La Veu d'Alginet setembre 216

Setembre 2016ANY I - NÚMERO 12

Exemplar gratuït

MEMÒRIAPàg. 14, El Poble Nou

ACTUALITATPàg. 6, Especial Fira SOC

SALUTPàg. 13, Com cuidar-nos els llavis

ESPORTPàg. 10, Primer Triatló a Alginet

ALGINET EN FESTES

2SETEMBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

Damià Torres medalla d’or en un mundial universitari REDACCIÓ

Nova medalla d’or en la Inter-national Mathematics Compe-tition for University Students, a Bulgària.L’alginetí Damià acumula 13 títols internacionals: 7 ors, 1 plata, 2 bronzes, 2 mencions d’Honor i campió de la 3a Competició Interuniversitària de Matemàtica Argentina a Espanya. Torres va tornar al seu poble després d’aconseguir l’or a principis d’agost al Campio-nat internacional universitari de matemàtiques celebrat a Bulgària després d’obtindre

59 punts. Actualment, Damià cursa el doble grau en Mate-màtiques i Enginyeria Física a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

El campanar ja té les campa-nes restauradesREDACCIÓAmb una missa i un sopar de germanor a la plaça de la Cons-titució es va fer l’acte per a celebrar que s’havien restaurat les 5 campanes que té el campanar d’Alginet. En el transcurs de l’acte, els campaners de la catedral de valència van fer sonar les campanes oferint al públic un concert al so d’aquestes.

Horari 9.30 a 14.00 h16.00 a 20.00 h

COMENÇA L’ESCOLA

AMB EL MILLOR

SOMRIURE

C/ Magallanes, 2546230-Alginet

[email protected]

Tel. 96 072 11 57

EDITORIAL

Finalitzem el mes d’agost amb moltíssimes imatges per a mostrar i moltes coses per a contar. Ha sigut un mes en el qual veïns i veïnes han eixit al carrer, han compartit sopars, esdeveniments i festa. Aquest agost es recordarà per ser l’any en què els festers han recuperat el pregó, tam-bé ha sigut l’any en què s’ha fet el primer triatló d’Alginet no competitiu. S’ha tornat a batre èxit d’assistència al so-par de Quintes, les danses a Sant Roc han tingut multitud d’alginetins que han eixit per a gaudir-ne..., en definitiva un mes per a recordar. El nostre campanar torna a lluir les seues campanes res-taurades i ha servit a molts alginetins per a poder apro-par-se a aquestes i vore-les a peu de carrer. En aquest exemplar de La Veu d’Alginet també hem con-

versat en l’espai de Poetes i rapsodes amb Pepe Garcia que ens ha contat com li va nàixer la seua afició per la po-esia. En la secció Travessant fronteres, hem parlat amb Amadeo Blasco que amb tan sols 17 anys ja està a EUA amb una beca per a estudiar i competir en el tenis a nivell professional.Un altra de les entrevistes ha sigut amb Pep Calatayud, mú-sic alginetí que forma part del grup Montalvo’s Collective.

Deixem enrere agost per en-dinsar-nos en la tornada a l’escola. Per setembre, a Al-ginet tindrem la fira SOC, amb uns 40 expositors que ens mostraran artesania, oci, cul-tura, comerç i empresa local.

Abans de la fira SOC tenim una data esportiva que cal marcar en el calendari com és la 20a edició de la Volta a Peu d’Alginet, un encontre que trau al carrer grans i menuts.

A finals de setembre, La Veu d’Alginet farà una exposició a la sala ubicada al Teatre Modern per a fer una retros-pectiva del que ha sigut “Un any en imatges amb La Veu d’Alginet”. El dimecres 28, di-

jous 29, divendres 30 de se-tembre i 1 d’octubre tindrà lloc l’exposició en la qual a través de fotografies i audiovisuals farem un repàs dels actes i esdeveniments més notoris i rellevants des d’octubre de 2015 fins a octubre de 2016. L’últim dia de l’exposició els veïns i veïnes que s’hagen vist a les fotografies i desit-gen endur-se’n una de record podran anar a per aquesta, ja que sense el públic La Veu d’Alginet no seria possible.

Sònia BoschDirectora La Veu d’Alginet

Vols saber les últimes notícies del poble?

No ho dubtes! Clica un “m’agrada” en

el nostre facebook

L’oratge a AlginetJuliol 2016

Pluges: 0 l/m2

Temperatura màxima: 39,6ºCTemperatura mínima: 18,3ºC

Dades obtingudes de l’estació meteorològica d’Alginet NIC-8328E que pertany a la xarxa de l’AEMET i facilitades per l’observador Antoni Aliaga i Tortajada

Agost 2016

Pluges: 24,5 l/m2

Temperatura màxima: 35,3 ºCTemperatura mínima: 18,4 ºC

Coincidint amb el 20é aniversari de la Confraria Verge La Dolo-rosa, el proper 17 de setembre a l’escola Emilio Luna es farà la 5a Trobada de Tambors i Bombos. Un dia complet en el qual al matí hi haurà cercavila i de vesprada exhibició de les diferents bandes participants.

V Trobada de Tambors i BombosREDACCIÓ

3

SETEMBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

Inma Pavia, presidenta d'ACEAL va entregar el diploma que acredita que aquest any, a la 4a Ruta de la Tapa, les dues tapes guanyadores per empat han sigut les fetes per Lluna de Maduixa i Ca Raquel.

Els xiquets i educadors Júniors d’Alginet gaudeixen de 15 dies de campament a ConcaREDACCIÓ

Més de 500 persones van as-sistir al sopar de la Junta Lo-cal FalleraREDACCIÓ

Lluna de maduixa i Ca Raquel guanyadors de la TapaREDACCIÓ

Com ja marca la tradició, la Junta local Fallera va celebrar el dia de la Junta. Al matí menuts i grans gaudirem de jocs i aigua a la plaça. De nit més de 500 persones van assistir al sopar per a donar la benvinguda a l’estiu.

De l’1 al 15 d’agost els Júni-ors d’Alginet han estat a Ar-cas del Villar a la província de Conca en el tradicional campament d’estiu. Un cam-pament en el qual els menuts han passat moments inobli-dables i han crescut en el seu esperit de Júniors, afirmava Julen Bosch, cap del centre. La missa el dia dels pares va estar oficiada pel rector Fran-cisco José Furió.

La ramaderia de José Vicente Machancoses guanya el Concurs de bous d’AlginetREDACCIÓDel 12 al 20 d’agost es van celebrar a Alginet els tradici-onals bous. En total van ser 8 dies, ja que el 15 no se’n van fer, de bous, aigua i diversió. Per la plaça van passar dife-rents ramaderies. Al final per 202 punts José Vicente Machancoses es va fer amb el premi de la millor ramaderia, seguit de germans Cali amb 162 punts, Fernan-do Machancoses amb 159 punts, i Hermanos Benavent amb 141 punts. La millor vaca va ser Barberita de La Espue-la, el millor bou l’Escritor dels germans Cali i el millor bou embolat Calimero també dels germans Calí. Fotografies d’Ana Rubio

Es busquen muixeranguersREDACCIÓDilluns 22 d’agost de vespra-da, es va fer una reunió de-mostració a la plaça per tal de donar a conéixer al poble la nova iniciativa que es vol portar a terme i que consis-teix a crear una muixeranga a Alginet. Diferents compo-nents d’altres colles van fer una xicoteta demostració al mateix temps que el mestre explicava les diferents figu-res. Per a més informació els interessats es poden adreçar al correu electrònic [email protected].


