La UAB impulsales relacions amb la XinaLa UAB impulsales relacions amb la Xina

l’autònoma 255

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA MARÇ-ABRIL DE 2012

NEIX SATCAT, UNAINICIATIVA PIONERA

La UAB i el CREAF han creatSatCat, el Servidor d’Imatgesde Satèl·lit de Catalunya,una iniciativa pioneraa l’Estat espanyol que ensofereix una visió sorprenenti desconeguda de la històriadel nostre territori.PÀG. 9

ES CONVOQUEN LESELECCIONS A RECTOR/A

El 24 de maig tindran llocles eleccions a rector orectora de la UniversitatAutònoma de Barcelona.Les candidatures s’han pogutpresentar fins al 23 d’abril.La campanya electoralcomençarà el 30 d’abril iacabarà el 23 de maig. PÀG. 5

En l’estratègia d’internacionalització, la Xina és cabdal. A la imatge, una classe d’Estudis d’Àsia Oriental, en què la UAB va ser pionera. PÀGS. 3 i 4

ES VACELEBRARELSALÓDEL’ENSENYAMENT

La UAB va ser present un anymés al Saló de l’Ensenyamenti al Saló Futura, celebratsa la Fira de Barcelona. Mésd’un centenar de professorsi d’informadors van orientarsobre tota l’oferta d’estudis ide serveis per al curs vinent.PÀG. 6

BLANCO

02

CAMPUS

Serà la primera vegadaque una universitatxinesa imparteixiaquests estudis

La Universitat d’Estudis Estrangers dePequín (Beijing Foreign Studies Uni-versity, BFSU) impartirà estudis de llen-gua i cultura catalanes a partir de l’any2013, gràcies a un acord amb la UAB. Seràla primera experiència d’aquest tipus enuna universitat xinesa. La llengua catala-na serà un itinerari d’estudis obligatori dela titulació de quatre anys d’Estudis His-pànics. La BFSU, que gaudeix d’un granprestigi, ofereix docència de vint-i-vuitidiomes estrangers a les seves titulacionsde grau i màster.

Aquesta iniciativa va sorgir arran de latrobada a Pequín entre la rectora de laUAB, Ana Ripoll, i el rector de la BFSU,Chen Yulu, el setembre de 2011, ambmotiu de la celebració del setantè aniver-sari de la BFSU, a la qual la rectora Ripollva ser convidada.

El projecte ha estat possible gràcies a laforta aposta per les relacions amb la Xinade la UAB, que ha contribuït a la creacióde l’Institut Confuci de Barcelona i haobert una oficina pròpia a Xangai. Tambéha estat fonamental la implicació deMinkang Zhou, professor de llengua xine-sa a la Facultat de Traducció i d’Interpre-tació de la UAB (principal referent enestudis d’Àsia oriental arreu d’Espanya).

El president de la Generalitat, ArturMas, ha manifestat a la rectora «tot elsuport» del Govern a aquesta iniciativa.La Generalitat col·laborarà en el projectea través de l’Institut Ramon Llull, institu-ció que promou el finançament de l’en-senyament i la difusió de la cultura cata-lana arreu del món, i que aportarà unprofessor lector per impartir les classesde català a la BFSU.

Aquesta iniciativa vol contribuir adonar a conèixer la cultura i la llenguacatalanes dins l’objectiu global d’enfortir

les relacions amb la Xina. El teixit econò-mic català té un vincle cada cop més sig-nificatiu amb la Xina, país amb el qualexisteix un dinàmic comerç d’importa-cions i on moltes empreses catalanestenen seus. A més, la comunitat xinesa és

sia Oriental. Concretament, la UABmanté una estreta col·laboració amb laBFSU des de 1989. Ambdues universitatshan signat diversos acords d’intercanvi ila BFSU és, a més, la institució xinesavinculada a l’Institut Confuci de Barce-lona, creat per la UAB, la UB i Casa Àsia.

D’altra banda, el curs 2011-2012, estu-dien a la UAB 39 alumnes xinesos degrau, 45 de doctorat, 49 de màster oficiali 55 de formació continuada, alhora que26 estudiants xinesos fan estades a laUAB a través del programa d’intercanvide la Universitat. Els xinesos són tambéun dels col·lectius que participen més enel programa Study Abroad, una iniciativaque permet fer estades a la UAB a estu-diants estrangers per ampliar la seva for-mació en estudis oficials, al marge delsprogrames de mobilitat i els convenisinternacionals. El curs 2011-2012, hi ha47 universitaris xinesos fent estades a laUAB. En total, doncs, aquest curs estu-dien a la UAB 261 alumnes xinesos.

Per tal d’enfortir les relacions amb laXina, la UAB va ser la primera universitatespanyola que va obrir una oficina prò-pia a la ciutat de Xangai, l’any 2008. Através d’aquesta oficina, s’ha donat difu-sió als programes de màster i doctorat ial programa Study Abroad entre els uni-versitaris del país.

Les relacions de la UAB amb la Xina impulsen elsestudis de llengua i cultura catalanes en aquest país

Els acords signats amb 37universitats i institucions

xineses de màxim nivell fan quela UAB encapçali les relacionsuniversitàries amb la Xina

una de les més importants a Catalunya.Les universitats tenen un paper cabdalen la tasca d’apropar ambdues cultures.

PIONERAENLESRELACIONSAMBLAXINALa UAB encapçala les relacions univer-sitàries amb la Xina amb acords signatsamb 37 universitats i institucions demàxim nivell d’aquest país, zona estratè-gica dins el projecte d’internacionalitza-ció de la Universitat. La UAB imparteixestudis de llengua xinesa des de 1988, elmateix any que es va crear el Centred’Estudis Xinesos. Va ser també la prime-ra universitat a implantar els Estudis d’À-

03

La UAB, a més, va crear l’Institut Con-fuci de Barcelona conjuntament ambCasa Àsia, la UB i l’Oficina Nacional d’En-senyament del Xinès com a LlenguaEstrangera. L’Institut Confuci promou elconeixement del mandarí i de la culturaxinesa en general, d’una manera similar acom actuen l’Instituto Cervantes o l’Ins-titut Ramon Llull.

Més recentment, la UAB ha estat laimpulsora del programa Ortelius, un nouespai de reconeixement acadèmic on laUniversitat Autònoma de Barcelona faràde pont entre universitats de l’Àsia orien-tal i de l’Amèrica Llatina per establir unaplataforma comuna per compartir i dis-senyar programes conjunts, tant d’estu-dis de grau com de màster. L’objectiu ésfomentar la mobilitat d’estudiants, pro-fessors i investigadors entre les universi-tats implicades.

• City University of Hong-Kong• Institute of European Studies (Chinese Academy

of Social Sciences)• Renmin University of China• The Chinese Academy of Social Sciences• Beijing Foreign Studies University• Beijing Language and Culture University• Zhongshan University• Zhejiang University• Xiangtan University• Beijing Technology and Business University• Nanjing University• Peking University• Shanghai International Studies University• Beijing International Studies University• Nanjing University Jinlin College• Shanghai Zhong QIAO College• Shanghai Bangde Technical Institute• Shanghai Dianji University• Zhejiang Yuexiu University of Foreign Languages• Xianda Economics and Humanities College• Instituto Superior de Industria, Comercio

y Lenguas Extranjeras de Shanghai• Shanghai Foreign Studies College• University of International Business and Economics• Shanghai Institute of Tourism• Shanghai Ocean Studies• China University of Political Science & Law• Hunan University• Soochow University• Beijing University of Posts & Telecommunications• Harbin Institute of Technology• Shanghai University of Political Science and Law• Sun Yat-sen University• Xi’an Jiaotong University• Tianjin Foreign Studies University• Yantai Integrated Information Center• Institute of Atmospheric Physics-Chinese Academy

of Sciences• Institute of Zoology - Chinese Academy of Sciences

Universitats xineses que hanestablert relacions amb la UAB

Una delegació d’universitats d’Etiòpia visita la UABEn el marc d’una estada europea de for-mació, responsables de quinze universi-tats d’Etiòpia van visitar, el dia 13 demarç, la Facultat de Veterinària perconèixer in situ la docència i la recercaavançada que es fa a Europa en l’àmbitde la ciència animal i dels aliments. Ladelegació africana va ser rebuda pelsvicerectors de Relacions Internacionals id’Investigació, Mercedes Unzeta i ManelLópez Béjar, respectivament, i per ladegana de la Facultat, Reyes Pla, així comtambé per professorat del Departamentde Ciència Animal i dels Aliments.

Mercedes Unzeta va destacar la interna-cionalització com un dels objectius de laUniversitat, que preveu l’establiment deprogrames de col·laboració amb centresd’altres països.

