Sentència històrica contra la violència blavera

Levantina deSeguridads’emporta unamorteradaLa Generalitat valencia-na va signar, entre 1999 i2004, contractes per unvalor de sis milions d’eu-ros amb l’empresa dellíder d’España 20000pàgs. 13

COMARQUES

Nou escenaria Palestinaamb l’èxit de HamàsLa societat palestinamostra el seu descon-tent amb les elits del’Autoritat Nacional, lacorrupció i els fracassosper la pau pàg. 06-07

INTERNACIONAL

La policia de Valèn-cia s’ensanya ambun independentistapàg. 19

+ Notícies

REPORTATGE

La Tira de Comptarpàgines centrals

CONNEXIÓ UN DELS IMPUTATS PRESIDEIX LA PLATAFORMA JOVENIL VALENCIANISTA

El Consell puja d’amagat al tren europeuMalgrat les seues proclames anticatalanistes, el Govern de Francesc Camps enceta, tot i que tard,la seua adhesió a un dels principals lobbies empresarials en favor de l’eix mediterrani pàg. 20

3 DE FEBRERHivern 2006

1,5 euroswww.lavanc.com

#97

Les rebaixes de generarriben als estatutsvalencià i catalàpàg. 12 i 16

Quadern

MÚSICS PEL CABANYALTretze formacions i solistes d’arreu el PaísValencià participen en un festival de Salvem elCabanyal contra la destrucció del barri

Per primera vegada un tribunal condemna tres persones vinculades amb GAV per un cas de “kalebarraka”, tot i provant-ne la motivació ideològica de l’agressió pàg. 11

Per fi una miqueta de justícia

02 L’Avanç informació, 3 de febrer de 2006

OPINIÓMONTESQUIEU

“Una injustícia feta a l’individu

és una amenaça feta a tota la societat”

GLÒRIA MARCOS I MARTÍCOORDINADORA D’ESQUERRA UNIDA DEL PAÍS VALENCIÀ

El passat divendres, 27 de gener, el titular deljutjat penal número 10 de Valènciacondemnava a una pena d’un any i tres mesos

de presó a Alejandro Esteve Caballero, José LuísConejero Asunción i Amalia Brega Bonheme Sanzmembres del Grup d’Acció Valencianista (GAV)acusats d’assaltar al desembre de 2003 el CasalJaume I de Russafa i robar béns en dit local. Per aljutge queden provats els motius ideològics de l’acció,així com la coincidència entre els objectius atacatsper aquest grup de joves i els assenyalats per larevista Som editada pel GAV. Molts són els què han considerat com massa benèvolala sentència i si bé és cert que aquest tipus deenergúmens es mereixen molt més, cal tenir encompte que aquesta ha estat la primera vegada quel’extrema dreta blavera s’asseu en el banc delsacusats i ix condemnada. Fins ara la total impunitat amb que actuaven aquestsgrups feia pensar el pitjor. L’experiència ens diu quequan els agressors queden immunes, les seuesaccions es tornen més violentes, i el que va començarfa poc més de tres anys com atacs anònims a entitatsculturals s’estava transformant en els últims tempsen agressions físiques a persones. Vet ací laimportància de la sentència del jutjat penal número10. Però atallar aquests atacs castigant als seusresponsables no és més que la primera mesura quehauria de prendre el poder judicial. Sobre el següentpas a donar, trobem pistes en la mateixa sentènciaque condemna a aquests vàndals: “Lescaracterístiques de l’acció, llençant pintura blava ivermella, la vinculen, la fan parella a altres accions oatacs per mòbils ideològics soferts per altres localsde la mateixa associació; així resulta de lesfotografies contingudes en el reportatge de la revistaSOM; La vinculació dels acusats amb les joventuts del’associació editora de la citada revista –el GAV- i elcontingut dels efectes apropiats –documentació ambdades personals- revela que la selecció del local sobreel qual es van cometre els danys i es va executarl’acció depredatòria, va ser conseqüència de lavinculació del mateix a una Associacióideològicament antagonista a aquella a la què elsacusats pertanyien o amb la qual simpatitzaven”. I és que el següent pas ha de ser actuar judicialmentsobre les organitzacions que protegeixen, publiciten,i donen recer als violents. També és necessari aïllar-los, impedir el seu proselitisme i naturalment evitarque aquestes organitzacions accedeixen asubvencions institucionals o a ocupar espais públicsen els què clarament es preconitza la violència contral’adversari polític i ideològic. I en aquest puntl’ajuntament de València haurà de prendre nota ideixar de facilitar espais a aquests grupúsculs.L’estampa dels ara condemnats fent propagandaxenòfoba en la fira municipal de la joventut (Expo-jove), no s’ha de tornar a repetir.

Els “experts” que anunciarenla fi de les ideologies assegu-ren que l’estratègia política,

hui per hui, es redueix al màrketingelectoral. Visió que, evidentment,nosaltres no compartim. Encaraque, sincerament, al País Valenciàel PP i el PSOE semblen instal·latsa les teories de Fukuyama. L’ate-rratge de Zapatero a la nostra terrava servir, fonamentalment, percomprovar els arsenals dialèctic desocialistes i populars. Però un diadesprés els líders respectius s’a-braçaven en presència del presi-dent del Congrés com si foren amicsd’eixir a prendre canyes junts. I l’e-xemple, lluny de ser una excepció,es repeteix setmana si setmanatambé. Tan prompte estan dient-seun a l’altre del mal que s’han de mo-rir com anuncien un nou pacte perretrobar-se a qualsevol foto.L’esquizofrènia a la que Pla i Campssotmeten els valencians i les valen-cianes comença a ser un joc despie-tat. L’acord de la reforma estatutà-ria ha estat a no res de trencar-setants cops com s’ha tornat a reedi-tar. La gestió de residus ocupa unlloc de privilegi al rànking d’enfron-taments però tots dos enllestiren undocument que apliquen al peu de lalletra allà on governen. L’aigua, es-coltes a qui escoltes, s’ha de trans-vasar, la discussió és com, quan i desd’on. Sobre els camps de golf difí-cilment trobareu diferències subs-

tancials als missatges, pràcticamentles mateixes que a la resta de l’ur-banisme. I les receptes per posar frea la crisi de la industria i l’agricultu-ra són idèntiques, ara bé, ni uns nialtres les apliquen, ni des de Valèn-cia, ni des de Madrid.Mai no ha estat tan buit de contin-gut el debat polític entre els partitsmajoritaris del País Valencià. Sem-bla com si s’hagueren posat d’acord,també, en l’agenda. Ara els temesestrella són la seguretat ciutadana,la Copa Amèrica i l’AVE, i es bara-llen per veure qui posa més policiesal carrer, inverteix més diners enuna competició d’èlit i construeixmés ràpid un tren que pocs privile-giats empraran. O encarreguen lesenquestes d’opinió a la mateixa em-presa o estan políticament mésprop del que deixa veure la broncacontinua i la crispació gratuïta.Es segur que molts i moltes estaremd’acord que el PSPV-PSOE no estàfent una oposició real. El Partit Po-pular de Camps ha fet bo, fins i tot,

el seu antecessor. Els jutjats estanplens de denuncies contra càrrecsde la dreta a l’administració per pre-sumptes casos de corrupció. Escàn-dols que el Molt Honorable intentaamagar sota la catifa esperant queel 2007 arribe abans que les sentèn-cies fermes. Els calaixos de la Ge-neralitat tenen més forats que elspracticats al centenar llarg decamps de golf projectats a tot arreu.I el ciment està soterrant la indús-tria i l’agricultura, que prompte esconvertiran en matèria d’estudi perals especuladors i carn de museu.Un panorama desolador que provo-caria, a qualsevol altre lloc, un can-vi més que segur del panorama elec-toral. Però les enquestes continuendonant un còmode marge al PP. Laraó cal buscar-la en l’oxigen que desde Blanqueries estan insuflant alConsell amb tant de pacte i tantafoto que acaba emmudint la críticai emmordassant l’alternativa. Algu-na cosa més que gestos haurà de ferPla per girar cap a l’esquerra per-què les visites de Zapatero tampocno donen el resultat que ells espe-ren. Cal defugir de dramatitzacionsi crispacions que generen una per-manent frustració social i el pro-gressiu allunyament dels ciutadansi les ciutadanes de la vida política.L’objectiu és despertar la il·lusióperquè altres polítiques són possi-bles i conrear les complicitats ambl’esquerra real.

La foto de la mordassa

COORDINACIÓ: Guillem Carreras, David Segarra REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, TàfolCruz, Miquel Ramos, Jordi Muñoz, Miquel Andreu, V. Albani, Isaac Pastor, Inés de Fez, Iñaki Aicart,Laia Arenas, Carles Senso, Jaume Altea, Moixama, Anna Coll, Guillem Carreras, Sandra Quintero,Òscar Bornay, Enric Navarro, David Segarra, Xavi Sarrià, Sergi Sanchis. COL·LABORADORS: EmiliOlmos, Joan Balaguer, rebelion.org, Xavier Corrales, indymedia, Ularel, Diagonal, César Lledó, JoanAntoni Vidal FOTOGRAFIA: Kaiko, Manolo Ávila, Juanma Ortí, Vicent G. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Laia Miralles WEB: Jaume Ginés, Xavier Ginés. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana dePublicacions Periòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos pta. 17CP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

Durant el mes de maig desenvoluparan a València una sèried’activitats amb motiu del 75 aniversari de la proclamació dela II República. Aquest aniversari que es celebrarà a tot l’Es-

tat, a iniciativa de la Plataforma 14 d’Abril per la III República que im-pulsa i organitza les activitats, tindrà a València un acte central.L’objectiu dels republicans durant aquesta celebració és donar unnou impuls a la reivindicació que amplis sectors ja sostenen en su-port d’una tercera república. Va passar l’època en què el republica-nisme no passava de ser un moviment de tints nostàlgics que organit-zava sopars en dates emblemàtiques i realitzava homenatges i com-memoracions. Ara, la república apareix com una alternativa política aun règim que fundat pel franquisme requerix de contínues reformesper a legitimar-se i desactivar reivindicacions, els estatuts són lamostra més evident. Mobilitzacions d’estudiants, contra la guerra, diade la dona, primer de maig, protestes laborals... enarboren la banderatricolor. Un auge del moviment que si bé instintiu i sense contingutconcret en molts casos, articu-la per mitjà de plataformesunitàries a nivell local, coordi-nadores com la del País Valen-cià o regulars trobades esta-tals, un discurs polític cadavegada més clar i concret quesintetitza un programa de-mocràtic de mínims que, noobstant, l’actual règim noarreplega.El moviment republicà, en creixement i amb la simpatia de la majoriade la població, ja desperta la preocupació de l’Estat i els seus agents.Proposta del govern del PSOE de reforma (reforçament) de la mo-narquia en la Constitució del 78, aparició regular de dirigents socia-listes en activitats republicanes, simpaties de IU per la república peròconfirmació de la seua obediència constitucionalista i monàrquica,esforços dels mitjans de comunicació per ocultar o minimitzar les xi-fres i el contingut de les reivindicacions republicanes... el ball ha co-mençat.Només durant els mesos de març-abril-maig més d’un miler d’activi-tats (manifestacions, xarrades i conferències, exposicions,...) se cele-braran en tot l’Estat, destaquen el País Valencià i Catalunya pel seudinamisme. Un pols es desenvoluparà durant tot l´any, reduir el repu-blicanisme a homenatges i reconeixements o continuar impulsant elmoviment. Convéncer-nos que els republicans i lluitadors antifran-quistes van lluitar per aquesta “democràcia”, o no trair el seu esforç icontinuar plantejant sense por la república, la ruptura democràticapendent i el final de la llei de punt final vigent per a assassins i tortu-radors. Consciència o falsa consciència, eixa és la qüestió.Al País Valencià continua pendent la unitat d’acció entre els repu-blicans que es reclamen nacionalistes, siguen independentistes ono, i aquells que encara que defenguen el federalisme, el confede-ralisme i el dret a l’autodeterminació no ho són. La coordinació iconcreció d’acords és indispensable per a qualsevol avanç. Nomésel sectarisme edulcorat amb un discurs polític dèbil però suficientper a les seues bases, manté una divisió que no és real ni en el ca-rrer ni en les consciències. Sectarisme còmode i que evita que lespròpies contradiccions internes es deslliguen, però insostenible amitjà termini.Fins al moment el salt qualitatiu que el moviment republicà ha donaten pocs anys a sigut possible gràcies al suport manifestat pel carrer.Aquest suport a la república ha desbordat al propi moviment organit-zat i expulsat als grups més reaccionaris. Esperem que a l’assalt quees desenvoluparà enguany el carrer jugue el mateix paper.

L’Estatut de les pedres

EMILI OLMOS Professor i POETA

LA VIOLÈNCIA EN EL FUTBOL Les expresions de violència en el futbol s’han fetmalauradament un costum. L’últim succés al Mes-talla hauria de fer reflexionar a directius, mitjans decomunicació i comentaristes esportius, que enmolts casos animen i riuen les desfetes dels vio-lents.

VEÏNS I VEÏNES DE PARCENTPugem als habitants d’aquest poble per laseua fermesa a l’hora manifestar-se contra elPAI que aprovà el seu ajuntament i que supo-sarà duplicar el nombre d’habitants a més decarregar-se zones de gran valor ecològic. Elsmanifestants aguantaren pluja i neu.

03OPINIÓL’Avanç informació, 3 de febrer de 2006

Un impuls capa la tercera

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

El desassossec és tan gran que jano puc ni preparar les classesde demà, l’Estat Espanyol té els

dies comptats. Primer és Josep Mena-ja amb el nom pancatalanitzat- quiporta les tropes contra la sublevada na-ció de Catalunya. Poc després Tejeroparla d’un referèndum a Hispània perl’Estatut. És curiós com les presons deluxe ajuden a rehabilitar la ment, ja noparla amb pistoles. Però a les en-questes del CIS el 10% recolzaria ungovern militar -Cop d’Estat?- si lescoses es posaren malament. I no obli-dem a Antonio Cañizares, arquebisbede la religió catòlica a Toledo, està enjoc la unitat d’Espanya i de les seuesarrels historicoculturals, a ningú se’nsoculta la gravetat d’aquests moments.I pensar que l’Escola de Traductors es-tava a Toledo! Quin desgavell aquest,Zapatero! Tothom enfadat, dretes, es-querres, socialistes, el poder polític, ju-dicial, mediàtic, econòmic, financer,militar i fins i tot el catòlico-religiós en-capçalat pel dictador de Roma comdesprés ens explicarà Rajoy. Però comés que Mas se’n du el millor pastís? Ésque la República no té futur? Tan roínés Carod-Rovira? L’incòmode soci na-cionalista -català per ací, unitat de lallengua per allà- precipità Zapaterol’any passat a demanar els papers deldivorci en secret. Al setembre es reuníamb Mas -aquest preocupat per recu-perar la Gene- i de sobte vibraren sin-tonies, poc després li comunicà que hihauria acord amb CiU o no hi hauriaEstatut. Aquest sobtat cop de timózapaterenc vers el centre crea un greuproblema al tripartit català que podriaacabar en eleccions anticipades. D’al-tra banda són un poc miserables les de-claracions de Mas quan titlla d’insòlitque un partit defensor de l’Estatut -ERC- es desmarque ara per un atacde gelosia. O siga, t’utilitzen per a tre-

ballar, a última hora te la claven fins alsbudells, i quan manifestes descohort iràbia resulta insòlit. El gir ajuda de pasa què els Ibarres o Bonos del momentcallen un poc i les dretones pseudotan-quen el bec. Però al PP -que va pegant-se bacs dels Pirineus al Teide- li dónaigual el descafeïnament estatutari, Ra-joy demana un referèndum contra Ca-talunya -això és racisme- sota el lemaTots tenim dret a opinar. Ibarretxe pre-tengué fer un referèndum al País Basci el president bel·licista d’aleshores lidigué que era inconstitucional. Però éscuriós com la vida en l’oposició s’om-pli de democràcia desbocada, ILPs, ob-jecció de consciència. I la Iniciativa Le-gislativa Popular per salvar l’Horta?Aquesta sí estava dins la llei i els exe-crables pepers de torn se la ultrapas-saren pel cul. Però Rajoy visqué un or-gasme de 40 minuts -alguns diaris enparlen de 45- amb Benet XVI a més encomplet bilingüisme declarat, italià-castellà, perdó, espanyol. A més elprestigiós polític li regalà a Sa Sante-dat un llibre sobre Isabel la Catòlica,que per la foto del diari, intuïm pesaràmés de 5 quilos. Jo calcule que al líderde l’oposició li ha traït el subconscient-ja que en la visita pastoral parlarende l’Estatut- o potser li amagaren a l’es-cola que isabel la catòlica i hitler ferencoses semblants. L’altra lectura, sensesubconscients, seria que Rajoy està de-manant per a Catalunya l’Estatut d’Isa-bel la Catòlica. Però el líder peper ja hapreparat la gira per replegar signa-tures. Em fa gràcia amb quina lliber-tat de moviment el polític dretà mésimportant de la península pot deixar-se totes les feines i iniciar les vacancesantiestatut. I Aznar? Els suposats dretscol·lectius de races mítiques o nacionsboiroses que es perden en la nit deltemps acaben qüestionant la democrà-cia i la llibertat de les persones (s’haurà

fet un tripi?) -comentava el fill predi-lecte de Buix des de les colònies espa-nyoles a Filipines-. Europa semblavavacunada contra el nacionalisme ex-cloent, la meua pàtria no és aliena aaquest pervers fenomen. Quan com-prendrà aquesta penya que ser espa-nyol i defensar eixa “Espanya” rànciatambé és ser nacionalista. Si compresl’Avui o el Gara a la comarca de l’Hor-ta ets un perillós nacionalista excloento etarra. Si compres l’ABC, el Mundoo el País -diaris que també vénen d’unaaltra comunitat- ets una ciutadanaexemplar i solidària. I així arribaríemal punt de partida, la Consti, on diu que“Espanya és un Estat de Dret” (article1) front a “Catalunya és una nació”(Parlament Català). “Tots els espa-nyols tenen el deure de conéixer el cas-tellà” (article 3) front a “Les personesque visquen a Catalunya tenen el deu-re de conéixer el català” (ParlamentCatalà). Queda clar que la Consti del1978 viola els Drets Humans ja que notots/totes som iguals davant la llei, quiviu a Catalunya, Euskadi, País Valen-cià no té cap obligació de conéixer lallengua autòctona, la qual cosa entraen contradicció -de forma indirecta-amb l’article 7 de l’Estatut actual d’Au-tonomia del País Valencià on diu quetots tenen dret a conéixer i usar el va-lencià. No parla, per tant, d’obligacióde conéixer el valencià però sí de dreta parlar-lo, aleshores et pots tornar bojaperquè parles en valencià i ningú t’en-tén o potser caldrà parlar-li a les pedresen valencià. I Bono? Es querella ambl’Avui per un article de preteses injú-ries a l’exèrcit però no amb el New YorkTimes que diu coses semblants. Jo jahe explicat al meu alumnat què estu-diar i com actuar en cas de Colp d’Es-tat o altra inesperada forta pertorba-ció del curs escolar. Pedres i fang, Estatut d’Escacs!

El moviment republicà, encreixement i amb la simpatiade la majoria de lapoblació, ja desperta la preocupació de l’Estat i elsseus agents.

LA PETARDÀ

Canvi de nom.Com no hi ha res ina-movible canviem el nom de la secció.Més contundent i canyer. Demà, quisap.

Qui no plora, no mama. En L’Avançestem acostumats a què la Generalitatvalenciana ens ignore en les subven-cions teòricament automàtiques queanualment envia a les publicacions envalencià que ho demanen. En realitates tracta d’una quantitat misèrrima pereixir del pas que no serveix ni per pa-

gar el paper d’una edició del periòdic,però a la que tenim dret com a publi-cació en valencià que som. N’hi ha quesón més afortunats: associacions cla-rament secessionistes com ara Lo RatPenat, Plataforma Juvenil Valencianis-ta i El Piló de Burjassot, que enguanyrebran una mitjana de 600 euros percapelleta.

Ens ignoren, i van... En la mateixalínia ha actuat l’Acadèmia Valencianade la Llengua, que va organitzar unes

jornades sobre valencià i mitjans de co-municació i entre d’altres va convidara l’editorial l’Oronella, un grupuscle se-cessionista i que no reconeix la capa-citat normativa de l’AVL. Damunt lajornada acabà com el ball de Torrent,amb Felip Bens (director de la revis-ta) carregant contra la mateixa Acadè-mia i els seus membres. Com diria elnostre amic Cucarella, encara els passàpoc. Naturalment, no convidaren a L’A-VANÇ, Sembla que la pluralitat deGonzález Pons és contagiosa.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 22 de juliol de 2005

ALTRES VEUS

El 25 de gener passat va co-mençar l’última “marxa” del’Associació de Mares de Plaça

de Maig, presidida per Hebe de Bonafi-ni. Fa molts anys i, en plena dictadura,les Mares van decidir realitzar aquestamarxa, una vegada a l’any i durant 24hores. Per allí es va marxar durant 25anys i el que va començar sent la ratifi-cació del reclam de tots els dijous per“aparició amb vida i càstig als culpa-bles”, va acabar incloent les reivindica-cions pels acomiadats, pels nens sensefutur, pel no pagament del deute ex-tern, per la recuperació de la dignitatnacional oposant-se a les privatitza-cions i al desembarcament de les mul-tinacionals. Després, enmig d’aquestalluita, les Mares es van dividir. El motiude la divisió es va produir per la incor-poració dels factors de lluita i convo-catòria que un grup de Mares haviendecidit sumar al reclam inicial per ladesaparició de persones (els seus fills)sota l’última dictadura militar: “els fillsdesapareguts també havien lluitat per”això, es va argumentar. La força de lalluita que es va anar establint, motiva-da pel deteriorament progressiu i bru-tal de les condicions de vida d’amplissectors de la classe treballadora, vaproduir divisions entre molts grups so-cials que van sumar als seus reclamsparticulars els dels treballadors en llui-ta. Aquesta lluita, li va donar pes sociali polític específic a la figura de Hebe deBonafini que, d’aquesta manera, es vaconvertir en “la Mare” per a molts sec-tors populars. Mentrestant, les Maresescindides (reconegudes com “la líniafundadora”) van continuar organitza-des entorn de la lluita pels desapare-guts i les seues múltiples conseqüèn-cies. El plantejament que va motivar la fi deles Marxes de la Resistència per a l’As-sociació de Mares de Plaça de Maig(però no per a la Línia Fundadora, queles seguirà mantenint) es recolza en elfet que s’estan produint situacions po-lítiques objectives en tota Amèrica Lla-tina (que inclouen a l’Argentina) quepermeten canvis polític-socials en pro-funditat. En veu més baixa, s’esmentael fet que Hebe està molt lligada al go-vern de Kirchner el qual, reconeixentels reclams d’ambdós grups de Mares,va derogar les lleis de “punt final” i d’o-bediència “deguda”, i va donar instruc-cions a la Cort Suprema perquè decla-re inconstitucional l’amnistia que vaatorgar discrecionalment Menem (enaquells moments president). Mentres-tant, la “Línia Fundadora“ planteja quela lluita de les Mares no ha d’estar lliga-da a cap política partidista i, menys en-cara, identificar-se amb un govern enparticular...el debat està plantejat i elsabastos del compromís polític, també.

