Periòdic La Veu d'Alginet nº 18. Març de 2017

ANY II - NÚMERO 18

Exemplar gratuït

INFORMÀTICAPàg. 13,Snapchat

ACTUALITATPàg. , Programació Setmana de la Dona

SALUTPàg. 6, Els drets sexuals

ESPORTPàg. 10, Exercici i seguretat

Març 2017

Ja estem en falles!

2MARÇ 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

Parlar de març és parlar de la Setmana de la Dona. Uns dies per a recordar les desigualtats que hui en dia encara patim les

dones a la nostra societat i que amb el pas del temps molts municipis han anome-nat “Setmana per la igualtat”. Perquè no podrem aconse-guir res si no involucrem els hòmens en les nostres rei-vindicacions ja que, qui millor que els nostres germans, els nostres pares, els nostres tios, els nostres amics... per a caminar junt amb nosaltres i exigir que se’ns reconega a tots per igual. Parlar de març també és par-lar de falles, unes falles que aquest any prenen més força, ja que 2017 és l’any en què les falles són Patrimoni Cul-tural Immaterial de la Huma-nitat. La UNESCO ha valorat les falles com una expressió de “creativitat col·lectiva” que “salvaguarda les arts i oficis tradicionals” i que “propicien la comunicació i el diàleg en-tre els ciutadans”. I a Alginet, parlar de març també és parlar de la ja tra-dicional cursa de la Tomaca-trail que organitza el Club de Triatló. Molts esdeveniments que cal-drà anar contant i plasmant tant al Baandú com a les xar-xes socials per tal que Alginet continue informat.Però el que ja ha passat ho tenim, en gran part de les notícies d’aquest periòdic: el dia de l’arbre, els nostres esportistes, les nostres esco-les, els nostres col·laboradors amb els seus articles tan in-teresants... en definitiva molt per a llegir i comentar.Com sempre, cal agrair a tots els que feu possible seguir fent gran La Veu d’Alginet amb els vostres articles, la vostra informació, les vostres fotografies, la vostra publicitat o, simplement, dedicant un temps a llegir-lo i gaudir-ne.

GràciesSònia Bosch

EDITORIAL

L’oratge a ALGINET

Dades obtingudes de l’estació meteorològica d’Alginet NIC-8328E que pertany a la xarxa de l’AEMET i facilitades per l’observador Antoni Aliaga i Tortajada

Febrer 2017

Pluges: 14,3 l/m2

Temperatura màxima: 22,7ºCTemperatura mínima: 3,3ºC

Julio Pellicer

Consells ecològics per a desfer-se de les rates

Mavi Roig

La dona polifacètica: “Les dones

acompleixen múltiples tasques.”

Bon dia dones d’Alginet,Com sabeu, el pròxim dia 8 de març és el dia internacio-nal de la dona. Volia dedicar aquesta co-lumna a totes

les dones en general i especial-ment a les dones d’Alginet.Comence per fer una aclamació del títol “dona polifacètica” doncs em vull referir a la dona que de-senvolupa molts rols o que fa ac-tivitats diverses.Aquesta temàtica jo l’he refle-xionat amb les dones de molts municipis al llarg de la meua tasca professional i ara la vull compartir amb vosaltres perquè cada una en llegir-ho reflexione sobre el paper que té la dona en la societat.Anomenaré algunes tasques que duguem endavant les dones. Tra-dicionalment la dona ha desen-volupat aquests rols: mestressa de casa, dona treballadora remu-nerada, dona cuidadora de fami-liars. Ara més que mai també té un rol molt estés, dona cuidado-ra de néts, i també cal tindre en compte la dona que s’ha introduït en la vida política com poden ser alcaldesses o regidores o dones en el sector social al capdavant d’associacions, col·lectius… i un etcètera de rols més.En definitiva la dona de hui en dia ha anat agafant molt rols ja siga per tradició o perquè s’ha anat introduint en més sectors de la vida social, política i laboral.I vos dic que no importa si hi ha alguna dona que només té un rol o tasca o dos o cap, és igual per-què quasi segur que al llarg de la vida se n’aniran sumant més.Aleshores les dones “fem de tot” i no ens oblidem del gran rol de ser mares, esposes….Sense cap dubte la dona és po-lifacètica.I vos llance una pregunta per a la reflexió, hi ha alguna dona a la qual li parega que no fa prou? I vos pregunte el que les dones m’han preguntat a mi: quant es jubila la dona? Doncs pareix que si ens parem a pensar-ho la dona té molt a fer i com diguem col·lo-quialment “molt on acudir”.Per tant, dones, és important que ens valorem i reconeguem el mè-rit que tenim i ens sentim orgullo-ses independentment de si tenim més o menys rols. Vos anime a estimar-vos i a dedicar-vos tam-bé temps per a vosaltres per a gaudir d’allò que vos agrade fer en la vida.Salutacions a totes les dones.

Mavi Roig i AlemanyPsicòloga

PROGRAMACIÓSETMANA DE

LA DONADiumenge 510.00 Inauguració de l’exposició Col·lectiva “Art al carrer” ubicada a la plaça de la Constitució i al carrer Sant Vicent.10.00 h Pintada de mans “Si res dius, còmplice vius. Con-tra qualsevol tipus de violència, denuncia”, a la plaça de la Constitució.11.30 h Actuació de la Muixeranga d’Alginet: senzillament no podia deixar de sumar-se als actes del Dia de la Dona, acompanyats musicalment per la Colla La Belenguera d’Al-ginet que farà una cercavila fins a la plaça.12 h Recital de poesia amb acompanyament musical del grup “Cordes Nupcials”. També hi haurà cacau i mistela.

Dilluns 610.00 Esmorzar de germanor “ Si vols esmorzar, alguna cosa hauràs de portar”. Esmorzar de germanor en què cada persona que acudisca ha de portar alguna cosa per a menjar i compartir. No es po-den utilitzar mantegues ni productes derivats del porc.

Dimarts 710.00 Esmorzar popular de coca amb cansalada.

Dimecres 810.00 Inauguració de l’exposició de calats (vainiques) en ho-menatge a Sefa Canet Escribà a la Sala de Ple de l’Ajunta-ment. 12.00 Lectura del manifest a la porta de l’Ajuntament.17.00 Risoteràpia a l’Hort de Feliu (cal dur roba còmoda).21.30 Projecció de la pel·lícula Los Sufraguistas al Teatre Modern. En acabar hi haurà pastissets.

Dijous 99.00 Viatge a Guadalest. Eixida des de l’Ajuntament

Divendres 1010.00 Venda de menjar solidari per endur a la plaça de la Constitució.21.30 Sopar de la Dona a Sant Patricio. Els autobusos eixi-ran a les 20.30 des de la Plaça i a les 20.45 des de l’Avingu-da Reis Catòlics. Preu per persona: 13 €. Cal fer el pagament a la Caixa Ru-ral d’Alginet i després recollir el tiquet a l’oficina de Serveis Socials.

Dissabte 1120 h Concert de la Dona al Teatre Modern

Diumenge 129.00h Caminada a peu pla pel terme. Eixida des de la porta de l’Ajuntament.

Col·laboradorsADICA, ADA, Muixeranga d’Al-ginet, Mestresses de Casa, Fes-ters 2017, Protecció civil, Grup Excursionista, Cronista Local, Acadèmia Gargot, SAMA, Grup de Teatre Avant va el Carro, Colla La Belenguera d’Alginet.

En aquest número vos parlaré d’un dels animals que més por causa entre les persones. Aquesta por està justificada quan parlem

d’un animal devastador a casa i al camp, portador de moltes malalties i prolífic: LES RATES.A casa poden fer una bona des-trossa menjant tot allò que es troben, a més de fer les defecaci-ons per tot arreu. A això cal afe-gir que la seua orina és altament tòxica per a les persones, de tal magnitud que jo he llegit notícies de persones que han begut d’un pot directament, on havia orinat una rata, i pel contacte amb els llavis havien mort. Doncs bé, vos diré el primer remei ecològic que poden fer per a desfer-nos d’aquests rondinaires. Primer si no heu detectat encara rates o ratolins (serveix per als dos) a casa o al camp, plantem i cui-dem una ruda. Sí, la ruda pro-dueix una olor insuportable per a aquest animals.

Si ja heu vist alguna rata o rato-lí, mescleu a parts iguals farina de dacsa i algeps. La mescla la repartiu a muntonets per on pen-seu que aquests transiten (ho sabreu pel rastre de les defeca-cions que deixen). L’algeps els fa una pasta a l’estómac i moren.L’altra solució, i que a mi més m’agrada, és agafar un grapat de fesols, dels que gastem per a cuinar, però han d’estar crus, no cuinats, i triturar-los bé fent com una farina que repartirem per on aquests estan. Les rates no tenen un enzim digestiu per a poder fer la digestió dels fesols i és com un verí per a elles que els causa la mort. Aquests han sigut els consells del mes de març, a l’abril més consells.

Julio Pellicer BoschAficionat a l’agricultura

ecològica

Gotes de llumREDACCIÓ

El 17 de febrer es va presentar a la Casa de Cultura el poemari Gotes de llum de l’escriptor al-ginetí Hermelando Bosch Mella-do. L’acte va estar amenitzat per un recital de guitarra a càrrec de Teresa Lozano Roig.