També va fer menció de projectes comOrtelius, amb universitats xineses i deLlatinoamèrica, i d’altres amb països afri-cans, com Gàmbia, Angola, Moçambic,Algèria o Kenya, tant a través de departa-ments de la Universitat com de laFundació Autònoma Solidària (FAS).

Tant la delegació visitant d’Etiòpia comla de la Universitat Autònoma de Barce-

lona van manifestar la voluntat de con-tinuar la col·laboració en el futur.

La visita va incloure una presentació, acàrrec del professor Ramon Casals,sobre la recerca nacional i internacionalque duu a terme el Grup de Recerca enRemugants i els serveis que ofereix aentitats relacionades amb el sectorramader. Es va presentar el Servei deNutrició i Benestar Animal (SNIBA), i elprofessor Buenaventura Guamis, direc-tor del CERPTA, va explicar els projectesestablerts amb països com Angola oMoçambic.

La rectora Ana Ripoll, durant la seva visita a la Xina el setembre passat.

El professor de la UAB Minkang Zhou, un dels impulsorsde les relacions de la UAB amb la Xina.

La UAB celebral’acte institucional del 8de març i les X JornadesDones i Drets

04 CAMPUS

Tenen lloc actes del Dia Internacional de la Dona

La UAB va organitzar diversos actes per alDia Internacional de la Dona, entre elsquals va destacar l’acte institucional del 8de març a l’edifici del Rectorat, i les XJornades Dones i Drets, que van tenir llocentre el 13 i el 15 de març a la Facultat deDret.

L’acte institucional va ser presidit perla rectora, Ana Ripoll, qui va defensar lanecessitat d’un major protagonismefemení en les esferes de poder i va animarles treballadores de la Universitat a anarmés enllà de la docència o la recerca icompetir per encapçalar càrrecs de gestió.Tot i que «lents», va reivindicar els avençosde la UAB en aquesta matèria i vaemplaçar la resta de centres a seguir elmateix camí després de recordar que no-més 11dels 77 rectors de l’Estat sóndones.

L’acte va acollir el lliurament del Premide reconeixement per la defensa dels drets

de les dones de la UAB, que va ser concedita la catedràtica de Geografia Maria DolorsGarcía Ramon, en reconeixença, entrealtres mèrits, del fet d’haver fundat i dirigitdes de 1987 el grup de recerca Geografia iGènere. Va ser presentada per la catedràti-ca emèrita de Geografia de la Universitatd’Arizona Janice Monk.

També hi van intervenir Carolina Gala,directora de l’Observatori per a la Igualtat,qui va exposar la memòria d’activitats del’últim curs, i Elvira Altés, professora delDepartament de Mitjans, Comunicació i

Es va lliurar el Premi de reconeixement per la defensa dels drets de les dones de la UAB a Maria Dolors García Ramon.

PREMIS

Doble premi per a l’estudiantde Dret David Gutiérrez

Premi Europeu d’Investigacióen Circovirus Porcí Tipus 2

Fàtima Bosch, distingidaamb el Premi Entramuntanat

David Gutiérrez, estudiant de la Facultat deDret, va ser seleccionat com a guanyador delPremi Carles i Enric de Godó, convocat per laSocietat Econòmica Barcelonesa d’Amics delPaís. Aquest és un guardó que distingeix la tra-jectòria personal d’un alumne d’acord amb lesseves condicions econòmiques, qualificacionsacadèmiques, compaginació dels estudis ambel món laboral, conducta i esforç. DavidGutiérrez, que cursa quart de la llicenciatura deDret, també va guanyar, juntament amb l’estu-diant de la Facultat de Dret David Daura, laquarta edició de la Lliga de Debat Universitari ala UAB 2012.

La investigadora de la UAB Fàtima Bosch, nas-cuda a Espolla (Alt Empordà), ha rebut el PremiEntramuntanat de l’any 2011 en reconeixençade la seva feina en el camp de la investigaciómèdica i perquè, liderant un equip que té ungran prestigi, s’ha especialitzat a buscar solu-cions a la diabetis. En aquesta desena edició delPremi Entramuntanat, la presidenta de l’entitatque els organitza, Isabel Bascompte, va subrat-llar «la reeixida carrera i el prestigi com ainvestigadora d’una empordanesa de soca-relque ens ha d’enorgullir». Fàtima Bosch ésdirectora del Centre de Biotecnologia Animal iTeràpia Gènica (CBATEG) de la UAB.

Cultura, qui va reflexionar sobre els estere-otips de gènere difosos pels mitjans decomunicació.

D’altra banda, les X Jornades Dones iDrets van abordar, des del punt de vistajurídic, qüestions transcendentals com laviolència masclista, el matrimoni, lareproducció i la maternitat o les novestendències en la protecció internacionalde la dona. Les ponències van ser imparti-des per catedràtiques i professores dediferents departaments de la Facultat deDret.

Dos projectes veterinaris del CReSA i de la UABhan guanyat el Premi Europeu d’Investigació enCircovirus Porcí Tipus 2 (PCV2), patrocinat per lacompanyia Boehringer Ingelheim. Els treballsrebran una aportació de 25.000 euros cadascunper estudiar la infecció causada per aquest virusi les malalties que hi estan relacionades. Elsprojectes premiats són «Avaluació de la viabili-tat de l’eradicació del circovirus porcí tipus 2mitjançant la vacunació massiva simultània detruges i garrins» i «Efecte de la vacunació sis-temàtica enfront el PCV2 a llarg termini en l’e-volució del virus», dels investigadors del CReSAi de la UAB Marina Sibila i Tuija Kekarainen.

CAMPUS 05

Les eleccions a rector o rectora de la UAB,convocades per al 24 de maig

La campanya electoralcomençarà el properdia 30 d’abril i acabaràel 23 de maig

El Consell de Govern, celebrat el 14 demarç, va aprovar el calendari electoralper a l’elecció del rector o rectora de laUniversitat Autònoma de Barcelona, quetindrà lloc el 24 de maig. El termini per ala presentació de candidatures és del 12al 23 d’abril, i la campanya electoral esdesenvoluparà entre el 30 d’abril i el 23de maig. Un cop finalitzada la campanyaelectoral, les eleccions es faran el dijous24 de maig. En el cas que es presenti mésd’una candidatura i que cap no aconse-gueixi la majoria absoluta de vots en laprimera volta de les votacions, es farà

una segona volta el dijous 31 de maig. Perprimer cop, es podrà escollir el rector orectora per mitjà de votació electrònica.

El rector o rectora és elegit per la comu-nitat universitària mitjançant l’elecciódirecta i el sufragi universal lliure i secretentre els catedràtics funcionaris en actiude la Universitat. La durada del mandatés de quatre anys, renovable per un únicmandat consecutiu.

La comunitat universitària es divi-deix, a efectes electorals, en quatre sec-tors: sector A, professorat funcionaridoctor dels cossos docents universita-ris; sector B, resta de personal acadè-mic i personal investigador en formacióque exerceixi funcions de docència;sector C, estudiants de grau i de post-grau; i sector D, personal d’administra-ció i serveis.

El Consell de Govern de la UAB aprova els criteris d’ajustdel personal docent investigador per al 2012

El Consell de Govern de la UAB, reunit el14 de març, va aprovar, entre d’altres, elscriteris d’ajust del PDI de la UAB per al2012. Aquest pla forma part de l’execuciódel pressupost de la Universitat aprovatpel Consell de Govern i el Consell Socialel mes de desembre passat.

Els criteris d’ajust presentats han estatfruit del treball d’una comissió que hagarantit la presència de representants detots els centres i àmbits de coneixementde la Universitat.

El pla es basa en l’aplicació d’un modelde distribució dels recursos del professo-rat que té en compte les necessitatsdocents dels departaments per als grausEEES, la seva productivitat científica i elsrecursos que integren la plantilla del PDIactual.

L’ajust en la despesa de professorat,que representa un estalvi d’aproximada-ment 4 milions, s’ha plantejat de maneraque tingui el menor impacte possible enles tasques docents i investigadores quesón pròpies de la Universitat.

La proposta d’ajust que hauran d’apli-car els departaments comportarà, entrealtres mesures, l’amortització de setantaplaces per jubilació de professorat.

El pla també inclou la reducció de l’ac-tivitat docent del professorat associat i lano-renovació d’alguns contractes d’a-questa figura, professionals i experts, la

principal activitat laboral dels quals esdesenvolupa fora de la Universitat.

L’ajust preveu la despesa destinada alprofessorat emèrit i les convocatòries deles llicències per a anys sabàtics, mesu-res amb la finalitat de facilitar que no totl’ajustament repercuteixi directamentsobre l’estructura dels departaments.

