Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

1

L'aportaci de Catalunya a la identificaci, gradaci i

avaluaci de les competncies bsiques

Jaume Sarramona i Lpez. President del Consell Superior d'Avaluaci del

Sistema Educatiu. Departament d'Ensenyament

1. El perqu de les competncies

Arribat el final del Congrs, no fora prudent que ara pretengus repetir

tot el que ha estat tractat en les conferncies i ponncies. Solament a ttol de

resum em permeto recordar les caracterstiques ms fonamentals de les

competncies bsiques:

Darrere del concepte de competncia hi ha tota una teoria psicopedaggica

que posa lmfasi en el desenvolupament de capacitats ms que en la

simple assimilaci de continguts (encara que aquests sempre sn presents

a lhora de materialitzar els aprenentatges). Aix significa que es tornen a

posar els objectius del currculum per damunt dels continguts, per sense

retornar a un suposat neoconductisme, perqu els objectius a qu fan

referncia les competncies sn de carcter complex, es refereixen a

situacions prpies de la vida quotidiana i no s'esgoten en ells mateixos: sn

la base per continuar aprenent. No caldr insistir que sense continguts no

s possible assolir objectius d'aprenentatge, ja que aquests no s'obtenen en

el buit. Per la consecuci d'objectius complexos demanen continguts de

naturalesa diversa, multidisciplinaris.

Vincular les competncies amb les capacitats suposa destacar el caire

aplicatiu dels aprenentatges. En efecte, sempre sha ents una persona

competent com aquella capa de resoldre els problemes propis del seu

mbit dactuaci (Sarramona, 1996). Aquest mateix concepte implica la idea

que la competncia suposa un domini complet de lactivitat en qesti, per

tant sinclouen habilitats al costat dactituds i delements cognitius. Les

competncies no sn noms habilitats, per aquestes hi sn sempre

presents.

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

2

Una altra perspectiva interessant de les competncies s el seu caire

dinmic. Els subjectes desenvolupen les seves competncies de manera

progressiva i aquestes poden ser adquirides en situacions i institucions

formatives de diferent tipus. Aix, les competncies es vinculen amb el

principi daprenentatge al llarg de la vida, sempre pensant que sadquireixen

i desenvolupen en lacci i tamb que es perfeccionen grcies a la mateixa

acci. Precisament perqu les competncies no s'esgoten en una etapa de

la vida, l'escola no s l'nic lloc on s'adquireixen. Per no ens enganyem,

"fora de l'escola no hi ha salvaci", en especial per als alumnes ms

necessitats, de manera que l'escola s fonamental.

Sha de destacar que les competncies tenen un caire transversal o, si es

prefereix, interdisciplinari, respecte a les disciplines acadmiques, perqu

integren aprenentatges de diverses procedncies en un conjunt significatiu

per interpretar i resoldre situacions que, com ja sha assenyalat, sempre

seran de naturalesa complexa. Aix no ha dimpedir, per, que des de

cadascuna de les rees acadmiques o curriculars es determinin

aprenentatges especfics que han de resultar rellevants en ladquisici de

competncies concretes. En tot cas, caldr tenir present la determinaci de

les situacions globals per consolidar i verificar el domini final de les

competncies preteses.

Des d'una altra perspectiva, les competncies signifiquen un punt de

trobada entre la qualitat i l'equitat. Perqu sota la denominaci de

"competncies bsiques" o "competncies clau" (key competencies,

comptences cls, etc.) s'aplega tot un moviment de preocupaci per

garantir una educaci que doni resposta a les necessitats reals dels nostres

temps i els d'un futur immediat qualitat alhora que es pretn que siguin

aconseguides per tots els alumnes, perqu aix serveixin de base comuna

de tots els ciutadans equitat. Si encara sn pocs els pasos que han

incorporat les competncies bsiques als seus respectius currculums

escolars de nivell obligatori (sabem dels casos de Portugal, la comunitat

francesa de Blgica i el Regne Unit), sens dubte augmentaran en el futur.

Dins del mateix Estat espanyol hi ha els casos de Castella-La Manxa i

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

3

Mrcia, que estan treballant en la confecci d'un currculum propi basat en

competncies, i el cas de Catalunya que, desprs de la seva experincia en

el camp de la identificaci i l'avaluaci de les competncies bsiques, tamb

ha iniciat la determinaci d'un currculum propi que s'hi basa.

