La Veu d'Oxalis nº1

8
GIRONA, MARÇ DE 2010 NÚM. 12010 Estimats lectors i lectores: us volem donar la benvinguda a “La Veu d’Oxalis” , que és un projecte que hem començat el grup del taller d’Alfabetització Avançada de la Llar Oxalis. El nostre objectiu és do- nar a conèixer el nostre dia a dia a la llar . Amb “La Veu d’Oxalis” volem demostrar que som capaços i que po- dem fer moltes més coses del que la gent creu. Potser triguem més temps en fer-ho però, finalment i amb ajuda, ho acabem aconseguint. Esperem que, amb la vostra col·laboració, aquest projecte que aca- bem d'engegar segueixi endavant el major temps possible. Desitgem que us agradi i fins la propera. La Veu d’Oxalis Ha nascut “La Veu d’Oxalis” Contingut: Arriben noves residents 2 Acomiadament de la Sònia. 2 Arriba Carnes- toltes. 2 Dijous Gras 3 Representació i nova obra de teatre. 3 Visita a Radio Girona. 4 Visita al Teatre Municipal de Girona 4 Entrevista a la monitora Laf- ken. 5 Entrevista a la Laura López 6 Qui és qui?. 7 Sopa de lletres. 7 Les quatre di- ferències 8 Aniversaris 8

description

El primer butlleti fet per uns nois amb discapacitat fisica del taller d'alfabetització avanzada de la llar oxalis de la fundació llars de la amistat cheshire situada a Girona

Transcript of La Veu d'Oxalis nº1

Page 1: La Veu d'Oxalis nº1

GIRONA, MARÇ DE 2010 NÚM. 1– 2010

Estimats lectors i lectores: us volem donar la benvinguda a “La Veu

d’Oxalis” , que és un projecte que hem començat el grup del taller

d’Alfabetització Avançada de la Llar Oxalis. El nostre objectiu és do-

nar a conèixer el nostre dia a dia a la llar .

Amb “La Veu d’Oxalis” volem demostrar que som capaços i que po-

dem fer moltes més coses del que la gent creu. Potser triguem més

temps en fer-ho però, finalment i amb ajuda, ho acabem aconseguint.

Esperem que, amb la vostra col·laboració, aquest projecte que aca-

bem d'engegar segueixi endavant el major temps possible.

Desitgem que us agradi i fins la propera.

La Veu d’Oxalis

Ha nascut “La Veu d’Oxalis”

Contingut:

Arriben noves residents

2

Acomiadament de la Sònia.

2

Arriba Carnes-toltes.

2

Dijous Gras 3

Representació i nova obra de

teatre.

3

Visita a Radio Girona.

4

Visita al Teatre Municipal de

Girona

4

Entrevista a la monitora Laf-

ken.

5

Entrevista a la Laura López

6

Qui és qui?. 7

Sopa de lletres. 7

Les quatre di-ferències

8

Aniversaris 8

Page 2: La Veu d'Oxalis nº1

PÀGINA 2

Hola! Hem arribat dues bessones noves

a la Llar. Ens diem Raquel i Barbara,

tenim 33 anys, som de Girona i venim

del Sociosanitari de Salt, on hem estat

tres mesos. Ens agrada molt escoltar

música, les telenoveles i anar de com-

pres per Girona. Ens ha agradat molt la

vostra rebuda al centre, tant en els ta-

llers, que ens agraden molt, com totes

les persones d’aquí, que ens heu acollit

molt bé.

Últimes noticies de Gener i Febrer

El dia 9 de febrer varem cele-

brar el Carnestoltes a la Llar

Oxalis. Al matí ens varem

vestir, pintar la cara i posar

els complements per l’ocasió.

A la tarda varem fer la desfi-

lada de disfresses i el reparti-

ment de premis. El tercer pre-

mi va ser per la Maria que

anava disfressada de nena

petita, el segon per la Laura

d’esquelet, i el primer per en

Carles que anava vestit de

televisor;

El passat 1 de Febrer va marxar del centre la Sònia. Ella era una

resident de la llar des de feia varis anys. Per acomiadar-la varem

fer un berenar i li vam donar un petit àlbum de fotos que havien

fet entre tots. Esperem que tingui molta sort en la seva nova eta-

pa.

Arriba Carnestoltes!!!!!

Acomiadament de la Sònia

Arriben noves residents!!!

El rei va ser en Javi que anava de nen petit, la reina

la Maria, de pallaso. Aquí en tenim una fotografia.

