LA PREHISTRIA

PALEOLTIC

QUAN VA OCRRER

Es el perode ms llarg de la histria humana, des de fa 2'5 milions d'anys fins al 9.000 aC.

COM ES VESTIEN?

Fabricaven la seva prpia roba amb la pell dels animals que caaven.

Per tallar-la utilitzaven pedres.

LES PINTURES RUPESTRES

Sn pintures sobre roca, generalment en coves. Aprofitaven les rugositats de les roques, de manera que mostraven veritables relleus. Tamb esculpien i gravaven figures en les roques. Els pigments per fer les pintures s'obtenien de substancies naturals: carb de la fusta, resines, greixos ...Pintaven els animals que caaven, persones i situacions de la seua vida quotidiana. Utilitzaven per pintar els dits, plomes i pels d'animals.

COM S'ALIMENTAVEN?

L'alimentaci l'obtenien de la caa, la pesca i la recol.lecci de fruits silvestres, arrels, larves..

De la recol.lecci s'encarregaven les dones.

ON VIVIEN ?

Habitaven en cavernes en les poques ms fredes i en petits camells de cabanes rudimentries fetes amb branques, fang,pedres,pells i ossos d'animals en perides ms clids.

COM VIVIEN?

Els grups o clans d'aquesta poca van viure generalment en coves que els protegien del fred i la humitat.

Els arquelegs tamb han trobat restes de cabanes que s'usaven com habitatge.

Els homes i les dones del Paleoltic es desplaaven buscant caa, es per aix que tenien una forma de vida nmada, els seus habitatges eren provisionals,tot i que de vegades hi vivien durant llarg perodes de temps.

UTENSILIS

Els instruments ms antics que es feien servir al Paleoltic eren pedres tallades

Ms tard tamb utilitzaven per fer eines la fusta i ossos d'animals.Destrals de m, ganivets, puntes de llana i raspadors...

Quan va ocrrer?

Neoltic es una paraula d'origen grec que vol dir pedra nova

Aquesta etapa rep aquest nom perqu les eines que fabricaven estaven ms elaborades i polides que al Paleoltic, i aix els permetia fer ms coses.

Va comenar fa 10.000 anys.

On vivien?

Degut a l'augment de poblaci i a la vida sedentria, comencen a construir poblats.

Fan cabanes ms elaborades, amb pals de fusta, pedres, ssos, pells de animals, i barreja de fang i palla assecada al sol.

Qu menjaven?

AGRICULTURA: com a conseqncia de viure sempre al mateix lloc, es van adonar que de les llavors que llanaven a terra, en sortien plantes.

Inventen molins de pedra i fals per aconseguir una millor explotaci de la terra.

Les primeres plantes que es van cultivar van ser el blat, els cigrons i les llenties.

Utensilis

Les eines al Neoltic eren ms sofisticades i treballades.

La pedra passa de ser tallada a ser polida.

S'inventen noves eines adaptades a les necessitats de noves feines.

Els estris eren de pedra amb un mnec de fusta, d'altres d's i banya d'animal.

Com es vestien?

Comencen a fer teixits amb la invenci del teler.

Confeccionaven les seves vestimentes amb teixits de fibres vegetals o animals com la llama.

L' art del Neoltic

s en l'activitat artstica on ms es nota la ruptura amb el Paleoltic.

MONUMENTS

A les pintures rupestres la figura humana cobra major importncia Pintaven els animals que caaven perqu creien que la caa seria ms abundant.

Dolmen; monument funerari, format per grans pedres verticals damunt les quals descansen unes altres horitzontals.

Menhir; pedra de grans dimensions, fa de tres a sis metres d'alada, clavada verticalment a terra.

Com vivien?

Els hmens i les dones es converteixen en sedentaris; s'estableixen definitivament en un lloc perqu comencen a produir el seu propi aliment i ja no han de desplaar-se per anar a buscar el menjar.

S'organitzen en tribus que son grups ms nombrosos que els clans.

La poblaci augmenta i cada membre s'especialitza en determinats treballs

EDAT DELS METALLS

QUAN VA OCRRER?

Comprn des de l'any 5.000 aC fins al 3.500aC.Acaba am l'aparici de l'escriptura

QU MENJAVEN?

De la caa i la recollecci.

A l'edat dels metalls tenien eines de metall per segar. Van desenvolupar sistemes de rec i utilitzaven adobs d'animals per millorar les collites.

I continuaven domesticant animals, caant i recollectant.

COM VIVIEN?

Lhabitatge tenia petits poblats, i dels poblats van passar a ciutats. Les cases eren de maons i materials ms resistents, de vegades les ciutats posaven pedres al voltant per protegir-se.

La poblaci era governada per caps que residien en habitatges millors.

COM VESTIEN?

Vestien robes teixides per les dones.

Les dones utilitzaven en el seu pentinat ornaments d'or, plata i bronze en forma d'espiral.

UTENSILIS

Els primers objectes de metalls que van fer servir van ser el coure, ms tard el bronze i finalment el metall.

Amb aquets metalls feien armes, com ara espases, destrals i ornaments, com ara agulles de pit i eines com ara aixades i fals.

L' ART

Cermica campaniforme: atuells amb forma de campana trobades en contextos funeraris.

Cermica cardial: rep aquest nom per a estar decorada amb impressions de la vora dentada de petxines dits, punxos, cordons...