Una darrera consideraci en aquest apartat de sntesi. Quina relaci hi ha

entre competncies bsiques i mnims curriculars? En un currculum basat

en competncies, ambds conceptes es poden igualar si entenem per

"mnims" els objectius que volem que assoleixi la totalitat de l'alumnat. En la

reforma educativa parlvem de "disseny curricular bsic" en aquest mateix

sentit, sense entrar ara en la valoraci de si realment era a l'abast de tot

l'alumnat. Si el currculum est estructurat noms sobre la base de

continguts, la diferncia entre "continguts mnims" i "competncies

bsiques" s clara, en la mateixa mesura que les competncies no sn la

simple interioritzaci de continguts.

Si mantenim el qualificatiu de "bsiques" no hi ha dubte que parlem dels

mnims -encara que el significat del concepte tingui connotacions negatives-,

mnims en el sentit de proposar-les per a tothom, per recordem que la funci

de l'escola s la de garantir uns mnims per a tothom alhora que el mxim per a

cadascun dels alumnes. Per tant, un currculum mai no podr limitar-se a les

competncies bsiques, encara que les inclogui. Insistim, en afegir "bsiques"

garantim l'equitat, en mantenir la idea de competncia, garantim la qualitat.

En el currculum general i de cada centre en particular hi haur d'haver

competncies bsiques i d'altres de no tan bsiques perqu cada alumne/a

pugui arribar al lmit de les seves possibilitats. Perqu les competncies tamb

permeten una gradaci, com ho demostren els cinc nivells que estableix el

Programa PISA en la seva avaluaci.

Una realitat que es pot constatar s que el concepte de competncia

sobre cam arreu. Va nixer en el context de la formaci professional i sest

expandint al conjunt del sistema educatiu. Parlem de competncies bsiques

o de "competncies clau" per fer referncia a all que cal esperar duna

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

4

escolaritat obligatria i es defineixen com a "competncies professionals" les

que serveixen per determinar quines han de ser les fites que han de guiar la

formaci de les titulacions tcniques i universitries. Per aix no estranyar que

organismes internacionals com lOCDE tingui un projecte didentificaci

daquestes competncies (programa DeSeCo), ni que la mateixa OCDE apliqui

a lavaluaci de sistemes educatius, com el conegut Programa PISA, el criteri

que savaluen competncies i no continguts curriculars encara que en aquest

cas les competncies avaluades no tenen la consideraci de bsiques. Afegim

que tamb les noves titulacions universitries que es pretn que siguin

reconegudes en tota la Uni Europea s'hauran de fonamentar en les

competncies professionals corresponents.

2. L'aportaci de Catalunya a l'estudi de les competncies

bsiques

2.1. La identificaci i gradaci de les competncies

El 1998 el Consell Superior d'Avaluaci va impulsar un estudi

d'identificaci de les competncies bsiques en el marc de la FREREF, al qual

s'afegiren els territoris de les Illes Balears i de les Illes Canries. El resultat

d'aquell estudi fou la identificaci de les competncies bsiques en els mbits

lingstic, matemtic, social, cientfic i laboral1. Cal destacar que la incorporaci

d'aquest darrer mbit es justific per la necessitat de recollir un conjunt de

competncies de caire eminentment transversal, algunes de les quals preparen

per a una incorporaci immediata al mn laboral. Amb aquesta denominaci es

volia destacar que eren especialment necessries per als alumnes que no

seguirien estudis de secundria postobligatria, si b moltes d'elles eren

habilitats socials que van dirigides a tot l'alumnat.

Qu aport d'originalitat aquest estudi d'identificaci de les

competncies bsiques, s a dir, d'aquelles que s'haurien d'aconseguir dins de

l'escolaritat obligatria en els mbits respectius?. Doncs el fet que no fou fruit

exclusiu de l'opini dels especialistes dels mbits curriculars respectius, sin

1 L'estudi en qesti es public en catal en format paper (Departament d'Ensenyament, 2000a) i enquatre idiomes (catal, castell, angls i francs) en format CD (Consell Superior d'Avaluaci, 2001).Aquesta darrera publicaci va ser enviada a tots els centres escolars del pas.

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

5

que per a la seva elaboraci es van consultar representants d'organismes i

institucions representatives del sistema educatiu mitjanant entrevistes obertes.

