La prehistòria

download La prehistòria

of 52

  • date post

    22-Jan-2017
  • Category

    Education

  • view

    816
  • download

    3

Embed Size (px)

Transcript of La prehistòria

  • LA PREHISTRIAPer Antonio Suau ForsProf. Del CEPA Joan Mir i Mir (Ma)Curs 2010-2011

  • LA EVOLUCI

    17.psd

  • Homo Hbilis

  • Atapuerca: Homo Ergaster, Homo Heidibergensis, Homo AntecessorAtapuerca, a Burgos, s un dels jaciments ms importants pels antroplegs perqu shan trobat gran quantitat de restes humanes de diferents fases evolutives.

  • Homo ErectusLhomo erectus va estar el primer hominid en sortir dfrica.Va descobrir com fer i emplear el foc.

  • DISTRIBUCI DE LHOME PERL MNDes dfrica, lHomo Erectus es va extendre per tot el Vell Mn arrivant fins a Xina.

  • Canibalisme

  • Lhomo sapiensFinalment, una nova onada evolutiva, lhomo Sapiens, va sortir dfrica i va conquerir tot el mn, fins Amrica.

  • EL PALEOLTICEl nom li ve del tipus de pedra que sutilitzava (del grec paleo = vell, i lithos = pedra). s aquest un perode molt llarg de temps a travs del qual lhome primitiu es va anar adaptant de mica en mica a les diverses situacions climtiques que anaven sorgint, algunes delles molt dures, anomenades glaciacions, mentre que unes altres, ms suaus, han rebut el nom dinterglaciacions.

  • Jaciments palleoltics a Espanya

  • Una societat caadora-recolectoraSalimentaven dall que recollectaven, caaven i pescaven, la qual cosa vol dir que no produen bns, ra per la qual sels coneix amb el nom de depredadors.

  • El nomadismeEl seu habitatge variava molt segons el clima, s a dir, si passaven una poca clida o freda. En el primer cas el tipus dhabitatge estava fet amb pals i canyes i normalment a les vores dels rius. En canvi, en poques en qu el fred atacava de valent acostumaven a viure dins les coves. Tant en unes poques com en altres aquests homes i dones del Paleoltic no tenien un assentament estable, sin que anaven a cercar aliments all on podien trobar-ne, per la qual cosa portaven una vida nmada.

  • El descubriment del focLa descoberta del foc, fa ms o menys 250.000 anys, va afavorir molt ms la vida: podien escalfar-se, rostir els aliments, defensar-se millor de les feres.

  • La societat paleolticaSocialment van viure en un principi en hordes, grups creats per ajudar-se mtuament a lhora de fer la caa, la pesca i la recollecci. Ms tard, es van organitzar en clans, grups marcats per vincles de sang.Sembla que ja existia la divisi del treball: els homes es dedicaven a la caa, mentre que les dones es dedicaven a les tasques de la casa i a la recollecci.

  • Les einesLes eines i armes van anar experimentat un cert perfeccionament per lhome del Paleoltic: des de pedres tosques fins arribar a pedres tallades, a ms a ms daltres instruments fets a partir dossos i banyes danimals caats.

  • Les einesAmb aquetes eines elaboraven tot all que necesitaven: roba, altres eines, armes, etc.

  • Lart paleolticFinalment, les primeres manifestacions artstiques van aparixer amb lhomo sapiens.

    VenusArt Paleoltic Eines decoradesEstil cantbricPintures rupestres Estil mediterrani

  • Lart prehistric a Espanya

  • La Venus de WillendorfLes Venus sn petites escultures que representen a dones embarassades.La mes coneguda s la Venus de Willendorf.El seu significat encara es font de discussions.

  • Pintures rupestres a AltamiraSn les famoses pintures rupestres que es feien a linterior de les coves (15000-10000 aC) i que representaven escenes, sobretot de caa,dun gran realisme: cavalls, bisons, etc. Les ms famoses son les coves dAltamira (Cantbria) i les de Lascaux (Frana).

  • Pintures rupestres de Lascaux

  • Pintures rupestres a la MediterrniaLestil mediterrni era diferent al cantbric, amb figures ms estilitzades i amb una temtica representant escenes de cacera.