Calendari electoral

Presentació de candidatures: 12–23 d’abril

Campanya electoral: 30 abril–23 de maig

Jornada de votacions: 24 de maig

Segona volta de votacions: 31 de maig

CAMPUS06

Els estands de la UAB al Saló de l’Ensenyament i al Saló Futura (a baix, a la dreta) van ser molt visitats pels futurs estudiants.

La UAB va ser present, un any més, al Salóde l’Ensenyament, que va tenir lloc del 21al 25 de març, i al Saló Futura (el saló delsmàsters i postgraus), els dies 23 i 24 demarç, a Fira de Barcelona. Al llarg d’a-quests dies, la UAB va informar sobre elsestudis i serveis que oferirà el curs 2012-2013. Una de les novetats de l’oferta peral curs vinent és el Grau d’EducacióPrimària utilitzant l’anglès com a llenguavehicular. Els estudis de ciència i tecnolo-gia que ofereix la UAB també van tenir unlloc propi al Saló, a la zona anomenada

La UAB desplega tota la sevaoferta al Saló de l’Ensenyament

Segons el rànquing QS Best StudentCities in theWorld, Barcelona és l’onzenamillor ciutat del món per estudiar a launiversitat, perquè, entre altres factors,acull les dues universitats més prestigio-ses d’Espanya: la UAB i la UB. L’empresaQS (Quacquarelli Symonds, Ltd.) elaboraun prestigiós rànquing anual per escollirles sis-centes millors universitats delmón. Ara, QS ha fet pública aquesta novallista, que estableix quines són les millorsciutats del món per anar-hi com a estu-diant universitari. El rànquing s’ha ela-

Barcelona, onzena millor ciutat per estudiar

Espai Ciència. En aquesta àrea, diversesuniversitats, centres, institucions iempreses van mostrar i compartir ambels visitants les seves investigacions através de tallers i activitats interactivesper promoure l’interès dels joves per lescarreres científiques i tecnològiques. ElSaló, cita líder a Espanya del món educa-tiu, és visitat cada any per uns 75.000joves.

borat recopilant informació sobre lesciutats i basant-se en les dades aportadespel mateix QS World University Ranking.Així doncs, destaca que Barcelona acull«les dues universitats més prestigiosesd’Espanya», és a dir, la UAB i la UB, amb-dues situades entre les dues-centesmillors del món a l’últim rànquing d’uni-versitats. Segons QS, la reputació inter-nacional dels titulats a les universitatsbarcelonines indica que les perspectiveslaborals són bones per als que escullenestudiar a la capital catalana.

BREUS

«El recurs d’empara constitucional: cinc anydesprés de la reforma de 2007» és el títol de lajornada que es va fer el 16 de març a la Facultatde Dret. Aquest recurs constitueix una de lesgaranties jurisdiccionals més importants delsdrets fonamentals. La reforma de la Llei orgànica6/2007 del Tribunal Constitucional va modificarimportants aspectes del seu procediment detramitació. Al cap de cinc anys de l’entrada envigor d’aquesta llei, la jornada va fer-ne balançamb una ponència d’Ángeles García Frías,lletrada del Tribunal Constitucional i professorade Dret Tributari i Financer de la Universitatde Salamanca, i amb una taula rodona.

Jornada sobre el recursd’empara constitucional

Jornades adreçadesals docents de secundària

Simposi i Workshopde l’Escola de Turisme

Uns dos-cents professors de secundàriavan assistir, el 15 de febrer, a les X Jornadesd’Actualització Científica del Vallès Occidental,que van tractar sobre el futur energèticamb l’objectiu que els alumnes de secundàriaesdevinguin mediadors entre el món de laciència i la resta de la societat. Aquesta trobadava ser organitzada per l’Institut de Ciènciesde l’Educació de la UAB, el Centre de RecursosPedagògics del Vallès Occidental i l’Institutde Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) dela UAB. D’altra banda, del 23 al 25 de febrer,el Grup de Recerca en Didàctica de les CiènciesSocials (GREDICS) de la UAB va organitzarles IX Jornades Internacionals de Recerca enDidàctica de les Ciències Socials, centradesen la formació del pensament i l’educació dela ciutadania per a la convivència democràtica.

El 7 de març, l’Escola Universitària deTurisme i de Direcció Hotelera va celebrara l’Hotel Campus l’onzena edició del Simposi,un important espai de debat anual sobretemes d’actualitat en el sector turístic i hoteler,que enguany va tenir com a fil conductorla publicitat de les destinacions turístiquesi l’evolució que han fet de l’espot a les xarxessocials. Hi van participar professionalsprovinents d’agències publicitàries de renom,com ara DEC, BBDO i Double You. L’endemàva tenir lloc la trobada entre la Universitati el món empresarial, el Workshop. En laquinzena edició, aquesta trobada va tornara aplegar més de 25 empreses i un grannombre d’estudiants i titulats de l’Escola.

CAMPUS 07

El darrer Consell de Govern de la UAB vaaprovar nomenar doctors honoris causala fotògrafa Isabel Steva, Colita, i el gine-còleg veneçolà Roberto Romero, a pro-posta de les facultats de Ciències de laComunicació i de Medicina, respectiva-ment. D’aquesta manera, es reconeixeràla trajectòria d’una brillant fotògrafa vin-culada als moviments culturals i a la llui-ta antifranquista dels anys seixanta isetanta i d’una de les màximes autoritatsmundials en el terreny de la recerca peri-natal.

Colita serà apadrinada per FrancescVilanova, professor del Departamentd’Història Moderna i Contemporània isecretari de la Facultat de Ciències de laComunicació, i el doctor Romero tindràcom a padrí el catedràtic del Departa-ment de Pediatria, d’Obstetrícia iGinecologia i de Medicina Preventiva dela UAB Lluís Cabero.

La Facultat de Ciències de la Comu-nicació ha valorat que Colita «ha constru-ït una carrera professional i un arxiu d’unvalor incalculable», i ha destacat que«s’insereix en l’ampli moviment de l’Arts

and Crafts dels anys cinquanta i seixantadel segle passat, en què les noves formesd’art convivien amb una renovació del’ofici dels artesans en un difícil equilibrientre la tradició i la industrialitzaciódefinitives». Colita es va introduir al mónde la fotografia guiada per Oriol Mas-pons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs. Vacol·laborar amb la premsa més impor-tant de l’època. Va estar vinculada alsmoviments culturals antifranquistes ifeministes i va alternar la seva tasca coma fotoperiodista amb els treballs sobreel moviment cinematogràfic de l’Escolade Barcelona i sobre la crònica gràfica dela Gauche Divine. Des de l’arribada de lademocràcia, el seu treball es va centraren el paisatge urbà de Barcelona, i actu-alment es dedica a la recerca sobredones fotògrafes.

Roberto Romero, professor d’obstetrí-cia i ginecologia a la Universitat Estatalde Wayne (EUA), és una autoritat mun-dial en el camp de la docència i la recer-ca perinatals. El seu centre docent i derecerca a la Universitat Estatal de Wayneés un dels més importants del món enels camps de la genòmica i la proteòmi-ca al servei de la perinatologia. A més, laseva trajectòria personal destaca perquèva començar en un país poc destacat enel seu àmbit de recerca i després va con-tinuar als centres de més renom en l’àm-bit internacional.

S’aprova el nomenamentde dos doctors honoris causa

La fotògrafa IsabelSteva, Colita, i el ginecòlegRoberto Romeroseran nomenats al maig

El 15 de març, la UAB va acollir la provaCangur de matemàtiques 2012, un con-curs per a estudiants de secundària, bat-xillerat i formació professional que es fasimultàniament a centres d’arreu delmón. Es va dur a terme a les facultats deCiències i Ciències de l’Educació i a l’Es-cola d’Enginyeria (campus de Sabadell),amb la participació de més de mil alum-nes procedents d’instituts del Vallès. Laprova constava de trenta problemes, ambcinc opcions per a cadascun, formulatsper posar a prova la lògica dels partici-pants i no tant els seus coneixements defórmules. Els estudiants s’hi apunten

Es fan les proves Cangur de matemàtiques

BREUS

La Facultat de Dret va afegir-se a lacommemoració del bicentenari de la Constitucióde Cadis, considerada la primera carta magnamoderna de l’Estat, amb un acte el 19 de marça l’aula magna, on es van poder escoltar lesreflexions de l’historiador i polític Isidre Molas.El catedràtic de Dret Constitucional de la UAB,ja jubilat, va ser presentat pel degà, JosepMaria de Dios, qui va destacar la importànciadels càrrecs polítics que Molas ha exercit, comara president del PSC i vicepresident del Senat.«En el nom de Déu totpoderós, Pare, Filli Esperit Sant, autor i suprem legisladorde la societat». La frase introductòriade la Constitució de Cadis va ser l’escollidaper Molas per iniciar la ponència.Amb aquesta frase, va voler deixar clar el«caràcter reformista» d’un text que, lluny derevolucions, el que pretenia era unir els encaradèbils sectors liberals i l’Església en la lluitacontra «l’impiu» exèrcit d’ocupació de Napoleói pel retorn de Ferran VII. Per això, els seusarticles combinaven mesures com la llibertatd’impremta política amb la censura en textosreligiosos, o l’educació universal amb lavinculació a la doctrina catòlica. Tanmateix,debats com el de la Inquisició van debilitarl’aliança entre els diferents sectors representatsa les Corts de Cadis, factor que, segons Molas,va facilitar el retorn a l’absolutismede Ferran VII l’any 1814. A partir de llavors,la Pepa, com es coneixia popularmentla Constitució de Cadis, va esdevenir un símboldemocràtic i de separació de poders,i fins i tot es va restaurar breumentdurant el Trienni Liberal de 1820 a 1823.

