La Universitat d’Estiuja és aquíLa Universitat d’Estiuja és aquí

l’autònoma 247

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA JUNY DE 2011

VIAGRA CONTRAL’ESCLEROSI MÚLTIPLE

Un equip d’investigadors dela UAB ha estudiat l’efectedel tractament amb sildenafil–comercialitzat com aViagra– en un model animald’esclerosi múltiple,i ha observat que el fàrmacfa disminuir els símptomesde la malaltia. PÀG. 9

ES CONSOLIDALA FIRA DE POSTGRAU

La 2a edició de la Fira dePostgrau de la UAB ha doblatgairebé el nombre d’assistentsrespectes de la 1a. El nombrede facultats participantsi les activitats organitzadesha augmentat notablement.S’hi van fer xerrades generalsi específiques i tallers. PÀG. 5

La setzena edició de la Universitat d’Estiu de la Universitat Autònoma escalfa motors per iniciar les seves activitats el 4 de juliol. PÀG. 3

NOVA COL·LECCIÓD’EDICIONS UAB

El Servei de Publicacions,sota el segell Edicions UAB,ha publicat els dos primersvolums d’una nova col·lecciód’assaig adreçadaal gran públic: els escritsautobiogràfics de MarieCurie i un text del professorDavid Jou. PÀG. 13

PARETO

02

CAMPUS

El 10 de juny, l’Equip de Govern de la UABva enviar un comunicat a la comunitatuniversitària sobre la situació econòmica.A continuació reproduïm el contingut d’a-quest comunicat:

El 31 de maig el Govern de la Generalitatva presentar al Parlament la proposta dellei de pressupostos per al 2011. Ara queconeixem les xifres destinades al sistemauniversitari català (144 M € menys que el2010), com a Equip de Govern volemcompartir amb la comunitat universitàriael que impliquen aquests pressupostosper a la UAB, en cas que s’aprovin sensemodificacions substancials en la partidaque rebran les universitats.

La reducció de la subvenció pública dela UAB durant el 2011, que és de mésde 34 M €, ja s’està produint en la pràcti-ca. La Generalitat ha reduït en més de14 M € l’aportació a la UAB en el primersemestre. Cal tenir en compte que aques-ta retallada es produeix amb les financesde la Universitat ja malmeses, amb undèficit acumulat, el desembre de 2010, de46 M €.

Si aquesta reducció en la subvenció esconsolida els pròxims anys, i tot semblaindicar que serà així, la UAB podria aca-bar generant un dèficit acumulat de mésde 150 M € per a l’exercici del 2014, laqual cosa implicaria el col·lapse econò-mic de la nostra universitat.

Davant d’aquesta situació, i conjunta-ment amb els representants dels diversoscol·lectius, proposem un ventall de me-sures que s’han d’aplicar fins al 2014,centrades fonamentalment en l’estalvi enfuncionament, en inversions i en perso-nal, així com també en l’obtenció de nousingressos per al curs 2011-2012. Algunesd’aquestes mesures, que el campus repamb una barreja de disgust i de gran sen-tit de la responsabilitat, representen úni-cament un estalvi de prop de 8 M € per al2011, i s’estan presentant a la comunitat através dels seus representants. Tan aviatcom els òrgans competents les aprovin,es comunicaran degudament.

En els pròxims mesos continuaremactuant amb realisme per tal de no per-judicar el servei que donem ni les perso-nes que formem la Universitat. Treba-llarem per adoptar mesures significati-ves addicionals, perquè aconseguir mésestalvi esdevé una tasca imprescindible.Però si es tracta de prendre mesuresestructurals que garanteixin la viabilitatde la nostra universitat i d’impedir unasituació d’extrema dificultat de tresore-

prometre a ser els primers a aplicar lesmesures de contenció pressupostàriaque se’ns imposen i amb els límits aca-bats d’exposar. En les tasques que ende-garem actuarem amb la màxima trans-parència, coherència i participació de lacomunitat en les decisions que s’haginde prendre. Adoptar aquesta perspecti-va, del tot necessària davant d’una situa-ció que tots deplorem, no significarenunciar a reclamar allò que creiemque ens és propi o allò a què efectiva-ment tenim dret. Aquesta reivindicaciója es fa en relació amb deutes històrics itambé es farà palesa en la feina que rea-litzarem durant les pròximes setmanesper a la millora pressupostària.

La UAB no renuncia, per tant, a garan-tir les exigències d’estalvi pressupostari,i defensarà els compromisos laborals i laqualitat acadèmica. Treballem amb elrigor, la fermesa i la discreció que exigei-xen les circumstàncies que vivim perdefensar i aconseguir les millors condi-cions possibles que ens permetin sortirreforçats d’aquesta crisi.

Tenim les principals aptituds per sortirsatisfactòriament dels temps difícils queafrontem: la confiança en nosaltresmateixos, el valor extraordinari de totallò que hem construït en els poc més dequaranta anys d’història que ens avalen,i la capacitat per defensar els nostresinteressos. El nostre compromís col·lec-tiu i solidari ara es posa a prova. Aquestaha estat i ha de continuar sent la nostraforça. Gràcies a tots pel vostre esforç.

L’Equip de Govern fa un comunicatsobre la situació econòmica de la Universitat

La UAB no renunciaa garantir les exigènciesd’estalvi pressupostari

i defensarà els compromisoslaborals i la qualitat acadèmica

ria, com a Equip de Govern, sense defu-gir la nostra responsabilitat, volemmanifestar que aquestes decisions de-passen les capacitats de gestió de quèdisposen actualment els òrgans degovern de les universitats públiques. Peraixò creiem que hauria de ser el Governde la Generalitat, treballant conjunta-ment amb les universitats catalanes, quihauria d’adoptar aquelles decisions mésseveres que poden afectar sensiblementel conjunt del sistema universitari catalàper fer-lo viable financerament.

En temps difícils tots els que tenim res-ponsabilitats de gestió ens hem de com-

03

La UAB, a través de l’Institut de Ciènciesde l’Educació, organitza, un any més, laUniversitat d’Estiu, que es desenvoluparàentre el 4 i el 22 de juliol. Es tracta d’unaquarantena de cursos variats en què s’es-pera que s’inscriguin, com l’any passat,més de mil estudiants. El calendari s’haampliat respecte de les edicions anteriorsi, per primer cop, els cursos es desenvolu-paran durant tres setmanes. La ciutat deTerrassa s’afegeix a la resta de seus de laUniversitat d’Estiu, és a dir, els campusde Bellaterra i Sabadell i UAB CasaConvalescència i l’IGOP, a Barcelona.

L’oferta de cursos cobrirà un ventallmolt ampli de temes: salut, didàctica,cinema, informàtica, gènere, gastrono-mia, memòria històrica, música, etc.

Enguany, entre les novetats es trobenalgunes incursions en àmbits socials i

El calendari s’ha ampliatrespecte de l’any passat i,per primer cop, els cursoses faran en tres setmanes

culturals innovadors, com ara la partici-pació dels estudiants, la responsabilitatcivil, la representació del cos o la psico-logia de la publicitat. També s’estrenaràun curs sobre el sentit de l’olfacte: elsseus trastorns i la seva pèrdua, que seràl’únic curs d’aquesta temàtica que esfarà en una universitat.

D’altra banda, com a les edicionsanteriors, tots els alumnes de la Uni-versitat d’Estiu podran assistir a lesxerrades de l’Espai Comú Interdisci-plinari, que inclouran tres cicles nous:un de vinculat a l’Any de la Química dela UAB, un de centrat en les connexionsentre la religió i l’alimentació, i final-ment un tercer dedicat al cinema pales-tí.

Arriba la Universitat d’Estiu de la UABTerrassa s’afegeix a les seus de Bellaterra, Barcelona i Sabadell

Enguany, la Universitat d’Estiu de l’Autònoma(UEA) assoleix la setzena edició. Fins ara, lamajoria dels cursos, seminaris i tallers ques’hi programen versen sobre temes quecauen en l’àmbit d’allò que hom podria ano-menar la cultura general d’un universitari,independentment de la seva especialitat.Des dels orígens, al voltant d’un 70 % dels

participants han estat estudiants que feienservir els cursos per completar els crèdits delliure elecció de les seves carreres. Val a dirque, malgrat el caire de «públic captiu» quese’ls pot atribuir, els assistents han mostratun interès notable, cosa que es dedueix tantdel nivell de satisfacció que reflecteixen lesenquestes com d’altres indicis.Indubtablement, el canvi de plans d’estudi

que comporta la incorporació a l’espai euro-peu d’educació superior obligarà a renovarles universitats d’estiu. Previsiblement, el

futur dependrà de, com a mínim, dues es-tratègies: la reducció del nombre d’activitatsi la reestructuració de l’oferta per arribar aaltres col·lectius que no siguin els estu-diants.A tall d’exemple, esmentarem algunes de

les línies d’actuació analitzades i, en algunscasos, experimentat en el si de la UEA 2011.Les nostres propostes girarien al voltant de:1) Incloure ofertes adreçades a grups con-

crets de postgraduats2) Descentralitzar les activitats en diverses

localitats de l’entorn3) Estudiar les vies de convalidació dels

cursos realitzats a la UEA en el marc quepreveu l’anomenat Pla Bolonya.

