La Veu d'Alginet desembre 2016

ANY II - NÚMERO 15

Exemplar gratuït

INFORMÀTICAPàg. 14, APP Yousician

ACTUALITATPàg. 5, 9é Concurs d’aparadors de Nadal

FALLESPàg. 7, Proclamacions falleres

ESPORTPàg. 10, Claudia i Nerea, Campiones d’Espanya

Desembre 2016

49 anys al CongoElvira Bosch, filla predilecta d’Alginet

2DESEMBRE 2016 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

EDITORIALA partir de l’11 de desembre, tots els dies rebràs la in-formació d’Al-ginet al teu mòbil a través de l’aplicació gratuïta de Ba-andú, present ja en més de 20 localitats de

la Comunitat Valenciana.Des de La Veu d’Alginet hem apostat sempre per la infor-mació de proximitat i ara, amb Baandú, estarem també en el teu mòbil cada dia per a con-tar-te les notícies d’Alginet.La Veu Comunicació és una empresa jove, innovadora i dinàmica que aposta per la in-formació de proximitat i per un esperit de millora permanent. Per això hem donat aquest pas al món de les aplicacions mòbils i et portarem cada dia les notícies d’Alginet al teu mòbil. Cada matí, a les huit, rebràs una notificació al teu telèfon amb les notícies més actuals. Ho fem a través de Baandú, una aplicació desen-volupada per un equip 100 % valencià que ja està publicant a més de 20 poblacions de la Comunitat Valenciana.Amb aquesta nova aplicació

et mantindrem informat del dia a dia local i, com sempre, el primer dissabte de mes po-dràs gaudir del periòdic local gratuït amb tot allò que passa al nostre poble.Per a poder gaudir d’aquesta nova eina tant sols has d’en-trar, des del teu mòbil a la Play Store, baixar-te Baandú i triar la localitat d’Alginet. Així de fàcil, ràpid i gratuït.Si creus que alguna de les nostres notícies pot interes-sar a algun amic o a algun grup de WhatsApp és molt fàcil compartir-la. Pressiona un parell de segons la notí-cia i et proposarà compartir a través del WhatsApp, Twitter, Facebook o qualsevol altre programa. Únicament fent clic podran baixar-se Baandú, to-talment gratuït.Farmàcies de guàrdia, agen-da cultural, notícies destaca-des... a més tindràs el nostre correu i telèfon per si vols fer-nos algun suggeriment. A més a més estrenem nou local ubicat al carrer Valèn-cia núm. 18. Allí ens podràs trobar per a qualsevol dubte, suggeriment o consulta.

Sònia BoschDirectora La Veu d’Alginet

L’oratge a AlginetNovembre 2016

Pluges: 94,8 l/m2

Temperatura màxima: 30,3ºCTemperatura mínima: 5,7 ºC

Dades obtingudes de l’estació meteorològica d’Alginet NIC-8328E que pertany a la xarxa de l’AEMET i facilitades per l’observador Antoni Aliaga i Tortajada

PRIMERA VISITA GRATUÏTABONES FESTES NADALENQUES BONES FESTES

Felipe Garpe participà al concert ¡A toda Banda!REDACCIÓEl 29 i 30 de novembre es va celebrar a Santander el II Congrés Nacional d’AMPRO-BAND. L’associació de mú-sics de bandes professionals va encetar el seu segon con-grés al Palau d’Exposicions i Congressos. El dimecres 30 de novembre va ser el moment del tercer concert “A toda Banda!”. Més de 100 músics i artistes convi-dats van ser els encarregats de fer vibrar el palau de festi-vals de Cantàbria. Un concert en què la banda de Santander junt a músics de 27

bandes professionals d’Espa-nya, a la batuta dels mestres Luís Cobos, Rafael Sanz-Es-pert i Vicent Pelechano i amb artistes convidats com Pilar Jurado, Pepe Sánchez, Ana Gobantes, Nando Agüeros, Natalia Lyans i Felipe Garpe, a més dels 80 cantants de la Coral Salvé, junt al seu direc-tor José Luis Ocejo, van de-mostrar, una vegada més, el servei públic que presten les bandes de música per a fer possible el dret a l’accés a la cultura.

3

DESEMBRE 2016PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

La Societat Artística Musical d’Alginet celebra la seua Setmana CulturalEDUARDO PARTDel 18 al 27 de novembre, la SAMA va organitzar dife-rents actes per a celebrar la Setmana Cultural dedicada a Santa Cecília l’eix central de la qual es va centrar en els concerts de les seues dife-rents agrupacions.El divendres 18 de novembre l’Orquestra de la SAMA va oferir un concert al Teatre Mo-dern, on a més de l’actuació dels membres de l’orquestra, va haver-hi diferents col·la-boracions de les cordes de guitarra, acordió i altres ins-truments de vent i percussió.El dissabte 19 de novembre

va ser el torn de la Banda Juvenil que va omplir l’afora-ment del Teatre.El divendres 25 de novembre, a les 22 h, va ser la Banda qui pujà a l’escenari per oferir un concert on s’estrenà l’obra del compositor i director Joan Baptista Messeguer, “Impres-sions d’un cavaller errant”, en commemoració del IV Cente-nari de la mort de l’escriptor Miguel de Cervantes.A l’inici dels 3 concerts, els directors de cada una de les 3 agrupacions, juntament amb el President de la Socie-tat, van donar la benvinguda

als nous membres que s’hi incorporen. Enguany s’han incorporat; 2 nous membres a l’Orquestra, 2 més al Cor, 13 a la Banda Juvenil i 11 més a la Banda.Finalment, el diumenge 27 de novembre a les 10 del matí es va celebrar el Tras-llat de Santa Cecília. A les 11.15 h es va fer la recepció a l’Ajuntament amb la imposi-ció d’insígnies per part de les autoritats als nous membres. Acte seguit es va fer a l’Es-glésia una missa amb acom-panyament musical del Cor de la Societat.

La dissenyadora Da Luna a OTREDACCIÓLa cantant Chenoa va portar en el concert d’OT un vestit de la dissenyadora alginetina Laura Alemany. Laura comen-tava a La Veu d’Alginet que és de la col·lecció d’aquest estiu i que és el model Nineta però que el vestit original era en verd. “Quan l’estilista de Che-noa em telefonà per a veure

si li agradava alguna cosa per al concert, vaig pensar en aquest vestit, ja que a la cantant li agrada molt el roig i a més és un vestit molt es-pectacular per a dalt de l’es-cenari”. Amb la seua marca DALUNA, Laura està vestint famoses des de fa un bon grapat de temps.

Entrevista a Elvira BoschREDACCIÓEl diumenge 13 de novembre, l’escola Sagrado Corazón de Jesús va realitzar la VII Fireta Gastronòmica i Artesanal. Una fireta que té com a objectiu recaptar diners per al man-teniment i ajuda salarial dels professors del “Liceo Bongesa del Lago Matshi” així com la dotació de material escolar del projecte que porta a terme al Zaire la filla predilecta d’Al-ginet, Elvira Bosch.La missionera va estar al llarg del matí a la Fireta i La Veu d’Alginet va conversar amb ella per a poder transmetre als lectors la vida i vivències d’aquesta alginetinaElvira Bosch, va nàixer el 1936 a Alginet. Als 21 anys va ingressar en la Companyia Missionera del Sagrat Cor de Jesús i dos anys després va realitzar la seua professió re-ligiosa. És diplomada en Ma-gisteri i ha realitzat estudis de Pedagogia i Psicologia. Elvira, com se sent després de vore que la gent del seu poble es volca amb la seua causa? Molt contenta de vore tot el que es fa des de l’orga-nització i des del meu poble per a col·laborar-hi. A la Fireta sols he pogut estar dos vega-des i estic molt satisfeta de vore com la gent es preocupa.Com va decidir una algine-tina anar a desenvolupar la seua tasca a un país tant llu-nyà? Ja fa 49 anys que estic al Congo. Jo volia anar a terra d’una població que fora exclu-sivament religiosa. Vaig tardar a anar ja que vaig haver d’es-tudiar i en la meua època no s’estilava que les dones estu-diaren. Quan vaig finalitzar em van enviar al Congo i estic allí des de 1967.Quasi 50 anys treballant dia a dia amb aquesta pobla-ció tant necessitada, com