Commemoraciódel bicentenaride laConstitució deCadis

voluntàriament des dels seus centres.Organitzada internacionalment per l’as-sociació Le Kangourou sans Frontières ipromoguda localment des de 1996 per laSocietat Catalana de Matemàtiques, elDepartament de Matemàtiques de la UABs’hi va afegir el 1999. A banda d’oferiraules per fer-hi el test, el Departamentorganitza al llarg del curs una classe pre-paratòria setmanal útil per al dia del con-curs. Enguany, a més, la UAB acollirà ellliurament de premis als estudiants cata-lans que hagin obtingut els millors resul-tats, en un acte que es farà el 22 de maig alRectorat.

CAMPUS08

http://www.uab.es/servei-llengues/

EL WEB

Si bé és indiscutible el rol de l’anglès com a llengua francade la comunitat acadèmica internacional, i el d’altresllengues com el francès, l’alemany o l’italià, que tambésón importants com a llengues de referència en determi-nats camps de coneixement, en l’estratègia d’internacio-nalització de laUABhi ha un idiomaque té una importàn-cia cabdal: el xinès.Com a consequència de l’aposta estratègica que ha fet

la Universitat per la Xina, UAB Idiomes ha estrenatrecentment el primer web de la Universitat traduït com-pletament al xinès. El web s’adreça a les persones de parlaxinesa que tinguin interès a conèixer el Servei d’Idiomesde la UAB.

L’antropòloga de la UAB Adriana Kaplan, el dia de la presentació de la Fundació Wassu, entitat que dirigirà.

BREUS

Manel Armengol, nou degàde la Facultat de Medicina

El catedràtic del Departament de CirurgiaManel Armengol és el nou degà de la Facultatde Medicina de la UAB. Completen l’equip deDeganat Maria Cònsul Giribet, María JosefaSabrià Pau, Joan Lluís Minguella Martí, MercèCampillo Grau, Miquel Sabrià Leal, CarlosGuarner Aguilar i Salvador Navarro Soto.Manel Armengol i Carrasco és catedràticde Cirurgia, amb plaça vinculada de cap deServei de Cirurgia General i Digestiva al’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron desde 1995. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgiaa la UAB el 1978 i, des de 1985, és doctoren Medicina i Cirurgia, també per la UAB.Armengol ja ha exercit diferentsresponsabilitats a la Facultat de Medicina.Ha estat vicedegà (1991-1996) de la Facultat,subcoordinador i coordinador de titulació(1996-2000), director del Departament deCirurgia (2000-2007) i coordinador de la UnitatDocent de l’Hospital Universitari de la Valld’Hebron (2007-2012). La seva activitatde recerca se centra en la cirurgia general idigestiva (càncer colorectal i paret abdominal).

Aquesta institucióinvestigarà sobre l’atenció ila prevenció de la mutilaciógenital femenina

L’antropòloga de la UAB Adriana Kaplandirigirà la nova Fundació Wassu, institu-ció pionera a Espanya per a l’atenció i laprevenció de la mutilació genital femeni-na des de la recerca i la transferència deconeixement. La Fundació va ser presen-tada el 14 de febrer pel vicerector deTransferència Social i Cultural de la UAB,Bonaventura Bassegoda.

La mutilació genital femenina (MGF) ésuna pràctica tradicional perjudicial queafecta cent quaranta milions de dones imés de tres milions de nenes a l’any a l’À-frica subsahariana. Gàmbia és un delspaïsos amb major prevalença d’MGF(78,3 %) i les dones gambianes immigra-

Es crea la Fundació Wassu

des presenten la taxa de fecunditat mésalta d’Espanya, la qual cosa trasllada elproblema al nostre país. Aquesta mutila-ció presenta conseqüències negatives,immediates i a llarg termini per a la salutde les nenes i de les dones.

La creació de la Fundació Wassu per-metrà afrontar els nous desafiamentsvinculats al creixement del projecte tanta l’Àfrica com a Europa. Es consolidarà elprojecte i s’agilitzaran la captació i gestiódels recursos, fet que permetrà potenciarencara més la investigació aplicada i latransferència del coneixement, pilars dela Fundació Wassu.

En una primera fase, la Fundacióincorpora com a patrons fundadors laUAB, la Fundació UAB (FUAB) i l’ONGespanyola Wassu Gàmbia Kafo, contra-part a Gàmbia. Té, a més, el suport dela Fundació Parc de Recerca UAB enqualitat de responsabilitat social corpo-rativa.

09

RECERCA

Ofereix una visiósorprenent i desconegudafins ara de la històriadel nostre territori

Es pot veure des de l’espai el boom urba-nístic dels darrers anys? Com era el litoralbarceloní fa quaranta anys? Des d’avuimateix, el servidor d’imatges de satèl·litde Catalunya, el SatCat, ens ofereix unavisió sorprenent, desconeguda fins ara,de la història del nostre territori. Els can-vis lents viscuts a les zones deltaiques, alscursos del riu o als boscos cremats, quesovint passen desapercebuts per a l’ullhumà, han quedat gravats des de l’espai iavui els podem recuperar.

La UAB i el CREAF han presentat el pro-jecte SatCat, una iniciativa pionera al’Estat espanyol que dóna accés a un banchistòric d’imatges del territori català pre-ses pels satèl·lits Landsat entre l’any 1972i l’actualitat. La informació recollida en elservidor és pública i permetrà avançar enla recerca i l’estudi dels canvis del nostreterritori. El Grup de Recerca Mètodes i

Aplicacions en Teledetecció i Sistemesd’Informació Geogràfica (Grumets), diri-git pel professor Xavier Pons i format permembres de la UAB i del CREAF, ha tre-ballat des de l’any 2002 en el disseny i l’e-laboració del SatCat.

El SatCat permet reconstruir i analitzarels canvis històrics més emblemàtics delterritori català. La llista d’aplicacions d’a-quest banc de dades és tan diversa com elterritori i la seva història en els darrersquaranta anys, però podem esmentar,com a exemples, la dinàmica del delta de

l’Ebre, en què es pot veure tant el cicleintraanual dels arrossars com la dinàmicade la línia de costa, que ha retrocedit elsdarrers anys.També es podenobservar elscanvis de nivell dels embassaments, comels de Sau-Susqueda o el de Boadella; l’a-bans i el després de la construcció de lapresa de Rialb; la dinàmica de la zona deldelta del Llobregat, amb l’aparició de latercera pista de l’aeroport; el desviamentdel riu i l’ampliació del port, entre d’al-tres. Podeu consultar aquesta eina a http://opengis.uab.cat/wms/satcat/index.htm.

Es descobreix una nova espècie de tortuga de l’època dels dinosauresInvestigadors de l’Institut Catatà dePaleontologia Miquel Crusafont (ICP),del Museu de la Conca Dellà (MCD) i dela Universitat Autònoma de Barcelona(UAB) han publicat recentment, a la ver-sió digital de la revista CretaceousResearch, la troballa i descripció d’unatortuga del final de l’època dels dinosau-res.

Josep Marmi, Àngel Luján i ÀngelGalobart, de l’ICP, Rodrigo Gaete, del’MCD, i Violeta Riera i Oriol Oms, de laUAB, han batejat aquesta nova espècieamb el nom de Polysternon isonae, enreconeixement al municipi d’Isona i

Neix SatCat, un projecte pioner a l’Estat espanyolEs tracta d’un servidor d’imatges de satèl·lit de Catalunya

A l’esquerra, una imatge extreta del SatCat. A la dreta, el grup Grumets, que ha treballat en el projecte.

Conca Dellà, on s’han trobat les restesfòssils de l’espècimen tipus.

Durant els darrers anys, al municipid’Isona i Conca Dellà s’han realitzatnombrosos descobriments de restes detortugues, repartits per diferents jaci-ments. Un d’aquests jaciments, el delbarranc de Torrebilles, ha proporcionatrestes força completes que han permèsdescriure la nova espècie Polysternon iso-nae.