JJoosseepp MMaarriiaa TTaattjjeerr,, responsable de la Universitat d’Estiu de la UAB

L’EEES fa necessària una renovació de les universitats d’estiu

L’oferta es completa amb cursos semi-presencials, jornades per a especialistesen filologia clàssica i història contem-porània, cursos d’activitat física (massat-ge, reeducació postural, muntanyisme...)i cursos intensius de diversos nivells d’a-lemany, anglès, francès, italià i japonès.

Les activitats de la Universitat d’Estiupoden ser reconegudes com a crèdits delliure elecció a totes les universitats

Entre les novetats es trobencursos sobre la participació delsestudiants, la responsabilitatcivil, la representació del cos o la psicologia de la publicitat

de la Xarxa Vives. La Universitat d’Estius’organitza sota la supervisió del Vice -rectorat de Transferència Social i Cultu -ral de la UAB i hi col·laboren diversoscentres, departaments i altres entitats dela UAB, com també, per primera vegada,l’Ajuntament de Terrassa i l’Associacióper a l’Expressió i la Comunicació.

El termini d’inscripció per als cursosque comencen el 4 de juliol s’acaba el 27 de juny; per als que comencen l’11 de juliol, el 4 de juliol; i per als quecomencen el 18 de juliol, l’11 de juliol.Podeu trobar-ne més informació a:www. uab.cat

Tant l’autor de La ciudadde los prodigios com el periodista Martí Angladafan xerrades a Comunicació

04 CAMPUS

Mendoza parla de la «necessitat vital» de llegir

El novel·lista Eduardo Mendoza va dis-sertar sobre el paper i la situació de lalectura a la conferència «Leer y escribir»,que va pronunciar el 13 de maig a laFacultat de Ciències de la Comunicació,dins del I Congrés Inter nacional sobreComunicació i Educació.

L’autor de La ciudad de los prodigios vadir que la literatura aporta a les persones«un fil conductor que integra els conei-xements i els converteix en part de lanostra realitat». Aquesta adquisició és,segons l’escriptor, una «necessitat vital»que ens ajuda a conèixer la nostra pròpiavida.

Sobre l’estat actual de les coses, vaopinar que ara «hi ha un discurs sensesentit que diu que llegir és accessori».Va dir que «aprendre literatura és tanimportant com els idiomes o les cièn-cies», i va lamentar que l’ensenyament

de la literatura a les escoles sigui«vergo nyós».

Per fomentar l’interès per la lectura,Mendoza va apostar per «no deixar-nosemportar pel gran mal del nostre temps,que és la mandra, un invent del segleXX». «Si fos per la mandra», va continuar,«ens alimentaríem de dònuts». Per tant,hem de «renunciar al dònut intel·lec -tual». I va acabar subratllant el paperdels pares: «Compren als fills un video-joc perquè estiguin quatre hores sensemolestar i, al final, s’hi estan tota lavida».

El novel·lista Eduardo Mendoza va dir en la seva xerrada que «s’ha de renunciar al dònut intel·lectual».

PREMIS

L’Escola de Cultura de Pau,premi d’educació per a la pau

Marcel Blanco, guardonat amb el premi Tomas Hirschfeld

Lídia Arroyo, guanyadora del Concurs de Joves Sociòlegs

L’Escola de Cultura de Pau (ECP) de la UAB, quedirigeix Vicenç Fisas (a la foto), ha estat selec-cionada entre una trentena de projectes euro-peus i guardonada amb el primer Premi Evensd’Educació per a la Pau 2011. El certamen pre-mia institucions que treballen en la capacitaciód’educadors que sàpiguen afrontar els conflic-tes interpersonals o intergrupals d’una maneraconstructiva. «Educació per al conflicte, un camíper a la convivència», de l’ECP, vol formar pro-fessorat i gestors de centres educatius en matè-ria de transformació de conflictes. S’ha destacatl’enfocament en la realitat escolar dels centres ila coherència entre continguts i metodologies.

Lídia Arroyo, estudiant del Doctorat deSociologia, ha rebut el diploma de guanyadoradel Concurs de Joves Sociòlegs 2011 a l’actedels Premis Sant Jordi 2011 de l’Institutd’Estudis Catalans, que convoca anualmentl’Associació Catalana de Sociologia. El treballguardonat es titula «Joven para “plegar” ymayor para buscar trabajo. Una anàlisi de l’aturde llarga durada de les dones més grans de 45anys a Catalunya». Es tracta de la tesina pre-sentada per obtenir el DEA en Sociologia delDepar tament de Sociologia de la UAB, dirigidaper Teresa Torns, professora d’aquest mateixdepartament.

En acabar, el Gabinet de Comunicació iEducació de la UAB va lliurar una placa aMendoza en reconeixença de la sevaobra. El Congrés va centrar-se en l’anàlisid’iniciatives i tendències sobre l’alfabe-tització mediàtica al món. La conferèncias’emmarcava en el cicle d’activitats del40è aniversari de la Facultat, que tambéva convidar el periodista Martí Angladaper parlar de la figura del corresponsal idel periodisme especialitzat en informa-ció internacional. Anglada va destacar elscanvis que s’han produït en aquest àmbitgràcies a les noves tecnologies.

Marcel Blanco, catedràtic del Departament deQuímica de la UAB, ha estat guardonat amb elpremi Tomas Hirschfeld, el reconeixementmundial més prestigiós en el camp de l’espec-troscòpia en la regió de l’infraroig proper.Aquest guardó l’atorga l’International Councilfor Near Infrared Spectroscopy (ICNIRS) i es valliurar oficialment en el marc del XV CongrésInternacional d’Espectroscòpia d’InfraroigPro per, que va tenir lloc entre el 13 i el 20 demaig a la República de Sud-àfrica. Blanco harebut aquest premi per la seva contribució aldesenvolupament d'aquesta branca de l'es-pectroscòpia.

CAMPUS 05

La Fira de Postgrau de la UAB es consolida

En aquesta segonaedició, el nombre de persones assistentsgairebé s’ha doblat

La segona edició de la Fira de Postgraude la UAB, que va tenir lloc els dies 12,13 i 14 de maig, s’ha consolidat enguanyi gairebé ha doblat el nombre d’assis-tents respecte de l’edició passada.Aquest any s’ha incrementat el nombrede facultats que hi han participat itambé el nombre d’activitats, fet que harepercutit en més assistència de públic.En total, van assistir-hi unes 3.500 per-sones.

La Fira de Postgrau, que té la voluntatde donar a conèixer l’oferta de màstersoficials i de postgrau als estudiantsinterns i externs, enguany va tenir coma novetat que va ampliar les seus, ja quees va fer, a més del campus de Bella -terra, a la Casa Convalescència, a Barce -lona.

Gairebé tres mil persones es van poderinformar a les taules situades a les dife-rents facultats, al Rectorat, a la CasaConva lescència i a la plaça Cívica; qua-tre-centes van assistir a les sessionsinformatives que van organitzar lesfacultats; i dues-centes, a les xerradesgenerals i tallers.

A més de les sessions específiques demàsters a les facultats, es va organitzar laxerrada «Els estudis de postgrau a laUAB», en què es va exposar l’estructura

del Postgrau a l’Autònoma, es van expli-car les deu coses que cal saber abans defer un màster o un postgrau, i es va par-lar del futur professional que ofereix eldoctorat i de les millores professionalsque suposa haver cursat un postgrau.També es van fer diferents tallers sobrel’entrevista i el currículum professional.A més, es va instal·lar un envelat infor-matiu a la plaça Cívica.

Els estudiants van rebre consells perpart dels professors de la UAB, que vanresoldre dubtes com ara «què cal saberabans de fer un màster o un postgrau?» o«quin futur professional m’ofereix undoctorat?». Els tallers van ser conduïtsper orientadors professionals de Barce -lona Activa.

És un fet ben conegut que una bona prepara-ció és la millor garantia d’èxit en la cerca defeina, però també ho és a l’hora de mantenirel lloc de treball. Enguany, la crisi econòmicaens ha deixat més d’un 30 % d’atur juvenil (enel segment d’edat de 16 a 29 anys), si bé haafectat molt menys els joves amb un nivelld’estudis superior.1 La taxa d’atur és sempremés baixa per als titulats universitaris, espe-cialment per als que han fet un postgrau, iarriba a ser de menys del 5 % per als jovesamb estudis de doctorat.2

La formació és també la millor inversió defutur en temps de crisi, moments en què noes genera nova ocupació. En aquesta situa-ció, molts joves opten per allargar els estudisuniversitaris com una estratègia a mitjà illarg termini per sortir més ben preparats almercat laboral i obtenir així llocs de treballmés qualificats. Algunes titulacions, com elprograma de postgrau Citius d’IniciacióProfessional a l’Empresa, ofereixen la possi-bilitat de realitzar estades en pràctiques enempreses i institucions, fet que permetguanyant experiència professional.