La resistènciano acaba

L’AMÈRICA

6è. Fòrum SocialMundial

MIGUEL ROMEROACSUD-LAS SEGOVIAS

Escoltar els informatius de la ràdio a Caracas ésuna experiència notable: ve a ser com si Jimé-nez Losantos aparegués en totes les ones del

dial. Per a l’antichavisme militant d’aquests periodistes,el que s’ha inaugurat el dia 24 és el Fòrum “Socialista”Mundial, amb la qual cosa fan un involuntari favor al“socialisme del segle XXI”, lema que constituïx el sant isenya de l’original procés polític veneçolà. Si passemd’aquesta fanfàrria escuálida (escuálidos és el nom queel moviment chavista aplica a les hosts opositores quemantenen en les seues mans allò fonamental del podereconòmic i mediàtic, però no aconsegueixen malgrataixò guanyar ni una votació), direm que el dilluns pas-sat es va inaugurar la 6ª edició del Fòrum Social Mun-dial, que adopta aquest any un format anomenat “po-licèntric”, que inclou un Fòrum africà a Bamako, unFòrum asiàtic a Karachi, aquest Fòrum llatinoamericàde Caracas, i el Fòrum Social Europeu que tindrà lloc aAtenes entre els dies 4 i 7 de maig pròxim. El fòrum està començant i no té sentit avançar conclu-sions, especialment sense comptar amb dades verifica-des, però m’estranya el poc que es veu, fins al moment,a les organitzacions socials veneçolanes en els actesformals del fòrum; per descomptat, les hi veja o no leshi veja, són membres d’aquestes organitzacions qui su-porten tot el treball material enorme que significa el fò-rum. Però abans de venir, pensava que es notaria lògi-cament un pes molt gran en els actes, seminaris, ta-llers, etc., de les organitzacions “bolivarianes”. De mo-ment no és així. El mètode d’autoorganització implantat des del Fòrumde Mumbai, i la prevenció sana enfront de la interven-ció “des de dalt” en les propostes de les organitzacions,torna a produir efectes contradictoris: és veritat quecadascú organitza el que vol, però és veritat també queés freqüent trobar el mateix dia i gairebé a la mateixahora activitats amb un títol pràcticament idèntic. ElFòrum que aconsegueix reduir a la meitat, posem percas, les activitats proposades per les organitzacions,per procediments d’aproximació i convergència, hauràfet un enorme favor als bons costums del moviment. Alcap i a la fi, no és una dada positiva en si mateix que hihaja 2.500 actes en cinc dies. Altre assumpte en el qual sembla que no s’ha avançatés en l’organització d’espais comuns de convivència ide debat. De vegades s’acaben creant espontàniament,així que anem a veure què passa. Però aquest és undels problemes que cal saber resoldre: un fòrum frag-mentat perd una bona part del seu potencial. El títol parla de “mudances”. I és que estan sobre lataula més d’una. Per exemple, en un article molt polè-mic, i al meu entendre molt discutible, el sociòleg brasi-ler Emir Sader ha parlat de “la marginalitat” del fòrum“respecte als grans combats que s’estan donant contral’hegemonia imperial i el neoliberalisme” i del risc de“intranscendència” que li amenaça. Ignacio Ramonet,en una direcció similar diu en l’últim Le Monde Diplo-matique que el fòrum corre el risc de “despolititzar-se ifolcloritzar-se. I de transformar-se en una espècie deFira internacional d’associacions, un Saló mundial de lasocietat civil, on la preocupació central seria el “bongovern”, el mateix que en Davos, però animat per mi-llors intencions.” (per cert, s’anuncia un nou “manifest”d’intel·lectuals, entre els quals estaria Ramonet, sobreel que hauria de ser l’orientació del fòrum; va haver unaprimera versió en Porto Alegre l’any passat que no vatenir molt ressó i va despertar una certa polèmica “sor-da” en sectors dels moviments socials; aquesta vegadapot ser menys “sorda”).

MUDANCES

JOSEFINA

JUSTE *

L’alcaldessa de València, que ho és desdel 1991 no ho oblidem, declarava fa unsdies “el 2006 seria l’any del barri de NOU

MOLES”, referint-se a les inversions que ha-via de fer en l’antiga presó Model. Dies des-prés declarava “els veïns han estat reivindi-cant equipaments públics i els tindran enaqueix gran complex”.L’ajuntament del PP sempre s’ha oposat a ad-quirir qualsevol compromís per a l’adquisicióde les dues presons, les quals estan buides desdel -més o menys- 1991/1992. Deien que laModel era un “mort” que no volien assumir.Fins i tot es van oposar a la ubicació en la partadministrativa d’aquesta (façana principal),del Museu/Arxiu d’Institucions Penitenciàries,que finalment se’n va anar a Jaén. És en el 2001quan la Generalitat adquireix les dues vellespresons, Modelo i Dones. En principi no sa-bien què fer amb la Model, fins que se els vaocórrer la lluminosa idea de destinar-la a ofi-cines administratives d’una o diverses Con-selleries: uns 2.500 funcionaris diuen queaniran a elles, però a data d’avui, encara no sa-ben quines i quantes en seran, ni el nombrede funcionaris que s’hi hauran de traslladar.Per això van haver de canviar el PGOU, aug-mentant la volumetria d’edificabilitat, il·le-galment doncs segons la legislació urbanísti-ca, l’edificabilitat d’un edifici catalogat -acítot el recinte carcerari- és la seva pròpia, re-sultant de descomptar aquells elements ques’hagen afegit impròpiament al llarg del temps.El nivell de protecció, sense causa objectivaque ho justifique atès que els seus mèrits se-gueixen intactes, i l’ús previst d’aquesta, quanles necessitats socioculturals del barri i de laciutat són moltes i no compten amb espais hà-bils per a satisfer-se. Tramesa que no van dub-tar a imposar com ve ocorrent en massa ca-sos: vell i nou Mestalla, Tabaquera, les Arenes,etc, etc . Amb la majoria absoluta que tenen,tant a l’ajuntament com a la Generalitat, la cosaha sigut més fàcil que beure’s un ou, encaraque es perjudicarà l’interès general que tantdiuen defensar, però només de paraula, maiamb fets.Les maquetes que han ensenyat sobre el par-ticular, ens mostren una presó rodejada peruna torre de 16 pisos d’alçària i altres tres de9 pisos. En principi -diuen- destinades a ofi-cines, que té la virtut d’ofegar en el seu inte-rior a tot l’immoble penitenciari, lo que min-va greument la percepció exterior del mateix,a més de desvirtuar en el seu interior la rela-ció característica que, entre pavellons i patisoriginals, és obligatori preservar al tractar-se-o ja no- d’un recinte protegit que va ser cata-logat pel PGOU amb el nivell més destacat dinsde l’esfera local (Nivell 1-Monumental), equi-valent a Bé de rellevància Local des de la Lleide Patrimoni del 1998. No cal entrar en crite-ris estètics o en estils per a jutjar la relació delsnous immobles amb una arquitectura singu-lar com és la de la “MODEL”, edificada en1900.Tampoc val la pena discutir sobre larespectabilitat o bon fer dels actuals projec-tistes. Senzillament s’introdueixen on no tocai estan fora de tota escala, però no sols en elpla arquitectònic com resulta evident, sinótambé l’urbanístic, si ens atenem a la tipolo-gia del barri i al seu perfil paisatgístic respec-te del riu Túria.

Que se sàpiga, els “serveis públics” previstosen ella són: una cafeteria, una guarderia infan-til, una biblioteca, un aparcament públic, totaixò de caràcter mixt, és a dir, per a ús delsfuncionaris que aniran a aqueixes dependèn-cies i per als veïns de la barri, més els usuarisdels serveis administratius. També hi ha pre-vist ubicar una galeria comercial perquè totspuguem comprar, sobretot en hores de tre-ball. Si eixos són els equipaments públics queens proposen estem “apanyats”, i ens sentim“estafats”. Es diu que la inversió prevista peral 2006 voreja el milió vuit-cents mil euros, quedesprés poden ser modificats o canviats departida i ,al capdavall, ningú sap a ciènciacerta quina serà la inversió real , per la qualcosa no importa la quantitat que fixen inicial-ment en els pressupostos, encara que algunacosa faran, encara que siga posar la primerapedra amb el cartell anunciador de les obresi una campanya de propaganda, de la qual s’en-carregaria Canal 9, que per a això està i noper a una altra cosa, ja que no podem oblidarque en el 2007 hi ha eleccions autonòmiquesi municipals.Hi ha elements en la presó construïts amb pos-terioritat al seu naixement que caldria ende-rrocar per la seva dissonància arquitectònicai per ocupar espais concebuts originalmentper a quedar llibres d’edificació, però la restadels edificis haurien de ser ocupats, per“autèntics” serveis socials i de caràcter pú-blic que cobriren, almenys en part, el grandèficit que pateix València i els seus barris:Centres Socials i de Dia per a les persones ambdiscapacitat física, psíquica i/o sensorial... Cal-dria ubicar en ella un Centre de Joventut i elseu Casal corresponent amb un Alberg Juve-nil, un altre per a Vianants, Centre de Dia pera la Tercera Edat, Sala d’Actes d’Usos Múlti-ples, Hotel d’Associacions..., etc. atès que dónaper a això i per a moltes més coses, per aixòl’Ajuntament del PP i la Generalitat, els dosdel PP, haurien de posar-se d’acord i treballarconjuntament per a “servir” a la ciutadania aquè diuen representar, encara que poques ve-gades li facen cas.Això sí, lo que de veritat s’hauria de d’aturarés la construcció d’aqueixes quatre torres quepensen alçar al seu voltant. Les oficines ad-ministratives podrien construir-se en altresllocs, atès que hi ha altres alternatives. De to-tes les maneres l’”excusa” que amb elles s’es-talvien molts diners en lloguers, que podriaser veritat, no se sosté, ja que seguiran fentfalta més oficines o si no, temps al temps. Somciutadans de fet, però sense drets, i en conse-qüència els ciutadans i ciutadanes hauríem dedeixar de mirar cap a un altre costat i no es-tar disposats a perdre equipaments públics isocials que tanta falta ens fan, avui i ara.

Recuperem la ModelSalvador Blanco

Aprimers d’abril de 2003 un ramat depolicies armats fins a les dents van de-tenir tres joves de Torà i, sense trobar-

los ni una sola arma, van endur-se’ls acusatsde pertinença a banda armada. Aquest és elfet que ha tingut més ressò informatiu de totsels ocorreguts a Torà i, si entenem per terro-risme l’ús del terror com a eina política, l’úni-ca acció terrorista destacable en aquesta vilade la Vall del Llobregós durant tot l’actual pe-ríode presumptament democràtic. Un casamb alguns aspectes força singulars:El paper dels Mossos. La primera, i més visi-ble, diferència d’aquest cas respecte a altresepisodis repressius és que la major part de l’o-peratiu policíac va recaure en la policia au-tonòmica. Tenint en compte que la “lluita con-tra el terrorisme” era i continua sent- com-petència exclusiva la Policía Nacional i de laGuardia Civil espanyoles, el paper protago-nista desenvolupat pel Mossos, brutal i des-proporcionat, pot relacionar-se amb les ne-gociacions que en aquells mesos es duien aterme entre la Generalitat principatina i el Go-vern de l’Estat, per a avançar el desplegamentde la policia autonòmica. Una acció repressi-va contundent per part dels Mossos podia serla millor manera que tenia la consellera de Gis-pert per a convèncer un personatge sinistrecom el ministre Acebes de que, avançant eldesplegament del Mossos, la línia dura enmatèria repressiva del govern Aznar conti-nuaria atada y bien atada. Indicis clars de tortura química. La pervivèn-cia de l’ús sistemàtic de la tortura contraaquells i aquelles que l’Estat qualifica de terro-

ristes només pot negar-se des de la ingenuïtato des de la hipocresia més extremes. Amb tot,i a diferència de règims anteriors, la torturaha esdevingut invisible; tot i ser una pràcticahabitual en aquests casos, s’ha perfeccionatper tal de no deixar rastre, esdevenint difici-líssima de provar. En aquest aspecte, el cas queens ocupa també és una excepció. Després d’estar tres dies incomunicat, el pri-mer dels detinguts, Jordi Vilaseca, va ingres-sar a l’Hospital Arnau de Vilanova i poste-riorment a l’UCI de l’Hospital Santa Maria,ambdós de la ciutat de Lleida, sense conei-xement i “sense respondre a cap estímul do-lorós extern”, fruit del tracte rebut pels ser-vidors de la llei i l’ordre. La principal provad’aquests maltractaments és una analíticaduta a terme pel mateix Hospital realitzadesel 5 d’abril va donar un resultat positiu d’am-fetamines a l’orina. Cal destacar que en Jor-di estava des del dia 1 d’abril sota la Llei An-titerrorista i que, segons informes mèdics, elsindicis d’amfetamines a l’orina causats per lapresa d’aquest tipus de drogues duren entre24 i 48 hores i que aquesta analítica no va serfeta per cap servei mèdic escollit per la famí-lia del jove, sinó pel mateix hospital on va serportat mentre estava detingut. Silenci institucional. “Sé que teniu raó; queals Mossos se’ls en va anar la mà. Ho sé per-què jo mano els Mossos i de vegades sentoconverses. Però, a nivell polític, no es pot ferres. A la conselleria d’Interior manen els so-cialistes i no tenen cap voluntat política d’in-vestigar-ho”. Aquestes paraules, més o menys,van ser la resposta que ens va donar, al paredel Jordi Vilaseca i a qui signa aquest article,un alt càrrec de la Generalitat del tripartit (del

qual no n’escric el nom, perquè en aquest paíspenalment està més perseguit dir la veritatque torturar), quan li vam plantejar la possi-bilitat de que, des d’Interior, s’investiguessinels fets, tenint en compte que s’havien pro-duït durant els governs de CiU i el PP i que,per tant, qualsevol irregularitat que es de-tectés només esquitxaria uns partits que, anivell autonòmic i estatal, estan a l’oposició.Si el silenci és complicitat, potser cal que enspreguntem quants còmplices de la torturaseuen al Parlament regional. Dos fronts judicials oberts. En l’actualitat elcas continua tenint dos fronts judicials oberts.Per una part, els tres joves continuen acusatsde terrorisme per part de l’Audiencia Nacio-nal, després de desestimar-se un recurs on sesol·licitava passar el cas a la justícia ordinària.La fiscalia del tribunal espanyol d’excepcióels atribueix l’autoria de quatre accions (con-tra 2 oficines bancàries, un repetidor de tele-comunicacions i el domicili d’un militant delPP). D’altra banda recentment l’AudienciaProvincial de Lleida ha instat el Jutjat que ha-via arxivat la querella per tortures a reobrirel cas. Els dos processos evolucionen per se-parat. La principal prova contra els tres jovessón les declaracions extretes durant el perí-ode d’incomunicació. La principal prova deles presumptes tortures és una analítica fetaper l’hospital on va anar a raure el primer delsdetinguts, degut al tracte rebut per la policiadurant el mateix període d’incomunicació, igràcies al qual van aconseguir una declara-ció autoinculpatòria i el nom dels altres dosdetinguts. En un utòpic cas en que l’anome-nada justícia actués imparcialment els resul-tats d’un i altre procés semblarien molt clars.

Torà, dos anys i mig després

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 22 de juliol de 2005

Josep A. VilaltaREGIDOR DE LA CUP DE TORÀ

Bono, ministrede Franco

TONI

CUCARELLA

Diuen que si el pare és músic el fill eixiràballador. Que és com si diguérem: si elpare falangista, el fill ministre de Defensa

d’Espanya. Diuen també que és propi del ta-rannà feixista ser dòcil amb els forts i despòticamb els dèbils. Mireu com ha actuat el ministreBono del PSOE amb les proclames colpistes delsmilitars a les seues ordres; mireu si s’ha compor-tat dòcilment que fins i tot el Tejero aquell del23-F s’ha atrevit a eixir a la palestra per ploricarell també que Espanya es descompon i justifi-cant un possible alzamiento militar. L’article haestat publicat en un periòdic de Melilla, plazaafricana. Se’n recordeu on va començar el colpd’estat militar de Franco y sus secuaces contra laRepública? Quines coincidències, no? El cas ésque Bono s’ha mostrat “comprensiu” amb les de-claracions pro-alzamiento dels seus militarots,fins i tot ha eixit en defensa d’ells després que elNew York Times qualificara els militars espanyolsde “troglodites”. Hem sentit aquests dies moltes amenaces delsmilitars, rememorant el seu passat criminal coma pilar fonamental de la dictadura franquista.Però el ministre Bono en comptes de defensarels amenaçats, els demòcrates, s’ha unit alsamenaçadors. Més i tot s’ha apressat a denun-ciar el periodista Iu Forn de l’AVUI per un arti-cle dedicat als militars colpistes (i les seues ma-res). Bono ha exigit que se li aplique l’article504/2 del Codi Penal espanyol «por injurias gra-ves a los ejércitos». Més o menys demana per alperiodista un consell de guerra sumaríssim, almés pur estil franquista. Quins cabrons, aquestsespanyols: quan insulten ells invoquen la lliber-tat d’expressió, però si els repliques et portendavant un consell de guerra. I aquest pardal deBono té la barra d’autoproclamar-se demòcrata isocialista. «Dime de qué presumes y te diré dequé careces».El més preocupant d’aquest afer no és queBono defense els militars colpistes a capa y es-pada, fins i tot tergiversant miserablement l’ar-ticle d’Iu Forn per justificar la desmesura de laseua denúncia, sinó que ningú no haja exigitque un ministre d’aquesta pasta fatxa abandoneipso facto un govern que pretén ser democràtic.No he llegit ni escoltat un sol retret contra lacomprensió colpista de Bono. Potser és que lamajoria de “demòcrates” espanyols són de lacorda de Salvador de Madariaga. Aquest il·lus-tre republicà espanyol, quan era a l’exili va arri-bar a dir que tant de bo la dictadura de Francoservira per solucionar el “problema català”. I desobres sabem com “solucionava” Franco els“problemes”. Espanyols del PSOE, del PP, de la Falange od’España 2000, civils, militars, eclesiàstics o pe-riodistes: Tanto montan, montan tanto. Per aacabar-ho d’adobar, el periòdic “progressista” ElPaís en comptes de defensar la professió i el pe-riodista amenaçat, el linxa a ell i al periòdic onescriu. Baralles d’empresa pel control del negocide la premsa. Misèria i companyia.Rematant garbes: d’on no hi ha no se’n pot trau-re. La realitat és la que és: a Espanya és impossi-ble la democràcia i els militars espanyols ens hanfotut un colp d’estat. Però no passa res. Ni pas-sarà. «A quien Franco se la dé, Bono se la bendi-ga. ¡Arriba España, coño!».

LA TRINXERA

Ciutat Vella…’Ciudad bella’?

