Identificació i selecció del model de disseny tecnopedagògic

Salvador Matas

2

1. CONTEXT

A. La situació o context d’aprenentatge

Es tracta d’ampliar les competències dels professors d’un centre que habitualment realitza formació inicial i contínua adreçada a professionals de l’educació per tal que puguin impartir aquesta mateixa formació en un entorn virtual d’aprenentatge. Per a fer-ho, necessiten tenir unes noves competències a través d’un curs de formació avançada en metodologies, estratègies didàctiques i domini dels entorns virtuals d’aprenentatge per a desenvolupar cursos en entorns virtuals de formació.

També caldria que el centre fes un plantejament com a centre de quin és el model pedagògic que escull en aquest nou entorn “que aventuri indicis de qualitat”.

Cal que el professorat que seguirà el curs obtingui un coneixement dels diferents models pedagògics i que aconsegueixi unes habilitats i competències en formació on-line en un EVA concret adequat al seu tipus d’oferta.

B. El grup destinatari / incidència

Professors del centre que imparteixen actualment cursos de formació presencial per a professionals de l’educació, tant de formació inicial com contínua, per tal que puguin ser competents en la formació a través d’ entorns virtuals de formació.

Es tracta de rebre una formació individual que possibiliti que el centre enceti una nova etapa ampliant la seva oferta formativa a un entorn on-line. Els cursos que s’oferien fins ara de manera presencial, després d’aquest curs (i se suposa que d’una feina com a centre que es farà després) s’oferiran de forma virtual. Cada professor té una feina a fer de manera individual amb els seus propis materials i el seu mòdul formatiu però també hi ha d’haver unes directrius i un plantejament com a centre.

Es pot suposar també que, amb independència de quins siguin els professors que segueixin el curs de Formadors on-line, el centre escollirà finalment uns determinats professors que seran els que s’encarregaran de posar en marxa la formació on-line. És a dir, hi hauria d’haver un procés de selecció dels professors que tinguin més capacitació per a poder fer la nova formació.

C. La descripció de la formació a desenvolupar (hores, càrrega lectiva, temporalització, etc)

Es tracta de realitzar un curs de formació de formadors en línia, en suport digital exclusivament, d’entre 4 i 8 setmanes de durada.

S’impartirà a través d’un EVA, amb espais de comunicació que afavoriran la interacció entre els alumnes.

Una avaluació sumatòria final acreditarà l’assoliment de competències en formació on-line.

3

Orientativament, el marge que tenim -si llegim l’enunciat del cas- aniria entre 3 h/dia per 4 setmanes fins 6h/dia per 8 setmanes. De 60 a 240 h. Dependria de l’encàrrec final que ens fes el centre: entre d’altres factors, l’època de l’any en què es realitzés (al llarg del curs en les hores lliures dels professors; reservant unes hores de l’horari dels professors per a fer el curs; al final del curs o en el mes de juliol en què se solen realitzar habitualment accions formatives, ...).

Nosaltres agafarem un terme mig i parlarem d’un curs de 120 hores.

L’estructura bàsica seria:

1. Bloc introductori al curs2. Introducció a un LMS: Moodle.3. Introducció a l’e-learning i al DTP. Teories aprenentatge, models de

processos de disseny tecnopedagògic.4. Projecte de curs on-line.

La primera part serà introductòria sobre el funcionament general del curs, inclosa la guia d’aprenentatge, que serviria per a què els alumnes tinguessin clars els objectius, calendari, recursos, continguts, i sistema de funcionament de l’entorn virtual.

La segona part tractaria del funcionament concret d’un EVA. Seria un mòdul optatiu que es podrien saltar aquells professors que ja dominen aquest entorn, que en un centre d’FP català és probable que en fossin uns quants. En canvi, aquells professors que no el dominen -i fins i tot aquells que ja han pogut fer alguna formació en aquest entorn-, es recomana que el segueixin perquè del què es tracta és de dominar a fons les funcions, recursos i entorn, etc, que ens ofereix a l’hora de gestionar uns oferta formativa on-line en tant que formador. En quant a quin entorn virtual d’aprenentatge farem servir, nosaltres hem triat Moodle, donat que en el nostre àmbit de Catalunya i de centres públics d’FP és potser el més utilitzat i segurament alguns dels professors l’han fet servir i ja el coneixen.

El tercer mòdul tractarà del concepte de l’e-learning i del DTP. Aquest mòdul ha de subministrar a l’alumne el marc conceptual de l’e-learning però també del DTP, donant-li pistes concretes de com haurà d’encarar la gestió de la formació on-line en tant que formador.

El quart mòdul serà la cloenda del curs i l’aplicació del què els alumnes han après. Es tractarà de realitzar un “prototip” de curs on-line, el més semblant possible al què farien com a formadors on-line escollint un mòdul de la seva matèria (d’allò que fan fins ara com a formació per a professionals docents, contínua i inicial) i creant un curs concret en l’entorn moodle, fent ús de totes les seves funcionalitats. Aquest projecte es farà en grups reduïts, per exemple els professors d’una mateixa matèria s’agrupen per a fer-lo.

A partir de la proposta formativa inicial, de 120h (repartida en 5h-20h-40h-55h respectivament en cada bloc o mòdul), els alumnes podran demanar canvis, ampliacions, ... de formació en funció de les necessitats que es vagin detectant conforme avancin en el curs, per a personalitzar-lo.