3

MARÇ 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

Carnestoltes, moltes voltes REDACCIÓColors, música, il·lusió, disfresses i molta festa és la que van poder viure el divendres 24 de febrer els escolars d’Alginet. La Regidoria de Festes va organitzar el Carnestoltes 2017. A les 3 de la vesprada la Banda va passar pels col·les per a acompanyar grans i menuts fins a la plaça Enric Valor on es va gaudir d’una vesprada màgica.

Alginet ja està en falles REDACCIÓA una sola veu, les falleres majors i els càrrecs de cada comissió van fer la crida des dels balcons de l’Ajuntament l’últim diumenge de febrer. Una crida que dóna per començada la festa fallera.

La falla La Manta al Coll recol·lecta 384 € per al càncer REDACCIÓLes dos presentacions de la falla la Manta al Coll es van convertir en solidàries, ja que els seus fallers van col·laborar en la venda de llaços per a recol·lectar diners contra el càncer. En finalitzar la presentació infantil, els fallers majors i infantils van entregar a la presidenta de l’associació els diners obtinguts.

César March rep la distinció d’artista de la Confederació espanyola de fotografiaREDACCIÓEl passat dissabte 4 de febrer a la localitat d’Almenara, el fotògraf alginetí César March va rebre de mans del president de la Confe-deració espanyola de fotogra-fia, Raimon Moreno, la distinció d’artista. Un reconeixement que s’aconsegueix per anys de treball en què que March ha acumulat molts títols.Per a March “el fet que la Con-federació espanyola de fotografia pense en tu és tot un orgull. Ara el que voldria és seguir treballant per a aconseguir el d’excel·lèn-cia i el de mestre de fotografia”. El fotògraf també participa com a jurat nacional i internacional. L’alginetí contava a La Veu d’Al-ginet que “després d’un viatge a l’Argentina vaig tornar obsessio-

nat a ensenyar-me a fer bones fotografies. El 2006 va nàixer la meua passió per la fotografia”. Molts caps de setmana cobreix esdeveniments esportius per a agències o temes personals per a millorar, etc... “Jo sempre dic que sóc fotògraf professional de cap de setmana. En el gène-

re fotogràfic sóc principiant de tot i professional de res ja que m’agraden tots els temes: paisat-ge, esport, retrats, arquitectura... però en els últims anys estic més enfocat a la fotografia esportiva i d’acció”. Fotografia de Mar Biosca

Aina Torres Latorre guanyà la IX Olimpíada de FilosofiaREDACCIÓEl treball filosòfic Llibertat de Memòria, de-fensat en valencià per Aina, el passat 11 de febrer a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, ha fet que l’alginetina es proclame campio-na en la IX Olimpíada de Filosofia autonò-mica. Aquesta posició fa que Aina siga la representant a l’Olimpíada estatal de Filo-sofia els dies 4 i 5 de maig a Múrcia.Tots els finalistes, procedents d’instituts d’Elda, Godella, Guadassuar i València, van exposar durant 10 minuts els seus tre-balls filosòfics. Un tribunal format per tres filòsofs va valorar la presentació del treball, el contingut filosòfic, l’argumentació i la defensa de les idees de cada participant. La professora de filosofia Creu Llopis Es-pinosa va valorar el gran esforç de la seua alumna. Aina també va destacar en la de-fensa que va fer dels seus arguments quan els altres competidors li van preguntar so-bre els seus plantejaments.

Lozano i Simbor fills predilectes d’AlginetREDACCIÓEl dijous 23 de febrer el ple muni-cipal va nomenar, per unanimitat l’escriptor Josep Lozano Lerma i el catedràtic Vicent Simbor Roig, fills predilectes del poble d’Al-ginet.Josep Lozano Lerma és escriptor reconegut i entre les seues obres destaquen Crim de Germania,

Ribera o El Mut de la Campana.Vicent Simbor Roig és catedràtic de filologia catalana de la Univer-sitat de València, on s’ha especi-alitzat en la literatura dels s. xix i xx, sobretot del País Valencià.Josep Lozano i Vicent Simbor uneixen així el seu nom al d’al-tres il·lustres personatges del

poble que han sigut distingits com a fills predilectes, com el fo-tògraf Ismael Latorre i el pilotari Julio Palau els dos desapareguts al novembre de l’any passat o la missionera Elvira Bosch que amb 80 anys encara està activa al Congo.


FALLA SANT JOSEPESPAI

PATROCINAT PER LA

FALLA el palleter

FALLA LA DOLcAINA

FALLERA MAJOR:Noelia Molina Soriano

PRESIDENT:Oscar Campos Máñez

FALLERA MAJORNoelia Artes Cardosa

FALLERA MAJOR INFANTILAna Sancho López

PRESIDENT INFANTILCristian Bruno Luna

PRESIDENTJavier Luna Frutos

FALLERA MAJORAngela Sampedro Rodríguez

FALLERA MAJOR INFANTILMaria Espert Espert

PRESIDENTDavid Bosch Bru

FALLA La Manta al coll

FALLERA MAJORCelia Calatayud Novés

FALLER MAJORJoseki Barberà Girona

FALLERA MAJOR INFANTILLídia Astibia Barberà

PRESIDENTS INFANTILSCarles i Joan Barberà Mas

PRESIDENTMiguel Ángel Ramos Burchés

5


FALLA POBLE NOU

PresidentMiguel Angel Garrido

PRESIDENT INFANTILJosep Pla Ramon

FALLERA MAJOR INFANTILÁngela Regal Huertas

FALLER DISTINGITSergio Martín Fernández

FALLERA MAJORAinhoa Baixauli Fernández

FALLA POBLE D’ALGINET

FALLERA MAJORElia Ferrer Mendoza

PRESIDENTCarlos Aguerri Carenas

REGINA DEL CASAL Cinta Tomàs Bosch

FALLER DISTINGITAntoni Tolmos Bosch

Regina del CasalCintya Bayarri Aparisi

DISSABTE 4

cavalcada del ninoT

Concentració al polígon

a les 16:30 h

minimascletades

16 marcç

13.30 h Plaça País Valencià20 h Nocturna: arribada

de Sant Josep a la Plaça

17 marcç

13.30 h Plaça Germanies

18 marcç

13.30 h Plaça País Valencià

19 marcç

Gran mascletà en arribar Sant Josep a l’ermita

DIJOUS 16

TRASLLAT DE SANT JOSEP

Concentració a la plaça a les 19.45 h

DISSABTE 18

OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DeU

L’ordre serà: a partir de les 17.30 h els no fallers, seguits per:- Falla Sant Josep- Falla Palleter- Falla La Dolçaina- Falla La Manta al Coll- Falla Poble Nou- Falla Poble d’Alginet

diumenge 19

TRASLLAT DE SANT JOSEP

Concentració a la plaça a les 11.00 h

En finalitzar es farà una

mascletada

Junta local Fallera

2017


L’accident de treball.Protecció i responsabilitats.

Els drets sexualsREDACCIÓ

La prevenció dels riscos laborals suposa el fet que per part de les empreses s’adop-ten una sèrie de mesures de segu-retat, que el treba-llador té obligació de respectar. La falta d’aquestes mesures de segu-

retat, i/o l’incompliment per part del treballador, suposa que es puguen patir accidents de treball que causen importants lesions i seqüeles en la persona del treba-llador.Actualment la legislació social d’Espanya i de la Unió Europea és molt estricta en relació amb la protecció de la salut dels treballa-dors, per la qual cosa aquest as-pecte es protegeix tant en l’àmbit laboral i seguretat social com en el civil i penal de l’ordenament jurídic.En l’àmbit laboral i de la segure-tat social aquesta protecció es materialitza en diferents normes jurídiques (Estatut dels Treballa-dors, Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei General de la Se-guretat Social), que estableixen una obligació per a les empreses de protegir la seguretat i higiene en el treball mitjançant l’adopció de mesures preventives que evi-ten o reduïsquen el risc de patir accidents i contraure malalties professionals.Si per part de l’ocupador s’in-compleixen aquestes normes, es contemplen tant disposicions sancionadores com recàrrecs en les prestacions de la Seguretat Social. Aquests recàrrecs són del 30 % al 50 % sobre les quantitats econòmiques que el treballador o els seus familiars tinguen dret a percebre com a conseqüència de l’accident de treball (Incapacitat Temporal, Pensions d’invalidesa, viduïtat i orfandat). Cal assenya-lar que aquest recàrrec no podrà ser objecte d’assegurament per part de les empreses en una companyia d’assegurances, per la qual cosa en cas que ocórrega l’accident, serà l’empresari el que respondrà d’aquest recàrrec amb el seu propi patrimoni.En l’àmbit civil, la legislació en la

matèria –l’art. 1902 del Codi ci-vil– prevé que l’empresari incom-plidor serà responsable civil pels danys que patisca el treballador en la seua persona, per la qual cosa haurà d’indemnitzar-lo per les lesions i seqüeles que haja patit com a conseqüència de l’accident de treball. En aquest cas l’empresari podrà assegurar aquesta responsabilitat civil en una companyia asseguradora, i és recomanable que abans de formalitzar el contracte revise les clàusules d’exclusió de la Res-ponsabilitat Civil, per a assegu-rar-se que no estan exclosos els accidents dels seus treballadors, o els d’altres empreses –també autònoms– que operen en els seus centres de treball.