ha evolucionat la societat congolesa des que vosté va anar per primera vegada amb 31 anys? Allí diuen: “No córregues, hi ha molts dies al davant”. Una afirmació que resumeix la manera de viure. L’evolució al Congo és molt lenta. El 2009 va ser nomenada filla predilecta de la locali-tat, com va rebre la notícia? Quan em van donar la notícia no sabia que era això, i la ve-ritat amb molt d’orgull. Quan torne al poble sent que estic a ma casa. Al Congo estic con-tenta i feliç però quan arribe a Alginet sent que estic al meu poble.Com resumiria com ha sigut la seua vida fins ara? Amb 80 anys jo diria que quan he estat a Alginet sempre he sigut feliç i al Congo també. Ensenyar i ajudar omplin, ja que al Zaire quan veus que fan coses que abans no sabien et fa sentir bé. Fa uns dies va vindre l’am-baixador d’Espanya a Madrid i em portà una carta en la qual em nomenava no sé què, però el que em va dir va ser que el millor de tot era l’alegria i la il·lusió amb les quals me veia treballar.

S’inicia l’expedient per a nomenar fills predilectesREDACCIÓL’Ajuntament d’Alginet ha aprovat en ple municipal l’inici de l’expedient per al nomena-ment amb la distinció de fill predilecte de l’escriptor Josep Lozano Lerma i del catedràtic Vicent Simbor Roig.

L’instructor de l’expedient serà el regidor de Cultura, Vi-cent Gaya, qui recollirà la in-formació i els mèrits dels dos candidats abans de presentar l’informe definitiu davant del ple municipal per a aprovar la distinció de fills predilectes.


1. L’opció de no consumir és la més saludable, encara que de vegades hi ha situacions i persones que poden dificultar mantindre aquesta opció.

2. Si tens sensació de calor i set, opta per begudes refrescants i hidratants sense contingut al-cohòlic.

3. Acompanya la beguda amb menjar, ja que ajuda a gaudir de la beguda, i amb l’estómac buit els efectes de l’alcohol so-bre l’organisme són majors.

4. Beu a poc a poc i assaborint la beguda. Com més de pressa es pren més probabilitats hi ha de beure’n més quantitat.

5. Intercala les begudes amb al-cohol amb d’altres com l’aigua, els refrescos o els còctels que no en continguen.

6. Vigila especialment el ritme i la quantitat de consum de begu-des elaborades amb destil·lats (ginebra, rom, tequila, vodka, whisky, etc.), ja que contenen més alcohol.

7. Porta el compte de les begudes que prens, perdre’n el compte sovint vol dir passar-se’n.

8. Si preveus que la nit ha de ser llarga i moguda, recorda l’op-ció d’agafar el transport públic.

9. Condueix si estàs al 100 % i si-gues solidari o solidària evitant que els amics o amigues aga-fen el cotxe o pugen al vehicle d’algú que ha begut o no està en condicions.

10. Durant l’adolescència es re-comana no prendre begudes alcohòliques i està estricta-

ment prohibit vendre’n o do-nar-ne a menors. Recorda que l’edat mínima per a beure alcohol són els 18 anys.

11. No s’ha de beure mai durant l’embaràs.

12. Les barreges d’alcohol i dro-gues són perilloses, s’incre-menten i es potencien els efectes i els riscos.

13. Els adults som models per als infants i joves. Els nostres consums són un exemple que influirà en la seua futura manera de beure.

14. Respecta l’entorn. Tingues en compte els veïns que no estan de festa i l’estat en què deixes l’espai.

15. Recorda: Amb l’alcohol, menys és més i no hi ha con-sum de drogues sense risc.

Durant la festa es deuria incidir sobre determinants de l’entorn relacionats amb els consums de risc, mitjançant actuacions regu-ladores, concretes i específiques. Especialment, es poden regular elements que es relacionen amb nivells de consum de drogues més elevats i amb més danys as-sociats, com ara l’accessibilitat, la publicitat i la tipologia de l’alcohol que s’ofereix. També s’identifica com un factor que incrementa les quantitats consumides la presèn-cia de les begudes de graduació més alta i els horaris d’obertura més dilatats. Les propostes recomanades so-bre les accions que cal dur a ter-me serien les següents:1. Promoure entorns saludables i

de convivència.2. Vigilar les activitats de promo-

ció del consum.3. Establir mesures sobre les be-

gudes amb alcohol.4. Potenciar el consum d’aigua i

diversificar l’oferta de les be-gudes sense alcohol.

5. Promoure les barres sense al-cohol.

6. Formar en dispensació res-ponsable el personal de les barres i dels locals.

7. Comptar amb estands i actua-cions de sensibilització i reduc-ció de riscos.

8. Promoure una actitud exem-plar entre els organitzadors de les activitats de la festa.

9. Afavorir l’ús del transport pú-blic.

10. Vigilar locals i espais proble-màtics.

Si algun dels teus amics o ami-gues se’n passa bevent no et separes d’ell o ella. Si no millora acompanya’l a casa i si és precís telefona al 112.

Xavi TorremochaInfermer del centre de Salut

Pública d’Alzira

Horari 9.30 a 14.00 h16.00 a 20.00 h

CUIDEM DE LA TEUA SALUT

BUCODENTAL

CUIDEM DE TU!BONES FESTES

C/ Magallanes, 2546230-Alginet

[email protected]

Tel. 96 072 11 57

Recomanacions sobre el consum d’alcohol en les festes nadalenques

Depilació làser o IPL? Què és millor?REDACCIÓ

Aquestes són algu-nes de les preguntes que em fa la gent i a les quals amb el se-güent arti-cle inten-taré donar r e s p o s t a

i ajudar-te si tu també t’ho has preguntat.La realitat és que les dues tecno-logies són molt interessants per a la depilació progressiva i no definitiva. Hi ha la creença que la depilació làser en totes les seues vessants és definitiva. La meua experiència en l’eliminació del pèl, m’ha demostrat que no hi ha un equip que per si mateix siga millor que un altre, sinó que el millor equip és el més indicat en cada cas.

Una de les coses que cal tindre molt clara a l’hora d’elegir una opció o una altra, és a dir, làser o IPL, és que dependrà de cada tipologia del pacient, ja que cada sistema té les seues limitacions, els seus avantatges i inconve-nients.

La principal diferència consisteix en la forma d’aplicació de la llum. El làser emet una llum monocro-màtica (un sol color) de manera que és millor absorbida per la melanina, que és el pigment que dóna color al pèl i a la pell. Les partícules que formen la faç de llum (fotons) van en la mateixa

direcció i longitud d’ona, amb la qual cosa podríem dir que el là-ser és mes precís.

En canvi, la tècnica IPL (Llum Intensa Polsada) és una llum de caràcter policromàtic (diversos colors) i el feix de llum es mou en totes les direccions amb distin-tes longituds d’ones, amb la qual cosa és una tècnica que val per a tot tipus de pell i pèl. Com es pot veure, els dos siste-mes difereixen poc, tot i que hi ha algunes diferències. Bàsicament, cal tindre en compte:- Color de pèl- Color de pell- Calibre del pèl- Profunditat del pèl- Localització anatòmica- Sexe- Sistema hormonal

I la depilació elèctrica?Quan la depilació làser o una al-tra tècnica no han pogut acabar amb el pèl, la depilació elèctrica és una altra alternativa que pot ser de gran utilitat per a aconse-guir una depilació definitiva, so-bretot en els casos de pèl ros, pèl roig o blanc.Per a poder donar resposta a cada necessitat caldrà disposar de totes les tècniques en el cen-tre. Recorda: El tractament ha d’adaptar-se a les necessitats i característiques de la teua pell i pèl. Al teu centre d’estètica de confiança t’aconsellaran la millor tècnica per a tu.