4

Per a seguir el curs s’estableixen un seguit de requisits mínims de competència digital. Aquests requisits serien: Domini de l’entorn Windows; utilització d’un navegador web; ús del correu electrònic; coneixements d’algun processador de text i coneixements d’algun full de càlcul.

D. Modalitat d’aprenentatge i suport digital

Passem a definir quin enfocament pedagògic volem donar-li al nostre curs.

Ens basarem en una filosofia constructivista, que és la que es basa en la “participació activa de l’estudiant en la resolució de problemes i el pensament crític respecte d’una activitat d’aprenentatge que considera rellevant i atractiva. L’estudiant «construeix» el seu propi coneixement en provar idees i enfocaments basats en el seu coneixement i experiència anteriors, aplicant-los a una nova situació i integrant el nou coneixement adquirit amb constructes intel·lectuals preexistents. [...]. El professor és un facilitador o un entrenador que guia l’estudiant, estimulant i provocant el pensament crític, l’anàlisi i la síntesi d’aquest estudiant al llarg del procés d’aprenentatge. El professor és també un coalumne.” (Rowland Gallop (2002)1

El constructivisme ens ofereix unes dimensions que s’adapten millor que d’altres a les característiques dels alumnes del nostre curs. Les podríem resumir en:

Els alumnes construeixen la seva pròpia comprensió. El nou aprenentatge depèn de la comprensió actual. L’aprenentatge es facilita per la interacció social. L’aprenentatge significatiu té lloc dins de tasques

d’aprenentatge autèntiques (Kauchak i Eggen, 1998, p. 185).

Tal i com diuen Stephenson, J. & Sangrà, A. (Models pedagògics i e-learning, mòdul didàctic UOC): “En primer lloc, un bon model pedagògic per a l’e-learning s’haurà d’adaptar a les necessitats i a les possibilitats de l’estudiant. L’haurà d’acompanyar perquè se senti recolzat, perquè sàpiga com avança i cap on, de manera que tingui consciència que el que aprèn és útil, tant els conceptes teòrics com les seves aplicacions pràctiques, en un entorn i amb uns docents que ajudin a crear un sentiment de pertinença a una comunitat; en definitiva, ha de ser una formació basada en una planificació i un context més que no pas en materials dispersos”.

L’objectiu és constituir una comunitat de pràctica, on tothom pugui ensenyar i aprendre alhora. Tenim al nostre favor que, en el nostre cas, ja hi ha un sentiment de pertinença a la comunitat del centre. El curs ha d’ajudar a reforçar aquest sentiment i a què es plasmi en l’adquisició d’unes competències compartides.

1 Extret de: Stephenson, J & Sangrá, A . Modelos pedagógicos y e-learning, (Mòdul didàctic UOC), pàg. 20

5

Volem incidir en aconseguir molta interacció entre els alumnes en tant en quant ja formen part d’un grup que es coneix donat que treballen plegats en el dia a dia. Mitjançant la interacció volem aconseguir que s’ajudin mútuament i que els diferents coneixements que puguin tenir es comparteixin per ajudar-los a avançar.

Hi ha una part dels continguts que seran el punt de partida però a partir d’aquí els alumnes tindran el control sobre els continguts addicionals i sobre el procés. Finalment arribarem al projecte que hauran de realitzar: el disseny d’una unitat formativa de la matèria docent de cada professor.

Entenem que hem de fer jugar als alumnes un rol molt actiu en la definició de com ha de ser aquest ensenyament on-line pel qual ara els estem preparant.

Farem servir també un enfocament postindustrial i centrat en l’alumne. El curs respon a unes necessitats concretes i per tant ens ofereix

d’entrada un aprenentatge situat i autèntic, on l’alumne està aprenent en un context concret i per un objectiu absolutament real.

Es tracta d’una formació feta a mida de les necessitats d’aquest centre i del seu professorat, prenent en consideració les seves competències prèvies i analitzant quin diferencial hi ha per adquirir les noves competències.

Els Principis de d‘aprenentatge d’adults de Malcom Knowles es poden aplicar perfectament en el nostre cas. Aquest investigador (Knowles, 1971) va suggerir que l’aprenentatge dels adults es diferencia de l’aprenentatge dels nens en 5 principis:

Aprenentatge autodirigit Base experimental rica Centrament en els problemes Tasques de desenvolupament Aplicació immediata

En el nostre cas, estem parlant de persones amb una experiència docent important, que no volen perdre el temps i que demanen un aprenentatge que els sigui útil i transferible a la seva feina.

La Quadrícula de Paradigmes Pedagògics de Coomey i Stephenson (2001) és una bona eina per a situar els diferents models pedagògics de manera entenedora. En el nostre curs ens situarem en la quadrícula de dues maneres:

Els mòduls II i III se situarien en el quadrant NE perquè es permet que el procés sigui controlat per l’alumne, mentre els continguts venen establerts pel professor.

El mòdul IV se situaria en el quadrant SE perquè tant els continguts i tasques com el procés queden en mans dels alumnes.

Les raons creiem que són clares: en els dos primers mòduls hi ha un seguit de continguts que l’alumne necessita conèixer perquè són els qui li han de permetre assolir les habilitats per a poder impartir formació on-line i, per tant, venen proposats pel professor però és desitjable que la manera de treballar-los quedi en mans dels alumnes i es pugui crear una

6

comunitat d’aprenentatge que els permeti “fer-se seus” aquests continguts teòrics.