I en l’àmbit penal, l’art. 316 del Codi Penal tipifica com a delicte i castiga amb pena de presó i de multa als que, estant obligats per les normes de prevenció de ris-cos laborals, no faciliten als tre-balladors els mitjans necessaris perquè exercisquen la seua acti-vitat amb les mesures de segure-tat i higiene adequades.En conclusió, la salut i la integri-tat física dels treballadors és un dret subjectiu de la persona i un be jurídic que la legislació prote-geix, tant en l’ordre social com en l’administratiu, civil i penal, mitjançant l’obligació per part de les empreses d’establir mesures de prevenció i de seguretat en la matèria de seguretat i higiene en el treball. Cal assenyalar que també el tre-ballador té obligació de respectar i complir les mesures de preven-ció i seguretat, i pot ser sancionat pel seu incompliment fins amb l’acomiadament.

José Enrique Lozano LermaAdvocat.

La sexualitat és una part integral de la personalitat de tot ésser humà. El seu desenvolupament ple depén de la satisfacció de necessitats humanes bàsiques com el desig de contacte, intimi-tat, expressió emocional, plaer, tendresa i amor. La sexualitat es construeix a través de la interac-ció entre l’individu i les estructu-res socials. El desenvolupament ple de la sexualitat és essencial per al benestar individual, inter-personal i social.Els drets sexuals són drets hu-mans universals basats en la lli-bertat, la dignitat i la igualtat inhe-rents en tots els éssers humans. Atés que la salut és un dret humà fonamental, la salut sexual ha de ser un dret humà bàsic. Per a assegurar el desenvolupament d’una sexualitat saludable en els éssers humans i les societats, els drets sexuals, exposats a conti-nuació, han de ser reconeguts, promoguts, respectats i defen-sats per totes les societats amb tots els seus mitjans. La salut sexual és el resultat d’un ambient que reconeix, respecta i exerceix aquests drets sexuals:1. El dret a la llibertat sexual. La

llibertat sexual aconsegueix la possibilitat de la plena expres-sió del potencial sexual dels in-dividus. No obstant això, exclou tota forma de coerció, explota-ció i abús sexuals en qualsevol temps i situació de la vida.

2. El dret a l’autonomia, integri-tat i seguretat sexuals del cos.

Aquest dret inclou la capacitat de prendre decisions autòno-mes sobre la pròpia vida se-xual dins del context de l’ètica personal i social. També estan incloses la capacitat de contro-lar i gaudir dels nostres cossos, lliures de tortura, mutilació i vio-lència de qualsevol tipus.

3. El dret a la privadesa sexual. Aquest involucra el dret a les decisions i conductes individu-als realitzades en l’àmbit de la intimitat sempre que no inter-ferisquen en els drets sexuals dels altres.

4. El dret a l’equitat sexual. Aquest dret es refereix a l’oposició a totes les formes de discrimina-ció, independentment del sexe, gènere, orientació sexual, edat, raça, classe social, religió o li-mitació física o emocional.

5. El dret del plaer sexual. Com a font de benestar físic, psico-lògic, intel·lectual i espiritual. En aquest dret s’inclou també l’autoerotisme.

6. El dret a l’expressió sexual emocional. L’expressió sexual va més enllà del plaer eròtic o els actes sexuals. Tot individu té dret a expressar la seua se-xualitat a través de la comuni-cació, el contacte, l’expressió emocional i l’amor.

7. El dret a la lliure associació se-xual. Significa la possibilitat de contraure o no matrimoni, de divorciar-se i d’establir altres tipus d’associacions sexuals responsables.

8. El dret a la presa de decisi-ons reproductives, lliures i responsables. Això abasta el dret a decidir tindre o no fills, el nombre i espaiament entre cada un, i el dret a l’accés ple als mètodes de regulació de la fecunditat.

9. El dret a informació basada en el coneixement científic. Aquest dret implica que la in-formació sexual ha de ser ge-nerada a través de la recerca científica lliure i ètica, així com el dret a la difusió apropiada en tots els nivells socials.

10. El dret a l’educació sexual integral. Aquest és un procés que s’inicia amb el naixement i dura tota la vida i que hauria d’involucrar totes les instituci-ons socials.

11. El dret a l’atenció de la salut sexual. L’atenció de la salut sexual ha d’estar disponible per a la prevenció i el tracta-ment de tots els problemes, preocupacions i trastorns se-xuals.

Mes informació en: http://www.worldsexology.org/wp- content/uploads/2013/08/de-claracion_derechos_sexuales_sep03_2014.pdfAutors:Amparo Pelechano. Metgessa Salut Pública. Centre de Salut Pública Alzira.Xavi Torremocha. Infermer de Salut Pública. Centre de Salut Pública Alzira.

Làser i adolescènciaÚltimament, hi ha una t e n d è n c i a cada ve-gada més gran a la d e p i l a c i ó

làser en xiquets i adolescents.I com no, és una qüestió que pre-ocupa molt els pares, ja que es plantegen si aquest tipus de de-pilació és perjudicial o no, i volen saber quina és la millor edat per a començar.No hi ha una edat idònia per a començar amb la depilació làser; però sí que és veritat que és con-venient fer-ho quan la persona haja completat el seu creixement hormonal.El pèl no apareix al mateix temps en totes les persones. Hi ha una franja de creixement, que oscil·la entre els 10 i 16 anys, que varia en cada individu. Dos adolescents de la mateixa edat poden un tin-dre pèl i l’altre no. Per això no hi ha una edat determinada per a iniciar-se en la depilació làser.Ara bé, sí que s’ha de saber que

no totes les parts del cos, ni totes les persones són adequades en certes edats. Les zones corpo-rals com axil·les i cames, entre d’altres, solen tindre molts bons resultats si la grossària i color del pèl són els adequats. La zona facial (patilles, coll, mandíbules) és una de les zones a tindre en compte, ja que a vegades pot passar que hi haja per l’estimula-ció del pèl per làser, l’efecte con-trari que volem aconseguir. En canvi, amb un protocol i experièn-cia adequats, la depilació làser en xiquets i adolescents és possible, s’obtenen bons resultats i s’eviten els inconvenients de la cera i la fulleta d’afaitar. És més, una ve-gada s’ha començat amb el làser, ja no cal depilar-se amb altres sis-temes i es pot estar alguns mesos sense la necessitat de depilar-se, ja que s’espaia molt la intensitat i la crescuda del pèl.Aleshores, per a assegurar la desaparició total del pèl, l’ideal seria que la persona haguera acabat el cicle puberal abans de sotmetre’s a aquest tipus de

tractament i és ben cert que cada persona és diferent i com ja hem dit, no hi ha edat per a començar a fer-se la depilació làser. D’al-tra banda, la depilació làser no s’aplica sols per comoditat, sinó que les seues indicacions do-nen solució als pèls enquistats, derivats de l’aparició excessiva de pèl en una etapa, com és la infància o l’adolescència en què l’aspecte físic és fonamental per a l’autoestima.Recorda: Depilació a xiquets i adolescents sí, però sempre amb un bon “diagnòstic” d’un tècnic especialitzat.

Inma Pavia Gerent d’Hidroestetic

Centre de salut, bellesa i benestarUn alginetí guanya el sorteig de

Cajamar Nadal 2016REDACCIÓEl passat 12 de gener es va ce-lebrar el sorteig anomenat Nadal 2016. Els participants van ser tots els xiquets i les xiquetes que disposen d’una llibreta d’estalvi jove. El premi d’un iPad va ser per a l’alginetí Ivan Cubero San-tafe de la Caixa Rural d’Alginet que va rebre el premi de mans del director Óscar Alemany de l’oficina 2375. El sorteig va ser realitzat per Lazaro Salas, notari d’Almeria.

El diumenge 26 de febrer a les 7 de la vesprada el Teatre Modern es va omplir per a escoltar el concert oferit per Luis Escudero i Tomás Gonzalez que, acompa-nyats per l’agrupació musical de veterans de la Ribera van fer un tribut a Manolo Escobar. Les en-trades anaven destinades a la llui-ta contra el càncer.

Èxit en el concert benèficREDACCIÓ

7


ACEALL’amor està al comerç local

Seguretat per damunt de tot ACEALSaber com utilitzar un extintor, conéixer-ne els diferents tipus que n’hi ha, saber com actuar davant d’un incendi al comerç i altres nocions de seguretat han sigut el que han aprés o recordat els assistents al curs que des d’ACEAL es va impartir el dimarts 21 de febrer a la Casa de Cultura.

El dijous 16 de febrer, a les 9 de la nit, a la seu de l’Associació Comercial i empresarial d’Alginet es va fer el sorteig de dos sopar romàntics per a dos persones. Un sorteig que entra dins de la campanya “L’amor està al comerç local” impulsada per ACEAL amb el suport de la Regidoria de Comerç. Els guanyadors van ser Cristian de Benifaió que va fer la seua compra a Don Dino i Maria Amparo Salvador, que va omplir la butlleta a la Ferreteria Machí.