Desprs, les primeres versions de competncies identificades es varen validar

quantitativament mitjanant un mostreig suficient i representatiu de la comunitat

educativa. D'aquesta manera, l'estudi apleg alhora validesa tcnica i legitimitat

social. I encara s'obtingu un valor afegit important: fou un precedent de

realitzaci d'estudis compartits en aquest terreny entre diversos territoris de

l'Estat, la qual cosa hauria de facilitar la seva continutat en el futur, tal com s'ha

pogut comprovar.

El Departament d'Ensenyament, per voluntat expressa de la consellera

Sra. Carme-Laura Gil, assum plenament la naturalesa de les competncies

bsiques i, aix, en el programa d'educaci per a la legislatura (Departament

d'Ensenyament, 2000b) es deia que "el Departament d'Ensenyament

determinar les competncies bsiques a assolir en l'ensenyament obligatori i

es concretar quines i en quin grau o nivells s'han d'aconseguir en cada un dels

cicles i etapes". Ja en les Instruccions de comenament del curs 2000-2001 es

digu textualment que:

"... en el marc del seu projecte curricular, els centres han de precisar en

cada cicle els objectius que garanteixen les competncies bsiques, assumir-

los com a objectius de centre i determinar la participaci de cada una de les

rees del currculum en el seu assoliment. Com a objectius de centre, l'atenci

a les competncies bsiques (comprensi lectora, expressi escrita, clcul

elemental, etc.) s responsabilitat de totes les rees i no noms de la llengua o

de les matemtiques.

El pla d'avaluaci dels centres ha d'incloure les estratgies de mesura

dels resultats de l'alumnat en l'assoliment de les competncies bsiques".

(Departament d'Ensenyament, 2000c, pp. 8-9)

D'aquesta manera s'iniciava la incorporaci de les competncies

bsiques en l'activitat curricular dels centres, al mateix temps que el

Departament posava en marxa un programa d'avaluaci generalitzada del

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

6

sistema basat en competncies, a ms a ms de l'avaluaci que pogus dur a

terme cada centre en aquest terreny.

Les competncies identificades en aquest primer estudi no estaven

graduades entre primria i secundria, sin que presentaven una estructura

molt vinculada al currculum vigent, fins i tot la taxonomia utilitzada era la del

currculum, i tamb es mantingu la classificaci en conceptes, habilitats i

actituds. Aix, certament, limitava el seu caire transversal per es justific en

aquell moment per mostrar que les competncies no suposaven una alternativa

al currculum vigent sin una nova perspectiva del mateix, desitjable d'sser

aconseguida per tots els alumnes per especialment per aquells que presenten

ms dificultats per assolir el currculum convencional. Tampoc no es volia

trencar el procs d'implantaci de la reforma, que ja suposava una innovaci

important, especialment a secundria. Desprs s'aprofit l'avinentesa de posar

en marxa la Conferncia Nacional d'Educaci 2000-2002, que s'encarregava de

fer un diagnstic exhaustiu del nostre sistema educatiu i de valorar la reforma

educativa una vegada acomplert el calendari d'aplicaci, per destinar una

Secci, coordinada per la professora Joana Noguera, a graduar les

competncies identificades i suggerir criteris generals per a la seva avaluaci

(Consell Superior d'Avaluaci 2002b).

Per restaven alguns mbits on encara no tenem les competncies

identificades: educaci fsica, ensenyaments artstics i tecnologies de la

informaci i la comunicaci (TIC). A inicis de l'any 2002, el Consell Superior

d'Avaluaci de Catalunya inici l'estudi d'identificaci de les competncies

bsiques en les TIC, oferint la participaci de totes les CC.AA. que ho

desitgessin, dins d'una proposta de collaboraci horitzontal entre tots els

organismes responsables de l'avaluaci del sistema educatiu en els territoris

respectius. El resultat ha estat la incorporaci de set CC.AA, a ms de

Catalunya, concretament les segents: Astries, Castella-La Manxa, Illes

Balears, Illes Canries, Mrcia, Pas Basc i Valncia; Arag i La Rioja tamb

varen participar en les fases inicials. L'estudi ha estat coordinat pel professor

Pere Marqus que, desprs d'un any i mig, ha identificat les competncies

bsiques en les TIC, la seva gradaci entre primria i secundria obligatria i

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

7

ha ofert recomanacions generals per a la seva avaluaci

(http://www.gencat.net/ense/csda/tic.htm). Ha estat una experincia molt rica de

collaboraci entre territoris, seguint una metodologia bsica comuna, que feia

significatiu el treball per a cadascun d'ells i que alhora ha perms obtenir una

proposta consensuada per a tots. La metodologia emprada ha estat la mateixa

que es va utilitzar en el primer treball d'identificaci de les competncies

(Sarramona, 2000) i, per tant, el resultat queda legitimat tcnicament i social.