La UAB, amb uns 15.000 estudiants de post-grau i de formació permanent, ofereix unaàmplia oferta d’estudis, amb 175 cursosd’especialització, 108 diplomatures de post-grau, 237 màsters i 78 doctorats. A més, laUAB col·labora amb diferents sectors del’Administració pública i del món productiuper oferir formació corporativa dissenyada «amida» per satisfer les necessitats formativesdels professionals d’empreses i institucions.

L’Escola de Postgrau i l’Àrea de Comunicaciói de Promoció, juntament amb facultats,escoles i escoles adscrites, coordinen, ges-tionen i promocionen l’oferta de postgrau dela Universitat Autònoma de Barcelona.

Més informació a www.uab.cat/postgrau.

Jaume FarrésDDeelleeggaatt ddee llaa RReeccttoorraa ppeerr aall DDooccttoorraatt

1. «Enquesta de població activa». Primer tri-mestre de 2011. Institut Nacional d’Estadística.2. «Treballar després de la universitat: la qua-litat de l’ocupació de la població graduada idoctorada a Catalunya». Agència per a laQualitat del Sistema Universitari de Catalunya,2010.

La formació, la millor inversió en temps de crisi

CAMPUS06

La presentació de la UTCCB es va fer el 10 de maig a Casa Convalescència.

El nou servei ha estatcreat per la Facultat dePsicologia de la UABi el Col·legi de Psicòlegs

La UAB ha creat la Unitat de Trauma,Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB)amb l’objectiu d’oferir a la societat unaatenció i intervenció psicològica especia-litzada que vagi més enllà de la interven-ció mèdica tradicional en una emergèn-cia o crisi. Aquesta unitat és fruit d’unconveni entre la UAB, el Col·legi Oficialde Psicòlegs de Catalunya (COPC) il’Institut de Trauma, Crisis i Conflictes deBarcelona (ITCCB).

La UTCCB esdevé el primer centreestatal especialitzat en trauma i prencom a referència el Senter for KrisePsykologi AS de Bergen (Noruega),l’Israel Center for the Treatment ofPsychotrauma de Jeru salem i el Northern

Neix la Unitat de Trauma, Crisisi Conflictes de Barcelona

El 27 de maig, la Facultat de Ciències del’Educació va acollir l’edició d’enguanyde les Converses Pedagògiques, titulades«Èxit i fracàs escolar». La jornada vacomençar amb la presentació de l’activi-tat a càrrec de la degana de la Facultat,Rosa Maria Pujol.

Tot seguit, Jordi Carmona, director del’Escola Garbí Pere Vergés, d’Espluguesde Llobregat, va pronunciar la conferèn-

El fracàs escolar centra el debat a les Converses Pedagògiques a Educació

Ireland Centre for Trauma and Trans -formation d’O’magh, centres altamentreconeguts internacionalment en l’a-bordatge del trauma.

Els professionals de la Unitat ofereixen,els 365 dies de l’any i les 24 hores del dia,mitjançant el telèfon 900 10 15 80 i elcorreu electrònic info@utccb.net, elsseus serveis a persones, a famílies, agrups de víctimes i afectats, a organitza-cions públiques i privades i a la societaten general.

La Unitat està conformada per tresgrans pilars, que són l’àmbit d’assistèn-cia i intervenció, l’àmbit de la docència ila investigació i l’àrea de consultoria.

Atesa la col·laboració entre la Facultatde Psicologia de la UAB i el COPC, laUTCCB vol esdevenir un centre de trans-ferència de coneixement constantmentactualitzat sobre intervenció en crisi. Pelque fa a l’àrea de consultoria, la UTCCBs’adreça a tota mena d’organitzacionspúbliques i privades.

cia «Esperonar l’èxit, lluitar contra elfracàs. Una reflexió des de l’escola».Després, diferents grups d’estudiants dela Facultat van presentar els treballs rea-litzats en relació amb el tema de la jorna-da. Finalment, es va fer una taula rodo-na, que va moderar Enric Roca, vicedegài coordinador de les Converses, amb elsdiputats del Parlament de Catalunya ques’ocupen de les polítiques d’educació.

BREUS

Amb motiu de l’inici del projecte ARAFI 2010-00032. Fills de famílies immigrades als païsosrics. Informe 2010 sobre el cas de Catalunya al context de la Unió Europea, el grup de recerca Emigra, del Centre d’Estudis i Recercaen Migracions (CER) de la UAB, va organitzar,del 13 d’abril a l’1 de juny, el cicle de conferències Infància i Diversitat: Perspectivesdes de la Recerca Socioantropològica. El cicle va oferir una visió actualitzada i complementària dels estudis sobre infància i diversitat des de les ciències socials, i va presentar noves reflexions teòriques, projectescomparatius longitudinals, metodologies i estudis etnogràfics sobre les vides i experiències dels infants i els seus contextosfamiliars i socials a Catalunya i arreu del món.

Cicle de conferènciessobre Infància i Diversitat

Cooperació amb el Brasil

Una delegació de l’estat brasiler de SantaCatarina va visitar la UAB, el 23 de maig, per establir acords de cooperació científica,acadèmica i tecnològica. La delegació brasileraestava integrada per diferents representantsd’universitats i d’institucions vinculades al desenvolupament econòmic i tecnològic de l’estat. La rectora de la UAB, Ana Ripoll, va desitjar que la trobada obrís «nous projectescomuns de formació, recerca i transferència»amb un país estratègic en el projecte d’internacionalització de la UAB. A més, la UAB va signar un acord de col·laboració amb el Servei Nacional d’AprenentatgeIndustrial (SENAI), un servei de formació professional, assistència tecnològica i difusiód’informació per al sector industrial del Brasil.Aquest acord es va assolir en el marc d’unatrobada de l’Aliança 4 Universitats (A4U) i laFederació de les Indústries de Santa Catarina(FIESC, que engloba, entre altres institucions,el SENAI) a Barcelona i Madrid. L’acord signatposa les bases per obrir línies de cooperacióen intercanvi de coneixement i tecnologia,organització de trobades científiques i formació de personal docent i investigador.

CAMPUS 07

Les titulacions de la UAB han destacat enl’enquesta anual que fa el diari El Mundo–publicada el 4 de maig– i han aconseguit,globalment, la segona millor puntuaciód’Espanya i la primera de Catalunya pertercer any consecutiu.

Concretament, sis graus de la UAB hanestat considerats els millors de tot l’Estaten la seva categoria. Ha estat el cas delsgraus de Física, Educació Infantil,Educació Primària, Publicitat i RelacionsPúbliques, Llengua i Literatura Espa -nyoles i Traducció i Interpretació. Setgraus han quedat situats en segona posi-ció i sis han assolit la tercera.

Hi ha 21 graus de la UAB que han quedatentre el primer lloc i el cinquè, fet que lasitua a molta distància de la tercera uni-versitat al rànquing, que en té 12.El Mundo realitza cada any un ampli

estudi sobre les titulacions de grau –finsl’any passat, de llicenciatura i de diploma-tura– que s’ofereixen a les universitats

d’arreu de l’Estat. Es basen en dades pro-porcionades per les mateixes universitatsi en qüestionaris a professors i en altresindicadors objectius. En aquesta onzenaedició del rànquing s’han analitzat lescinquanta titulacions més demanadespels estudiants.

GRADUATE SCHOOL OF ECONOMICSD’altra banda, la Barcelona GraduateSchool of Economics, institut universita-ri de recerca adscrit a la UPF i a la UAB,s’ha posicionat entre els vint millors cen-tres de recerca en economia del món ientre els tres millors d’Europa en pro-ducció científica. Així ho fan constar elsrànquings elaborats aquest abril perRePEc (Research Papers in Economics),una institució independent d’anàlisibibliomètrica en economia i disciplinesrelacionades. Es tracta de l’únic ràn-quing que compara institucions pel quefa a recerca en economia, mesurada perun conjunt d’índexs d’impacte de lespublicacions del seu professorat. Ha tin-gut en compte 5.285 institucions de tot elmón. Si bé no hi ha rànquings similarsen altres disciplines, aquest posiciona-ment és un fet sense precedents en larecerca a l’Estat espanyol.