Per contra, en el darrer mòdul, en el qual es tracta de posar en pràctica els coneixements teòrics dels mòduls anteriors construint un projecte formatiu on-line, del qual tant els continguts com el procés hauran d’estar en mans de l’alumne. I haurà de ser ell qui busqui o demani l’ajut dels experts i marqui les directrius de com ha de ser el seu projecte.

Es tracta d’ aplicar l’enfocament de learning by doing i un model col·laboratiu de treball en grup entre iguals.

El rol del docent del curs és el de dinamitzador/facilitador, que aportarà els materials, facilitarà orientacions precises respecte a allò que cal fer i estarà disponible per donar suport i aclariments quan sigui necessari i/o se li demani.

Pel que fa al model de Robin Mason, farem servir el model envoltant i el model integrat. (R. Mason (1998, octubre). “Models of online courses”. A ALN Magazine, 2

Si haguéssim de tenir en compte els primers principis d’instrucció de David Merrill (2000), podríem veure com en aquest curs els tindrem en compte.

o Learning is promoted when learners are engaged in solving real-world problems.

o (b) Learning is promoted when existing knowledge is activated as a foundation for new knowledge.

o (c) Learning is promoted when new knowledge is demonstrated to the learner.

o (d) Learning is promoted when new knowledge is applied by the learner.o (e) Learning is promoted when new knowledge is integrated into the

learner’s world.El curs parteix de la realitat dels professors i del seu centre i aborda com resoldre un problema que tindran properament com és el de posar en marxa cursos on-line. Es parteix del seus propis coneixements, és a dir, de la seva pràctica docent, que és el punt de partida per a transferir-los a una nova plataforma. El nou coneixement és “demostrat” davant dels ulls dels alumnes, en tant en quant és tracta de fer cursos on-line i es posen múltiples models davant seu, fins i tot es fan estudis de cas. El mòdul final en què l’alumne realitza un projecte és una manera molt clara d’aplicar i transferir els coneixements explicats en el curs. I finalment es produeix la integració en el món de l’alumne, d’una banda amb els seus col·legues de feina i d’altra banda perquè ho haurà de fer servir en el futur.

En determinades activitats o debats , es faran grups reduïts per afinitats o per matèria docent per a facilitar el debat i afavorir la participació de cada alumne.

El curs tindrà 4 parts ben diferenciades:

7

1. Bloc introductori al curs2. Introducció a un LMS: Moodle.3. Introducció a l’e-learning i al DTP. Teories aprenentatge, models

de processos de disseny tecnopedagògic.4. Projecte de curs on-line.

E. Recursos de l’aula presencial / entorn d’aprenentatge

Per a poder seguir el curs de Formació de Formadors on-line, necessitarem una aula d’ordinadors equipada amb connexió a internet per als professors del centre, que tindran la possibilitat també de seguir el curs des de casa.

Caldrà saber si el centre ja disposa d’un servidor propi en el qual poder allotjar el LMS o bé es recorre a un hosting. Es una decisió que s’ha de parlar prèviament amb la direcció del centre que és a qui pertoca aquesta decisió. En qualsevol cas, una possibilitat seria utilitzar l’opció que el centre hagi decidit pel futur, quan es posi en marxa l’oferta de cursos on-line que es té pensat d’implementar. En cas que no sigui així, (que seria l’escenari més probable), caldrà implementar una solució provisional pel curs i aleshores caldrà saber si es disposa d’un servidor propi on allotjar el LMS o si cal recórrer a un hosting, ja sigui gratuït o de pagament.

En el cas que es triï utilitzar un servidor propi, els requeriments serien aquests (per a Moodle):

Disk space: 160MB free (min) plus as much as you need to store your materials. 5GB is probably a realistic minimum.

Processor: 1GHz (min), 2GHz dual core recommended. These settings may vary according to the resources used.

Backups: at least the same again (at a remote location preferably) as above to keep backups of your site.

Memory: 256MB (min), 1GB or more is strongly recommended. The general rule of thumb is that Moodle can support 10 to 20 concurrent users for every 1GB of RAM, but this will vary depending on your specific hardware and software combination and the type of use. 'Concurrent' really means web server processes in memory at the same time (i.e. users interacting with the system within a window of a few seconds). It does NOT mean people 'logged in'.

8

2. DISSENY DEL CURS : ACTIVITATS, METODOLOGIA I MODEL DE DISSENY TECNOPEDAGÒGIC

A. MODEL DE DISSENY TECNOPEDAGÒGIC I JUSTIFICACIÓ.

Com a model de disseny instruccional hem escollit l’ADDIE, perquè és un model genèric molt utilitzat. A banda les raons personals són que ja el coneixia i que el considero més complert i operatiu que els altres.

B. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS D’AQUEST MODEL I FASES A SEGUIR.

Il·lustració 1.Model de disseny tecnopedagògic ADDIE. Extret de Williams, P., Schrum, L., Sangrà, A., & Guàrdia, L.(Mòdul didàctic UOC) Models de disseny tecnopedagògic.