Sorteig de regals

Tallers infantils a la plaça

Ruta amb bicicleta Sopar de la carretera

Èxit de participació en el primer dia de Festes Majors a càrrec de la Caixa Rural d’Alginet i CoagriUn any més, la Caixa Ru-ral d’Alginet junt amb Coagri eren els encarregats de co-mençar el primer sopar de la carretera. Però abans de cau-re la nit el dia començà amb el repartiment per part dels festers de la murta pels car-rers d’Alginet. A les 10.30 h començava el primer sorteig de regals per als socis en edat escolar de la Caixa Rural. Un acte molt esperat pels menuts ja que tots els assistents se’n van a casa amb algun regal baix del braç. A les 11.30 h es feia el segon sorteig. Al llarg del matí es van fer jocs a la plaça i es va repartit gelat entre els assistents. De ves-prada era el moment de fer la ruta pel terme amb bicicleta i ja de nit començava el primer sopar de festes. En acabar de sopar es va fer la III Festa Ei-vissenca.

REDACCIÓ

Més de 420 parelles en el Mantó de Manila de la CEA

El divendres 26 d’Agost es va celebrar el Gran Concurs de Mantó de Manila en la seua dotzena edició. Aquest any van participar 420 parelles tant locals com de localitats veïnes. Un acte referent dins les festes Majors d’Alginet com va ser també la gran festa infantil que cada any organitza la CEA i en la qual es va fer el sorteig de 25 bicicletes de muntanya. A hora de dinar, a la nau ubicada al polígon, els pensionistes i jubilats van gaudir d’un paella gegant. A les 16 h era el moment de fer campionat de pòquer. A les 7 de la vesprada a l’Hort de Caramanxel es va fer una exhibició hípica. A poqueta nit era el moment de fer l’últim sopar de la carretera d’aquestes festes 2016. Per a rematar la nit a la plaça es va fer el concurs de Mantó de Manila i al CEIP Blasco Ibáñez nit especial amb discjòquei.

REDACCIÓ

Gran festa infantil i sorteig de bicicletes Exhibició hípica Paella gegant

XII Concurs de Mantó de Manila

5


FESTES MAJORS agost 2016

ESPAI PATROCINAT

alginet en festes

FESTES poble nou

FESTES calvari

FESTES vaporet

Amb la cavalcada es donaven per finalitzades les festes del Santíssim Crist del Calvari

Multitudinària assistència a les danses de Sant Roc

Els festers 2016 recuperen el Pregó Èxit d’assistència al Sopar de Quintes

1.800 coques de cansalada IV Ral·li humorístic

Concurs de paelles Cavalcada de disfresses

Trasllat de Sant Josep

Els festers 2016

Les festes de la barriada del Vaporet clausuren un agost festiu


ALGUNS

REDACCIÓ

ENTREVISTA

PRESIDENTA D’ACEAL : INMA PAVIA

El mes de setembre, Alginet es prepara per a dur a ter-me un dels encontres d’oci, comercials i de gastronomia més consolidats tant en el municipi com en poblacions properes. Es tracta de la Fira SOC, una fira organitzada per l’Associació Comercial i em-presarial que aquest any va per la seua quarta edició. Per tal de conéixer un poc més com serà aquest encontre, La Veu d’Alginet ha conversat amb la presidenta d’ACEAL, Inma Pavia.

Inma, el 16, 17 i 18 de se-tembre torna als carrers d’Alginet la Fira SOC, una fira que aquest any es transforma de manera no-table. Quines novetats es trobarà el públic?La primera novetat respecte a edicions anteriors és l’in-crement notable d’expositors que hi haurà, si l’any passat la fira la formaven uns 13 o 14 expositors, aquest any seran al voltant de 40. Aquest incre-ment es deu al fet que des de l’organització es va decidir obrir la fira a empreses i ar-tesania. En 4 anys s’ha evolu-cionat i la primera fira que va nàixer com una oferta outlet ara amplia i es converteix en una fira comercial, empresa-rial, artesanal, gastronòmica i d’oci.Una altra novetat important és la passarel·la de moda que es farà el primer dia. Tenim la gran sort de comptar amb un presentador de luxe com és Josep Lozano que condui-rà l’acte. Des d’ACEAL s’ha volgut, a més, fer d’aquesta passarel·la un acte solidari i per això es cobrarà un preu simbòlic d’entrada que anirà destinat íntegrament a l’asso-ciació de lluita contra el càn-cer d’Alginet.

On es farà la fira?SOC es durà a terme al ma-teix lloc que en aquestes quatre edicions, és a dir, en la zona entre el pàrquing de l’Hort de Feliu i l’IES, clar està que el volum d’expositors farà que s’amplien carrers perquè tots tinguen el seu espai.A part dels estands aquest any, continuareu oferint una àmplia agenda d’activi-tats d’oci?

Clar que sí. La persona que vi-sita SOC gaudirà de diferents activitats programades en di-ferents horaris i espais de la fira perquè no es concentre tot en l’entaulat principal sinó que al llarg del recorregut hi haja animacions i activitats. Tindrem música, màgia, ani-macions infantils, gimcana, mims, etc. Hi haurà, al llarg dels tres dies, activitats per a públic infantil i públic adult.

Tres dies de plena activitat que costen molt d’engranar, com s’organitza un acte d’aquesta magnitud?Amb molt d’esforç i sacrifici, has de tindre en compte que la comissió organitzadora de SOC som tot gent amb em-preses i comerços que hem de destinar temps nostre per a dur a terme la fira. Comp-tem amb la col·laboració de l’Ajuntament, la regidoria de Comerç i la de Cultura, així com amb totes les associaci-ons que, de manera desinte-ressada ens complementen i ajuden. També comptem amb l’ajuda dels patrocinadors com la Cooperativa Elèctrica i la Caixa Rural d’Alginet.En definitiva SOC és la suma de l’esforç de comerços i empreses que aquests dies trauen els seus productes al carrer, de les associacions, administracions públiques, patrocinadors i gent anònima que fa que al llarg d’un cap de setmana Alginet siga referent comercial i empresarial de la Ribera i extraradi de València i ens visiten veïns de totes les localitats.

ESPECIAL

AVANÇ PROGRAMACIÓ

16, 17 I 18 DE SETEMBRE

EXPOSITORS

QUE ESTARAN

A

16, 17 i 18 SETEMBRE

aa

aa

DIVENDRES 16 20 h Inauguració a ritme de batukada.21 h Passarel·la de Moda Solidària. Donatiu d’1€ per a l’Associació de Lluita contra el Càncer.Presentador, Josep Lozano. Participen en la passarel·la: Daluna, Noadar, Pomelo, Base Esports Martín, Tellar, Yoalina, Cireretes, Azahar, Ximo Roca i Conxa.22 h After amb el DJ

DIssabte 17 11 h Obrim portesAl llarg de tot el dia animacions infantils, mims, mags... i moltes sorpreses més. Tindrem el mim Carles Castillo i els mags Luis La Font, Alex André i Mago Ati.