Celebrem el dia de l’arbreREGIDORIA D’AGRICULTURA I MEDIAMBIENTCom ja és habitual, la Regidoria de Medi ambient i la d’Agricultura han portat a terme diferents accions per a commemorar el dia de l’arbre. El 13 i 14 de febrer, els alumnes de 5é de les 4 escoles van anar a l’Hort urbà per a plantar carrasques. El dissabte 18 veïns i veïnes van plantar al barranc de la Forca carrasques i roures.

Paellers i vàters a l’Hort de CaramanxelREGIDORIA DE PARCS I JARDINSJa han començat les obres per a fer una zona on preparar les paelles i la torrada de carn a l’Hort de Caramanxel. Un obra ubicada a la part posterior de la casa i la pista de patinar. A més també s’estan fent vàters perquè la gent puga passar un dia a l’aire lliure.

Banquets per al cementeri REGIDORIA DE CEMENTERILa Regidoria de Cementeri està ubicant en diferents parts de les instal·lacions banquets de fusta perquè la gent que visita els seus difunts puga asseure’s tranquil·lament.

Parc per a gossosREGIDORIA DE PARCS I JARDINSLa Regidoria de Parcs i Jardins ha creat un parc de gimnàstica per a les nostres mascotes. Els cans tenen un circuit on poden jugar i entrenar-se. El parc està ubicat en la zona verda del costat del Centre de dia. A més també s’ha fet un pipicà perquè els animalets puguen fer les seues necessitats. Clar està que les deposicions no s’han de deixar allí sinó que cal arreplegar-les en bossetes i tirar-les a les zo-nes indicades.

Espai patrocinat

per

ACEAL

Curs de mani-pulador d’ali-mentsEl dimarts 28 de febrer, a la Casa de Cultura socis i no socis d’ACE-AL van poder assistir a un curs homologat i vàlid per a tot el ter-ritori espanyol de Manipulador d’Aliments. És tracta d’un carnet obligatori que s’ha de renovar cada 4 anys en carnisseries, bars, restaurants i comerços minoris-tes. Per a forns i pastisseries el curs s’ha de fer cada 3 anys.

Les diferents associacions representatives de comerç i empresa van fer aplegar al Conseller d’Economia sostenible i al director General de Comerç les queixes i suggerencies, ja que, aquest sector econòmic, per diverses raons, continua patint una desacceleració. Comentava la presidenta d’ACEAL, que l’arrancada de la macroeconomia no es nota encara a peu de carrer.

Assemblea d’Unió Gremial a ValènciaACEAL


La CEA a IFEMACEA

VolsLlum, la nova empresa comercialitzadora d’energia de la CEACEALa Cooperativa Elèctrica d’Al-ginet crea una nova empresa comercialitzadora de consum d’energia verda. Amb el nom de VolsLlum aquesta comer-cialitzadora ofereix electricitat 100 % verda i a un preu eco-nòmic. “Molta gent tant dins com fora del poble ens pregunta-va com podien passar-se a la Cooperativa. Tant la Junta, com jo com a president, con-sideràvem que els socis del poble sempre han de tindre un valor afegit respecte a la gent d’altres llocs d’Espanya que volen el nostre submi-nistrament. Per aquest motiu els socis de la cooperativa es queden amb la comercialitza-dora que tenen ara, és a dir, la CEA i la resta que vol passar a la cooperativa els desviem a la nova empresa anomenada VolsLlum” afirmava Escutia.“La creació de la nova em-presa ha fet que es contractendos informàtics per al su-port tècnic, ja que VolsLlum

sols disposa de factura elec-trònica, les altes i resta de gestions es fan via internet i l’atenció als clients és mitjan-çant els formularis que hi ha disponibles a la web. A Alginet hi han certes zones on la CEA no pot subministrar però ara amb VolsLlum sí que podran fer-ho. Per tant la gent que viu, per exemple, a la urbanit-zació Los Lagos pot sol·licitar el canvi de subministrador accedint a la web http://www.volsllum.com es procedeix a la contractació de la tarifa interessada, qualsevol dub-te, ens podrà contactar via correu electrònic, o través del formulari de contacte que hi ha disponible a la web.” expli-cava Salvador.El president de la Cooperativa Elèctrica d’Alginet resumia els avantatges d’aquesta nova comercialitzadora en quatre punts:- És energia verda: El nostre principal objectiu consis-teix a contribuir a un entorn

més sostenible i ecològic. En VolsLlum oferim a empreses i vivendes energia neta, d’ori-gen 100 % renovable garan-tida per la CNMC. Energia que procedeix de fonts re-novables no fòssils, és a dir, energia eòlica, solar, aerotèr-mica, geotèrmica, hidrotèr-mica i oceànica, hidràulica,

biomassa, gasos d’abocador, gasos de plantes de depura-ció i biogàs.

- Més econòmica: entre un 3 i 5 % més barata que la de les grans companyies.

- Accelerem el procés de contractació evitant cues innecessàries mitjançant la gestió en línia amb el qual a

un termini entre 24 a 48 h re-brà resposta de la sol·licitud efectuada.

- Comptem amb més de 80 anys d’experiència comer-cialitzant energia i apostem per un futur ecològic i inno-vador. Promovem un con-sum responsable i sosteni-ble de l’energia.

El projecte NOBEL GRID ha estat present a GENERA, la Fira Interna-cional de l’Energia i el Medi Ambient, que s’ha celebrat a IFEMA (Madrid) entre el 28 de febrer i el 3 de març.En les Jornades tècniques de GE-NERA 2017 s’analitzen les pers-pectives del sector de les energies renovables i el camí cap al progrés de l’eficiència energètica, temes que, junt amb el desenvolupament de nous serveis energètics, són l’eix central del projecte NOBEL GRID, en el qual la CEA participa com a pilot per tal de provar en un entorn real els desenvolupaments del pro-jecte.

Solucions intel·ligents d’energia a través del projecte Nobel GridCEADel 20 al 22 de febrer es va ce-lebrar a Manchester la 4a As-semblea general del Projecte NOBEL GRID, a la qual assis-tiren per part de la CEA Alma Solar, responsable i coordina-dora del projecte i Josué Bote-lla, tècnic del projecte.Els assistents a l’assemblea van poder visitar in situ les pro-ves de les noves eines i serveis intel·ligents d’energia que estan fent-se a Lancaster, Regne Unit, un pilot de Cohousing i eficiència energètica. El pilot de Lancaster consisteix en una mi-croxarxa autònoma que disposa de generació hidràulica i fotovoltaica i district heating, de ma-nera que, utilitzant els desenvolupaments del projecte, el consumidor pot monitoritzar a través de dispositius mòbils els consums d’energia en temps real, i l’energia que està produint, tant a nivell d’usuari, mitjançant panells fotovoltaics com a nivell de la xarxa mitjançant la planta hidràulica. L’objectiu del pilot és maximitzar el consum local d’energia autoproduïda en la xarxa i minimitzar l’energia importada.

HyRim a l’European Utility Week de BarcelonaCEA

El passat 15 de novembre, la CEA a través del projecte euro-peu HyRim va participar en la Setmana Europea de les em-preses de serveis celebrada a Barcelona. Un encontre euro-peu per a presentar les últimes innovacions tecnològiques en gestió i manteniment de xarxes de serveis públics, eficiència energètica i infraestructures intel·ligents.En concret, Alma Solar, responsable de projectes d’innova-ció a la CEA, va participar en una jornada informativa sobre seguretat, i va aportar la seua visió sobre els nous reptes de ciberseguretat als quals s’enfronten les empreses de serveis públics per la introducció dels comptadors intel·ligents i les no-ves xarxes IoT.

9


Guanyadors del soparAGODel 6 al 14 de febrer, AGO va activar en el facebook un con-curs en el qual tot aquell que es fera seguidor i compartira la imatge de la campanya “Et voldràs enamorar d’Ago” entrava en el sorteig d’un sopar per a dues persones. La guanyadora va ser Maria Isabel Lacal.

Enhorabona!

AGO amb l’esportAGOD’acord amb la filosofia de proximitat i atenció directa, AGO torna, un any més, a implicar-se en esdeveniments propers als alginetins i alginetines. El passat 26 de febrer va voler estar present en l’acte que dóna per començada la festa fallera, la crida.El diumenge 5 de març Ago estarà en la ja tradicional Tomaca-trail regalant als corredors i corredores una tovalla.


ALGINET-ALMUSSAFES-CATADAU-L’ALCÚDIAwww.esportsmartin.es

Exercici i seguretatESPORTS

El tenista alginetí comença la temporada a EUAREDACCIÓAmadeo Blasco està estudiant i jugant a la Big South Confe-rence amb l’equip de tenis de Longwood University, on també estudia una carrera de Business Management. L’alginetí viatjarà pels estats de North Carolina, Virginia, South Carolina i West Virginia per a jugar contra altres universitats com Campbell, Elon, North Carolina University, Ashe-ville, Radford o Winthrop entre d’altres.Després d’haver entrenat des de l’estiu passat fins al dia de hui, Amadeo començà la temporada victoriosament a Friedericksburg, on va disputar el dissabte dia 11 de febrer a les instal·lacions de la universitat de Mary Washington,

contra aquesta; i va eixir victori-ós en el dobles amb un resultat de 9-8 (12-10) al tie break en un aparatós partit. Li va ser més cò-mode finalitzar amb el partit indi-vidual en el qual acabà amb un resultat de 6-2 6-0.