Els graus de la UAB destaquenal rànquing del diari El Mundo

FOTONOTÍCIA

La UAB i la Fundació Catalunya Caixa van signar un acord, el 19 de maig, per oferironze beques noves, d’entre 5.000 i 7.500 euros, per cursar estudis de màster oficial ala UAB durant el curs vinent. Aquesta col·laboració té com a objectiu «fomentar l’ex-cel·lència dels programes de màster de qualitat, com la dels estudiants que aspiren aparticipar-hi». El conveni el va signar la rectora de la UAB, Ana Ripoll, i la directora del’Obra Social de Catalunya Caixa, Marta Lacambra. La rectora va destacar que es trac-ta de la primera vegada que s’impulsen beques d’aquest tipus i que implicaran l’a-tracció de talent en estudis estratègics per a la Universitat.

Acord de la UAB i la Fundació Catalunya Caixa

Aconsegueixen la segonamillor puntuació d’Espanyai la primera de Catalunyaper tercer any consecutiu

BREUS

El 31 de maig es va fer una jornada de comiata l’Escola d’Infermeria de l’Hospital de la Valld’Hebron, que el curs vinent passa a la UAB,titulada «Inici i final d’una experiènciadocent». Des de l’any 1966, l’Escola ha formatprofessionals infermers. El pla d’estudis va transformar posteriorment la titulació en una diplomatura. Com a final d’etapai com a reconeixement de totes les personesque han treballat o estudiat a l’EUI Valld’Hebron, es va organitzar una jornada de comiat a la sala d’actes del pavelló docent.Es van fer taules rodones i conferències en què van participar exdirectors, exalumnes i alumnes. A la cloenda hi van assistir la rectora i representants de l’Hospital i de l’Institut Català de la Salut.

Comiat de l’Escola d’Infermeriade la Vall d’Hebron

L’ A4U mira cap a l’Índia

Aliança 4 Universitats (A4U), de la qual formapart la UAB, participa en la Fundación Consejo España-India, creada per aprofundir les relacions entre tots dos estats. L’objectiu és aglutinar, dins d’una única plataforma, els esforços de diversos sectorsde la societat espanyola per promoure lesrelacions amb l’Índia. La Fundació participaràen els contactes d’alt nivell i altres iniciativesdel Govern, com ara els viatges i visitesd’Estat, les activitats culturals i educatives, elsfòrums d’inversió o les trobades patrocinadesper l’Instituto Español de Comercio Exterior(ICEX) i altres organitzacions empresarials. A més, la Fundació promourà activitats i contactes de tipologia molt diversa.

Llenguatge jurídic al SeminariDret i Llengua a la UAB

«Terminologia i llenguatge jurídic» és el títolde la jornada que va aplegar diferents expertsen aquest tema, el 18 de maig. Aquesta jornada estava emmarcada en la catorzenaedició del seminari Dret i Llengua –organitzatpel Servei de Llengües i la Facultat de Dret–, que enguany va acollir la jornada científicaanual de la Societat Catalana de Terminologia(Scaterm) sobre terminologia i les relacionsamb alguna disciplina. En aquesta novena jornada de la Scaterm es van poder escoltarcomunicacions i ponències relatives a aquestmarc, en què especialistes del món de la terminologia i del dret van donar la visió teòricao aplicada en relació amb el tema escollit.

CAMPUS08

http://www.uab.es/uabinnova

EL WEB

Trobada dels centres UAB-CEI

La UAB i el Parc de Recerca UAB posen en funcionament UABInnova, una nova iniciativa per fer arribar tota l’actualitatrelacionada amb la innovació i la transferència de coneixe-ment al personal de la Universitat i del seu entorn. El nouespai inclou notícies, articles sobre projectes innovadors,entrevistes a investigadors i emprenedors i reportatges d’em-preses sorgides de la recerca universitària. També comprènuna secció d’agenda i una altra de vídeos amb reportatges ientrevistes. A més de l’actualitat, UAB Innova també ofereixinformació d’utilitat sobre els diversos serveis i equipamentsde la UAB i del Parc de Recerca UAB relacionats amb la inno-vació i l’emprenedoria, i sobre l’oferta tecnològica de què dis-posen totes dues institucions.

Una cinquantenade representantsdels centres van participaren aquesta primera reunió

Gairebé una cinquantena de represen-tants dels centres i institucions que for-men part de l’agregat UAB-CEI van parti-cipar, l’11 de maig, en la primera trobadaper definir les estratègies de l’agregació.La rectora de la UAB, Ana Ripoll, vadonar la benvinguda als assistents i varecordar l’important paper d’aquest pro-jecte en el camí cap a una economia delconeixement. La rectora va explicar quesom en una etapa de consolidació de l’a-gregació de tots els centres i institucionsque es van adherir al projecte, i va dema-nar una aposta de tothom per la col·la -

boració i la integració, per desenvolupar«un ecosistema del coneixement líder alsud d’Europa». La UAB va aconseguir ladistinció Campus d’Excel·lència Inter -nacional amb un projecte d’agregació de78 centres i institucions (44 centres derecerca no propis de la Uni ver sitat, 21empreses, 11 ajuntaments i 2 organis-mes públics).

El vicerector de Projectes Estratègics iPlanificació, Carles Jaime, va explicar quel’objectiu és aconseguir un entorn inte-grat amb més impacte en el territori ali-neant el conjunt en estratègies i evitant ladispersió d’interessos. Per aconseguir-ho,es crearà un model d’estructuració de lesinstitucions –que s’ha iniciat amb unaaposta pels clústers–, es proposarà un model de governança i es buscarà unincrement de l’ocupació amb actuacionsconjuntes amb Treball Campus.

BREUS

Premi Serra d’Or per al llibrede Carme Molinero i Pere Ysàs

Nou director de departament

Carme Molinero i Pere Ysàs, catedràticsd’Història Contemporània de la UAB, hanrebut el Premi Crítica Serra d’Or de Recerca(Humanitats) 2011 pel seu llibre Els anys delPSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (L’Avenç). Molinero i Ysàs, membres delCentre d’Estudis sobre les Èpoques Franquistai Democràtica, han glossat 25 anys d’històriadel Partit Socialista Unificat de Catalunya(PSUC), que va agrupar milers d’homes idones decidits a fer possible la democràcia a Espanya i l’autonomia a Catalunya i que va tenir un paper clau en la història de lasocietat catalana de mitjan segle XX. El PremiCrítica Serra d’Or és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d’Or, publicadasota el patrocini del monestir de Montserrat.Es tracta d’una distinció sense dotació econòmica, però que ha assolit un gran prestigi i renom en l’àmbit cultural català.

El 20 de maig es va escollir el professorAntoni Durà i Guimerà com a nou director del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona,càrrec que ocupava fins ara el professorAntoni F. Tulla i Pujol. El mateix dia tambées va escollir Albert Pèlachs Mañosa com a secretari acadèmic del Departament.A partir del 20 de juny el traspàs de funcionses farà efectiu.

09

RECERCA

La recerca l’han fetinvestigadors de l’IBB de laUAB en col·laboració ambl’Institut de Neurociències

L’esclerosi múltiple és la malaltia crònicainflamatòria del sistema nerviós centralmés comuna i una de les principals cau-ses de discapacitat en adults joves. Escaracteritza per la presència de múltiplesfocus de desmielinització (pèrdua de labeina de mielina dels axons que dificultala comunicació entre neurones) i la neu-rodegeneració en diferents àrees del sis-tema nerviós central. Actualment noexisteix cura per a la malaltia, tot i ques’han trobat alguns medicaments que enfrenen eficaçment el desenvolupament.

EQUIP DE L’IBBUn equip d’investigadors de l’Institut deBiotecnologia i de Biomedicina de laUAB, dirigit per la doctora AgustinaGarcia, en col·laboració amb un equip de

l’Institut de Neurociències de la UAB,dirigit pel doctor Juan Hidalgo, ha estu-diat l’efecte del tractament amb sildena-fil, comercialitzat com a Viagra, en unmodel animal d’esclerosi múltiple, l’en-cefalomielitis autoimmunitària experi-mental. Els científics han observat que elfàrmac disminueix la infiltració decèl·lules inflamatòries en la substànciablanca de la medul·la espinal, redueix els

danys en els axons de les neurones i pro-mou la recuperació de la mielina.

El sildenafil, juntament amb el tadala-fil (Cialis) i el vardenafil (Levitra), formapart d’un grup de fàrmacs vasodilata-dors, els anomenats inhibidors de la fos-fodiesterasa del GMP cíclic de tipus 5(PDE5), emprats per al tractament de ladisfunció erèctil i la hipertensió arterialpulmonar.