Inma PaviaGerent

HIDROESTETIC

Per segon any, el 25 i 26 de no-vembre, i en horari de 9 a 21 h, va tindre lloc en tota Espanya la campanya de la Gran Recolli-da d’aliments (GR 2016), orga-nitzada pel Banc d’aliments on participaven 170 tendes i 1.600 voluntaris que amb la seua des-interessada col·laboració van contribuir al fet que la campanya es duguera a terme, amb més o menys èxit depenent de les zones. A Alginet la campanya la va realitzar el grup de voluntaris “SOM VOLUNTARIS D’ALGINET

(SOMVAL)”. Es van formar 4 equips per dia de 2 voluntaris al Supermercat Mas i Mas. Segons afirmacions de l’Organització, Al-ginet va ser un dels punts de tota Espanya on més aliments es van arreplegar en funció de la seua població.Els aliments van ser portats al magatzem del Banc d’Aliments de València, situat a la Pobla de Vallbona, per a sumar-se al re-partiment general en tota Espa-nya. No obstant aixó, SOMVAL ha aconseguit que la major part

dels recollits a Alginet revertis-quen en el poble i actualment s’estiguen repartint a les famílies més necessitades.SOMVAL ja ha negociat amb el Banc d’Aliments i tots els mesos portem amb la furgoneta munici-pal,uns 600 kg de menjar per a Alginet,el qual es reparteix entre 11 famílies (unes 30 persones). A més d’aquestes 11 famílies, SOMVAL també reparteix de di-marts a divendres aliments pro-porcionats per CONSUM per a 22 famílies més.

Èxit en la GR 2016 gràcies a SOMVALSOMVAL

5


9é Concurs d’aparadors de NadalREGIDORIA DE COMERÇLa Regidoria de Comerç ha programat, per nové any con-secutiu, el concurs d’apara-dors i decoració interior per a aquestes dates nadalenques. El concurs va adreçat a tots

els establiments comercials minoristes del poble d’Alginet i l’objectiu és adornar per al Nadal els locals.El dilluns 5 de desembre s’ini-ciarà el període d’exposició

dels aparadors que s’han pre-sentat.Els dies 22 i 23 de desembre en horari de vesprada, el ju-rat visitarà tots els comerços inscrits per a avaluar els apa-

radors. El dimarts 3 de gener a les 21.30 h es farà al Saló d’Actes de la Casa de Cultura l’acte públic de lliurament de premis.El primer premi està valo-

rat en 500 €, el 2n premi en 300 € i el 3r premi en 150 €. A més hi haurà un premi “Ingeni i Gràcia” de 100 € així com un premi de 200 € a l’aparador comercial millor il·luminat.


Il·luminem els balconsACEAL

Escola de dolçaina i tabalREDACCIÓ

El dissabte 19 tingué lloc la II Trobada de Muixerangues a Torrent. L’amfitriona de l’es-deveniment, la muixeranga La Torrentina, aconseguí reu-nir 11 colles més per a cele-brar el seu primer aniversari i el 778é aniversari de La Carta Pobla.L’estructura d’aquest torrent de Muixerangues se centrà en dos escenaris: una cerca-vila pels carrers del centre de la vila, en primer lloc, on tots els colors de les colles forma-ren un riu de faixes i camises acolorides. L’entrada de les

colles a la plaça Major de Tor-rent marcà el segon escena-ri. Amb l’esplèndida fesomia de La Torre Musulmana, les diverses colles muntaren les seues figures i pilarets. Des d’ací, La Muixeranga d’Alginet vol agrair a La Torrentina la deferència d’haver-nos convi-dat. Fou un plaer, una vegada més, haver estat, haver parti-cipat de les abraçades i haver col·laborat a enfortir la nostra tradició muixeranguera. Fou molt emocionant haver format part de tantes il·lusions i entu-siasmes. Gràcies a tots.

II Trobada de Muixerangues a TorrentMUIXERANGA D’ALGINET

Comunicatd’ACEAL

A la nostra societat hi ha una llei no escrita en la qual el dia 8 de desembre, dia de la Puríssima és el dia en què s’aprofita per a muntar l’arbre de Nadal. Des de la Junta vo-lem recomanar a l’Ajuntament que per a propers anys l’en-cesa de llums siga al voltant d’aquesta data ja que l’encesa el proper 16 de desembre és ta massa damunt del Nadal. Cal tindre en compte que l’en-cesa de llums busca, entre altres coses, donar ambient de Nadal perquè els nostres veïns compren al poble el que necessiten. Grans superfícies i pobles veïns encenen i en-galanen carrers a principis de desembre. Esperem a l’any pròxim gaudir d’un ambient nadalenc als carrers d’Alginet a principis de desembre.

Junta ACEAL

L’associació de comerciants d’Alginet Aceal, posa en mar-xa la 1a edició del concurs d’il·luminació de balcons na-dalencs amb motius i adorns luminescents. Podran partici-par en aquest concurs tots els balcons i fatxades que donen a la via pública d’Alginet, i en el seu nom ho faran els seus propietaris o arrendataris. El concurs està dirigit als parti-culars en general.

El termini de presentació dels balcons participants estarà obert des del 7 al 18 de de-sembre de 2016.

Els participants s’inscriuran telefonant al 961751779, per correu electrònic [email protected] o a l’oficina situada en C/ Poeta Juan Alegre,11.

S’estableix un premi valorat de cent cinquanta euros (1 escapada) i 100 € en metàl-lic.Les fotos es realitzaran de nit. Es recomana tindre en comp-te el criteri d’estalvi energètic i utilitzar il·luminació de baix consum.La selecció per a la foto serà la que obtinga més “m’agra-da” en el Facebook d’Aceal. Per a fer “m’agrada” i triar la nostra foto favorita es pren-drà com a criteri la creativi-tat, composició, sostenibilitat/estalvi energètic, originalitat, dificultat, lluminària del balcó. Es farà públic per mitjà de xarxes socials el dia 22 de desembre i l’entrega dels pre-mis, lloc, dia i hora, es comu-nicarà als participants a tra-vés de les xarxes socials.

Campanya dels 3.000€L’Associació Comercial i Empresarial d’Alginet, juntament amb la Regidoria de Comerç, tornarà a posar en marxa la tradicio-nal “Campanya dels 3.000 euros”. La campanya té com a fina-litat incentivar en les dates més pròximes al Nadal la compra als establiments del municipi.

Aquest any, com sempre, perquè el premi de 3.000 € quede més repartit, hi haurà un total de 6 premis de 500 €, que els afortunats gastaran en 2 dies (4 i 5 de gener), en un mínim de 5 dels establiments associats adherits a la campanya i amb un màxim de 100 € per cada un. S’incentiva així la compra als establiments participants, i queda també més repartida entre els participants.

El sorteig serà el 3 de gener a les 21 hores al Saló d’Actes de la Casa de Cultura. El dia 4 de gener, a les 10 del matí els agraciats acudiran a l’Associació on seran rebuts pels mem-bres de l’Aceal, i així s’iniciarà el dia de compres.

La colla La Belenguera assaja a les instal·lacions de l’Hort de Feliu els dijous a partir de les 5 de la vesprada. En breu l’entre-vista sencera al Baandú de La Veu d’Alginet.