Ja el 2003 s'han iniciat els estudis corresponents a les competncies

bsiques en els mbits dels ensenyaments artstics i de l'educaci fsica, sota

la coordinaci de Sebasti Bardolet i Maria Antnia Cardona, respectivament.

En aquests estudis solament han participat els territoris de Illes Balears i Mrcia

i la seva primera fase, la d'identificaci, ja ha estat finalitzada; mancar la fase

de gradaci i d'oferiment de criteris generals d'avaluaci.

Quines diferncies hi ha entre el treball fet a Catalunya sobre la

identificaci de les competncies bsiques i el programa DeSeCo de l'OCDE?

Doncs dues de bsiques, si b al final del cam ens retrobarem. La primera s

la legitimaci social com a lnia de justificaci i la segona el fet que hem partit,

en una primera instncia, de buscar la seva incorporaci al currculum en no

trencar l'estructura existent de les rees o matries. L'OCDE, organisme

internacional que aplega pasos amb currculums ben diferents, ha buscat les

competncies que podrem qualificar de "para" o "extracurriculars". Ara, els

pasos interessants a avanar hauran de concretar les competncies al seu

currculum, i nosaltres haurem de buscar les competncies ms generals o

extracurriculars, les quals seran fites o objectius generals d'etapa, per exemple.

La tasca feta per la Conferncia Nacional d'Educaci en el sentit d'identificar

poques competncies dins de cada mbit (12-15) ja ha avanat en aquesta

direcci.

2.2. El programa d'avaluaci de les competncies bsiques

Parallelament al procs d'identificaci descrit, el Departament

d'Ensenyament prengu la decisi de desenvolupar un programa d'avaluaci

de les competncies bsiques de tot l'alumnat de Catalunya en dos cursos de

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

8

l'educaci obligatria: quart de l'ensenyament primari i segon de l'ESO, que en

general corresponen als 10 i 14 anys, respectivament. La decisi d'aplicar les

proves a aquestes edats es justifica pel fet de no vincular-les al final de les

respectives etapes, ja que aix podria comportar una imatge de sanci externa

dels aprenentatges aconseguits pels alumnes i centres, i tamb pel fet de

deixar visualitzar que segons els resultats obtinguts encara restaven dos anys

per intentar les recuperacions necessries. En el futur, naturalment, es podrien

ampliar les edats d'aplicaci.

Per materialitzar el programa d'avaluaci de les competncies bsiques

es cre una comissi integrada per tcnics de la Direcci General d'Ordenaci,

del Servei d'Inspecci i del Consell Superior d'Avaluaci, si b cada organisme

tenia un paper especfic. A finals del curs 2000-2001 s'aplicaren les proves

corresponents a l'ensenyament primari en els mbits lingstic, matemtic i

socionatural, i el curs segent es fu el mateix amb les proves de secundria,

amb la incorporaci de la llengua anglesa -a ms del catal i castell- i

d'algunes proves vinculades a les TIC. Aquest darrer curs s'han ampliat les

proves amb la incorporaci de la msica a les de primria. El procs d'aplicaci

s ben conegut per tothom perqu l'han realitzat tots els centres de Catalunya.

Aquestes avaluacions constitueixen un exemple de sntesi entre

l'avaluaci interna, l'externa i la del sistema. Es tracta d'una avaluaci interna

perqu les proves sn aplicades i corregides pels mateixos centres, d'acord

amb unes normes generals donades pel Departament; no serveixen per

qualificar els alumnes ni es fan pblics els resultats del centre ni de l'alumnat en

qesti. Es tracta tamb d'una avaluaci externa perqu la Inspecci educativa,

coneixedora dels resultats de cada centre, els t presents en el moment de

realitzar les seves visites dins el programa general d'avaluaci dels centres.