Les restes trobades al barranc de Tor-rebilles consisteixen en desenes de pla-ques aïllades derivades de la fragmenta-ció de les closques a través de les seves

sutures i, el que és més important, unfragment de la part ventral d’una closca,una altra closca quasi sencera i fragmentsde closques que, sense ser del tot com-pletes, mostren trets morfològics forçainteressants per als paleontòlegs, i quehan permès descriure aquesta nova espè-cie. Aquestes restes es van recuperardurant dues campanyes d’excavaciódutes a terme durant els estius dels anys2008 i 2009.

A diferència d’altres gèneres de tortu-gues, sembla que Polysternon isonae nova sobreviure al final del Cretaci i es vaextingir juntament amb els dinosaures.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Neuroètica: del laboratori a la legislació

Estudia mecanismesneurobiològics relacionatsamb la percepció, l’atenció,la memòria o el raonament

La URNC desenvolupa línies de recercaen l’àmbit de la neuroimatge per estu-diar trastorns mentals i neurològics, aixícom també funcions cognitives normalsi excepcionals. Els seus membres fan ser-vir tècniques de ressonància magnètica(RM) estructural i funcional per a l’estu-di neuropsicològic de malalties psiquià-triques infantils i adultes, de malaltiesneurològiques i de processos cognitiusen persones sanes.

En l’actualitat, els investigadors treba-llen en sis línies de recerca. Dues de lesque tenen més projectes en marxa són ladedicada a l’estudi del trastorn per dèfi-

A la foto: F. Pastoriza, J. Fauquet, J. M. Rabanal, L. Galindo, L. González, M. Picado, N. Roe, O. Vilarroya, D. Bergéi R. Cortizo. Hi falten: J. C. Soliva, S. Carmona, A. Moreno i E.R. Rodríguez.

cit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i laque estudia l’esquizofrènia i altres tras-torns psicòtics.

Dins de la primera, estudien el TDAHen infants i adults, observant aspectescom els circuits cerebrals de l’angoixa, lamotivació o les funcions executives, lesalteracions estructurals del cervell i elsefectes de l’entrenament cognitiu.

En la línia de recerca sobre esquizofrè-nia i altres trastorns psicòtics, investi-guen els marcadors estructurals i funcio-nals de neuroimatge d’aquests tipus demalalties, les alteracions cerebrals en elsprimers diagnòstics o la potencial relacióentre els trets de personalitat i aqueststrastorns.

Altres projectes de recerca en marxa secentren en els trastorns d’ansietat i del’epilèpsia. A més, actualment també rea-litza un estudi en població general perobservar mitjançant ressonància magnè-tica els canvis cerebrals i hormonalsdurant l’embaràs i la maternitat.

Al llarg de la seva trajectòria, els mem-bres de la URNC han liderat set impor-tants projectes de recerca finançats perl’antic Ministeri de Ciència i Innovació,la Fundación Alicia Koplowitz, el Fondo

Unitat deRecerca enNeurociènciaCognitiva (URNC)

La UAB, l’Institut Municipal d’Assistèn-cia Sanitària (IMAS, actualment Parc deSalut Mar) i l’empresa CorporacióSanitària (CRC) van unir esforços l’any2003 per fer recerca en l’àmbit de lesciències de la salut. I en aquest marc vanéixer la Unitat de Recerca en Neuro-ciència Cognitiva (URNC), amb l’objec-tiu d’impulsar la investigació avançadaen aquesta disciplina, que estudia elsmecanismes neurobiològics implicats enels processos cognitius –relacionats ambaspectes com la percepció, l’atenció, lamemòria o el raonament.

Adscrita al Departament de Psiquiatriai Medicina Legal de la UAB i dirigida pelprofessor Óscar Vilarroya, la URNCcol·labora estretament amb el Servei dePsiquiatria de l’Hospital del Mar, dirigitpel Dr. Antoni Bulbena, i amb el Serveide Psiquiatria de l’Hospital de la Valld’Hebron, amb el Dr. Miquel Casas. LaUnitat és un grup de recerca multidisci-plinari format per metges radiòlegs, psi-quiatres, psicòlegs i altres investigadors.En total, actualment són setze membres:cinc principals i onze col·laboradors.

Aquest és un grup de recercamultidisciplinari format permetges radiòlegs, psiquiatres,psicòlegs i altres investigadors

de Investigación Sanitaria o el Centropara el Desarrollo Tecnológico Industrial.Aquests i altres projectes han donat coma resultat més d’una trentena d’articlesen revistes de referència i la direcció decinc tesis doctorals al si de la Unitat.

Pel que fa a iniciatives formatives, elsinvestigadors organitzen anualment elCurs de Neuroimatge Avançada en Neu-rociència Cognitiva i Psiquiatria, queenguany té lloc entre els dies 10 i 12 demaig i que ja arriba a la sisena edició.

CURS DE NEUROIMATGEAquest curs de postgrau, dirigit a clínics iinvestigadors provinents de la psiquia-tria, la neurologia, la psicologia, la neuro-radiologia i la medicina nuclear, és unaintroducció a les tècniques i els dissenysexperimentals de neuroimatge que s’uti-litzen en la recerca en neurociència cog-nitiva i psiquiatria.

En el vessant divulgatiu, la URNCcol·labora amb la Càtedra «El CervellSocial» de la UAB, que té com a objectiureflexionar sobre la neurociència social,un camp de recerca que explora les basesneurobiològiques del comportamentsocial humà, i familiaritzar-hi la societat.

Els investigadors de la URNC col·laboren amb la Càtedra «El Cervell Social» de la UABen l’organització del debat «Neuroethics: from lab to law. A scientific scrutiny of socia-bility, responsability and criminality», que tindrà lloc els dies 12 i 13 de novembre, aCosmoCaixa Barcelona. Al debat, liderat científicament per Óscar Vilarroya, director dela URNC, i Adolf Tobeña, catedràtic de Psiquiatria i Medicina Legal, hi participaranexperts nacionals i internacionals de renom per abordar aquesta àrea científica novaque s’ocupa de les bases neurobiològiques de molts aspectes crítics per a la societat.Entre d’altres, es plantejaran qüestions com: què poden aportar les tècniques de neu-roimatge al judici moral, la presa de decisions o l’empatia?; quin coneixement dóna lapsiquiatria en l’atribució de responsabilitat en les psicopaties, l’addicció o el joc?, o quèprediu la genètica sobre la predisposició prosocial?

11RECERCA

Nou servei de simulació de sistemes socials

BREUS

Jornada tècnica sobre malaltiesminoritàries al Parlament

10è Cicle Anual de Seminarissobre Migracions

Resolen un enigma sobrel’escalfament de l’univers

La teoria de la inflació postula que en elsprimers instants del Big Bang, l’univers vacréixer de forma exponencial en una ínfimafracció de segon. En aquest període de temps,la temperatura va disminuir en un factor alvoltant de cent mil vegades el seu valor inicial.La temperatura va tornar a pujar en un procésde reescalfament, de manera que es vanrecombinar les partícules elementalsper crear els primers àtoms i estrelles.Investigadors de l’Institut de Ciènciesde l’Espai (CSIC-IEEC), al campus de la UAB,han aconseguit explicar per primera vegadaaquest reescalfament de l’univers des de lafísica fonamental. El treball ha estat publicatrecentment a la prestigiosa revista PhysicalReview Letters.

Una molècula sintètica inhibeixla formació de tumors

En el marc del cinquè Dia Mundial de lesMalalties Minoritàries, sota el lema «Tots juntsfem pinya», el Parlament de Catalunya vaacollir, el 29 de febrer, una jornada tècnicaorganitzada per la Fundació Doctor Robertde la UAB, entre altres institucions. A la sessiód’obertura, la presidenta del Parlament, Núriade Gispert, va expressar la necessitat del’esforç col·lectiu i la solidaritat per fer frontals reptes sanitari, social i humà que impliquenaquestes malalties. La catedràtica delDepartament de Bioquímica i de BiologiaMolecular de la UAB i directora del Centre deBiotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBATEG),Fàtima Bosch, hi va impartir una conferènciasobre els avenços en teràpia gènica.

Investigadors de l’Institut de Biotec-nologia i de Biomedicina (IBB) de la UAB,liderats pel professor Raúl Castaño, encol·laboració amb l’investigador del’Institut de Química Avançada del CSICAmadeu Llebaria, han sintetitzat unamolècula al laboratori que activa demanera eficient i controlada la respostaimmunològica contra la proliferació detumors. En experiments realitzats ambratolins, l’administració de la molècularedueix dràsticament la formació demetàstasi als pulmons en un model demelanoma. La recerca ha estat publicadaa The Journal of Immunology.