Al dia següent Amadeo tornà a viatjar a les mateixes instal·la-cions amb l’equip de Longwood per a enfrontar-se a Delaware University en què Amadeo va complir en els dobles amb el seu company Florian Uffer (SUI) i va guanyar amb un còmode 6-2. Després de finalitzar amb els do-bles, era torn del partit individual en el qual s’enfrontà al número dos de la universitat de Delaware

i va eixir victoriós per 6-3 i 6-2. Després d’aquest cap de setma-na, el jugador de Longwood es-tarà viatjant cap a North Carolina per a continuar amb la tempora-da i intentar fer el màxim possible per a ajudar el seu equip.

Trofeu d’hivern de patinatgeREDACCIÓEl dissabte 18 de febrer, el pave-lló cobert d’Alginet va ser la seu del Trofeu d’hivern Ciutat de Va-lència que organitza la Federació Valenciana de Patinatge amb el suport del Club de patinatge d’Al-ginet. Un encontre esportiu que va reunir, al llarg del dia, a més de 100 patinadores i patinadors de tota la província.

L’home més fort a Alginet?REDACCIÓA les 10 del matí del 2 d’abril a Casariche a Sevilla començaran les proves del campionat ibèric amb proves com l’arrossegament d’un tu-risme de 2000 quilos, 15 metres amb les cames + arrossegar un turis-me de 2000 quilos, 15 metres amb els braços + arrossegar 15 metres un turisme de 2000 quilos a la manera de trineu, alçar un cilindre de 90 quilos les màximes vegades en un minut, traslladar un superjou de 330 quilos durant 20 metres en el menor temps possible, cercle de conan amb 300 quilos, portar un cotxe de 700 quilos a manera de carretó durant 40 metres o l’escala de potència amb poals de 150 quilos, 175 quilos i 200 quilos... Tot això per a decidir qui s’emporta el títol. En total seran 13 els esportistes que lluitaran pel pòdium, 8 espanyols i 5 portuguesos.

El juvenil A acaricia la permanènciaEl juvenil A de la UD Alginet, diri-git per Mauri Ferrer, aconsegueix sumar trenta punts després de derrotar Huracán i ja està molt a prop d’aconseguir l’objectiu de continuar un any més a la Lliga Nacional.A més, cal destacar la nombro-sa participació de jugadors del segon juvenil, ja que estan tenint molta participació i ja han sigut convocats fins a 10 jugadors; fet que demostra la filosofia del club d’apostar per la pedrera.

Quan fem activitat fí-sica hem de tindre en compte fer-la sem-pre amb les majors m e s u r e s de segure-tat possi-bles. Quan

parlem de seguretat ens referim tant a no sofrir cap lesió com també a previndre i evitar que ens ocórrega cap accident.

Per a evitar lesions i molèsties ja hem comentat que un factor im-portant és disposar d’un adequat equipament esportiu. Per tant, en aquest escrit, ens centrarem a comentar algunes mesures de seguretat que, enca-ra que bàsiques, són importants en la prevenció d’accidents.Aquestes mesures volem dife-renciar-les en dos tipus: aquelles que hem de complir nosaltres com a esportistes i aquelles que han de seguir els que ens envol-ten, principalment els vehicles que passen prop de nosaltres.

Com a esportistes hem de saber que, tant si som ciclistes com corredors o anem caminant, fora de ciutat hem de circular per la vorera de la carretera.Però ací hi ha una diferència fo-namental segons l’esport practi-quem: amb bicicleta s’ha de cir-cular per la vorera de la dreta, en sentit de la circulació, però cami-nant o corrent es recomana anar pel costat esquerre, al contrari que els vehicles. D’aquesta ma-nera podrem veure els cotxes o

camions que vénen cap a nosal-tres i podrem reaccionar davant de qualsevol eventualitat.

Però quasi més important que els esportistes coneguem aquestes normes és que els conductors de vehicles sàpien què han de fer si es creuen amb nosaltres. Una de les normes és que s’ha de deixar una distància míni-ma de metre i mig de separa-ció, però alguns es pregunten, si hi ha línia continua, què faig? Em quede darrere tot el temps? L’avance sense xafar la línia i sense deixar la distància late-ral de seguretat?... Doncs per a complir aquesta norma hem de saber que, sempre que les condi-cions de seguretat ho permeten, podem depassar aquesta línia contínua per a deixar l’espai de separació suficient i no moles-tar l’esportista amb el vent i tur-bulències que produeix el cotxe o camió darrere d’ell.De tota manera, una altra reco-manació que fem per als conduc-tors és que no tinguen pressa, que si anem un poc més lents o arribem una mica més tard, sem-pre és millor que provocar un ac-cident.

Saber i complir aquestes míni-mes normes farà que els espor-tistes puguen fer les seues activi-tats amb major seguretat.

Feliç moviment

Hans Bosch Bivià, Llicenciat en Ciències de l’activi-tat física i l’esport. Professor en-senyament secundari i professor associat a la facultat de Magisteri.

GAUDEIX DE LES FALLES!

11


ESPORTS

L’infantil A de camí cap a l’elitCARLOS BIVIÀ

Aquesta generació de jugadors de l’Escola del 2003 va tardar bastant temps a fer grup, atés que s’han anat incorporant jugadors a poc a poc en la temporada 2011-2012. En la categoria de Benjamí el grup de la mateixa edat eren cinc juga-dors: Pepe Machi, Víctor Pelufo, Javier Pellicer, Mario Ballesteros i Josep Gil. En la següent es van unir Julià Jiménez, Alejandro Va-llés, Carlos Alepuz i Josep Escutia com a altes noves; 5 jugadors amb un aprenentatge i la resta comen-çant a jugar i tot un món per davant de formació per a fer un equip amb tots del mateix any i amb la tècnica individual suficientment equilibra-da per a tots de la mà de l’entrena-dora Teresa Vivó.A aquests xics els agrada el bàs-quet perquè tenen tenacitat i ga-nes d’aprendre la tècnica individu-al, el que és gratificant per a ells i els seus formadors; la temporada 2012-2013 el grup ja va aconse-guir ser campions de la Lliga Inter-municipal en la categoria de benja-mí (8-9 anys).El pas per la categoria d’Aleví en la temporada 13-14 d’aquest grup que es va formar amb alevins de 2 anys amb l’entrenador Miguel Quesada va ser bastant bona i es va competir en la lliga autonòmica. Es va guanyar el Trofeu Federació La Copa; però en el segon any 14-15 va ser més discreta encara que també de contingut formatiu d’aquest grup en el nivell I.La temporada passada 15-16 la categoria autonòmica amb més físic en tots els equips va ser una llosa molt pesada, que es va patir molt per les moltes irregularitats en

l’equip, però al final es va aconse-guir redreçar el camí amb un canvi d’entrenador en l’última part de la competició del Trofeu Federació, i es va aconseguir acabar amb bo-nes sensacions i ganes de comen-çar la següent temporada.En l’actual temporada 16-17 al grup s’uneix Víctor García i amb 10 jugadors i amb una millora considerable en l’aspecte físic del grup i de la mà de Miguel Quesada es participa en la categoria de Ni-vell II. El canvi a millor de l’equip és considerable amb més autoconfi-ança, un joc més atrevit, però amb un gran contingut pel treball intens d’efectuar una defensa pressio-nant i un augment en la rapidesa de les accions en el desplegament del joc, fan que l’equip jugue en la seua mesura, i els resultats es van aconseguint: en 1a fase s’acaba com a segons amb passada a Pre-ferent, millorant constantment l’in-crement de la vitalitat i millorant la resistència a la fatiga. Els resultats ací estan: de 7 jugats 6 guanyats a pesar que es tenen equips del Nivell I que han baixat a aquesta fase.El grup ha trobat una oportunitat per a generar bon joc al voltant del bàsquet que abans els faltava i quan han comprés això estan pre-disposats totalment per a seguir avançant fins a aquest límit que encara no està escrit per a ells.Pel seu esforç, tenacitat, ganes i més valors que s’inculquen en la nostra Escola Municipal de Bàs-quet es mereixen el reconeixe-ment de fer una difusió a tota la població d’Alginet en el seu camí cap a l’elit.


EL RACÓ DE L’ESCOLA

IES Hort de FeliuCINEMA EN FRANCÉSEl dia 12 de desembre, els alumnes de Filosofia i Francés de Batxille-rat i de Francés de 2n cicle d’ESO, vam anar als cines Babel de Va-lència per a veure l’adaptació de l’obra d’Antonine de Saint-Exupéry, Le petit prince. Ens va agradar molt l’adaptació feta per Mark Osbor-nei, ens ha motivat a la lectura d’aquest clàssic de la literatura i ens ajudarà a comprendre els valors que transmet.