L’exercici té efectes neuroprotectors contra la malaltia d’Alzheimer

L’exercici físic voluntari té un efecte pro-tector i terapèutic contra la malaltiad’Alzheimer: millora les funcions sinàp-tiques neuronals, l’aprenentatge i lamemòria, la funció sensoriomotora il’ansietat. Així ho demostra un experi-ment realitzat sobre models animals, delqual són autors un equip d’investigadorsde l’Institut d’Investigacions Biomèdi -ques de Barcelona (CSIC-IDIBAPS), de laUniversitat Autònoma de Barcelona, dela Universitat Pablo Olavide de Sevilla ide la Universitat de Califòrnia, i que s’hapublicat a la revista Journal of Alzheimer’sDisease. La recerca forma part d’un pro-jecte més ampli d’estimulació ambiental

Viagra contra l’esclerosi múltipleEl fàrmac redueix dràsticament els símptomes en un model animal

L’equip d’investigadors que ha dut a terme la recerca, dirigida per la doctora Agustina Garcia, al centre.

en la malaltia d’Alzheimer, coordinat perLydia Giménez-Llort, investigadora del’Institut de Neurociències i professoradel Departament de Psiquiatria i Medi -cina Legal de la UAB.

UN DELS ESTUDIS MÉS COMPLETSEs tracta d’un dels estudis més completsrealitzats fins ara, no només pels indica-dors mesurats (tant de comportamentcom fisiològics), sinó també pels dife-rents patrons d’exercici avaluats (perío-des curts i llargs; i estadis primerenc imoderat de la malaltia).

«Els millors efectes els hem vist en rato-lins de set mesos que ja estaven en una

fase moderada de la malaltia i quehavien fet exercici durant més temps demanera continuada des d’un mes d’e-dat», explica Coral Sanfeliu, investigado-ra del CSIC a l’Institut d’InvestigacionsBiomèdiques de Barcelona (CSIC-IDI-BAPS) i directora de l’estudi.

Des de fa temps, se sap que l’exercicifacilita l’alliberament de substànciesprotectores i que té un efecte beneficiós,en general, sobre la sensació de benestari sobre altres funcions corporals i cogni-tives. No obstant això, fins ara no sen’havia estudiat de forma sistemàtical’efecte beneficiós sobre la malaltiad’Alzheimer.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

De la sobrepastura dels Andes a la caça de l’Amazònia

Estudia les polítiquessobre la producció, el comerç, la distribuciói el consum d’aliments

quada i suficient, i els recursos necessa-ris per produir-la seguint les tradicionsculturals de cada població de manerarespectuosa amb el medi ambient, quegaranteixi una vida satisfactòria idigna.

Els antecedents que motiven la creaciódel grup els trobem en els canvis quedurant les darreres dècades s’han pro-duït en la producció, la distribució i elconsum d’aliments. Canvis polítics, tec-nològics i organitzatius que han revolu-cionat aquests sectors interrelacionant-los en una escala global i facilitant eldesenvolupament d’uns models agroin-dustrials que avui dia són presents amoltes parts del planeta.

Integrants del grup de recerca ARAG, acollit al Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB.

Aquests canvis profunds, però, no hanestat suficients per solucionar molts delsproblemes alimentaris a escala global.Existeixen evidències que de vegades elshan accentuat i en alguns casos hangenerat noves problemàtiques: el dret al’alimentació –tal com ho defineix lesNacions Unides– continua sent un objec-tiu llunyà d’assolir-se; els habitants del’entorn rural continuen abandonant elseu àmbit de vida; cada vegada hi hamenys agricultors petits i mitjans i lesseves condicions de vida continuen sent,moltes vegades, deficitàries; cada vegadamés apareixen problemes alimentarisrelacionats amb l’alimentació inadequa-da i l’obesitat, i els impactes ecològicsnegatius d’alguns models productiuspredominants són creixents.

Tot indica que l’aprofundiment en elsmodels de producció, distribució i con-sum d’aliments predominants en l’ac-tualitat no podrà solucionar aquestesproblemàtiques. Cal iniciar urgentment

Agricultura, ramaderia i alimentació en la globalització

El Grup de Recerca en Agricultura,Ramaderia i Alimentació en la Globalit -zació (ARAG) va ser reconegut per la UABl’any 2008. El grup està acollit alDepartament de Ciència Animal i delsAliments, a la Facultat de Veterinària, il’investigador responsable n’és XavierSuch. Actualment en formen part divuitinvestigadors dels departaments deCiència Animal i dels Aliments, d’Eco -nomia Aplicada, de Sociologia, deSanitat i d’Anatomia Animals i del’Institut de Ciències i TecnologiaAmbientals.

L’objectiu principal és l’anàlisi sistemà-tica i multidisciplinària de l’origen, lesconseqüències i les alternatives delsmodels i polítiques relacionats amb laproducció, el comerç, la distribució i elconsum d’aliments.

L’àmbit de la recerca s’estén pelscamps de l’agroecologia, el desenvolu-pament rural i la sobirania alimentària.L’interès final és generar propostes quefacin possible assolir una alimentacióquantitativament i qualitativament ade-

La seva recerca s’estén pels camps de l’agroecologia, el desenvolupament rural i la sobirania alimentària

un procés de reflexió que, partint d’unaanàlisi rigorosa de la situació actual,pugui donar resposta a les demandes dela societat, en particular d’organitzacionscamperoles, de grups de consumidors id’ONG, que sovint tenen menys capaci-tat per desenvolupar recerques, però quetenen una implantació i coneixement dela realitat per cercar solucions a la novasituació.

L’ARAG va néixer amb la voluntat decrear un espai dins la UAB per col·laboraren aquesta reflexió d’importància social ieconòmica remarcable i facilitar el con-tacte i l’intercanvi entre diverses recer-ques que ja s’estaven portant a terme dinsla Universitat, però que tot sovint troba-ven dificultats per integrar-se, perquèpartien d’espais de recerca tradicional-ment separats. I al mateix temps, un espaique dinamitzés noves recerques mésambicioses, més integrades amb les pro-postes sorgides de la societat civil i ambmés capacitat d’influència a la societat.

L’ARAG treballa en projectes de recerca molt diversos, entre els quals en destaca unde centrat en la sobrepastura en les comunitats rurals més pobres dels Andes cen-trals, finançat per la Fundació BBVA; projectes sobre la implicació del deute externdels països en via de desenvolupament en la pèrdua de la sobirania alimentària; sobrela cerca i anàlisi d’indicadors relacionats amb la sobirania alimentària; o un programade desenvolupament endogen de comunitats de l’Amazònia peruana que comprènestudis sobre la caça de subsistència, la conservació d’ecosistemes, la cria tradicionalde gallina, l’educació, la salut pública i la valoració indígena. L’ARAG també participaen projectes amb la Fundació General CSIC (FGCSIC) sobre l’equilibri entre les pràcti-ques agrícoles i la viabilitat econòmica, d’una banda, i la conservació d’espècies ame-naçades, de l’altra, i ha desenvolupat un treball per a l’Àrea Metropolitana deBarcelona sobre la reactivació de l’agricultura en zones periurbanes.L’ARAG també organitza cursos en línia i conferències internacionals sobre sobirania

alimentària i desenvolupament rural, i un màster de medi ambient especialitzat engestió de conques i recursos naturals a Nicaragua, amb el suport de la FundacióAutònoma Solidària.

11RECERCA

Comencen els seminaris «Química emprèn»

BREUS

L’ICMAB celebra els 25 anys

II Reunió científicad’Arqueomalacologia

Un Premi Nobelal Parc de Recerca UABEl professor Robert Huber, Premi Nobel de Química, va visitar recentment el Parc deRecerca UAB per conèixer el model de transferència de coneixement que s’hidesenvolupa. Huber és convidat cada any perl’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina dela UAB. En les seves estades, ha impulsat elsestudis i la investigació en biologia estructural,participa en el consell assessor del complexBiocampus i imparteix cursos de doctorat. La UAB el va nomenar doctor honoris causa el2000. Llicenciat en química per la UniversitatTècnica de Munic, on també va ampliar elsestudis amb un doctorat de bioquímica, Huberva ser nomenat director del Departamentd’Investigació Estructural de l’Institut Max Planck de Munic el 1972. També és editor del Journal of Molecular Biology.

Una trentena d’experts en l’anàlisi de les restes de mol·luscs de contextos arqueològicses va reunir, els dies 19 i 20 de maig, a la Facultat de Filosofia i Lletres en la II Reunió Científica d’Arqueomalacologia,organitzada pel Laboratori d’Arqueozoologiadel Departament de Prehistòria de la UAB, en col·laboració amb la Institució Milà iFontanals. Aquest àmbit de recerca està prenent importància en els últims anys, a causa de l’alt potencial informatiu que ofereix, sigui com a font d’informació social o paleoambiental. La primera trobada es vafer a Lleó l’any 2010. Enguany l’objectiu haestat donar continuïtat a aquesta plataformade comunicació entre els investigadors per talde donar èmfasi a l’estudi d’aquestes restes.