23 h Concert del grup d’Alzira Leukoners Celta.

DIUMENGE 18 11 h Obrim portesAl llarg de tot el dia animacions infantils, mims, mags... i moltes sorpreses més. Tindrem el mim Carles Castillo i els mags Luis La Font, Alex André i Mago Ati.

13.30 h Coneixerem l’establiment guanyador de la millor tapa per votació popular. Quina serà?

PROGRAMACIÓ DE LA FIRA EXACTA AL FACEBOOK D’ACEAL

GASTRONOMIA

SERVEIS

CULTURA

MODA

ARTESANIA

MOTOR

OCI

ESPORT

7


Eloina Senabre PelayoGerent

C/ València, 2596 175 11 53


La CEA repartirà al voltant de 100.000 € amb els bons de descompte per a jubilatsCEA

La Cooperativa Elèctrica d’Al-ginet assumirà l’increment de la refactura imposada pel go-vern als usuaris.Després de 2 anys de la de-manda interposada per Unión Fenosa al govern pel PVPC, preu voluntari del xicotet con-sumidor, en què Unión Feno-sa afirmava que era massa barat, el Tribunal Suprem ha dictat sentencia i obliga el go-vern que autoritze, mitjançant ordre ministerial, a poder re-facturar a 13 milions d’usua-ris, és a dir, el 60 % dels con-sumidors d’Espanya. Aquesta refacturació consisteix a co-brar a l’usuari una quantitat de diners que no se li havia aplicat. Aquesta nova recap-tació per part de les elèctri-

ques suposarà ingressar uns 57 milions d’euros. Des de la Cooperativa elèctrica d’Al-ginet s’ha valorat que supo-saria ingressar entre 30.000 i 50.000 euros a la cooperativa abonats pels socis. “Davant

de l’estudi financer de la CEA hem decidit assumir aquesta refacturació i la factura dels socis no es veurà afectada”, explicava Salvador Escutia, president de la CEA.

La CEA no incrementarà la factura als socisCEA

LA CEA INFORMA ELS SOCIS QUE JA ESTÀ DISPONIBLE A LES NOSTRES OFICINES

EL BO DE MATERIAL ESCOLAR

La Cooperativa Elèctrica d’Alginet repartirà en breu el bo de ju-bilat. Al voltant de 1.000 veïns i veïnes d’Alginet es veuran be-neficiades per aquesta mesura. Per tal de poder beneficiar-se d’aquest bo els socis de la CEA pensionistes han de portar de nou a les oficines de la Cooperativa Elèctrica la fe de vida.Cada soci pensionista de la Cooperativa rep una bonificació de 100 € que es descompta de la seua factura de la llum. “L’objec-tiu d’aquesta acció es beneficiar un sector de població que per la seua situació té menys poder adquisitiu i que ha sigut i és part important de la cooperativa”, explicava Salvador Escutia, president de la CEA.

La Cooperativa Elèctrica d’Al-ginet està portant a terme a la seu de la CEA ubicada al car-rer Poeta Juan Alegre, unes obres a la planta baixa. L’ob-jectiu d’aquestes és oferir un servei d’atenció més còmode i millor per als socis. Amb les obres d’ampliació de la planta baixa, els usuaris no hauran de pujar les escales per a fer les gestions o preguntes que necessiten saber.Quan l’obra estiga finalitzada els socis faran totes les seues gestions a peu pla.Un altre dels motius pels quals s’estan fent les obres és l’in-crement de personal en plan-tilla de la CEA, el que fa que no es disposara d’un lloc físic adequat per a desenvolupar les tasques a realitzar. Amb les obres finalitzades es dis-posarà d’unes millors infraes-tructures per a donar un servei més còmode per al soci.

Fins que finalitzen les obres, els treballadors i treballadores de la Cooperativa elèctrica d’Alginet continuaran atenent

els socis al carrer V. Bosch Valero, a 200 metres de la seu.

Obres a la seu de la CEA per a millorar l’aten-ció al sociCEA

El 16, 17 i 18 de setembre visita

l’estand de la CEAPatrocinador oficial

La CEA col·labora amb el mig any faller regalant una bicicle-ta per a sortejarCEA

9


Vols rebre per WhatsApp les últimes notícies

d’Ago Telecom?Vols ser el primer a saber les nostres ofertes i novetats?

Guarda’t el 609 472 974*

a la teua llista de contactes*Aquest número és SOLAMENT per a rebre missatges. Si vols contactar amb nosaltres telefona al 960 264 900

Chelo Mañez guanyadora del selfie de la Ruta de la Tapa d’AGO TelecomAGOEl selfie que es van fer al Bar Patrícia Chelo Mañez i el seu grup d’amics ha sigut la foto-grafia més votada al facebook d’Ago Telecom. Els més de 70 m’agrada que va rebre ha fet que guanyaren un sopar per a 6 persones al bar on es van fer la foto, és a dir, al Bar Patrícia. Aquesta campanya ha estat dins de la Ruta de la tapa que organitza l’Associació Comer-cial i empresarial i en la qual, aquest any, Ago Telecom ha participat per primera vegada. Enhorabona als guanyadors i gràcies a tots per participar!!

AGOCONSELL

Ja has vist l’Agoconsell de juliol en el qual t’expliquem com activar i desactivar el roaming del mòbil? Pots trobar-lo en la pàgina de Facebook d’Ago Telecom i en el YouTube.

Recorda que els Agocon-sells són videopublicacions

en les quals t’expliquem com fer totes aquelles “co-ses tecnològiques” que en la vida diària no tenim clar com fer.

Nous agoconsells a partir de setembre.

Esteu atents!

El 16, 17 i 18 de setembre visita

l’estandd’AGO Telecom


Javi Ramos del club triatló d’Alginet va fer a finals de juli-ol la Gran Trail Aneto Posets, una cursa que discorre per tot tipus de terreny, que envolten els dos cims de major altura dels Pirineus: l’Aneto (3.404 m) i el Posets (3.375 m).Ramos va aconseguir finalit-zar la cursa de 109 quilòme-tres en unes 32 hores. Altres atletes d’Alginet van fer la carrera de 42 i 9 quilòmetres.

109 quilòmetres en menys de 32 horesREDACCIÓ El bàsquet té molts beneficis

físics i emocionals :Indicat per a xiquets a partir de 4-5 anysBeneficis físics : - Una millor coordinació- Una major concentració i una espectacular rapidesa de re-flexos.

- També desenvolupa l’agilitat i les habilitats locomotrius.

- Com tots els esports infantils el bàsquet cuida i protegeix el sistema cardiovascular i millora la resistència muscu-lar.

Beneficis emocionals :- Fomenta la sociabilitat, espe-cial per a xiquets vergonyo-

sos.- La dinàmica del joc ensenya els xiquets a actuar amb ra-pidesa, a prendre decisions.

- Cooperació i companyia.- Allunya els xiquets del se-dentarisme, els proporciona seguretat en si mateixos i també promou una bona au-toestima.

Per als pares:Tenen la gran oportunitat d’ampliar i perllongar la rela-ció amb els seus fills.

Amb tots aquests avantatges, és possible que el bàsquet siga un dels esports ideals per als xiquets.