Ciutat Vella, el centre històric de la nos-tra ciutat. El Barri del Carme, Seu-Xerea, el Barri del Mercat, la Mercè,

Velluters... segles d’història, segles de glòriesi misèries. Perquè d’ençà la riuada de 1957 elcor de la nostra ciutat no ha alçat el cap. Al-guns diran que l’Ajuntament de Rita -actuacom si fora propietat seua i no dels habitantsde València- ha engegat plans meravellososper fer molt bonics aquests barris.El problema és que aquests plans (PEPRI iPla Riva) no solucionen la vida dels habitantsde Ciutat Vella. No afavoreixen el poc que que-da de petit comerç, al contrari, es planteja ferun centre comercial enlloc de les cases obre-res del Carrer Llíria, cases que per cert elpropi Ajuntament s’encarregà de deteriorarfins deixar-les gairebé inservibles en contes-tació a la lluita dels veïns de l’Atzucat. No fa-cilita la rehabilitació de la vivenda, a moltscarrers com ara Marquès de Caro els veïns derenda antiga són expulsats de les seues casesper no tenir diners per comprar-les i arreglar-les. No ajuda a l’accés a la vivenda dels joves,ja que la vivenda pujà l’any passat un 26% alcasc antic, sent el metre quadrat valorat en2356 euros; mentres, centenars d’habitatgesresten buits i bruts, deteriorant-se... però elseu preu puja... No ofereix cap alternativa alsjoves més enllà dels pubsglamourosos(i cars)o el botelló (que persegueix); els darrers me-

sos del 2005 desallotjà el Centre Social Oku-pat la Discòrdia i ha esborrat l’art col·lectiu,participatiu i reivindicatiu creat pel PintemJunts. Mentrimentre, la majoria de cases deCiutat Vella, fora de la zona glamourosa, escauen a trossos, la majoria de carrers estanplens de brutícia, les obres i els cotxes inun-den el districte sense cap mena de control, diaa dia els nombrosos solars (que l’Ajuntamentde Rita ha de netejar per llei) es plenen deporqueria i enderrocs, esdevenen vertederspúblics. O potser el consitori municipal entènque la neteja d’aquests barris es redueix al queells anomenen “baldeo”, que per cert és em-prat per tirar dels carrers als sense sostreque dormen a la lluna de València amb un ma-talàs de formigó. Perquè Rita tampoc dónacap ajut als centenars d’immigrants -treba-lladors honrats explotats il·legalment en la co-llita de la taronja d’alguns “valencians acè-rrims” amb molt poca vergonya- que malviuenbaix del Pont d’Ademús, constantment asset-jats per la policia del municipi i energúmensracistes. Amics del Carme, eixa “meravellosa” associa-ció de propietaris d’immobles al Carme, té reu-nions habitualment amb l’Ajuntament: a ellsels preocupa molt el soroll de la nit. Els diarisho recullen a tota plana, amb foto i tot!. Par-len de la indignació del barri, diuen que Ritaposarà remei. Curiosament, per a ells, cap delsproblemes que hem plantejat abans és una

prioritat... a ells els molesta el soroll, no el deles obres inacabables, no el del tràfic, sinó elde la nit. O estan cegos, o fan el paper que liconvé a l’Ajuntament. La “històrica” Associa-ció de Veïns del Carme –encara existeix?-dóna, però, dóna un exemple encara més ver-gonyós de col·laboracionisme amb les políti-ques agressives de l’ajuntament, no debadesalgun membre destacat d’aquesta agrupacióes beneficiarà amplament del famós Pla Riva,a més ha estat agraciat, casualment clar, en-tre milers de concursants amb una de les po-quíssimes vivendes de VPO que el municipiha tret a subhasta al districte. Rita Barberà Nolla, ens enganya quan diu ferpolítiques de recuperació d’aquests barris. Laseua acció no està destinada a beneficiar alshabitants de Ciutat Vella. L’alcaldessa actuaconscientment en contra del veïnat d’aquestsbarris, senzillament els vol agranar d’ací. Ciu-tat Vella és avui dia el paradís de l’especula-ció i la miseria, un món de contrasts entre elsque malviuen al barri i els pocs que es bene-ficien d’aquest negoci tan rendible. El cor de la ciutat necessita bategar fort denou, necessita que els que l’estimem reaccio-nem. Necessita que denunciem a l’Ajunta-ment de Rita amb tots els nostres mitjans, quesón tan diversos com la gent que l’habita, elpasseja i el viu. Necessita que els plantem cara,per dignitat, i perquè podem i volem canviarla nostra Ciutat Vella.

Pau T. Fabra ENDAVANT-BARRI DEL CARME

06 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

LUCAS MARCO VALÈNCIA

La victòria del Moviment de Re-sistència Islàmica a les eleccionslegislatives del passat dimecres 25de Gener ha provocat un canvi ra-dical en les perspectives del futurde Palestina i del conjunt de la re-gió. Hamàs, que forma part de les fa-moses llistes d'organitzacions te-rroristes dels Estats Units i de laUnió Europea, ha desplaçat al par-tit Al Fatah del poder a l'Autoritat

Nacional Palestina (ANP). MarwanBarghouti, cap de llista d'Al Fatah ifigura més popular del movimentempresonat per Israel, no descar-ta, però, la creació d'un govern d'u-nitat nacional, tal com en un pri-mer moment ha proposat Hamàs.

Xoc entre les diverses corrents El cap de llista d'Hamàs, Ismail Ha-niyeh va mostrar al president pa-lestí, Mahmud Abbas (Abu Mazin)la disposició de l'organització islà-mica a cooperar políticament. Mal-grat aquestes ofertes de cooperaciói d'unitat nacional, el moviment fun-dat per Arafat, assegura que no en-trarà en un hipotètic nou govern.Ambdós moviments, Hamàs i Al Fa-tah es troben en un procés de ten-sió entre les diverses corrents queels integren. Hamàs es troba davantles contradiccions entre les opcionsmés pragmàtiques, partidaris de lapriorització política del moviment iles corrents més radicals, partidarisde la via amada contra Israel. Per laseua banda Al Fatah es disputa en-tre les posicions més conservadores(l'elit acusada de la corrupció sistè-

mica a l'ANP) que es neguen a lacol·laboració amb Hamàs i la correntmés moderna i jove, representadaper Marwan Barghouti. Mentre, alscarrers la tensió entre ambdues for-macions s'accentua amb enfronta-ments de baixa intensitat. Amb lavictòria d'Hamàs cau l'elit formadaamb el lideratge del carismàtic Ara-fat a l'Organització per l'Allibera-ment de Palestina (OAP) Aquestaminoria es va transformar en unaburgesia inspirada de l'estil de laresta d'elits del món àrab situant-seen un cercle viciós de corrupció i im-potència davant les posicions d'Is-rael, tant en els diversos processosde negociació com en la política quo-tidiana als territoris ocupats. Ara,s'ha vist radicalment desplaçada del'escenari, quedant el seu lideratgehegemònic greument tocat.

La negativa de l'OccidentLa UE i els EUA han exigit el desar-mament d'Hamàs -les Brigades Ez-zedine Al Kassam, la seua brancamilitar- com a condició prèvia performar un nou govern i continuaramb les relacions diplomàtiques i l'a-

juda econòmica, aspectes que l'an-terior ANP va intensificar notable-ment. El passat dilluns 2 de Febreres reunien a Londres la UE, els EUA,Rússia i l'ONU en una reunió extra-ordinària per tractar la situació a Pa-lestina. Entre les conclusions mésimportants destaquen l'exigènciadel desarmament, del reconeixe-ment de l'Estat d'Israel i l'amenaça-que ha estat contínua des que s'hanconegut els resultats electorals- detancar l'aixeta de les ajudes econò-miques. Tot i això, fonts d'Hamàs as-seguren que han rebut la notificacióde diversos països de la UE que con-tinuaran amb l'ajuda econòmica, toti no especificar-los. A més, argu-menten que donat la situació de co-rrupció generalitzada, les ajudesque l'ANP ha anat rebent -essen-cialment dels EUA, de la UE i tam-bé d'Israel- han anat a parar a lesbutxaques dels derrotats dirigentspalestins."Estats Units no recolza a partits po-lítics que volen destruir el nostrealiat, Israel", ha declarat George W.Bush. D'aquesta manera, els EUA ila UE, a més, indirectament de l'O-

NU que paradoxalment ha vist comIsrael ha ignorat al llarg de les da-rreres dècades les resolucions dic-tades, repeteixen aquest argument,sense tindre en compte el procés dedebat i reflexió que s'està donant aHamàs, organització que al llarg dela seua història no ha descartat po-sicionaments pragmàtics com la ne-gociació amb Israel o el reconeixe-ment del dret d'existir d'aquest juntamb un Estat palestí. Tot i això, se-ran les dues setmanes vinents lesque marcaran les pautes del nou es-cenari obert a Palestina.

Les quatre estratègies d'-HamàsEl vot massiu a Hamàs s'ha mani-festat com una protesta contral'ANP i Al Fatah, però també comuna oposició a les ingerències d'Is-rael, la UE i els EUA. Mentre que AlFatah es presentava dividida i ambel pes de la corrupció, Hamàs es pre-sentava unida i sense competènciaen el seu camp ideològic i amb l'an-tecedent de les bones perspectiveselectorals a les passades eleccionsmunicipals. Encara no es perfila el

INGERÈNCIA DEMOCRÀTICAL’Agència per al Desenvolupament Internacional(USAID), principal agència d’ingerènciahumanitària dels Estats Units, dependentdirectament del Departament d’Estat, va finançarla campanya d’Al Fatah amb dos milions de dòlars

INTERNACIONALELECCIONS A PALESTINA HAMÀS TRENCA L’HEGEMONIA HISTÒRICA A L’ANP

Hamàs, nou escenari a PalestinaEls resultats de les eleccions a Palestina obrin una nova etapa en el conflicte palestí-israelià i al conjunt de l'Orient Mitjà.Amb 76 dels 132 escons del Parlament, la primera aventura electoral de Hamàs a unes legilatives ha desplaçat Al Fatahdel poder. La societat palestina, caracteritzada tradicionalment pel laicisme ha mostrat així el seu descontent amb leselits de l'ANP i la corrupció i amb els sistemàtics fracassos dels processos de pau.

L’Occident es trobadavant una de les majorsparadoxes: oposar-se aunes eleccions perque noels agrada el guanyador

Hamàs es troba davantles contradiccions entreles opcions méspragmàtiques i lescorrents més radicals

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

LUCAS MARCO

El Moviment de Resistència Islàmicafou creat per la Societat dels Ger-mans Musulmans (GM) el dia se-güent de la visita d’Ariel Sharon a l’es-planada de les mesquites a Jerusa-lem -el passat 28 d’Octubre de 2000-que va marcar l’inici de la segona in-tifada. 200 cents palestins morts enun mes –la tercera part dels quals ésmenor de 17 anys- arran dels en-frontaments amb les forces israelia-nes, creen l’ambient propici per unamilitarització creixent de la intifada.Hamàs es desenvolupa en un primermoment a Gaza i, més tard a Cis-jordània, zones on la població civil pa-lestina viu més intensament l’ocupa-ció israeliana. Malgrat haver-se dedi-cat essencialment a activitats socialsi religioses, els seus dirigents –espe-cialment el xeic Ahmed Yasín que esconvertirà en líder espiritual deHamàs- evolucionen cap a posturespolítiques de clar enfrontament ar-mat a Israel.

Els GM, d’Egipte a PalestinaLa història dels Germans Musulmansa Palestina està estretament vincu-lada a l’Egipte. L’any 1945, Said Ra-madan crea la primera expressió delmoviement a Jerusalem; dos anysmés tard el seus membres actius sesituen entre 12000 i 20000. Tres anysmés trad, durant la guerra del 1948,centenars de voluntaris àrabs delsGM hi participen.

L’ocupació de Gaza i Cisjordàniaper part d’Israel, l’any 1967 obri unanova etapa i cap a la meitat dels anys70, donada l’expansió tant a Palesti-na com a d’altres indrets del mónàrab de l’islamisme, el moviment esreorganitza creant una importantxarxa de serveis socials en torn a lesmesquites: escoles bressoles, biblio-teques, clíniques, clubs esportius,etc. Entre 1967 i 1987 el nombre de

mesquites passen de 400 a 750 a Cis-jordània i de 200 a 600 a Gaza. Tot,evidentment, amb un important re-colzament de mitjans de l’Aràbia Sau-dita.

Contrapès de l’OAPLa priorització de la reforma de la so-cietat per part dels GM és ràpida-ment identificada per Israel i els seusserveis secrets com un útil contrapèsa l’Organització per l’Alliberament dePalestina (OAP), liderada pel ca-rismàtic Yasir Arafat. L’any 1980,però, el moviment pateix una escis-sió: la Yihad Islàmica denuncia la pas-sivitat dels GM i inicia ràpidamentuna acció violenta que acompanya elmoviment fins els nostres dies. Ésaleshores quan els serveis secrets is-raelians –el Mossad- començen a as-sassinar molts dels seus quadres,com ara el fundador i dirigent del mo-viment Fathi Al Chakaki, mort aNicòsia el 26 d’Octubre del 1995. Ladecisió de crear Hamàs i la partici-pació activa d’aquest en la revolta deles pedres, a més de la creació de labranca militar, les Brigades Ezzedi-ne Al Kassam representen una evo-lució qualitativa per al moviment.Malgrat les rivalitats, cal destacar queHamàs “considera l’OAP com la méspropera a les seues posicions, comun pare, un germà o un amic”. De fet,Hamàs s’oposa a l’OAP fonamental-ment en el terreny polític i no en elreligiòs.

Diàleg fracassat amb ArafatHamàs condemnarà, l’any 1993, elsacords d’Oslo entre Yasir Arafat i Isa-ac Rabin i la Conferència de Madrid.De fet, Arafat combina les detencionsi les intimidacions amb els diàlegsamb l’organització. A finals de l’any1995 està a punt d’aconseguir la par-ticipació d’Hamàs a les eleccions deGener de 1996, però finalment lesconverses fracassen (fet que no im-

pedeix que un dels dirigents deHamàs, Imad Faluji, es presente a tí-tol personal en les llistes del Fath iinclús participe al govern que es for-ma arran d’aquest procés electoral).Finalment, els atemptats suïcides aIsrael acaben amb el diàleg amb l’Au-toritat Nacional Palestina (ANP), ladetenció dels seus principals quadresi el desmantelament d’una part im-portant de la xarxa d’associacions.Degut a l’allunyament de part de lapoblació del moviment arran de lesrespostes de l’exèrcit israelià a les ac-cions violentes, part dels seus qua-dres, com el doctor Mahmud Al Za-har conviden obertament a l’aturadade la lluita armada i a la mutació enpartit polític. Des de l’exterior aques-ta estratègia és rebutjada.

El cercle viciós de violènciaEl desacord entre pragmàtics i radi-cals i la repressió intensificada d’Is-rael i de la policia palestina debilitenel moviment, però Hamàs continuasent popular i el xeic Ahmed Yasín,líder espiritual de Hamàs alliberatper Israel, i és acollit triomfalment aGaza el 6 d’Octubre de l’any 97. Elsdesacords passen a un segon plànoldurant la segona intifada i des de laprimavera del 2001 els atemptats suï-cides, els qual compten amb un im-portant recolzament dels palestins,es repeteixen a Israel. Aquest iniciauna estratègia d’atemptats indiscri-minats contra els principals caps mi-litars del moviment, que enceta unesgarrifòs cercle viciòs de repressiói atemptats. Finalment, les negocia-cions dutes a terme entre Hamàs i elFath, durant els anys 2002 i 2003 pertal d’aturar els atemptats a Israel noarriben a cap resultat.

Aquest mes de Gener del 2006,Hamàs obtenia 73 dels 132 escons delParlament en les eleccions legislati-ves, obrint una nova etapa a Palesti-na i al conjunt de la regió.

RETROSPECTIVA EL MOVIMENT DE RESISTÈNCIA ISLÀMICA A PALESTINA

Història del nou rostre palestípaper de lideratge d'Hamàs a l'es-cenari polític palestí ja que aquestbusca una certa hegemonia con-solidant poc a poc la seua posiciói assenyalant que "la prioritat escentra en la situació interna de Pa-lestina, més que en la confronta-ció amb Israel", com ha declarat al-guns dirigents islamistes. El Movi-ment de Resistència Islàmica, pa-ralelament a altres moviments is-lamistes ha combinat quatre es-tratègies a l'hora de dur a termeel seu projecte: reformista, a tra-vés de l'educació i de la religió; co-munal, centrada en els serveis so-cials; política, a través de les mo-bilitzacions de masses i de la par-ticipació política i armada, amb l'úsde la força militar contra l'enemic.

Reduccionisme per no comprendreDes de l'Occident s'ha anat estig-matitzant el Moviment de Re-sistència Islàmica en torn a dosrostres força reduccionistes: elrostre terrorista i el rostre fona-mentalista. En aquest sentit el di-putat palestí cristià per les llistesd'Hamàs a la Franja de Gaza, Hus-sam Al-Tawil afirma en una entre-vista publicada al rotatiu madri-leny de Pedro J. Ramírez que "elfet que un cristià siga triat amb elsvots d'Hamàs proba que no són unmoviment fonamentalista". Sobreels rumors que ha destacat lapremsa internacional sobre la su-posada futura prohibició de les be-gudes amb alcohol per part del nougovern, Al Tawil explica que"Hamàs controla l'ajuntament deBelem, on viuen un gran nombrede cristians. Han tancat allà algu-na tenda de les que venen alcohol?Han obligat les dones a dur el vel?No", afirma categòricament aquestpalestí de 40 anys que va passaruna dècada tractant a l'OAP delsassumptes dels refugiats instal·latsals països veins. "Hamàs està ini-ciant una nova estratègia i s'ha dedonar una oportunitat", senten-cia el diputat.

Perspectives de negociacióContràriament al que s'ha vingutafirmant als mitjans de comuni-cació occidentals, el pragmatis-me històric d'Hamàs ha dut al mo-viment a posicions estratègiques -temporals- de negociació viable

amb Israel. Fonts d'Hamàs hanafirmat que "podem negociar ambIsrael; si les negociacions fracas-sen, cridaríem a la comunitat in-ternacional per a intervindre, i siaquests també fracassen, torna-rem a la resistència". Hamàs s'hamostrat disposat al llarg dels da-rrers anys a acceptar "solucions in-terines" basades en l'aturada de leshostilitats i l'eixida d'Israel dels te-rritoris ocupats l'any 1967. Aquesthipotètic acord estaria condicio-nat per l'alliberament dels presospolítics, el retorn dels refugiats(aproximadament quatre milionsa diversos països del món àrab), laretirada d'Israel de Cisjordània iJerusalem Est, i el més important,el reconeixement d'un Estat so-birà per a Palestina.

La paradoxa de l'Islam i la democràciaLes conseqüències directes d'a-questa victòria electoral es visua-litzaran a les eleccions a Israel, elproper mes de Març amb la dispu-ta entre Kadima -el partit fundatper Sharon, fora de joc definitiva-ment- i una dreta encara més ex-tremista -liderada per Netanyahu-a més del partit Laborista dirigitdes de Novembre passat pel sin-dicalista Amir Peretz.

La regió es veurà trastornadaper la victòria d'Hamàs degut enbona mesura a la bona marxa delsmoviments islamistes que es per-filen com alternativa als règims co-rruptes i clientelars d'Aràbia Sau-dita, Iraq, Egipte, Iemen o Líban ique no són bona senyal per políti-ques progresssites i de tendèncialaica. Mentre Al Fatah es divideixentre la recuperació o la mutaciódel partit en torn al líder empre-sonat Marwan Barghouti, l'Occi-dent es troba davant una de lesmajors paradoxes: oposar-se aunes eleccions desenvolupades es-trictament sota els seus paràme-tres, perquè no els agrada el guan-yador. Una situació similar es vadonar a l'Argèlia de la postdesco-lonització a principis dels anys90. El resultat va ser una guerra ci-vil i desenes de milers de morts in-nocents.

+info:haaretzdaily.comelectronicintifada.net

La victòria de Hamàs en les eleccions a Palestina ha fixat les mirades del mónen aquest moviment convertit en actor fonamental als territoris ocupats, a Israeli al conjunt de l’Orient Mitjà. Una perspectiva històrica ens aporta algunes clausper comprendre la victòria electoral i l’escenari que s’obri a Palestina.

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

SERGIO DE CASTRO SÁNCHEZ

Si l'alçària política d'un govern s'a-mida pels seus actes i no per les se-ves paraules, el Moviment AL Socia-lisme (MAS) ha donat un pas de ge-gant en la credibilitat que es merei-xen les seves constants declaracionsa favor d'un canvi estructural en elpaís. La s suspicàcies creades perpassades decisions del partit cocaler,massa properes a la lògica del siste-ma, i les declaracions del ja vicepre-sident, Álvaro García Linera, segonsles quals el socialisme no és possibleen l'actual Bolívia i la seva propostad'un “capitalisme andí-amazònic”,han estat respostes per Evo Moralesamb la designació com ministres d'al-gunes de les figures més combativesdel país.

Si hi ha dues lluites que han ver-tebrat les mobilitzacions dels sectorssocials durant els últims cinc anys,aquestes són les quals reivindicavenla reversió dels processos privatitza-dors de l'aigua i la recuperació delshidrocarburs. De fet, si s'ha de donaruna data de naixença al movimentpopular que ha dut A Eternitat Mora-les al poder, aquesta és la de la Gue-rra de l'Aigua que a l'abril de 2000 vaexpulsar a la trasnacional Bechtel deCochabamba. Lluita que tindria laseva continuïtat en gener ro del 2005quan L'Alt s'aixecava en contra de latrasnacional francesa Aigües de Suez.Abel Mamani, en aquells dies Secre-tari Executiu de FEJUVE L'Alt, pot-ser la més vigorosa organització so-cial de Bolívia, ha estat triat per a es-tar al capdavant d'un Ministeri, el del'Aigua, únic en el món.

Al capdavant de la cartera d'Hi-drocarburs estarà l'exdiputat, perio-dista i escriptor Andrés Soliz Rada.Tota una declaració d'intencions delpresident bolivià, atès que es tractad'un dels més compromesos i actiusdefensors de la recuperació dels hi-drocarburs. Col·laborador habitual

de la premsa alternativa i autor d'u-na vintena de llibres, duu anys inves-tigant i denunciant les irregularitatsque envolten al negoci del petroli i elgas. Dies abans que Morales assumísel seu nou càrrec acusava a Repsold'inflar artificialment les dades sobreles seves reserves de gas a Bolívia aldeclarar com propis uns jacimentsque constitucionalment pertanyen al'Estat. Una operació plena d'il·lega-litats que tenia com a finalitat pre-sentar un projecte en la Borsa deNova York que els permetés elevar elpreu de les seves accions. Dies des-prés de ser nomenat ministre, Rep-sol anunciava, sota l'excusa de l'arri-bada de Evo Morales al poder, el des-cens en un 25% de les seves reservesa Amèrica Llatina, el que provocavauna caiguda del 8% en la Borsa de latrasnacional espanyola.com

A pesar que des de sectors com la

COB s'ha posat en dubte algunes deles designacions, la gran majoria deles carteres, així com les presidènciesde les dues càmeres del Legislatiu il'Ambaixada a EUA, estaran en mansde sindicalistes i líders originaris ambun passat lligat a les lluites socials i alcompromís amb un canvi estructuralen el país. Pel que sembla, i tal comassenyala el periodista bolivià ErickFajardo, es tracta d'un govern quedonarà cobertura a l'alternativa boli-variana proposta per Chávez a la re-cerca que altres governs suposada-ment d'esquerres s'alineen definiti-vament en un front comú que plantecara al ALCA nord-americana.

+ info:www.bolpress.comwww.rebelion.orgwww.econoticiasbolivia.comwww.la-haine.org

REDACCIÓ

Del 24 al 29 de Gener la capital ve-neçolana ha acollit les cent mil per-sones que han participat a l'ediciód'enguany del Fòrum Social Mun-dial. A més de la VI edició del FSM,Caracas ha estat seu del II FòrumSocial de les Amèriques. Sis campstemàtics centren les activitats delFòrum: poder, política i lluites perl'emancipació social; estratègiesimperials i resistències dels pobles;recursos i drets per a la vida: alter-natives al model civilitzatori de-predador; diversitats, identitats icosmovisions en moviment; treball,explotació i reproducció de la vidai, finalment, comunicació culturesi educació: dinàmiques alternatives

democratitzadores. Escriptors i in-tel·lectuals com l'uruguaià Eduar-do Galeano o el sociòleg argentí Ati-lio Borón participaran a les con-ferències.