Estudien la legislació espanyolasobre la violència de gènere

El 20 de maig va tenir lloc un acte institucionalper commemorar el vint-i-cinquè aniversaride l’Institut de Ciència de Materials deBarcelona (ICMAB-CSIC), amb la presència de la rectora de la UAB, Ana Ripoll, el president del CSIC, Rafael Rodrigo, i el secretari general d’Universitats i Recercade la Generalitat de Catalunya, AntoniCastellà. Durant l’esdeveniment, es va fer un repàs als vint-i-cinc anys de l’Institut amb diferents parlaments de professors i investigadors, com ara Carles Miravitlles,fundador del centre, o Xavier Obradors, director de l’ICMAB. Durant l’acte també es vainaugurar la Sala Blanca de Nanoestructuració,que va ser visitada per les autoritats.Un equip de professors i investigadors de

la UAB, dirigits per la catedràtica de DretConstitucional, Teresa Freixes, ha elabo-rat un informe sobre la legislació espa-nyola i les possibilitats de reformar-la enmatèria de violència contra les dones icontra els infants i per raons d’orientaciósexual, elaborat per a la Unió Europea(UE). L’informe analitza la legislació i lajurisprudència espanyoles, com també lapràctica administrativa (protocols, plansd’actuació, etc., de les autoritats nacio-nals i autonòmiques) en relació amb elstres àmbits d’estudi.

Com a punts que han de millorar, elsinvestigadors indiquen la necessitat depoder relacionar les bases de dades delConsell General del Poder Judicial ambles d’altres organismes. També desta-quen les dificultats econòmiques queimpedeixen la creació de tribunals espe-cialitzats per jutjar delictes per violènciade gènere i demanen agilitar l’aplicació

La catedràtica Teresa Freixes ha dirigit l’informe.

del programa de vigilància de les perso-nes agressores mitjançant dispositiuselectrònics per augmentar-ne l’eficàcia.Sobre els delictes de gènere a les donesestrangeres, observen una manca d’in-formació.

Els experts en dret de la UAB demanenmillorar la transposició de les directiveseuropees contra la discriminació a lalegislació espanyola per tal d’actuar demanera coordinada amb altres estatsmembres en la regulació antiviolència ila protecció a les víctimes.

Igualment, fan una crida a regularmillor la penalització del turisme sexualque afecta la infància i els matrimonisforçats, així com també les definicions ipolítiques de prevenció i repressió de laviolència contra el col·lectiu LGTB(col·lectiu de lesbianes, gais, transsexualsi bisexuals).

ASPECTES POSITIUSCom a aspectes positius, l’estudi destacala Llei integral contra la violència degènere i els plans de les comunitats autò-nomes. L’estudi enumera un seguit de«bones pràctiques» que s’han dut aterme ens els últims anys a Espanya percombatre aquests delictes. L’estudi sobreEspanya forma part d’un informe euro-peu elaborat dins del projecte Daphnede la Comissió Europea per detectarsimilituds i diferències entre els païsosmembres i preveure possibles harmonit-zacions legals.

El 5 de maig va tenir lloc l’última jornadadel cicle «La química t’envolta» amb lesconferències «On la química troba elmón nano», a càrrec de Daniel RuizMolina, i «Nanotecnologia: dissenyar elsmaterials del futur», de María JoséEsplandiu, tots dos investigadors delCIN2. La jornada va oferir una introduc-ció a la nanociència i la nanotecnologia,i als avenços que s’han assolit treballantamb nanoescales en el camp de la quí-mica, com la manipulació de molèculesa voluntat.

El cicle va deixar pas als seminaris«Química emprèn: guanyar futur amb la

innovació», amb l’objectiu de reflexionarsobre el paper de la ciència a les empre-ses. Organitzat pel Departament deQuímica i la Càtedra Bancaja JovesEmprenedors de la UAB, el 12 de maig vatenir lloc el primer seminari. El directorgeneral del centre tecnològic Ascamm,Xavier López, va presentar la ponència«Innovació industrial i emprenedoriatecnològica. Experiències des d’un cen-tre tecnològic», i Manuel Cortés, directortècnic europeu de Henkel Ibérica, vaimpartir la conferència «Innovació:motor per al creixement». El cicle conti-nua aquest mes de juny.

12 RECERCA

Nova descobertasobre el bacteriSalmonella enterica

El corrent d’Agulhas podria estabilitzar el clima a Europa

El vaixell oceanogràfic alemany Meteor salpa del portde Ciutat del Cap per investigar el corrent d’Agulhas

Un consorci internacional de científicsmarins, del qual forma part Rainer Zahn,professor ICREA del Departament deFísica de la UAB i investigador del’Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals (ICTA), està estudiant l’efec-te de l’aportació d’aigües salades delcorrent d’Agulhas a l’Atlàntic en condi-cions d’escalfament global. La recerca,publicada a Nature, suposa un enfoca-ment alternatiu en relació amb els futurssistemes de corrents a l’Atlàntic Nord i laseva influència en el clima europeu.

A Europa, el clima està influït pelcorrent del Golf. Situat al golf de Mèxic,aquest corrent transporta grans quanti-tats d’aigües càlides tropicals a l’AtlànticNord i permet l’habitabilitat al conti-nent. Les prediccions climàtiques, tan-mateix, apunten que això canviarà en elfutur i que afectarà especialment elclima dels països mediterranis amb méssequera, atès que, a mesura que l’escal-fament continua, l’Atlàntic Nord rep mésprecipitació i més quantitats d’aiguaprocedents de la fusió de la capa de gelde Groenlàndia, i això redueix la salinitat

Científics marins estudienels efectes d’aquest sistemade corrents en condicionsd’escalfament global

L’Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals de la UAB (ICTA) coordinarà,durant els pròxims quatre anys, el projec-te EJOLT, destinat a crear noves bases dedades, mapes i indicadors ambientalsrelacionats amb els conflictes ecològicsd’arreu del món. L’objectiu últim és trans-formar els conflictes en forces de canvicap a la sostenibilitat ambiental.

EJOLT és un projecte del Programa Marcde la Comissió Europea dotat amb unfinançament de 3,8 milions d’euros, i enel qual participen 23 organitzacions

acadèmiques i de la societat civil ambespecialitats diverses: des del dret i lasalut ambientals, fins a l’ecologia políticai l’economia ecològica, amb una llargaexperiència en l’estudi i en l’activisme enconflictes ambientals.

L’objectiu és promoure l’aprenentatgemutu i la col·laboració en l’energia nucle-ar, en els conflictes d’extracció de gas ipetroli, en els conflictes sobre la despos-sessió de terres i en els conflictes miners idesmantellament de vaixells. S’estudiaràla proliferació de conflictes ambientals

La UAB farà un inventari dels conflictesecològics d’arreu del món

arreu del món i els mecanismes legals perafrontar la injustícia ambiental.

Els participants en el projecte, sota lacoordinació del catedràtic de la UAB JoanMartínez Alier, examinaran les causes del’increment d’aquest tipus de conflictes icercaran com es poden transformaraquests conflictes en forces de canvi cap ala sostenibilitat ambiental.

El resultat del projecte inclourà unmapa en línia dels conflictes ambientals idels casos d’èxit de moviments de justíciaambiental, així com també materials for-matius que cercaran enfortir la capacitatd’acció legal de les organitzacions de jus-tícia ambiental, i es proposaran recoma-nacions polítiques.

Salmonella enterica, un dels principalsbacteris causants d’infeccions gastro -intestinals, modula l’expressió dels gensimplicats en la seva virulència segons laconcentració de ferro lliure que hi ha a l’e-piteli intestinal del seu hoste. Aquesta ésla conclusió d’un treball realitzat perinvestigadors del Grup de MicrobiologiaMolecular del Departament de Genètica ide Microbiologia, coordinat per JordiBarbé, que han demostrat per primeravegada que el patogen activa aquests gensa través de la proteïna fur, que actua comun sensor de la concentració de ferro quehi ha al seu entorn. La recerca ha estatpublicada a la revista PLoS ONE.

En els primers estadis de la infecció, elbacteri penetra a través de l’epiteli intesti-nal pel complex sistema de proteïnesT3SS. Un dels senyals externs que contro-la l’activació del T3SS és la concentracióde ferro lliure del seu hoste i aquest con-trol l’exerceix mitjançant la proteïna fur.Un cop superada la barrera epitelial, lesconcentracions de ferro lliure en l’hostedisminueixen gràcies als sistemes desegrest de ferro de què disposa l’hoste.

La recerca reforça la idea que fur éscapaç de modular l’expressió gènica iadaptar-la a les necessitats en cada estadide la infecció. Els resultats poden perme-tre desenvolupar noves estratègies per aldisseny de vacunes i descobrir noves dia-nes d’acció antibacterianes.

de l’aigua marina i afebleix el corrent delGolf.

El treball suggereix que el correntd’Agulhas, al sud-oest de l’oceà Índic,transporta aigües salines a l’extrem sudde l’Àfrica, on una part escapa al’Atlàntic Sud, i descriu com aquestaaportació d’aigües salades pot compen-sar la disminució de la salinitat al’Atlàntic Nord i, per tant, estabilitzar elcorrent del Golf i el clima a Europa.

