pizzes, sempreguardava una guspireta d’ironia biliosa. Els al-tres inquilins de la casa eren Na Contxín Esli-da i Gassulla (dona blanca amb cabells decolor desconegut, amb extensions, de 29anys, 1’64m i 56 kg), esteticien nascuda aAlfafar, i En Ramón Estruch i Gozalbo (varóamb cabells rossos, de 27 anys, 1’54m i 68Kg) militant de les joventuts socialistes, ladedicació concreta del qual ningú de la casatenia clara del tot.

El café no el va poder ni tastar. I mira queli va tirar sucre. -Aigüeta, aigüeta...- semblavadir una veueta entre tot el soroll que ompliael seu cap, tal i com s’omplin els auditoris desons inconnexos, quan els músics de l’or-questra toquen el que volen, tot just abansque entre el director, i disolga el caos amb unasevera mirada. En el cas d’Èrika no venia eldirector, però ella sí que havia de presentar-se a l’acadèmia a les nou, per a l’examen. –Ni

de conya agarre jo la moto- va pensar.- Hui aga-rre el bus. Com és possible que tinga tambéels efectes fisics? La boca pastosa, i este malde cap... Bé, almenys anit no em vaig gastatni un duro- En eixe moment va tindre la pre-caució de mirar la cartera, per si els efectesde la ressaca havien excedit allò fisiològic. Liva fer una immensa, però interna, vergonyahaver cedit a les fantasies sobrenaturals queli venien en este moment de flaquesa gene-ral. Òbviament la cartera tenia els mateixosdiners que ahir.

Ella solia ser ressistent. Havia aguantatmoltes nits a la intempèrie, cuidant obres,naus industrials i centres comercials. S’haviaobert pas en el món de la vigilància. Per re-comanació d’un cosí de son pare, entrà, araja fa cinc anys, com a auxiliar de seguretat (elsque no porten armes). Feia ja dos anys queestava anant a acadèmies, que li xuclaven lameitat del sou, per tal de preparar-se per a po-licia municipal. Dos anys sense poder anar-se’n de vacances. Havia aguantat dos anys imig (enguany era el tercer) estudiant totes lesnits la Constitució Espanyola (tota) que erauna cosa que Èrika no acabava d’entendrecom hi havia hagut persona al món, capaçd’escriure una cosa tan, tan avorrida. La seuaressistència era un dels seus majors avan-tatges (perquè, diguem-ho ja, Èrika tampoc notenia una ment privilegiada, era més bé –finsa cert punt- curteta).

Però allí estava, malgrat totes les adver-sitats. Amb una ressaca de por, però allí es-tava. Perquè ella no era com la majoria. Teniasomnis de futur. Esperava evolucionar, no comla majoria de panxuts que eren els seus com-

panys de treball. Mirava el futur amb espe-rança. Ella aspirava a ser Policia Municipal.Funcionària.

Quan estudiava enmig del silenci de la nit,i pensava en eixa paraula, es recolzava com-pletament cap arrere, en la cadira d’estudi, iamb els braços creuats per dalt del cap. “Fun-cionària...” i la ment li feia una pausa quasicòsmica, alhora que els ulls li feien pampa-llugues com si es tractara d’uns dibuixos ani-mats japonesos.

Estos raonaments, però, els havia fets enaltres moments. Hui la ment la tenia pasto-sa, i només li deia “Acadèmia, bus, exa-men...”. Així que agafà la motxilla amb elsapunts, els llibres (amb la Constició espan-yola dels collons), i, malgrat la confusió men-tal i el mal cos que portava, eixí com una fonade casa.

No li donà ni temps a fixar-se en l'es-perpèntic quadre que feia Marcos (amb el ca-nut apagat a la boca, i els genitals aguaitantja pel batí entreobert) afonat al sofà.