L'avaluaci del sistema ve donada perqu el Consell Superior d'Avaluaci,

mitjanant agents externs, s'encarrega d'aplicar les proves a una mostra

representativa dels centres de Catalunya i amb els resultats obtinguts estableix

uns parmetres referencials per al conjunt dels centres. En aquest cas, i com a

novetat respecte a un altre tipus d'avaluacions, els parmetres esmentats es

donen en funci de criteris d'hbitat i nivell socioeconmic dels centres, la qual

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

9

cosa els permet una comparaci ms ajustada al seu context. Com es pot

constatar, es tracta d'un tipus d'avaluaci ben diferent de la generalitzada en

pasos com el Regne Unit, els EE.UU, Canad, Austrlia i altres, on es fan

pblics els resultats dels centres i les proves serveixen per a la qualificaci dels

alumnes.

L'aplicaci d'aquestes proves de competncies bsiques no ha estat

exempta d'algun problema d'ajustament, provocat tant per la dificultat de

concretar les competncies bsiques a les edats assenyalades com per la

dificultat que suposa traduir les competncies en proves d'aplicaci general i de

correcci homologada. Una altra qesti, sempre susceptible de debat, s el

criteri a partir del qual es considera que una competncia est assolida,

solament cal recordar la referncia feta abans al seu carcter dinmic,

complex, transversal i el propsit que siguin a l'abast de tots els alumnes que

no tinguin una mancana greu. En el nostre cas, a ms, es tractava de

competncies bsiques aplicades a alumnes que no havien completat l'etapa,

sense oblidar que a l'inici no es comptava amb la gradaci que ara ja tenim per

a primria i secundria. Aix explica que la decisi presa hagi estat de

considerar assolida una competncia quan l'alumne/a era capa de resoldre

correctament unes dues terceres parts dels tems que la integraven. Aquest

criteri sembla raonable atesos tots els antecedents esmentats, sense perdre de

vista que si avalussim el final de l'etapa el percentatge d'encerts exigits

s'hauria d'aproximar molt ms a la totalitat dels tems. s cert, per, que la

variabilitat del nombre d'tems en les proves per avaluar les competncies ha

complicat el manteniment d'aquest criteri d'assoliment.

En tot cas, l'experincia acumulada permetr ajustar progressivament el

procs i, alhora que s'amplien els mbits avaluats, es podran revisar els tems

proposats i el seu nombre. Resulta indubtable que el programa d'avaluaci de

les competncies bsiques ajuda a installar en els centres la cultura de

l'avaluaci institucional, amb el benefici que aix comporta de revisi de les

activitats docents. Aquesta avaluaci, doncs, constitueix una referncia i un

estmul per als centres, i no una justificaci per ella mateixa.

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

10

Els resultats sorgits de l'avaluaci de les competncies bsiques es

posen en relaci amb els obtinguts en altres programes d'avaluaci per

constatar quins sn els punts forts i febles del nostre sistema educatiu i que

serveixen de base per donar orientacions envers la seva millora. Els resultats

sn coneguts per tota la comunitat educativa, ja que es fan pblics a la web del

Departament d'Ensenyament, a ms de donar lloc a publicacions especfiques

(Departament d'Ensenyament, 2001 i 2003). Una sntesi de conclusions

obtingudes, per, podria ser la segent:

Proves de 4rt de primria:

s notori el nivell de domini oral de la llengua, tant de la catalana com de

la castellana, amb resultats semblants en totes dues. En el cas de la

llengua escrita, en canvi, en aquesta edat el nivell de domini s superior

en catal.

s destacable el nivell de domini de les competncies vinculades a

l'mbit integrat com a socionatural.

El nivell de domini menys aconseguit correspon a les competncies de

l'mbit matemtic.

s destacable el fet que, globalment, els millors resultats

correspongueren a les escoles situades en poblacions petites, menors

de mil habitants.

Comparats els resultats del 2001 amb els obtinguts el 2002, s'adverteix

una millora en les competncies avaluades de tots els mbits i submbits, amb

molt poques excepcions, la qual cosa demostra que el sol fet d'aplicar les

proves produeix un efecte positiu en la revisi que fan els centres de la seva

planificaci i prctica docent.