ACEAL

Il·luminem i

vestim de Nadal

AlginetENTRE TOTS

7


La seguretat en el treballLa Constitució

Espanyola estableix com una obligació dels poders

públics, vetlar per la seguretat i higiene en el treball; pel que aquesta

obligació per als poders públics es converteix en un dret per als treballadors a treballar amb un mínim de seguretat, que evite el risc de patir accidents o adquirir malalties professionals. (Art. 40.2 de la CE).Aquesta obligació s’ha concretat en l’adopció d’una política de prevenció dels riscos en el treball, la finalitat de la qual és que per part de les empreses s’adopten les mesures necessàries per a anul·lar, o reduir al màxim, els riscos de patir accidents o contraure malalties professionals en el treball. Per a això, com a pilar bàsic d’aquesta política es va aprovar la Llei 31/95 de Prevenció de Riscos Laborals.En l’exposició de motius de la llei es manifesta el propòsit que aquesta servisca per a fomentar una cultura preventiva mitjançant la promoció d’aquesta en tots els nivells educatius, però la veritat és que, com tantes vegades ocorre, a pesar que han transcorregut més de 20 anys des de la seua entrada en vigor, una cosa és el que es proclama, i una altra el que realment es fa, i en aquest cas, la cultura preventiva per a evitar els accidents de treball brilla per la seua absència.La llei estableix una sèrie d’obligacions i de responsabilitats per a les empreses i un deure dels treballadors de complir amb les mesures preventives que s’adopten; regulant el dret dels treballadors a participar en la política de prevenció de l’empresa.L’empresa deu procedir a l’avaluació inicial dels riscos inherents a la seua activitat, així com a la seua posterior actualització; i adoptar les mesures adequades per a evitar aquests riscos; vigilant que per part dels treballadors es complisquen aquestes mesures. Així mateix ha d’informar els treballadors dels riscos en el seu lloc de treball i maneig de les maquines que utilitze, impartint-li la formació adequada i específica per a evitar-los.L’empresari té l’obligació d’exi-gir que es complisquen amb les mesures de seguretat adoptades per a evitar acci-

dents, i pot sancionar el treba-llador incomplidor fins i tot amb l’acomiadament.Per al cas d’incompliment per part de l’empresa, s’estableixen responsabilitats administratives, com la imposició de sancions; responsabilitat civil en cas d’accident, per la qual l’empresa haurà d’indemnitzar el treballador; responsabilitat a càrrec de l’empresa per a incrementar les prestacions de la seguretat social que tinga dret a percebre el treballador d’un 30 % a 50 %; i fins i tot responsabilitat penal per a l’empresari per un possible delicte contra la seguretat dels treballadors.Així doncs, el risc en el treball i el dret constitucional dels tre-ba lladors a la seguretat en aquest, està regulat legal-ment, i s’estableixen una sèrie d’obligacions per a les empreses, l’incompliment de les quals pot implicar importants conseqüències econòmiques per a aquesta, i fins i tot penals; a més de ser causa d’un possible accident, a vegades greu o molt greu, que pot derivar en una incapacitat o la mort per al treballador. Cal assenyalar, que l’empresa podrà assegurar el risc de la possible indemnització que li haja d’abonar al treballador com a conseqüència de la responsabilitat civil per l’incom-pliment de la legislació en matèria de prevenció de riscos laborals, però no podrà assegurar el recàrrec de les prestacions que perceba, o haja de percebre el treballador, que en el cas d’incapacitat permanent o mort, serà per a tota la vida d’aquest o de la seua vídua i, si hi ha, orfes: la qual cosa suposa l’abonament d’una important quantitat econò-mica que l’empresari haurà de desemborsar en forma d’un capital únic.Pel que hem exposat, resulta que la prevenció dels riscos laborals no és una matèria de poca importància, ja que està en joc la viabilitat econòmica de l’empresa i la integritat física i salut dels treballadors.

Jose Enrique Lozano LermaAdvocat

Proclamacions falleresREDACCIÓ

El dissabte 19, la Manta al Coll va fer la pro-clamació. Aquest any té dos presidents infan-tils Joan i Carles Barberà i Mas; la seua cosi-na, Lidia Astibia i Barberà és la Fallera Major infantil. Joseki Barberà i Girona, germà dels bessons, és el Faller Major i la Fallera Major és Celia Calatayud i Noves.

Or internacional en programació

Amb 19 anys, l’al-ginetí Damià Torres Lator-re ha tornat a fer història en aconse-guir l’or in-

ternacional en programació. L’any passat va ser la primera vegada que hi va anar i es va fer amb el bronze. Cal asse-

nyalar que Damià no fa la car-rera d’informàtica, però és un matemàtic d’un nivell tan alt que la programació la troba ‘‘fàcil’’. Com diu ell, “feina i ja està”.De la Universitat Politècni-ca de Catalunya van anar 9 alumnes. A la competició in-ternacional hi havia 60 equips de diferents estats i universi-tats.

REDACCIÓ

El mateix dissabte, la Falla Poble d’Alginet feia la proclamació dels màxims representants de la falla per al 2017. Al casal van ser nomenats Antoni Tolmos Bosch com a Faller Distingit i Elia Ferrer Mendoza com a Fallera Major.

Jose Carlos Lujan trau el eu primer discREDACCIÓ

Urban Life acaba de traure el seu primer disc anomenat “Moments”. Lujan ens comentava que “aquest és el pri-mer disc que faig i té 9 temes

originals meus i 1 del guitarrista del grup. La meua dona també ha col·laborat tocant la flauta en el tema “Tendresa”. Amb 8 anys va començar la seua vida musi-cal a la Societat Artística Musical d’Alginet. Als 12 anys va eixir ofi-cialment amb la SAMA i als 14 va fer el grau elemental a Benifaió i posteriorment va passar al con-servatori superior de València on va finalitzar la carrera el 1990. El 1993 es va presentar a les opo-sicions a la Comunitat Autònoma d’Andalusia, on va passar 8 anys treballant en diferents conserva-toris, i el 2001 ja el van traslladar al Conservatori d’Elda. La seua dona, Rosa Maria Espert Espert

és professora de flauta travessera també a Elda i alginetina.La Veu d’Alginet ha conversat amb aquest músic per a conéixer un poc més la seua trajectòria mu-sical.Jose Carlos, com has evolucio-nat des que vas arribar a Elda?La meua formació és amb base clàssica però sempre he tingut in-clinació cap a la música moderna. Des de fa més de 10 anys vaig estudiar harmonia moderna, im-provisació, etc...El 2003 va crear una assignatura optativa anomenada Orquestra de Jazz en la qual s’introdueix els musics clàssic en el món del jazz i la improvisació. Al conservato-ri d’Elda poden optar a aquesta assignatura quan estan finalitzant el Grau Professional de Música. Porte 40 anys dedicats a la mú-sica i espere seguir molts anys més.Com va nàixer el grup Urban Life? El 2010 vaig formar el grup Urban Life amb amics d’Elda i Petrer. Començarem tocant repertori de

jazz modern on mesclem funky, pop, música llatina... Féiem ver-sions de grups coneguts als Es-tats Units i poc a poc vaig anar component més temes propis. Quan vam tindre prou temes, vam decidir plasmar-lo en el disc que ara veu la llum. Cal dir que amb el meu grup Urba Life he actuat ja tres vegades al Teatre Modern d’Alginet.Primer disc que ix a la llum amb 9 temes originals teus. Com va ser el procés de creació? El disc ha comptat amb la produc-ció del músic Raúl Ramírez. Un guitarrista que ha anat amb gent coneguda com David de Maria, Golpes Bajos... i està gravat en un estudi anomenat El Castellet a la localitat de Campello.Aquest disc recull una cançó dedicada a Alginet anomenada “Pels camins d’Alginet”. Què t’inspirà per a compondre-la?El tema “Pels camis d’Alginet” va sorgir en una excursió que solc fer amb la meua família amb bicicleta per la Torre Luengo, la Sèquia Re-ial, i va ser en aquella excursió on se’m va ocórrer la melodia.

La Falla la Dolçaina també ha fet la seua pro-clamació i ha nomenat a Maria Espert i Es-pert com a la Fallera Major infantil i a Ángela Sanpedro Rodriguez com a la seua Fallera Major.