Els limfòcits iNKT lluiten contra elstumors alliberant unes proteïnes, lescitocines, que activen la resposta immu-nitària i destrueixen les cèl·lules malig-nes. Per tal de forçar la resposta immu-nitària de manera artificial, fa anys queels científics treballen amb un glicolípid

Els investigadors de l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la UAB, liderats pel professor Raúl Castaño, a l’esquerra.

que activa els glòbuls blancs, però ho fade manera desenfrenada.

Els investigadors han dissenyat i sinte-titzat una molècula molt similar al glico-lípid, però amb petits canvis en la sevaestructura que permeten una activacióeficient i controlada de la resposta im-munitària. La nova molècula, HS44, s’haprovat en ratolins, als quals s’ha transfe-rit un melanoma agressiu que fa metàs-tasi als pulmons. Aquest model serviràper estudiar el càncer en humans. Elsresultats són concloents: inhibeix lametàstasi als pulmons. A més, redueix lapossibilitat que s’estimuli una respostaautoimmunitària perjudicial per a l’or-ganisme i, segons la via d’administració,pot provocar una resposta immunitàriaadequada per al tractament d’infeccionsmicrobianes com a adjuvant a les vacu-nes. Aquests resultats suggereixen unapossible aplicació terapèutica en el futur.

Un nou servei de la UAB permetrà rea-litzar la simulació computacional desistemes socials. L’acte de presentaciódel Laboratori de Simulació de Dinà-miques Sociohistòriques (LSDS) vatenir lloc el 21 de febrer, a la Facultat deDret.

La simulació per ordinador és una einamolt útil per a la recerca en el camp deles ciències socials, especialment si per-met que persones reals interactuïn ambun entorn virtual per estudiar-ne lesreaccions. L’objectiu de l’LSDS és, doncs,promoure l’estudi de fenòmens socialsmitjançant computadores.

La simulació permet crear un modelvirtual de ciutat per estudiar com gestio-nar millor el trànsit i veure quin resultatdonaria el canvi de direcció d’un o méscarrers, o analitzar diferents rutes de sor-tides d’emergència a edificis i instal·la-cions, o organitzar una subhasta virtualper veure com reaccionen personesreals... El ventall de possibilitats és moltampli i comprèn terrenys com el comerç,la mobilitat, la gestió de crisis i emergèn-cies, la planificació territorial, etc. L’LSDSpermetrà fer servir aquest tipus d’eines agrups de recerca de la UAB, de fora de laUAB i a organismes públics i privats.

Fins al 7 de juny tindrà lloc, a la Facultatde Filosofia i Lletres, el 10è Cicle Anual deSeminaris sobre Migracions, organitzat pelGrup de Recerca sobre Migracions (GRM) delDepartament de Geografia. La conferènciainaugural es va fer el 18 de gener, a càrrecdel professor Douglas Massey, sociòleg de laUniversitat de Princeton, que va dissertarsobre «La guerra antiimmigrants als EstatsUnits d’Amèrica». Enguany, el cicle comprènsis conferències, que imparteixen, un copal mes, reconeguts experts internacionalsen l’àmbit de les migracions. Les sessionssón obertes al públic i es fan a la Sala deJuntes de la Facultat de Filosofia i Lletres.La pròxima serà l’11 de maig.

12 RECERCA

Noucodide conductadecompeticionsesportives

La velocitat actual d’acidificaciódels oceans no té precedents

Les emissions antropogèniques de CO2,a més de provocar l’escalfament global,alteren la química de les aigües delsmars i dels oceans i les condueixen cap auna progressiva acidificació. Aquestcanvi té importants repercussions per alsorganismes i ecosistemes marins. Unestudi internacional publicat a Science ien què ha participat la investigadora del’ICTA Patrizia Ziveri conclou que, al llargdels últims tres-cents milions d’anys dela història de la Terra, la química oceàni-ca ha experimentat profunds canvis,però cap d’ells no sembla haver estatalhora tan ràpid, tan global i de tantamagnitud com l’actual.

L’estudi ha estat liderat per científics deles universitats de Colúmbia (EUA) iBristol (Regne Unit) i també hi ha parti-cipat l’investigador ICREA del CSICCarles Pelejero.

L’acidificació marina es produeix amesura que el CO2 emès per les activitatshumanes, derivat fonamentalment de lacrema de combustibles fòssils, es dissolen els oceans. Més del 30 % de les emis-sions antropogèniques de CO2 passadirectament als oceans, que es tornen

En la recerca,publicada a la revistaScience, hi ha participatuna investigadora de l’ICTA

El Grup de Recerca de Seguretat en Xarxesi Aplicacions Distribuïdes (SENDA) de laUAB ha desenvolupat l’aplicació per amòbils Incidències 2.0 per proporcionarals ciutadans un sistema gratuït, simple iàgil de notificació i consulta en temps realde l’estat de la xarxa de transport públicde l’àrea metropolitana de Barcelona.Incidències 2.0 permet als usuaris conèi-xer a través del telèfon mòbil les incidèn-cies que afecten les línies de metro, delsFerrocarrils de la Generalitat i dels trensde Rodalies de Catalunya. El sistema està

disponible tant per a mòbils amb sistemaoperatiu Android com per a iPhone.

L’aplicació se serveix de les notifica-cions que fan els usuaris, així com de lesincidències proporcionades pels opera-dors dels transports ferroviaris de l’àreametropolitana de Barcelona. Retards,avaries, canvis d’horaris, etc. són absor-bits pel sistema i publicats perquè elsusuaris puguin saber al moment l’estat dela xarxa de transport iminimitzar l’afecta-ció que els pugui provocar. Si bé actual-ment ja existeixen alguns sistemes per

Nova aplicació per notificarles incidències del transport públic

notificar incidències, la majoria no dispo-sa d’un sistema automàtic per gestionarla informació, la qual cosa dificulta la fil-tració i la recepció de les notificacions.«Incidències 2.0 pot ajudar a resoldreaquestes mancances i podria convertir-seen un sistema de notificació i publicacióeficient i veraç, que es beneficiï de l’apor-tació de tots els usuaris que hi partici-pen», assenyala el doctor Jordi HerreraJoancomartí, investigador de SENDA. Desdel punt de vista de la recerca, Herreraexplica: «Volem avaluar diferents meca-nismes per analitzar les millors tècniquesque permetin filtrar i validar acurada-ment la informació mantenint un elevatgrau d’automatització».

Investigadors de l’Equip de Desenvolu-pament Organitzacional (EDO) de laUniversitat Autònoma de Barcelona, encol·laboració amb el Consell Superiord’Esports, han estudiat el fenomen de lesactituds intolerants i violentes al món del’esport escolar i han elaborat un codide conducta que inclou indicacions pera tots els actors que intervenen en el sec-tor: escolars, familiars, entrenadors,docents, àrbitres i institucions educati-ves i esportives.

El document es va presentar el 21 defebrer, a la UAB, en el marc de la Jornadasobre Prevenció de la Intolerància a lesCompeticions Esportives.

CODI BASAT EN UN ESTUDIEl codi es basa en els resultats de l’estudi«Prevenció d’actituds intolerants a lescompeticions esportives escolars», per alqual s’han fet més de 550 enquestes i 44entrevistes, entre altres accions.

Els resultats revelen que, segons l’opi-nió d’un 20 % de les persones consulta-des, es donen freqüentment comporta-ments violents i intolerants a les compe-ticions esportives escolars. Les raonsprincipals de la violència són de tipuspersonal (vinculades a l’individualisme,l’orgull i la gelosia) i de tipus social (comara la preocupació per obtenir resultats il’efecte contaminant d’estar en un grupon hi ha intolerants).

progressivament més àcids. L’acidifi-cació perjudica moltes formes de vidamarina i interfereix, per exemple, en eldesenvolupament d’espècies que cons-trueixen closques o esquelets de carbo-nat càlcic, com els corals o els mol·luscs.També pot afectar espècies del fitoplànc-ton, que constitueix una baula essencialde les xarxes tròfiques marines, de lesquals depenen els peixos, els crustacis ialtres espècies.

Gran part de la recerca sobre aquestaproblemàtica es basa en l’experimenta-ció en aquaris que simulen escenarisfuturs d’acidificació i avaluen la respostadels organismes. Per a aquest estudi,però, s’ha analitzat el registre geològicmitjançant anàlisis paleontològiques igeoquímiques i s’han cercat esdeveni-ments passats d’acidificació per detectarpossibles efectes en la biota marina.

Un espècimen de nanofòssil calcari corroït pel procésd'acidificació.

13

COMUNITAT

La UAB potencia l’emprenedoriaentre els doctorands

El moment actual necessita l’apropa-ment entre universitat i empresa, i són elsnous doctors els que han de liderar i afa-vorir els vincles que ho facin possible.Davant d’aquest repte, la UAB ha posaten marxa un curs pioner d’emprenedoriai empresa per a estudiants de doctorat idoctors recents: U2B: From University toBusiness.