L’1 de setembre (dijous) a partir de les 17.30 hores al Pavelló Municipal d’esports el Club Bàsquet Alginet i la seua Escola Municipal co-mencen les seues activitats amb els seus equips de 4 a 17 anys tant en formació com en competitivitat en totes les ca-tegories i s’obri el termini per a les inscripcions dirigit a tota la població.

Informació : [email protected]

www.cbalginet.orgCoordinador Eutimio Lerin

Mòbil: 651.03.67.50

El bàsquet

La UD Alginet es prepara per a un digne debut en Lliga NacionalSERGI JUAN

TELÈFON

666773600C/ DR. JOSÉ ESPERT

GREUS, 26(CARRER D’URGÈNCIES)

Comencem nova temporada a partir del 5 de setembre

aniversaris, comunions, batejos...

allò que ens proposes

Lluna de maduixa ha sigut guanyadora del

primer premi a la ruta de la tapa 2016

vols tornar a provar-la? el 9, 23 i 30 de setembre t’esperemtapa+beguda: 2,50€

desdejuna i esmorza amb nosaltres els 7dies

de la setmana

de vesprada vine a gaudir de la zona de jocs gratuïta

el 16, 17 i 18 t’esperemamb les nostre tapes a la

FIRA SOC

Per a finalitzar el mes, el dissabte 24, per als menuts de la casa festa temàticamés informació al facebook

El conjunt de la Ribera Alta participarà per primera vega-da en la seua història en Lliga Nacional. Aquesta gesta es deu a l’ascens aconseguit la temporada passada després de fer una espectacular cam-panya que va rematar amb una promoció en la qual va superar al Paterna C.F. i al C.F.B. Ciutat de València.La UD Alginet, que va co-mençar la pretemporada el passat 25 de juliol, s’ha mar-cat l’objectiu de la salvació per a poder afermar-se en la categoria i així permetre’s el luxe d’ascendir més jugadors, si cap, al primer equip, que milita en el Grup II de Regi-onal Preferent, seguint així els passos de jugadors com Ferran López, David Marí o Pedrito entre altres, que l’any passat estaven en el Juvenil i

aquesta temporada formaran part de la primera plantilla.El grup estarà format fona-mentalment per gent de la casa, ja que segueixen 10 jugadors dels quals van acon-seguir l’ascens, i se sumen diversos jugadors de primer any, a més d’algunes incorpo-racions importants realitzades amb la intenció de reforçar l’equip.El cos tècnic sí que serà no-vetat, ja que s’ha renovat per

complet. Mauri Ferrer, que la campanya anterior va estar de segon entrenador del pri-mer equip, passarà a ser el màxim encarregat del conjunt alginetí, i comptarà amb Car-los Ortiz, que deixa l’escola del València CF per a exercir la doble funció de segon en-trenador i preparador físic. Al costat d’ells els ajudants Qui-que Bonet i David Sanchís i l’entrenador de porters Vlad Cioara.

CARLES BIVIÀ

Més de 50 participants al Campionat de pe-tancaREDACCIÓEl dissabte 27 d’agost, dins les festes majors, es va cele-brar el campionat de Petanca a les instal·lacions de l’Hort

de Feliu que, com és habitu-al va estar organitzat pel Club de Petanca alginetí. En total hi van participar parelles arri-

bades de diferents punts de la província.

ESPORTS

11


ALGINET-ALMUSSAFESCATADAU-L’ALCÚDIAwww.esportsmartin.es

Si tens un club esportiu i vols destacar alguna notícia,

envia-la [email protected]

Tornada a

l’escola

S’han co-mentat la gran quan-titat de benef ic is que té el treball fí-sic al medi a q u à t i c .

Fer activitats físiques dins de l’aigua té molts avantatges i molt efectes positius sobre el nostre cos, però amb aquest escrit també volem assenya-lar que no tot és correcte i que hem de saber què volem aconseguir i quines són les nostres possibilitats i limitaci-ons per a ser conscients de quines activitats hem de dur a terme i quines no.Sempre hem sentit que quan algú té problemes d’esque-na o ha de fer algun tipus de rehabilitació se li recomana fer natació. Però aquesta re-comanació no és gens es-pecífica, ja que dins de les activitats aquàtiques hi ha molta varietat, per tant, per a aquells dolors d’esquena o per a la rehabilitació, què s’ha de fer? Crol? Esquena? Bra-ça? Papallona? Aquaròbic? Natació sincronitzada? Aqua-gym?...Com podeu suposar no tot és vàlid, per tant hem de tindre clar allò que volem aconse-guir i les nostres caracterís-tiques o les de la possible molèstia que patim ja que, per exemple, per a problemes d’esquena és bo practicar l’estil de natació d’esquena,

però, al contrari, els estils de braça o papallona són contra-produents ja que accentuen la curvatura lumbar i cervical i per tant estan produint efec-tes negatius en aquesta pato-logia d’esquena. Així també el crol és saludable, sempre i quant el practiquem correcta-ment, és a dir, si fem un bon “rolido” (rotació del cos acom-panyant els braços) i fem correctament la respiració gi-rant el cap al lateral i no cap avant i, a més a més, fent-la de manera bilateral, ja que si la tècnica no és adequada es poden generar patologies ten-dinoses en el muscle a nivell del manegot dels rotadors, o molèsties en les cervicals pel moviment del cap.Amb aquestes reflexions vull transmetre que fer esport és important per a la nostra sa-lut i que el medi aquàtic ens dóna unes condicions molt in-teressants per a la realització d’activitats físiques, però que aquestes sempre les hem de dur a terme partint del conei-xement. Saber què fem i com ho fem és fonamental per a aconseguir aquest objectiu de millora de la salut.

Feliç moviment

Hans Bosch BiviàLlicenciat en Ciències de l’activitat física i l’esport.Professor ensenyament

secundari i professor associat

a la facultat de magisteri.

La natació és bona per a tot?

El dissabte 10 de setembre, el Club d’atletisme d’Alginet organitza la tradicional Volta a Peu d’Alginet. Una cursa de 8 quilòmetres puntuable en el VI Circuit Ribera de Xú-quer. Aquest any la cursa està d’aniversari ja que celebra els seus 20 anys d’existència.

Les inscripcions per a parti-cipar es poden fer en la web correntpelxuquer.org o en la de cronorunner.com.

20é aniversari de la Volta a PeuREDACCIÓ

Primer TRIDAY a Alginet

Vols aprendre a patinar?

Vine a les nostres classes gratuïtes a provar si t’agrada

Del 15 al 30 de setembre al poliesportiu

dimecres DE 17.30 A 18.30 DIVENDRES DE 18 A 19 H

Més informació En el 678 53 68 97 Mari Luz

REDACCIÓDes del club de Triatló d’Al-ginet s’ha dut a terme per primera vegada a la localitat un Triday, és a dir, una prova que ha combinat la carrera, la natació i la bicicleta. El primer Triday, en el qual van partici-par més de 70 atletes de dife-rents edats, es va fer el dijous 25 d’agost, dins de les festes

majors amb l’objectiu de “do-nar a conéixer aquest esport entre tots els joves de la nos-tra localitat, a més de poder testejar les possibilitats de crear una escola de triatló en un futur no molt llunyà”, expli-cava Santi Alemany, membre del Club de Triatló.

INFORMA1. Base Esports Martín NO ha passat cap proposta econòmica a l’Escola Mu-nicipal de Futbol Base d’Al-ginet per als equipaments dels alumnes.