Confiem que a comenaments de prxim curs es podran fer pblics els

resultats de la segona aplicaci amb mostra de les competncies bsiques de

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

11

10 anys, si b ja podem avanar que en les competncies repetides hi ha en

general un aven i que en les TIC els resultats sn molt bons.

Proves de 2n d'ESO:

Comparativament, els millors resultats corresponen a l'mbit social i

cientfic, la qual cosa coincideix amb els obtinguts per Catalunya en el

projecte PISA.

En l'mbit lingstic es donen millors resultats en castell que en catal i

s la producci correcta del text escrit la que planteja ms dificultats.

Les matemtiques tenen en conjunt un resultat baix. Al costat d'un bon

domini en la interpretaci de grfics es dna un domini menor en

l'aplicaci quotidiana dels clculs i en geometria.

Els resultats d'angls tamb han estat ms baixos dels esperats, si b

cal tenir en consideraci que l'expressi escrita fou avaluada mitjanant

una activitat molt oberta que suposava un nivell de dificultat superior al

d'una competncia bsica.

Es donen sensibles diferncies segons les dimensions de la poblaci on

est ubicat el centre. Les poblacions superiors a 100.000 habitants

obtenen millors resultats que les ms petites.

En conjunt, els resultats generals confirmen els obtinguts per l'alumnat

catal en la darrera avaluaci del programa PISA (Consell Superior

d'Avaluaci, 2002a, pp. 72-76).

Aquestes avaluacions organitzades pel Departament d'Ensenyament,

com s lgic suposar, no abasten la totalitat de les competncies de cada mbit

i resulten molt limitades pel que fa a la possibilitat d'avaluar tot el camp de les

competncies ms estrictament actitudinals i que podrem qualificar com a

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

12

morals o socials. Per tant, no poden suplir les avaluacions ms mplies i

personalitzades que han de dur a terme els centres dins de les seves activitats

ordinries. Tota avaluaci generalitzada de resultats obligadament quantificats

ser sempre limitada des d'una perspectiva pedaggica, per pot ser molt til

com a marc referencial dels centres, els quals hauran de fer sempre les seves

prpies avaluacions.

3. Pensant en el futur

El cam iniciat a Catalunya per a la incorporaci del concepte de

competncies bsiques en l'ensenyament obligatori est plenament en la lnia

dels corrents internacionals. No es tracta d'un afegit ms al sempre

excessivament carregat currculum escolar, sin d'una nova orientaci,

precisament per la constataci que el currculum no pot continuar creixent

indefinidament. D'altra banda, tampoc no ha de sorprendre que en el sistema

educatiu es proposin peridicament canvis que vagin en la lnia d'adaptar-lo

millor a les necessitats socials de cada moment. Canvis que han de mirar

sempre endavant i no enyorar temps passats, quan les necessitats i el context

eren uns altres.

Voldrem pensar que aquestes mateixes conviccions sn les que han

motivat que el Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport hagi incorporat el terme

"competncies bsiques" a la recent "Llei de qualitat de l'educaci", en un

apartat que fa referncia a "l'avaluaci general de diagnstic", on es diu

textualment, tant en el cas de l'educaci primria com de la secundria, que:

"Les administracions educatives (...) realitzaran una avaluaci general de

diagnstic, que tindr com a finalitat comprovar el grau d'adquisici de les

competncies bsiques d'aquest nivell educatiu. Aquesta prova no tindr

efectes acadmics i tindr carcter informatiu i orientador per als centres, el

professorat, les famlies i els alumnes" (art. 17 i 29).

La proposta del Ministeri s idntica en la lletra al que Catalunya est

fent des de fa tres anys amb el programa d'avaluaci de les competncies

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

13

bsiques, si b tot el que les competncies bsiques signifiquen de renovaci

curricular i pedaggica s'allunya clarament dels criteris que han marcat els

canvis curriculars ministerials, que han volgut tornar a posar l'mfasi en els

continguts ms acadmics, els quals s'han ampliat considerablement. No es

tracta tant d'enfrontar continguts amb competncies, car ja hem assenyalat que

les competncies no es poden donar en el buit, sin de defensar el seu

carcter aplicatiu i contextualitzat. Ats que la llei fa referncia a les

"administracions educatives", confiem que podrem continuar fent el nostre propi

diagnstic en aquest terreny, en tot cas compartint amb d'altres territoris

l'experincia, com ja hem fet en el procs d'identificaci, al mateix temps que

volem que s'obrin camins de cooperaci en el marc de la Uni Europea, fita a la

qual hem de dirigir les propostes de revisi de la nostra educaci si realment

creiem en els principis que han inspirat la creaci d'aquesta Uni.