1. Anàlisi.

En aquest apartat ens interessa poder fer una anàlisi de necessitats per a fer un bon disseny de l’acció formativa. Ja sabem en bona mesura quin és el context, però ens cal tenir més informació sobre el professorat i el centre. El nivell de coneixement de les TIC i de l’e-learning entre el professorat és el més rellevant. Suposem que la realitat que ens trobarem serà un coneixement desigual de les eines i un ús també desigual de les mateixes. Alguns professors sens dubte ja han fet servir l’entorn moodle seguint algun curs o fins i tot a les seves classes, (com a blended learning), mentre d’altres s’acostaran a aquest entorn per primera vegada. Cal donar noves eines a aquells que ja en coneixen algunes i ajudar a fer els primers passos a aquells que no. En aquest sentit caldrà preveure tot un catàleg de recursos formatius adequats a cada cas a disposició de qui ho pugui necessitar.

9

Sobre l’elecció de l’EVA més adequat, caldrà esbrinar si el centre ja té previst l’ús d’un entorn determinat, per a utilitzar-lo en el nostre curs: serà la millor manera d’ajudar als professors del centre a conèixer i utilitzar la nova eina.

D’altra banda, abans de la posada en marxa del nou entorn on-line el centre haurà d’haver escollit un model pedagògic. Si ja ho ha fet, s’haurà d’aprofitar el curs de Formació de Formadors on-line per explicar les seves característiques i facilitar la seva aplicació en el projecte que realitzaran al final del curs.

Si no és així, caldrà donar alternatives al llarg del curs que ajudin a triar un model pedagògic determinat d’entre els que s’expliquin en el curs.

Caldrà saber també quines són les expectatives del professorat en relació al curs i per quines metodologies se sent més inclinat, per tal d’ajustar el disseny del curs.

Cal indagar el grau de suport a la implantació del nou sistema on-line per part del professorat i esbrinar possibles resistències al canvi, que es poden produir en un col·lectiu divers com és el claustre d’un centre d’FP.

És de suposar que la motivació i la persistència d’aquests professors en general sigui alta, donat que el fet d’aprofitar aquest curs pot ser la millor manera de preparar l’èxit de la futura acció formativa. Però segur que ens trobarem professors que no tindran aquesta motivació ni aquesta persistència.

Possibles preguntes als professors i a l’equip directiu podrien ser, entre d’altres:

Has seguit cursos on-line? Fas servir un EVA/ LMS a classe? Domines les TIC? Quines? Quina metodologia fas servir a classe? Com esperes que siguin els cursos on-line? Quins aspectes t’agradaria trobar en el curs? Quines consideres que són les àrees de la formació on-line on

necessites més suport? Quins suports trobes més adequats per l’aprenentatge on-

line: PDF, vídeos, podcasts, pàgines web, ...?

Passem ara a analitzar qüestions més concretes:

a) Quina és la naturalesa del problema? Facilitar l’adquisició de competències per la formació on-line a professors en actiu però que només han fet ensenyament presencial.

b) Quin és el públic? Membres d’un claustre de professors d’una escola d’ FP.

c) Quins són els modes d’aprenentatge preferits? No ho sabem. Però suposem que, donat que el centre vol fer el pas a l’ensenyament on-line, el professorat del centre deu tenir una certa motivació per a fer el curs. Es pot suposar també que al costat de professors amb un cert domini de les TIC i que segurament ja han realitzat cursos on-line o fins i tot ho

10

apliquen a les seves classes en major o menor mesura, trobarem d’altres professors que no dominen les TIC. Per això caldrà preveure que el primer mòdul serveixi com a introducció.

d) Quina és la motivació per a la participació? La motivació principal és poder adquirir les habilitats mínimes per a impartir els futurs cursos on-line en condicions de qualitat.

e) Quines situacions de la vida podrien afectar la participació? El principal problema que podria afectar la participació continuada en el curs pot venir de situacions de baixa laboral que impedeixin que una part del professorat segueixi el curs de formació en el període de temps en què el curs es realitza. O que un sector del professorat tingui excessives dificultats en seguir-lo i es desanimi.

f) • Quines són les metes d’aprenentatge? El coneixement del què és l’E-learning i el disseny tecno-pedagògic, el domini de les eines utilitzades en l’e-learning, i assolir un saber fer mínim que els permeti un funcionament autònom.

g) • De quina tecnologia disposa el públic? Amplada de banda? Ordinadors? Quines habilitats tenen respecte de la tecnologia relacionada? Ja n’hem parlat: cal conèixer quina és la situació del centre pel que fa als equipaments informàtics. Hem de suposar que disposa d’ordinadors suficients per a cada professor i d’una amplada de banda suficient. Tot i que alguns professors poden seguir el curs des de casa seva, és necessari preveure el cas que no sigui així, i el professor necessiti pel que sigui utilitzar els ordinadors del centre.

h) • De quins recursos tecnològics disposa la institució/organització? Previsiblement la institució ha de disposar d’un mínim d’ordinadors que poden ser utilitzats pels professors que ho demanin o necessitin. Caldrà preveure l’ús d’un servidor per allotjar l’LMS o alternativament fer el lloguer d’un hosting.

i) • Com serà la formació? Guiada pel formador o individual? Al ritme del grup o al ritme individual? Síncrona o asíncrona? La formació començarà sent guiada pel formador en els mòduls II i III. Preferiblement caldria marcar un ritme de grup per a crear ja un funcionament en comunitat d’aprenentatge en què aquells que ja coneixen la matèria puguin ajudar a aquells que comencen. Hi haurà activitats a realitzar de manera síncrona però els fils de debat és preferible que siguin asíncrons per a permetre que cadascú es marqui el seu propi ritme i les aportacions siguin de major qualitat.