2. L’empresa local Esports Martín fa 26 anys que ofereix els equipaments a aquesta escola a preus molt competitius i amb una atenció personalitzada a cada client.

3. Els equipaments que oferta Base Esports Martín són d’alta qualitat i estan compostos de

2 equipacions+ dessuadora +

gravació del númeroTot per 49,90 €

4. Base Esports Martín vol informar que continuarà po-sant a la disposició dels pa-res que així ho decidisquen els equipaments oficials de l’escola amb l’escut i el número.

5. Els equipaments podran ser abonats tant en efec-tiu com en targeta.

Davant dels rumors i les pre-guntes fetes per alguns pares i mares d’alumnes de l’Esco-la Municipal de Futbol Base d’Alginet, Esports Martín,

ESPORTS


POETES I RAPSODESJosé García Domingo

El caràcter abusiu dels interessos de demora en els préstecs als consumidors

El Tribunal Suprem crea jurisprudència: són nuls els interessos de demora que superen en dos punts els interessos ordinaris pactats en els contractes de préstec amb els consumidors.

El Tribunal Suprem ha dictat una important sentència que crea doctrina jurisprudencial, per la qual s’estableix el caràcter abusiu de les clàusules dels préstecs concertats amb consumidors, per les quals s’estableix un interés de demora excessiu, i per tant aquestes clàusules són nul·les, i amb aquestes no aplicables.

Es basa l’Alt Tribunal, en el fet que aquestes clàusules, en estar inserides amb caràcter general en les condicions dels contractes de préstec; i que per tant el consumidor no té opció de negociar-les individualment amb l’entitat financera, de manera que o les accepta o no obté el préstec; són abusives en establir un indemnització excessiva a favor de l’entitat financera que provoca un desequilibri

important entre les parts. (Art. 3.1 de la Directiva 1993/13/CEE i Art. 82. 1 de la Llei General per a la defensa dels Consumidors i Usuaris)

És important ressenyar que no és obstacle perquè es declare la nul·litat de la clàusula, per abusiva, a pesar que el consumidor haja prestat vàlidament el seu consentiment al contracte; i això encara que les clàusules siguen clares, comprensibles i transparents, ja que el que es protegeix són els legítims interessos econòmics i socials dels consumidors.

Per això el Tribunal Suprem considera que aquestes clàusules són nul·les. En el cas en concret que analitza la sentència: per l’entitat financera s’estableix un interés de demora del 21,80%, quan l’interés ordinari del préstec era de l’11,80%, considerant que existeix una desproporció no justificada entre l’interés que es pacta com a ordinari i l’interés de demora. Però al mateix temps aquest tribunal es pregunta: on està el límit a partir de com l’interés de demora que s’estableix és abusiu i per tant nul? Per això, amb la finalitat de crear seguretat jurídica en tots els casos que pels jutges es puguen analitzar aquests supòsits, s’estableix un límit objectiu, creant doctrina

jurisprudencial, mitjançant el qual: en els contractes de préstec, no hipotecaris, concertats amb consumidors, és abusiva la clàusula no negociada, que fixe un interés de demora que supose un increment de més de dos punts percentuals respecte de l’interés remuneratori pactat.

L’exposat vol dir que si es pacta un contracte de préstec, sempre que es faça en qualitat de consumidor, és a dir, no com a empresari o professional, l’interés de demora no podrà superar en dos punts l’interés normal que s’haja pactat en aquest préstec. A manera d’exemple, si el préstec és al 9% d’interés, en cas d’impagament, l’interés de demora no podrà ser superior al 11%.

Jose Enrique Lozano LermaAdvocat

Fa 82 anys, el dia de reis, va nàixer al carrer Colon, a la casa dels iaios, José García Domingo. Amb pocs anys se’n va anar a viure a La Moncarra i al Poble Nou per a tindre ara la casa al carrer Sant Antoni. José explicava a La Veu d’Alginet que els dos anys en els quals va viure a la Moncarra li porten molts records que transmet a les seues poesies però que de menut li va significar perdre anys d’escola. En traslladar-se al Poble Nou va tornar a les aules. Inquiet per conéixer les lletres i tot alló que li feien sentir es passava mitja classe amb la mà alçada per a preguntar tot allò que s’havia perdut.Amb 26 anys, i després d’aprovar les oposicions per a treballar a la Caixa Rural d’Alginet, comença a dedicar més temps a escriure poesia. El 2014 es va animar i va publicar un llibre en el qual recull part de la seua obra literària en què hi ha poesies en castellà i valencià. Ara col·labora des de fa 6 anys al programa de Ràdio Alginet, Poetes i Rapsodes. La Veu d’Alginet ha conversat amb l’escriptor a sa casa per tal de conéixer un poquet més la vida literària de José.Pepe, d’on et bé l’afició d’escriure?Des de menut sempre m’ha agradat la poesia i llegia tot el que queia a les meues mans: poesia, relats, novel·les, de tot. En posar-me a treballar a la Caixa Rural d’Alginet vaig començar a escriure més seriosament.Quin tipus de poesia crees?La meua poesia ha de transmetre, si la paraula escrita no és capaç d’emocionar el lector per a mi no té valor i acaba trencada en la paperera. Les meues poesies busquen crear sentiments en la persona que els llig. Escric de tot: temes amorosos, socials, actuals... de tot allò que pot desencadenar una reacció en el lector.

Quantes poesies pot ser que tingues?Al voltant d’unes 400, per això i perquè amics i família em van animar, vaig publicar el llibre en què mostre una xicoteta part de l’obra literària creada fins al moment.Quins projectes tens ara al cap?El pròxim projecte és editar un llibre amb els contes que tinc tant per a majors com per a xiquets. En total en tinc escrits un 15 o 20 i m’agradaria fer un llibre amb uns quants d’aquests.

REDACCIÓ

La nit... es fa tan llarga la nit,el malalt gemega i té tos...Passen les hores sofrint,les onze, les dotze, la una, les dues...

Maula un gat amb veu de xiquet,se sent un tro enllà en Matamons,xiula el vent que passa correntcom ànima en pena vagant pel món.

La nit... es fa tan llarga la nit,cauen gotes de pluja plorant,se sent sorollar un xiquet de pitla mare li canta i el fa callar.

Dang, dang, dang, dang, les quatre,Un gos sense casa lladra rabiós,Enllà en el lluny li respon un altreMentre el vidre de fora es torna bossós.

-Pare... vine... crida el malalt,pare vine, dóna’m la mà.Li agafe la ma plorant.-No plores pare, jo ja me’n vaig.

La mare m’està esperantno la veus? Sí. És ací,ella et mira pare. Anem,ara ja puc morir.

Pare, adéu, pare, un bes...enrecordat molt de mi...Li bese son front gelat.M’ofegue. Adéu fill!

Son cos cau poc a poc,el cap junt al meu pit,la boca llança un sospirels ulls miren l’infinit.

Les llums al carrer tremolen de fredja no se sent res... xits... sssss.El silenci fa callar el silenci.La nit... és tan amarga la nit.