VISITA AL CONGRÉSEl diputat de Compromís Joan Baldoví ha rebut al Congrés dels Dipu-tats els alumnes de l’IES Hort de Feliu d’Alginet, que realitzaven una visita cultural.El diputat valencià ha acompanyat els estudiants en la seua visi-ta a l’històric edifici i els ha mostrat els elements més destacables d’aquest. Baldoví ha compartit amb els estudiants d’Alginet anècdo-tes sobre l’activitat parlamentaria. Els estudiants de l’IES Hort de Fe-liu han completat la jornada cultural a Madrid, amb la visita al Museu del Prado acompanyats per les professores Carme Llanes i Gloria Precioso.

El jardí dels sis sentitsCEIP BLASCO IBÁÑEZAmb motiu de la Festa de l’Arbre ha començat a fer-se realitat un dels projectes europeus que l’escola va presentar el curs passat a la ciutat italiana de Livorno: “El Jardí dels sis sentits”. Són els sentits els que ens fan gaudir i valorar allò bo que ens dóna gratuïtament la natura i el que pretenen és crear a l’escola espais on els xiquets i les xiquetes s’eduquen tenim en compte la biodiversitat.És aquest el motiu pel qual l’arbre que cada classe té apadrinat, s’ha omplit de colors. Cada un ja té la seua personalitat i tots els matins mirar-los ens anima, encara que el dia estiga gris. També és el motiu pel qual en un racó de l’escola ha començat a produir-se una trans-formació... De moment hem acollit allí dos arbres fruiters que ens do-naran cireres i pometes que assaborirem prompte, amb un poquet de sort. És el motiu pel qual el nostre hortet cada vegada té més activitat. Però, la cosa no acaba ací. Continuarà...Bé, a poc a poc anem construint, fent de l’escola un lloc d’encontre on és fonamental també educar les emocions. Aquest és el sisé sentit, el que recull les sensacions que ens aporten els altres cinc sentits i ens millora com a persones.

La Pau al Pepita GreusCEIP PEPITA GREUSEl passat dia 30 de gener amb motiu de la celebració del dia de la Pau, els alumnes i les alumnes del centre realitzàrem una activi-tat col·lectiva. Cada aula va formar una lletra per a construir, entre tots, la frase AL PEPITA VOLEM LA PAU.Després, tots junts agafats de la mà, formàrem una cadena huma-na fins a arribar a l’altre pati. Una vegada allí, formàrem cercles concèntrics des de Educació In-fantil 3 anys fins a 6é de primària, i llegírem els manifests que cada aula havia preparat.Seguidament, tots junts, cantà-rem i ballàrem la cançó “Madre

tierra” de Chayanne.Per últim, soltàrem els coloms com a símbol de la PAU.A més a més, hem fet la decora-

ció dels corredors per a motivar i conscienciar els xiquets i les xi-quetes de la importància que té aquesta celebració.

“El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa”SAGRADO CORAZÓN DE JESÚSAquest és el lema de Mans Uni-des per a la campanya de 2017. Mans Unides va nàixer com a campanya contra la fam per a donar resposta a una crida de la comunitat internacional per a unir esforços i acabar amb aquesta lacra al món. Seixanta anys des-prés continuem assistint a allò que Sant Joan Pau II l’any 1992 va denominar la paradoxa de l’abundància: “Hi ha menjar per a tots, però no tots poden menjar, mentre que el malbaratament, el descart, el consum excessiu i l’ús

d’aliments per a altres finalitats, estan davant dels nostres ulls”. Malgrat que produïm suficient ali-ment com per a alimentar a quasi el doble de la població mundial actual, encara continua havent 800 milions de persones que tenen negat el dret fonamental d’alimentar-se, mentre que una tercera part dels nostres aliments es llança al fem.Un any més, el centre Sagrado Corazón de Jesús d’Alginet se suma a aquesta gran campanya celebrant un esmorzar solidari

en el qual, d’una o d’altra mane-ra, tots hi col·laborem: la nostra estimada AMPA patrocina els ingredients i el majors del col-legi, l’alumnat de 4rt d’ESO, els preparen. Els altres donem 2 € i gaudim d’un entrepà d’oli i sal i una taronja. La nostra recaptació anirà al sud de l’Índia, a l’estat de Karnataka i ajudarà a sufragar un projecte de rehabilitació de xiquets en situació de vulnerabi-litat.Gràcies a tots per la vostra col-laboració!

Un mes ple d’activitatsCEIP EMILIO LUNAEls alumnes de 1r i 2n han anat d’excursió a Montroi, l’eixida estava programada perquè els alumnes assoliren els continguts curriculars propis del nivell.A més de gaudir d’un dia diferent amb el nerviosisme normal d’anar amb l’autobús, dinar al parc amb les llepolies que posen algunes mares i jugar més lliurement, els alumnes aprengueren la història de la mel amb una escenificació que representava l’home primitiu recollint la mel d’un eixam i l’api-cultor actual. També feren un ta-ller d’elaboració de ciris.

El darrer 14 de febrer, els alum-nes de 5é acompanyats per la seua tutora i la mestra d’Educa-ció física participaren en l’activi-tat de plantar roures i carrasques valencianes. Activitat organit-zada per la Regidoria de Medi ambient. Els alumnes acudiren amb les eines adequades per a fer aquesta activitat al camp que disposa l’ajuntament darrere del poliesportiu.Amb l’ajuda del regidor es trans-formaren per moments en autèn-tics llauradors i llauradores. Ara caldrà fer el seguiment d’aques-ta tasca per a veure si creixen i poder traslladar-los quan siga el moment.

Dia de la PauCEIP EMILIO LUNAEls alumnes del CEIP Mestre Emilio Luna vam manifestar els nostres desitjos de PAU al pati del centre. Els alumnes de 6é llegiren una oda a la PAU i l’acompanyarem amb una dansa jueua en la qual participa-rem tots els membres de la comunitat educativa.

13


La línia fèrria des de València a Villanueva de Castellón

Snapchat l’app de modaEncara que quan parlem de xar-xes socials a la majoria de no-saltres ens ve al cap el facebook i el whatsapp, ja que són les més

àmpliament utilitzades per pràc-ticament tot el món, també hi ha algunes que tenen usos més es-pecífics. Hui vull parlar-vos d’una aplicació que pot ser utilitzada com una xarxa social més, però que també té altres usos molt in-teressants i divertits.En concret l’aplicació es diu Snapchat i es pot instal·lar en telèfons mòbils i tauletes. Bàsi-cament es tracta d’una aplicació per a recollir instantànies -que és el significat que té snap- i poder transmetre-les a través de con-verses en xats. La gran diferèn-cia respecte a altres sistemes de xats és que els vídeos i fotos transmesos només poden ser vi-sualitzats pel receptor del missat-ge durant un determinat període de temps, que pot variar entre 1 i 10 segons. L’altre factor que ca-racteritza l’aplicació és l’especta-cular sistema per a aplicar filtres a les fotos que ens fem afegint efectes molt vistosos i permetent veure’ns amb una pinta radical-ment diferent gràcies al concepte de realitat augmentada. El cas és que el nombre d’usuaris d’aques-ta aplicació no deixa de créixer i ja són més de 200 milions a tot el món.A continuació, detallarem les se-ues característiques més interes-sants una miqueta més. Es trac-ta d’una aplicació que s’ha posat molt de moda últimament, però que està en marxa des de l’any 2011. Bàsicament es tracta d’una xarxa social similar a WhatsApp en la qual podem registrar-nos i enllaçar-nos a altres usuaris tal com fem en facebook amb el concepte d’amic. La comunica-ció entre nosaltres i els nostres amics es farà en base a un siste-ma de xat. Fins ací, una xarxa so-cial més. No obstant això, el pri-mer detall significatiu és que les fotos i els vídeos que publiquem no romanen permanentment en el nostre compte sinó que s’es-borren automàticament una ve-gada transcorregut el temps que l’emissor haja configurat. Cal dei-xar clar que encara que la imatge que enviem puga desaparéixer als 10 segons hem de tindre em compte que el receptor sempre

pot fer una captura de pantalla i quedar-se amb la imatge encara que la borre l’aplicació. En la pràctica, aquesta duració efímera fa que el usuaris el gas-ten per a enviar coses informals o tonteries i, en general, les se-ues comunicacions tenen un to més divertit o humorístic. És per aquesta raó, que el públic majo-ritari són menors de 25 anys i no es prou conegut per la gent més major. Cal destacar que, igual que en el WhatsApp, una de les seues últimes actualitzacions va dotar la aplicació d’un sistema de videotelefonada per a poder parlar i veure al mateix temps la persona amb la qual parlem.L’altre punt fort de l’aplicació és que porta un al·lucinant siste-ma de filtres basat en la realitat augmentada amb el qual es po-den aconseguir efectes per a les nostres instantànies realment espectaculars. Per a explicar una miqueta millor el concepte de re-alitat augmentada cal explicar que l’aplicació té la capacitat de captar la nostra imatge a través de la càmera frontal del mòbil i afegir-ne tota mena d’efectes vi-suals en temps real. Per exem-ple si escollim un efecte de llop, vorem la nostra cara però amb orelles de llop, pèls a la orelles, etc.; i si a més traguem la llen-gua visualitzarem una llengua com de dibuixos animats que es mostra a la pantalla de manera simultània al nostre moviment. Com es pot imaginar el lector l’efecte aconseguit és especta-cular i crea tot un nou món de diversió, ja que podem canviar la nostra aparença amb un munt d’efectes. N’hi ha fins i tot un que permet intercanviar les cares de dues persones que estiguen sent captades per la càmera. En el meu cas, aquesta és la funcio-nalitat d’Snapchat que realment gaste, més enllà de la funció de xat, ja que és com un joguet per a jugar amb els xiquets i una font molt important de rialles. A més, els efectes van canviant amb el temps amb la qual cosa és im-possible avorrir-se.Per tant, si disposeu d’un telè-fon mòbil o tauleta de gamma mitjana o alta no dubteu a fer-li un colp d’ull a l’aplicació. La part de creació d’efectes és realment innovadora, espectacular i diver-tida.