L’article revisa els coneixementsactuals i enumera els passos que calseguir per avaluar amb més detall elsprocessos involucrats en aquest sistemade corrents.

13

COMUNITAT

Edicions UAB s’estrena amb una col·lecció d’assaig

La UAB convoca vint noves beques salari Ítaca-Banco Santander

El Servei de Publicacions de la UAB, sotael segell Edicions UAB, ha publicat els pri-mers volums d’una nova col·lecció d’as-saig d’alta divulgació orientada al públicen general: «El Espejo y la Lámpara».Edicions UAB té l’objectiu d’arribar a unpúblic més gran i genèric que el de lescol·leccions existents fins ara. Els volumsque publiqui es podran adquirir a lesprincipals llibreries de tot l’Estat.

La nova col·lecció és oberta als àmbitscientífic, social i humanístic i vol combi-

La UAB ha obert una nova convocatòriade les beques-salari Ítaca-Banco Santan -der per al curs 2011-2012, destinades aestudiants de centres que hagin participaten el programa Ítaca. El programaCampus Ítaca, una iniciativa coordinadaper l’ICE i oberta a joves que estudien ter-cer d’ESO, consisteix en una estada dedues setmanes al campus de la Univer -

El nou segell editorialcrea una col·lecció per arribar al gran públicespanyol i llatinoamericà

nar autors de la UAB amb grans mestresd’altres universitats i també recuperartraduccions de llibres importants.

Els dos primers volums, a la venda desde finals de maig, són Escritos biográfi-cos, de Marie Curie, i Cerebro y universo.Dos cosmologías, un assaig escrit perDavid Jou, professor de la UAB.

Entre els propers autors hi hauràPierre Vilar (amb una breu història deCata lunya), Adolf Tobeña (amb unestudi sobre la manera d’assolir unavellesa lúcida i saludable) i JosepCervelló (amb una introducció a lallengua i l’escriptura egípcies). Un altretítol tractarà sobre les arrels còsmiquesde la vida i en un altre es farà una revi-sió crítica del complex científicd’Atapuerca (Burgos).

Els textos autobiogràfics de Marie Curie i una semblança entre el cervell i l’univers de David Jou, els nous títols.

Per a qui escriuen els universitaris?

Deia Ortega –i se’n feia ressò E. R. Curtius– que un llibre de ciència ha de ser de ciència, però també ha de ser un llibre. Aquesta frase,lleugerament modificada, em va venir al cap quan vàrem començar a parlar amb el vicerectorBassegoda d’endegar una nova col·lecció a la UAB. La idea era combinar el substrat acadèmic amb l’orientació cap a un públic lector ampli; una aposta per l’assaig d’alta divulgació, el raonament narratiu i l’agilitat expositiva. Es tractava de pensar i «construir» llibres que ultrapassessin els límits del campus, sense baixar l’exigència de rigor i de compromís amb el coneixement. Els primers títols ja són a les llibreries i aviat en seguiran uns quants més. El temes són tan diversos com ho són els sabers, i en principi res no hi ha de quedar exclòs.Bastiran la col·lecció els membres de la comunitat universitària capaços d’haver madurat el seu pensament per convertir-lo enexpressió raonada i intel·ligible; aquells, doncs,que fan de la seva saviesa experiència comunamés enllà de les aules. No faltaran tampoc traduccions i recuperacions, com és el cas d’un dels títols inaugurals, els extraordinarisescrits autobiogràfics de Marie Curie.Pel que fa a mi, a més de l’oportunitat de treballar amb els excel·lents professionals delServei de Publicacions, «El Espejo y la Lámpara»m’ha ofert allò que més preua un editor: l’oportunitat de conèixer gent amb un saber propi,únic i profund, per tal de proposar-los iniciatives i engrescar-los a convertir part del seu món en un llibre. Com a professor, he pogut confirmar que la universitat té moltescoses a dir i sap dir-les de moltes maneres; és el que cal, si vol tornar a ser societat.

GGoonnzzaalloo PPoonnttóónn,, pprrooffeessssoorr ddee LLiitteerraattuurraaCCoommppaarraaddaa aa llaa UUAABB ii ddiirreeccttoorr dd’’««EEll EEssppeejjooyy llaa LLáámmppaarraa»»

sitat. Un dels objectius de la UAB és pro-curar que cap estudiant no vegi minva-des les seves possibilitats d’accedir a unaformació superior a causa dels recursoseconòmics del seu entorn familiar. És peraixò que, conjuntament amb BancoSantander, es convoquen vint beques-salari per donar sortida a les expectativesde futur de joves talents amb pocs recur-

sos econòmics. La beca cobreix la matrí-cula i el pagament de 500 euros men-suals durant deu mesos, renovables alllarg dels anys de durada d’un grau, sem-pre que es compleixin els requisits derenovació establerts en aquesta convo-catòria. És la primera iniciativa d’aques-tes característiques en una universitatespanyola.

COMUNITAT14

IV Premi Román Gubern de cinema assaigEl film Lo jardí de les raons perdudes, deDaniel Barbé, va ser guardonat amb el IV Premi Román Gubern de cinemaassaig. Aquesta pel·lícula transcorre enun jardí de l’antic sanatori de Sant Boique ha romàs ocult durant cent anys. Eljurat va destacar que li va atorgar elpremi per la «fusió equilibrada d’unainformació molt complexa» i pel tracta-ment visual.

Barbé, en rebre el premi, va explicarque el seu film vol aportar un «alè pertornar a mirar la història» i reprendre elcontacte amb Gaudí, amb el modernis-me, amb l’anarquisme, etc. El realitzadorés exestudiant del Màster de Teoria iPràctica del Documental Creatiu queorganitzen la UAB, la UPF i TV3.La ciudad de los signos, de Samuel

Alarcón, va rebre una menció honorífica.L’acte de lliurament, al cinema de la

plaça Cívica, va incloure una breu pro-jecció de fragments dels films finalistes i

Aquesta activitat es va organitzar perquart any consecutiu.

Els assistents van fer una visita al cam-pus de la Universitat i, a la tarda, unrecorregut per la ciutat de Barcelona.Aprofitant que aquests representants dediferents universitats es van trobar a laUAB, l’11 de maig es va fer la Firad’Universitats Europees a la plaça Cívicadel campus de Bellaterra. Hi havia infor-mació sobre vint-i-tres universitats d’A -lemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia,França, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia,Portugal, el Regne Unit i Turquia.

El lliurament dels premis, el 12 de maig.

Una vintena de professionals, a l’Erasmus Staff Week

Del 9 al 13 de maig, la UAB va organitzaruna nova edició de l’Erasmus Staff Week,una trobada de membres del personaladministratiu de diferents universitatseuropees que vénen a conèixer la UAB.Al llarg d’aquests dies, una vintena deprofessionals van conèixer el campus ialguns aspectes de la seva organització idels serveis.

L’objectiu d’aquest programa és que lesuniversitats europees intercanviïn expe-riències i puguin obrir espais comuns decol·laboració per tal de consolidar l’espaieuropeu d’educació superior (EEES).

va ser presentat per Josep Maria Català,degà de la Facultat de Ciències de laComunicació i director artístic del pre -mi. En l’acte va afirmar que el cinemaassaig és especialment «a prop de l’espe-rit de reflexió crítica» de la universitat ique, amb aquest premi, la Facultat es volsituar «a l’avantguarda del que passa almón audiovisual avui dia».

Orquídies protegidesal campus de Bellaterra

Sopar i festa de comiat del 25è aniversari del SAF

El 26 de maig el SAF va celebrar el sopar i la festa de cloenda del 25è aniversari del servei. Un grup intergeneracional d’uns 150 usuaris, monitors, personal del SAF i altres membres de la comunitat universitària es va aplegar per gaudir d’un àpat informal i retrobar-se. Tot just acabat l’àpat, es va fer el lliurament de premis dels concursos de fotografia i pintura que havia convocat elSAF i el sorteig entre tots els assistents d’unseguit de paquets d’aventura i relax, materialesportiu i entrades per a Illa Fantasia. La festa, amb un DJ, es va allargar fins a la una de la matinada. Es van repassar cançons dels darrers 25 anys, moltes de les quals eren peticions fetes al Facebook del 25è aniversari.

Tècnics de l’Oficina de Medi Ambient de laUAB, amb l’assessorament de Llorenç Sáez,investigador del Departament de BiologiaAnimal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia, treballen per protegir les poblacions d’orquídiesque hi ha al campus, algunes de les qualstenen un gran valor científic perquè són endèmiques de Catalunya o estan amenaçadesper la destrucció dels seus hàbitats naturals,com ara Serapias parviflora i Serapias vomeracea. Les orquídies es poden trobar enherbassars i pradells, en clarianes de matollarsi en ambients forestals més o menys ombrívols.On és més fàcil d’observar-les és a les gespesque envolten el Rectorat, entre l’estació delsFGC i l’entrada, entre el Rectorat i la Facultatde Veterinària i als talussos de la Unitatd’Atenció Primària. Els tècnics vetllen perquèla sega no afecti les zones on hi ha orquídiesfins que no hagin desenvolupat fruits madurs ihagin alliberat les llavors. Al Vallès Occidentalno és fàcil de trobar-hi uns poblaments tan densos i rics en orquídies com aquests.