Alginet, novembre de 1977

LA NIT

La teua publicitat en La Veu d’Alginet

639 65 57 01

[email protected]

13


Trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF) Com cuidar-nos els llavis?Els llavis són una de les parts més s e n s i b l e del nostre cos, no tenen cèl-lules pro-t e c t o r e s , glàndules

sudorípares, greix, melanina ni queratina. Són molt vulne-rables als efectes solars, per-den humitat i es ressequen amb facilitat, d’ací que de tant en tant ens banyem els llavis amb la saliva.Són molt propensos a sofrir infeccions. Els llavis són molt importants, el donem un ús di-ari sense adonar-nos-en, i no tenim consciència de la ne-cessitat i de la cura que haurí-em de dedicar-los.Com que són uns dels teixits més sensibles del nostre cos, els receptors tàctils i la conne-xió amb l’escorça somatosen-sorial són molt més copiosos que en altres zones. Preci-sament per aquestes capes musculars tan simples i tan desenvolupades poden besar, parlar i xiular amb tanta pre-cisió. La pell d’aquests està perfectament adaptada per a rebre certs estímuls i protegir l’organisme. En ser més fina, rica en irrigació sanguínia i terminacions nervioses, per-cep millor la temperatura, el gust i la textura dels aliments.La seua coloració es deu a la irrigació sanguínia, per això tenen tanta facilitat per al sag-nat en una lesió. Per tot això els llavis es converteixen en una de les parts més impor-tants en la vida de cadascun, tant en l’àmbit d’estètica faci-al, com personal i social.

Els llavis designen la part externa de la boca. La boca ens donara una imatge més o menys juvenil, al mateix temps també reflecteixen el nostre estat de salut.Una de les principals causes que afecten la salut i la be-llesa dels llavis són les radi-acions ultraviolades, també a mesura que va passant el temps, amb la pèrdua de col-lagen, amb l’ús i mal ús (gesti-cular, fumar...etc.) ens aparei-xen unes fines arruguetes al

voltant de tota la boca.Haurem de protegir la pell dels llavis amb productes lubricants i protectors solars, que a més mantinguen la pell humida i nodrida, evitant així la sequedat que és el principi de tota arruga.

Els llavis, igual que la resta de la cara també pateix l’efec-te de la gravetat. Amb el pas dels anys, les celles baixen i ens donen un aspecte de can-sament, tristor i vellesa. En els llavis s’allarga la distància que hi ha entre la vora roja i el nas.És veritat que hui dia tenim al nostre abast tècniques no invasives per a pal·liar visu-alment el pas inevitable del temps, com és la tècnica de micropigmentació o maquillat-ge semipermanent. Però hem de ser conscients que a pesar de poder comptar amb totes aquestes tècniques no inva-sives o quirúrgiques (últim re-curs) hem de:

- Protegir- Hidratar- Nodrir- Evitar els gestos repetitius (fumar...)

També les dones hem de ser conscients que, en fer ús diari de barra de llavis és impor-tant saber quin producte ens posem, ja que qualsevol pro-ducte per a embellir o protegir poden dur productes nocius. A mi personalment no m’agra-den les barres “fixes”, ja que per a poder fixar el color con-tenen substàncies que deshi-draten. Per a qualsevol dubte, acudeix al teu centre d’estèti-ca de confiança on la tècnica especialitzada t’indicara la mi-llor opció per a tu.

Recorda:La salut de la pell dels teus llavis serà la que determinara la bellesa d’aquests. Uns lla-vis hidratats i nodrits lluiran i ressaltaran qualsevol barra que et poses.

INMA PAVIAGERENT

Cada any, el 9 de setembre, es convoca el Dia Internacio-nal de la Síndrome Alcohòlica Fetal, per a recordar que la dona ha d’abstindre’s com-pletament de beure alcohol durant la gestació. Consumir alcohol en l’emba-ràs danya irreversiblement el bebé. Una dona embarassa-da que consumisca qualsevol quantitat d’alcohol està en risc de tindre un xiquet o una xi-queta amb TRASTORNS DE L’ESPECTRE ALCOHÒLIC FETAL (TEAF). En els casos més greus, el consum d’al-cohol durant l’embaràs pot arribar a causar avortaments espontanis, naixements de bebés morts i greus malfor-macions cardíaques o cere-brals. Els estudis demostren que el consum d’alcohol en dones es dóna en tots els ni-vells socioeconòmics i que no hi ha quantitat d’alcohol du-rant l’embaràs que es consi-dere segura.Quantes persones hi ha afec-tades pel TEAF a Europa? El consum d’alcohol durant l’em-baràs és la principal causa coneguda de defectes con-gènits i trastorns del desen-volupament a Europa. La in-cidència en cada país varia, a Espanya es calcula que els Trastorns de l’Espectre Alco-hòlic Fetal, que cursa amb símptomes de dèficit d’aten-ció, de l’aprenentatge i altera-cions del comportament, que sol estar associat a fracàs es-colar i inici precoç del consum excessiu d’alcohol, poden afectar un 2 % de la població infantil.

Per què el TEAF és tan poc conegut per la societat? S’han

requerit moltes investigacions per a concloure que el con-sum d’alcohol durant l’emba-ràs produeix danys en el fetus i alguns d’aquests són irrepa-rables. En les últimes dèca-des s’ha produït un avanç molt gran en el coneixement i un gran esforç a disseminar infor-mació basada en l’evidència. Els estudis han establit, que el consum d’alcohol durant qual-sevol etapa de l’embaràs té risc de produir conseqüències físiques i mentals que poden aparéixer en qualsevol etapa de la vida de l’individu; que no hi ha una quantitat d’alcohol durant l’embaràs que s’haja comprovat segura i per això la recomanació és consum zero d’alcohol durant l’em-baràs; i que la identificació i maneig precoç dels trastorns relacionats amb l’exposició a l’alcohol durant l’embaràs prevenen conseqüències més severes. La identificació i prevenció d’aquests tras-torns són responsabilitat de la societat, dels sistemes de salut, educatius, i judicials. Els professionals de la salut juguen un paper crucial en la identificació de dones en risc de consum d’alcohol durant l’embaràs.

Tenen les persones amb TEAF les mateixes possi-bilitats que la resta de per-sones? El funcionament de les persones afectades per TEAF depén de la severitat dels canvis anatòmics i fisio-lògics causats per l’exposició a l’alcohol, el moment en què els trastorns són identificats, i les intervencions implementa-des. La severitat dels efectes depén de la quantitat d’alcohol consumit, el període de l’em-baràs quan ocorre el consum i la interacció dels efectes de l’alcohol amb múltiples factors que poden influir el desenvo-lupament prenatal i postnatal. El diagnòstic d’aquest trastorn permet a l’individu accés als serveis necessaris. Aquest diagnòstic pot disminuir les frustracions de pares, profes-sors, professionals de la salut

i els individus afectats en aju-dar la gent a entendre que el comportament negatiu és re-sultant de la discapacitat i no és intencional. Un augment en el diagnòstic pot crear més consciència en la comunitat sobre la realitat del problema i la necessitat de previndre’l i afrontar-lo.