NÚM. 1– 2010

Page 3: La Veu d'Oxalis nº1

PÀGINA 3 NÚM. 1– 2010

Dijous Gras: fem una Coca de Llardons

Representació i nova obra de teatre

El dia 20 de Febrer a les 11h del matí es representà l’obra de teatre “La ciutat dels di-

ferents” per a un grup de nois i noies de la parròquia de Sant Josep de Girona. Minuts

abans de començar l’obra, els actors estaven molt nerviosos, tot i així, l’obra va ser un

èxit.

El grup de teatre de la Llar Oxalis està preparant una nova obra anomenada AVD

(Activitats de la Vida Diària). L’argument es basa en les dificultats que tenen les perso-

nes amb discapacitat física per realitzar les activitats de la vida diària, com podrien ser:

problemes amb el transport públic, barreres arquitectòniques,...Ja us anirem informant

de les novetats.

El passat dijous dia 11 de Febrer va ser Dijous Llarder,

i com marca la tradició al centre varem fer una coca de

greixons tots plegats. Al matí ens varem dedicar a fer-

la, la cuinera de la Llar ens va cedir el forn per a poder

coure-la, i a la tarda ens la varem menjar tots plegats

per berenar. Tot i que tenia molta farina estava MOLT

BONA!

Page 4: La Veu d'Oxalis nº1

PÀGINA 4

Últimes visites realitzades amb la col.laboración de l’Ajuntament de Girona (Caseta de la Devesa)

El 22 de Febrer el grup de teatre “Tocats de rodes” de la llar Oxalis va anar a visitar el

Teatre Municipal de Girona. No hi varem anar a veure cap obra de teatre sinó per co-

nèixer les diferents parts d’un teatre. El teatre estava molt bé, adaptat per les cadires i

la nostra guia era una noia molt simpàtica i fou molt atenta amb nosaltres. Aquesta no-

ia ens va oferir la possibilitat d’anar a fer les nostres obres al Teatre Municipal de Giro-

na. Ens va semblar molt bona idea i segurament, més endavant, aprofitarem aquesta

oportunitat.

Visita al Teatre Municipal de Girona

Visita a Radio Girona

El 27 de Gener del 2010 varem anar a visitar “Radio Girona” que

consta de: “Cadena Ser,” els “40 Principals”, “Cadena Dial” i

“Máxima FM”; esta ubicada a la plaça Josep Plà de Girona.

Ens van explicar el funcionament diari de l’emissora i dels progra-

mes que retransmeten. Nosaltres varem preguntar alguns dubtes

que teníem ja que estem pensant en muntar una emissora de ra-

dio a la Llar Oxalis. Vam quedar-nos una mica desil·lusionats do-

nat que no varem poder veure un programa en directe per qüestió

d’espai. .

NÚM. 1– 2010

Page 5: La Veu d'Oxalis nº1

PÀGINA 5 NÚM. 1– 2010

Lafken es una monitora de la Llar Oxalis que hace unos meses pidió una excedencia para ir a ver a su familia a Chile. Hemos creído oportuno realizarle esta entrevista para que nos explicara su cultura mapuche y ya que, cuando regresó ocurrió lo del terremoto, también hemos creído con-veniente incluir este tema en la entrevista.

1.- Nos gustaría saber el significado de tu nombre, tu lugar de nacimiento y tu

estado civil

Mi nombre significa MAR en mapudugun. Nací en Chile en una comunidad llamada “Piedra Alta” (no en un hospital). Estoy felizmente casada.

2.- ¿Qué diferentes clases étnicas hay en la zona?

Hay unas 6: Mapuche, Aymara, Rapanui, Kawescar, Atakameños, Yamanas…

3.- ¿En qué se basa tu cultura Mapuche?

Mapuche significa gente de la Tierra, somos un pueblo originario (indígena) establecido entre Chile y Argentina por fronteras impuestas. Actualmente somos 1.500.000 habitantes aprox.

Nuestra cultura se basa en la naturaleza, en la tierra, ahí está la esencia de nuestro ser. Creemos en sus energías y fuerzas. Y por lo demás, el mapuche necesita un habitat donde desarrollar su cultura, economía y vida, por ejemplo: un espacio donde sembrar, donde criar animales, donde vivir, donde rea-lizar las ceremonias sagradas, etc.

4.- ¿Por qué es tan importante para vosotros la tierra? ¿Cómo es el clima allí?