El dia 24, la marxa contra la gue-rra i l'imperialisme va reunir als ca-rrers de Caracas milers d'assistentsd'Amèrica Llatina, especialmentcolombians, bolivians, cubans i elspropis veneçolans. El dia 29 pertancar el Fòrum es realitzà l'As-semblea Mundial dels MovimentsSocials.

Entre els dies 19 i 23 de gener,Bamako (Mali) va acollir la versióafricana del Fòrum policèntric.

+info:www.forumsocialmundial.org.br

Un Govern per al canviANTIGLOBALITZACIÓ MILERS D’ASSISTENTS

Caracas acull l’edicióde 2006 del FòrumSocial Mundial

Després de la multitudinària presa de possessió de Evo Morales el passat 22 degener com primer president indígena de Bolívia, la presentació del nou gabinetministerial obre les portes a una política llatinoamericana comuna que trenqueamb els processos colonials i neoliberals i permeta crear una alternativa social ales imposicions del lliure comerç.

LUCAS MARCO

La Campanya Estatal Contra l'O-cupació i per la Sobirania de l'Iraq(CEOSI), ha presentat un manifestinternacional contra els assassi-nats sistemàtics de professors uni-versitaris a l'Iraq. El manifest, sig-nat entre altres pels premis nòbelHarold Pinter i José Saramago, abanda de Rosa Regàs, FernandoTrueba, Immanuel Wallerstein, Na-omi Klein, Noam Chomsky, Ho-ward Zinn o Toni Negri entre moltsaltres intel·lectuals denuncia que“aquesta situació es un reflex del'ocupació en el seu conjunt: unacatàtrofe de proporcions increi-bles en un clima d'indiferència cri-minal. Segons el Dret Humanitariinternacional, els Estats Units,

com a poder ocupant, és el res-ponsable últim de la protecció delsciutadans iraquians, incloent elsseus professors”. I és que les xifresque ha pogut confirmar la CEOSIconsultant fonts universitàries d'I-raq, situen el nombre de docentsassassinats en 150. Altres fonts,però, assenyalen que les xifres espodrien situar en torn a 250 morts."El personal universitari sospitaque existeix una campanya per pri-var l'Iraq dels seus professors, percompletar la destrucció de la iden-titat cultural del país, que va co-mençar en el moment en el quall'exèrcit estadounidenc entrava aBagdad", afirma el manifest.

+info:www.iraqsolidaridad.org

Crida internacionalcontra els assassinatsde professors a l’Iraq

BOLÍVIA EVO MORALES NOMENA ALS TITULARS DELS MINISTERIS

09INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

GUILLEM SÁNCHEZ BOLÍVIA

És cert que una setmana és molt pocper que un govern faci alguna cosa,i que és difícil fer-ne una projecciódel que serà en un futur. I això val en-cara més si es tracta d'un govern ambtantes expectatives i promeses decanvi com el d'Evo Morales a Bolívia.

Tot i això, sembla que serà un go-vern molt treballador per dues raons,la primera i menys important és queel gabinet ministerial comença les se-ves reunions a les cinc de la matina-da. La segona és perquè els primerscanvis ja comencen a notar-se.

El primer xoc real de l'era Mora-les, i ja descomptats tots els gestossimbòlics fets abans i durant la pre-sa de possessió, fou l'elecció del nougovern, format bàsicament per indí-genes i treballadors, sense cap mem-bre de les ràncies famílies oligàrqui-ques que havien convertit la políticaboliviana en un negoci familiar. Tot ique també hi ha personatges que handespertat dubtes (com el titular dedefensa Walker San Miguel, acusatde participar en la privatització dela companyia aèria nacional, o l'em-presari Salvador Ric), la majoria delsnoms ja indiquen quines seran les lí-nies del nou govern. Per exemple: elministre d'hidrocarburs, Andrés So-liz, és un conegut crític amb l'actua-ció de les multinacionals del sectora Bolívia; el d'exteriors, David Cho-quehuanca, és militant indigenista iel de treball, Sántiago Gálvez, és sin-dicalista. Encara que segurament elnom que ha despertat més expecta-

tiva ha estat el de Casimira Rodrí-guez, treballadora de la llar, dirigentsindical d'aquest sector i sense ca-rrera universitària, que ha estat de-signada ministra de justícia; segonsla sociòloga llibertària Silvia Rivera"sols això ja ha estat una revolució enuna societat tan classista i racistacom la nostra". Amb aquest panora-ma no és d'estranyar que les orga-nitzacions empresarials i els "opinò-legs mediàtics" hagin expressat laseva "preocupació".

Però això no ha estat tot. La pri-mera mesura real ha estat la rebaixaa la meitat dels sous del poder exe-

cutiu (mesura un tant populista, peròmolt demandada per la societat bo-liviana), a més de pressionar perquèaquesta s'estengui a tots els alts cà-rrecs de l'administració (diputats,jutges, directors d'ens descentralit-zats, etc). També s'ha rellevat tota lacúpula militar, passant a la reserva28 generals acostumats a la "coope-ració" amb els EUA, s'ha evitat la mo-numental estafa que pretenia ferRepsol amb les reserves del gas bo-livià (i que han provocat una imme-diata caiguda de les seves accions)en un pas considerat el primer cap ala nacionalització, s'ha nomenat al

principal impulsor del judici a l'ex-president Sánchez de Lozada com aambaixador als EUA per tal d'im-pulsar-ne l'extradició i s'ha demanatals govern de Colòmbia i Equadorque no signin el Tractat de Lliure Co-merç (TLC) amb els EUA, sinó ques'esperin a buscar un acord alterna-tiu i comú amb tots els països andins.

Per a la propera setmana ja s'haanunciat la derogació de l'article 55del Decret 21060 (que estableix lalliure contractació) i la desaparicióde la "Fuerza de Tarea Conjunta", cospolicíac pagat pels EUA i encarregatde la repressió als cocalers dels Cha-

pare, al mateix temps que s'iniciaràuna campanya internacional per a ladespenalització de la fulla de coca.

També és cert que s'han donatnombroses "senyals" a la "comunitatinternacional" i a l'empresariat localque es garantirà "l'estabilitat econò-mica", amb el que això acostuma asignificar, però per a que molts mi-litants d'esquerres això s'entén dinsuna política de contenció del MAS,per tal de retardar la previsible cam-panya de desestabilització que pro-bablement patirà i treure el màximprofit de la seva clara victòria elec-toral

L'especulació sobre la terratambé arriba a BolíviaAl sud de La Paz s'estén una vall co-neguda com a Riu Abajo, on hi ha lacomunitat d'Avircato, formada percamperols aimares.

Però per a la seva desgràcia aques-ta és una zona que s'ha posat demoda entre les èlits pacenyes. És peraixò que la immobiliària Terrasur,propietària de Rolando Kempf va co-mençar a comprar les seves terresal preu irrisori d'un dòlar el metrequadrat aprofitant la misèria delscamperols, així com el seu desco-neixement de la monumental estafaque estaven sofrint. Un cop reconsi-derat urbanitzables els terrenysaquests passaven a vendre's a un mí-nim de 26 dòlars per metre.

Però, a més, els comunaris de-nuncien que Kempf els ha estafatamb la falsificació de documents (pertal d'augmentar les hectàrees real-ment venudes) i l'impagament de lesquantitats promeses; a més de su-bornar policies i jutges per a ame-naçar els que es resistien a vendre oprotestaven, com és el cas de JaimePoma, actualment empresonat sotal'acusació d'haver robat un vehicle,que en realitat havia sigut el paga-ment per part de les seves terres.

El darrer conflicte ha estat per lesterres comunals d'Avircato, que Te-rrasur pretén quedar-se mitjançantuna compravenda fraudulenta ambsols cinc persones de la comunitat ifeta d'amagades de la resta de lagent. En aquest terreny s'estan cons-truint les seves cases els fills de la co-munitat, que, en mig del conflicte vanser arrasades per treballadors de laimmobiliària

CRÒNICA PRIMERA SETMANA DE GOVERN DEL LÍDER DEL MOVIMIENTO AL SOCIALISMO

Els primers canvis ja comencen a notar-se a la Bolívia d’Evo MoralesEn només una setmanaels nous vents a Bolíviacomencen a deixar laseua petjada. Uncompany resident aAvircato ens narra elsprimers dies d’EvoMorales al front del país

10 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

RAMÓN HERNÁNDEZ BARAKALDO

L’esquerra abertzale va demostraruna vegada més el seu poder deconvocatòria reunint vora 10.000persones a l’acte celebrat al BilbaoExhibition Center (BEC) de Bara-kaldo el passat 21 de gener, com aresposta a la suspensió del congrésde Batasuna. Des que fou anunciatl’acte, polítics espanyols i mitjansde comunicació es mostraven pre-ocupats per si el jutge Grande Mar-laska permetia que una formacióil·legalitzada convoqués un actepolític que finalment fou prohibit.Convocat per particulars vinculatsals moviments socials bascs, i re-colzats per partits polítics comEusko Alkartasuna (EA) o Aralar iorganitzacions de tot el món talscom el Sinn Fein irlandés van dei-xar clar que el paper de Batasunaen la resolució del conflicte resul-ta imprescindible, i van fer una cri-da a la “defensa dels drets civils ipolítics” d’Euskal Herria. L’acte ve-nia anunciant que serviria per do-nar a conéixer la proposta de paci-ficació de l’esquerra independen-tista, que proposa entre altres co-ses la creació de dues taules de ne-gociació, la primera formada entretots els partits que tinguen volun-tat de diàleg, i l’altra composadapels estats Espanyol i Francés ambla banda armada ETA. L’objectiudel projecte, anomenat Bide Egi-nez, és analitzar com evoluciona elmapa polític a Euskal Herria des-prés de la situació creada per l’es-tratègia d’il·legalització impulsadapel Partit Popular i buscar possi-bles solucions que puguen desblo-quejar la situació actual.

Mai s’hi havia produït una situa-ció on representants del sindicatELA, Aralar, EA i dirigents de l’es-querra abertzale enviaren un mis-satge unitari i clar front a les ac-tuacions judicials de l’Estat espan-yol. El primer a intervindre fouGerman Kortabarria de ELA, quedeclarà “que no es pot considerar

Estat de Dret una societat on estanquen diaris, es deixen partitspolítics fora del joc democràtic i ones deté i criminalitza a militants dela cultura pel seu pensament”. per

part d’EA va prendre la paraulaUnai Ziarreta que exigí “la possibi-litat de defendre totes les idees po-lítiques, i més especialment aque-lles que estan recolzades per un

sector ampli de la societat bascaque demanda als seus polítics dur-les a terme”. En nom de tots els as-sistents i totes les organitzacionsque recolzaven l’acte, el portaveudel Sinn Fein exigí “la fi de la il·le-galització de Batasuna i el tanca-ment del macroprocés 18/98” i re-cordà “que amb actuacions comaquestes no s’afavoreixen a la so-lució del conflicte, sinó mes bé aju-den a dinamitar la pacificació i re-solució del mateix”.

Per finalitzar prengué la parau-la Arnaldo Otegi. Començant ambel crit “que no os enganyen” re-cordà als assistents que “és el mo-ment d’una aposta nítida i clara perles vies polítiques i democràti-ques”, i que "front a aquesta opor-tunitat cal tindre confiança i tran-quil·litat, doncs aquells que no elsinteressa la pau, intentaran posarobstacles per aconseguir-la” re-marcant que “els obstacles van aseguir creixent perquè està prope-ra la possibilitat d’un procés queguie Euskal Herria fins un escena-ri democràtic i a una pau justa i du-radora”. I que “per damunt de totsels obstacles, l’esquerra abertzaleseguirà apostant per la pau, la lli-bertat i la democràcia”. El porta-

veu de les nou persones que con-vocaren la concentració va ser clarquan va pujar a l’escenari: “el futurd’aquets país no es patrimoni decap partit polític, sinó del poble” ique “la defensa dels drets civils ipolítics es el camí que s’ha de se-guir per arribar al futur que desit-gem per a Euskal Herria”

Batasuna al Fòrum Social Mundial (FSM) de CaracasEls membres de l’àrea internacio-nal de Batasuna, Joseba Alvarez eIñaki Gil de San Vicente, han par-ticipat junt a Askapena i Askatasu-na sota l’anomenada “delegacióbasca” al Fòrum Social Mundialque ha reunit els darrers dies a de-senes de milers d’activistes d’es-querra a Caracas. El suport a les te-sis defensades per la formació il·le-galitzada fora de les fronteres es-panyoles no és gens desdenyable,i els representants d’aquesta dele-gació han realitzat més de cinc ac-tes al Fòrum per donar a conèixerla seua visió del conflicte que viuEuskal Herria. Els mateixos dele-gats han assenyalat la seua inten-ció de participar al proper FòrumSocial Europeu que se celebrarà aGrècia.

L'esquerra abertzale demostra el seusuport popular malgrat la il·legalització

ESTATCRÒNICA ACTE DE BATASUNA AL BILBAO EXHIBITION CENTER DE BARAKALDO

L'acte comptà amb la presènciai el recolzament dels sindicatsELA, LAB, STEEILAS, ESK, EHNEI ELB, per una delegació de di-verses organitzacions de l'estatEspanyol com Esquerra Castella-na,Corriente Roja, PCPE, Enda-vant i MDT dels Paísos Catalans,associació internacional Diáspo-ra vasca, el Diarío Insurgente. FPGde Galícia i d'altres de caire in-ternacional com Fc Bouche duRhone i Tamil Center for HumansRight de França, Els Verds Ita-lians, Frent Siwalima desde Mo-lucas, Patria Libre, Martín Fierrode Argentina, la KOG de Grècia,Política Operaria de Portugal, Sar-dignia Natzione i A Manca pro In-dependencia de Cercenya. Totes

elles desfilaren junt a una dele-gació d'observadors internacio-nals que permaneixerà diversosdies per analitzar la situació enla que es troba el conflicte basc.Dintre d'aquesta delegació tam-bé s'inclou la formació Escoces-sa SSP i la iniciativa Indepen-dence First, Emgann, Sinn Fein iMDES Gwiyann des de Gran Bre-tanya; la noruega Red ElectoralAliance; Corsica Nazione, des deCórsega; la formació TahaitianaTavini, i el FPAP de Palestina.Elsobservadors internacionals pren-gueren nota de la negativa perpart de l'embaixada Espanyola aconcedir els visats als membresdel Partit Comunista de Sudàfri-ca, que tenint previst acudir.

El Govern espanyol nega visats

Solidaritat internacional

Acte. La justícia espanyola no va poder impedir la celebració de l’acte de Batasuna.

11COMARQUES L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

Des de la seua apertura, el CasalJaume I del barri valencià de Rus-safa ha sigut una víctima constantde la violència ultra. En els mo-ments de major intensitat era nor-mal que almenys dos cops per set-mana fóra atacat amb ous de pin-tura i fem, i les seues parets acos-tumaven a estar cobertes per pin-tades amenaçants. El zènit d’aque-lla escalada de terror va arribar lanit del 29 de desembre de 2003,quan els agressors van forçar la rei-xa, trencaren el vidres de la porta iescollaren el local, apropiant-se detotes les coses de valor econòmicque hi havia, a més de diversos do-cuments amb les dades personalsdels socis del Casal així com de l’As-sociació de Pares i Mares delCol·legi Públic Balmes de València,com ara fitxes dels alumnes, la lli-breta d’actes o una carpeta amb ex-tractes bancaris.

Tres anys després d’aquells fets,el Jutjat del Penal Número 10 deValència n’ha inculpat tres joves:Alejandro Esteve, Amalia Bonhemei José Luis Conejero, tots ells mili-tants del Grup d’Acció Valencianis-ta (GAV) quan es va produïr l’atac.El tribunal els acusa d’un delicte derobatori amb força i una falta ded’anys, “concorrent l’agreujant d’-haver comés el delicte per motiusde discriminació ideològica”.

La sentència, considerada“històrica” per Acció Cultural delPaís Valencià (ACPV), condemnacadascun dels joves a una pena d’unany i tres mesos de presó pel delic-te, a vint dies de multa per la falta,i a l’inhabilitació per al dret de su-fragi passiu. Com que no tenen an-tecedents, cap dels agressors hauràd’anar a presó.

Mercé Teodoro, advocada de l’a-cusació, ja va expressar durant eljudici que la participació en els fetsdels tres joves acusats era “més queevident donat que la major part delmaterial substret del Casal es vantrobar a casa d’Alejandro Esteve, iells mateixos han reconegut haverentrat al Casal aquella nit”. L’auto-exculpació donada pels inculpats -que la porta ja estava oberta i re-bentada quan només un d’ells va

decidir entrar-hi- no ha calat en eltribunal, que considera provat que“han faltat a la veritat”. Així mateix,la sentència dóna per acreditada “laseua vinculació amb una organitza-ció [en referència al GAV], la revis-ta de la qual havia donat publicitata fets semblants anteriors i haviapublicat articles defenent i felici-tant-se per la comissió dels matei-xos”.

D'altra part, la sentència consi-dera que concorre l'agreujant d'ha-

ver comès el delicte per raons ide-ològiques i afirma que “els acusatsdecidiren atacar el Casal Jaume Iper la seua condició de seu d’acti-vitats de persones vinculades aACPV”.

En el cas d’Alejandro Esteve, as-senyala com un altre agreujant laseua pertinença en el moment delsfets a la direcció de les Joventutsdel GAV, i l’inhabilita “per a l'exer-cici de càrrecs de representació enassociacions”, donat que “qui duua terme fets delictius per motiusque constitueixen una exacerbaciódels postul·lats defesos per l’asso-ciació de la què és dirigent, ha deveure limitat el seu dret a la parti-cipació associativa”. ActualmentEsteve ha abandonat el GAV i pre-sideix la Plataforma Jovenil Valen-cianista (PJV), una associació anti-catalanista que pretén desmarcar-se de l’extremisme del mateix GAVpresentant-se a ella mateixa comde “valencianisme de construcció”,tot i que encara no ha condemnatels fets que va protagonitzar el seupresident, que tot i la sentènciacontinua en el càrrec.

Sentència històrica contra tres exmembres del GAV

COMARQUESCONNEXIÓ UN DELS INCULPATS PRESIDEIX LA PLATAFORMA JOVENIL VALENCIANISTA (PJV)

Per primera vegada un tribunal condemna tres persones vinculades amb el Grup d’Acció Valencianista (GAV), pertanyent a l’òrbita de JuanGarcía Sentandreu, per un cas de l’anomenada “kalebarraka”. La sentència considera provada la motivació ideològica quan els joves forçarenl’entrada del Casal Jaume I de Russafa, trencaren els vidres i s’apropiaren de coses de valor econòmic i documents amb dades personals

La Plataforma Jovenil Valencia-nista (PJV), de la qual un dels in-culpats per l’assalt al Casal Jau-me I de Russafa, Alejandro Este-ve, n’és president, funciona desde juny de 2004. Fundada perexmembres de les Joventuts delGAV junt amb altres joves inde-pendents i militants de forma-cions com Esquerra Nacionalis-ta Valenciana (ENV) i la Unió Va-lenciana de l’època, es presentacom “la veu dels jovens valen-cians, defenent lo nostre per da-munt de tot i donar immediataresposta als problemes que huien dia nos afecten als jovens,sempre des de la tolerancia i elrespecte als demes”. Tot i que esdeclara apolítica, pretén aglutinarels sectors més “progressistes”i “nacionalistes” defensors delsecessionisme lingüístic, front alvessant més ultraconservador i

espanyolista de les organitza-cions sota l’òrbita de Juan GarcíaSentandreu, amb alguns mem-bres de les quals, com ara els ger-mans Rochina, han protagonitzatmés d’un enfrontament verbal.Tot i això, van acudir a la mani-festació convocada per Sentan-dreu defensa de la llengua va-lenciana i comparteixen amb elGAV l’honor de tenir un stand aExpojove. La implicació del seupresident -fa poc més de dosanys- en una agressió ultra, posaen entredit el veritable tarannàmoderat de l’organització. Mésencara si tenim en compte queuna setmana després de lasentència, la PJV ni tan sols hafet res per desmarcar-se’n, prac-ticant la censura contra tots elsmissatges publicats a la seua pà-gina web que parlen de l’agressióal Casal Jaume I.

PJV, UNA ORGANITZACIÓ EN ENTREDIT

Falcons amb pell de colom?Alejandro Esteve pertanyiaa la direcció de lesJoventuts del GAV en elmoment de l’atac al CasalJaume I de Russafa

Tot i que la sentèncial’inhabilita per al càrrec,Esteve segueix presidint enl’actualitat la PlataformaJovenil Valencianista

Culpables. José Luís Conejero i Alejandro Esteve a la Ciutat de la Justícia de València

INFORME SEMANAL A INTERNETEl vídeo d’Informe Semanal sobre la políticaurbanística valenciana mai serà emès per unatelevisió pública valenciana mentre governe el PP,però ja es pot trobar a Internet. Visiteu la pàginawww.youtube.com i en el cercador hi poseu el títol:“Construcción sin límites”.

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

ANNA COLL VALÈNCIA

El que va ser presentat tant pelPartit Popular com el PSPV-PSOEdavant la premsa com un procés dereforma estatutària modèlic, peroposició al de l'Estatut de Cata-lunya, ha acabat convertint-se, enel seu darrer tram, en tot un serialper entregues amb tintes de cule-brot assaïnetat. La relativa plasi-desa de l’anomenada “via valencia-na” va sotragar-se el passat 20 degener quan els socialistes valen-cians anunciaren, en boca del seulíder Joan Ignasi Pla, que estavendecidits a trencar el consens signatamb els populars i retocar a Madridel text valencià, afegint-hi les prin-cipals esmenes presentades perEsquerra Unida: la supressió de labarrera electoral del 5 per cent i l’e-liminació de la referència al “va-lencià” com un idioma. Ambdóspunts, junt amb la denominació dePaís Valencià i un millor finança-ment, constitueixen la punta dellança de les reclamacions dels mo-viments socials i formacions políti-ques signants del Compromís perl’Estatut. La seua aprovació -tot ique considerada “insuficient”- sig-nificaria un gran avanç en la de-

mocratització del règim polític va-lencià, a l’augmentar les possibili-tats de representació institucionalde les forces minoritàries, i a l’evi-tar el nou pas cap a l’anormalitatlingüística que suposaria una re-ferència estatutària a “l’idioma va-lencià”.