Per la feina en relaci amb les competncies bsiques no s'esgota en

la seva identificaci, gradaci i avaluaci, sin que la dimensi ms important

s la seva implantaci en els processos d'ensenyament - aprenentatge a les

aules i als centres escolars. Per tant, les passes ms immediates haurien de

ser l'elaboraci de propostes didctiques per a la seva consecuci en tots els

nivells educatius i en cadascun dels alumnes. L'elaboraci d'un currculum

bsic catal, que parteixi de les competncies bsiques que ja tenim

identificades, haur d'incloure aquestes orientacions, a banda de la tasca

especfica que correspon dur a terme a cada centre i a cada docent del

sistema. En aquest sentit, ja tenim els antecedents de les propostes sorgides

arran de les avaluacions generals de les competncies i que acompanyaven la

publicaci dels resultats. A ttol d'exemple, en podrem recordar alguna

corresponent al primer cicle d'ESO (Departament d'Ensenyament, 2003):

"S'ha d'intensificar el treball en la producci de textos escrits i continuar

amb l'expressi i la comprensi oral i escrita, incorporant-hi tasques de ms

elaboraci i complexitat".

"Cal potenciar un enfocament de la matemtica ms enll de la realitzaci

d'exercicis d'aplicaci mecnica de procediments i una metodologia que

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

14

impliqui una immersi de l'alumnat en situacions diverses, complexes,

coordinades amb altres rees (i, si cal, treballades des d'altres rees):

l'aprenentatge matemtic ser ms significatiu com ms s'acosti als

problemes quotidians".

L'anlisi de totes i cadascuna de les competncies bsiques proporciona

una oportunitat de revisi de les actuacions pedaggiques realitzades en cada

rea i en el conjunt de la docncia del centre. El caire multidisciplinari de moltes

de les competncies obliga a una coordinaci d'actuacions docents que estan

en la lnia del sempre demanat treball en equip, que ha de ser una constant en

totes les escoles. Coordinaci d'actuacions docents que s totalment allunyada

de la concepci del currculum com un conjunt de compartiments estancs entre

les diverses rees i matries.

La introducci plena de les competncies bsiques en el sistema, en els

centres i en les aules, per tant, ha de ser motiu per impulsar un nou moviment

de renovaci i progrs pedaggic, amb plena conscincia que en aquest camp,

com tamb en d'altres, qui s'atura retrocedeix, perqu la dinmica dels temps

ens obliguen a una permanent revisi i actualitzaci dels nostres plantejaments

educatius.

4. Bibliografia esmentada

Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu (2002a): Sistemad'Indicadors d'Ensenyament de Catalunya, Departament d'Ensenyament,Generalitat de Catalunya.

Consell Superior d'Avaluaci del Sistema Educatiu (2002b): ConfernciaNacional d'Educaci 2002-2002. Debat sobre el sistema educatiu catal.Conclusions i propostes. Departament d'Ensenyament, Generalitat deCatalunya.

Departament d'Ensenyament (2000a): Identificaci de les competnciesbsiques en l'ensenyament obligatori. Generalitat de Catalunya.

Departament d'Ensenyament (2000b): Educaci 2000-2004. Generalitat deCatalunya.

Departament d'Ensenyament (2000c): Instruccions curs 2000-2001, Generalitatde Catalunya.

Congrs de competncies bsiquesBarcelona, 26 i 27 de juny de 2003 Conferncia

15

Departament d'Ensenyament (2001): Competncies bsiques. Educaciprimria. Cicle mitj. Sntesi de resultats. Generalitat de Catalunya.

Departament d'Ensenyament (2003): Competncies bsiques. EducaciSecundria Obligatria. Primer cicle. Sntesi de resultats. Generalitat deCatalunya.

Sarramona, J. (1996): "Formaci i competitivitat", Consell Escolar deCatalunya: Formaci i treball, Generalitat de Catalunya, documents n. 4, pp. 10-15.

Sarramona, J. (2000): "Competencias bsicas al trmino de la escolaridadobligatoria", Revista de Educacin, n. 322, pp. 255-288.