Para nosotros la tierra es como nuestra madre, por eso nos consideramos hijos de ella, ya que ella nos parió, y nos dio fuerzas especiales para vivir y convivir con ella, por eso cuando un mapuche se va, vuel-ve a renacer en la tierra, no muere.

Nuestro clima es como tener 2 estaciones primavera e invierno; el invierno es muy frío, lluvioso, con mu-cho aire y nieve en algunas zonas de alta montaña.

La primavera es cálida, todo se ve muy bonito, lleno de verdes de diferentes tonalidades y muchas flores silvestres, el cielo es muy claro y azul. La temperatura máxima debe llegar a los 25 o 28 grados (no así en la capital o el norte de Chile).

5.- ¿Qué diferencias ves entre el estilo de vida en Girona que el de tu comunidad mapuche?

Muchas cosas, aquí hay más comodidades materiales, allá menos gente tiene coche, etc, Allí hay pue-blos indígenas milenarios, aquí occidentales sólo, aquí el agua es muy contaminada y ya no queda casi nada sin explotar por el hombre, allá aún hay tierras vírgenes y el agua de las vertientes aún es pura y se puede tomar, allí…..

6.- ¿Qué ha supuesto para ti volver después de tantos años y reencontrarte con tu familia y ami-

gos?

Primero mucha emoción contenida y luego desahogo de las mismas, disfrutando cada momento, del paisaje, los colores, el pelo negro largo, las comidas cultivadas y echas de la misma tierra, los olores y el cariño de toda mi familia en especial. También, busqué con desesperación ciertas cosas y personas que no había visto desde hacía mucho tiempo, amigos sobre todo y me emocionó que al verlos me si-guieran queriendo igual y admirando, porque en algún momento signifiqué una líder del movimiento ma-puche…

7.- ¿Cómo se han sentido tus hijas en este viaje? ¿Se han adaptado rápidamente a las costum-

bres de allí y a la escuela? ¿Han echado de menos a sus amigos/as de Girona?

Mis niñas, al principio iban con un signo de interrogación y hasta con temor, pero con ganas de ver y conocer. Y como dice el dicho, “la sangre tira”, ya que a pesar del cambio brusco, tardaron una semana en adaptarse a vivir en el campo sin agua potable, sin pavimento, sin gas, sin teléfono, ni ordenadores, etc. Lo único que tal vez y como anécdota les costó, fue el asunto del baño, tanto lo del wc, como la du-cha y el agua caliente… Lo de la escuela fue un poco más difícil sobre todo para la pequeña, me tuve que pasar 5 días acompañándola desde las 9 menos cuarto hasta las 16 h, ella dentro de la sala y yo fuera, aunque me sirvió para relacionarme con los profesores.

Entrevista a la monitora Lafken

Page 6: La Veu d'Oxalis nº1

ABANS

“Demà dijous 11 de febrer em fan un reportatge de les 24 hores d’un resident per la revis-ta de la fundació. Quan m’ho va dir l’Esther, em va fer molta il·lusió i em vaig sentir impor-tant. Ja es va acostant el dia i començo a estar una mica ner-viosa”.

Entrevista a Laura per la revista “Amistat” de la Fundació DESPRÉS

“El passat dijous 11 de febrer. va ser el meu gran dia o el pitjor, depèn com es miri. Per mi, va se molt estressant i es-tava súper nerviosa perquè tenia un fotògraf i una periodista tot el dia a so-bre, fent un milió de fotos. Però em vaig sentir molt important.

Aquell dia feia molt de fred però, això, no va impedir anar al Carrefour, ja que també volien fotos fora del centre. Du-rant tot el dia no vaig perdre el somriure en cap moment”.

Pero después fue una emoción el que encontraran amigas y que cuando se despidieron hasta hubo llanto. Des-pués de una semana, Girona fue quedando atrás. La escuela estaba construida una parte de madera y la otra de paja y se calentaban con fuego, ya que aún hacía frío. Por lo demás fue muy bonito la relación que estable-cieron con sus primos y abuelos.

8.- ¿Ha sido dura la vuelta?

Muy dura, mi marido fue a buscarme cuando faltaban 2 semanas. Recorrí el campo sola y no pude contener mis lágrimas de pensar que ya tenía que despedirme de todo, gente, tierra, vida.... Lo peor fue al abrazar a mi madre, decirle adiós y ver sus lágrimas y las de mis hijas, como si no volviéramos a vernos en mucho tiempo.