El mateix dissabte, la Falla Poble Sant Josep va engalanar el casal per a presentar a la seua fallera Major 2017 Noelia Molina i Soriano.


El passat 22 de novembre a la seu de les institucions euro-pees a Madrid es va realitzar el primer encontre d’Econo-mia circular. Un encontre que va nàixer amb l’objectiu inicial de promoure els programes de finançament de la comis-sió europea dirigits a Pimes espanyoles que treballen en projectes d’economia circular.La representació de la Co-missió Europea a Espanya va convidar la CEA a aquest pri-mer encontre per la innovació verda i ecològica.

La CEA convidada al primer encontre d’Economia circularCEA

La Cooperativa Elèctrica amb els músicsCEASalvador Escutia, president de la CEA va fer entrega d’un instru-ment, el corn anglés, per a la Societat Artística Musical d’Alginet.

El dimecres 9 de novembre, la CEA va assistir al Palau de Congressos per tal de fer una ponència. Dins del fòrum d’oportunitats, l’encontre ana-va destinat a estudiants d’FP que cursen electricitat, efici-ència energètica i fons reno-vables. Com a ponents de la CEA van estar Rafael Alemany Bivià, director tècnic de la Coope-rativa i José Vicente Ortuño Soler, director general de la CEA.

La CEA al fòrum d’oportunitatsCEA

Xarrada per a conéixer com gestionar millor els recursos alimentarisCEA

El dimarts 8 de novembre, 22 cooperatives valencianes es van reunir al Palau dels Mer-caders a València per a signar el conveni de col·laboració amb la Fundació Vicent Fer-rer. Aquest conveni permetrà poder construir 19 habitatges a Anantapur, a l’Índia. Els ha-bitatges aniran destinats a les famílies més desfavorides. Les cooperatives que faran possible aquest projecte són la Cooperativa Elèctrica d’Al-ginet, Anecoop, Caixa Po-pular, Caixa Rural l’Alcúdia, Canso, Cavacoop, Coarval, Coinfer, Coviñas, Federación de Cooperativas de Consumi-dores y Usuarios, Federación de Cooperativas Eléctricas de la Comunidad Valenciana, Florida, Fundación Coopera-

tivas de la Provincia de Cas-tellón, Grupo Sorolla, Integra Asesores, Povinet-Secorval, Ruralfruit, Sampedro y Torres, Serliccop, Surinver, UCEV i Utecamp. Amb aquest suport s’ha re-captat 51.767 €, quantitat que ha excedit les necessi-tats de finançament dels ha-bitatges, per la qual cosa una part es destinarà a la creació d’un fons de solidaritat per al desenvolupament d’inversi-ons futures. L’acte protocol-lari va consistir a formalitzar la col·laboració amb la signa-tura de cada representant de les cooperatives amb la presi-denta de la Fundació Vicent Ferrer, Ana Ferrer.

La Cooperativa Elèctrica d’Alginet col·labora amb la fundació de Vicent FerrerCEA

El dijous 24 de novembre, a les 17.45 h, a la Casa de Cul-tura d’Alginet es va fer una xarrada per a conéixer com aprofitar el menjar i gestio-nant millor els recursos i els residus. La ponència es va fer de la mà de Sandra García, experta en residus i alimentació i amb la col·laboració de la CEA, AE-COSAN (Agència espanyola de consum, seguretat alimen-tària i nutrició) i HISPACOOP (Confederació espanyola de cooperatives de consumidors i usuaris). Tots els assistents van rebre un regal i la CEA va sortejar entre els assistents una bici-cleta.

9


Vols rebre per WhatsApp les últimes notícies

d’Ago Telecom?Vols ser el primer a conéixer les nostres ofertes i novetats?

Guarda’t el 609 472 974*

a la teua llista de contactes*Aquest número és SOLAMENT per a rebre missatges. Si vols contactar amb nosaltres telefona al 960 264 900

La CEA desitja Bones Festes

AGO vos desitja Bones Festes


ESPORTS

Campiones d’EspanyaREDACCIÓNerea Pastor i Claudia Martí es van proclamar, el cap de setmana del 13 i 14 de no-vembre a Valladolid, campio-nes d’Espanya en la categoria aleví absolut de gimnàstica rítmica. Les alginetines van competir junt a les seues companyes de conjunt, Bàrbara, Lorena, Julia i Carla, del Club Roquet-te Benifaió i van aconseguir l’or. A més, van quedar sub-campiones d’Espanya per l’autonomia. En tancar l’edició d’aquest periòdic encara no havien disputat el Nacional Absolut que se celebrarà a Múrcia.La Veu d’Alginet ha conversat amb les dues atletes per sa-ber un poc la seua trajectòria i que se senten en ser campio-nes d’Espanya.Quan de temps fa que prac-tiqueu la gimnàstica rítmi-ca?Nerea: Des dels 5 anys

Claudia: Amb tres anys vaig començar a Alginet i ara ja fa 8 anys que practique aquest esport.Què és el que més vos agra-da d’aquest esport?Nerea: L’elasticitat d’obrir-se i doblar-se, ballar amb aparells i les amistats que tinc.Claudia: M’agrada tot en ge-neral però sobretot quan aga-fem els aparells de gimnàstica rítmica i ens ensenyen coses noves. I com no, estar amb les meues companyes.Com vau viure aquest últim campionat?Nerea: Amb molta alegria. Estàvem pensant en positiu perquè ens isquera molt bé, ja que als entrenaments ens eixia tot súper bé.Claudia: Amb molta il·lusió, un poc de nerviós però al ma-teix temps amb moltes ganes d’eixir al tapís amb les meues companyes i mostrar el que hem aprés al llarg de tantes

hores d’entrenament.Què espereu per a aquesta temporada?Nerea: Hem de seguir esfor-çant-nos per a tornar a in-

tentar guanyar perquè sé que nosaltres podem.Claudia: Després de quedar campiones d’Espanya a la Copa de la Reina, sols ens

agradaria fer l’últim esforç i poder aconseguir algun pò-dium al nacional d’Espanya.

Claudia Nerea

Premi al grup més nombrósREDACCIÓEl diumenge 6 de novembre, 15 corredors i corredores del Club d’Atletisme d’Alginet van participar en la Mitja Marató de Con-ca. Els alginetins van obtenir un premi per ser un dels grups més nombrosos.

El Juvenil B de la UD Alginet líderDAVID SANCHISEl juvenil B de la UD Alginet, dirigit per Vicent Lozano, i amb una plantilla local i molt jove (90 % alginetins de pri-mer any), se situa líder en la classificació i aspira a poder pujar a primera regional. Des-

prés d’un bon inici, en el qual han sumat 21 punts de 24 dis-putats, mostren les seues cre-dencials i són un dels equips favorits per a aconseguir el títol de la lliga.

També cal destacar que qua-tre jugadors d’aquest juvenil ja han participat amb el con-junt de Lliga Nacional, el que mostra que el treball de pe-drera segueix donant els seus fruits.

Conchell finalitza El desafioREDACCIÓEl veí d’Alginet Jose Carlos Conchell Añó va realitzar la proba anomenada Desafio Lurbel Aitana. Una cursa de 86 quilòmetres.