David JuanEnginyer Informàtic

Que el poble d’Alginet, hui en dia, compte amb una línia de tren fins a València va ser conseqüència d’un cúmul de

circumstàncies completament alienes a la voluntat de l’autori-tat local, si bé aquesta va saber aprofitar-se de la situació. El projecte original va ser pre-sentat el 5 de novembre de l’any 1890 per Juan Isla Domènech, per a la construcció d’una línia fèrria anomenada F.C. del Grao de Valencia a Turís y minas de Dos Aguas. La concessió li fou atorgada per Reial Ordre el 27 de juliol de l’any 1891, i es van començar els treballs el mes de setembre del mateix any. Però, entre setembre de l’any 1891 i el 27 de gener de 1894, quan es va inaugurar el servei de tren fins a Picassent, el cúmul de circumstàncies que hem men-cionat va fer canviar la direcció de la prolongació de la via fèr-ria projectada. En principi, Juan Isla Domènech havia plantejat aquesta línia ferroviària fins a Torís i Dos Aguas, per a poder transportar còmodament el car-bó de les mines de Dos Aguas i el vi i el raïm de Torís fins al port de València. Però en aquest període, entre 1891-1894, es va poder comprovar que les mines de Dos Aguas no oferien un car-bó de massa qualitat i, per tant, amb poc de mercat; a més, es va unir a aquest problema, el fet que les vinyes de Torís i dels pobles veïns es veieren afectades per la fil·loxera, epidèmia originada per un insecte, acompanyat de fongs i bacteris, que va delmar, pràcticament, les plantacions de vinya al País Valencià i a la resta de l’Estat, pel podriment de les arrels de les vinyes.Amb aquest entrebanc, Juan Isla Domènech, com a bon inversor que buscava el major rèdit per a les seues inversions, va modi-ficar el projecte original i en lloc de desviar la línia ferroviària des de Picassent cap a Torís, la va continuar cap a les terres de la

Ribera alta, on es conreava la taronja, producte de luxe i car, destinat, sobretot, a l’exportació; però on també l’arròs i el cacau, que estaven assolint una impor-tància significativa, constituïen un nínxol de mercat molt inte-ressant per als seus interessos econòmics.Aprovat el canvi d’itinerari de la línia ferroviària, les negociaci-ons entre l’Ajuntament d’Alginet i l’empresa Sociedad de los fer-rocarriles del Grao de Valencia a Turís, es van iniciar el 18 de fe-brer de 1894. El principal escull per a l’obra era l’expropiació de les terres que havien de ser ocu-pades per les vies del tren, les quals havien de ser comprades pel propi ajuntament i cedides gratuïtament a aquesta societat. Com es pot veure, era un contrac-te draconià, però l’Ajuntament d’Alginet, en veure la importància de comptar amb una línia fèrria pròpia per a poder enviar la pro-ducció agrària del terme, no s’ho va pensar massa. A més, cal tin-dre en compte que el 18 de març de l’any 1893, s’havia denegat la sol·licitud municipal de convertir el baixador de la via de la Soci-edad de Caminos de Hierro del Norte en una estació on poder carregar aquesta producció.Així doncs, l’Ajuntament, espe-ronat pels majors terratinents del terme d’Alginet, als quals també els beneficiava comptar amb una estació de tren pròpia, va aplicar tota la pressió possible sobre els propietaris de les terres afecta-des i, per això, només set dies després de la presentació del projecte per part de Juan Isla, el 25 de setembre de l’any 1894, tots els propietaris afectats van consentir i signar el document presentat per a la cessió de la terra, i així l’Ajuntament d’Alginet pogué fer la cessió gratuïta de les terres necessàries per a la construcció de la via, així com de l’estació i les andanes necessà-ries.Pel que fa a la ubicació de l’es-tació i les andanes de càrrega, l’ajuntament va decidir que el mi-llor lloc era l’extrem ponent de les terres del marqués de Monistrol,

tot just al davant de la futura pro-longació del carrer de Sant An-toni, i per això «el ayuntamiento por unanimidad acordó a tal pro-pósito prolongar la referida calle de Sant Antonio por el huerto del citado respetable señor, hacien-do entre el extremo de la calle y la misma estación una plaza de treinta metros lineales en cuadro [l’actual plaça de l’Estació], toda vez que además, de ser el mismo huerto el punto más indicado y preciso, ello ha de contribuir po-derosamente al engrandecimien-to y embellecimiento de esta vi-lla, en la que faltase construir por necesidad más de 200 edificios [el futur barri de les Cases Bara-tes] [...] y la presente corporación no puede dudar que el mismo [el marqués] [...] facilitará la solución del asunto».Finalment, l’estació es va cons-truir on l’ajuntament havia deci-dit, però el marqués de Monistrol no va cedir els terrenys per a la construcció de la plaça projecta-da ni per la prolongació del carrer de Sant Antoni fins a l’any 1951. Malgrat això, la construcció de l’estació del tren esdevingué un punt focal per al futur desenvolu-pament urbà d’Alginet per aquest extrem, com ja s’assenyalava amb la construcció d’aquells 200 edificis esmentats en el projecte. I encara que es va tardar mig se-gle a fer-se efectiu, la construc-ció de l’edifici de l’estació, l’any 1895, ja apuntava que aquesta ocupara una posició central en la nova zona d’eixample del poble, i per això, quan es va construir l’escala que havia de permetre l’accés a l’estació, ja es va fer cap a la futura plaça projectada, malgrat que, en aquest moment, encara donava a les terres del marqués de Monistrol, tancades amb un mur, i per tant no es po-dia fer ús d’aquesta. I per això, l’accés real a la nova estació es feia mitjançant una sendera, que naixia a l’esquerra del carrer Nou, i que vorejava el braç superior de la séquia d’Alèdua o séquia de la Mina. Rafael Bosch López Cronista de la Vila d’Alginet

Trobada d’escriptors a la RiberaREDACCIÓL’11 de febrer Alginet va ser la seu de la 13a trobada d’escriptors de la Ribera. Un encontre que, tal i com explicava el seu promotor, Josep Lozano Lerma “ té com a objectiu posar en contacte escriptors amb la realitat més immediata de la comarca”. Els assistents van visitar l’Ajuntament on el cronista oficial els va explicar el castell i l’església. En finalitzar van fer una passejada per la localitat i van visitar la casa de Pepita Greus, l’escorxador, la Font del Llaurador i el Museu d’Història Natural. El dia finalitzà amb un dinar de germanor. Fotografia de Francesc Vera Casas.


Aquest mes, l’ac-cessibilitat pas a pas, porta un punt doblement conflic-tiu.En la foto 1, veieu la vorera d’Higi-nio Noja, al cantó

amb Salvador Canet, obstruïda per una malla metàl·lica que pro-tegeix un obra que fa ja alguns anys que està tal i com es veu. En la foto 2, s’aprecia una xarxa que protegeix per si cauen runes.L’obra està protegida, sens dub-te, però amb una conseqüència greu, i és que obstrueix tota la vorera i els vianants es veuen obligats a baixar-ne i, durant uns metres, caminar per la calçada, amb la perillositat que això impli-ca per la velocitat a la qual circu-len els vehicles a la zona.Per aquest carrer passen tot ti-pus de persones, gent que ca-mina per a mantindre la salut i que un dia, podrien veure com la perden.Imagineu si passara per allí una persona amb cadira de rodes o una persona cega?Fa ja un temps, vaig exposar aquest problema a l’autoritat i em digueren que feia molt que es-taven dient-li al constructor que ho solucionara, però que no feia massa cas al·ludint al problema de la crisi, i que ells, les autori-tats del poble, no sabien ja què fer amb aquesta persona.La veritat és que en algun lloc deu haver una norma, una llei, que obligue el responsable a solucionar el problema, encara que la junta de govern no es veja capaç de fer-ho.La solució és evident, l’Ajunta-ment deu posar en marxa els mecanismes necessaris, que de segur n’hi ha, per a arreglar la vorera, perquè els vianants pu-guen anar de forma segura.Per què no s’habilita un carril alternatiu, amb tanques que no es menegen, per baix de la vo-rera, perquè els vianants passen sense perill? Per què uns metres abans no hi ha un senyal de perill i un altra limitant-ne la velocitat?Caldria pensar que aquest s’ha convertit en un problema polític enquistat i que les conseqüènci-es, les estem pagant els algine-tins, al temps que paguem uns impostos que sense cap dubte, també beneficien el constructor d’aquesta obra, però que ni molt menys, és l’únic responsable. Si el transgressor i responsable, en lloc d’un constructor… fóra al-gun banc? Quina solució tindria aquest assumpte?Des de La veu d’Alginet, des de

l’oportunitat que aquesta redac-ció em dona, faig un prec a la junta de govern perquè ho solu-cione, al temps que demane al poble, als “tomaquers”, que fa-cen el mateix.Alginet, és de tots i per a tots deu estar condicionat i a la llar-ga, grans i menuts gaudiran de la conseqüència.Si volem un Alginet més agrada-ble, hem de mirar per aquests detalls.La vida, és un mosaic de detalls que d’una puntada podem des-truir.Malgrat tot el que fins ací he dit, és just reconéixer que tot al po-ble no està malament.Fa un temps, parlant amb l’alcal-

de en relació als punts negres, comentàvem que el barranc de La Forca, al seu pas pel camí Trullàs, no estava protegit, no te-nia tanques posades i aquestes van ser les paraules de l’alcalde:-“Ara vorem això”.Anàrem a vore-ho i ací teniu la foto de com han quedat aquelles tanques al barranc (foto 3).-Xe… si pareix que tinga els ca-bells fets amb la ratlla al mig!Gràcies senyor alcalde, segur que tot el poble i per descomptat, jo mateix, agraïm un Alginet, pri-mer segur i accessible i després, bonic…