Quines limitacions físiques i mentals presenten les perso-nes amb exposició prenatal a l’alcohol? L’exposició pre-natal a l’alcohol pot produir una àmplia varietat de limita-cions físiques i mentals: crei-xement deficient, disminució del to muscular i mala coor-dinació, retard en el desen-volupament i problemes del llenguatge, del moviment, anomalies cardíaques, però també malformacions renals, oculars, esquelètiques i trets facials anormals. Altres ano-malies són la microcefàlia, retard mental, trastorn d’hipe-ractivitat amb dèficit d’atenció (TDAH). Aquestes anomalies podran afectar l’aprenentat-ge, especialment en l’àrea de matemàtiques, les relacions interpersonals, la capacitat d’aconseguir o mantindre el treball, i portar a problemes legals, ús de substàncies psi-coactives, així com conductes sexuals erràtiques, problemes de depressió i ansietat. La mi-llor prevenció seria l’abstinèn-cia total de alcohol per part de la mare durant l’embaràs, que deuria estar acompanyat de programes sanitaris de di-agnòstic i intervenció precoç i de tractament psicopedagò-gic.

Per a més informació: http://www.safgroup.org/

Xavi Torremocha VendrellInfermer Centre de salut

Pública d’Alzira


El Poble Nou: Un barri amb històriaLes bateriesL’altre dia parlant en-tre amics, ens vam posar a dis-cutir sobre

quina era la millor manera de conservar les bateries elèctri-ques dels nostres dispositius: mòbils, tauletes, ordinadors portàtils, etc.La majoria pensava que cal deixar que les bateries es des-carreguen quasi per complet, mentre que a l’hora de carre-gar cal fer-ho sempre fins al 100 % de la seua capacitat. I bé, encara que antigament sí que era aquest l’ús recoma-nat, hui dia les bateries més modernes són de liti i ja no és certa aquesta recomanació. Realment depén de la tecno-logia emprada per la bateria i és fàcil embolicar-se.Farem un repàs a les tecno-logies d’emmagatzematge d’energia més comunes en l’actualitat i quines són les seues característiques i reco-manacions d’ús. La tecnolo-gia emprada per la bateria del nostre dispositiu es pot con-sultar en el full de caracterís-tiques tècniques o en Internet mitjançant una senzilla recer-ca. Si no es tracta d’un model molt antic ha de ser d’algun dels tipus que repassarem a continuació.Bateries de níquelEncara que existeixen dues variants, les de cadmi (Ni-CD) i les d’hidrur metàl·lic (Ni-MH) són les segones una evolució de les primeres més moder-nes, resistents i molt menys contaminants. Fins a l’apari-ció de les bateries de liti han sigut les més emprades en tot tipus de dispositius, des de telèfons mòbils fins a piles re-carregables.El més destacable en les ba-teries de níquel és l’existència de l’efecte memòria, que és com es diu a la reducció de la capacitat de la bateria a causa que es posa a carregar la bateria sense que aquesta s’haja descarregat del tot.Per tant, i per aconseguir evi-tar aquest efecte memòria, en aquesta classe es recomana

esgotar la bateria tant com siga possible, mentre que a l’hora de carregar-la cal fer-ho fins a la seua capacitat màxima. Si hem de guardar la bateria durant molt de temps sense utilitzar-se es recoma-na que es faça amb la bateria completament descarregada en el cas de Ni-CD i amb una lleugera càrrega, entre el 5 i 10 per cent en el cas de les Ni-MH. D’aquesta manera n’evitarem el deteriorament per l’anomenat efecte de po-laritat inversa.Bateries de litiSón les bateries més exten-sament emprades en l’actua-litat. El seu ús va des de tot tipus d’aparells d’electrònica de consum fins als cotxes elèctrics, ja que ofereixen propietats molt interessants en relació a les tecnologies d’emmagatzematge d’energia predecessores: pesen menys, acumulen molta més energia en el mateix espai i no tenen efecte memòria pel qual es poden recarregar quan tin-guen qualsevol nivell de càr-rega sense haver d’esperar ni que es buiden completament ni que es carreguen del tot.La pràctica totalitat de dispo-sitius electrònics de gamma mitjana-alta van dotats amb aquest tipus de bateries. Cal deixar clar que la seua càrre-ga ideal oscil·la entre el 20 i el 80 per cent de la seua capa-citat pel qual no es recomana esgotar la càrrega del tot. Tan sols es recomana la descàr-rega completa cada 3 mesos perquè el dispositiu puga re-calibrar la capacitat total de la bateria. Per als períodes llargs sense ús es recomana deixar la bateria al voltant del 40 per cent de la seua càrrega per a preservar la seua inte-gritat.Espere que aquest article ser-visca per a ajudar-vos a una millor conservació de les vos-tres bateries per a allargar la vida dels vostres dispositius. Fins al mes que ve.

David Juan Enginyer Informàtic

L ’ o r i g e n del nucli del barri del Poble Nou cal s i t u a r - l o c r o n o l ò -g icament entre els

anys 1871 i 1875, ja que en l’empadronament correspo-nent a l’any 1871 el raval encara no hi apareix, mentre que en l’empadronament de 1875, ja es fa referència a l’existència de 13 habitatges a l’encreuat del camí Reial de València (actual avinguda del Poble Nou) i el camí de Be-nifaió (actual carrer d’Hernan Cortés), en allò que es deno-minava llavors com Arraval de Valencia o Barrio Nuevo.La primera referència do-cumental que tenim sobre aquest espai del nou barri és l’expedient que es va obrir el 14 de desembre de 1857, per a l’expropiació d’un tros de terra de secà propietat de Ma-ria Rosa Pérez i Ferris, menor d’edat, i per tant representada pel seu oncle Jerónimo Ferris, per fer que el camí Vell de Be-nifaió, el qual venia per l’ac-tual carrer del Mestre Chapí, connectara directament amb el camí Reial de València, deixant-se perdre la resta del camí, que amb recorre-gut molt irregular i amb pas-sos estrets, arribava fins el barranc de la Forca, on con-nectava amb el camí Reial. Aquesta intervenció donà lloc a la creació de l’actual carrer d’Hernan Cortés, aleshores carrer de Benifaió, i fou ne-cessària perquè aquest camí era molt important, ja que era la via que connectava Alginet amb l’estació del ferrocarril de Benifaió.Les primeres construccions que es van fer al nou barri, a partir de 1871, foren les co-ves del Salat i la caseta del tio Taló, situades entre el carrer d’Hernan Cortés i el carrer d’Ortega i Gasset (antic ca-minal per a accedir a l’Hort de Feliu). Pel que fa a les co-ves, aquest tipus d’habitatge troglodític, tenia una llarga tradició històrica al territori de l’Estat, i es va fer comú als voltants de la ciutat de Valèn-cia i els pobles relativament a