Escenaris possiblesEn el tancament d’aquesta edicióde L’AVANÇ encara no s’ha reunitla ponència de la comissió Consti-tucional del Congrès que ha de de-cidir la qüestió, i arriben informa-cions confuses i contradictòries so-bre el resultat de tot plegat, amb lapossibilitat d’una espantada finaldels socialistes. Tot apunta cap aquatre escenaris possibles: la pos-sible retirada ‘in extremis’ del textper part del Govern valencià; quel’Estatut s’aprove tal com va seracordat per les Corts valencianes;que populars i socialistes arriben aun acord transaccional d’últimahora (per exemple, traslladant lesreferències a la barrera del 5 percent a la llei electoral valenciana);o que, finalment, el PSOE trenqueamb el PP i aprove junt amb la ma-joria dels grups minoritaris delCongrès les reformes anunciadesper Pla. Només aquesta darrerapossibilitat suposaria un canvisubstancial ‘d’statu quo’.

Actors del debatQuatre són les forces que estanmovent les seues peces dins delball de posicions del tram final del’Estatut. En el costat del Partit Po-pular els campsistes tracten a ladessesperada de trobar una solu-ció que puga mantindre el consens

amb els socialistes i puga ser final-ment aprovada per les Corts va-lencianes, apuntant-se Camps elque va considerar com “el princi-pal actiu” de la seua legislatura: l’a-provació “pacífica” d’una reformaestatutària “modèlica”, pactadaamb els socialistes i feta a midadels interessos dels populars va-lencians. Enfront hi ha els zapla-nistes, que tracten de trencaraquest possible acord tensant lacorda i sabotejant qualsevol possi-bilitat de renegociació final.

En el camp socialista els actorses divideixen, segons fontsdel pro-

pi PSPV-PSOE -i, per tant, interes-sades- geògraficament: s’asseguraque la voluntat de Joan Ignasi Plade trencar amb el PP és ferma, peròque el mateix Rodríguez Zapateroli ha ordenat als negociadors que siels populars estan disposats a ac-ceptar cap acord transaccional,l’accepten.

Què podria ocórrer si els socia-listes acaben complint el seu com-promís de trencar amb el PP i ferun Estatut més democràtic? Teòri-cament, el text hauria de tornar aser aprovat per les Corts valencia-nes, controlades pel populars, on

seria rebutjat amb tota probabili-tat. Però diversos juristes assen-yalen la possibilitat que això nopuga ser: l’article 62 de l’Estatut vi-gent contempla el retorn a Valèn-cia del text si aquest és rebutjat,però no diu res si s’aprova amb re-tocs. Així, seria el Congrès espan-yol, on els partidaris dels nous re-tocs són majoria, qui tindria l’últi-ma paraula. Siga com siga, la mar-garida ja estarà desfullada -per a béo per a mal- en el moment de la pu-blicació del present article, i ja hihaurà temps per analitzar l’esce-nari resultant de tot plegat.

Ball de posicionaments. El PSPV-PSOE ha fet variar la seua estratègia fins el darrer moment

Sorpreses en el darrer tram de lareforma de l’Estatut valencià

ANÀLISI POSSIBLES ESCENARIS DESPRÉS DE LA COMISSIÓ CONSTITUCIONAL

Hores abans que elCongrès espanyoldesfulle del tot lamargarida de l’Estatutvalencià, el procés haestat una contínuacapsa de sorpreses ambinteressos enfrontats

13COMARQUES L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

La presència a instal·lacions públiquesde la Generalitat valenciana de vigi-lants de Levantina de Seguridad ha si-gut una constant des que el PartitPopular accedí al govern valencià l’any1995. Tant Eduardo Zaplana com l’ac-tual president del Consell, FrancescCamps, s’han negat repetidament afer públics els contractes signats perl’administració valenciana amb l’em-presa del líder de la formació d'ex-trema dreta España 2000, però un dia-ri digital, elplural.com, n’ha aventuratuna xifra. Segons els documents dequè disposa la publicació que diri-geix el periodista Enric Sopena, la Ge-neralitat valenciana hauria adjudi-cat, almenys, 18 contractes diferentsa Levantina de Seguridad, entre ge-ner del 1999 i juny del 2004. En lapràctica totalitat dels casos, “per a ac-tivitats de vigilància en diversos cen-tres públics gestionats per l'Adminis-tració autonòmica”. En total, el volumde negoci per a l’empresa de José LuísRoberto, que també es dirigent de l’as-sociació estatal de propietaris de pros-tíbuls, estaria valorat en quasi sis mi-lions d’euros (mil milions de pesse-tes). La Conselleria de Cultura, Edu-cació i Esport, la de Sanitat, la de Be-nestar Social, la d'Agricultura, Pescai Alimentació, o la de Justícia i Admi-nistracions Públiques, es troben en-tre les entitats adjudicatàries.

Més diners amb CampsDurant els tres anys d’eixe període co-rresponents a la presidència d'E-

duardo Zaplana s’haurien adjudicatalmenys deu d'aquests contractes a lacompanyia propietat del dirigent ul-tradretà, els quals suposarien en con-junt un volum de negoci de prop d’unmilió i mig d’euros . L’arribada de Fran-cesc Camps al poder no faria més queintensificar la relació, emportant-seLevantina tres contractes valorats en296.014 euros. Una tendència que estrenca l’any 2004, on l’empresa del lí-der ultra només aconsegueix un con-tracte de 262.800 euros per la vi-gilància del teatre romà de Sagunt.Una circumstància que coincideix enel temps amb la polèmica sorgidaarran de la retransmissió d’un pro-grama de la periodista Mercedes Miláa Tele 5, el 7 de juliol, on José Luís Ro-berto i l’alcalde de Silla, del Partit Po-pular, apareixen vinculats en la cele-bració d’un combat de valetudo, unamodalitat violenta d’arts marcials onpràcticament no hi ha normes.

Aznar, tambéLa Generalitat valenciana no és l’ú-nica administració pública que hamantingut contractes amb Levantinade Seguridad. El govern d’Aznar tam-bé va recórrer als serveis de l’empre-sa del líder d’España 2000 en repeti-des ocasions, com ho demostra lapresència de vigilants de Levantinaen la majoria dels dessallotjaments decases okupades que es produïren du-rant l’estada del Partit Popular a LaMoncloa. Una presència que sovint vaser denunciada pel moviment okupa-envers el qual España 2000 hi té unaobssessió malaltissa- sense que De-legació de Govern canviés d’actitut.Es dóna la circumstància que dosmembres de l’actual govern valencià,l’actual conseller d’Agricultura, JuanCotino, i el mateix Francesc Camps,eren delegats del Govern al País Va-lencià quan es produïren alguns d’a-quests dessallotjaments.

Cursos de valetudo Les relacions entre la GeneralitatValenciana i el fundador del partitultra España 2000, José Luis Rober-to, no se centren només en els con-tractes públics adjudicats a l'empre-sa de seguretat de líder polític. En2005, l'Institut Valencià de SeguretatPública va subvencionar uns cursetsde defensa personal per a policies enel club de lluita Xute Boxe propie-tatdel líder ultra. Malgrat les crítiquesde l’opisició d’esquerres i els movi-ments socials, la subvenció va seguirendavant.

Ara el líder d’España 2000 ame-naça denunciar elplural.com per pu-blicar els seus comptes amb l’admi-nistració. Preguntat per una perio-dista d’Antena 3 si finançava el seupartit amb els beneficis de Levantina,José Luís Roberto va respondre que“yo con mi dinero hago lo que me dala gana”.

VVuullll oobbvviiaarr ccoonnsscciieennttmmeenntt eelllllluunnyyàà rreemmoorr ddee mmeettrraallllaa,, lleess

aammeennaacceess mmeessqquuiinneess,, ii ll’’eessttrraattèè--ggiiaa dd’’eessttuuppiiddeessaa mmiilliittaarr,, sseegguurraa--mmeenntt ccuuiinnaaddaa aallss ddeessppaattxxooss ddeellMMiinniisstteerrii ddee DDeeffeennssaa,, ppeerr aa vvaalloorraarruunn aallttrree tteemmaa qquuee,, mmaallggrraatt eell rriissccddee sseerr ttiittllllaatt ddee ffrríívvooll,, mm’’iinntteerreessssaammééss.. PPaarrllee ddee lleess oorrddeennaanncceess mmuu--nniicciippaallss,, pprroovvaa ddee qquuee ppeerr ddeessggrràà--cciiaa llaa ssuuppoossaaddaa eessqquueerrrraa hhaa aassssuu--mmiitt eenn mmoollttss aassppeecctteess eell ddiissccuurrssddeellss sseeccttoorrss mmééss rreettrròòggrraaddss ddeellPPPP.. MMeennttrree aa lleess nnoossttrreess cciiuuttaattssss’’iimmppoossaa ll’’eessttèèttiiccaa uunniiffoorrmmee ddeellccoonnssuumm,, ii uunn vveerrttaaddeerr tteettrriiss uurrbbààoonn nnoo eess rreessppeecctteenn lleess aallttuurreess,, nniieellss eeddiiffiicciiss hhiissttòòrriiccss,, nnii ll’’aapplliiccaacciióódd’’uunn mmíínniimm sseennttiitt eessttèèttiicc,, aallss cciiuu--ttaaddaannss ii cciiuuttaaddaanneess ssee’’nnss pprroohhii--bbeeiixx uuttiilliittzzaarr ll’’eessppaaii ppúúbblliicc ppeerr aaeeffeeccttuuaarr qquuaallsseevvooll ttaassccaa dd’’eexxpprreess--ssiióó ccrreeaattiivvaa.. AAcccceeppttee qquuee nnoo ttootteesslleess iinntteerrvveenncciioonnss uurrbbaanneess ssóónn rreess--ppeeccttuuoosseess aammbb eell ppaattrriimmoonnii aarrttííss--ttiicc,, oo eessttèèttiiqquueess,, ppeerròò eenn ggeenneerraallssóónn aassppeecctteess qquuee llaa ggeenntt mmééss vvee--tteerraannaa qquuee ffeemm AArrtt ddee CCaarrrreerr ccoonn--tteemmpplleemm.. EEnn pprriimmeerr lllloocc,, eell mmoonnòò--lleegg ssoobbrree eell cciivviissmmee,, eexxeerrcciitt ddeessddee lleess iinnssttiittuucciioonnss,, ffaarriiaa bbéé eenn eess--ccoollttaarr aa llaa cciiuuttaaddaanniiaa.. SSóócc ddee ll’’ooppii--nniióó qquuee llaa iinntteerrvveenncciióó uurrbbaannaa nnooeess ppooddrràà aattuurraarr mmaaii:: vvaa ddeess ddeePPoommppeeiiaa ffiinnss aallss ccaarrrreerrss ddeellss bbaa--rrrriiss mmééss ppoobbrreess ii mmaarrggiinnaallss ddeeNNoovvaa IIoorrkk aa pprriinncciippiiss ddeellss 8800,, eennuunnaa rreevvoolluucciióó qquuee aarrrriibbaa ffiinnss aallssnnoossttrreess ddiieess.. LLaa nneecceessssiittaatt ddee ffeerr--ssee vviissiibbllee,, dd’’hhuummaanniittzzaarr ii aapprroo--ppiiaarr--ssee dd’’uunn eessppaaii ccaaddaa vveeggaaddaammééss aalliièè ii aalliieennaaddoorr,, eexxiisstteeiixx ddeessddee ll’’èèppooccaa ddee lleess ccaavveerrnneess,, ii eessttààlllliiggaaddaa aa aarrrreellss mmààggiiqquueess,, ddee ppoo--ddeerr.. EEnn eell ffoonnss ll’’iinnqquuiieettuudd aarrttííssttii--ccaa hhuummaannaa ééss uunnaa ffoorrmmaa ddee ffuuggiirrddee llaa mmoorrtt ii ddee ttiinnddrree ccoonnttrrooll ddee llaapprròòppiiaa vviiddaa ii ll’’eennttoorrnn.. QQuuaann eessppiinnttaa aa pplleennaa lllluumm ddeell ddiiaa,, llaa ggeennttss’’aattuurraa,, pprreegguunnttaa,, ddiiuu llaa sseeuuaa ooppii--nniióó,, ii eenn ggeenneerraall,, rreeccoollzzaa llaa iinniicciiaa--ttiivvaa.. EEmm ppaarreeiixx ddoonnccss qquuee llaa iinn--tteerrvveenncciióó uurrbbaannaa ssuuppoossaa eell rreennaaii--xxeemmeenntt ddee ll’’eexxpprreessssiióó aarrttííssttiiccaa,, jjaaqquuee rreeccuuppeerraa eell ddeebbaatt,, ggeenneerraappoollèèmmiiccaa,, ii mmoossttrraa ll’’aarrttiissttaa nnuu eennuunn eennttoorrnn rreevveessttiitt ddee vviiddaa,, rreeccuu--ppeerraatt ddee llaa mmoorrtt.. AAççòò ppoottsseerr ééss eellqquuee eellss ppoollííttiiccss tteemmeenn ttaanntt,, jjaa qquueexxooccaa ffrroonnttaallmmeenntt aammbb eell mmooddeell ddeecciiuuttaatt ggrriissaa,, mmoonnòòttoonnaa,, ttrriissttaa ii ddee--vvoorraaddoorraa qquuee eennss hhaann pprreeppaarraattppeerr aa llaa ppoosstt mmooddeerrnniittaatt.. AAll bbaarrrriiddeell CCaarrmmee,, jjaa ffaa aannyyss qquuee eell vveeïïnnaatthhaa iinniicciiaatt uunnaa aappoossttaa ttrreennccaaddoorraappeerr rreevviittaalliittzzaarr eell sseeuu eennttoorrnn,, ccoonn--vvooccaanntt aa aarrttiisstteess ii ccooll··lleeccttiiuuss aa ddoo--nnaarr ccoolloorr aallss vveerrggoonnyyoossooss mmuurrss ddeessoollaarrss bbuuiittss,, eennffrroonnttaanntt llaa ddeeggrraa--ddaacciióó eenn llaa qquuaall ll’’aajjuunnttaammeenntt mmaann--ttéé aall bbaarrrrii ppeerr aa eessppeeccuullaarr.. II ll’’úúllttii--mmaa vveeggaaddaa qquuee vvaaiigg eessttaarr aa llaammeeuuaa cciiuuttaatt,, vvaaiigg vvoorree aaqquueessttssmmuurrss ppiinnttaattss uunnaa aallttrraa vveeggaaddaa ddeeggrriiss.. AA llaa ffii,, aaqquueesstteess mmeettààffoorreesseellss ppaassssaarraann ffaaccttuurraa..

Des de l’illa

Artcivisme

MARC PERISDocent valencià a les Illes

REVELACIÓ VALOREN EN SIS MILIONS ELS CONTRACTES AMB LA GENERALITAT

Levantina de Seguridad s’emportauna morterada de diners públicsL’empresa propietatdel líder de la formacióultra España 2000 vaoferir serveis deseguretat privada adiferents organismes iconselleries del’administració públicavalenciana

J.S. Roberto. L’empresa del líder extremista ha signat contractes milionaris amb Zaplana i Camps.

REPORTATGE14 L’Avanç Informació, 6 de febrer de 2006

ANNA COLL VALÈNCIA

Segons apareix a la mateixa planaweb de Mercavalència, mercat públicd'abastos de la Ciutat de València, lainstitució de la Tira de Comptar té elsseus orígens al segle XII. Indepen-dentment de l'exactitud d'aquestadada, allò que resulta evident és elseu valor patrimonial, a la mateixaalçada del Tribunal de les Aigües, i laseua importància al llarg dels seglesen la comercialització dels productesfrescos de l'Horta. Segons ens co-mentava Pepica, una llauradora d'Al-boraia que no falta a la cita del mer-cat totes les nits, el nom de Tira deComptar li ve perquè els llauradorsvenien el seu producte per peces oconfeccionat a manolls, en lloc devendre'l a orri. Els llauradors venienels productes per dotzenes, peròsempre en contaven tretze, o millordit dotze més u.

A la Tira de Comptar acudeixen to-tes les nits els llauradors de l'Horta avendre els seus productes directa-ment als minoristes, botiguers i res-tauradors de la ciutat. Aquesta tran-sacció es realitza sense passar percap intermediari, i per tant resultamolt més interessant per al produc-tor, ja que controla quasi tot el pro-cés de comercialització fins al con-sumidor final. La nau que ocupa ac-tualment dins les instal.lacions deMercavalència té uns 2.000 m2 i pos-seeixen el canet de venedor al voltantde 1.300 llauradors, encara que enuna mateixa nit es puguen aplegar300 d'ells.

Segons les dades de la Direcció Ge-neal de Política Comercial del Minis-teri d'Indústria, Turisme i Comerç, ide l'empresa pública Mercasa, la Tirade Comptar de València és la més im-portant de les institucions de comer-cialització directa de productes hor-tofructícoles de la xarxa estatal demercats d'abastos. Amb les seues42.107 tones de producte comercia-litzat, segons les dades de 2001, re-presenta un 30.3 % del total de ven-des de producte hortofructícola almercat. Estant molt per damunt d'al-tres com Mercatenerife (29.1%),Mercamúrcia (9.9%), Mercalaspal-mas (9.2%), Mercazaragoza (5%),

Mercabarna (3.7%) i Mecarpalma(3.3%). Tal com es recomana al Plad'Actuació en Comerç Interior del Mi-nisteri, publicat en desembre de2005, caldria que hi haguera més pro-ductors per tal d'incrementar la com-petència i afavorir al consumidor fi-nal.

Totes les matinades, des de lesquatre menys quart fins a les vuit, s'o-cupen les tarimes i es ven el produc-te conforme a les condicions del mer-cat, però sempre a un preu inferior alde la nau d'assentadors o majoristes.Aquesta circumstància de l'horari li-mita el potencial turístic de la Tira deComptar, equiparable sens dubte alque puga tindre el Mercat Central.Des de fa un parell d'anys el mercatobri també el divendres a la vespra-da, de quatre a sis, ja que és el dia demajor afluència de compradors.

L'horari és un dels punts de méscontrovèrsia en l’actualitat, ja que pera un sector dels venedors i usuaris delmercat impedeix el relleu generacio-

nal, però per a la majoria es tracta delmillor horari possible ja que tant mi-noristes com llauradors treballen alsmatins en la seua ocupació principal.

Si el llaurador treballa als matins,i pràcticament de sol a sol, al camp,qui va al mercat de matinada a ven-dre? La gran majoria de les tarimesles atenen les llauradores o les fillesd'aquestes. Es a dir, que la Tira deComptar es un espai fonamentalmentfemení, ja que tradicionalment hanestat les dones les que han gestionatels ingressos de les explotacions fa-miliars de l'Horta.

Des de fa dotze anys l'Ajuntamentde València ret homenatge a la donallauradora en l'entorn de la Tira deComptar i en dates properes al vuitde març. És sens dubte un acte po-pulista dels que tant agraden a la ba-tlessa i on la responsable municipalde la desaparició de més fanecadesd'horta de tota la història de la ciutats'atreveix a pronunciar frases comque “sempre hem defés la nostra hor-

ta i els seus productes que no sols afo-nen les seues més profundes arrelsen la nostra història i en la nostra cul-tura sinó que, a més, són la base de lanostra dieta mediterrània, reconegu-da com la més sana i recomanable pera mantindre un bon estat de salut”.

A la Tira de Comptar acudeixenllauradors tant de l'Horta Nord comde l'Horta Sud, encara que poblescom Alboraia o Meliana són minoriadavant els de Castellar, La Torre, Mas-sanassa i la resta de viles del costatsud. El tipus de conreus d'una i altrabanda afavoreix aquest predominisudenc. Difícilment trobarem a l'-Horta Nord camps de bledes, espi-nacs, raves, julivert o penques.

Encara que a les ordenances mu-nicipals, tant les del 10 de juliol de1981 com la darrera modificació del24 de setembre de 2004, especifiquenque nomes podran vendre a la Tirallauradors de la Vega de València, ac-tualment és fàcil trobar productorsd'altres comarques limítrofs com laribera del xúquer, el Camp de Túria ifins i tot els Serrans.

La majoria d'horticultors de l'Hor-ta Nord tendeixen a comercialitzarels seus productes a traves de co-

merços(magatzems) o bé d'assenta-dors de l'altre mercat d'abastos de laciutat, Mercovasa, situat en el polí-gon industrial d’El Puig. Aquest mer-cat majorista privat té el seu origenen els anys 80, quan l'Ajuntament de-cideix traslladar fora de la Ciutat l'an-tic Mercat d'Abastos de l'Eixample.Es aleshores quan els assentadors demés pes decideixen traslladar-se a al-tres instal.lacions privades ja que noels convenç l'opció de Mercavalència.Durant molts anys des del mercatd’El Puig s'ha comercialitzat moltmés producte, però a hores d'ara elvolum que meneja respecte a Merca-valència ha tendit a igualar-se. Elsllauradors de l'Horta Nord disposenigualment d'una parada anomenadatambé Tira de Comptar junt a la res-ta d'assentadors però no és significa-tiva front a la nau del mercat de la ca-rretera d'En Corts.