j) • Quin és el contingut? Quin tipus d’aprenentatge s’aplica? Com s’organitza? Quins recursos d’aprenentatge hi ha disponibles? El curs té quatre parts ben diferenciades. Un bloc introductori al funcionament del curs; Una introducció a MOODLE; una introducció a l’E-learning i al disseny tecnopedagògic i un projecte final. Es vol aplicar un enfocament constructivista, centrat en l’alumne i amb comunitats d’aprenentatge. S’organitza amb objectius diferenciats en cada part: primer conèixer i dominar l’EVA; després conèixer i apropiar-se del concepte i la pràctica de l’e-learning i del DTP; i finalment demostrar competència per a

11

implementar un curs virtual. Els recursos que es posaran a disposició dels alumnes seran: materials diversos sobre el funcionament d’un EVA, que vindran suportats per diverses activitats exploratòries de l’entorn i del seu funcionament; materials variats sobre teories d’aprenentatge, concepte d’e-learning i del DTP acompanyats de debats en grup i de resposta a preguntes del formador; s’abordarà també l’estudi de casos, per a valorar la seva idoneïtat; i per acabar la realització del projecte en grups reduïts junt amb comentaris sobre els projectes dels altres, en forma de punts forts i punts febles.

k) • Què faran els alumnes per demostrar la seva competència? Es realitzarà un projecte en grup que consistirà en la realització d’un mòdul formatiu on-line de la seva matèria docent. Aquest projecte s’incardinarà en la futura formació on-line del centre.

l) • Quines opcions hi ha per a fer arribar la formació als alumnes? És Internet la millor manera? Hi ha algun altre sistema més senzill per a fer arribar la formació? En el nostre cas, ens trobem amb la restricció de què l’encàrrec rebut consisteix precisament en un curs de formadors en línia. D’altra banda té lògica que es vulgui fer servir precisament l’entorn on-line per a fer aquest curs, donat que el centre fa l’aposta d’una oferta on-line en el futur i sembla per tant la millor manera de fer-ho.

m) • Quines limitacions hi ha? Ens podem trobar limitacions pressupostàries en algun element d’infraestructura. Hi pot haver manca de motivació o manca de competències digitals mínimes en algun professor/a. Hi pot haver manca de continuïtat en el seguiment del curs. Caldrà saber quin és el nombre final d’alumnes que s’inscriuen en el curs i el pressupost disponible. Seria òptim establir un màxim de 15-20 alumnes per tutor. Cal saber si es podrà mantenir aquesta ràtio.

n) • Quin és el pressupost? No ho sabem però és lògic pensar que el centre té recursos disponibles si ha fet l’aposta d’embarcar-se en la formació on-line: ja sigui una subvenció del Departament d’Ensenyament o de la UE, per ex. O que disposi de recursos propis. Tinguem en compte que es tracta d’un centre de FP que solen tenir (o poden generar) més recursos que els centres de Primària, ESO i BAT.

o) • De quins recursos humans es disposa (dissenyadors gràfics, programadors de pàgines web, gestors de projectes, correctors, especialistes en les matèries, dissenyadors tecnopedagògics)? Creiem que és imprescindible constituir un equip interdisciplinari si es vol realitzar un curs amb les garanties suficients. En aquest sentit hi hauria d’haver un gestor de projectes, un especialista en la matèria de l’E-learning, un dissenyador tecnopedagògic, i un programador de pàgines web que serien el nucli bàsic. Aquest nucli s’hauria de coordinar regularment i comptar amb el suport d’un dissenyador gràfic i un corrector lingüístic. Un aspecte fonamental és el de tenir un enfocament comú a l’hora de dissenyar el curs, que s’abordi entre tot l’equip des de quin enfocament pedagògic i tecnopedagògic es vol treballar per evitar desajustos en el desenvolupament del curs i que s’arribi a uns acords consensuats.

12

p) • Quina és la data límit del projecte? Es parla d’un mínim de 4 setmanes i d’un màxim de 8. Degut a què és un tema complex i a què l’objectiu és fer un curs que sigui útil als professors per enfrontar-se amb garanties al repte de posar en marxa una formació on-line, apostem per les 8 setmanes. Creiem que són necessàries si es vol abordar els diferents temes amb un mínim de profunditat.

2. Disseny

Tenint en compte les habilitats cognitives requerides per als objectius plantejats en el curs hem escollit MOODLE com l’EVA del nostre curs. Té l’avantatge de què és d’ús habitual a Catalunya, en molts centres i per part de molts professors. Es cert que n’hi ha d’altres però pensem que per ser un entorn open source i perquè ha estat considerat en diverses comparacions realitzades (PRENDES ESPINOSA, M. P. (Dir.) ( 2009 ) : "Plataformas de campus virtual de software libre : Análisis comparativo de la situación actual en las universidades españolas " . Informe del Proyecto EA-2008-0257 de la Secretaría de estado de Universidades e Investigación . Disponible en http://www.um.es/campusvirtuales/informe.html ) com a bastant complert en quant als seus recursos i funcions, és plenament adequat.

Moodle s’adequa al nostre enfocament constructivista, on la interacció entre alumnes és la base de la construcció de coneixement. “Moodle fue creado por Martin Dougiamas, quien fue administrador de WebCT en la Universidad Tecnológica de Curtin. Basó su diseño en las ideas del constructivismo en pedagogía que afirman que el conocimiento se construye en la mente del estudiante en lugar de ser transmitido sin cambios a partir de libros o enseñanzas, y en el aprendizaje cooperativo. Un profesor que opera desde este punto de vista crea un ambiente centrado en el estudiante que le ayuda a construir ese conocimiento con base en sus habilidades y conocimientos propios en lugar de simplemente publicar y transmitir la información que se considera que los estudiantes deben conocer.”