  • EL NEOLTICSituem el comenament del neoltica al 8000 i 4000 anys aC El seu origen es situa a les zones properes del Creixent frtil on ms tard apareixer Mesopotmia.Es caracteritza per laparici de lagricultura i la ramaderia, la sedentaritzaci de la poblaci i la fabricaci deines amb pedra polimentada.

  • EL POBLAT NEOLTIC

  • Expansi del neolitisme a Europa

  • Jaciments neoltics a Espanya

  • Domesticaci de plantesDe mica en mica van anar traient ms profit de les plantes i els animals ms comuns que tenien al seu entorn.Per el gran pas va venir quan a partir dunes llavors caigudes a terra van descobrir que germinaven i van aprendre a controlar el procs: havia nascut lagricultura.

  • Domesticaci danimalsTamb van aprendre a domesticar als animals fins a estabularlos: hava nascut la ramaderia

  • Conseqencies de la domesticaci de plantes i animalsAmb la domesticaci de plantes i animals, lhome va deixar de tenir la necesitat de traslladar-se per cercar el menjar. Ara era productor dons ells conreuava i criava els seus aliments.La caa, la pesca o la recolecci de fruits naturals van passar a un lloc secundari.El ser productor va permetre que es fes sedentari.

  • EL NEOLTIC: els primers poblatsAmb la sedentaritzaci i laugment de la poblaci, cabanes i coves van deixar de estar suficients i lhome va comenar a establir els primers poblats amb edificacions als llocs ms propicis per la agricultura. El poblat de la illustraci s tpic dAsia

    2.psd

  • Diferents tipus de poblats

  • Noves feines, nous estrisLes noves feines, lagricultura especialment, van fer necessari crear nous tipus destris. Aquestos estaven millor treballats, amb pedra polimentada, per treballar al camp i tamb per a ls domstic, com ara cistells, teixits i elements dornamentaci com la cermica.

  • El creiximent de la poblaciTots aquests avenos van comportar una millor qualitat de vida, ra per la qual es va experimentar un creixement demogrfic.Aix va provocar els primers enfrontaments entre poblats i la fortificaci dels mateixos

  • Canvi en les relacions socialsComenaria el que anomenem diferenciaci del treball:lhome feia els treballs de ms fora fsica, mentre que la dona es dedicava a la recolecci, feines domstiques i a fer teixits i cermica.

  • La TribuLes relacions de parentesc es van consolidar amb la finalitat de perpetuar i augmentar lespcie, sorgint la tribu, que era un grup hum al qual els seus components se sentien vinculats perqu pensaven que descendien dun avantpassat com, normalment dorigen mtic. La dona va agafar un fort prestigi a causa que el sentit de procreaci era la garantia de continutat.

  • Lorigen de la propietat privadaPoc a poc el sentit de grup ms petit, format sobretot per grups familiars, va anar sorgint apareixent amb ms fora apropiant-se de trossos de terra, amb la qual cosa la propietat privada va anar apareixent.

  • Inici del comerLa sedentaritzaci va obligar als homes a aconseguir aquell material que no abundava al seu territori. Va comenar aix el comer a llarga distncia.Econmicament van iniciar-se tamb petits intercanvis amb els excedents que uns i altres tenien, bescanviant-los per all que els mancava. Poc a poc aquests intercanvis es van anar produint entre zones ms llunyanes.

  • Lart neolticA nivell artstic es fan ara pintures esquemtiques on apareixen figures humanes en activitats diverses: caa, dansa o vida quotidiana. Aquest tipus dart es coneix amb el nom dart rupestre llevant.

    Cermica de Cucuteni

  • La ReligiCom ja hava ocorregut al Palleoltic, al Neoltic les creences es desenvolupen i els tipus denterrament dels morts tamb.Ara trobem ja els primers exemples denterrament per incineraci.

    A dalt: Urna funerria i puntes de fletxa neolitiquesA baix: urnes neoltiques

  • EL MEGALITISME

  • TIPES DE MEGALITSEls tipus de megalit sn: menhir, dolmen, cromlegs i tombes de corridor

    4.psd

  • Cultura Castrea a Galicia

    Castro de Santa Tecla (Pontevedra)

  • LEDAT DELS METALLSAbans es parlava de la Edat dels Metalls. Ara, aquesta Edat ja queda dintre del que anomenem Historia Antiga.

  • LEDAT DELS METALLSLa Edat del Metall la dividiem en tres etapes:Edat del CoureEdat del BronzoEdat del Ferro

  • LEdat del Broze a Espanya