Al mateix temps que es trasllada-va el mercat, naixia la Societat Agrà-ria de Transformació “Tira de Comp-tar”, en un intent per organitzar i co-ordinar els llauradors que acudiencada nit. Al front de l'organització deproductors estava i està Vicente Nà-cher, president d'igual manera de la

LA TIRA DE COMPTAR

UNA INSTITUCIÓ MIL·LENÀRIA PER AL FUTUR DE L’HORTA

LA TIRA DE COMPTAR ÉS L’INSTITUCIÓ DE VENDA DIRECTA MÉS IMPORTANT DE L’ESTAT

“La Tira de Comptar és l’espai habilitat des del segle XII per a la venda directa dels productes de l’Horta a laCiutat de València. Actualment es troba dins de les instal·lacions de Mercavalència i hauria de ser un delsinstruments per a la revitalització de la producció de l’Horta, tenint fins i tot un fort potencial turístic. Té encanvi greus problemes de subsistència fonamentalment per la desídia de la classe política municipal

Tira, síndic de la sèquia de rovella ipresident del Tribunal de les Aigües.Aquest dirigent històric ocupa elsseus càrrecs quasi de forma vitalíciades dels temps del franquisme.Aquest fet ha condicionat que en lasocietat agrària únicament s'aple-guen no més de cent vint productorsdel total. I tot açò a pesar del tractede favor que el mercat li dispensa alsseus membres amb preus especialsen els carnets i en la targeta d'entra-da al Mercat, com han denunciat al-tres llauradors.

En l'any 1.999 la societat agràriacrea la marca Tira de Contar... l'Hor-ta a la seua porta, marca comercialque havia de servir per a diferenciarel producte de l'Horta com a produc-te de qualitat i frescor màxima. Lamarca ha resultat un fracàs ja que re-sulta absolutament desconeguda pera la totalitat de la ciutadania. Ara bé,polítics com Rita Barberà segueixena cada cita electoral prometent la po-

tenciació d'una marca per a la dife-renciació del producte local tal i comes pot comprovar a la seua plana web,

“ -Potenciar la Tira de Comptarcom una institució, que impulse i pro-mocione els productes frescos de lanostra horta, ampliant les seccions devenda directa dels mateixos en elsmercats municipals valencians.

- Impulsar la creació de la marcaHorta de València, dirigida a afavorirla comercialització dels productes va-lencians del camp, en col·laboracióamb la Conselleria d'Agricultura.

- Potenciar el consum dels pro-ductes frescos de la nostra horta, através de campanyes publicitàries ien mercats municipals.”

Cap d'aquestes tres promeseselectorals ha estat complida mai perla responsable municipal de la ma-teixa manera que mai ha complit capalta promesa relacionada amb l'Hor-ta. Els llauradors, per la seua banda,sí veuen factible que es diferencie

amb una marca de qualitat certs pro-ductes autòctons que a hores d'ara jareben un reconeixement comercial,com ara la tomaca valenciana o laceba de gra.

La Tira de Comptar hauria de ju-gar un paper principal en la protec-ció i difusió de les nostres varietatshortícoles mes destacades, patrimo-ni genètic de tots els valencians.

Altre dels problemes denunciatamargament pels llauradors és la pre-sencia de venedors, fet que prohi-beixen taxativament les ordenancesmunicipals i que és tolerat pels res-ponsables de la Tira. El fet que es ven-ga producte que no siga de produc-ció pròpia desgraciadament estàmassa extes i perjudica la resta dellauradors ja que és una competènciadeslleial.

En definitiva, i a pesar de totesaquestes dificultats, la Tira de Comp-tar es una institució única i destaca-ble de València i la seua Horta. De ma-

nera que si el Mercat Central és la ca-tedral de València, la Tira de Comp-tar es la seua sacristia. En aquestsmoments es troba en perill de desa-parició com es toba en perill l'Horta,però podria esdevindre una ferra-

menta molt útil per a l'articulació d'u-na producció periurbana i de qualitatamb els consumidors de la ciutat. Del'aliança entre productors i consumi-dors podem eixir tots beneficiats, l'-Horta també.

15REPORTATGEL’Avanç Informació, 6 de febrer de 2006

Vicente Nácher president de socie-tat agrària tradicional (SAT)que pre-tén aglutinar els llauradors de la Tirade Comptar, síndic de la sèquia deRovella i president del Tribunal deles Aigües, ostenta tots aquestscàrrecs com un cabdill, de maneraquasi vitalícia des dels temps de ladictadura franquista. Ha desenvo-lupat un sentit extraordinari per aperpetuar-se en el càrrec i fins i totper a transmetre'l de forma here-ditària. Així, la seua filla ja ocupa elcàrrec de tècnic de la S.A.T.. El ne-potisme és un mal endèmic de lesinstitucions i de les estructures pro-

ductives de l'agricultura valenciana,en detriment de la seua competiti-vitat. A més, a més, la S.A.T., que norepresenta mes que a un 10% deltotal de llauradors de la Tira, realit-za pràctiques fraudulentes amb laresta de llauradors que acudeixencada nit al mercat. Denuncien be-neficis importants pel que respectaals carnets de venedors i a les tar-getes d'entrada al mercat. O haverobligat als productors a costejar-seun curs de manipulador d'aliments,que normalment sol ser gratuït, i pelqual la S.A.T. podria fins i tot haverrebut alguna subvenció.

Nepotisme i corrupció en la so

Tira de Comptar

EL PATRIMONI D’AQUEST ORGANISME ÉS EQUI-PARABLE AL DEL TRIBUNAL DE LES AIGÜES

“

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

JORDI MUÑOZ BARCELONA

Quan la reforma estatutària valencia-na semblava tancada, i la catalana co-rria risc d'entrebancar-se en el tràmitmadrileny, les voltes s'han girat i gai-rebé alhora que el pacte Camps-Plasaltava pels aires, Artur Mas acorda-va amb el president espanyol una re-forma estatutària d'abast molt mésmodest de la que el Parlament de Ca-talunya havia aprovat el passat 30 desetembre.

L'aigualiment de la definició nacio-nal del principat de Catalunya (quequedarà al preàmbul i com una defi-nició del Parlament de Catalunya, encap cas assumida per les Corts es-panyoles), la renúncia a establir unnou model de finançament (a canvid'una major participació en alguns im-postos i de compromisos en matèriad'infrastructures) i la no clarificaciódel capítol de competències són elsprincipals trets del pacte Mas-Zapa-tero per segellar la reforma estatutà-ria catalana.

Aquest acord, al qual s'hi han ad-herit el PSC i ICV, ha suposat una novaescletxa en el si dels partits que con-formen el govern de la Generalitat,atés que Esquerra Republicana de Ca-talunya, fins el moment, no acceptal'acord i ha anunciat que, a menys quehi haja un canvi substancial en l'acordde finançament, votarà en contra deltext.

La partida d'escacsTot plegat dibuixa un panorama ex-traordinàriament complex en el si dela política catalana (i espanyola), quecada vegada s'assembla més a un tau-ler d'escacs en que els moviments

inesperats de peces, que alteren elstermes de la partida, estan a l'ordre deldia. L'acord Mas-Zapatero ha sigut lle-git en aquests termes, i hom ha entésque, a més de pactar l'estatut, en aque-lla reunió de la Moncloa s'hi va parlard'altres assumptes. La interpretaciómés estesa és que el PSOE vol canviarles

seues aliances parlamentàries (que,pel moment passen per ERC) i trobaren CiU un aliat parlamentari menysincòmode (sobretot de cara a l'opiniópública espanyola). Al mateix temps,CiU manté com a objectiu principal re-cuperar el poder a Catalunya, i un granpacte "socioconvergent" es perfila com

l'opció més plausible per un retorn deMas al Palau de la Generalitat -aques-ta vegada com a President.

Els grans perjudicatsA curt termini, els grans perjudicatspel pacte són Esquerra Republicana iel president Maragall. La manca de

protagonisme del president de la Ge-neralitat en tot el procés, unida a ladesconfiança del PSC i, especialment,del PSOE envers la figura de Maragallsón indicis d'un futur polític compli-cat per a Maragall. Tot i que en lesseues aparicions públiques segueixfent gala del seu "optimisme il·lus-trat" i assegura no veure cap motiu perno repetir com a candidat, cada vega-da són més insistents les veus queapunten cap a un possible relleu deMaragall.

La relació PSC-Maragall ha siguttradicionalment complexa, marcadaper dosis igual de grans de necessitati desconfiança mútues. Després de lallarga "travessa pel desert" del PSC,amb candidats a la Generalitat tantgrisos com Raimon Obiols o JoaquimNadal enfrontant-se sense massa con-vicció amb un aleshores omnipotentPujolisme, fou només amb Maragallque el PSC assolí la condició d'alter-nativa de govern a Catalunya. Alho-ra, però, la seua relativa independèn-cia respecte l'aparell del partit, i la seuaimprevisibilitat han anat fent créixerla desconfiança del PSC respecte Ma-ragall. El cas del PSOE és més clar: lamala imatge de Maragall i el seu go-vern a Espanya és un dels principalselements de desgast del govern ZP, i aningú se li escapa que el PSOE es tro-baria molt més còmode amb un governde la Generalitat presidit per CiU.

Esquerra Republicana, per la seuabanda, hauria quedat desplaçada enel seu rol de "soci privilegiat" del PSOEa les Corts Generals espanyoles.Aquesta pèrdua d'influència reduiràla capacitat de maniobra dels republi-cans, ja que aquest no era només unrecurs a Madrid, sinó que també re-forçava, indirectament, la seua posi-ció a Barcelona.

Expectatives a mig terminiA mig termini, però, el compte de re-sultats d'uns i altres pot ser ben dife-rent. A hores d'ara tot sembla inidcarque un segment gens menyspreablede l'electorat catalanista està decebutamb el pacte final. I si ERC manté laseua postura, probablement serà ca-paç de recollir un nombre gens menys-preable de votants desencantats pelsaltres partits. La creació d'expectati-ves, en termes nacionals, superiors alque s'ha aconseguit finalment no potsinó beneficiar una força com ERC, es-pecialment si es manté en el seu pa-per de veu crítica amb l'acord.

El PSC, per la seua banda, si es con-solida l'entesa (o idil·li) CiU-PSOE, po-dria veure's abocat de nou al paperde comparsa i les seues possibilitatsde presidir un nou govern de la Gene-ralitat es veurien molt minvades.

CiU, a qui tothom presenta com lagran triomfadora de la partida, correel risc de ser, de nou, castigada pel seuelectorat per haver mantingut la polí-tica del "peix al cove" malgrat haverestat, durant dos anys, conreant unaintensa retòrica nacionalista en el seuintent de desacreditar ERC com a re-presentant del catalanisme.

En tot cas, els temps en política sóncurts, i més en situacions inestablescom aquesta. Per això, les previsionsque es puguen fer a uns quants me-sos vista tenen molt poc valor. De mo-ment, tot sembla obert.

ANÀLISI L’ACORD MAS-ZAPATERO AIGUALEIX EL TEXT SIGNAT A CATALUNYA

Les rebaixes de gener arriben a l’Estatut catalàEl passat 22 de gener,després d'una reunió ala Moncloa, el líder deCiU i el presidentespanyol acordaven unareforma estatutària a labaixa per Catalunya.Aquest pacte crea unasituació política nova aCatalunya i Espanya

Parlament de Catalunya. Reunió negociadora entre el PSOE i els quatre partits catalans. QUIM PUIG

ES MANTENEN LES MOBILITZACIONS

”Pel dret a decidir” i per “l’autodeterminació”

REDACCIÓDurant el proper mes de febrer, a Bar-celona s'hi celebraran dues manifes-tacions que fan referència, directamento indirecta, a la reforma estatutària. Per ordre cronològic, la primera és laque convoca la Campanya Unitària perl'Autodeterminació el proper 11 de fe-brer. Aquesta plataforma agrupa fona-mentalment col·lectius i organitzacionsde l'esquerra independentista, comMaulets, Endavant-OSAN, les CUP ol'MDT. Entre organitzacions nacionalsi assemblees locals, són gairebé dos-cent els col·lectius signants d'aques-ta convocatòria. La campanya va cele-brar el passat 19 de gener una as-semblea plenària a les cotxeres deSants, a la qual hi van assistir unes150 persones. Aquestes organitzacions han que hanexpressat el seu rebuig a les reformesestatutàries des del principi del procés.El seu manifest declara que "els esta-tuts suposen un atac directe a les as-piracions de llibertat dels Països Ca-talans", especialment pel fet que no

recull el dret, que consideren inaliena-ble, a l'autodeterminació. Front al queconsideren un intent de renovar el "pac-te de submissió" de 1978, fan una cri-da a "un procés constituent popular idemocràtic, per tal de construir unnou model de relacions polítiques, so-cials, econòmiques i laborals als Paï-sos Catalans". En termes menys explícits s'expressala campanya impulsada des del CIE-MEN, que sota el lema "SOM UNA NA-CIÓ I TENIM EL DRET DE DECIDIR!" haconvocat una manifestació el proper18 de Febrer, també a Barcelona. Sónmés de dos-cents els col·lectius i ins-titucions signants d'aquesta convo-catòria, entre ells Òmnium cultural, Es-querra Unida i Alternativa, Esquerra Re-publicana de Catalunya o la Universitatde Lleida. La convocatòria d'aquesta marxa tin-gué una gran repercussió mediàtica enel moment de la seua presentació pú-blica. L'evolució posterior del procésde negociació estatutari ha fet créixerles incògnites respecte l'èxit d'aques-

ta convocatòria, que en un principi espreveia massiva. L'adhesió -i crida pú-blica- d'ERC va generar algunes inco-moditats al si de la plataforma, pel riscque se'n fes un ús partidista.El manifest de la plataforma reivindicala condició nacional de Catalunya, a laqual hi associen "el dret a decidir lliu-rement el nostre futur". El text estableixun vincle directe entre la lluita de l'As-semblea de Catalunya sota el fran-quisme, i les mobilitzacions actuals. En termes concrets, afirmen que "capveritable autogovern és possible sen-se sobirania fiscal i tributària i senseinversions i infraestructures, relacionsinternacionals i cooperació." També ex-pressen preocupació pel "clima hostilcreat des de diversos cercles antide-mocràtics en contra de les legítimesaspiracions (...) del nostre país" i esmostren contraris a les retallades enel text aprovat pel Parlament de Cata-lunya.

www.autodeterminacio.netwww.tenimeldretdedecidir.org

Dues manifestacions que fan referència méso menys explícita a l’autodeterminació

La política catalanas’assembla cada copmés a una partida d’es-cacs a moltes bandes

NÚRIA GONZÁLEZ SALAVERT*

En els seus orígens era només unprojecte ple d'il·lusió. Ara, Pluràliaper fi està oferint una finestra almón des d'on donar a conéixer lesdiferents realitats que rodegen elsciutadans. Documentals, cultura,humor, notícies de València, art,música, ecologia,... són només al-guns dels temes que es poden tro-bar en la pantalla de PluràliaTV, unapantalla de televisió diferent que espot veure per Internet, en www.plu-ralia.Tv .

Recentment, la concessió dellicències de Televisió Digital Te-rrestre per part del Govern Valen-cià ha deixat fora de l'espectre au-diovisual a televisions progressis-tes, universitàries i locals de tradi-ció. Però l'existència de PluràliaTVdemostra que hi ha formes d'esca-par al retall de pluralitat en els mit-jans de comunicació. Així, Plurà-liaTV ha apostat per un espai queofereix grans possibilitats a la in-formació alternativa: Internet. I hainstal·lat la seua pantalla de televi-sió en la pantalla de l'ordinador. Elcomandament a distància se subs-titueix pel ratolí, i en compte decanviar de canal es pot canviar decontingut, a la carta, amb un “clic”al ratolí.

El nou canal de televisiówww.pluralia.Tv comença aquestnou any amb una clara decisió deser veu i imatge per als movimentssocials i veïnals, mostrar l'art i lacreativitat dels desconeguts o delsrealitzadors independents, donardifusió als actes de les organitza-cions i ser lloc on denunciar les in-justícies. I sobretot aprofundir en larealitat més pròxima que el rodeja.Ha començat ja el 2006 amb espe-cials com la lluita dels veïns de Pa-traix contra la subestació, la cen-sura del Pintem Junts en el barri delCarme, l'artística reivindicació delCabanyal Ports Obertes, la des-trucció del La Punta, les reticènciesa la Reforma Educativa i Laboral, lacreativitat dels alumnes de BellesArts, literatura recomanada, hu-mor, documentals o mordaces sè-

ries com la de Michael Moore. Imolts altres continguts, en valenciài en castellà, que cada 15 dies es re-noven.

PluràliaTV s'ha proposat ser unaferramenta útil de difusió. Per aaixò, en aquesta nova etapa, estàelaborant un nou disseny del seuWebTV que permeta interactivitatamb els espectadors i usuaris. Ambespais perquè les organitzacionspengen els seus comunicats, sec-cions temàtiques d'especial sensi-bilitat o interés i enllaços amb l'àm-plia xarxa de pàgines d'informacióalternativa. I crida a tot aquell ciu-tadà amb inquietuds a què partici-pe enviant els seus vídeos, infor-macions, convocatòries i propostes.

S'està creant ja una “Xarxa deReporters Ciutadans” que col·labo-ren gravant allò que considerend'interés. Per a ampliar aquestaxarxa d'informadors, PluràliaTV or-ganitza periòdicament tallers deformació com a tele reporters a ciu-tadans o membres d'organitza-cions, perquè aprenguen a gravar,editar i pujar a Internet els seus pro-pis continguts audiovisuals, quedesprés PluràliaTV emetrà en laseua televisió per Internet. Hi hamoltes activitats i actes que els mit-jans convencionals no cobriran oque els mitjans més modests no po-den anar a cobrir. Però d'aquestamanera els ciutadans poden cobrir-les o les pròpies organitzacions po-den fer-les visibles.

PluràliaTV anima a la participa-ció a totes les persones que de-manden una informació diferent ouns continguts més diversos. Ani-ma a les organitzacions i locals a en-viar les seues convocatòries per adonar-los difusió en la seua novasecció de “Agenda” o per a cobrir-les. Als realitzadors a enviar-nos elsseus treballs. I a la gent a participaren la redacció, en la creació de con-tinguts. I com no, a fer-se soci per agarantir la continuïtat de la seuaexistència. Amb el vostre suport ei-xirem avant.

Perquè entre tots podem fer latelevisió que volem.

*Membre de PluràliaTV

OPINIÓ

PluràliaTV, lapossibilitat ciutadanade crear-te la teua TV

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

Congrès pacífic. La candidatura de Morera era l’única que es presentava per a dirigir el partit

ANNA COLL VALÈNCIA

“Les polítiques del PP són una ame-naça per al País Valencià”. Així decontundent es va mostrar Enric Mo-rera en l’acte de cloenda del IVCongrès nacional del Bloc Naciona-lista Valencià, celebrat al Palau deCongressos de València el cap desetmana del 21 i 22 de gener. More-ra, que lidera el partit des de 2003,va ser reelegit el diumenge com a se-cretari general amb el suport del 85per cent dels delegats. Dels 514 quehi podien votar, l’única candidaturaque s’hi va presentar va rebre el re-colzament de 437, 70 abstencions inomés 7 vots en contra. El dia ante-rior, dissabte, l’informe de gestió deMorera va ser recolzat per 376 votsde 454 emesos, el que representa un83 per cent de suport a la tasca del’anterior Executiva nacional delpartit.

La ponència política del Congrèscertifica el canvi d’estratègia ence-tat l’any 2003, respecte a l’anteriorl’etapa de transversalisme “taronja”encapçalada per Pere Mayor. Així, elBloc s’hi defineix com “un partit quefa polítiques socialment d’esque-rres”, a la vegada que introdueix enels Estatuts l’objectiu de “la defen-sa de la república com a forma de go-vern així com la defensa dels valorsrepublicans”

L’acte de cloenda va congregar unmiler de militants i simpatitzants delBloc, a més d’una nombrosa repre-sentació de partits polítics i altresinstàncies de la societat civil valen-ciana. Entre altres, va destacar lapresència dels seus socis de Galeus-ca, CiU, PNB, PSM i BNG, els qualses van comprometre a defensar, enel Congrés dels Diputats, la rebaixade la barrera electoral del 5% al 3%i l’eliminació de la paraula idioma, en

l’article que fa referència al valencià.Respecte a la possibilitat d’una

coalició electoral amb altres forma-cions de cara a les eleccions valen-cianes de 2007, el Congrés vaaplaçar la decisió, tal com estavaanunciat, a una posterior reunió delConsell Nacional del partit.

En una entrevista posterior con-cedida a la revista El Temps, More-ra va assenyalar al respecte que “to-tes les veus amb una presència sig-nificativa a la societat valenciana hihan d’estar presents, a les Corts va-lencianes. Aquesta cojuntura s’ana-litzarà quan s’haja d’analitzar. Desdel nostre punt de vista, abans del’estiu”. Respecte a les relacions ambEsquerra Republicana del País Va-lencià, el líder de la formació valen-cianista va clarificar que “no és elnostre adversari i esperem que ellsno ens consideren els seus adversa-ris. L’adversari és la política del PP”.

CONGRÈS APROVADA UNA ESMENA REPUBLICANA ALS ESTATUTS

El Bloc aferma el seucompromís contra el PP

19COMARQUES L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

Denunciar la destrucció del terri-tori que suposa la política urbanísti-ca del Partit Popular constituirà l’eixprincipal de la política municipal i va-lenciana d’Esquerra Unida-L’Entesa.La formació ha encetat una campan-ya en defensa del territori que té coma objectiu aturar “l’agressió” i la“pressió insostenible” sobre el mediambient i les infraestructures que su-posa “l’ocupació de territori desorbi-tada i irracional amb conseqüènciesde futur” que s’està estenent per totel País Valencià. La coalició d’esque-rres demana una moratòria de les re-classificacions de terreny que per-meta una reflexió sobre el model ur-banístic.

La coordinadora d’Esquerra Uni-da, Glòria Marcos, ha realitzat una“crida” per a la “implicació de la so-cietat civil valenciana en defensa delnostre territori” i, en aquest sentit,assenyala que la campanya posadaen marxa per la formació en defensadel territori s'estendrà al llarg de totel país.

Marcos denuncia la “gran mentidadel PP, que intenta plantejar un mo-del de monocultiu del ciment com aúnica expectativa de l'economia” va-lenciana i que, al seu parer, és “in-sostenible en termes d'ocupació i de

futur del País Valencià” pel que su-posa de “destrucció irrecuperable delterritori”.