(Extret de: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle)

L’esquema del nostre curs seria el següent:- Bloc Introductori al curs en general. - Mòdul opcional introductori al funcionament d’un EVA (moodle)- Mòdul d’Introducció a l’eLearning i al DTP. Teories aprenentatge, models de

processos de disseny tecnopedagògic.- Mòdul final: Projecte de curs on-line.

A continuació donem els detalls de cada mòdul:

13

Bloc Introductori al curs en general.

Apartats Descripció

Explicació dels objectius del curs

Adquirir competències per a impartició de cursos on-line

Objectius del curs Domini d’un EVA; concepte d’e-learning i DTP; Projecte d’un curs on-line

Calendari 120h, 8 setmanes

Requisits Domini entorn Windows; utilització d’un navegador web; ús del correu electrònic; coneixements processador de text; coneixements de full de càlcul;

Modes de comunicació

Fòrum, xat, correu electrònic, skype

Tasques Presentació de cada estudiant i explicació de les seves expectatives en relació al curs (en el fòrum).

Explicació de les eines pel treball en grup

Donar a conèixer les eines de moodle que possibiliten el treball en grup

Guia d’aprenentatge Facilitar a l’alumne una eina de consulta ràpida

Avaluació inicial Coneixements previs de l’alumne i les seves expectatives

14

Bloc d’Introducció al funcionament d’un EVA (moodle)Títol del mòdul

contingut objectius activitats interacció avaluació Tipus d’aprenentatge

GagnéBenvinguda a moodle

Presa de contacte amb moodle. Realització d’algunes activitats

Primer contacte amb el nou entorn

Participació en el fòrum: presentació, experiències anteriors i primeres impressions

Alumne/alumneAlumne/contingut

Participació al fòrum

Informació verbal.Estratègies cognitives

Publicació de recursos

Creació i configuració d’un curs. Afegir continguts i estructurar el curs

Com crear un curs i estructurar-lo

Creació d’un curs.Comentari al respecte al fòrum

Alumne/contingut Creació del curs.Avaluació formativa. Qüestionari autocorrectiu

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

Activitats Afegir tasques i avaluar-les. Ús de qüestionaris, tasques i fòrums.

Domini de les tasques, qüestionaris i fòrums

Creació de qüestionaris, tasques i fòrums

Alumne/contingut Avaluació formativa. Qüestionari autocorrectiu

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

Mòduls avançats

Eines pel treball col·laboratiu amb alumes: Wikis i glossaris. Ús dels paquets SCORM i IMS.

Domini de les eines col·laboratives i recursos avançats

Creació en grup de Wikis i glossaris. Creació en grup de paquets SCORM i IMS

Alumne/alumne Realització de les tasques encomanades.Qüestionari autocorrectiu

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

Administració del curs

Gestió d’usuaris. Com fer un back-up del curs i recuperar-lo.

Domini de la gestió d’usuaris

Gestionar diversos usuaris. Fer un back-up del curs

Alumne/contingut Avaluació formativa. Realització de les tasques encomanades

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

Acció tutorial Tasques de tutorització i seguiment dels estudiants

Domi de la gestió dels estudiants

Fer ús dels informes i del qualificador

Alumne/contingut Avaluació formativa. Realització de les tasques encomanades

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

Avaluació del mòdul

Alumne/contingutAlumne/alumne

Qüestionari autocorrectiu.Avaluació formativa.

Estratègies cognitives.Habilitats intel·lectuals.

15

Bloc d’Introducció a l’eLearning i al DTP. Teories aprenentatge,models de processos de disseny tecnopedagògic.

Títol del mòdul

contingut objectius activitats interacció avaluació Tipus d’aprenentat

ge. GagnéFonaments de l’e-learning

Concepte d’e-learning, models pedagògics i instruccionals

Conèixer concepte e-learning i models instruccionals

Elaboració col·laborativa d’una wiki sobre teories d’aprenentatge, fonaments del DTP, models de DTP, i d’un glossari sobre conceptes explicats.Treball en grups d’entre 4-6 alumnes. Valoració d’un curs concret.

Alumne/ alumne i alumne/ contingut

Auto-Avaluació de grup: Qüestionari on es puntua cada alumne en uns ítems i s’avaluen els punts forts i els punts febles del funcionament del grup.Punts forts i febles d’un curs virtual elegit pels alumnes.

Habilitats intel·lectuals.Informació verbal.Estratègies cognitives.Aspectes

tècnics en l’e-learning

Components de l’e-learning , les plataformes, les metadades, eines 2.0

Conèixer plataformes, metadades i eines 2.0

Creació de cursos en línia i estratègies d’ensenyament en e-learning

Models de cursos virtuals. Fases de creació de cursos virtuals. Estratègies i tècniques en l’ensenyament d’ e-learning. Models de DTP: ADDIE i ASSURE

Conèixer fases creació de cursos virtuals, models de DTP

Tipus d’activitats en e-learning

Principals activitats. Característiques de les activitats

Conèixer els principals tipus d’activitats

Debat asíncron sobre activitats amb alumnes que els han funcionat com a docents

Alumne/ alumne i alumne/ contingut

Qüestionari autocorrectiu.Avaluació formativa. Participació en el fòrum

Habilitats intel·lectuals. Estratègies cognitives.