11


ALGINET-ALMUSSAFES-CATADAU-L’ALCÚDIAwww.esportsmartin.es

S e m p r e que parlem d’exercici físic pen-sem en el moviment, el dina-m i s m e ,

l’esforç... en definitiva, en ac-tivació, però poques vegades ens ve al cap el concepte de tranquil·litat o de relaxació.Doncs bé, aquest vessant també forma part de l’Educa-ció física i és un aspecte més que hem de treballar per a un desenvolupament integral de la nostra persona i una millora de la nostra salut, ja que, com recordeu, l’OMS la definia com el benestar físic, psíquic i social.Però, què és la relaxació? A què ens referim? A dormir? A estar quiets? No exactament. La relaxació és un conjunt de tècniques que ens ajuden a disminuir el to muscular ex-cessiu i proporcionar una dis-tensió física i mental que ens permet economitzar l’ener-gia del nostre organisme per a afrontar la nostra activitat d’una forma òptima.Per tant, ens ensenya a co-néixer el nostre cos i poder utilitzar-lo usant l’energia necessària per a cada movi-ment, sense fer una despesa excessiva. Fem una xicoteta pràctica per a exemplificar-ho: Tal com estàs asseguda o assegut llegint aquest article fes un re-pàs mental de tot el teu cos, fixant-te en la musculatura que tens activada i intentant exercir menys tensió en aque-lla que estigues visualitzant. Ho has fet? Has aconseguit relaxar un poc la teua mus-culatura? Segur que sí. Ales-hores això vol dir que per a fer una cosa tan senzilla com

estar quiet estaves fent un esforç major del necessari, per tant, imagina la quantitat d’energia que es malgasta fent una activitat molt més in-tensa. Per aquest motiu és important incloure la relaxació dins de l’àmbit esportiu, ja que ens facilitarà actuar de forma que utilitzem el to muscular apro-piat per a cada activitat.Però, a més a més, té altres beneficis com ara facilitar la coordinació de moviments i millorar l’acceleració de re-cuperació física i psíquica després de l’esforç. Aspectes també molt importants a l’ho-ra de fer activitat física.Tots aquests beneficis s’in-crementen quan es tracta de gent més menuda, ja que els xiquets necessiten jugar i moure’s, però també necessi-ten moments per a calmar-se i relaxar-se i d’aquesta mane-ra ser capaços de descansar. Per últim, comentar que per a treballar la relaxació hi ha diverses tècniques que es po-den emprar com, per exem-ple, l’entrenament autogen de Schultz o la tècnica de relaxa-ció progressiva de Jacobson, per nomenar les dues més conegudes de la cultura oc-cidental, ja que en la cultura oriental ens guanyen per go-lejada perquè tenen moltes més disciplines que treballen aquest tema. Si us sembla bé, en pròxims articles ex-plicarem algunes d’aquestes tècniques. Feliç moviment

Hans Bosch BiviàLlicenciat en Ciències de l’activitat física i l’esport.Professor ensenyament

secundari i professor associat

a la facultat de magisteri.

Relaxació i exercici ESPORTS

EL CB Alginet recupera valors i el camí guanyadorCARLOS BIVIÀL’equipament esportiu que llu-ïa en la dècada dels anys 80 el CB Alginet era amb ratlles verticals blaves i grogues. En aquesta nova temporada es recuperarà, en els 14 equips que componen el Club i l’Es-cola, aquest emblemàtic equi-patge.Des del CB s’agraeix tornar a comptar amb la generosi-tat d’un patrocinador, per al primer equip del Club en sè-nior A, com és l’empresa GUI-LLÉN GROUP, de reconeixe-ment europeu.Tot això, junt al gran comen-çament de temporada de l’equip sènior A que aconse-gueix el subcampionat de la Lliga Valenciana de la catego-ria 1DM i EBA, en la final que es disputa a Alginet contra el Benidorm. Ara en el comen-çament de la Lliga Regular d’1DM, l’equip marxa invicte amb una ratxa de set victòries

consecutives.Tot això fa que tinga encara més valor, si cap, comptar amb més jugadors de la pe-drera com les incorporacions a l’equip de Sergio Hernán-dez, i de l’equip B Miguel Án-gel Lozano, Robert Greus i Sergio Quadres.Pot ser que la il·lusió es des-perte en la gran afició que pot tindre el Club, perquè se-gueix fent mèrits per a acon-seguir-ho com per exemple portar el bàsquet a totes les escoles; que cada vegada són més els xiquets (170) que poden començar a practicar aquest esport d’una manera gratuïta al seu col·le.A més, cal nomenar els quasi 100 xiquets des de cadets a babys que aprenen en l’Esco-la Municipal al Pavelló Muni-cipal d’Alginet i que participen en equips en totes les com-

peticions oficials de la FBCV i dels Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana, amb els júniors. També cal agrair als patrocinadors del club com PROYME, del sènior B Restaurant San Patricio que és un gran col·laborador del nostre club i el de l’equip sèni-or C que tindrà a Safir Fruits, Istobal, Quimipapel, Riberalt, Dihersan, AVA Alginet, Óptica Alginet, Ca Salvador, Fran-cisco Artal S.L., Base Esports Martín, Caixa Rural d’Alginet, Traços mobles. També cal esmentar especialment la Co-operativa Elèctrica d’Alginet i l’Ajuntament d’Alginet que sens dubte fan possible que aquesta gran família puga tin-dre una embranzida suficient perquè el projecte d’obrir el gran pavelló central del Po-liesportiu municipal es con-vertisca en realitat per al 50é Aniversari del Club.

Alberto Escutia campió d’Espanya REDACCIÓL’alginetí Escutia es va pro-clamar el 5 de novembre a Al-fàs del Pi campió d’Espanya en alçament de banca repe-ticions i pes mort repeticions en la seua categoria Màster 1. Amb 43 anys, Alberto fa tant sols 1 any que practica aques-tes modalitats en les quals ja ha aconseguit el màxim guar-dó. Alberto també realitza un altra disciplina que és l’Strog-man. En aquest esport el que fan és l’alçament de rodes su-perior a 450 quilos i el “Paseo del Granjero” que consisteix a agafar maletes de 130 quilos fins a 200 quilos en cada mà i fer més de 20 metros. També s’arrosseguen camions, au-tobusos, etc. El proper repte d’Alberto és competir en la

disciplina d’alçament en màxi-mes repeticions al Campionat d’Europa que es realitzarà el 17 de desembre a la localitat de Sedaví.

IV Copa d’AragóREDACCIÓPaula Fuster i Celia Aliaga van participar en la IV Copa d’Aragó en la categoria aleví. De la Comunitat Valenciana sols poden anar tres patina-dors de cada categoria i dos d’elles han sigut les del Club de Patinatge d’Alginet

El 6 de novembre Edgar Ru-bio Girona, de 12 anys, va quedar 4t al Campionat d’Es-panya en dues modalitats de Kung Fu celebrat a Madrid . El 26 a Vila-Real es va pro-clamar campió en la categoria cadet en l’Internacional en les dues modalitats de Ma Buida i armes”

Edgar campió internacional de Kung Fu

BONES FESTES!


EL RACO DE L’ESCOLA

Un encontre amb la tardor!CEIP BLASCO IBÁÑEZEnguany, com va sent ja ha-bitual, la tardor estava fent-se de pregar i semblava que no havia d’arribar mai. Però es-tàvem atents i només comen-çaren a engroguir-se les fulles dels nostres arbres, iniciàrem la preparació de la Festa de la Tardor que celebràrem el pas-sat 17 de novembre. Aquesta vegada apostàrem per ce-lebrar-la conjuntament tota l’escola i, d’aquesta manera, famílies, xiquets, mestres i personal de l’escola ens po-sàrem mans a l’obra. Aprofi-tant els fruits que ens ofereix

la natura en aquesta època de l’any, les nostres famílies elaboraren unes exquisides coques, pastissets, bescuits, torrades... i ens oferiren frui-tes de temporada, sucs i te, els quals poguérem degus-tar tots junts la vesprada del dijous. Havíem recollit una bona quantitat de receptes que explicaven com s’havien elaborat les diferents coques i pastissos i els oferírem als pares, mares, iaios... que ens acompanyaren aquella ves-prada.Aquesta fantàstica festa ha-

via començat ja de matí can-tant junts a la tardor, acom-panyats dels xiquets més majors que tocaven la flauta. Encara ens esperava la visita a les classes dels xiquets i les xiquetes de primer amb els quals férem un miniconcert de la tardor i amb els quals aprenguérem a fer un pizzica-to amb instruments reciclats. Així hem aprés també a tindre cura de la natura, la natura que ens ofereix els seus fruits d’una forma desinteressada.