prop de la ciutat a partir de la segona meitat del segle xix, per a donar hostatge a les famílies amb recursos molt limitats, les quals no podien pagar els lloguers per ocupar habitatges al nucli urbà. Hi ha molts tipus de cova, però les que existien al Poble Nou, les quals van romandre ha-bitades fins l’any 1983, quan foren arrasades per la barran-cada d’aqueix any, correspo-nien a la tipologia de fossa o de clot, és a dir, aquelles excavades en una superfí-cie planera. En aquest cas, hi havia una capa superficial amb suficient resistència de pedra calcària, que constituïa un sostre resistent. Per davall d’aquesta capa superficial es podia excavar fàcilment, ja que els materials eren argiles i margues, per a construir les diferents estances de la cova.En el cas de les coves en-clotades, calia construir una rampa, que en aquest cas es-tava oberta cap al camí Reial de València, la qual desem-bocava en un pati, al voltant del qual s’arrengleraven les entrades principals de les co-ves. En el moment de la seua esplendor, el pati comunal tenia la funció primordial de facilitar el trànsit, així com la il·luminació i la ventilació de les construccions, però també era un espai de vida, on es podia criar animals, sobretot aviram, però també porcate-res. A més era el lloc de so-cialització, ja que era on els xiquets jugaven, les dones cosien i, en molts casos, quan hi arribava el bon temps, fins i tot es cuinava.Poc després de la construcció de les coves, es va iniciar la construcció de nous habitat-ges, però en aquest cas ja en superfície, per a hostatjar a població forastera vinguda des del marquesat de Llom-bai, especialment de Cata-dau, però també de Moixent, de Catarroja, d’Alzira... que hi acudien al reclam de treball de la plantada i la sega de l’arròs i l’espolsada del cacau. Per posar un cas, tenim la casa de Francisco Vera Ibáñez, natural de Catadau, constru-ïda l’any 1874, situada «en el arraval de Valencia, calle ca-mino de Benifayó, lindes de-

recha casa Purificación Mora, izquierda casa Vicente Girona Domingo, espaldas tierra de Fina Pérez Ferris». Fem ús d’aquesta anotació, de l’any 1877, perquè per darrere li-mitava amb les terres de Fina Pérez Ferris, segurament ger-mana de Rosa Pérez, que es-mentàvem abans.El barri del Poble Nou, mal-grat no comptar amb un plànol d’eixample i ordenació, com sí que trobem al nucli urbà, entre els anys 1871 i 1895, es va desenvolupar de forma bastant equilibrada, amb illes de cases bastants regulars, si bé l’amplada dels carrers no va seguir les directrius marca-des pel plànol d’ordenació de l’any 1870 o el de 1882.Així doncs, l’actual avinguda del Poble Nou, en resseguir el camí Reial de València, es va constituir en l’eix principal, encara que la trama del barri, tal i com la coneixem, es va desenvolupar a l’espai entre aquesta avinguda i el mur que tancava l’hort de Feliu. Així el carrer d’Hernan Cortés (l’antic camí de Benifaió) esdevingué el nòdul principal per l’expan-sió del barri, del qual eixien els eixos principals, cap al sud, el carrer de Sant Roc; i cap al nord, el carrer del 2 de Maig.El barri es va concloure amb la construcció del carrer Fus-ter o carrer de les Cases No-ves, construït a partir de l’any 1929, ja que en el seu desen-volupament es van fixar les cantonades per a la prolonga-ció del carrer de Santa Teresa i el carrer de Pelai, marcades pel projecte d’alineament i ei-xample confeccionat aquest any, que donarien pas a l’expansió del barri. Aques-ta expansió es va iniciar a partir dels anys 90 del segle xx i continua fins hui dia, en ocupar les antigues terres de l’Hort de Feliu.

Rafael Bosch López Cronista Oficial de

la Vila d’Alginet

15


El tenista Amadeo Blasco comença una nova etapa a EUAREDACCIÓTal com avançàvem en edicions ante-riors, el tenista alginetí Amadeo Blasco va rebre una beca per a començar una nova etapa a EUA. Amb tant sols 17 anys, Blasco ja es troba a la universitat de Longwood amb 7 companys més de diferents llocs del món per a competir en la primera divisió estatunidenca, un pas previ al circuit professional. Ama-deo compaginarà els estudis universi-taris amb l’esport d’alt rendiment. La Veu d’Alginet ha pogut conversar amb l’esportista perquè ens comentara de primera mà les seues primeres impres-sions i el seu dia a dia.Amadeo, amb 17 anys ja a EUA per a compaginar esport professional i estudis universitaris. Com afrontes aquesta nova etapa?Afronte aquesta nova etapa de la meua vida amb molta il·lusió perquè ja feia aproximadament 4 anys que volia vin-dre cap ací perquè jo sabia que a Es-panya compaginar els estudis i l’esport a un nivell semiprofessional és impos-sible, ja que no et donen cap facilitat ni cap ajuda.Que estàs estudiant? Un grau en Bussinnes amb una concentració en Management.Perquè et vas decidir a anar a més de 10.000 quilòmetres de casa? Arri-bar a ser un esportista a nivell profes-sional és una tasca difícil i complicada, per aquest motiu és necessari, lògic i precís compaginar l’etapa esportiva amb els estudis per a tindre una bona formació acadèmica.

Portes només un mes allí, com estàs adaptant-te? La gent és molt agrada-ble, fas de seguida amics, el profes-sorat t’ajuda. Tot el campus forma una gran família que intenta que et trobes com a casa. Clar està que trobes a faltar els teus, el menjar, els amics, la família, i més aquest mes que són les festes a Alginet i molta gent està de va-cances.Com s’aconsegueix tindre una beca anual així?A través d’empreses que et promocio-nen depenent del teu rànquing nacio-nal de tenis, la teua mitjana escolar, els estudis i personalitat, les universitats s’interessen per tu i et bequen per a fer estudis i esport.Beca anual, el que significa que has de treballar molt perquè es renove a l’any pròxim. Quin és el teu projecte de futur? Cada any la beca la poden pujar, mantindre o llevar. Tot dependrà del teu treball tant esportiu com acadè-mic.

Pep Calatayud: 10 anys amb la Montalvo’sREDACCIÓEl divendres 12 d’agost, Alginet va poder gaudir del concert oferit per Montalvo’s Collective. Una agrupació musical que té, dalt de l’escenari un alginetí des de fa 10 anys. Pep Cala-tayud és professor superior de músi-ca i arts escèniques de l’EP La Salle. Amb el seu saxofó fa 10 anys que està com a músic col·laborador de Montal-vo’s, i abans va estar en la Montalvos Big Band. Calatayud és president i fundador de la Big Band Nou mil·leniLa Veu d’Alginet ha conversat amb Pep Calatayud per a saber, un poc més com van ser els seus comença-ments i la seua trajectòria musical.Pep, com començares a tocar amb aquesta formació musical?Vaig començar a tocar en aquesta for-mació en fer diferents concerts de jazz amb artistes convidats com la cantant Soledad Giménez, Francisco, Ximo Tebar, Jorge Roque, Claudio Roditti i altres músic del món del jazz. A partir d’aquestes actuacions, Julio Montalvo em va oferir fer un projecte conjunt i hi vaig accedir encantat.Teniu diferents formacions mu-sicals: Cuban project, format Big

Band, Quartet, Quintete, Modern Fussion, col·laboracions amb mu-sics de la Berklee Music, amb la universitat de Boston i València. Actues junt amb músics que col·la-boren amb Beyonce, David Bisbal o M Clan. Quins projectes teniu per a aquest any?Aquest any tenim diferents projectes i gravacions de diferents CD amb ar-tistes.Quin futur vos plantegeu?El futur d’aquesta formació és seguir col·laborant amb diferents artistes i amb distints formats de músics i estils.

TRAVESSANT FRONTERES

Assessorament lingüístic: Natàlia EspertPRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant,S. A.Depòsit Legal: V-2562-2015

La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.

Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 [email protected]

www.laveudalginet.esGerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

La Veu d'Alginet setembre 216

News & Politics

Transcript of La Veu d'Alginet setembre 216