SALVA ALEMANYL’accessibilitat pas a pas

MUIXERANGALa Muixeranga d’Alginet estrena nou logotip

La Muixeranga d’Alginet hem estrenat nou logotip. Amb els peus ferms en el passat i en la defensa de les tradicions i el cap en el futur, la colla d’Alginet hem fet una aposta per l’anterior simbiosis. El resul-tat, un logo que ens identifica clarament: manté l’estructura piramidal de les muixerangues però s’expressa, alhora, amb línies depurades, senzilles i elegants.El nou logo l’ha realitzat el dissenyador gràfic Josep Lozano Añón: “He pretés fer un logotip modern, que fóra diferent dels que hi ha i que tinguera els colors de la colla, els colors de l’escut d’Alginet. He anat treballant i explorant el concepte principal que per a mi és la pi-nya. Aquesta ve representada per les boles que van, ordenadament, amuntegant-se les unes sobre les altres. I he respectat els colors de la Muixeranga d’Alginet.Li hem preguntat com s’ha sentit fent el projecte gràfic i Lozano Añón ens ha confirmat: “M’ha encantat fer la feina perquè l’expressió gràfi-ca del folklore i de les tradicions nostres té, encara, un estil antic i un poc ranci, en la meua opinió. Per això m’he sentit a gust treballant en aquest projecte perquè m’ha oferit l’oportunitat de tractar de moder-nitzar la tradició muixeranguera i per extensió la valenciana”.

REDACCIÓLa colla La Belenguera

Fernando Tornero, natural d’Alge-mesí, és professor de dolçaina des de fa 15 anys. Fa aquest temps el grup de danses d’Alginet el va bus-car per a donar classes. Va estar 4 o 5 anys i després d’un temps d’inactivitat fa 4 anys que està de nou ensenyant a tocar la dolçaina i el tabal a veïns i veïnes d’Alginet. Actualment la colla la Belenguera té uns 10 alumnes de diferents ni-

vells. Tornero ens explicava que és complicat eixir a tocar ja que el nivell encara no és l’apropiat.Fernando, cal tindre base musical per a aprendre? No fa falta, el mètode que utilitzem és anar ense-nyant el solfeig al mateix temps que aprenen a fer sonar l’instrument ja que és prou complicat fer-lo sonar. Qualsevol persona interessada a aprendre a tocar la dolçaina o el tabal pot fer-ho ja que no cal tindre coneixements de música.Quins dies fas classe? Els dijous de vesprada de 4.30 fins a les 21 h. Són classes individuals i de vega-des ens ajuntem tots per a tocar junts. Quin projecte portes ara? Hem eixit dos anys en falles un dia per a acostumar-nos. La gent està motiva-da per mostrar el que aprén.

REDACCIÓ

Conveni de col·laboració entre MVHN, MCN i IMEDEA

El Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Institut Mediterrani d’estudis avançats del CESIT a Mallorca i el Museu Va-lencià d’Història Natural a Alginet han signat un conveni de col·laboració per tal de pro-moure una plataforma amb la qual generar i compartir coneixements sobre la biodiversitat de la mediterrània occidental .El director de l’MVHN, Alberto Martínez-Ortí explicava que “aquesta col·laboració ens fa-cilita mantindre relacions més estretes i és un punt de rellançament més internacional per al museu. A més permetrà mantindre col·la-

boracions per a la divulgació científica i donar a conéixer les publicacions al nostre entorn més pròxim. Un altre punt important és la gran base de dades que crearem ja que tindrà fons de les tres institucions.”Aquest conveni ve després que el Museu Valencià d’Història Natural fóra reconegut, per segona vegada, per Conselleria. Cal recordar que el museu estava ubicat a València i, després de tancar portes, va ser instal·lat a l’Hort de Feliu a Alginet. El reconeixement per part de Conselleria “dóna un recolzament a la institució, l’introdueix en la xarxa de museus, permet mantindre relacions formals amb la resta de museus, incrementa les possibilitats econòmiques, les relacions estatals i li torna a donar prestigi”, explicava Mar-tínez-Ortí.

REDACCIÓ

MVHN participa en el descobriment de 2 espècies noves de rates penades

Col·laboradors de l’MVHN d’Alginet participaren en el descobriment de dos noves espècies de fòssils de rates penades. Les restes troba-des tenen una antiguitat d’uns 6 milions d’anys i han sigut trobades al jaciment de Venta del Moro. Les investigacions s’han dut a terme conjuntament amb investigadors de la Universitat València i la Com-plutense de Madrid. Els col·laboradors del Museu Valencià d’Història Natural d’Alginet han sigut Vicente Crespo i Samuel Mansino.

De la paraula a la sociabilitatREDACCIÓEl divendres 24 de febrer es va presentar a la Casa de Cul-tura el llibre De la paraula a la sociabilitat: Associacionisme i moviment obrer a la Ribera del Xúquer. Un llibre que recull els actes de la XIV Assemblea d’Història de la Ribera que es va fer a Alginet de l’1 al 3 d’abril de 2011 a la seu de la Coo-perativa Agrícola i que va ser, en paraules del secretari local d’organització de la XIV Assemblea d’Història de la Ribera, Salvador Comes “un fòrum per a tots aquells interessats pels esdeveniments històrics de la nostra comarca i cita obligada d’encontre per a professors, historiadors, estudiants i apassi-onats per la història que ens és més familiar i propera”.En l’acte de presentació del llibre van intervindre l’escriptor Josep Lozano i els editors del llibre Raül Añó i Salvador Comes.

15


Assegurances per alstractors i per al futur dels teusCOAGRIMalauradament les assegurances que tenen el tractors sols són per als possibles accidents que puguen patir a la carretera i no al camp. El tractor és una eina indispensable per al camp i s’han vist casos en els quals el conductor, treballant dins d’un camp ha patit un accident i ha perdut la vida. Davant d’aquest accident, les assegurances no el cobreixen ja que no s’ha produït a la carretera. Per aquest motiu, des de COAGRI, i sempre pensant en el benestar i futur dels nostres socis i clients, hem buscat una assegurança que des de menys de 3 €, en cas de patir un accident mortal dins del camp, la persona que designe rebrà una indemnització que li permetrà afrontar el futur amb garanties. Més informació a les nostres oficines o al 96 175 92 20

Visita d’estudiants de FrançaCOAGRIUna vegada més, estudiants de França acompanyats per mem-bres de la Universitat de València van visitar el dijous 2 de març, les instal·lacions de COAGRI. Una visita en la qual han recor-regut les diferents instal·lacions, han pogut veure les maquinàries de les naus i han conversat amb tècnics i treballadors de la casa per a saber un poc més sobre el dia a dia de COAGRI.

La nau 1 en breu en marxaCOAGRIDesprés de 10 mesos, en breu es reobriran les portes de la Nau més antiga de COAGRI que va patir un incendi a l’abril de 2016.

Magatzem de subministraments

C/ Trullàs, s/n46230 (València)

AlginetTel. 96 175 03 21

COAGRIC/ San Juan de Ribera, núm.

446230 (València)

AlginetTel. 96 175 92 20

REDACCIÓPassarel·la solidària de NoadarEl dissabte 25 de febrer es va dur a terme a l’escola de la Devesa una desfilada de moda on van participar 6 botigues de moda infantil de diferents municipis de la comarca. Els diners de l’entrada van anar destinats a ASPANION. La botiga Noadar d’Alginet va ser una de les que va participar en aquest projecte, basat en la gestió empresarial, en què els xiquets han desenvolupat la seua creativitat en arts plàstiques, audiovisuals, música, expressió corporal i moviment escènic, per a fer la primera passarel·la Devesa Fashion Kids.

Assessorament lingüístic: Natàlia EspertPRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant, S.A.Depòsit Legal: V-2562-2015

La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.

Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 [email protected]

www.laveudalginet.esGerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

Periòdic La Veu d'Alginet nº 18. Març de 2017

News & Politics

Transcript of Periòdic La Veu d'Alginet nº 18. Març de 2017