DISCOS LLIBRESL’Avanç Informació, 15 de setembre de 2006 27

SUSANNA ANGLÈSL’Editorial Cossetània ha tret , aquests darrers dies, un nou llibre queve a alimentar la seva col-lecció Azimut. Es tracta del relat dítinera-ris, en concret quinze, que ens apleguen des de la ploma de SergiLara, enquadernats en rústica i amb 61 il-lustracions....motiu que en-grandeix léncant dáquesta edició. El Parc Natural Cadí-Moixeró vaser creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 15 de juliol de1983. El territori que ens ocupa, vast i complex, representa l'allarga-ment de la carena prepirinenca enllaçada amb els contraforts de la ca-rena axial a partir de la coneguda collada de Toses, que és el punt decontacte natural que cap a l'est dóna pas a un ràpid enlairament ambel Puigmal (2.910 m) com a referent, ja a la comarca del Ripollès. Almarge d'aquest contacte, l'àrea que cobreix tot el parc natural mantéuna continuïtat de relleu que ofereix una unitat geològica marcadaper les roques de component calcari, fet que ha possibilitat l'existèn-cia d'accidents orogràfics molt espectaculars, d'entre els quals desta-quen especialment les cingleres i les canals. Aquesta guia ofereixquinze itineraris per fer a peu per aquesta zona, que a efectes pràcticses divideix en tres sectors: les serres de Moixeró i del Cadí i el massísdel Pedraforca.

A peu pel Parc Natural Cadí...15 ITINERARIS SERGI LARA I GARCIA

Editorial CossetàniaPreu: 12 euroswww.cossetania.com

SUSANNA ANGLÈSNaguib Mahfuz ha mort al Caire a 95 anys. L'autor, consideratper la crítica com el principal innovador de la literatura àrab iun dels millors cronistes de la societat egípcia, va rebre el Pre-mi Nobel de Literatura el 1998. Edicions Bromera, principaleditora de Mahfuz en la nostra llengua, té en el seu catàleg lesnovel·les El lladre i els gossos, La maledicció de Ra i Akhena-ton, el rei heretge. A més, Bromera està ultimant la publicacióde dos títols nous: Radubis, una cortesana en l'Egipte dels fa-raons, per al mes d'octubre, i La batalla de Tebes, durant laprimavera de 2007. En un altre ordre de coses, però seguint lasenda que ens obri BROMERA podem informar-vos arran de l'escriptor irlandés John Banville que està en promoció de laseua última novel·la, El mar. Es tracta de l'obra guanyadoradel prestigiós Premi Man Booker 2005, el guardó més impor-tant dels que es concedeixen en llengua anglesa.Sublim i com-movedora, El mar reflexiona sobre el pas del temps i la mort, itambé sobre la memòria i els records. Amb una prosa minu-ciosa i polida, Banville aconsegueix endinsar el lector en unregistre de sensacions i percepcions ple de detalls.

Mahfuz, Bromera i altres...EL MAR JOHN BANVILLE

Bromera15 euroswww.bromera.com

SI EM POSSE A CANTAR CANÇONSPEP BOTIFARRA

JOSEP VICENT FRECHINAExisteix una forma de cantar genuïnamentvalenciana? Hi ha una col·locació de la veu,un timbre, una afinació, una actitud corporal,una forma específica d’atacar els melismes iles ornamentacions? Hi ha hagut en el pas-sat? De ben segur que una resposta taxativad’aquestes qüestions s’enfilaria pels caminsrelliscosos de l’essencialisme i l’etnicitat.Tanmateix, i amb totes les prevencions quees vulga: si hi ha una manera de cantar alPaís Valencià que irradie, com ninguna altra,autenticitat en el gest, credibilitat en el ta-rannà i “valenciania” en la substància,aquesta és indubtablement la de Pep Gime-no, Botifarra. La seua veu sona a horta i asecà, a séquia i a bancal, a nit d’agost i melód’Alger. Quan canta Pep, callen les xitxarres,s’aturen els ventijols i tothom escolta atònitel seu cant espontani, planer, que apaivagal’aspror de la terra i les basques de l’oratge.La veu de Pep ens somou alguna cosa benendins, ens sacseja i ens desperta la memò-ria col·lectiva i ens fa sentir-nos-en profunda-ment identificats. Acostumats a veure Pepabillat amb roba de batalla, cantant jotes ifandangos damunt un entaulat, animant unanit d’albades o convertint en inoblidable unasobretaula, potser algú se sobte de veure’lací tan mudat, tan templat, amb el vestit amida que li han teixit Néstor Mont i que faque semblen noves les antigues melodiestradicionals. Però com llueix Pep tot endiu-menjat! Fa el mateix efecte que un carrer en-galanat per a la festa major amb enramadesde murtra i baladre i banderoles penjant devora a vora. Així és ara el cant de Pep: unacosa extraordinària, amarada de perfum illampant de coloraines. Tan natural i tan ge-nuí com sempre; més bonic que mai.

Cambra Records10 euroswww.cambrarecords.com

L'Avanç110

Documents

Transcript of L'Avanç110