Potes i Pèls al Pepita GreusCEIP PEPITA GREUS

La protectora d’animals d’Alginet, Potes i Pèls, ha començat a entrar a les aules per a explicar a grans i menuts la importància d’educar en el respecte cap als animals.El passat 18 de novembre, la protectora, junt als companys Compromiso Perruno van visitar l’escola del Pepita Greus. Els alumnes van conéixer de primera mà la dramàtica situació que viuen molts animals així com el treball i l’esforç de les protec-tores per donar-los una vida digna.

La tardor arriba a l’Emilio LunaCEIP EMILIO LUNAEl passat 17 de novembre els xiquets, mares i mestres d’in-fantil gaudirem d’un esmorzar “especial” amb motiu de la FESTA DE LA TARDOR.Gràcies a la participació de les famílies que aportaren diversos aliments d’aquesta temporada, així com coques, bunyols, sucs, i a la seua col-laboració en la preparació de l’esmorzar, gaudirem d’una festa molt dolça i divertida.Per acabar el dia ballarem al pati i ens posarem les màsca-res de la tardor. Gràcies famí-lies. Fins a la pròxima.

13


Visita a les institucions valencianesIES HORT DE FELIUEls alumnes de tercer d’ESO de l’IES Hort de Feliu vam fer el passat 11 de novembre una eixida escolar a València. La visita, contemplada en la programació del centre i or-ganitzada pel departament de Geografia i Història, incloïa un recorregut per les institucions del govern valencià, les Corts i la Generalitat i l’Ajuntament de València.A les Corts recorreguérem l’edifici, l’antic palau de la fa-mília Borja, on ens van expli-car la història de la institució, el funcionament de l’òrgan legislatiu valencià i com treba-llen els nostres diputats. El re-

corregut per l’Ajuntament tin-gué un caràcter més històric i poguérem contemplar el penó de la conquesta, els plànols antics de la ciutat i gaudírem d’una vista espectacular de la plaça des del balcó de l’Ajun-tament. A la Generalitat, seu de la Presidència del Govern valencià, contemplarem el pati central de l’edifici construït entre els segles XV i XVI i les dependències de la Torrassa antiga, la que dóna a l’actu-al plaça de la Mare Déu. Per dins, recorreguérem les sales entre les quals cal destacar la sala Daurada, la sala dels Reis i la sala de les Corts, la

més important de totes tant en sentit històric com artístic. Als seus murs sobre un sòcol de ceràmica de Manises i Pater-na, està pintada amb gran rea-lisme una sessió de les Corts, hi figuren els Diputats de la Generalitat en representació dels tres estaments, el de la noblesa, l’eclesiàstic i el de les ciutats i viles reials, obra de pintors valencians de la sego-na meitat del segle xvi.L’activitat es complementa amb el treball d’aula fet pels alumnes i amb un reportatge sobre temes d’actualitat del nostre país.

Èxit solidari!SAGRADO CORAZÓN DE JESÚSEl passat diumenge 13 de no-vembre va tindre lloc la VIII edició de la Fireta que la pro-fessora Magda Perucho, amb la col·laboració de la resta del claustre de professors, alum-nes, ex-alumnes, personal del centre i l’ONG Zaire-Alginet, or-ganitza cada dos anys als locals del centre. L’esdeveniment va ser, com sempre, un gran èxit, tant pel nombre de col·labora-dors com de visitants, i es recap-taren, ni més ni menys, 6.438 €,

que aniran íntegrament a sufra-gar un dels diferents projectes que la missionera Elvira Bosch, filla predilecta d’Alginet, du a terme a la República del Con-go. En aquesta ocasió estaran destinats al manteniment i l’aju-da salarial dels professors del Liceu Bongesa del Llac Matshi, així com a la dotació de material escolar. A més a més, el mateix dia, i aprofitant la seua estança a Alginet, vam poder celebrar els 50 anys d’Elvira com a mis-

sionera al Congo. Envoltada pels seus amics de tota la vida, que ja fa molts anys es consti-tuïren en ONG per optimitzar l’ajuda que sempre li havien fet arribar, Elvira ens va parlar de la il·lusió amb la qual sempre ha treballat i encara conserva, una il·lusió envejable i contagiosa, que fa possible projectes com el que us acabem de relatar. Gràcies a tots i totes per la vos-tra col·laboració i esforç!!


El esclaus del senyor d’Alginet segons el seu testa-ment de l’any 1549

Yousician: l’aplicació per a aprendre a interpretar música amb el teu mòbil o tauleta

Qui no s’ha trobat al-guna ve-gada a les mans al-gun instru-ment mu-sical, com

una guitarra per exemple, i no ha tingut ni idea per on co-mençar a tocar. Bé, doncs ara és fàcil amb tota una genera-ció d’aplicacions, que aprofi-tant la impressionant evolució del maquinari dels nostres dispositius mòbils, ens per-meten aprendre i exercitar la interpretació d’alguns instru-ments musicals. Encara que hi ha diverses aplicacions en el mercat la més destacable sens dubte es diu Yousician. Es tracta d’una aplicació que proporciona un entorn en el qual es conjuguen vídeos ex-plicatius de les diverses tèc-niques interpretatives amb exercicis perquè l’usuari vaja exercitant la seua tècnica. Potser el més revolucionari siga aquesta última funcio-nalitat. Es tracta d’exercicis en què l’aplicació va mostrant les notes que cal anar tocant mentre que, en temps real va representant mitjançant co-lors si interpretem correcta-ment cada una de les notes. Per a això utilitza un sistema de colors, mostrant la nota en color verd quan ha sigut inter-pretada correctament i en roig quan no ho ha sigut. D’alguna manera és com si tinguérem un professor corregint-nos, amb el benefici en el procés d’aprenentatge que això su-posa. Cal destacar que l’exe-cució dels exercicis és molt atractiva i divertida ja que l’aplicació, a més reprodueix la resta d’instruments i veus de la cançó.Yousician es pot emprar per a aprendre diversos instru-ments, concretament aquests són la guitarra, el baix, l’ukele-le i el piano (també val per a orgue electrònic), i l’aprenen-tatge està organitzat dividit en diferents destreses, com ara tècnica, coneixement musical i ritme. També està organitzat per nivells, als quals es pot

accedir superant una prova de manera que si ja contro-les l’instrument en qüestió pots començar exactament pel nivell que s’ajusta als teus coneixements sense perdre gens de temps. Per descomp-tat, Yousician està disponible per als dos sistemes més es-tesos: IOS i Android. Cal dei-xar clar que es tracta d’una aplicació de pagament. Per a poder gaudir de la funciona-litat completa cal pagar una quota mensual, que depenent del pla escollit està entre 10 i 20 euros. No obstant això, cal deixar clar que es pot gaudir del seu ús sense pa-gar un euro, simplement te-nint en compte que el temps d’ús de l’aplicació gravant els nostres progressos es limita a uns 25 minuts diaris. En la modalitat gratuïta és aquesta la limitació. Podem seguir uti-litzant l’aplicació una vegada esgotat el nostre temps de lliçó diària, de manera que podem seguir exercitant pas-sat aquest temps, però no quedaran guardats els nos-tres progressos. Un altre des-avantatge de l’aplicació que cal comentar és que tots els missatges que ens ofereix, lli-çons, vídeos explicatius estan en anglés encara que a causa del llenguatge visual en què es fonamenta la comunicació de l’aplicació amb l’usuari no acaba sent un impediment en la pràctica.Definitivament, si teniu interés per millorar la vostra destresa en la interpretació d’algun ins-trument o per aprendre des de zero, aquesta és la vostra aplicació. Jo estic usant-la des de fa uns mesos i la veri-tat és que estic completament satisfet.Si us interessa el tema, altres aplicacions similars són Lick of the day, Simply Piano o Drum lessons, cada una es-pecialitzada en un instrument musical.