La sessió d’inauguració del curs va tenirlloc el 9 de març. L’investigador i empre-nedor Pere-Joan Cardona, cap de laUnitat de Tuberculosi Experimental, ala Fundació Institut d’Investigació enCiències de la Salut Germans Trias i Pujoli professor de la UAB, va pronunciar laconferència «El cas de la RUTI: la prime-ra vacuna terapèutica contra la tubercu-losi». A continuació, el coordinador idocent del curs, Gabriel Masfurroll, vaimpartir la lliçó «Què s’espera d’unemprenedor?».

La col·laboració entre universitat iempresa és un dels pilars d’una econo-mia basada en el coneixement i la inno-vació. La implantació del nou doctorat esplanteja, a més, en un context en el qualels titulats doctors han de potenciar les

Es posa en marxaun curs pionerd’emprenedoria per aestudiants de doctorat

seves habilitats, apropar-se al mónempresarial i ampliar, així, la quantitat ila qualitat de les seves potencials sorti-des professionals.

TREBALLAR AL SECTOR EMPRESARIALEstudis recents revelen que, a Espanya,menys del 16 % dels doctors treballa alsector empresarial, mentre que als paï-sos considerats més avançats, en elsquals les empreses fa anys que apostenper la innovació i la interacció amb l’a-cadèmia, el percentatge se situa al vol-tant del 40 %. Aquest és un gran repteperquè la contractació de doctors a lesempreses és fonamental per al desenvo-lupament de nous productes i estratè-gies de mercat.

El curs U2B: From University to Busi-ness proporciona als doctors de la UABuna base integral de coneixements i

Els estudiants de doctorat que han fet el curs, amb la rectora i part de l’equip docent.

elements crítics sobre emprenedoria igestió empresarial, aspectes pràcticssobre com esdevenir un emprenedori exemples concrets d’empreses quehan sorgit d’iniciatives innovadores, ifomenta i potencia l’esperit emprene-dor i d’iniciativa. L’objectiu final ésl’ampliació de les possibilitats de quèdisposen els doctors per al seu desen-volupament professional al món em-presarial.

El curs, que dura set setmanes, s’a-dreça a doctors titulats que hagin finalit-zat els estudis en els dos últims cursos ials que estiguin a l’últim any de la sevatesi. En total, unes seixanta hores de for-mació, que s’imparteixen en cap de set-mana i que, fonamentalment, segueixen

Aquest curs s’ha dissenyatseguint el model de les escolesde negoci, amb grups reduïtsi sessions molt pràctiques

el model de les escoles de negoci, ambsessions molt pràctiques, on els profes-sors s’adrecen a un nombre relativamentpetit d’estudiants que en algunes ses-sions es divideixen fins i tot en grupsmés petits.

Aquest projecte, emmarcat dins elCampus d’Excel·lència InternacionalUABCEI, Aposta pel Coneixement i laInnovació, té la col·laboració i el patroci-ni de diverses empreses de primer ordre.S’espera que alguns dels projectes derecerca empresarial dels estudiants delcurs es concretin en estades d’un any depràctiques en algunes de les empresespatrocinadores.

Des del curs 2009, la UAB disposa d’una unitat que dóna suport als doctorands: laUnitat de Formació i Orientació de Doctors, que es dedica a dissenyar, posar en fun-cionament i gestionar totes aquelles mesures necessàries (serveis, accions, progra-mes...) perquè les doctores i els doctors de la UAB disposin de les millors i mésàmplies possibilitats d’inserció laboral en institucions, empreses i organitzacionsfora de la mateixa Universitat.

Els titulats doctors han de potenciar les seves habilitats, apropar-se al mónempresarial i ampliar, així, la quantitat i la qualitat de les seves potencials sortidesprofessionals. La UAB considera que els nous doctors han de liderar i afavorir queels vincles entre universitat i empresa siguin més estrets, i s’ha de convertir enpeces clau del motor industrial, cultural i de coneixement del país.

Una unitat que dóna suport als doctorands

COMUNITAT14

Ventura Pons presenta el seu darrer treball

El cineasta Ventura Pons va assistir, el 16de febrer, a la preestrena de la seva últimapel·lícula,Any de gràcia, a l’edifici Cinemade la plaça Cívica. Aquest film, amb guióoriginal del mateix autor, és la vint-i-qua-trena pel·lícula que dirigeix Pons.

Anteriorment, el cineasta havia vinguta la UAB per presentar-hi Mil cretins,també al cinema de la plaça Cívica.Aquesta era la segona adaptació d’unaobra de Quim Monzó, després d’El per-què de tot plegat (1995).

Ventura Pons va dedicar-se a la direccióteatral abans d’iniciar la seva obra cine-matogràfica. Va debutar com a realitza-

salut. Amb la UAB, ha dut a terme diver-ses col·laboracions en els darrers anys,com la informatització de centres edu-catius i la participació en la seva FestaMajor. Bona part dels socis i col·la-boradors de l’entitat són, a més, treballa-dors de la Universitat.

PLA RENOVIEl Pla Renovi de la UAB té com a objectiula renovació d’ordinadors de la sevaxarxa interna amb la condició d’entregarels antics en bones condicions, els qualssón donats a institucions i associacionssense ànim de lucre. Entre els principalsbeneficiaris es troben escoles, instituts ientitats de l’entorn més proper. En elsdarrers dos anys, una cinquantena d’ins-titucions han rebut més de nou-centsordinadors.

La UAB dóna 40 ordinadorsa una escola de Burkina Faso

L’escola Cardenal Lavigerie, ubicada aOuagadougou, capital de Burkina Faso,ha rebut quaranta ordinadors de la UABdonats en el marc del Pla Renovi dematerial informàtic.

Els ordinadors han servit per equiparuna aula d’informàtica del centre educa-tiu, que dóna formació professional desecretaria i comptabilitat a més de tres-cents alumnes. El projecte ha estatimpulsat per l’associació MujeresBurkina, de la qual Montserrat Riba, tèc-nica responsable de Restauració de laUAB, n’és secretària.

Mujeres Burkina treballa per a la millo-ra de les condicions de vida de les donesdel país centreafricà, un dels més pobresdel món. Hi desenvolupa, entre altresprojectes, la concessió de microcrèdits iel foment de l’accés a l’educació i la

dor l’any 1977 amb el documentalOcaña, retrat intermitent, pel·lículaemblemàtica del cinema de la Transiciócentrada en la figura de l’artista JoséPérez Ocaña, que va ser exhibida alFestival Internacional de Cinema deCannes. Va continuar dirigint comèdiescostumistes com El vicari d’Olot (1980),La rossa del bar (1986) o Què t’hi jugues,Mari Pili? (1991). Pons és conseller de laSGAE i patró de la Fundació Autor, i haestat vicepresident de l’Acadèmia de lesArts i les Ciències Cinematogràfiquesd’Espanya. El 1995 va ser guardonat ambel Premi Nacional de Cinema.

El DDD escala posicions enel rànquing de Biblioteques

Diverses activitats delsrepresentants estudiantils

Coincidint amb el primer aniversaride la seva constitució, el Consell del’Estudiantat de les Universitats Catalanes(Ceucat) va organitzar les II JornadesObertes, que van tenir lloc els dies10 i 11 de març a l’edifici històric de la UB.El Ceucat és l’òrgan unitari que coordinala representació institucional dels estudiantsde les dotze universitats catalanes i exerceixd’interlocutor amb les administracionspúbliques. Va néixer el febrer de 2011sota l’impuls del Consell Interuniversitari deCatalunya, que agrupa rectors i Generalitat.D’altra banda, la UAB va organitzar,entre el 5 i el 9 de març, una nova ediciódel Curs sobre Representació Estudiantil,convalidable per tres crèdits de lliure elecció.L’activitat, dirigida especialment a estudiantsmembres de les juntes de facultat i claustrals,va analitzar els canals de participaciói representació de l’alumnat mitjançant cincgrans eixos: l’organització de la representacióestudiantil a la UAB, la figura del delegat declasse i de curs, els òrgans de representaciósuprauniversitaris, les normatives bàsiquesque afecten l’estudiant i la participació,i altres formes de participació a la UABa través d’associacions i col·lectius.