A las 3:35 hora chilena / 7:35 hora española de la madrugada del sábado del día 27 de febrero del 2010, tubo lugar en Chile un terremoto de grado 8,8sobre 10 en la escala de Richter, con epicentro en Concep-ción (al sur del país):

9.- ¿Cómo te sientes después de enterarte del terremoto en Chile?

Justo me tocó trabajar ese sábado. Venía en el coche y escuché la noticia. Cuando llegué le dije a Joan R. que por favor, me averiguara algo más, no quería que se notara mi desesperación. Pensé varias cosas mientras da-ba la vuelta por Girona, que tal vez era una señal, que si mis padres estarían vivos, ya que fue más o menos cerca. Menos mal que mis hijas no vieron nada… Ahora sé que están bien, pero la preocupación sigue, hasta que se deje de mover. Pero también pienso en las señales de la tierra y que todo pasa por algo.

10.-¿Pudiste contactar enseguida con tu familia?

Lo del contacto fue difícil, ya que se quedaron incomunicados, hasta después de un par de días en la capital y en la zonas cercanas al epicentro aún no se restableció por completo la luz. Mis padres por ejemplo, no pueden salir del lugar ni llamar, ya que las escasas líneas del pueblito más cercano están cortadas, y la única gasolinera que hay, está quedándose sin combustible. Dos puentes casi a punto de caerse, en fin no sé cómo acabará…

11.- ¿Cómo les has explicado a tus hijas lo del terremoto?

No quería decirles nada, pero la mayor me escuchó hablar con su papá, por lo que se lo expliqué y lo entendió, pero se preocupó. La pequeña también lo terminó sabiendo y directamente me dijo “¿mamá nuestra familia está viva? ¿Qué es un terremoto? ¿Por qué murieron personas?....”

12.- ¿Cómo está tu familia de Chile? ¿De qué manera les ha afectado a parte de psicológicamente?

Me gustaría saberlo, aún no lo se. Solo hablé con ellos cuando el primer terremoto, y ha habido unas 300 répli-cas en 15 días. Estoy a la espera de comunicarme con ellos. No se pueden comunicar porque no hay luz ni elec-tricidad, ni nada.

13.- ¿Tu familia se ha planteado a venir a vivir a España o tú a Chile?

Mi padre prefiere morirse allí en su tierra que venirse. Si mi padre no estuviera, mi madre sí que vendría. Mis hermanos también vendrían si hubiera alguna subvención y que aquí los admitieran. En este momento yo volver-ía a Chile para estar con mi familia aunque aún haya réplicas.

PÀGINA 6 NÚM. 1– 2010

Page 7: La Veu d'Oxalis nº1

IMMA JORDI

MIQUEL

CARLES

JOAN

RAQUEL G.

LAURA

GEMMA

QUI ÉS QUI?

NÚM. 1– 2010

RAQUEL

PÀGINA 7

Sopa de lletres

Q W E T T Y S A M R

L A R A Q U E L J G

H A M M E G C H I M

A M I L A U R A L O

M I C A R L E S E S

N Q J O E P J O A N

I U R A I O E S Y O

A E A J O R D I O B

G L E U Q A R M H X

Page 8: La Veu d'Oxalis nº1

Les 4 Diferències!!!!!

Aniversaris Gener/Març

DIA MES ANY EDAT

Badar 1 1 1979 31

Fco Javier 4 1 1978 32

Maria 19 1 1974 36

Benito 24 1 1974 36

Pere 4 2 1954 56

Imma 5 2 1971 39

José Luis 9 2 1945 65

Marc 11 2 1983 27

Carles 12 2 1975 35

Issaac 12 2 1976 34

Jordi 28 2 1977 33

Estefania 16 3 1990 20

PÀGINA 8

Solucions:

Sopa de lletres: Joan, Jordi,

Miquel, Laura, Raquel, Gem-

ma, Carles, Imma i Raquel G.

Les 4 Diferències: Cella, llavi,

piga i penjoll.

Agraïments:

A l’equip tècnic de la Llar Oxalis per deixar-nos engegar aquest projecte.

A la monitora Lafken per col·laborar amb nosaltres amb la seva entrevista.

A les nostres famílies per les molèsties causades per la recerca de les

fotografies.

NÚM. 1– 2010

Fundació Llars de l’Amistat Cheshire.

Llar Oxalis

C/ Manuel de Pedrolo núm. 2, 17007 Giro-

na

www.llarsamistat.org