David Juan Enginyer Informàtic

Quan sen-tim parlar d’esclavi-tud sem-pre pen-sem en els camps de cotó americans

i en els esclaus negres, de procedència africana, que els treballaven. Però l’esclavitud ha estat molt més a prop de nosaltres, ja que a Europa fins el segle XVIII, la figura de l’es-clau era present, tant com a propietat dels senyors territo-rials com dels burgesos de la ciutat o dels terratinents locals. La procedència d’aquests es-claus era molt diversa, perquè es podia fer esclau qualsevol persona d’un territori que es-tiguera en guerra amb el propi territori, en aquest cas el Reg-ne de València, en el context de la Monarquia Hispànica. Així doncs, als mercats del que després serà Espanya podien arribar musulmans, ne-gres o italians, russos, grecs, etc. Però el mateix passava a l’inrevés, molts valencians acabaren sent esclaus en al-tres territoris europeus. I això va ser així, almenys pel que fa al territori espanyol, fins l’any 1837, quan es va abolir defi-nitivament l’esclavitud per part de la reina Isabel II, encara que al País Valencià, des de la derogació dels Furs de Va-lència l’any 1707, la figura de l’esclau va desaparéixer. Però per situar-nos de nou en el moment quan Jeroni de Cabanyelles, senyor d’Alginet, de Benissanó i de Bolbait, va redactar el seu testament l’any 1549 (moriria un any després), la presència d’esclaus al Reg-ne de València era important, molt més que a altres territo-ris de l’Estat. Aquests esclaus arribaven, sobretot, des d’Àfri-ca, tant persones negres com musulmans del Magreb. La compra de persones es feia, habitualment, a la Llotja dels Mercaders, a la plaça de la Seu o al mercat de València, ja que eren tractades com una mercaderia més. També era habitual, la compra entre par-ticulars.

Així doncs, Jeroni de Caba-nyelles l’any 1549 tenia un to-tal de 9 esclaus, ubicats a les diferents senyories de la seua propietat. D’aquests nou es-claus, set eren homes i dues dones. Segons el testament, sis dels esclaus eren de raça negra, un d’ells de raça blan-ca i dos musulmans, concre-tament de la ciutat de Tànger, de diferents edats, el que cre-iem que assenyala el diferent tractament sobre el seu futur que reberen en les disposici-ons de Jeroni de Cabanyelles. El primer esclau esmentat és Joan d’Herrera, de raça blan-ca, i possiblement un convers. A Joan li dóna la llibertat, però li ofereix que es quede com a criat del seu fill, Jeroni de Vi-larrasa i Cabanyelles, amb un sou de cent sous anuals cada un dels anys que treballe per a d’ell, en concepte de quita-ció i soldada, és a dir, queda-va exempt de poder ser dut a la guerra per part del seu fill. Per això creiem que era ja un home de certa edat.També va alliberar a Catheri-na, negra, que servia al palau que la família tenia a la ciutat de València, i li serien pagades 10 lliures valencianes. Pel que a Batistet, també negre, acor-da que després de sis anys de servir el seu fill, siga posat en llibertat i que se li faça lliura-ment d’un vestit raonable. Cal pensar que Batistet, era un adolescent l’any 1549, i que quan entrara en l’edat adulta, és quan seria alliberat. Res-pecte a Antón i a Joan, els dos de raça negra, no els dóna la llibertat, sinó que Antón, que treballava la propietat de 25 cafissades situades al terme d’Alginet, després de vuit anys treballant per al seu fill, tindria dret a rebre un vestit raona-ble. És a dir, continuava sent un esclau. I Joan, també de raça negra, i que havia com-prat directament al seu propi-etari anterior, Hernando Roís, després del sis anys treballant per al seu fill, tindria dret a un vestit raonable. Per tant, tam-bé continuava sent un esclau.Pel que feia a Capítà, també de raça negra, va cedir la seua propietat al batlle de Llíria,

però amb la condició que des-prés de quatre anys d’escla-vitud des de la mort de Jeroni de Cabanyelles, havia d’ésser alliberat, i per tant deixava de ser esclau. Respecte als dos esclaus de Tànger, que eren matrimoni i radicats a la seua propietat de Benissanó, i dels quals no diu el nom, esmen-ta que feia poc que els havia comprat a la Cort Reial, i els donava l’opció que pogueren comprar la seua llibertat, amb el que es coneixia com la “ta-lla”, és a dir, que els esclaus podien treballar per a altres, i rebre diners amb els quals pa-gar al seu propietari allò que havien costat i aconseguir així la llibertat. En aquesta situació podien estar bastants anys, ja que ajuntar tots els diners ne-cessaris no era gens fàcil.Hem deixat per al final el cas de l’esclau Francisco d’Es-cobar, de raça negra. Aquest home vivia al castell d’Alginet i va ser alliberat. Per mediació de la dona de Jeroni de Caba-nyelles, Leonor de Borja, va rebre deu lliures valencianes i un vestit raonable. Així mateix, li van oferir que si volia viure a Alginet o en una altra de les propietats de la família, li pa-garien una casa, i també li do-narien una ajuda econòmica, a part de les deu lliures, pel seu sosteniment. No sabem quina va ser la seua decisió, si quedar-se a Alginet o des-plaçar-se a una altra propie-tat de Jeroni de Cabanyelles, però en tot cas, no va deixar cap rastre, ja que 140 anys després, en l’amillarament de 1690, no apareix cap família amb el cognom Escobar. Tan-mateix això no és concloent, ja que en el moment del seu alliberament com a esclau, potser decidira canviar el seu cognom, ja que quan els es-claus es convertien, solien rebre el cognom del seu propi-etari, i en molts casos, canviar el cognom era la seua manera de dir que eren homes i dones lliures.

Rafael Bosch LópezCronista Oficial de la

Vila d’Alginet

15


CoagriC/ San Juan de Ribera, 4

46230 (València)Alginet

Tel.: 96 175 92 20Fax: 96 175 03 27

Magatzem de subministraments

C/ Trullàs s/n46230 (València)

AlginetTel.: 96 175 03 21

Coagri estrena nova webCOAGRICoagri s’introdueix de ple en les noves tecnologies. Si fa poc anunciava que tot el que vulga pot adherir-se al seu Whatshap per a poder rebre la informació a l’instant, ara és el moment de donar a conéixer la seua nova pàgina web. Amb el mateix do-mini www.coagri.es, els usuaris podran veure una pàgina molt més dinàmica i interactiva.

Els socis de Coagri poden sol·licitar la seua contrasenya d’usuari i així consultar des del mòbil, tableta o ordinador els seus albarans d’entrada, qui-los, factures i tot allò que inte-ressa al llaurador.Per a poder obtindre la con-trasenya cal sol·licitar-ho a les oficines de Coagri.

Com cada any per aquestes dates nadalenques, el socis que cobren la pensió a la Caixa Rural d’Alginet es beneficien d’un regal que consisteix en la caixa per a celebrar el Nadal.Els dies 19, 20, 21, 22 i 23 de desembre, de 9 a 14 h i de 16 a 18 h, els socis que tenen domiciliada la pensió en la Caixa Rural poden passar per la casa ubicada al carrer Sant Vicent, núm.15 per a arreple-gar-la (han de portar el DNI i la carta).

Caixes de Nadal per als pensionistes de la Cai-xa Rural d’AlginetCAIXA RURAL D’ALGINET

Assessorament lingüístic: Natàlia EspertPRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant, S.A.Depòsit Legal: V-2562-2015

La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.

Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 [email protected]

www.laveudalginet.esGerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

La Veu d'Alginet desembre 2016

News & Politics

Transcript of La Veu d'Alginet desembre 2016