El Dipòsit Digital de Documents (DDD)de la UAB continua sent el repositori espanyolmés ben posicionat, segons l’última ediciódel Ranking web de repositorios del mundoelaborat pel CSIC.L’edició de gener de 2012 del rànquingavalua el dipòsit digital de 1.240 institucionsde tot el món en diferents categories: rànquingmundial, top Europa i top institucionals.En la llista mundial el DDD ocupa l’11è lloc.Entre els 50 primers repositoris, n’hi ha dosmés d’espanyols: el portal UPCommonsen el lloc 17è i el Digital CSIC en la posició 45.En el top Europa, el DDD apareixa la 4a posició, només precedit pels dipòsitsUK PubMed Central, CERN (Suïssa) i HAL(França). En la llista de dipòsits institucionals,el DDD també és el repositori espanyolmés ben posicionat i ocupa el 7è lloc.Els indicadors web utilitzats per elaborarel rànquing mesuren la visibilitat i l’impactedels repositoris científics. Podeu consultar lametodologia utilitzada i el rànquing complet a:http://repositries.webometrics.info/toprep_es.asp

BREUS

Després d’estar alMacba,ara romandrà exposata la Biblioteca iHemerotecadeComunicació

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

ELS DIPUTATS DE LES ILLES BALEARSA LES CORTS DE CADIS. Lluís Roura i Aulinas.Ciutat deMallorca: Documenta Balear, 2012.Entre 1830 i 1813, les Corts reunidesa Cadis van protagonitzar el primer intentde revolució liberal en la història d’Espanya.Lluís Roura i Aulinas, catedràtic d’HistòriaModerna a la UAB, analitza en aquest llibreel procés d’elecció i de participació delsdiputats mallorquins a Cadis, emmarcatsen el context de l’impacte a les Balearsdel reformisme il·lustrat, la RevolucióFrancesa de 1789 i la guerra contra Napoleó.

DIGUEM PROU! Indignació i respostesa un sistemamalalt. Arcadi Oliveres.Barcelona: Angle, 2012.«El sistema capitalista ha tocat fons»,diu Arcadi Oliveres, doctor en CiènciesEconòmiques i professor del Departamentd’Economia Aplicada de la UAB, i asseguraque ni les retallades ni els rescats no«salvaran» una economia sustentada en lainjustícia social. Com pot ser que, mentre esdonen diners als bancs, hi hagi famílies vivintal carrer? Com pot ser que els que posennota als països siguin els mateixos queespeculen amb les finances i retallen elsdrets socials? Com pot ser que, havent-hiprou recursos per a tothom, cada dia es morigent de gana i els rics siguin cada copmés rics i els pobres cada dia més pobres?Mentrestant, els polítics ens diuen queno hi poden fer més. «Un sistema que dónaprioritat als interessos d’alguns per sobrede les vides humanes és un sistema malalt»,assegura Oliveres en aquest llibre.

L’artista Pep Duran cedeixel seu Retaule laic a la UAB

L’artista Pep Duran (Vilanova i la Geltrú,1955) ha cedit a la UAB la seva instal·lacióRetaule laic, que va ser exhibida a lacapella del Museu d’Art Contemporanide Barcelona (Macba) i que ara s’expo-sarà a la Biblioteca de Comunicació iHemeroteca General, al campus deBellaterra.

A través d’un conveni signat amb la rec-tora de la UAB, Ana Ripoll, Duran cedeixl’obra i els drets d’explotació intel·lectuala la UAB durant un període de quinzeanys.

Duran treballa amb l’escenografia des-envolupant projectes centrats en unamanera particular d’entendre la cons-trucció, la representació i l’espai. Retaulelaic és una obra-assaig que destil·la lesinfluències intel·lectuals i estètiques quemarquen el pensament i el treball de l’au-tor. Consta de 54 plaques de gres ceràmicamb relleus incrustats i esmaltats, col·lo-

L’edifici ETC acull un cicle de cinemasobre el crim i la ciutatDel 24 de febrer al 25 de maig té lloc a laUniversitat Autònoma de Barcelona elcicle de cinema El Crim i la Ciutat, totsels divendres a les 12 h, al Cinema dela UAB.

La ciutat és l’escenari ideal per repre-sentar-hi la identitat humana en la sevaconflictiva condició fragmentària. Lespersones són víctimes de les novesrelacions econòmiques, de jocs depoder superiors i obscurs, d’unesarquitectures opressives i inestables(carrerons, finestres, portes, escales)que allunyen i aïllen l’individu de simateix. Submergides en les ciutats,aquesta pèrdua de la pròpia identitat,del propi sentit de pertinença, conver-teix les persones en assassins poten-cials.

cades sobre una estructura d’alumini de6,73 metres d’alçada.

L’obra de Pep Duran barreja realitat ificció per mitjà de la construcció de dis-positius escènics. S’ha pogut veure ennombroses galeries de Barcelona i d’al-tres ciutats europees i del món. A més,l’obra de Duran és present a la Col·leccióMacba, a la col·lecció de la Fundació LaCaixa, a la Fundació Suñol i a la Fun-dació Vila Casas a Barcelona, i també aArtium (País Basc), entre altres institu-cions.

A partir del 30 de març es projectaranNoche en la ciudad, Mientras New Yorkduerme, Romeo y Julieta, Blade Runner,A tiro limpio, Perro come perro, LosTarantos i Sed de mal.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquesta sindicalista,vicepresidenta del ComitèEconòmic i Social Europeu

L’ENTREVISTA16

Quins són els objectius i les funcionsdel Consell Econòmic i Social Europeu?És una institució de consulta per a altresinstitucions. Representem la societat civili portem la seva veu a la política institu-cional europea. Segons el Tractat deLisboa, totes les institucions han de con-sultar la societat civil com a part de lademocràcia. Ens consulta la Comissió, elConsell i el Parlament europeus.

Creu que es percep distant la UE?Malauradament, sí. Per això m’he propo-sat de mantenir contacte amb tantesorganitzacions i persones com pugui.Aquest és un dels motius pels quals somaquí: per portar més a prop una institucióeuropea.

Com ha influït la crisi econòmicaen la imatge de la UE?

Anna MariaDarmanin

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Pablo Alegría, María JesúsDelgado, Clara Florensa, Miguel ÁngelLinares, Octavi López, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos.

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Mariano Blanco, AntonioZamora, Jordi Pareto, Pierre Caufapé.

Març-abril de 2012. Número 255Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

S’ha culpat massa les institucions euro-pees. És fàcil per als governs nacionalsde culpar de les coses dolentes la UE iresponsabilitzar-se de les coses bones.Crec que això ha afectat la imatge de laUnió.

Els joves estan perdent la confiançaen el futur?Espero que no! Vivim un present moltdifícil per a ells i corren el risc de ser ano-menats una «generació perduda». Peròtambé crec que ara tenim més polítiquesdirigides directament a la situació de lagent jove.

Com va sorgir el projecte Five Ideasfor a Younger Europe?Quan vaig assolir la vicepresidència delComitè Econòmic i Social Europeu(CESE), volia fer alguna cosa pels joves.Ens vam preguntar: què vol la gent jovede nosaltres? Podem parlar molt sobreells a les institucions, però què desitgenrealment ells per a aquesta Europa? Peraixò visitem universitats i escoltem elsjoves i els portem el que aprenem a lesinstitucions.

Quin tipus de propostes recullendels universitaris europeus?Tracten sovint sobre el govern econòmic.També recollim propostes sobre immi-gració, mobilitat... O sobre què es pot ferconcretament contra la desocupaciójuvenil: quin tipus d’assistència pot oferirEuropa, etc.

La UE és un bon marc per promourela democràcia participativa?El marc hi és, i mai no hem necessitattant com avui la democràcia participati-va, que la societat civil sigui tinguda encompte. El tractat hi dedica tot un articlei tenim la institució adient: el CESE, elmeu comitè. Som una institució petitaperò estem molt compromesos amb lademocràcia participativa.

I com veu el futur de la UE?Estic fermament convençuda de la vali-desa de la UE. El futur exigeix establirvincles més forts, treballar més junts oassolir determinades harmonitzacionsen aspectes econòmics. Que es prenguindecisions per a tota la Unió, no nomésper a alguns països.

«Podem parlar molt dels joves,però què volen ells d’Europa?»

És la vicepresidenta i responsable decomunicació del Comitè Econòmic iSocial Europeu (CESE), òrgan consultiuque apropa l’activitat legisladora de laUnió Europea a la societat dels païsosmembres. Nascuda a Malta, és graduadaen estudis de comunicació, ha impartitclasses a la Universitat de Malta i ha estatvinculada a diferents empreses i ONG.Representa la Confederació de Sindicatsde Malta al CESE, on ha elaborat informessobre innovació, petites i mitjanesempreses, sostenibilitat, mercat inter-nacional i recerca. El 30 de gener va visitarla UAB dins del projecte Five Ideas for aYounger Europe, on els estudiants vandiscutir propostes per combatre l’aturentre els joves altament qualificats. Entreles propostes recollides arreu d’Europa,s’elaboraran cinc propostes legislatives.

ZAMORA