Per això, s'han editat en valenciài en castellà cartells, adhesius i tar-getes postals per a remetre el presi-dent de la Generalitat valenciana queinsten a “paralitzar la destrucció delterritori i dels recursos naturals”.També es repartiran tríptics sobre elfutur de la flora i la fauna del País Va-lencià “després del pas del PP pel go-vern de la Generalitat” i en els qualses parla d’'aiguapredatoris', 'gruaele-vadoris', 'hormigonerus comunis','corrupturs Vulgaris' i 'golferus gui-ris'.

A més, hi ha prevista la realitza-ció d'actes per a explicar els contin-guts de la campanya, un dels coordi-

nadors de la qual és Antonio Arnau,qui ha insistit en la necessitat de plan-tejar una moratòria que garantisca ipermeta “una reflexió sobre el modelde país i territori”, alhora que assen-yala que tot capital “que s'empra enurbanisme es detrau d'altres sectorsproductius com la indústria”, que haperdut “tres dotzenes de milers dellocs de treball” en els últims temps.

Compromís amb el territoriIgualment, la coalició s’ha com-promès a ser respectuosa amb elmedi ambient i el territori en tots elsàmbits on té representació pública ia investigar i sancionar aquells cà-rrecs municipals que puguen deso-beïr aquest compromís contra la des-trucció del territori.

TraduccionsCatalà i espanyol

96 380 57 09 rafel.mo@teleline.es

COMPROMÍS TOLERÀNCIA ZERO CONTRA ELS REGIDORS QUE RECOLZEN L’ESPECULACIÓ

Campanya d’Esquerra Unidacontra la destrucció del territoriLa defensa del territorivalencià contra la políticaurbanística del PartitPopular centrarà l’acciópolítica d’Esquerra Unidadurant els propers dies

Cartells i tríptics. La política urbanística del PP estarà en el seu punt de mira.

Mobilitzacions. Endavant i Alerta Solidària protestant per l’agressió

REDACCIÓ VALÈNCIA

L’organització independentistaEndavant ha posat el crit en el celdavant les agressions que va pa-tir un jove militant independen-tista per part de la Policia local deValència durant la matinada delpassat dissabte 4 de gener aValència. Els fets ocorregueren ala Plaça del Mercat, quan unsagents de la Policia Local atura-ren el jove per tal d’identificar-lomentre realitzava una acció denormalització lingüística. Durantla retenció policial es reunirenfins a tres patrulles del susdit cospolicial, sense que l’independen-tista oposara resistència, limi-tant-se a dialogar amb els agents.La darrera patrulla que arribà a lazona, “visiblement exaltada”, vapreguntar per la raó de la reten-ció i en assabentar-se va aplicar

sense mitjançar paraula i per l’es-quena fins a tres descàrregueselèctriques al jove independen-tista, davant la passivitat i com-plicitat de la resta dels agents mu-nicipals. Tot això, per defensar lallengua.

El passat dissabte 28 de gener,a les 12 del migdia, unes 50 per-sones es concentraren a les por-tes del Mercat Central de Valèn-cia convocades per Endavant iAlerta Solidària contra l'actitudde censura que sofreix l'indepen-dentisme per part de l'Ajunta-ment i la violència que practica lapolicia local envers el mateix. Du-rant més de mitja hora es pogue-ren veure dues pancartes amb elslemes, “La repressió no ens atu-rarà” i “Rita censura, la policia lo-cal tortura”, mentres es repartienfulls explicatius d'allò que es de-nunciava.

REPRESSIÓ FEIA UNA ACCIÓ PER LA LLENGUA

La policia aplicadescàrregues contra un jove independentista

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

XAVI GINÉS

L'Empresarial, Cepymeval, la Cier-val, els ports de Castelló, València iAlacant i Ascer entre d'altres, sónsòcies juntament amb els seushomòlegs catalans, murcians i occi-tans del l'associació Ferrmed, grà-cies a una comunió d'interessos alvoltant del transport de mercaderiesper ferrocarril. La iniciativa ha rebutel recolzament dels Governs de Ca-talunya, de València, de Múrcia id'Andalusia. El País Valencià, a mésa més és el més interessat en el pro-jecte, fet que es descriu per ell ma-teix si es té en compte que un delsalts càrrecs de la Confederació d'Or-ganitzacions empresarials de la Co-munitat Valenciana (Cierval), JuanCámara, va ser anomenat vicepresi-dent per a la península de l'associa-ció.

El probable col·lapse en el trans-port de mercaderies que es pot pro-duir en els propers anys va fer que mésde 40 cambres de comerç, empreses,ports i altres entitats tant de l'estatfrancès com de Catalunya es posarend'acord en promoure un eix ferrovia-ri de mercaderies que connectaria Al-gesires amb l'eix del Roine passant perla banda oriental de la península ibè-rica. L'associació "Ferrmed" es vaconstituir en l'agost de 2004 i està pre-sidida per Jacinto Seguí (representantde la Generalitat Catalana al Port deBarcelona) i n'és secretari general Ja-cint Amoròs, responsable, al seu tornde la Fundació Eurocongrés 2000.

El País Valencià i Múrcia han que-dat marginats per la Unió Europea delPla d'Infrastructures preferents detransport ja que tal i com informà enel seu temps aquest quinzenal, l'eixmediterrani va deixar el seu lloc a l'eixAlgesires-Madrid-Saragossa-Barcelo-na-França. D'aquesta forma Catalun-ya i Andalusia seguien formant partd'una connexió amb Europa potentmentre València i Múrcia eren abso-lutament marginades. I val a dir queen el cas Valencià les conseqüènciespodrien ser dramàtiques per la im-

portància del volum de mercaderiesque tenen direcció al nord, sobretot siles comparem amb les que van a Ma-drid. De fet, l'aposta decidida per l'eixMadrid-València, amb el port confi-gurat com a port de Madrid ha de-mostrat ser excessivament curta demires, en deixar de banda el centreeconòmic europeu sucumbint als in-teressos mesetaris.

EL toc d'avis de la Unió Europeaamb la publicació dels eixos priorita-ris ha estat sobtat i dramàtic ja queaquesta planificació és la que serveixper tal d'assignar recursos per a in-fraestructures. Conseqüentment elPaís Valencià no seria perceptor defons europeus per a infraestructuresque passarien a la regió aragonesa, es-devenint Saragossa un dels nodes decomunicació més importants de l'Es-tat en detriment de València. De fetels estudis apuntes que la batalla en-tre Saragossa i València podria estarja perduda ja que amb la desconges-tió que li suposa l'au a Saragossa l'an-tiga línia estaria llesta en tres anys perser eix de mercaderies amb una míni-ma inversió mentre que la línia medi-terrània no estaria llesta fins el 2020 iamb un cost elevadíssim. Quan es vapublicar el Pla d'infrastructures euro-peu els dits acusadors van apuntar aZaplana que era qui ostentava el po-der en el moment en què s'hauria d'-

haver pressionat per guanyar-se unlloc en aquesta planificació. L'obsti-nació centralista tant del Consell comdel propi Govern espanyol en eixosmoments en mans del PP, ha passatfactura.

El "lobby" en el que ara el Consellestà interessat i al que acudeix per laporta del darrere per veure de capgi-rar la perillosa situació no té altra fi-nalitat que la de pressionar Europaper que reconsidere la seua postura.I és que els crèdits que el Banc Euro-peu Inversions atorga a obres d'in-frastructures, que són la principal fór-mula de finançament de les gransobres europes, depenen d'estar enaquest Pla.

El Consell està sent arrossegat pelsempresaris valencians per tal que re-cupere el temps perdut en la reivin-dicació de l'eix Mediterrani i aquest vaportar un representant a una taula ro-dona que es feia a Tarragona coinci-dint amb l'assemblea general que esva celebrar el passat més de desem-bre.

El Consell s’adhereix a Ferrmedper no perdre el tren europeu

ECONOMIA

La proposta de Ferrmed

Milions de tones transportadesde Sud a Nord

Milions de tones transportadesde Nord a Sud

Comparativa de volumsde tràfic de mercaderisen els eixos pirenàics

Dades

EUROEIX EL CONSELL REACCIONA DAVANT LA MARGINACIÓ DE L’EIX MEDITERRANI

La dreta valenciana, bé l’a-gricultura de la taronja

amb barret de seda, pretén ferpassar un més dels seus brin-dis al sol amb aquest tema deles infraestructures per a l’ArcMediterrani. L’animosa afilia-ció per part d’institucionseconòmiques valencianes (elPort de València), empresescom Ford i més recentment lapròpia Generalitat Valenciana,a l’associació Ferrmed, així hodemostra. Aquesta, és unaagrupació a la que ja fa tempss’han apuntat diverses institu-cions, cambres de comerç,empreses de tot el mediterra-ni (d’Algesires, passant perAlmeria, València i Barcelo-na), a més del socis europeusa França i Alemanya. El seuprojecte és el de fer passarper aquest territori la línia peral transport de mercaderiesper ferrocarril d’alta capacitat.Aquest projecte ha entrat enserioses complicacions, a l’a-provar-se recentment l’alter-nativa per Madrid i Saragossaper ordre d’Europa i del go-vern central. En canvi, la Ge-neralitat Valenciana no inter-posà cap al·legació al projecte,quan aquest encara estava dis-cutint-se amb Loyola de Pala-cio com a comissària d’infraes-tructures a Brusel·les i ambAznar a la Moncloa i Zaplana iCamps a la plaça de Manises.Ara, en canvi, quina serà lautilitat? Si el tema era, o és,d’una importància econòmicatal com per apuntar-se enmassa al projecte, perquè dila-tar durant tot aquest tempsuna decisió que sembla haverposat d’acord a tota la societatvalenciana? Potser perquè,com en el tema de la llengua, ala nostra dreta, aquest paísl’importa un rave.

www.ferrmed.com

L’Apunt

Economia sí,llengua no?

L’economia valenciana té un repte a vida o mort, per culpa de la deixadesa o ineptitut del centralisme anticatalà

PAU CAPARRÒSSociòleg

L’aposta del Consell perl’eix mediterrani ve tard ide mala manera unavegada les coses jatenen difícil solució. Aixòperò, almenys el Governja manifesta la seuaadhesió a Ferrmed

Font: www.ferrmed.com

21COMARQUES L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

REDACCIÓ

Segons diverses fonts un grup d’em-preses valencianes i catalanes hancreat la nova empresa de viatges ae-ris de baix cost CAT Air. Entre lesempreses que són promotores hi hala CAM, Bancaixa, Air Nostrum i laCaixa de Catalunya a les que s’afe-giria Iberia com a soci. La compan-yia respon a l’explosió del negoci d’a-questa mena de companyies aèriesque han generat un gran mercat enel que tant Iberia com la valencianaAir Nostrum estan molt interessa-des. La seu de la companyia serà l’a-eroport del Prat a Barcelona, fet quesembla estar en pura contradiccióamb l’estrategia del polítics valen-cians per promoure l’aeroport deCastelló, sobretot si tenim en comp-te que tant Bancaixa com la CAMhan mostrat reticències més que evi-dents a l’oferiment -si no exigència-per part del President de la Diputa-ció Castellonenca Carlos Fabra pera que entraren com a inversos en elseu projecte estrella.

L’empresa en qüestió va prouavançada ja que ja ha demanat per-mís a l’Agencia Espanyola de l’Avia-ció Civil per a començar a operar enl’eroport català.

Des del punt de vista empresarialtant Iberia com Air Nostrum estarieninteressades en aquesta nova com-panyia tant pel volum de negoci queels pot reportar com pel fet que laseua plantilla estaria aïllada absolu-tament de les que tenen cadascunaactualment i que en el cas d’Iberia liha portat més d’un mal de cap.

Pero des del punt de vista políticla companyia valenciana, que és lamés gran de l’estat de caràcter pri-

vat pel que fa a vols regionals amb1.700 treballadors, més de 125.000vols a l’any i 470 milions d’euros debenefici anual, pot haver jugat unamala passada als polítics valenciansen la seua estratègia d’odi irracionala tot el que faça olor a català.

Air Nostrum pertany a la familiavalenciana dels Serratosa, que pos-seix també l’empresa Uralita aple-gades ambdues sota el grup Nefin-sa. Expropietaris de Valenciana deCementos -venuda a Cemex el 92-,la seua trajectoria es consideraexemplar tant en cercles empresa-rials valencians com el món social enelm que destaquen pel patronatgecultural -juntament amb Lladró for-maven part del patronat del museunacional de la ceràmica amb seu aDos Aigües-.

Els Serratosa destaquen per nocasar-se amb ningú políticamentparlant i com a mostra d’això la seuaactitud en el dilema al que molts em-presaris es van veure sotmesos aprincipis de gener quan el PSOE i elPP van convocar dos actes el mateixdiumenge als que els empresaris vanser convidats. En aquesta ocasió elsSerratosa es van quedar a casa. I ésque la seua actitud ve sent molt pru-dent tenint en compte que el terrenyen el que es desenvolupa gran partdel seu negoci és “estatal”. És el cas

de l’aeroport de Manises que estàpendent d’importants inversions perpart del Ministeri de Foment tal icom es va prometre fa no molts me-sos.

I de fet pel que sembla a aquestempresari el govern valencià l’esta-ria temptant per tal que es decantésal seu favor tal i com es desprén delcontracte de 16 milions d’euros ambque Turisme el va obsequiar a canvide que portés el nom de la marca tu-rística valenciana “Comunidad Va-lenciana” allà on volaren les seuesnaus.

El que més pot haver emprenyat,doncs, el Consell, és que ambaquests diners es podria haver fi-nançat part de la inversió necessà-ria per dotar l’eroport de Barcelonaamb una companyia de baix cost.Així almenys ho afirmen alguns mit-jans de premsa que no dubten enqualificar de “traïció” al Consell lapolítica econòmica catalanista de lafamilia.

No queda ahí la cosa. I és que Ban-caixa i CAM han optat per invertiren aquesta companyia desvetllant elpoc interés que tindrien en la políti-ca anticatalanista del Consell que haportat a una amenaça de ruïna el sis-tema econòmic valencià en conjuntatesa la manca d’interés en un eixmediterrani amb el que competir.

INSURGENTE

Els principals actors de la borsaespanyola han tancat un esplèn-did exercici. Les deu famílies ipersones amb majors actius de-clarats en el parquet –veure qua-dre adjunt– van augmentar el seupatrimoni borsari un 33,4% l'anypassat, fins a 31.831,6 milionsd'euros. En tan sols un any, els principalspropietaris de companyies comInditex, Ferrovial, Grup Santan-der, Sol Meliá, Fadesa i FCC, en-tre unes altres, van veure créixerla capitalització dels seus majorsactius cotitzats en quasi 8.000 mi-lions d'euros respecte al tanca-ment de l'exercici anterior. L'estirada és, en part, reflex de la

bona marxa de la borsa espanyo-la durant els últims dotze mesos,encara que els actius d'aquestesfamílies han crescut, en general,a un ritme major que la capitalit-zació de les empreses que formenpart de l'índex Ibex 35. El crei-xement del seu patrimoni borsa-ri (+33,4%) quasi va duplicar larevaloració mitja de les empresesde l'Ibex, que va ascendir al18,2%. L'empresari gallec Amancio Or-tega lidera el rànkin en patrimo-ni i revaloració borsària durantl'any 2005. La seua joia de la co-rona, Inditex (59,3%), propietà-ria de les cadenes de moda Zara,Massimo Dutti i Bershka, i el10,27% que posseeix en la cade-na hotelera NH, van tancar l'anypassat amb un valor conjunt de10.345 milions d'euros, 2.205 mi-lions més que en l'any 2004.Però a nivell internacional és BillGates, fundador del gegant in-formàtic nord-americà Microsoft,l'home més ric del món, amb unpatrimoni de 46.500 milions dedòlars.

L’agricultura orgànica està cada vega-da més de moda pel seu elevat valorafegit i són els agricultors europeusels que primer estan treballant enaquesta mena de producció agràriasense productes químics. Això peròsegons estudis internacionals la Xina ila Índia estan apostant per aquestamena de producció i tenint en compteel seu elevat potencial de produccióprompte podrien copar el mercat mun-dial. Entre les seus virtuts és comptael potencial de reducció de pobresa ila independència de les corporacions.

Els productes orgànicsestan de moda

AEROLÍNIA CAM, BANCAIXA I CAIXA CATALUNYA JUNTES

Empreses valencianes i catalanes creen Cat Air

2005 PUJA EL BENEFICI DELS 10 PRIMERS INVERSORS

Augmenta laconcentració dedividends a la borsa

La nova companyia aèriade baix cost amb seu aBarcelona compta ambinversors com la CAM,Bancaixa, Air Nostrum ila Caixa de Catalunya.

Amancio Ortega segueix en primera posició espanyola i Bill Gates és l’indicutible home més ric del món

LA UNIÓ-COAG denúncia que les im-portacions de cítrics procedents delspaïsos productors de cítrics del Ma-grib, concretament del Marroc i Egip-te, s'han incrementat un 82% respec-te a l'any passat. El sindicat agrari as-senyala que estes dades contrastenamb una escassa activitat comprado-ra en el camp valencià i quan pràctica-ment tota la producció citrícola valen-ciana de segona part de campanyaestà en l'arbre per recol·lectar. A mésencara està per veure l’efecte del tem-poral en la collita citrícola.

Increment del 82% de lesimportacions de cítrics

El Consell pretenia exigir a l’adminis-tració estatal la gestió dels aeroportsactualment en les mans de l’executiucentral. Aquesta reivindicació coinci-deix precissament amb un dels puntsclaus que ERC està reivindicant per alnou estatut català i que ha aixecat lesproteste més airades per part del Par-tit Popular. Aquesta exigència era en-capçalada pel COnseller Garcia Antónque pretenia fer un front d’empresarisque recolzaren la proposta amb l’argu-ment de la manca d’inversions a l’ero-port valencià de Manises.

El Consell pretenia exigirla gestió dels aeroports

COMENCEN ELS ACTES DE COMMEMORACIÓ DELS300 ANYS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

El proper dissabte 11 de febrer Acció Cultural del PaísValencià ha organitzat a Dénia un important acte institu-cional i un concert de Lluís Llach. L’acte institucionalcomptarà amb importants intervencions polítiques comPau Blanco regidor de cultura i Paqui Viciano alcaldessade Dénia, Francesc Tomás rector de la Universitat deValència, Carles Solà conseller d’Universitats i Recercade la Generalitat de Catalunya, Ernest Benach presidentdel Parlament de Catalunya i acadèmiques com els pro-fessors Henry Ettinghausen i Carme Pérez Aparicio, idos moments molt especials: d’una banda, es tocarà endirecte dues peces musicals obra de dos compositorsaustracistes Pere Rabassa i Josep Escorihuela que vanpatir repressió pel seu compromís amb el país, fet queha provocat que les peces no siguen tan conegudes comla seua qualitat mereix; i d’una altra, es presentarà enpúblic el retrat de Joan Baptista Basset, general del’exèrcit maulet, realitzat pel conegut artista ManuelBoix, pintor, escultor i gravador. La jornada estarà con-duïda per l’actriu Rosanna Pastor i contarà amb un ho-menatge a les ciutats represaliades: Alacant, Alcoi, Bar-celona, Calaceit, Eivissa, Elx, Gandia, Lleida, Manresa,Reus, Sant Cugat del Vallès, Sueca, València, Vila-real... ientre les actuacions musicals es podrà gaudir de La Mui-xeranga amb Carles Santos.

L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

REDACCIÓ

Un bon grapat de músics valen-cians, en total 13 formacions i solis-tes, es van ajuntar amb la intencióde donar suport a les accions queestà desenvolupant la PlataformaSalvem El Cabanyal-Canyamelar endefensa d'un barri viu i digne. I hovaren fer de la millor manera quesaben: tocant les seues cançons.

Així, des de La Casa Calba, deTavernes de la Valldigna, es va or-ganitzar una primera trobada al Ta-ller d’Art 46011 del Carrer SantPere, 85 de València que es va rea-litzar durant el darrer cap de set-mana de gener, dissabte 28 i diu-menge 29, des de les 19.00 h. Des-prés a la primavera, o siga, quan

arribe el bon temps, prometen feruna segona trobada al pati de l'an-tic escorxador del barri al CarrerSant Pere, 27. L'entrada per aaquesta primera trobada costava 3 euros, 5 per als dos dies i ha anat abenefici de la Plataforma Salvem elCabanyal-Canyamelar i els músicsque varen participar en la primerajornada van ser Remigi Palmero,Julio Bustamante, Carles Enguix,Màrius Asensi, Amanida Peiot, M iSeñor Correcto i en la segona, Sitja,Tira-li Folk, Pau Alabajos i els Mú-sics Furtius, Sergi Contrí, PequeñoMulo, i Emma Get Wild.

I si et preguntes qui La Casa Cal-ba, és a dir els organitzadors d’a-questa magnífica iniciativa per re-colzar la lluita dels vaïns i veïnes

del Cabanyal-Canyamelar, ells ma-teixos s’autodefineixen com , unespai sociocultural habilitat pelCol·lectiu La Calva, Cultura a laValldigna, del què també som partactiva, és el centre d’operacionsdes d’on planifiquem i enllestim lamaquinària necessària per als nos-tres viatges sònics. Para atencióperquè en qualsevol moment des-carreguem el pròxim muntatge alterrat de ta casa! Com diu la ditapopular: “el que avisa no és traï-dor”.

Aquest event no ha segut l’únicque aquests grups han montat enels últims temps, com a exemplevalga Incrustados en el Escaparate,una trobada organitzada pels pro-pis músics a través de la xarxa.

TROBADA DE MÚSICS CONTRALA DESTRUCCIÓ DEL CABANYAL

PAU ALABAJOS I ELS MÚSICS FURTIUS, REMIGI PALMERO, JULIO BUSTAMANTE, CARLES ENGUIX I SERGI CONTRÍ ENTRE MOLTS D’ALTRES ACTUAREN A LA TROBADA

L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006 23

PLURALITAT IDENTITÀRIA, BLAVERISME I ESTATUTUNA INTERESSANT COMBINACIÓ INVESTIGADORALes qüestions identitàries han ocupat i ocupen la literatura assagistica catalana amb centenars de propostes, amb “Països Catalans, en Plural”afegim una altra de renovada per al 2006. “No Mos Fareu Catalans” intenta aproximar-se a la història incabada del Blaverisme i amb “Estatut deCatalunya, Veritats Contra Mentides” podrem fer front a les manipulacions més barroeres de polítics i opinadors oficials sobre el tema.