Eines d’autor per l’e-learning

Algunes eines d’autor per a desenvolupar continguts didàctics

Conèixer algunes eines d’autor

Elaboració en grup d’entre 4-6 alumnes d’un mapa conceptual sobre les eines d’autor

Alumne/ alumne i alumne/ contingut

Auto-Avaluació de grup: Qüestionari on es puntua cada alumne en uns ítems i s’avaluen els punts forts i els punts febles del funcionament del grup

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

Plataformes de formació: LMS

Presentació de diversos EVA

Coneixement de diversos EVA

Debat asíncron en el fòrum sobre avantatges i inconvenients de cada EVA

Alumne/ alumne i alumne/ contingut

Qüestionari autocorrectiu.Avaluació formativa. Participació en el fòrum

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

Gestió de tutories on-line

Tècniques de dinamització. Comunicació telemàtica

Conèixer eines de gestió de tutories

Debat asíncron en el fòrum sobre la utilitat de les eines de tutoria virtuals

Alumne/ alumne i alumne/ contingut

Qüestionari autocorrectiu.Avaluació formativa. Participació en el fòrum.

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

Avaluació de les accions formatives on-line

Planificació de l’avaluació

Saber planificar l’avaluació

Debat asíncron en el fòrum sobre la utilitat de planificar l’avaluació

Alumne/ alumne i alumne/ contingut

Qüestionari autocorrectiu.Avaluació formativa. Participació en el fòrum

Informació verbal.Habilitats intel·lectuals

16

Projecte final: realització d’un curs on-lineActivitats avaluació Tipus d’aprenentatge (Gagné)

Realització (en grup reduït) d’un curs on-line (moodle) de 10h de durada

Avaluació sumatòria

Habilitats intel·lectuals. Estratègies cognitives

Avaluació dels altres projectes un cop acabats (2 projectes)

Punts forts i febles

Habilitats intel·lectuals. Estratègies cognitives

Autoavaluació del procés de realització del curs, del resultat i autoavaluació del grup

Auto-avaluació individual i grupal

Habilitats intel·lectuals. Estratègies cognitives

Recursos disponibles per l’alumne suportsMaterials diversos sobre introducció a Moodle

contingut basat en web, recursos de biblioteca...

Guia d’aprenentatge PDFMaterials Teories pedagògiques contingut basat en web,

recursos de biblioteca...Materials sobre DTP contingut basat en web,

recursos de biblioteca...Estudi de casos: cursos on-line a visitar i analitzar

Cursos moodle disponibles a la web o altres

Suport del tutor Via correu electrònic, xat, o skype

Suport tècnic Via correu electrònic, xat, o skype

3. Desenvolupament

• Obtingueu i/o creeu els mitjans i el contingut. Caldrà valorar si cal crear els mitjans o podem utilitzar els OA que podem trobar en els repositoris a partir d’una recerca de metadades. Aquesta possibilitat pot disminuir dràsticament el cost del curs sense minvar la qualitat final.

• Utilitzeu la capacitat d’Internet per a presentar la informació mitjançant diferents formats multimèdia que puguin satisfer les preferències dels alumnes. El nostre criteri és variar al màxim els suports dels recursos a disposició de l’alumne: URL, gràfics, Vídeo, àudios, PDF, ...

17

• Determineu les interaccions adequades: creatives, innovadores, que fomentin la investigació... Trobem fonamental al llarg del curs possibilitar la interacció entre els alumnes: d’una banda aconseguirem així crear comunitats d’aprenentatge que serveixin per a mantenir l’ interès i la motivació en fer el curs i evitar que l’alumne se senti sol i decideixi no continuar. D’altra banda, és de preveure que aquesta comunicació sigui facilitada pel fet que el grau de coneixement entre ells és alt, degut a què són companys de feina. La interacció serà facilitada mitjançant les activitats a realitzar, que posibilitaran el treball en grup: l’elaboració de wikis, la participació en fòrums com a estratègia de construcció col·lectiva de coneixement, l’elaboració de glossaris de manera conjunta, etc.

• Planifiqueu les activitats de treball en grup per afavorir un entorn d’aprenentatge.

En el mòdul introductori ja es fixaran les línies generals del què ha de ser el treball en grup, per tal que els alumnes prevegin espais de relació i treball conjunt.

Allí s’indicaran els espais en què es produirà aquest treball en grup, i el tipus d’activitats. En cada mòdul es concretaran aquestes activitats.

En el projecte final, es treballarà en grups reduïts (2-3 alumes) en funció de grups d’interès, i d’acord amb l’enfocament pedagògic de deixar en mans de l’alumne tant els continguts i tasques com el procés d’aprenentatge.

s’escriu el text del mòdul didàctic, l’storyboard, es grava el vídeo i es programen les pàgines web i multimèdia, d’acord amb la manera de fer arribar la informació escollida.

Es tracta d’executar allò que hem previst a l’apartat de DISSENY en les corresponents taules.

treball amb els productors/programadors per desenvolupar els mitjans,Es tracta d’executar allò que hem previst a l’apartat de DISSENY en les

corresponents taules.

• desenvolupament dels materials del professor si convé,

• desenvolupament del manual de l’usuari i de la guia de l’alumne si és necessari,

Donat que hem previst fer una Guia d’aprenentatge, hi inclourem la informació que explicarem en el mòdul introductori al curs per tal que l’alumne pugui tenir tota la informació del curs en un sol lloc, quan la necessiti.