PUBLICACIONS

Els estudiants poden opinar sobre la proposta de reglament,accessible al web

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

DIAGNOSI DEL PARC AMBIENTAL DE L’ALTPIRINEU. Parc Natural de l’Alt Pirineu.Generalitat de Catalunya. UAB. 2011.El Parc Natural de l’Alt Pirineu és l’espai protegit més extens del nostre país i és una peça clau de l’estructura territorial, com també una eina fonamental per aldesenvolupament sostenible de la societatrural on es troba. Investigadors de l’Institutde Ciència i Tecnologia Ambientals i professors de Ciències Ambientals de la UABhan estat els encarregats de dirigir els mésde 25 projectes en grup que recull el llibre,elaborats per més de 100 estudiants de laUAB. Aquesta publicació pretén oferir lesclaus per entendre alguns dels aspectes mésrellevants que operen al Parc Natural de l’AltPirineu a partir de l’estudi de casos verídics.

LA TELEVISIÓN DE CALIDAD. Contenidos ydebates. Eva Pujadas. Servei de Publicacionsde la UAB. 2011.La finalitat d’aquest llibre és proporcionaruna cartografia per entendre la transformacióde la televisió, dels seus contextos i, sobretot, dels discursos generats al voltantde l’avaluació de qualitat. El llibre, a mésd’esquarterar el fenomen de televisió dequalitat, servirà perquè tots els interessatsen el món de la televisió (teòrics, crítics,estudiants, programadors o professors) disposin d’una obra imprescindible per a l’anàlisi de la televisió.

Comença un procés participatiuper crear el Consell d’Estudiants

El dia 6 de juny va començar un procésparticipatiu amb el qual els estudiantsque ho vulguin poden dir la seva en rela-ció amb la constitució del Conselld’Estudiants de la UAB.

Poden adreçar-se a suport.estudiants@uab.cat, on es pot opinar sobre la pro-posta de reglament accessible al webhttp://etc.uab.cat de la Unitat d’Estu -diants i de Cultura (ETC). La proposta dereglament té la intenció d’establir elmarc organitzatiu del Consell d’Estu -diants de la Uni ver sitat Autònoma deBarcelona.

El contingut inclou les aportacions d’ungrup d’estudiants que, de maneravoluntària, van participar a les jornadesde formació de representants estudiantilsque va organitzar, el mes de març de2011, la Unitat d’Estudiants i de Cultura.Les jornades eren obertes a tota la comu-nitat d’estudiants de la UAB i van anar

Eleccions al Comitè d’Empresa del PAS laboral

La llista de Comissions Obreres (CC.OO.)va ser la més votada, amb 330 vots, a leseleccions al Comitè d’Empresa del per-sonal d’administració i serveis (PAS)laboral que van tenir lloc l’1 de juny, i vaaconseguir 13 representants. La partici-pació en aquestes eleccions va ser d’un43,17 %.

La llista dels Col·lectius Assemblearisd’Universitats (CAU) va recollir 201 vots,que es tradueixen en set representants, ila llista de la Unió General de Treba -lladors (UGT) va obtenir 82 vots i tresrepresentants.

A les eleccions hi havia 1.500 personesconvocades i es van registrar 648 vots: 613vots a les llistes presentades, 30 vots enblanc i cinc vots nuls. La jornada electorales va desenvolupar de les 9 a les 17 h i vatranscórrer amb total normalitat.

acompanyades d’uns tallers o grups detreball.

El grup de treball El Consell d’Estu -diantat de la UAB: Estructura, Funcio -nament i Competències es va desenvolu-par el dia 29 de març. Hi van participarmembres dels diferents grups d’estu-diants representats al Claustre de laUniversitat, així com també de sindicatsd’estudiants actius al campus, de col -lectius i de consells d’estudiants defacultat.

El document presentat també afegeixuna proposta tècnica i té en comptealtres òrgans similars de les universitatscatalanes. Aquest procés participatiuacabarà el 14 d’octubre de 2011.

Al Comitè d’Empresa per al PAS laboralli correspon, entre d’altres, negociar lescondicions de treball del PAS i participaren la selecció de places, promoció, tras-llats i elaboració de les plantilles i en larelació de llocs de treball.

Per posar-s’hi en contacte podeu tru-car al número 93 581 25 27 o bé escriureal correu comite.empresa@uab.es

CCOO 330 vots 13

CAU 201 vots 7

UGT 82 vots 3

TToottaall vvoottss 664488

TToottaall ccoonnvvooccaattss 11..550000

Candidatura Vots Delegats

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquesta professora de la Universitat de Cork,experta en teatre català

L’ENTREVISTA16

Es diu que el català és la llengua més shakespeariana del món... Per què?Això ho va dir Josep Ferran i Mayoral perquèel català s’adaptava millor que el castellà ales traduccions líriques que n’havia fet MagíMorera i Galícia.

Quina importància té Shakespeare en la cultura catalana?La seva obra és molt important per a totesles literatures (no en va, és l’autor més tra-duït de tot el món); però a Catalunya, en l’è-poca del Noucentisme, es va convertir enalguna cosa més: un valor cultural, un signede llibertat i un referent per als autors d’una cultura com la catalana, que buscavael seu camí. Els autors catalans veien Sha -kespeare com el símbol i el «pare» d’unacultura normalitzada. Per això es van

Helena Buffery

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Mireia Aguado, María JesúsDelgado, Clara Florensa, Miguel ÁngelLinares, Octavi López, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos.

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Jordi Pareto, Pierre Caufapé,

Juny de 2011. Número 247Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita de l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

començar a traduir totes les seves obres alcatalà. Hi havia moltíssim interès; moltmés que a la resta de l’Estat espanyol. Hi hahagut molts intents de traduir l’obra com-pleta, però el més important ha estat el deSalvador Oliva als anys vuitanta i norantadel segle passat.

Per què en una universitat britànica hi ha interès per estudiar una culturaminoritària com la catalana?Les universitats britàniques hem tingut lec-torats catalans i això ha impulsat aquestsestudis. Però també he de dir que estudiarqualsevol llengua et dóna una altra visió delmón, i la llengua catalana és molt rica iinteressant. A Cork oferim dos nivells d’a-prenentatge del català, tot i que vull asse-nyalar que hem notat un pas enrere elsúltims anys. Al final dels vuitanta era moltmés fàcil aprendre’l que no pas ara. Quanun estudiant meu ve a Barcelona a estudiari veu que no aconsegueix que ningú li parlien català (perquè quan s’adonen que ésestranger li parlen en castellà), és moltdecebedor. I si no practiques una llenguano la pots parlar. Així que tornen a casa,

deixen d’estudiar-lo perquè no han acon-seguit practicar-lo.

També ensenya cultura catalana?Com a professora de llengua i cultura, alprincipi em centrava només en aspecteslingüístics, però ara veig que també tenimla funció d’ajudar a la recepció d’aquestacultura, perquè al món anglòfon hi arribenmolts tòpics i desinformacions sobre Cata-lunya..., potser perquè els corresponsalsdels mitjans són a Madrid i d’allà arriba lavisió madrilenya de Catalunya, que no ésben bé la real.

Llegir Shakespeare és complicat?Segurament els qui el llegiu traduït l’ente-neu molt millor que no pas els qui no, per-què és un autor amb molt contingut al darrere, i el traductor quan tradueix té l’obligació de contextualitzar.

Què ens sedueix del món anglès?L’anglofília catalana es veu en l’atracció perla urbanitat de la cultura anglosaxona, pelmodel de civilització i per l’humor anglès,que coincideix molt amb el català.

«Shakespeare ha estat tot un símbol per a la cultura catalana»

Graduada a la Universitat d’Oxford,actualment és professora a la Universitatde Cork (Irlanda), i abans ho havia estat a la Universitat de Birmingham(Anglaterra), on va acabar el seu doctorat.Fa docència i recerca sobre el teatrecatalà i hispànic, en general, i sobre traducció. Parla un català perfecte. La seva àvia era de la Franja i la sevamare va néixer a Catalunya, però ella no el va aprendre fins als anys vuitanta. No se sent ambaixadora de Catalunya a la Gran Bretanya perquè troba «massaoficial» aquest mot, però sí «introductora»de la cultura catalana. Ha estat secretàriade l’Anglo-Catalan Society. Ha escritHistorical Dictionary of the Catalans i Shakespeare in Catalan: TranslatingImperialism, del qual ha vingut a presentar la traducció al català a laFacultat de Traducció i d’Interpretació.

ZAMORA