ASSAIG

ESTATUT DE CATALUNYAVERITATS CONTRA MENTIDES

Ramón Tremosa i Balcells

Editorial 3 i 4, 2006.Preu: 12 euros

NO MOS FAREUCATALANS

Francesc Viadel

L’Esfera dels Llibres,2006.Preu: 18 euros

PAÏSOS CATALANS,EN PLURAL

Damià Pons (ed.)

Editorial Moll 2005.Preu: 25 euros

XAVIER MARTÍNEZ

25 anys patint agressions,insults i manipulacionshistòriques i polítiques sónmassa, sens dubte, d’a-guantar un moviment polí-tico-sociològic al País Va-lencià: el blaverisme. Ambaquesta història inacabadadel mateix, Francesc Via-del ha estructurat la histò-ria des dels seus inicis, en-tre els anys 60 i 70, i les mésrecents polèmiques delConsell de la Generalitat,que ha agafat el testimonipolític del Lizondisme.Poca literatura s’ha editat,fins el moment, d’un delsfenòmens que més ha cop-sat la societat valencianaen les darreres dècades, aexepció feta de “La PestaBlava” de Vicent Bello.Dóna la sensació que novullguem estudiar el que

tant ha condicionat la nos-tra política com cap altremoviment, i que fins i totdes de les nostres institu-cions, siga quin siga el seucolor polític, tampoc s’havolgut aturar mai l’escala-da d’irracionalitat i violèn-cia que, des d’abans de lamort del dictador, no ensha deixat ser un país nor-mal. Viadel l’ha encertadaordenant els principals ac-tors del conflicte, assenya-lant els autèntics instiga-dors del blaverisme, quemai no ha deixat de ser unespanyolisme folcloritzat,d’altra banda. Empresaris,polítics, periodistes i altrespersonatges que hanllençat els gossos al carrercontra el seu mateix poble.Siga benviguda aquestaobra, que com altres, po-dria ser sigut totalment in-necessària.

XAVIER MARTÍNEZ

Els Estatuts, el del Principatde Catalunya i el País Valen-cià, ens estan ocupant, deforma excessivament ago-biant diríem, als mitjans decomunicació. De vegadesaquesta saturació d’infor-mació, en la majoria d’oca-sions d’opinions xenòfobessobre Catalunya i els cata-lans, no ens ajuda a entendreper a què necessitem refor-mar els nostres Estatuts iquines són les propostes que,a hores d’ara, hi ha sobre lataula. En aquest llibred’urgència, el professor Tre-mosa ens aclareix les veritatsi mentides de l’Estatut de Ca-talunya, i de retruc sobre elque deuria ser el valencià, enel que ha batejat com unaguia de defensa del nou Es-tatut i de valoració del noumodel de finançament.

Entre les 10 veritats contra10 mentides, Ramón Tremo-sa destapa les falsedats de lesdeclaracions d’alguns políticscom Ibarra, Aznar, Sevilla,Rajoy, Solbes, Piqué i Zapa-tero quan afirmen que “Es-paña ya es el país más des-centralizado del mundo”, “ElEstatut rompe la unidad demercado”, “No pagan los te-rritorios, pagan las personas”i altres opinions de secularespanyolisme que a cop derepetir-se fins a la sacietat,pretenen com Goebbels,transformar-les en veritats.Un llibre àgil i relativamentfàcil per als qui no estem resposats en economia, amb da-des tan aclaridores com lesbalances fiscals, qui té por ala seua publicació? el crei-xement econòmic... I unamés que clara i contundentinterrogació: encara no espot parlar d’espoli fiscal ?

XAVIER MARTÍNEZ

Aquesta darrera propostaeditorial “Països Catalans,en plural”, afirmen elsseus editors,” és un títoldoblement programàticen la mesura que afirmal'existència d'una realitati, a la vegada, la concep ila propugna d'una deter-minada manera- arreple-ga quasi quaranta refle-xions d'altres tantsintel·lectuals i professio-nals de les Illes Balears,Catalunya i el País Valen-cià. Tots ells han pensatels Països Catalans enmúltiples ocasions, de ve-gades en conjunt i altresper separat, però sobretothan contribuït a fer-los. Enaquest llibre, hi trobaremun gavadal d'idees i d'anà-lisis sobre el passat histò-ric i el present polític, la

societat i les institucions,la llengua i l'economia, lacultura i els mitjans de co-municació...” Una antolo-gia sobre la nostra identi-tat nacional, que com to-tes les del seu estil, resul-ta desigual pel que fa alscontinguts i alguns delsseus autors, encara que in-teressant en moltes de lesreflexions al voltant de laqüestió nacional, enmar-cades dins la desfeta del’esquerra de les Illes Ba-lears i Pitiüses dels da-rrers anys i la seua neces-sitat de refer el seu discursi tornar a la formulaciódels Països Catalans, enplural o en singular. Mal-grat tot, trobarem refle-xions oportunes en les di-vereses àrees de treballdel llibre: economia, co-municació, cultura... de lanostra pluralitat nacional.

24 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

RUBÉN FERNÁNDEZ VALÈNCIA

Imprescindible llargmetratge per talde conèixer el genocidi dels Tutsis amans dels Hutus i imprescindibletambé per a comprovar el poc queimporta Àfrica als països occiden-tals, que romangueren impasiblesdavant aquesta guerra sanguinària. La cinta conta la història de l’enca-rregat d’hotel d’una cadena belga,casat amb una tutsi, i com els esde-veniments en el país acaben trans-formant la seua mentalitat occiden-tal en comprovar com tant les Na-cions Unides com els governs de lesantigues metròpolis es renten lesmans davant la massacre orquesta-da des d’una emissora de ràdio local.Acabarà convertint el hotel en uncampament de refugiats encara quefarà tot el possible per a que conti-nue el funcionament de l’hotel. Hiha a la pel·licula escenes que escan-yaran les consciències dels telespec-

tadors amb una duresa justificadaper la realitat històrica dels esdeve-niments a Ruanda. En definitiva unacinta que té més de terror que altresque pretenen acomodar-se en

aquest genere. I és que no hi ha cosamés terrorífica que observar el ge-nocidi que s’està cometent al teuvoltant amb total impunitat i saberque tard o d’hora et tocarà a tu.

HOTEL RUANDA LA DRAMÀTICAHISTÒRIA D’UN GENOCIDI MOLTOBLIDAT PELS OCCIDENTALS“Hotel Rwanda”, “Ser y Tener” i “La Vida que te espera” son les pel·lícules que emtriat aquesta quinzena per a recomanar-te, juntament amb l’arribada a les onesvalencianes dels informatius de “Democracy Now!”, la coneguda ràdio alternativad’Amy Goodman als Estats Units de Nordamèrica, de la mà de Ràdio Klara

JM TORRES VALÈNCIA

Aquesta pel·lícula dirigida pel re-alitzador francès Nicolas Phili-bert, és un documental sobre lavida diària d'una classe d'alum-nes d'entre 4 i 11 anys en l'en-torn campestre de Saint Etienesud Usson (Puy-de Dóme) enAuverne, França. ‘Ser y Tener’mostra el moment, el dia a dia,en un petit poble on tots sónamics, i en el qual l'educació re-buda i transmesa per l'atent isensible professor, interpretatper Georges López, probable-ment no serveixi per a canviar la

vida, ja preconcebuda, pel medirural, dels alumnes. Mitjançantflashos, i entremesclant histò-ries, aquest document no preténestablir cap nova idea sobre elmón de l'educació, sinó tan solsmostrar una realitat latent. Triatcom el millor documental euro-peu del 2003, a favor seu juga laseua magnífica concepció delque deuria de ser l'educació, laseua falta de pretenciositat, laseua austeritat i la seua poesiainterna. Al visionarla, tots reco-neixem els xiquets que ens en-volten o els que un dia vam ser.

SER Y TENER RELACIÓENTRE UN MESTRE I ELS SEUS ALUMNES

JM TORRES/VALÈNCIA

Manuel Gutiérrez Aragó situala seua última proposta cine-matogràfica en la Vall del Pas,a Cantàbria. Un lloc en el qualels pasiegos continuen vivintcom fa diversos segles; traslla-dant les seues vaques d'uncostat a altre de la vall, a la re-cerca de pastures. L'argumentés el següent: Una famíliacomposada pel pare, Juan Die-go –Gildo-, i les seues dues fi-lles; Clara Lago –Genia-, i Mar-ta Eura, -Val-, subsisteixencom poden en un mitjà durís-sim. Val és la major i treballade sol a sol, procurant en totmoment que la petita segueix-ca estudiant. La mare va morirfa pocs anys, víctima d'unamalaltia.

Però la rutina diària dóna ungir, el dia que una absurda dis-puta amb un veí per la posses-sió d'una vaca, acaba de formatràgica. Però de la desgràcia,neix l'amor entre el fill de lavíctima, Luis Tosar –Rai- i Val.La Vida que t'espera és unaexcel·lent crònica, de la mortanunciada d'una forma devida, que difícilment, pot con-viure amb els requerimentslàctics de la UE. Un bell thri-ller rural, amb grans dosis d'-humor, amor i ironia, i ambuna gran actuació dels seusprotagonistes. Una miradamolt encertada sobre les rela-cions paterno-filials, i una re-flexió sobre la desaparició deformes de vida ancorades en latradició.

TRADICIÓ, AÏLLAMENTI DECADÈNCIA D’UNAFORMA DE VIDA A LAVIDA QUE TE ESPERA

REDACCIÓDemocracy Now! És un noticiariIndependent que es produïx alsEUA i es retransmet en anglés através de 350 emissores de ràdio itelevisió. Ara també pot escoltar-se en castellà a través de RàdioKlara. Aquest noticiari està elaborat perAmy Goodman i es difon a travésde la mítica emissora nord-ameri-cana Ràdio Pacífica. A Valènciapot seguir-se en el 104.4 de la Fre-qüència Modulada dial de la vete-rana emissora lliure valencianaRàdio Klara en el seu espai LliureDirecte que s'emet de Dilluns aDivendres de 6:00 a 13:30. El ser-vei en castellà compta amb el se-güent consell assessor d'alt nivellque dóna garantia de la qualitat de

la informació difosa:Elena Poniatowska - La Jornada,Mèxic, Noam Chomsky - Massa-chussets Institute of TechnologyEduardo Galeano - Escriptor Uru-guaià, Dolores Horta - Activista,United FARM Workers of Amèrica.A partir d’ara totes les nits a partirde les 22:00 hores podràs escoltarla millor informació alternativadels Estats Units de Nordamaèri-ca a les ones de Ràdio Klara, quetambé farà varies redifusions alllarg del matí al seu magazine in-formatiu, en el que representauna clara aposta de l’emissora va-lenciana per l’informació rigorosai veraç de la mà de les millorsagències internacionals, com és elcas de Democracy Now !, tot unreferent contrainformatiu ame-

ricà.Des de fa vora 20 anys DemocracyNow ! s’ha convertit en una re-ferència informativa obligada, side ràdio i televisió parlem, de l’es-querra nordamericana, essent unaorganització sense ànim de lucre ique es pot sintonitzar a tot el país,conta amb un bon grapat de pre-mis periòdistics que avalen la seuavalua informativa.A partir d’ara tindrem l’oportuni-tat de saber que pensen i que opi-nen una part important de norda-mericans, habiualment silenciatspels grans mitjans de comunica-ció, sobre el que passa a l’altrabanda de l’atlàntic i sobre com ac-tua el seu govern amb la resta depaïsos del món. Una altra informa-ció és possible !

L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006 25

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS

19.30. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de divendres.

20.45. CasaBlanca. Redifusió delprograma de divendres.

21.30. L'Info. Notícies de València,Espanya i el món. Presenten: JuliEsteve i Lucía Calvo.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa. Espaid'informació borsària i financera.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

DIMARTS

19.00. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de dilluns.

20.00. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dilluns.

21.00. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa. Espaid'informació borsària i financera.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIMECRES

19.00. Ací pintem tots. Redifusiódel programa de dimarts.

20.00. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dimarts.

21.00. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa.

23.15. Els Debats d'InfoTV.Presenta: Frederic Ibáñez.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIJOUS

19.15. Ací Pintem Tots. Redifusió

20.15. Els Debats d'InfoTV.Redifusió

21.10. Watts. Redifusió.

21.30. L'Info.

22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo.

23.10. Infoborsa.

23.15. Els Debats d'InfoTV.

00.20. L'Info. Edició de mitjanit.

00.55. La nit d'InfoTV.

DIVENDRES

19.15. Ací Pintem Tots. Redifusiódel programa de dijous.

20.15. Els Debats d'InfoTV.Redifusió del programa de dijous.

21.10. Watts.

21.30. L'Info. 22.05. L'oratge.

22.06. Tenim paraula. Espai dedivulgació lingüística.

22.10. Ací Pintem Tots. Presenta:Manel Àlamo. Entrevistesd'actualitat. 23.30. Infoborsa.

23.35. Casablanca. Presenta:Blanca Gras. Programa dedicat a lainformació cinematogràfica i alscurts.

00.15. L'Info. Edició de mitjanit.

00.50. La nit d'InfoTV.

DISSABTE

18.00. CasaBlanca. programadedicat a la informaciócinematogràfica i a l'emissió decurtmetratges. Presenta: BlancaGras (redifusió).

18.40. Els debats d'InfoTV. Unaselecció dels més interessants.

21.45. Els Reportatges d'InfoTV.

22.15. Me n'InfoTV. L'humor de PauBlanco.

22.30. Les Entrevistes d'InfoTV. Lesentrevistes de la setmana.

00.50. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

DIUMENGE

18.30. Els debats d'InfoTV. Unaselecció dels debats mésinteressants.

20.30. La setmana. Totes lesnotícies de la setmana.

23.00. Les Músiques d'InfoTV. Lesactuacions més interessants detota la setmana.

00.15. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

NOTES

Durant la resta de les 24 hores deldia, InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistesd'InfoTV, Els debats d'InfoTV iMeninfoTV, que recuperen elsmoments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula, el microespai dedicat a lanostra llengua.

InfoTV emet pel canal 42 a Valènciai l'àrea metropolitana. En cas detindre a casa una antena col·lectiva,s'hi ha de col·locar un mòdulamplificador. Consulteu l'antenista.

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

18:00 - 18:30 Radio Ciencia

20:00 - 22:00 La Maldición deMalinche

23:00 - 01:00 El Perito Pirómano

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Nuevaradio

18:30 - 20:00 Docu RK

20:00 - 21.30 La Poesia/El taller delos etc.

21:30 - 22:00 Radiociencia

23:00 - 01:00 La Descoberta

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club de amigos delcrimen

22:00 - 00:00 Klartelera

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

18:30 - 20:00 Altaveu

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

02:00 - 04:00 Bandas Sonoras

BARRIS

A Tornallom,No a lasubestació a Patraix,Censura al PintemJunts

LLIBRES

Memòria Històrica

MENTIDES I MITJANS

Noam Chomsky,Corrupció MediàticaValenciana,

ANTISPOTS

Facultats Belles Arts

MÚSICA

Videoclips distriAquarel·la

SOMRIU

Cálico i la telebasura,Cálico enamorat

ESCPECULACIÓ

Reportatge InformeSemanal

MICHAEL MOORE

La crua realitat

REVISTA DE PREMSA

Premsa Alternativa

EDUCACIÓ

Mani anti LOE, Fracàsescolar

INTERNACIONAL

Fòrum Social Mundial

ECOALIA

Nou espai d’ecologia

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv

JOCS INFANTILSL’ANIMALADA DE TONI MESTRE

VORO TORRIJOS / LAURA PARDO

En asseure’s al terra, enrogle, i deixant un espaibuit, es pot jugar a aquestjoc de concentració imemòria. En principi,caldrà posar números acada participant i fer-ho demanera secreta. Nomésse’n pot assabentar la per-sona que els posa i la inte-

ressada. Qui té l’espai buita la seua dreta començaràcridant un número deter-minat (a la meua dreta elcinc), i qui el té haurà dedeixar el seu lloc i ocuparel desocupat. Seguida-ment, es farà la mateixaoperació a partir de la per-sona que té un espai lliurea la seua dreta, i així suc-cessivament.

Paulatinament, en anar-sedescobrint els números detots i de totes les partici-pants, és prou normal quecadascú o cadascuna trac-te de cridar el de la perso-na amb qui més afinitat té,fins que ja tothom resultaidentificat, amb la qualcosa es pot reiniciar el joctot fent el canvi de núme-ros.

L’AVANÇ continua oferint-vos la sèrie de jocs infantils valencians per als més menuts de la casa, avui: Meua Dreta

26 L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006

L’Avanç Informació, 3 de febrer de 2006 27

DISCOS LLIBRESTHE MOVEMENTESREVOLUTIONARY SIMPATHIES

ANNA COLLDes de Copenhague ens sorpren aquesta banda deRevival Mod, on es mescla la influència dels seixan-ta, el power-pop, el hardcore i l'explícit posiciona-ment polític: “Veig la Motown en el més alt de la mú-sica, de la mateixa forma que veig el comunismecom el més alt nivell de la intel·ligència política” afir-mava el seu cantant en una entrevista. Així entenemque s’obre el disc amb el contundent tema “KarlMarx” -on, com encertat detall, s'inclou un samplerdel conegut "The revolution will not be televised" delGil Scott-Heron-, i apartir del qual se succeeixen totun seguit d'incediàries proclames i enèrgics talls deprincipi a fi. Sota la influència de reconegudes ban-des com The Jam, The Clash, The Who, els grups dela Motown, o fins i tot dels Mighty Mighty Bosstonesen aspectes com la trencada veu del seu cantant iguitarra Lukas Scherfig, The Movement suposa un in-teressant i nova aproximació al so Sixtie. Si pensesque el món Mod no té perquè quedar-se al marge deles inquietuds socials o els discursos compromesos,The Movement a ben segur no et decebran. Idealsper a moure el cos amb consciència.

ANNA COLLL'any de la commemoració del trentè aniversari de la mort del dictadorFranco, diverses han estat les editorials que han apostat per treure novesreferències centrades en aquest personatge i el seu moment. Una d'aques-tes noves aportacions és la del periodista Francesc-Marc Álvaro (Vilanova ila Geltrú, 1967), que tot i no fer un llibre d'Història, si que aposta per ferun particular repàs del període i els protagonistes d'una i altra banda. Ál-varo parteix de la base -amb la que probablement molts lectors i lectoresd'aquesta publicació s'identificaran-, que la "la transició fou una impostu-ra". Un pacte mitjançant el qual, miraculosament, de cara a la galeria,molts franquistes esdevenen "demòcrates"; i alhora, molts, molts, "demò-crates" es pengen el títol de "lluitador antifranquista" tot i haver-se desta-cat per una militància discreta i poc arriscada. Ara bé, malgrat aquesta en-certada apreciació -que tampoc és nova-, cal veure com a l'autor percepamb més nitidesa unes trajectòries que no pas altres, arribant per mo-ments a sentir que ens trobem davant de qüestions personals, tot i quel'autor no siga de la mateixa generació dels protagonistes. Tot i així, calveure com l’obra fa algunes aportacions interessants, a més de referènciescom a mínim curioses de l’espectre socialdemòcrata català.

TTrreennttaa aannyyss ddee ppaauuELS ASSASSINS DE FRANCO FRANCESC-MARC ÀLVARO

L’Esfera dels Llibres,2005.Preu: 18 euroswww.esferallibres.com

Ed. Destiny, 2005.Preu: 10 euros.www.themovement.dk

FLY SHITBIZITZA BAINA NOLA BIZI?

ANNA COLLAmb l'entrada del nou any ens arriba el segon discd'aquests coneguts "hardcoretes" de Bergara. Se-guint l'estela marcada per referencials bandes delgènere com Poison Idea (dels qui treuen una versió),Bap!! o Live... But how to live it! (dels qui tradueixenel tol del disc), Fly Shit ens porten dotze temes far-cits de canvis de ritmes, contundència i melòdia. Lescançons, totes en èuscar i girant al voltant de l'expe-riència vital, suposen una bona mostra de les inquie-tuds d'aquest col·lectiu musical estretament vinculatal Gaztetxe de Bergara. Temes on es deixa palesal'actitud política, i que per extensió, es veu reflectidaen aspectes com el preu final del disc, o el fet queaquesta siga una de les primeres bandes basquesen apostar per les llicències copyleft de CreativeCommons. Amb una acurada presentació en digi-pack, Fly Shit suposen una bona mostra de la vitali-tat de l'escena alternativa basca, capaç d'aportarinteressants grups des de pràctiques coherents iresponsables.

Ed. Gratacels, 2006.Preu: 6 euros.www.flyshit.com

ANNA COLLA l'Anglaterra de finals dels 70 i l'era de Margaret Thatcher,mentre els Sex Pistols llençaven buides consignes "anarquistes",hi havia un col·lectiu polític-musical que passava de tot l'espec-tacle "punk" i apostava per dur a la pràctica el que a molts altresse'ls perdia per la boqueta. Parlem dels Crass, una singular ex-periència a caball entre la davallada del moviment hippie i elsorgiment del punk: tota una aportació a l'escena contraculturalanglesa del passat segle. Crass no només van suposar un trenca-ment a les formes d'edició existents, tractant de controlar deprincipi a fi tot el procés de treure un disc; també van saber do-tar al moviment punk d'un discurs contundent i elaborat; i persuposat, van destacar com a plataforma de propaganda política,des dels seus periòdics i del seu conegut art visual, que encaraavui continua influenciant a nombrosos grups dels nostres dies.Ara, sota l'edició de La Felguera, tenim l'oportunitat de conèi-xer en castellà un bon recull de textos, manifestos, cançons, en-trevistes i imatges de portades i periòdics vinculats a aquestainfluenciant banda. Una bomba.

LL’’AAnnggllaatteerrrraa ppuunnkk ddeellss 7700TIENEN UNA BOMBA PENNY RIMBAUD & CRASS

La Felguera, 2005.Preu: 8 euroswww.nodo50.org/lafelguera.