• desenvolupament de les activitats de l’alumne,

Es tracta d’executar allò que hem previst a l’apartat de DISSENY en les corresponents taules.

• revisió i agrupació (publicació) del material existent.

Es tracta d’executar allò que hem previst a l’apartat de DISSENY en les corresponents taules i de publicar-lo en el nostre entorn virtual d’aprenentatge.

18

4. Implementació

En aquest apartat realitzarem les següents tasques :

• Publicar tots els elements del curs en Internet.• Instal·lar el curs i mantenir-lo actualitzat amb totes les funcions

administrativesnecessàries, incloent els processos d’inscripció, avaluació, etc.• Proporcionar assistència tècnica a estudiants i formadors.• Formar els formadors, un cop sapiguem el nombre total d’alumnes del curs,

podrem establir el nombre de formadors, dins de les possibilitats pressupostàries. El nostre objectiu serà una ràtio màxima de 15-20 alumnes/tutor. (Williams et al. (200).(Mòdul didàctic UOC) Models de disseny tecnopedagògic).

• Proporcionar una orientació a l’aprenentatge per Internet als alumnes si no estan habituats o si no es pot intuir com funciona el sistema per a fer arribar la informació.

En aquest curs s’estableixen uns requisits mínims de competència digital que queden explicats. En cas que no es parteixi d’aquests mínims de competència digital i malgrat els suports i explicacions que s’estableixen, resultarà difícil seguir l’ordre de les activitats dins del calendari establert i fins i tot obtenir l’acreditació final.

• Estigueu preparats per si hi ha problemes tècnics i debateu amb els alumnes plans alternatius amb antelació.

Com hem comentat abans, s’estableix la possibilitat que els alumnes -que són professors del centre d’FP- puguin seguir el curs als ordinadors del centre habilitats a tal efecte.

5. Avaluació:

Avaluació final Tipus d’avaluació contingut finalitat

Avaluació del curs General i de cada bloc Revisió i millora del cursAvaluació de tutor Valoració del Suport rebut Revisió i millora per futures

versions del cursAvaluació dels coneixements de cada alumne i del projecte realitzat en grups reduïts.

Mitjançant valoració del projecte i avaluacions dels mòduls II i III

Emetre certificació assoliment del curs

Autoavaluació de l’alumne Auto-avaluació del treball realitzat

Ajudar al cicle d’aprenentatge de Kolb

Autoavaluació del treball en grup

Autoavaluació del treball realitzat en els diferents grups

Reflexió de la feina realitzada i contrast de les diferents avaluacions del mateix grup

Avaluació del treball i actitud de la resta d’alumnes

avaluació dels altres projectes i del treball en grup

Reflexió sobre la feina realitzada

19

Bibliografia

Coomey, M. i Stephenson, J. (2001). Online learning: it is all about dialogue, involvement, support and control-according to research. A J. Stephenson (Ed.), Teaching and learning online: pedagogies for new technologies. Londres: Kogan Page.

Downes, S. (2001). “Learning Objects: Resources for distance education worldwide”. The International Review of Research in Open and Distance Learning (IRRODL).

Gagné, R. M. (1985). The conditions of learning (4a. ed.). Nova York: Holt, Rinehart and Winston

Guàrdia, L& Maina, M. (2012). Conceptualització del disseny tecnopedagògic. (Mòdul didàctic UOC).

Kauchak, D. P. i Eggen, P. D. (1998). Learning and teaching: researched-based methods. Boston: Allyn & Bacon.

Knowles, M. S. (1971). The modern practice of adult education: andragogy versus pedagogy. Nova York: Association Press.

Kolb, D. A (1984). Experiential learning: experience as the source of learning and development. Englewood Cliffs, Nova Jersey: Prentice Hall.

Mason, R. (1998). “Models of online courses”. ALN Magazine, 2 (2).

Merril, M. David (2000). First principles of instruction . Utah University http://

mdavidmerrill.com/Papers/firstprinciplesbymerrill.pdf

PRENDES ESPINOSA, M. P. (Dir.) ( 2009 ) : "Plataformas de campus virtual de software libre : Análisis comparativo de la situación actual en las universidades españolas " . Informe del Proyecto EA-2008-0257 de la Secretaría de estado de Universidades e Investigación . Disponible en http://www.um.es/campusvirtuales/informe.html)

Stephenson, J. & Sangrà, A. (Mòdul didàctic UOC) Models pedagògics i e-learning.

20

.

Van Merriënboer, J. J. G. i Dijkstra, S. (1997). The four-component instructional design model for training complex cognitive skills. A R. D. ennyson, F. Schott, N. Seel i S. Dijkstra (Eds.), Instructional design: international perspectives. Vol. I: Theory, research,and models (pp. 427-445). Mahwah, Nova Jersey: Lawrence Erlbaum.

Williams, P., Schrum, L., Sangrà, A., & Guàrdia, L.(Mòdul didàctic UOC) Models de disseny tecnopedagògic.

-----------------------------

Enllaços utilitzats:

Web de Moodle: https://docs.moodle.org/28/en/Installing_Moodle

Curs de moodle a la web de la Generalitat Valenciana: http://cefire.edu.gva.es/course/view.php?id=10164

Wikipèdia: http://es.wikipedia.org/wiki/Moodle